Animals en perill d’extincióEl samaruc

Animals en perill d’extinció

El samaruc

Índex Introducció pàg 3 Morfologia pàg 4 Hàbitat pàg 5 Costums pàg 6 Distribució i efectius pàg 7 Reproducció pàg 8 Alimentació pàg 9 Fotografia del samaruc pàg 10 Perill d’extinció pàg 11 Autors del treball pàg 12

Introducció

El samaruc (Valencia hispanica) és un peix actinopterigii natiu de les aigües quietes i els riuets de les zones de la costa del Mediterrani. És una de les tres especies de ciprinodontiforms que són originaries de la Península Ibérica, amb el Lebias ibera o Aphanius iberus i el Fundulus heteroclitus. Aquest grup de peixos, coneguts com Killies, se troba amplament distribuit per regions tropicals i suptropicals de moltes parts del planeta, especialment en el continent americà. Altres espècies, com la Gambusia, són gèneres importants de nortamèrica.

Morfologia

És un peix petit que com a molt pot fer 7’5 cm de longitud. De cos allargat, està recobert d’escates. El color general d’aquests peixos és el groc terrós. El cap és gros en proporció amb el cos, té una boca mitjana, orientada cap a dalt. Amb mandíbules proveïdes de dents petites i puntegudes. Les aletes són arrodonides. Els mascles tenen un fons de coloració blavosa amb franges verticals negres, el ventre groc i els marges de les aletes taronges; aquest patró de coloració s’accentua durant el període de reproducció. Les femelles són més grans que els mascles i tenen una coloració uniforme.

Hàbitat

L’única població natural de samarucs és a Catalunya, en una petita llacuna litoral d’aigües salabroses i abundosa vegetació aquàtica que es comunica amb el mar, mitjançant els temporals de llevant. Viu en un medi de condicions ambientals força estables però no te gens de poder d’adaptació.

Costums

És un peix gregari, fora de l'època de zel forna grups petitets poc cohesions. La reproducció té lloc entre l’abril i finals d’estiu. El mascle és territorial i corteja a les femelles. Posen fins a 30 ous, d’aproximadament 2.5 mm, però només se’n salven 20, de diverses postes, que es fixen a la vegetació. Els alevins viuen a la superfície de l’aigua, entre les plantes que suren.

Distribució i efectius

El samaruc és una espècie típica que només hi ha a la Península Ibèrica, al mar Mediterrani. Actualment només està distribuït a tres àrees de la costa: Múrcia, València i Catalunya. Està en tal estat de perill d’extinció que els derrers exemplars van ser trobats a l’any 1985 als Ullals de l’Arispe (al delta de l'Ebre) i perquè no s'extingís van haver de criar en captivitat a les instal·lacions de psicultura del Parc Natural del Delta de l’Ebre, per després introduir-les a les àrees que he dit anteriorment.

Reproducció

És una espècia ovípara. Es reprodueix poc després de complir el primer any de vida el període de reproducció generalment s’estén de l’abril al juliol. Al llarg d’aquest període, les femelles ponen per grups, de 15 a 20 ous aproximadament.

Això és l’ou del samaruc abans de néixer

I aquest és un samaruc recent naixent

Alimentació

L'alimentació es carnívora principalment. Consumeix insectes i les seves larves, cucs, crustacis, etc. Una part important de les seves preses les obté a la superfície.

Fotografia del samaruc

Us hem volgut exposar unes fotos perquè sapigueu una cosa més sobre el samaruc: com és.

Perill d’extinció

El samaruc està considerat una espècie en perill d’extinció des de l’any 1990 per la legislació nacional Espanyola i per la autonòmica valenciana, i també incluida com a espècie prioritaria en l’Anexo 2 de la Directiva de Hàbitats de la Unió Europea.

La seva desaparició s’ha d’agut, la major part, a la destrucció del seu hàbitat, la contaminació de les aigües per residus urbans i l’ introducció d’espècies exòtiques.

Arguments

Nosaltres pensam que el samaruc s’ha de salvar per les raons que a continuació exposarem:

La primera raó i més important és que va sortir en la llista representativa de les 24 espècies de tot el planeta en major perill d’extinció, això esta publicat per la Organització Internacional de la conservació de la Naturalesa que dirigeix l’ONU.

La segona raó és que és endèmica de la península Ibèrica, només es troba a tres espais molt reduïts: a la costa de Múrcia, de València i de Catalunya. Té molt poc poder d’adaptació, i si no esta dins les aigües que hem dit es impossible que pugui sobreviure a cap altre clima.

Més arguments

Finalment, en tercer lloc, l’època de reproducció del samaruc dura de l’abril fins al juliol, tres mesos. Per això té molt poc temps per reproduir-se i per tant produeix molt pocs exemplars a l’any.

Autors del treball2n D curs 2006-2007

Marina Bauzà Isabel Sastre Adriana Angueta Alonso Barahona