>.3

*-'i2*»

a.

SÄ

aÄ

M

MeI i Sucre

MEL I SUCRE - Agost, núm. 122. ButUeti informatiude l'Obra Cultural Balear a Sant Joan.

LOCAL SOCIAL: Casa de Cultura, carrer de Bella-vista, 13 Sant Joan (Mallorca) 07240

CONSELL DE REDACCIO: Gracia Sanchez, Gui-llem Florit, Joan Sastre, Joan Font, Joan Moratinos,Mateu Sastre.

Tirada actual: 500 exemplars.

EIs articles originals shan d'entregar abans de dia 18JcI mes en curs.

NOTA: S'adverteix als possibles lectors de mel i sucreque aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris,pot fcrir Ia sensibilitat dels esperits no acostumats.

Dipositlegal:49.1983

COBERTA: bales modernesCONTRACOBERTA: batedora d'un temps

Imprès a: informacions Llevant s.a.Passeig Ferrocarril, 1TcI. 55 03 28 Manacor

EN AQUEST NÚMERO HI TROBAREU

— Notícies locals

— L'ull de vidre

— Ajuntament, per Miquel Company

— Una més, per Joan Sastre

- La figurera fa fer coses, per Maria Matas

— Un poc de tot, per Andreu Bauçà

— Pluviometria, per Miquel Pastor

— L'assassinat del puig Moltó, per FrancescCanuto

— Un problema ecològic: el preu de les amet-lles, per Miquel Pastor

— L'arxiu parroquial de Sant Joan, per JoanFont

— MeI i sucre dolcet, dolcet, per Joan Bauçà

— Trossos: La vila. L'evolució del casc urbà deSant Joan, per G. Florit i M. Sastre

— Encreuat, per Joan Sastre

— Agenda

MeliSucre

NOTICIES LOCALS

— Com cada any, Ia Mancomunitat del PIa ha organitzat un curset de natació per a tots els quino en saben o en volen aprendre més. Aquest curs s'ha fet a Ia piscina municipal de Petra i només s'hade pagar Ia matrícula. Enguany, a diferència dels anys anteriors, no passa un autocar per recollir elsalumnes matriculats, sinó que són els pares els qui han d'acompanyar els nins.

- Ja que parlam de Ia Mancomunitat, hem de dir que ha contractat dues assistentes socials peratendre tots els pobles del PIa. Aquestes dues jovenetes són na Margalida Rosselló de Vilafranca i naMargalida Mayol de Petra. Per poder contactar amb elles passau per l'Ajuntament i us informaran sobreels seus serveis.

Les messeshan acabat. Enguanysembla que en generall'ordi ha retut bastant,mentre que el blat no hoha fet gaire. Ara nomésqueden les ametles i lesgarroves per acabarl'any agrícola, però nopareix que enguany elpreu sigui el més bo peral pagès.

— El passatdimarts dia 10 de juliola Ia matinada varen in-tentar entrar als bars deCan Tronca i al Centro. Pareix que no pogueren entrar a capdels dos llocs, i que hagueren de fugir al'escapada perquè deixaren les eines al portal del Centro

- Aquest mes hi ha hagut dos accidents. A cap del dos no hi hagut ferits. Un el tingué na CatiRoig al creuer del camí d'Hortella, un cotxe Ii pegà d'un costat quan ella intentava voltar de Ia carreterade Manacor cap a Sant Joan. I l'altre fou dins Ia vila: en Joan Papa es trobà amb el cotxe d'en RafelBetlem, que el tenia aparcat davant ca seva. Esperem que els cops només siguin cops i res més.

— Com succeeix els darrers estius, un grup de jovençans de Ia nostra vila es prenen vacancesdurant un quants dies i acampen al càmping de Can Picafort. Enguany en partiren una vintena. I comus podeu imaginar, vintjoves de Sant Joan són molts de joves i es coneix que no hi són. La plaça quedàsemideserta durant una petita temporada. Quant a Ia seva estada, un espia ens informà que els va veurebastant accelerats pel món nocturn d'aquella zona

—El costum de passar Ia vetlada a Ia fresca encara no ha mort. Sembla que cada dia Ia gent passamés gust d'estar-hi, per Ia qual cosa cerquen nous al.licients perquè l'estada sigui molt més agradosai divertida. Ja sabem que s'han menjat dues paelles enmig de Ia plaça i un trempó devers les coves delRevellar. Es veu que prendre Ia poca fresca que ha fet amb Ia panxa plena és més bo de dur.

3

MeI i Sucre

- Fa unes setma-nes s'obrí la tempo-rada de caça. Semblaque enguany els caça-dors no troben moltsde conills. Com cadaany hi ha uns dies queel caçador pot sortiramb l'escopeta i unsaltres que ho pot feramb els cans. Es veuque aquest estiu el co-nill amb ceba serà unpoc escàs.

-Dia28dejuliolel bar de ca na Matescelebrà el seu primeraniversari amb una

festa de carrer. Muntaren un cadafal al carrer Major i feren un ball, que fou amenitzat pel grup localCarrutxa. Hi assistí molta de gent que ballà, begué i rigué durant tota Ia vetlada. El mateix grup tambéva fer una altra bauxa dia 4 d'agost a Ia Torre de l'Aigua, on també els balladors tengueren una altraoportunitat de demostrar les seves habih'tats.

- De moment, de les festes, no en sabem gaire cosa. Només sabem que el C. de Voleibol haorganitzar un torneig mixt, que conclourà pel degollament de Sant Joan. Suposam que aquest torneigno serà tan polèmic com els darrers que hi ha hagut de futbolet. De tota manera, creim que el fet que siguimixt farà que el contacte físic encara sigui molt més elevat que aquests darrers anys. De tota manera,us podem avançar que hi haurà cinc o sis dies de festa. El que no sabem és com s'arreglaran per omplir-los amb Ia magror del pressupost.

— Si no ho sabíeu, araja ho sabeu: Sant Joan té unes extraordinàries cuineres.

— Un grup de santjoaners, afeccionats a les bicicletes, partí amb una furgoneta i les einespertinents cap als Alps per veure dues etapes del Tour de França. Ens han contat que el que té menysimportància són els corredors, ja que el muntatge que enrevolta el Tour és increïble. A més a més, ensdigueren que les costes que hi ha devers els Alps no són per a Ia gent normal; imaginau-vos que en algunsrevolts d'aquella zona que els corredors pugen amb Ia seva màquina Ia furgoneta dels santjoaners haviade pujar amb primera.

- Ara que parlam d'esport, hem sentit a dir que el Club Esportiu Sant Joan continuarà Iacompetició i que ja hi ha nova directiva, però com que encara no sabem ben bé per qui és composta,jaus n'informarem quan en tenguem més informació.

- La Guàrdia Civil mira pel descans dels sanjoaners. L'altre dia va fer una passada pels bars deIa vila a les quatre del matí i els obligà a complir Ia legislació vigent i tancar. Potser seria millor que elsobligassin a no fer renou (noja a les quatre sinó molt més prest) en lloc d'aficar-se amb Ia gent que téganes de vetlar.

MeI i Sucre

- En Perric, que feia de conductor, i en Calderer, com a copilot, varen fer primers de Ia categoriade promoció al ral.li de Valldemossa. Si continuen amb aquest ritme aconseguiran triomfs encara mésimportants.

- Dia sis d'agost hi va haver una tempesta a Sant Joan amb llamps i trons. Un llamp que va pegara ca na Picolo que va deixar tota Ia illeta de cases sense llum i va desbaratar una partida de televisors(alguns que eren bastant enfora). Una bona mesura de prevenció és desconnectar l'amplificadord'antena quan hi ha una tempesta amb aparat elèctric. Com sol passar a l'estiu, l'aigua que va caure vaser molt desigual. Així, mentre que a Ia Cooperativa es recolliren setze litres, a ca na Mates només forenvuit, a Son Capellet quatre i mig i a Son Burixó no hi arribà a ploure.

- La Mancomunitat del PIa ha creat el Servei de Promoció Econòmica, que entre d'altresfuncions es dedicarà a planificar cursets de formació, a informar sobre línies d'ajuts, a Ia promoció del'artesania i, en el futur, a crear una borsa de treball. Per aquelles persones que vulguin més informaciól'oficina té Ia seu a Petra, telèfon 83 00 34.

- EIs telespectadors ja no saben que han de mirar.A partir d'ara si Ia gent no té un bon televisor es cansaràd'aixecar-se de Ia butaca per sintonitzar un nou canal.Pensau que avui, a Sant Joan, en podem veure nou, decanals: tres de privats, els dos de Madrid, els dos deBarcelona, un de València i el de Felanitx.

- Ben aviat no farà falta anar a Ciutat per alsserveis sanitaris, ja que a Manacor s'ha començat aconstruir un hospital general comarcal i a Vilafranca hihaurà un centre sanitari d'urgències. No sabem si tot aixòfaràque Ia genten faci més ús o no, és a dirque estigui méso menys malalta.

— Al darrer ple de l'Ajuntament s'aprovaren elspressuposts ordinaris i extraordinaris de 1990. Enguanys'ha tirat Ia cas per Ia finestra: el presupost supera de llargels cent mih'ons de pessetes. Gran part d'aquest doblers serviran perquè tots els santjoaners tenguemaigua potable canalitzada. Esperem però que tots els usuaris d'aquest nou servei tenguin en compte quel'aigua és un bé molt escàs.

Si això segueix així,a s'ajuntament tantes cuineres,se poden posar a fer cuUeres

i un restaurant fer-hi

McI i Sucre

L'ULL DE VIDRE

De cada dia són més-les botigues i els vehicles de transportde Sant Joan que duen el nom i Ia professió del propietariretolats en Ia nostra llengua, així com —és clar— el nom delpoble. Si no fa gaire anys aquesta era l'excepció, ara és Ianorma, i es queden en excepció els pocs que encara nos'han adonat que els mallorquins tenim una llengua pròpiaque serveix per a tot, absolutament per a tot. Des de retolarun local públic fins a dissertar sobre física teòrica, passant

per paraules d'amor i insults escandalosos. Per a tot,a pesar de les malmenades que se n'ha

duit al llarg d'aquests darrerssegles d'imposició

castellanista.

MeI i Sucre

AJUNTAMENTResum de Ia sessió ordinària que tingué lloc el 27 dejuliol de 1990

La sessió havia de començar a les 9.30 del vespre. A l'horaestablerta just havien comparegut els regidors Joan Mates (PP), elregidor de Cultura, Miquel Company i el batlle Joan Barceló.Passats vint minuts arribà el regidor Francesc Bover. No havent-hi quòrum es vacridar al regidorBiel Moraperel desenvolupamentdel plenari. Així i tot no hi assistiren els regidor Joan Mates (UM),Sebastià Horit, Arnau Company i Amau Gayà.

1.- Aprovació de l'esborrany de l'acta de Ia sessió anterior.2.- Assabentar de les ressolucions del Batlle des de Ia sessióanterior.

3.- Aprovació del projecte d'Abastament d'aigua a Ia població.4.- Recepció definitiva de les obres de reforma de l'entrada de IaCasa de Ia ViIa i d'ampliació i millora de Ia il.luminació del campde futbol.5.- Tribunal pel cas de concurs de Secretari-Jjiterventor.6.- Aprovació del Pressupost General per a 1990, amb operació decrèdit i de Ia plantilla.1.- Precs i preguntes.

No insistiré aquí en Ia poca serietat que acomanyen ek

regidors a assistir als plenaris. Les absènciesjustificades i laraóque estem de messes i, també, de vacances no expliquenaquestes conductes. VaI a dir, que a les comissions anteriors alplenari hi assistiren quasi tots els regidors.

Davantla importància dels punts, això es devia pensar, noincidirem gaire en el desenvolupament. CaI destacar unaressolució del batlle consistent en una reunió dels batlles ambIa Conselleria de Sanitat, on els anticipaven Ia reestructuraciódek nous serveis del centres de salut i ek centres sanitaris. SantJoan s'integraria al centre de salut de Vilafranca, juntamentamb Ariany, Petra, Montuïri, Porreres. Aquestanovareestruc-turació es posaria en marxa a partir del setembre. Amb aquestrenovat servei el metge tendria consulta de 8 hores, de dillunsa divendres amb Ia possibilitat d'un dia lliure a Ia setmana.L1ATS hauria de complir els mateixos horaris que Ia metgessa.El temps en què no s'estaria de guàrdia hi hauria un serveipermanent al centre de salut -Vilafranca- amb un excel.lentservei d'ambulància.

Com veim l'assistència primària o preventiva es deixa debanda i s'estableix un nou sistema que al meu mode de veuretindrà certes i segures queixes, meves també.

Amb l'aprovació del projecte d'abastament d'aigua, elpoble de Sant Joan i, en concret, l'Ajuntament queda embarcaten dues obres que gairebé hipotecaran el nostre futur, l'altre ésel local social de Ia Tercera Edat; pel que fa al projected'abastament d'aigua s'estableixen dues fases i es calcula que elperíode de finalització de Ia primera serà per l'esüu de 1991.

' Amb l'aprovació del pressupost general per a 1990, quedaestablert el pressupost d'ingressos aproximadament en 36milions.

En el capítol de precs i preguntes, entre d'altres, JoanMates (PP) demanà si l'Ajuntament havia programatl'administració del local social de Tc ra Edat, ja que nos'havia fet amb Ia Casa de Cultura.

Miquel Company

A pesar de Ia calorno és Ia meva intenció

un pitxer d'aigua ben fredatirar damunt de qualque bleda.

Però és cosa de dirque quan volen construirobres públiques, Ia SaIa

bé ho fa amb molta manya.

Primer miren com faranper poder-la inaugurar

en venir eleccionsi portar uns grans senyors.

Si un any va ser una plaçai un altre va ser una altra,

ara tota Ia caseta:el casal de Ia vellesa.

GLOSA DE LA SESSIOPLENÈRIA

per Sa Xeremia des Revellar

També miren (no pensàsseuque en tenen prou amb el càrrec)

com fer-s'ho per un trosset

de pressupost endur-se'n.

Que no és cosa xereca,que tampoc no és cosa neta;

ans més bé és una cosaque per tot l'estat es posa.

I així a ells agradai a mi em desagrada;que poca cosa farem

sens canviar de parell.

Que per molts d'anys inaugurin,que per sempre així carburin,

i si no és amb vergonyaque sigui amb molta ronya.

MeI i Sucre

UNA MES

A !.'enumeració d'anècdotes que vaig fera l'article Qui vol treure ses monges del MeIi Sucre del mes passât, en vaig deixar una debona:

Va succeir el dissabte del Quart Diumen-ge de 1986. Una sèrie de coincidències varenafavorir el mal entès, que jo sempre he cregutintencionat. Abans de narrar Ia història, vullrecordar al lector que el 86 va ser l'any delcometa Halley, i durant el mesos de febrer-març eren molts els objectius que apuntaven alcel en un intent de veure aquest astre, que ensvisita un cop cada 75 anys. També ésinteressant recordar que el dia del Quart Diu-menge de Quaresma d'aquest any va ser el diaassenyalat per l'ajuntament per fer Ia inaugu-ració oficial del Centre Sanitari, amb l'assis-tència d'importants personalitats polítiquesde Ia nostra comunitat.

EIs fets reals foren aquests:Devers Ia una i mitja del vespre, estàvem

dos amics meus i jo asseguts a un pedrís de Iaplaça, i vàrem parlar d'anar a intentar veureel Halley; primer parlàrem d'anar al puig deBonany, però cap dels tres vàrem tenir cotxe, iens haguérem de conformar amb Ia furgonetade mon pare (una Citroen C-15 de color beix),

i com que just duu dos seients i tots tres vàremhaver de seure davant, decidírem no anar gairelluny, i just arribar fins a Consolació. Posàremmans a l'obra, i equipats amb uns prismàticspotents, ens enqualcàrem tots tres dins Ia fur-goneta i partírem cap al puig, a participarpersonalment d'aquesta visita històrica.Duguérem mala sort, i topàrem l'horitzómoltemboirat, i com que el cometa passava moltbaix, no el poguérem veure. Tornàrem peravall, i passant per davant el Centre Sanitari,vàrem veure una bubota, i en l'intent d'aclarirqui era que es passejava per allà a aquelleshores, tornàrem arrera. En aquests momentsvull incidir en el fet que jo aleshores eraregidor de l'Ajuntament, de manera quem'interessava especialment saber si al CentreSanitari hi passava res de nou. Vàrem tornarveure Ia bubota, i a un requeriment meu vavenir a parlar amb nosaltres; era el guardajurat de Ia Societat de Caçadors, que amb unamantota embolicada i Ia carabina a l'esquenafeia guàrdia davant l'edifici per ordre ex-pressa del sr. batle i el regidor d'interior. Enssaludàrem cordialment, i després d'una petitaconversa ens acomiadàrem amigablement.

L'endemà matí va esclatar Ia bomba:Mitja dotzena de peluts havien anat al CentreSanitari amb una furgoneta plena de pots de

fotos SASTRE fotos

fotos de carnet al moment

bellavista, 43 - tel. 52 63 98santjoan

Agència

SANTJOANC A l X A l ) fc l > f c N S I U N S

"laCaixa"

MeI i Sucre

pintura, per embrutar lafacanaiferbefade lesautoritats convidades a Ia inauguració. Elguarda va comentar que tenia serioses sospi-tes, perquè aquella furgoneta va passar repe-tides vegades per davant l'edifici. El que nosabia el guarda jurat era que en Miquel Alza-mora (que té una furgoneta igual de Ia nostra, iIa caseta just a baix del puig) aqueU vespretenia una vaca a punt de vedellar, i que vahaver d'anar repetides vegades a assistirl'animal. Llavors passàrem nosaltres, i l'agutolfacte^detectivesc del guarda jurat, acom-panyat de les males interpretacions inten-cionades del regidor d'interior i del seu equipferen Ia resta. El poble també s'hi va donarbastant, i al cap de poc temps Ia llista dels quianaven dins Ia furgoneta es va ampliar bastant,

acostant-se a Ia dotzena: "... i també hi havia esmajor de can fulano, sí, sí, aquell que no viu alavilaifafeinaatalbanda...", "... id'aquestdecan d'allò, que t'ho haguessis pensat mai quefos capaç de fer aquesta?" etc., etc., etc.

EIs engranatges del poder havien acon-seguit una vegada més que un petit grup desantjoaners passassin una setmana al purgato-ri, pel simple fet de no estar comformes amb lesmaneres de fer les coses dels responsablesmunicipals, i de no voler doblegar-se als seusdesitjós participant en les seves festetes perfer-se mamballetes ells amb ells.

Joan Sastre Joan

MeI i Sucre

LA FIGURERA FA FER COSES

No és Ia meva intenció treure els pedaços brutsd'una altra persona, però és obligat aclarir un fet.

Com sap tot el poble, a final d'hivern es ferenuns cursets de cuina a Sant Joan, en els quals pren-gueren part una quarentena de donesjoves i no tanjoves. Jo era una de les alumnes. EIs cursets erendirigits pel més selecte de Ia cuina mallorquina.

L'equip de mestres era de tres persones. Elprimer dia ens va dirigir Ia senyora Antònia Can-tallops del celler Can Amer d'Inca (per cert, ja ensconeixíem d'haver estat a ca seva fent bunyols iorellanes). EIs altres dies seguiren en Juan CarlosAzanza i en Koldo Royo. Pareix que hi va havermolt d'interès per aprendre, ja que cada dia esmantenia el grup sense faltar-hi ningú. D'entrada,pagàrem Ia quantitat simbòlica de mil pessetes. Alfinal, els mestres tractaren que fossin les alumnesque fessin un plat, fos el que fos. Entre nosaltresparlàrem d'agrupar-nos i fer qualque cosa. Se'mvaadreçarn'AntòniaCantallopsiemvabrindardefer orellanes. Jo me'n vaig alegrar perquè fa mésde trenta anys que en faig i domín Ia cosa. Però re-sultà que, a Ia data que triaren per fer Ia final,jo erade viatge i no vaig poder assistir en aquesta reunióde companyonia. Però, mai moren batles.

La meva germana Bàrbara i na FranciscàMariona es feren càrrec d'aquestes postres quetant interessaven Ia senyora Cantallops. Aquestava voler conèixer les orellaneres i les va felicitar.En fi, Ii varen caure més que bé. Després de tastartots els plats es va donar un diploma a totes lesassistents.

A conseqüència d'aquests cursets, a Iasenyora Cantallops i feia il.lusió que sortís a llumaquesta feina que ells havien fet a Sant Joan i, alcap d'una temporada, va pensarde fervenir Ia tele-visió al poble, perquè es fes públic.

Un dia em telefona aquesta senyora i em diu:"Te telèfon perdir-te que miris sa televisió balear,que jo sortiré fent una granada d'albergínies. Imira-ho bé, perquè tu has de fer Io mateix però fentorellanes". I és clar, vaig posar atenció a Ia cosa,jaque les ordres que rebia venien de Ia mateixapersona que enviava Ia televisió a Sant Joan. Entre

altres coses em va dir: "Tu faràs es dolç i una altrafarà es salat. Quina confiança te mereix aquella al-lota, etc." I Ia meva contesta va ser afirmativa jaque, per mi, és molt entesa en cuina. Es tractavad'una dona, mare de família, de per Ia Raval. I con-tinua dient: "Però mira, així mateix ho direm a sabatlessa per no fer-la no-res, i si ella volgués ferqualque cosa..." De totes maneres, quedà clarquejo faria el dolç.

Pos fil a l'agulla, em compr un davantal, hodic a Ia meva família, a alguns amics i esper Iavisita d'un moment a l'altre.

A conseqüència de Ia venguda de Ia meva fillaBàrbara, un vespre férem un soparet amb unsamics. Parlant de bunyols va sortir que havia devenir Ia televisió per filmar com fèiem les ore-llanes i una persona de les que hi havia em digué:"Ja ha venguda, les va fer sa batlessa dimecres. Iper cert me va demanar com les feia perquè ella nose recordava". Vaig quedar de pedra. Aquel vespreno em podia adormir de pensar que m'havia fetil.lusions de nina beneita. L'endemà vaig parlaramb n'Antònia i Ii vaig demanar si havia decontinuar esperant els reporters o si ho havia dedonar per fet. I tota trista em contà Ia conversa amben Frontera. Les seves darreres paraules havienestai: "I bé, quan anam a Sant Joan?". "Dimecres",Ii contesta. "Be, idò molts de saludos a na MariaMatas, que farà ses orellanes, i un beso ben fort depart meva". Fins i tot, fort i no et moguis, em voliadonar el telèfon per parlar amb en Frontera perconfirmar aquestes paraules textuals, cosa quevaig refusarja que em fiava de n'Antònia.

Llavors, vengué Ia discussió. Em present a caIa batlessa (supòs que no feia gaire bona cara) i Iidic:"Vencperdir-te'nquatre.Tantm'essit'hodicaquicomsisortimadefora."D'unaenvavenirunaaltra i, després de discutir mitja hora, em va dir quem'havia vista devers Ia portassa i no m'havia ditrespernoposar-meencompromisos. No séquins.Accept que no Ii parlassin de mi, perquè els quidirigien l'assumpte sabien que era repetir el ques'havia fet durant el curset i, per tant, no caliarepetirnoms, encaraqueesrepetiren. Reconecque

10

MeliSucre

aquesta dona, si tengués dos dits de noblesa ihagués donat al Cèsar el que és del Cèsar i a Déuel que és de Déu, s'hauria pogut estalviar de dema-nar pel poble com havia de fer les orellanes.

Aquest fet jo el titularia "Fam de poder" i und'aquests mestres el titula "Pur egoisme".

Es veu que no som del'Ajuntament ni sants deIa seva devoció.

Llavors, per acabar el bullit, telefona unforaster i diu: "Es usted Maria Matas". Jo dic "Samateixa". "Mire señora, Ia llamo de Radio —empareix que va dir Radio Mallorca— para pedirle si

Ie sería posible mañana personarse en nuestrosestudios para tener una tertulia sobre estas ore-llanes tan ricas que usted sabe hacer, de las que Iehabló Ia señora Cantallops". Ijo Ii contest que emsabia greu però que tenia altres projectes i, supo-santqueaixoeraperrentarel mal fet, queperfavorem deixassin tranquil.la. I va insistir, demanant siper una altra data podrien comptar amb mi. Com ésnatural, no m'hi vaig negarja que ells no en tenencap culpa.

Maña Matas Sastre

floristería

NlCOLAUplantesflorscoronescta.'de Manacor, 15 tel. 52 60 26 SantJoan

BAR

CAN TRONCA

Palma, 1tel. 52 60 97Sant Joan

11

MeliSucre

UN POC DE TOT

Quan arriben aquestes dates de l'estiu un ja té el cervell amb tan poques idees com un suc d'unallimona passada per l'expremedora. I un, que vol complir amb l'autodeure de cada mes, fa el més fàcil:comentar el que cada dia es pot veure i llegir.

* Començaré amb Ia notícia de tres marinesnord-americans que apaUissaren dös poh'cies na-cionals als molls deCiutat. Quan Ia po-licia els va volerdetenir al seu vai-xell pel que havienfet, fou rebuda pelsmilitars americansamb metralletes,fusells i Ia negativade lliurar-li elsculpalbles. Final-ment tot es va solu-cionar amb una de-claració davant eljutge, que els posàen llibertat imme-diatament, unes ex-cuses diplomàti-ques i cap a casa.Però imaginau-vossi els apallissadorshaguessin estatnord-africans omoros, els resultatshaurien estat elsmateixos? Evidentment que no. El dòlarés el dòlari les colònies són les colònies.

* El president de l'kaq, Saddam Hussein,envaeix l'emirat de Kuwait i tot el "món occiden-tal" i l'URSS s'hi han tirat al damunt: condemnesdiplomàtiques, embargament de béns a l'es-tranger, tancament d'oleoductes, bloqueig naval,etc. L'Iraq, mentre va estar en guerra amb l'tan,fins i tot utiützant armes químiques, es va abastir

d'armes procedents d'occident, principalment deFrança, Anglaterra, Brasil i l'URSS. Mentre dura-

va Ia guerra ambIran era un estatamic d'Occident,jaque feia Ia feinabruta d'aturar l'I-ran i de frenar l'in-tegrisme islàmic enl'expansió cap aoccident. Després,quan Ia titella co-mença a fer cosesquenoestanprevis-tesalguio,s'escan-dalitzen. Un diari,La Vanguardia deBarcelona, va gosardir que era Ia pri-mera invasió d'unestat des de Ia delssoviètics a l'Afga-nistan. Curta me-moria,jaqueenmighi ha hagut Ia delPanamà pels ame-ricans. Allà també

hi havia un president titella, el general Noriega,que havia pujat al poder amb l'ajuda dels EstatsUnits. Quan començà a fer nosa el llevaren d'en-mig. El president actual, Guillermo EndaraJurà elseu càrrec en una base mik'tar dels EE.UU., davantmilitars americans com a testimonis. I despréstroben rarque el president de l'Iraq posi un gendreseu com a president del nou govern de Kuwait? EIsamericans i els seus aliats apliquen ladoctrina de"feis el que jo dic i no faceu el que jo faig".

12

MeliSucre

* A TV3, vaig poder veure una entrevista ambel nou entrenador del Joventut de Badalona debàsquet. L'entrenador és LoIo Sainz, ex-entre-nador del Reial Madrid fa dues temporades. Laperiodista Ii feia les preguntes en català i ell con-testava en castellà. L'entrevistadora practicava,doncs, el bilingüisme passiu, tot i tenir en compteque LoIo Sainz fa un mes que entrena el Joventut.Durantl'entrevista no Ii vaig veure fer cap carussarara que pogués fer pensar que no entenia el que Iidemanaven o que l'emprenyava com Ii ho dema-naven. A SantJoan, iamolts altres llocs, hi haper-sones amb molts d'anys de residència aquí, a lesquals encara hi ha molta gent que s'hi dirigeix ocontesta en castellà. La comparació amb el primercas és odiosa. Ja sé que no podem fer que tothomcombregui amb les nostres idees. Però voldria re-petir el queja he escrit moltes altres vegades. Mésval morir estant dret que viure sempre agenollat.

* Tots poguérem seguir per Ia TVE l'es-pectacle de Madonna a l'Estadi Olímpic deBarcelona. També tots Ia poguérem veure fentfooting pels carrers de Ia mateixa ciutat, enre-voltada de guarda-espatlles que feien lloc al preuque fes falta. Finalment, es publicaren als diarisfotografies on es podia veure un d'aquests "goril-les" que tenia agafat pel coll el fotògrafdel diari ElPeriódico de Catalunya. L'únic delicte d'aquestprofessional era el de haver captat imatges deMadonna entrant a l'hotel o sortint-ne, no ho séexactament. L'altre i el que el volia quasi ofegarjaés a una altra ciutat, on segurament en aquests mo-ments agredeix algun periodista, càmera detelevisió... Per aquí basta que et diguin Madonnaperquè qualsevol del teu seguici pugui pixar on Iidoni Ia gana. A Ia resta dels mortals les autoritatsens tracten amb Ia doctrina del "vius i ungles", quetanmateix no passa res.

Andreu Bauçà

La teva col.ktboracióés molt important.Dins ek nostres boscos,no encenguis capfoc,aixíevitaràs to.possibilitat de provocarun incendiforestal.

Entre tots, hemfet unabonafeina, però ara

nopodem aturar-nos.Amb el vostre esforç

aconseguirem el quevotem: unes iUessense incendis.

QOVERN BALEARCONSELLEWA D1AGRICULTURAIPESCA

DIRECOÓ GENERAL D'ESTRUCTURES AGRÀRIESIMEDI NATURAL

13

MeI i Sucre

PLUVIOMETRIAAny agricola 45-89 t 89-90

Any agrícolaJuliol tanca l'any agrícola. L'avan-

tatge acumulat fins al juny s'ha perduti, finalment, ha quedat per davall Iamitjana dels darrers quaranta-cincanys. Entre el maig, el juny i el juliolno arriba a 15 mm, menys d'una quartapart de Ia mitjana dels darrersquaranta-cinc anys. Tanmateix Ia di-ferència només és de sis mm. Totjuntfa que sigui un any normal per Ia quan-titat recollida, però atípic per Iadistribució i això també afecta Ia suc-cessió de tasques a foravila.

L'any 1947, amb 183 mm, és hxifra més alta registrada el mesd'agost. Per altra part, no és cap cosamolt rara que no plogui gens de totel mes, com succeeix els anys 1958,1960, 1962, 1966 i darrerament1987.

I

agost set. ocL nov. des. gener febrer RiU1C abril maig juny juliol

1*45-19»»!»«*-!»M

Pluges d'agost de 1945 a 1989

Pluges agost 1945/89

IMS IMT 1M» IMl 1M3 IMS 1W7 1«» INI 1M3 1M9 1N7 IH* \n\ im \m 1*77 1*7* IMl 1M3

Anys

14

MeI i Sucre

Dades mensuals dejuny agrupadespergrans intervalsPel mes d'agost comença a canviar el temps. Diuen que per Sant Jaume sol llampegar. La mitjana d'aquest mes,

34,07 mm,ja és quatre vegades més alta que to deljuliol. La meitatdels quaranta-quatre darrers anys plou entre deu i setantalitres.

Mesos que ha plogut entre1/m2

0-1010,1-30

30,1 - 50

50,1 - 70

70,1 - 100

> 100

Freqüència

n

178

7

7

4

1

acumul

1725

32

3943

44

Quantitats recollides

n

56.4139.8

354,9

428,0337,0

183,4

acumul.

56.4196,2

551,1

979,11.316,1

1.499,5

Nombre de dies que ha plogut en el mes d'agost de 1969 a 1989

Nombre de dies que haplogut en el mes

<4

4 - 6

7 - 9

10-12

13-15

> 15

Freqüència

10

6

4

0

0

0

Vegades que ha plogut en el dia del mes

A partir de dia 20 augmenta el risc de pluja, que interromp Ia recollida d'ametlles i amenaça el paperí de les festes. SegonsAntoni Ginard i Andreu Ramis (La terra i el temps, J. J. de Otofieta ed, Palma 1989): "Si plou abans de dia quinze pot sermalsà (aigua d'agost posa corc pertot), però una saó entre Ia Mare de Déu morta (15 d'agost) i Ia Mare de Déu dels missatges(8 de setembre) va bé per al bestiar, per fer guaret i sembrar farratge, així com per a les vinyes, sobretot si un cop ha fet Iasaó el temps s'estira i fa bon sol" faàg. 45). Entre el 27 i el 31 d'agost ha plogut quinze vegades en els darrers vint anys.

Miquel Pastor

15

MeI i Sucre

L'ASSASSINAT DEL PUIG MOLTO

El fet ocorregué Ia diada de Ia Puríssima—vuit de desembre— de l'any 1948 a Ia pos-sessió del Puig Molto, del terme municipal deMontuìri.

Dos encapironats, a hora foscant, entra-ren a dins les cases i mataren l'amo a garrota-des; ja se n'anaven mans buides —els doblersque cercaven eren dins un paner, penjat a unaestaca— quant el pastor o porqueret despenjàl'escopeta i tirà, ferint-ne un d'ells.

EIs dos encapironats fugiren amb bici-cleta cap a Ciutat, però el que no havia rebutcap tret, tallà el coll de l'altre i l'abandonà. Alcap de poc temps els agafaren i el botxí prenguéIa cosa pel seu compte.

Aquest fet, que sacsà tot el pla de Ma-llorca, posà a prova eis glosadors, atents a totsels esdeveniments col·lectius: robatoris, mortsde desgràcia, etc.

El glosat que presentam a continuació—possiblement n'hi hagi d'altres referents alsucceït— ens relata els fets. L'autor, autoraen aquest cas, de les gloses fou Catalina Pocovíi Mayol, Xiva, natural de Montuïri (1879-1964). El glosat, que hem transcrit d'una vellaplagueta, duu Ia data del dos de maig de l'any1949 i fou imprès a Ia impremta Independènciadel carrer de Sant Bonaventura núm. 41 dePalma. Vet aquí doncs, el glosat referent al'assassinat del Puig Moltó:

No puc dar explicacióque hem falta sabiduría,sobre un fet de l'altre diade l'amo des Puig Moltó;un homo de tanta honorper un lhdre polissóhaver d'acabar sa vida.Anaven per matar-loperquè es seus dobbés volieni amb sa primera punyidade l'amo sa sang sortiacom s'aigo d'un aubelló.An aquest assassinadó,sa paga que Ii dariaan es pi més alt que hauriadins el lloc des Puig Moltó,amb un bon nuu corredóallà s'hi consumiria,fins que tros a tros cauria0 qualque corb hi 'niriaquan faria molta olor,seria bona lliçópes jovent que quedaria.Han retirat sa bondat,usa sa polissonadados vengueren de Ciutat1 ho dugueren arreglatper matar s'hi importava;

l'amo ben tranquil estavaque llavor havia sopat,i es mou una tempestatsense haver-hi enniguladaho pot dir es que s'hi trobava,Quin ball més besbarat!l'amo va quedar esbucati sa madona assustada,se creia aquell desflassates dur-sen sa cantidatque l'amo havia cobrada.Sa cosa l'hi sortí errada,devers les deu se trobavadins Pina que gemegavaquasi so coll ben taiat,i aquell petit se pensavaanar-se'n ben carregatde dobbés, de porc i blat;i amb bergantes per Ciutatpodeu menjar sobrassada.

Madona des Puig Moltóben venturosa heu estadadins un fet vos heu trobada,de ltodres enrevoltada,tot Mallorca en du tristorporeu estimar es pastor,madona aprcciau-ló,

sa vida vos ha allargadaDéu Ii va donar valor,que va trobà a un racós'escopeta ben parada.

Si jo tenia un bon capdictaria una cançósobre un fet des Puig Moltóque aquests dies ha passat;tot es poble anava alçatcom arribava es pastor,per caure des retgiróse creien que estava gat.Hi partiren aviat,de gent una porfessótrobaren l'amo acubat,sa madona cor tancatcridava s'extremauncióEl dugueren a Ciutatque volien curar-ló,i el Divino Redentója el té a l'Etemidat,que tots poguem veurer-lóen el cel ben coronat.

Pens que mos serà forçatque facem oraciódemanant an el Senyor

16

MeI i Sucre

que mos envii germandat.

A una possessiónomenada Es Puig Moltótot Mallorca està enteratvengueren dos de Ciutata cercar una cantidatsi veien s'ocasió.Quatre o cinc des Puig Moltóquantes gotes de suordes seu front 'vian suattant amb fred com amb calortot l'anu 'vien trebaiat.

Que em direu, d'aquell pastorque va venir a dir-ho?per causa des retgiróno té cabeis an es cap,l'amo seu jha està enterrati tot això ja ha bastatper matar a aquell polissó.

Es sergent de Montuïriquan s'avís l'hi varen darva partí de cap allà;quan dins ses cases va entrarva veure Io que passà,si los hagués pogut agafarlos haguera fet capolar0 bé els hagués fet cremarcom sa cera dins un ciri.Es sergent de Montuïritota sa nit fer guardarperò no hi varen tomar;perquè degueren trobarque l'amo varen deixarper no tomar-se aixecar,1 l'hi bastava es martiri.

El tenim dins sa memoriperò mos ha d'espassarl'amo an el cel se'n va anari amb sa pena que passàsols no entrà an el Purgatorial CeI posseeix Ia glorid'una ditxosa victoritant com eI món duraràque tots hi poguem anaran es moment d'expirarallà a prendre possessori.

L'amo'n Miquel des Puig Moltómos deixà sa fesumiarecordatoris hi haviaper tota sa missiói sa gent que el coneixiatot va esser pena i tristor.Diu que per res tornariaque an el CeI està millori que no regressariaperquè està amb sa companyiade Jesús, Josep, Mariai el Divino Redentó.Guanyà sa salvacióabans d'aabar sa vidaperquè derramà un diatota sa sang que teniacom Cristo pel pecador.

De Ia Puríssima es vespre,succeí tal funciódes lladres des Puig Moltó,els han mort dins sa presóhan deixat bona lliçómos ha de recordar sempre.

Donaré explicació

ja que ho haviam començat,aquells dos han acabati els han mort dins sa presó.Es dia vuit de desembrede l'any mil nou^ents quoranta vuitaquests dos de cervell buitmos han deixat bon exemple.

Hem d'anar per bon camíper no pegar trevalada,hem vist que encara s'usavaque el qui mata ha de morir.Quui fuig de Déu vertaderde bades pot espolsar,un lladre varen menari tot es poble es va alçar,com si fos un Llucifer.El jutge el va acompanyarses guàrdies civils tambéi an es Puig Moltó diguédes modo que ho varen fer.

Com l'amo varen matarsa cantidat va quedarpenjada dins un paner,i en aquell moment darrercom los havien de matar,els feren confessardes crimen que varen fer.Jovenets, pensau-hi béquan aneu a passetjar!

Si tenc qualcú agraviatque siga amn qualca cançóde cor l'hi deman perdó;Judes que va esser traidorJesucrist mon Redentor'ximateix l'ha perdonat.

Francesc Canuto i Bauçà

Elèctrica

PEP DES SAIGinstal·lacions elèctriquesxarxes de baixa tensió

subministramentselèctrícs

Consistori, 8tel. 52 63 23

santjoan

COOPERATIVA AGRICOLAde Sant Joan

tota casta de productes per al camp

c/ de Petra, sntel. 52 63 24

17

MelíSucre

UN PROBLEMA ECOLOGIC:EL PREU DE LES AMETLLES

1. L'ameÜIer és un arbre extès a l'illa de Mallorca;adaptat a les condicions físiques i cümàtiques, peròtambé ben integrat al'explotació agrícola poc intensi-va de terrenys marginals, on s'aprofita tant el bessócom Ia clovella i sobretot Ia fulla. La progressiva desa-parició de l'ametiler, com abans Ia figuera, redueixencara més Ia superfície d'arbrat, mancats, com estam,de boscos. Tanmateix Ia desaparició del conreu nocomporta Ia regeneració de Ia vegetació prèvia, sinó Iadegeneració de Ia coberta vegetal.

2. De l'any 1974 al 1990el preu de les ameüles hacanviat d'un any a l'altre. EIs preus, cedits amable-ment per un meticulós comerciant d'un poble, sónrepresentatius d'aqueU poble, però també del conjuntde Mallorca pel que fa al canvi relatiu d'any en any.1

o dos anys, i altra vegada una remuntada. Fins que del1986 ençà s'ha convertit en una caiguda continuada.

3. Fentels preus dels 17 anys apessetes de 1974,l'amplitud de Ia variació va de les 33 de 1979 a les 9pessetes de 1974 per kilo. Es a dir, si les pessetes de1990 vaHen com les de 1974, un preu de 55 ptes^gd'enguany serien 9 pessetes de 1974. En aquesta sèriede preus hi ha dues caigudes: l'any 1981 i 1986.

4. Es comú referir-se a 1 'anyada d ' ameüles ameri-canes enhaverdeparlardelspreus d'ametlles. Segura-ment l'anyada d'ametlles americanes determina elsexcedents i les quantitats destinades a l'exportació.

EIs preus de l'ametlla americana importadadepenen del preu de Ia moneda amencana. Relacio-nant el dòlar amb el preu del bessó a'ametlla pareix

Preus d'ametUes 1974-1990

UT4 tf7S WH UTT m «N mi un

Anys

En pessetes de l'any els preus varien de les 29 de que les dues variables segueixen el mateix moviment1975 finsales 145,elpreumesalt,de 1986,primerany ambdosanysdediferència. Aixílacaigudadepreudelde Ia incorporació d'Espanya a Ia CEE. En aquests 17 bessó del'any 1981 seguia Ia caiguda de preu del dòlaranys es veu com els preus semblen tenir alçades conti- de 1979; Ia caiguda del preu de les ametlles de 1987,nuades de 4 ò 5 anys seguides d'una caiguda curta, un a Ia caiguda del dòlar de 1985.

1. Volem agrafr al'amo en Llorenç Florit de Sineu que m'hagui deixal copiar els seus preus. Encara que els preus és sabut que canvien en Ia mateixatemporada, de setmana a setmana o, fins i tot, dia a dia; per referir-nos a un sol preu per any hem pres pel camí del mig: amb el preu més alt de Ui temporadai el més baix hem fet una mitjana, sense ponderar.

= 18

MeI i Sucre

Preu d'ametlles 1974-199O en pessetes constants

A

1

I

1*74 Vm 1*7* lf7T 1*7« 1*7»

Anys

5. Conclusions:- El preu de l'ametlla s'enfonsa.- La incorporació a Ia CEE no hi té res a veure.—La influència del preu del dòlar és determinant,

tant pel sentit del moviment com per Ia magnitud delpreu.

- La recuperació dels preus, si no s'atura eldumping dels americans amb manifestacions ecolo-gistes diumenges i festes de guardar, va per Uarg.

Preu d'ametlles i cotització del dòlar

ltT4 IfTf IfT* 1

Anys

IM* IHf

D A Preu d'ametlles en pessetes+ C CoUtncU del di>l.r

Afegitó:— La collita d'ametlles a Califòrnia d'enguany s'estima en 280.000 tones de bessó.— Ek càlculs sobre Ia producció espanyola giren en tom de les 50.000 tones.— La producció de Ia resta de païssos arribaria a 60.000 tones més.

19

Miquel Pastor

MeI i Sucre

L'ARXIU PARROQUIAL DE SANT JOAN

Josep EsteMch i Costa, "Turricano", capellàdel convent de Sant Jeroni i fill de santjoaners haduit a terme, per encàrrec del nostre rector, Iacatalogació de Ia paperassa que omplia l'arxiu deIa Parròquia. Després d'uns quantsmesos de durai entusiasta tasca de mirar i remirar papers tot haquedat a punt perquè les persones que hi estiguininteressades puguin trobar-hi fàcilment allò quedesitgen. Per això hem volgut que ens explicàs unamica que hi ha en aquest arxiu.

- Quinfons té el nostre arxiuparroquial?—Actuahnent, el fons de Ia Parròquia compta

amb 192 volums, a més d'una gran quantitat depapers solts que han estat classificats i reunits envint-i-un lligalls. En poques paraules, hi podeutrobar un total de 213 unitats.

- Com heu classificat aquesta docu-mentació?

- Tot això s'ha ordenat en sis seccions bendiferents:

1. Llibres sagramentals i censos parroquials,on podem trobar partides de baptisme, des de1763; partides de defunció, des de 1629; partidesde matrimoni, des de 1703, i tres censos parro-quials, de 1887,1899 i 1946/1948.

2. Visites pastorals i inventaris de l'esglésiaparroquial i del santuari de Consolació, des de1562; comunicacions entre el Bisbat i Ia Parrò-quia, des de 1789, i documentació que fa referèn-cia a Ia comunitat parroquial de preveres, des de1868.

3. Patrimoni: fundacions i obres pies, des de1571; béns immobles i mobles; obres materials.

4. Administració i beneficència: llibres d'al-moines als pobres de Ia vila, de 1724 a 1845;cobrances de censals, de 1748 a 1862;administració parroquial, des de 1803.

5. Calendari de cultes i sufragis, des de 1844,amb diverses llacunes en alguns anys.

6. Llibres d'obreries, confraries iassociacions, des de 1627.

A més hem afegit una petita secció on

20

Me/i Sucre

s'engloba documentació no relacionada direc-tament amb Ia parròquia, dos manuscrits de 1571i 1597, i vuit pergamins referents a transaccionsentre particulars, de 1577 a 1718. Aquestestransaccions solen ferreferència a compra o vendad'uns terrenys o a qualque herència. De totamanera, encara no he pogut descobrir com hananat a parar a l'arxiu, podria ser que hi fossinperquè al final això eren donatius; però realmentencara no ho sé; això, només és una simplehipòtesi.

- Quin és l'estatgeneral dels documents?- Tant llibres, com pergamins, com papers

en general, estan en un bon estat de conservació,llevat de molt poques excepcions. El volums i elslligalls, on hi ha els papers solts, s'han col.locat enuns armaris d'una sala de Ia rectoria i amb lesfitxes de cadascun s'ha elaborat un catàleg, quesegurament serà publicat i posat a l'abast delsinvestigadors.

- Quina és l'antiguitatde l'arxiu?— La documentació no comença molt enrere,

és a dir que no és gaire vella. Però, en general, elsllibres antics de gran part de les parròquies deMallorca són a l'Arxiu Diocesà de Mallorca, quepertany al Bisbat.

Ens en podríeu explicar algunapeculiaritat que penseu que és interessant?

- Un llibre molt curiós és un de visitespastorals que pertany a molts de pobles deMallorca. No sé per quina raó és aquí, peròbenvingut sigui. Aquest llibre conté les actes de lesvisites pastorals que realitzaren Diego des Clapersi Toni CoIl en lloc del bisbe fra Joan de Santander.Les actes recullen les visites que realitzaren perpobles de tota l'illa, del pia i de Ia muntanya, comper exemple Binissalem, Sencelles, Costitx,Sineu, Llubí, Muro, Santa Margalida, SantLlorenç, Manacor, Petra, Sant Joan, Andratx,Deià, Valldemossa...

Un altre fet interessant és que hi ha un censparroquial, realitzat per rector Tomàs, quel'actualitzava cada any, segons les novesinformacions que sorgien, fins que sen'elaborà unde nou.

EIs llibres d'obreries són molt interessant jaque es pot fer un seguiment de les festes que esfeien a Ia nostra vila. Allà hi podreu trobarinformació sobre el Quart Diumenge, SantAntoni...

Un fet curiós són els llibres d'almoines, ons'especifiquen els fons de beneficència i a més hiconsten llistes dels que eren considerats pobresamb les quantitats que els hi havien destinat.

Les visites pastorals comencen amb el bisbeDiego de Arnedo, que és el primerque les realitzà,ja que això s'instituídesprés del concili de Trent.

- Quin és l'ús de Ia llengua catalana a Iadocumentació que hi ha a l'arxiu?

Evidentment el català s'usava en Iadocumentació eclesiàstica. Al nostre arxiu hetrobat que les partides de baptisme comencen aredactar-se en castellà el 1773, fins el 1774;després continuen en català des del 1774 fins al1801; i a partir d'aques anv continuen en català.Ara com és norma des uc< 3isbat es redactencatalà. Quant a les partides de defunció comencena redactar-se en castellà a partir del 1805. Lesvisites pastorals es redacteren en català i llatí finsel 1738;apartirde 1751 esredactenencastellà.Elsllibres de determinac.--.-n- r>unions capitulars deIa comunitat parroquiai uL preveres) sempre fouredactat en català (de 1781 a 1853». L'obreria deles Ànimes es redacta en català fins el 1853 i el delRoser fins el 1858. Es curios que els que esredactaren en català fins més endavant fossin elsllibres que els mateixos obrers feien.

- Res més. només vull donar-vos les gràciesper haver duit a terme aquestafeina tan bona i quel'Ajuntamentprengui mostra de lafeina que s hafet a Ia rectoria perquè ben aviat l' arxiu municipalestigui cn unes condicions òptimes per a Iaconsulta.

Joan Font

21

MeI i Sucre

MANACORAfra Cotdoda Bap frecio

OFERTASDEL 17AL31DE AGOSTO

ALIMENTACIÓNCafé Salmaza superior 250 grs 137Okey 190 Fresa, VaInIIIa y Cacao 34Galletas Principe 250 grs 99Galletas Marielu 950 grs 198Magdalenas largas valencianas Heras 126Burger Softls 8 u 168Chocolate Mllka 150 grs...-. 99PatatasCrecs200grs 110Pastas sopa huevo El Gallo 250 grs 65Aceitunas La Española Ollpak 210 grs 38Espárragos Fiesta 5-7 198EspárragosFlestaFco. 500grs. 11/14 321Tomate triturado Taboada Kg 57Tomate triturado Taboada 500 grs 30Mermelada Melocotón Fresa Albaricoque

600 grs. Molinera 99Berberechos Lucky 120 78 -Arroz Momen Extra kg 128

BEBIDAS Y LICQRESZunno Juver Brik L, metocotón, piña, naranja 106Naranja, llmón Schweppes 2 1 122Kas naranja, llmón, Pepsl 2 I '. 139Refrescos Plcsa 2 1 68Refrescos Hero 250 cl .-. 36Cerveza ZaharlngerLata .• 40Vlno de aguJa CopIña rosado y blanco 254Vlno Conde de Caraltrosadoy blanco 236Vlno San Asenslo Bco., rdo.ytinto 198Cava carta nevada seco y semi 499

CREMERIAYogurChamburcysaboresAgrup 8 u 185Natillas Benco Chamburcy 37Cremas chocotateChamburcy 37

CONGELADOSHeladotarrina 1.000cc. Pescanova 262Tarta Paradtee-Rolle 1000cc. Pescanova 377Calamar a Ia Romana Fribesa 400 grs 177Ensaladilla Bonduelle 400 grs 899ape Pescanova Ì kg 990PescadosopaPescanova 1 kg.... 195

CHARCUTERÍABacon Oscar Mayer 150grs 119Fuet Imperial El Pozo 147Salchichas Frankfurt El Pozo 7 u 51Chopped Pork MInI Campofrfo 450 grs 190Chopped Pork Campofrio 1 kg 458Jamónserranos/hOscarMayerl kg 1378Jamón serrano c/h Oscar Mayer 1 kg 890Mortadela El Pozo 1 kg '. 299Paleta Casademont 1 kg 575Jamón cocldo Casademont 1 kg 875Queso Labrador 1 kg 790Queso Gardenia 1 kg 749

PERFUMERIA Y LIMPIEZAChampú Vasenol L 193GeI NeIIa L 224Panal Dodotte T Grande 88 u 7.989Papel Higiénico Marpel pack 4 u 128Ajax Pino Familiar 222Limpiador Unagras L 88VaJlllas Unagras T 51 99Detergente Elena Automótica 4 kg 670

BRICOLAGELote 3 sartenes Teflon 1.602Batería roja 8 pzas 3.250BateriadocoradaZltara 8 pzas 3.5COCafetería Oroley6tazas l.035Aceite Multigrado 20 w 40 5 L 1.154Lote Llmplacoche 1.390

CALZADOZapatillas playa goma nlno 395Zapatillas toalla señora 371Zuecos señora 500PÍayeras señora y caballero 211Zapato caballero i .790

TEXTILPolocaballero 950Camiseta unlsex 450Bodyseñora 952Camisacaballero , 1.995Bañadorniña : 995Bañadorseñora „. l.500

22

MeI i Sucre

mel i sucre, dolcet dolcet

Votants i militants del Partit Popular deSant Joan estan rabiosos. Des que han sabutque el seu partit i Ia moribunda Unió Mallor-quina han pactat presentar-se conjuntament ales pròximes eleccions mallorquines i locals,alguns ja ni dormen. Uns diuen que a l'actualbatle, si encapçala Ia coalició, no el votaran ni enpintura. Altres promouc unaescissióper fer unaaltra !lista. Fins i to tn '> que no aniran a votar.EIs pròxims mesos \ vieten ser d'allò mésmoguts

Bs^El mal servei que dóna Ia metgessa alnostre poble duu camí de solucionar-se. No ésque el batle hagi fet passes per solucionar-ho,ni molt manco. El que ha passat és que sempreduu sort. Una reestructuració d'aquest servei atots els pobles de Ia comarca farà que totes lesurgències se centralitzin a Vilafranca. Malgrataixòcomporti un desplaçament, almancosabremon anar amb certesa. EIs que no tenguin cotxehauran d'agafar el Mobilette o seguir com finsara, és a dir, mal atesos.

gggEl tractament que els governants del'Ajuntament donen als ciutadans no és sem-pre el mateix. AIs que fan de bons al·lots, elsdonen garrot. AIs que els fan un poc de contrarii els fan por amb els tribunals, els deixen fer elque Ia llei permet. Dic això perquè els dos casoss'han donat molt recentment al poble. A un Iiferen 20 m2 de solar, pagat a preu d'or, perquèel regidor d'obres cregué oportú que hi haguésuna separació entre Ia construcció i Ia plaça delparc. Al de l'altra part, no l'han pogut ferrecular perquè el seu arquitecte, amb Ia llei a Iamà, no ho ha volgut. Quan un ajuntament deixapassar anys i panys sense cap tipus de normessubsidiàries, les injustícies i els greuges com-paratius són molt freqüents. Refiant-se sempredel bon gust i les apreciacions personals delregidor d'obres, i dels que l'envolten, no és Ia

manera més lògica i intel·ligent de fer políticaurbanística. Raons com poder fer favors als amics,als que són dels seus, i castigar els que nocombreguen amb Ia seva doctrina, fan que elsnostres governants no vulguin redactar i aprovard'una vegada unes normes subsidiàries mínimes.D'aquesta manera només es fonamenta Ia llepadade cul i Ia injustícia.

La manera de fer les coses per part delsresponsables de dur a terme les obres munici-pals, farà que el tema de l'aigua potable al poblesigui com a mínim interessant. Tants d'anys dexupar comissions no es canvien en un dia. Seguiréinformant.

Joan Bauçà

23

MeI i Sucre

TROSSOS L1EVOLUCIO DEL CASC

En una ocasió anterior, des d'aquestes ma-teixes pàgines, parlàvem, molt breument, de lesdescripcions que diferents autors han fet del nostrepoble; aixímateix, Ia part gràfica del'article ensmostrava dues perspectives —ambdues de Ia segonameitat del segle XVIII- del poble, en què podíem fer-nos una idea aproximada de com era Sant Joan anysenrera.

Avui, per complementar aqueU article, durema aquestes pàgines tres gravats i dibuixos que ensmostren el casc urbà de Sant Joan. El primer gravatcorrespon al mapa de Jeroni Berard (inclòs a Viaje alas Villas de Mallorca, 1791), del qual ja en publi-càrem Ia perspectiva des de Ia part occidental. Elsegon gravat és un mapa damunt fusta que PereD'Alcàntara Penya realitzà l'any 1886 i que esconserva a l'Ajuntament de Sant Joan. El tercerdibuix forma pàrt de Ia sèrie de 17 mapes que elmateix autor realitzà com a complement delcadastre —o amillarament— de Sant Joan i que deta-

Mapa de Jeroni Berard.

Uairegistrales finquesurbanes irústiquesdelterme,també conservat a l'Ajuntament i que data de l'any1864.

Per altra banda, i aprofitant l'avinentesa, re-produirem Ia divisió en barris del casc urbà quel'Ajuntamentde Sant Joanacordàl'any 1839,divisioque es va fer a efectes administratius i que podemcomparar amb l'actual divisió popular (ho reproduïmde Ia revista Documenta):— Barri primer: iUeta de Ia Casa Consistorial icamins de Felanitx i Porreres amb les travessies.— Barri segon: illeta de Ia Creu d'en Marçal i caminsdè Petra i dels Calderers.—Barri tercer: iUeta de Miquel Sabateri camíde Sineu

amb les travessies.- Barri quart: illeta de l'Església i camí de Palma

amb les travessies.

G. FloritM. Sastre

. VKTtoCcklÉST* iSp>tSK<W'M

^~^^r~~~ ^*f; ^xsN^mi."<i XA¿

- : :iïrP™*1 f~-~^-' '~

"^^3z^

itllSOC.I'AttllCO UK \.\ AUA OK ;''S ' . l U A S KS LA ISIA I)K MAI.I.ORCA

i^rv^V '-./-'_,i^, 4-:,;>-^ *. '-

".7*i*''-" "^7^-^'.*>^J '-VX*.

-"'"TSrc^-l'" ."'''*---;>" .:i:^ai^^^ 'AV:';v v*^ir-"^.'^iv/: - ^*4s2 iiaSE:l >>i**H*--, - -t--. -v-.-'-.>--^-<--..-*^'-^wa5M"""ai"---'::••-, ---v,, >v;o^v:^Ciw^Vr*-..-_",:.- t . f ! ' .<' ; -^r^atm.-piTrTr—^Tflr.— + »i&

r~

t

™t

J.tn

^M^SlkSZM^J^^ait -'V*^~ 1 --"1 >p-'**V-V^-'" " -U***-f&ii.-*"^*! ^^*Sf T^*^ASAi ^ZiatU1ftoU- iC^jj-...-. ™„„™i™.,i

1 .tiüao» &tUonJ.

Fac5imil del pbno dc U VilL· dc San )uan en el »ftlo XVIII, dcb,do al erudito Jerónimo Bcrard

24

MeI i Sucre

URBA DE SANT JOAN LA VILA

DaIt: Mapa d'Alcantara Penya damuntfusta, 1886. Escala 1:2.000Baix: Mapa d'Alcantara Penya queforma part del cadastre, 1864. Escala 1:10.000

^'

W^ • -:^t^styaa<5%ftc^MffftWfl*1.' "

25

MeI i Sucre

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

mister hyde F&ems

^ >x • • / /Cop>ri^it by Alloni Fi,uin, / ;^ t

ENCREUAT

HORITZONTALS: l.-Entitat cultural molt atacadapels anti-catalanistes pro-madridistes pseudo-mallor-quinistes. Crit militar. 2.- Demostres alegria amb unsgestos de ta cara. Menjada memorable. 3.- Enfadar deforma subtil. Massa de pasta de farina de blat cuita a unforn. 4.- Cent un. Nom de mascle no gaire habitual alnostre país. 5.- Caiguda d'innombrables petits cristalls deglaçprovinentdetacongehcióde l'aigua delsnúvols. 6.-Quefaones. Consonant. 7.-Pe. Ve.Animaldeplomaquesap circular perterra, mariaire. 8.-Acceptis.Descendentdirecte. 9.- narG. Mata animals per sorpresa, a vegadesper necessitat, quasi sempre per passatemps. 10.- PartitSocialista d'Esporles. El millor.

VERTICALS: l.-Pregui. Animalmarímoltbofctalforn.2.- Hi actuen uns artistes que Ia gent va a veure per passaruna estona agradable i divertida. Entre (. altres coses ésel nom d'unconjuntderockcatala.3.-ln,aealatdemidaconsiderable que en volar emet ur. renou característic:"buuuuuu...". Partdelacandela que'icrmetquetoceracconsumeixi. 4.-Condicional.Remet. :»-Possessiu, segonapersonadel singutar. Essa. 6.-Esumat. 7.-Terrenypensfèrtil generalment eixut. Foc desencaixat. 8.- Partit políticja finit, pare dels "Pepes". Marca d'automòbik. bei>cotitzats. 9.- Talli els cabells exageradament curts. Mouverticalment per amunt. 10.- La vintena lletra del'abecedari amb \& primera vocal, cidòs rurolC.

J. S. J.

#tT(4n <!

SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY, 2.500 ptesNom:Cognoms:Carrer:Població:Banca o Caixa:

num:cp:

Feu arribar aquesta butlleta a qualsevol membrede l'equip de redacció o enviau-la a:MELISUCRE Sant Joan, Bellavista,13

núm. de compte:firma

26

MeI i Sucre

AGENDA - AGOSTNatalicis

Defuncions

N(KCS

Andrcu Bauçà i Bonct / Catalina Company Estefrich (14-07-90)

Apotecaries de guàrdiaDiumenges

VilafrancaPetraSant Joan

Dia 5:Dia 12:Dia 19:Dia 26: Vilafranca

BenzineresDe dia i de nit:Viñas (Manacor, cra. d'Artà)Fcbrcr (Manacor, cra. dc Felanitx)Diumenges:Viñas (Manacor, cra. d'Anà)Febrcr (cra. dc Felanitx)Marratxí (Inca, cra. de Palma)Estehúch (Can Picafort, cra. d'Artà)El Molinar (Palma, Ramonell Boix)Febrer (Sant Joan, cra. de Manacor. Diumenges matí)

Festivitats del mesDia 2: Mare dc Dcu dels ÀngelsDia 10: Sant LlorençDia 15: Assumpció dc Ia Marc de DcuDia 19: Sant MagíDia 20: Sant BematPia 23: Santa RosaDia 24: Sant BartomeuDia 29: ' Martiri de sant Joan

Ksdeveniments del mesValldemossa: Festival F. Chopin (dies 5, 12, 19 i 26)Palma: Trofeu Ciutat de Palma de Futbol (dies 18 i 19)Montuïri: Festes patronals (dia 24)Felanitx: Fira de Sant Agustí (dia 28)Sant Joan: Festes patronals (dia 29)

Signes del ZodíacAries: Tendràs un mes especialment bo en l'aspecte monetari.Hauràs de tenir més en compte Ia salut, si no, ct pot afectarseriosament.Taure: Les relacions familiars el turan problemes, estàs poccomunicatiu. La resta bastant bé.Bessons: Si segueixes prenent el sol com un dragó, tcndràsseriosos problemes de pcll i Ia canviaràs més d'un pic, com lesserps.Cranc: A Ia majoria d'aquest signc no els agrada l'estiu, però quinrcmei, paciència! Tot passa!Lleó: Aquest serà el teu mes, tot t'anirà bé, millor dcl que etpensaves. EIs petits problemes econòmics que teniesdesapareixeran.Verge: Encara que duguis un moreno tropical que millora Ia tevapresència, tendràs problemes amb Ia teva parella o amb gcnt del'altre sexe.

Balança: Es temps de descans i de vacances, per tant, segueixl'exemple dels altres i no en facis tanta.Escorpí: Les llargues vetlades et duran bons resultats en les tevesrelacions. Has de tenir més cura de Ia teva salut.Sagitari: Les persones del sexe femení tendran noves amistatsque les satisfarán. EIs mascles regular.Capricorni: Tot et sortirà malament, nous problemest'envoltaran. Per tant, ves molt alerta.Aquari: Un viatget per conèixer nous paratges i fer noves amistatst'aniria molt bé.Peixos: El teu sex appeal va millorant, però encara et sobren unparell de quilets per tenir més èxit.

Telèfons d'interèsBombers:Metge:Centre Sanitari:ATS:Ambulància Montuïri:GESA:Ajuntament:Apotecaria:Consell Insular:Govern Balear:Centre Meteorològic:Guardia Civil:OCB:SIAC:

55008056 03 64 / 28 13 13 (Busca 1179)52 63 1152606164 61 865541 1152 60 0352 62 5272 15 0546 34 502646 1056002772 32 99900 321 321

El tempsPluviometria: G. Company J. RoigJuny 3'2 3Juliol 0'7total 07Total acumulat: 254'6

La llunaCreixent de dia 1 a dia 6.Plena de dia 7 a dia 13.Minvant de dia 14 a dia 20.Nova de dia 21 a dia 28.Creixent dia 29 a dia 31.

Previsió del tempsEl temps serà plenament estiuenc, amb temperatures altes

i molta xafogor. La darrera setmana del mes podrà haver-hiruixats, però tornarà a sortir el sol.

Si el Rei En Jaume tornàsllegiria

mel i sucreIa revista mallorquina dc Sant Joan

27