annex 11 estudi composició bossa tipus rm v23122013 dactuacio/planificacio... · precat20 programa...
TRANSCRIPT
PRECAT20
PROGRAMA GENERAL DE PREVENCIÓ I GESTIÓ
DE RESIDUS I RECURSOS DE CATALUNYA
2013‐2020
ANNEX 11 Estudi de composició de la bossa tipus de residus
municipals a Catalunya
(Dades provisionals)
1
Índex
1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3
2. REPRESENTATIVITAT ....................................................................................................................... 3
3. CARACTERITZACIÓ DELS MUNICIPIS ............................................................................................ 4
4. PROTOCOL DE CARACTERITZACIÓ ............................................................................................... 4
5. DADES ADDICIONALS ..................................................................................................................... 10
6. FLUXOS DE RESIDUS ..................................................................................................................... 10
7. RESULTATS ..................................................................................................................................... 11
2
Índex de Taules
Taula 1. Fraccions analitzades ................................................................................................................... 6
Taula 2. Fluxos de residus analitzats ........................................................................................................ 10
Taula 3. Resultats provisionals ................................................................................................................. 11
Índex de Figures
Figura 1. Protocol de caracterització ........................................................................................................... 5
Figura 2. Fraccions analitzades .................................................................................................................. 8
3
1. INTRODUCCIÓ
Amb motiu de l’elaboració del nou PRECAT20 s’ha considerat necessari revisar i actualitzar la
composició dels residus municipals, per tal de conèixer de forma exhaustiva la composició mitjana
actual dels residus municipals a Catalunya.
En el marc d’aquest estudi s’ha portat a terme un programa exhaustiu de caracteritzacions al llarg de
tot un any, amb més de 500 caracteritzacions, per tal de tenir dades reals de la composició dels
diferents fluxos que composen els residus municipals. S’ha posat especial èmfasi en la fracció resta,
per ser la més desconeguda, i la que presenta una variabilitat més important, motivada principalment
pels seus diferents orígens (domèstica, comercial, mercats, papereres, neteja viària, etc.)
2. REPRESENTATIVITAT
Per poder obtenir uns resultats fiables i representatius de la composició global dels residus a
Catalunya s’ha definit, en primer lloc, quina seria la mostra sobre la qual es realitzaria l’estudi de
generació i composició.
Els municipis escollits com a mostra a analitzar s’han obtingut a partir d’un estudi estadístic realitzat
per la UPC, qui ha fet una classificació de municipis catalans basada en variables socioeconòmiques.
Així doncs, els municipis de Catalunya s’han classificat en 10 estrats més 1, que correspon a la ciutat
de Barcelona.
Per a l’elecció dels municipis objecte de l’estudi s’ha prioritzat:
1. Selecció dels tres municipis estadísticament més representatius de cada estrat.
2. Municipis rellevants dins l’estrat pel seu nombre d’habitants.
3. Existència de dades segregades dels residus generats pel municipi objecte d’estudi (necessitat
de dades separades en cas de recollida conjunta amb consell comarcal, de tots els fluxos de
residus generats).
4. Col·laboració dels ens implicats (ajuntament, consell comarcal, empreses de recollida i plantes
de gestió).
4
Així doncs, la mostra ha quedat definida pels següents municipis:
• Barcelona.
• Construcció (Roquetes, La Bisbal d’Empordà, Bellpuig).
• Rural agrícola (Vila-rodona, Prats de Rei).
• Rural residencial (Les Avellanes i Santa Linya, Preixens, Baronia de Rialb).
• Rural residencial jove (Ventalló, Collsuspina, Llanars).
• Rural turisme (Pujalt, Llosses).
• Turisme Càmping (Mont-ras, Vall-llobrega, Sant Pau de Segúries).
• Turisme Hotel (Begur, Palafrugell, Puigcerdà, Cambrils).
• Urbà Actiu (Sant Celoni, Gavà, Rubí, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Sentmenat).
• Urbà industrial ( Navarcles, Sallent, Cassà de la Selva, Ripoll).
• Urbà serveis ( Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar, Vic, Sant Feliu de Codines, La Seu d’Urgell)
3. CARACTERITZACIÓ DELS MUNICIPIS
El treball de camp de generació de dades s’ha concentrat sobretot en la fracció resta, ja que és un
dels fluxos de residus sobre el que es tenen menys dades de composició.
Així, de cada municipi objecte d’estudi s’han realitzat 2 caracteritzacions per ruta de rebuig existent
(diferenciant la domèstica, la comercial, les neteges viàries, ...) per cada quadrimestre, durant un any.
De tal manera que al llarg de l’any, s’han dut a terme més de 500 caracteritzacions de la fracció resta
a Catalunya.
4. PROTOCOL DE CARACTERITZACIÓ
La metodologia utilitzada ha estat el procediment de quarteig per aconseguir una mostra
representativa. A partir de la descàrrega d’una de les rutes de recollida de residus municipals, el
material s’homogeneïtza i se’n separen 1.000 kg, a partir dels quals es realitza el primer quarteig.
Aleatòriament, es seleccionen 2 quarts oposats, que s’estenen i es realitza una obertura de bosses
per garantir-ne l’homogeneïtat. Aquests aproximadament 500 kg, es tornen a quartejar, i es prenen 50
5
kg de cadascun dels 4 quarts, i 25 kg de dos quarts oposats. Finalment, s’obté una mostra
representativa de la descàrrega, de 250 kg.
Figura 1. Protocol de caracterització
6
Mitjançant la caracterització física de la mostra, s’han diferenciat els residus en trenta-set
subfraccions, diferenciant principalment els envasos, la matèria orgànica i altres tipologies de residus.
En concret s’han determinat les següents fraccions:
Taula 1. Fraccions analitzades
Material Pes (kg) Material Pes (kg)
Envasos lleugers domèstic
PET Resta de plàstics
PEAD Acer
7
Material Pes (kg) Material Pes (kg)
PVC Alumini
Film Cartró per a begudes
Film (bosses d’un sol ús) Fusta
Envasos lleugers comercials
PET Resta de plàstics
PEAD Acer
PVC Alumini
Film Cartró per a begudes
Film (bosses d’un sol ús) Fusta
Matèria orgànica Restes de jardineria i poda
Cel·luloses Tèxtil
Tèxtil sanitari Fusta no envàs
Plàstic no envàs Film bosses escombraries
Restes d’obres menors Acer no envàs
Alumini no envàs Altres (especificar)
Envàs de vidre
Paper i cartró
Paper imprès Envàs domèstic SIG
Envàs comercial SIG Envàs domèstic no SIG
Envàs comercial no SIG
El grau de detall d’aquestes caracteritzacions ha permès obtenir dades precises de tots els materials
que apareixen barrejats dins el rebuig i poder-les equiparar a altres caracteritzacions que es duen a
8
terme en altres fluxos de recollida selectiva, com són les caracteritzacions de matèria orgànica que
duu a terme l’ARC.
Un cop finalitzada la caracterització, es determina el pes de cada fracció mitjançant una balança
portàtil de precisió, i s’elabora un reportatge fotogràfic dels materials seleccionats.
Figura 2. Fraccions analitzades
9
10
5. DADES ADDICIONALS
Hi ha una sèrie de materials que es troben en les caracteritzacions, que es considera que arriben
sense humitat al contenidor de la brossa, però donat que tenen una gran capacitat per absorbir aigua
i lixiviats, un cop entren en contacte amb els altres residus dins del contenidor incrementen
substancialment el seu pes. Per determinar quin percentatge en pes d’aquestes fraccions correspon
al pes real del residus, s’han pres diferents mostres per analitzar-ne la humitat al laboratori. Les
fraccions que s’han considerat són el paper i cartró, el plàstic film i el tèxtil.
6. FLUXOS DE RESIDUS
Un cop obtingudes les dades de composició del rebuig, s’ha recopilat la informació existent sobre la
composició dels altres fluxos municipals existents (recollides comercials, FORM, envasos, vidre,
deixalleries...), i sobre la quantitat de residus generada pels municipis objecte d’estudi, de cada flux
(tn/hab.dia).
Els fluxos analitzats per categoria són els següents:
Taula 2. Fluxos de residus analitzats
RE
STA
DO
M
RE
STA
CO
M/IN
D
RE
STA
M
ER
CA
TSN
ETE
JA V
IÀR
IA
EN
VA
SO
S
EN
VÀ
S
CO
ME
RC
IAL
PA
PE
R
DO
MÈ
STI
C
PA
PE
R
CO
ME
RC
IAL
MU
LTIP
RO
DU
CT
E
VID
RE
VID
RE
CO
M
FOR
M
DO
MÈ
STI
CA
FO
RM
C
OM
ER
CIA
L FO
RM
M
ER
CA
TS
FRA
CC
IÓ
VE
GE
TAL
TÈX
TIL
VO
LUM
INO
SO
S
DE
IXA
LLE
RIE
S
Barcelona ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
Urbà serveis ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
Urbà actiu ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
Urbà industrial ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
Turisme hotel ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
Turisme càmping ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
Construcció ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
Residencial Jove ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
Rural turisme ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
Rural agrícola ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
Rural residencial ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
11
7. RESULTATS
Per al càlcul de la composició total dels residus municipals s’ha dut a terme un primer pas que
consisteix a calcular la bossa tipus de cadascun dels municipis objecte de l’estudi.
S’han considerat les quantitats de totes les fraccions residuals recollides en el municipi (fracció resta -
domiciliària, comercial, neteja viària, ...-, FORM, paper i cartró, vidre, envasos lleugers), tant d’origen
domiciliari com comercial, i també els residus recollits a les deixalleries i les altres recollides
addicionals com les de voluminosos, roba, poda, piles, medicaments, etc.
Com que les dades s’obtenen a partir de fonts diverses i cal corregir-les tenint en compte les novetats
del sistema de gestió, s’ha contactat directament amb els ajuntaments, les empreses concessionàries
de les recollides de residus, els consells comarcals, les mancomunitats i altres entitats.
Per obtenir la metodologia de càlcul de la bossa tipus, es consideraran els càlculs de distribució
estadístics realitzats per l’UPC. Aquest repartiment es troba pendent del seu tancament final
No obstant això, els resultats del primer quadrimestre s’han ponderat per tones generades i s’han
obtingut uns primers resultats que indiquen que la generació de residus municipals està al voltant de
412,57 kg/hab.any, amb uns percentatges de distribució de la bossa tipus en funció de les categories
de municipis i la seva composició tal i com es mostren a la taula següent:
Taula 3. Resultats provisionals
12
Aquestes dades però, són provisionals, per la qual cosa estan pendents de completar-se amb les
noves dades que s’obtindran del segon i tercer quadrimestre, així com amb la millor distribució
estadística que determini l’estudi que està duent a terme l’Universitat Politècnica de Catalunya.
Així mateix, també s’haurà de tenir en compte, a l’hora de fer el tancament final de la bossa tipus, la
important desaparició de residus de paper i cartró dels circuits municipals, motivada pels furts que es
produeixen en molts municipis de Catalunya.