una sortida estranya

Maria Lladós

Com serà aquest bar? Diuen que està ambientat

com una escola...

Mira! Ja arriben les dues, hem entrat quasi

alhora...

Per què creus que no hi ha ni un sol

adolescent si això és gairebé una aula

d’ESO?

Perquè ells ja poden

beure, menjar i cridar quan són a

classe, som nosaltres els que no ho podem fer.

Veus les dues noies

amb la

càmera? Va Charlie que no facin ni una p. foto

Tu manes, cap, ja han vist prou

la càmera

La Rosa va fer veure que seguia el ritme flamenc que hi havia de fons

per amagar ràpidament la seva càmera.

No vull perdre la càmera. Quina mena de lloc és aquest? Per què el goril·la les ha

acompanyat cap a fora? Me n’hi vaig

Dos

problemesmenys.

Estic fart dels

tafaners

Quan la Rosa va entrar al lavabo va caure a una mena de zuloenrei-xat. No sabia si riure o plorar

Q

Quin horror! Aquí és on tanquen els alumnes que no volen estar-se a classe. Aquest

local no m’agradagens

però va arribar a un túnel solitari...

que portava directament a vés a saber quina estació de metro.

No tinc més remei que anar cap a la llum del final, vull

sortir d’aquí

Seguiré la riuada de gent. Allà al fons em sembla veure les meves

amigues. M’estan fent

senyals.