arquitectura cinquecento

Art delArt del Renaixement Renaixement

ARQUITECTURAARQUITECTURACINQUECENTOCINQUECENTO

ArquitecturArquitecturaa

CinquecentCinquecentoo

MIQUEL ÀNGELMIQUEL ÀNGEL CÚPULA DE SANT PERE DEL VATICÀ

CINQUECENTO (SEGLE XVI, ALT RENAIXEMENT)CINQUECENTO (SEGLE XVI, ALT RENAIXEMENT)

CONTEXT HISTÒRICCONTEXT HISTÒRIC Itàlia és el principal focus artístic d’Europa, però després de la presa Itàlia és el principal focus artístic d’Europa, però després de la presa

de Milà pels francesos (1499) i del període de Savonarola a Florència de Milà pels francesos (1499) i del període de Savonarola a Florència (1494-1498), la capitalitat de l’art passa, el segle XVI, a la Roma (1494-1498), la capitalitat de l’art passa, el segle XVI, a la Roma papal (centre polític, econòmic i artístic, lloc idoni perquè els artistes papal (centre polític, econòmic i artístic, lloc idoni perquè els artistes puguin desenvolupar els seus projectes) i Venècia serà el centre puguin desenvolupar els seus projectes) i Venècia serà el centre pictòric.pictòric.

Intervenció militar i política de les grans potències de l’època: França Intervenció militar i política de les grans potències de l’època: França i Espanya (saco de Roma, 1527).i Espanya (saco de Roma, 1527).

Ruptura de l’Eglésia Catòlica (Reforma protestant i guerres de religió).Ruptura de l’Eglésia Catòlica (Reforma protestant i guerres de religió).

Inici de la Contrareforma (Concili de Trento, 1545-63).Inici de la Contrareforma (Concili de Trento, 1545-63).

Decadència relativa d’algunes Repúbliques italianes (Florència). Decadència relativa d’algunes Repúbliques italianes (Florència). Florència continua essent el bressol de grans artistes: Leonardo o Florència continua essent el bressol de grans artistes: Leonardo o Miquel Àngel, però no tindrà la primacia artística. Miquel Àngel, però no tindrà la primacia artística.

Recuperació política del Papat: eRecuperació política del Papat: els papes succesius (Pau II, Sixt ls papes succesius (Pau II, Sixt IV, Juli II, Lleó X, Clement VII, Sixt V)IV, Juli II, Lleó X, Clement VII, Sixt V) esdevenen els nous esdevenen els nous mecenes.mecenes.

Característiques Característiques CinquecentoCinquecento

Es manté l’interès per l’Antiguitat clàssica (estudi sistemàtic de Es manté l’interès per l’Antiguitat clàssica (estudi sistemàtic de restes arqueològiques) i es descobreix el grup escultòric del restes arqueològiques) i es descobreix el grup escultòric del Laocoont.Laocoont.

S’estudia Vitrubi i se’l compara amb els nous plantejaments S’estudia Vitrubi i se’l compara amb els nous plantejaments artístics.artístics.

Continua l’antropocentrisme, sobretot a arquitectura i escultura, i es Continua l’antropocentrisme, sobretot a arquitectura i escultura, i es tendeix cap a la monumentalitat (propaganda de la Fe catòlica).tendeix cap a la monumentalitat (propaganda de la Fe catòlica).

Obra d’art concebuda com a forma d’exploració científica dels Obra d’art concebuda com a forma d’exploració científica dels elements que hi intervenen (Leonardo da Vinci és fonamental en elements que hi intervenen (Leonardo da Vinci és fonamental en aquest aspecte).aquest aspecte).

Revalorització de l’artista que augmenta la seva cotització i la de la Revalorització de l’artista que augmenta la seva cotització i la de la seva obra d’art. seva obra d’art.

Sistematització de l’ensenyament i l’aprenentatge artístic en els Sistematització de l’ensenyament i l’aprenentatge artístic en els tallers (futures acadèmies d’Art). tallers (futures acadèmies d’Art).

Característiques Característiques CinquecentoCinquecento

MÀXIMA PLENITUD: 1500-1520. ALT RENAIXEMENT (1500-1527).MÀXIMA PLENITUD: 1500-1520. ALT RENAIXEMENT (1500-1527).

ARQUITECTURA: ARQUITECTURA: Bramante, Miquel Àngel i PalladioBramante, Miquel Àngel i Palladio EEs sacrifica el decorativisme del període anterior, cercant s sacrifica el decorativisme del període anterior, cercant

racionalitzar les formes arquitectòniques, i es centren en racionalitzar les formes arquitectòniques, i es centren en l’estructura de l’edifici (l’ornamentació té un caràcter secundari).l’estructura de l’edifici (l’ornamentació té un caràcter secundari).

Concepció de les construccions com un tot unitari en què Concepció de les construccions com un tot unitari en què l’harmonia i l’equilibri triomfen plenament.l’harmonia i l’equilibri triomfen plenament.

S’introdueixen els volums i s’abandona l’horitzontalitat pròpia del S’introdueixen els volums i s’abandona l’horitzontalitat pròpia del Quattrocento.Quattrocento.

ESCULTURA. S’introdueixen nous valors: ESCULTURA. S’introdueixen nous valors: Grandiositat i monumentalitat (Miquel Àngel).Grandiositat i monumentalitat (Miquel Àngel).

PINTURAPINTURA Equilibri i harmonia (Leonardo da Vinci, Rafael i Miquel Àngel).Equilibri i harmonia (Leonardo da Vinci, Rafael i Miquel Àngel).

En 1525 es comencen a abandonar l’equilibri i l’harmonia clàssics.En 1525 es comencen a abandonar l’equilibri i l’harmonia clàssics. Les composicions perden simetria, proporció i serenitat Les composicions perden simetria, proporció i serenitat

renaixentistes.renaixentistes. Es centra l’atenció més en el decorativisme que en l’estructura Es centra l’atenció més en el decorativisme que en l’estructura

formal de l’obra.formal de l’obra. Això anuncia la crisi del Renaixement i l’inici del MANIERISME (la Això anuncia la crisi del Renaixement i l’inici del MANIERISME (la

resta de segle XVI, època posterior als grans mestres de l’Alt resta de segle XVI, època posterior als grans mestres de l’Alt Renaixement).Renaixement).

TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES DEL TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES DEL CINQUECENTOCINQUECENTO

El temple:El temple: Planta centralitzada coberta amb una cúpula. La més utilitzada Planta centralitzada coberta amb una cúpula. La més utilitzada

pel seu simbolisme: la unió del quadrat de la planta (que pel seu simbolisme: la unió del quadrat de la planta (que representava la Terra) i del cercle de la cúpula (el cel).representava la Terra) i del cercle de la cúpula (el cel).

De creu llatina: Simbolitzava la creu de Crist i s'adaptava millor De creu llatina: Simbolitzava la creu de Crist i s'adaptava millor al culte catòlic. Potenciada per la Contrareforma i difosa pels al culte catòlic. Potenciada per la Contrareforma i difosa pels jesuïtes. El creuer es cobria amb una cúpula.jesuïtes. El creuer es cobria amb una cúpula.

El palau urbà: El palau urbà: Arqueres a un pati quadrat. Arqueres a un pati quadrat. Es cerca la monumentalitat, que du a la construcció Es cerca la monumentalitat, que du a la construcció

d'imponents façanes, però sense deixar de mostrar l'harmonia d'imponents façanes, però sense deixar de mostrar l'harmonia entre tots els seus elements i aquests elements amb el entre tots els seus elements i aquests elements amb el conjunt.conjunt.

La vil·la:La vil·la: Adquireix gran importància; trobem el seu precedent en les Adquireix gran importància; trobem el seu precedent en les

vil·les del món romà, dissenyades per al control per part del vil·les del món romà, dissenyades per al control per part del terratinent de la seva explotació agrària. terratinent de la seva explotació agrària.

En el segle XVI es van convertir en cases campestres per al En el segle XVI es van convertir en cases campestres per al descans. descans.

Eren de menors dimensions que els palaus, però també es Eren de menors dimensions que els palaus, però també es cerca la monumentalitat.cerca la monumentalitat.

ARQUITECTURA CINQUECENTOARQUITECTURA CINQUECENTO

Cinquecento: Segle XVICinquecento: Segle XVI ArquitecturaArquitectura::

BramanteBramante: San Pietro in : San Pietro in Montorio (Montorio (FITXA 73FITXA 73))

Miquel ÀngelMiquel Àngel: Cúpula de : Cúpula de Sant Pere del Vaticà (Sant Pere del Vaticà (FITXA FITXA 7474))

Palladio: Vil·la Capra o la Palladio: Vil·la Capra o la Rotonda (Rotonda (FITXA 75FITXA 75))

EsculturaEscultura Miquel ÀngelMiquel Àngel

PinturaPintura Florència-RomaFlorència-Roma

Leonardo da VinciLeonardo da Vinci Miquel ÀngelMiquel Àngel Rafael SanzioRafael Sanzio

VenèciaVenècia GiorgioneGiorgione TiciàTicià TintorettoTintoretto VeronèsVeronès

Alguns elements de l’arquitectura del Alguns elements de l’arquitectura del CinquecentoCinquecento

Cúpula amb cassetons i tipus de Cúpula amb cassetons i tipus de

frontons.frontons.

ArquitecturArquitecturaa

BramanteBramante Basílica de Sant Basílica de Sant

PerePere

Miquel ÀngelMiquel Àngel Cúpula de la Basílica Cúpula de la Basílica

de Sant Perede Sant Pere

DONATO BRAMANTE (1444-1514)DONATO BRAMANTE (1444-1514) • És considerat el creador de l’arquitectura de l’Alt És considerat el creador de l’arquitectura de l’Alt Renaixement. Segons Palladio, Bramante va treure a Renaixement. Segons Palladio, Bramante va treure a la llum l’arquitectura oblidada des de l’Antiguitat.la llum l’arquitectura oblidada des de l’Antiguitat.

• Interessat per la geometria, la perspectiva i la Interessat per la geometria, la perspectiva i la simplicitat, que caracteritzaran l’arquitectura del simplicitat, que caracteritzaran l’arquitectura del segle XVI. Màxim exponent del classicisme segle XVI. Màxim exponent del classicisme arquitectònic.arquitectònic.

• NascutNascut a prop d’Urbino, coneix l’obra d’Alberti a a prop d’Urbino, coneix l’obra d’Alberti a Màntua i es veurà influït.Màntua i es veurà influït.

• Es va formar a Llombardia. Es va formar a Llombardia. Dues etapes de la seva Dues etapes de la seva obra:obra:

1) 1) LLOMBARDIALLOMBARDIA. A partir de 1479 treballa a Milà (coincidint amb l’estada de . A partir de 1479 treballa a Milà (coincidint amb l’estada de Miquel Àngel), on reconstrueix les esglésies de Miquel Àngel), on reconstrueix les esglésies de Santa Maria presso San Satiro Santa Maria presso San Satiro i i Santa Maria delle GrazieSanta Maria delle Grazie (profusa decoració). L’any 1499 els francesos (profusa decoració). L’any 1499 els francesos ocupen Milà.ocupen Milà.

2) 2) ROMAROMA. Impressionat per la grandiositat de les restes romanes es trasllada . Impressionat per la grandiositat de les restes romanes es trasllada a Roma, atret pel mecenatge papal i les obres en marxa de la Ciutat Eterna. a Roma, atret pel mecenatge papal i les obres en marxa de la Ciutat Eterna. Allí desenvolupa la seva obra de maduresa, abandona qualsevol tipus Allí desenvolupa la seva obra de maduresa, abandona qualsevol tipus d’ornamentació i se centra en l’estructura de l’edifici, realitza dues obres d’ornamentació i se centra en l’estructura de l’edifici, realitza dues obres importants: importants: San Pietro in Montorio San Pietro in Montorio i el projecte de la i el projecte de la Basílica de Sant Pere del Basílica de Sant Pere del Vaticà.Vaticà.

• Superintendent general de les Superintendent general de les construccions papals, el papa Juli II li va construccions papals, el papa Juli II li va encarregar el projecte per a la nova encarregar el projecte per a la nova Basílica de Sant Pere; va projectar la unió Basílica de Sant Pere; va projectar la unió dels palaus vaticans amb la vil·la d’Inocenci dels palaus vaticans amb la vil·la d’Inocenci VIII a través del pati del Belvedere, i va VIII a través del pati del Belvedere, i va començar els treballs del nou Sant Pere, de començar els treballs del nou Sant Pere, de planta centralitzada de creu grega, amb planta centralitzada de creu grega, amb una immensa cúpula. una immensa cúpula.

• Tot i que no va concloure la majoria dels Tot i que no va concloure la majoria dels seus edificis i aquestos van patir seus edificis i aquestos van patir transformacions importants, després la transformacions importants, després la seva mort, la seva influència va ser seva mort, la seva influència va ser extraordinària i Sant Pere l’obra de extraordinària i Sant Pere l’obra de referència del segle XVI, doncs va referència del segle XVI, doncs va encapçalar un taller on es formaren alguns encapçalar un taller on es formaren alguns dels majors artistes del seu temps: Rafael dels majors artistes del seu temps: Rafael Sanzio, Peruzzi, Antonio da Sangallo el Sanzio, Peruzzi, Antonio da Sangallo el Jove, Sansovino, que convertiren Roma en Jove, Sansovino, que convertiren Roma en una gran capital artística i monumental.una gran capital artística i monumental.

DONATO BRAMANTE (1444-1514)DONATO BRAMANTE (1444-1514)

DONATO BRAMANTE (1444-1514)DONATO BRAMANTE (1444-1514)

TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN MONTORIOTEMPIETTO DI SAN PIETRO IN MONTORIO(ROMA, 1502, (ROMA, 1502, FITXA 73 FITXA 73 ))

Cànon de bellesa arquitectònica, inspirat en els temples de Cànon de bellesa arquitectònica, inspirat en els temples de Vesta romans, en el tholos grec i en els Martyria Vesta romans, en el tholos grec i en els Martyria

paleocristians.paleocristians.

FITXA 73FITXA 73Títol: San Pietro in Títol: San Pietro in MontorioMontorioAutor: Autor: Donato BramanteDonato BramanteTipologia: Edifici Tipologia: Edifici commemoratiu religióscommemoratiu religiósCronologia: 1502Cronologia: 1502Estil: Renaixement Estil: Renaixement CinquecentoCinquecentoLocalització: Turó del Localització: Turó del Janicle, al claustre de Janicle, al claustre de l’antic convent de San l’antic convent de San Pietro in Montorio, RomaPietro in Montorio, Roma

DONATO BRAMANTE DONATO BRAMANTE (1444-1514)(1444-1514)

TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN MONTORIOMONTORIO

(ROMA, 1502)(ROMA, 1502)

• Petit temple votiu, edificat Petit temple votiu, edificat on conta la tradició que va ser on conta la tradició que va ser crucificat Sant Pere, aquí crucificat Sant Pere, aquí Bramante renuncia als Bramante renuncia als ornaments i accentua la simple ornaments i accentua la simple estructura i els valors formals.estructura i els valors formals.

• Aquest templet és Aquest templet és considerat l’exemple més considerat l’exemple més acurat de classicisme acurat de classicisme bramantià i, a més, no ha patit bramantià i, a més, no ha patit transformacions ni afegits, transformacions ni afegits, cosa per la qual ha esdevingut cosa per la qual ha esdevingut una obra modèlica, un una obra modèlica, un manifest de l’estil de la nova manifest de l’estil de la nova època del racionalisme època del racionalisme renaixentista.renaixentista.

Donato BramanteDonato Bramante. San Pietro in Montorio. 1502. Roma. San Pietro in Montorio. 1502. Roma

• Finançat pels Reis Catòlics com a Finançat pels Reis Catòlics com a monument commemoratiu del monument commemoratiu del martiri de Sant Pere i en agraïment martiri de Sant Pere i en agraïment d’haver tingut descendència d’haver tingut descendència masculina.masculina.

• L’edifici consta d’una petita cel·la L’edifici consta d’una petita cel·la de planta circular per l’oficiant i els de planta circular per l’oficiant i els seus acòlits, té 4 metres de seus acòlits, té 4 metres de diàmetre i permet allotjar un altar, diàmetre i permet allotjar un altar, però no aplegar fidels per a les però no aplegar fidels per a les cerimònies (mateixa funció temples cerimònies (mateixa funció temples antics). La cel·la envolta el forat antics). La cel·la envolta el forat obert de la roca, on la tradició obert de la roca, on la tradició cristiana situa la crucifixió del cristiana situa la crucifixió del primer Papa. El cercle, símbol de primer Papa. El cercle, símbol de perfecció còsmica, té aquí un perfecció còsmica, té aquí un protagonisme total.protagonisme total.

DONATO BRAMANTE DONATO BRAMANTE (1444-1514)(1444-1514)

TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN MONTORIO (ROMA, 1502)MONTORIO (ROMA, 1502)

• D’una gran innovació és D’una gran innovació és situar el templet sobre un situar el templet sobre un crepidoma circular, de tres crepidoma circular, de tres graons, i un podi perimetral, graons, i un podi perimetral, que li proporciona una major que li proporciona una major alçada i contribueix a fer-lo alçada i contribueix a fer-lo més monumental; a més, la més monumental; a més, la continuïtat del podi es trenca continuïtat del podi es trenca amb tres graons en amb tres graons en l’intercolumni que dóna accés l’intercolumni que dóna accés a la porta.a la porta.

• Una altra innovació Una altra innovació destacable és superposar o destacable és superposar o coronat la cel·la circular amb coronat la cel·la circular amb una cúpula amb llanternó, cosa una cúpula amb llanternó, cosa que introdueix Bramante que introdueix Bramante respecte dels models antics. respecte dels models antics.

San Pietro in MontorioSan Pietro in Montorio

• La cel·la circular està envoltada per una La cel·la circular està envoltada per una columnata períptera de 16 columnes toscanes columnata períptera de 16 columnes toscanes de granit, que suporta un entaulament dòric de granit, que suporta un entaulament dòric amb un fris ornat de tríglifs i mètopes, coronat amb un fris ornat de tríglifs i mètopes, coronat per una balaustrada de petites i delicades per una balaustrada de petites i delicades columnetes. columnetes.

Detalls exteriors i de l’interiorDetalls exteriors i de l’interiordel tambordel tambor

• El mur interior circular de la El mur interior circular de la cel·la s’articula a base de cel·la s’articula a base de pilastres que es correponen amb pilastres que es correponen amb les columnes del pòrtic, així com les columnes del pòrtic, així com en l’alternança de les 4 en l’alternança de les 4 obertures: fornícules cobertes per obertures: fornícules cobertes per semicúpules en forma de semicúpules en forma de petxines i finestres llindades (ni petxines i finestres llindades (ni havia els 4 Evangelistes). havia els 4 Evangelistes).

• El mur interior té una alçada El mur interior té una alçada major que la columnata, de major que la columnata, de manera que el segon pis actua manera que el segon pis actua com a tambor de la cúpula de com a tambor de la cúpula de mitja esfera.mitja esfera.

• El conjunt es completa amb un El conjunt es completa amb un tambor, que alterna fornícules tambor, que alterna fornícules amb nínxols rectangulars i una amb nínxols rectangulars i una cúpula semi esfèrica, que tan sols cúpula semi esfèrica, que tan sols insinua els nervis, coronada per insinua els nervis, coronada per una llanterna cega.una llanterna cega.

• Combinació harmònica Combinació harmònica d’elements arquitravats i voltats d’elements arquitravats i voltats romans.romans.

• Temple sobri i auster a nivell Temple sobri i auster a nivell de decoració, mostra formes de decoració, mostra formes arquitectòniques clàssiques, pures arquitectòniques clàssiques, pures i clares. Configurat com un i clares. Configurat com un conjunt unitari i tractat com si fos conjunt unitari i tractat com si fos una escultura.una escultura.

• Grandiosa monumentalitat, Grandiosa monumentalitat, malgrat les seves petites malgrat les seves petites dimensions. Les seves formes dimensions. Les seves formes varen tenir una gran difusió per varen tenir una gran difusió per tot Europatot Europa..

Donato BramanteDonato Bramante

San Pietro in Montorio (1502, Roma)San Pietro in Montorio (1502, Roma)

• Vista interior de la cúpula i de Vista interior de la cúpula i de la cel·la de Sant Pietro in la cel·la de Sant Pietro in MontorioMontorio

• De planta circular i una sola cel·la, presenta simetria central.De planta circular i una sola cel·la, presenta simetria central.

• En el seu projecte, el templete se situava en el centre d’un En el seu projecte, el templete se situava en el centre d’un claustre circular i concèntric, envoltat d’un deambulatori columnata, claustre circular i concèntric, envoltat d’un deambulatori columnata, un corredor anular descobert, que no es va arribar a construir mai, un corredor anular descobert, que no es va arribar a construir mai, per acollir fidels.per acollir fidels.

DONATO BRAMANTEDONATO BRAMANTE

TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN MONTORIOMONTORIO

(ROMA, 1502)(ROMA, 1502)

• Estudiant Da Vinci, Vitrubi, Estudiant Da Vinci, Vitrubi, Brunelleschi…, Bramante Brunelleschi…, Bramante resumirà, magistralment, els resumirà, magistralment, els valors grecoromans. San valors grecoromans. San Pietro serà el model, a Pietro serà el model, a escala, de la que podia haver escala, de la que podia haver estat, més tard, la seva gran estat, més tard, la seva gran obra: Sant Pere del Vaticà, obra: Sant Pere del Vaticà, fins influenciar a Saint Paul fins influenciar a Saint Paul de Londres (segle XVIII).de Londres (segle XVIII).

BramanteBramanteSan Pietro in MontorioSan Pietro in Montorio

• Sebastiano Serlio (1537) i Andrea Palladio (1570) reprodueixen Sebastiano Serlio (1537) i Andrea Palladio (1570) reprodueixen la planta i l’alçat, en els seus llibres dedicats a arquitectura, i la planta i l’alçat, en els seus llibres dedicats a arquitectura, i consideren Sant Pietro la realització més classicista de totes les consideren Sant Pietro la realització més classicista de totes les de la seva època.de la seva època.

DONATO DONATO BRAMANTE BRAMANTE (1444-1514)(1444-1514)

TEMPIETTO DI SAN TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN MONTORIOPIETRO IN MONTORIO

(ROMA, 1502)(ROMA, 1502)

ICONOGRAFIAICONOGRAFIA::

• Forma circular: el Món, la Forma circular: el Món, la realitat del Cosmos, la nova realitat del Cosmos, la nova Jerusalem.Jerusalem.

• 1ª vegada que un entaulament 1ª vegada que un entaulament disposa de mètopes amb liturgia disposa de mètopes amb liturgia cristiana = el calzes i la patena.cristiana = el calzes i la patena.

• 1r cos templet: la Cripta = 1ª 1r cos templet: la Cripta = 1ª església romana de les església romana de les catacumbes.catacumbes.

• 2n cos: la Capella = l’església 2n cos: la Capella = l’església militant.militant.

• 3r cos: la cúpula = església 3r cos: la cúpula = església triomfant, la Glòria del Cel.triomfant, la Glòria del Cel.

Donato Bramante (1444-Donato Bramante (1444-1514)1514)

Altres projectes a Milà i RomaAltres projectes a Milà i RomaSanta Maria presso San Satiro (Milà, Santa Maria presso San Satiro (Milà,

1480.1480.Construcció de Santa Maria de la Pau Construcció de Santa Maria de la Pau

(Roma, 1500).(Roma, 1500).Ampliació del Palau del Vaticà (1506): Ampliació del Palau del Vaticà (1506):

Pati de Belvedere (1503) i Pati de Sant Pati de Belvedere (1503) i Pati de Sant Dàmas, Roma.Dàmas, Roma.

Construcció del Construcció del CorCor de Santa Maria del de Santa Maria del Pòpolo (Roma, 1505).Pòpolo (Roma, 1505).

Traçat de les avingudes que voregen el Traçat de les avingudes que voregen el Tíber, Roma.Tíber, Roma.

DONATO BRAMANTE (1444-1514) DONATO BRAMANTE (1444-1514) Santa Maria de les Gràcies de Milà (1493-Santa Maria de les Gràcies de Milà (1493-

1499)1499)

Planta i secció longitudinal.Planta i secció longitudinal.

La primera gran obra és, encara, de finals del Quattrocento.La primera gran obra és, encara, de finals del Quattrocento.

DONATO BRAMANTE (1444-1514) DONATO BRAMANTE (1444-1514) Santa Maria de les Gràcies de Milà (1493-1499)Santa Maria de les Gràcies de Milà (1493-1499)

Donato Bramante (1444-1514)Donato Bramante (1444-1514)Capçalera de Santa Maria de les Gràcies Capçalera de Santa Maria de les Gràcies

(Milà)(Milà) L’absis és un gran cub amb cúpula. L’absis és un gran cub amb cúpula.

Vista de capçalera i cúpulaVista de capçalera i cúpula

Donato Bramante

(1444-1514)

Capçalera de Santa Maria de les

Gràcies (Milà)

Interior de la cúpulaInterior de la cúpula

Exterior de la cúpulaExterior de la cúpula

Donato Bramante Donato Bramante (1444-1514)(1444-1514)

Cúpula de Santa Maria Cúpula de Santa Maria de les Gràcies (Milà)de les Gràcies (Milà)

Donato Bramante (1444-1514)Donato Bramante (1444-1514)Claustre de Santa Maria de les Gràcies (Milà)Claustre de Santa Maria de les Gràcies (Milà)

Donato Bramante (1444-1514)Donato Bramante (1444-1514)Altar de Santa Maria de l’església de Sant Sàtir Altar de Santa Maria de l’església de Sant Sàtir

(Milà)(Milà)

Donato Bramante (1444-1514) a Donato Bramante (1444-1514) a RomaRoma

Santa Maria de la Pau (façana i claustre) Santa Maria de la Pau (façana i claustre) i Pati de Sant Dàmas del Vaticài Pati de Sant Dàmas del Vaticà

• Planta baixa de Santa Maria de la Pau: Pòrtic Planta baixa de Santa Maria de la Pau: Pòrtic amb una galeria d’arcs de mig punt, que amb una galeria d’arcs de mig punt, que repeteixen el mòdul, i d’una gran simplificació de repeteixen el mòdul, i d’una gran simplificació de les formes; els arcs flanquejats per pilastres, les formes; els arcs flanquejats per pilastres, combinant el sistema arquitravat i voltat combinant el sistema arquitravat i voltat (d’influència romana).(d’influència romana).

Donato Bramante Donato Bramante (1444-1514) a Roma(1444-1514) a Roma

Santa Maria de la Pau (claustre)Santa Maria de la Pau (claustre)

• Un entaulament separa la planta baixa del primer pis, del que arranquen columnes i pilars.

• Superposició d’ordres com en la Roma clàssica.

• Utilització del marbre (material noble). El claustre es caracteritza per l’harmonia, la simetria i l’equilibri.

Donato Bramante (1444-1514)Donato Bramante (1444-1514)Projecte de la nova Projecte de la nova

Basílica de Sant Pere (1506)Basílica de Sant Pere (1506)

Va ser un encàrrec del papa Juli II. S’havia de destruir Va ser un encàrrec del papa Juli II. S’havia de destruir l’antiga, la qual cosa provocà polèmica i oposició.l’antiga, la qual cosa provocà polèmica i oposició.

El seu projecte va ser modificat, El seu projecte va ser modificat, posteriorment, per Miquel Àngel.posteriorment, per Miquel Àngel.

Va dissenyar una planta central, de Va dissenyar una planta central, de creu grega inscrita en un quadrat, creu grega inscrita en un quadrat, amb àbsis semicirculars als 4 braços amb àbsis semicirculars als 4 braços i una gran cúpula central (fruit de la i una gran cúpula central (fruit de la fascinació pel Panteó i la de fascinació pel Panteó i la de Brunelleschi), i espais intermedis Brunelleschi), i espais intermedis amb quatre cúpules de quart amb quatre cúpules de quart d’esfera i torres en els angles.d’esfera i torres en els angles.

Cercava un equilibri de formes Cercava un equilibri de formes circulars i quadrades, i volia utilitzar circulars i quadrades, i volia utilitzar com a material constructiu el com a material constructiu el ciment.ciment.

Després d’ell s’encarregaran de les Després d’ell s’encarregaran de les obres Rafaello i Sangallo.obres Rafaello i Sangallo.


Basílica de Sant Pere (1506-1514)Basílica de Sant Pere (1506-1514)

PlantaPlantaMaqueta de la Maqueta de la plantaplanta

Basílica de Sant Pere del VaticàBasílica de Sant Pere del VaticàDonato Bramante, Rafaello Sanzio, Peruzzi, Antoni da Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Peruzzi, Antoni da

Sangallo el Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Sangallo el Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Maderno i la plaça de Gian Lorenzo Bernini Maderno i la plaça de Gian Lorenzo Bernini

Basílica de Sant Pere del VaticàBasílica de Sant Pere del VaticàDonato Bramante, Rafaello Sanzio, Antoni da Sangallo el Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Antoni da Sangallo el

Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Maderno i la plaça de Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Maderno i la plaça de Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo Bernini

• Obra gegantina que Obra gegantina que va fer que les obres va fer que les obres anessin molt lentes.anessin molt lentes.

• RAFAEL és RAFAEL és continuador del continuador del classicisme del seu classicisme del seu mestre, tot i que va mestre, tot i que va rectificar el projecte en rectificar el projecte en una planta basilical que una planta basilical que inclouria, a la inclouria, a la capçalera, el projecte capçalera, el projecte de Bramante.de Bramante.

Planta de MIQUEL ÀNGELPlanta de MIQUEL ÀNGEL

• Planta Planta modificada en el modificada en el XVII per Maderno, XVII per Maderno, que va afegir un que va afegir un cos longitudinal cos longitudinal (1607) i convertir (1607) i convertir en basilical.en basilical.

• Autor, també, de Autor, també, de la façana. la façana.

Planta de BRAMANTEPlanta de BRAMANTE

• PERUZZI i PERUZZI i SANGALLO, SANGALLO, seguirien l’obra.seguirien l’obra.

• MIQUEL ÀNGEL és MIQUEL ÀNGEL és l’autor de la cúpulal’autor de la cúpula

Planta de MADERNOPlanta de MADERNO

Rafaello Sanzio (Urbino, Rafaello Sanzio (Urbino, 1483-Roma, 1520)1483-Roma, 1520)

com a arquitectecom a arquitecte

Vil·la MadamaVil·la Madama

MIQUEL ÀNGEL BUONARROTIMIQUEL ÀNGEL BUONARROTIMICHELANGELO (1475-1564)MICHELANGELO (1475-1564)

Nascut a Caprese i mort a Roma als 89 anys. Gran Nascut a Caprese i mort a Roma als 89 anys. Gran humanista, que domina i practica les tres arts majors,humanista, que domina i practica les tres arts majors,però es considerava sobre tot escultor. El seu ideal però es considerava sobre tot escultor. El seu ideal artístic serà realitzar una sìntesi total de totes lesartístic serà realitzar una sìntesi total de totes lesarts a partir del pensament neoplatònic. arts a partir del pensament neoplatònic.

El divino Michelangelo fou l’artista més famós i El divino Michelangelo fou l’artista més famós i estimat del Renaixement. Amb ell l’arquitectura estimat del Renaixement. Amb ell l’arquitectura clàssica del Cinquecento arriba a la seva màxima expressió i es pot clàssica del Cinquecento arriba a la seva màxima expressió i es pot dir que és l’iniciador del MANIERISME en arquitectura.dir que és l’iniciador del MANIERISME en arquitectura.

Usa els elements del més pur classicisme, conservant els sistemes Usa els elements del més pur classicisme, conservant els sistemes

de proporcions, però cuidant de destacar de forma molt evident les de proporcions, però cuidant de destacar de forma molt evident les línies constructives, bé mitjançant la policromia (color gris) o bé amb línies constructives, bé mitjançant la policromia (color gris) o bé amb el joc i contrast de les masses. Per tant, lel joc i contrast de les masses. Per tant, la seva obra arquitectònica a seva obra arquitectònica centra l’atenció en el joc dels volums, i trenca amb l’equilibri i centra l’atenció en el joc dels volums, i trenca amb l’equilibri i l’harmonia de la tendència clàssica. Es tracta d’afermar la llibertat l’harmonia de la tendència clàssica. Es tracta d’afermar la llibertat individual de l’artista enfront de l’objectivitat absoluta de l’ideal de individual de l’artista enfront de l’objectivitat absoluta de l’ideal de l’Alt renaixement, d’escapar del cànon clàssic i, en lloc de l’equilibri l’Alt renaixement, d’escapar del cànon clàssic i, en lloc de l’equilibri harmònic, cercar l’efecte decoratiu sorprenent, el detall d’ingeni, la harmònic, cercar l’efecte decoratiu sorprenent, el detall d’ingeni, la “maniera” pròpia d’utilitzar els elements del llenguatge clàssic.“maniera” pròpia d’utilitzar els elements del llenguatge clàssic.


OBRESOBRES A Florència va dissenyar la façana de l’església deA Florència va dissenyar la façana de l’església de

Sant Llorenç Sant Llorenç i la i la capella dels Mèdicicapella dels Mèdici..

El seu gran encàrrec va ser la construcció de la El seu gran encàrrec va ser la construcció de la

cúpula de la cúpula de la Basílica de Sant Pere del VaticàBasílica de Sant Pere del Vaticà, a Roma, , a Roma, encarregada pel papa Juli II. encarregada pel papa Juli II.

Entre els anys 1524 i 1527 va realitzar la Entre els anys 1524 i 1527 va realitzar la Biblioteca Laurenziana Biblioteca Laurenziana a Florència, on va col·locar en un espai molt reduït, un ampli a Florència, on va col·locar en un espai molt reduït, un ampli repertori de motius arquitectònics clàssics.repertori de motius arquitectònics clàssics.

A Roma va dur a terme una part del A Roma va dur a terme una part del Palazzo Farnese Palazzo Farnese (iniciat per (iniciat per Antoni da Sangallo) i va dissenyar el 1546 la Antoni da Sangallo) i va dissenyar el 1546 la plaça del plaça del CampidoglioCampidoglio de la mateixa ciutat, en forma de trapezi i de la mateixa ciutat, en forma de trapezi i envoltada de palaus.envoltada de palaus.

Façana de Sant LlorençFaçana de Sant Llorenç Capella dels MèdiciCapella dels Mèdici

Cúpula Basílica de Sant Pere del VaticàCúpula Basílica de Sant Pere del Vaticà

Biblioteca LaurentianaBiblioteca Laurentiana

Palazzo FarnesePalazzo FarnesePlaça del CampidoglioPlaça del Campidoglio

MICHELANGELO MICHELANGELO (1475-1564)(1475-1564)

MICHELANGELO (1475-1564)MICHELANGELO (1475-1564) Façana de Sant llorenç, FlorènciaFaçana de Sant llorenç, Florència

MICHELANGELO (1475-1564)MICHELANGELO (1475-1564) Església de Sant LorençEsglésia de Sant Lorenç

Panoràmica de la cúpula de la capella dei Principi (domina tot el complex)Panoràmica de la cúpula de la capella dei Principi (domina tot el complex)

• La Sagrestia NuovaLa Sagrestia Nuova (Sagristia Nova) va ser (Sagristia Nova) va ser dissenyada per Miquel dissenyada per Miquel Àngel. La Àngel. La Capella dei Capella dei PrincipiPrincipi (Capella dels (Capella dels prínceps) dels segles XVI i prínceps) dels segles XVI i XVII, està totalment XVII, està totalment coberta amb un coberta amb un revestiment de marbre revestiment de marbre pintat, incrustat amb pintat, incrustat amb pedra durapedra dura..

• La Basílica de Sant Llorenç de Florència comprèn dues La Basílica de Sant Llorenç de Florència comprèn dues estructures afegides al disseny original de Brunelleschi, estructures afegides al disseny original de Brunelleschi, actualment és un museu estatal de Florència i lloc de sepultura de actualment és un museu estatal de Florència i lloc de sepultura de la família Mèdici.la família Mèdici.

MICHELANGELO (1475-1564)MICHELANGELO (1475-1564) Sagristia Nova o Capella funerària dels Mèdici

(1524) Església de Sant Llorenç de Florència

• Model d’equilibri entre escultura i arquitectura. Oposició entre la Model d’equilibri entre escultura i arquitectura. Oposició entre la tensió de la part inferior i la cúpula semiesfèrica: símbol de tensió de la part inferior i la cúpula semiesfèrica: símbol de l’alliberament de l’home, retengut per les passions i caminant cap al l’alliberament de l’home, retengut per les passions i caminant cap al regne de l’esperit després de la mort.regne de l’esperit després de la mort.

• Les pilastres divideixen el mur en sentit vertical i sostenen un Les pilastres divideixen el mur en sentit vertical i sostenen un arquitrau a l’alçada de les impostes de l’arc, que culmina l’espai arquitrau a l’alçada de les impostes de l’arc, que culmina l’espai central de cada mur.central de cada mur.

• El tractament de les finestres i dels níxols, destinats a les El tractament de les finestres i dels níxols, destinats a les estàtues, trenquen amb l’ortodòxia clàssica (escultura).estàtues, trenquen amb l’ortodòxia clàssica (escultura).

MICHELANGELO (1475-1564)MICHELANGELO (1475-1564) Sagristia Nova (Capella dels Mèdici, 1524)

Església de Sant Llorenç de Florència

Exterior i interior de la Cúpula, d’estil romà amb cassetons.

• Vista des de Vista des de l’exterior.l’exterior.

• Ocupa un espai Ocupa un espai simètric al de la simètric al de la Sagristia Vella de Sagristia Vella de Brunelleschi.Brunelleschi.

• És una construcció És una construcció cúbica coberta amb cúbica coberta amb cúpula de mitja esfera.cúpula de mitja esfera.

MICHELANGELO MICHELANGELO (1475-1564)(1475-1564)

Sagristia Nova

(Capella dels Mèdici, 1524) Església de Sant Llorenç,

Florència

Miquel Àngel (1475-1564)(1475-1564) a a FlorènciaFlorència

Escala i vestíbul de la Biblioteca Laurenziana (1530) San Lorenzo de Florència

. Encàrregada pel papa Encàrregada pel papa

Climent VII i realitzada el Climent VII i realitzada el 1530. 1530.

Es substitueix la serenitat Es substitueix la serenitat per la tensió.per la tensió.

És una interpretació molt És una interpretació molt personal i dramàtica dels personal i dramàtica dels elements clàssics elements clàssics (semicolumnes sobre (semicolumnes sobre mènsules corbades).mènsules corbades).

Miquel Àngel (1475-1564)(1475-1564) a Florènciaa FlorènciaEscala i vestíbul de la Biblioteca Laurenziana (1530)

San Lorenzo de Florència

• Secció i planta del vestíbul i de la sala de lectura

• Magnífic exemple de la unió entre estructura i decoració. Magnífic exemple de la unió entre estructura i decoració.

• La sobredimensió del vestíbul respecte de la planta fa que La sobredimensió del vestíbul respecte de la planta fa que escala i vestíbul adquereixin una presència impressionant.escala i vestíbul adquereixin una presència impressionant.

• Tram central de l'escala d'accésTram central de l'escala d'accés

• Detalls del vestíbulDetalls del vestíbul

• A la petita i alta antesala A la petita i alta antesala destaca el tractament mural de destaca el tractament mural de columnes aparellades i columnes aparellades i enfonsades, que descansen sobre enfonsades, que descansen sobre mènsules corbades i finestres mènsules corbades i finestres cegues, sense cap funció cegues, sense cap funció estructural.estructural.

• L’escala (1530), amb la introducció de la forma corba al tram central, avança les solucions dinàmiques del Barroc.

• Tal vegada sigui l’obra en què més clarament es manifesta el gust per les solucions personals i subjectives que caracteritzen el Manierisme.

MICHELANGELO BUONARROTTI (1475-1564)MICHELANGELO BUONARROTTI (1475-1564) a Florènciaa FlorènciaBiblioteca Laurenziana, San Lorenzo (sala de lectura, Biblioteca Laurenziana, San Lorenzo (sala de lectura, 1530)1530)

• La sala de lectures és un espai diàfan, de La sala de lectures és un espai diàfan, de coberta plana amb cassetons.coberta plana amb cassetons.

• Els murs presenten pilastres entre les Els murs presenten pilastres entre les quals s’obren les finestres que il·luminen els quals s’obren les finestres que il·luminen els púpitres de lectura.púpitres de lectura.

• Miquel Àngel resol satisfactòriament el Miquel Àngel resol satisfactòriament el tipus d’edifici per a una biblioteca, per al tipus d’edifici per a una biblioteca, per al qual no n’hi havia una tipologia definida.qual no n’hi havia una tipologia definida.

Michelangelo (1475-1564)Michelangelo (1475-1564) a Roma a Roma

Sant Pere del Vaticà (1546, Sant Pere del Vaticà (1546, FITXA 74FITXA 74)) Comparació entre la planta de Sant Pere de Bramante i la de Miquel Comparació entre la planta de Sant Pere de Bramante i la de Miquel

ÀngelÀngel

L’obra arquitectònica més important del geni florentí va ser la continuació de les obres de Sant Pere del Vaticà.

El 1546, quan ja té 71 anys, se’n fa càrrec, després de Rafaello Sanzio i Antoni da Sangallo.

Bramante havia projectat una planta de creu grega, i Rafaello entre basilical i central.

Miquel Àngel torna a la creu grega de Bramante, però elimina el deambulatori circular, els braços externs cruciformes i les quatre torres.



Dibuix de la maqueta de la plantaDibuix de la maqueta de la planta PlantaPlanta

• Obra gegantina que Obra gegantina que va fer que les obres va fer que les obres anessin molt lentes.anessin molt lentes.

• RAFAEL és RAFAEL és continuador del continuador del classicisme del seu classicisme del seu mestre, tot i que va mestre, tot i que va rectificar el projecte en rectificar el projecte en una planta basilical que una planta basilical que inclouria, a la inclouria, a la capçalera, el projecte capçalera, el projecte de Bramante.de Bramante.

Planta de MIQUEL ÀNGELPlanta de MIQUEL ÀNGEL

• Planta Planta modificada en el modificada en el XVII per Maderno, XVII per Maderno, que va afegir un que va afegir un cos longitudinal cos longitudinal (1607) i convertir (1607) i convertir en basilical.en basilical.

• Autor, també, de Autor, també, de la façana. la façana.

Planta de BRAMANTEPlanta de BRAMANTE

• PERUZZI i PERUZZI i SANGALLO, SANGALLO, seguirien l’obra.seguirien l’obra.

• MIQUEL ÀNGEL MIQUEL ÀNGEL torna a la planta torna a la planta central de central de BRAMANTE i la BRAMANTE i la cúpula és la seva cúpula és la seva gran aportació.gran aportació. Planta de MADERNOPlanta de MADERNO

Projectes de la Basílica de Sant Pere del Projectes de la Basílica de Sant Pere del Vaticà (planta)Vaticà (planta)

Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Peruzzi, Antoni da Sangallo Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Peruzzi, Antoni da Sangallo el Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Maderno (façana) i la el Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Maderno (façana) i la

plaça de Gian Lorenzo Bernini plaça de Gian Lorenzo Bernini

Etapes constructives de la Basílica de Sant Pere del Vaticà (planta)Etapes constructives de la Basílica de Sant Pere del Vaticà (planta)Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Peruzzi, Antoni da Sangallo el Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Peruzzi, Antoni da Sangallo el

Jove, Miquel Àngel BuonarrotiJove, Miquel Àngel Buonarroti

Etapes constructives de la Basílica Etapes constructives de la Basílica de Sant Pere del Vaticà de Sant Pere del Vaticà

(planta segle XVI)(planta segle XVI)Donato Bramante, Rafaello Sanzio i Miquel Donato Bramante, Rafaello Sanzio i Miquel

Àngel BuonarrotiÀngel Buonarroti

MIQUEL ÀNGELMIQUEL ÀNGEL(1475-1564)(1475-1564) a a

RomaRomaCúpula de Sant Pere del Vaticà

Michelangelo (1475-1564)

a RomaSant Pere del Vaticà

Realitza la CAPÇALERA Realitza la CAPÇALERA exterior (àbsis recorregut exterior (àbsis recorregut per pilastres apariades per pilastres apariades gegantines, fornícules gegantines, fornícules amb frontons triangulars i amb frontons triangulars i corbats) i la CÚPULA.corbats) i la CÚPULA.

Miquel Àngel Miquel Àngel suprimeix del projecte suprimeix del projecte de Bramante l’anella de Bramante l’anella amb columnes, donant-amb columnes, donant-li un perfil més elevat, i li un perfil més elevat, i convertint la cúpula, en convertint la cúpula, en suprimir les torres, en suprimir les torres, en l’element més l’element més expressiu de la expressiu de la construcció.construcció.

Donato BramanteDonato Bramante(1444-1514)(1444-1514)

Projecte de cúpula de la nova Projecte de cúpula de la nova Basílica de Sant PereBasílica de Sant Pere

(1506-1514)(1506-1514)



PlantaPlantaMaqueta de la Maqueta de la plantaplanta

• Disseny d’Antoni da SangalloDisseny d’Antoni da Sangallo

Inspirada en Santa Maria Inspirada en Santa Maria dei Fiore de Brunelleschi.dei Fiore de Brunelleschi.

S’aixeca sobre un tambor S’aixeca sobre un tambor amb monumentals amb monumentals columnes aparellades i columnes aparellades i adossades sobre pilastres, adossades sobre pilastres, que li donen sensació de que li donen sensació de verticalitat.verticalitat.

El seu aspecte exterior, El seu aspecte exterior, amb enormes pilastres amb enormes pilastres corínties, perd l’austeritat corínties, perd l’austeritat del segle XV.del segle XV.

Michelangelo Michelangelo (1475-1564)(1475-1564)

a Romaa RomaCúpula de Sant Pere

del Vaticà Les dobles columnes Les dobles columnes

monumentals del tambor monumentals del tambor es perllonguen mitjançant es perllonguen mitjançant els nervis de la cúpula, que els nervis de la cúpula, que connecten visualment amb connecten visualment amb les columnetes de la les columnetes de la llanterna. llanterna.

Es converteix en el model Es converteix en el model de la majoria de les que de la majoria de les que s’aixequen en els segles s’aixequen en els segles XVI i següents. XVI i següents. Fou motiu Fou motiu d’inspiració per a les d’inspiració per a les cúpules barroques, i cúpules barroques, i influirà tant en influirà tant en arquitectura civil com arquitectura civil com religiosa.religiosa.

TAMBOR O TAMBOR O COS DE LLUMCOS DE LLUM

MAQUETA DEMAQUETA DEL’ESTRUCTURAL’ESTRUCTURADE LA CÚPULADE LA CÚPULA

Doble closca.Doble closca.

MAQUETA DEL CONJUNTDE LA BASÍLICA DE SANT PERE DEL VATICÀ

Michelangelo Michelangelo (1475-1564)(1475-1564) a a

RomaRomaCúpula de Sant Pere del Cúpula de Sant Pere del

VaticàVaticà

Exterior i interior (baldaquí). Exterior i interior (baldaquí).

• A l’interior decorada A l’interior decorada a base de mosaics.a base de mosaics.

• Els 4 enormes pilars Els 4 enormes pilars axamfranats de sustent, axamfranats de sustent, la nítida corba de les la nítida corba de les petxines i la semiesfera petxines i la semiesfera de la cúpula creen un de la cúpula creen un espai magnífic i espai magnífic i grandiós.grandiós.

Michelangelo Michelangelo (1475-1564)(1475-1564)

a Romaa RomaCúpula de Cúpula de

Sant Pere del VaticàSant Pere del Vaticà

• Cúpula finalitzada per Giacomo della Porta i Fontana (1590). Cúpula finalitzada per Giacomo della Porta i Fontana (1590).

Miquel Àngel BuonarrottiMiquel Àngel Buonarrotti

Sant Pere del VaticàSant Pere del Vaticà

Roma, segle XVI (capçalera)Roma, segle XVI (capçalera)

• La cúpula s’aixeca darrere de la façana de Carlo Maderno. La cúpula s’aixeca darrere de la façana de Carlo Maderno.

• En 1605, el papa Pau V decideix enderrocar el que quedava de la En 1605, el papa Pau V decideix enderrocar el que quedava de la Basílica de Sant Pere per completar l’obra començada un segle abans Basílica de Sant Pere per completar l’obra començada un segle abans per Juli II, i el concurs el va guanyar Carlo Maderno.per Juli II, i el concurs el va guanyar Carlo Maderno.

Carlo Maderno (1556-1629)Carlo Maderno (1556-1629)Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612, Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612,

Barroc) Barroc)

• La mentalitat La mentalitat Contrareformista farà Contrareformista farà canviar la planta de canviar la planta de centralitzada a basilical centralitzada a basilical i de 3 naus (seguint el i de 3 naus (seguint el model de la del Gesú model de la del Gesú de Vignola).de Vignola).

• Fou un cop fort al Fou un cop fort al concepte estètic del concepte estètic del Renaixement, perquè Renaixement, perquè la cúpula quedava la cúpula quedava relegada a un pla relegada a un pla posterior.posterior.

• La contrucció de la façana començà en 1607 i, el 1512, s’havia La contrucció de la façana començà en 1607 i, el 1512, s’havia aixecat ja el pis monumental d’ordre corinti amb inscripció: IN aixecat ja el pis monumental d’ordre corinti amb inscripció: IN HONOREM PRINCIPIS APOST. PAULUS V BURGUESIUS ROMANUS HONOREM PRINCIPIS APOST. PAULUS V BURGUESIUS ROMANUS PONT. MAX. AN MDCXII PONT. VII.PONT. MAX. AN MDCXII PONT. VII.

• Un desenvolupament frontal de la façana, ampla i baixa Un desenvolupament frontal de la façana, ampla i baixa (horitzontal), per deixar veure la cúpula, que ja no és el centre, sinó (horitzontal), per deixar veure la cúpula, que ja no és el centre, sinó que es desplaça al fons.que es desplaça al fons.

• Façana de Carlo Maderno

• Maderna va conservar el pòrtic previst per Miquel Àngel, però no Maderna va conservar el pòrtic previst per Miquel Àngel, però no obert, sinó tancat darrere la façana (el nàrtex o pòrtic és una obra obert, sinó tancat darrere la façana (el nàrtex o pòrtic és una obra mestra).mestra).

• Façana massa emmascarada, excessivament plana i dilatada, Façana massa emmascarada, excessivament plana i dilatada, sense concordança amb el cos de l’església.sense concordança amb el cos de l’església.

• Tot i que té un toc de grandiositat per les columnes gegants que Tot i que té un toc de grandiositat per les columnes gegants que emmarquen les tres portes i la zona central, coronada per un frontó emmarquen les tres portes i la zona central, coronada per un frontó que conjuga un àtic rectilini i massa baix, que respon a l’intent de no que conjuga un àtic rectilini i massa baix, que respon a l’intent de no pertorbar la visió de la cúpula.pertorbar la visió de la cúpula.

• Interior de la Basílica de Sant Pere del Vaticà de Giovanni Paolo Pannini.Interior de la Basílica de Sant Pere del Vaticà de Giovanni Paolo Pannini.

• La multiplicidad d’espais que suposa la planta basilical, casi La multiplicidad d’espais que suposa la planta basilical, casi desapareix a favor de l’espai visual únic de l’enorme nau central, desapareix a favor de l’espai visual únic de l’enorme nau central, que es desenvolupa amb tota grandesa a costa de les laterals i de que es desenvolupa amb tota grandesa a costa de les laterals i de les seves capelles corresponents.les seves capelles corresponents.

• Nau mirant cap al Nau mirant cap al presbiteri i Baldaquí de presbiteri i Baldaquí de Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo Bernini. .

• Va cuidar molt que Va cuidar molt que la part nova tingués la part nova tingués continuïtat amb el continuïtat amb el nucli ja construït, nucli ja construït, emprant en els tres emprant en els tres trams nous de les trams nous de les naus, els mateixos naus, els mateixos elements que en els elements que en els braços del creuer: braços del creuer: arcs flanquejats per arcs flanquejats per dobles pilastres dobles pilastres corínties i voltes de corínties i voltes de canó contínues, amb canó contínues, amb petites finestres petites finestres rasgades, la mateixa rasgades, la mateixa discreta il·luminació discreta il·luminació de la nau prepara per de la nau prepara per a l’explosió de llum a a l’explosió de llum a la zona de la cúpula.la zona de la cúpula.

• Vista de l’interior, on es veu els braços del transsepte a dreta i Vista de l’interior, on es veu els braços del transsepte a dreta i esquerre, i el cor més enllà del baldaquí. esquerre, i el cor més enllà del baldaquí.

•Augmenta la bellesa la decoració de les voltes amb estucs daurats Augmenta la bellesa la decoració de les voltes amb estucs daurats i escenes de la vida dels apòstols.i escenes de la vida dels apòstols.

• Maderno ocupa un primer lloc entre els arquitectes romans i va Maderno ocupa un primer lloc entre els arquitectes romans i va passar a la història per la seva obra.passar a la història per la seva obra.

Carlo Maderno (1556-1629)Carlo Maderno (1556-1629)Finalització Basílica de Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612) Sant Pere (1607-1612)

• Altar amb Baldaquí de Altar amb Baldaquí de Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo Bernini..

• Càtedra “Petri” de Bernini i "Glòria“ (trona de Sant Pere) Càtedra “Petri” de Bernini i "Glòria“ (trona de Sant Pere)

Gian Lorenzo Bernini (Barroc) Gian Lorenzo Bernini (Barroc) (Nàpols, 1598-Roma, 1680)(Nàpols, 1598-Roma, 1680)

Plaça de Sant Pere del Vaticà (1656-1667) Plaça de Sant Pere del Vaticà (1656-1667)

• Després del pontificat d’Inocenci X, Alexandre VII tractarà de fer Després del pontificat d’Inocenci X, Alexandre VII tractarà de fer de l’arquitectura la forma més evident de l’exaltació del poder estatal de l’arquitectura la forma més evident de l’exaltació del poder estatal del potífex.del potífex.

• Alexandre VII Alexandre VII encarregà a encarregà a Bernini el Bernini el disseny de la disseny de la Plaça amb la Plaça amb la finalitat de crear finalitat de crear un espai per un espai per acollir les grans acollir les grans congeregacions congeregacions de fidels.de fidels.

• Vista de Roma des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere.Vista de Roma des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere.

• El disseny de la Plaça simbolitza al pontífex coronat amb la tiara El disseny de la Plaça simbolitza al pontífex coronat amb la tiara (cúpula de Sant Pere), i amb els braços oberts acollint tota la (cúpula de Sant Pere), i amb els braços oberts acollint tota la cristiandat. cristiandat.

• El papa va exigir que la plaça permetés que tots els situats en ella El papa va exigir que la plaça permetés que tots els situats en ella pogueren divisar còmodament la Lògia de les Benediccions i les pogueren divisar còmodament la Lògia de les Benediccions i les estances vaticanes: Urbi i Orbi (ciutat i món).estances vaticanes: Urbi i Orbi (ciutat i món).

• Es tracta de dues places tangents: una trapezoidal i una altra Es tracta de dues places tangents: una trapezoidal i una altra el·líptica.el·líptica.

Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667) Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667)

Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667) Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667)

• La plaça de forma La plaça de forma trapezoidal es tanca trapezoidal es tanca cap el nostre front, cap el nostre front, reduint òpticament la reduint òpticament la façana de Maderno i façana de Maderno i aconseguint que els aconseguint que els espectadors, que es espectadors, que es situen en la plaça situen en la plaça el·líptica, puguin el·líptica, puguin divisar la cúpula de divisar la cúpula de Miquel Àngel.Miquel Àngel.

•Són dos braços Són dos braços convergents, que convergents, que aïllen la façana de la aïllen la façana de la plaça per no llevar-li plaça per no llevar-li monumentalitat.monumentalitat.

• Envoltada Envoltada per 4 fileres de per 4 fileres de columnes columnes exemptes exemptes (300) de (300) de travertí romà, travertí romà, que formen un que formen un oval de 200 oval de 200 metres en l’eix metres en l’eix més llarg, més llarg, marcat per tres marcat per tres monuments: monuments: dues fonts dues fonts laterals laterals marquen el marquen el centre de les centre de les dues corbes dues corbes laterals, i un laterals, i un obelisc egípci obelisc egípci en el centre en el centre (post de gir en (post de gir en les carreres de les carreres de carros en carros en l’antic Circ de l’antic Circ de Neró).Neró).

• La plaça és un recint oval, el La plaça és un recint oval, el seu eix és paral·lel a la façana seu eix és paral·lel a la façana de Maderno.de Maderno.

Carlo Maderno (1556-1629)Carlo Maderno (1556-1629)Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)

• Les columnes són una versió modificada del dòric i fan 15 Les columnes són una versió modificada del dòric i fan 15 metres.metres.

• El braços estan oberts per donar pas a la plaça des de qualsevol El braços estan oberts per donar pas a la plaça des de qualsevol lloc de l’exterior i estan inspirats en els antics propileus d’Atenes.lloc de l’exterior i estan inspirats en els antics propileus d’Atenes.

• El dos braços acaben en sengles frontons, per a produir una El dos braços acaben en sengles frontons, per a produir una continuïtat amb la façana de Maderno (situada paral·lelament o continuïtat amb la façana de Maderno (situada paral·lelament o enfront).enfront).

•Recorren els dos braços 100 acroteris de diferens Sants de Recorren els dos braços 100 acroteris de diferens Sants de l’Església, tots realitzat sota la supervisió de Bernini. l’Església, tots realitzat sota la supervisió de Bernini.

• La Basílica de Sant Pere, representada por Viviano La Basílica de Sant Pere, representada por Viviano Codazzi, en una pintura de 1630. Les torres Codazzi, en una pintura de 1630. Les torres campanari,més tard varen ser suprimides.campanari,més tard varen ser suprimides.

• Basílica de Sant Pere des del riu Tíber. Basílica de Sant Pere des del riu Tíber.

• La icona de la cúpula domina l’horitzó de Roma.La icona de la cúpula domina l’horitzó de Roma.

Michelangelo (1475-1564) a Roma. Michelangelo (1475-1564) a Roma. Plaça del Plaça del CampidoglioCampidoglio

Encàrrec de Pau III.Encàrrec de Pau III.

Projecte Projecte d’urbanització del d’urbanització del centre històric de centre històric de l'antiga Roma.l'antiga Roma.

Va cercar efectes de Va cercar efectes de sorpresa i perspectiva.sorpresa i perspectiva.

Està concebuda en Està concebuda en forma de trapezi, forma de trapezi, envoltada de palaus i envoltada de palaus i com un gran saló al com un gran saló al servei de l’estàtua servei de l’estàtua eqüestre de Marc eqüestre de Marc Aureli, monument Aureli, monument central de la plaça.central de la plaça.

Michelangelo (1475-1564) a RomaMichelangelo (1475-1564) a Roma

Plaça del CampidoglioPlaça del Campidoglio

• Plaça del Campidoglio, Roma. Gravat d’Étienne Plaça del Campidoglio, Roma. Gravat d’Étienne Dupérac Dupérac

Michelangelo (1475-1564) a RomaMichelangelo (1475-1564) a RomaPlaça del Campidoglio Plaça del Campidoglio

(estàtua eqüestre de Marc Aureli)(estàtua eqüestre de Marc Aureli)

Michelangelo (1475-1564) a RomaMichelangelo (1475-1564) a Roma


MichelangelMichelangelo o

(1475-(1475-1564)1564)

a Romaa Roma

Piazza i Piazza i palazzo palazzo

del Capitoliodel Capitolio

Michelangelo (1475-1564) a RomaMichelangelo (1475-1564) a Roma Palau del CapitoliPalau del Capitoli

Aquest palau Aquest palau estava destinat a estava destinat a tancar la tancar la urbanització de la urbanització de la Plaça del Capitoli, Plaça del Capitoli, on va construir on va construir altres dos palaus altres dos palaus (el (el deldel Senat Senat i el i el delsdels ConservadorsConservadors).).

Aquí utilitza Aquí utilitza pilastres corínties pilastres corínties gegantines i petites gegantines i petites columnes jòniques columnes jòniques al pòrtic.al pòrtic.

Michelangelo (1475-1564) a Michelangelo (1475-1564) a RomaRoma


Antoni de Sangallo (1485-1546)Antoni de Sangallo (1485-1546) Palazzo Farnese (Roma, 1514) Palazzo Farnese (Roma, 1514)

• Sangallo és continuador de l’estil auster i monumental de Sangallo és continuador de l’estil auster i monumental de Bramante.Bramante.

• Va ser el creador del tipus de palau del Cinquecento.Va ser el creador del tipus de palau del Cinquecento.

• Seguia la disposició general dels palaus florentins del Seguia la disposició general dels palaus florentins del Quattrocento, però prescindeix de l’encoixinat i posa esment en Quattrocento, però prescindeix de l’encoixinat i posa esment en l’enquadrament de les obertures, on s’alternen els frontons l’enquadrament de les obertures, on s’alternen els frontons triangulars i els curvilinis.triangulars i els curvilinis.

• Miquel Àngel el va acabar, Miquel Àngel el va acabar, després de la mort de després de la mort de Sangallo,Sangallo, realitzant la tercera planta, el gran realitzant la tercera planta, el gran balcó, i el pis superior del pati. balcó, i el pis superior del pati.

A l’eix central destaca el portal amb A l’eix central destaca el portal amb encoixinat rústic i un tractament més encoixinat rústic i un tractament més ornamental de la finestra central, ornamental de la finestra central, innovacions afegides per Miquel innovacions afegides per Miquel Àngel, un cop mort Sangallo, que Àngel, un cop mort Sangallo, que anuncien el llenguatge del anuncien el llenguatge del Manierisme.Manierisme.

MichelangelMichelangelo o

(1475-1564) (1475-1564) a Romaa Roma

Palazzo Farnese Palazzo Farnese

Sebastiano Serlio (1475-1554)Sebastiano Serlio (1475-1554)Tractat d’arquitectura (1537)Tractat d’arquitectura (1537)

Giacomo da Vignola (1507-1573)Giacomo da Vignola (1507-1573)Dels cinc ordres d’arquitecturaDels cinc ordres d’arquitectura

Andrea Palladio (1508-1580)Andrea Palladio (1508-1580)Els quatre llibres d’arquitecturaEls quatre llibres d’arquitectura

• Una nova generació d’arquitectes, cap el 1550, consoliden la Una nova generació d’arquitectes, cap el 1550, consoliden la tendència iniciada per Miquel Àngel vers una arquitectura individual tendència iniciada per Miquel Àngel vers una arquitectura individual i ornamental i, també, compilen les experiències de tot un segle, i ornamental i, també, compilen les experiències de tot un segle, basades en el classicisme, mitjançant obres teòriques que basades en el classicisme, mitjançant obres teòriques que defineixen la tipologia dels ordres arquitectònics, i que tindran gran defineixen la tipologia dels ordres arquitectònics, i que tindran gran repercusió fins al segle XIX.repercusió fins al segle XIX.

Giacomo da VignolaGiacomo da Vignola

Andrea PalladioAndrea Palladio

Giacomo da Vignola (1507-1573)Giacomo da Vignola (1507-1573)Autor del llibreAutor del llibre

“Regla dels cinc ordres d’Arquitectura”“Regla dels cinc ordres d’Arquitectura”

Volta de canó corbada del pati de Vil·la GiuliaVolta de canó corbada del pati de Vil·la Giulia

El 1550 realitza El 1550 realitza Vil·la Giulia, Vil·la Giulia, a Roma, per al Papa Juli II: a Roma, per al Papa Juli II: una successió de diversos una successió de diversos cossos volumètrics ordenats cossos volumètrics ordenats en un eix longitudinal de en un eix longitudinal de simetria.simetria.

Usa pintures al fresc “a la Usa pintures al fresc “a la romana” com a decoració.romana” com a decoració.

Giacomo da Vignola (1507-1573)Giacomo da Vignola (1507-1573)Vil·la GiuliaVil·la Giulia

L’esquema L’esquema arquitectònic de la arquitectònic de la casa tenia una doble casa tenia una doble cara: un aspecte greu cara: un aspecte greu i amagat cap a la i amagat cap a la ciutat; i un aire festiu i ciutat; i un aire festiu i alegre cap a l’interior alegre cap a l’interior del jardí.del jardí.

A la foto veim el A la foto veim el NympheumNympheum, un jardí , un jardí adornat amb estàtues adornat amb estàtues de nimfes.de nimfes.

Giacomo da Vignola (1507-1573)Giacomo da Vignola (1507-1573)Vil·la GiuliaVil·la Giulia

Giacomo da Vignola (1507-Giacomo da Vignola (1507-1573)1573)

Vil·la GiuliaVil·la Giulia

Giacomo da Vignola (1507-1573)Giacomo da Vignola (1507-1573)Vil·la CaprarolaVil·la Caprarola

És la seva segona gran obra, una vil·la fortalesa feta per als És la seva segona gran obra, una vil·la fortalesa feta per als Farnese (Farnesi o Farnesio). Gravat i planta.Farnese (Farnesi o Farnesio). Gravat i planta.

Giacomo da Vignola (1507-1573)Giacomo da Vignola (1507-1573)Vil·la Caprarola

L’edifici és un símbol del poder enmig del món rural circumdant. La planta baixa concorda amb el caràcter

defensiu i militar de l’edifici. Sols el primer pis (la planta noble) i les escales tenen elegància i donen gràcia al conjunt.

Giacomo da Vignola (1507-1573)Giacomo da Vignola (1507-1573)Vil·la Farnesio Caprarola

Giacomo da Vignola (1507-1573)Giacomo da Vignola (1507-1573)Il Gesú (1567, primera església dels

jesuites) Model d’església emblemàtica de la Contarreforma catòlica i precursora Model d’església emblemàtica de la Contarreforma catòlica i precursora

dels nous tipus d’església.dels nous tipus d’església. Planta basilical amb una única nau molt ampla; volta de canó amb Planta basilical amb una única nau molt ampla; volta de canó amb

llunetes; capelles laterals, separades per trams murals articulats per llunetes; capelles laterals, separades per trams murals articulats per parells de pilastres, que sostenen visualment la cornisa de la volta; creuer parells de pilastres, que sostenen visualment la cornisa de la volta; creuer curt cobert per una cúpula de mitja esfera que dóna una magnífica curt cobert per una cúpula de mitja esfera que dóna una magnífica il·luminació al presbiteri, amb contrast amb la il·luminació difusa de la il·luminació al presbiteri, amb contrast amb la il·luminació difusa de la resta.resta.

Esquema constructiu que es pot relacionar amb la tradició catalana i Esquema constructiu que es pot relacionar amb la tradició catalana i llevantina de la planta de saló i que va esdevenir el tipus de temple més llevantina de la planta de saló i que va esdevenir el tipus de temple més comú al Barroc.comú al Barroc.

Giacomo da Vignola i Giacomo della Giacomo da Vignola i Giacomo della PortaPorta

Església del Gesú (Roma, 1567)Església del Gesú (Roma, 1567)

(planta)(planta)

Giacomo da Vignola (1507-1573)Giacomo da Vignola (1507-1573)Interior de l’església d’Il Gesú (1567)

Església àmplia, d’òptima Església àmplia, d’òptima acústica, ideal per a la acústica, ideal per a la predicació.predicació.

La seva decoració era La seva decoració era sòbria, però es varen sòbria, però es varen anar afagint, anar afagint, posteriorment, posteriorment, decoracions de marbres decoracions de marbres policroms, estucs daurats policroms, estucs daurats i pintures a l’àbsis, dins i pintures a l’àbsis, dins una estètica ja totalment una estètica ja totalment barroca.barroca.

Giacomo de Giacomo de Vignola i Vignola i

Giacomo Giacomo

della Portadella Porta

Església del Gesú Església del Gesú

(Roma, 1567)(Roma, 1567)

(façana)(façana)• La façana de La façana de Giacomo della Porta Giacomo della Porta té trets precursors té trets precursors del Barroc: com les del Barroc: com les volutes de transició volutes de transició del cos inferior al del cos inferior al superior (Alberti en superior (Alberti en Santa Maria Novella), Santa Maria Novella), la superposició d’un la superposició d’un frontó triangular i un frontó triangular i un altre curvilini, i altre curvilini, i l’escut de la l’escut de la Companyia de Jesús.Companyia de Jesús.

Giacomo da Vignola Giacomo da Vignola (1507-1573)(1507-1573)

i i Giacomo della Porta Giacomo della Porta

(1507-1573)(1507-1573)

Església del Gesú Església del Gesú (Roma, 1567)(Roma, 1567)

(façana de la primera (façana de la primera església de la església de la

Companyia de Jesús)Companyia de Jesús)

Andrea da Vignola Andrea da Vignola (1507-(1507-1573)1573)

Giacomo della Porta (1507-Giacomo della Porta (1507-1573)1573)

Il Gesú (1567)Il Gesú (1567)

Andrea Palladio (1508-1580)Andrea Palladio (1508-1580) (arquitecte de vil·les)(arquitecte de vil·les)

Va nèixer a Pàdua, on va començar a treballar.Va nèixer a Pàdua, on va començar a treballar.

Després treballà a Vicenza (principal arquitecte deDesprés treballà a Vicenza (principal arquitecte deVenècia del s. XVI), i viatjà a Roma on va rebreVenècia del s. XVI), i viatjà a Roma on va rebreinfluències de Bramante, Michelangelo i Giulio Romanoinfluències de Bramante, Michelangelo i Giulio Romano(Romano serà seguidor del Manierisme).(Romano serà seguidor del Manierisme).

Autor del llibre: Autor del llibre: “Els 4 llibres d’Arquitectura” (1570)“Els 4 llibres d’Arquitectura” (1570), toms dedicats a: , toms dedicats a: I) Els Ordres.- II) Els Edificis domèstics.- III) Els Edificis públics.- IV) Els I) Els Ordres.- II) Els Edificis domèstics.- III) Els Edificis públics.- IV) Els Temples, on combina els elements del Renaixement més classicista i Temples, on combina els elements del Renaixement més classicista i la major ornamentació pròpia de l’arquitectura veneciana. la major ornamentació pròpia de l’arquitectura veneciana.

Les seves construccions es troben a la regió del Veneto (va ser el Les seves construccions es troben a la regió del Veneto (va ser el successor de Sansovino com a arquitecte oficial de Venècia). Les successor de Sansovino com a arquitecte oficial de Venècia). Les Vil·les no eren segona residència per a gent rica, eren centres Vil·les no eren segona residència per a gent rica, eren centres d’explotació agrícola administrats per patricis que volien provar sort d’explotació agrícola administrats per patricis que volien provar sort com a colons terratinents.com a colons terratinents.

La casa-residència s’enlairava respecte al nivell mitjà de la propietat, La casa-residència s’enlairava respecte al nivell mitjà de la propietat, on Palladio també construia cellers, graners, cavallerisses, estables, on Palladio també construia cellers, graners, cavallerisses, estables, magatzems…magatzems…

Cases que varen tenir molta influència a Gran Bretanya i USA al s. Cases que varen tenir molta influència a Gran Bretanya i USA al s. XIX.XIX.

Andrea Palladio (1508-1580) Andrea Palladio (1508-1580) (arquitecte de vil·les)(arquitecte de vil·les)

Obres:Obres: Basílica de Vicenza (iniciada el 1549).Basílica de Vicenza (iniciada el 1549). Vil·la Capra (La Rotonda), construïda el 1566 (Vil·la Capra (La Rotonda), construïda el 1566 (FITXA FITXA

7575).). Teatre Olímpic de Vicenza (1580).Teatre Olímpic de Vicenza (1580). Les construccions civils com palaus i vil·les són la Les construccions civils com palaus i vil·les són la

seva obra més interessant. La burgesia davant la seva obra més interessant. La burgesia davant la crisi del comerç mediterrani dirigirà la seva activitat crisi del comerç mediterrani dirigirà la seva activitat cap a l’activitat agrícola, i a això responen la vintena cap a l’activitat agrícola, i a això responen la vintena de vil·les construïdes per Palladio, si exceptuem la de vil·les construïdes per Palladio, si exceptuem la Vil·la Capra (destinada a esbarjo o funció domèstica).Vil·la Capra (destinada a esbarjo o funció domèstica).

Andrea Palladio (1508-1590)Andrea Palladio (1508-1590) Els seus palausEls seus palaus

Imatges d’una nova ciutat: Imatges d’una nova ciutat: VicenzaVicenza L’edifici va ser el L’edifici va ser el

Palazzo de la Palazzo de la Ragione.Ragione.

Part del mateix es Part del mateix es va vindre baix en el va vindre baix en el s. XVI i van s. XVI i van designar Andrea designar Andrea Palladio per a Palladio per a reconstruir-lo en reconstruir-lo en 1549. 1549.

Dues “loggies” Dues “loggies” superposades per superposades per revestir l’estructura revestir l’estructura gòtica preexistent.gòtica preexistent.

Repeteix el motiu Repeteix el motiu de l’arc entre de l’arc entre llindes (motiu llindes (motiu palladianà).palladianà).

Basílica Palladiana, Vicenza (1549)Basílica Palladiana, Vicenza (1549)

Andrea Palladio (1508-1580) Andrea Palladio (1508-1580) Basílica Palladiana, Vicenza (1549)Basílica Palladiana, Vicenza (1549)

Torre del Rellotge i Torre del Rellotge i ““Loggies” de la Loggies” de la

Basílica PalladianaBasílica Palladiana(dues galeries porticades) (dues galeries porticades)

Andrea Palladio (1508-1580) Andrea Palladio (1508-1580) Basílica Palladiana, Basílica Palladiana,

Vicenza (1549)Vicenza (1549)

Finestres Palladianes rectangularsFinestres Palladianes rectangulars

• El seu element El seu element arquitectònic més important arquitectònic més important és la loggia, on exemplifica és la loggia, on exemplifica un dels primers exemples del un dels primers exemples del que es coneix com a que es coneix com a finestra finestra palladiana.palladiana.

LoggiaLoggia

Andrea Palladio Andrea Palladio (1508-1580)(1508-1580) Palau Chiericati Palau Chiericati

(1550)(1550)Vicenza Vicenza

Andrea Palladio (1508-1580)Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la CornaroVil·la Cornaro

Cuidava el sentit de Cuidava el sentit de la proporció i la proporció i l’harmonia, l’harmonia, ordenant tots els ordenant tots els volums en eixos volums en eixos simètrics i donant a simètrics i donant a les cases un aire de les cases un aire de magnificència.magnificència.

En aquest cas, ha En aquest cas, ha disposat un pòrtic disposat un pòrtic clàssic amb frontó a clàssic amb frontó a la façana.la façana.

Andrea Palladio (1508-1580) Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la BadoerVil·la Badoer

Andrea Palladio (1508-1580) Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la FoscariVil·la Foscari

Andrea Palladio (1508-1580)Andrea Palladio (1508-1580) Teatre Olímpic, Vicenza (1580)

• Recupera el model de teatre romà Recupera el model de teatre romà (tipologia oblidada): càvea semicircular (tipologia oblidada): càvea semicircular amb escena espectacular a base de pòrtics amb escena espectacular a base de pòrtics sobre columnes.sobre columnes.

• Sàvia utilització de la perspectiva en el Sàvia utilització de la perspectiva en el fons.fons.

Andrea Palladio (1508-Andrea Palladio (1508-1580)1580)

Teatre Olímpic, Vicenza Teatre Olímpic, Vicenza (1580) (1580)

• La decoració de l’escena del teatre ofereix una La decoració de l’escena del teatre ofereix una visió de la civilització grecoromana mitjançant la visió de la civilització grecoromana mitjançant la il·lusió de tres carrers monumentals en il·lusió de tres carrers monumentals en perspectiva.perspectiva.

Andrea Palladio (1508-1580)Andrea Palladio (1508-1580) Teatre Olímpic, Vicenza (1580) Teatre Olímpic, Vicenza (1580)

Andrea Palladio (1508-Andrea Palladio (1508-1580)1580)

Palazzo del Capitaniato, Palazzo del Capitaniato, Vicenza Vicenza

Andrea Palladio (1508-1580)Andrea Palladio (1508-1580) San Giorgio Maggiore (1565, Venècia) San Giorgio Maggiore (1565, Venècia)

El Redemptor (1576, Venècia)El Redemptor (1576, Venècia)

• Intenta superar la Intenta superar la contradicció, present durant contradicció, present durant tot el Renaixement, entre les tot el Renaixement, entre les plantes centralitzades i la plantes centralitzades i la major funcionalitat de les major funcionalitat de les plantes longitudinals de tipus plantes longitudinals de tipus basilical.basilical.

• Ampli creuer coronat pr Ampli creuer coronat pr cúpula remarca la cúpula remarca la importància de la capçalera, importància de la capçalera, organitzada a l’entorn del organitzada a l’entorn del creuer, però manté creuer, però manté l’estructura de cos l’estructura de cos longitudinal. longitudinal.

• Façanes que combinen columnes de diferent magnitud i frontons Façanes que combinen columnes de diferent magnitud i frontons clàssics triangulars en diferents plans superposats.clàssics triangulars en diferents plans superposats.

• Una solució classicista al problema de les façanes que responen a Una solució classicista al problema de les façanes que responen a la diferent alçada de la nau central i les laterals (problema ja la diferent alçada de la nau central i les laterals (problema ja plantejat en l’obra d’Alberti = volutes).plantejat en l’obra d’Alberti = volutes).

Andrea Palladio Andrea Palladio (1508-1580)(1508-1580)

San Giorgio Maggiore, San Giorgio Maggiore, VeneziaVenezia

Andrea Palladio (1508-1580)Andrea Palladio (1508-1580) Basílica di San Giorgio Maggiore, Basílica di San Giorgio Maggiore,

Venezia. Venezia.

Andrea Palladio (1508-1580)Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la Capra (La Rotonda, 1566, Vil·la Capra (La Rotonda, 1566,

Vicenza) Vicenza) FITXA 75FITXA 75

Títol: Villa Capra (la Rotonda)Títol: Villa Capra (la Rotonda)Autor: Andrea Palladio (Pàdua, Autor: Andrea Palladio (Pàdua, 1508- Maser, 1580)1508- Maser, 1580)Cronologia: 1566Cronologia: 1566Estil: Renaixentista / classicistaEstil: Renaixentista / classicistaTipologia: CivilTipologia: CivilMaterial: Pedra, maó, estuc i Material: Pedra, maó, estuc i marbremarbreLocalització: Vicenza (Itàlia)Localització: Vicenza (Itàlia)

FITXA 75FITXA 75• Està pensada per poder Està pensada per poder aprofitar al màxim, des de la aprofitar al màxim, des de la planta noble, l’entorn natural planta noble, l’entorn natural que l’envolta.que l’envolta.

• Situada sobre un monticle Situada sobre un monticle petit, les quatre façanes petit, les quatre façanes s’orienten als quatre punts s’orienten als quatre punts cardinals.cardinals.

Andrea Palladio (1508-1580)Andrea Palladio (1508-1580)Villa Capra (Villa Rotonda, 1566) Villa Capra (Villa Rotonda, 1566)

Vicenza (exterior)Vicenza (exterior)• Va ser construïda per al gaudi particular del seu propietari, el poderós clergue Marius Capra Gabrielis, el seu nom queda inscrit en els 4 frisos dels 4 pòrtics.

• El nom de la Rotonda prové de l’espectacular sala central, coberta amb una gran cúpula semiesfèrica, construïda per l’arquitecte Scamozzi, entre 1580 i 1591, que va alterar el disseny inicial de Palladio.

Andrea Palladio. Villa Capra (La Rotonda, 1566). Vicenza (planta i alçat)

En Quattro Libri dell’Architettura (1570)

Tipologia de la vil·la romana, però com a lloc de retir i oci.Tipologia de la vil·la romana, però com a lloc de retir i oci.

Seguint els principis renaixentistes, va reprendre el model dels Seguint els principis renaixentistes, va reprendre el model dels temples romans i els va aplicar a edificacions civils; inicia, així, la temples romans i els va aplicar a edificacions civils; inicia, així, la recuperació de les antigues vil·les romanes (residències campestres recuperació de les antigues vil·les romanes (residències campestres luxoses allunyades de la urbs), desaparegudes després de la luxoses allunyades de la urbs), desaparegudes després de la caiguda de l’Imperi romà.caiguda de l’Imperi romà.

Planta centralitzada i simètrica en forma de creu grega. Planta centralitzada i simètrica en forma de creu grega. Al centre Al centre de l’edifici s’alça la cúpula, que cobreix la sala circular central de de l’edifici s’alça la cúpula, que cobreix la sala circular central de la mansió, i que recorda la del Panteó d’Agripa.la mansió, i que recorda la del Panteó d’Agripa.

Al quadrat de l’edifici s’hi afegeixen 4 pòrtics (façanes que són Al quadrat de l’edifici s’hi afegeixen 4 pòrtics (façanes que són herència dels temples romans). Lesherència dels temples romans). Les quatre façanes es disposen quatre façanes es disposen entorn d‘aquest saló central circular, que serveix d’eix distribuidor.entorn d‘aquest saló central circular, que serveix d’eix distribuidor.

Andrea Palladio (1508-1580)Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la Capra (La Rotonda, 1566). Vicenza Vil·la Capra (La Rotonda, 1566). Vicenza

Andrea Palladio Andrea Palladio (1508-1580)(1508-1580) Vil·la CapraVil·la CapraLa RotondaLa Rotonda


• Era un lloc d’oci i no un centre productiu.Era un lloc d’oci i no un centre productiu.

• Construcció de perfils idèntics a les 4 Construcció de perfils idèntics a les 4 façanes, articulades a partir d’escalinates façanes, articulades a partir d’escalinates pronunciades que duen a 4 pòrtics (actuen pronunciades que duen a 4 pòrtics (actuen de plataformes-miradors) amb sis columnes de plataformes-miradors) amb sis columnes d’ordre jònic, i el seu corresponent d’ordre jònic, i el seu corresponent entaulament i frontó triangular, rematat amb entaulament i frontó triangular, rematat amb una estàtua a cada vèrtex.una estàtua a cada vèrtex.

Andrea Palladio Andrea Palladio (1508-1580)(1508-1580)

Vil·la CapraVil·la CapraLa RotondaLa Rotonda


• La sala central, coberta per una gran cúpula rematada per un òcul, està decorada (com la resta de les estances) amb vigorosos frescs fets per diversos pintors italians de l’època.

• La il·luminació natural d’aquesta sala central és una mica deficient, perquè a part de l’òcul, la llum només entra a través dels 4 passadissos que hi convergeixen.

Andrea Palladio (1508-1580).Andrea Palladio (1508-1580). Villa Capra (Villa Rotonda, Villa Capra (Villa Rotonda, 1566). Vicenza (exterior)1566). Vicenza (exterior)

• Construccions Construccions originals on aplica originals on aplica el classicisme, el classicisme, exposat als seus exposat als seus 4 tractats, 4 tractats, severitat de les severitat de les formes i rigor formes i rigor geomètric, però geomètric, però es permet es permet experimentar.experimentar.

• Els seus Els seus edificis presenten edificis presenten trets manieristes, trets manieristes, per tant, fou per tant, fou considerat impur considerat impur pels teòrics del pels teòrics del Renaixement i els Renaixement i els arquitectes del arquitectes del Neoclassicisme.Neoclassicisme.

Andrea Andrea PalladioPalladio

(1508-1580)(1508-1580)Villa Capra Villa Capra

(Villa (Villa Rotonda, Rotonda,

1566)1566)Vicenza Vicenza

(exterior)(exterior)

•Andrea di PietroAndrea di Pietro, anomenat , anomenat PalladioPalladio en honor a la deessa de la en honor a la deessa de la saviesa Pal·las Atena, va ser el primer professional dedicat en saviesa Pal·las Atena, va ser el primer professional dedicat en exclusiva a l’arquitectura.exclusiva a l’arquitectura.

• Erudit i fascinat per l’antiguitat clàssica, la simetria, les regles i Erudit i fascinat per l’antiguitat clàssica, la simetria, les regles i les proporcions plasmades en els seu tractat les proporcions plasmades en els seu tractat Quattro Llibri Quattro Llibri dell’Architetturadell’Architettura (1570), van ser acceptades com a cànon clàssic de (1570), van ser acceptades com a cànon clàssic de l’arquitectura civil.l’arquitectura civil.

Andrea Palladio (1508-1580)Andrea Palladio (1508-1580)

Vil·la Capra (La Rotonda, Vicenza, Vil·la Capra (La Rotonda, Vicenza, 1566)1566)

• Coherència i elegància influiran molt posteriorment, sobretot, en Coherència i elegància influiran molt posteriorment, sobretot, en el Neoclassicisme del segle XIX i, més intensament, en Gran el Neoclassicisme del segle XIX i, més intensament, en Gran Bretanya (Chiswick House de Lord Burlington) i tant en els edificis Bretanya (Chiswick House de Lord Burlington) i tant en els edificis públics dels EUA, com en els privats (casa de Thomas Jefferson, públics dels EUA, com en els privats (casa de Thomas Jefferson, Virgínia, 1770).Virgínia, 1770).

• Exemple de disseny urbanístic: PALMA NOVA a Udine. Una ciutat Exemple de disseny urbanístic: PALMA NOVA a Udine. Una ciutat fortalesa en forma de polígon de nou costats.fortalesa en forma de polígon de nou costats.

DONATO BRAMANTEDONATO BRAMANTE(1444-1514)(1444-1514)

RAFAELLO SANZIORAFAELLO SANZIO(1483-1520)(1483-1520)

ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT: EL CINQUECENTO I EL MANIERISMEARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT: EL CINQUECENTO I EL MANIERISME


ANDREA PALLADIOANDREA PALLADIO(1508-1580)(1508-1580)

GIACOMO DA VIGNOLAGIACOMO DA VIGNOLA(1507-1573)(1507-1573)

ESCULTURAESCULTURACINQUECENTOCINQUECENTO

ComençaComença … …

arquitectura cinquecento

Education