art2 ara pacis augustae

11
Xavier Torramadé

Upload: ramonbo

Post on 21-Jun-2015

971 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Art2 ara pacis augustae

Xavier Torramadé

Page 2: Art2 ara pacis augustae

� Títol: Ara Pacis Augustae .

� Autor: desconegut.

� Cronologia: 13-9 a.C.

� Tipologia: altar.

� Material: marbre de Carrara.

� Mides: 3’68m x 11’60m x 10’65m.

� Estil: imperial romà.

� Tema: commemoratiu.

� Localització: Museo dell’Ara Pacis (Roma)

Page 3: Art2 ara pacis augustae

� Estava situat al camp de Mart.

� Construït l’any 13 a.C., però consagrat al 9 a.C.

� Commemorava la pax romana: Hispània i Gàlia.

� Hi ha un text gravat en bronze a la seva tomba. (Res Gestae Divi Augusti)

� Al 1902, Petersen va ser autoritzat a excavar sota el Palazzo di Fiano.

� Al 2006,Richard Meier va dissenyar l’edifici persalvaguardar el temple.

Page 4: Art2 ara pacis augustae
Page 5: Art2 ara pacis augustae

� Monument de planta rectangular, sensesostre, que envolta i protegeix un altar central(que està esglaonat).

� Entrades:

� La principal, és la que utilitzava el sacerdot.

� La secundària, és per on entraven els

animals que havien de ser sacrificats.

� El temple està recobert de relleus escultòrics; a la part interior està decorat amb bucranis.

Page 6: Art2 ara pacis augustae
Page 7: Art2 ara pacis augustae

� Els relleus enalteixen la figura d‘August(sublim).

� 4 relleus:

� Façana oest: Mart, déu de la guerra.

� Façana est: Tellus, deesa de la Terra.

� Façanes nord i sud: representació de la

processó celebrada a Roma el 13 a.C. Per

representar la pax romana.

Page 8: Art2 ara pacis augustae
Page 9: Art2 ara pacis augustae
Page 10: Art2 ara pacis augustae

� Segueix l’estructura dels antics templa minora.

� Els frisos remeten a la columna trajana o a l’arcde constantí: personatges no idealitzats.

� Els elements formals i tècnics dels relleus es relacionen amb l’altar de Zeus a Pèrgam i ambel Partenó.

Page 11: Art2 ara pacis augustae

Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART. Ed Vicens Vives, 2010