FENTESCOLAANUARI COL·LEGIMARIA AUXILIADORAD’ALGEMESÍ

A N U A R I M A R I A A U X I L I A D O R A28

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S 29

FESTESI CELEBRACIONS

Com va arribar a preparar la Companyia de 6é de Primària aquest divertit creuer? Fàcil: embarcant-se en la preparació d’un viatge imaginari en el qual participarien pares, mares, mestres i alumnes del col·legi la nit del 17 de juny.

En sorgir aquesta idea en la primera reunió per a la preparació de la festa del sopar de fi de curs, no hi hagué cap dubte, era el tema que més ens agradava; tots coincidírem, només sentir la melodia de la sèrie “Vacaciones en el mar” que un pare va tararejar. Ràpidament preparàrem grups; uns pensarien en la decoració del pati i taules, altres buscarien algun complement que identificara a la tripulació, pares i mares de sisé i, com no, als nostres fills i filles, un grup pensaria en buscar actuacions pròpies d’un creuer de primera categoria, uns quants aconseguirien regals per a la tan esperada rifa i alguna coseta especial, i el més important, que eixira algun voluntari amb vocació de capità, de “barman”, i de directora del creuer “Julie”.

Així és que ens posàrem a treballar i amb la participació de totes i tots aparegueren: unes instruccions per fer-se cadascú un gorret mariner, una invitació per a cada família amb els passatges per al creuer, un panell amb un gran vaixell per fer-se la típica foto a l’entrada amb la tripulació, una estora i altra decoració per simular una passarel·la d’embarcament per rebre als convidats, vaixells de paper de totes les mides i colors fets per tots els alumnes per a decorar, un premi especial d’un viatge per a dues persones en la rifa, l’actuació d’un company del col·legi, David Chordà, i la seua parella de balls de saló, la col·laboració de l’Es-cola Municipal de Tabalet i Dolçaina amb una batukada, i la projecció de les fotos d’arribada al viatge de les famílies durant el sopar...

El millor va ser que ens ho passàrem molt bé durant la preparació, uns perquè era la primera vegada, altres perquè érem ja repetidors i seria l’última que ens tocaria organitzar el sopar. Tot va eixir tan bé gràcies a la participació de tots, també va ser una ocasió per retrobar-nos els pares i mares que ja ens veíem poc quan els nostres fills van sols a l’escola, i ja no coin-cidim a la porta del pati per fer una xerradeta.

Ja sabeu com acaba tot, amb felicitacions, tan per l’espectacularitat de l’actuació de la parella de balls de saló, que ens deixà bocabadats, com per la gran animació que ens va contagiar el grup de batukada amb els seus instruments de percussió, tots ho passàrem molt bé i al final això era el que nosaltres volíem.

“PACIFIC PRINCESS”

FI DE CURS EN EL CREUER

DE “VACACIONES EN EL MAR”

Família Niclòs Esteve (AMPA)

F E S T E S I C E L E B R A C I O N S 53

A N U A R I M A R I A A U X I L I A D O R A54

SOPARFI DE CURS

Família Adam Pellicer (AMPA)

Cada any, des que estic a aquesta escola, la meua família i jo hem acudit al sopar de fi de curs i sempre m’havia cridat l’atenció veure a tota una classe, pares, mares, fills i filles, preparar aquest sopar. Amb eixe ambient de ser els protagonistes, de sentir-se els amos de la festa, però sobretot un bon ambient d’amistat per aconseguir entre tots que tota l’escola gaudisca d’una vetllada agradable, que no falte res i que tot estiga com cal estar.

Sempre he pensat, “Xe! Quan ens toque a nosaltres preparar-ho, sabrem oganitzar-ho per-què tot isca bé?” Sempre, amb eixa il·lusió afegida de pensar que un fill s’ha fet gran i que preparar aquest sopar significa que ell va a fer un passet més endavant en la seua vida, que passarà de la infància a l’adolescència i tot això. I ara, el meu Marc ja s’ha fet gran i ens toca. Caram, sempre m’havia fet il·lusió que arribara el moment i estar ahí per organitzar, però ara... Uf! Vaig tan carregada de feina que no podré anar a cap reunió. Així que millor envie a les reunions a son pare i que vaja ell. És a dir, que va i em desentenc de la història. De sobte un dia: Ei! Com ha quedat la reunió? Bé, diu Jaume. Anem a fer “Vacaciones en el mar“ i jo pense: “Ai! Déu meu! En què estaran aquestos pensant! Com que vacaciones en el mar? Serà que va de broma... Com encara queda temps imagine que ja aniran centrant-se en alguna cosa més... Vaja, que la primera impressió que em donà quan em digueren de què anava l’assumpte fou pensar que no anava de debò. Altre dia també, em diu que anem a disfressar-nos de mariners, i a decorar el pati com un vaixell. Hem d’agafar els salvavides de la piscina i ens farem barrets de mariners. Però ja unes setmanes abans del dia ve, i em diu que m’ha tocat fer de fotògrafa del vaixell. Farem una foto a cada família a mesura que vagen arribant amb una foto d’un vaixell al darrere i tal i tal... Total, que sense estar, ja m’havia clavat fins el muscle. Així que a treballar en “Vacaciones en el mar” de fotògrafa. El cas és que allò que no vaig veure clar en un primer moment, es feu realitat i el pati de la nostra escola es convertí en un creuer on els personatges d’aquesta famosa sèrie de quan nosaltres érem menuts ara es feien realitat. I va i me n’adone del potencial de tots els pares i mares dels companys del meu fill. Així entre tots organitzàrem una gran festa. Vaig veure a tota la gent posar el millor que sabia i tenia per fer que tot eixira bé, vaig tindre el gust de treballar amb gent que, com jo, feia les coses perquè el seu fill o filla i els seus companys ho passaren bé aquella nit.

Així, amb l’ambientació adequada, Lucy, el capità i (el negre) cadascú al seu lloc, les foto-grafies a dalt del creuer fetes, i cadascú ja al seu camarot, començà el sopar dalt del vaixell de “Vacaciones en el mar”.

Fou com sempre una vetllada agradable. Amb els habituals papes, cacaus i variants tot pre-paradet d’avantmà a les seues bossetes. Cerveseta, vinet i refrescos i per finalitzar el sopa-ret una rica varietat de dolços i sorbet preparats també amb molt de gust pels organitzadors de la festa. I en acabar la rifa, també ja tradicional en la nostra escola, amb la col·laboració de comerços i entitats del poble que ens ofereixen els seus articles gratuïtament per poder treure uns poquets diners i costejar amb ells les despeses de la festa.

Aquesta nit tinguérem la sort també de poder gaudir de la presència de David Chordà, un alumne del centre, i la seua parella de ball que ens feren una molt bonica mostra de balls de saló. En realitat costava reconèixer en aquest gran ballarí al company dels nostres fills. Fou una actuació excel·lent que ens deixà a tots bocabadats i omplí d’aplaudiments aquella vetllada a bord del vaixell.

Ens acompanyà també el grup de Batukada format per alumnes de l’Escola de Tabalet i Dol-çaina, un munt de joves cadascú amb el seu timbal, tabal, tambor i demés. Ens feren passar una estona sorollosa, però entretinguda. I així acabà la nit, amb la col·laboració de tots recollírem el pati contents una any més d’haver compartit un soparet amb tota la comunitat escolar.

55F E S T E S I C E L E B R A C I O N S

A N U A R I M A R I A A U X I L I A D O R A56

Lluís Carbonell, professor de Secundària

Començava el curs i una data onejava al nostre horitzó: s’apropava octubre i la set-mana contra la pobresa.

Aquest any, la Plataforma Pobresa Zero d’Algemesí (que més tard formarria l’asso-ciació Algemesí Solidari) presentava una agenda ben carregada d’activitats i propos-tes: recital, xerrades, jornada ludicoesporti-va sota el lema “mou-te per la pobresa”... I, com no, la cercavila i posterior concentració de divendres 14 d’octubre on, nosaltres, els col·legis, tenim un paper important.

Durant la setmana contra la pobresa, la nos-tra escola es va sumar a totes les activitats que des de la plataforma es proposaven. Amb Marta, a Infantil aprengueren que es pot ser feliç amb pocs recursos. Ella, la pro-tagonista del conte “La Marta està conten-ta”, i la seua família havien d’haver adaptat les seues activitats i la seua forma de fer les coses perquè el pare s’havia quedat sense feina, i ja no tenien tants diners. Per exem-ple, per l’aniversari de la germaneta, en lloc de comprar regals cars i un pastís, feren les joguines entre els membres de la família, i també ells feren el pastís a casa per estalvi-ar. A Primària i a Secundària, l’Óscar va ser el protagonista. Amb un vídeo, l’alumnat es va concienciar de quina és la rutina diària per a un xiquet concret, que bé podria tindre la seua mateixa edat, d’una ciutat de Mali. Des de què fan quan obrin els ulls en eixir el sol, fins l’última cosa abans d’anar a dormir. Passant, això sí, per l’ajuda a la mare, l’es-cola i les tasques al mercat. Baix l’objectiu número 2, “aconseguir l’ensenyament pri-mari universal”, molts alumnes prestaren especial atenció a una frase del documen-tal: “Óscar és com jo, però no pot ser com jo”. Però també la resta d’objectius del mil-leni van tindre el seu treball. A Secundària,

per exemple, l’alumnat va inventar redolins per fer més atraient la resta

d’objectius, amb frases tan ingenioses com “Això d’Àfrica és urgent: sofreix i mor molta gent” (per a l’objectiu 6) o “Hi ha qui naix amb un pa baix del braç; caldrà veure si de compartir-lo serà capaç” (per a l’objectiu 1).

Un altre treball comú a tots els centres del poble fou la construcció i decoració d’uns vagons per recordar que no oblidem els 8 objectius del mil·leni als quals els nostres governants es van comprometre per a abans del 2015 i que, ben segur, no anem a acon-seguir...

I si l’any anterior ens convertírem en rius de veus per fer-nos escoltar, aquest any tot un seguit de trens de veus anaven avançant al ritme de batuka, tabal i dolçaina pels carrers del poble fins arribar a la Plaça Major, la nostra estació contra la pobresa. Allí, un per un es van anar recordant tots els objectius, mentre muixerangues, grups de música i de ball animaven l’acte.

Però la setmana no acaba ací. Després vin-dria la campanya de recollida de material escolar, amb la qual els xiquets i xiquetes de l’escola podríem compartir una llibreta i un bolígraf amb un altre infant de Baasnee-ré, el poble africà agermanat amb Algemesí. Una campanya que va tindre un alt segui-ment i que en puguérem veure els resultats: la colleta algemesinenca que va anar pel desembre a Burkina ens va mostrar fotogra-fies de xiquets i xiquetes d’aquelles escoles amb el material que els havíem fet arribar. I no hi ha res que pague més que veure l’ale-gria que desprenen els somriures d’aquelles infants concients que, a milers de quilòme-tres de distància, una personeta ha volgut compartir amb ells una llibreta i un bolígraf per poder estudiar a l’escola.

Fent alusió a una famosa cita publicitària, haver compartit amb molts ciutadans del nostre poble una esperança, i haver mos-trat al nostre alumnat que estem disposats a treballar per un món més solidari... no té preu!

57F E S T E S I C E L E B R A C I O N S

Aquest any el Departament de Pastoral de-cidírem partir des de l’objectiu general de centre d’aquest curs “Oberts a la vida. Cap a una educació ambiental integrada en la Fe”. Amb aquest suggerent títol comen-çaren a sorgir idees entre tots els mestres que en formàvem part per a fer partíceps als nostres alumnes. Doncs, ja està, deci-dit. Durant aquest primer trimestre podríem treballar l’admiració. Cada classe hauria de preparar un panell per poder anar colocant tot allò que als nostres alumnes junt a les seues famílies els causara una gran admi-ració com ara textos, images, poesies, pa-raules... Aquesta primera part conformaria el que és la vessant estètica però, i la ves-sant ètica? Clar està, ja que parlem d’una educació ambiental integrada en la Fe, intentaríem que açò ens fera arribar a un

ADVENTcompromís de respecte, de tenir cura amb la Creació.

Però aquest no ha sigut tot el treball que hem fet al primer trimestre. Entre comença-ment de curs i Nadal tenim el primer perío-de de l’any litúrgic cristià, l’Advent, temps de preparació per al naixement de Crist. Comencem el 27 de novembre i com tots els temps encetem el dia amb l’oració. Amb l’oració del matí pretenem cultivar l’escolta de la Paraula de Déu, descobrir la dimensió de la comunicació amb Déu i confiar-li tot allò que necessitem. Ja tenim tots la corona d’Advent i els ciris a l’aula, al seu racó. A Infantil i a Primària comencem amb la can-çó “Ja ve l’Emmanuel” seguida d’una curta lectura sobre la història de Jesús. En aca-bar la lectura els alumnes fan una xicoteta

Ana Piedra

A N U A R I M A R I A A U X I L I A D O R A58

ADVENTreflexió, pregària o acció de gràcies. Per a finalitzar aquest temps d’oració cantem tots plegats “Tota la terra”. A Secundària, ens acompanyen les lectures d’Isaïes en l’ora-ció diària. El dilluns comencem tots junts de bon de matí a l’església, la resta de la set-mana la fem cadascú a la seua aula.

I el treball que havíem encetat a principi de curs? Sí, aquest sobre l’admiració. On ha quedat? Doncs bé, per a rebre al nostre Se-nyor, què més bonic que allò que hem tre-ballat amb la família i amb l’escola en forme part del, ja tradicional, Betlem de l’escola, penjant per tot arreu totes les imatges, pa-raules o textos que han vingut des de tantes famílies diferents però, a la fi, iguals. Ha es-tat genial!

Mestra de Primària, Departament de Pastoral

F E S T E S I C E L E B R A C I O N S 59

En la història de la nostra escola, pròxima a complir els 50 anys, han hagut distintes iniciatives per congregar els antics alumnes. Ja portem uns quants anys amb el format de trobar-nos amb un sopar pròxim a la festa de Maria Auxiliadora (el 24 de maig). Cada any amb la col·laboració d’alguna pro-moció s’ha procurat aconseguir un ambient festiu i de retrobament amb els companys, alguns mestres i els records.

Aquest any, el 18 de maig, hem hagut d’in-troduir algunes variacions per no haver una promoció organitzadora, encara que sempre hi ha qui col·labora i fa possible que les co-ses puguen eixir bé.

Aquest format permet amb poc d’esforç i de manera àgil convocar a més de tres-centes persones cada any, però té alguns inconve-nients que fan que cal anar pensant en una organització distinta. Moltes vegades una certa desconsideració per part d’alguns fa que hi haja feina afegida per als organitza-dors: el fet de la incertesa fins l’últim mo-ment respecte al nombre de participants; que les ganes de trobar-se i xarrar cadascú d’alló que a ell l’interessa fa, de vegades, el que ens proposen els organitzadors no resulte o ni tans sols els escoltem, malgrat l’esforç realitzat; la sensació que alguns por-ten la seua festa particular sense mirament pels altres ni per les instal·lacions que ens cedeix l’ajuntament. També el fet de que hi ha distintes expectatives fa que hi haja mo-ments un poc complicats.

anticsalumnes

Al voltant del sopar

Avelino Castells

A N U A R I M A R I A A U X I L I A D O R A60

Enguany mateix al final no ha hagut una promoció organitzadora i sense la col-laboració d’uns quants no haguera pogut anar endavant.

Si volem mantindre alló que tenim, o fins i tot anar a més, cal una major implicació i responsabilitat.

Però allò que seria desitjable és poder arri-bar a una organització estable, que anime les trobades anuals i que fera possible noves iniciatives i propostes, de manera que po-guera mantindre’s una vinculació a l’escola i fer dels antics alumnes un referent per als actuals. Ja hi ha alguns que són pares i han triat la mateixa escola per als seus fills, fins i tots alguns ja estan vinculats a l’AMPA.

Els aniversaris pareix que sempre són una bona excusa per congregar a la gent. Aquest any celebrem els 25 anys d’ense-nyament en Valencià en la nostra escola; està pròxim el 50é aniversari de la creació per part de la parròquia d’aquesta proposta educativa i tots anem fent anys i madurant. És una oportunitat per a no deixar perdre l’oportunitat de cultivar la vinculació i que puga ser una oportunitat per a retrobar-nos i continuar aprenent uns dels altres.

Està clar que l’escola que molts conegueren ja no és la d’avui, que alguns mestres ja no estan, que els rectors puguem canviar, però tots continuareu sent ex-alumnes de Maria Auxiliadora i el vincle d’unió al col·legi con-tinua sent el mateix.

Us animem a aportar idees, propostes i ini-ciatives que ens ajuden a mantenir i millorar aquest moment d’encontre.

F E S T E S I C E L E B R A C I O N S 61