Associar-se per Dia de Collserola: 5 de maig de 1996 encarar el futur De les reflexions del II Slmposl d'espais naturals en Brees metropalltanes I perturbanes, que varem comentar amb escreix en el darrer butlletí, en destaquem una que fela referenc~a a la necessitat d'estabhr les bases per a un marc permanent que facll~t~ intercanms d'expenencles de d~ferents contexts, I q w posslbilitl restabliment de noves pautes de planificac~ó I gest16 D'alguna manera, una reflex16 d'aquesta mena representara 1 un repte per al Parc de Collserola, com a entitat organitzadora del S~mpos~, ja que marca clarament una fita a assollr en la qual hem d'estar plenament lmphcats

Doncs be, a hores d'ara podem comunicar que hem enqegat un procés, I

Enguany el Dia de Collserola, se celebrara a la primavera, tal i com varem anunciar- vos en números passats.

Aquest trasllat "d'estac~ó" obeeix a'raons diverses: una major seguretat en la climatologia de la diada, no coincidir amb I'obertura de la caca, amb d'altres celebracions c~utadanes, etc.

Les accions participatives que proposarem aquest any seran les neteges, de branques i troncs secs, de les vores dels camins i d'algunes zones especialnlent perilloses, per I'elevat rlsc d'incendi que presenten.

Part~cipa amb nosaltres a millorai les condicions dels nostres boscos de cara els focs forestals causats per negllgencies.

amb vista a ?onstituir uiiafederaiió -..L.------ ~ - ~ .. -- . - --. ~. - . .-A--

europea d'espais naturals i rurals, que, com el nostre; estan inserits en arnbits metropolitans.

El nucll orfglnan el constltuelxen quatre espais que tenen com a referenc~a les clutats de Barcelona, Lyon, Marsella I MIIB. Estem treballant per amphar el nucl promotor amb I'object~u que, abans de concloure el 96, la FederacrÓEu~opea s ~ g u ~ una realltat.

Creiem que aquest referent seyrh pe; anlmar d'altres clutats diEuropa a

A finals del mes de gener, una delegació del Patronat, encapcalada pel seu President, Sr. Antoni Perez, ha efectuat una visita d'intercanvi al parc metropolita de Miribel-Jonage.

Es tracta d'un parc de 2 300 ha, de territori pla, de caracter fluvial, situat entre dos bracos que forma el riu Roine (RhBne) abans d'arr~bar a la c~utat de Lyon.

comprometre's en la salvaguarda del seu L'area metropolltana de Lyon te 1,2 patrlmonl natural i rural ~mmedfat, com I m~l~ons d'hab~tants I aquests Parc te una un esglao mes de I'estrat6gla de la molt forta utilitzaclo ludlca I, a d~ferencia societat per a un deserrvolupament de Collserola, I'amena~a mes gran no són sostentble, I, tamb6, com una nova as els ~ncendis slno les ~nundac~ons lmphcacld de les metrdpol~s en la preservació de la b~octwers~tat. a aquestes trobades d'lntercanw, Antoni Perez Garzon I s'ha establert un marc de relac~ó Presdent del Patronat Metropobra permanent Parc de Collserola

" Enguany, la tradicional plantada popular d'arbres d'especies mediterranies ullitzats com a arbres de Nadal, es va celebrar al Parc dels Turons, a la muntanya del Carmel.

La majoria dels assistents -uns 300 a causa de la inclemencia meteorologica- varen portar el seu propi arbre. L'entitat organitzadora, pero,-l'lnstitut Municipal de Parcs i Jardins- en facilitava a tots aquells que desit!aven participar en la plantada.

* El Bar del Centre d'lnformació ha canviat de t~tulars. Entre les novetats que proposen els nous estadants, hi ha la possibilitat de dinar-hi els dissabtes i diumenges. L'horari dels dies feiners es de 8 del mati fins a les 5 de la tarda; els festius tancaran una mica mes tard. Benvinguts! Reserves: tl. 280.28.40 ,

Les argiles del Papiol La recuperació d'una area' extractiva. De les tres grans actuacions mineres . . extractives importants que existeixen a la serra, una d'elles comenca a tocar la seva fi, ja que I'Ajuntament del Papiol ha aprovat, inicialment, el Pla Especial pel qual es defineix el perímetre extractiu definitiu -molt redu'it en relació al que hi havia. Aquest Pla posa les bases per a la restauració paisatgística, que permet I reconstruir una topografia similar a I'original, i produeix la modificació del PGM, transformant un2 zona de sol I urbanitzable en parc forestal.

Quan aquest Pla Especial hagi estat definitivament aprovat, publicarem en detall la situació que s'esdevindra en el futur.

Equipaments

Cemtre dkrfomuci6 i seu &I Patronat. Ctra. de I'E5 lésia, 92 (Ctra. Vallvidrera- Sant ~ u ~ a t , ? r n 4.71 0801 7 Barcelona. Tel. 280 35 52. Accís FFCC de la Generalitat: Baixador de Vallvirera Horari: cada dia de 9.30 a 15 h. . . . -

Mas Pim, Centre d1Educaci6 Ambiental,. . Ctra. Mdins de Rei a Vallvidrera, km 8. 08017 Barcdona. Tel. 406 95 60. Feiners nom& visites exolars (secundaria) concertades,

Can CmKCentre drEducaci6 Ambiental, Centre de Docwnentaci6 i Recursa Educatius. Ctra. decerdanyola a Horta,, - km 2.08290 Cerdanyola del Valk., Tel. 692 03 %.Horari: festius de 9,30 a 15h Feiners visites escolars (EGB, PreesiS concertades.

Serveis

h de pic-nk. Santa Cteu drOlorda: 668 96 65 (dimecres tancat). Can Cdl: 692 61 8.5 (dimartstancat). Santa Mati de Vdhridrera: 280 26 49. La Salut de Sant Feliu; 685 26 18.-

Bombem GeerAitat: 085 Barcelona: 080 .

Cukdk Urtucu: Barcdona: 092, Esplu ws: 371 33 50, Sant Just: 371 11 50 Sant Zliu: 666 04 W, Molins de Rei: 668 -

14 12, El Paplol: 668 56 61, Sant Cugat: 589 22 88, Cerdanyob: 692 12 00, , . Montcada: 575 14 00

\

-x: cat981 00 42 casi. 481 to 42

Ens agradaria saber que penseu de tot aixo. Feu-nos arribar les vQstre opinions sobre el Butlletí, els seus continguts, i digueu- nos quP hi trobeu

Gafarró ((crims serinud

Edltor Patronat Metropolita del Parc de Collserola Dlsseny America Sanchez scp lmpres per Grup 3, s.a.

Dipbsit legal B. 4.460-96

' lmpres sobre paper recida

Parc'de COI Iserola I Patronat Metropolita Parc de Collserola Ctra de i'esgl0s1a. 92 Ctra Valkdrera-Sant Cugat Krn 4.7 0801 7 Barcelona Tel 280 35 52 - Fax 280 60 74 I A r a Metroporitana de Barcelona 1

El nou decret de revenci6 d'incendis forestals: les franges talla P ocs Després dels grans incend~s forestals de I'est~u de 1 994 va comencar a generar-se, a Catalunya, una preocupació i un debat sobre alguns aspectes de la prevenció que ja fa molts anys es va Iniclar en altres palsos mediterranis. Estem parlant de la necessitat de preparar franges al voltant d'urban~tzacions, barris i habitatges que lhmiten amb zones arbrades, on-la quantitat de combustible de vegetal sigui molt baixa i serveixin per retardar o aturar I ' avan~ del front de foc. Aixo coincideix, més o menys, amb el que popularment es coneix com a tallafoc. Aquest concepte ha estat molt contestat I crit~cat perque la idea que en tenim es la d'una franja de 50 a 100 m d'amplada on s'ha tallat tota la vegetació existent, que recorre linealment el paisatge, pujant i ba~xant vessants, i que produe~x un enorme impacte \iisual.

Des de I'any passat existeix una nova normativa de la Generalitat de Catalunya que obl~ga a preparar, en un termini de tres anys, unes "franges de protecc~ó" al

voltant d'urbanitzacions, arees recreatives i d'acampada, amb I'objectiu d'augmentar la seguretat de les persones i bens enfront dels Incendis forestals. Aquestes franges de protecc~o, que tenen molt poc a veure amb els antics tallafocs, es defineixen legalment com "una franja de terreny permanentment lliure de vegetació baixa I

arbusti\ia, amb la massa forestal aclarida (densitat d'arbres adults ~ n f e r ~ o r a 150 peus/ha, amb una distribució homogenia sobre el terreny), les branques ba~xes esporgades (un terc de la seva alcada amb un maxim de 5 m) I neta de vegetació seca i morta durant I'epoca de maxim risc d'lncend~, a~xí com de qualsevol mena de residu vegetal o d'altre tipus que pugui afa\iorlr la propagac~ó del foc" . La seva amplada, segons normati\ia, ha de ser de 25 m al \ioltant d'urban~tzacions, arees de lleure i d'acampada situades a menys de 500 m de zona forestal.

De fet, ja fela anys que els servels tecncs del Patronat havien comen5at a realitzar

les pr~meres actuaclons per tal de crear franges de protecc~ó contra incend~s forestals. Amb I'aparicio d'aquesta normati\ia, s'han fixat millor el criteris i s'ha aconsegu~t una m~l lor comprensió social de la necessrtat de "sacrificar" la \iegetació d'algunes petltes arees per protegir la d'arees molt mes grans, arxi com les persones I bens. Es amb aquesta finalitat que s'ha iniciat un costós pla d'actuac~ó per tal de dotar de franges de protecció aquelles urban~tzacions, barr~s i ~nstitucions públiques que es troben envoltades per finques de titularitat pública (munlcipal, D~putac~ó, etc.). Durant I'any 1995 s'han real~tzat les actuacions següents:

T.M, de Barcelona. Camí del Turó d'en Cors . . . 1,4 ha Camí de Can Totxo . . . . . . 3,l ha Zona de Can Castellví . . . . . 3,l ha Zona del Rectoret . . . . . . . 3,3 ha Zona del Mas Guimbau . . . . . . 2,5 ha Zona Col. leg~ de la Sagrada Famílra 1,4 ha Zona carrer Ceramica de Montbau 0,2 ha

T.M. de Cerdanyola. Zona del Patronat Flor de Maig ..5,9 ha Zona de Can Coll . . . 4,5 ha Zona de Montflorit 3,O ha Zona de Joan XXIII . . . . . . 1 ,O ha

T.M. de Montcada i Relxac: Camí de la Torre dels Frares . . . . 7,4 ha

T.M. de Palleja: Camí de la Magina . . 1 ,I ha Camí de Fontpineda . . . . 2,8 ha Zona de la Magina . . . . 1.1 ha Zona de Fontpineda .2,8 ha

TOTAL: 44,6 ha

Per aquest any 1996 esta prevlst continuar aquestes actuaclons en una superfície de 50 ha.

La Riera Major de Cerdanyola: un projecte en comú El Fons de Cohesió Europeu acaba de concedir un ajut de 2.61 2.075 ecus a I'Ajuntament de Cerdanyola per

. desenvolupar el projecte de restauració de la Riera Major de Cerdanyola, realitzat pels serveis tecnics d'aquest Patronat.

La Riera Major, o Riera de Sant Cugat, circula pel terme municipal de Cerdanyola del Valles entre una zona agrícola, al peu del parc de Collserola i la periferia del municipi. Es una típica rlera mediterrania, amb poc cabal durant l'estiu i amb crescudes durant la primavera i la tardor. Porta aigua la major. part de I'any i te una conca aproximada de 30 km2 que abasta una part Important de la cara nord del massís de Collserola.

L'actuació te com a objectiu la gestió global de la R.iera Major i la restaurac~ó i adequació del seu entorn al seu pas per les urbanitzacions Canaletes i Guiera.

Es considera la riera com una unitat palsatgistica i ecologica. Es proposen uns criterls de gestió per tractar-la com un corredor biologic, potenciant la

biodiversitat vegetal i faunistica mitjan~ant la implantació de les comunitats vegetals de ribera autoctones, corresponents al lloc (Populetum albae, tilmeturn minoris, Alnetum catalaunicurn, Phragrnition i Molin!o-Holoschoenion).

Les actuacions es podrien sintetitzar en:

- Controlar la seccó de la riera en cada un dels seus trams, reperfiant alguns talussos que hagin estat modlficats.

- Mantenir el Illt I els marges nets de brossa, ja slgui organica com inorganica.

- Eliminar la \~egetacio morta.

- Controlar la qualitat de les aigües, promovent depuradores i filtratges.

- Plantar els marges amb especies arbories i arbustives adients.

- Creació, millora i conservació de biotops reduYts, com petits estanys d'aigua, platges, prats humits, canyars, etc.

El progressiu enriquiment de la biodi\~ersitat comportara I'augment d'especies d'ocells de boscos humits comunitats riparies; especies d'ambit .-L arbustiu, com merles, rossinyols, tallarols i especies propiament aquatiques. També augmentara la presencia d'invertebrats i . amfibis. Fnalment, es podra arribar a la restitució de poblacions estables de barbs.

L'actuaclo en 'entorn de Canaletes I Gulera consistelx a adequar aquests espais oer tal que puguin Ser usats per a la passejada I oer al lleure, amb un traciament tou I amb piantac16 de masses arborles formant deveses

Els e lemem de mobiliari són els mateixos que s'utilitzen en les actuacions a I'interior del Parc de Collserola, per tal de crear una unitat funcional i visual desitjada tant pel Parc com pel Municipi.

E l Centre de Documentació i Recursos suggereix .... l'observació del paisatge La contemplació del paisatge és un fet que Les finestres d'observació ens atrau a tots. Sense voler-ho, la vista Aquesta acti\/itat es realrza als centres

f se'n va cap a 'hortzó, Oceans, muntanyes, d'educació amblental d e Parc dins del deserts . . . La terra ens es tan atractiva que Programa A~roximaciÓ Geografica a aquesta contemplac~ó afecta el nostre Collserola. L'objectiu es centrat I'atenció esperit. dels alumnes sobre el paisatge per tal que EI recull,d'acti\/itats.que us proposem \/a . siguin capacos de descriure'l, analitzar40 i encaminat a fer mes facil i divertida comparar-10. I'observació del paisatge, a aprendre a La nostra finestra d'observació es una observar que tenim al nostre davant, i a estructura feta amb fustes o metall, de 2 probar d'interpretar per que les coses són - metres d'am~iada Per 1 d'alPda que te la com són. superfície dividida en quadricules de 20 cm

de costat, mitjan~ant uns cordills. Les El trencaclosques fmestres es poden fixar a terra en un punt

. A partir d'una fotografia de paisatge es pot determinat 0 be poden Ser nlobils, de fabricar un senzill trencaclosques. manera que es pot repetir I'exercici tantes Les dimensions de les fotografies poden ser wgades com es \/ulgui, i on es vulgui. Hi ha \variables, pero com mes grans siguin, una finestra permanent a ['esplanada de millor. La mida ideal 6s entre 50 i 80 cm de Can Coll per als VkitantS dels dies festius. costat, per poder reconstruil- el paisatge Es fa l'observació per equips (de 5-6 entre un grup de 3-4 alumnes. alumnes). Després de muntar la finestra Amb I'excusa de muntar el trencaclosques, I'han de situar davant del PalSatge que cal aconseguim que els nens i les nenes centrin enquadrar i , un COP col.iocats davant, a I'atenció en el paisatge que tenen al seu una distancia apropiada (aprox. 2 m), es davant. comenca I'observació.

Cal que es fixin er; I'element que Una foto imaginaria predomina en cada quadre i en prenguin Després d'una caminada, arribats a un nota. Aquesta feina tan simple permet indret amb una bona panorAmica, es pot 'anaisi del paisatge, I'observac~ó i el crear un bon ambient per observar el recompte a partir dels 50 quadres en que paisatge. Els nens i les nenes s'han de situar, tots, de manera que no es facin nosa per fer . I'observació. Una manera divertida de fer un bon enquadrament es posar-se amb les cames ben obertes i mirar el paisatge entre les dues cames. El fet de veure el paisatge cap per avall fa que I'observació sigui mes detallada i que calgui mes atenció. Les qüestions que podem plantejar són, per exemple: quina foto faries d'aquest paisatge? com faries /'enquadrament? qurns elements t'agradarra que hi sortissin? qui veu mes elements en la seva foto? qui te millor panoramica? Al final, se'ls pot suggerir de dibuixar la seva fotografia i fer-ne una postal per enviar a un amic.

Educatius (CDRE)

s'ha dividit la frnestra. Aquesta observacio ha de permetre respondre la pregunta: Que hi ha a Collserola? Tambe es proposa als observadors que dibuixm un croquis d'allo que es veu a traves de la finestra. El croquis ha de ser una reproducció de la realitat i, per tant, ha d'intentar respectar les proporcions reals Posteriorment, han d' assenyalar en el dibuix els elements geografics que coneguin (cim, coll, carena, vall, vessant...). L'exercici pretén ajudar I'observador a interpretar el palsatge I a contestar la pregunta: Com es Collserola? (Reproducció d'un text de Geografia de Collserola [Col. Carpetes, 3. PMPC, 19951.

Al CDRE podeu trobar mes informació sobre aquestes activitats d'observació del paisatge. Tambe podeu consulta: o adquirir les publicacions segi~ents.

TORRAS, A, ARMENDARES, R, MAMPEL, S, A,oroximacio geografica a Collserola dels nivells 3r-4t i Se-6e. Dossier del mestre. PMPC, Barcelona, 199 1 MAMPEL, S, DUGO, S, Experimentem coll se rol^, Nivells de P4, PS, i I r cicle de primaria. Dossier del mestre. PIVIPC, Barcelona, 1995.

Nou fulletó d'informació general Ja fa'temps que es troba a faltar el fulletó d'lnformació general sobre el Parc.

Un opuscle on trobar quatre idees sobre els continguts naturals de la serra, les actituds que cal observar en un espai natural, un petlt plano1 per orientar-se, en que s'hi localitzin les arees de lleure, les fonts i llocs d'estada del Parc, entre d'altres.

Un fulletó, com deiem, amb el qual es pugui obsequiar els visitants, i que els servelxl com a record de la seva estada a l Parc -clar que I'objectiu mes immediat es que els animi a coneixer el Parc i a interessar-se per la seva conservació

Doncs, be, ja es a punt I, a mes a mes, conte els itineraris senyalitzats al voltant del Centre d'lnformació, de manera que pot ser motiu de la primera excursioneta.

Una perdua irreparable El nostre benvolgut ivliguel Sánchez Romero ens va deixar el passat 16 de desembre

Amb ell vam perdre un company entranyable I un dels homes bons del Patronat

A en Mllguel, en la seva tasca de l~igilancia d'lncends del Parc, I'haviem vist córrer amunt i avall darrera els focs. La seva cordlalltat, dedicació i eficacia el fan garebe insubstitu'ible.

Adéu Miguel, no t'oblldarem.

Ha estat patrocinat per I'empresa Torre d e Collserola, S.A., I s'han fet en catala, castella i angles.

Per Sant Jordi: un conte Si, un conte pero no pas el de I'aranya . . .

Parlem del conte que I'Editorial Medlterrania ha preparat, conjuntament amb el Patronat, i que te pre\~ist veure la llum la propera Diada de Sant Jordi

El lllbre esta pensat per a nens I nenes de 7 a 12 anys I mlra de donar una Idea del que es un parc natural I de les tasques que s'hl duen a terme

Aprofitant les diferents estaclons fa un recorregut per la flora i fauna de Coliserola i les enllaca amb les actuacions que hi duu a terme el Patronat.

L'ha escrit la Meritxell Margarit, i les ~l.lustracions són de la Marla Rius

Dues exposicions temporals al CI El programa d'exposiclons temporals per a la prlmera meltat de I'any es fornelx de dues exposicions itinerants procedents d'altres entitats.

Del 9 de febrer frns el 30 d'abrll Fotosfera: una mostra dels mlllors professionals de la fotografla a Catalunya Realitzada per el Museu de Zoologia de Barcelona

Del 4 de malg al 30 de juny: El bosque pirenaica: Realitzada per la Fundaci6 Eco-hlediterrarila

I n: ,-, c_ al Cl a les 1 I h Taula rodona: PirineulCollserola, dos espais naturals, dues realitats

Ponents: Marti Boada, Profesor Ciencies Ambientals, J.M. Mallarach, ex-dlrector PN de la Garrotxa, Maria Marti, Gerent del PM Parc de Collserola, I Ramon Ganyet, Grup de I'Alt Pirineu.

Tots els dissabtes, animació al Centre d'lnformació Sota el lema Coneix Collserola de prop ja podeu visitar el Centre en familia i, alhora, dur a terme una activitat en la qual podreu participar tots plegats

Guiades per monltors especalltzats -tots els dissabtes de 10 a 13 h- hi trobareu actl\Jltats diferents muntar una calxa-nlu, segur les petjades del senglar, conelxer les plantes, I moltes mes

Sortides cada 30 mihuts, grups limitats No cal ~ n s c r ~ p c ~ ó prevla, i són gratuites.

Un recurs educatiu Fa ja alguns anys que els Centres d'Educació Ambiental del Parc de Collserola -Mas Pins i Can Coll- treballem coordinadament amb altres equipaments similars de Catalunya. N'hl ha de privats i n ' h ~ ha de públics, pero alxo no es problema perque ens trobem a

periodicament per fer avancar I'educació ambiental arreu del país. El Consell de Centres d'Educaci6 Ambiental integrat a la Societat Catalana d'Educació Ambiental, aplega una vintena d'equ~paments que posen en comú, entre molts altres aspectes, les seves experlencies i les ganes de mlllorar la tasca draria.

Fruit d'aquesta col.laboraci6 va néixer la Llibreta de la Caixa de la Terra. Es un petit bloc, amb el mateix format que una llibreta d'estalvi, de color verd, i es destina als nens i nenes de 7 a 12 anys. Els infants hi descriuen les accions que realitzen i si creuen que van a favor o en contra de la conservació de la terra Proposen, tambe, la destinació que tindrien tots aquests "ingressos i esforcos positius". El recurs va ser idea de I'equip d'educadors del centre d'E. A. Santa Marta de Viladrau. Després dels primers assaigs, el curs 94-95 es van repartir 1 500 llibretes a traves dels centres del Consell per tal d'analitzar les propostes dels escolars. El buidat i les conclus~ons del treball es publicaran properament.

Des de Can Coll, van participar en el projecte 4 grups escolars. Com a primera aproximació es va fer el buidat de 20 llibretes triades a I'atzar, amb 243 accions. Com a reflexions I conclusions provis~onals ens atrevim a escriure que: - Les accions que els escolars es plantegen són un reflex d'allo que la societat, I'escola, la família o el mestre consideren importants. - La llibreta és un bon recurs per treballar a I'escola i una bona font d'informaci6 per als mestres, ja que els permetra omplir bults d'informació, aclarir conceptes

equivocats, etc. - L'intercanvi,d'informació entre els alumnes que la llibreta genera es, tambe, forca útil. Pot ser un bon punt de partida per encetar a classe una reflexió i aprofundir mes en certes qüestions.

Totes les accions no són gual d'importants per a la terra. No I'afecten . amb el mateix grau el fet de tirar els papers fora de la paperera que embolicar els entrepans amb paper d'alumini, per exemple. Els alumnes podrien valorar les diferents accions. Un aspecte important a treballar a classe pot ser comentar el proposit de cadascuna de les accions anotades. Que volem aconseguir? En quina problematica ambiental jncideixen? Tenen més d'una

conseqüencia potser contraposada? I, per acabar, una reflexió en veu alta: hi ha tants petits habits que cadascun dels membres de la societat hem d'anar canviant, que es fa senzill trobar-ne un per a cada dia. Són canvis que potser no ajuden directament la Terra, pero fan que la tinguem en compte. Per aixo creiem que el fet que els nens i les nenes fac~n I'esfor~, durants uns dies, de reflexionar sobre com alguns dels seus actes afecten la Terra, es un bon recurs per anar cap a un canvi global d'habits i actituds.

Si voleu mes informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

(Can Coll, Centre d'Educació Ambiental, tel. 692 03 96)

- Caixa de la Terra

HEWLEiTn PACKARD

SONY

Central is pa no'

CAIXA DE CATALUNYA (A

Fundaci6 'la Caixa'

Patrocinar el Parc Més arbres per EI 1995 ha estat un any d evoiuclo molt COI Iserola positiva per al patrocini del Parc. Un total de 25 entitats i empreses han col.laborat L'entitat Hispanof amb el Patronat de Collserola en diferents patrocinare enguany 'la re~oblaciÓ de 500 projectes i activitats adre~ades a la arbres -roures i pi pinyer- al Torrent de conservació dels habitats, estudi de la I'Almirall, prop la carretera de les Aigües. fauna, oferta educativa per a escolars,

La suma total de les aportacions fetes Coincidint amb la celebrac~ó del seu patró pels patrocinadors, ja sigui econbmiques Sant 'Osep, alumnes del taller de o en serveis i productes, ha crescut un fusteria del Col.legi Salesians de Sarria 54% remecte de I'anv anterior. duran a terme la repoblació. Cal destacar que gairebé totes les emtats i empreses que varen iniciar la seva trajectoria de col.laboració amb el Parc I'any 1994, han renovat el seu suport .al Parc durant I'any 1995. Els manifestem, des d'aquestes pagines, el nostre agra'íment.

Amb aquesta ja són quatre les entitats i empreses que han patrocinat diverses repoblacions al Parc en els darrers dos anys.

Projectes patrocinats el 1995 Ajut a la fauna Campanya anual de caixes niu Nido-Dalgety Esparia Seguiment d'aus rapinyaires Caja de Madrid Butterfly Monitoring Scheme Hoechst lber~ca Projecte Toixó Ferraz Construccions

Accions al bosc Tractarnen ts fitosanitaris lnstltut Munlc~pal Serveis Funeraris Repoblació bosc de ribera WWF AdenaIAviaco Repoblació Vallvidrera Banc Central H~spano . Collserola Neta Ferrovial Vehicle Guardes Forestals Nissan

Educaci6 Ambiental Activitats per a escolars Banc B~lbao Vlzcaya

Divulgació I promoc~ó El Perlódico de Catalunya

TV3 / Canal 33 TVE a Catalunya Promofon

Publlcac~ons Piantes de Coiiseroia Societat ivli~nicipal d'Aparcaments i Serveis Liibre Guia dei Parc Tabasa Dossiers del Mestre Caixa de Catalunya Fulletó general del Parc Torre de Collserola Butlletí del Parc Planeta Credito Can 'Coll 500 anys Coca-Cola

Activitats ' 11 Sirnposi d'Espais Naturals Fundaci6 La Caixa

Detecci6 i Prevenci6 d'incendis Dotació de carneres torres de vigilancia Sony Servei d'inforrnació geografica Hewlett Packard

l~utlleti del Parc de Collserola núm. 31. Marc 1996 9

Voluntaris i repoblacions Les actuacions del Patronat envers a repoblac~o forestal van d~rigides a respectar al maxim la divers~tat del paisatge de Collserola D'altra banda, aquestes actuaclons permeten la conf~guracio d'un palsatge variat (prats i zones de repoblac~o) a la zona per~fer~ca del Parc

Sabem que un bosc mediterrani té la suficient capacitat d'autoregeneració sense necessitat de fer-hi repoblac~ons, sempre que no patelx1 reiterades agressions, com són ara els incend~s (...) etc.

blalauradament, aquest fet natural no es dóna a les zones periferiques del Parc, prncipalment les del vessant barceloni, que, any rera any, s'han anat cremant i suporten la press~ó humana de manera creixent.

Es pretén, doncs, principalment, que les zones cremades es regenerin per si mateixes, cosa que les plantes mediterranies fan molt be, i fer-ne el seguiment. D 'en~a del setembre de 1995, tres equips de 5-6 voluntar~s donen suport als Servels

iEPOeCACl0 FONT DE LA BECA 'MNSECTE A DATA 7 d'octubre de 1995

Alcaria Diam. Tronc Diam. Tronc Arbre arbre a l cm a 50 cm Diam. estret Diam.ampl nD m cm cm m m 1 1.73 i . 7 7.3 ? , u

. " I O

2 1 3 7.1 6.2 I . @ 1.4 3 2.35 10.2 9 2 6 2.8 4 2,3 10.6 9,6 1 8 2 2 5 1 6 5 4.2 3 3 I 1 i 6 I.!? 9.8 9.3 ? 1 2 4 7 1.6 5,; 4.8 1 2 1.4 8 i , 6 i , 5 5.6 I .3 !.7 D 1,22 8.2 6.6 1 2 1 7 5

k ' i 1 7 7 7.24 5 9 3 1.31 1,56 Wm 2 3 5 I 0 6 3.3 2.6 2.9 linim 1 . i 4 ' 3 2 0.5 1.1

Tecnics de Medi Natural en el seguiment i presa de dades de les zones ja repoblades.

Aquesta tasca, com les de I'inventari forestal, segument fitosanitari i totes les act~~acions silvícoles que fan els voluntar~s, amb 'a ju t dels tecn~cs, són feines silencioses I regulars;que s'han de fer durant molts anys i que permeten d'anar obtenint una rnfol-mac16 molt valuosa per a la necessaris gestió forestal dels boscos del Parc.

Pero que fan els voluntaris en la tasca de repoblar?

En unes parcel les -denominades transectes- que han de reunlr unes caracterlstlques detemnades cada transecteha d'aplegar un conjunt de trenta afores seguits I han de fer pendent, els voluntaris hi desenvolupen es fe~nes seguents

'Marcar I numerar amb plntura blanca i negra els arbres mesurats *Segu~ment fenologic prendre d~verses mesures dels arbres de repoblacio (P/nus pinea) I del cre~xement dels brots

*Percentuar la supervlvencia de la vegetació. *Segu~ment f~tosanitari de les repoblacions. "Constatar el tipus de terra, I'orlentac~ó, els pendents. *Marcar els transectes en planols 1 :5.000

S'han fet transectes a Can Furr~ol, Forat del Vent, Sant Pere Martir, Font de la Beca, Ca n'Abadal i Roquetes.

Els voluntar~s que s'hi han espec~al~tzat han treballat f o r ~ a , I no solament en el treball slstematic I laborios de presa de dades al bosc, s ~ n ó tambe en la preparac~ó dels pert~nents informes.

Durant aquestes festes de Nadal s'ha produ'it la mort de la nostra voluntarla Marla Gispeit.

Com a voluntaria de la prlmera promoclo, slntonltzava amb la 1 1 lus~o de partlcpar er un projecte que, a poc a poc, s'anava consolldant Projecte en que es va comprometre amb cos I anima La Marla era una voluntar~a madura, oberta, . respectuosa, dialogant I responsable

Tenia la consc~encia de ser algú per a algú Oferia la seva veterania per donar suport als nous voluntar~s. Volia sentir-se útil i

maldava per fer be les tasques encomanades.

Sovnt consultava els tecnics del Patronat per tal d'assessorar-se I m~llorar la prestaclo del seu servei Per alxo, era coneguda pel personal del Parc, especament pels seus foi madors

La Maria ens ha deixat, pero la seva absencia se'ns fara present al Turó de la lvlagarola, lloc que li encantava i on en Xav~er, el seii marit, I tambe voluntan, va escampar les seves cendres als quatre vents.

Mes itineraris ... Grans Itineraris per Collserola

26 de malg, marxa per Collserola. Itinerari: Parc del Laberint, Can Cata, Can Coll, Can Codonyers, Torre Negra, Can Modolel, Sant Bartomeu cie la Quadra, Santa Creu dlOlorda, Mas Pins, Can Cuias, Vil.la Joana. Sortida a les 8 del mati, arribada: a I'estació del Baixador de Vallvidrera a les 19 h. Recorregut: 35 km.

Passejades per a gent gran

1 de juny, itinerari a I'entorn del Centre d'lnformació. Horari a determinar.

El pi marítim E l pi marítim (Pinus pinaster), també anomenant pinastre, es or~gmari de la re ió mediterrania. Viu molt be al costat de 9 mar, en climes suaus, i prefereix els terrenys granítics i sorrencs.

És un arbre de creixement rapid i, com acostuma a passar en arbres rapids, no viu gaires anys. La seva alcaria pot arribar als 30 metres. Com tots els pins, 6s perennifoli, les seves agulles són espectacularment llargues i viooroses. Surten en grups de dues, son bastant rígides i d'un bell color lierd fosc llustrós. Les seves pinyes són moli grosses, n'hi ha que arriben fins als 22 cm de llarg.

Es un pi molt ben cons~derat per la seva utilitat en diferents camps. Pals de telefon, encofrats. polpa de paper, surten de la fusta, i de la seva resina se'n treu la trementina i la colofonia. També s'utilitza per fixar el sol; un exemple en són Les Landes franceses. M. Bremontier va sembrar, el 1789, en 3 700 ha de dunes al golf de Biscaia, ginestes i pinastres, el resultat va ser la fixació de les

dunes I I 'apar~c~ó de l'embrió d'un dels boscos mes grans de plns marítims mai plantats.

El pinastre combina energies fortes I dúctils a la vegada, la seva energia circula amb rapidesa pel seu tronc i les seves branques. E l seu caracter viu li permet d'adaptar-se a una gran varietat de situacions ambientals i crear, al llarg de la seva existencia, un conjunt energetic que es transforma constantment.

Una plac~da passejada per un bosc de pinastres passa sense voler, a ser una excursió muntanyenca. Notareu que el vostre estat ~ O S I ~ I U augmenta; a mes d'accelerar les passes, potser, xiulareu.

El pinastre es un arbre amable I comunicatiu amb les persones. No cal cap protocol per familiaritzar-s'hi i rebre'n els beneficis energetics que despren. Comparteix cordialment la seva energia, i el seu caracter sociable el porta a aconseguir sempre nous amics.

Ars, Natura et Mundi

Marer~a~s i serveis del Cenrre ae Documentació i Recursos Educatius ~ d d e n d e s de la Col.lecci6 Carpetes Les Carpetes ofere~xen 1nformac16 I

recursos per als educadors Cadascuna d'elles tracta d'un tema especific aphcat a Collserola HI ha tres t~tols Fauna, Vegetac~o I Geografta, edltades els anys 93, 94 I 95, respectivament Periodicament s'elaboren capitols que podeu afeg~r a aquests mater~als SI tenlu la primera e d ~ c ~ o d'aquests treballs, us ini01 Inem de qulnes addendes exlstelxen S6n les seguents

Formigues, Estud~s per gestionar, Les plagues forestals. El 95: Menjadores per a I'estudi dels ocells, Amagatalls per a /'observació, Contes, narracions, endevinalles ... i una actual~tzac~o de les Adreces d'interes i de la Bibl~ografia.

Carpeta \!egetaciÓ de Collserbla. L'any 95 ha sortit I'addenda titulada Després del foc.

Si encara no les tenlu, demaneu-les al CDRE (Tel. 580 76 54).

Carpeta Fauna de Collserola L'any 94 es van nrpnarar dí c ~ n ~ i ~ n t s t~tols

Resum meteorologic de I'any 1995 Temperatura

120

110

1 O0

90

80

70

60

50

Precipitació I/m2

240

220

200

180

160

140

120

. 100

G F M A M J J A S O N D

- - - Tm 1995 - P. anual 1995

Trn 1914-1991 - P, anual 1914-1991

Plou i fa sol Dades facilitades per I'Observatori Fabra (432 m)

Psdode_- -- . - TMA TM T Tm Tma P PA _.-

Novembre 1995 - - - - - a

21.2 15,8 12,7 9.6 4,O 65.8 284.30 - . - - - -

Novembre 1914-1991 - - - 26,4 13.6 10.9 8,2 -2.6 66,8 569,5

Desembre 1995 - .

17.8 12.6 - 10.0 - 7.3 0.0 84,4 368,70 - - - - - - -

Desembre 1914-1991 20,O 10,6 8.0 5.3 -6,2 51.0 621,6 - - - - - - - - - - -

Gener 1996 - - - - . - -

17,4 12,2 10.1 7.9 5,6 128.0 1280

Gener 1914-1991 20,9 9,9 7,l 4,3 -7,2 35.0 35,Ó - -- -- -

L'any 1995 s'ha caracteritzat per un con'unt de condicions que a cont~nuacio es detallen: L'hrvern 1994-95 va ser excepcionalment sec, amb nomes 35 I/m2 de preclpltac~ons en el període de desembre 94 - marc. 1995. D'altm banda, les temperatures mitjanes de febrer i marc van ser superiors als 10". Aquests fets van provocar un període de defrc~t hidrrc amb efectes negatius en el contmgut d'humitat de la vegetació, la qual cosa va generar s~tuacions d'alt risc d'incendi ja durant el mes de marc.

La primavera de 1995 va ser molt poc plujosa, ja que no es van presentar les pluges torrencials propies d'aquesta estació. De fet, d'abril a juny van caure uns 90 IVm2, quantitat total molt inferior a un any normal i insuficient per compensar el deficit acumulat durant I'hivern.

L'estiu va niciar-se amb gnes pluges acumulades durant els sis prmers mesos de i'any de tan sols 1 1 9 l/m2, quantltat tres vegades inferior a I'acumulada en un any normal. Aquest fet es va agreujar encara mes el mes de juliol, amb un re istre de pluges mínim (4,8 I/m2) B A ortunadament, a mitjan agost es va trencar aquesta situació amb 'inici d'una temporada de pluges ben repartides que van eilitar incendis catastrof~cs.

La tardor va comencar abans del que es normal, amb un mes de setembre molt plujós (142,2 IVm2); que va fer que durant el mes d'octubre ja no s'enregistres cap incend~ forestal, tot i la temperatura mitjana de 18" durant aquest mes ). El mes de novembre es va iniciar una llarga i intensa temporada de pluges que s'intensifica encara mes durant el mes de desembre, que va acabar sent un dels mes plujosos del segle, compensant així I'enorme deficit hídr~c de la primera - meitat de I'any. .

TMA Temperatura max~ma absoluta TM Temperatura maxlma mltjana T Temperatura mltjana Tm Temperatura minlma m~tjana Tma Temperatura mlnlma absoluta P Precip~taclo total mes (l/m2) PA Prec~pitacio acumulada des de I 1 de gener - - . - -- - - - -- -

La primavera al Parc

els divendres Nits d'astronomia Petites sessions d'iniciació a I'astronomia, observació d'estels i altres cossos celests. A carrec de personal especialitzat. Horari: de 10 a 12 de la nit. Preu: 350.-ptes. Places limitades.

Dies: 12 d'abril 10 de maig 7 de juny

a Mas Pins

19 d'abril 17 de maig 14 de juny

-al Centre d'lnformació

Cal inscripció previs per a totes les activitats, dwants.la setmana en que es fa /lactívitat. També es pot concertar aquesta activitat pw a grups.organitzaa. Truqueu al Cmbc ú'infonnsdb: . 2W.3552.

els dissabtes Coneixer el Parc d'aprop Tots els dissabtes animació de 10 a 3h Participa-hi! Sortides cada 30 minuts Places limitades Gratu'it Activitats conduides per personal especial~tzat. Descobreix amb els teus fills que amaga el Parc!

Marc: Construim caixes-nlu Els habitants de les caixes-nius La ruta de la guilla Les flors de la primavera Les pedres parlen

Abril- Plantes remeieres Ruta del senglar Seguiment de les caixes-ni14 Reciclem!

Maig: El camí de l'esquirol . Els fruits dels arbres Seguiment de les caixes-niu. Les fonts

Juny: Comptem els arbres Els insectes del Panta Molses4 falgueres Insectes parasits Prevenció d'incendis

els diumenges Excursions guiades a peu 14 d'abril GR-92, de Montcada a Vallvidrera Excursió tematica: La Vall de Sant Just 12 de mai^ Molins de Rei - La Floresta Ruta de les ermites 9 de Juny GR-92, de Vallvidrera a Molins de Rei Excursió tematica: El Casino de I'Arrabassada i els seus entorns

Excursions quiades en bicicleta 21 d'abrd Itinerari 4: sortida i arribada de I'Area de lleure de Can Coll, a les 1 oh. 19 de maig ltinerari 5: sortida i arribada de la PI. Gaudi (El Pa~iol) a les 10h. 16 de juny ltinerari 6: sortida i arribada del Pla de les Bruixes (Ctra.ivlolins -Vallvidrera) a les 1 Oh

Pasejades guiades als voltants dels Centres del Parc A partir de les 10,45. Guiades per voluntaris. Gratu'it.

Cal in~r ipc io previa per a tores les activitats, durants la setmana en que es fa I'activirat. També es pot concertar,aquesta activitat p a grups organitzats.' Truqueu al Cenbc &hfornuda' leo.3552. Per inscripcions de les rortikr &I bicideta truqueu. a 'La Tenda ': 488.33.60. heu 250. -pres. Haces limrcades

El Centre d'lnformació es obert tots els dies de la setmana excepte Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis Horari d'atenció al públic de 9,30 a 1 5 h. Tel. 280 35 52 Hi trobareu suggeriments, rtineraris guiats als voltants, planols, audiviosuals, exposicions. A 5 minuts de I'estació del Baixador de Vallvidrera, dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Can Coll: Masia datada del segle XV, recentment restaurada. Museu de la vida rural,. exposicions, audiovisuals, publicacions, planol, itineraris senyalitazts guiats per voluntaris. Horari d'atenció al públic Únicament els diumenges I festius de 9,30 a 14,30. tl. 692.03.96. Ctra. de Cerdanyola a Horta, km. 2.