apuntes ote

7/24/2019 Apuntes OTE

1/48

ORGANITZACI TERRITORIAL DE L'ESTAT

1. L'ESTAT AUTONMIC: EVOLUCI I PRINCIPIS CONSTITUCIONALS

1.1 Els models d'Estat en el dret comparat

Forma territorial de l'Estat: Estat unitari: noms hi ha un poder per a tot l'Estat. Estat compost: Estat en el qual existeixen diferents entitats que tenen poders denaturalesa estatal, per que no tenen sobirania externa (no es reconeixen com a Estatsindependents). Precedent = unions personals i reials- Confederaci- Estat federal- Estat regional

Estat unitari: Exemple: Frana Tots els ciutadans estan sotmesos a un nic poder poltic i a un nic ordenamentjurdic. Tamb hi ha divisions territorials:- desconcentraci: poder central dna instruccions a cada territori- descentralitzaci (administrativa): cada territori t un poder limitat, destinat noms aqestions administratives

Confederaci: Origen del Estats federals. Associaci o uni d'estats que, per Tractat Internacional, decideixen exercir, a

travs d'rgans comuns, un cert nombre de competncies. Dieta o Conferncia: rgan on els estats envien els seus embaixadors o els seusrepresentants. Acostuma a funcionar per unanimitat (tots d'acord). Els acords no s'apliquen directament als ciutadans dels estats membres. Matries: militars, econmiques i poltica exterior comuna No s prpiament un Estat. La Uni Europea s el cas actual ms similar, per l'ordenament jurdic s s'aplicadirectament als ciutadans dels estats membres. Estats Units i Sussa van comenar sent Confederacions. (EEUU: pas deConfederaci a Estat federal = Constituci de 1787; Sussa: pas de Confederaci a Estat

federal = Constituci de 1848)

Estat federal: Estat en el qual existeixen dos nivells de govern o poder poltic i, per tant, dosnivells d'institucions autnomes (federals i dels ens territorials). No hi ha un sol ordenament jurdic. Caracterstiques:1) Existncia d'una Constituci federal.2) Sistema de repartiment de competncies (Estat federal o federaci i estatsmembres).3) rgan independent jurisdiccional per resoldre conflictes de competncia entre la

federaci i els estats membres (TS o TC).4) Autonomia constitucional dels estats membres.5) Participaci i representaci en les institucions federals i en la designaci dels


2/48

membres dels rgans comuns.6) Reproducci dels 3 poders en el nivell de les entitats federals.7) Autonomia fiscal dels estats federals (recaptar impostos, ingressos). Idea bsica: garanteix autonomia als estats membres i certa participaci d'aquestsmembres a nivell federal. Tipologia d'estats federals:

segons l'ORIGEN:federalisme d'associaci: lEstat federal neix de la uni dantics estats independents (EUAi Sussa).federalisme de dissociaci: un Estat unitari es comena a descentralitzar i acabaesdevenint un estat federal (Blgica). segons la JUSTIFICACI:federalisme territorial: lEstat federal sutilitza com a mera tcnica dorganitzaci territorialdel poder (tpic daquells pasos ms homogenis).federalisme multinacional: les tcniques federals sapliquen per aconseguir lacomodacidun Estat amb comunitats o collectivitats diverses (Canad). segons el FUNCIONAMENT:

federalisme dual: es basa en la separaci dels mbits dactuaci propis de la federaci iels propis dels Estats membres. Cadasc t les seves competncies i les executaindependentment.(USA, Blgica).federalisme cooperatiu: es potencien les relacions entre els diferents nivells (Canada,Alemanya).

Estat regional: S'origina a la Constituci de 1931 (II Repblica). No arriba a ser Estat federal.1) No generalitzaci de tot el territori dividit, s a dir, no t per qu estar tot el territori

dividit en regions.2) Les regions no tenen Constituci prpia, sino un Estatut que aprova l'Estat central.3) Repartiment de competncies, per ms limitades (les regions no disposen d'unPoder Judicial propi).4) Ms limitada l'autonomia fiscal (d'ingressos).

1.2 La qesti territorial en la formaci de l'Estat espanyol contemporani

1. S. XV(finals): uni reial dels Reis Catllics, per els regnes mantenen les sevesinstitucions i els seus drets propis.

2. S. XVI(ustries): + confederal = el rei adquireix poders centrals per igualment esmantenten les institucions prpies.3. S. XVIII(Guerra de Successi => Felip V): unificaci ms forta (amb els Decrets deNova Planta de 1714 a 1716); eliminaci de les institucions poltiques prpies i unificacidel dret pblic.4. S. XIX (poca Contempornia): predomini del centralisme -> Estat unitari ambmoments puntuals de certa descentralitzaci (inspiraci francesa) -> realitat no encaixa =>demandes d'autonomia (que tampoc acaben de quallar) = qesti territorial no resolta Constitucions conservadores (1845, 1878) tendeixen a la unificaci. Constitucions progressistes (1812, 1869) tendeixen a la descentralitzaci.- Reconeixement d'autonomia als municipis: cert carcter representatiu i certes

competncies. 1833Decret de Javier de Burgos => Es van crear les provnciesque actualmentconservem (divisi del territori).


3/48

- Superior al municipi- Provncia com a eix en l'organitzaci dels serveis estatals.- Cada provncia comptava amb una autoritat subordinada al govern central (subdelegadode fomento, jefe poltico, gobernador civil) Constituci de 1869Llei municipal de 1870:- Ms autonomia als municipis per a la gesti dels afers i assumptes pblics (Ajuntament).

- La provncia adquireix doble condici, la qual encara es mant: ens local amb certcarcter representatiu i divisi territorial (Diputaci provincial). 1873(1 Repblica) - Projecte de Constituci (no arriba a estar en vigor): establiaque Espanya es composava de 17 Estats Autnoms que comptaven amb els 3 poders(executiu, legislatiu i judicial) propis. 1880 -> sorgiren moviments regionalistes (sobretot a Catalunya) que defensavenuna autonomia integral, autntica.5. S. XX:- Mancomunitat (1914-1924): va suposar la uni de les 4 provncies catalanes(diputacions) i tenia competncies de gesti provincials. Comptava amb tasquesimportants, tan sols presents a Catalunya. Va ser suprimida per Primo de Rivera al 1924.- 2 Repblica (1931): es va passar a parlar de qesti territorial a qesti catalana.Francesc Maci va enunciar que Espanya era la Confederaci dels pobles ibrics i queCatalunya era una Repblica. La Constituci va ser ms light i, tot i que hi comptavaamb una descentralitzaci poltica, es va evitar el model federal: Es podr constituir unaregi, per els nics ens territorials autnoms son els municipis i les provincies.- article 11 CE 1931 => Principi dispositiu: cal la voluntat dels territoris per crear unaregi autnoma (ncleo poltico-administrativo) mitjanant l'aprovaci d'un Estatutd'Autonomia pel parlament estatal. *Estatut de Nria = massa autonomia -> va modificar-se -> Estatut de Catalunya del 1932 (els del Pas Vasc i Galicia no van arribar a produirefectes)

- article 14, 15 i 16 => distribuci de competncies- Tribunal de Garanties Constitucionals (precedent del TC) => resolia conflictes decompetncia entre les regions i l'Estat central, entre altres coses.- Autonomia poltica = govern i parlament propis.

1.3 El debat constituent del ttol VIII de la CE

Organitzaci territorial de l'Estat = Ttol VIII CE + article 2 Disposici Adicional 1(TtolPreliminar) => reivindica els drets histricsarticle 149 CE=> distribuci de competncies

A la sortida del franquisme, la OTE era una de les grans questions que havien de regularels constituents. Com saconsegueix aquest acord?

UCD + AP = descentralitzaci administrativa per tot el territori i autonomia polticalimitada (inspiraci en la Constituci italiana de 1947).PSOE + PCE = frmules federals no molt claresERC + PNB = + nacionalisme; confederaci

1r projecte -> Estat federal 2n projecte -> Estat unitari descentralitzat = ambigitat, model obert amb conceptes

que s'havien de concretar en el futur

Es va arribar finalment a un consens, obviant els models dels poders establerts, i buscant


4/48

una soluci pragmtica, que es basava en establir a la CE un model obert, amb moltesambigetats, que es concretaria per decisions futures.Exemples daquesta ambigetat: a l'art. 2 es parla de la naci espanyola i de lesnacionalitats, sadmet el terme regi i nacionalitat, sense concretar-los; a l'art.149,competencies de lestat, sin perjuicio de las comunidades autnomas.

1.4 El procs de creaci de les Comunitats Autnomes i el desenvolupament del'Estat Autonmic

Preautonomies: rgans provisionals dautogovern de les regions. Es van crear lesautonomies mitjanant un Decret Llei, que desprs es convertirien en les comunitatsautnomes. Assamblea formada per diputats i senadors escollits per aquelles provincies aMadrid. Govern: president (nomenat pel Govern central).Aquestes preautonomies van rebre, a travs daltres decrets-lleis posteriors, unes

competncies per part de lestat central. Aquestes van comenar a crear unaadministraci regional per portar-les a terme.La primera preautonomia que es va crear, es va crear pel Decret llei 41/1977, del 29 dedesembre, de restabliment de la generalitat provisional de Catalunya i de retorn del seupresident. Aquest el va fer el president Suarez, i que va permetre el retorn del Tarradelles,aix va ser la primera preautonomia. En el cas de Catalunya, Tarradelles va crear el seugovern. (Generalitat provisional = preautonomia)Aquest regim preautonmic, que va comenar a catalunya per motius histrics moltevidents, es va anar estenent a altres territoris. Abans daprobarse la Constituci, tots el territoris excepte Madrid, Cantabria i La Rioja, eren preautonomies.

Vies d'accs a l'autonomia (depn de la voluntat dels territorisPrincipi dispositiu) -> art.2 CEDret a l'autonomia de nacionalitats i regions (la CE les reconeix per no defineixel concepte exactament)

Ttol VIII CE:Requisits per crear les CCAA i els territoris que tenen el dret a lAutonomia (ensestdientquinessnlesnacionalitats ilesregions):

Supsits generals(art. 143.1): Provincies limtrofes amb caracterstiques comunes Territoris insulars

Provncia amb entitat regional histricaSupsits especials (art. 144): 144 a: 1 provncia sense entitat regional histrica (Madrid) 144 b: territoris no integrats en la organitzaci provincial (Gibraltar) Disposici Transitria 5: Ceuta i Melilla

Procediments per exercir el dret a l'autonomia (o iniciativa autonmica):Com o ordinari(Art 143.2 CE):(-autonomia)

Diputacions de les provincies + 2/3 dels municipis (acords amb els ajuntaments) lapoblaci dels quals represents la majoria del cens electoral computat provncia perprovncia.


5/48

O rgans insulars Canries: Cabildo; Illes Balears: Consell insularElaboraci de lEstatut d Autonomia (art. 146)

Especial o extraordinari(Art. 151.1 CE)difcil de complir perqu cal acord:(+autonomia)

Diputacions + parts municipis

+ Referndum popular vinculant = Vots afirmatius de cada provncia per majoriaabsoluta del cens electoral. Es va canviar pel cmput global de la Comunitat Autnoma, jaque a Andalusia, noms va sortir negatiu a Almeria, per el cmput global permetia formarla comunitat autnoma (modificaci de la LO 8/1980).

Rgim diferent de l'ordinari, ja que t competncies limitades i aquest t msautonomia.

Procediments especials per determinats territoris: Disposici Transitria 2 Acord x majoria absoluta de lrgan preautonmic: elsterritoris que en el passat haguessin votat un Estatut d'Autonomia i tinguessin unapreautonomia, podrn accedir per la via rpida per mer acord de majoria absoluta del'rgan preautonmic (amb els mateixos efectes que les autonomies de l'art. 151.1).VIA DIRECTA (Pas Basc, Catalunya, Galicia)

(mxima autonomia) Disposici Transitoria 5 Pensada x Ceuta i Melilla, perqu per voluntat delsajuntaments poguessin constituir-se (no utilitzada). Art. 144 b i c, via de creaci de les ciutats autnomes:

b: Les Corts Generals poden aprovar un Estatut dAutonomia pelsterritoris no integrats en la organitzaci provincial (Ceuta i Melilla). Nos'han creat com CCAA sino com a ciutats autnomes (no previst a la CE) ->

poden substituir la iniciativa dels territoris.c: Corts Generals poden substituir la iniciativa pel supsit del article143.1 (provincies limtrofes). Exemple: Segovia no volia pertnyer a Castell iLle, per perqu no queds penjada la van incloure (llei d'Or). Disposici addicional 1 i Disposici Transitria 4territoris forals:Disposici addicional 1 permet l'actualitzaci del rgim foral. Va permetre queNavarra aprovs el seu Estatut per la seva via (LORAFNA)Disposici Transitria 4 unificaci de Navarra i Pais Basc: Navarra ha de decidir(l'rgan foral) i la poblaci de Navarra (no sha utilitzat).

Rgim com d'elaboraci de l'Estatut -> article 146

Rgim extraordinari d'elaboraci de l'Estatut -> article 151.1

1.4 El procs de creaci de les comunitats autnomes i el desenvolupament del'estat autonmic

CRONOLOGIA DE LESTAT AUTONMIC

PRIMERA FASE (1978-1981)

(ja s'han constituit les 17 Comunitats Autnomes)

Posada en marxa del procs autonmic i prolongaci del procs constituent.


6/48

1978

El dia 29 de desembre entra en vigor la Constituci.

1979Celebraci de les primeres eleccions generals l1 de mar. Victria dUCD. El dia 30 de

mar s investit President del Govern Adolfo Surez.

Celebraci de les primeres eleccions municipals el dia 3 dabril de 1979.

Saprova la Llei Orgnica 2/1979, de 3 doctubre, del Tribunal Constitucional.

El dia 25 doctubre es sotmeten a referndum els Estatuts dAutonomia de Catalunya i delPas Basc. LEstatut de Catalunya s aprovat per un 88% dels vots emesos.

Saproven les Lleis Orgniques 3 i 4/1979, de 18 desembre, dEstatut dAutonomia delPas Basc i Catalunya (procs extraordinari de la DT2) -> parlament, govern, president.

1980Saprova la Llei Orgnica 2/1980, de 18 de gener, sobre regulaci de les diferentsmodalitats de referndum.

(Primer problema) El dia 28 de febrer es sotmet a referndum la iniciativa dautonomia perAndalusia. Andalusia no pot assolir lautonomia per la via de larticle 151 CE al no obtenirla majoria dels vots vlidament emesos a la provncia dAlmeria

El dia 9 de mar de 1980 es celebren les primeres eleccions al Parlament Basc amb lavictria del PNB. Carlos Garaikoetxea s nomenat Lehendakari del Govern Basc. El dia

20 de mar de 1980 es celebren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya amb lavictria de la coalici CiU. Jordi Pujol s nomenat President de la Generalitat deCatalunya.

Saprova la Llei Orgnica 8/1980, de 22 de setembre, de finanament de les ComunitatsAutnomes.

Al desembre es sotmet a referndum lEstatut dAutonomia de Galcia, iniciat per la via dela DT2 i que s aprovat, per, amb una abstenci del 72%.

A travs de la Llei Orgnica 12/1980, de 16 de desembre es modifica la Llei Orgnica2/1980, de referndum. Sestableix que en aquells casos en els que en alguna provnciano shagus obtingut la ratificaci de la iniciativa autonmica prevista a larticle 151 CE, atravs de Llei Orgnica es podr substituir la iniciativa autonmica, si ho solliciten lamajoria de Diputats i Senadors de la provncia o provncies (saplica al cas Almeria).

La resta de territoris inicien el seu procs autonmic sota la via de larticle 143 144 C E(es va tallar la via rpida).

Saprova la Llei Orgnica 13/1980, de 16 de desembre, de substituci a la provnciadAlmeria de la iniciativa autonmica.

El dia 30 de desembre es publiquen els primers traspassos de competncies en matriadensenyament a la Generalitat de Catalunya.


7/48

1981El dia 29 de gener dimiteix Adolfo Surez.

STC 4/1981, de 2 de febrer, sobre el principi dautonomia.

Intent de cop dEstat pel Tinent Coronel Tejero i el General Milans del Bosch el 23 defebrer (=> que no s'escaps de les mans el desenvolupament de l'Estat autonmic = noconsens).

El dia 25 de febrer, Leopoldo Calvo Sotelo s nomenat President del Govern.

Saprova la Llei Orgnica 1/1981, de 6 dabril, dEstatut dAutonomia de Galcia.

El dia 31 de juliol UCD i PSOE signen els pactes autonmics , a partir dun Informeelaborat per una Comissi dExperts presidida pel professor Garca de Enterra. Amb ellses pretn tancar el mapa autonmic, fixant les Comunitats Autnomes, el procediment per

a laprovaci dels Estatuts dAutonomia, mantenint dos nivells de competncies (art. 152 -especial, i art. 143 - ordinari)* diferents i estenent per a totes elles les institucions quesestablien per les Comunitats que van accedir a lautonomia per la via de larticle 151.*Art. 152 -> parlament, govern, president / Art. 143 -> no parlament, no poder legislatiu niautonomia poltica

El dia 20 doctubre es celebren les eleccions autonmiques a Galcia. Xerardo FernndezAlbor (AP) s escollit President de la Xunta.

Saproven lesLleis Orgniques 6, 7 i 8/1981, de 30 de desembre, dEstatut dAutonomiadAndalusia, Astries i Cantbria (per la via de l'article 143).

SEGONA FASE (1982-1991)

Tancament del mapa autonmic i desenvolupament del model (LOAPA = LleiOrgnica d'armonitzaci del procs autonmic: projecte de llei Congrs dels Diputats perhomogenetzar les CCAA => TConst. -> quan encara no estava aprobada, recurs previd'incostitucionalitat)

Art. 148 CE -> les CCAA constituides per via lenta, passats 7 anys podienincrementar les seves competncies (totes tindrien autonomia poltica)

1982El dia 23 de maig es celebren les eleccions al Parlament dAndalusia amb la victria delPSOE. Rafael Escuredo s escollit President de la Junta dAndalusia.

Saproven les Lleis Orgniques 3 i 4 /1982, de 9 de juny, dEstatut dAutonomia de LaRioja i Mrcia.

Saprova el 30 de juny, la Llei Orgnica dharmonitzaci del procs autonmic. Espresenten 5 recursos previs dinconstitucionalitat.

Saprova la Llei Orgnica 5/1982, d1 de juliol, dEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana.


8/48

Saproven les Lleis Orgniques 8, 9, i 10/1982, de 10 dagost, dEstatut dAutonomiadArag, Castella-La Manxa i Canries.

Saprova la Llei Orgnica 11/1982, de 10 dagost, de transferncies complementries pera Canries (LOTRACA) i la Llei Orgnica 12/1982, de 10 dagost, sobre transferncia a laComunitat Valenciana (LOTRAVA) de competncies en matria de titularitat estatal

(Derogada per Llei Orgnica 12/1994, de 24 de mar) -> volien anar per la via rpida, perno van poder, per aix, amb aquesta transferncia, tenien competncies similars a lesCCAA constituides per via rpida.

Saprova la Llei Orgnica 13/1982, de 19 dagost, de Reintegraci i Amillorament del Furnavarrs (Estatut deNavarra).

El dia 28 doctubre es celebren eleccions generals. Triomf del PSOE per majoria absolutaal Congrs de Diputats i al Senat. Felipe Gonzlez s nomenat President del Govern.

1983

Saproven les Lleis Orgniques 1, 2, 3 i 4/1983, de 25 de febrer, dEstatut dAutonomiadExtremadura, de les Illes Balears, de la Comunitat de Madrid i de Castella i Lle . Estanca el procs de creaci de Comunitats Autnomes.

El dia 8 de maig es celebren eleccions a les 13 Comunitats Autnomes que encara no leshavien realitzat.

STC 76/1983, de 10 dagost. Es declara inconstitucional part del contingut de la LOHAPA.Es nega el seu carcter de llei orgnica i de llei harmonitzadora. -> favorable al'autonomia

1984STC 89/1984, de 29 de setembre. Sobre la iniciativa autonmica de Lle.

STC 100/1984, de 8 de novembre. Sobre la substituci de la iniciativa autonmica per lesCorts per a la provncia de Segvia.

1985=> s'aproven diverses lleis estatals per a qu pugui funcionar el rgim de les CCAA

Saprova la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les Bases del rgim local amb carcterde llei bsica.

Saprova la Llei Orgnica 5/1985, de 19 de juny, de rgim ele ctoral general, amb elcarcter de llei bsica.

Saprova la Llei Orgnica 6/1985, d1 de juliol, del Poder Judicial.

Saprova la Llei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, amb elcarcter de llei bsica.

1986El dia 1 de gener Espanya ingressa a la Comunitat Europea. Aix va suposar una prdua

de competncies autonmiques que es van transferir a la Comunitat Europea i laparicide problemes quan les Comunitats Autnomes haguessin daplicar poltiques comunitries.


9/48

Saprova la Llei Orgnica 2/1986, de 13 de mar, de Forces i Cossos de Seguretat delEstat.

Saprova la Llei 14/1986, de 25 dabril, General de Sanitat, amb el carcter de llei bsica.

Es produeix un augment considerable del nmero de conflictes entre el Govern central i

els Governs autonmics davant el Tribunal Constitucional (el TC defineix els lmits entreels poders de l'Estat i els de les CCAA).

1987Llei Orgnica 5/1987, de 30 de juliol, de delegaci de facultats de lEstat a les ComunitatsAutnomes en matria de transports per carretera i per cable.

1988Degut al transcurs dels 5 anys des de lentrada en vigor dels Estatuts dAutonomia de lesComunitats de rgim ordinari, aquestes comencen a demanar una ampliaci decompetncies.

STC 76/1988, de 26 dabril. Sobre territoris histrics del Pas Basc.

1989Saprova la Llei 29/1990, de 26 de desembre, del Fons de Compensaci Interterritorial.

1991Saproven les Lleis Orgniques 1, 2, 3, 4, 5, 6, i 7/1991, de 13 de mar, de reforma delsEstatuts (de via lenta) dAutonomia de Mrcia, Madrid, Astries, Comunitat Valenciana,Extremadura, Castella- La Manxa i Cantbria. Sestableix una data fixa comuna per a leseleccions autonmiques (el mateix dia que les estatals).

TERCERA FASE (1992-1999)

Procs d'igualaci competencial de les CCAA i de dicussi sobre la configuraci delmodel. Es pretenia impulsar la collaboraci.

1992Es celebren el 28 de febrer els segons pactes autonmics, entre el PSOE i el PP.Sacorda ampliar les competncies de les Comunitats Autnomes que van accedir a

lautonomia per la via ordinria, a travs del procediment establert a larticle 150.2 CE, pertal dassolir una equiparaci de les competncies de totes les Comunitats Autnomes.Saprova la Llei Orgnica 9/1992, de 2 de desemb re, de transferncia de competncies ales Comunitats que van accedir a lautonomia per la via de larticle 143 CE -> es reformenels Estatutss'incorporen les competncies.

Saprova la Llei 30/1992, de novembre, de rgim jurdic de las Administracions Pbliques idel Procediment administratiu com, que incorpora mecanismes de collaboraci entreAdministracions Pbliques.

1993Es celebren eleccions generals. El PSOE perd la majoria absoluta tot i que FelipeGonzlez continua sent President del Govern. El grup parlamentari de CiU a les Corts


10/48

Generals dna suport al govern del PSOE.

El mes doctubre es signa lAcord del Consell de Poltica Fiscal i Financera, sobrecorresponsabilitat fiscal. Es cedeix el 15% dels rendiments de lIRPF en el territori de cadaComunitat Autnoma.

1994Saproven les Lleis Orgniques 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11/1994, de 24 de mar, dereforma dels Estatuts dAutonomia dAstries, Cantbria, La Rioja, Mrcia, ComunitatValenciana, Arag, Castella-La Manxa, Extremadura, Illes Balears, Comunitat de Madrid iCastella i Lle, incorporant les competncies transferides per la Llei Orgnica 9/1992.Suposa una notable igualaci dels nivells competencials de totes les ComunitatsAutnomes.

Saprova la Reforma del Reglament del Senat, de 3 de maig. Es crea la Comissi Generalde les Comunitats Autnomes amb funcions en matria autonmica.

1995Es completa el mapa autonmic amb laprovaci de les Lleis Orgniques 1 i 2, de 13 demar dEstatut dAutonomia de Ceuta i Melilla. Accedeixen a lautonomia segons la via delarticle 144 b CE.

Llei Orgnica 16/1995, de 27 de desembre, de transferncia de competncies a laComunitat Autnoma de Galicia.

1996Llei Orgnica 2/1996, de 15 de gener, complementria de lordenaci del comer minoristaper la via de larticle 150.2 CE.

El dia 3 de mar es celebren eleccions generals. Triomf del PP per majoria simple. El PP iCiU formalitzen un pacte de governabilitat que implica el suport del grup parlamentari deCiU a les Corts Generals al Govern del PP a canvi duna srie de contraprestacions.

STC 118/1996, de 27 de juny. Sobre la clusula de supletorietat.

El 23 de setembre el Consell de Poltica Fiscal i Financera aprova un nou Acord. Es revisael model de finanament. Hi ha una cessi parcial de lIRPF amb un lmit mxim del 30%dels seus rendiments i satribueix capacitat normativa en matria de tributs cedits.

Saprova la Llei Orgnica 3/1996, de 27 de desembre, de finanament de les ComminatsAutnomes, que modifica la Llei Orgnica 8 /1980 i la Llei Orgnica 1/1989, de 13 dabril.Satorga a les Comunitats Autnomes el 30% de lIRPF i capacitat normativa sobre aquest30%.

Saproven les Lleis Orgniques 4 i 5/1996, de 30 de desembre, de reforma dels EstatutsdAutonomia de Canries i dArag.

1997Saprova la Llei 2/1997, de 13 de mar, per la qual es regula la Conferncia per a

assumptes relacionats amb les Comunitats Europees.

STC 61/1997, de 20 de mar. Sobre la clusula de supletorietat.


11/48

Saprova la Llei 6/1997, de 14 dabril, dorganitzaci i funcionament de lAdministraciGeneral de lEstat. Es suprimeixen els Governadors Civils i es fomenten els Delegats iSubdelegats del Govern.

Saprova la Llei Orgnica 3/1997, de 3 de juliol, de reforma de lEstatut dAutonomia de

Castella-La Manxa.

Llei Orgnica 6/1997, de 15 de desembre, de transferncia de competncies executivesen matria de trnsit a la Comunitat Autnoma de Catalunya.

Saprova lAcord sobre el Concert Econmic basc pel quatrienni 1997-2001. -> Navarra iPB recapten tots els impostos i poden administrar els seus propis ingressos (nomstornen la part que l'Estat ha gastat).

1998Declaracions de Lizarra i de Barcelona. (+pluritat -unitat)

Saprova la Llei Orgnica 1/1998, de 15 de juny, de reforma de lEstatut dAutonomia deMrcia.

Saprova la Llei Orgnica 5/1998, de 7 de juliol, de reforma de lEstatut dAutonomia de laComunitat de Madrid.

Saprova la Llei Orgnica 11/1998, de 30 de desembre, de reforma de lEstatutdAutonomia de Cantbria.

1999Saprova la Llei Orgnica 1/1999, de 5 de gener, de reforma de lEstatut dAutonomiadAstries.

Saprova la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificaci de la Llei 30/1992. Sestableix unanova regulaci sobre les relacions entre les diverses administracions pbliques

Saprova la Llei Orgnica 2/1999, de 17 de gener, de reforma de lEstatut dAutonomia deLa Rioja.

Saproven les Lleis Orgniques 3 i 4/1999, de 8 de gener, de reforma dels Estatuts

dAutonomia de les Illes Balears i de Castella i Lle.Llei Orgnica 6/1999, de 6 dabril, de transferncia de competncies a la ComunitatAutnoma de Galcia.

Saprova la Llei Orgnica 12/1999, de 6 de maig, de reforma de lEstatut dAutonomiadExtremadura.

QUARTA FASE (2000-2003)

Tensi desde els nacionalismes perifrics i intent de tancar el model autonmic.

Fet ms significatiu: majoria absoluta del PP.

2000


12/48

Es celebren eleccions generals el dia 12 de mar. El PP obt majoria absoluta i Jos MAznar s nomenat de nou President del Govern.

2001Saprova la Llei Orgnica 1/2001, de 26 de mar, de modificaci de la Llei Orgnica13/1982, de 10 dagost, de Reintegraci i Amillorament del Fur navarrs.

Saprova la Llei Orgnica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del dret de petici.

Saprova la Llei Orgnica, 6/2001, de 21 de desembre, dUniversitats.

Saprova la Llei Orgnica 7/2001, de 27 de desembre, de modificaci de la Llei Orgnica8/1980, de 22 de setembre, de finanament de les Comunitats Autnomes (LOFCA).

El mes de desembre es traspassen les competncies en matria de sanitat a aquellesComunitats Autnomes que no la tenien transferida.

Saprova la Llei 18/2001, de 12 de desembre, destabilitat pressupostria.

2002El dia 19 de febrer es pacta un nou Concert econmic entre el Govern de lEstat i elGovern Basc de carcter indefinit. Saprova la Llei 12/2002 de 23 de maig, del Concerteconmic amb la Comunitat Autnoma del Pas Basc.

Saprova la Llei Orgnica 1/2002, de 22 de mar, reguladora del dret dassociaci.

Saprova la Llei Orgnica 6/2002, de 27 de juny, de partits poltics (control dels partitspoltics).

Saproven les Lleis 17 a 31/2002, d1 de juliol, de rgim de la cessi de tributs de lEstat ales Comunitats Autnomes de rgim com.

Saprova la Llei Orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat en leducaci.

2003El dia 25 de maig es celebren eleccions municipals i autonmiques a totes les ComunitatsAutnomes, excepte Catalunya, Galcia, el Pas Basc i Andalusia.

El dia 26 de setembre el Lehendakari Ibarrtexe presenta la Proposta Ibarretxe davant elParlament basc (Estatuto Poltico de la Comunidad de Euskadi com reforma de l'Estatut=> certa independncia poltica que implicaria un sistema de tipus confederal en qu hihauria una associaci lliure de Euskadi amb l'Estat espanyol a travs del rei)

El 16 de novembre es celebren eleccions al Parlament de Catalunya. El partit ms votats el PSC-CpC per noms obt 42 escons front els 46 que obt CIU i que s el segonpartit ms votat. Pasqual Maragall s escollit President de la Generalitat amb els vots delPSC-CpC, ERC i IC-V.

2004El dia 14 de mar es celebren eleccions generals. El PSOE s el partit ms votat i obt163 escons al Congrs dels Diputats. Jos Luis Rodrguez-Zapatero s escollit President


13/48

del Govern per majoria absoluta amb 183 vots a favor, 148 vots en contra i 19 abstencions.

El 30 de desembre de 2004 s aprovada la Proposta de reforma dEstatut Poltic de laComunitat dEuskadi per la majoria absoluta del Parlament Basc.

CINQUENA FASE (2005 fins avui)

Nova etapa de reformes estatutries. Es reformen els Estatuts de via rpida: Catalunya, Pas Basc, Andalusia

2005

El dia 1 de febrer de 2005 el Lehedakari Ibarretxe presenta davant el Congrs delsDiputats la Proposta de nou Estatut Poltic dEuskadi aprovada al Parlament Basc el dia30 de desembre de 2004. La Proposta s rebutjada per la majoria absoluta del Congrsdels Diputats (=> anticonstitucional)

El dia 20 de febrer es celebra el referndum consultiu sobre el Tractat pel que sestableixuna Constituci per a Europa. Amb una participaci del 41,77% i una abstenci del58,22%, els vots a favor suposen un 76,96% front un 17,07% dels vots contraris.

El dia 17 dabril es celebren eleccions al parlament Basc. La coalici PNB -EA obt 29escons. Juan Jose Ibarretxe, del PNB, s escollit Lehendakari amb els vots de la coaliciPNB-EA, EB i 2 vots de EHAK.

Sautoritza per la Llei orgnica 1/2005, de 20 de maig, la ratificaci per Espanya delTractat pel qual sestableix una Constituci per a Europa de 29 doctubre de 2004, que nopodr entrar en vigor desprs del rebuig al Tractar de Frana i els Pasos Baixos.

El 19 de juny es celebren les eleccions al Parlament de Galcia. El socialista Emilio PrezTourio s escollit President de Galcia amb els vots dels diputats dels Grupsparlamentaris socialista i del BNG.

El 30 de setembre el Parlament de Catalunya aprova la Proposici de llei de reforma delEstatut dautonomia (amb els vots a favor de CiU, PSC -CpC, ERC i ICV (89%), i encontra del PPC), desprs dun procs delaboraci que sinicia lany 2004.

2006

Saprova per Llei orgnica 1/2006, de 10 dabril, la reforma de lEstatut dautonomia de laComunitat Valenciana, que havia estat aprovada per les Corts valencianes el dia 1 dejuliol (+ rpida perqu va estar pactada prviament entre PP i PSOE). Les comunitatsautnomes dArag i Castella-La Manxa hi presenten recurs dinconstitucionalitat sobre laqesti de laigua.

Saprova per la Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de lEstatutdautonomia de Catalunya.El Partit Popular i el Defensor del Poble presenten recursdinconstitucionalitat sobre aspectes generals del text i les comunitats autnomes dArag,Mrcia, La Rioja, Illes Balears i Comunitat Valenciana sobre aspectes particulars.

L1 de novembre se celebren eleccions al Parlament Catalunya, que condueixen a un nougovern de coalici de PSC, ERC i ICV.


14/48

El Congrs dels Diputats inicia la tramitaci de les propostes de reforma dels Estatutsdautonomia de Canries i de Castella i Lle. Les comunitats autnomes de Galcia,Cantabria, Astries i Mrcia paralitzen els processos de reforma per manca dacord entrePSOE i PP. La resta de comunitats posposen lobertura del procs de reforma.

Saprova la Llei estatal 39/2006, de 14 de desembre, de promoci de lautonomia personali atenci a les persones en situaci de dependncia.

2007

(Adaptaci del Poder Judicial, encara que s unitari, a l'Estat autonmic)

El Congrs dels diputats inicia la tramitaci de la proposta de reforma de lEstatutdautonomia de Castella-La Manxa.

Saprova per la Llei orgnica 1/2007, de 28 de febrer, la reforma de lEstatut dautonomia

de les Illes Balears.

Saprova per la Llei orgnica 2/2007, de 19 de mar, la reforma de lEstatut dautono miadAndalusia.

Saprova per la Llei orgnica 5/2007, de 20 dabril, la reforma de lEstatut dautonomiadArag.

El 27 de maig se celebren eleccions municipals i autonmiques. A les Illes Balearslanterior govern del PP s substitut per un govern de coalici integrat per PSM-EN i UM.

Es reforma la LOTC per la Llei orgnica 6/2007, de 24 de maig, entre daltres aspectes,pel que fa al procediment de designaci dels 4 magistrats nomenats pel Senat, que seranproposats pels parlaments de les comunitats autnomes (art. 16).

Saprova la Llei Orgnica 14/2007, de 30 de novembre, de reforma de lEstatutdAutonomia de Castilla i Lle.

La STC 249/2007, de 13 de desembre, relativa a la impugnaci dun precepte concret dela reforma de lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana (LO 1/2006, de 10 dabril),actualitza i amplia la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la naturalesa, contingut i

posici dels estatuts dautonomia.2008

El dia 8 de mar se celebren eleccions generals i els resultats donen la victria al PSOE,per sense obtenir majoria absoluta en el Congrs dels Diputats. Jos Lus RodrguezZapatero torna a ser investit president del Govern.

El dia 9 dagost ven el termini fixat per la disposici final 1 de lEstatut dAutonomia deCatalunya de 2006 per a establir un nou sistema de finanament, sense haver assolit unacord Estat-Generalitat.

El Tribunal Constitucional dicta l11 de setembre de 2008 una sentncia que declarainconstitucional la Llei del Parlament basc 9/2008, de 27 de juny, de convocatria i


15/48

regulaci duna consulta popular per a recollir lopini de la ciutadania sobre loberturadun procs de negociaci per a assolir la pau i la normalitzaci poltica.

2009

Les eleccions al Parlament del Pas Basc d1 de mar de 2009 determinen un canvi en la

majoria governamental, a partir del pacte poltic entre el PSE i el PP.

Les Corts Generals aproven la Llei Orgnica 1/2008, de 30 de juliol, por la qual sautoritzala ratificaci per Espaa del Tractat de Lisboa, el qual es modifiquen el Tractat de la UniEuropea i el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, firmat en la capital portuguesa el13 de desembre de 2007 (BOE, nm. 184, de 31 de juliol de 2008)

Saprova la Llei Orgnica 3/2009, de 18 de desembre, de modificaci de la Llei Orgnica8/1980, de 22 de setembre, de Financiaci de les Comunitats Autnomes, que escomplementa per la Llei 22/2009, de 18 de diciembre, per la qual es regula el sistema definanciaci de les Comunitats Autnomes de rgim com i Ciutats amb Estatut

dAutonomia i es modifiquen determinades normes tributries.

La Llei Orgnica 2/2009, de 11 de desembre, de reforma de la Llei Orgnica 4 /2000, d11de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci social,reconeix les competncies a les comunitats autnomes en aquest terreny.

Llei 24/2009, de 22 de desembre, de modificaci de la Llei 8/1994, de 19 de maig, per laqual es regula la Comissi Mixta per a la Uni Europea, per tal dadaptar-la al Tractat deLisboa de 13 de desembre de 2007.

2010Llei orgnica 7/2010, de 27 doctubre, de reforma de la Llei Orgnica de Reintegracin yAmejoramiento del Rgimen Foral de Navarra.

El Tribunal Constitucional dicta la Sentncia 31/2010, de 28 doctubre, que resol el recursdinconstitucionalitat interposat per 99 del Grup Parlamentari Popular del Congrs enrelaci amb la Llei Orgnica 6 / 2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'Autonomiade Catalunya. La STC declara nuls (parcialment) 14 articles i fixa una interpretaciconstitucional duna part substancial dels preceptes estatutaris. Posteriorment, la STC137/2010 resol amb termes similars el recus dinconstitucionalitat del Defensor del Poble iles SSTC 46, 47, 48, 49 i 138 desestimen els recursos dinconstitucionalitat concrets

interposats per diverses comunitats autnomes.

2011

Llei orgnica 1/2011, de 28 de gener, de reforma de lEstatut dAutonomia de la ComunitatAutnoma dExtremadura.

Es reforma per acord de PSOE i PP larticle 135 de la Constituci espanyola per taldincloure un principi destabilitat pressupostria que vincula totes les AdministracionsPbliques que shaur de (anteriorment STC 134/2011, de 20 de juliol, sobre lacompetncia de lEstat per fixar criteris destabilitat pressupostria a les Comunitats

Autnomes).El Partit Popular guanya per majoria absoluta les eleccions generals del 20 de novembre.


16/48

1.6 Caracteritzaci general de l'Estat autonmic

Model negatiu: no s un model federal (no hi ha vies efectives per a qu les

autonomies participin directament en els poders Estatals, i l'Estatut d'Autonomia s una

llei de l'Estat) per tampoc s un Estat unitari descentralitzat (perqu les CCAA tenenautonomia poltica). En tot cas, s'acostaria al model regional. s federal si entenem

federalisme en un sentit molt redut (si l'entenem com que hi ha dos nivells de govern).

Model obert: els constituents no van definir el model territorial, no van dir qu era

exactament, sino que simplement van establir principis, procediments, institucions. Es

defineix a partir del seu desenvolupament. El Principi dispositiu s molt important en el

nostre model.

Model asimtric: No es basa en la homogenetat de les CCAA, s a dir, no tenentotes les mateixes competncies.

2 nimes de l'Estat d'autonomia:

Principi de descentralitzaci poltica

- eficincia gesti poltica

- democratitzaci (contra ms a prop es t el govern, ms participaci efica)

Principi de reconeixement i protecci de les identitats territorials (per a quepuguin coexistir dins un mateix Estat) -> fets diferencials (caracterstiques prpies) =

Prembul de la CE (protegir els pobles d'Espanya en l'exercici de les seves cultures,

llenges, institucions...) / Art. 2 CE -> nacionalitats i regions / Dret civil propi -> Art.

149.1.8 CE / Sistema de finanament propi (3 territoris: Navarra, PBDA1, Canries)

Principis estructurals de la forma territorial de l'Estat espanyol:

1) Principi d'autonomia:

art. 2 CE

dret a l'autonomia de nacionalitats i regions (Principi dispositiu)

creaci CA: entitat juridicopoltica en qu es concreta l'autogovern

2) Principi organitzatiu general de l'Estat:

art. 137 CE(tamb fa referncia a la autonomia local)

tot l'Estat es divideix en CA doble nivell de govern:


17/48

- estatal o central

- autonmic

autonomia poltica

3) Principi de unitat

- principi fonamentador- posa lmits a l'autonomia

- objectiu: permetre la integraci de la pluralitat del diversos centres de govern en un marc

estatal com. Espanya s un sol Estat:

- un nic titular de la soberaniaart.1.2 CE;

- un nic subjecte en la comunitat internacional -Reino de Espaa;

- una nica entitat constitucional.

- Mecanismes de garantia de la unitat:1. Principis d'integraci constitucional-> certa uniformitat, cohesi

a) principi d'homogenetat institucional CA (els criteris bsics que s'apliquen a les CA sn

similars als que s'apliquen a les institucions de l'Estat central: democrcia representativa,

sistema de govern parlamentari, institucions mnimes Assamblea legislativa, president,

govern): art. 152 i art. 149.1.18

b) principi d'igualtat de les CCAA (una nica forma organitzativa de les CA, tenen el

mateix estatus constitucional bsic, excepte les ciutats autnomes de Ceuta i Melilla): s'ha

extret del TC, de la STC 76/1983, i de l'art. 138.2

c) principi d'igualtat de drets i deures dels ciutadans (els drets i deures dels ciutadans no

poden ser idntics en un Estat descentralitzat, per cal garantir una igualtat en els

aspectes bsics dels drets i deures; les CA no poden discriminar entre els seus ciutadans i

la resta d'espanyols que es troben en el seu territori, excepte els drets poltics que es

reserven als ciutadans de la CA): art. 149.1.1 i art 139.1 CE (+ Ttol I) -> s lcit que les

CA elaborin un catleg dels drets i deures sempre i quan complementin els drets

fonamentals i que noms obliguin a les institucions de les CA.

2. Principi d'unitat econmica

a) regles constitucionals en matria econmica: Ttol VII Economa y Hacienda ->

principi d'estabilitat pressupostria (equilibri entre ingressos i despeses)art. 135

b) distribuci de competncies: art. 149.1.13

c) unitat de mercat (cap autoritat no pot adoptar mesures que suposin un obstacle a la

llibertat de circulaci de persones o bns en tot el territori espanyol si la mesura s

adequada al seu fi): art. 139. 2


18/48

Principi de solidaritat (afecta al funcionament i no a l'estructura):

art. 2 CE

complementa els altres principis per afecta al funcionament (harmnic, integrat al

conjunt)

inspira les relacions entre l'Estat i les CA o entre les CA s un deure poltic i jurdic

2 supsits:

- relacions entre diferents subjectes que tenen un objectiu com (inters general,

realitzaci valors constitucionals...) -> s'en deriva un deure general de collaboraci que

afecta a totes les entitats

- inters d'un ens en els afers d'un altre:

lmit negatiu (no lesionar els interessos dels altres) deure positiu (deure d'auxili recproc, de collaborar en les tasques mtues)

principi de solidaritat amb efectes econmics: art. 138.1, 156.1, 158.2 CE (Fons de

Compensaci Interterritorial)

2. ELS ESTATUTS D'AUTONOMIA. L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA DE

2006

2.1 Estatut d'Autonomia: naturalesa, contingut i reforma

3 c:

Norma creadorade la Comunitat Autnoma (a travs de l'iniciativa autonmica).

L'aprobaci de l'Estatut per part de les Corts (CD i S) s el que fa que es creei la

Comunitat Autnoma com a entitat autopoltica de govern.

Norma constitutivade la Comunitat Autnoma, ja que fixa les seves institucions,

competncies i funda l'ordenament jurdic autonmic (font de fonts). L'Estatut seria similara la Constituci de la Comunitat Autnoma des d'aquesta perspectiva, especialment des


19/48

de que s'han afegit drets dels ciutadans. Per l'Estatut s una llei de l'Estat.

Norma materialment constitucional. Tenen una funci constitucional perqu

complementen la CE en la definici del model territorial. S'integra en l'anomenat bloc de la

constitucionalitat (Estatuts + CE -art. 149- + lleis de l'art. 150 = normes que fan el

repartiment del poder poltic)

Naturalesa dual:

material: norma institucional bsica (147.1 CE) -> norma constitutiva (mini

Constituci)

formal: s una llei estatalLlei Orgnica (sui generis)*

Procediment d'eleboraci:

4 tipus:- via lenta - CA 143 -> proc. Art. 146=> projecte d'Estatut es fa x una assamblea formada

per: membres de les Diputacions i els diputats i senadors escollits de les provincies,

tramitat i votat unilateralment per les Corts Generals (sense intervenci del territori).

- via rpida - CA 151 (Andalusia) i DT2 (Cat. PB i Galicia) -> proc. Art. 151.2 =>

Projecte dEstatut en una assemblea formada pels diputats i senadors escollits per

aquelles provncies (sense els membres de les diputacions). A Cat, es van reunir al

parador de Sau (1979). Senvia a travs de lassemblea de diputats catalans, unadelegaci regional (catalana) i es troben dins de la comissi constitucional (on hi ha els

diputats de Madrid), per negociar article per article el projecte. Aquest text negociat es

sotmet a referndum vinculant, les corts fan un vot de ratificaci de congrs, per majoria

aboluta, i senat on ja no es toca el text que est referendat. (En aquest procediment hi ha

molta ms participaci territorial) = elaboraci negociada (parlament espanyol negocia

amb els proponents)

- CA 144b (Corts substitueixen l'iniciativa) -> projecte + tramitaci + aprovaci =>

unilateral per les Corts Generals (molta menys participaci territorial).

- DA1 (Navarra -> LORAFNA) = procediment d'elaboraci propi negociaci entre

Diputaci Foral i el Govern de l'Estat, aquest projecte s'aprova per les Corts Generals en

procediment de lectura nica (no hi ha esmenes).

Reforma Estatut:

- art. 147 CE: cada estatut regular el seu propi procediment de reforma (noms ho pot

fer la CE i aquest). Procediment de reforma previ diferent, per finalment similar a una llei

orgnica (article general per totes les CCAA).


20/48

- ms requisits que una LO normal, per depn de cada Estatut, tot i aix es poden fer dos

grups:

Reforma Estatuts de l'art. 151 i D2 CE= article 152.2 CE:

- Iniciativa (art. 222 i 223 EA Cat):

- Parlament + Govern CA (+habitual)- Corts Generals

- Ens locals (exemple: Cat = 20% municipis)

- Iniciativa de reforma popular300.000 firmes

- Aprovaci proposta de reforma: Parlament CA per majoria de 2/3 -> s'envia a les

Corts Generals

- Dos procediments en funci dels continguts reformats:

- general: Corts Generals -> delegaci parlamentaris catalans + comissi central CD + votcom a Llei Orgnica + referndum de la poblaci -> sanci del rei

- especial: (no es negocia a Madrid) en casos en que la reforma no afecta a la relaci (de

Cat) amb l'Estat -> es vota al Parlament de Cat per majoria de 2/3 + s'envia a les Corts

Generals per saber si afecta o no a l'Estat -> si no afecta a l'Estat el text aprovat al

Parlament catal, la poblaci ha de votar necessriament per referndum (norma rgida) ->

si s positiu es fa un text de ratificaci com a Llei Orgnica (l'especial noms s'aplica en

aquells casos en que all reformat no afecti les relacions entre Catalunya i l'Estat).

Reforma Estatuts de l'art. 143

- Iniciativa:

- Parlament + Govern CA(majoria d'Estatuts)

-Corts Generals

- Govern de l'Estat (en alguns)

- Aprovaci inicial: Parlament de la CA (per majoria absoluta) -> s'envia a les Corts per

tramitar i aprovar= l'unic que pot fer la CA si no est d'acord amb el que fa les Corts s

el dret de retirada del projecte de reforma [*han previst que una delegaci autonmica

s'envii a Madrid per negociar el text, per aix mai s'ha fet; i, tamb n els Estatuts

reformats s'ha previst la possibilitat de fer referndum de la poblaci (suposadament

vinculant); *Arag, Valncia i Castella i Lle]

Reforma Estatut de Navarra:

- Iniciativa: es fa de manera conjunta entre el Govern de l'Estat i el de Navarra (han

d'estar d'acord)

- Aprovaci de la proposta: Parlament de Navarra (majoria reforada) + vot de ratificaci

per les Corts Generals (per majoria absoluta pel Congrs i simple pel Senat) -> NO


21/48

S'ADMETEN ESMENES (procediment de lectura nica)

Contingut:

art. 147 CE: norma constitucional bsica de la CA

art. 147.2-> continguts mnims i necessaris que han d'incloure tots els Estatuts; 4apartats:

a) Denominaci CA s'haur de fixar d'acord amb la indentitat histrica (Comunitat

Valenciana s la nica que es diu aix) => com a norma fundacional

b) Delimitaci del territori-> s el lmit de l'eficcia de les normes (noms poden aplicar-

se a la CA) => com a norma fundacional

c) Denominaci, organitzaci i seu de les institucions d'autogovern -> reserva

estatutria = relativa o no absoluta STC 89/1984: no cal que reguli les institucionscompletament, sino que pot fer una regulaci ms genrica (aix, les lleis de la CA les

poden regular i no cal fer reforma de l'Estatutavantatge) => com a norma organitzativa

d) Competncies assumides per la CA en el marc de la Constituci -> no atribueix

competncies explcites (principi d'assumpci estatutria) => com a norma d'assumpci

competencial *Bloc de la constitucionalitat (noms distribueixen les competncies CE,

Estatuts, lleis article 150)

art. 147.2 CE: Competncies i bases per el trasps dels serveis corresponents ales competncies. A l'Estatut es preveia la C. Mixta de traspassos -> representants CA i

Estat negociaci sobre quins mitjans personals i materials van associats a cada

competncia

art. 147.3: El mateix EA ha de regular el proc. de reforma (contingut necessari).

+ altres continguts previstos a la CE pels Estatuts:art. 3.2 CE = els EA regularan la declaraci de la oficialitat de la llengua prpia.art. 4.2 CE = smbols de la CA, bandera, etc.art. 69.5 CE = senadors de designaci autonmica, com els nomenar.

Tots aquests formarien part de les RESERVES ESTATUTRIES (matria que ha de ser

regulada per lEA = contingut necessari).

Amb la reforma (2006-2007) els Estatuts poden tenir continguts adicionals?

STC 247/2007:

qestions que es puguin relacionar amb la norma institucional

relacions amb altres ens i amb els ciutadans

STC 31/2010:

el Tribunal admet contingut ms ampli per atribueix algunes restriccions


22/48

POSICI DE L'ESTATUT EN EL SISTEMA DE FONTS:

L'Estatut s una norma subordinada a la Constituci (relaci de jerarquia)

- L'Estatut contrari a la Constituci s nul = inconstitucional.

- Interpretaci de qu s l'Estatut conforme a la CE: norma complementria

Estatut com a norma superior de l'ordenament jurdic propi de la CA. s la normaque defineix les fonts del Dret en la CA i tamb s parmetre de validesa de les normes

autonmiques.

Relaci de l'Estatut en relaci amb altres lleis de l'Estat:

L'Estatut no s una LO ms, ja que t una especial rigidesa degut al seu

procediment especial de reforma caracteritzat per la confluncia de 2 voluntats per la

reforma (Parlament autonmic i CCGG)

T una funci constitucional concreta, s superior a alres lleis. No pot omplir la reserva de llei orgnica.

2.2 Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006: organitzaci i continguts principals

El seu procediment de reformava ser bsicament el segent:

La iniciativa de reforma va sortir del Parlament de Catalunya (ponncia conjunta

parlamentria, en que estaven presents tots els grups parlamentaris), tots van collaborar

en lelaboraci de la proposici de reforma estatutria que es va votar el 2005, 2/3

ampliament assolits perqu van votar a favor tots els grups parlamentaris excepte 15

diputats que tenia el PP. Va passar pel Consell Consultiu (rgan consultiu de la

Generalitat), que va fer una valoraci dient quins articles de la proposta tenien un PR

dinconstitucionalitat, i va obligar a fer alguns canvis abans danar a Madrid. Senvia a les

CCGG i tres parlamentaris catalans van defensar la proposici de reforma en la presa en

consideraci (Artur Mas, Manuela de Madre, i Carot Rovira). El Congrs Estatal va votar a

favor de la presa en consideraci i va comenar la tramitaci per les Corts, mentre hi

havia negociacions poltiques fora del Parlament (negociaven amb el govern del Psoe,

Zapatero apoyare la reforma del EA de Cat). Aquest tramit parlamentari va consistir en

que una delegaci de parlamentaris catalans van anar a la Comissi Constitucionoal del

congrs i van negociar les esmenes. Van al Senat, mateix trmit, per no va tocar ni una

coma. Un cop el text s aprovat pel Congrs i Senat, es proposa a referndum pels


23/48

catalans que van votar a favor, amb una participaci de -50% (74% a favor).

Finalment, va ser sancionat pel rei com a llei orgnica 6/2006.

*[Estatut 1979 (reforma mitjanant art. 56 de l'antic Estatut) noms tenia 56 articles (ara hi

ha 220 articles + disposicions adicionals, i, a ms, els articles sn ms llargs per les noves

tcniques de regulaci que intenten aconseguir l'autonomia efectiva de Catalunya).Estatut 1979: la iniciativa de reforma va ser una iniciativa del Parlament de Cat mitjanant

una ponncia a Cat on hi havien tots els grups parlamentaris -> proposici de reforma

espontnia -> es vota pel pl de Cat al 30/9/2005 calia obtenir 2/3 que es van assolir

plenament perqu van votar tots els grups a favor excepte el PP -> un consell consultiu va

fer una valoraci sobre quins articles tenien problemes de constitucionalitat, i els van

depurar -> el text d'envi a les Corts Generals i 3 parlamentaris van defensar la reforma

d'Estatut per presa en consideraci -> comena la tramitaci per les Corts Generals ->fora del Parlament hi havien negociacions poltiques -> una delegaci de parlamentaris de

Cat van anar a Madrid a negociar les esmenes (la majoria de les quals van ser

plantejades pel grup socialista) -> va anar al Senat i no es va tocar -> referndum que es

va votar a favor]

Estatut aprovat el 2006 = s'incorpora Ttol de drets; Ttol del Poder Judicial, per intentar

respetar el carcter nic del poder judicial en relaci amb l'autonomia de Catalunya; i Ttol

Blindatge estatutari: per donar major protecci a l'autonomia.

Prembul* -> Catalunya es reconeix com a naci (Parlament de Cat.) => no t

eficcia jurdica, per l'Estatut va ser impugnat pel PP (el TC no s'hauria d'haver

pronunciat) i el TC va fer un pronunciament fins i tot del Prembul => STC 31/2010

*els Prembuls no tenen fora vinculant, per s interpretativa, i d'aqu podia sortir una

reivindicaci.

Ttol Preliminar-> recull els elements bsics de l'autonomia de Catalunya, i tamb

els elements simblics.

1. (art.1) Autoidentificaci de Catalalunya com a nacionalitat.

2. Generalitat com a instituci de d'autogovern = sistema institucional d'autogovern de

Catalunya

- El nom de Generalitat prov del s.XIV, era una instituci financiera que s'encarregava de

recaptar impostos per al rei. Va ser abolida amb el Decret de Nova Planta i va tornar a ser

vigent el 1932 quan Catalunya va recuperar l'autonomia i les seves institucions. Al 1970 el

sistema d'institucions de Catalunya eren el Parlament, el Govern i el President. Al 2006

s'integren dins el sistema d'institucions catalanes, el Sndic de Greujes, la Sindicatura de

Comptes, el Consell de Garantes Estatutaries i el Consell audiovisual. Tamb els ens


24/48

locals s'integren en el sistema institucional de la Generalitat (municipi, comarca,

vegueria...) amb l'objectiu de fer ms forta la vinculaci de l'autonomia local amb

l'autonomia catalana, perqu els ens locals tenen dependncia dual o bifront (Estat central

regula legislaci bsica, per tamb Cat t competncies sobre els ens locals), i el que es

vol es destacar el poder de Catalunya (art. 2.3). Actualment la Generalitat s el conjuntd'institucions prpies d'Autogovern de Catalunya.

3. Definici del territori (art. 147. 2b CE i art. 9 i 14)no el defineix exactament ->

en relaci amb el que ja deia l'Estatut del 1979 (4 provincies que formaven la CA)

el que es vol es evitar parlar de les provincies i substituir-la per la vegueria.

El territori s un lmit al poder de la CA -> a l'eficcia de les lleis autonmiques,

per poden haver-hi excepcions que han de d'estar previstes en l'Estatut o en

altres lleis, en qu alguna norma de Cat. pugui tenir eficcia.4. Ciutadania = a l'Estatut de 1979 es parla de qui t la condici poltica de catal.

Actualment es t una concepci pluralista que permet que els ciutadans estiguin

adscrits a diferents ordes jurdics i que pertanyin a diferents comunitats (Tractat de

Maastrich, 1992 ciutadania europea) (art. 7 Estatut d'autonomia = per ser cituad

de Catalunya s'ha de ser nacional espanyol, tenir 18 anys i residir en un municipi

de Catalunya i estar empadronat en aquest municipi. Ser ciutad de Catalunya

implica gaudir plenament dels drests politics: dret de vot, sufragi actiu i sufragi

passiu. Les persones que estan a Catalunya (sense ser ciutadans) tamb

gaudeixen de la majoria de drets de l'estatut (art.15 estatut d'autonomia), aquests

no poden contradir als drets fonamentals, sn drets complementaris. Els drets que

otorga l'Estatut vinculen als poders pblics i les institucions de Catalunya.

5. Smbols de Catalunya, art 8 estatut d'autonomia= els smbols de la nacionalitat

(anteriorment ja estaven recollits en els estatuts anteriors).

La bandera: ve del s.XIII, smbol histric.

La festa nacional de catalunya de l'11 de setembre, llei 1/1980: festa

nacional de Catalunya (conmemora la prdua de la guerra).

L'himne dels segadors.

Els smbols tenen una funci integradora de la comunitat, el Tribunal Constitucional

reconeix aquesta funci.


25/48

3. LES INSTITUCIONS DE LES COMUNITATS AUTNOMES. L'ORGANITZACIINSTITUCIONAL DE CATALUNYA

3.1 L'organitzaci institucional autonmica: marc constitucional i caracterstiquesgenerals[Tema 21 Manual Aparicio]

art. 152 CE-> institucions mnimes CCAA = general a totes les CCAA: han de tenirun sistema parlamentari de govern; sistema electoral proporcional (no diu que hagi de seridntic al de nivell estatal) art. 147.2 c CE-> contingut dels Estatuts art. 148.1.1-> competncies mnimes CCAA rgim com = autoorganitzaci art. 149. 1.18-> competncia Estat = bases rgim jurdic Adm. Pblica S'ha tendit a una certa homogenetat pel que fa a les institucions de les diferentsCA. Per van haver-hi diferncies en certs moments pel que fa a les competncies de

les CA entre les de rgim de l'art. 143 i les de l'art. 151.Punt de vista histric- Pactes 1981 -> es van establir limitacions a les CA de via rpida (art. 152) que nomss'aplicaven a les competncies de les CA de via lenta (art. 143):- parlaments amb sessions ms limitades- parlamentaris cobraven dietes, no sous- governs amb 10 membres com a mxim (creen consellers sense carteraS'eliminen a partir dels '90.- Les CA de l'art. 143 celebren eleccions al parlament totes el mateix dia (1r diumenge demaig cada 4 anys coincidint amb les estatals), i les de l'art. 152 no.- El president de la CA no podia dissoldre el Parlament, a diferncia dels de les CA de via

especial. A la meitat dels '90, grcies a una reforma, s que es pot, per s'escull unParlament amb competncies limitades.- Es reconeix que les CA crein institucions obligatries (Sndic de Greuges, ConsellConsultiu, Sindicatura de Comptes...)

3.2 Les institucions estatutries a l'Estatut de 2006: el Parlament de Catalunya(elecci, organitzaci i funcions); el President de la Generalitat (elecci i funcions);el Govern de la Generalitat (composici i funcions); la responsabilitat poltica delpresident i del Govern, i el Consell de Garanties Estatutries (composici, elecci ifuncions)

[Manual de Dret pblic de Catalunya]

Parlament de Catalunya

Nom del Parlament de Cat = ParlamentDefinici:

art. 55 EAel descriu segons les seves 3 funcions bsiques: Instituci representativa Cambra legislativa Cambra que fa una funci d'impuls i control poltic del govern

art. 150 CE: Parlament que s'inscriu en un sistema parlamentariComposici del Parlament:


26/48

art. 152 CE-> unicameralart. 56.1 EA-> nombre de diputats (entre 100 i 150) avui t 135 (= Cat no t lleielectoral) => termini de 4 anys de mandat (per hi ha excepcions: art. 67.3, si nos'assoleix la investidura; i 75 EA, dissoluci anticipada)

Sistema electoral:

art. 152 CE-> sistema electoral proporcional que ha de garantir representaci deles diverses zones del territori; reserva de llei orgnica pel rgim electoral general (art. 81.1 CE) aspectes bsics, cada CA pot dictar la seva prpia llei electoral (circumscripci, barrera, frmula electoral, llistes...) -> LOREGdret a sufragi, etc. Catalunya s la nica CA que no ha regulat la seva prpia llei electoral -> DT4EAC 1979 es mant en vigor per la DT2 EAC 2006 = mentre no s'aprovi la llei catalana,s'aplicar la regulaci que estableix la LOREG pel que fa a l'elecci dels diputats (nosenadors); tamb diu, la DT4, quants diputats escull cada circumscripci.

Funcions del Parlament:art. 5566 Reglament Parlament Catalunya

Funci representativa (expressa el principi democrtic): cada parlamentarirepresenta al conjunt del poble, i no noms als qui l'han votat (prohibici del mandatimperatiu; decisions prpies, no influnciaart. 62 i 61.b EAC) Funci legislativa(lleis nicament poden ser controlades pel TC -> legimitat)Procediment legislatiu:- Iniciativa legislativa (art. 62 EACart. 100 a 102 Reglamentdel Parlament):Govern (projecte de llei)5 diputats o un grup parlamentariCiutadans (ILP50.000 firmes -> Llei 1/2006)Municipis

Ens supramunicipals (ex: comarques)*Lleis de desenvolupament bsic(art. 62.2 EAC) Matries enumerades (art. 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1) ->aspectes institucionals, la llengua, etc. Procediment d'aprovaci,modificaci i derogaci: votaci final -> majoria absolutaal Ple Proposta per una ponncia conjunta del Parlament Funci de creaci del Governfunci principal (el Parlament escull al President:procediment d'investidura = que l'Estat):- (art. 67.2 EAC) eligeix el President de la Generalitat proposat pel president delParlament entre els seus membres mitjanant el debat i votaci en el Ple (majoria

absoluta en la 1a i simple en la 2a) de la seva investidura, i aprova el programa queproposa- Diferncia: a Catalunya, la ratificaci la fa el President del Govern (central). Funci de l'impuls de l'acci poltica i de govern (manifestacions de voluntatd'objectius poltics, orientaci del Govern i de l'Administraci, etc.); Procediments:- Propostes de resoluci- Mocions- Examen dels programes i comunicacions del Govern- Debats generals Funci de control al Govern (garanteix el coneixement i el seguiment pblic del'actuaci del Govern): Ordinari Instruments de control (no t efectes jurdics sobre el Govern, per elParlament pot fer pblica la seva negativa):


27/48

- Debats generals- Compareixences i sessions informatives dels membres del Govern- Interpellacions (d's tpic) - poden donar lloc a una moci (no de censura)- Dret dels diputats a obtenir informaci de les autoritats i de l'Administraci limitat al'exercici de la seva funci

Extraordinari o de sanci (implica lexigncia de la responsabilitat poltica delGovern = pot comportar lobligaci de dimitir del Govern i s t efectes jurdics): moci decensura i qesti de confiana Altres funcions: electiva, de l'iniciativa legislativa, d'interposici de recursosd'inconstitucionalitat Llei 3/982 (art. 6, 11) Parlament, President, Consell executiu

Estatut dels Parlamentaris: Adquisici de la condici: Es vincula al fet d'haver estat escollit a les eleccions autonmiques (i tenir lacondici prvia de catal (art. 7 EAC) i no incrrer en causes de inelegibilitat -> art. 11 Llei

3/982). Credencial d'electe (certifica que has estat escollit) per la junta electoral. Declaraci de bns i d'activitats a efectes d'incompatibilitat (s'aplica el Reglament). Promesa o jurament d'acatar la Constituci i l'Estatut. Reglament => causes de prduad'aquesta condici de parlamentari (similars a lesde l'Estat) causes regulars i suspensi temporal (la decideix el Parlament per majoriaabsoluta en supsits en qu, per exemple, el parlamentari estigui imputat o impliacat enuna pena que privi aquest dret). Prerrogatives(drets especials dels parlamentaris que es basen en la protecci delParlament)> son irrenunciables:1. Inviolabilitat: per a que el diputat es pugui expressar lliurement en l'exercici de les sevesfuncions i no pugui ser perseguit pel que ha dit o ha votat = formaci lliure de la voluntatdel Parlament.2. Inmunitat: protecci dels parlamentaris davant d'actuacions que puguin restringir laseva llibertat personal per motivacions poltiques -> prohibici de detenci excepte en casde delicte flagrant (l'altre contingut, pertanyent a la inmunitat estatal, no s'aplica a nivellautonmic).3. Fur especial: els parlamentaris autonmics seran jutjats al Tribunal Superior de Justciade Catalunya si els fets s'han fet a Catalunya, per si s'han produt fora, seran jutjats alTribunal Suprem.

Drets i deures dels parlamentaris: protegits per l'art. 23.2 CE -> recurs d'empara al TC assistir ser membre d'una Comissi obtenir informaci

Autonomia del Parlament catal:art. 71.1 CE -> art. 58 EAC Autonomia normativa La cambra aprova de manera autnoma el seu Reglament. Reglament regula l'organitzaci i el funcionament de la cambra, a ms delprocediment legislatiu. Autonomia financera = la cambra t el seu propi pressupost. Autonomia administrativa = en matria de personal (lletrats que assessoren els


28/48

parlamentaris), obres, manteniment, etc.

Organitzaci interna del parlament: Principals rgans de govern intern: President i la Mesa- President escollit pel pl (majoria absoluta) i t funcions de representar el Parlament, deconvocar i presidir les sessions, de dirigir els debats (certa imparcialitat).

- Mesa: resolucions interpretatives o supletries del Reglament parlamentari; formada pelPresident, dos vicepresidents i 4 secretaris, que sn diputats dels diferents grups enproporci als escons que tenen i s'escullen per majoria absoluta; funci de qualificar elsescrits (admet o no, decideix la tramitaci) = rgan rector.- Junta de portaveus: complementa a la Mesa; t un carcter ms poltic; formada per undiputat de cada grup i el President; funci de fixar l'ordre del dia; decideix per vot ponderat(val ms el vot del grup que t ms diputats)

President de la Generalitat

Art. 67 EAC= molt important

Noms es pot escollir President a alg que estigui legitimat pel poble i sigui parlamentari.

Posici institucional (art. 67.1): Cap del Govern d'un sistema parlamentari(art. 152.1 CE) Mxim representant de la Generalitat Representant ordinari de l'Estat a Catalalunya

Designaci - Procediment d'investidura: Quan es dna?- Renovaci del Parlament per celebraci d'eleccions

- Casos de cessament del president (excepci moci de censura constructiva) Fases:1. Proposta del candidat- Condici prvia: El candidat ha de ser diputat al Parlament autonmic i ha de ser votatpel Ple (art. 67.2 EAC i art. 4 Llei 13/2008de 5 de novembre, de la Presidncia de laGeneralitat i el Govern)- El President del Parlament, dins els 10 dies segents a la constituci del parlament,prvia consulta als representants dels partits i els grups poltics amb representaciparlamentria proposa al Ple una persona candidata a la Presidncia de la Generalitat (art.4.2 Llei 13/2008) -> el rei NO.2. Debat i votaci

- El candidat presenta el programa de govern (no t limitaci de temps).- Debat posterior en qu interv un representant de cada grup parlamentari (30 minutscadascun).- El Parlament es pronuncia sobre el candidat i el seu programa.- Primera votaci: el candidat ha d'obtenir el suport per majoria absoluta (68 diputats). Lainvestidura comporta l'aprovaci del programa de govern.- Segona votaci: dos dies ms tard, i noms s'exigeix majoria simple.- En cas de no obtenir la majoria, es proposen candidats successius a votaci delParlament, fins a un termini mxim de 2 mesos (art. 4.2 Llei 13/2008).- Si cap candidat obt la majoria, dissoluci automtica del Parlament i es convoqueneleccions (art. 67.3 EAC).

3. Nomenament- Un cop que el Parlament otorga la confiana al candidat, el President del Parlament hocomunica al rei per tal que el nomeni President de la Generalitat (art. 67.4 EAC i art. 5 Llei


29/48

13/2008).- El nomenament reial s un acte formal i simblic per indispensable per a que l'acted'investidura parlamentria tingui plena validesa i eficcia.- L'acte reial s referendat pel President del Govern de l'Estat (art. 64.1 CE, que segons elTC enumera de forma taxada les autoritats que poden referendar)**noms poden refrendar els actes del rei:

- President del Congrs- President del Govern- Ministres- El procs de designaci acaba amb la presa de possessi del crrec dins els 5 segentsal nomenament.

Causes de cessament:Tot Govern s'ha de renovar, per l'ex President segueix sent parlamentari.Art. 67.7 EAC i art. 7 Llei 13/2008 -> El President de la Generalitat cessa per: renovaci del Parlament a conseqncia d'eleccions aprovaci d'una moci de censura

denegaci d'una qesti de confiana per defunci per dimissi per incapacitat permanent per condemna penal ferma

Funcions del President:1. Representant suprem de la Generalitat:Atribucions en la ms alta representaci de la Generalitat (art. 10 Llei 13/2008):- mantenir les relacions amb les autoritats de les institucions de l'Estat, de les CA i dels

ens locals, i de llurs administracions pbliques, i tamb amb les autoritats de l'mbitinternacional;- signar els convenis de collaboraci i els acords de cooperaci amb altres CA;- convocar les eleccions al Parlament i decretar la dissoluci anticipada o la fi de lalegislatura;- convocar, dins els vint dies segents a la data de les eleccions, la sessi constitutiva dela legislatura;- nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutries;- convocar el referndum per a l'aprovaci de la reforma de l'Estatut;- presidir la Junta de Seguretat a qu fa referncia l'art. 164.4 de l'EAC;- altres que determinen l'EAC i les lleis.

2. Representant ordinari de l'Estat a CatalalunyaAtribucions en la representaci ordinria de l'Estat a Catalalunya (art. 67.6 EAC i art. 11Llei 13/2008):- promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets, i ordenar la publicaci al Diari Oficial dela Generalitat de Catalalunyai en el Boletn Oficial del Estado;- ordenar la publicaci en el DOGCdels crrecs institucionals de l'Estat a Cat.;- demanar la collaboraci a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions pbliques aCatalalunya;- altres que determinen l'EAC i les lleis.3. Cap de GovernAtribucions en la direcci del Govern (art. 12 Llei 13/2008):- representa el Govern, estableix les directrius de l'acci de govern i n'assegura lacontinuitat;- convoca i presideix reunions del Govern i nomena i cessa els seus membres;


30/48

- resoleix conflictes d'atribucions entre departaments;- planteja al Parlament: qesti de confiana, reuni extraordinria, debat general... ambla deliberaci prvia del Govern;- coordina el programa legislatiu del Govern i rep informaci sobre els projectes denormes elaborats pels departaments;- exerceix, com a titular, la direcci superior del Departament de Presidncia.

Delegaci de funcions (art. 67.9 EAC): El President de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives a undels consellers: Conseller Primer. El Decret de delegaci ha d'establir l'abast material i temporal, s'ha de publicar enel DOGCi el President n'ha de donar compte al Parlament.

Diferenciem les funcions: Delegables:- convocar i presidir les reunions del Govern;- coordinar el programa legislatiu del Govern;- elaborar disposicions reglamentries;- coordinar l'acci exterior del Govern. No delegables:- Funcions que atorguen al President una disponibilitat sobre el Govern:- facultat de nomenar i cessar els consellers- Funcions de relaci amb el Parlament:- plantejar una qesti de confiana- dissoluci anticipada del Parlament

Estatut personal:

Prerrogatives parlamentries (art. 67.2 EAC) en ser escollit entre elsparlamentaris:- inviolabilitat- immunitat limitada- fur jurisdiccional Drets honorfics i protocollaris (art. 8 Llei 13/2008):- tractament de "Molt honorable"- posici preeminent a efectes de precedncia i protocol Incompatibilitats (art. 9 Llei 13/2008):- amb qualsevol altra funci pblica- les aplicables als alts crrecs de la Generalitat

Govern de la Generalitat

Regulaci: Art. 152.1 CE -> CA de via rpida han de tenir consell de Govern amb funcionsexecutives i administratives, i se situa sota la direcci del President de la CA EAC: Captol III del Ttol II(De les Institucions) Llei 13/2008 de la Presidncia de la Generalitat i del GovernPosici del Govern en el sistema institucional de la Generalitat:Segons l'art. 68 EAC:

"El Govern s l'rgan superior collegiat que dirigeix l'acci poltica i l'Administraci de laGeneralitat. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria." Caracteritzaci com a rgan poltic i de direcci administrativa.


31/48

Atribuci de potestats normatives i executives.

Creaci i cessament del Govern:Creaci (2 fases):1. Procediment d'investidura del seu President (art. 67 EAC)2. Nomenament de la resta de membres del Govern pel President (art. 12.1.d Llei

13/2008)Cessament: El cessament del Govern en bloc es produeix quan cessa el President/a de laGeneralitat (art. 68.4 EAC), d'acord amb les causes recollides en l'art. 67.7 EAC:- per renovaci del Parlament desprs d'eleccions;- per aprovaci d'una moci de censura (art. 43 Llei 13/2008) o denegaci d'una qestide confiana (art. 44 Llei 13/2008);- per defunci;- per dimissi;- per incapacitat permanent, fsica o mental, reconeguda pel Parlament, que l'inhabiliti pera l'exercici del crrec;

- per condemna penal ferma que comporti la inhabilitaci per a l'exercici de crrecs pblics. Causes de cessament individualsn les esmentades a l'art. 17 Llei 13/2008i noafecten l'existncia de l'rgan collegiat:- per revocaci del seu nomenament pel President/a de la Generalitat;- per dimissi acceptada pel President;- per defunci;- per sentncia judicial ferma d'incapacitaci o inhabilitaci per a l'exercici de crrec pblic

Composici:D'acord amb l'art. 13 Llei 13/2008, el Govern es compon de:

President/a (la posici del qual dins del Govern s'ha d'estudiar en relaci amb lesfuncions de direcci assignades a aquestart. 12 Llei 13/2008) Conseller primer (est a l'EA: rgan no necessari o facultatiu, creat per decisi delPresident) Vicepresident/a (no est a l'EA: rgan no necessari o facultatiu i incompatible ambl'anterior, de manera que el nomenament d'un impedeix la de l'altre; tamb conseller; no tuna posici tan forta com el Conseller primer de cara al President) Consellers

Conseller primer o consellera primera (art. 69 EAC i art. 14 Llei 13/2008): El President/a pot nomenar-lo per decret.

En aquest cas, forma part del Govern, per no s titular de cap Departament de laGeneralitat. T funcions prpies, com la de desenvolupar les directrius generals de l'acci delGovern (art. 14.2), a ms de les que li delegui el President d'entre les esmentades en l'art.14.3. Tamb supleix el President, en els termes de l'art. 6 Llei 13/2008.

Vicepresident/a (art. 15 Llei 13/2008): Si no nomena Conseller primer, el President pot nomenar-lo per decret. En aquest cas, s membre del Govern i s titular del Departament que determini elPresident.

T les funcions de direcci del Departament del qual s titular, ms algunes de lesfuncions prpies del Conseller primer esmentades en l'art. 14.3(excepte desenvolupar lesdirectrius generals de l'acci de Govern).


32/48

Supleix al President.

Consellers (art. 16 Llei 13/2008): Membres necessaris del Govern. Nomenats i separats pel President mitjanant decret. Desenvolupen l'acci de Govern en l'mbit de les seves funcions.

El Govern queda constitut una vegada tots els seus membres han pres possessidel crrec (art. 17 Llei 13/2008).

Responsabilitat poltica del Govern: L'art 74.1 EAC estableix la responsabilitat solidria del Govern davant delParlament, sense perjudici de la responsabilitat directa de cadascun dels seus membres. La Llei 13/2008, ttol III (art. 42-44)regula, en termes molt similars als previstos enels arts. 112-114 CE per a les institucions estatals, els procediments de:- moci de censura (constructiva): art. 43 i 130 Reglament Parlament de Cat.- qesti de confiana: art. 44 i 131 RPC

Funcionament intern:L'Estatut no estableix directament normes de funcionament intern del Govern i reenvia a laLlei (art. 68.3 EAC).La Llei 13/2008 determina el procediment per a la convocatria, les deliberacions i elrgim d'adopci d'acords (captol VI, arts. 28-32).

Organitzaci administrativa de la Generalitat:Regulada per la Llei 13/2008, ttol II, captol IV, arts. 23-26: Departaments(o conselleries):- integren l'Administraci de la Generalitat

- determinats per decret del President- cada departament, dirigit per un conseller, assumeix la responsabilitat de gestionar lesmatries que t atribudes Comissionats: unitats no necessries Delegats territorials del Govern: representen el Govern en el territori

Funcions del Govern:1. Funci de direcci del GovernArt. 26 Llei 13/2008:- dirigir l'acci poltica, en el marc de les directrius generals fixades pel President- aprovar la subscripci d'acords de collaboraci i convenis de cooperaci- interposar recursos d'inconstitucionalitat i promoure conflictes de competncia davant elTC- formular propostes i observacions al Govern de l'Estat en relaci amb les iniciativesrelatives a la Uni Europea

2. Funcions normatives- iniciativa legislativa, mitjanant projectes de llei (art. 26.b i 36 Llei 13/2008)- aprovar decrets legislatius, prvia delegaci del Parlament (art. 37)- aprovar decrets llei (art. 38)- potestat reglamentria (art. 39-40), que s'exerceix a travs de:

- Decrets: dictats pel Govern (el President com a rgan individual tamb dicta decrets entemes estrictament organitzatius)- Ordres: dictades pels consellers


33/48

3. Funcions de direcci de l'administraci- d'acord amb l'art. 26 a) Llei 13/2008, correspon al Govern dirigir l'Administraci de laGeneralitat, en el marc de les directrius generals establertes pel President- tamb acorda, a proposta del President, el nomenament dels alts crrecs del'Administraci (art. 26 h) Llei 13/2008)- la direcci de cada Departament correspon a un conseller (art. 23 Llei 13/2008)

Govern en funcions:Quan es produeix el cessament del Govern (art. 68.4 EAC) aquest ha de continuar enfuncions fins a la presa de possessi del nou Govern.D'acord amb l'art. 18 Llei 13/2008el Govern que est en funcions: ha de facilitar el desenvolupament normal de la formaci del nou govern i deltrasps de poders l'art 27 Llei 13/2008regula les atribucions del Govern en funcions que:- ha de limitar la seva actuaci a la gesti o despatx ordinari dels assumptes pblics,incls l'exercici de la potestat reglamentria;- no pot presentar projectes de llei ni aprovar decrets legislatius;

- pot dictar decrets llei, d'acord amb l'EAC- s'ha d'abstenir d'adoptar qualsevol mesura, llevat que ho justifiquin raons d'urgncia od'inters general

Consell de Garanties Estatutries:

*institucions de rellevncia estatutria => art. 2.2 EAC -> Generalitat

Posici institucional: Antecedents:Consell Consultiu de la Generalitat (art. 41 EAC 1979)

Regulaci actual:- art. 76 EAC: crea el Consell de Garanties Estatutries i li atribueix les competnciesbsiques- art. 77 EAC: determina els principis conformadors i estableix tamb que el Parlamentn'ha de regular per llei la composici i el funcionament, l'estatut dels membres i elsprocediments relatius a l'exercici de les funcions (Llei 2/2009, de 12 de febrer, delConsell de Garanties Estatutries) Funcions bsiques (art. 2.1 Llei 2/2009):- control d'adequaci de les lleis a l'EA i a la CE- pronunciar-se abans de que la Generalitat interposi davant el TC recursosd'inconstitucionalitat, conflictes de competncia i recursos en defensa de l'autonomia local

Posici d'independncia respecte dels rgans executius, legislatius i judicials (art.2.2 Llei 2/2009). Actuaci per mitj de dictmens tecnicojurdics (consultius) que en cap cas noexpressen criteris d'oportunitat o de convenincia (art. 2.1 Llei 2/2009) = no sentncies,per raonament jurdic similar (semblant al TC)Composici (art. 3.1 Llei 2/2009): integrat per 9 membres (juristes)- catalans- de competncia i prestigi reconeguts- amb ms de 15 anys d'experincia professional

Elecci i nomenament (art. 3.23.5 Llei 2/2009): membres nomenats pel President de la Generalitat- 6 a proposta del Parlament(majoria de 3/5)


34/48

- 3 a proposta del Govern(un d'ells a proposta del Consell de Governs Locals) nomenats per un perode de 9 anys, i no poden sser reelegits renovaci per teros cada 3 anys: en cada renovaci correspon al Parlamentdesignar 2 nous membres i al Govern 1

Funcionsart. 16.1 Llei 2/2009 (en relaci amb projectes de normes i normes amb rang

de llei de Catalalunya):El Consell de Garanties Estatutries dictamina sobre:1. L'adequaci a la CE dels projectes i les proposicions de reforma de l'EAC abansque el Parlament els aprovi.2. L'adequaci a l'EAC i a la CE dels projectes i les proposicions de llei sotmesos al'aprovaci del Parlament.3. L'adequaci a l'EAC i a la CE dels decrets llei sotmesos a la convalidaci delParlament.4. L'adequaci a l'EAC i a la CE dels projectes de decret legislatiu aprovats pelGovern en els supsits en qu la llei de delegaci estableixi que el Parlament had'efectuar el control addicional de la legislaci delegada i abans que siguin publicats en elDOGC.5. L'adequaci a l'autonomia local, garantida per l'EAC, dels projectes i lesproposicions de llei, i tamb dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.

Sollicitud dels dictmens: El CGE emet sempre els seus dictmens a sollicitud formal de part legitimada. Art. 17.1 i 2 Llei 2/2009: La sollicitud d'un dictamen al CGE nicament spreceptiva en els supsits que estableix l'art. 16.2 (s a dir, abans d'interposar recursos oconflictes davant el TC). Legitimaci (art. 16 Llei 2/2009art. 23 Llei 2/2009):

a) 2 grups parlamentaris, 1/10 (10%) diputats i Govern si la reforma de l'EAC, elprojecte o proposici de llei o el decret llei sotms a convalidaci afecta els dretsreconeguts pels captols I, II i III del ttol I de l'EAC, tamb pot demanar el dictmen elSndic de Greuges.b) municipi o vegueria concernits, si sn els nics afectats pel projecte o la proposicide llei o pel projecte de decret legislatiu (1/4 part dels municipis de l'mbit territoriald'aplicaci de la norma si representen com a mnim 1/4 part de la poblaci), o b elConsell de Governs Locals.c) els ens legitimatsd'acord amb el que estableix la Llei orgnica del TC, en el supsit del'art. 16.2.c Llei 2/2009

Efectes dels dictmens:L'art. 74.4 EAC va preveure que els dictmens del CGE nicament tindrien carctervinculant si afectaven a la Carta de drets i deures dels ciutadans de Cat o projectes iproposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts pelscaptols I, II i III del ttol I de l'EAC (art. 17.3 Llei 2/2009).Article 18 de la Llei 2/2009: dictmens vinculants (redacci originria):La part dispositiva dels dictmens vinculants del CGE ha de fonamentar el carctervinculant del dictamen, en virtut del que estableix l'art. 76.4 de l'EAC. Les conclusions deldictamen han d'indicar amb precisi els preceptes o les parts de precepte que el Conselldeclara contraris a l'EAC. Els dictmens del Consell no poden proposar en cap casredaccions alternatives d'aquests preceptes o aquestes parts de precepte.

La tramitaci parlamentria d'un text que hagi estat objecte d'un dictamen vinculant delCGE no pot continuar si no se'n suprimeixen o modifiquen els preceptes o les parts deprecepte a qu es refereix l'apartat 2.


35/48

=>La STC 31/2010declara inconstitucional l'art. 76.4 EAC.

4. FONTS DEL DRET DE LES COMUNITATS AUTNOMES

Art. 2 EAC => existeixen 2 centres productors de normes: Ordenament jurdic de lEstat. Subordenaments jurdics de les CCAA.

Art. 147.1 CE => reconeix lEstatut com a norma institucional bsica de cada CA,mentre que lEstat lintegra en el seu propi ordenament.

LEstatut fa la mateixa funci que la Constituci en el marc autonmic, s lafont de fonts (norma normarum): estableix com es crea el Dret.- Estableix quines sn les fonts del Dret.- Defineix quins rgans tenen potestat normativa.- Fixa alguns aspectes dels procediments delaboracide les normes.

La separaci entre aquests dos ordenaments es basa en el principi decompetncia = lEstat podr regular determinades matries que la CE li atribueix, iles CCAA podrn regular sobre les seves.La infracci del principi de competncia pot comportar la nullitatde la norma. Tamb t, aquesta separaci, un cert carcter complementari = per exemple, avegades lEstat dicta una llei bsica i la CA fa una llei de desenvolupament de labsica.

Art. 149.3 CE => principis o clusules de relaci entre els dos ordenaments. La sevainterpretaci s molt difcil. Sn aquestes: Principi de supletorietat: les normes de lEstat sn, en tot cas, supletries de

les normes de les CA. El sentit daquesta clusula recau en que quan es crea la CEno existien encara les CA i per tant, lEstat tenia totes les competncies i la CE eraun ordenament jurdic complet. Desprs, amb les primeres CA, es trobaven ambuns ordenaments jurdics incomplets, per la qual cosa s important aquest carctersupletori, per tal de completar-los.Quin problema va comportar? Que lEstat, fins i tot en matries de competnciaautonmica, continuava legislant. Llavors, si la CA volia desplaar-ho, estavaobligada a legislar per aplicar les lleis prpies, si no havien daplicar lestatal.Aquesta tendncia es va tallar amb la STC 147/1991 = el TC va dir que lasupletorietat no s una clusula universal datribuci de competncies a lEstat(l'Estat no podria emparar en aquest principi per continuar legislant matria

autonmica).Problema: algunes CA tenien ms competncies que altres Cat. podia regularleducaci, per Andalusia no, llavors lEstat havia de regular leducaci de maneraautonmica.STC 61/1997= lEstat no podria crear Dret emparana en la supletorietat en matriesque siguin de competncia exclusiva de la CA i compartida.*1 vot particular: volia permetre que la supletorietat fos una clusula de distribucide competncies. Principi de prevalena: les normes de lEstat prevaleixen, en cas de conflicte,sobre les normes d les CA (excepte en matries d competncia exclusiva d la CA).A Alemanya saplica el sistema datribuci de competncies de concuerrnciaperfecte en la federaci i Lander. Poden lesgislar indistintament la federaci i elsLander. Aquests poden anar legislant fins que la federaci decideixi intervenir ilegislar, que llavors desplaa els primers. Aix no existeix a la nostra CE, no hi ha


36/48

concurrncia perfecte, sin separaci (sistema de separaci dmbitscompetencials). No podem tenir el mateix significat de prevalena. Seria una tcnicade soluci de conflictes normatius de carcter provisional. Els operadors jurdics(jutges, funcionaris), en cas de conflicte entre norma estatal i autonmica, donarienprevalena a lestatal de forma provisional. Aix no tindria un carcter definitiu, jaque la soluci lhauria de donar el TC. (recurs o conflicte de competncies, ha de

decidir quin s lens competent per dictar la norma).

Fonts del Dret de Catalalunya:Ordenament jurdic: Estatut dAutonomia de Catalunya = 1a norma o superior.

Les fonts del Dret es basen en principis que les ordenen i les organitzen: Principi de jerarquia: CE > EAC > Norma legal > Nivell reglamentari. Principi de competncia (o especialitat de les fonts segons la matria):2 manifestacions daquest princi

apuntes ote

Documents