aportacions per a un estudi del jaciment romÀ ......on, com era habitual, segurament també...

Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave

0

APORTACIONS PER A UN

ESTUDI DEL JACIMENT

ROMAgrave DELS SERDANS

DrsquoALFARA DE CARLES

(BAIX EBRE)

Helena Graciagrave Castejoacuten

2n BAT C

Departament de Clagravessiques i Filosofia

Institut Baix Penedegraves

Curs 2018-2019


1

IacuteNDEX

1 INTRODUCCIOacute

11 JUSTIFICACIOacute DEL TEMA3

12 HIPOgraveTESIS4

13 OBJECTIUS5

14 METODOLOGIA DE TREBALL6

2 CONTEXT GEOGRAgraveFIC

21 ELS PORTS7

22 EL BARRANC DE LA CONCA9

23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA10

24 EL BARRANC DEL LLOP10

3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC

31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA

CONCA)12

32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE

LA VALL CERVERA)13

33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC

DE LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V DC16

4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS

41 UBICACIOacute19

42 ESTAT ACTUAL20

43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS22

44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS23

45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA25

46 CROgraveQUIS HIPOTEgraveTIC25

5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT

51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA

CERAgraveMICA26

52 LES TEULES29

521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute29

522 Tipologia i datacioacute30

523 Caracteriacutestiques i mides31

524 La manufactura35

525 La construccioacute drsquouna teulada romana37

53 EL FRAGMENT DE DOLI39




534 Uacutes i manufactura41

54 LrsquoANTEFIXA44




544 Funcioacute i motius decoratius47



2

546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de

lrsquoEbre51

6 CONCLUSIONS54

7 AGRAIumlMENTS59

BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES FONTS INFORMATIVES

Bibliografia60

Webgrafia62

Altres fonts informatives62

Autors clagravessics62

Autors renaixentistes63

Museus arxius biblioteques i hemeroteques 63

ANNEXOS

-Annex A El poblament medieval al barranc de la Conca (segles

VIII-XV)2

1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita4

2 El castell i el poblat de Carles6

3 Lrsquoesgleacutesia de Carles10

-Annex B Catagraveleg del material trobat12


3

1 INTRODUCCIOacute

11 JUSTIFICACIOacute DEL TEMA

Els motius que mrsquohan portat a estudiar el jaciment romagrave dels Serdans a la partida de

les Planilles del municipi drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) arrenquen de lrsquoentorn

familiar Des de petita sempre havia vist en un prestatge del menjador de casa meva

una peccedila de ceragravemica amb forma triangular que no sabia quegrave era Em pensava que es

tractava drsquoun record que els meus pares guardaven drsquoalgun viatge fins i tot estava

convenccediluda que la meva mare lrsquohavia portat de Megravexic ja que el rostre que apareix en

una de les cares em recordava les figures maies i asteques que havia vist en

documentals Fa dos anys un dia vaig preguntar al meu pare quegrave era exactament aquella

peccedila tan estranya i drsquoon havia sortit El meu pare em va fer una explicacioacute molt

interessant i em va dir que lrsquohavia trobada ell mateix en un lloc proper a Alfara de

Carles Aleshores aprofitant que el meu pare eacutes drsquoaquest poble i que cada estiu la

famiacutelia hi anem a passar uns dies de vacances vaig demanar-li que mrsquohi porteacutes

Quan vaig contemplar els murs que encara es conserven em vaig emocionar molt i de

seguida vaig pensar que calia descobrir els secrets que encara es troben amagats sota

terra Va ser en aquell moment quan mersquon vaig adonar que tenia al davant un jaciment

arqueologravegic de veritat

Com que a mi mrsquoagrada molt lrsquoarqueologia em va semblar que les circumstagravencies

mrsquooferien una ocasioacute singular i lrsquohavia drsquoaprofitar en el sentit de convertir el jaciment

i els materials que srsquohi han anat trobant en objecte drsquoestudi ja que mai no srsquohi ha

realitzat cap investigacioacute a fons potser perquegrave fins ara srsquoha considerat de poca

importagravencia Amb tot la troballa casual drsquoaquella peccedila de ceragravemica que en realitat eacutes

una antefixa romana com meacutes endavant explicareacute les teules i el fragment de doli que

tambeacute hi han aparegut crec que haurien de suposar un canvi drsquoopinioacute sobre les

informacions que aquest jaciment pot aportar per tal de conegraveixer millor les vilmiddotles

romanes rurals de les muntanyes dels Ports que tot i estar situades en zones abruptes

per tant allunyades de lrsquoeix comercial i de comunicacioacute que suposava el riu Ebre

mantenien una certa relacioacute econogravemica amb la capital del territori Dertosa (actual

Tortosa)


4

Encara que drsquoaquest jaciment es tenen notiacutecies des dels anys 60 del segle passat ni els

historiadors ni els arqueogravelegs no lrsquohan tingut massa en compte en els seus estudis

Nomeacutes en alguna ocasioacute srsquohan referit a la seva existegravencia o han descrit superficialment

les seves caracteriacutestiques1 Per aixograve com que la informacioacute eacutes poquiacutessima mrsquoha

suposat un repte personal molt engrescador haver de recoacuterrer a moltes fonts per poder

fer la meva aportacioacute personal plantejant dues hipogravetesis que nomeacutes una excavacioacute

completa ajudaragrave a resoldre i permetragrave decidir si estem davant drsquouna vilmiddotla romana rural

dedicada essencialment a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals o beacute si es tracta drsquoun taller

de terrisseria tambeacute drsquoegravepoca romana una mena de bogravevila especialitzada en la

produccioacute de materials de construccioacute ceragravemics

Mrsquoagradaria destacar que aquest treball no eacutes un document arqueologravegic derivat drsquouna

excavacioacute No hi ha doncs cap descripcioacute de treballs de camp prospeccions

planimetria ni cap concrecioacute de les diferents metodologies que els arqueogravelegs fan servir

i que expliquen en els seus informes sobre les excavacions que realitzen Al contrari

es tracta drsquoun intent de recollir dades molt diverses que en aquests moments estan

disperses i interpretar-les amb lrsquoobjectiu de fer una contribucioacute perquegrave es coneguin

millor el jaciment i lrsquoentorn geogragravefic i histograveric en quegrave es va desenvolupar sense oblidar

aquells aspectes histograverico-arqueologravegics tant anteriors com posteriors que poden ajudar

a entendre lrsquoevolucioacute del poblament dels barrancs de la Conca la vall Cervera i el Llop

tots ells al terme municipal drsquoAlfara de Carles

12 HIPOgraveTESIS

A la vista de les restes que srsquohan conservat i del material que srsquoha trobat i tenint en

compte que no srsquoha realitzat cap excavacioacute podem partir de dues hipogravetesis

a Que es tracti drsquouna vilmiddotla romana rural segurament de dimensions modestes

dedicada a lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals de la zona i a la ramaderia

Aquesta vilmiddotla hauria aprofitat lrsquoabundagravencia drsquoaigua de la zona i el poc desnivell

1 A banda de la breu descripcioacute que apareix a lrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya

(httpinvarqueculturagencatcat) cal esmentar NEGRE J Memograveria de les prospeccions

arqueologravegiques a les terres de lEbre mem nuacutem 10722 2013 del mateix autor De Dertosa a Ṭurṭūša

Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona

Universitat Autogravenoma de Barcelona 2013 tesi doctoral i GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la

Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns

de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 263


5

del terreny en aquest indret La troballa drsquouna antefixa podria eacutesser un indici

que la vilmiddotla disposava drsquouna part meacutes noble o urbana amb elements decoratius

fins i tot a la teulada

b Que es tracti drsquouna terrisseria dedicada sobretot a la produccioacute de maons i teules

on com era habitual segurament tambeacute srsquoelaboraven altres objectes de terrissa

antefixes recipients ceragravemics diversos etc Aquesta teuleria srsquohauria nodrit de

la terra argilosa de lrsquoindret i evidentment de lrsquoaigua del torrent que hi ha a prop

13 OBJECTIUS

A partir de les dues hipogravetesis esmentades els objectius que ens plantegem en aquest

estudi soacuten els seguumlents

- Contextualitzar geogragravefica i histogravericament la zona on es troba el jaciment

arqueologravegic

- Estudiar lrsquoantefixa les teules i el doli que srsquohi han trobat

- A partir de lrsquoestudi dels materials proposar una datacioacute del jaciment

- Catalogar les peces i els fragments trobats

- Descriure breument lrsquoaccioacute antrogravepica als barrancs de la Conca la vall

Cervera i el Llop del terme municipal drsquoAlfara de Carles i reflexionar-hi

per tal de demostrar que al llarg dels segles sempre han estat presents uns

elements naturals (abundagravencia drsquoaigua riquesa de fauna i recursos forestals

i minerals) que han permegraves el desenvolupament de tots els assentaments que

hi ha hagut des de la prehistograveria

- Valorar tota la informacioacute disponible per tal de determinar quina de les dues

hipogravetesis eacutes meacutes versemblant

- Promoure una excavacioacute o almenys una prospeccioacute del jaciment que permeti

datar-lo drsquouna manera meacutes acurada En aquest sentit proposareacute a

lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles que valori la possibilitat de financcedilar

lrsquoexcavacioacute del jaciment a fi de convertir-lo en un reclam turiacutestic del

municipi juntament amb altres punts drsquointeregraves que ja teacute


6

14 METODOLOGIA DE TREBALL

A fi de poder fer un estudi aprofundit i tan exhaustiu com sigui possible caldragrave aplicar

una metodologia diversa i agravemplia que tindragrave en compte

a) Les fonts orals

b) Lrsquoobservacioacute del terreny i de lrsquoentorn

c) La inspeccioacute ocular de tota lrsquoagraverea que ocupa el jaciment

d) El context geogragravefic actual i del passat tant dels Ports com dels barrancs de

ponent on lrsquoactivitat antrogravepica va ser meacutes destacada

e) El context histograveric tant lrsquoanterior a lrsquoegravepoca del jaciment com el posterior

f) Lrsquoestudi detallat dels materials trobats

g) La comparacioacute dels materials trobats amb altres de similars de les Terres de

lrsquoEbre


7


En aquest apartat presentem de manera molt sintegravetica les caracteriacutestiques geogragravefiques

meacutes destacades dels Ports i especialment dels tres barrancs de ponent (el de la vall

Cervera el de la Conca i el del Llop) pertanyents al terme municipal drsquoAlfara de

Carles en els quals des de fa molt de temps els homes hi han trobat tot allograve que

necessitaven per a la seva supervivegravencia caccedila pesca boscos pastures terres fegravertils

abundagravencia drsquoaigua etc

21 ELS PORTS

Els Ports soacuten un massiacutes de relleu molt complex a cavall entre la Serralada Pre-litoral

Catalana i el Sistema Ibegraveric Estagrave format per materials calcaris mesozoics que

determinen un relleu abrupte i trencat per un sistema de falles i encavalcaments que

formen una barrera natural respecte de les planes litorals2

Ubicacioacute dels Ports a cavall entre les comarques del Montsiagrave el Baix Ebre i la Terra Alta

Els rius i els barrancs en general excaven gorges profundes de gran espectacularitat

com eacutes el cas del riu Matarranya a les guacutebies del Parrissal les guacutebies del Regatxol a la

capccedilalera del riu Ulldemoacute i les guacutebies del barranc de la vall de la Figuera al terme

drsquoAlfara de Carles El massiacutes presenta muntanyes destacables per la seva alccedilada i

2 Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona Fundacioacute

Enciclopegravedia Catalana 1984 15-21


8

singularitat amb una important agraverea superior als 1000 m El cim meacutes destacat de tot el

massiacutes eacutes el Mont Caro amb 1441 m3

Els Ports ofereixen doncs un paisatge salvatge poc humanitzat i drsquouna rica

biodiversitat El tret meacutes distintiu drsquoaquest paisatge eacutes sens dubte el seu relleu escarpat

ric en cingleres i talussos que contrasta amb les planes agriacutecoles veiumlnes A linterior

lorografia eacutes molt irregular fruit dun sistema de plecs falles i encavalcaments amb

una gran quantitat de barrancs

El barranc de la Conca amb la localitzacioacute del jaciment dels Serdans

Des del punt de vista de la fauna un dels elements meacutes distintius dels Ports eacutes la

poblacioacute de cabra salvatge animal tiacutepic de la zona i regulat per la Reserva Nacional de

Caccedila

Pel que fa a la vegetacioacute trobem des de zones tiacutepicament mediterragravenies a les parts

baixes del massiacutes fins a racons dambients humits i boirosos propis de les fagedes del

centre drsquoEuropa

Als anys 50 del segle passat amb els canvis en el model social docupacioacute humana va

comenccedilar el despoblament de les valls ponentines del massiacutes amb el conseguumlent

abandonament de les terres de conreu agriacutecola i les pragravectiques ramaderes tradicionals

Aquest fet unit a la davallada del mercat de la fusta i la creacioacute del Parc Natural ha

3 Gran geografia comarcal cit 15-21


9

afavorit el creixement dels boscos de manera que avui el paisatge torna a estar dominat

pels extensos pinars i alguns alzinars encara que cada cop soacuten meacutes escassos

Panoragravemica dels Ports

22 EL BARRANC DE LA CONCA

El barranc de la Conca disposa com hem avanccedilat drsquouna gran quantitat de fonts

algunes de les quals tenen forccedila cabal com ara les del Toscar lrsquoUllal el Bosc Negre

la Canaleta i la Cova Pintada A la seva capccedilalera srsquohi troben el paratge del Toscar el

castell i el despoblat de Carles Geologravegicament el terreny eacutes de formacioacute triagravesica

compost per dolomites argiolites guixos i pedra calcagraveria4

Les parts meacutes altes de la capccedilalera presenten un terreny molt escarpat perograve amb una

rica vegetacioacute de muntanya la qual cosa contrasta amb els desnivells meacutes suaus del

curs mitjagrave entre lrsquoUllal i el Pont un espai que ha estat aprofitat des de fa molts segles

per a conreus de secagrave i regadiu El punt meacutes ampli drsquoaquesta vall es troba precisament

a lrsquoalccedilada de les Planilles on trobem el jaciment dels Serdans

El barranc de la Conca a lrsquoalccedilada de la partida de les Planilles

4 Gran geografia comarcal cit 259


10

Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres

parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant

Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa

(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la

serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5

23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA

El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de

la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6

capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi

roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels

Malladarets

Barranc de la vall de la Cervera

24 EL BARRANC DEL LLOP

Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de

6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els

contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi

trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i

la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta

Aldover Tortosa i Roquetes

5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo


11

Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons

El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun

petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de

lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques

sobre els terrenys vermellosos i groguencs7

Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no

destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta

el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt

utilitzada per a la confeccioacute de cabassos


Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i

molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de

la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del

treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV

Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la

detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9

7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta

fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per

lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure

les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura


12

Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques

meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor

grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut

independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses

lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori


CONCA)

La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que

aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes

remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova

Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics

de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i

cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han

datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves

Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11

lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya

Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17

Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma

rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute

10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de

lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44

cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal

aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu

SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre

Tarragona) memograveria nuacutem 7899


13

drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de

santuari13

32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA

VALL CERVERA)

Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part

del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la

vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va

realitzar el 201414

El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un

petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el

barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona

per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes

Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)

A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data

del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista

urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres

filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva

13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni

Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels

Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32


14

construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs

alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar

consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no

se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa

alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova

A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a

lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen

que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del

terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs

Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular

que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de

la zona drsquohagravebitat

Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari

Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de

Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un

gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu

Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla

que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs


15

Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets

Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les

estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la

caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen

que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest

establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns

recipients17

Interior drsquouna de les estances

En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC

quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van

permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests

nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu

cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria

17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades

drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les

Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226


16

al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia

interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances

drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment

(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de

la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19

33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE

LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V

Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres

del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de

lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori

lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol

cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la

batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va

derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta

del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia

assentades a les Terres de Ponent20

Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori

Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en

Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas

del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24

(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a

encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent

19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten

2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis

onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et

faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta

Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani


17

referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per

Dertosa25

Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco

capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa

pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses

reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest

vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant

les primeres degravecades de la invasioacute musulmana

A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions

climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del

paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una

ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la

finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26

A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa

va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que

srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous

models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer

petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes

molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans

al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els

recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de

vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context

general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres

territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute

que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a

subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27

25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo

Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval

a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482


18

En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars

fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar

canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar

que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un

anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i

srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim

drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica

que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement

lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la

qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en

gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda

particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28

Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien

a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas

del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de

comunicacioacute29

Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar

definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota

probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual

va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la

primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials

si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a

lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute

pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la

caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la

Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies

provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els

centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien

28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de

AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca

(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483


19

centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs

i protegits


41 UBICACIOacute

Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal

drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-

3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342

srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix

Ebre

Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)

Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes

arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan

peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres

drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el

punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es

va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la

carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins

al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a

uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per

sota del qual passa un torrent

32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona


20

Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles

Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els

agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que

donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna

muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop

drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc

lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores

de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que

facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels

productes

42 ESTAT ACTUAL

Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment

desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a

posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En

concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es

poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que

conflueixen en angle

Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant

suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses

mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la

poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats


21

en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests

treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment

Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van

reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra

seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats

o falcar

Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca

A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat

i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en

general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges

i a sobre drsquoells

Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es

troba una major quantitat de restes ceragravemiques


22

Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est

43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS

Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en

el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-

3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons

les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de

poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les

restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines

van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven

dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai

per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les

magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara

de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila

Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de

profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes

a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis

abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute

sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila

Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer

aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera

que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap

actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis


23

Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis

orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al

descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar

a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus

drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma

triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-

romana especialment entre els segles III i V

Enterrament de tipus tegula

44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS

Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan

fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes

sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual

cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una

amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur

A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior

a) Mur A (orientacioacute sud-est)

- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm

- Llargada (cara interna) 60 cm

- Llargada (cara externa) 75 cm


24

Llargada Cara interior

Amplada

Alccedilada

b) Mur B (orientacioacute sud-oest)

- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm



Llargada interior Amplada


25

Alccedilada

45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA

La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial

com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que

resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En

el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el

desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les

faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta

Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de

comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que

seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En

aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa

permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute

seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per

algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes

en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia

a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta

46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC

Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar

exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem

lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de

com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat


26

de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme

els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per

tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute


51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA

De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic

que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi

de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de

doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es

tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la

mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut

drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute

de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila

coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem

anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia

probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute

mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials


27

de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de

lrsquoEbre

Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara

Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler

del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila

drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest

element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen

sobre la base drsquoargila

Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants

Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles

vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes

sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials

33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil


28

Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes

que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una

barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien

per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la

temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les

caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes

incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat

i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35

Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica

Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una

anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat

diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com

ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions

vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa

indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup

de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades

que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36

34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195


29

52 LES TEULES

521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute

Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna

banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut

recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres

per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules

que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les

magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de

recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet

expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat

Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta

En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat

Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut

superficialment


30

522 Tipologia i datacioacute

Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular

i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer

Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute

dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que

les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices

anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt

adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general

se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers

materials destinats a ser reutilitzats

Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio

Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40

sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les

al voltant del segle III

Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades

amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores

37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine

Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava

lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies

XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod

tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els

edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca

visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88

Imbrex

Tegula


31

pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes

sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada

Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i

segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute

cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici

523 Caracteriacutestiques i mides

Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les

teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb

grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les

quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que

va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices

lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41

Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que

srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del

segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia

ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part

plana de la teula

Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo

41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes

Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr


32

Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que

no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos

peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament

pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit

Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per

la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm

de gruix

El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg

en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot

plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable

aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2

imbrices

Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis

descrita per Vitruvi

Teula 1

-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts

Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems

-Llargada 62 cm

-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)

-Alccedilada de la revora 3 cm

-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)

-Pes 8 kg aprox

-Gruix de la base 2 cm

42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital

en Perseus Project


33

Teula 2

-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos

-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3

-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula

-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm

-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)


-Encaix 8 cm


34


Teula 4

-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula


-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)


-Encaix 8 cm


Teula 5

-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta

Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm

Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)


35

Alccedilada de la revora 3 cm

Encaix 8 cm

Gruix de la base 2 cm

Teula 6

-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula





524 La manufactura

La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la

presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat

construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo

en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute


36

Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta

quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-

se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de

transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant

En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada

una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya

adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons

enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la

majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus

Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies

de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures

molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat

forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera

estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que

es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o

rectangular43

Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment

fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de

combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella

Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible

ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada

al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de

combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta

per la terra dels camps de conreu

Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta

srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el

motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En

43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo


37

canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb

les revores i els encaixos corresponents44

Fabricacioacute drsquouna tegula

525 La construccioacute drsquouna teulada romana

Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que

situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven

sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una

estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava

Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals

de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les

revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i

se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems

facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que

quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un

diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes

teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada

44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten


38

per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que

donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45

Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a

lrsquoexterior

Esglaonament de les teules

Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave

45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo


39

53 EL DOLI


La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan

Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment

Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de

Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels

dos murs

En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es

tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta

devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a

un fragment de la part superior de la boca


A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes

generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute

de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han

perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients

ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten

obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46

Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el

fragment devia tenir un coll forccedila pla

46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual

de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250


40

Seccioacute del coll i la boca del doli

Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV

igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ


De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va

ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes

completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa

pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia

un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm

La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran

quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en

un objecte drsquoaquestes mides

A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va

deixar quan volia rectificar el coll del doli

Detall de les ditades del terrisser i marques del torn


41

Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de

nanses

La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no

era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que

podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul

aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a

la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament

tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre

90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de

diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia

oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres

Reconstruccioacute hipotegravetica del doli


42

En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava

sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte

Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien

servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per

mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria

fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment

Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que

podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual

cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions

534 Uacutes i manufactura

El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra

La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca

presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia

exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia

servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un

periacuteode llarg de temps

Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi

important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet

gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els

excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute

romana48

En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que

treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a

lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute

com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes

47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla

falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a

meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258


43

i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves

bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49

Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el

sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un

accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement

un contenidor per emmagatzemar o transportar productes

Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J

Salido)

La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar

en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans

lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat

La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les

seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats

els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a

lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que

perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes

drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50

Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que

requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions

49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50

SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246


44

massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i

la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport

54 LrsquoANTEFIXA

541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute

Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels

Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres

centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir

arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada

va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o

4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament

En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia

coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal

va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos

grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els

treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un

tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins

al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat

lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran

sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51

Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions

gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora


Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega

utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa

complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a

51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem

Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906


45

elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura

romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos

Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del

davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint

amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de

teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir

representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part

posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi

havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la

cornisa

Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV


Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de

desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma

eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan

srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls

meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la

palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on

srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme

cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per

53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo

antefixa


46

la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el

treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex

-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta

-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg

Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues

peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola


47

544 Funcioacute i motius decoratius

Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La

tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps

de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar

a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de

moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics

Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior

podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna

Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun

lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes

antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es

representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els

mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que

daten del segle VI aC55

El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les

seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en

lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples

54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La

Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos

2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310

Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV


48

545 La manufactura

La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment

que tenia diferents fases56

a) Creacioacute de lrsquoarquetip

Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment

amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia

predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja

existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que

acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal

b) Elaboracioacute del motlle

Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute

del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica

que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures

de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un

aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un

bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin

bombolles

c) Reproduccioacute o estampillat

Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat

que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important

calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia

curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una

56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa

antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194

1997 36-43


49

marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia

pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica

es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de

la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle

Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa

d) Assecament a lrsquoaire lliure

Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure

Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es

trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap

deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi

toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc

homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en

canvi hauria quedat tendra

El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era

quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del

motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes

un assecatge gradual

e) Retocs i unioacute de peces

Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els

detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de

desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder

unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de

contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la


50

barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes

minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina

entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la

unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les

peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita

Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex

f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons

Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues

fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i

1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave

els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i

ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a

lrsquoargila un cop dins al forn

Restes molt tegravenues de la capa de calccedil

57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania

Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense

Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-

57


51

Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i

preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes

tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap

exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen

amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la

superfiacutecie no era massa bona

Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior

als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia

g) La policromia

La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima

fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat

forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors

ceragravemics

Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada

encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute

drsquoaglutinant dels pigments

546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre

Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils

principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon

troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en

estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i

monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I

sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes

a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura

Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu

simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori

del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59

59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo

AnMurcia 16 2000 130


52

Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques

antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC

i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)

Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute

durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que

nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte

Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del

qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades

i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les

dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les

figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de

la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la

pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat

meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de

desgreixants sobretot calcites

A B

Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa

Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment

drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem

superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova

(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que

60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de

Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que

sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre

mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del

municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via

Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea

Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159


53

es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior

excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb

poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien

fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla

anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar

que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila

Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta

La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la

dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta

estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents

perograve drsquoaspecte similar


54

6 CONCLUSIONS

Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i

analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat

podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les

dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball

a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall

Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts

diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt

important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa

manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors

anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors

des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en

egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un

indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb

alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als

Serdans el van trobar

b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute

dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en

materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada

agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria

com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que

es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total

seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades

ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van

ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute

donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans

que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc

c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material

procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que

devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara


55

el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs

agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta

drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en

tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la

possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser

abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres

construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada

acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell

superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent

d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi

entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal

que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien

ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors

devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als

enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del

recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422

va esborrar els pocs vestigis que en quedaven

e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja

que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb

pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler

el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara

molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria

pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave

suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat

localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals

vilmiddotles romanes de la zona

f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que

ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han

anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem

convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record


56

drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que

laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a

entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment

dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva

drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan

parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en

diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra

tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara

beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que

aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a

referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per

defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute

de ceragravemica principalment materials de construccioacute

Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics

les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa

manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia

alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van

convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic

Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-

ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita

agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X

despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal

Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i

comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada

En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab

designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se

61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed

Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan

enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que

transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A


57

drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de

referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament

pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret

meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a

tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat

lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres

dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs

El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva

aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats

bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i

els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no

era tan cabaloacutes com el de la Conca

Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va

perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis

de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les

muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari

de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de

necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a

66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van

cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV

des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig

del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute

eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la

volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar

Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la

construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de

lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han

trobat fragments de ceragravemica andalusina

El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova

esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara

Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute

va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova

esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir

a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81

sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)


58

lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa

centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de

controlar i defensar el territori

g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel

jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg

territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar

una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que

serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara

a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment

Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment

Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que

requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure

dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes

satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el

conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola

amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va

esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el

territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es

va fer durant lrsquoegravepoca medieval

Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute

del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que

lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament

molt limitada de recursos econogravemics


59

7 AGRAIumlMENTS

Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles

persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes

assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves

Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els

suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut

en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de

Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que

em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i

explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al

meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del

Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria

Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva

propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per

haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu

Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder

completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten

pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute

Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que

lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus

constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els

desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques

i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de

la Conca durant el periacuteode medieval


60

BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS

Bibliografia

ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania

Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131

ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984

ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de

Mallorca Ed Moll 1993

ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a

lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28

ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo

Anejos de AEspA 39 2006 9-15

BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s

VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten

Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420

BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959

BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est

et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933

Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix

Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100

CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes

1956 81-88

CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja

(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280

DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v

laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute

digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr

DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse

Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29

ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des

mots Pariacutes Klincksieck 1967

FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen

analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean

Desertification Research results and policy implications Luxemburg European

Comission 2000 33-44

FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona

CSIC 1969 doc 270

Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984

GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten

de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518

GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i

el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i

Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269

GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la

iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976

IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana

1991


61

JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean

environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on

Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg

European Comission 2000 67-76

LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions

monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34

LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios

Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322

MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de

Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112

MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid

ediciones Alderabaacuten 2000

MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels

Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016

Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228

MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any

1480)raquo Recerca 14 2012 257

NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del

proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona

2013 tesi doctoral

ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama

22 2007 302

RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso

de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993

437-442

RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes

representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona

1994 344-346

RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la

Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad

Autoacutenoma de Madrid 1996

RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-

s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43

RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca

protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica

Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37

RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico

Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76

REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa

Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146

RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica

i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-

107

RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje

mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas

desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave

R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel

Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)

2005 70-74


62

RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168

i 174

RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio

en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5

2008 41

SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y

tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de

la Comunidad de Madrid 2017

VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de

terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo

romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-

431

VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute

Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia

httpinvarqueculturagencatcat

httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)

httpseswikipediaorgwikiVilla_romana

httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia

httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_

construccioacuten

httpscawikipediaorgwikiArgila

httpwwwperseustuftseduhopper

httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat

Altres fonts informatives

MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment

dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014

NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem

nuacutem 10722 2013

SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de

Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899

Autors clagravessics

ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ

Δέρτωσσαν

PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter

supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum

Dertosani

PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra

creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter

initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta

propter hunc plastae appellati

POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit


63

SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices

quod accipiant imbres

SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam

appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium

esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi

VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri

canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte

supra marginem canalis inponantur

Autors renaixentistes

DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio

Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI

Museus arxius biblioteques i hemeroteques

Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)

Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf

Arxiu Comarcal del Baix Ebre

Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)

Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona

Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles

Museu de les Terres de lrsquoEbre

Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre

Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg

________________


1

APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL

JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS


(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A

El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)

A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori

que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae

del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels

Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada

i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i

van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la

produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada

assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la

capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en

agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la

diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien

comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes

terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute

al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre

un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre

portava i encara porta fins al Baix Aragoacute

Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de

sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i

els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i

molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels

assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o

un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han

proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre

En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat

de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De

1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en

P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results

and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76


3

fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels

boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig

A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia

generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un

augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es

manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la

societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls

dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els

periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement

tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i

bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent

Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant

el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una

notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en

lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades

litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses

Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de

desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades

litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar

sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4

Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies

a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute

destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir

del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns

freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius

3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en

BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results

and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio

de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea

Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys

drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de

Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses

Universitaires du Mirail 1998 21-29


4

episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en

augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a

laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute

de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu

1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita

Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure

amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A

lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de

cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels

espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per

a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava

de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que

srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute

vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable

que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac

de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que

explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on

es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7

Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia

que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i

conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de

regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar

gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una

bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els

musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat

dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La

caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda

6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios

histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II

Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval

1987 413-420


5

i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos

de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode

andalusiacute i que tenien una funcioacute militar

La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques

de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de

regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que

procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos

quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es

veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres

estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals

Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle

XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en

llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre

els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la

comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies

a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de

Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa

La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda

de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats

amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la

Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles

hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que

srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava

seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria

doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben

comunicat

9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de

Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme

laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament

al periacuteode islagravemic


6

Les torres de guaita al barranc de la Conca

2 El castell i el poblat de Carles

El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc

de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del

lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants

i boscos de pi roig i negre a les parts altes

Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les

muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11

Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes

importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes

antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen

construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes

gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres

petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que

disposava drsquoun pis superior

11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona



7

Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada

(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament

correspon a lrsquoentrada al recinte

La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als

murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute

tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir

com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute

les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el

mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que

lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute

castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute

de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents

meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa

va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en

recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el

lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave

fou venut a la ciutat de Tortosa14

Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres

pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de

Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums

de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el

procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de

Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15

Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX

12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia

de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161

F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute

sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute

se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos

dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern

materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa

ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment


8

De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que

ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui

coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la

carretera que porta fins al paratge del Toscar

Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs

Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per

diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la

Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos

i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana

que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de

Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra

i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les

fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc

Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute

bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres

blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute

que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou

mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon

jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua

com sia en lo mon

D P Com deixan de ferlai

F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de

aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute

baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons

gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no

sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea

com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles

alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y

finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los

passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles

y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya

ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de

aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins

esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m

recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de

pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava

Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una

pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech

les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter

que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les

veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha

moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca

14 2012 257


9

el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la

diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat

de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la

poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades

a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles

Restes del castell medieval de Carles

3 Lrsquoesgleacutesia de Carles

La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba

al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de

construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna

sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada

per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada

dametlla formada per dovelles18

Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de

Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de

poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que

lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc

estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A

17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el

capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals

i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)

Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443


10

finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la

recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia

de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20

Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave

Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral

que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu

anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un

vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era

habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang

inferior21

En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de

Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar

completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i

lrsquoesgleacutesia

En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni

perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una

part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es

20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada

(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf


11

conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu

drsquoAlfara de Carles

23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix

Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112

Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles


12

Annex B

Catagraveleg del material trobat

Fragment de teula tipus tegula

Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm

Datacioacute aproximada segle II-IV




Fragment de tipus tegula

Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x

17cm



Mides 46 cm x 25 cm x 31cm


Teula fragmentada tipus tegula

Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa

Mides 18 cm x 215 cm


Fragment de doli

Mides 14 x 21cm


Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les

desenes de fragments similars que es

troben en superfiacutecie



14


1

IacuteNDEX

1 INTRODUCCIOacute

11 JUSTIFICACIOacute DEL TEMA3

12 HIPOgraveTESIS4

13 OBJECTIUS5

14 METODOLOGIA DE TREBALL6


21 ELS PORTS7

22 EL BARRANC DE LA CONCA9

23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA10

24 EL BARRANC DEL LLOP10



CONCA)12

32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE

LA VALL CERVERA)13

33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC

DE LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V DC16


41 UBICACIOacute19

42 ESTAT ACTUAL20

43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS22

44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS23

45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA25

46 CROgraveQUIS HIPOTEgraveTIC25


51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA

CERAgraveMICA26

52 LES TEULES29





525 La construccioacute drsquouna teulada romana37

53 EL FRAGMENT DE DOLI39




534 Uacutes i manufactura41

54 LrsquoANTEFIXA44




544 Funcioacute i motius decoratius47



2


lrsquoEbre51

6 CONCLUSIONS54

7 AGRAIumlMENTS59


Bibliografia60

Webgrafia62





ANNEXOS


VIII-XV)2






3

1 INTRODUCCIOacute





























Tortosa)


4





















12 HIPOgraveTESIS














5








13 OBJECTIUS




arqueologravegic


















6




a) Les fonts orals








lrsquoEbre


7








21 ELS PORTS













8











Caccedila



centre drsquoEuropa







9


















10











Malladarets











11






















12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


2


lrsquoEbre51

6 CONCLUSIONS54

7 AGRAIumlMENTS59


Bibliografia60

Webgrafia62





ANNEXOS


VIII-XV)2






3

1 INTRODUCCIOacute





























Tortosa)


4





















12 HIPOgraveTESIS














5








13 OBJECTIUS




arqueologravegic


















6




a) Les fonts orals








lrsquoEbre


7








21 ELS PORTS













8











Caccedila



centre drsquoEuropa







9


















10











Malladarets











11






















12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


3

1 INTRODUCCIOacute





























Tortosa)


4





















12 HIPOgraveTESIS














5








13 OBJECTIUS




arqueologravegic


















6




a) Les fonts orals








lrsquoEbre


7








21 ELS PORTS













8











Caccedila



centre drsquoEuropa







9


















10











Malladarets











11






















12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


4





















12 HIPOgraveTESIS














5








13 OBJECTIUS




arqueologravegic


















6




a) Les fonts orals








lrsquoEbre


7








21 ELS PORTS













8











Caccedila



centre drsquoEuropa







9


















10











Malladarets











11






















12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


5








13 OBJECTIUS




arqueologravegic


















6




a) Les fonts orals








lrsquoEbre


7








21 ELS PORTS













8











Caccedila



centre drsquoEuropa







9


















10











Malladarets











11






















12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


6




a) Les fonts orals








lrsquoEbre


7








21 ELS PORTS













8











Caccedila



centre drsquoEuropa







9


















10











Malladarets











11






















12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


7








21 ELS PORTS













8











Caccedila



centre drsquoEuropa







9


















10











Malladarets











11






















12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


8











Caccedila



centre drsquoEuropa







9


















10











Malladarets











11






















12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


9


















10











Malladarets











11






















12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


10











Malladarets











11






















12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


11






















12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


12







CONCA)




















13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14


13


santuari13


VALL CERVERA)




realitzar el 201414














14




















15







recipients17











16





























17


Dertosa25





























18
















comunicacioacute29

















19


i protegits


41 UBICACIOacute





Ebre














20










productes

42 ESTAT ACTUAL












21






o falcar









22
























23

















- Amplada 46 cm

- Alccedilada 70 cm




24


Amplada

Alccedilada


- Amplada 55 cm

- Alccedilada 65 cm





25

Alccedilada























26



















27


lrsquoEbre













28




















29

52 LES TEULES













superficialment


30
























Imbrex

Tegula


31

















plana de la teula





32







de gruix





imbrices



Teula 1



-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox



en Perseus Project


33

Teula 2


-Llargada 62 cm




-Pes 8 kg aprox


Teula 3





-Encaix 8 cm


34


Teula 4





-Encaix 8 cm


Teula 5





35


Encaix 8 cm


Teula 6






524 La manufactura






36
















rectangular43














37



















38




lrsquoexterior





39

53 EL DOLI






dos murs

















40

















41


nanses












42





















romana48









43








Salido)















44



54 LrsquoANTEFIXA


























45










cornisa












antefixa


46




-Alccedilada 215 cm

-Amplada 18 cm

-Gruix 2 cm

-Pes 1 kg




47























48

545 La manufactura
















bombolles








1997 36-43


49

























50


















57


51









g) La policromia




ceragravemics


















52
















A B














53













54

6 CONCLUSIONS































55
































56
































57





































58

























59

7 AGRAIumlMENTS

























60


Bibliografia



















1956 81-88















CSIC 1969 doc 270











1991


61




















2013 tesi doctoral


22 2007 302



437-442



1994 344-346















107






2005 70-74


62


i 174



2008 41







431


Noguera 2001 437 441-443

Webgrafia






construccioacuten








nuacutem 10722 2013





Δέρτωσσαν



Dertosani







63






















________________


1




(BAIX EBRE)

-ANNEXOS-


2n BAT C



Curs 2018-2019


2

Annex A































3



































4































1987 413-420


5


























comunicat






6



















7


































8




















com sia en lo mon























14 2012 257


9
























10










inferior21




lrsquoesgleacutesia







11







12

Annex B










17cm






Mides 62 cm x 47 cm



13


Mides 62 cm x 47 cm


Antefixa



Fragment de doli

Mides 14 x 21cm







14

aportacions per a un estudi del jaciment romÀ ......on, com era habitual, segurament també...

Documents