art2 escultura clàssica-hel.le
TRANSCRIPT
PERÍODE CLÀSSIC(segles V-IV a.C.)
• Preocupació dels artistes per representar l’anatomia humana amb proporcions equilibrades i assolir el model de bellesa humana.
• Per aconseguir-ho, calia el domini de la tècnica escultòrica i:
1. s’arrodonia la musculatura
2. es representaven postures més naturals (contrapposto:postura més natural i equilibrada d’una figura).
3. Corba praxiteliana, arqueix del cos en forma de S.
4. Es perd la rigidesa i frontalitat.
5. Ús de cànons de proporció matemàtica entre cap i cos.
• Els principlas artistes del segle V, són POLICLET, MIRÓ i FÍDIES.
• Segle IV. Postclàssic, segon classicisme o clàssic tardà.
• Es comencen a esgotar les possibilitats de representació de l’home ideal.
• Els artistes volen expressar el sentiments i les emocions a través dels rostres.
• Els principals artistes són: PRAXÍTELES, ESCOPES i LISIP.
Venim d’aquí...
MIRÓ
El Discòbol
POLICLET
El Dorífor
Guerrer A de Riace
El Diadúmenos
FIDIES
Escultures del Partenó
ESCOPES
CLÀSSIC TARDÀ
Pothos
PRAXÍTELES
Afrodita de Cnido
Lisip
Apoxiòmenos
PERPERPERPERÍÍÍÍODE ODE ODE ODE HEL.LENISTICHEL.LENISTICHEL.LENISTICHEL.LENISTIC((((seglesseglesseglessegles IVIVIVIV----I a.C.)I a.C.)I a.C.)I a.C.)
• En aquest període es sintetitza tot el camí recorregut anteriorment.
• Es fan composicions dinàmiques que trenquen amb els cànons de serenitat i equilibri de l’època clàssica.
• En algunes obres (Afrodita de Melos-Venus de Milo) és visible l’harmonia i la proporcionalitat.
• Molt aviat apareixen nover formes basades en la tensió i el moviment.
• Pathos, representació del patiment i la passió en les cares. (gran expressivitat)
• Proliferen les grups escultòrics.
• Apareix el retrat i l’anècdota (gust pel realisme)
Textos del llibre
HISTÒRIA DE L’ART ed. Vicens Vives, 2010