art grec -ii- escultura. característiques de l’escultura grega l’escultor grec realitza les...
TRANSCRIPT
ART GREC-II-
ESCULTURAESCULTURA
Característiques de l’escultura grega
L’escultor grec realitza les seves obres per plaer estètic, cercant la bellesa ideal.
La figura humana és considerada la expressió d’aquesta bellesa ideal, física i espiritual, especialment en el cos masculí nu.
Naturalisme idealitzat en les escultures, ja que es tracta de representar l’home sense defectes, com autèntics arquetips. Hi ha una clara recerca de la perfecció formal a través de la mesura i de la proporció.
El canon () és el terme que s’aplica a partir de l’art clàssic al conjunt de proporcions ideals per a la representació perfecta de l’èsser humà.
Consisteix en cercar la harmonia de les parts en el tot, seguint relacions matemàtiques.
Policlet estableix el en representar la figura humana amb una alçada de set vegades el cap. Lisip, per la seva part, el fixa en vuit caps.
També es busca l’harmonia, la serenitat i l’equilibri entre l’autodomini i la manifestació dels sentiments, especialment en els rostres.
Estudi de l’anatomia en tensió i del moviment, però equilibrat.
Els temes preferits són els mitològics (déus i herois), però també els atletes.
Materials: tots (fusta, pedra, or, vori, etc), però prefereixen el marbre i el bronze.
Les Escultures són policromades, tot i que s’han perdut les restes de color pel pas del temps.
Diadoúmenos de Policlet
Dorífor de Policlet
Discòbol de Miró
Hermes i Dionís nen de Praxítel.les
Afrodita de Cnido, de Praxítel.les
Afrodita Mèdicis, de Praxítel.les
Afrodita ajupida de Praxítel.les
Dèmeter
Apoxiòmenos de Lisip
Posidó
Narcís
Atena
Hermes
Apol.lo sauròcton
de la sandàlia
Relleus de Fídies (Partenó)
Naixement d’Afrodita
Níobe
Els guerrers de Riace
Època hel.lenística
Pèrgam, l’altar de Zeus
Santuari d’època hel.lenística, consagrat a Zeus, i edificat entre el 180 i el 160 aC. per iniciativa d’Eumenes II. Estava format per tres porxos de columnes jòniques, que enmarcaven una escala monumental i l’altar, a cel obert. Un inmens zòcol estava decorat amb un fris de 112 m de llarg per 2,30 m d’alçada, que representava la gigantomàquia segons Hesíode. (Actualment es troba a Berlin)
L’artista es va proposar aconseguir efectes de gran força dramàtica: la batalla es desencadena amb una violència terrible, en la qual els titans són aniquilats pels déus triunfants, i es debaten entre el dolor i l’agonia.
Un moviment salvatge i l’agitació dels vestits ho omplen tot. Per aconseguir efectes més cridaners, el relleu ja no és plà, sinó que està composat amb figures que gairebé surten totalment de la paret (alt-relleu) i que, en la lluita, semblen desbordar-se per l’escala que porta al altar.
El tema dominant de Zeus i Atena, un déu i una deesa poderosos, que es
mouen en direccions oposades i es giren per mirar-se mútuament, és el mateix
tema de la composició del frontó occidental del Partenó. Es vol subratllar,
d’aquesta manera, la pretensió dels reis de Pèrgam d’erigir-se en hereus culturals dels
atenesos del segle V aC.
Pèrgam
Laocoont
Atlas
Gàlata moribund
Dona vella al mercat
Sàtir
L’espinari
Eros adormit
Àrtemis caçadora
Àrtemis de Larnaca
Afrodita de Milo
Alexandre el Gran
de Samotràcia
