automatització i control d’un sistema de reg per...

Automatització i Control d’un Sistema de Reg per Vinya

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Electrònica Industrial

AUTORS: Marc Miquel Ripollès.

DIRECTORS: D. Joaquín Cruz Pérez.

DATA: abril / 2008


1. Memòria Descriptiva


AUTOR: Marc Miquel Ripollès.

DIRECTOR: D. Joaquín Cruz Pérez.

DATA: Abril / 2008

Automatització i Control d’un Sistema de Reg per Vinya Memòria Descriptiva

1

0.- FULL D’IDENTIFICACIÓ

PROJECTE D’AUTOMATITZACIÓ I CONTROL D’UN SISTEMA DE REG PER VINYA

Aquest projecte ha estat encarregat per Joan Sans (DNI: 39402732-B), com a gerent de la empresa VINS I CAVES PENEDÈS S.A. Carrer Teixidors nº9 , polígon la cometa (el Vendrell).

DNI: 39402732-B,

Adreça: C/ Teixidors nº9 , polígon la cometa.

CP: 43700 el Vendrell

Tel: 977 65 43 21

e-mail: [email protected]

La realització del projecte ha esta a càrrec dels Sr. Marc Miquel Ripollès com a Enginyer de la empresa M2R Miquel Enginyeria.

DNI: 39722808-Z

Adreça: Av. Països Catalans nº 6


Tel: 977 12 34 56


Dades de la obra en qüestió:

Tipus: Automatització i control d’un sistema de reg per una vinya.

Adreça: Carretera de Sant Salvador (TV-212) s/n.

Població: el Vendrell

Promotor: Vins i Caves Penedès S.A.

Tel: 977 65 43 21


Tarragona, a 1 d’abril del 2008

Signatures:

El Client: El Tècnic:


2

Índex Memòria Descriptiva

1 Objecte................................................................................................................... 6

2 Abast...................................................................................................................... 6

3 Antecedents ........................................................................................................... 6

3.1 Antecedents de l’edificació i parcel·la........................................................... 6

3.2 Antecedents de l’instal·lació elèctrica ........................................................... 7

3.3 Antecedents climàtics .................................................................................... 8

3.3.1.1 Temperatures..................................................................................... 8

3.3.1.2 Vent ................................................................................................... 9

3.3.1.3 Humitat relativa................................................................................. 9

3.3.1.4 Precipitacions i evapotranspiració .................................................... 9

3.4 Antecedents del sòl........................................................................................ 9

3.5 Antecedents fitopatològics de la zona ......................................................... 10

3.6 Antecedents econòmics ............................................................................... 10

4 Normes i Referències .......................................................................................... 10

4.1 Disposicions legals i normes aplicades ....................................................... 10

4.2 Referències Bibliogràfiques ........................................................................ 11

4.2.1 Bibliografia.......................................................................................... 11

4.2.2 Catàlegs ............................................................................................... 11

4.2.3 Manuals de Programació ..................................................................... 11

4.2.4 Pàgines web ......................................................................................... 12

4.3 Programes de càlcul..................................................................................... 12

5 Definicions i Abreviatures................................................................................... 13

6 Requisits de disseny ............................................................................................ 13

6.1 Introducció................................................................................................... 13

6.2 Requisits per part del client: ........................................................................ 13

6.3 Requisits per part de la legislació:............................................................... 14

7 Anàlisi de solucions............................................................................................. 14

7.1 Elecció del sistemes de reg i abonament ..................................................... 14

7.1.1 Elecció del sistema de reg ................................................................... 14

7.1.2 Elecció del sistema d’abonament ........................................................ 15

7.2 Sistema de reg.............................................................................................. 15

7.2.1 Entrada d’aigua al sistema................................................................... 15

7.2.2 Filtració de l’aigua............................................................................... 16

7.2.3 Dipòsits d’aigua................................................................................... 17


3

7.2.3.1 Dipòsit principal.............................................................................. 18

7.2.3.2 Dipòsit secundari d’aigües pluvials ................................................ 18

7.2.3.3 Dipòsit de decantació ...................................................................... 18

7.2.4 Grup de pressió.................................................................................... 18

7.2.5 Xarxa de distribució general................................................................ 19

7.2.6 Distribució de les zones de reg ............................................................ 19

7.2.7 Distribució de les vàlvules de les zones de reg ................................... 20

7.2.8 Goters o emissors ................................................................................ 21

7.2.9 Dipòsits fertilitzants............................................................................. 22

7.2.10 Bombes fertilitzants............................................................................. 22

7.3 Sistema de control automàtic....................................................................... 23

7.3.1 Nivell dels pous ................................................................................... 23

7.3.2 Nivell dels dipòsits d’aigua ................................................................. 23

7.3.2.1 Nivell Dipòsit Principal ................................................................. 24

7.3.2.2 Nivell Dipòsit d’Aigües pluvials..................................................... 24

7.3.2.3 Nivell Dipòsit Decantació............................................................... 25

7.3.3 Control Grup de Pressió ...................................................................... 25

7.3.4 Control d’alimentació a les zones de reg............................................. 25

7.3.5 Nivell dipòsits fertilitzants................................................................... 26

7.3.6 Control bomba injectora ...................................................................... 26

7.3.7 Control de les Condicions Climàtiques ............................................... 27

7.3.8 Controlador del Procés o Sistema........................................................ 28

7.3.8.1 Elecció del Controlador del Sistema............................................... 28

7.3.8.2 Elecció del tipus d’autòmat programable........................................ 28

7.3.8.3 Elecció de l’estructura externa del PLC.......................................... 29

7.3.8.4 Elecció del tipus de programació a utilitzar.................................... 29

7.3.8.5 Elecció del format de representació ................................................ 30

7.3.9 Quadre de comandament ..................................................................... 30

8 Resultats finals..................................................................................................... 31

8.1 Sistema de reg.............................................................................................. 31

8.1.1 Entrada d’aigua al sistema................................................................... 31

8.1.2 Filtració de l’Aigua.............................................................................. 32

8.1.2.1 Primera Etapa de Filtrat .................................................................. 32

8.1.2.2 Segona Etapa de Filtrat ................................................................... 33

8.1.2.3 Tercera Etapa de Filtrat................................................................... 34


4

8.1.2.4 Quarta Etapa de Filtrat .................................................................... 34

8.1.3 Dipòsits d’aigua................................................................................... 37

8.1.3.1 Dipòsit principal.............................................................................. 37

8.1.3.2 Dipòsit secundari d’aigües pluvials ................................................ 37

8.1.3.3 Dipòsit de decantació ...................................................................... 37

8.1.4 Grup de pressió.................................................................................... 38

8.1.5 Xarxa de distribució general................................................................ 38

8.1.6 Distribució de les zones de reg ............................................................ 39

8.1.7 Distribució de les electrovàlvules de les zones de reg......................... 40

8.1.8 Goters o emissors ................................................................................ 41

8.1.9 Dipòsits fertilitzants............................................................................. 41

8.1.10 Bomba fertilitzant ................................................................................ 42

8.2 Sistema de Control Automàtic del Reg ....................................................... 43

8.2.1 Nivell dels Pous ................................................................................... 43

8.2.2 Nivell dels Dipòsits ............................................................................. 44

8.2.2.1 Nivell Dipòsit Principal ................................................................. 44

8.2.2.2 Nivell Dipòsit d’Aigües pluvials..................................................... 45

8.2.2.3 Nivell Dipòsit de Decantació .......................................................... 45

8.2.3 Control Grup de Pressió ...................................................................... 46

8.2.3.1 Convertidor de Freqüència.............................................................. 46

8.2.3.2 Controlador de Processos................................................................ 49

8.2.3.3 Cabalímetre ..................................................................................... 50

8.2.4 Control d’alimentació a les zones de reg............................................. 50

8.2.5 Nivell Dipòsits Fertilitzants................................................................. 51

8.2.6 Control Bomba Injectora ..................................................................... 52

8.2.6.1 Motor amb Convertidor de Freqüència ........................................... 53

8.2.6.2 Controlador de Processos................................................................ 54

8.2.6.3 Cabalímetre ..................................................................................... 56

8.2.7 Control de les Condicions Climàtiques ............................................... 56

8.2.7.1 El Vent ............................................................................................ 57

8.2.7.2 La Temperatura Ambient i Humitat Relativa ................................. 58

8.2.7.3 La Humitat del Sòl .......................................................................... 59

8.2.7.4 La Pluja ........................................................................................... 61

8.2.7.5 La Radiació Solar............................................................................ 62

8.2.7.6 La Pressió atmosfèrica .................................................................... 63


5

8.2.8 Controlador del sistema de reg ............................................................ 63

8.2.8.1 Elecció del tipus d’autòmat programable........................................ 63

8.2.9 Sistema de Comandament ................................................................... 72

8.2.9.1 Quadre de Comandament................................................................ 72

8.2.9.2 Pannell Tàctil .................................................................................. 73

8.2.9.3 Actuadors i Indicadors .................................................................... 74

9 Planificació .......................................................................................................... 76

9.1 Identificació de les Activitats ...................................................................... 76

9.2 Pla d’Execució de l’Instal·lació de Reg....................................................... 77

9.2.1 Relació entre Activitats ....................................................................... 77

9.2.2 Durada de les Activitats....................................................................... 78

9.2.3 Pla d’Execució de l’Obra..................................................................... 78

9.2.4 Càlcul dels Temps i Camí Crític ......................................................... 79

9.2.5 Diagrama de Gantt:.............................................................................. 79

10 Ordre de Prioritat entre els Documents Bàsics................................................ 82


6

1 Objecte

L’objectiu del present projecte és el disseny i automatització d’un sistema de reg localitzat en una parcel·la de vinya (varietat cabernet sauvignon).

Mitjançant aquest projecte, es pretén fer el sistema el màxim rentable possible i al mateix temps amb el mínim cost energètic.

Aquest ha d’aconseguir obtenir una bona rendibilitat de la producció i produir el mínim impacte al medi, ja que l’estalvi d’aigua i les energies renovables són el seu principal objectiu.

2 Abast

L’abast del projecte és la determinació del sistema de reg localitzat, que inclou un sistema de reg per degoteig i un sistema de control automàtic d’aquest.

El sistema de reg per degoteig abarcarà des del pou d’aigua fins als tubs de degoteig , passant per la xarxa de distribució d’aigua , el dipòsits , el grup de pressió, etc.

El sistema de control automàtic ha de ser capaç de gestionar l’extracció d’aigua del pou, el bombeig d’aigua , les condicions climatològiques , les necessitats reals de la vinya, etc..., amb la mínima intervenció humana.

3 Antecedents

El projecte es redacta per encàrrec del Sr. Joan Sans, propietari i director de Vins i Caves Penedès. L’empresa disposa de totes les corresponents llicències pròpies d’una explotació agrària.

El present projecte es realitza d’acord amb un pla d’estudi de l’empresa, per aplicar sistemes de reg localitzat per tal d’aconseguir una bona optimització de la producció i qualitat de la varietat esmentada, donada l’elevada demanda que hi ha de vins negres de qualitat.

3.1 Antecedents de l’edificació i parcel·la El client té una finca de 2 hectàrees vallada. Aquesta consta d’un magatzem de 400

m2 de superfície i de 1,5 hectàrees plantades de vinya, en concret de la variant Cabernet Sauvignon. Aquesta finca està ubicada a les afores del municipi del Vendrell, en direcció a Sant Salvador per la TV-212 amb el trencall de la carretera de Coma-ruga, gairebé tocant l’autopista Pau Casals C-32.

En la parcel·la on s’actuarà consta de vinya emparrada, no consta de cap tipus de sistema de reg , però si que si troben dos pous d’aigua . Un d’antic d’uns 40 metres i un de nou de 85 metres. A més a més el camí central de la finca està formigonat per tal d’evitar que els aiguats habituals causin danys al terreny, ja que la part central de la finca és un pas habitual d’aigües pluvials.


7

3.2 Antecedents de l’instal·lació elèctrica La finca propietat del client, posseeix ja una connexió de servei elèctrica contractada

amb l’empresa subministradora a una tensió de 230/400 i una potència de 13 kw. La instal·lació existent està degudament legalitzada pel Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.

La infrastructura de la instal·lació d’enllaç o instal·lació elèctrica existent és la següent:

- Xarxa de distribució: és de la companyia subministradora , en aquest cas és de baixa tensió i aèria , trifàsica més neutre 230/400v.

- L’escomesa: és aèria amb conductors trenats d’alumini aïllats V > 1000v i secció de 16 mm2.

- C.G.P: la caixa general de protecció és la que marca el límit de propietats, i si disposen els fusibles de seguretat en aquest cas de 100A. I en ella entra el trenat d’alumini connectat aquest a les bases de fusibles de la caixa i a la sortida de les bases es connecta el cable de línia repartidora, que va cap als comptadors. Aquesta caixa és de la marca comercial HIMEL del tipus PN55/CGPH 100, i està situada a la part de dalt del pal de ferro de l’escomesa.

- Línia repartidora: constituïda per conductors de coure de 16 mm2 de secció aïllats i en un sol conductor o manguera del tipus 0,6/1 kv . I uneix la caixa general de protecció amb els comptadors de llum del abonat. Aquest conductors van sota tub de PVC grapat al pal de ferro de l’escomesa, amb grapes metàl·liques fins entrar al nínxol d’obra on es troben situats els comptadors.

- C.P.M : la caixa de protecció i mesura es troba situada dintre aquest nínxol d’obra que alhora al seu interior i conté els comptadors de llum com marca la guia vademècum de la companyia subministradora per instal·lacions d’enllaç. Aquest conjunt de escomesa; pal de ferro , caixa general de protecció i nínxol d’obra es troba a la part de fora de la tanca de la finca, per tal de facilitar l’accés a la manipulació en cas d’avaria i de la lectura del comptadors per part de la companyia subministradora. És trifàsica amb rellotge de la marca comercial HIMEL PN55C/D4-CBL.El conjunt de mesurament és del tipus T2 amb comptador de 30A de la marca Siemens i el cablejat és de 16 mm2 de secció de coure.

- Derivació individual: és la que parteix de la línia repartidora i enllaça els comptadors de llum del abonat amb els dispositius de comandament i protecció. Està constituïda per conductors de coure de 16 mm2 de secció , aïllats i en un sol conductor o manguera del tipus 0,6/1 kv. Protegits sota tub canalitzats sota terra fins al Quadre de Comandament i Protecció (CMP).

- Quadre de Comandament i protecció: està situat al costat de la porta d’entrada de vehicles del magatzem i consta de d’un armari HIMEL amb grau de protecció mínim IP30 .

Aquest quadre consta de diferents elements que tot seguit es descriuen:


8

- I.C.P : l’interruptor de control de potència és de la marca comercial HAGER de quatre pols i limita la potència de l’instal·lació amb un pas de 30A que són els 13 kw contractats. Aquest està precintat degudament per l’empresa subministradora. I està dotat de elements de protecció per sobrecàrregues i curtcircuits.

- I.G.A : interruptor general automàtic és de tall omnipolar de la marca comercial HAGER de quatre pols i de 50A . És el que determina el que pot aguantar l’instal·lació, i també consta d’elements de protecció per sobrecàrregues i curtcircuits.

- Interruptors diferencials: la seva funció és la protecció contra contactes indirectes. En aquest cas l’instal·lació consta de tres diferencials monofàsics amb neutre i d’un de trifàsic amb neutre. Per protegir les diferents línies o circuits. Són de la marca HAGER de 40A d’intensitat nominal i una sensibilitat de 30 mA. Un és de quatre pols i els altres tres són de dos pols.

- P.I.A : són els anomenats petits interruptors automàtics, protegeixen cada circuit interior de sobrecàrregues i curtcircuits. Són de tall omnipolar i de la marca HAGER. Es troben un PIA per cada circuit i l’instal·lació consta de sis línies existents. Una és la de endolls monofàsics, l’altre de endolls trifàsics, el motor de la porta i de tres línies d’il·luminació. Els PIA de il·luminació són de 10A cada un i dos pols. El de els endolls monofàsics i la porta són de 16A dos pols i el del trifàsic de 20A quatre pols.

- Seccions circuits existents: com ja s’ha vist en l’anterior punt la instal·lació elèctrica existent consta de sis circuits, un de trifàsic amb neutre i quatre de monofàsics amb neutre. El trifàsic que és el de endolls trifàsics té una secció de 4mm2 de coure. Els de endolls monofàsics té una secció de 2,5 mm2 de coure. Igual que els endolls monofàsics la porta té una secció de 2,5mm2 de coure. I els tres de llum tenen una secció de 1,5 mm2 de coure. El tipus de cable és corda flexible de coure recuit aïllat amb policlorur de vinil(PVC), concretament H07V-K designat així seguint les normes UNE.

3.3 Antecedents climàtics Aquest apartat es basa en un estudi que el client posseeix. Aquest estudi contempla

les condicions climàtiques de la zona on està la finca ubicada, així com les condicions hídriques, les edafològiques i les biològiques. Per més informació sobre aquest apartat, veure annex 1, el qual fa referència als condicionants medi ambientals del projecte.

3.3.1.1 Temperatures

El règim de temperatures existent en la zona del Baix Penedès és el característic de la climatologia mediterrània , amb hiverns suaus i estius no molt calorosos i amb una alta humitat relativa. La mitjana de les temperatures màximes mensuals és de 19,7ºC, la mitjana de les mitjanes mensuals és de 15,9ºC i la mitjana de les mínimes mensuals és de 12,0ºC.

Dates de glaçades enregistrades:

- primera glaçada.....................8 de desembre

- darrera glaçada......................1 de març


9

El període mig lliure de gelades, va des del 20 de febrer fins al 15 de desembre, essent per tant un període de 298 dies.

El règim de temperatures existents no constitueix cap limitació al cultiu de la vinya.

3.3.1.2 Vent

Els vents de la zona són:

- Hivern: vents del nord “gregal” i oest “mestral”

- Estiu: vents de llevant “xaloc” i de ponent “llebeig”

La intensitat dels vents habituals en la comarca del Baix Penedès no és causant de danys ni constitueix un factor limitant pel cultiu de vinya.

3.3.1.3 Humitat relativa

La humitat relativa mitjana anual és de 76%.

3.3.1.4 Precipitacions i evapotranspiració

El règim hídric present al Baix Penedès és el característic de la climatologia mediterrània , amb forta presència de precipitacions durant la tardor i la primavera.

La pluviometria mitjana anual és de 483,8mm i l’evapotranspiració és de 832,9mm.

Primavera Estiu Tardor Hivern

Pluviometria mitjana estacional 117,2 86,1 188,5 88,0

ETP mitjana estacional 180,5 422,5 179,8 46,4

3.4 Antecedents del sòl D’acord a les determinacions realitzades ens trobem un sòl profund, sense elements

grossos ni horitzons que limitin un desenvolupament radicular satisfactori de la vinya.

La textura que tenim és franca-argilosa , i una estructura moderada entre blocs angulars i subangulars.

En l’estació de viticultura i enologia del Penedès s’ha dut a terme els anàlisis del sòl de la finca. Aquests, realitzats sota el procediment oficial ens indiquen un contingut en calç activa alt, entre 10-15% i uns pH a l’aigua de 8,05 a 8,37.

- El contingut en matèria orgànica és baix, 0,75 – 1,25 % .

- El contingut en fòsfor és baix – mitjà, ja que el sòl és franc-argilós.

- El contingut de potassi és de valors molt normals.

Segons els informes dels anàlisi no s’observen problemes de salinitat, i la infiltració és de 6,5 ja que el sòl és franc-argilós.


10

3.5 Antecedents fitopatològics de la zona Els condicionants fitopatològics són els habituals en les zones vitícoles de la

Denominació d’Origen Penedès. Aquests poden ser míldiu, oïdi, botritis, corc, cucs grisos, etc... respecte els quals caldrà protegir-se mitjançant els tractaments fitosanitaris adients.

3.6 Antecedents econòmics L’empresa propietària de la finca disposa de recursos per finançar el projecte per

valor de 90.000 euros. Més enllà d’aquest valor haurà de demanar préstecs, si pot ser subvencionats, per tal de fer front a les inversions de l’execució del projecte.

Així mateix el propietari també pot acollir-se a l’ajut del 5% proporcionat pel DARP per les renovacions i noves instal·lacions de reg per degoteig .

4 Normes i Referències

Totes les instal·lacions que es determinen i calculen en el present projecte, estan sotmeses als reglaments i normatives vigents d’obligat compliment, les quals es tindran en compte a l’hora de realitzar les instal·lacions descrites en aquest projecte.

4.1 Disposicions legals i normes aplicades

· Real Decret 842/2002: Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió i instruccions tècniques complementàries.

· Real Decret 1495/1986: Reglament de Seguretat en les màquines.

· Real Decret 830/1991: Modificació del Reglament de Seguretat en les màquines.

· Real Decret 485/1997: Disposicions mínimes de Senyalització de la Seguretat i Salut en el Treball.

· Real Decret 487/1997: Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en els llocs de Treball.

· Real Decret 1215/1997: Disposicions mínimes de Seguretat i Salut per la utilització per els treballadors d’equips de treball.

· Real Decret 773/1997: Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la utilització per els treballadors d’Equips de Protecció Individual.

· Real Decret 1627/1997: Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en les obres.

· Normes Tecnològiques de la Edificació : NT del Ministeri d’Indústria publicades al BOE 12.2.1971.

· Normes UNE i recomanacions UNESA que siguin d’aplicació.

· Norma UNE 1032: Dibuixos Tècnics. Principis generals de representació.

· Norma UNE 157001: 2002 .Criteris generals para elaboració de projectes.

· Norma Bàsica de l’Edificació NBE-CPI-96: Condicions de protecció contra incendis en edificis.


11

· Normes particulars de l’empresa.

· Llei 31/1995: Prevenció de Riscs Laborals.

· Ordenances Generals de Seguretat i Salut en el Treball.

· Condicions imposades per Organismes Públics afectats i Ordenances Municipals.

4.2 Referències Bibliogràfiques

4.2.1 Bibliografia [1] Oriol Boix Aragonès, Automatització Industrial amb Grafcet, Edicions UPC, 1983. [2] G. Michel, Autómatas Programables Industriales, Editorial Marcombo, 1990. [3] A. Mayol, , Autómatas Programables, colección “Prodúctica”, Editorial Marcombo, 1992. [4] Guillermo Castañon, Ingenieria del Riego, Utilización Racional del Agua, Editorial Paraninfo. [5] José Luis Fuentes Yagüe y José Cruz Roche, Curso elemental del riego, Ministerio d’Agricultura,

Pesca i Alimentación , 1989. [6] Caracterització agroclimàtica de la província de Tarragona, Ministeri d’Agricultura, Pesca i

Alimentació , 1989. [7] Necesidades de agua de los cultivos, FAO, Editorial Roma, 1989. [8] Goyal, M.R., L.E. Rivera, M. Martínez y N. Rojas, Principios de riego por goteo, Colegio de Ciencias

Agrícolas, Servicio de Extensión Agrícola, Recinto Universitario de Mayagüez, Río Piedras, 1984.

4.2.2 Catàlegs [9] Astralpool “Riego Agrícola, Riego Jardineria y Bricorriego”, Catálogo 2006/2007. [10] Hidro Tarraco “Riego, Fuentes y Piscinas”,Catálogo 2006/2007. [11] Inoxiber, Catàleg Inox Ibèrica, 2006. [12] Filtros COYDO, Catálogo 2006. [13] Catàleg general BETRISA. [14] Catalógo Filtración CAUDAL, 2003. [15] Catàleg general RAIN BIRD, 2005. [16] Catálogo Envolventes metálicos y cajas de distribución modular HIMEL,2006. [17] Catàleg general AVK , 2006. [18] Catálogo de protección interior , HAGER, 2007. [19] Catálogo de tuberías y accesorios de acero, TUBINOX. [20] Catálogo de aparamenta carril DIN, MERLIN GERIN. [21] Catálogo CA 01, la tienda virtual offline de automatización and drives(CD), SIEMENS AG, 10/2006. [22] Catàleg general, grundfos literature, GRUNDFOS. [23] Catàleg general, Electrobombas sumergibles, CAPRARI. [24] Catálogo de cisternas y depositos, REMOSA. [25] Catálogo Phaseo fuentes de alimentación y transformadores, TELEMECANIQUE, 2007. [26] Catálogo general, KOBOLD. [27] Catálogo general sistemas de tuberías, URALITA. [28] Catálogo general sistemas electrónicos, Progrés.

4.2.3 Manuals de Programació [29] Manual del equipo TP 270 Simatic HMI, SIEMENS, 12/2001. [30] Manual Introducción y ejercicios prácticos, Simatic Step7 V5.1, SIEMENS, 8/2000. [31] Manual, Programar con Step7 V 5.3, SIEMENS, 1/2004.


12

[32] Manual del producto, Sistema de automatización S7-300, Simatic SIEMENS, 2/2007. [33] Manual de referencia, Software de sistema para S7-300 y S7-400 , Funciones estándar de sistema,

Simatic SIEMENS, 3/2006. [34] Manual de usuario controlador digital E5AR/E5ER, OMRON. [35] Manual de usuario CHIE, GRUNDFOS. [36] Manual de usuario Functional Modes, GRUNDFOS. [37] Guía rápida, Micromaster 420, SIEMENS, 9/2000. [38] Instrucciones de servicio, Micromaster 420, SIEMENS, 10/2006. [39] Lista de parámetros, Micromaster 420, SIEMENS, 10/2006.

4.2.4 Pàgines web [40] www.stf-filtros.com [41] www.uralita.com [42] www.bombas-ideal.com [43] www.directindustry.es [44] www.moeller.es [45] www.bombascaprari.es [46] www.siemens.com/automation [47] www.grundfoss.dk/web/homees.nsf [48] www.rockwellautomation.es [49] www.racodis.es [50] www.zenneres.com [51] www.es.endress.com [52] www.filsa.es [53] www.danfoss.com [54] www.grupocodes.com [55] www.icc.es [56] www.gencat.net

4.3 Programes de càlcul Per desenvolupar els diferents càlculs que es troben en el present projecte, s’han fet

servir una sèrie de programes informàtics. Ela quals es desglossen a continuació:

AUTOCAD 2005: Per fer el disseny i la realització dels plànols de la finca, així com del sistema de reg i dels esquemes elèctrics.

SIMATIC STEP 7 V 5.2: Software de programació per S7, M7, C7 de la casa comercial Siemens.

Per el disseny de l’automatització del sistema de reg degoteig s’utilitza el software de Siemens SIMATIC STEP 7. Aquest software és un paquet el qual està compost per diferents programes. Dintre d’aquest paquet s’han utilitzat els següents:

- KOP, AWL, FUP: Programador de blocs S7.

- S7 GRAPH: Programador de controls seqüencials (grafcets).

- S7 PLCSIM: Simulador de mòduls.

- NETPRO: Configurador de xarxes.

SIMATIC HMI Protool V6.0 : Software de programació de la casa comercial


13

SIEMENS. Per equips de display en línia, per equips amb displays gràfics, per pannells tàctils, per pannells PC i per PC.

Aquest software està compost per :

- SIMATIC Protool/Pro CS: Programador de pantalles dels pannells operadors.

- SIMATIC Protool/Pro RT: Simulador de pantalles dels pannells operadors.

5 Definicions i Abreviatures

R.D. Real decret.

D.O. Denominació d’origen.

R.E.B.T. Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

D.A.R.P. Departament d’Agricultura , Ramaderia i Pesca.

I.C.P Interruptor de control de potència.

I.G.A Interruptor general de automàtic.

C.P.M Caixa de protecció i mesura.

C.G.P Caixa general de protecció.

P.I.A Petits interruptors automàtics.

6 Requisits de disseny

6.1 Introducció El reg té com a finalitat subministrar o aportar l’aigua necessària al cultiu en aquest

cas vinya, per tal de garantir el creixement del seu fruit en èpoques de sequera. Es tracta, per tant d’un element de suport.

L’aportació d’aquesta aigua s’ha de realitzar amb la màxima eficiència, evitant el seu malbaratament així com efectes secundaris al cultiu per culpa d’un accés.

Per obtenir una gestió ideal de l’aigua, primer serà necessari que prenguin consciència els productors, conèixer bé els cultius i les seves necessitats hídriques. Finalment, realitzar una gestió eficaç amb un sistema adequat a cada tipus de conreu, utilitzant així l’aigua necessària i rentabilitzant el recursos existents.

L’aigua s’ha convertit en un bé molt preuat a nivell mundial ja que l’efecte hivernacle, el canvi climàtic , la limitació dels recursos existents, el malbaratament que en fem la gent i la mala gestió en aquest àmbit han fet que cada dia tingui més importància el seu estalvi. Tenint clar això, s’ha de recordar que l’objectiu del reg serà l’aport mínim necessari d’aigua al conreu.

6.2 Requisits per part del client: el client imposa els següents requisits per l’execució del projecte.

- Utilització dels dos pous de la finca.


14

- Deixar l’instal·lació prevista per una futura ampliació ja que els camps del costat són també seus.

- Que cada zona tingui el seu sensor d’humitat.

- Que el sistema consti de quatre dipòsits de fertilitzants de cinc mil litres cadascun, que són els que el client necessita.

- La tecnologia ha de seguir les normatives que permetin el destí de la producció a l’elaboració de vi emprat en el DO corresponent.

6.3 Requisits per part de la legislació: Donada la demanda de requisits del client o promotor, es proposa instal·lar un

sistema de reg que permeti assegurar les collites, evitar la irregularitat de produccions deguda a les sequeres periòdiques i incrementar la productivitat fins als límits autoritzats pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès.

La legislació actual permet el reg de la vinya quan la seva producció va destinada a l’elaboració de vins de taula. Pel que fa els vins emprats en Denominació D’Origen, cada consell Regulador n’ha de donar el vist i plau, però en la gran majoria d’ells s’accepta el reg com element de suport.

7 Anàlisi de solucions

En l’anàlisi de solucions primer s’ha de plantejar el sistema de reg i el sistema d’abonament a adoptar, dins dels diferents tipus que n’existeixen. Un cop determinat el sistema a instal·lar es farà un anàlisi de la manera més adient de dur a terme aquest sistema.

Per tal de facilitar la comprensió, el sistema es divideix en tres parts. La primera l’elecció del tipus de sistema de reg i d’abonament. Després la composició i estructura del sistema de reg i finalment el sistema de control automàtic.

7.1 Elecció del sistemes de reg i abonament

7.1.1 Elecció del sistema de reg Podem considerar que en general els sistemes d’irrigació més freqüents plantejats

són tres:

- Exudació o reg per gravetat

- Reg per aspersió, (microaspersió en el cas de vinya).

- Reg localitzat o per degoteig

Dels sistemes d’irrigació plantejats anteriorment o a l’annex 2, s’escull el més idoni. En aquest cas el sistema de reg localitzat per degoteig, que presenta els següents avantatges vers els altres sistemes:

- Mulla menys superfície del terreny, reduint les pèrdues per evaporació, així com les derives causades pel vent en el cas de la microaspersió.


15

- Redueix la proliferació de la flora adventícia ja que mulla menys la superfície de sòl.

- S’evita mullar els troncs i part llenyoses i així reduir la possibilitat d’atacs de fongs, també s’evita mullar les parts verdes i els fruits.

- L’instal·lació és més econòmica ja que es treballar amb cabals menors, el que significa que cal menys pressió de treball i menor diàmetre de tubs.

- Senzillesa d’explotació i reduïdes exigències de mà d’obra. Poques atencions de conservació i possibilitat d’una automatització fàcil.

7.1.2 Elecció del sistema d’abonament La fertilització és l’aplicació d’elements nutritius necessaris perquè els cultius es

desenvolupin, utilitzant els sistemes i operacions de reg. Per realitzar-ho és necessari dissoldre aquests elements en aigua, convertint-la així en una solució nutritiva, que es pot aplicar de forma continua o temporalment.

L’incorporació dels fertilitzants a l’aigua s’efectua generalment amb els següents mètodes:

- Dipòsit de fertilització.

- Bomba injectora.

- Aspiració directa en l’impulsió de la bomba.

- Succió amb venturímetre.

Dels sistemes de fertilització plantejats anteriorment o a l’annex 2, s’escull el més idoni. En aquest cas el sistema de bomba injectora.

7.2 Sistema de reg

7.2.1 Entrada d’aigua al sistema

Per l’obtenció o entrada d’aigua al sistema disposem dels dos pous de la finca.

S’han determinat dues alternatives vàlides:

- Una és fer servir els dos pous simultàniament per l’obtenció d’aigua .

- L’altre és la de fer servir un pou com a principal font d’entrada i l’altre de suport o reserva, per quan el primer no pugui donar abast.(ja que provenen de betes d’aigua diferents).

També es troben varies opcions a l’hora de escollir la manera de treure l’aigua del pou.

- Mitjançant dues electrobombes, una en cada pou.

- Fer servir en un pou un molí de vent hidràulic i en l’altre una electrobomba.

- O bé fer servir un aerogenerador per fer anar les electrobombes dels dos pous i en cas de no fer vent que puguin anar elèctricament.

S’ha optat per escollir l’opció d’un pou com a principal i l’altre de suport. El principal funcionarà amb el molí de vent hidràulic i el de suport amb la bomba. Així s’aconsegueix un estalvi energètic en llum i al mateix temps es garanteix que si el principal


16

no dóna l’abast, entri el de suport amb la bomba per tal de subministrar aigua al dipòsit d’emmagatzematge principal.

També existeix una altra font alternativa d’entrada d’aigua. És l’aigua de la pluja que s’emmagatzema en un dipòsit secundari d’aigües pluvials. Aquest dipòsit consta d’una bomba per bombejar l’aigua fins al dipòsit principal.

Es presenten vàries alternatives a l’hora d’escollir quin tipus d’instal·lació i de canonada s’instal·la per al pou de suport:

- Canonada de polietilè PE, recomanat per a bombes petites i instal·lacions de fins 11/2”. Aquesta canonada suporta el pes de la bomba, així com la columna d’aigua quan aquest és ple. El cable d’alimentació de la bomba es lliga a la canonada per mitjà de cremalleres de plàstic. I per més seguretat es posa una corda de poliester lligada a la bomba, perquè ens cas de trencament del tub aguanti la bomba.

- Canonada de mànega tèxtil del tipus que utilitzen el bombers, recomanat per a bombes petites i mitjanes per instal·lacions de fins 2”. Aquesta també suporta el pes de la bomba, així com la columna d’aigua quan aquest és ple. El cable d’alimentació de la bomba es lliga al tub per deixant un marge de flexibilitat ja que aquest tub s’estira amb el pes de la columna d’aigua i en l’arrancada de la bomba. A l’igual que en el cas anterior es lliga una corda de poliester a la bomba, perquè ens cas de trencament del tub l’aguanti.

- Canonada d’acer galvanitzat, recomanat per a bombes mitjanes i grans per instal·lacions iguals o superiors a 2”. Els tubs es munten en trams rectes de 5 metres, unides entre ells amb platines del tipus brida , amb cargols d’acer inoxidable. Suporta el pes de la bomba, així com la columna d’aigua quan aquest és ple, mantenint més estable la bomba ja que amb aquest sistema no es tant inestable en les arrancades i les parades. El cable d’alimentació de la bomba es lliga a la canonada per mitjà de cremalleres de plàstic.

S’escull l’opció de la canonada d’acer galvanitzat ja que la mida del tub està sobre les 2” i a partir d’aquesta mida es recomana fer una instal·lació del tercer tipus perquè les bombes són més grans i així en l’arrancada i parada no es mouen tant. Es descarta la canonada de mànega tèxtil del tipus que utilitzen el bombers, ja que té un cost elevat i encara més els seus accessoris d’acoblament.

7.2.2 Filtració de l’aigua La filtració de l’aigua és molt important de cara un bon funcionament del reg ja que

un dels principals problemes del reg per degoteig és l’obturació dels emissors de reg. Per tant, l’elecció del tipus de filtre i on es filtra l’aigua és important.

Es presenten diferents alternatives per la ubicació dels filtres, que són les següents:

- Filtració de l’aigua abans de que entri al dipòsit principal.

- Filtració de l’aigua al aspirar-la del dipòsit principal.

- Filtració de l’aigua després de la impulsió del grup de pressió abans d’entrar a la xarxa general de canonades.

- O combinacions de les anteriors solucions.


17

S’adopta la solució de combinar diferents alternatives , filtrant l’aigua al entrar al dipòsit principal, al aspirar-la d’aquest i al impulsar-la cap al circuit principal. Així s’aconsegueix un òptim filtrat de l’aigua evitant possibles obturacions.

Es presenten diverses alternatives del tipus de filtrat i filtres a instal·lar, que es poden dividir en aquests dos grups:

Filtres de gravetat : les reserves d’aigua com ara dipòsits, basses, etc, poden utilitzar-se com una forma de filtració. La seva funció principal és propiciar la sedimentació de la matèria en suspensió. D’aquesta manera es separen gran part dels sòlids amb gravetat específica més gran que l’aigua, com per exemple l’arena, l’argila, i altres sediments.

Filtres de pressió: en trobem de molts tipus com els enumerats a continuació.

- Filtres de sorra.

- Filtres de malla.

- Filtres de doble malla.

- Filtres d’anelles.

- Filtres centrífug.

S’opta per seleccionar filtres de gravetat com els dipòsits ja que se sap que en el sistema de reg hi seran presents. A més es selecciona, d’entre els filtres de pressió, els filtre de malla, de sorra i d’anelles.

7.2.3 Dipòsits d’aigua En la distribució i el nombre de dipòsits d’aigua s’han definit varies alternatives

vàlides:

- Un sol dipòsit d’aigua , per emmagatzemar l’aigua dels dos pous i de la pluja.

- Un dipòsit d’aigua principal per emmagatzemar l’aigua dels pous i un altre de secundari per recollir les aigües pluvials.

- Tres dipòsits, el principal per l’aigua dels pous, el secundari per l’aigua de la pluja de les teulades de les edificacions. I el de decantació que recull l’aigua de la part central del camí formigonat de la vinya.

També es troben cinc possibles alternatives, en quan a la seva estructura física:

- Metàl·lic: Base de formigó, fet amb xapes de ferro unides amb cargols i un a lona interior de plàstic.

- D’obra: fet amb fonaments de formigó amb estructura de ferro en forma de malla, parets d’obra arrebossada i lliscada.

- De poliester: dipòsit fabricat en poliester i soterrat a terra fent un fonament i després recobrint-lo.

- Metàl·lic compacte: dipòsit fabricat en metall i soterrat a terra fent un fonament i després recobrint-lo.

- Prefabricat d’obra: prefabricat amb formigó i estructura interior de ferro en forma de malla i soterrat a terra en un fonament o sense ell. També pot anar sense soterrar.


18

El sistema de reg constarà de tres dipòsits d’aigües, escollint així la tercera alternativa anteriorment esmentada, ja que aquesta permet aconseguir el màxim estalvi i recuperació d’aigua.

7.2.3.1 Dipòsit principal

El dipòsit principal és el que rep l’aigua dels dos pous i del dipòsit secundari d’aigües pluvials. El dipòsit principal ha de ser el de tamany més gran, ja que ha d’emmagatzemar el major volum d’aigua de la pluja possible. A més, al utilitzar el pou principal amb el molí de vent hidràulic, fa que si funciona més hores el molí gràcies al vent estalviem el màxim d’energia elèctrica i emmagatzemem aigua per els períodes que no fa tant de vent.

S’ha optat per el dipòsit metàl·lic amb base de formigó, fet amb xapes de ferro unides amb cargols i un a lona interior de plàstic.

7.2.3.2 Dipòsit secundari d’aigües pluvials

El dipòsit secundari és el que conté l’aigua de la pluja que cau sobre el magatzem , la caseta de maquines i del dipòsit de decantació. La capacitat d’aquest dipòsit no és de tanta importància ja que es bombejarà l’aigua d’aquest cap al dipòsit principal. Aquest dipòsit està situat entre la caseta de màquines i el magatzem.

S’ha optat per el dipòsit fabricat en poliester i soterrat a terra fent un fonament i després recobrint-lo.

7.2.3.3 Dipòsit de decantació

El dipòsit de decantació és el que recull les aigües pluvials de la part central del camí de la vinya que està formigonat en forma de canalització fins a aquest dipòsit ,aprofitant així la pendent del terreny. La seva estructura interior és més peculiar que la resta de dipòsits, ja que està compost per diferents departaments en el seu interior.

S’ha optat per el dipòsit prefabricat amb poliester i soterrat a terra fent un fonament i després recobrint-lo.

7.2.4 Grup de pressió

Per bombejar l’aigua del dipòsit principal a una pressió i un cabal cap a la xarxa de distribució general, s’han determinat tres possibles solucions vàlides:

- Un sol grup de pressió amb les corresponents vàlvules a l’entrada i la sortida per poder maniobrar en cas d’avaria i necessitat d’extracció d’aquesta.

- Dos grups de pressió un de principal i un de reserva.

- Dos grups de pressió però alternant el seu funcionament. I que en cas d’avaria puguin anar un o l’altre.

S’ha optat per la solució de dos grups de bombeig amb funcionament alternatiu .

Es presenten diferents tipus de grups de pressió a instal·lar, que es poden dividir en aquests grups:

- Bombes estàndard monocel·lulars.

- Bombes centrífugues monocel·lulars.


19

- Bombes centrífugues multicel·lulars.

- Bombes monocel·lulars en línia amb impulsor semi obert.

- Bombes autocebants.

- Bombes monobloc d’aspiració axial.

- Bombes de pistons (per circulació de líquids a altes pressions).

- Bombes de circulació d’acoblament curt.

Dins de la immensa gamma del mercat es podria fer una enumeració més gran d’alternatives, però s’ha considerat les aquí presents, seleccionant les bombes centrífugues multicel·lulars verticals per aquesta aplicació.

7.2.5 Xarxa de distribució general La xarxa de distribució general està constituïda per les canonades principals que

donen servei als diferents sectors de reg.

Aquesta xarxa de distribució presenta diferents alternatives:

- Un sol punt de sortida des del grup de pressió, i una sola canonada per tots dos sectors de reg.

- Dos punts de sortida des del grup de pressió, amb dues canonades principals una per a cada sector de reg.

- Un sol punt de sortida des del grup de pressió, amb una derivació amb “T” mitjançant dues vàlvules amb possibilitat de discriminar al sector a regar.

S’ha optat per l’opció d’un punt de sortida del grup de pressió, amb derivació amb “T” ja que així s’estalvia una canonada. Per tant més petita la rasa a obrir serà més petita i permet al igual que el de dos sortides donar servei a un o l’altre sector, o als dos a l’hora. Amb aquesta solució s’aconsegueix no donar sempre pressió a tot el sistema de reg sinó al sector que interessa.

En quant a la seva estructura física es presenten diferents tipus de canonades a instal·lar, que es poden dividir en aquests grups:

- Tub de polietilè PE

- Tub de PVC

- Tub de ferro galvanitzat.

- Tub de acer galvanitzat.

S’escull per les canonades principal i dels sectors de la xarxa de distribució general d’aigua de reg , el tub de polietilè PE, d’alta densitat.

7.2.6 Distribució de les zones de reg En la distribució de les zones de reg tenim moltes alternatives:

- Una zona de reg per a cada passada de vinya (filera de ceps). S’obtenen tantes zones com passades de vinya. En aquest cas setanta vuit zones.

- Una zona de reg cada dues passades de vinya. Serien trenta nou zones.

- Una zona de reg cada tres passades de vinya. S’obtenen vint-i-sis zones.


20

- Una zona de reg per a cada sis passades. En aquest cas tretze zones.

- Una zona de reg per a cada sector del camp o sigui en aquest cas dos.

- Una zona de reg per tot el conreu , per tant una única zona.

I així podríem anar jugant amb el nombre de passades de ceps per zona.

Finalment es tria l’opció de tres passades per zona. Es considera la més adient tenint en compte que lo ideal seria una zona per passada, però això comporta un cost molt més elevat .

7.2.7 Distribució de les vàlvules de les zones de reg Les vàlvules de cada zona s’han d’ubicar en alguna posició del terreny i no massa

llunyana al circuits a alimentar. Es poden disposar de moltes formes, heus aquí alguna d’elles:

- En arquetes fetes d’obra i amb tapa metàl·lica ,protegides dels agents externs.

- En arquetes prefabricades de plàstic o metall, protegides dels agents externs.

- Directament enterrades sota terra.

- Directament a l’aire lliure.

- Enterrades amb protecció.

S’ha optat per l’opció de les arquetes d’obra ja que queden resguardades de qualsevol agent extern i a més permeten un accés fàcil a l’hora de manipular-les.

També s’ha de tenir en compte la posició d’aquestes vers els circuits a alimentar, es presenten diverses alternatives:

- Una davant cada zona a alimentar

- Agrupades en diferents punts diverses zones.

- Agrupades per sectors de reg

- Totes agrupades al mateix punt

S’opta per posar-les agrupades en diferents punts de diverses zones ja que a l’haver triat l’opció de l’arqueta aquest tipus d’estructura va molt bé per situar-les en grups no molt llunyans de la zona a regar per cada una d’elles. Així tampoc s’han de fer excessives arquetes.

Finalment s’ha de fer una elecció del tipus de vàlvula de regulació a emprar segons les necessitats del sistema. Dintre de les diverses gammes presents en el mercat i les diverses classificacions que es poden fer de les vàlvules, es presenten diferents alternatives vàlides a adoptar:

- vàlvula de comporta

- vàlvula de globus

- vàlvula de pistó

- vàlvula de papallona

- vàlvula de con (d’obturador cònic)

- vàlvula de bola (d’obturador cilíndric i esfèric).


21

- vàlvula de membrana

Finalment fent una valoració de les diverses classificacions establertes, s’opta per escollir les de tipus de papallona, de bola i de comporta.

7.2.8 Goters o emissors En la distribució dels emissors es presenten vàries alternatives , però aquí si que

només una d’aquestes és la més correcta i gairebé l’única vàlida.

Situacions possibles del emissors:

- Un cada cep.

- Dos cada cep, un a cada costat del cep.

- Situar cada emissor entre els dos ceps.

La tercera situació és la més aconsellable i gairebé l’única vàlida. L’emissor a d’estar a prop del cep, però evitant que el goter estigui damunt el tronc, ja que l’alta humitat d’aquesta petita zona podria provocar la mort de la planta.

Es tracta de situar els emissors entre dos ceps, en aquest cas disposats cada 1,30m, per tant separats 0,65m de cada cep. Qualsevol altra disposició ens provoca bulbs asimètrics en relació a l’eix del cep, la qual cosa dificulta el creixement homogeni de les arrels.

Un cop establerta la seva disposició, s’ha de fer una elecció del tipus de goter o emissor a emprar segons les necessitats del sistema. Dins de les diverses gammes presents al mercat i les diverses classificacions, es presenten les següents alternatives vàlides a adoptar:

Segons la seva instal·lació a la canonada:

- En derivació o sobre línia. (s’instal·len tallant al tub i inserint-los a ell).

- En intercalació o interlínia. (s’instal·len fent un orifici al tub).

- En integració o integrats. (s’instal·len dintre el tub durant el procés de fabricació i estan termosoldats en l’interior del tub).

També es troben classificats segons el seu comportament hidràulic:

- Normals o estàndard. ( a major pressió més cabal treuen).

- Conducte llarg, microtub. ( tub de petit diàmetre i longitud variable).

- De laberint. (l’aigua segueix una trajectòria tortuosa, que fa treballar a règim turbulent el goter).

- Helicoidals. (goter compacte en que l’aigua segueix una trajectòria helicoidal).

- De orifici. (goters de propilè on l’aigua surt a l’exterior a través d’un orifici, on es dissipa la pressió disponible).

- Inestables, tipus vortex. (l’aigua està obligada a circular a través d’una cambra tangencial , on entra originant un flux vortical, és una petita autocompensació).

- Turbulents, autocompensats. (mantenen el cabal constant encara que es produeixin variacions dintre de un rang establert).

- Especials o regulables. (es pot regular es seu cabal girant el cos del goter).


22

Valorant les diverses classificacions establertes en aquest anàlisi, s’opta per escollir els goters interlínia de laberint per la seva fàcil instal·lació i manteniment. A més, presenten el avantatge que són molt poc sensibles a les temperatures i menys que els helicoidals a la pressió i obturacions.

7.2.9 Dipòsits fertilitzants A l’hora d’analitzar aquest apartat no tenim opcions ja que el client exigeix tenir

quatre dipòsits de fertilitzants amb els quatre productes que ell utilitza.

Només es presenta l’alternativa de tria la seva estructura física, que pot ésser de:

- De poliester (P.R.F.V): dipòsit fabricat en poliester i estructura rodona, amb les boques de sortida, entrada i tapa

- Metàl·lic compacte: dipòsit fabricat en metall, amb les boques de sortida i entrada.

- Prefabricat d’obra: prefabricat amb formigó i estructura interior de ferro en forma de malla, amb les boques de sortida, entrada i tapa.

S’opta per l’opció de poliester i estructura rodona, amb les boques de sortida, entrada i tapa.

7.2.10 Bombes fertilitzants Per injectar el fertilitzant a una pressió i un cabal cap a la xarxa de distribució

general, s’han determinat tres possibles solucions vàlides:

- Un sol grup injector amb les corresponents vàlvules a l’entrada i la sortida per poder maniobrar la selecció del fertilitzant a emprar i manipular-la en cas d’avaria o necessitat d’extracció d’aquesta.

- Dos grups injectors un de principal i un de reserva.

- Dos grups injectors però alternant el seu funcionament. I que en cas d’avaria puguin anar un o l’altre.

S’ha optat per la solució d’un sol grup injector, ja que no s’usa sempre el sistema de fertilització i posar dues bombes injectores seria encarir el sistema.

Es presenten diferents tipus de bombes injectores a instal·lar, que es poden dividir en aquests grups:

- Bombes estàndard monocel·lulars.

- Bombes centrífugues monocel·lulars.

- Bombes centrífugues multicel·lulars.

- Bombes monocel·lulars en línia amb impulsor semi obert.

- Bombes autocebants.

- Bombes monobloc d’aspiració axial.

- Bombes de pistons (per circulació de líquids a altes pressions).

- Bombes de circulació d’acoblament curt.


23

Dins de la immensa gamma del mercat es podria fer una enumeració més gran d’alternatives, però s’ha considerat les aquí presents, seleccionant les bombes centrífugues multicel·lulars horitzontals per aquesta aplicació.

7.3 Sistema de control automàtic

7.3.1 Nivell dels pous El control de nivell dels pous presenta diverses alternatives:

- Funcionament directe, sense cap sensor per controlar el nivell del pou.

- Funcionament amb un sol sensor situat a una certa distància per sobre la bomba per controlar la baixada de nivell del pou i parar-la en cas de davallada del nivell d’aigua.

- Equip de sondes, amb tres sondes per el control total del nivell del pou.

S’escull la solució del equip de sondes, amb tres sondes per tenir un control màxim del nivell del dipòsit.

També s’ha de fer una tria de quin tipus de dispositius sensors de nivell s’instal·len. Aquí també es presenten vàries opcions vàlides dintre l’innumerable nombre de tipus de dispositius existents en el mercat.

- Indicadors de nivell: s’usen per mesurar, visualitzar i monitoritzar nivells continus de tot tipus de líquids, són elements que informen.

- Interruptors de nivell: s’usen per monitoritzar i controlar nivells de tot tipus de líquids en recipients. La diferència més elemental amb els indicadors de nivell és que usen la funció de commutació d’un contacte ja sigui NC o NA. Són elements que intervenen.

- Sondes de pou profund: treballen estant en contacte directe amb el líquid en qüestió.

S’opta per la tercera opció, sondes de nivell de pou profund, ja que és l’aplicació ideal per aquestes, perquè es tracte d’un pou.

Dins d’aquest tipus de sondes de pou, es troben també diferents alternatives a l’hora d’escollir quina sonda instal·lar.(veure annex 3)

- Sondes de nivell de pou del tipus conductives.

- Sondes de nivell de pou del tipus diferencials de pressió.

D’aquestes dues alternatives s’escull la de tipus diferencial de pressió.

7.3.2 Nivell dels dipòsits d’aigua Per la detecció del nivell dels dipòsits del sistema es determinen vàries alternatives:

- Amb un sol sensor de nivell, situat a la part alta del dipòsit. Aquest sensor dóna la senyal de dipòsit ple i permet l’entrada d’aigua quan aquest baixa, per sota d’ell.

- Dos sensors de nivell, l’un situat a nivell alt i l’altre a baix. El de dalt fa de senyal de dipòsit ple i permet l’entrada d’aigua quan aquest baixa per sota d’ell. El de


24

baix controla la senyal de no entrada d’aigua i per tant l’alarma i la parada del grup de pressió.

- Tres sensors de nivell, un situat a d’alt, l’altre al mig i el darrer a baix. Mitjançant el sensor de nivell alt i el de nivell mig realitzarem el control d’entrada d’aigua al dipòsit. Amb el sensor de nivell baix es controla la senyal de no entrada d’aigua i per tant l’alarma i la parada del grup de pressió.

Existeixen moltes més alternatives i combinacions, però es determina tenir en compte només les esmentades a l’hora de fer l’anàlisi de solucions per determinar quina opció s’adopta en cada cas.

També s’ha de fer una tria de quin tipus de dispositius sensors de nivell s’instal·len. Aquí també es presenten vàries opcions vàlides dins de l’innumerable nombre de tipus de dispositius existents en el mercat.

- Indicadors de nivell: s’usen per mesurar, visualitzar i monitoritzar nivells continus de tot tipus de líquids: són elements que informen.

- Interruptors de nivell: s’usen per monitoritzar i controlar nivells de tot tipus de líquids en recipients. La diferència més elemental amb els indicadors de nivell és que usen la funció de commutació d’un contacte ja sigui NC o NA. Són elements que intervenen.

- Detectors de nivell: treballen sense estar en contacte directe amb el líquid en aquest cas.

- Sondes de nivell: treballen estant en contacte directe amb el líquid en qüestió.

7.3.2.1 Nivell Dipòsit Principal

Existeixen moltes més alternatives i combinacions però es selecciona l’alternativa de tres sensors de nivell per al dipòsit principal. Un a dalt, l’altre al mig i un a baix. Així es permet una millor gestió de l’entrada d’aigua sense engegar i parar tant la bomba i senyalitzar i aturar el grup de pressió en cas d’emergència per nivell baix.

A l’hora d’escollir els dispositius sensors del nivell es tria, dins dels diferents tipus, els interruptors de nivell ja que són ideals per el control de líquids en recipients, com és el cas. En el mercat les diferents marques comercials ofereixen una amplia diversitat d’aquest tipus de dispositiu sensor. Es decideix optar per un interruptor de nivell plàstic, compost per un contacte reed amb alta capacitat d’interrupció.(veure annex 3)

7.3.2.2 Nivell Dipòsit d’Aigües pluvials

En el cas del dipòsit d’aigües pluvials, s’escull la solució d’un sol sensor de nivell, per tal de realitzar el control d’aquest nivell.

Es tria un dispositiu sensor del tipus interruptor de nivell dintre dels enumerats anteriorment. Mirant l’innumerable gamma que ens presenta el mercat dintre d’aquest tipus de sensor, s’escull un interruptor de nivell de flotador magnètic. Aquest està equipat amb varis contactes per determinar el nivell. (veure annex 3).


25

7.3.2.3 Nivell Dipòsit Decantació

Es selecciona l’alternativa de un sol sensor de nivell per tal de controlar el nivell de l’estat d’aquest dipòsit. Es selecciona un dispositiu sensor del nivell del tipus interruptor de nivell.

Dins dels interruptors de nivell s’hi troben una gamma infinita de diferents variants. La opció escollida per al control de nivell d’aquest dipòsit és un interruptor de nivell de flotador magnètic, com en el cas anterior. (veure annex 3).

7.3.3 Control Grup de Pressió El grup de pressió utilitzat per el disseny del sistema de reg és un grup de corbes

planes de pressió i cabal, ja que no existeixen grups que et proporcionin un cabal i pressió concrets. Per tant, com a solució al problema, es proposa portar el grup de pressió al règim de treball adequat per aquest cas, proporcionant així el cabal i la pressió que es necessita per al bon funcionament del sistema.

Per poder portar el grup de pressió al règim que volem de treball es proposen vàries solucions:

- La més simple o rudimentària és posar un vàlvula manual i un cabalímetre i ajustar manualment el cabal fins a aconseguir el que es desitja.

- Posar un controlador de processos el qual controli una electrovàlvula que obrirà més o menys segons el que el controlador li digui i un cabalímetre amb sortida analògica o digital que doni la lectura del cabal al controlador i aquest pugui actuar segons la lectura sobre la vàlvula.

- Realitzar un control més acurat mitjançant un control PID. Aquest està compost per un cabalímetre amb sortida analògica, un controlador de processos i un variador de freqüència que actua sobre el grup de pressió, formant així un llaç tancat.

En aquest cas també es podrien trobar moltes més alternatives, però s’opta per la tercera mitjançant el control PID.

7.3.4 Control d’alimentació a les zones de reg El control d’alimentació a les zones de reg ve determinat per l’opció triada a la xarxa

de distribució general.

Com que s’ha optat per l’opció d’un punt de sortida des del grup de pressió, amb derivació amb “T”, s’ha de poder donar servei a un o l’altre sector , o als dos a l’hora. Per tal de fer aquestes manipulacions de triar el sector, s’utilitzen vàlvules de regulació i vàlvules manuals perquè en cas d’avaria o reparació de les vàlvules de regulació es puguin manipular fàcilment. (Aquest senyals d’obrir i tancar els sectors vénen donades pel controlador del sistema).

Ara bé, s’ha de fer una elecció del tipus d’accionament automàtic de les vàlvules de regulació a emprar segons les necessitats del sistema. Heus aquí possibles tipus a adoptar:

- vàlvula manual.

- vàlvula pneumàtica.

- vàlvula selenoïdal.


26

- vàlvula servomotoritzada.

S’escull l’opció de la vàlvula selenoídal, per a les electrovàlvules dels dos sectors, per les de les zones de reg i pel grup de pressió, ja que el seu cost és més econòmic.

7.3.5 Nivell dipòsits fertilitzants Per poder saber l’estat del nivell dels dipòsits del sistema es determinen vàries

alternatives, que depenen, en gran part, de la posició en que es col·loca el sensor de nivell al dipòsit:

- Un sol sensor de nivell, situat a un nivell baix del dipòsit per determinar quan baixa el nivell de fertilitzant del dipòsit i realitzar la parada del grup injector.

- Dos sensors de nivell, l’un situat a nivell mig-baix i l’altre a baix. El de dalt determina el nivell de fertilitzant del dipòsit indicant que s’ha d’omplir quan aquest baixa, per sota d’ell. El de baix controla la senyal d’alarma i parada del grup de injector.

Existeixen moltes més alternatives i combinacions , però es tria la solució de dos sensors de nivell. Un a nivell mig-baix i l’altre baix de tot. Així, es permet una millor gestió del nivell de fertilitzant , a més de senyalitzar i aturar l’equip injector en cas d’emergència per falta de fertilitzant.

També s’ha de fer una tria de quin tipus de dispositius sensors de nivell s’instal·len. Aquí també es presenten vàries opcions vàlides dins de l’innumerable nombre de tipus de dispositius existents al mercat.

- Indicadors de nivell: s’usen per mesurar, visualitzar i monitoritzar nivells continus de tot tipus de líquids: són elements que informen.

- Interruptors de nivell: : s’usen per monitoritzar i controlar nivells de tot tipus de líquids en recipients. La diferència més elemental amb els indicadors de nivell és que usen la funció de commutació d’un contacte ja sigui NC o NA. Són elements que intervenen.

- Detectors de nivell: treballen sense estar amb contacte directa amb el líquid en aquest cas.

- Sondes de nivell treballen estant en contacte directe amb el líquid en qüestió.

A l’hora d’escollir els dispositius sensors del nivell, es tria, dins dels diferents tipus, els interruptors de nivell, ja que són ideals per el control de líquids en recipients com és el cas. Dins de l’amplia gamma del mercat es decideix instal·lar un interruptor de nivell plàstic, compost per un contacte reed amb alta capacitat d’interrupció.(veure annex 3)

7.3.6 Control bomba injectora El grup injector utilitzat per el disseny del sistema de reg, és un grup de corbes

planes de pressió i cabal, ja que no existeixen grups que et proporcionin un cabal i pressió concrets. Per tant, com a solució al problema, es proposa portar el grup injector al règim de treball adequat per cada cas, proporcionant així el cabal i la pressió que es necessita per al bon funcionament del sistema en cada moment.

Per poder portar el grup injector al règim que volem de treball es proposen vàries solucions:


27

- La més simple o rudimentària és posar un vàlvula manual i un cabalímetre i ajustar manualment el cabal fins aconseguir el que es desitja.

- Posar un controlador de processos el qual controli una electrovàlvula que obrirà més o menys segons el que el controlador li digui i un cabalímetre amb sortida analògica o digital que doni la lectura del cabal al controlador i aquest pugui actuar segons la lectura sobre la vàlvula.

- Realitzar un control més acurat mitjançant un control PID. Aquest està compost per un cabalímetre amb sortida analògica, un controlador de processos i un variador de freqüència que actua sobre el grup de pressió, formant així un llaç tancat.

En aquest cas també es podrien trobar moltes més alternatives, però s’opta per la tercera, mitjançant el control PID per realitzar la regulació del fertilitzant.

7.3.7 Control de les Condicions Climàtiques Per controlar les condicions climàtiques s’han d’obtenir unes dades o inputs

d’entrada mitjançant elements de captació que permetin, a l’equip gestionador del sistema, saber quines condicions climàtiques hi ha en cada moment. Aquests elements de captació han de realitzar la mesura de diferents factors ambientals com el vent, la temperatura, la pluja i la humitat de sòl.

Es presenten diferents alternatives per tal de solucionar el problema:

- La més rudimentària és prendre aquestes dades manualment i llavors, segons el resultat, programar el reg a realitzar en aquell moment.

- Una estació meteorològica compacta .

- L’instal·lació de diferents elements de captació individuals.

Es determina adoptar la tercera solució, de diferents tipus de elements de captació. Així es fa servir el controlador del sistema per regular totes aquestes dades i variables, aprofitant així el seu potencial.

Ja que s’escull l’opció de diferents elements de captació individuals, s’ha de determinar què es vol mesurar i escollir quin tipus d’element de captació es necessita.

Les diferents alternatives o elements a mesurar són:

- El vent, direcció i velocitat d’aquest.

- La temperatura ambient.

- La pluja, quantitat de precipitació i intensitat de caiguda.

- El sol, incisió solar i hores de sòl.

- La pressió atmosfèrica.

- La humitat, del sòl i de l’ambient.

S’opta per fer una mesura del la temperatura del sòl i de l’ambient. Així com la mesura del vent , la pluja, la humitat relativa i la pressió atmosfèrica, com també les hores de sol.

Tot seguit es presenten els diferents tipus d’elements de captació necessaris per fer aquestes mesures.


28

- Anemòmetre: és un aparell meteorològic que s’utilitza per mesurar i registrar la velocitat del vent, així com la seva direcció.

- Baròmetre: instrument que s’usa per mesurar la pressió atmosfèrica. Entre els més utilitzats es troben el baròmetre aneroïde i el baròmetre de mercuri.

- Piranòmetre: Instrument que mesura la radiació solar (radiació global) rebuda des de tot l’hemisferi celest sobre una superfície horitzontal terrestre.

- Pluviòmetre: instrument que mesura la quantitat d’aigua que cau, la seva unitat de mesura és en mil·límetres.

- Psicròmetre: instrument utilitzat per mesurar la humitat o vapor d’aigua de l’atmosfera. Mesura la humitat relativa en % de un mode indirecte.

- Termòmetre: instrument que serveix per mesurar la temperatura. Es fan servir diferents escales com la Celsius, la Fahrenheit, la Kelvin i l’Absoluta.

7.3.8 Controlador del Procés o Sistema

7.3.8.1 Elecció del Controlador del Sistema

El controlador del sistema és l’encarregat de gestionar tot el sistema de reg . Llegeix totes les entrades o inputs, les analitza i, segons els valors d’aquestes, realitza una tasca o una altra sobre les sortides o actuadors.

Es defineixen tres tipus de dispositius de control per solucionar el problema del control del sistema:

- Sistema basat en microprocesador.

- Sistema basat en autòmat programable.

- Sistema basat en PC.

L’elecció d’aquests tipus de dispositius s’ha de fer tot seguint una sèrie de criteris. Com són: el cost econòmic, el rendiment de l’equip vers necessitats del sistema a automatitzar, capacitat d’entrada i sortida, modularitat, facilitat d’instal·lació i connectivitat. (veure annex 3)

Tenint amb compte tots aquests aspectes s’opta per la segona alternativa: un sistema controlat per un autòmat programable(PLC).

7.3.8.2 Elecció del tipus d’autòmat programable

En el mercat hi ha una amplia gamma de PLC’s de diferents marques reconegudes i no tant reconegudes. La majoria d’ells disposen de les característiques i elements necessaris per tal de realitzar el control d’aquest sistema. Dins de cada marca es troben varis models de diferents característiques per poder-los adaptar millor a les necessitats del sistema a controlar. Per tant, primer es fa una tria de la marca de PLC a usar i després el model d’aquesta marca que convé tenint en compte les necessitats del sistema.

Es presenten algunes de les alternatives possibles de PLC’s dintre de les diferents marques :

- Siemens

- Omron


29

- Mitsubishi

- Klöckner moeller

- Telemecanique

- Allen Bradley

- LG(Lucky Goldstar)

- GE Fanuc

- Modicon

S’opta per escollir el Siemens, ja que és una marca reconeguda i fiable. A més, és el que usa més freqüentment l’empresa instal·ladora.

S’ha d’escollir el model a emprar dins d’aquesta marca. En aquest cas també es presenten moltes alternatives:

- La sèrie Logo ,més aviat d’àmbit domèstic.

- La sèrie Simatic S5, sèrie més antiga.

- La sèrie Simatic S7-200, adoptada al absorbir de texas instruments.

- La sèrie Simatic S7-300

- La sèrie Simatic S7-400

- La sèrie Simatic 505

- SIMOTION

S’escull l’opció de la sèrie S7-300, perquè presenta molts recursos i opcions. A més, és suficient per a l’aplicació a realitzar.

7.3.8.3 Elecció de l’estructura externa del PLC

Existeixen dos tipus d’estructures externes, la compacta i la modular.(veure annex 3).

La compacta es caracteritza per presentar en un sol bloc tots els seus elements, com són la font d’alimentació, la CPU, la memòria, entrades/ sortides...

La modular es caracteritza per dividir la seva estructura en mòduls o parts, de les quals cada una realitza un funció específica. Aquesta estructura modular presenta alhora dos tipus diferents de mòduls: l’estructura americana i l’europea.

- Americana: aquesta estructura separa les entrades i les sortides de la resta de l’ autòmat, de manera que la CPU, la memòria d’usuari o de programa i la font d’alimentació, formen un bloc compacte.

- Europea: aquesta estructura es caracteritza perquè cada element consta d’un mòdul o bloc.

S’opta per l’elecció de l’estructura modular europea ja que és la més utilitzada per l’empresa instal·ladora, i la més freqüent.

7.3.8.4 Elecció del tipus de programació a utilitzar

L’autòmat escollit disposa de dos mètodes de programació diferents en llenguatge Step-7, aquests són:


30

- Programació lineal: amb aquest mètode el programa s’ubica en un sol mòdul de programació, anomenat OB1, i aquest es processa cíclicament.

- Programació estructurada: aquest altra mètode de programació permet la generació d’altres mòduls els quals poden ser cridats des del principal OB1. Al finalitzar-los, es torna al programa principal OB1 i aquest es torna executar cíclicament.

S’escull l’opció de programació estructurada ja que permet una millor gestió i anàlisi de cada procés en concret del sistema.

7.3.8.5 Elecció del format de representació

El programa Simatic S7 permet varies possibilitats de representació dins del seu llenguatge. Aquests tipus de representació són:

- Llista d’instruccions AWL, es basa en l’àlgebra de Boole.

- Esquema de contactes KOP, es basa en contactes de lògica cablejada.

- Blocs funcionals FUP, es basa en les portes lògiques.

- Organigrama o diagrama de flux Hi-GRAF, és un sistema basat en figures geomètriques i símbols units per línies que mostren gràficament el procés.

- Gràfic Etapa-Transició GRAFCET, es basa en el gemma .

S’ha optat per fer servir el esquema de contactes KOP i el GRAFCET, per més comoditat del programador.

7.3.9 Quadre de comandament Pel que fa al quadre de comandament, es determinen vàries opcions vàlides alhora

d’escollir com es vol realitzar.

- La primera és la de posar un quadre de comandament amb els diferents elements de manipulació i senyalització corresponents del tipus polsadors, interruptors, làmpades de senyalització, per manipular el procés de reg.

- La segona és posar-hi un pannell de visualització del estat i senyals del procés, però amb elements de manipulació com en el cas anterior, per tal d’interactuar amb el sistema.

- La tercera es tracta d’instal·lar un pannell tàctil des de on poder visualitzar i manipular en tot moment el sistema de reg.

- La quarta consta de una barreja de la primera i la tercera. Consta del pannell tàctil per visualitzar i manipular el procés alhora que també s’hi pot trobar actuadors del tipus polsadors, interruptors, làmpades de senyalització, etc.

S’ha optat per escollir la quarta opció del pannell tàctil per visualitzar i manipular el procés de reg, així com actuadors del tipus polsadors , làmpades de senyalització, etc.

Tot seguit s’ha de fer una tria de quin tipus de material ha d’ésser aquest quadre de comandament. Aquí també es presenten vàries opcions vàlides dins de la gran varietat de tipus existents al mercat.

- Armari estanc metàl·lic: pintats interior i exteriorment.

- Armari estanc metàl·lic: d’acer inoxidable.


31

- Armari de Poliester : reforçat amb fibra de vidre premsat en calent.

- Armari de Plàstic: plàstic reforçat, pintat interior i exteriorment.

S’escull el de tipus metàl·lic pintats interior i exteriorment, pel seu grau de protecció més fort i resistent als cops. La seva ubicació en la caseta de maquines és pròxima a la porta d’entrada i allunyat de les bombes i dipòsits.

8 Resultats finals

8.1 Sistema de reg

8.1.1 Entrada d’aigua al sistema Per l’obtenció o entrada d’aigua al sistema, s’ha optat per escollir l’opció d’un pou

com a principal i l’altre de suport. El principal funcionarà amb el molí de vent hidràulic i el de suport amb la bomba, com ja s’ha comentat amb anterioritat a l’anàlisi de solucions.

Pou principal:

1 molí de vent hidràulic de la marca comercial J.BORNAY Aerogeneradores.

Figura 1.Molí de vent hidràulic.

Té capacitat de treure, a 55 metres de profunditat, 1.460 litres/hora, amb un diàmetre del cos de la bomba de pistó de 23/4” i un diàmetre de roda de 3,66 metres.

Pou de suport:

1 bomba submergible de la marca comercial BLOCH model tipus 4XF-6-15T.

Figura 2.Bomba submergible del pou suport BLOCH 4XF-6-15T.

Té una potència de 1,1 kw trifàsica, capaç de treure a 85 metres de profunditat 1.800 litres/hora, i un pes de 16,1 kg.


32

Com a alternativa del tipus d’instal·lació i de canonada a instal·lar per el pou de suport, s’escull la tercera opció en l’anàlisi de solucions.

Aquesta canonada d’elevació d’aigua del pou consta de tub d’acer galvanitzat DIN 2463 de 2” (50,8mm) de diàmetre interior. Les unions d’aquests tubs de 2” són brides en forma de platina metàl·lica foradada PN 10 DIN 2576 i amb quatre cargols i quatre femelles hexagonals d’acer inoxidable mètric 12 . Entre platina i platina si col·loca una junta de goma per deixar estanc el circuit.

La llargada total de la canonada d’elevació és de 85 metres, i la llargada de cada canonada és de 5 metres. Per tant, hi ha 17 tubs d’acer galvanitzat amb les seves platines a cada extrem, que sumen un total de 34 platines o brides, 17 juntes de goma, 136 cargols i 136 femelles d’acer inoxidable.

Figura 3.Detall unió tubs i brides pou suport.

8.1.2 Filtració de l’Aigua Per la filtració de l’aigua del sistema s’ha escollit l’opció de combinar diferents

etapes del procés on filtrar l’aigua. Això provoca que s’hagi d’adequar el tipus de filtre necessari a cada zona.

8.1.2.1 Primera Etapa de Filtrat

La primera etapa es produeix quan l’aigua que prové dels dos pous i del dipòsit d’aigües pluvials entra al dipòsit d’aigua. Aquest provoca o realitza un filtrat per gravetat de l’aigua ja que en les reserves que acumulen un cert volum d’aigua es propicia la sedimentació de la matèria en suspensió. D’aquesta manera es separen gran part dels sòlids amb gravetat específica més gran que l’aigua, com per exemple l’arena, l’argila, i altres sediments.

Figura 4.Filtració per gravetat dipòsit principal d’aigua.


33

8.1.2.2 Segona Etapa de Filtrat

La segona etapa es produeix en el dipòsit d’aigües pluvials i, a l’igual que en l’anterior, es produeix una filtració per gravetat per l’acumulació d’un volum d’aigua, més un filtrat a l’entrada del dipòsit . Aquest es fa a través d’un filtre integrat de malla reixat d’acer inoxidable el qual filtra l’aigua que ve de les teulades del magatzem, de la caseta de màquines, i del dipòsit de decantació. Aquest filtre està integrat al dipòsit amb un suport a la boca d’entrada que permet extreure’l per a la seva neteja (veure figura 5).

Figura 5.Filtre integrat dipòsit d’aigües pluvials i detall filtració dipòsit d’aigües pluvials.

També es fa un filtrat a la sortida d’aquest dipòsit després de la bomba d’impulsió i abans d’entrar al dipòsit principal. Es realitza mitjançant dos filtres de malla disposats en paral·lel, de la marca comercial COYDO del tipus cartutx vertical de la sèrie 3P(veure figura 6 i 7).

Contenidor o recipient:

Model Supra 3P amb una capacitat d’alçada de cartutx de 20”: connexions de llautó d’entrada i sortida de 11/4”, dimensions de 590mm d’alçada i 125mm d’amplada i pressió màxima de 8 bars entre un rang de temperatures de 1ºC a 50ºC.

Figura 6.Recipient filtre model SUPRA 3P.

Cartutx:

Model de cartutx netejable amb una xarxa o malla de acer inoxidable disposada en forma de plecs. De la sèrie RPA 20 supra, amb un cabal òptim de 3.800 l/h, amb un grau de filtració de 70μm i unes dimensions de 505x70x27 mm.


34

Figura 7. filtre RPA 20 SUPRA d’acer inoxidable

8.1.2.3 Tercera Etapa de Filtrat

La tercera etapa es troba en el dipòsit de decantació, el qual consta de tres compartiments. Són com tres dipòsits, un al costat de l’altre, però amb la peculiaritat que la paret que els separa és més baixa que l’anterior i això fa que, un pic s’omple el primer compartiment, aquest es sobreïxi cap al segon fins a omplir-lo i es repeteix el procés en el tercer. Un pic el tercer és ple, la bomba extreu aquesta aigua enviant-la al dipòsit d’aigües pluvials. El filtrat per decantació provoca en aquest cas una sedimentació de sòlids de gravetat específica més gran que l’aigua en cada departament del dipòsit. En aquest cas la sedimentació més gran es troba en el primer departament del dipòsit i va disminuint en els altres dos. Tot i això, la bomba es col·loca dins un suport de plàstic (filtre) més gran que el seu diàmetre que està tapat al extrem i clavat al dipòsit. Aquest tub de plàstic (PVC) està ple de forats (més grans en la seva part alta i més petits en la part més baixa) per facilitar l’aspiració d’aigua de la bomba i així actua de filtre per la bomba perquè no absorbeixi els sediments del dipòsit(veure figura 8). A part de tots aquests elements, la pròpia bomba porta un filtre de reixeta propi en la part d’aspiració de l’aigua.

Figura 8.Detall filtració dipòsit de decantació.

8.1.2.4 Quarta Etapa de Filtrat

La quarta etapa és la que correspon al filtrat de l’aigua que s’agafa del dipòsit de reg per tal de ser impulsada pel grup de pressió. Aquí es realitza un filtrat de l’aigua en les diverses etapes mitjançant filtres de malla, d’anelles, centrífugs i de sorra, combinant així les diferents alternatives de l’anàlisi de solucions d’aquest punt. Es filtra a l’aspirar l’aigua del dipòsit principal i al impulsar-la cap a la xarxa de reg, de manera que s’aconsegueix un òptim filtrat de l’aigua evitant possibles obturacions.

8.1.2.4.1 Filtració en l’Etapa d’Aspiració


35

En l’etapa d’aspiració de l’aigua del dipòsit cap el grup de pressió es realitza un prefiltrat amb un filtre centrífug i un de malla, col·locats en sèrie i en aquest ordre. Els filtres centrífugs de vegades s’usen, com en aquest cas, per realitzar un prefiltrat abans del grup de pressió, però se’ls ha d’acompanyar sempre amb un filtre d’anelles o de malla darrera.

Filtre centrífug: de la marca comercial BELTRISA, model 10100010. Treballa a una pressió màxima de 6 kg/cm2,amb un cabal de 18 m3/h i una pèrdua de càrrega de 0,6 bars. Amb connexió rosca mascle de 2”(63mm).

Figura 9.Filtre centrífug BELTRISA.

Filtre de malla: de la marca comercial BELTRISA, del tipus automàtic model 10100011. Treballa a una pressió màxima de 10 kg/cm2,amb un cabal de 20 m3/h i una pressió de neteja de 2 kg/cm2. Té unes dimensions de 495 mm d’alçada i 200 mm de diàmetre. Amb connexió rosca mascle de 2”(63mm).

Figura 10.Filtre de malla automàtic BELTRISA.

8.1.2.4.2 Filtració en l’Etapa d’Impulsió En aquesta etapa es produeix una filtració de l’aigua després de la impulsió del grup

de pressió, o sigui abans d’entrar a la xarxa general de canonades. Els filtres usats en aquest cas són un filtre de sorra i un d’anelles col·locats en aquest ordre. Com en el cas anterior el filtre de sorra, es recomana que vagi acompanyat de filtre d’anelles o de malla.

Filtre de sorra: de la marca comercial CAUDAL, del tipus de metàl·lic galvanitzat model 10FTARMT25, amb un volum total de 265 litres i un cabal de 16-32 m3/h. Unes dimensions de 1.100 mm d’alçada i 700 mm de diàmetre. Amb connexió rosca femella de 2”(63mm). Amb capacitat per 400 Kg de sorra


36

Figura 11.Filtre de sorra CAUDAL.

Filtre d’anelles: de la marca comercial BELTRISA, del tipus automàtic model 10100015. Treballa a una pressió màxima de 10 kg/cm2,amb un cabal de 20 m3/h i una pressió de neteja de 2 kg/cm2. Té unes dimensions de 495 mm d’alçada i 200 mm de diàmetre. Amb connexió rosca mascle de 2”(63mm).

Figura 12.Filtre d’anelles automàtic BELTRISA.

8.1.2.4.3 Filtració en cada Zona de Reg Finalment es realitza una última filtració en cada zona de reg amb un filtre de malla

el qual acaba de treure qualsevol element que pugui arribar a obstruir els goters. Com que la instal·lació consta de dos sectors de reg, l’un amb 12 zones i l’altre amb 14, la suma total és de 26 zones de reg i per tant calen 26 filtres de malla a instal·lar.

Filtre de malla: de la marca comercial BELTRISA, del model 10100002. Treballa a una pressió màxima de 6 kg/cm2,amb un cabal de 2 m3/h i una pèrdua de càrrega de 0,05 bars. Té unes dimensions de 495 mm d’alçada i 200 mm de diàmetre. Connexió rosca mascle de 2”(63mm).

Figura 13.Filtre de malla BELTRISA.


37

8.1.3 Dipòsits d’aigua Per l’emmagatzematge de l’aigua, el sistema de reg constarà de tres dipòsits

d’aigües, escollint així la tercera alternativa anteriorment esmentada en l’anàlisi de solucions, ja que aquesta permet aconseguir el màxim d’estalvi i de recuperació d’aigua.

El dipòsit principal per l’aigua dels pous, el secundari per l’aigua de la pluja de les teulades de les edificacions i el de decantació per recollir l’aigua de la part central del camí formigonat de la vinya.

8.1.3.1 Dipòsit principal

El principal és el que rep l’aigua dels dos pous i del dipòsit secundari d’aigües pluvials. El dipòsit principal té forma de cilindre amb una capacitat de 122,5 m3 d’aigua ja que s’ha d’emmagatzemar el major nombre d’aigua de la pluja possible. Té una alçada de 3 metres, un diàmetre de 13 metres i és de la marca comercial TOLMET.

S’ha optat per el dipòsit metàl·lic amb base de formigó, fet amb xapes de ferro unides amb cargols i una lona interior de plàstic.

Figura 14.Dipòsit principal d’aigua.

8.1.3.2 Dipòsit secundari d’aigües pluvials

És el que conté l’aigua de la pluja que cau sobre el magatzem , la caseta de maquines i del dipòsit de decantació. El dipòsit té forma de cilindre, és de poliester amb una capacitat de 10 m3 d’aigua i és de la marca comercial REMOSA. Té una longitud de 3,620 metres i un diàmetre de 2,110 metres. Aquest dipòsit està situat entre la caseta de màquines i el magatzem, soterrat a terra en un fonament.

Figura 15.Dipòsit d’aigües pluvials.

8.1.3.3 Dipòsit de decantació

És el que recull les aigües pluvials del camí de la vinya formigonat. Té una capacitat de 7.500 litres de volum total i és de la marca comercial REMOSA. Aquest dipòsit ha estat


38

demanat sota comanda a la marca comercial, ja que només el fabrica amb dos departaments, però la marca comercial no ha posat cap impediment a l’hora de fabricar-lo. La seva estructura interior és més peculiar que la resta de dipòsits, ja que està compost per tres departaments de 2.500 litres cadascun. La seva forma és rectangular, amb els tres departaments interiors també rectangulars. Cada departament té una alçada i una longitud d’1 metre. El conjunt dels tres departaments supera els tres metres de longitud.

S’ha optat per el dipòsit prefabricat amb poliester i estructura interior en forma de departaments i soterrat a terra en un fonament, cobert per una reixa de ferro de fundició per tal de facilitar l’entrada d’aigua.

Figura 16.Dipòsit de decantació.

8.1.4 Grup de pressió Per bombejar l’aigua del dipòsit principal cap a la xarxa de distribució general s’ha

optat per la solució de dos grups de bombeig amb funcionament alternatiu.

1 equip de pressió de la marca comercial GRUNDFOS model HR CHV.

Figura 17.Grup de pressió GRUNDFOS model HR CHV.

Aquest equip esta composat per dues bombes de peu de potència de 1,1 kw cadascuna i una alimentació de 400 volts trifàsiques. Són del tipus centrífugues multicel·lulars verticals, capaces de treure a 91 metres de profunditat un cabal de 16m3/h amb una pressió màxima de 10 bars.

8.1.5 Xarxa de distribució general La xarxa de distribució general està constituïda per la canonada principal i els dos

sectors de reg. La canonada principal dona servei als dos sectors de reg i s’ha optat per l’opció d’un punt de sortida del grup de pressió, amb derivació amb “T”.


39

S’escull, dins de l’amplia gamma del mercat, tub de polietilè PE-100 d’alta densitat i 10 atmosferes amb un diàmetre dels més comuns 75/65,8mm ( el primer indica el valor del diàmetre exterior i el segon el interior en mil·límetres).

Figura 18.Tub de polietilè d’alta densitat.

La canonada bé enrotllada en rotllos de 50 metres i de 25 metres. Per saber el total de metres a instal·lar s’ha de sumar la longitud de la canonada principal més les dels dos sectors. La longitud de la canonada principal és de 52 metres, la del sector A és de 98,4 metres, mentre que la del sector B és de 115,2 metres. Això significa que es necessiten un cinc rotllos de 50 metres i un de 25 metres.

8.1.6 Distribució de les zones de reg Les canonades de les zones són aquelles que van des de l’electrovàlvula de la zona

corresponent, fins a la filera o passada on s’ubiquen els portagoters. Aquestes canonades estan alimentades a través de l’electrovàlvula de zona que alhora està alimentada de la canonada de cada sector de reg. Cal recordar que cada zona de reg està composta per tres passades o fileres, opció triada en l’anàlisi de solucions. Per tant, cada zona té tres canonades que arriben a cada electrovàlvula provenint de les tres passades que li corresponen.(veure plànol 2).

S’escull, dins de l’amplia gamma del mercat, tub de polietilè PE de baixa densitat i 2,5 atmosferes. Observant la varietat que hi ha entre diferents cases comercials, obtenim que un dels diàmetres més comuns i més adients per una instal·lació de reg per degoteig és 16/13,2mm.

Figura 19.Tub de polietilè de baixa densitat.

La canonada bé enrotllada en rotllos de 500 metres i de 100 metres. Per saber el total de metres a instal·lar s’ha de sumar la longitud de totes les fileres. La longitud d’una filera o passada és de 67,5 metres,(s’aproxima a 69) i estan disposades 78 fileres en total. La suma total és de 5.382 metres, això significa que es necessiten deu rotllos de 500 metres i quatre de 100 metres.


40

8.1.7 Distribució de les electrovàlvules de les zones de reg En l’anàlisi de solucions s’ha optat per col·locar les electrovàlvules de cada zona en

arquetes d’obra, ja que queden resguardades de qualsevol agent extern i a més permeten un accés fàcil a l’hora de manipular-les.

Es disposen agrupades en diferents punts de diverses zones, ja que al haver triat l’opció de l’arqueta, aquest tipus d’estructura va molt bé per situar-les en grups no molt llunyans de la zona a regar per a cada una d’elles. D’aquesta manera tampoc s’han de fer excessives arquetes.

Dins de l’amplia gamma existent del mercat i d’entre les diferents cases comercials, s’escull una electrovàlvula per les zones de reg del tipus 2/2 vies/posicions de plàstic (NC) de la marca comercial RAINBIRD de la sèrie PES-B amb depurador i regulador de cabal. El model RAIRV100PESB (194,17), amb connexió de 1” BPS femella. Per les zones de reg es necessiten 26 electrovàlvules d’aquest tipus.

Figura 20a.Electrovàlvula de les zones de reg.

Per als dos sectors de reg s’escull una electrovàlvula igual al model de l’anterior però una mida més gran. Aquesta és del tipus 2/2 vies/posicions de plàstic (NC) de la marca comercial RAINBIRD de la sèrie PES-B amb depurador i regulador de cabal. El model RAIRV250PESB (318,14), amb connexió de 21/2” BPS femella. Per als sectors de reg es necessiten 5 electrovàlvules d’aquest tipus.

Figura 20b.Electrovàlvula dels sectors de reg.

Finalment per les electrovàlvules més pròximes al grup de pressió (anteriors a la canonada principal de l’instal·lació) s’escullen electrovàlvules de gran cabal de comandament combinat del tipus 2/2 vies/posicions de plàstic (NA) de la marca comercial GSR de la sèrie 49. Aquestes electrovàlvules tenen un diàmetre nominal DN-76 amb connexió a 21/2” femella, amb cos de llautó i parts internes d’inoxidable. Treballen en un rang de pressions de 0-10 bars i un temps de resposta de 10 a 18 ms. Per al capçal de reg i el sistema de fertilització es necessiten 9 electrovàlvules d’aquest tipus.


41

Figura 21.Electrovàlvula del grup de pressió.

8.1.8 Goters o emissors En la distribució dels emissors la tercera situació és la més aconsellable i gairebé

l’única vàlida. Es tracta de situar els emissors entre dos ceps, en aquest cas disposats cada 1,30m, per tant separats 0,65m de cada cep.

El goter o emissor proposat és del tipus Netafim 164, del tipus interlínia i de laberint. Treballa a una pressió nominal de 1 bar, proporcionant un cabal nominal de 4 l/h i un coeficient de variació de fabricació(CV)=0,88%. L’equació característica del fabricant (la descàrrega) segueix aquesta funció geomètrica del tipus:

52,0*35,0* hhkq m == (13)

k: coeficient de descàrrega (k= 0,35).

m: exponent de descàrrega (m=0,52).

h: pressió de treball en kPa.

q: cabal en litres/hora.

Figura 22.Emisor interlínia de laberint.

El nombre de total d’emissors és de 4.056 ja que tenim 78 passades o fileres de ceps i en cada una d’elles s’hi distribueixen 52 emissors a la distància anteriorment citada.

8.1.9 Dipòsits fertilitzants Es disposa de quatre dipòsits de fertilitzants, tal i com ens marca el client. Són

dipòsits de la marca comercial REMOSA, model de cisternes de superfície P.R.F.V referència CVCFP 5 D2.


42

Figura 23.Dipòsit fertilitzant.

Els dipòsits són de poliester de superfície tancats amb fons pla i estructura cilíndrica, amb les boques de sortida, entrada i tapa. Tenen una capacitat de cinc mil litres cada un, 2 metres de diàmetre i una alçada de 2,035 metres.

8.1.10 Bomba fertilitzant Per injectar el fertilitzant a una pressió i un cabal cap a la xarxa de distribució

general s’ha determinat un sol grup injector amb les corresponents vàlvules a l’entrada i la sortida per poder maniobrar la selecció del fertilitzant a emprar i manipular-la en cas d’avaria o necessitat d’extracció d’aquesta.

Una Bomba de pressió de la marca comercial GRUNDFOS model CHIE 4-30.

Figura 24.Bomba centrífuga multicel·lular GRUNDFOS CHIE.

Aquest tipus de bomba de pressió és ideal per aplicacions de sistemes de bombeig on el funcionament de la bomba ha de cobrir necessitats específiques, com ara augments de pressió, subministres d’aigua, tractaments d’aigua, sistemes fertilitzants (com és el cas) i sistemes dosificadors de líquids en l’agricultura, horticultura, jardins, habitatges i petites indústries.

Aquest model de bomba és centrífuga multicel·lular horitzontal amb connexió d’aspiració axial y de descàrrega radial. Té l’eix prolongat de motor/bomba, està disponible en varies mides i números d’etapes per proporcionar el cabal i pressió necessaris. En aquest cas es selecciona el model CHIE 4-30-A-W-G-BUBE. Consta de dos components principals: el motor i el cos de la bomba.

El motor és un motor estàndard GRUNDFOS MGE monofàsic amb variador de freqüència incorporat. La seva potència és de 0,55 kw, amb una alimentació de 240


43

volts/50Hz i un consum de 4,30 - 3,60A . Aquest permet la connexió de senyals externes de control.

És capaç de treure un cabal de 4 m3/h a una altura màxima de 58 metres i una pressió de 10 bars. La temperatura del líquid ha d’estar compresa entre -10º i +110ºC i el seu nivell de soroll és inferior a 70db(A).(veure annex 3).

8.2 Sistema de Control Automàtic del Reg

8.2.1 Nivell dels Pous Per tal de tenir un control màxim del nivell del pou, s’ha escollit en l’anàlisis de

solucions, l’alternativa de l’equip de sondes amb tres sondes. A la figura 25a es pot veure la posició d’instal·lació de les tres sondes de nivell del pou.

Figura 25a.Esquema d’instal·lació de les sondes del pou.

S’opta per la opció de sondes de nivell de pou profund ja que és l’aplicació ideal per aquestes, perquè es tracte d’un pou. Dins d’aquest tipus de sondes de pou, es troben també diferents alternatives i s’escull la de tipus diferencial de pressió.

La sondes d’immersió escollides són de la marca comercial KOBOLD del model NTB-231H-1H. Treballen entre un rang de mesura de 0-200 metres de columna d’aigua a una temperatura entre -10ºC i 60ºC. La seva estructura física és d’acer inoxidable amb un grau de protecció IP68 i unes dimensions de 28 mm de diàmetre i 185 mm d’alçada. La senyal de sortida és una senyal analògica de 4-20 mA, amb protecció per sobretensions de l’ordre de 30V/600W/1ms.(veure annex 3)

Figura 25b.Sonda del pou.

La sonda d’immersió comprèn una cela de mesura, un transmissor de dos fils i un cable especial amb un tub capil·lar. La coberta comprèn acer inoxidable amb un diafragma sensible a la pressió que es protegeix amb un casquet de plàstic.


44

Figura 25c.Detall connexió sonda del pou.

La senyal es determina per la diferència de pressió entre la columna d’aigua i la pressió atmosfèrica que es transmet a l’aigua a través del tub capil·lar. Aquesta pressió diferencial és convertida en una senyal analògica de 4-20 mA per la cela ceràmica i el sistema electrònic.

8.2.2 Nivell dels Dipòsits

8.2.2.1 Nivell Dipòsit Principal

En l’anàlisi de solucions es selecciona l’alternativa de tres sensors de nivell per el dipòsit principal, ja que permet una millor gestió de l’entrada d’aigua sense engegar i parar tant el grup de pressió. A la figura 26a es pot veure la posició d’instal·lació dels tres sensors de nivell del dipòsit.

Figura 26a.Sensors de nivell del dipòsit principal.

Un sensor situat a d’alt, l’altre al mig i el darrer a baix. Mitjançant el sensor de nivell alt i el de nivell mig realitzarem el control d’entrada d’aigua al dipòsit. Amb el sensor de nivell baix controlem la senyal de no entrada d’aigua, aquest senyalitza i atura el grup de pressió en cas d’emergència per nivell.

A l’hora d’escollir els dispositius sensors del nivell, es decideix optar per un interruptor de nivell de tipus plàstic, de la marca comercial KOBOLD i model NKP. Treballa a una pressió màxima de 10 bars i a un màxim de 100ºC de temperatura. La seva tensió d’alimentació va des de 24 VDC o 24VAC amb una potència màxima de 40 W i 0,2 A, una resistència màxima de 80 mΩ i amb connexions per mètric M-16 o rosca G ½”.(veure annex 3).


45

Figura 26b.Interruptors de nivell dipòsit principal.

L’interruptor s’instal·la en posició horitzontal en la cara del recipient. A l’interior s’hi troba un contacte reed amb alta capacitat d’interrupció. També està compost per un flotador de plàstic amb bisagres i un imant que es desplaça en funció del nivell del líquid. El contacte reed és commutat per el imant segons la posició d’aquest. La funció de commutació (NA o NC) es determina per la posició com s’instal·la el interruptor de nivell. Aquesta funció es pot invertir simplement invertint la posició del interruptor.

8.2.2.2 Nivell Dipòsit d’Aigües pluvials

En el cas del dipòsit d’aigües pluvials, s’escull la solució d’un sol sensor de nivell i es tria un dispositiu sensor del tipus interruptor de nivell. Dins de l’innumerable gamma que ens presenta el mercat, s’escull un interruptor de nivell de flotador magnètic.

Aquest és de la marca comercial KOBOLD i del model N20-VA-1.2-SSS-2PVC. Treballa a una pressió màxima de 10 bars i a una temperatura màxima de 180ºC. La seva tensió d’alimentació va des de 24 VDC o 24VAC amb una potència màxima de 10 VA i 0,5 A i amb connexions per rosca G ½”.(veure annex 3).

Figura 27.Interruptor de nivell magnètic dipòsit d’aigües pluvials.

La seva posició d’instal·lació és vertical amb una longitud del tub de medició de 3 metres i un grau de protecció IP64. Aquest està equipat amb tres contactes N/A per determinar el nivell, hermèticament sellats dins el cos del tub que el sostén.

El flotador conté un imant que, al desplaçar-se per el tub , fa que el camp magnètic de l’imant commuti els contactes del nivell d’una manera indirecta, sense contactar-hi. El flotador que es desplaça amunt i avall en el líquid és l’únic element mòbil d’aquest tipus d’interruptor de nivell magnètic.

8.2.2.3 Nivell Dipòsit de Decantació

En el cas del dipòsit de decantació, s’escull la solució d’un sol sensor de nivell i es tria un dispositiu sensor del tipus interruptor de nivell. Dins de l’innumerable gamma que ens presenta el mercat, s’escull un interruptor de nivell de flotador magnètic.


46

Aquest és de la marca comercial KOBOLD i del model N10-VA-1.2-SS-1PVC. Treballa a una pressió màxima de 10 bars a una temperatura màxima de 180ºC. La seva tensió d’alimentació va des de 24 VDC o 24VAC amb una potència màxima de 10 VA i 0,5 A i amb connexions per rosca G ½”.(veure annex 3).

Figura 28.Interruptor de nivell magnètic dipòsit de decantació.

La seva posició d’instal·lació és vertical amb una longitud del tub de medició de 1 metre i un grau de protecció IP64. Aquest està equipat amb dos N/A contactes per determinar el nivell, hermèticament sellats dintre el cos del tub que el sostén.

El principi de funcionament és el mateix que en el cas anterior del dipòsit d’aigües pluvials, ja que és del mateix tipus.

8.2.3 Control Grup de Pressió La solució adoptada en l’anàlisi de solucions per portar el grup de pressió al règim de

treball desitjat, és la de realitzar un control mitjançant un control PID. Aquest està compost per un cabalímetre amb sortida analògica, un controlador de processos i un variador de freqüència que actua sobre el grup de pressió, formant així un llaç tancat de control.

En la figura 29a s’observa l’esquema del sistema de llaç tancat dissenyat per realitzar el control PID. Es podrien trobar moltes més alternatives, però s’opta per la exposada en la figura.

Figura 29a.Sistema de llaç tancat del control PID.

8.2.3.1 Convertidor de Freqüència

En aquest cas es selecciona el més adient per les característiques de treball del grup de pressió escollit. Es tracta d’un convertidor de freqüència de la marca comercial SIEMENS, model MICROMASTER 420,veure figura 29b.


47

Figura 29b.Converitdor de Freqüència SIEMENS MICROMASTER 420.

Aquest convertidor és indicat per aplicacions de bombes, ventilació i altres aplicacions en diversos sectors.

Les seves principals característiques són : alimentació alterna trifàsica de 380 a 480 V, rang de treball de potències de l’ordre de 0,37 kw a 11 kw amb una freqüència de xarxa de 47 a 63 Hz. Consta de tres entrades digitals, dues analògiques, de una sortida analògica i de tres sortides per relé totes elles parametritzables.

Consta de protecció pel motor i pel convertidor. Porta Filtre integrat de classe A i pannell SDP (Status Display Panel). Posta en funcionament de fins a tres accionaments en la base a la regulació PID (control de motors en cascada).

Figura 29c.Esquema de connexions dels borns del MICROMASTER 420.


48

Figura 29d.Esquema de blocs del MICROMASTER 420.


49

8.2.3.2 Controlador de Processos

Es tracta d’un controlador de processos de la marca comercial OMRON, model E5AR. Aquest model permet realitzar un control PID mitjançant una configuració de paràmetres.

Figura 29e.Vista frontal de noms de components i funcions del controlador processos OMROM E5AR.

Figura 29f.Esquema de connexió del controlador processos OMROM E5AR.


50

A la figura anterior es pot observar el mode de connexió del controlador de processos. La seva alimentació a 24 V es connecta als terminals A1 i A2. La senyal d’entrada analògica de 4-20mA que ens proporciona el cabalímetre es connecta als borns K4 i K5. La senyal de sortida de 4-20mA que va al variador es connecta als borns de connexió F5 i F6.

En l’apartat de memòria de càlcul es pot observar la configuració i posta del controlador de processos.(veure annex 3).

8.2.3.3 Cabalímetre

S’escull un cabalímetre electromagnètic de la marca comercial SIEMENS model MAGFLO. Aquest està compost per un sensor model MAG 3100 W i un transmissor de mesura SITRANS F M MAGFLO MAG 5000. Aquest cabalímetre té la capacitat de mesurar el cabal instantani i volum total d’aigua. El principi de la mesura del cabal, es basa en la llei electromagnètica de FARADAY segons la qual el sensor de mesura converteix el cabal en un voltatge elèctric proporcional a la velocitat del flux. Opera amb les canonades parcialment plenes i ha estat dissenyat per diverses aplicacions com xarxes d’aigua subterrània, aigua potable i aigües residuals.

Figura 29e.Cabalímetre SIEMENS MAFGLO MAG.

El sensor de mesura consisteix en un tub d’acer, dues bobines, dos elèctrodes, un revestiment aïllat, una caixa i una connexió del tipus brida.

Aquest sensor és el que pren la mesura del cabal. Tot seguit, el transmissor de mesura converteix aquesta mesura de cabal en una senyal analògica de corrent de 4-20mA, la qual serà transmesa al controlador de processos perquè aquest pugui donar la senyal necessària al variador de freqüència, que alhora governa la freqüència del motor en funció del cabal prefixat en el controlador. Per veure les característiques d’aquests elements consultar l’annex 3.

8.2.4 Control d’alimentació a les zones de reg El control d’alimentació a les zones de reg ve determinat per l’opció triada en

l’anàlisi de solucions, en la qual s’ha determinat instal·lar vàlvules de regulació d’accionament automàtic.

S’escull l’opció d’accionament automàtic selenoïdal, per les electrovàlvules dels 2 sectors i per les de les 26 zones de reg. L’accionament automàtic de regulació seleccionat


51

de tipus selenoïdal és de la marca RAINBIRD de la sèrie RAIRRBOBDV (15,06) de 24 V DC.

Figura 30a.Selenoïde RAIRRBOBV sectors i zones de reg

Finalment per les electrovàlvules més pròximes al grup de pressió (anteriors a la canonada principal de l’instal·lació) s’escullen, dins l’amplia gamma, electrovàlvules de gran cabal de comandament combinat.

L’accionament automàtic de regulació seleccionat per aquest tipus de vàlvules és de tipus selenoïdal, de la marca GSR de la sèrie 49 model 242-11. Es una bobina de classe F(155ºC) de nylon i amb connector de grau de protecció IP65. La seva connexió elèctrica és DIN43650/A (2 pols + terra), amb un rang de potències de 25W a 100W i una tensió d’alimentació AC/DC 24 V.

Figura 30b.Selenoïde GSR capçal de reg.

8.2.5 Nivell Dipòsits Fertilitzants

En l’anàlisi de solucions es selecciona l’alternativa de dos sensors de nivell per els dipòsit fertilitzants. Així, es permet una millor gestió del nivell de fertilitzant a més de senyalitzar i aturar a l’equip injector en cas d’emergència per falta de fertilitzant. A la figura 30a es pot veure la posició d’instal·lació dels dos sensors de nivell del dipòsit.

Figura 31a.Sensors del dipòsit de fertilitzant.


52

Són dos sensors de nivell, l’un situat a nivell mig-baix i l’altre a baix. El de dalt determina el nivell de fertilitzant del dipòsit indicant que s’ha d’omplir quan aquest baixa per sota d’ell. El de baix controla la senyal d’alarma i parada de l’equip injector.

A l’hora d’escollir els dispositius sensors del nivell, es decideix optar per un interruptor de nivell de tipus plàstic, de la marca comercial KOBOLD i model NKP. Treballa a una pressió màxima de 10 bars i a un màxim de 100ºC de temperatura. La seva tensió d’alimentació va des de 24 VDC o 24VAC amb una potència màxima de 40 W i 0,2 A. Té una resistència màxima de 80 mΩ i connexions per mètric M-16 o rosca G ½”.(veure annex 3).

Figura 31b.Interruptors de nivell dipòsit principal.

L’interruptor s’instal·la en posició horitzontal en la cara del recipient. En l’interior s’hi troba un contacte reed amb alta capacitat d’interrupció. També està compost per un flotador de plàstic amb bisagres i un imant que es desplaça en funció del nivell del líquid. El contacte reed és commutat per el imant segons la posició d’aquest. La funció de commutació (NA o NC) es determina per la posició com s’instal·la l’interruptor de nivell. Aquesta funció es pot invertir simplement invertint la posició del interruptor.

8.2.6 Control Bomba Injectora La solució adoptada en l’anàlisi de solucions per portar el grup injector de fertilitzant

al règim de treball desitjat és la de realitzar un control mitjançant un control PID. Aquest està compost per un cabalímetre amb sortida analògica, un controlador de processos i un variador de freqüència que porta incorporat el grup injector, formant així un llaç tancat de control.

A la 32a s’observa l’esquema del sistema de llaç tancat dissenyat per realitzar el control PID. Es podrien trobar moltes més alternatives, però s’opta per la exposada en la figura.

Figura 32a.Sistema de llaç tancat del control PID.


53

8.2.6.1 Motor amb Convertidor de Freqüència

En aquest cas se selecciona el més adient per les característiques de treball del grup de pressió escollit. Es d’un motor amb convertidor de freqüència incorporat de la marca comercial GRUNDFOS MGE monofàsic, veure figura 32b.

Figura 32b.Converitdor de Freqüència GRUNDFOS MGE.

Les seves principals característiques són : alimentació alterna trifàsica de 240 V/50Hz, amb un consum d’entre 4,30 - 3,60A. Comprèn un rang de treball amb una potència de l’ordre de 0,55 kw i una freqüència de xarxa de 47 a 63 Hz. Consta de protecció pel motor i pel convertidor. Porta Filtre integrat de classe A. Aquest convertidor permet la connexió de senyals externes de control.

El grup 1: una d’arrancada i aturada, de punt d’ajust, una digital, una de sensor, una de pantalla i RS 485 A. El grup 2: una sortida de relé senyal de fallida. El grup 3: subministra de la xarxa, veure figura 32c.


54

Figura 32c.Esquema de connexions dels borns del motor MGE.

Figura 32d.Exemple d’esquema de connexió amb sensor de pressió i diafragma.

8.2.6.2 Controlador de Processos

Es tracta d’un controlador de processos de la marca comercial OMRON, model E5AR. Aquest model permet realitzar un control PID mitjançant una configuració de paràmetres.


55

Figura 29e.Vista frontal de noms de components i funcions del controlador processos OMROM E5AR.

Figura 29f.Esquema de connexió del controlador processos OMROM E5AR.

En la figura anterior es pot observar el mode de connexió del controlador de processos. La seva alimentació a 24 V es connecta als terminals A1 i A2. La senyal d’entrada analògica de 4-20mA que ens proporciona el cabalímetre es connecta als borns K4 i K5. La senyal de sortida de 4-20mA que va al variador es connecta als borns de connexió F5 i F6.


56

En l’apartat de memòria de càlcul es pot observar la configuració i posta del controlador de processos.(veure també annex 3).

8.2.6.3 Cabalímetre

S’escull un cabalímetre electromagnètic de la marca comercial SIEMENS model MAGFLO. Aquest està compost per un sensor model MAG 3100 W i un transmissor de mesura SITRANS F M MAGFLO MAG 5000. Aquest cabalímetre té la capacitat de mesurar el cabal instantani i volum total d’aigua. El principi de la mesura del cabal es basa en la llei electromagnètica de FARADAY. Segons aquesta llei, el sensor de mesura converteix el cabal en un voltatge elèctric proporcional a la velocitat del flux. Opera amb les canonades parcialment plenes i ha estat dissenyat per diverses aplicacions com xarxes d’aigua subterrània, aigua potable i aigües residuals.

Figura 29e.Cabalímetre SIEMENS MAFGLO MAG.

El sensor de mesura consisteix en un tub d’acer, dues bobines, dos elèctrodes, un revestiment aïllat, una caixa i una connexió del tipus brida.

Aquest sensor és el que pren la mesura del cabal i tot seguit el transmissor de mesura converteix aquesta mesura de cabal en una senyal analògica de corrent de 4-20mA. Aquesta senyal serà transmesa al controlador de processos perquè aquest pugui donar la senyal necessària al variador de freqüència que alhora governa la freqüència del motor en funció del cabal prefixat en el controlador. Per veure les característiques d’aquests elements consultar l’annex 3.

8.2.7 Control de les Condicions Climàtiques

Per controlar les condicions climàtiques es determina adoptar la tercera solució, de diferents tipus d’elements de captació, fent servir el controlador del sistema per regular totes aquestes dades i variables.

S’han d’obtenir unes dades o inputs d’entrada mitjançant elements de captació que permetin a l’equip gestionador del sistema saber quines condicions climàtiques hi han en cada moment.

S’escullen, dins de la immensa gamma d’aquests productes al mercat, els següents elements de captació necessaris per fer les mesures citades en l’anàlisi de solucions.


57

8.2.7.1 El Vent

Per a la mesura del vent s’escull una sonda per la lectura de la velocitat i direcció d’aquest. Aquesta sonda està composada per un anemòmetre, una vela i un transmissor. És de la marca PROGRÉS, model TS 231. El transmissor ens proporciona una senyal de sortida de 4-20 mA.(veure annex 3).

Figura 33a. Anemómetre de vela amb transmissor, PROGRÉS.

El mesurador de velocitat està compost per tres cassoletes còniques muntades en un eix vertical, el qual fan girar sota la força exercida pel vent.

El principi de mesura és un generador tacomètric òptic, el qual se li amplifica i condiciona la senyal rebuda mitjançant un circuit electrònic. Aquest és alimentat des de l’equip i proporciona una freqüència d’impulsos proporcional al recorregut del vent.

Figura 33b.Esquema funcional del anemòmetre de rotació PROGRÉS.

Els impulsos rebuts són transformats en tensió mitjançant un conversor de freqüència tensió.

Figura 33c.Circuit d’ancondicionament del anemòmetre PROGRÉS.


58

La vela és el dispositiu encarregat de mesurar la direcció del vent. El seu funcionament es basa en un codificador òptic angular absolut, que genera una informació digital en codi GRAY.

El principal avantatge d’aquest sistema és que, donat que l’element de captació és un codificador òptic, el fregament que es pot generar degut al moviment de la vela és nul, donant així un període de vida del sensor més elevat.

El seu rang de mesures està comprès de 0 a 65 m/s per la velocitat del vent i de 1º a 360º per la mesura de direcció del vent. Els seus sistemes de mesura són el generador de optoelectrònic impulsos(20 polsos/metre) i el codificador òptic de codi GRAY.

Utilitza dos transductors del tipus leds Fototransistors, amb una alimentació de 5 a 12 V DC/10mA i un consum de 450 mW

Les seves característiques físiques, són de 800grams de pes, una altura de 235mm, un diàmetre de 55mm i el material emprat per la seva construcció és alumini injectat amb tractament final de pintura corrosiva al forn.

8.2.7.2 La Temperatura Ambient i Humitat Relativa

Per mesurar la temperatura de l’ambient i la humitat relativa de l’atmosfera, es selecciona un sensor mixta de temperatura i humitat relativa configurable de la marca OSAKA, model CP 96. Aquest sensor mixta està equipat amb un sensor d’humitat relatiu de tipus condensador HS6100 i una sonda de temperatura PT100. La seva tensió d’alimentació es mou dintre un rang de 9-40 Vdc amb una senyal de sortida de 4-20 mA. El seu rang de treball de 4-20 mA és de (0% HR a 99% HR)-(-30ºC +130ºC) respectivament. Està contingut en una caixa de Macrolon de grau de protecció IP 65, amb unes dimensions de 80x120mm i 55mm de profunditat.(veure annex 3).

Figura 34a.Sonda mixta de temperatura i humitat relativa OSAKA.

A la figura següent (figura 32b), es pot observar l’esquema de funcionament de les dues sondes esmentades, per les dues senyals a mesurar (temperatura i humitat relativa).


59

Figura 34b.Esquema de connexions de les sondes de 4-20mA per dues senyals a mesurar.

En la figura 32c, es pot observar l’esquema de connexions de les dues sondes per les dues senyals a mesurar, amb tensió proporcionada per els receptors. Si la tensió positiva d’alimentació +Vcc, és comuna en els dos receptors, es pot obviar la connexió +Vcc1 a +Vcc2.

Figura 32c.Esquema de connexions del transmissor de 4-20mA per dues senyal amb tensió del receptor.

8.2.7.3 La Humitat del Sòl

Per la mesura de la humitat de sòl es selecciona un sensor d’humitat per cultius de la marca comercial IRROMETER WATERMARK. De manera similar als blocs de guix, el sensor utilitza, per al seu funcionament, el principi de la resistència elèctrica variable. Està format per dos elèctrodes concèntrics encastats en un conglomerat especial subjectat per una membrana sintètica i embolcallat en una funda d’acer inoxidable. Incorpora un disc que redueix la influència de la salinitat en les lectures. (veure annex 3).

Figura 35a.Sensor d’humitat per cultius IRROMETER WATERMARK.


60

Aquest conglomerat especial és un “relleno” granular situat sota una placa de guix. Sobre aquesta placa s’hi troba una matèria matricial granular envoltada per un tub de malla que permet l’entrada i la sortida de l’aigua del sensor.

Dissolt en l’aigua, el guix és un conductor d’electricitat bastant eficaç. Per això, quan es sensor conté molta aigua, la corrent elèctrica flueix bé. Quan el terra és moll, el sensor també i viceversa: quan el terra s’asseca, el sensor també i la resistència al flux d’electricitat augmenta. La resistència al flux d’electricitat (expressada en Ohms) i la temperatura del sòl s’usen per calcular de forma aproximada la tensió d’humitat del sòl en centíbars (cb). La tensió matricial del sòl és la força que han de realitzar les arrels de les plantes per tal d’extreure l’aigua del sòl. Aquesta tensió reflexa el nivell d’humitat del sòl. Com més alta la tensió, més sec està el sòl.

Figura 35b.Transmissor del sensor d’humitat IRROMETER WATERMARK de la marca PROGRÉS.

El transmissor pel sensor WATERMARK de PROGRÉS transforma la senyal del sensor en una senyal estàndard de 4-20 mA, permeten així linealitzar les lectures i obtenir valors representatius.

El sensor té una llargada de 7,5 cm i s’enterra verticalment al terra. Veure figura 33c.

Figura 35c.Esquema d’instal·lació del sensor d’humitat IRROMETER WATERMARK.

Cal recordar que, en la instal·lació, es necessiten un total de 26 sensors d’humitat de sòl, ja que hi ha 26 zones de reg i, tal com s’ha determinat en l’anàlisi de solucions i també com a requisit del client, un sensor per zona de reg.


61

8.2.7.4 La Pluja

Per realitzar el control de la pluja utilitzarem un sensor de pluja de la marca comercial DELTA OHM , model HD 2013.2. Aquest sensor és un revelador de pluja basat en el principi capacitatiu. El valor de la capacitat de l’element sensible, sobre un suport d’alumini, varia en funció de la superfície que és banyada per les gotes d’aigua de la pluja.

Un calefactor integrat en el sensor el manté sec evaporant l’aigua caiguda, evitant així falses senyalitzacions degudes a boira o fenòmens de condensació. El calefactor, a més, s’activa amb les baixes temperatures, per desfer la neu caiguda, permeten així a l’instrument registrar les precipitacions de neu.

Figura 36a.Sensor de pluja DELTA OHM HD 2013.2.

El casquet extern de l’instrument fa de paravent per el sensor, garantint que no es produeixin falses indicacions.

Està dotat de tres sortides diverses. Una sortida és la de “RAIN ON/OFF” que senyala la presencia o no de precipitacions de pluja. Aquesta es pot usar per dirigir la bobina d’un relé o dispositius semblants. La segona és una sortida analògica de tensió de 1 a 5 V o de corrent de 4-20mA. La tercera és una senyal de freqüència en el rang de 1,5 a 6 KHz. Totes elles preveuen una precisa indicació sobre el nivell d’intensitat de la precipitació en curs. La sortida ON/OFF està dotada de un circuit de retard que senyala la condició de finalització de la pluja amb aproximadament dos minuts de retard per tal de distingir les condicions de finalització de pluja i de pluja lleugera.


62

Figura 36b. Esquema de connexió del sensor de pluja, DELTA OHM HD 2013.2.

El calefactor pot ser deshabilitat en les aplicacions on el consum d’energia és crític portant a 0V el ingrés Heater OFF. Com accessori és possible instal·lar un protector d’ocells format per un anell amb 6 puntes de diàmetre 3mm i una altura de 60mm.(veure annex 3).

8.2.7.5 La Radiació Solar

La mesura de la radiació solar es fa amb una sonda de radiació solar o piranòmetre. Aquesta sonda té la capacitat de captar el raigs de llum del sol, degut a la seva forma esfèrica que li permet obtenir lectures molt reals des de la sortida fins a la posta del sol.

El piranòmetre de silici model TS 303 de la marca TECMES és un instrument destinat a la mesura de radiació global. Està constituït per una cel·la fotovoltàica de silici que converteix l’energia de llum a una senyal elèctrica que s’acondiciona per obtenir una senyal analògica dalt nivell.

El sensor genera una corrent proporcional a la intensitat de radiació que incideix a la superfície d’aquesta. La relació és lineal i se sol expressar en W/m2 o megajoules/m2..

La seva resposta espectral és de 0,5 a 1200 microns, amb una linealitat del 5% i un temps de resposta de 10 ms. La seva sortida és de 200 a 3700 mV i s’alimenta a 8-16 V DC/8mA.(veure annex 3).

Figura 37.Sonda de radiació solar, TECMES.


63

Està feta amb acer inoxidable AISI 316 i porta cable de longitud fins 5 metres. És de fàcil muntatge en un màstil mitjançant grapes de subjecció que se subministren amb la sonda. El sensor està protegit per suportar qualsevol de les condicions climàtiques adverses.

8.2.7.6 La Pressió atmosfèrica

El Baròmetre escollit per mesurar la pressió atmosfèrica és del tipus ceràmic capacitatiu, de la marca comercial LUFFT del model BAROLUFFT, sensor de pressió número de referència 8355.03. Té un pes de 360 grams aproximadament, un grau de protecció IP54 i unes dimensions de 100x65x41mm(LxAxP).

La seva tensió de servei és de 7 a 15 Vdc, amb una intensitat de servei de 4 mA i una màxima de 20 mA. La seva senyal de sortida és de 4-20 mA, amb connexió del tipus borns, amb rang de mesura de 0-1200 hPa i una precisió de ±1,5 hPa a una Tª d’entre 0ºC i 40ºC. (veure annex 3).

Figura 38.Sensor de pressió atmosfèrica BAROLUFFT.

8.2.8 Controlador del sistema de reg

8.2.8.1 Elecció del tipus d’autòmat programable

En l’anàlisi de solucions, dins de l’amplia gamma existent, es fa una tria de la marca de PLC a usar i després el model d’aquesta marca que convé segons les necessitats del sistema.

S’opta per escollir el Siemens, ja que és una marca reconeguda i fiable. A més és el que usa més freqüentment l’empresa instal·ladora. S’escull el model de la sèrie S7-300, perquè presenta molts recursos i opcions i, a més, és suficient per a l’aplicació a realitzar.


64

Figura 39.Automàta programable SIEMENS S7-300.

Dins d’aquest model trobem un amplia gamma de diferents elements que componen aquest autòmat programable que tot seguit es detallen.

8.2.8.1.1 Font d’Alimentació L’opció triada de Font d’alimentació és la PS 307 10A numero de referència 6ES7

307-1KA01-0AA0. Té una tensió d’alimentació monofàsica de 120/230V AC, una tensió de sortida de 24V DC i una freqüència de red de 50/60 Hz. Les seves dimensions són de 120x125x120mm (amplada x alçada x profunditat) i un pes de 1,1 kg.

Figura 40a.Font d’Alimentació SIEMENS PS 307 10A.


65

Figura 40b.Esquema de connexió de la font d’alimentació SIEMENS PS 307 10A.

Figura 40c.Esquema del principi de la font d’alimentació SIEMENS PS 307 10A.

8.2.8.1.2 Unitat Central de Procés(CPU) L’opció triada de CPU és la CPU 314, numero de referència 6ES7 314-1AG13-

0AB0. És per sistemes amb requisits mitjans en relació al volum del programa, amb un elevat rendiment de processament en aritmètica binària i coma flotant.(veure annex 3).

Té una tensió d’alimentació de 24 Vdc i un consum màxim de 2,5 A. Està equipat amb una memòria de treball de 96 Kbytes per programa i dades i una memòria de càrrega endollable de 8 Mbytes.


66

Figura 41.Unitat Central de Procés SIEMENS CPU 314.

Integra 256 comptadors/temporitzadors, a més de 1.024 canals digitals d’entrada/ sortida i 256 canals analògics d’entrades/sortides.

8.2.8.1.3 Mòduls d’Entrades Digitals Com a mòdul d’entrades digitals es determina escollir el model SM 321, numero de

referència 6ES7 321-1BL00-0AA0. Té una tensió d’alimentació de 24 Vdc, un aïllament de 500 V DC i aïllament galvànic entre canals. (veure annex 3).

Figura 42a.Mòdul d’entrades digitals SIEMENS SM 321.

Permet la connexió de 32 entrades digitals, i la connexió de sensors BERO a dos fils. Les seves dimensions són de 40x125x120mm (amplada x alçada x profunditat) i un pes de 260 grams. Cal recordar que en el sistema tenim 32 entrades digitals i, per tant, es necessita 1 mòdul d’entrades digitals.

La figura següent mostra l’esquema de connexió i principi del mòdul SM 321 6ES7 321-1BL00-0AA0. DI 32 x DC 24 V.


67

Figura 42b. Vista i principi del Mòdul d’entrades digitals SIEMENS SM 321.

La figura següent mostra l’assignació dels canals respecte les direccions del mòdul SM 321 6ES7 321-1BL00-0AA0.

Figura 42c.Assignació de connexions del Mòdul d’entrades digitals SIEMENS SM 321.

8.2.8.1.4 Mòduls d’Entrades Analògiques Com a mòdul d’entrades analògiques es determina escollir el model SM 331, numero

de referència 6ES7 331-7NF00-0AB0. Aquest mòdul permet connectar sensors de tensió i d’intensitat, del tipus termopars, resistències i termoresistències. Té una tensió d’alimentació de 24 Vdc, protecció contra inversió de polaritat i un consum màxim de 200 mA sense càrrega. (veure annex 3).


68

Figura 43a.Mòdul d’entrades analògiques SIEMENS SM 331.

Permet la connexió de vuit entrades analògiques, quatre d’elles per resistències, amb uns rangs d’entrades de termopars tipus E, J, K, N, per resistències de 0-600 ohms i per termoresistències Ni100 i Pt100. Les seves dimensions són de 40x125x120mm (amplada x alçada x profunditat) i un pes de 250 grams. Cal recordar que en el sistema tenim 32 entrades analògiques i, per tant, es necessiten quatre mòduls d’entrades analògics.

La figura següent mostra l’esquema de connexió i principi del mòdul SM 331 6ES7 331-7FN00-0AB0. AI 8 x 16 BIT.

Figura 43b. Vista i principi del Mòdul d’entrades analògiques SIEMENS SM 331.

8.2.8.1.5 Mòduls de Sortides Digitals Com a mòdul de sortides digitals es determina escollir el model SM 322, numero de

referència 6ES7 322-1BL00-0AA0. Permet la connexió de diferents elements com electrovàlvules, contactors, petits motors, làmpades i arrencadors de motors. Té una tensió


69

d’alimentació de 24 Vdc, un aïllament de 500 V DC i aïllament galvànic entre canals. (veure annex 3).

Figura 44a.Mòdul de sortides digitals SIEMENS SM 322.

Permet la connexió de 32 sortides digitals. Les seves dimensions són de 40x125x120mm (amplada x alçada x profunditat) i un pes de 260 grams. Cal recordar que en el sistema tenim 64 sortides digitals i, per tant, es necessiten 2 mòduls de sortides digitals.

La figura següent mostra l’esquema de connexió i principi del mòdul SM 322 6ES7 322-1BL00-0AA0. DO 32 x DC 24 V/0,5A

Figura 44b. Vista i principi del Mòdul de sortides digitals SIEMENS SM 322.


70


Figura 44c. Assignació de connexions del Mòdul de sortides digitals SIEMENS SM 322.

8.2.8.1.6 Mòduls d’Entrades i Sortides Digitals Com a mòdul d’entrades i sortides digitals es determina escollir el model SM 323,

numero de referència 6ES7 323-1BL00-0AA0. Té una tensió d’alimentació de 24 Vdc, un aïllament de 500 V DC, aïllament galvànic entre canals i permet la connexió de sensors BERO a dos fils, així com la connexió a les sortides de diferents elements com electrovàlvules, contactors, petits motors, làmpades i arrencadors de motors.(veure annex 3).

Figura 45a.Mòdul d’entrades i sortides digitals SIEMENS SM 323.

Permet la connexió de setze entrades digitals amb tensió de 24 Vdc i setze sortides digitals amb tensió de 24 Vdc/0,5A. Les seves dimensions són de 40x125x120mm (amplada x alçada x profunditat) i un pes de 272 grams. Cal recordar que s’escull aquest mòdul per tal de completar les deu entrades i cinc sortides digitals que falten, i així deixar-ne alguna de lliure per poder realitzar alguna connexió més.

La figura següent mostra l’esquema de connexió i principi del mòdul SM 323 6ES7 323-1BL00-0AA0. DI 16/DO 16 x 24 V/0,5A


71

Figura 45b.Vista i principi del Mòdul d’entrades i sortides digitals SIEMENS SM 323.


Figura 45c. Assignació de connexions del Mòdul d’entrades i sortides digitals SIEMENS SM 323.

8.2.8.1.7 Perfil Suport És el suport mecànic (bastidor) dels mòduls SIMATIC S7-300, amb número de

referència 6ES7 390-1BC00-0AA0. Està format per un perfil metàl·lic que porta forats per anar cargolat a la paret i rebre els mòduls. Es presenta amb cinc longituds diferents.


72

Figura 46.Perfil Suport SIEMENS .

8.2.9 Sistema de Comandament Per al sistema de comandament es determinen, en l’anàlisi de solucions, escollir l’

opció del pannell tàctil per visualitzar i manipular el procés de reg, així com actuadors del tipus polsadors, làmpades de senyalització, etc.

8.2.9.1 Quadre de Comandament

Amb un armari de tipus metàl·lic pintats interior i exteriorment, pel seu grau de protecció més fort i resistent als cops. La seva ubicació en la caseta de maquines és pròxima a la porta d’entrada i allunyat de les bombes i dipòsits.

Figura 47a. Quadre de Comandament HIMEL CRN-1210/400 .

Aquest sistema d’armari metàl·lic és de construcció monobloc amb els laterals formats d’una sola peça perfilada i doblegada. La part posterior està unida als laterals a través del perfil formant una zona estanca protegida. Està pintat interior i exteriorment amb resina de poliéster-epoxi color gris texturitzat. Tenen un grau de protecció IP66 amb un pes de 54 Kg i unes dimensions de 1.210mm d’alçada, 1.000mm d’amplada i 400mm de profunditat.(veure figura 47b).


73

Figura 47b.Dimensions del quadre de comandament HIMEL CRN-1210/400 .

8.2.9.2 Pannell Tàctil

S’escull, per a la present aplicació, un pannell tàctil de la marca comercial SIEMENS, model SIMATIC TP 270.

Aquest tipus de pannell serveix per a qualsevol aplicació de manipulació i control tant de màquines com instal·lacions de tot tipus. En el seu funcionament no consten de disc dur ni ventilador, la seva capacitat en temps real i la seva ràpida posta en funcionament fan que s’usin en moltes diverses aplicacions de funcionament sofisticat de visualització de processos en entorns molt adversos.

El seu disseny físic és compacte i reduït, embolcallat amb una caixa robusta feta d’una injecció d’alumini de protecció IP65. El frontal és resistent a olis, grasses i productes de neteja usuals. Té una gran compatibilitat electromagnètica i resistència a extremes vibracions.

Figura 48a.Pannell Tàctil SIEMENS SIMATIC TP 270.


74

La pantalla és LCD (display de cristall líquid) en color de 10,4” del tipus STN amb una resolució VGA de 640x480 píxels i de 256 colors. La pantalla és tàctil de tipus resistiva analògica. El seu pes és de 4,5 kg i les seves dimensions són: 335x275mm, veure figura 48b.

Figura 48b.Dimensions en mm del Pannell Tàctil SIEMENS SIMATIC TP 270.

El processador és de tipus RISK, amb sistema operatiu WINDOWS CE, amb una memòria de tipus RAM de 2048 kbytes de memòria per configuració. La seva tensió d’alimentació és de 24 VDC i una intensitat nominal de 0,6 A. Consta d’una pila de recolzament de 3,6 V.

Consta de diferents ports de connexió, entre ells el port sèrie RS 232, RS485/422 per enllaços del procés i per la descàrrega de la configuració (MPI, PROFIBUS DP fins a 12 Mbits/s), d’un RS 232 sèrie (impressora, càrrega/descàrrega), de port USB per ratolí, impressora, càrrega/descàrrega de la configuració. I per últim consta d’ETHERNET opcional (TCP/IP) mitjançant targeta de xarxa per a l’intercanvi de dades amb un PC de major jerarquia, per una impressora de xarxa i per la càrrega/ descàrrega de la configuració.

8.2.9.3 Actuadors i Indicadors

Els actuadors i indicadors escollits són de la marca comercial SIEMENS, sèrie SIRIUS model 3SB3.

Figura 49a.Actuadors SIRIUS 3SB3.


75

Polsador de paro d’emergència : referència 3SB30 00-0AA20. Polsador rodó amb botó de color vermell de diàmetre de 60 mm, amb enclavament mecànic segons EN-418 i desclavament giratori. Consta d’un contacte normalment obert (NA) i d’un contacte normalment tancat (NC). La seva estructura física és de material plàstic, té un pes aproximat de 0,081 Kg. (veure annex 3).

Figura 49b.Polsador de paro d’emergència SIRIUS 3SB3.

Per la realització del quadre de comandament es necessiten tres polsadors d’emergència.(veure plànol quadre comandament).

Polsadors de marxa: referència 3SB32 02-0AA41. Polsador rodó amb botó rasant de color verd amb un contacte normalment obert (NA). La seva estructura física és de material plàstic, té un pes aproximat de 0,040 Kg i un diàmetre de 22 mm.(veure annex 3).

Figura 49c.Polsador de marxa SIRIUS 3SB3.

Per la realització del quadre de comandament es necessiten 2 polsadors de marxa de color verd.(veure plànol quadre comandament).

Polsadors de paro: referència 3SB32 03-0AA21. Polsador rodó amb botó rasant de color vermell amb un contacte normalment tancat (NC). La seva estructura física és de material plàstic, té un pes aproximat de 0,040 Kg i un diàmetre de 22 mm.(veure annex 3).

Figura 49d.Polsador de paro SIRIUS 3SB3.

Per la realització del quadre de comandament es necessiten 2 polsadors de paro de color vermell.(veure plànol quadre comandament).

Selector dues posicions: referència 3SB32 01-2KA11. Selector de dues posicions amb maneta de color negre, diàmetre de 22 mm, amb seqüència de maniobra 0-1 i un angle


76

de treball de 50º amb enclavament. Consta d’un contacte normalment obert (NA) i d’un contacte normalment tancat (NC). La seva estructura física és de material plàstic, té un pes aproximat de 0,051 Kg. (veure annex 3).

Figura 49e.Selector dues posicions SIRIUS 3SB3.

Per la realització del quadre de comandament es necessiten dos selectors de dues posicions.(veure plànol quadre comandament).

Leds de senyalització: leds de senyalització amb lent d’anells concèntrics. Els de color vermell referència 3SB32 04-6BA20 i els de color verd referència 3SB32 04-6BA40. La seva estructura física és de material plàstic, té un pes aproximat de 0,037 Kg i un diàmetre de 22 mm.(veure annex 3).

Figura 49f.Led de senyalització SIRIUS 3SB3.

Per la realització del quadre de comandament es necessiten vuit leds de senyalització de color verd i vuit de color vermell.(veure plànol quadre comandament).

9 Planificació

Cal tenir present que les activitats d’obra civil, obertura de rases i moviments de terres, les du a terme una empresa contractada pel client i que no és la mateixa que la que fa la instal·lació de reg.

9.1 Identificació de les Activitats Les activitats necessàries per a l’execució i posada en marxa del projecte des del

plantejament general inicial fins la finalització són les següents:

A- Obra civil caseta de reg.

B- Col·locació i muntatge bomba pou.

C- Obertura de rases i fonaments.

D- Obra civil bases dipòsit, molí de vent i arquetes de les zones de reg.


77

E- Instal·lació dipòsits i molí de vent.

F- Instal·lació xarxa de reg enterrada.

G- Instal·lació elèctrica de reg enterrada.

H- Col·locació dels goters en les canonades de les fileres.

I- Estesa de les canonades de les fileres

J- Col·locació i connexió accessoris xarxa reg

K- Col·locació i connexió accessoris instal·lació elèctrica reg.

L- Col·locació, muntatge i connexions del quadre elèctric.

M- Segellat i comprovació instal·lació hidràulica.

N- Programació i posta en marxa instal·lació elèctrica.

9.2 Pla d’Execució de l’Instal·lació de Reg El pla d’execució estableix l’ordre en que han de succeir les activitats realitzades des

del començament fins la finalització i posta en marxa del sistema de reg.

Per a realitzar les activitats programades, es realitza un diagrama de PERT de programació per grafos, determinant el camí crític i proposant un calendari d’execució.

9.2.1 Relació entre Activitats L’ordre de relació de les activitats està condicionat per la taula de prelacions següent:

ACTIVITAT ACTIVITAT PRECEDENT

A -

B -

C A

D C

E D

F C,B

G F

H -

I H

J F,I

K G,E

L J,K

M L

N M


78

9.2.2 Durada de les Activitats Donat que gairebé totes les activitats es realitzen a la intempèrie, les labors

dependran de les condicions meteorològiques i per tant es podran retardar .

A continuació es fa una previsió, en dies, de la durada de l’execució de les diferents activitats. A partir dels supòsits de temps, optimista (a), probable (b) i pessimista (c), es calcula el temps Pert, mitjançant la fórmula:

64 cbaPertTemps ++

= (1)

En el següent quadre es pot veure el detall de la durada de les activitats(en dies)

ACTIVITAT Optimista Probable Pessimista Temps Pert

A 7 8 10 8

B 1 1 2 1

C 3 4 6 4

D 3 4 5 4

E 2 3 4 3

F 5 6 8 6

G 2 3 4 3

H 1 2 3 2

I 2 3 4 3

J 2 3 5 3

K 2 3 4 3

L 2 3 4 3

M 1 2 3 2

N 1 2 3 2

9.2.3 Pla d’Execució de l’Obra

D’acord a les activitats a realitzar, de la taula de prelacions i de la previsió de temps disponibles d’execució, es realitza el gràfic de PERT i ROY següents:

Figura 43. Diagrama gràfic de Roy.


79

Figura 44. Diagrama gràfic de Pert.

9.2.4 Càlcul dels Temps i Camí Crític A partir del diagrama de PERT es calcula el temps i el camí crític.

Figura 45. Diagrama de temps i camí crític.

En el diagrama es pot veure marcat el camí crític en color blau cel. El període total d’execució del projecte, des de l’obra civil de la caseta reg fins al segellat i posta en marxa de l’instal·lació serà de 30 dies amb una jornada laboral de 8 hores.

9.2.5 Diagrama de Gantt: Activitat A- Obra civil caseta de reg.

Activitat B- Col·locació i muntatge bomba pou.

Activitat C- Obertura de rases i fonaments.

Activitat D- Obra civil bases dipòsit, molí de vent i arquetes de les zones de reg.

Activitat E- Instal·lació dipòsits i molí de vent.

Activitat F- Instal·lació xarxa de reg enterrada.

Activitat G- Instal·lació elèctrica de reg enterrada.

Activitat H- Col·locació dels goters en les canonades de les fileres.

Activitat I- Estesa de les canonades de les fileres

Activitat J- Col·locació i connexió accessoris xarxa reg

Activitat K- Col·locació i connexió accessoris instal·lació elèctrica reg.

Activitat L- Col·locació, muntatge i connexions del quadre elèctric.


80

Activitat M- Segellat i comprovació instal·lació hidràulica.

Activitat N- Programació i posta en marxa instal·lació elèctrica.

En la següent pàgina es pot observar el diagrama de GANTT de l’execució del projecte. Els colors marquen quin tipus d’activitat és, amb la següent codificació de colors:

- Marró: Activitats d’obra civil i obertura de rases, moviments de terres, etc.

- Verd: Activitats d’instal·lació del pou, dipòsits i molí de vent.

- Blau: Activitats d’instal·lació de la xarxa de reg i capçal de reg.

- Groc: Activitats d’instal·lació de la instal·lació elèctrica del reg i capçal de reg.


Nombre total de dies d’execució del projecte

Act. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N


10 Ordre de Prioritat entre els Documents Bàsics

Davant de les possibles discrepàncies, s’estableix com a ordre de prioritat dels documents bàsics:

Plànols

Plec de condicions

Pressupost

Memòria


Signatures:

El Client: Els Tècnics:


2. Memòria de Càlcul


AUTORS: Marc Miquel Ripollès. DIRECTORS: D. Joaquín Cruz Pérez.

DATA: abril / 2008

Automatització i control d’un sistema de reg per vinya … Memòria de Càlcul

2

Índex Memòria Càlcul

1 Introducció............................................................................................................. 5

1.1 Consideracions Generals ............................................................................... 5

1.2 Consideracions Preliminars ........................................................................... 5

1.2.1 Precipitacions ........................................................................................ 5

1.2.2 Evapotranspiració .................................................................................. 5

2 Disseny del Sistema de Reg .................................................................................. 7

2.1 Càlcul de les Necessitats Hídriques............................................................... 7

2.1.1 Càlcul de les Necessitats Totals del Reg ............................................... 7

2.1.2 Dosi, Freqüència i Temps de Reg.......................................................... 8

2.2 Càlcul del Disseny Hidràulic....................................................................... 12

2.2.1 Distribució de l’Instal·lació ................................................................. 12

2.2.2 Disposició dels Emissors ..................................................................... 13

2.3 Càlcul de les Dimensions de l’Instal·lació .................................................. 13

2.3.1 Càlcul de l’Emissor ............................................................................. 13

2.3.2 Càlcul de les Canonades de les Zones ................................................. 16

2.3.3 Càlcul des les Canonades dels Sectors ................................................ 20

2.3.4 Càlcul de la Canonada Principal.......................................................... 24

2.3.5 Sobrepressió i Timbratge de les Canonades ........................................ 25

2.3.6 Càlcul del Grup de Pressió .................................................................. 26

2.3.7 Càlcul del Dipòsit d’aigua ................................................................... 28

2.3.8 Càlcul del Sistema de Filtrat................................................................ 29

2.3.9 Càlcul de la Electrobomba del Pou...................................................... 32

2.3.10 Càlcul de la Canonada d’Elevació del Pou.......................................... 34

2.3.11 Càlcul del Dipòsit de Decantació ........................................................ 39

2.3.12 Càlcul de la Bomba del Dipòsit de Decantació ................................... 41

2.3.13 Càlcul de la Canonada del Dipòsit de Decantació............................... 43

2.3.14 Càlcul del Dipòsit d’Aigües Pluvials .................................................. 45

2.3.15 Càlcul de la Bomba del Dipòsit d’Aigües Pluvials ............................ 47

2.3.16 Càlcul de la Canonada del Dipòsit d’Aigües Pluvials......................... 49

3 Disseny del sistema de control automàtic............................................................ 52

3.1 Disseny Elèctric........................................................................................... 52

3.1.1 Subministra de la Nova Instal·lació..................................................... 52

3.1.2 Descripció de l’Esquema Elèctric de les Línies .................................. 53

3.1.3 Previsió de Càrregues del Sistema de Reg .......................................... 54


3

3.2 Càlcul del Disseny Elèctric ......................................................................... 55

3.2.1 Generalitats.......................................................................................... 55

3.2.2 Càlcul de la Línia de Distribució a la Nova Instal·lació..................... 57

3.2.3 Càlcul de les línies de Potència ........................................................... 58

3.2.4 Càlcul de les Línies de Maniobra ........................................................ 62

3.2.5 Proteccions de les Línies ..................................................................... 67

3.2.6 Resum del Càlcul de les Línies ........................................................... 70

4 Disseny del Programa de Control del Reg........................................................... 70

4.1 Diagrames Generals d’Evolució de la Instal·lació de Reg .......................... 70

4.1.1 Diagrama Funcional del Pou de Suport............................................... 72

4.1.2 Diagrama Funcional del Dipòsit d’Aigües Pluvials ............................ 74

4.1.3 Diagrama Funcional del Dipòsit de Decantació .................................. 76

4.1.4 Diagrama Funcional del Sistema de Reg............................................. 78

4.1.5 Diagrama Funcional del Sistema de Fertilització................................ 83

4.1.6 Diagrama Funcional d’Emergència del Sistema dels Nivells ............. 87

4.1.7 Diagrama Funcional d’Emergència del Sistema de Reg ..................... 88

4.2 Taula d’Assignacions o Símbols ................................................................. 89

4.2.1 Taula Entrades i Sortides del Sistema de Control del Pou de Suport...89

4.2.2 Taula de Símbols del Sistema de Control del Reg .............................. 89

4.2.3 Taula Entrades,Sortides,Marques del Sistema Control Fertilitzant..... 91

4.2.4 Taula Entrades,Sortides del Stma Control Dipòsit Aigües Pluvials.... 92

4.2.5 Taula d’Entrades,Sortides del Stma Control Dipòsit de Decantació... 92

4.2.6 Taula del Sistema de Control General de la Instal·lació de Reg ......... 93

4.3 Grafcets de Control del Sistema de Reg de la Finca ................................... 94

4.3.1 Diagrama Evolució del Autòmat en Mode d’Execució de Programa . 94

4.3.2 Estructura de l’Evolució del OB1 d’Execució Cíclic.......................... 95

4.3.3 Programa Principal OB1..................................................................... 96

4.3.4 Descripció dels Grafcets de Control del Sistema .............................. 107

4.3.5 Grafcets de Control del Sistema de Reg de la Finca ......................... 111

4.4 Descripció del Scada ................................................................................. 123

4.4.1 Pantalla d’Accés Inicial ..................................................................... 123

4.4.2 Pantalla del Sistema de Control........................................................ 123

4.4.3 Pantalla de Procés.............................................................................. 124

4.4.4 Pantalla del Sistema de Reg .............................................................. 124

4.4.5 Pantalla del Sistema de Fertilització.................................................. 126


4

4.4.6 Pantalla del Sistema de Nivells ......................................................... 126

4.4.7 Pantalla del Sistema Bombes Dipòsits Manuals ............................... 127

4.4.8 Pantalla dels Paràmetres .................................................................... 127

4.4.9 Pantalla de Passwords........................................................................ 128

4.4.10 Pantalla de Llista de Passwords......................................................... 128

4.4.11 Pantalla d’Alarmes ............................................................................ 129

4.4.12 Alarmes del Sistema .......................................................................... 129


5

1 Introducció

1.1 Consideracions Generals En el següents apartats del projecte es desenvolupa el càlcul del sistema de reg

localitzat per degoteig. La xarxa de reg s’instal·la en un sòl apte per la instal·lació i amb el subministrament d’aigua procedent dels dos pous de la finca, les aigües dels quals són aptes per al reg de la vinya segons l’estudi realitzat per l’empresa E.M.A.T.S.A.

Per tirar endavant amb la instal·lació, s’han de realitzar els càlculs necessaris, així com l’elecció del tipus de material a emprar, considerant les característiques teòriques d’aquests. Les necessitats generals o més bàsiques que presenta la xarxa de reg per degoteig són: pèrdua de càrregues, diàmetre de les canonades, nombre d’emissors per cep, cabals, pressió , etc..

Hi han diferents factors que intervenen en aquest aspecte, com ara les dimensions de la finca a implantar la xarxa de reg, les necessitats hídriques del conreu, el material escollit (emissors, canonades, vàlvules, etc...), etc.

Es desglossa la memòria de càlcul en tres parts per a una millor comprensió. La primera part és la de càlculs de disseny del sistema de reg , la segona càlculs del sistema de control automàtic i la tercera és la dels càlculs de disseny del programa de reg.

1.2 Consideracions Preliminars De tots el factors que es poden trobar que condicionen la instal·lació i el càlcul de

necessitats hídriques del cultiu, els més importants són les precipitacions i la evapotranspiració del cultiu (ETc). (veure annex1).

1.2.1 Precipitacions Segons la ETc es realitza el càlcul per l’època més desequilibrada, en aquest cas el

juliol que ens dona una ETc de 91,7 mm i una precipitació de 14,6 mm de mitjana. És l’època on es preveu una major necessitat de reg i, per tant, les dimensions de la instal·lació estan calculades d’acord aquestes necessitats.

1.2.2 Evapotranspiració En funció de la superfície del sòl coberta per vegetació i a correccions de seguretat,

es pot determinar la ETc necessària per calcular les necessitats hídriques.

Si es té en compte que el període de màximes necessitats hídriques és el juliol i que en aquest període la ETc és de 91,7mm, això suposa uns 2,96 mm/dia durant aquest mes crític.

Les franges continues de vegetació que s’estableixen , tenen una amplada homogènia ja que està emparrat tot el cultiu. Això provoca que es produeixi una franja ombrejada sota el cep on es desenvolupen les arrels. En aquesta zona la ETc varia respecte la mitjana , ja que en aquesta àrea l’aigua s’elimina amb menor intensitat que l’àrea no ombrejada. Per tant s’haurà de corregir la ETc per aquesta zona, perquè és on s’instal·len els emissors.

Per fer els càlculs de la fracció ombrejada s’aplica la següent fórmula: amplada franja de vegetació/ distància entre files de ceps(àrea no ombrejada):


6

21,080,260,0

===mm

filesentreDistànciacepslíniaAmpladaA (0)

Seguint els estudis de diferents autors es pot veure com la ETc de la zona ombrejada l’anomenen evapotranspiració de disseny (ETd) i es calcula mitjançant la fórmula:

ETcKETd *1= (1)

K1: coeficient de localització.

Segons Keller K1: A + 0,15(1-A)

Segons Decroix K1: 0,1 + A

Si es calcula per aquest cas:

Keller → K1 = 0,21+ 0,15(1-0,21) = 0,33

Decroix → K1 = 0,1+ 0,21= 0,31

Si s’agafa la mitjana de les dues K1 obtingudes K1=0,32 , es pot obtenir el valor de la ETd aplicant la fórmula anterior:

diammdiammETd /95,0/96,2*32,0 == (1)

Degut a que en ocasions el valor pot portar resultats insuficients, els autors en general recomanen aplicar un factor de correcció de 1,1 multiplicat a la ETd. Això comporta un nou valor de la ETd que és la ETr (Evapotranspiració corregida) i té un valor tal que:

diammdiammETdETr /04,1/95,0*1,1*1,1 === (2)

Aquest valor obtingut, a part de correspondre a la ETr, també equival a les necessitats netes de reg. A efectes de càlcul, les precipitacions produïdes en aquest mes de màxima necessitat així com la variació de la reserva d’aigua, es consideren zero per calcular les necessitats de punta. Donat que en el reg localitzat d’alta freqüència es pretén mantenir el potencial hídric del sòl proper a zero, cal reposar freqüentment l’aigua extreta per les plantes i no considerar l’aigua emmagatzemada. Però per la vinya es convenient no arribar a un potencial hídric igual a zero de manera que es considera que el potencial ha de ésser proper a 20%.

Tenint amb compte els anteriors factors anomenats es pot fer una consideració tal que:

ETrNm *%)20%100( −= (3)

Nm: necessitats netes de reg.

ETr: evapotranspiració corregida.

Sabent aquestes dades, ja es por realitzar els càlculs de les necessitats hídriques en aquest cas per el mes de major demanda d’aigua (juliol). Si es vol fer el càlcul de la resta de mesos s’ha de partir de la ETc del mes a que es vulgui calcular.


7

2 Disseny del Sistema de Reg

2.1 Càlcul de les Necessitats Hídriques

2.1.1 Càlcul de les Necessitats Totals del Reg

El càlcul de necessitats totals representa la quantitat d’aigua a aplicar realment a la vinya. Per tal de realitzar aquest càlcul s’ha d’anar amb compte amb les pèrdues d’aigua per colació, les necessitats de rentat i la manca d’uniformitat del reg. Aquestes necessitats totals es calculen amb la següent fórmula :

CUKNmNt∗−

=)1(

(4)

Nt: necessitats totals.

Nm: necessitats netes en mm/dia.

K : coeficient igual al valor màxim entre LR(necessitats de rentat) i (complementari de l’eficiència d’aplicació Ea). En sòls francs-argilosos Ea=1, així doncs K=LR.

CU : coeficient d’uniformitat (fracció de la dosi mitjana que ha de rebre la part de la finca que menys aigua rebi degut a l’heterogeneïtat dels cabals emesos pels goters). S’estableix un coeficient d’uniformitat del 95% , (CU=0,95).

Necessitats de rentat (LR):

Es calcula les necessitats de rentat de forma aproximada mitjançant l’equació:

e

i

CeCe

LR∗

=2

(5)

Cei : conductivitat elèctrica de l’aigua de reg. Segons l’anàlisi de l’aigua realitzat en el estudi (annex) , Cei = 1,422 mmhos/cm.

Cee : conductivitat elèctrica de l’extracte de saturació del sòl, valor que imposem pel cas del cultiu de vinya en plena producció. Aquest valor fixat és de 1,6mmhos/cm. Valor aproximat que es determina mitjançant l’equació Cee = Ce15 • 9,30 , on Ce15 és la conductivitat de l’extracte 1/5 del sòl que es determina habitualment en els laboratoris d’anàlisi d’acord als mètodes oficials. Normalment es valor està entre 1,45 i 1,65 mmhos/cm.

444,06,12

422,1=

∗=LR (5)

Amb aquest valor ara es calcula les necessitats totals:

diammNt /58,195,0)44,01(

)8,004,1(=

∗−∗

= (4)

Així doncs la dosi de reg (D) en litres per planta i dia es calcula segons aquesta equació:

D= Nt * Sp = 1,58mm/dia*(2,8m*1,3m) = 5,75 l/cep dia (6)


8

Nt: necessitats totals.

Sp: marc de plantació (2,8 m*1,3 m =3,64 m2).

2.1.2 Dosi, Freqüència i Temps de Reg Pels càlculs d’aquest apartat es necessita primer definir una sèrie de dades com:

- Sp : marc de plantació = 1,3 m*2,8 m = 3,64 m2

- pr : profunditat radicular mitjana = 1,20 m

- qa : cabal de l’emissor (qa) = 4 l/h

2.1.2.1 Àrea Mullada per l’Emissor (Ae)

Quan el reg és localitzat , l’aigua, a més del moviment vertical degut a la gravetat, presenta un moviment lateral en totes les direccions. Aquest volum de terra mullat s’anomena “bulb humit”, i és aquí on es desenvolupen la major part de les arrels i per tant és el lloc on situar l’emissor.

Simplificant els càlculs es realitza una suposició de la superfície del bulb. Es considera només una capa d’aquest bulb(veure figura 1), com si fos una circumferència, i s’aplica la fórmula de la superfície d’aquesta. Es fa també una suposició que la superfície màxima està entre 30 i 40 cm de profunditat, i que el diàmetre mitjà del bulb en la vinya és de 1,55 metres (segons Keller).

Figura 1.Àrea mullada per l’emissor

Aquesta simplificació fa que l’àrea mullada per l’emissor sigui la de la superfície de la circumferència. Així aplicant la fórmula d’aquesta obtenim:

S = π* r2 (7)

Ae → S = π* ( 1,55/2)2 = 1,89 m2 (7)

Ae : àrea mullada per l’emissor

2.1.2.2 Nombre d’Emissors per Cep

Per calcular el nombre d’emissors s’utilitza la següent fórmula:


9

AepSpe ∗

> (8)

177,089,1

40,064,3≈=

∗>e (8)

Sp : marc de plantació (2,8 m*1,3 m = 3,64 m2).

p : superfície mullada, imposada a un mínim del 40%.

Ae : àrea mullada per l’emissor (Ae = 1,89 m2).

e : nombre d’emissors per cep.

S’aproxima el valor de nombre d’emissors per planta a un (e = 1), ja que és l’aproximació més pròxima al valor obtingut.

2.1.2.3 Interval entre Regs (I)

L’aigua necessària pel cep en època de sequera o màxima demanda és de 5,75 l/cep.dia. Aquesta quantitat d’aigua es pot aplicar de diverses maneres jugant amb la combinació d’intervals d’aplicació (I), de diferents temps de reg (ta) i de volums d’aigua per emissor(Ve).

El temps de reg va en funció del cabal total que pot subministrar l’emissor.

L’interval de règim màxim (I) , es calcula suposant que s’ha consumit un terç de l’aigua útil, el calculem segons la següent fórmula :

ETccCpr

ETcDI )%.(%3/1 θ−∗∗

== (9)

diesI 1586,1496,2

)30,041,0(12003/1≈=

−∗∗= (9)

D: dosi de reg en mm.

pr : profunditat mitjana de les arrels (1,2m = 1200mm).

%C.c : contingut d’aigua a capacitat de camp, (per un sòl franc-argilòs és de 41%).

%θ : contingut d’aigua en el punt mínim de potencial hídric recomanable per la vinya, és de 0,7. Per aquest potencial, el contingut d’aigua és del 30% en volum.

(%C.c-%θ) : aigua útil en % a efectes de càlcul de reg.

S’aproxima el nombre de dies a 15 dies, que és el límit superior teòric entre regs.

2.1.2.4 Temps d’Aplicació (ta)

El temps d’aplicació del reg és una relació entre Volum d’aigua per emissor i el cabal que dona cada emissor. Això ens dóna pas a la següent fórmula:

a

e

qV

=at (10)

ta : temps d’aplicació(hores).


10

Ve : volum d’aigua per emissor(litres).

qa : cabal de l’emissor(litres/hora) (qa) = 4 l/h.

El càlcul de temps d’aplicació per el cabal amb intervals de un dia seria:

horeshl

diaceplqV

a

e 4,1/4

./75,5t a === (10)

El càlcul de temps d’aplicació per el cabal amb intervals de dos dies seria:

horeshl

diacepldiesqV

a

e 9,2/4

./75,52t a =∗

== (10)

I així successivament es pot anar calculant per l’interval de dies entre regs que es vulgui, el temps d’aplicació per cadascun d’ells. Això si, sense sobrepassar el límit de 15 dies entre regs que s’ha calculat anteriorment com a límit màxim.

2.1.2.5 Relacions Interval Regs, Volum d’Aigua i Temps d’Aplicació

Un cop calculat l’interval màxim entre regs i saber calcular el temps d’aplicació, es pot establir a partir de les necessitats totals diàries (5,75 l/cep.dia) diferents relacions o combinacions possibles entre ells, que es mostren tot seguit en forma d’exemple en una taula.

Interval entre regs

I (dies)

Volum d’aigua per emissor

Ve (litres)

Temps d’aplicació

ta ( hores)

1 5,75 1,4

2 11,50 2,9

3 17,25 4,3

4 23,00 5,7

5 28,75 7,2

6 34,50 8,6

7 40,25 10,1

8 46,00 11,5

9 51,75 12,9

Taula 1. Exemple de relacions d’interval de regs, volum d’aigua i temps d’aplicació.

Tenint present les dades d’aquesta taula, es pot determinar l’interval mínim de reg durant el mes més crític, en aquest cas el Juliol, ja que els càlculs es realitzen per el pitjor cas. Aquest interval pot variar des d’un dia a nou dies, però per decidir quin és el millor s’han de tenir en compte diferents aspectes.

- Aprofitar les experiències d’altres explotacions de vinya en regadiu DO Penedès i d’altres DOs (els quals consideren que el volum d’aigua vessat per emissor en cada regada a de ésser superior als 15-20 l/cep).

- Durades molt llargues o intervals molt curts entre regs són un impediment per l’organització del temps.


11

- Temps d’aplicació.

Tenint amb compte aquests aspectes es decideix que durant el mes de juliol l’interval entre regs sigui de 4 dies, ja que és quan hi ha màximes necessitats hídriques per la calor i la plena producció del cultiu. Així es garanteix una aportació d’aigua suficient al cultiu.

Intervals menors aquest no poden assegurar una aportació d’aigua suficient en les capes de profunditat mitjanes que és on es troben les arrels. Un interval major entre regs seria aportar més aigua de la necessària, passant aquesta a capes més profundes que les de les arrels. Aquest malbaratament de l’aigua no es pot permetre avui dia, de manera que s’ha d’usar la necessària i prou.

Si es fa el càlcul de la dosi bruta, arrodonint el temps d’aplicació a 6 hores obtenim un resultat de 24 l/cep cada 4 dies durant 6 hores.

2.1.2.6 Unitats de Reg (N)

Les unitats de reg es consideren les superfícies o sectors que es poden regar simultàniament des de un mateix punt, regulat per un element de control de la quantitat d’aigua.

Per tal de realitzar el càlcul del cabal total d’aigua que es necessita per regar tota la finca en m3/h , s’agafa en nombre total de ceps per el cabal del emissor obtenint el total d’aigua necessària.

qt = nº total de ceps*qa (11)

qt = 4056 ceps *4 l/h = 16,224 m3/h (11)

qt : cabal total d’aigua en m3/h.

qa : cabal de l’emissor 4 l/h.

S’obté un cabal total per hora de 16,224 m3/h. Si s’aplica que en el període de màxima demanda es necessita regar 6 hores cada dia de reg això fa un total de:

16,224 m3/h*6 hores = 97,344 m3 d’aigua per dia de reg

I si es té en compte que es rega cada quatre dies en aquest període, o sigui uns (7,75 dies) aproximadament 8 dies, s’obté un total d’aigua per cada mes crític (31dies juliol) de :

97,344 m3 *8 dies = 778,752 m3/mes

Amb totes aquestes dades podem calcular la reserva mínima d’aigua que es necessita per tal de fer front aquestes necessitats hídriques al mes més crític.

2.1.2.7 Programació Anual de les Necessitats Hídriques

Per tal de millorar la qualitat de la verema, s’opta per regar en durant el període estrictament en que s’afavoreix el creixement i la maduració dels fruits. Aquest període va des de el moment de brotació fins el verolament del raïm. A partir d’aquest període de verolament no és aconsellable regar el raïm destinat a vinificació. Aquest períodede verolament va des d’abril fins mitjans d’agost.

Utilitzant les fórmules d’apartats anteriors i les dades de l’evapotranspiració mensual i diària, es crea la següent taula de programació de necessitats hídriques.


12

Abril Maig Juny Juliol Agost Total

Dosi mensual en l/cep.mes 66,3 95,17 159 178,25 - 498,72

Necessitats totals (Nt) en mm/dia 0,60 0,84 1,47 1,58 -

Dosi (D) en l/cep.dia 2,21 3,07 5,3 5,75 -

Interval entre regs (I) en dies 8 6 4 4 -

Temps mínim de reg (ta) en hores 4,4 4,6 5,3 5,75 -

Temps real d’aplicació en hores 4,5 5 5,5 6 -

Volum per emissor i reg (Ve) en litres

18 20 22 24 -

Nombre de regs/mes 4 5 7 8 - 23

Total aplicat per cep i mes en litres 72 100 154 192 - 518

Taula 2. Programació de necessitats hídriques.

2.2 Càlcul del Disseny Hidràulic

2.2.1 Distribució de l’Instal·lació El traçat de la instal·lació pròpiament de reg, parteix del capçal de reg on s’hi

localitza el grup de pressió. El grup de pressió aspira l’aigua del dipòsit principal d’emmagatzematge d’aigua. Aquest recorregut de canonada té una longitud de 20 metres en horitzontal ja que el grup i el dipòsit estan el mateix nivell. D’aquest punt parteix la canonada principal de longitud total de 52 metres soterrada en una rasa fins l’arqueta que deriva als dos sectors amb un enllaç en forma de “T” on s’hi troben les dues vàlvules corresponents.

Les dues canonades de cada sector van soterrades una a cada banda del camí formigonat i paral·leles a ell. La canonada del sector A té una longitud de 100 metres i la del sector B és de 115 metres. A cada 28 metres es troben les arquetes on hi ha les electrovàlvules de cada zona de reg. En el sector A està compost per quatre arquetes i el B per cinc.

La distribució de les zones són: dotze zones en el sector A i catorze zones en el sector B. Això significa que cada arqueta del sector A agrupa tres zones de reg per tant tres electrovàlvules. I que en el sector B es troben tres electrovàlvules per arqueta , menys en la més propera a la caseta de màquines que consta de dues zones de reg solament. Cada zona de reg alimenta a tres fileres.

Les fileres de reg són de longitud igual a les passades de ceps, que fan 67,5 metres en els dos sectors. Estan situades perpendicularment a les dels dos sectors i són les portadores dels goters. Les canonades de les fileres van fixades al primer filferro de l’espatllera fins arribar a l’últim cep on s’hi posa un tap que cas de sobrepressió obre el circuit. El sector A consta de 36 fileres o passades amb un nombre total de 1872 ceps. El sector B està compost per 42 fileres o passades amb un nombre total de 2184 ceps. D’aquí s’obté que el nombre total de ceps de la finca és de 4056.

A part del traçat pròpiament de reg es presenta també un altre traçat, el d’aportació d’aigua dels pous i de la pluja al dipòsit principal d’aigua.


13

L’aigua que surt dels pous és emmagatzemada en el dipòsit principal d’aigua. Aquesta aigua prové de dos pous diferents: l’un el principal (molí de vent hidràulic) i l’altre el de suport (electrobomba). La que prové del pou principal té una canonada de longitud de 5 metres més la profunditat del pou 40 metres, per tant de 45 metres. La del pou de suport té una longitud de canonada de 85 metres en horitzontal més 88 en vertical (alçada d’elevació de l’aigua del pou), o sigui de 173 metres.

L’aigua recollida del la pluja de les teulades del magatzem, de la caseta de màquines i del dipòsit de decantació es recull en el dipòsit d’aigües pluvials. Aquest consta d’una bomba que impulsa l’aigua fins al dipòsit principal amb un recorregut de canonada de 45 metres de longitud.

L’aigua de la pluja que baixa per el camí formigonat en forma de canal, cau al dipòsit de decantació, on es filtra i és enviada al dipòsit d’aigües pluvials a través d’una bomba amb un recorregut de canonada de 68 metres de longitud.

2.2.2 Disposició dels Emissors La situació més aconsellable de distribuir els emissors, tal i com s’ha determinat en

el anàlisi de solucions, és entre dos ceps. Qualsevol altra distribució, com ja s‘ha comentat, provoca bulbs asimètrics en relació l’eix del cep, la qual cosa dificulta el creixement homogeni de les arrels. S’ha d’aconseguir que l’emissor estigui a prop del cep, però evitant que aquest estigui damunt el tronc, perquè l’alta humitat d’aquesta zona pot significar la mort de la planta.

Es tracta de situar els emissors entre dos ceps, en aquest cas disposats cada 1,30m, per tant separats 0,65m de cada cep.

Per saber si es correcta aquesta disposició es fa el càlcul del solapament del bulb humit:

100*)2(rSea −= (12)

a: % de solapament.

r: radi del bulb humit (el diametre mitjà és 1,54 m, per tant , r = 0,76 m).

Se: separació entre emissors.

%95,28100*)76,03,12( =−=a (12)

El percentatge de sorneguer del bulb humit aconsellat per la vinya està entre el 15 i el 30 %, per tan el resultat obtingut és correcte. Amb això es pot concloure que la disposició dels goters o emissors és la correcta.

2.3 Càlcul de les Dimensions de l’Instal·lació

2.3.1 Càlcul de l’Emissor

2.3.1.1 Característiques del goter

Es parteix de l’elecció feta a l’anàlisi de solucions i resultats finals, on l’emissor escollit és no autocompensat i de curt recorregut.


14

Es fixa el coeficient d’uniformitat de reg CU al 95% . D’acord al CU, es calcula si el goter o emissor escollit compleix les necessitats de pèrdua de càrrega i longitud. En cas de que no es cobreixi aquestes necessitats, s’escolliria un altre tipus de goter com per exemple els autocompensats o d’altres tipus.

El goter o emissor proposat als resultats finals és del tipus Netafim 164 el qual compleix les següents característiques:

- Tipus: interlínia i de laberint.

- Pressió nominal: 100kPa = 1 bar.

- Cabal nominal: 4 l/h.

- Coeficient de variació de fabricació(CV)=0,88%.

- Equació característica del fabricant: la descàrrega segueix aquesta funció geomètrica del tipus:

52,0*35,0* hhkq m == (13)

k: coeficient de descàrrega (k= 0,35).

m: exponent de descàrrega (m=0,52).

h: pressió de treball en kPa.

q: cabal en litres/hora.

2.3.1.2 Tolerància del cabal del goter

En aquest apartat es fa un estudi d’uniformitat de cabals entre la mitjana establerta pel goter (4 l/h) i l’emissor més desfavorable, per tal de comprovar la diferència de cabals entre el més desfavorable i el cabal mig dels emissors, per mantenir el coeficient d’uniformitat(CU) establert en el disseny.

La definició estadística de coeficient d’uniformitat de reg presenta la següent equació:

a

ns

qq

eCVCU **27,11 ⎟

⎠⎞

⎜⎝⎛ −= (14)

qns : cabal que dóna l’emissor més desfavorable (en l/h).

qa : cabal mitjà, (4 l/h).

CV: coeficient de variació de fabricació de l’emissor, (0,88).

CU: coeficient d’uniformitat, (95%).

e : nombre d’emissors per planta (e=1).

De la fórmula anterior es pot aïllar el cabal del emissor més desfavorable obtenint el següent resultat:

hl

eCV

qCUq a

ns /84,3

10088,0*27,11

4*95,0*27,11

*=

−=

−= (14)


15

Aquesta pèrdua de cabal està dins dels límits acceptats per a vinya i per tant considerem com a bona l’elecció escollida de goter, donant aquests un cabal entre 4 i 3,84 l/h segons la seva ubicació en el traçat de l’instal·lació.

2.3.1.3 Tolerància de la pressió del goter

En aquest apartat, com en l’anterior, es fa un estudi entre la pressió mitjana dels goters i la del més desfavorable. Així, s’aconsegueix trobar la diferència de pressió admissible. Aquesta diferència es calcula mitjançant l’equació característica del fabricant (anteriorment anomenada en l’apartat 2.3.1.1), on la descàrrega segueix aquesta funció geomètrica del tipus:

52,0)(*35,0)/( kPahhlq = (13)

D’aquesta equació s’aïlla la pressió obtenint: 52,0/1

35,0)( ⎟

⎠

⎞⎜⎝

⎛=

qkPah (13)

I amb aquesta equació obtinguda, ja es pot calcular les dues pressions: la mitjana i la més desfavorable:

Per qa = 4 l/h → ha =108,29 kPa = 10,83 m.c.a

Per qns = 3,8 l/h → hns =98,12 kPa = 9,81 m.c.a

La diferència de pressió admissible segueix la següent fórmula:

)*(* nsa hhMH =Δ (15)

ΔH: diferència de pressió admissible.

M: factor que depèn del nombre de diàmetres que s’usen en la mateixa canonada. M=4,3 en una sol diàmetre de canonada i M=2,7 en dos diàmetres de canonada.

ha : pressió mitjana del goter.

hns :pressió del goter més desfavorable.

Es calcula la pressió per un i per dos diàmetres ja que l’experiència en la vinya diu que es fan servir tan un com l’altre.

acmkPaH ..75,246,27)12,9829,108(*7,2 ==−=Δ (15)

Aquesta diferència és si s’utilitzen dos diàmetres diferents en les canonades

acmkPaH ..78,480,47)12,9829,108(*3,4 ==−=Δ (15)

Aquesta diferència és si s’utilitza un sol diàmetre constant per les canonades.

Aquesta diferència queda repartida entre les canonades de cada zona (portadores dels goters) i les de cada sector (subministradores de les zones). Per fer els càlculs s’estima que la repartim a parts iguals.

zonestors HHH Δ+Δ=Δ sec (16)

acmkPaHHHzonestors ..37,173,13

2 sec ==Δ+Δ=Δ (16)

Per dos diàmetres de canonada.


16

acmkPaHHHzonestors ..39,290,23

2 sec ==Δ+Δ=Δ (16)

Per un sol diàmetre constant de canonada.

En el següent apartat es calcula si la pèrdua de pressió està dintre dels intervals vàlids (CU) , i si s’ha d’escollir un altre diàmetre de canonada o un altre goter.

2.3.2 Càlcul de les Canonades de les Zones

2.3.2.1 Descripció de les Canonades de les Zones

Les canonades de les zones són aquelles que van des de l’electrovàlvula de la zona corresponent, fins a la filera o passada on s’ubiquen els portagoters. Aquestes canonades estan alimentades a través de l’electrovàlvula de zona que alhora està alimentada de la canonada de cada sector de reg. Cal recordar que cada zona de reg està composta per tres passades o fileres, opció triada en l’anàlisi de solucions. Per tant, cada zona té tres canonades que arriben a cada electrovàlvula provenint de les tres passades que li corresponen.(veure plànol 2).

Es realitzen els càlculs per la situació més desfavorable, i s’escull la dimensió de canonada que ens doni menys pèrdues de càrrega que les calculades anteriorment en l’apartat 2.3.1.3. que són les següents:

Per un sòl diàmetre de canonada i emissors Netafim 164 = 1,37 m.c.a.

Per dos diàmetres de canonada i emissors Netafim 164 = 2,39 m.c.a.

Com elements desfavorables es consideren la longitud, ja que el desnivell del terreny no és d’importància.

2.3.2.2 Nombre de emissors per filera

Segons el traçat de la plantació i la dimensió de la finca, la longitud de les fileres de ceps són de 67,5 metres cada una (veure plànol 2). D’acord amb aquestes dades, per saber el nombre d’emissors per cada tramada es divideix la longitud d’aquesta per la distància entre emissors.

emissorsdl

Ne

fef 52

3,15,67=== (17)

Nef : nombre de emissors per fila de ceps.

lf: longitud de una filera o passada de ceps.

de: distància entre emissors(1,3m).

2.3.2.3 Càlcul de les canonades de les fileres

En el mercat hi ha una amplia gamma de diferents tipus de canonades segons el seu diàmetre interior. Observant la varietat que hi ha entre diferents cases comercials obtenim que un dels diàmetres més comuns i més adients per una instal·lació de reg per degoteig és el següent:

- 16/13,2mm (el primer indica el valor del diàmetre exterior i el segon l’interior, en mil·límetres). A partir d’aquest diàmetre interior es calculen les pèrdues de càrrega total de


17

les passades, el cabal de l’emissor més desfavorable i el coeficient d’uniformitat CU. Tot això per comprovar que tant l’elecció del goter com del diàmetre seleccionat de tub són els correctes per la instal·lació.

En primer lloc es calculen les pèrdues de càrrega de la canonada. Tot seguit es comprova si el CU és major que el 95%, perquè si no ho és, s’haurà d’escollir un altre diàmetre de canonada.

- Cabal que entra per cada filera o passada (qf):

hlemissorshlNqq efaf /20852*/4* === (18)

qf : cabal de cada passada de ceps (l/h).

qa : cabal de cada emissor (4 l/h).

Nef : nombre de emissors per passada.

- Velocitat de l’aigua a l’interior de la canonada (va):

smd

qKv

i

fa /422,0

)2,13(208*353675,0* 22 === (19)

va : velocitat de l’aigua a l’interior de la canonada (m/s).

qf : cabal de cada passada de ceps (l/h).

di2 : diàmetre interior del tub o canonada (mm).

K : factor de correcció per obtenir la velocitat en m/s.

- Pèrdues de càrrega unitàries (Pu) en kg/m·s2, degudes al fregament i calculades mitjançant la següent expressió:

iu d

vLfP*2

***2 ϕ

= (20)

Pu : pèrdues de càrrega unitàries (m/m).

L : longitud total (m).

di : diàmetre interior (m).

f : coeficient de fricció.

φ : densitat de l’aigua (1000 kg/m3).

El coeficient de fricció (f) es calcula a partir de la fórmula de Blasius que s’adapta per valor de Re (nº de Reynolds) entre 4000 i 105 i és la següent:

25,0Re3164,0

=f (21)

Primer s’ha de calcular el numero de Reynolds mitjançant:

μϕ idv **

Re = (22)


v : velocitat (0,422 m/s).

di : diàmetre interior (0,0132 m).


18

μ : viscositat de l’aigua (1,003*10-3 kg/m·s).

Obtenint un resultat del numero de Reynolds de:

74,555310·003,1

0132,0*422,0*1000Re 3 == − (22)

Ara es pot deduir ja el coeficient de fricció:

03665,0)74,5553(

3164,025,0 ==f (21)

S’ha de tenir cura amb les pèrdues que provoca cada emissor. Aquestes pèrdues es tradueixen en forma de longitud equivalent, i se sumen a la longitud de la passada. O sigui que la longitud total és la de la filera més la equivalent que provoquen tots els emissors d’aquesta filera. Aquesta longitud equivalent de connexió de l’emissor (Le) és un valor tabulat que varia en funció del diàmetre interior de la canonada així com del tipus de connexió d’aquest emissor al tub. Es pot calcular de forma general amb la següent fórmula:

115,1*91,18 ie dL = (23)

Le : longitud equivalent de connexió de l’emissor (m).


mLe 1517,00132,0*91,18 115,1 == (23)

Tenint en compte que cada filera consta de 52 emissors la longitud total equivalent dels emissors és de:

memissorsLLt ee 89,752* == (23)

I finalment la longitud total (L) , serà la suma de la longitud de la filera més la longitud total equivalent dels emissors. Això dona un valor de:

mLLtL fe 39,75=+= (24)

L : la longitud total (m).

Lte : longitud total equivalent dels emissors (m).

Lf : longitud de la filera (m).

Ara, tenint totes les dades, es pot realitzar el càlcul de les pèrdues de càrrega unitàries, mitjançant la fórmula de Darcy-Weisbach:

2·/83,441660132,0*2

1000*422,0*39,75*03665,0 smkgPu == (20)

- Pèrdues de càrrega totals en la filera més desfavorable (hf) :

uf PFP *= (25)

F: coeficient de Christiansen (F), és el coeficient que ens permet corregir, en la pèrdua de càrrega de la passada, l’efecte degut a la dimensió del cabal per la descàrrega deguda als goters successius i es calcula amb aquesta expressió:


19

2

2/1

*6)1(

*21

11

nm

nmF −

+++

= (26)

F: coeficient de Christiansen.

m: 1,75.

n: nombre de emissors per filera més desfavorable (52 emissors).

3733,0)52(*6)175,1(

52*21

75,111

2

2/1

=−

+++

=F (26)

Ara s’està en disposició de poder calcular les pèrdues de càrrega totals en la filera més desfavorable:

2·/48,487.1683,44166*3733,0 smkgPf == (25)

Finalment s’aplica un factor de conversió per tal de presentar les dades en m.c.a.

22

2

2

2

/1680,010000

1*/81,9

·/48,487.16 cmkgcm

msm

smkg=

Com que 1 kg/cm2 equival a 10 m.c.a s’obté al fer l’operació:

acmPf ..680,110*1680,0 ==

- Pressió a l’inici de la filera més desfavorable (hi) :

2*733,0 dPhh fai ++= (26)

hi : pressió a l’inici de la filera més desfavorable (m.c.a).

ha : valor de la pressió mitjana del goter x filera, obtingut a l’apartat 2.3.1.3. (m.c.a).

Pf : pèrdues de càrrega totals en la filera més desfavorable (m.c.a)

d: desnivell del terreny. Es considera nul, perquè el seu valor és molt petit en aquest cas.

acmhi ..061,12680,1*733,083,10 =+= (26)

- Pressió mínima de la filera més desfavorable (hmin) :

fi Phh −=min (27)

hmin : pressió mínima de la filera més desfavorable (m.c.a.).

hi : pressió a l’inici de la filera més desfavorable (m.c.a).

Pf : pèrdues de càrrega totals en la filera més desfavorable (m.c.a).

acmh ..381,10680,1061,12min =−= (27)

- Cabal de l’emissor més desfavorable (qns) :

Un cop es té el valor de la pressió mínima a la que està sotmesa la canonada més desfavorable, es calcula el cabal de l’emissor més crític o desfavorable. Cal comparar-lo


20

amb el calculat anteriorment en l’apartat 2.3.1.2, per tal de veure la diferència entre cabal admissible i el mesurat.

Per fer-ho s’utilitza la mateixa expressió que en l’apartat 2.3.1.3, que és l’equació característica del fabricant, la qual segueix la següent funció geomètrica :

52,0min )(*)/( kPahKhlqns = (13)

hlkPahlqns /91,3))(81,103(*35,0)/( 52,0 == (13)

Si es compara aquest valor obtingut amb el valor del apartat 2.3.1.3 es pot veure com està dins del marge admissible que és entre 3,8 i 4 l/h. Això significa que l’emissor més llunyà rep un cabal de 3,91 l/h si s’usa el tub de 13,2 mm de diàmetre interior.

- Coeficient d’uniformitat (CU) : S’ha de complir que el CU sigui igual o superior al 95% que s’ha establert a l’inici

del càlculs.

a

ns

qq

eCVCU **27,11 ⎟

⎠⎞

⎜⎝⎛ −= (14)

967,0491,3*

10088,0*27,11 =⎟

⎠⎞

⎜⎝⎛ −=CU (14)

S’aconsegueix un coeficient del 96,7% major que el 95% establert i per tant el diàmetre escollit és el correcte.

2.3.3 Càlcul des les Canonades dels Sectors

2.3.3.1 Descripció de les Canonades dels Sectors

Les canonades dels sectors són aquelles que alimenten les canonades de cada zona i al mateix temps aquestes són alimentades per les canonades principals. L’alimentació a cada sector es fa a través de l’electrovàlvula del sector corresponent, provenint de la canonada principal. Cal recordar que tenim dos sectors de reg en total, opció triada en l’anàlisi de solucions i que el sector A alimenta a dotze zones de reg i que el sector B alimenta a catorze zones de reg (veure plànol 2).

Per poder realitzar els càlculs de les pèrdues en cada tram de la canonada del sector, s’ha de saber la distància entre cada tram de la canonada i cada arqueta on es troben les electrovàlvules. La distància entre cada arqueta és de 28 metres tant per el sector A com per el sector B.

- La longitud de la canonada del sector A és de 98,40 metres.

- La longitud de la canonada del sector B és de 115,2 metres.

Per tal de realitzar els càlculs, és té en compte que la longitud més desfavorable de les fileres és 67,5 metres i que la longitud de cada tram de la canonada de cada sector és la longitud entre arquetes, 28 metres. A més, cal recordar que el nombre de fileres és de 42 en total i que cada filera consta de 52 emissors.

Observant en el mercat l’amplia gamma entre els diferents fabricants i observant alhora les taules de tubs de polietilè d’alta densitat 10 atm PE, obtenim que un dels


21

diàmetres més comuns i més adients per una instal·lació de la canonada del sector és el següent:

- 75/65,8mm (el primer indica el valor del diàmetre exterior i el segon el interior en mil·límetres).

Com que és un terreny més o menys plà fa que es produeixin pèrdues de pressió elevades si s’usen diàmetres propers als de les zones. Per això s’opta per un diàmetre més gran i es calcula si és l’adequat per tal de suportar aquestes pèrdues de càrrega i les diferències de pressió.

2.3.3.2 Càlcul de les canonades dels Sectors

En el càlcul de les canonades de les zones s’ha mesurat la pressió inicial (hi). En el càlcul de les canonades dels sectors s’iguala el valor de hi amb el valor mitjà de pressió en la canonada del sector (Ha). A partir d’aquest valor es procedeix a calcular el valor inicial (Hi) i el valor mínim (Hmin) de la pressió de la canonada del sector, amb la condició que la diferència entre aquests dos valors sigui inferior a la tolerància de pressions calculada anteriorment a l’apartat 2.3.1.3.

Hi - Hmin< Hsectors (28)

Les pèrdues de càrrega admissibles en cada sector són iguals a la diferència de pressió total admissible per unitat de reg, menys la pèrdua de càrrega que es produeix en la filera més desfavorable.

- Pèrdua de pressió admissible (ΔH =2,746 m.c.a), tal com s’ha calculat al apartat 2.3.1.3.

- Pèrdua de càrrega en la filera més desfavorable ( Pf =1,680 m.c.a) tal com s’ha calculat al apartat 2.3.2.3.

Hadmissible = 2,746 – 1,680 = 1,066 m.c.a (29)

Tot seguit es calculen les pèrdues de càrrega que es produeixen en cada tram de la canonada del sector comprés entre arquetes. La pèrdua total de càrrega en la canonada del sector es calcula sumant les pèrdues parcials en cada tram.

- Consum en l/h de una filera (Qf): Si es té en compte que l’emissor més desfavorable rep un cabal de 3,91 l/h i el més

proper 4 l/h , s’agafa la mitjana i així es simplifiquen càlculs. Obtenint una mitjana del cabal de 3,96 l/h.

Cada filera té un consum de: Qf =3,97*52 goters =206,44 l/h (30)

- Consum total de cada sector (Qts): És l’equivalent al consum acumulat dels dos sectors existents. Si es calcula per a

cada sector s’obté un resultat de:

- QtsA(sector A) = 206,44 l/h*36 fileres = 7431,84 l/h (31)

- QtsB(sector B) = 206,44 l/h*42 fileres = 8670,48 l/h (31)

- Pèrdua de càrrega unitària (P): Per cada tram degut al fregament en m/m, es calcula segons la fórmula de Blassius.

75,175,4 **473,0 tsiu QdP −= (32)


22

Es fa el càlcul per el sector més desfavorable en aquest cas el B , i el càlcul ens dóna la pèrdua unitària màxima.

mmPu /00851,0)48,8670(*)8,65(*473,0 75,175,4 == − (32)

- Pèrdua de càrrega total (Pt): En unitats de metres de columna d’aigua (m.c.a), i es calcula pel tram entre arquetes

del sector més desfavorable.

tut LPP *= (33)

Pt : pèrdua de càrrega total.

Pu : pèrdua de càrrega unitària.

Lt : longitud de cada tram (28 metres de arqueta a arqueta).

acmPt ..23828,028*00851,0 == (33)

- Pressió a l’entrada de cada tram(Hi): Es calcula amb la següent fórmula:

)()()1( ninntni HdnPH ++=− (34)

Hi : pèrdues de pressió acumulades en cada tram.

Pt : pèrdues de càrrega total per tram

n : subíndex que indica el numero del tram.

dn : desnivell del terreny de valor 5%.

Si realitzem els càlculs pel tram quatre que és el segon s’obté:

acmHi ..28828,000,005,023828,0)4( =++= (35)

S’exposen tots els valors del càlcul de pèrdues unitàries i pèrdues totals de càrrega i de pressió de cada tram en la taula següent:

Càlcul de la canonada més desfavorable sector B(di =65,8mm)

Tram Consum x fila (l/h)

Nº de files x zona

Consum total x zona (l/h)

Consum acumulat

(l/h)

Pèrdues càrrega (m/m)

Pèrdues càrrega totals

(m.c.a)

Pèrdues pressió

acumulades (m.c.a)

1 206,44 9 1857,96 1857,96 0,00057 0,01596 0,78436

2 206,44 9 1857,96 3715,92 0,00193 0,05404 0,68032

3 206,44 9 1857,96 5573,88 0,00393 0,11004 0,52028

4 206,44 9 1857,96 7431,84 0,00650 0,18200 0,28828

5 206,44 6 1238,64 8670,48 0,00851 0,23828 0,00000

Taula 3.Valors de pèrdues unitàries i totals de càrrega de pressió de cada tram. En la taula anterior s’agafa el conveni o la condició de que el tram terminal o més

allunyat de la vàlvula reguladora d’alimentació al sector és el tram 1. Es fixa que la pressió


23

inicial (Hi) del tram més pròxim a la vàlvula sigui zero, i a partir d’aquí es sumen les pèrdues totals de càrrega per tram, i els desnivells positius o negatius.

- Valor mitjà de les pèrdues acumulades de cada tram(Ħi): Per tal de realitzar aquest càlcul s’utilitzen les dades obtingudes en la taula anterior.

nH

Hi i∑= (36)

Ħi : valor mitjà de les pèrdues de pressió acumulades de cada tram.

∑Hi : sumatori de les pèrdues de pressió (Hi) de la taula anterior.

n : nombre de trams del sector.( en aquest cas el més desfavorable (B) té 5 trams.

45465,05

27324,2==Hi (36)

- Valor mitjà de pressió en el sector (Ha): Com s’ha enumerat a l’inici dels càlculs del present apartat (2.3.3.2), s’igualen Ha =

hi , que si es recorda és la pressió a l’inici de la filera més desfavorable que s’ha calculat per les canonades de les zones. Així doncs Ha = 12,061 m.c.a.

- Valor inicial de pressió en el sector (Hini): En aquest cas és el del sector B i es defineix a partir de la fórmula:

ai

ini HnH

H += ∑ (37)

Hini : valor inicial de pressió en el sector.

∑Hi : sumatori de les pèrdues de pressió (Hi) de la taula anterior.

n : nombre de trams del sector.( en aquest cas el més desfavorable (B) té 5 trams.

Ha : valor mitjà de pressió en el sector.

acmHini ..516,12061,1245465,0 =+= (37)

- Valor mínim de pressió en el sector (Hmin): En aquest cas és el del sector B i es defineix a partir de la fórmula:

iini HHH −=min (38)

Hmin : valor mínim de pressió en el sector.

Hini : valor inicial de pressió en el sector.

Hi : pèrdues de pressió acumulades en cada tram, en aquest cas el tram més desfavorable tram 1.

acmH ..732,1178436,0516,12min =−= (38)


24

Taula resum dels càlculs obtinguts de les canonades dels sectors:

Cabal sector A(més favorable) 7,43184 m3/h

Cabal sector B (més desfavorable) 8,67048 m3/h

Diàmetre canonades (material:PE) 75/65,8 mm

Longitud total canonada sector A 98,40 m

Longitud total canonada sector B 115,2 m

Pèrdues de pressió acumulades (PPA màx) 0,78436 m.c.a

Valor mitjà de la pressió (Ha) 12,061 m.c.a

Valor inicial de la pressió (Hini) 12,516 m.c.a

Valor mínim de la pressió (Hmin) 11,732 m.c.a

Taula 4.Taula resum dels càlculs obtinguts de les canonades dels sectors.

2.3.4 Càlcul de la Canonada Principal

La longitud, des de la bomba o capçal de reg fins arribar a les canonades dels sectors és de 52 metres.

- Consum total (Qtp): El cabal que passa per la canonada principal és la suma del cabal dels dos sectors de

reg, o sigui que és igual a :

torBtorAtp QQQ secsec += (39)

Qtp : cabal total de la canonada principal en (m3·h).

QsectorA : cabal del sector de reg A en (m3·h).

QsectorB : cabal del sector de reg B en (m3·h).

hmQtp /10232,1667048,843184,7 3=+= (39)

- Diàmetre interior (di): Segons la desigualtat proposada com a referència el diàmetre proposat és de:

( ) mmdi 645,6132,16102*236,0 =≥ (40)

Per agafar un diàmetre normalitzat es tria el més pròxim superior que és de 65,8mm, que equival a al tub de polietilé de 75mm de diàmetre exterior.

- Pèrdues de càrrega (Pu): En unitats de (m.c.a/m) i calculada a partir de la fórmula de Blassius.

macmPu /..02514,0)32,16102(*)8,65(*473,0 75,175,4 == − (32)

- Pèrdues de càrrega total (Pt): En unitats de metres columna d’aigua (m.c.a), i calculada a partir de l’expressió:

equut LPLpPP ** += (41)

Pt : pèrdues de càrrega total en (m.c.a).


25

Pu : pèrdues de càrrega en (m.c.a/m).

Lp : longitud de la canonada principal en (m).

Leq : longitud equivalent dels punts singulars (colzes, T , etc...) A efectes de càlcul i de seguretat es considera Leq com un 10% de la longitud del tram a calcular.

acmPt ..438,12,5*02514,052*02514,0 =+= (41)

- Pressió mínima a la sortida del grup de pressió (Hgpmin):

sciinit fPHdnPHgp ++++=min (34)

Hgpmin : pressió mínima a la sortida del grup de pressió en (m.c.a).

Pt : pèrdues de càrrega total en (m.c.a).

dn : desnivell del terreny de valor 5%.

Hini : valor inicial de pressió en el sector en (m.c.a).

Pci : pèrdues de càrrega intrínseques deguda al fregament (0,4 m.c.a).

fi : factor de seguretat (per incloure pèrdues de càrrega d’elements singulars: colzes, connexions, etc...). Es pren com valor de 3 m.c.a per tal d’assegurar que es supera la pressió llindar i actuí el dispositiu mecànic del regulador.

acmHgp ..404,1734,0516,1205,0438,1min =++++=

2.3.5 Sobrepressió i Timbratge de les Canonades

Al alterar el règim de circulació de corrent d’aigua per les canonades (engegada o parada del grup de pressió), es produeixen sobrepressions i depressions instantànies anomenats cops d’ariet . Aquests cops d’ariet cal avaluar-los per tal d’evitar possibles trencaments de les canonades. Per tal de fer aquesta avaluació es fa servir l’expressió d’Allievi per la parada instantània.

gvaH g

*±= (42)

Hg : valor màxim de cops d’ariet, (positius i negatius) en (m.c.a).

a : celeritat (velocitat de propagació de l’ona de sobrepressió o depressió) que per el material emprat per la canonada principal és de 147 m/s. Aquest valor ve tabulat quan la pressió nominal de la canonada és de 6 kg/cm2.

v : velocitat de l’aigua dins la canonada principal en (m/s).

g : acceleració de la gravetat (9,81 m/s2).

Si es tenen en compte els diferents càlculs efectuats anteriorment, s’obté un resultat del que es pot observar que en la canonada primària és on hi ha major cabal, pressió i més velocitat de l’aigua.

smv /315,18,65

32,16102*353675,0 2 == (19)

acmH g ..705,1981,9

315,1*147=±= (42)


26

gsd HHgpHt ±= min (43)

Htsd : pressió total de sobrepressió o depressió en (m.c.a).


Hg : valor màxim de cops d’ariet, (positius i negatius) en (m.c.a).

)(..109,37705,19404,17 iósobrepressacmHts =+= (43)

)(..301,2705,19404,17 depressióacmHtd −=−= (43)

2.3.6 Càlcul del Grup de Pressió Per tal de realitzar el càlcul del grup de pressió s’ha de partir del cabal total o consum

total d’aigua en el mes crític. Tenint amb compte el cas més crític, s’obté que el consum total de 16,10232 m3/h d’aigua, calculat anteriorment en l’apartat 2.3.4.

Per fer aquest càlcul, s’hauran de tenir en compte les següents dades i calcular l’alçada manomètrica del grup:

- Pressió mínima necessària a la sortida del grup de pressió.

- Pèrdues de pressió.

- Alçada d’elevació.

- Aspiració i conducció d’entrada.

2.3.6.1 Pressió a la sortida del grup de pressió

És la pressió mínima necessària de treball que hi ha d’haver a la sortida del grup de pressió, o sigui la que ha de tenir la canonada principal. Anteriorment s’ha calculat aquesta dada en el apartat 2.3.4 (càlcul de la canonada principal) amb un resultat obtingut de:

acmHgp ..404,17min =

2.3.6.2 Pèrdues de pressió en capçal de reg

Són les pèrdues de pressió produïdes per els diferents elements o accessoris que intervenen en el procés d’impulsió d’aigua del dipòsit fins la canonada principal a través del grup de pressió.

- Filtres de sorra (2,5 m.c.a).

- Vàlvula de retenció ( 1,0 m.c.a).

- Vàlvula de papallona (1,0 m.c.a).

- Electrovàlvula (1,0 m.c.a).

- Caudalímetre (1,0 m.c.a)

- Pèrdues en altres accessoris i canonades en el capçal de reg (2,0 m.c.a).

- Pressió extra per neteja de goters ( 5,0 m.c.a).

Tots aquests elements provoquen unes pèrdues que sumades fan un total de 13,5 m.c.a de pèrdues de pressió en el capçal de reg.


27

2.3.6.3 Alçada d’elevació

És el desnivell existent entre el dipòsit d’aigua i on està situat el grup de pressió. En aquest cas l’alçada la considerem nul·la ja que el dipòsit es troba en el mateix nivell que el grup de pressió i la pressió d’aquest quan està ple facilita l’aspiració del grup de impulsió.

2.3.6.4 Aspiració i conducció d’entrada

La longitud de la canonada d’aspiració és de 20 metres, en horitzontal. S’ha previst col·locar dues vàlvules de comporta, una a la sortida del dipòsit i l’altra abans del grup de pressió per tal de maniobrar en cas d’avaria. Donades les pèrdues de pressió baixes que es troben en l’aspiració i conducció d’entrada a una velocitat menor de 1,2 m/s, la cavitació (vaporització de l’aigua i formació de bombolles) no constituirà cap problema.

El tub d’aspiració és d’acer galvanitzat amb un diàmetre interior de 67 mm. La conducció de l’aspiració del grup de pressió consta, a més a més, de dos colzes d’acer i les dues vàlvules de comporta.

Les pèrdues de càrrega d’aspiració causades per singularitats són les pèrdues provocades per els elements o accessoris com: les vàlvules de comporta, els colzes, etc...

I es calculen seguint la següent expressió:

gvKH*2

*2

= (44)

H : pèrdues de càrrega per singularitats (m).

v : velocitat de l’aigua a l’interior de la canonada (m/s).

g : acceleració de la gravetat.

K : coeficient de peça singular.

Els colzes presenten un coeficient de 0,6 ,mentre que les vàlvules tenen un coeficient de valor 20.

Primer es realitza el càlcul de la velocitat de l’aigua dins la canonada amb la següent fórmula:

smdQtKv

ia /269,1

)67(32,16102*353675,0* 22 === (19)


Qt: cabal total de l’instal·lació (l/h).



En segon lloc, quan ja es coneix la velocitat de l’aigua, es realitza el càlcul de les pèrdues de càrrega per singularitats.

acmH ..387,381,9*2

289,1*)2020(2

=+= (44)

En aquest cas es desestimen les pèrdues de conducció ja que són molt baixes.


28

Un cop es tenen totes les dades anteriors calculades, s’està en disposició de fer el càlcul de l’alçada manomètrica, que en aquest cas serà la suma de les dades anteriorment descrites.

aspiracióelevaciócapçalregm PhPHgpH +++= min (45)

Hm : alçada manomètrica en (m.c.a).


helevació : alçada d’elevació, desnivell del fons de dipòsit vers el grup de pressió (nul).

Pcapçalreg : pèrdues de pressió en el capçal del reg en (m.c.a).

Paspiració : pèrdues de pressió en l’aspiració de l’aigua en (m.c.a).

acmH m ..291,34387,305,13404,17 =+++= (45)

Un cop obtinguda l’alçada manomètrica es pot calcular la potència necessària del grup de pressió, a través de l’expressió següent:

RQtH

HP m

η*75*

= (46)

HP : potència del grup de pressió en (c.v).


ηR : rendiment (75%).

Qt : cabal total de l’instal·lació en ( l/s).

vcHP .727,275,0*75

473,4*291,34== (46)

El resultat obtingut indica que la potència nominal del grup de pressió ha d’ésser de com a mínim de 2,727 c.v , quan el sistema estigui en plena demanda d’aigua. Tenint en compte aquest resultat s’escull un grup de pressió de 3 c.v (2,2 kw) de potència, per tal de que es puguin cobrir sense cap problema les necessitats del sistema de reg en el seu màxim rendiment.

2.3.7 Càlcul del Dipòsit d’aigua Per tal de realitzar el càlcul del dipòsit d’aigua s’ha de partir del cabal total d’aigua

que es necessita per regar tota la finca en m3/h. Per a obtenir-lo, s’agafa en nombre total de ceps per el cabal de l’emissor obtenint el total d’aigua necessària.

qt = nº total de ceps*qa (11)

qt = 4056 ceps *4 l/h = 16,224 m3/h (11)

qt : cabal total d’aigua en m3/h.

qa : cabal de l’emissor 4 l/h.

S’obté un cabal total per hora de 16,224 m3/h. Si s’aplica que en el període de màxima demanda es necessita regar 6 hores cada dia de reg això fa un total de:

16,224 m3/h*6 hores = 97,344 m3 d’aigua per dia de reg


29

Amb totes aquestes dades podem calcular la reserva mínima d’aigua que es necessita per tal de fer front aquestes necessitats hídriques al mes més crític.

El dipòsit, tal i com es descriu en l’anàlisi de solucions, té forma cilíndrica i per tant el seu volum respon a l’expressió:

hdVcilindre **π= (46)

Vcilindre : volum d’aigua del cilindre o dipòsit en aquest cas en (m3).

d : diàmetre del dipòsit en (m).

h : altura del dipòsit en (m).

π : nombre pi=3,141516.

Si es té en compte que per dia de reg es necessiten 97,344m3, s’assigna un volum de dipòsit de 100m3 d’aigua. Si es considera que el percentatge de seguretat és del 20%, s’obté que el valor del dipòsit és de 120m3 d’aigua. Llavors es pot aïllar el diàmetre del dipòsit de la fórmula anterior, fixant l’altura a 3 metres:

mmdmdm 1373,12*3

1203**120 3 ≈==⇒=π

π

Assignant aquest valor de 120m3 de dipòsit, s’assegura que es pot regar tot els sectors d’una sola regada si convé i encara sobra el 20% d’aigua i assegura que es té l’aigua necessària per tal de poder fer front a cada dia de reg en el mes crític.

Així doncs, el dipòsit o bassa tindrà un diàmetre de 13 metres, una altura de 3 metres i una capacitat o volum total de 122,5m3 d’aigua.

2.3.8 Càlcul del Sistema de Filtrat Tenint en compte que l’aigua que s’usa per el reg s’obté dels pous de la finca i de la

pluja, és necessari fer un filtrat d’aquesta aigua. Tal i com s’estableix en l’anàlisi de solucions, es procedeix al filtrat de l’aigua en diverses etapes del procés.

Per al càlcul de la superfície filtrant, el cabal s’ha d’augmentar en un 20% per seguretat i s’aplica el criteri de que la velocitat mitjana de l’aigua no sobrepassi els 60 m/h.

2.3.8.1 Primera Etapa de Filtrat

La primera etapa es produeix quan l’aigua que prové dels dos pous i del dipòsit d’aigües pluvials entra al dipòsit d’aigua. Aquest provoca o realitza un filtrat per gravetat de l’aigua, ja que en les reserves que acumulen un cert volum d’aigua, es propicia la sedimentació de la matèria en suspensió. D’aquesta manera es separen gran part dels sòlids amb gravetat específica més gran que l’aigua, com per exemple l’arena, l’argila, i altres sediments.

2.3.8.2 Segona Etapa de Filtrat

La segona etapa es produeix en el dipòsit d’aigües pluvials i a l’igual que en l’anterior es produeix una filtració per gravetat per l’acumulació d’un volum d’aigua, més un filtrat a l’entrada del dipòsit. Aquest es fa a través d’un filtre de malla reixat d’acer inoxidable el qual filtra l’aigua que ve de les teulades del magatzem, de la caseta de màquines, i del dipòsit de decantació. També es fa un filtrat a la sortida d’aquest dipòsit abans de la bomba d’impulsió d’aquest amb un filtre de malla.


30

Per al càlcul del cabal màxim, s’ha de tenir en compte el cabal total del sistema més el 20% de seguretat.

%20max += tpQQ (44)

Qmax : cabal màxim total més percentatge de seguretat en (m3/h).

Qtp : cabal total de la canonada aigües pluvials en (m3/h).

20% : percentatge de seguretat.

hmQ /480,6080,1400,5 3max =+= (44)

Per al càlcul de la superfície de filtrat es fa servir la següent expressió:

mitjanafiltre v

QS max= (45)

Sfiltre : superfície del filtre en (m2).


vmitjana : velocitat mitjana de l’aigua (60 m/s).

2108,060480,6 mS filtre == (45)

Per obtenir el diàmetre del filtre a instal·lar es calcula amb la fórmula: 2/14*

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛=

πfiltreS

d (46)

d : diàmetre del filtre a instal·lar en (m).

Sfiltre : superfície de filtrat d’un sol filtre en (m2).

md 371,04*108,0 2/1

=⎟⎠⎞

⎜⎝⎛=

π (46)

2.3.8.3 Tercera Etapa de Filtrat

La tercera etapa es troba en el dipòsit de decantació, el qual consta de tres compartiments. Són com tres dipòsits l’un al costat de l’altre, però amb la peculiaritat la paret que els separa entre ells és més baixa que l’anterior i això fa que un pic s’omple el primer compartiment, aquest es sobreïxi cap al segon fins a omplir-lo i es repeteix el procés en el tercer. Un pic el tercer és ple, la bomba extreu aquesta aigua enviant-la al dipòsit d’aigües pluvials. El filtrat per decantació provoca en aquest cas una sedimentació de sòlids de gravetat específica més gran que l’aigua en cada departament del dipòsit. En aquest cas la sedimentació més gran es troba en el primer departament del dipòsit i va disminuint en els altres dos. Tot i això, la bomba es col·loca dintre un tub de plàstic més gran que el seu diàmetre, està tapat a l’extrem i clavat al dipòsit. Aquest tub de plàstic (PVC) està ple de forats (més grans en la seva part alta i més petits en la part més baixa) per facilitar l’aspiració d’aigua de la bomba i així actua de filtre per la bomba perquè no absorbeixi els sediments del dipòsit. A part de tots aquests elements la bomba porta un filtre de reixeta propi en la part d’aspiració de l’aigua.


31

2.3.8.4 Quarta Etapa de Filtrat

La quarta etapa és la que correspon al filtrat de l’aigua que s’agafa del dipòsit de reg per tal de ser impulsada per el grup de pressió. Aquí es realitza un filtrat de l’aigua mitjançant filtres de malla, centrífugs i de sorra.

En l’etapa d’aspiració de l’aigua per el grup de pressió es realitza un filtrat amb un filtre centrífug i un de malla. En l’etapa d’impulsió es realitza un filtrat amb dos filtres de sorra i dos de malla.

Per al càlcul del cabal màxim, s’ha de tenir en compte el cabal total del sistema més el 20% de seguretat.

%20max += tpQQ (44)


Qtp : cabal total de la canonada principal en (m3/h).

20% : percentatge de seguretat.

hmQ /323,19322784,19220464,310232,16 3max ≈=+= (44)

Per al càlcul de la superfície de filtrat total es fa servir la següent expressió:

mitjanatotal v

QS max= (45)

Stotal : superfície total del filtrat en (m2).



2322,060323,19 mStotal == (45)

Per al càlcul de la superfície de filtrat d’un sol filtre es fa servir la següent expressió:

mitjanafiltre v

QS 2

max

= (45)




2161,0606615,9 mS filtre == (45)

Per obtenir el diàmetre del filtre a instal·lar es calcula amb la fórmula: 2/14*

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛=

πfiltreS

d (46)

d : diàmetre del filtre a instal·lar en (m).



32

md 453,04*161,0 2/1

=⎟⎠⎞

⎜⎝⎛=

π (46)

2.3.9 Càlcul de la Electrobomba del Pou

Per tal de realitzar el càlcul de l’electrobomba s’ha de partir del cabal total d’aigua a recuperar entre dies de regs en el mes crític. Tenint amb compte el cas més crític que és quan el molí de vent hidràulic no funcioni durant els 4 dies, s’obté que cada 4 dies s’ha de recuperar 100m3 d’aigua.

Volum de recuperació d’aigua en 4 dies = 100m3

Volum recuperació d’aigua per dia = 100m3/4dies=25m3

Volum de recuperació d’aigua per hora = 25m3/24h=1,042m3/h

S’obté que la bomba a de treure de cabal per hora més d’un metre cúbic d’aigua, exactament més de 1,042m3/h.

Per tal de realitzar el càlcul de l’electrobomba del pou, s’haurà de calcular primerament l’alçada manomètrica de la bomba:

- Pressió necessària o de treball.




2.3.9.1 Pressió nominal o de treball

És la pressió necessària de treball de l’electrobomba. En aquest cas, com és d’un pou profund, sol oscil·lar entre ( 2 i 12 kg/cm2). S’agafa 3 kg/cm2 per aquest cas. Com que 1 kg/cm2 equival a 10 m.c.a s’obté que 3 kg/cm2 = 30 m.c.a.

2.3.9.2 Pèrdues de pressió

Són les pèrdues de pressió produïdes per els diferents elements o accessoris que intervenen en el procés d’elevació i transport de l’aigua del pou al dipòsit.

- Filtres de malla (2,0 m.c.a).


- Vàlvula de comporta (1,0 m.c.a).

- Comptador d’aigua (1,5 m.c.a).


- Caudalímetre (1,0 m.c.a)

- Pèrdues en altres accessoris i canonades en el pou (2,0 m.c.a).

Tots aquests elements provoquen unes pèrdues que sumades fan un total de 10,5 m.c.a de pèrdues de pressió en el procés d’elevació de l’aigua del pou fins al dipòsit.


33


És el desnivell existent entre el fons del pou on està situada la bomba i el dipòsit d’aigua. Aquesta alçada és de 88 metres, ja que el pou fa 85 metres de profunditat i el dipòsit 3 metres d’alçada.


La longitud de la canonada d’aspiració és el propi cos de la bomba del pou. En aquest cas aquesta alçada és de 750mm.

Les pèrdues de càrrega d’aspiració causades per singularitats són les pèrdues provocades per els elements o accessoris com: la vàlvula de retenció de l’electrobomba, etc...

Es calculen seguint la següent expressió:

gvKH*2

*2

= (44)


v : velocitat de l’aigua a l’interior de la bomba (m/s).



La vàlvula de retenció presenten un coeficient de 20, mentre que el filtre de reixat de la bomba un 0,3 i la embocadura a el tub d’elevació produeix un coeficient de 0,5.

Primer es realitza el càlcul de la velocitat de l’aigua dintre la canonada d’aspiració de la bomba amb la següent fórmula:

smdQtKv

ia /421,0

)75,31(1200*353675,0* 22 === (19)

va : velocitat de l’aigua a l’interior de la canonada d’aspiració de la bomba (m/s).

Qt: cabal de la bomba a 88 metres profunditat (l/h).

di2 : diàmetre interior del tub o bomba en aquest cas 11/4”=31,75 mm (mm).



acmH ..188,081,9*2

421,0*)5,03,020(2

=++= (44)


aspiracióelevacióaccessorisbombam PhPHH +++= (45)


Hbomba : pressió a la sortida de la bomba en (m.c.a).


34

helevació : alçada d’elevació, desnivell del fons del pou vers el dipòsit en (m).

Paccessoris : pèrdues de pressió per accessoris instal·lats en (m.c.a).

Paspiració : pèrdues de pressió en l’aspiració de l’aigua del pou en (m.c.a).

acmH m ..688,128188,0885,1030 =+++= (45)

Un cop obtinguda l’alçada manomètrica es pot calcular la potència necessària de la bomba del pou, a través de l’expressió següent:

RQtH

HP m

η*75*

= (46)

HP : potència de la bomba del pou en (c.v).



Qt : cabal de la bomba a 88 metres profunditat en ( l/s).

vcHP .762,075,0*75

333,0*688,128== (46)

El resultat obtingut indica que la potència nominal de la bomba ha d’ésser de com a mínim de 0,762 c.v , quan el sistema estigui en plena demanda d’aigua. Tenint en compte aquest resultat i que s’ha de tenir en compte una futura ampliació del sistema s’escull una bomba de 1,5 c.v (1,1 kw) de potència per tal de que es puguin cobrir sense cap problema les necessitats hídriques del dipòsit d’aigua en el moments més crítics.

2.3.10 Càlcul de la Canonada d’Elevació del Pou

Aquest apartat està compost per tres apartats: el càlcul de pèrdues de la canonada, el càlcul de l’espessor de la canonada i el càlcul del suport de la canonada.

2.3.10.1 Càlcul de la Canonada d’Elevació del Pou

Per al càlcul de la canonada d’elevació d’aigua del pou s’escull un tub d’acer galvanitzat de 2” (50,8mm) de diàmetre interior. Les unions d’aquests tubs de 2” són brides en forma de platina metàl·lica foradada PN 10 DIN 2502 i amb cargols d’acer inoxidable mètric 14 i grau de duresa 8,4. Entre platina i platina s’hi col·loca una junta de goma per deixar estanc el circuit.

La llargada total de la canonada d’elevació és de 85 metres, i la llargada de cada canonada és de 5 metres. Per tant, hi han 17 tubs d’acer galvanitzat amb les seves platines a cada extrem, que sumen un total de 34 platines, 34 juntes de goma, 136 cargols i 136 femelles d’acer inoxidable.

En primer lloc es realitza el càlcul de la velocitat de l’aigua a l’interior d’aquesta canonada d’elevació.


smd

QKv

i

bombaa /247,0

)8,50(1800*353675,0* 22 === (19)



35

Qbomba : cabal de la bomba pou (l/h).



En segon terme, un cop calculada la velocitat, es realitza el càlcul de les pèrdues de càrrega unitàries totals en la canonada.


iu d

vLfP*2

***2 ϕ

= (20)

Pu : pèrdues de càrrega unitàries totals (kg/m·s2).






25,0Re3164,0

=f (21)


μϕ idv **

Re = (22)






06979,1251010*003,1

0508,0*247,0*1000Re 3 == − (22)


02991,0)06979,12510(

3164,025,0 ==f (21)

Ara, tenint totes les dades, es pot realitzar el càlcul de les pèrdues de càrrega unitàries totals, mitjançant la fórmula de Darcy-Weisbach:

2·/569,579.120508,0*2

1000*247,0*173*02991,0 smkgPutotal == (20)



36

22

2

2

2

/1282,010000

1*/81,9

·/569,579.12 cmkgcm

msm

smkg=


acmPutotal ..282,110*1282,0 ==

A partir d’aquesta dada es calcula el valor de pèrdues de càrrega per metre lineal de canonada, seguint la següent expressió:

LP

JLJP utotalutotal =⇒= * (47)

lmacmJ ./..00741,0173282,1

== (47)

Aquest valor correspon expressat en % a : J=0,741.

Ara es pot deduir quin és el cabal d’aigua que arriba a la part superior de la canonada d’elevació d’aigua del pou, mitjançant les següents expressions:

hlJQQ bombapoupèrdues /338,13100741,0*1800

100* === (48)

Qpèrdues : cabal d’aigua degut a les pèrdues de la canonada en (l/h).

Qbombapou : cabal d’aigua nominal de la bomba a 88 metres de profunditat en (l/h).

J : valor de les pèrdues de càrrega per metre lineal de canonada d’elevació en (%)

Qindipòsit : cabal d’aigua final que entra al dipòsit d’aigua en (l/h).

pèrduesbombapouindipòsit QQQ −= (49)

hlQindipòsit /662,786.1338,131800 =−= (49)

El cabal total que entra el dipòsit és de 1.786,662 l/h , que és suficient ja que el cabal necessari d’aigua a recuperar entre dies de regs en el mes crític és menor a aquest valor. Exactament és de 1042 l/h en les condicions més extremes o més crítiques i per tant l’elecció de la canonada i la bomba és la correcte ja que proporciona un cabal per sobre del necessari. A més, aquest valor d’entrada d’aigua supera el criteri aplicat del percentatge de seguretat que és del 20%.

Qindipòsit > Cabal màxim de seguretat → 1042 l/h +20%=1042 +208,4 =1.250,4 l/h.

2.3.10.2 Càlcul de l’Espessor de la Canonada d’Elevació del Pou

La canonada d’elevació d’aigua del pou és d’acer galvanitzat. Per fer el càlcul de l’espessor de la canonada és té en compte la pressió que realitza l’aigua en les parets al circular dintre la canonada. S’utilitza la fórmula:

210 eeee ++= (50)

e : espessor total de la canonada d’elevació del pou de suport en (mm).

e0 : espessor teòric de la paret de la canonada en (mm).

e1 : suplement per compensar les toleràncies de les canonades existents en el comerç en (mm).


37

e2 : suplement per corrosió i desgast de la canonada en (mm).

Per calcular l’espessor teòric es parteix d’aquesta equació:

SKV

PDe**200

*0 = (51)


D : diàmetre exterior de la canonada en (mm).

P : màxima pressió que exerceix l’aigua en el interior de la canonada en (kg/cm2).

V : valor del cordó de soldadura longitudinal o helicoidal.

K : valor límit d’elasticitat(variable que depèn de la Tª). Per el acer està entre 40 i 60.

S : valor del coeficient de seguretat, entre 1,5 i 2,5 depenen del tipus d’aplicació.

Però abans de poder calcular el espessor teòric s’ha de conèixer el valor de pressió interna que exercirà l’aigua a les parets de la canonada i s’agafa el següent valor:

1 kg/cm2 = 10 m.c.a = 1 atm. mètrica.

Com valor màxim de pressió dintre la canonada d’elevació, s’agafa el punt immediatament per sobre de la bomba ja que és el punt on existeix una major pressió.

L’altura aproximada és de 85 metres (altura geomètrica del pou) més 3 metres (altura a la que arriba la canonada per sobre el nivell del terra) més 1,5 metres (altura de submergibilitat de la bomba), això dóna un total de :

h = 89,5 metres per tan → P = 8,95 kg/cm2.

Ara s’està en disposició de calcular l’espessor teòric.

mme 114,15,2

50*1*2008,9*95,8*8,50

0 == (51)


D : diàmetre exterior de la canonada 50,8 mm.

P : màxima pressió que exerceix l’aigua en el interior de la canonada 8,95 kg/cm2.

V : valor del cordó de soldadura longitudinal o helicoidal V=1.

K : valor límit d’elasticitat(variable que depèn de la Tª). K=50.

S : valor del coeficient de seguretat, depenen del tipus d’aplicació S=2,5.

El valor teòric d’espessor de la paret de la canonada és de e0 = 1,114 mm a la pressió de 8,95 kg/cm2. Ara ja es pot realitzar el càlcul de l’espessor total de la canonada d’elevació del pou, seguint l’expressió corresponent:

210 eeee ++= (50)

e : espessor total de la canonada d’elevació del pou de suport en (mm).

e0 : espessor teòric de la paret de la canonada e0 =1,114 mm.

e1 : suplement per compensar les toleràncies de les canonades existents en el comerç. S’agafa de un valor del 20% de la teòrica en (mm).


38

e2 : suplement per corrosió i desgast de la canonada. S’agafa de un valor del 15% de la teòrica en (mm).

mme 5039,11671,02228,0114,1 =++= (50)

S’escull finalment un canonada comercial d’espessor de e=2,0 mm la qual és suficientment capaç de resistir el suplement de pressió per les canonades existents comercials, així com la possible corrosió i desgast d’aquesta.

Per finalitzar el càlcul es fa una comprovació del valor màxim capaç de suportar per la canonada escollida de e=2,0 mm.

200 /069,16

8,9*5,2*8,5050*1*200*0,2

***200*

**200* cmkg

SDKVe

PS

KVPDe ===⇒= (51)

Es comprova que la canonada podria suportà un pressió total fins a 16,069 kg/cm2.

L’efecte de sobrepressió produïda pel cop d’ariet , no s’ha tingut en compte en els anteriors càlculs, ja que la presencia de la vàlvula de retenció que porta la bomba redueix considerablement aquest efecte, de manera que es pot considera adequada la canonada escollida de 2,0mm d’espessor i de diàmetre exterior de 2”(50,8mm).

2.3.10.3 Suport de Recolzament de la Canonada d’Elevació del Pou

Per suportar el pes de la canonada d’elevació del pou i la bomba submergible, es col·loquen a la part superior del pou unes bigues UPN de forma horitzontal paral·leles entre elles i perpendiculars al pou. La longitud d’aquestes bigues és de 750mm cada una i es recolzen sobre el mateix tub de ferro exterior del pou. Estan unides entre si mitjançant unes barres roscades mètric 16 amb femelles i contra femelles que ajupen entre elles el tub d’acer galvanitzat de 2” del pou. El tub es recolza sobre les bigues mitjançant unes “orelles” metàl·liques que estan soldades sota la platina en vertical paral·leles al tub del pou. Aquestes “orelles” serveixen per facilitar l’encaix i recolzament sobre les bigues, com també per poder treure els cargols de la platina amb més facilitat. Per comprendre millor com funciona el sistema del suport, veure la figura 2.

Figura 2.Suport de recolzament de la canonada d’elevació del pou.


39

En el següent diagrama de forces de la figura 3, es simula l’acció del pes de l’instal·lació de la canonada d’elevació de l’aigua del pou, suportat per les dues bigues UPN.

Figura 3.Diagrama de forces de la canonada d’elevació del pou.

El pes total a suportar per aquest suport és la suma del pes de tots els elements que intervenen en aquesta part de l’instal·lació.

Element de l’instal·lació del pou Nombre de elements Pes d’una unitat en

(Kg) Pes total en (Kg)

Pes de la bomba submergible 1 16,1 16,1

Pes de la canonada d’acer de 2”de (5m) 17 11,7 198,9

Pes brides d’unió 34 2,2 74,8 Pes cargols d’acer 136 0,070 9,52 Pes femelles d’acer 136 0,030 4,08

Taula 5.Taula de valors del pes dels elements que suporta el suport de recolzament del pou . Si es sumen el pes total de tots els elements s’obté un pes total que han de suportar

les bigues de 303,4 Kg.

El perfil mínim UPN necessari per poder suportar amb garanties el pes d’aquesta instal·lació, es determina consultant la taula de característiques corresponents, obtenint que seran necessàries bigues UPN-100 per suportar l’instal·lació mencionada.

2.3.11 Càlcul del Dipòsit de Decantació Per tal de realitzar el càlcul del dipòsit de decantació s’ha de saber quina és l’àrea del

camí formigonat que recull part de les aigües pluvials, així com la precipitació del mes amb més precipitació. Aquestes dades permeten obtenir el total d’aigua necessària a emmagatzemar per el dipòsit. Primerament es calcula l’àrea amb la següent expressió:

alAcamí *= (53)

Acamí : àrea del camí formigonat, en (m2).

l : longitud del camí formigonat, en (m).

a : amplada del camí formigonat, en (m).

F3

F2 F1


40

26005*120 mAcamí == (53)

Un cop calculada l’àrea del camí es pot passar a fer el càlcul de l’aigua que es recull en aquesta superfície el mes de més precipitació. Si observem en l’annex 2 de les condicions climàtiques, la mitjana de pluviometria del mes de setembre és la de màxima de l’any i per tant la de referència per aquest càlcul del dipòsit. Si sabem que en aquest més hi ha una precipitació de 80,2 l/m2, es pot fer el càlcul amb la següent expressió:

mitjanacamí PAOH *2 = (54)

H2O : aigua de la pluja recollida en el camí durant el mes de setembre, en (l/mes).

Acamí : àrea del camí formigonat, en (m2).

Pmitjana : mitjana de precipitacions del mes més plujós, setembre en ( l/m2).

meslOH /120.482,80*6002 == (54)

Un cop realitzat el càlcul d’aigua que es recull el mes de més precipitacions, calculem l’aigua que es recull de mitjana durant aquest mes per dia per tal d’avaluar el dipòsit a instal·lar. Per fer aquest càlcul dividirem el litres d’aigua obtinguts per els dies que consta aquest mes, en aquest cas trenta (setembre té 30 dies).

diesOHOH dia

22 = (54)

H2Odia : aigua de la pluja recollida en el camí durant un dia, en (l/dia).


dies : dies que componen el mes de més precipitacions en aquest cas setembre (30).

dialOH dia /160430

481202 == (54)

Per tant es recolliran en el mes de màximes precipitacions 1.604 litres per dia. Si apliquem el percentatge de seguretat de un 20% , això dóna un resultat total de:

dialOHOtotalH diadia /8,924.18,320*1604%20*22 === (55)

El dipòsit tal i com es descriu en l’anàlisi de solucions té forma de cub i per tant el seu volum respon a l’expressió:

habVcub **= (56)

Vcub : volum d’aigua del cub o dipòsit en aquest cas en (m3).

b : longitud del costat b del dipòsit en (m).

a : longitud del costat a del dipòsit en (m).


lmVcub 500.25,21*5,2*1 3 === (56)

El final s’opta per un dipòsit de decantació de tres compartiments com ja s’ha explicat a l’anàlisi de solucions, amb una capacitat total dels tres departaments de 7.500 litres, o sigui 2.500 litres cada departament. Ja que el primer compartiment, a la llarga, estarà ple en gran part per sediments (pedres, fang, llot , etc...), i el segon en menys quantitat que el primer però també estarà bastant afectat per aquesta causa, això fa baixar la


41

quantitat d’aigua a emmagatzemar. Per això es tria una capacitat molt més gran que la calculada, per tal de minimitzar aquest efecte.

2.3.12 Càlcul de la Bomba del Dipòsit de Decantació Per tal de realitzar el càlcul de la bomba de decantació s’ha de partir del cabal total

d’aigua a transvasar cada dia del mes més plujós. Tenint en compte el cas màxim, que és el mes de setembre, es recullen per dia una mitja de 1.924,8 litres, aproximadament 2.000 litres/dia.

Volum de recollida d’aigua pluvial en 30 dies(setembre) = 48.120 m3/mes

Volum de recollida d’aigua pluvial per dia + 20% seguretat

= 1.604+320,8=1.924,8 l /dia

Volum de recollida d’aigua pluvial per hora = 1924,8/24h=80,2 l /h

S’obté que la bomba a de treure de cabal per hora de 80,2 litres d’aigua.

Per tal de realitzar el càlcul de l’electrobomba del dipòsit, s’haurà de calcular primerament l’alçada manomètrica de la bomba:






És la pressió necessària de treball de l’electrobomba en aquest cas com és d’un dipòsit sol oscil·lar entre ( 2 i 6 kg/cm2). S’agafa 4 kg/cm2 per aquest cas. Com que 1 kg/cm2 equival a 10 m.c.a s’obté que 4 kg/cm2 = 40 m.c.a.


Són les pèrdues de pressió produïdes per els diferents elements o accessoris que intervenen en el procés d’elevació i transport de l’aigua del dipòsit de decantació al dipòsit d’aigües pluvials.





- Colzes de 90º ( 0,6 m.c.a) * 4colzes = (2,4m.c.a)

- Pèrdues en altres accessoris i canonades (2,0 m.c.a).

Tots aquests elements provoquen unes pèrdues que sumades fan un total de 9,4 m.c.a de pèrdues de pressió en el procés d’elevació de l’aigua del dipòsit de decantació fins al dipòsit d’aigües pluvials.


42


És el desnivell existent entre el fons del dipòsit on està situada la bomba i el dipòsit d’aigües pluvials. Aquesta alçada és de 2 metres, ja que és l’alçada o profunditat que té el dipòsit de decantació des del fons a la superfície (1 m), més el desnivell existent entre els dos dipòsits que és d’un metre.


La longitud de la canonada d’aspiració és el propi cos de la bomba del dipòsit de decantació. En aquest cas aquesta alçada és de 500mm.

Les pèrdues de càrrega d’aspiració causades per singularitats són les pèrdues provocades per els elements o accessoris com: la vàlvula de retenció pròpia de la bomba, etc...


gvKH*2

*2

= (44)





La vàlvula de retenció presenta un coeficient de 20, mentre que el filtre de reixat de la bomba un 0,3 i la embocadura a el tub d’elevació i conducció produeix un coeficient de 0,5.


smdQtKv

ia /0782,0

)05,19(2,80*353675,0* 22 === (19)


Qt: cabal de la bomba a 1 metre profunditat (l/h).




acmH ..0065,081,9*2

0782,0*)5,03,020(2

=++= (44)





43


helevació : alçada d’elevació, desnivell del dipòsit de decantació vers el dipòsit d’aigües pluvials en (m).


Paspiració : pèrdues de pressió en l’aspiració de l’aigua del dipòsit de decantació en (m.c.a).

acmH m ..4065,510065,024,940 =+++= (45)

S’aproxima l’alçada manomètrica a 52m.c.a. Un cop obtinguda l’alçada manomètrica es pot calcular la potència necessària de la bomba del dipòsit de decantació, a través de l’expressió següent:

RQtH

HP m

η*75*

= (46)

HP : potència de la bomba del dipòsit de decantació en (c.v).




vcHP .021,075,0*75

0223,0*52== (46)

El resultat obtingut indica que la potència nominal de la bomba ha de ésser de com a mínim de 0,021 c.v, per buidar el dipòsit de decantació en 24 hores. Com que aquest resultat dóna una bomba molt petita i, a més, s’ha de tenir en compte una futura ampliació del sistema, s’escull una bomba de 0,272 c.v (0,2 kw) de potència per tal de que es puguin cobrir sense cap problema les necessitats hídriques del dipòsit d’aigües pluvials de decantació en el moments de més demanda. Aquesta bomba és capaç de transvasar un cabal de 1 l/s a 3 metres de profunditat quan el sistema estigui en plena demanda.

2.3.13 Càlcul de la Canonada del Dipòsit de Decantació

Per al càlcul de la canonada del dipòsit de decantació s’escull un tub de polietilé (PVC) PE-32 de baixa densitat de 1”, (32 mm diàmetre exterior i 26 mm de diàmetre interior).

La llargada total de la canonada de del dipòsit de decantació al dipòsit d’aigües pluvials és de 68 metres.

En primer lloc es realitza el càlcul de la velocitat de l’aigua a l’interior d’aquesta canonada.


smd

QKv

i

bombaa /883,1

)26(3600*353675,0* 22 === (19)


Qbomba : cabal de la bomba del dipòsit de decantació (l/h).


44



En segon terme un cop calculada la velocitat, es realitza el càlcul de les pèrdues de càrrega unitàries totals en la canonada.


iu d

vLfP*2

***2 ϕ

= (20)







25,0Re3164,0

=f (21)


μϕ idv **

Re = (22)






5653,811.4810*003,1

0260,0*883,1*1000Re 3 == − (22)


021286575,0)5653,811.48(

3164,025,0 ==f (21)

Ara tenint totes les dades, es pot realitzar el càlcul de les pèrdues de càrrega unitàries totals, mitjançant la fórmula de Darcy-Weisbach:

2·/735,415.520260,0*2

1000*883,1*68*021286575,0 smkgPutotal == (20)



45

22

2

2

2

/5343,010000

1*/81,9

·/735,415.52 cmkgcm

msm

smkg=


acmPutotal ..343,510*5343,0 ==


LP


lmacmJ ./..0786,068343,5

== (47)


Ara es pot deduir quin és el cabal d’aigua que arriba a la part superior de la canonada d’elevació i transport d’aigua fins al dipòsit d’aigües pluvials tot utilitzant les següents expressions:

hlJQQ tacióbombadecanpèrdues /96,282100

86,7*3600100

* === (48)


Qbombadecantació : cabal d’aigua nominal de la bomba a 3 metres de profunditat en (l/h).


Qindipòsit : cabal d’aigua final que entra al dipòsit d’aigües pluvials en (l/h).

pèrduestacióbombadecanindipòsit QQQ −= (49)

hlQindipòsit /04,317.396,282600.3 =−= (49)

El cabal total que entra el dipòsit és de 3.317,04 l/h, que és suficient, ja que el cabal necessari d’aigua a recuperar és molt inferior, de l’ordre de 1.924,8 l/dia en les condicions més extremes o més crítiques. Per tant, l’elecció de la canonada i la bomba és la correcte, ja que proporciona un cabal per sobre del necessari. A més aquest valor d’entrada d’aigua supera el criteri aplicat del percentatge de seguretat que és del 20%.

Qindipòsit > Cabal màxim seguretat → 1.604 l/dia +20%=1.604 +320,8 =1.924,8 l/dia

2.3.14 Càlcul del Dipòsit d’Aigües Pluvials Per tal de realitzar el càlcul del dipòsit d’aigües pluvials s’ha de saber quina és l’àrea

de les dues teulades que recullen part de les aigües pluvials, així com la precipitació del mes amb més precipitació. Aquestes dades permeten obtenir el total d’aigua necessària a emmagatzemar per el dipòsit. Primerament es calcula l’àrea tan del magatzem com de la caseta de màquines, amb la següent expressió:

alAmagatzem *= (53)

A magatzem : àrea del magatzem, en (m2).

l : longitud del magatzem, en (m).


46

a : amplada del magatzem, en (m). 240020*20 mAmagatzem == (53)

alAcaseta *= (53)

A caseta : àrea de la caseta de màquines, en (m2).

l : longitud de la caseta de màquines, en (m).

a : amplada de la caseta de màquines, en (m). 220020*10 mAcaseta == (53)

Tot seguit es calcula l’àrea total que serà la suma de les dues anteriors més la del camí formigonat.

2200.1600200400 mAAAA camícasetamagatzemtotal =++=++= (53)

Un cop calculada l’àrea total es pot passar a fer el càlcul de l’aigua que es recull en aquesta superfície el mes de més precipitació. Si observem en l’annex 1 de les condicions climàtiques, la mitjana de pluviometria del mes de setembre és la de màxima de l’any i per tant la de referència per aquest càlcul del dipòsit. Si sabem que en aquest més hi ha una precipitació de 80,2 l/m2, es pot fer el càlcul amb la següent expressió:

mitjanacam PAOH *2 = (54)


Acamí : àrea total, en (m2).

Pmitjana : mitjana de precipitacions del mes més plujós, setembre en ( l/m2).

meslOH /240.962,80*200.12 == (54)

Un cop realitzat el càlcul d’aigua que es recull el mes de més precipitacions, calculem l’aigua que es recull de mitjana durant aquest mes per dia per tal d’avaluar el dipòsit a instal·lar. Per fer aquest càlcul dividirem el litres d’aigua obtinguts per els dies que consta aquest mes, en aquest cas trenta (setembre té 30 dies).

diesOHOH dia

22 = (54)

H2Odia : aigua de la pluja recollida en el camí durant un dia, en (l/dia).

H2O : aigua de la pluja recollida durant el mes de setembre, en (l/mes).

dies : dies que componen el mes de més precipitacions en aquest cas setembre (30).

dialOH dia /208.330240.96

2 == (54)

Per tant, es recolliran en el mes de màximes precipitacions 1.604 litres per dia. Si apliquem el percentatge de seguretat de un 20% , això dóna un resultat total de:

dialOHOtotalH diadia /6,849.36,641*208.3%20*22 === (55)

El dipòsit tal i com es descriu en l’anàlisi de solucions té forma de cilindre i per tant el seu volum respon a l’expressió:


47

hdVcilindre **π= (56)

V cilindre : volum d’aigua del cilindre o dipòsit en aquest cas en (m3).

d : diàmetre del dipòsit en (m).


π : nombre pi=3,141516.

lmVcilindre 566.12566,120,2*0,2* 3 === π (56)

Així doncs el dipòsit o bassa tindrà un diàmetre de 2 metres, una altura de 2 metres i una capacitat o volum total de 12,566m3 d’aigua

Assignant aquest valor de 12,566m3 de dipòsit , s’assegura que es pot recollir tota l’aigua de la pluja i es té amb compte una futura ampliació del sistema per tal de que es puguin cobrir sense cap problema les necessitats hídriques del dipòsit d’aigües pluvials en el moments de més demanda.

2.3.15 Càlcul de la Bomba del Dipòsit d’Aigües Pluvials

Per tal de realitzar el càlcul de la bomba del dipòsit d’aigües pluvials s’ha de partir del cabal total d’aigua a transvasar cada dia del mes més plujós. Per fer-ho, cal tenir en compte el cas màxim que és el mes de setembre, quan es recullen per dia una mitja de 3.208 litres/dia.

Volum de recollida d’aigua pluvial en 30 dies(setembre) = 96,240 m3/mes

Volum de recollida d’aigua pluvial per dia + 20% seguretat

= 3.208+641,6=3.849,6 l /dia

Volum de recollida d’aigua pluvial per hora = 3.849,6 /24h=160,4 l /h

S’obté que la bomba a de treure de cabal per hora de 160,4 litres d’aigua.

Per tal de realitzar el càlcul de la bomba del dipòsit, s’haurà de calcular primerament l’alçada manomètrica de la bomba:






És la pressió necessària de treball de l’electrobomba en aquest cas com és d’un dipòsit sol oscil·lar entre ( 2 i 6 kg/cm2). S’agafa 4 kg/cm2 per aquest cas. Com que 1 kg/cm2 equival a 10 m.c.a s’obté que 4 kg/cm2 = 40 m.c.a.


Són les pèrdues de pressió produïdes per els diferents elements o accessoris que intervenen en el procés d’elevació i transport de l’aigua del dipòsit d’aigües pluvials al dipòsit principal.


48




- Colzes de 90º ( 0,6 m.c.a) * 7 colzes = (4,2 m.c.a)


- Pèrdues en altres accessoris i canonades (2,0 m.c.a).

Tots aquests elements provoquen unes pèrdues que sumades fan un total de 11,2 m.c.a de pèrdues de pressió en el procés d’elevació de l’aigua del dipòsit d’aigües pluvials fins al dipòsit d’aigua principal.


És el desnivell existent entre el fons del dipòsit on està situada la bomba i el dipòsit d’aigua principal. Aquesta alçada és de 6 metres, ja que és l’alçada o profunditat que té el dipòsit d’aigües pluvials des del fons a la superfície (3 m), més l’alçada del dipòsit d’aigua principal que des de la superfície té una alçada vers el terra de 3 metres.


La longitud de la canonada d’aspiració és el propi cos de la bomba del dipòsit d’aigües pluvials. En aquest cas aquesta alçada és de 500mm.

Les pèrdues de càrrega d’aspiració causades per singularitats són les pèrdues provocades per els elements o accessoris com: la vàlvula de retenció pròpia de la bomba, etc...


gvKH*2

*2

= (44)





La vàlvula de retenció presenten un coeficient de 20, mentre que el filtre de reixat de la bomba un 0,3 i la embocadura a el tub d’elevació i conducció produeix un coeficient de 0,5.


smdQtKv

ia /0563,0

)75,31(4,160*353675,0* 22 === (19)


Qt: cabal de la bomba a 1 metre profunditat (l/h).



49



acmH ..0034,081,9*2

0563,0*)5,03,020(2

=++= (44)





helevació : alçada d’elevació, desnivell del fons del dipòsit d’aigües pluvials vers el dipòsit principal d’aigua en (m).


Paspiració : pèrdues de pressió en l’aspiració de l’aigua del dipòsit en (m.c.a).

acmH m ..2034,570034,062,1140 =+++= (45)

S’aproxima l’alçada manomètrica a 60m.c.a. Un cop obtinguda l’alçada manomètrica es pot calcular la potència necessària de la bomba del dipòsit d’aigües pluvials, a través de l’expressió següent:

RQtH

HP m

η*75*

= (46)

HP : potència de la bomba del dipòsit d’aigües pluvials en (c.v).




vcHP .048,075,0*75

0446,0*60== (46)

El resultat obtingut indica que la potència nominal de la bomba ha de ésser de com a mínim de 0,048 c.v, per buidar el dipòsit d’aigües pluvials en 24 hores. Com que aquest resultat dóna una bomba molt petita, i que s’ha de tenir amb compte una futura ampliació del sistema s’escull una bomba de 0,5 c.v (0,368 kw) de potència per tal de que es puguin cobrir sense cap problema les necessitats hídriques del dipòsit d’aigües pluvials en el moments de més demanda i en un futur. Aquesta bomba és capaç de transvasar un cabal de 1,5 l/s a 6 metres de profunditat quan el sistema estigui en plena demanda.

2.3.16 Càlcul de la Canonada del Dipòsit d’Aigües Pluvials Per al càlcul de la canonada del dipòsit d’aigües pluvials s’escull un tub de polietilé

(PVC) PE-32 de baixa densitat de 11/4”, ( 40 mm diàmetre exterior i 31 mm de diàmetre interior).


50

La llargada total de la canonada de del dipòsit d’aigües pluvials al dipòsit d’aigua principal és de 45 metres.

En primer lloc es realitza el càlcul de la velocitat de l’aigua a l’interior d’aquesta canonada.


smd

QKv

i

bombaa /987,1

)31(5400*353675,0* 22 === (19)


Qbomba : cabal de la bomba del dipòsit d’aigües pluvials (l/h).



En segon terme un cop calculada la velocitat, es realitza el càlcul de les pèrdues de càrrega unitàries totals en la canonada.


iu d

vLfP*2

***2 ϕ

= (20)







25,0Re3164,0

=f (21)


μϕ idv **

Re = (22)






76171,412.6110*003,1

0310,0*987,1*1000Re 3 == − (22)



51

020098878,0)76171,412.61(

3164,025,0 ==f (21)

Ara, tenint totes les dades, es pot realitzar el càlcul de les pèrdues de càrrega unitàries totals, mitjançant la fórmula de Darcy-Weisbach:

2·/148,986.280310,0*2

1000*987,1*45*020098878,0 smkgPutotal == (20)


22

2

2

2

/2955,010000

1*/81,9

·/148,986.28 cmkgcm

msm

smkg=


acmPutotal ..955,210*2955,0 ==


LP


lmacmJ ./..0657,045955,2

== (47)


Ara es pot deduir quin és el cabal d’aigua que arriba a la part superior de la canonada d’elevació i transport d’aigua cap el dipòsit d’aigua principal, mitjançant les següents expressions:

hlJQQ alsbombapluvipèrdues /78,354100

57,6*5400100

* === (48)


Qbombapluvials : cabal d’aigua nominal de la bomba a 6 metres de profunditat en (l/h).


Qindipòsit : cabal d’aigua final que entra al dipòsit d’aigua principal en (l/h).

pèrdueslsbombapuviaindipòsit QQQ −= (49)

hlQindipòsit /22,045.578,354400.5 =−= (49)

El cabal total que entra el dipòsit és de 5.045,22 l/h, que és suficient ja que el cabal necessari d’aigua a recuperar és inferior, de l’ordre de 3.849,6 l/dia enn les condicions més extremes o més crítiques. Per tant, l’elecció de la canonada i la bomba és la correcte ja que proporciona un cabal per sobre del necessari i a més aquest valor d’entrada d’aigua supera el criteri aplicat del percentatge de seguretat que és del 20%.

Qindipòsit > Cabal màxim seguretat → 3.208+20%= 3.208+641,6=3.849,6 l /dia


52

3 Disseny del sistema de control automàtic

3.1 Disseny Elèctric

3.1.1 Subministra de la Nova Instal·lació

La finca propietat del client, posseeix ja una connexió de servei elèctric contractada amb l’empresa subministradora a una tensió de 230/400 i una potència de 13 kw. La instal·lació existent està degudament legalitzada pel Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.

La infrastructura de la instal·lació d’enllaç o instal·lació elèctrica existent és la següent:

- Xarxa de distribució: és de la companyia subministradora , en aquest cas és de baixa tensió i aèria , trifàsica més neutre 230/400v.

- L’escomesa: és aèria amb conductors trenats d’alumini aïllats V > 1000v i secció de 16 mm2.

- C.G.P: la caixa general de protecció és la que marca el límit de propietats, i s’hi disposen els fusibles de seguretat en aquest cas de 100A. I en aquesta caixa entra el trenat d’alumini connectat aquest a les bases de fusibles de la caixa i a la sortida de les bases es connecta el cable de línia repartidora, que va cap als comptadors. Aquesta caixa és de la marca comercial HIMEL del tipus PN55/CGPH 100, i està situada a la part de dalt del pal de ferro de l’escomesa.

- Línia repartidora: constituïda per conductors de coure de 16 mm2 de secció aïllats i en un sol conductor o manguera del tipus 0,6/1 kv . Uneix la caixa general de protecció amb els comptadors de llum del abonat. Aquest conductors van sota tub de PVC grapat al pal de ferro de l’escomesa, amb grapes metàl·liques fins entrar al nínxol d’obra on es troben situats els comptadors.

- C.P.M : la caixa de protecció i mesura es troba situada dintre aquest nínxol d’obra que alhora, al seu interior, hi conté els comptadors de llum com marca la guia vademècum de la companyia subministradora per instal·lacions d’enllaç. Aquest conjunt de escomesa, pal de ferro, caixa general de protecció i nínxol d’obra es troba a la part de fora de la tanca de la finca, per tal de facilitar l’accés a la manipulació en cas d’avaria i de la lectura del comptadors per part de la companyia subministradora. És trifàsica amb rellotge de la marca comercial HIMEL PN55C/D4-CBL. El conjunt de mesurament és del tipus T2 amb comptador de 30A de la marca Siemens i el cablejat és de 16 mm2 de secció de coure.

- Derivació individual: és la que parteix de la línia repartidora i enllaça els comptadors de llum de l’abonat amb els dispositius de comandament i protecció. Està constituïda per conductors de coure de 16 mm2 de secció , aïllats i en un sol conductor o manguera del tipus 0,6/1 kv, iprotegits sota tub canalitzats sota terra fins al Quadre de Comandament i Protecció (CMP).


53

- Quadre de Comandament i protecció: està situat al costat de la porta d’entrada de vehicles del magatzem i consta de d’un armari HIMEL amb grau de protecció IP65 .

Aquest quadre consta de diferents elements que tot seguit es descriuen:

- I.C.P : l’interruptor de control de potència és de la marca comercial HAGER de quatre pols i limita la potència de l’instal·lació amb un pas de 30A que són els 13 kw contractats. Aquest està precintat degudament per l’empresa subministradora i està dotat de elements de protecció per sobrecàrregues i curtcircuits.

- I.G.A : interruptor general automàtic és de tall omnipolar de la marca comercial HAGER de quatre pols i de 50A . És el que determina el que pot aguantar l’instal·lació, i també consta d’elements de protecció per sobrecàrregues i curtcircuits.

- Interruptors diferencials: la seva funció és la protecció contra contactes indirectes. En aquest cas la instal·lació consta de tres diferencials monofàsics amb neutre i d’un de trifàsic amb neutre per protegir les diferents línies o circuits. Són de la marca HAGER de 40A d’intensitat nominal i una sensibilitat de 30 mA. Un és de quatre pols i els altres tres són de dos pols.

- P.I.A : són els anomenats petits interruptors automàtics, protegeixen cada circuit interior de sobrecàrregues i curtcircuits. Són de tall omnipolar i de la marca HAGER. Es troben un PIA per cada circuit i l’instal·lació consta de sis línies existents. Una és la de endolls monofàsics, l’altre de endolls trifàsics, el motor de la porta i de tres línies d’il·luminació. Els PIA de il·luminació són de 10A cada un i dos pols. El de els endolls monofàsics i la porta són de 16A dos pols i el del trifàsic de 20A quatre pols.

- Seccions circuits existents: com ja s’ha vist en l’anterior punt, la instal·lació elèctrica existent consta de sis circuits, un de trifàsic amb neutre i quatre de monofàsics amb neutre. El trifàsic que és el de endolls trifàsics té una secció de 4mm2 de coure. Els de endolls monofàsics té una secció de 2,5 mm2 de coure. Igual que els endolls monofàsics, la porta té una secció de 2,5mm2 de coure i els tres de llum tenen una secció de 1,5 mm2 de coure. El tipus de cable és corda flexible de coure recuit aïllat amb policlorur de vinil(PVC), concretament H07V-K designat així seguint les normes UNE.

A l’hora de realitzar el subministrament per al sistema de reg, s’opta per treure, del quadre de comandament i protecció existent, una nova línia de distribució fins arribar al quadre de comandament del sistema de reg. En aquest quadre ja existent, s’hi instal·la un magnetotèrmic de protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, per tal de protegir la línia de distribució o alimentació del sistema de reg.

3.1.2 Descripció de l’Esquema Elèctric de les Línies

L’esquema elèctric parteix de la connexió als borns del CMP existent en la instal·lació, per tal de tenir una alimentació trifàsica amb neutre i terra. En aquest mateix quadre de comandament i protecció(CMP) s’instal·la un magnetotèrmic de protecció de curcircuits i sobrecàrregues, per protegir la línia de la nova instal·lació de reg.


54

Aquesta línia trifàsica amb neutre i terra, és del tipus manguera i es porta soterrada sota tub protector fins arribar al quadre de comandament del reg. En aquest quadre es disposen els elements de protecció i manipulació del sistema de reg.

Es determina l’opció de realitzar vuit línies d’alimentació per tot el sistema de reg. Aquestes estan distribuïdes de la següent forma:

El primer grup són les línies trifàsiques dels motors del pou i del grup de pressió. Aquestes estan alimentades des d’un diferencial trifàsic amb neutre, amb una sensibilitat de 300mA, ja que són motors. Cada línia alhora està protegida pel seu corresponent magnetotèrmic de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits. A més, cada línia conté el seu contactor i relé tèrmic corresponents per maniobrar i protegir cada motor, ja sigui per consum del motor, avaries de la línia o fallada de alguna de les fases.

El segon grup són les línies referents als motors monofàsics de la instal·lació. Aquest grup està constituït per els motors del dipòsit d’aigües pluvials, el del dipòsit de decantació i la bomba injectora de fertilitzant. Aquestes estan alimentades des d’un diferencial trifàsic amb neutre, amb una sensibilitat de 300mA ja que són motors. Cada línia alhora està protegida pel seu corresponent magnetotèrmic de dos pols 230 V de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits. A més, cada línia conté el seu contactor i fusibles corresponents per maniobrar i protegir cada motor, ja sigui per consum del motor, avaries de la línia o fallada de alguna de les fases.

El tercer grup són les línies monofàsiques que fan referència als transformadors i fonts d’alimentació. Aquest grup està constituït per l’alimentació a l’autòmat, al transformador de 230/24V AC, i a la font d’alimentació de 230V/24V DC. Aquestes estan alimentades des d’un diferencial monofàsic amb neutre, amb una sensibilitat de 30mA. Cada línia alhora està protegida pel seu corresponent magnetotèrmic de dos pols 230 V de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits. A més, cada línia conté els seus fusibles corresponents per protegir cada element.

Per una millor comprensió del descrit anteriorment veure plànols 5 i 6.

3.1.3 Previsió de Càrregues del Sistema de Reg De l’anàlisi de solucions, els resultats finals i l’annex 3, es poden treure les potències

i característiques dels elements elèctrics de cada línia a alimentar. D’aquestes característiques especificades i del nombre d’elements que consta cada línia, es pot elaborar una taula de previsió de potències de les línies anteriorment citades, en l’apartat 3.1.2. En la taula següent podem observar aquesta previsió de potències, amb el nom de la línia la tensió d’aquesta, la longitud, el tipus de línia que és, etc.


55

Nº de Línia

Descripció Potència (w)

Tensió (V)

Cos φ Longitud(m) Conductivitat Tipus

Línia 0 Distribució 11.000 400 0,85 25 56 3F+N+T

Línia 1 Bomba Pou 1.100 400 0,85 200 56 3F+N+T

Línia 2 Grup Pressió

4.000 400 0,85 15 56 3F+N+T

Línia 4 A. Pluvials 360 230 0,85 45 56 F+N+T

Línia 5 Decantació 250 230 0,85 68 56 F+N+T

Línia 6 B. Injectora 550 230 0,85 15 56 F+N+T

Línia 7 Autòmat 2.000 230 0,9 2 56 F+N+T

Línia 8 L. 24 VAC 1.000 230 0,9 2 56 F+N+T

Línia 9 L. 24 VDC 1.000 230 0,9 2 56 F+N+T

Taula 6. Previsió de càrregues del sistema de reg. Aquestes dades seran d’utilitat a l’hora de realitzar els càlculs de secció de cada línia,

així com per determinar el magnetotèrmic i diferencial a escollir, per a cada circuit.

3.2 Càlcul del Disseny Elèctric

3.2.1 Generalitats

En el present apartat s’hi descriuen tots els càlculs elèctrics de la instal·lació de control automàtic del reg. Aquests es realitzen d’acord amb el vigent Reglament Tècnic de Baixa Tensió (REBT) i les Instruccions Tècniques Complementàries (ITC) pertinents.

El reglament marca que la caiguda de tensió (ΔV) des de la caixa general i protecció, fins al circuit interior, ha de ser del 3% per enllumenat i del 5% per la resta. A partir d’aquesta premissa, es realitzaran els càlculs pertinents. Els càlculs es faran per fórmula (caiguda de tensió) i per taules (capacitat tèrmica).

El R.E.B.T marca que s’ha de protegir la secció dels conductors de cada circuit, posant un element de protecció contra curtcircuits i sobretensions. Aquests són els anomenats magnetotèrmics o també en el cas de instal·lacions domèstiques PIA. El tamany del PIA , ve determinat per la secció de la línia a protegir. Per exemple per una secció de 1,5 mm2 pertoca posar un PIA de 10A, amb poder de tall de 1.000.

El R.E.B.T marca que s’han de protegir els circuits contra contactes directes i indirectes posant un diferencial.

Per la protecció de circuits d’alimentació de motors, la sensibilitat del diferencial ha de ser de 300mA. Per la resta, com enllumenat, serveis, etc, la sensibilitat ha de ser de 30mA. En ambdós casos els temps màxims d’actuació segons el voltatge ha de ser inferior a 0,4 segons, ja que són de 230V,.

Per a la secció del cable es consulta en el REBT, la taula de característiques elèctriques dels circuits, concretament el quadre de secció mínima en mm2 dels conductors. La taula de característiques elèctriques del circuits REBT és la següent:


56

Taula 7.Taula de seccions mínimes admissibles segons càrrega i aïllament del conductor.


57

La taula 2 del R.E.B.T ITC-BT-21, relaciona el diàmetre del tub conductor amb la secció i nombre de conductors que hi passaran.

Taula 7.Taula de diàmetres mínims exteriors dels tubs en funció del numero i secció dels conductors o cables.

Intensitat nominal en monofàsic Intensitat nominal en trifàsic

φ·cosV

PI = (53) φ·cos·3 V

PI = (54)

Caiguda de tensió en trifàsic Caiguda de tensió en monofàsic

2····100

LVSCPLV =Δ (55)

LVSCPLV

····2

=Δ (56)

P : Potència activa (W).

V : Voltatge eficaç de la línia (V).

I : Intensitat nominal (A).

cosϕ : Factor de potencia (0,85).

e : Caiguda de tensió al llarg de la línia en %(V).

L : Longitud total de la línia (m).

C : Conductivitat del coure (C=56).

S : Secció del conductor (mm2).

3.2.2 Càlcul de la Línia de Distribució a la Nova Instal·lació Per tal de realitzar el càlcul d’aquesta línia d’alimentació de la nova instal·lació, s’ha

de tenir en compte diversos aspectes. L’un, la potència consumida per el sistema de reg i l’altre, la distància d’aquest vers el quadre (CMP) vell, o el que és el mateix, la longitud


58

del cable que els uneix. En tercer lloc s’ha de tenir em compte també la caiguda de tensió permesa per aquest tipus d’instal·lació i el tipus de cable que s’utilitza.

- Potència consumida:

P consumida = 11.000 W

- Intensitat màxima admissible:

AI 679,1885,0*400*3

11000== (53)

- Caiguda de tensió màxima admissible:

Per taules resulta una secció de 4,0mm2, i aquesta secció per caiguda de tensió si que és vàlida ja que no supera el 1,5% permès. Però pensant en una possible futura ampliació del sistema, s’escull la secció de 6,0mm2.

%512,0400*0,6*5611000*25*100

2 ==e (54)

Per fórmula amb una secció de 6,0mm2, està dins del marge que permet el reglament. e = 0,512% < 1,5%. Per tant, 6,0mm2 serà la elecció de secció més correcte.

- Cable a instal·lar:

S’escull un cable tetrapolar de 3 x 6,0mm2 + 6,0T, ja que es precisa alimentar un motor trifàsic. El conductor de terra és de la mateixa secció que el de les fases com marca la instrucció ITC-BT-20.

- Tub protector:

El tub és de PVC i compleix la norma UNE-EN 50.086 2-4, amb capacitat per allotjar quatre conductors. Per tant, segons la taula 9 de la instrucció ITC-BT-21, el diàmetre exterior del tub que marca el reglament és de 50 mm.

3.2.3 Càlcul de les línies de Potència Els circuits de màquines, o circuits de força, els quals alimenten un sol motor, han de

ser dimensionats per suportar una intensitat no inferior al 125% de la intensitat en plena càrrega del motor en qüestió, segons marca la instrucció ITC-BT-47.

El valor crític de caiguda de tensió ve marcat per la instrucció ITC-BT-19, que és la que marca la diferència entre la tensió en l’origen de l’instal·lació i qualsevol punt d’utilització. Aquesta diferència ha d’ésser menor del 5%. En el cas que es tracti d’una línia trifàsica, amb una tensió de línia de 400V, la caiguda de tensió màxima permissible serà de: e admissible = 5% de 400V = 20V. Si es tracta d’una línia monofàsica, amb una tensió de línia de 230V, la caiguda de tensió màxima permissible serà de: e admissible = 5% de 230V = 11,5V.

3.2.3.1 Càlcul Línia de la Bomba del Pou de Suport

Per tal de realitzar el càlcul d’aquesta línia d’alimentació del pou de suport, s’han de tenir en compte diversos aspectes. L’un, la potència consumida per el motor. L’altre, la distància d’aquest vers el quadre, o el que és el mateix, la longitud del cable que els uneix. I per últim, la caiguda de tensió permesa per aquest tipus d’instal·lació i el tipus de cable que s’utilitza.


59


25,1*motorconsumida PP = (56)

P consumida = 1.100 W *1,25 = 1.375 W (56)


AI 335,285,0*400*3

1375== (53)


Per taules resulta una secció de 0,5mm2, però aquesta secció per caiguda de tensió no és vàlida ja que supera el 5% permès. Per tant, es fa el càlcul amb una secció més gran com és de 1,5mm2. Amb aquesta secció, la caiguda de tensió és bona, però es decideix per posar la secció superior en previsió de futur per si es canvia algun dia la bomba del pou per una de més grossa

%228,1400*5,2*561375*200*100

2 ==e (54)

Per fórmula, amb una secció de 2,5mm2, està dints del marge que permet el reglament. e = 1,228% < 5%. Per tant, 2,5mm2 serà l’elecció de secció més correcte.


S’escull un cable tetrapolar de 3 x 2,5mm2 + 2,5T, ja que es precisa alimentar un motor trifàsic. El conductor de terra és de la mateixa secció que el de les fases com marca la instrucció ITC-BT-20.

- Tub protector:

El tub és de PVC i compleix la norma UNE-EN 50.086 2-4 , amb capacitat per allotjar quatre conductors. Per tant, segons la taula 9 de la instrucció ITC-BT-21, el diàmetre exterior del tub que marca el reglament és de 32 mm.

3.2.3.2 Càlcul Línia del Grup de Pressió

Per tal de realitzar el càlcul de la línia d’alimentació del grup de pressió, s’han de tenir en compte els mateixos aspectes, com en el cas anterior del pou. Però a més, s’ha de recordar que es tenen dos motors que formen aquest grup de pressió.


25,1**2 motorconsumida PmotorsP = (56)

P consumida = 2*2.000 W *1,25 = 5.000 W (56)


AI 490,885,0*400*3

000.5== (53)



60

Per taules resulta una secció de 1,5mm2, i aquesta secció per caiguda de tensió si que és vàlida ja que no supera el 5% permès. Per tant, es fa el càlcul amb la secció de 1,5mm2.

%558,0400*5,1*565000*15*100

2 ==e (54)

Per fórmula, amb una secció de 1,5mm2, està dins del marge que permet el reglament. e = 0,558% < 5%. Per tant, 1,5mm2 serà la elecció de secció més correcte.


S’escull un cable tetrapolar de 3 x 1,5mm2 + 1,5T, ja que es precisa alimentar dos motors trifàsics. El conductor de terra és de la mateixa secció que el de les fases com marca la instrucció ITC-BT-20.

- Tub protector:

El tub és de PVC , amb capacitat per allotjar quatre conductors. Per tant, segons la taula 9 de la instrucció ITC-BT-21, el diàmetre exterior del tub que marca el reglament és de 25 mm.

3.2.3.3 Càlcul Línia de la Bomba d’Aigües Pluvials

Per tal de realitzar el càlcul d’aquesta línia d’alimentació a la bomba d’aigües pluvials, s’ha de tenir en compte que aquest motor és monofàsic o sigui de 240 volts. O sigui, fer servir la fórmula per les línies monfàsiques. A part, cal tenir cura amb els mateixos aspectes anteriors com la potència consumida per el motor, la longitud del cable, la caiguda de tensió permesa i el tipus de cable que s’utilitza.



P consumida = 368 W *1,25 = 460 W (56)


AI 353,285,0*230

460== (53)


Per taules resulta una secció de 0,5mm2, però aquesta secció per caiguda de tensió no és vàlida ja que supera el 5% permès. Per tant, es fa el càlcul amb una secció més gran com és de 1,5mm2.

%143,2230*5,1*56460*45*2

==e (55)

Per fórmula amb una secció de 1,5mm2, està dintre del marge que permet el reglament. e = 2,143% < 5%. Per tant, 1,5mm2 serà la elecció de secció més correcte.


S’escull un cable tripolar de 2 x 1,5mm2 + 1,5T, ja que es precisa alimentar una motor monofàsic. El conductor de terra és de la mateixa secció que la fase i el neutre com marca la instrucció ITC-BT-20.


61

- Tub protector:

El tub és de PVC , amb capacitat per allotjar tres conductors. Per tant, segons la taula 9 de la instrucció ITC-BT-21, el diàmetre exterior del tub que marca el reglament és de 25 mm.

3.2.3.4 Càlcul Línia de la Bomba del Dipòsit de Decantació

Per tal de realitzar el càlcul d’aquesta línia d’alimentació del dipòsit de decantació, s’han de tenir en compte els mateixos aspectes del cas anterior ja que es tracte d’una linia monofàsica.



P consumida = 200 W *1,25 = 250 W (56)


AI 279,185,0*230

250== (53)



%760,1230*5,1*56

250*68*2==e (55)

Per fórmula amb una secció de 1,5mm2, està dintre del marge que permet el reglament. e = 1,760% < 5%. Per tant, 1,5mm2 serà l’elecció de secció més correcte.


S’escull un cable tripolar de 2 x 1,5mm2 + 1,5T, ja que es precisa alimentar una motor monofàsic. El conductor de terra és de la mateixa secció que la fase i el neutre com marca la instrucció ITC-BT-20.

- Tub protector:


3.2.3.5 Càlcul Línia de la Bomba Injectora de fertilitzant

Per tal de realitzar el càlcul d’aquesta línia d’alimentació de la bomba injectora de fertilitzant, s’han de tenir en compte diversos aspectes. L’un, la potència consumida pel motor. L’altre, la distància d’aquest vers el quadre, o el que és el mateix la longitud del cable que els uneix. Per últim, cal tenir en compte la caiguda de tensió permesa per aquest tipus d’instal·lació i el tipus de cable que s’utilitza.




62

P consumida = 550 W *1,25 = 687,5 W (56)


AI 517,385,0*230

5,687== (54)



%068,1230*5,1*56

5,687*15*2==e (56)

Per fórmula amb una secció de 1,5mm2, està dintre del marge que permet el reglament. e = 1,068% < 5%. Per tant, 1,5mm2 serà la elecció de secció més correcte.


S’escull un cable tripolar de 2 x 1,5mm2 + 1,5T, ja que es precisa alimentar una motor monfàsic. El conductor de terra és de la mateixa secció que la fase i el neutre com marca la instrucció ITC-BT-20.

- Tub protector:


3.2.4 Càlcul de les Línies de Maniobra

Els circuits d’alimentació de maniobra i llum, han d’estar previstos per transportar i suportar la càrrega deguda als propis receptors, als seus elements apropiats i les seves corrents harmòniques. Per aquesta raó i, segons la instrucció ITC-BT 44, la càrrega mínima prevista en voltampers ha de ésser 1,8 vegades la potència en wats dels receptors.

El valor crític de la caiguda de tensió ve donat per la instrucció ITC-BT 19, que marca la diferència entre la tensió en l’origen de l’instal·lació i qualsevol punt d’utilització. Aquesta diferència ha d’ésser menor al 3%.

En aquest cas, com es tracta de línies monofàsiques amb una tensió entre fase i neutre de 230V, la caiguda màxima permesa és de: e admissible = 3% de 230V = 6,9V.

3.2.4.1 Càlcul Línia de l’Autòmat

Per tal de realitzar el càlcul d’aquesta línia d’alimentació de l’autòmat, s’han de tenir en compte diversos aspectes. L’un, la potència consumida per la font d’alimentació que l’alimenta tan a ell com als mòduls del bastidor. L’altre, la distància d’aquest vers el quadre, o el que és el mateix la longitud del cable que els uneix. En aquest cas, la distància de 2 metres és gairebé despreciable. Això farà que no afecti a la caiguda de tensió del cable que s’utilitzi.



63



AI 67,99,0*230

2000== (54)


Tant per taules com per caiguda de tensió resulta una secció de 0,5mm2, secció vàlida, ja que no es supera el 3% permès. Per tant 0,5mm2 és una secció vàlida però per facilitar el cablejat del quadre per part dels instal·ladors s’escull la secció de 1mm2.

%621,0230*1*56

2000*2*2==e (56)



S’escullen tres conductors unipolars de 1 x 1,0mm2, ja que es precisa una alimentació monfàsica amb neutre i terra. El conductor de terra és de la mateixa secció que la fase i el neutre com marca la instrucció ITC-BT-20.

- Tub protector:

La canalització és una canaleta de PVC de 40x40mm , amb capacitat per allotjar més tres conductors unipolars.

3.2.4.2 Càlcul Línia de 24 V AC

Per tal de realitzar el càlcul d’aquesta línia d’alimentació del transformador de 230/24V AC, s’han de tenir en compte diversos aspectes. L’un, la potència consumida per aquest .L’altre, la distància d’aquest vers el quadre, o el que és el mateix la longitud del cable que els uneix. I per últim, la caiguda de tensió permesa per aquest tipus d’instal·lació i el tipus de cable que s’utilitza.




AI 08,99,0*230

1880== (54)


Tan per taules com per caiguda de tensió, resulta una secció de 0,5mm2, ja que no es supera el 3% permès. Per tant, 0,5mm2 és una secció vàlida però per facilitar el cablejat del quadre per part dels instal·ladors s’escull la secció de 1mm2.

%584,0230*0,1*56

1880*2*2==e (56)

Per fórmula amb una secció de 1,0mm2, està dind del marge que permet el reglament. e = 0,584% < 3%. Per tant, 1,0mm2 serà l’elecció de secció més correcte.


64



- Tub protector:


3.2.4.3 Càlcul Línia de 24 V DC

Per tal de realitzar el càlcul d’aquesta línia d’alimentació de la font d’alimentació de 230/24V DC, s’han de tenir amb compte diversos aspectes. L’un, la potència consumida per aquesta. L’altre la distància d’aquest vers el quadre, o el que és el mateix la longitud del cable que els uneix. I per últim, la caiguda de tensió permesa per aquest tipus d’instal·lació i el tipus de cable que s’utilitza.




AI 83,49,0*230

1000== (54)


Tan per taules com per caiguda de tensió resulta una secció de 0,5mm2, ja que no es supera el 3% permès. Per tant, 0,5mm2 és una secció vàlida però per facilitar el cablejat del quadre per part dels instal·ladors s’escull la secció de 1mm2.

%311,0230*0,1*56

1000*2*2==e (56)




- Tub protector:


3.2.4.4 Càlcul de les Línies d’Alimentació dels Sensors de Humitat del Sòl

Per tal de realitzar el càlcul de les diferents línies d’alimentació dels sensors d’humitat del sòl de cada zona, s’han de tenir amb compte diversos aspectes. L’un, la potència consumida per aquests i l’altre, la distància d’aquestes vers el quadre, o el que és el mateix la longitud del cable que els uneix. En aquest cas s’escull el sensor més desfavorable de tots, o sigui el més llunyà.


65


P consumida = 5W


AI 208,0245== (54)


Tan per taules com per caiguda de tensió resulta una secció de 0,5mm2, ja que no es supera el 3% permès. Per tant, 0,5mm2 és una secció vàlida, però per facilitar l’elecció del cable s’escull la secció de 1mm2.

%265,124*0,1*565*170*2

sec ==torBe (56)



S’escull un cable tripolar de 2 x 1,0mm2 + 1,0T, ja que es precisa alimentació monofàsica. El conductor de terra és de la mateixa secció que la fase i el neutre com marca la instrucció ITC-BT-20.

- Tub protector:

El tub per a la línia dels sensors d’humitat, és de PVC , amb capacitat per allotjar tres conductors. Per tant, segons la taula 9 (que marca el diàmetre de tubs en canalitzacions enterrades) de la instrucció ITC-BT-21, el diàmetre exterior del tub que marca el reglament és de 25 mm.

3.2.4.5 Càlcul de les Línies d’alimentació de les Electrovàlvules

Per tal de realitzar el càlcul de les diferents línies d’alimentació de les electrovàlvules de cada zona, s’han de tenir amb compte diversos aspectes. L’un, la potència consumida per aquestes. L’altre la distància d’aquestes vers el quadre, o el que és el mateix la longitud del cable que els uneix. Per últim, cal tenir en compte la caiguda de tensió permesa per aquest tipus d’instal·lació i el tipus de cable que s’utilitza. En aquest cas s’escull l’electrovàlvula més desfavorable de tots tres casos, o sigui les més llunyanes en cada cas.


P consumida sector A = 25W; P consumida sector B = 25W; P consumida xarxa reg = 50W


AI torA 157,19,0*24

25sec == (54)

AI torB 157,19,0*24

25sec == (54)

AI xarxareg 315,29,0*24

50== (54)



66

Per taules resulta una secció de 0,5mm2 per les electrovàlvules de zona del sector A. Però aquesta secció, per caiguda de tensió no és vàlida ja que supera el 3% permès. Per tant, es fa el càlcul amb una secció més gran com és de 2,5mm2.

%232,224*5,2*5625*150*2

sec ==torAe (56)


Per taules resulta una secció de 0,5mm2 per les electrovàlvules de zona del sector B. Però aquesta secció per caiguda de tensió no és vàlida ja que supera el 3% permès. Per tant, es fa el càlcul amb una secció més gran com és de 2,5mm2.

%581,224*5,2*5625*170*2

sec ==torBe (56)


Per taules resulta una secció de 0,5mm2 per les electrovàlvules de la xarxa de reg. Però aquesta secció per caiguda de tensió no és vàlida ja que supera el 3% permès. Per tant, es fa el càlcul amb una secció més gran com és de 2,5mm2.

%637,124*5,2*56

50*55*2==xarxarege (56)



S’escull per alimentar les electrovàlvules de les zones del sector A, un cable tripolar de 2 x 2,5mm2 + 2,5T, ja que es precisa alimentació monofàsica. El conductor de terra és de la mateixa secció que la fase i el neutre com marca la instrucció ITC-BT-20.

S’escull per alimentar les electrovàlvules de les zones del sector B, un cable tripolar de 2 x 2,5mm2 + 2,5T, ja que es precisa alimentació monofàsica. El conductor de terra és de la mateixa secció que la fase i el neutre com marca la instrucció ITC-BT-20.

S’escull per alimentar les electrovàlvules de la xarxa de reg, un cable tripolar de 2 x 2,5mm2 + 2,5T, ja que es precisa alimentació monofàsica. El conductor de terra és de la mateixa secció que la fase i el neutre com marca la instrucció ITC-BT-20.

- Tub protector:

El tub per a la línia de les electrovàlvules de zona del sector A és de PVC , amb capacitat per allotjar tres conductors. Per tant, segons la taula 9 (que marca el diàmetre de tubs en canalitzacions enterrades) de la instrucció ITC-BT-21, el diàmetre exterior del tub que marca el reglament és de 32 mm.

El tub per a la línia de les electrovàlvules de zona del sector B és de PVC , amb capacitat per allotjar tres conductors. Per tant, segons la taula 9 (que marca el diàmetre de tubs en canalitzacions enterrades) de la instrucció ITC-BT-21, el diàmetre exterior del tub que marca el reglament és de 32 mm.

El tub per a la línia de les electrovàlvules de la xarxa de reg és de PVC, amb capacitat per allotjar tres conductors. Per tant, segons la taula 9 (que marca el diàmetre de


67

tubs en canalitzacions enterrades) de la instrucció ITC-BT-21, el diàmetre exterior del tub que marca el reglament és de 32 mm.

3.2.5 Proteccions de les Línies

3.2.5.1 Línia de Distribució a la Nova Instal·lació

Com s’ha citat en l’apartat 3.1.1, s’opta per la instal·lació d’una línia de distribució des de el quadre de comandament (CMP) fins al quadre de comandament del sistema de reg. Aquesta nova línia consta d’una protecció o interruptor magnetotèrmic, de protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, instal·lada en el CMP existent. La seva funció és la de protegir la secció de la línia de distribució escollida per alimentar el nou quadre del sistema de reg. Aquesta línia va enterrada sota tub de protecció fins al nou quadre de reg i té una longitud de 25 metres de llargada. La seva secció és de 6mm2 i el seu tub protector té un diàmetre de 50mm. El cable és del tipus mànega tetrapolar de 3x6,0mm2 + 6,0T, amb aïllament de PVC.

El magnetotèrmic ha de ésser de 4 pols (tres fases i neutre) amb una tensió d’alimentació de 400V, una intensitat màxima de 25A i un poder de tall de 1000V.

3.2.5.2 Línia de la Bomba del Pou de Suport

És la línia que alimenta al pou B de suport de la finca. Aquesta línia consta d’una protecció o interruptor magnetotèrmic, de protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, instal·lada en el nou quadre del sistema reg. La seva funció és la de protegir la secció de la línia d’alimentació del pou de suport. La seva longitud és de 200 metres de llargada i la seva canalització és enterrada sota tub protector. La seva secció és de 2,5mm2 de secció i el seu tub protector té un diàmetre de 32mm. El cable és del tipus mànega tetrapolar de 3x2,5mm2 + 2,5T, amb aïllament de PVC.


Aquest magnetotèrmic està alimentat des de un diferencial trifàsic amb neutre, amb una sensibilitat de 300mA, ja que és un motor. A més, conté el seu contactor i relé tèrmic corresponents per maniobrar i protegir el motor, ja sigui per consum del motor, avaries de la línia o fallada de alguna de les fases. Aquest relé tèrmic té una escala de regulació d’amperatge d’entre 2,5-4 A, per ajustar-lo al màxim a les característiques del motor del pou.

3.2.5.3 Línia del Grup de Pressió

És la línia que alimenta al grup de pressió de la finca. Aquesta línia consta d’una protecció o interruptor magnetotèrmic, de protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, instal·lada en el quadre del sistema reg. La seva funció és la de protegir la secció de la línia d’alimentació del grup de pressió. La seva longitud és de 15 metres de llargada i la seva canalització és a l’aire sota tub protector. La seva secció és de 1,5mm2 i el seu tub protector té un diàmetre de 25mm. El cable és del tipus mànega tetrapolar de 3x1,5mm2 + 1,5T, amb aïllament de PVC.



68

Aquest magnetotèrmic està alimentat des de un diferencial trifàsic amb neutre, amb una sensibilitat de 300mA ja que és un motor. A més, conté el seus contactors i relés tèrmics corresponents per maniobrar i protegir cada motor, ja sigui per consum del motor, avaries de la línia o fallada de alguna de les fases. Aquests relés tèrmics tenen una escala de regulació d’amperatge d’entre 6-10 A, per ajustar-lo al màxim a les característiques dels motors del grup de pressió.

3.2.5.4 Línia de la Bomba d’Aigües Pluvials

És la línia que alimenta a la bomba d’aigües pluvials de la finca. Aquesta línia consta d’una protecció o interruptor magnetotèrmic, de protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, instal·lada en el quadre del sistema reg. La seva funció és la de protegir la secció de la línia d’alimentació de la bomba d’aigües pluvials. La seva longitud és de 45 metres de llargada i la seva canalització és enterrada i a l’aire sota tub protector. La seva secció és de 1,5mm2 i el seu tub protector té un diàmetre de 25mm. El cable és del tipus mànega tetrapolar de 2x1,5mm2 + 1,5T, amb aïllament de PVC.

El magnetotèrmic ha de ésser de 2 pols (fase i neutre) amb una tensió d’alimentació de 230V, una intensitat màxima de 10A i un poder de tall de 1000V.

Aquest magnetotèrmic està alimentat des d’un diferencial monofàsic amb neutre, amb una sensibilitat de 300mA ja que és un motor. A més a més conté el seu contactor i fusibles corresponents per maniobrar i protegir cada motor, ja sigui per consum del motor, avaries de la línia o fallada de alguna de les fases. Aquests fusibles estan calibrats a la mesura del consum del motor, per ajustar-los al màxim a les característiques de la bomba d’aigües pluvials.

3.2.5.5 Línia de la Bomba de Decantació

És la línia que alimenta a la bomba de decantació de la finca. Aquesta línia consta d’una protecció o interruptor magnetotèrmic, de protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, instal·lada en el quadre del sistema reg. La seva funció és la de protegir la secció de la línia d’alimentació de la bomba de decantació. La seva longitud és de 68 metres de llargada i la seva canalització és enterrada i a l’aire sota tub protector. La seva secció és de 1,5mm2 i el seu tub protector té un diàmetre de 25mm. El cable és del tipus mànega tetrapolar de 2x1,5mm2 + 1,5T, amb aïllament de PVC.


Aquest magnetotèrmic està alimentat des de un diferencial monofàsic amb neutre, amb una sensibilitat de 300mA ja que és un motor. A més a més conté el seu contactor i fusibles corresponents per maniobrar i protegir cada motor, ja sigui per consum del motor, avaries de la línia o fallada de la fase. Aquests fusibles estan calibrats a la mesura del consum del motor, per ajustar-los al màxim a les característiques de la bomba de decantació.

3.2.5.6 Línia de la Bomba Injectora de Fertilitzant

És la línia que alimenta a la bomba injectora de fertilitzant de la finca. Aquesta línia consta d’una protecció o interruptor magnetotèrmic, de protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, instal·lada en el quadre del sistema reg. La seva funció és la de protegir la secció de la línia d’alimentació de la bomba injectora. La seva longitud és de 15 metres de


69

llargada i la seva canalització és a l’aire sota tub protector. La seva secció és de 1,5mm2 i el seu tub protector té un diàmetre de 25mm. El cable és del tipus mànega tetrapolar de 2x1,5mm2 + 1,5T, amb aïllament de PVC.


Aquest magnetotèrmic està alimentat des de un diferencial monofàsic amb neutre, amb una sensibilitat de 300mA, ja que és un motor. A més, conté el seu contactor i fusibles corresponents per maniobrar i protegir cada motor, ja sigui per consum del motor, avaries de la línia o fallada de la fase. Aquests fusibles estan calibrats a la mesura del consum del motor, per ajustar-los al màxim a les característiques de la bomba injectora.

3.2.5.7 Línia de l’Autòmat (PLC)

És la línia que alimenta a l’autòmat programable del sistema de reg. Aquesta línia consta d’una protecció o interruptor magnetotèrmic, de protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, instal·lada en el quadre del sistema reg. La seva funció és la de protegir la secció de la línia d’alimentació d’aquest autòmat. La seva longitud és de 2,0 metres de llargada i la seva canalització és a l’aire sota canal protectora. La seva secció és de 1,5mm2 i la seva canal protectora té unes dimensions de 40x40mm. El cable és del tipus unipolar de 2x1,5mm2 + 1,5T, amb aïllament de PVC.


Aquest magnetotèrmic està alimentat des de un diferencial monofàsic amb neutre, amb una sensibilitat de 30mA. Aquest diferencial escollit és de 40A d’intensitat nominal (per aspecte econòmic, ja que es un model estàndard) i temps de retard de 40ms. A més, s’instal·len el fusibles corresponents per protegir cada element del circuit, ja sigui per consum, avaries de la línia o fallada de la fase. Aquests fusibles estan calibrats a la mesura del consum de l’autòmat, per ajustar-los al màxim a les seves característiques.

3.2.5.8 Línia de 24V AC

És la línia que alimenta al transformador de 230/24V AC del sistema de reg. Aquesta línia consta d’una protecció o interruptor magnetotèrmic, de protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, instal·lada en el quadre del sistema reg. La seva funció és la de protegir la secció de la línia d’alimentació d’aquest transformador. La seva longitud és de 2,0 metres de llargada i la seva canalització és a l’aire sota canal protectora. La seva secció és de 1,5mm2 i la seva canal protectora té unes dimensions de 40x40mm. El cable és del tipus unipolar de 2x1,5mm2 + 1,5T, amb aïllament de PVC.


Aquest magnetotèrmic està alimentat des de un diferencial monofàsic amb neutre, amb una sensibilitat de 30mA. Aquest diferencial escollit és de 40A d’intensitat nominal (per aspecte econòmic, ja que es un model estàndard) i temps de retard de 40ms. A més, s’instal·len el fusibles corresponents per protegir cada element del circuit, ja sigui per consum, avaries de la línia o fallada de la fase. Aquests fusibles estan calibrats a la mesura del consum del transformador, per ajustar-los al màxim a les seves característiques.


70

3.2.5.9 Línia de 24V DC

És la línia que alimenta a la font d’alimentació de 230/24V DC del sistema de reg. Aquesta línia consta d’una protecció o interruptor magnetotèrmic, de protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, instal·lada en el quadre del sistema reg. La seva funció és la de protegir la secció de la línia d’alimentació d’aquesta font d’alimentació. La seva longitud és de 2,0 metres de llargada i la seva canalització és a l’aire sota canal protectora. La seva secció és de 1,5mm2 i la seva canal protectora té unes dimensions de 40x40mm. El cable és del tipus unipolar de 2x1,5mm2 + 1,5T, amb aïllament de PVC.


Aquest magnetotèrmic està alimentat des de un diferencial monofàsic amb neutre, amb una sensibilitat de 30mA. Aquest diferencial escollit és de 40A d’intensitat nominal (per aspecte econòmic, ja que es un model estàndard) i temps de retard de 40ms. A més a s’instal·len el fusibles corresponents per protegir cada element del circuit, ja sigui per consum, avaries de la línia o fallada de la fase. Aquests fusibles estan calibrats a la mesura del consum de la font, per ajustar-los al màxim a les seves característiques.

3.2.6 Resum del Càlcul de les Línies En la taula 8 es presenten el resum dels càlculs de seccions de les línies, així com les

seves proteccions, potències, tensions, longituds, descripcions, etc... Nº Descripció P(w) VL(V) Cos

φ L(m) C ΔV Tipus I(A)

total

S(mm2) PIA (A)

DIF.

(mA)

0 Distribució 11.000 400 0,85 25 56 0,51 3F+N+T 25 6 25 300mA

1 Bomba Pou

1.100 400 0,85 200 56 2,05 3F+N+T 2,35 2,5 10 300mA

2 Grup Pressió

4.000 400 0,85 15 56 0,56 3F+N+T 8,49 1,5 10 300mA

4 A. Pluvials 360 230 0,85 45 56 2,14 F+N+T 2,26 1,5 10 300mA

5 Decantació 250 230 0,85 68 56 1,76 F+N+T 1,23 1,5 10 300mA

6 B Injectora 550 230 0,85 15 56 1,07 F+N+T 3,37 1,5 10 300mA

7 Autòmat 2.000 230 0,9 2 56 0,62 F+N+T 9,5 1,5 10 30mA

8 L. 24 VAC 1.880 230 0,9 2 56 0,58 F+N+T 9,1 1,5 10 30mA

9 L. 24 VDC 1.000 230 0,9 2 56 0,31 F+N+T 4,83 1,5 10 30mA

Taula 8. Taula resum dels càlculs de secció dels conductors i proteccions.

4 Disseny del Programa de Control del Reg

4.1 Diagrames Generals d’Evolució de la Instal·lació de Reg En el present apartat es presenten els diferents diagrames d’evolució del sistema en

forma de diagrames de flux, generats per tal de controlar tot el sistema de reg. Aquests ofereixen una descripció funcional i tecnològica del sistema a implementar.


71

S’utilitza un llenguatge quotidià per tal d’explicar les etapes, les accions associades, les condicions de les transicions, especificant, de manera senzilla, la forma i els mitjans emprats per fer-ho.

Per tal de controlar els diferents elements del sistema es determina crear un diagrama per a cada aplicació, la qual cosa és fàcil, ja que són sistemes que poden ésser independents. Si s’observa l’instal·lació del present projecte, es comprova que es tenen dues parts molt diferenciables a controlar. La primera, són els nivells dels dipòsits d’aigua i la segona és el sistema de reg de la finca. Dintre d’aquestes dues també es pot observar que es poden crear o fer més subdivisions.

El sistema de nivells de la finca es subdivideix en tres aplicacions més. La primera és la del control del pou de suport de la finca, el qual aporta l’aigua necessària al dipòsit principal. Aquesta aportació d’aigua es fa en cas de que els altres sistemes no puguin subministrar l’aigua necessària al dipòsit principal.

La segona és el control de la bomba del dipòsit d’aigües pluvials, que recull l’aigua de la pluja i del dipòsit de decantació, per tal d’aprofitar-la i d’abocar-la al dipòsit principal d’aigua del reg.

La tercera és el control de la bomba del dipòsit de decantació. Aquesta proporciona al dipòsit d’aigües pluvials, l’aigua de la pluja recollida en el camí formigonat de la finca.

En el sistema de reg de la finca, es realitzen dues subdivisions d’aplicacions. La primera és la del control del reg de la finca. Aquest és l’encarregat de subministrar l’aigua necessària a totes les zones de reg del cultiu de la finca. El subministrament a aquestes zones de reg, es realitza mitjançant una sèrie de paràmetres climàtics i tècnics escollits per l’usuari.

La segona és el control del sistema de fertilització de la finca, el qual va directament relacionat amb el sistema de reg. Aquest proporciona, en funció de les necessitats de fertilització preestablertes per l’usuari del sistema, el fertilitzant que aquest determini a les zones de reg del cultiu.


72

4.1.1 Diagrama Funcional del Pou de Suport

Inici

Selecció del Tipus de Funcionament Auto/Man

Auto_On?

Comprovació Nivell Pou S'acciona el polsador marxa_pou

No

Sí

Nivell_Plè?

Comprovació Nivell Dipòsit Aigua Principal

No

Sí

Nivell_Mig/Buit?

No

Arranc Electrobomba Pou B

Sí

S'activa KM1 per enjegar Bomba Pou B


73

Comprovació Seguretat

Pressió_OK?

Tèrmics_OK?

Parades_OK?

SubrutinaEmergència

No

Sí

No

SíNo

Aturada Electrobomba Pou B

Sí

Comprovació Nivell Pou Comprovació Nivell Dipòsit Aigua Principal

Nivell_Plè?No

Nivell_Buit?No

Desactiva KM1 per aturar Bomba Pou B

Sí Sí

Finalització retorn a INICI

Figura 4. Diagrama Funcional del Pou de Suport.


74

4.1.2 Diagrama Funcional del Dipòsit d’Aigües Pluvials


75

Figura 5. Diagrama Funcional del Dipòsit d’Aigües Pluvials.


76

4.1.3 Diagrama Funcional del Dipòsit de Decantació


77

Figura 6. Diagrama Funcional del Dipòsit de Decantació.


78

4.1.4 Diagrama Funcional del Sistema de Reg


79


80


81


82

Figura 7. Diagrama Funcional del Sistema de Reg.


83

4.1.5 Diagrama Funcional del Sistema de Fertilització


84


85


86

Figura 8. Diagrama Funcional del Sistema de Fertilització.


87

4.1.6 Diagrama Funcional d’Emergència del Sistema dels Nivells

Figura 9. Diagrama Funcional d’Emergència del Sistema dels Nivells.


88

4.1.7 Diagrama Funcional d’Emergència del Sistema de Reg

Figura 10. Diagrama Funcional d’Emergència del Sistema de Reg.


89

4.2 Taula d’Assignacions o Símbols En el present apartat es mostren les variables a les que s’ha d’accedir per tal de

controlar les entrades (E) i sortides (A) que donen informació sobre el control del sistema.

4.2.1 Taula d’Entrades i Sortides del Sistema de Control del Pou de Suport DIRECCIÓ TIPUS DADA COMENTARI

NPOUmin E 0.0 BOOL NIVELL DEL POU B DE SUPORT BUITNPOUmax E 0.1 BOOL NIVELL DEL POU B DE SUPORT PLÈF1 E 1.3 BOOL CONTACTE TÈRMIC MOTOR 1 BOMBA POU B DE SUPORTMARXA_POU E 3.5 BOOL MARXA DEL GRAFCET DE CONTROL DEL POU B DE SUPORT EN MODE MANUALKM1 A 4.0 BOOL ELECTROBOMBA 1 DEL POU B DE SUPORTH_ER_POU A 6.6 BOOL SENYALITZACIÓ DE ERROR CONTROL(GRAFCET) POUH_T_POU A 11.1 BOOL LED DE SENYALITZACIÓ TÈRMIC MOTOR 1 BOMBA POU B DE SUPORTH_AUTO_POU A 28.1 BOOL LAMPADA DE SENYALITZACIÓ MODE AUTOMATIC GRAFCET CONTROL POU B DE SUPORT

SÍMBOL

Taula 9. Entrades i sortides del sistema de control del pou de suport.

4.2.2 Taula de Símbols del Sistema de Control del Reg

4.2.2.1 Taula d’Entrades del Sistema de Control de Reg

DIRECCIÓ TIPUS DADA COMENTARINDAmin E 0.2 BOOL NIVELL DIPÒSIT AIGUA PRINCIPAL BUITNDAmig E 0.3 BOOL NIVELL DIPÒSIT AIGUA PRINCIPAL MIGNDAmax E 0.4 BOOL NIVELL DIPÒSIT AIGUA PRINCIPAL PLÈF2 E 1.4 BOOL CONTACTE TÈRMIC MOTOR 2 BOMBA GRUP PRESSIÓF3 E 1.5 BOOL CONTACTE TÈRMIC MOTOR 3 BOMBA GRUP PRESSIÓparo_emergencia_reg E 2.1 BOOL PARO EMERGÈNCIA DEL SISTEMA DE REGAuto/Man_reg E 2.2 BOOL TIPUS DE FUNCIONAMENT Automàtic/Manual del sistema de regMARXA_REG E 2.3 BOOL MARXA DEL SISTEMA DE REG DE LA FINCABYPASS OFF/ON E 2.7 BOOL BYPASS FILTRES SISTEMA DE REGSHAZ1 EW 304 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 1SHAZ2 EW 306 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 2SHAZ3 EW 308 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 3SHAZ4 EW 310 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 4SHAZ5 EW 312 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 5SHAZ6 EW 314 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 6SHAZ7 EW 316 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 7SHAZ8 EW 318 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 8SHAZ9 EW 320 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 9SHAZ10 EW 322 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 10SHAZ11 EW 324 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 11SHAZ12 EW 326 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG A ZONA 12SHBZ1 EW 328 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 1SHBZ2 EW 330 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 2SHBZ3 EW 332 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 3SHBZ4 EW 334 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 4SHBZ5 EW 336 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 5SHBZ6 EW 338 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 6SHBZ7 EW 340 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 7SHBZ8 EW 342 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 8SHBZ9 EW 344 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 9SHBZ10 EW 346 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 10SHBZ11 EW 348 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 11SHBZ12 EW 350 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 12SHBZ13 EW 352 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 13SHBZ14 EW 354 INT SENSOR HUMITAT SÒL SECTOR DE REG B ZONA 14S_Temp_Ambient EW 356 INT SENSOR TEMPERATURA AMBIENTS_Humit_Relativa EW 358 INT SENSOR HUMITAT RELATIVA DEL AMBIENTS_Pres_Atmosfera EW 360 INT SENSOR PRESSIÓ ATMOSFÈRICAS_Pluja EW 362 INT SENSOR DE PLUJA O PLUVIOMETRES_Solar EW 364 INT SENSOR DE RADIACIÓ SOLARS_Vent EW 366 INT SENSOR DE VENT

SÍMBOL

Taula 10. Entrades del Sistema de Control de Reg.


90

4.2.2.2 Taula de Sortides del Sistema de Control del Reg DIRECCIÓ TIPUS DADA COMENTARI

KM2 A 4.1 BOOL MOTOR 2 GRUP DE PRESSIÓKM3 A 4.2 BOOL MOTOR 3 GRUP DE PRESSIÓY1 A 5.1 BOOL ELECTROVÀLVULA ASPIRACIÓ GRUP PRESSIÓY2 A 5.2 BOOL ELECTROVÀLVULA IMPULSIÓ GRUP PRESSIÓY3 A 5.3 BOOL ELECTROVÀLVULA FILTRES GRUP PRESSIÓY4 A 5.4 BOOL ELECTROVÀLVULA BYPASS FILTRES GRUP PRESSIÓY5 A 5.5 BOOL ELECTROVÀLVULA ENTRADA A XARXA GENERAL REGY6 A 5.6 BOOL ELECTROVÀLVULA DERIVACIÓ SECTOR B DE REGY7 A 5.7 BOOL ELECTROVÀLVULA DERIVACIÓ SECTOR A DE REGY8 A 6.0 BOOL ELECTROVÀLVULA DERIVACIÓ SECTOR B DE REG A ZONAY9 A 6.1 BOOL ELECTROVÀLVULA DERIVACIÓ SECTOR B DE REG A ALTRES ZONESH_ER_REG A 6.3 BOOL SENYALITZACIÓ DE ERROR CONTROL(GRAFCET) SISTEMA DE REGYA1 A 7.0 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 1YA2 A 7.1 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 2YA3 A 7.2 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 3YA4 A 7.3 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 4YA5 A 7.4 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 5YA6 A 7.5 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 6YA7 A 7.6 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 7YA8 A 7.7 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 8YA9 A 8.0 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 9YA10 A 8.1 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 10YA11 A 8.2 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 11YA12 A 8.3 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR A DE REG ZONA 12YB1 A 9.0 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 1YB2 A 9.1 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 2YB3 A 9.2 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 3YB4 A 9.3 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 4YB5 A 9.4 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 5YB6 A 9.5 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 6YB7 A 9.6 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 7YB8 A 9.7 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 8YB9 A 10.0 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 9YB10 A 10.1 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 10YB11 A 10.2 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 11YB12 A 10.3 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 12YB13 A 10.4 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 13YB14 A 10.5 BOOL ELECTROVÀLVULA SECTOR B DE REG ZONA 14H_T_GRUP_M2_M3 A 11.4 BOOL LED DE SENYALITZACIÓ TÈRMIC MOTOR 2 i 3 GRUP DE PRESSIÓH_AUTO_REG A 11.5 BOOL LAMPADA DE SENYALITZACIÓ MODE AUTOMATIC GRAFCET CONTROL SISTEMA REGYA'S AW 7 WORD PARAULA D'ESTAT SORTIDES ELECTROVÀLVULES DE REG ZONA AYB'S AW 9 WORD PARAULA D'ESTAT SORTIDES ELECTROVÀLVULES DE REG ZONA B

SÍMBOL

Taula 11. Sortides del Sistema de Control del Reg.


91

4.2.2.3 Taula de Marques del Sistema de Control del Reg DIRECCIÓ TIPUS DADA COMENTARI

TEMP_AMB_OK M 12.0 BOOL MARCA DE TEMPERATURA AMBIENT OKHUM_REL_OK M 12.1 BOOL MARCA DE HUMITAT RELATIVA AMBIENT OKPRES_ATM_OK M 12.2 BOOL MARCA DE PRESSIÓ ATMOSFÈRICA OKPLUJA_OK M 12.3 BOOL MARCA DE PLUJA OKRAD_SOLAR_OK M 12.4 BOOL MARCA DE RADIACIÓ SOLAR OKVENT_OK M 12.5 BOOL MARCA DE VENT OKTEMPS_REG_OK M 12.6 BOOL MARCA DE TEMPORITZACIÓ OK TEMPS DE REGACT_TRANS_A M 17.0 BOOL MARCA D'ACTIVACIÓ TRANSFERÈNCIA DE SENSORS ACTIUS A VÀLVULES DEL SECTOR AACT_TRANS_B M 17.1 BOOL MARCA D'ACTIVACIÓ TRANSFERÈNCIA DE SENSORS ACTIUS A VÀLVULES DEL SECTOR BTRANS_A_OK M 17.2 BOOL MARCA DE TRANSFERÈNCIA OK DE SENSORS DEL SÒL ACTIUS A VÀLVULES DEL SECTOR ATRANS_B_OK M 17.3 BOOL MARCA DE TRANSFERÈNCIA OK DE SENSORS DEL SÒL ACTIUS A VÀLVULES DEL SECTOR BDETECCIO_A M 17.4 BOOL MARCA D'ACTIVACIÓ DETECCIÓ DEL SECTOR A DE REGDETECCIO_B M 17.5 BOOL MARCA D'ACTIVACIÓ DETECCIÓ DEL SECTOR B DE REGSECTOR_A M 17.6 BOOL MARCA DE DETECCIÓ DEL SECTOR ASECTOR_B M 17.7 BOOL MARCA DE DETECCIÓ DEL SECTOR BCICLES_REG-- M 18.0 BOOL MARCA D'ACTIVACIÓ DEL COMPTADOR DE CICLES DE REGZONA_A MW 13 INT MARCA DE DETECCIÓ DELS SENSORS DE LA ZONA A DE REGZONA_B MW 15 INT MARCA DE DETECCIÓ DELS SENSORS DE LA ZONA B DE REGConsigna MW 60 INT PARAMETRE DE CONSIGNA DE HUMITAT DEL SÒL DEL PANELL TÀCTILCond_Ambientals M 150.0 BOOL MARCA DE CONDICIONS AMBIENTALS OPERACIÓ PERMANENT

SÍMBOL

Taula 12. Marques del Sistema de Control del Reg.

4.2.3 Taula d’Entrades, Sortides i Marques del Sistema de Control del Fertilitzant DIRECCIÓ TIPUS DADA COMENTARI

paro_emergencia_reg E 2.1 BOOL PARO EMERGÈNCIA DEL SISTEMA DE REGAuto/Man_reg E 2.2 BOOL TIPUS DE FUNCIONAMENT Automàtic/Manual del sistema de regFERTILITZANT E 3.0 BOOL MARXA SISTEMA FERTILITZACIÓPRODUCTE A E 3.1 BOOL FERTILITZANT APRODUCTE B E 3.2 BOOL FERTILITZANT BPRODUCTE C E 3.3 BOOL FERTILITZANT CPRODUCTE D E 3.4 BOOL FERTILITZANT DNDF1min E 28.0 BOOL SENSOR NIVELL MÍNIM DIPÒSIT FERTILITZANT 1NDF1max E 28.1 BOOL SENSOR NIVELL MÀXIM DIPÒSIT FERTILITZANT 1NDF2min E 28.2 BOOL SENSOR NIVELL MÍNIM DIPÒSIT FERTILITZANT 2NDF2max E 28.3 BOOL SENSOR NIVELL MÀXIM DIPÒSIT FERTILITZANT 2NDF3min E 28.4 BOOL SENSOR NIVELL MÍNIM DIPÒSIT FERTILITZANT 3NDF3max E 28.5 BOOL SENSOR NIVELL MÀXIM DIPÒSIT FERTILITZANT 3NDF4min E 28.6 BOOL SENSOR NIVELL MÍNIM DIPÒSIT FERTILITZANT 4NDF4max E 28.7 BOOL SENSOR NIVELL MÀXIM DIPÒSIT FERTILITZANT 4F6 E 29.0 BOOL CONTACTE TÈRMIC MOTOR 6 BOMBA INJECTORA FERTILITZANTMARXA_FERTIL E 29.1 BOOL MARXA BOMBA INJECTORA FERTILITZANTYFD1 A 4.5 BOOL ELECTROVÀLVULA FERTILITZANT DIPÒSIT 1YFD2 A 4.6 BOOL ELECTROVÀLVULA FERTILITZANT DIPÒSIT 2YFD3 A 4.7 BOOL ELECTROVÀLVULA FERTILITZANT DIPÒSIT 3YFD4 A 5.0 BOOL ELECTROVÀLVULA FERTILITZANT DIPÒSIT 4YF1 A 6.2 BOOL ELECTROVÀLVULA ENTRADA FERTILITZANT A XARXA GENERAL REGH_ER_FERTIL A 6.4 BOOL SENYALITZACIÓ DE ERROR CONTROL(GRAFCET) FERTILITZACIÓK6 A 11.7 BOOL MOTOR 6 BOMBA INJECTORA FERTILITZANTH_T_B.INJECTORA A 28.0 BOOL LAMPADA DE SENYALITZACIÓ TÈRMIC MOTOR 6 BOMBA INJECTORA FERTILITZANTH_AUTO_FERTIL A 28.4 BOOL LAMPADA DE SENYALITZACIÓ MODE AUTOMATIC GRAFCET CONTROL FERTILITZACIÓ

TEMPS_FERTIL_OK M 12.7 BOOL MARCA DE TEMPORITZACIÓ OK TEMPS DE FERTILITZACIÓACT_FER_ZONA_A M 18.1 BOOL MARCA D'ACTIVACIÓ ELECTROVÀLVULES DEL SECTOR A EN EL GRAFCET DE FERTILITZACIÓACT_FER_ZONA_B M 18.2 BOOL MARCA D'ACTIVACIÓ ELECTROVÀLVULES DEL SECTOR B EN EL GRAFCET DE FERTILITZACIÓZONES_FER_ACTIVES M 18.3 BOOL MARCA DE ZONES ACTIVES DEL SECTOR A I B EN EL GRAFCET DE FERTILITZACIÓ

SÍMBOL

Taula 13. Entrades, Sortides i Marques del Sistema de Control del Fertilitzant.


92

4.2.4 Taula d’Entrades i Sortides del Sistema de Control del Dipòsit d’Aigües Pluvials DIRECCIÓ TIPUS DADA COMENTARI

NDAPmin E 0.5 BOOL NIVELL DIPÒSIT AIGUES PLUVIALS BUITNDAPmig E 0.6 BOOL NIVELL DIPÒSIT AIGÜES PLUVIALS MIGNDAPmax E 0.7 BOOL NIVELL DIPÒSIT AIGÜES PLUVIALS PLÈF4 E 1.6 BOOL CONTACTE TÈRMIC MOTOR 4 BOMBA DIPÒSIT AIGÜES PLUVIALSparo_emergencia E 2.0 BOOL PARO EMERGÈNCIA GENERAL DEL SISTEMAparo_emergencia_nivells E 2.4 BOOL PARO EMERGÈNCIA DEL SISTEMA DE NIVELLS DIPÒSITS I POUS FINCAAuto/Man_nivells E 2.5 BOOL TIPUS DE FUNCIONAMENT Automàtic/Manual del sistema de nivells de dipòsits i pousMARXA_NIVELLS E 2.6 BOOL MARXA DEL SISTEMA DE NIVELLS DE DIPÒSITS I POUS DE LA FINCAMARXA_A.PLUVIALS E 3.6 BOOL MARXA DEL GRAFCET DE CONTROL DEL DIPÒSIT D'AIGÜES PLUVIALS EN MODE MANUALK4 A 4.3 BOOL MOTOR 4 BOMBA SUMERGIBLE DE DIPÒSIT D'AIGÜES PLUVIALSH_ER_PLUVIALS A 6.7 BOOL SENYALITZACIÓ DE ERROR CONTROL(GRAFCET) DIPÒSIT AIGÜES PLUVIALSH_T_PLUVIALS A 11.2 BOOL LED DE SENYALITZACIÓ TÈRMIC MOTOR 1 BOMBA DIPÒSIT D'AIGÜES PLUVIALSH_AUTO_NIVELLS A 11.6 BOOL LAMPADA DE SENYALITZACIÓ MODE AUTO GRAFCET CONTROL SISTEMA NIVELLSH_AUTO_PLUVIALS A 28.2 BOOL LAMPADA DE SENYALITZACIÓ MODE AUTO GRAFCET CONTROL DIPÒSIT AIGÜES PLUVIALS

SÍMBOL

Taula 14. Entrades i Sortides del Sistema de Control del Dipòsit d’Aigües Pluvials.

4.2.5 Taula d’Entrades i Sortides del Sistema de Control del Dipòsit de Decantació DIRECCIÓ TIPUS DADA COMENTARI

NDDmin E 1.0 BOOL NIVELL DIPÒSIT DE DECANTACIÓ BUITNDDmig E 1.1 BOOL NIVELL DIPÒSIT DE DECANTACIÓ MIGNDDmax E 1.2 BOOL NIVELL DIPÒSIT DE DECANTACIÓ PLÈF5 E 1.7 BOOL CONTACTE TÈRMIC MOTOR 5 BOMBA DIPÒSIT DE DECANTACIÓparo_emergencia E 2.0 BOOL PARO EMERGÈNCIA GENERAL DEL SISTEMAparo_emergencia_nivells E 2.4 BOOL PARO EMERGÈNCIA DEL SISTEMA DE NIVELLS DIPÒSITS I POUS FINCAAuto/Man_nivells E 2.5 BOOL TIPUS DE FUNCIONAMENT Automàtic/Manual del sistema de nivells de dipòsits i pousMARXA_NIVELLS E 2.6 BOOL MARXA DEL SISTEMA DE NIVELLS DE DIPÒSITS I POUS DE LA FINCAMARXA_DECANTACIO E 3.7 BOOL MARXA DEL GRAFCET DE CONTROL DEL DIPÒSIT DE DECANTACIÓ EN MODE MANUALK5 A 4.4 BOOL MOTOR 5 BOMBA SUMERGIBLE DE DIPÒSIT DE DECANTACIÓH_ER_NIVELLS A 6.5 BOOL SENYALITZACIÓ DE ERROR CONTROL(GRAFCET) NIVELLS DIPÒSITS I POUH_ER_DECANTACIO A 11.0 BOOL SENYALITZACIÓ DE ERROR CONTROL(GRAFCET) DIPÒSIT DECANTACIÓH_T_DECANTACIO A 11.3 BOOL LED DE SENYALITZACIÓ TÈRMIC MOTOR 1 BOMBA DIPÒSIT DECANTACIÓH_AUTO_NIVELLS A 11.6 BOOL LAMPADA DE SENYALITZACIÓ MODE AUTO GRAFCET CONTROL SISTEMA NIVELLSH_AUTO_DECANTACIO A 28.3 BOOL LAMPADA DE SENYALITZACIÓ MODE AUTO GRAFCET CONTROL DIPÒSIT DECANTACIÓ

SÍMBOL

Taula 15. Entrades i Sortides del Sistema de Control del Dipòsit de Decantació.


93

4.2.6 Taula del Sistema de Control General de la Instal·lació de Reg DIRECCIÓ TIPUS DADA COMENTARI

paro_emergencia E 2.0 BOOL PARO EMERGÈNCIA GENERAL DEL SISTEMAparo_emergencia_reg E 2.1 BOOL PARO EMERGÈNCIA DEL SISTEMA DE REGAuto/Man_reg E 2.2 BOOL TIPUS DE FUNCIONAMENT Automàtic/Manual del sistema de regMARXA_REG E 2.3 BOOL MARXA DEL SISTEMA DE REG DE LA FINCAparo_emergencia_nivells E 2.4 BOOL PARO EMERGÈNCIA DEL SISTEMA DE NIVELLS DIPÒSITS I POUS FINCAAuto/Man_nivells E 2.5 BOOL TIPUS DE FUNCIONAMENT Automàtic/Manual del sistema de nivells de dipòsits i pousMARXA_NIVELLS E 2.6 BOOL MARXA DEL SISTEMA DE NIVELLS DE DIPÒSITS I POUS DE LA FINCAH_ER_REG A 6.3 BOOL SENYALITZACIÓ DE ERROR CONTROL(GRAFCET) SISTEMA DE REGH_ER_NIVELLS A 6.5 BOOL SENYALITZACIÓ DE ERROR CONTROL(GRAFCET) NIVELLS DIPÒSITS I POUH_AUTO_REG A 11.5 BOOL LAMPADA DE SENYALITZACIÓ MODE AUTOMATIC GRAFCET CONTROL SISTEMA REGH_AUTO_NIVELLS A 11.6 BOOL LAMPADA DE SENYALITZACIÓ MODE AUTOMATIC GRAFCET CONTROL SISTEMA NIVELLSEN_NIVELLS M 18.4 BOOL MARCA HABILITACIÓ DELS GRAFCETS DE NIVELL DES DEL GRAFCET PRINCIPAL DE NIVELLSCONTROL POU FB 1 FB 1 Control del Pou B de Suport del Sistema de Nivells de la FincaCONTROL A.PLUVIALS FB 2 FB 2 Control del Dipòsit d'Aigües Pluvials del Sistema de Nivells de la FincaCONTROL DECANTACIÓ FB 3 FB 3 Control del Nivell Dipòsit de Decantació del Sistema de Nivells de la FincaCONTROL SISTEMA REG FB 4 FB 4 Control del Sistema de Reg per Degoteig per VinyaCONTROL FERTILITZACIOFB 5 FB 5 Control del Sistema de Fertilització del Sistema de RegCONTROL NIVELLS FB 6 FB 6 Control dels Nivells dels Dipòsits i Pous del Sistema de la FincaG7_STD_1 FC 70 FC 70G7_STD_3 FC 72 FC 72Programa Principal OB 1 OB 1 PROGRAMA PRINCIPAL OB1, ON S'EXECUTEN CICLICAMENT TOTS ELS ELEMENTSALARM_SQ SFC 17 SFC 17 Generate Block-Related Messages with AcknowledgmentALARM_S SFC 18 SFC 18 Generate Permanently Acknowledged Block-Related MessagesTIME_TCK SFC 64 SFC 64 Read the System TimeREAD_SI SFC 105 SFC 105 Reading Dynamically Assigned System InstancesALARM_DQ SFC 107 SFC 107 Creating Acknowledgeable Block-related Message

SÍMBOL

Taula 16. Sistema de Control General de la Instal·lació de Reg.


94

4.3 Grafcets de Control del Sistema de Reg de la Finca

4.3.1 Diagrama d’Evolució del Autòmat en Mode d’Execució de Programa Quan es passa de l’estat STOP a l’estat RUN, o el que és el mateix de zero a un, es

produeix l’evolució representada en el següent diagrama, figura 11.

Figura 11. Diagrama d’evolució d’execució del autòmat.


95

4.3.2 Estructura de l’Evolució del OB1 d’Execució Cíclic En l’execució del programa principal OB1 es realitza en un primer terme el

tractament de l’evolució de cadascun dels GRAFCETS i el final es realitzen les operacions pertinents.

Figura 12. Diagrama d’evolució d’execució del OB1.


96

4.3.3 Programa Principal OB1


97


98


99


100


101


102


103


104


105


106


107

4.3.4 Descripció dels Grafcets de Control del Sistema

4.3.4.1 Introducció

En el present apartat es presenten totes les descripcions dels grafcets de control del sistema, tant els de control del nivell dels dipòsits com els del reg. Aquests estan programats en blocs lògics de funcions (FB’S), els quals contenen el grafcet de cada aplicació que alhora estan associats amb el seu corresponent bloc de dades (DB’S). Aquests blocs s’executen des de el bloc d’organització (OB’S), en el qual s’hi determina l’ordre a seguir pel programa d’usuari.

Tot seguit es pot observar una breu descripció dels elements (OB’S, FB’S, FC’S, DB’S, etc) que intervenen en la generació del programa de control mitjançant SIMATIC S7.

Dins de l’àmbit de SIMATIC S7, s’entén per bloc lògic aquell tipus de bloc que conté una part del programa d’usuari STEP 7.

Els blocs d’organització (OB), són els que constitueixen el interface entre el sistema operatiu de la CPU S7 i el programa d’usuari. Dintre d’aquests es determina l’ordre d’execució que seguirà el programa d’usuari.

Un bloc de funcions (FB) es aquell tipus de bloc lògic que conté dades estàtiques. Aquest bloc ofereix la possibilitat de transferir paràmetres dintre del programa d’usuari. Per aquesta raó, aquest tipus de bloc són idonis per programar funcions complexes que es repeteixin amb freqüència. Per exemple regulacions o seleccions de modes de operació. El FB disposa de una memòria (bloc de dades DB), això permet accedir als seus paràmetres (com per exemples sortides) en qualsevol moment i des de qualsevol punt del programa d’usuari.

Els blocs de dades són àrees de dades residents en el programa d’usuari. Aquests contenen les dades de usuari. Es distingeixen entre els blocs de dades globals, els quals hi poden accedir tots els blocs lògics, i el blocs de dades d’instància , els quals estan assignats a un FB. A diferència dels altres tipus de blocs els de dades no contenen cap instrucció.

Un bloc de dades d’instància guarda els paràmetres formals i les dades estàtiques dels blocs de funcions. Aquest pot estar assignat a una FB o a una jerarquia de blocs de funció (FB’S).

Les dades globals són dades accessibles des de qualsevol bloc lògic (FC, FB, OB). Dins d’aquestes dades globals es distingeixen les marques (M), entrades (E) , sortides (A), temporitzadors, contadors i elements de blocs de dades (DB). L’accés aquestes dades globals es pot realitzar amb direccionament simbòlic o absolut.


108

4.3.4.2 Descripció del Grafcet de Control del Pou de Suport

Es parteix de la etapa d’inici i s’arriba a la transició T1, la qual implica el mode de selecció del funcionament del programa. Si estem en mode auto es passa a la etapa S2, si estem en mode manual s’haurà de polsar el polsador de marxa de pou per fer aquesta transició.

Al arribar a l’etapa S2 es fa un reset de motor de la bomba del pou per seguretat, i es disposa el sistema en posició de condicions inicials per tal de arrancar. La transició T2 es la comprovació del estat dels nivells tan del pou com del dipòsit d’aigua. Si el pou té aigua, per tan esta detectant la sonda de nivell màxim i el dipòsit d’aigua principal es troba en el seu nivell mínim es passa a la següent etapa d’arrencada de la bomba pou S3. Si estem en mode manual s’obvien aquestes dues condicions i es passa a l’etapa S3 directament.

En S3 es fa el set de la bomba del pou de suport i es mantindrà així fins no produir-se o bé una parada d’aquesta manual, una parada d’emergència o bé una parada per nivells. La parada per nivells es produeix quan el dipòsit d’aigua principal sigui ple o bé quan el pou estigui en el seu nivell mínim d’aigua.

El produir-se una de les anteriors condicions es passa a l’etapa S4 de aturada de la bomba del pou. Es fa un reset de la bomba (KM1), i si no hi ha cap emergència, es complirà la transició T4 i es torna a l’inici. Si es produeix alguna emergència, en l’etapa hi ha programada una supervisió, la qual no deixarà evolucionar el grafcet fins solucionar aquesta, quedant-se en S4. Aquest tipus d’emergència pot ésser del tipus, salt del tèrmic de la bomba pou.

4.3.4.3 Descripció del Grafcet de Control del Dipòsit d’Aigües Pluvials

Es parteix de la etapa d’inici i s’arriba a la transició T1, la qual implica el mode de selecció del funcionament del programa. Si estem en mode auto es passa a la etapa S2, si estem en mode manual s’haurà de polsar el polsador de marxa d’aigües pluvials per fer aquesta transició.

Al arribar a l’etapa S2 es fa un reset de motor de la bomba d’aigües pluvials per seguretat, i es disposa el sistema en posició de condicions inicials per tal de arrancar. La transició T2 es la comprovació del estat dels nivells tan del dipòsit d’aigua principal, com del dipòsit d’aigües pluvials. Si el dipòsit d’aigües pluvials té aigua, per tan esta detectant el sensor de nivell màxim i el dipòsit d’aigua principal es troba en el seu nivell mig es passa a la següent etapa d’arrencada de la bomba (K4) S3. Si estem en mode manual s’obvien aquestes dues condicions i es passa a l’etapa S3 directament.

En S3 es fa el set de la bomba (K4) i es mantindrà així fins no produir-se o bé una parada d’aquesta manual, una parada d’emergència o bé una parada per nivells. La parada per nivells es produeix quan el dipòsit d’aigua principal sigui ple o bé quan el dipòsit d’aigües pluvials estigui en el seu nivell mínim d’aigua.

El produir-se una de les anteriors condicions es passa a l’etapa S4 de aturada de la bomba (K4). Es fa un reset de la bomba, i si no hi ha cap emergència, es complirà la transició T4 i es torna a l’inici. Si es produeix alguna emergència, en l’etapa hi ha programada una supervisió, la qual no deixarà evolucionar el grafcet fins solucionar aquesta, quedant-se en S4. Aquest tipus d’emergència pot ésser del tipus, salt del tèrmic de la bomba d’aigües pluvials.


109

4.3.4.4 Descripció del Grafcet de Control del Dipòsit de Decantació

Es parteix de la etapa d’inici i s’arriba a la transició T1, la qual implica el mode de selecció del funcionament del programa. Si estem en mode auto es passa a la etapa S2, si estem en mode manual s’haurà de polsar el polsador de marxa de decantació per fer aquesta transició.

Al arribar a l’etapa S2 es fa un reset de motor de la bomba de decantació per seguretat, i es disposa el sistema en posició de condicions inicials per tal de arrancar. La transició T2 es la comprovació del estat dels nivells tan del dipòsit de decantació, com del dipòsit d’aigües pluvials. Si el dipòsit de decantació té aigua, per tan esta detectant el sensor de nivell màxim i el dipòsit d’aigües pluvilas es troba en el seu nivell mig es passa a la següent etapa d’arrencada de la bomba (K5), S3. Si estem en mode manual s’obvien aquestes dues condicions i es passa a l’etapa S3 directament.

En S3 es fa el set de la bomba (K5) i es mantindrà així fins no produir-se o bé una parada d’aquesta manual, una parada d’emergència o bé una parada per nivells. La parada per nivells es produeix quan el dipòsit d’aigües pluvials sigui ple o bé quan el dipòsit de decantació estigui en el seu nivell mínim d’aigua.

El produir-se una de les anteriors condicions es passa a l’etapa S4 de aturada de la bomba (K5). Es fa un reset de la bomba, i si no hi ha cap emergència, es complirà la transició T4 i es torna a l’inici. Si es produeix alguna emergència, en l’etapa hi ha programada una supervisió, la qual no deixarà evolucionar el grafcet fins solucionar aquesta, quedant-se en S4. Aquest tipus d’emergència pot ésser del tipus, salt del tèrmic de la bomba de decantació.

4.3.4.5 Descripció del Grafcet de Control del Sistema de Reg

Es comença des de la etapa d’inici i s’arriba a la transició T1, la qual implica el mode de selecció del funcionament del programa. Tant si estem en mode auto com en mode manual, s’haurà de polsar el polsador de marxa de reg per fer aquesta transició, i es passa a la etapa S2.

Al arribar a l’etapa S2 es fa un reset dels motor del grup de pressió i de les electrovàlvules de la xarxa de reg per seguretat, i es disposa el sistema en posició de condicions inicials per tal de arrancar. La transició T2 es la comprovació del estat del nivell del dipòsit d’aigua principal així com del temps programat de reg. Si el dipòsit té aigua, per tan esta detectant el sensor de nivell màxim o el de nivell mig i el temps de reg es el correcte es passa a la següent etapa de comprovació de les condicions ambientals, S3. Si estem en mode manual s’obvien aquestes dues condicions i es passa a l’etapa S3 directament.

En S3 es decrementa el comptador de cicles de reg i s’activen les marques de detecció de les zones de reg A i B. Si es compleixen les condicions ambientals programades, a més hi ha algun sensor d’humitat de sòl del sector A o que detecta necessitat de regar, i el dipòsit d’aigua no estar en el seu nivell mínim, es passa a la següent etapa d’arrencada del reg, S4.

En S4 es produeix l’arrancada del capçal de reg, set de les electrovàlvules Y1 i Y2 i el grup de pressió. Després d’aquest etapa s’arriba a la decisió de si es selecciona el Bypass o no. En cas de no seleccionar-lo es compleix la transició T4 i s’entra en l’etapa S5, la qual activa les electrovàlvules Y4 i Y5 de funcionament normal passant pels filtres. En cas


110

d’activar el Bypass es compleix la transició T10 i s’entra en l’etapa S10, la qual activa les electrovàlvules Y3 i Y5 de funcionament sense passar pels filtres.

El sortir d’una de les dues anteriors etapes s’arriba a una altre decisió la de si es vol fertilitzar o no. En el cas d’escollir fertilitzar es compleix la transició T11, entrant a l’etapa S11, en la qual es crida la subrutina o bloc de funció de fertilització FB5. Aquesta s’executarà i al acabar, si la fertilització està finalitzada es compleix la transició T12 i es salta a S9, etapa de finalització. Si no s’activa aquest polsador de fertilització es passa per la transició T6 arribant a l’etapa S6, en la qual s’hi activa l’electrovàlvula Y6 i s’activen les marques de detecció de cada zona de reg. Per passar a la següent etapa es troba un altre decisió. Aquesta consta de detectar el sector a regar, en aquest cas si és el A el B o els dos alhora.

Si es detecta que el sector a regar és el B, es compleix la transició T13 i s’activen les accions associades a la etapa S13. Aquestes són les del fer el set a les electrovàlvules Y8 i Y9. En cas contrari, si es detecta que el sector a regar és el A , es compleix la transició T6 i s’activen les accions associades a la etapa S7, llavors s’activa la electrovàlvula Y7.

Llavors s’arriba a la transició S7, en la qual s’ha de detectar algun sector a regar per tal d’evolucionar en la transició. S’hi ha detecció d’un dels dos sectors de reg A o B, es passa a l’etapa S8. Aquesta etapa té com a fi activar les electrovàlvules corresponents a cada zona de reg. Per fer-ho s’activa la marca de transferència de cada sector de reg activant així, només les electrovàlvules corresponents a les zones de reg que demanden ésser regades. Aquestes es mantindran així fins no produir-se o bé una parada d’aquesta manual, una parada d’emergència, una parada per detecció d’humitat del sòl OK o bé una parada per temps de reg. Aquestes condicions pertanyen a la transició T8, la qual és la que decidirà si es passa o no a l’etapa S9 de finalització del reg.

En entrar a aquesta etapa, s’activen les accions associades a S9, fent un reset a totes les electrovàlvules de la xarxa de reg i al grup de pressió i si no hi ha cap emergència, es complirà la transició T9 i es torna a l’inici. Si es produeix alguna emergència, en l’etapa hi ha programada una supervisió, la qual no deixarà evolucionar el grafcet fins solucionar aquesta, quedant-se en S9. Aquest tipus d’emergència pot ésser del tipus, salt del tèrmic del grup de pressió, o per sobrepressió.

4.3.4.6 Descripció del Grafcet de Control del Sistema de Fertilització

Es comença des de la etapa d’inici i s’arriba a la transició T1, la qual implica el mode de selecció del funcionament del programa. Tant si estem en mode auto com en mode manual, s’haurà de polsar el polsador de marxa de fertilitzant per fer aquesta transició, i es passa a la etapa S2.

Al arribar a l’etapa S2 es fa un reset dels motor del grup injector i de les electrovàlvules de fertilització per seguretat, i es disposa el sistema en posició de condicions inicials per tal de arrancar. La transició T2 es la comprovació de que hi hagi un producte fertilitzant seleccionat , així com del temps programat de reg i el temps de fertilització. Si el producte està seleccionat i el temps de fertilització i de reg són els correctes, es passa a la següent etapa de sistema apunt, S3.

En l’etapa S3 no hi ha accions associades , ja que és en la transició T3 on es determina l’elecció del producte a fertilitzar, aquesta feta per l’usuari mitjançant els interruptors de selecció del producte del pannell. Llavors segons la opció escollida es fa la comprovació del estat dels nivell dels dipòsit de fertilitzant. Si el dipòsit te fertilitzant, per tan esta detectant el sensor de nivell màxim, es passarà a l’etapa S4 de activació de les


111

electrovàlvules corresponents al fertilitzant escollit per l’usuari. Un pic feta això es supera la transició T7, complint que hi hagi temps fèrtil i de reg programat i s’arriba a la etapa S5.

En aquesta etapa S5 s’inicia l’arrancada del grup injector (K6) i de l’electrovàlvula general de fertilització YF1, així com les electrovàlvules de la xarxa de reg Y6,Y7, Y8, Y9. A més a més s’obren o activen totes les electrovàlvules de cada zona de reg, mitjançant la marca d’activació ACT_FER_ZONA_A o B.

Aquestes es mantindran així fins no produir-se o bé una parada d’aquesta manual, una parada d’emergència, una parada per falta de fertilitzant en el dipòsit escollit per l’usuari o bé una parada programada per temps de reg o temps de fertilització. Aquestes condicions pertanyen a la transició T8, la qual és la que decidirà si es passa o no a l’etapa S6 de finalització de la fertilització.

En entrar a aquesta etapa, s’activen les accions associades a S6, fent un reset a totes les electrovàlvules de la xarxa de reg a les de fertilització i al grup injector. Si no hi ha cap emergència, es complirà la transició T9 i es torna a l’inici. Si es produeix alguna emergència, en l’etapa hi ha programada una supervisió, la qual no deixarà evolucionar el grafcet fins solucionar aquesta, quedant-se en S6. Aquest tipus d’emergència pot ésser del tipus, salt del tèrmic del grup injector, o per sobrepressió.

4.3.4.7 Descripció del Grafcet de Control del Sistema de Nivells dels Dipòsits

Es comença des de la etapa d’inici i s’arriba a la transició T1, la qual implica el mode de selecció del funcionament del programa. Tant si estem en mode auto com en mode manual, s’haurà de polsar el polsador de marxa dels nivells per fer aquesta transició, i es passa a la etapa S2.

Al arribar a l’etapa S3 es criden els diferents blocs lògics (FB’S) que contenen el grafcet d’evolució de cada una de les aplicacions de nivells dels dipòsits (Pou de suport , Aigües pluvials i decantació). Es mantindrà en aquesta etapa fins no produir-se o bé una parada manual, una parada d’emergència. Quan es produeixi una de les dues accions es passarà a l’inici.

4.3.5 Grafcets de Control del Sistema de Reg de la Finca En el present apartat es mostren tots els grafcets de control del sistema, tant els de

control del nivell dels dipòsits com els del reg.

Es presenten amb l’ordre que s’han enumerat anteriorment i són els següents:

- Grafcet de control del Pou de Suport.

- Grafcet de control del Dipòsit d’Aigües Pluvials.

- Grafcet de control del Dipòsit de Decantació.

- Grafcet de control del Sistema de Reg.

- Grafcet de control del Sistema de Fertilització.

Es poden observar les supervisions i interlocks programades en cada un dels FB’S mencionats anteriorment, així com les operacions permanents, programades en el grafcet de control del reg i el de fertilització.


112


113


114


115


116


117


118


119


120


121

Operació permanent referent al grafcet del Sistema de Reg

Operació permanent referent al grafcet de Fertilització


122


123

4.4 Descripció del Scada

4.4.1 Pantalla d’Accés Inicial La pantalla d’accés inicial és la que permet accedir al sistema de reg de la finca.

Aquesta consta d’un fons de la mateixa finca amb la hora i data actual. A més a més si pot observar dos botons, una és el d’entrada del sistema i l’altre és el de sortida d’aquest. Mitjançant el botó sistema entrem a la segona pantalla.

Figura 13. Pantalla inicial del Scada del sistema de reg.

4.4.2 Pantalla del Sistema de Control Aquesta pantalla permet triar entre tres opcions. Una és anar al procés, o sigui al

sistema de reg. L’altre és la de passwords on es consulten, modifiquen i es donen d’alta els nous usuaris dels sistema de reg. I per últim tenim el de alarmes, el qual ens porta a la pantalla d’alarmes tan dels motors dels nivells com els del reg. Aquesta ens permetrà observar l’estat dels tèrmics. També hi ha un botó per tornar enrere a la pantalla inicial.

Tan per accedir a la pantalla de procés com a la de passwords, s’ha de ser usuari registrat i tenir el passsword que correspon per accedir a cada una d’aquestes pantalles. Per ser usuari registrat aquest ha de constar en la llista de passwords.

Figura 14. Pantalla 2, accés al sistema de control del Scada.


124

4.4.3 Pantalla de Procés Aquesta pantalla permet triar entre tres opcions. Una és anar al sistema de reg.

L’altre és la anar al sistema de control dels nivells. I per últim tenim el de paràmetres del reg, els quals són les condicions de reg que es programen. Per accedir a paràmetres l’usuari haurà de tenir un nivell més alt d’accés, que el que es necessita per fer-ho al sistema de reg.També hi ha un botó per tornar enrere i un per anar a la pantalla inicial.

Figura 15. Pantalla 3, accés al sistema de nivells, reg i configuració de paràmetres.

4.4.4 Pantalla del Sistema de Reg Aquesta pantalla permet posar en marxa el sistema de reg tan en mode manual com

en automàtic, així com triar si es vol filtrar o no l’aigua amb el botó BYPASS. També permet accedir a la pantalla de fertilització, mitjançant el corresponent botó. Més a la dreta es pot observar l’estat de cada part del sistema, premen el botó, del que es desitja veure. Per exemple si es tria el capçal de reg s’accedeix a la pantalla on es pot veure la situació del grup de pressió i les electrovàlvules corresponents. En el botó de zones de reg es pot accedir a la pantalla 10 on s’observa l’estat de les electrovàlvules de cada zona de reg. I per últim si es prem el de bombes es veu l’estat de totes les bombes del sistema.

Figura 16. Pantalla 7, accés al sistema de reg.


125

Figura 17. Pantalla 8, visualització del capçal de reg.

Figura 18. Pantalla 10, visualització de les zones de reg.

Figura 19. Pantalla 9, visualització de l’estat de les bombes de reg i dels nivells dipòsits.


126

4.4.5 Pantalla del Sistema de Fertilització Aquesta pantalla permet posar en marxa la bomba injectora de sistema de

fertilització, així com la selecció del producte fertilitzant a utilitzar. S’ha de tornar enrere per tal de sortir d’aquesta pantalla. S’ha d’observar en veure estat de la pantalla anterior (pantalla 7 figura 16) si funciona la bomba injectora en el botó de bombes, passant a la pantalla de visualització 9(figura 19) anteriorment esmentada.

Figura 19. Pantalla 14, visualització de l’estat de les bombes de reg i dels nivells dipòsits.

4.4.6 Pantalla del Sistema de Nivells Aquesta pantalla permet posar en marxa el sistema de nivells tan en mode manual

com en automàtic. En mode manual anirem a la pantalla 12 on s’accionen les bombes manualment. Més a la dreta es pot observar l’estat dels dipòsits i bombes, premen el botó corresponent. Si es prem el botó Dipòsits/Bombes es veu l’estat de totes les bombes i dipòsits del sistema. També hi ha un botó per tornar enrere i un per anar a la pantalla inicial.

Figura 20. Pantalla 11, accés al sistema de nivells dels dipòsits.


127

4.4.7 Pantalla del Sistema Bombes Dipòsits Manuals Aquesta pantalla permet posar en marxa en mode manual les diferents bombes del

sistema de nivells. Per sortir es prem el botó d’enrere, es va a la pantalla anterior(11) i es comprova en veure estat, a la pantalla (9) l’estat d’aquestes, així com els nivells dels dipòsits.

Figura 21. Pantalla 12, accés al sistema d’engegada manual de les bombes dels dipòsits.

4.4.8 Pantalla dels Paràmetres

Aquesta pantalla permet configurar els diferents paràmetres de condicions ambientals, temporització i horari de reg. Per sortir es prem el botó d’enrere, es va a la pantalla anterior(3). Per accedir aquests paràmetres té que estar el sistema de reg aturat i a més cal un nivell de password més alt que en les altres pantalles.

Figura 22. Pantalla 13, accés a la pantalla de paràmetres del reg.


128

4.4.9 Pantalla de Passwords Aquesta pantalla permet accedir a la llista de passwords, si l’usuari està identificat

com a tal sinó haurà de sortir enrere, o sortir de la seva sessió amb el logout. El polsar el logout el que fa, és tancar la sessió del usuari actual i el porta a la pantalla inicial (1). Si l’usuari està registrat per entrar a la llista aquest botó el porta fins a la pantalla on es registra aquesta llista, pantalla (5).

Figura 23. Pantalla 4, accés a la pantalla de passwords.

4.4.10 Pantalla de Llista de Passwords Aquesta pantalla és on s’hi presenten la llista de passwords. L’usuari pot veure

només els usuaris que estan registrats al seu nivell de password o inferior, però no els superiors a ell. Pot modificar la seva contrasenya i nom d’usuari. En aquesta llista s’hi disposa el nom de l’usuari, el seu password i el nivell d’aquest. Després ha de sortir enrere a la pantalla anterior (4) i sortir de la seva sessió amb el logout o anar una altre vegada enrere fins la pantalla (3). El polsar el logout el que fa, és tancar la sessió del usuari actual i el porta a la pantalla inicial (1).

Figura 24. Pantalla 5, accés a la pantalla de llista de passwords.


129

4.4.11 Pantalla d’Alarmes Aquesta pantalla és on s’hi presenten l’estat dels tèrmics de cada bomba del sistema

de reg i de nivells dels dipòsits. També hi ha un botó per tornar enrere, a la pantalla (3).

Figura 25. Pantalla 6, accés a la pantalla de visualització d’alarmes del motors.

4.4.12 Alarmes del Sistema Es presentaran quan es produeixin, en una pantalla d’alarmes de text emergent. Al

produir-se l’alarma, aquesta pantalla contindrà la informació de quina alarma s’activa, el numero, l’estat i el control .

Figura 26. Pantalla d’alarmes i avisos emergents.


130


Signatures:

El Client: Els Tècnics:


3. Plànols


AUTOR: Marc Miquel Ripollès.

DIRECTOR: D. Joaquín Cruz Pérez.

DATA: Abril / 2008

Automatització i Control d’un Sistema de Reg per Vinya Plànols

2

Índex Plànols

1 Situació..................................................................................................................2

2 Emplaçament..........................................................................................................3

3 Planta Viña.............................................................................................................4

4 Planta Capçal Reg..................................................................................................5

5 Xarxa de Reg .........................................................................................................6

6 Detall Secció Rases i Camí Formigonat................................................................7

7 Esquema Elèctric...................................................................................................8

8 Esquema Elèctric Sistema Reg..............................................................................9

9 Potència PLC-24VAC-24VDC............................................................................10

10 Potència Motors Trifàsics………………………………………………………11

11 Potència Motors Monofàsics……………………………………………………12

12 Potència Electrovàlvules Xarxa General.............................................................13

13 Potència Electrovàlvules Sector A.......................................................................14

14 Potència Electrovàlvules Sector B.......................................................................15

15 Esquema Sensors Humitat Sòl Sector A..............................................................16

16 Esquema Sensors Humitat Sòl Sector B..............................................................17

17 Esquema Entrades PLC Sensors Medi Ambient.................................................18

18 Esquema Nivells Pou i Dipòsits..........................................................................19

19 Esquema Controladors Processos i Pantalla........................................................20

20 Esquema Entrades 1 del PLC...............................................................................21

21 Esquema Sortides 1 del PLC................................................................................22





26 Armari Elèctric del Sistema de Reg.....................................................................27

Automatització i Control d’un Sistema de Reg per a Vinya

4. Plec de Condicions




DATA: abril / 2008

Automatització i Control d’un Sistema de Reg per Vinya Plec de Condicions

1

Índex Plec de Condicions

1 Condicions Generals............................................................................................... 3

1.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals .................................................... 3

1.2 Capítol I: Condicions Facultatives ................................................................. 3

1.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques......................... 3

1.2.2 Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Contractista .............. 4

1.2.3 Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars ........................................................................................................ 6

1.2.4 Epígraf 4: de les recepcions de les obres i instal·lacions...................... 10

1.3 Capítol II: Condicions Econòmiques............................................................ 11

1.3.1 Epígraf 1: Principi general.................................................................... 11

1.3.2 Epígraf 2: Fiances................................................................................. 11

1.3.3 Epígraf 3: Dels preus ............................................................................ 12

1.3.4 Epígraf 4: Obres per administració....................................................... 14

1.3.5 Epígraf 5: De la valoració i abonament dels treballs............................ 15

1.3.6 Epígraf 6: De les indemnitzacions mútues ........................................... 17

1.3.7 Epígraf 7: Varis .................................................................................... 18

2 Condicions Tècniques .......................................................................................... 20

2.1 Capítol 1 Instal·lació Hidràulica............................................................ 20

2.1.1 Consideracions Preliminars .................................................................. 20

2.1.2 Composició general de l’ instal·lació de reg......................................... 20

2.1.3 Reg per Degoteig .................................................................................. 21

2.1.4 Canonades............................................................................................. 22

2.1.5 Unions de tubs ...................................................................................... 22

2.1.6 Peces especials...................................................................................... 23

2.1.7 Silent Blocks i Bancades. ..................................................................... 25

2.1.8 Canonada Pou de Suport ...................................................................... 26

2.2 Capítol 2 Instal·lació Elèctrica...................................................................... 27

2.2.1 Consideracions Preliminars .................................................................. 27

2.2.2 Armaris metàl·lics................................................................................. 31

2.2.3 Caixes de Derivació quadrades ............................................................ 31

2.2.4 Tubs flexibles de material plàstic ......................................................... 32

2.2.5 Canals plàstiques .................................................................................. 34


2

2.2.6 Safates plàstiques.................................................................................. 35

2.2.7 Conductors de coure de 0,6/1 KV ........................................................ 35

2.2.8 Conductors de coure designació UNE H07V-R, H07V-K I H07V-U..37

2.2.9 Conductors de coure nus ...................................................................... 39

2.2.10 Interruptors Magnetotèrmics ................................................................ 39

2.2.11 Interruptors diferencials........................................................................ 42

2.2.12 Interruptors i commutadors .................................................................. 45

2.2.13 Polsadors............................................................................................... 45

2.2.14 Lluminària de senyalització.................................................................. 47

2.2.15 Avisadors acústics ................................................................................ 47

2.2.16 Parts proporcionals d’accessoris per a tubs i canals ............................. 48

2.2.17 Parts proporcionals d’accessoris per a conductors elèctrics de B.T..... 48

2.2.18 Parts proporcionals d’accessoris per aparells de protecció .................. 48

2.2.19 Elements de maniobra .......................................................................... 48

2.2.20 Automatització del reg ......................................................................... 50

2.2.21 Controlador del Sistema ....................................................................... 51

2.2.22 Receptors .............................................................................................. 52

2.2.23 Posada a terra........................................................................................ 55

2.2.24 Unions a terra. ...................................................................................... 56

2.3 Assaig de les Instal·lacions........................................................................... 57

2.3.1 Inspeccions i proves de fàbrica............................................................. 57

2.3.2 Assaig de Pressió Interior de Canonades de Reg ................................. 58

2.3.3 Assaig d’estancament de canonades de reg.......................................... 58


3

1 Condicions Generals

1.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals Naturalesa i objecte del Plec General

Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, al Projectista, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra.

Documentació del Contracte d'Obra

Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte

d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix.

2. El Plec de Condicions particulars.

3. El present Plec General de Condicions.

4.La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost).

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala.

1.2 Capítol I: Condicions Facultatives

1.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques

El Projectista

Article 3.- Correspon al Projectista:

a) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.

b) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució correcta.

c) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

d) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció.


4

e) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat de final d'obra.

El Constructor

Article 4.- Correspon al Constructor:

a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra.

b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra..

c) Subscriure amb el Projectista l'acte de replanteig de l'obra.

d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes.

e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció del Projectista, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació.

f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin.

g) Facilitar al Projectista, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa.

h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final.

i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.

j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

1.2.2 Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Contractista Verificació dels documents del projecte

Article 5.- Abans de començar les obres, el Contractista consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents.

Pla de Seguretat i Salut

Article 6.- El Contractista, a la vista del Projecte que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador.

Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.


5

Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.

Representació del Contractista

Article 9.- El Contractista està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta.

Les seves funcions seran les del Contractista segons s'especifica a l'article 5.

Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos.

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Contractista s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa.

L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al projectista per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència.

Presència del Contractista en l'obra

Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions.

Treballs no estipulats expressament

Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el Projectista dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució.

En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100.

Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte

Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals o


6

les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de la Direcció Facultativa.

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Contractista, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Contractista el corresponent rebut si així ho sol·licités.

Article 13.- El Contractista podrà requerir de la Direcció Facultativa, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte.

Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa

Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de Projectista, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de la direcció Facultativa, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Projectista, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista

Article 15.- El Contractista no podrà recusar als Projectistes o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions.

Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs.

Faltes del personal

Article 16.- El Projectista, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació.

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra.

1.2.3 Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars Replanteig

Article 19.- El Contractista iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta.

El Contractista sotmetrà el replanteig a l'aprovació de la Direcció Facultativa i una vegada aquesta hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol


7

que haurà de ser aprovat pel Projectista, i serà responsabilitat del Contractista l'omissió d'aquest tràmit.

Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs

Article 20.- El Contractista començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte.

Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació.

Ordre dels treballs

Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar.

Facilitat per a altres Contractistes

Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes.

En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa.

Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major

Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per la Direcció Facultativa en tant es formula o tramita el Projecte Reformat.

El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments, bastides o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli.

Pròrroga per causa de força major

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Contractista, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable del Projectista. Per això, el Contractista exposarà, en un escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita.

Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció


8

Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

Condicions generals d'execució dels treballs

Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin els Projectistes al Contractista, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11.

Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Treballs defectuosos

Article 28.- El Contractista haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència dels Tècnics Projectistes, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a bon compte.

Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan el Tècnic Projectista detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades o desmuntats i reconstruïdes o instal·lats d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.

Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc o desmuntatge i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Projectista de l'obra, que ho resoldrà.

Vicis ocults

Article 29.- Si el Tècnic Projectista tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses que ocasionin seran a compte del Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

Dels materials i dels aparells. La seva procedència

Article 30.- El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada.


9

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà de presentar al Tècnic Projectista una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun.

Presentació de mostres

Article 31.- A petició de la Direcció Facultativa, el Contractista li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra.

Materials no utilitzables

Article 32.- El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra.

Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra.

Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni la Direcció Facultativa, però acordant prèviament amb el Contractista la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport.

Materials i aparells defectuosos

Article 33.- Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, la Direcció Facultativa donarà ordre al Contractista de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen.

Si el Contractista al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta.

Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Contractista prefereixi substituir-los per altres en condicions.

Despeses ocasionades per proves i assaigs

Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)

Neteja de les obres

Article 35.- Es obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte.

Obres sense prescripcions

Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i instal·lacions i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec


10

ni en la documentació restant del Projecte, el Contractista s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció.

1.2.4 Epígraf 4: de les recepcions de les obres i instal·lacions Documentació final d'obra

Article 38.- La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril.

Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra

Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel tècnic projectista a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Contractista o del seu representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per la Direcció Facultativa amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

Termini de garantia

Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos.

Conservació de les obres rebudes provisionalment

Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista.

Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta.

De la recepció definitiva

Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció.

Pròrroga del termini de garantia

Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i la Direcció Facultativa marcarà al Contractista els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança.

De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida

Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars,


11

instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35.

Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de la Direcció facultativa, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

1.3 Capítol II: Condicions Econòmiques

1.3.1 Epígraf 1: Principi general Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre

puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

1.3.2 Epígraf 2: Fiances Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments

següents, segons que s'estipuli:

a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53).

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.

Fiança provisional

Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta.

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf.


12

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

Execució de treballs amb càrrec a la fiança

Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, la Direcció Facultativa, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció.

De la seva devolució en general

Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies

un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes...

Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials

Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

1.3.3 Epígraf 3: Dels preus Composició dels preus unitaris

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideren costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i malalties professionals.

d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra.

e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats.

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del


13

personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

Benefici industrial

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors.

Preu d'Execució material

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial.

Preu de Contracta

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

Preus de contracta. Import de contracta

Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

Preus contradictoris

Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista.

El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre la direcció facultativa i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte.

Reclamacions d'augment de preus per causes diverses

Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives).

Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus


14

Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars.

De la revisió dels preus contractats

Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte.

En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, rebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta.

Emmagatzament de materials

Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

1.3.4 Epígraf 4: Obres per administració Administració

Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor.

Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:

a) Obres per administració directa.

b) Obres per administració delegada o indirecta.

Obres per administració directa

Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser la Direcció Facultativa, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista.

Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers


15

Article 65.- Si la Direcció Facultativa advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Contractista, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Contractista, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per la Direcció Facultativa.

Si un cop feta aquesta notificació al Contractista, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Contractista en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

1.3.5 Epígraf 5: De la valoració i abonament dels treballs Formes diferents d'abonament de les obres

Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció Facultativa. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

Relacions valorades i certificacions

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat la Direcció Facultativa.

El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint


16

present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc.

Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació, la Direcció Facultativa li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals".

Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció Facultativa expedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert.

El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen.

Millores d'obres lliurament executades

Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del Tècnic Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.

Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada

Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.


17

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el Tècnic Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista.

Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta.

A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars.

Pagaments

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts.

L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades pel Tècnic Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

Abonament de treballs executats durant el termini de garantia

Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

1.3.6 Epígraf 6: De les indemnitzacions mútues Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a


18

partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

Demora dels pagaments

Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació.

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada.

Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

1.3.7 Epígraf 7: Varis Millores i augments d'obra. Casos contraris

Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el Tècnic Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte.

Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan el Tècnic Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

Unitats d'obra defectuoses però acceptables

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons la Direcció Facultativa de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

Assegurança de les obres

Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança


19

coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat pel Tècnic Director.

En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra.

Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

Conservació de l'obra

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, el Tècnic Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta.

En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la Direcció Facultativa fixi.

Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar.

En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".

Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari

Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne lliurament a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat.


20

En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.

2 Condicions Tècniques

2.1 Capítol 1 Instal·lació Hidràulica

2.1.1 Consideracions Preliminars Les instal·lacions hidràuliques per a reg es realitzaran amb canonada de polietilè de

baixa o alta densitat fins a diàmetres de 75 mm, de mitja o alta densitat fins a diàmetres de 90 mm, i amb alta densitat en canonada rígida per a diàmetres majors de 90 mm. Totes les conduccions i els accessoris de la instal·lació seran per a una pressió de treball com a mínim de 10 atm., i segons Normativa per a ús agrícola. S’aconsella projectar les instal·lacions per a cabals entre 3 i 16 m3/h que són subministraments considerats normals. Es determinarà el cabal necessari, tenint en compte la zona a regar i les possibilitats d’ampliació d’aquesta.

Les conduccions hidràuliques discorreran preferentment per parterres o zones de terra, evitant en tot el possible les zones cultivades. En zones de paviments durs, com poden ser el camí principal, es col·locaran passa tubs rígids, amb el doble de diàmetre interior que el de les canonades, amb pericó de registre de 1,0 x 1,0 x 0,60 m per cada 28 m de distància, com a màxim, al igual que en accessoris. El traçat de les canonades en, sorra o parterres, és realitzarà segons el detall del plànols.

Serà obligatori instal·lar xarxa de reg automatitzat i programat en totes les zones de cultiu de la finca. No es podran mesclar dins d’un mateix sector de reg, els diferents sistemes de distribució d’aigua.

2.1.2 Composició general de l’ instal·lació de reg La xarxa de reg pròpiament dita consta de les següents parts:

– Xarxa primària o general

– Xarxa secundària o sectors de reg

– Distribuïdors d’aigua o zones de reg

– Automatització

Xarxa primària

És el tram de conducció d’aigua que va des de la connexió del capçal de reg fins els diferents mecanismes, que en posició de tancat mantenen la pressió. Dita xarxa primària es connectarà per alimentar els diferents sectors de reg.


21

Els accessoris d’unió fins a diàmetre de 75 mm., seran de llautó o fundició i en diàmetres de 90 mm., o majors, hauran de ser de llautó, fundició, electrofusió o per termofusió a "tope".

Sense perjudici dels corresponents càlculs hidràulics, i com a criteri general, en la xarxa primària de reg, el diàmetre de la canonada serà d’una mida o ½” superior al diàmetre de la canonada d’entrada al grup de pressió.

Quan la xarxa superi els 100 m. de longitud, el diàmetre de la canonada s’augmentarà dues mides o 1” superior. Per raons constructives, quan es determini el diàmetre de la canonada, aquest es mantindrà constant en tota la seva longitud.

Quan es tingui que efectuar un creuament del camí, es col·locarà una vàlvula d’esfera fixa i juntes de ràcord pla d’igual diàmetre que la canonada, abans de l’encreuament el camí i s’ubicarà dins del pericó d’obra de 1,0 x 0,60 x 0,60 m., de pas de camí, amb tapa de fundició homologada.

Xarxa secundària

Tram de canonada principal entre el bypass sectorial i la derivació als elements de distribució d’aigua, ramals de degoteig. És aquella que no manté la pressió d’aigua per tenir una via de sortida. Tots els accessoris d’unió podran ser de polietilè i específics de cada element.

El diàmetre de la canonada serà determinant pels litres hora que siguin necessaris segons el projecte i mantenint el mateix diàmetre en tota la seva longitud. Sense prejudici dels corresponents càlculs hidràulics, com a criteri general i per un concepte constructiu.

Distribuïdors d’aigua

Elements específics d’una instal·lació destinats a distribuir l’aigua d’acord amb una pluviometria determinada: ramals de degoteig, etc...

2.1.3 Reg per Degoteig Aquest tipus de reg, serà sempre automatitzat amb programadors i estarà dotat de

filtre metàl·lic de 300 (micres) desmuntable per facilitar la seva neteja, i de vàlvula metàl·lica reductora de pressió de 10 a 0,5 atm.

La seva connexió a la xarxa secundària es farà amb els accessoris específics per a cada producte, col·locant vàlvula de ventosa, vàlvula drenant, etc..., i altres accessoris corresponents segons el producte.

La distància entre ells serà la necessària per donar una cobertura de reg, del 100% adient al tipus de cultiu que es pretengui regar. Les connexions amb les xarxes secundàries seran accessibles, quedant en zones de terra.

En aquest tipus d’instal·lació a la sortida del bypass sectorial es crearà una xarxa secundària formada per un col·lector d’entrada i un altre de sortida de PE del mateix diàmetre que el bypass. Entre els col·lectors es connectaran línies de canonada no superiors a 100 m. de longitud amb emissors interlínia i compensats de 4 l/h, inserits a cada 65 cm. com a màxim. Dites línies estaran separades 20 cm., de les voreres del camí i entre elles 40 cm., quedant soterrades entre 85 cm. La xarxa secundària del sistema de reg per degoteig


22

serà PE 16/13,2 mm., de diàmetre en una longitud màxima de 100 m. En zones pavimentades es protegirà amb tubular rígida del doble diàmetre interior que el diàmetre de la canonada.

Al final del col·lector de sortida es col·locarà una vàlvula de ràcord pla del mateix diàmetre que la canonada dins del pericó de 0,60 x 0,60 x 0,50 m., connectat al sistema de desguàs, pel rentatge de la instal·lació. La instal·lació estarà dotada d’una vàlvula de descàrrega automàtica que s’ubicarà en el punt més alt de la instal·lació.

2.1.4 Canonades Els tubs presentaran una superfície uniforme i llisa, tant interiorment com

exterioment, sense rastre de sediments ni d’incrustacions. Cada tub portarà impreses les característiques següents:

· marca del fabricant

· any de fabricació

· diàmetre nominal

· pressió nominal o de treball

· norma segons la que ha estat fabricat

Les característiques esmentades seran les adequades a la xarxa projectada.

Canonades de polietilè

Les canonades de PE complirà la norma UNE 53 131-90 rev. 14 (98.12.15) i estaran acreditades pel certificat d’AENOR vigent

Canonades de foneria

Les canonades de foneria compliran la norma UNE-EN 545.

2.1.5 Unions de tubs Les unions entre els tubs hauran de ser totalment estanques i no produiran cap

debilitament del tub. La pressió nominal serà com a mínim igual a la dels tubs.

Unió de tubs de polietilè

L’estanquitat es produirà per mitjà d’una junta d’elastòmer entre la superfície exterior del tub i la interior de la copa de la peça d’unió.

La subjecció mecànica la produirà un anell elàstic de material plàstic o metàl·lic, premsat sobre la superfície exterior del tub per un sistema de con o rosca.

Per al correcte muntatge de les unions es bisellaran sempre els caps de tub. Les unions de tubs de polietilè d’alta densitat es podran fer també per soldadura. L’execució de la soldadura comprendrà la preparació dels caps dels tubs, l’escalfament a temperatura controlada i el premsat dels tubs entre si.

Unió de tubs de foneria


23

Les unions entre tubs de foneria es faran tot introduint el cap del tub dintre d’una copa, i s’hi interposarà material de junta. Com a material de junta s’empraran normalment anells d’elastòmer.

2.1.6 Peces especials Seran del mateix material que el tub, de ferro colat o de foneria mal·leable.

S’empraran per a canvis de direcció o secció de les canonades, desviacions o interrupció. Portaran gravada la marca del fabricant. S’ancoraran amb topalls de formigó prou dimensionats per suportar les forces originades per la pressió interior. L’acoblament es farà pel mateix sistema que es prescriu per al tub, o amb pletines.

Els materials a emprar per a cada classe de tub seran:

· per a tubs de polietilè polietilè

· per a tubs de PVC PVC

· per a tubs de foneria foneria

Els collarins de derivació per a connexions podran ser de ferro colat per a qualsevol tipus debtub.

Corbes

Tindran igual diàmetre interior que el tub, i un radi de curvatura a l’eix de tres vegades el radi interior del tub, com a mínim.

Cons

S’empraran per a connectar canonades de diàmetres diferents.

Derivació en T

Es faran les derivacions de més de 50 m de diàmetre; no podran produir cap estrangulació

Collarins

S’empraran per a construcció de connexions en fase d’urbanització secundària i en general per a les derivacions de menys de 40 mm de diàmetre. Seran de dues peces, de ferro colat i ajustats al diàmetre exterior del tub. L’estanquietat entre la canonada i el collarí, s’aconseguirà per interposició d’un anell de goma i premsant el collarí al tub amb dos cargols.

Vàlvules

Es faran servir per al comandament de cabals, seguretat de les instal·lacions i aïllament del sector de la xarxa. En la seva construcció es faran servir únicament materials resistents a la corrosió, com ara:

fosa grisa, fosa modular, bronze, acer fos, acer inoxidable i elastòmer.

El cos de la vàlvula serà de foneria de primera qualitat o d’acer modelat i haurà de ser prou resistent per suportar sense deformació les pressions de servei i les sobrepressions que


24

es puguin produir; per tant, cal que s’hagin provat a fàbrica, a una pressió mínima de quatre vegades la pressió de servei. Tot el material de foneria estarà pintat.

Les vàlvules que s’hagin d’accionar manualment hauran de ser capaces d’obrir i tancar amb pressió nominal sobre una única cara, sense esforços excessius.

Totes les peces mòbils i llurs suports, susceptibles de desgast, eixos, etc., seran d’acer o bronze i estaran perfectament ajustades. Els elements de goma o cautxú o d’altres materials inalterables seran resistents a l’erosió i la corrosió.

Els models que es proposin seran sotmesos a l’aprovació del director de les obres. El tancament serà estanc en totes les vàlvules. S’instal·laran segons indicacions de la companyia subministradora. Es col·locaran dins d’arquetes quan no portin eix telescòpic i, si en porten, es col·locaran directament al terra amb un trampilló a nivell del paviment que permetrà accionar-les. Les arquetes estaran proveïdes de marc i de tapa de ferro colat (amb anagrama indicador del servei), amb tanca de seguretat i de dimensions que permetin la inspecció i accionament de la vàlvula i el seu desmuntatge parcial o total, sense malmenar l’arqueta.

Vàlvules de bola:

La seva funció serà de regulació o tall, per així col·locar als grups moto-bomba al seu punt de treball necessari. L’ orgue mòbil serà de Tipus esfèric i la maniobra es realitzarà sense condicionaments sota la pressió prevista, així mateix, la tija quedarà posicionada sense que sigui moguda pels efectes produïts per la pressió existent. Seran de bronze quan el diàmetre sigui igual o inferior a 1 1/2".

Vàlvules de comporta

S’empraran diàmetres compresos entre 40 i 400 mm. Tindran el cos de foneria modular o foneria grisa per a pressions nominals fins a 25 kg/cm2 i d’acer fos per a pressions superiors. L’eix serà d’acer galvanitzat i fet d’una única peça i la tija de fixaciò d’acer inoxidable. La femella serà de bronze.

El bagant, del mateix material que el cos, tancarà per pressió sobre superfície d’elastòmer. L’accionament sense càrrega es podrà fer sense esforç apreciable, i els mecanismes seran prou resistents per poder obrir-la quan estigui sotmesa a la pressió nominal sobre una única cara. La unió als tubs es farà amb pletines o bé amb colls i unions “Gibault”.

Si la xarxa és de polietilè, convé que la vàlvula porti incorporat un tros de tub de PE a cada extrem, per evitar pèrdues per les dilatacions. L’estanquitat de l’eix s’aconseguirà amb juntes d’elastòmer.

Vàlvules de papallona

Es faran servir en els mateixos casos que les vàlvules de comporta, i amb preferència a aquestes, per diàmetres iguals superiors a 200 mm. El cos serà de foneria modular o foneria grisa per a pressions nominals fins a 25 kg/cm2, i d’acer fos per a pressions superiors.

La papallona serà del mateix material que el cos. L’eix serà d’acer inoxidable. La tanca es produirà per pressió sobre una superfície d’elastòmer entre la papallona i el cos.


25

L’accionament es farà sense esforç apreciable, i si el diàmetre o pressions de servei exigeixen esforços considerables, s’accionarà per mitjà d’un reductor. Inclourà senyalització de la posició d’obertura o tancament de la papallona. La tanca sempre serà estanca.

Vàlvules de retenció

Seran de tipus de comporta oscil·lant senzilla o doble. El cos serà de foneria modular o foneria grisa per a pressions nominals fins a 25 kg kg/cm2, i d’acer fos per a pressions superiors. Quan siguin de dues comportes estaran articulades sobre un eix d’acer inoxidable i tancaran sobre juntes d’elastòmer. La tanca sempre serà estanca.

Vàlvules de seguretat

Quan la pressió en la xarxa de distribució d’ aigua superi els 350 kPa o sigui superior a la pressió dels aparells instal·lats, es preveuran a l' escomesa, després del regulador, a la part de baixa pressió, una o vàries vàlvules de seguretat.

Aquestes vàlvules de seguretat descarregaran a l’ atmosfera i estaran dotades de proteccions contra danys o accidents pes seu escapament.

S’ instal·larà una vàlvula de seguretat en Circuits d' expansió oberts si la pressió hidrostàtica sobre és superior a 35 m.c.d.a. Es recomana la instal·lació d' almenys una d' elles en Circuits tancats.

2.1.7 Silent Blocks i Bancades. Es disposaran, per tal de no transmetre vibracions a l’estructura molles antivibratòries

sota tots els elements mecànics (Bombes acceleradores, plantes frigorífiques, etc). Seran del Tipus recomanat pel fabricant de la màquina que suportin.

Tots els elements antivibratòries que intervinguin en una bancada o equip tindran la mateixa freqüència natural, cedint igual longitud d’ ona sota de la càrrega corresponent.

Sota dels elements comentats es disposaran bancades d’inèrcia, constituït per una llosa de formigó, conformat perimetral per perfils d' acer laminat. El formigó serà H-150 lleugerament armat en el cas que la llosa es recolzi en tota la seva superfície, i amb l' armat que doni el càlcul si la llosa va suspesa d’ elements metàl·lics.

Entre la llosa i la base de suport, tant si es recolza directament, com de perfils auxiliars, es disposaran per elements multicapes capaços d’ absorbir les baixes freqüències que són la principal font de problemes.

Aquest element acústic està compost per un conjunt resistent a base de sandvitx format per dues capes de contra xapat de fusta, dins de les quals es disposarà una capa de material amortidor acústic de 10 mm d’ espessor mínima.

Si el nivell de so que es pugui transmetre es considera que és superior als nivells aconsellables es disposaran elements esmorteïdors de sons aeris, composat per caixes de material absorbent acústic.

Es despistaran principalment al voltant dels motors dels compressors i de les boques d' admissió i expulsió dels ventiladors, principalment axials. En cas de ser sales interiors, es procedirà a revestir els paraments amb material absorbent acústic.


26

Pel cas del silent-blocks, quedaran instal·lats de forma que suportin igual càrrega. La forma de fixació dels antivibratòries ha de ser aquella que millor permetin la funció a la que es destinen, poden estar realitzades mitjançant espàrrec o punts de soldadura.

S’ instal·laran limitadors d' amplitud en aquells casos en què es prevegi un fort balanceig en arrencades i parades.

S’ admeten elements antivibratòries metàl·lics i de cautxú, havent-se d' assegurar en aquest cas que els productes petrolífers no l' afectaran. Quan siguin de cautxú seran auto lliscants Es seguiran les indicacions del fabricant de l’ element que suportin.

Pel muntatge de la llosa es procedirà a la neteja del terra on es recolzi de forma que no hi hagi cap irregularitat. S’ estendrà la capa de material aïllant acústic d’alta densitat, evitant deixar racons buits i amb una total continuïtat en la trobada amb parets, pilars i altres elements estructurals. En aquests casos es remuntarà el material almenys 20 cm sobre aquests elements. Sobre d’ ell s' estendrà el material aïllant, i a sobre s' hi disposarà la llosa

2.1.8 Canonada Pou de Suport

Definició: Tub d'acer galvanitzat amb soldadura de diàmetre nominal 2", segons la norma DIN

2440-78 ST-35, soldat, amb grau de dificultat alt i col·locat superficialment.

S'han considerat els graus de dificultat de muntatge següents:

- Grau alt, que correspon a una xarxa amb predomini d'accessoris (sala de calderes, instal·lació de bombeig, etc.).

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Replanteig de la conducció

- Col·locació dels tubs i accessoris en la seva posició definitiva

- Execució de totes les unions necessàries

- Neteja de la canonada

Condicions generals: La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la

D.F. Els tubs han de ser accessibles. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o paral·lelament respecte a l'estructura del pou. Les horitzontals han de passar preferentment a prop del paviment.

La superfície del tub o del calorifugant, si n'hi ha d'haver, ha d'estar a >= 300 mm de qualsevol conductor elèctric i s'ha de procurar que passi per sota.

La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats.La canonada que, en règim de treball, s'escalfi, s'ha de separar de les veïnes >= 250 mm.

El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del passamurs no hi pot quedar cap accessori.


27

Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub. Distància entre suports: Diàmetre Distància entre suports

nominal verticals (m) horitzontals (m) 2" 3 2,5 Sobre envans, els suports s'han de fixar amb tacs i visos, i a les parets, s'han d'encastar. Entre l'abraçadora del suport i el tub s'ha d'interposar una anella elàstica. No s'ha de soldar el suport al tub. La canonada no pot travessar xemeneies ni conductes. Totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà d'accessoris roscats. Les reduccions de diàmetre, si no s'especifiquen, han de ser excèntriques i s'han de col.locar enrasades amb les generatrius superiors dels tubs per unir. Toleràncies d'instal.lació:

- Nivell o aplomat <= 2 mm/m <= 15 mm/total.

2.2 Capítol 2 Instal·lació Elèctrica

2.2.1 Consideracions Preliminars

Definicions: Instal·lació elèctrica és el conjunt d’aparells i de circuits associats per una fi

particular, producció, conversió, transformació, transmissió, distribució o utilització de l’energia elèctrica.

Tensió nominal és el valor convencional de la tensió amb la que es denomina un sistema o instal·lació i per al que ha estat previst el seu funcionament. En els sistemes trifàsics es considera com a tal a la tensió composta.

Font d’energia és l’aparell generador o sistema subministrador d’energia elèctrica.

Xarxa de distribució és el conjunt de conductors amb tots els seus accessoris, elements de subjecció, protecció, etc. que uneix una font d’energia o una font d’alimentació d’energia amb les instal·lacions interiors o receptores.

Escomesa general, és la conducció elèctrica compresa entre la xarxa general de distribució i la caixa general de protecció.

Caixa general de protecció és la que allotja els elements de protecció de la línia d’entrada a la instal·lació receptora i senyala el principi de la propietat de l’usuari.

Instal·lació receptora, és el conjunt alimentat per la xarxa de distribució de la Companyia Elèctrica o per una font d’alimentació pròpia, que té com finalitat principal la utilització de l’energia elèctrica. Dins d’aquest concepte s’ha d’incloure qualsevol instal·lació receptora, estigui o no a la intempèrie.

Seccionador és l’aparell destinat a interrompre la continuïtat d’un conductor, quan per aquest no circula cap corrent (excepte en els seccionadors de càrrega).


28

Interruptor és l’aparell dotat de poder de tall, destinat a efectuar l’obertura i el tancament d’un circuit, que té dos posicions (obert o tancat) en les que pot romandre en absència d’acció exterior.

Conductor és l’element metàl·lic, generalment de coure o alumini, que compleix la missió de conduir el corrent elèctric.

Corda és el conductor format per diferents filferros reunits en forma de hèlix (disposició helicoidal).

Aïllament és l’embolcall aïllant aplicada sobre un conductor.

Anima és el conjunt format pel conductor i el seu corresponent aïllament.

Conductors actius són els destinats a transmetre l’energia elèctrica als equips i aparells receptors. Aquesta definició és aplicable als conductors de fase i al conductor neutre en corrent altern, i als conductors polars i al compensador en corrent continu.

Rebliment és la massa o masses de material aïllant que s’utilitza per farcir els intersticis de les ànimes cablejades per donar forma cilíndrica al cable.

Assentament és la massa de material aïllant que s’utilitza per assentament de l’armadura de protecció mecànica del cable (quan la porta).

Armadura és el recobriment metàl·lic / de filferros galvanitzats, platines o cintes metàl·liques) disposades sobre el seient en forma helicoidal continua per protegir al cable contra les accions mecàniques exteriors.

Coberta és la capa o beina final aïllant que embolica totalment a tot el conjunt de components d’un cable per protegir-lo contra agents no mecànics exteriors (acció del sol, aigua, vapors, grasses, olis,foc, etc.).

Cable és el conjunt format per una o vàries ànimes que amb un material aïllant de rebliment es troben sota un recobriment protector comú.

Tensió nominal d’un conductor és la tensió a la que el conductor ha de poder funcionar permanentment en condicions normals de servei.

Secció nominal és el valor arrodonit de la secció d’un conductor que s’aproxima al valor teòric i que s’utilitza per la seva designació junt amb el material que el constitueix.

Secció efectiva és la secció determinada per la resistència elèctrica, mesurada segons la prova que correspongui.

Secció equivalent és la secció d’un conductor de coure que té la mateixa resistència elèctrica que la del conductor considerat.

Circuit és el conjunt de materials elèctrics conductors de diferents fases o polaritats, alimentats per la mateixa font d’energia i protegits contra sobreintensitats per ell o pels mateixos dispositius de protecció. No estan inclosos en aquesta definició els circuits que formen part interna dels aparells d’utilització.

Canalització és el conjunt de conductors o cables que van agrupats cap al seu destí junt amb els elements de suport, fixació i protecció mecànica, si l’hagués.


29

Tub normal és el tub capaç de resistir solament els esforços mecànics d’emmagatzematge, transport i col·locació (graus de protecció 3 o 5, segons UNE 20324).

Tub blindat és el tub que, a més de normal, és capaç de resistir fortes pressions i cops, presentant gran resistència al punxonatge (protecció 7 o 9).

Alvèol és la cavitat en la superfície d’un element, on connectarà una clavilla.

Clavilla és la peça destinada a ser introduïda en un Alvèol de forma apropiada, per establir un o varis contactes.

Connector és el conjunt destinat a connectar, elèctricament, un cable flexible a un aparell elèctric; es composa de dos parts:

Una pressa mòbil que forma cos amb el conductor flexible d’alimentació.

Una base que és la part incorporada o fixada a l’aparell d’utilització.

Motor asíncron és un motor en el que el par només existeix quan el moviment de l’induït (generalment mòbil o rotor) no va sincronitzat amb el moviment del camp giratori creat en l’inductor (generalment fix o estator); és a dir, amb la pulsació de la corrent inductora. Quan l’inductor és recorregut pel corrent de la xarxa, es crea un camp giratori que tendeix a arrossegar a l’induït, però no hi ha corrent induït ni, per tant, par motor més que si el moviment relatiu de l’induït amb relació al camp giratori, no és nul; és a dir, quan el moviment de l’induït no és sincrònic amb la pulsació del corrent inductor. Hi ha dos classes:

De rotor en curt circuit (gàbia d’esquirol).

De rotor bobinat.

Potència nominal d’un motor, és la potència mecànica disponible en el seu eix, expressada en watts, quilowatts o cavalls de vapor (W, kw, CV).

Intensitat d’arrencament d’un motor és la intensitat de punta (punta d’arrencament) absorbida pel motor quan té que vèncer la inèrcia de les masses que tracta de moure.

Par nominal o par normal Cn, és el par desenvolupat pel motor quan aquest proporciona la seva potència nominal.

Par d’arrencament Ca és el par desenvolupat per motor per passar de la velocitat zero a la velocitat normal (velocitat de sincronisme menys el lliscament).

Lliscament és la variació de velocitat entre en camp inductor (velocitat de sincronisme, velocitat del camp giratori velocitat en buit) i la velocitat de l’induït (velocitat del rotor o velocitat en càrrega) pres en tant per cent de la velocitat de sincronisme (velocitat de l’estator velocitat en buit).

Lluminària és l’aparell de llum que serveix per repartir, filtrar transformar el fluix lluminós emès per llums i que inclou totes les peces necessàries per fixar i protegir els llums i connectar-les al circuit d’alimentació (UNE 21302).

Tall omnipolar és el tall, per mig d’un element, de tots els conductors actius d’un circuit.


30

Tall omnipolar simultani és el tall omnipolar que es realitza al mateix temps sobre tots els conductors actius.

Tall omnipolar no simultani és el tall omnipolar en el que el conductor neutre o compensador (en el cas de corrent continu) connecta abans que els altres conductors actius i desconnecta després que aquests.

Tornapunta és la biga que recolza o reforça un pal en una línia aèria i fa que pugui suportar pressions horitzontals.

Xoc elèctric és l’efecte fisiològic degut al pas del corrent elèctric pel cos humà.

Elements conductors són tots aquells que poden trobar-se en un edifici, aparell, etc., i que són susceptibles de propagar un potencial, per exemple:

Estructures metàl·liques o de formigó armat (armadures, pannells, fusteria metàl·lica, etc.).

Equips, dipòsits i canalitzacions metàl·lics per aigua, gas, calefacció, enllumenat, aire condicionat, etc.

Murs, parets, sostres i terres conductors.

Contactes directes són contactes de persones amb parts normalment conductors (actives) de materials i equips.

Aïllament funcional és l’aïllament necessari per assegurar el funcionament normal d’un aparell, i la protecció contra contactes directes.

Defecte franc és la connexió accidental d’impedància menyspreable entre dos punts, a diferents potencials elèctrics.

Defecte a terra és el defecte d’aïllament entre un conductor, normalment actiu, i terra.

Massa és el conjunt de les parts metàl·liques d’un aparell que, en condicions normals, estan aïllades de les parts actives.

Parts actives son conductors o peces conductors baixa tensió en servei normal. Inclouen el conductor neutre en corrent altern i el conductor compensador en corrent continu, així, com les parts a ells connectades. Excepcionalment, les masses no es consideren com parts actives quan estan unides al neutre a través del conductor de protecció.

Contactes indirectes són contactes de persones amb masses metàl·liques posades, accidentalment, baixa tensió.

Tensió de defecte és la que apareix a causa d’un defecte d’aïllament entre dos masses, entre una massa i un element conductor o entre una massa i terra.

Corrent de defecte és el corrent que circula degut a un defecte d’aïllament.

Elèctrode de posta a terra és tota massa metàl·lica en bon contacte amb terra permanentment.

Artificialment, s’utilitzen elèctrodes de picots, malla o planxa metàl·lica.


31

Línia de posta a terra és el cable nu o aïllat que uneix, entre si, a tots els elèctrodes de posta a terra unint, alhora, amb la barra de distribució.

Pressa de terra és el conjunt format per l’elèctrode de posta a terra, la Línia de terra i el punt de posta a terra.

Conductor de protecció (Cp) és el conductor aïllat, de color groc-verd que va des de la barra de distribució de posta a terra als elements metàl·lics posats a terra de protecció contra contactes indirectes.

2.2.2 Armaris metàl·lics

Definició: Armaris metàl·lics per a servei interior o exterior, amb porta.

S'han considerat els tipus de serveis següents:

- Interior

Característiques generals: Ha d'estar format per un cos, una placa de muntatge i una o dues portes.

El cos ha de ésser de xapa d'acer plegada i soldada, protegida amb pintura anticorrosiva.

Ha de portar tapetes amb junta d'estanquietat per al pas de tubs i orificis per a la seva fixació. La seva textura serà uniforme i sense defectes.

La porta ha de ser del mateix material que el cos i amb tancament per dos punts. Aquesta ha de tenir una junta d'estanquietat que ha de garantir el grau de protecció. Grau de protecció per a interior (UNE 20-324) >= IP-427. Si la porta té finestra, aquesta ha de ser de metacrilat transparent. Les frontisses de la porta han de ser interiors i l'obertura ha de ser superior a 120°.

El cos, la placa de muntatge i la tapa han de portar borns de presa de terra.

Gruix de la xapa d'acer >= 1 mm.

2.2.3 Caixes de Derivació quadrades

Definició: Caixes de derivació.

S'han considerat els materials següents: Plàstic, Fosa d'alumini, Planxa d'acer Plastificat.

S'han considerat els graus de protecció següents: Normal, Estanca, Antihumitat, Antideflagrant.

Característiques generals: La caixa ha d'estar formada per un cos i una tapa. Ha de tenir un aspecte uniforme i

sense defectes.


32

Quan és per a encastar, el cos ha de portar aletes o superfícies d'ancoratge.

Quan és per a muntar superficialment, el cos ha de portar orificis per a la seva fixació.

Grau de protecció (UNE 20-324): Tipus de Material Normal Estanca Antihumitat Antideflagrant

Plàstic >= IP-405 >= IP-535 >= IP-545 -

Plastificada >= IP-517 >= IP-537 >= IP-547 -

Planxa d'acer >= IP-517 >= IP-537 >= IP-547 >= IP-557

Fosa d'alumini >= IP-517 >= IP-537 >= IP-547 >= IP-557

Taula 1. Grau de protecció.

Grau de protecció antideflagrant: El cos ha de tenir orificis roscats per al pas de tubs.

Temperatura d'autoinflamació (T). 300 <= T <= 450°C

Grup d'explosió (UNE 20-320) IIB

Grau de protecció Normal, Estanca o Antihumitat:

El cos ha de portar empremtes de ruptura per al pas de tubs.

Grau de protecció Antihumitat:

Entre la tapa i el cos hi ha d'haver una junta d'estanquietat.

Plastificada:

El cos i la tapa han de ser d'acer embotit plastificat. El cos i la tapa han d'estar protegits interiorment i exteriorment contra la corrosió. La tapa ha de portar sistemes de fixació al cos mitjançant cargols, i aquests han de ser de material anticorrosiu.

Plàstic:

La tapa ha de portar un sistema de fixació amb el cos. Resistència a la flama (UNE 53-315) Autoextingible

Planxa:

El cos i la tapa han d'estar protegits interiorment i exteriorment contra la corrosió. La tapa ha de portar sistemes de fixació al cos mitjançant cargols, i aquests han de ser de material anticorrosiu.

Fosa D’alumini:

La tapa ha de portar sistemes de fixació al cos mitjançant cargols, i aquests han de ser de material anticorrosiu.

2.2.4 Tubs flexibles de material plàstic

Definició: Tub flexible corrugat de PVC amb malla metàl·lica o sense, de fins a 90 mm de

diàmetre.


33

Es consideraran els tubs de les resistències següents:

- Grau de resistència al xoc 5 i xoc 7.

S'han considerat els tipus de col·locació següents:

- Muntat com a canalització soterrada

- Muntat superficialment

Característiques generals: Han d'estar dissenyats i construïts de manera que les seves característiques en ús

normal siguin segures i sense perill per a l'usuari i el seu entorn.

L'interior dels tubs ha d'estar exempt de rebaves i altres defectes que pugin fer malbé els conductors o ferir a instal·ladors o usuaris.

Els canvis de direcció s'han de fer amb corbes d'acoblament, escalfant-les lleugerament, sense que es produeixin canvis sensibles a la secció. Quan les unions són roscades, han d'estar fetes amb maniguets amb rosca.

Toleràncies d’instal·lació:

- Posició ± 20 mm

- Alineació ± 2% <= 20 mm/total

El diàmetre nominal ha de ser el de l'interior del tub i s'ha d’expressar en mil·límetres. Les dimensions han de complir la norma EN-60423.

Grau de protecció (UNE 20-324):

- Resistència al xoc 5 IP-XX5

- Resistència al xoc 7 IP-XX7

Estabilitat a 60°C > 1 h

Resistència a la flama (UNE 53-315) Autoextingible.


- L'estesa, fixació i curvat

- La connexió o roscat dels tram.

Canalització soterrada:

Ha de quedar instal·lat al fons de rases recobertes posteriorment. L'estanqueitat dels junts s'ha d'aconseguir amb cinta aïllant i resistent a la humitat. Cada tub ha de protegir un sol cable o un conjunt de cables unipolars que constitueixin un mateix sistema.

Ha de quedar envoltat de sorra o terra garbellada. Aquests materials han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.

Sobre la canalització s'ha de col·locar una capa o coberta d'avís i protecció mecànica (maons, plaques de formigó, etc.).

Radis de curvatura:


34

Diàmetre del tub (mm) 160

Radi (cm) >= 10

Fondària de les rases >= 40 cm

Distància a línies telefòniques, tubs de sanejament, aigua i gasos >= 20 cm

Distància entre la canalització i la capa de protecció >= 10 cm

Col·locat superficialment:

Han de quedar fixades al suport per mitjà de brides o abraçadores protegides contra la corrosió i sòlidament subjectes.

Distància entre les fixacions:

- Trams horitzontals <= 60 cm

- Trams verticals <= 80 cm

Distància a línies telefòniques, tubs de sanejament, aigua i gasos >= 25 cm

Distància entre registres <= 1500 cm

Distància de la grapa al vèrtex de l'angle en els canvis de direcció:

D (cm) 15

Nombre de corbes de 90° entre dos registres consecutius <= 3

Penetració del tub dins les caixes 1 cm

Toleràncies d’instal·lació:

- Distància de la grapa al vèrtex de l'angle en els canvis de direcció ± 5 mm

- Penetració del tub dins les caixes ± 2 mm

2.2.5 Canals plàstiques

Definició: Canal plàstic de PVC rígid amb lateral llis, perforat o ranurat, amb separador o sense.

Característiques generals : La canal ha de portar els laterals conformats per que la coberta encaixi a pressió sobre

la base. Ha de tenir una superfície llisa i uniforme sense esquerdes ni deformacions.

Les unions de dos trams de canalització s'han de fer mitjançant elements especials

d'adaptació. Ha de ser resistent a l'acció dels agents químics, atmosferes humides, corrosives o salines.

Reacció en front el foc (UNE 23-727) M2

Resistència a la flama (UNE 53-315) Autoextingible

Grau de protecció (UNE 20-324) IP-4X5


35

Temperatura d'estovament Viciat (UNE 53-118) 81°C/mm 64°C/ 1/19 mm

Temperatura de servei (T) -30°C <= T <= +50°C

Potència d'utilització <= 16 kw

2.2.6 Safates plàstiques

Definició: Safata plàstica de PVC rígid llis o perforat, de fins a 60x400 mm com a màxim.

S'han considerat els tipus següents: Safata amb fons llis, safata amb fons perforat.

Característiques generals:

Ha de tenir les vores conformades, de manera que permetin el tancament a pressió de la coberta. Ha de presentar una superfície sense fissures i amb color uniforme. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. Ha de suportar bé els ambients humits, salinosos i químicament agressius.

Resistència a la flama (UNE 53-315) Autoextingible.

Reacció en front el foc (UNE 23-727) M2.

Rigidesa dielèctrica (UNE 21-316) Alta.

Conductivitat tèrmica Baixa.

Potència de servei <= 16 kw.

Fons llis:

Grau protecció (UNE 20-324) IP-429.

Les dimensions s'han d'expressar-se Alçària x amplària.

Fons perforat:

Grau protecció (UNE 20-324) IP-229

Les dimensions han d'expressar-se Amplària.

Temperatura de servei (T) -20°C <= T <= +60°C.

Temperatura d'estovament Viciat (UNE 53-118) >= 81°C/mm >= 64°C/ 1/10 mm.

2.2.7 Conductors de coure de 0,6/1 KV

Definició: Cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensió baixa i instal·lacions en

general, serveis fixes, conductor de coure, designació UNE RV 0,6/1kV unipolar, bipolar, tripolar, tetrapolar o tripolar amb neutre de secció fins a 300 mm².

Característiques generals: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la

Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials, siguin de qualitat


36

certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi.

També, en aquest cas, es procurarà, que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.

Ha d'estar compost de conductor de coure, aïllament de polietilè reticulat i coberta de policlorur de vinil. Les característiques físiques i mecàniques del conductor han de complir les normes UNE 21-011 i UNE 21-022. L'aïllament ha de ser de polietilè reticulat (XLPE) tipus DIX-3 segons UNE HD-603(1).

Ha de quedar ajustat i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys al conductor. No ha de tenir variacions del gruix ni d'altres defectes visibles a la seva superfície.

Els colors vàlids per l'aïllament són:

- Fase: marró, negre o gris.

- Neutre: blau clar.

- Terra: llistat de groc i verd.

Gruix de l'aïllant del conductor (UNE HD-603 (1)):

Taula 2. Gruix d’aïllant dels conductors

La coberta ha de ser de policlorur de vinil (PVC) del tipus DMV-18 segons UNE HD-603 (1). No ha de tenir variacions del gruix ni d'altres defectes visibles a la seva superfície. Ha de ser resistent a l'abrasió. Ha de quedar ajustada i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys a l'aïllament.

Gruix de la coberta protectora:

- Valor nominal: Ha de ser igual a 0,035 D + 1,0 mm a on D és el diàmetre fictici en

mil·límetres mesurat sota la coberta segons UNE 21-123. Per a cables unipolars el gruix de la coberta no pot ser inferior a 1,4 mm.

- Valor mínim: En sis mesures la mitja del gruix no pot ser inferior al valor nominal, i a la vegada cap de les sis mesures pot ser inferior al valor nominal en més del 15% + 0,1mm.

Els conductors han d'anar marcats segons la norma UNE 21-089, amb una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertanyen, a la sortida del quadre de protecció.

Temperatura de l'aïllament en servei normal <= 90°C

Temperatura de l'aïllament en curtcircuit (5 s màx.) <= 250°C

Tensió màxima admissible (c.a.):


37

Entre conductors aïllats 1 kV

Entre conductors aïllats i terra 0,6 kV

Tensió assignada màxima respecte a terra en xarxes de c.c.. 1.8 kV

Toleràncies:

Gruix de l'aïllament (UNE_HD 603) - 0,1 mm + 10% (valor mig).

El cable no ha de tenir empalmaments excepte en les caixes de derivació i en els

mecanismes. Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió, prohibint-se expressament el fer-ho per simple recargolament o enrotllament dels fils. En tots els llocs on el cable sigui susceptible d'estar sotmès a danys, es protegirà mecànicament mitjançant tub o safata d'acer galvanitzat.

El cable es fixarà als paraments o sostre mitjançant aïlladors de tal forma que el cable no estigui mai en contacte amb el parament, sostre o qualsevol objecte pròxim. La seva posició, una vegada fixats ha de quedar vertical o alineada paral·lelament al sostre o al paviment.

El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes.

El recorregut ha de ser l'indicat a la D.T.

Distància entre aïlladors:

Secció (mm2) 1,5

Distància (cm) <= 120

Distància cable-parament en locals secs >= 1 cm

Distància cable-parament en altres locals >= 5 cm

Penetració del conductor dins les caixes >= 10 cm

Tensió nominal dels conductors >= 750 V

2.2.8 Conductors de coure de designació UNE H07V-R, H07V-K I H07V-U

Definició: Conductors sense coberta per a instal·lacions fixes i aptes per a usos generals.

Conductors unipolars aïllats amb policlorur de vinil, tensions nominals U0/U inferiors o iguals a 450/750 V i conductor de coure.

Aquests tipus de conductors s'adapten a la norma UNE 21-031 (3) i es designen:

- H07V-U conductor rígid d'un sol fil (classe 1) i fins a 10 mm2 de secció.

- H07V-R conductor rígid cablejat (classe 2) i fins a 400 mm2 de secció.

- H07V-K conductor flexible (classe 5) i fins a 240 mm2 de secció.


- Muntat superficialment


38

- Col·locat en tub


- L'estesa, fixació i connexionat a caixes o mecanismes


Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials, siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi.

També, en aquest cas, es procurarà, que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.

Les característiques físiques i mecàniques del conductor han de complir les normes UNE 21-011 i UNE 21-022. Tots els fils de coure que formen l'ànima dels conductors cablejats i dels flexibles han de tenir el mateix diàmetre.

L'aïllament ha d'estar constituït per una mescla de policlorur de vinil (PVC) del tipus TI1 aplicada al voltant del conductor. No ha de tenir variacions del gruix ni d'altres defectes visibles a la seva superfície. Ha de quedar ajustat i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys al conductor. Ha de ser resistent a l'abrasió. Els conductors han d'anar marcats segons la norma UNE 21-089.

Gruix de l'aïllant del conductor (UNE 21-031 (2)):

Taula 3. Gruix d’aïllant dels conductors

Temperatura de servei <= 70°C

Toleràncies:

Gruix de l'aïllament (UNE_HD 603) - 0,1 mm + 10% (valor mig).

El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes. El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertanyen, a la sortida del quadre de protecció.

No ha d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i els mecanismes. Els empalmaments i les derivacions han d'estar fets amb borns o regletes de connexió. El radi de curvatura mínim admès ha de ser 10 vegades el diàmetre exterior del cable en mm.

Penetració del conductor dins les caixes >= 10 cm

Toleràncies d'instal.lació:

- Penetració del conductor dins les caixes ± 10 mm

Col·locat superficialment:


39

La seva fixació al parament ha de quedar vertical o alineada paral·lelament al sostre o paviment i la posició ha de ser la fixada al projecte.

Distància entre fixacions:

Aïllament Distància (cm)

H0V-R <= 40

2.2.9 Conductors de coure nus

Definició: Conductor de coure electrolític cru i nu per a connexió de terra, unipolar de fins a 240

mm² de secció.


Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi.

També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Tots els fils de coure que formen l'ànima han de tenir el mateix diàmetre. Ha de tenir una textura exterior uniforme i sense defectes.

2.2.10 Interruptors Magnetotèrmics

Definició: Interruptor automàtic magnetotèrmic unipolar amb 1 pol protegit, bipolar amb 1 pol

protegit, bipolar amb 2 pols protegits, tripolar amb 3 pols protegits, tetrapolar amb 3

pols protegits, tetrapolar amb tres pols protegits i protecció parcial del neutre i tetrapolar amb 4 pols protegits.

S'han considerat els tipus següents:

- Per a control de potència (ICP)

- Per a protecció de línies elèctriques d'alimentació a receptors (PIA)

- Interruptors automàtics magnetotèrmics de caixa emmotllada

Característiques generals: Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. L'envoltant ha de ser aïllant i

incombustible. Han d'estar dissenyats i construïts de manera que les seves característiques en ús normal siguin segures i sense perill per a l'usuari i el seu entorn. El sistema de connexió ha de ser l'indicat pel fabricant.Ha de portar borns per a l'entrada i la sortida de cada fase o neutre.

ICP:


40

Ha de complir les especificacions de la norma UNE 20-317. Han de portar un sistema de fixació per pressió que permeti el muntatge i desmuntatge sobre un perfil normalitzat.

Han de portar marcades les dades següents:

- La denominació ICP-M

- La intensitat nominal, en ampers (A)

- La tensió nominal, en volts (V)

- El símbol normalment acceptat per al corrent altern

- El poder de tall nominal, en ampers

- El nom del fabricant o la marca de fàbrica

- La referència del tipus del fabricant

- Referència reglamentària justificativa del tipus d'aparell

- Número d'ordre de fabricació

La indicació del poder de tall ha de consistir en el seu valor, expressat en ampers, sense el símbol A i situat a l'interior d'un rectangle. La intensitat nominal ha de col·locar-se en xifres seguides del símbol d'amper (A). Per a indicar la tensió nominal es poden fer servir únicament xifres. El símbol del corrent altern ha de col·locar-se immediatament després de la indicació de tensió nominal.

Les indicacions d'intensitat nominal i del nom del fabricant o de la marca de fàbrica han de figurar a la part frontal de l'interruptor. Quan sigui necessari diferenciar els borns d'alimentació i els de sortida, els primers han de marcar-se mitjançant fletxes que tinguin la punta dirigida cap a l'interior de l'interruptor i els altres mitjançant fletxes que tinguin la punta dirigida cap a l'exterior de l'interruptor.

Els interruptors han d'estar proveïts d'un esquema de connexions si no és evident la seva connexió correcte. En l'esquema de connexions, els borns s'han de designar amb els símbols corresponents. Les marques i indicacions han de ser indelebles, fàcilment llegibles i no han d'estar sobre cargols, volanderes o altres parts no fixes de l'interruptor.

PIA:

Han de portar un sistema de fixació per pressió que permeti el muntatge i desmuntatge sobre un perfil normalitzat. Han de complir les especificacions d'alguna o algunes de les normes següents:

Interruptors fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 60898

Interruptors fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 60898 i UNEEN 60947-2.

Interruptors fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2.

Els interruptors que compleixen les especificacions de la norma UNE-EN 60898 han de portar marcades les indicacions següents:

- El nom del fabricant o la seva marca comercial.


41

- Designació del tipus, número de catàleg o un altre número d'identificació.

- Tensió assignada seguit del símbol normalment acceptat per al corrent altern.

- El corrent assignat sense el símbol d'amper(A) precedit del símbol de la característica de dispar instantània.

- La freqüència assignada si l'interruptor està previst per a una sola freqüència, en hertz (Hz).

- El poder de tall assignat en ampers, dintre d'un rectangle, sense indicació del símbol de les unitats.

- L'esquema de connexió a menys que el mode de connexió sigui evident

- La temperatura ambient de referència si és diferent de 30ºC

- Classes de limitació d'energia, si s'aplica

- La designació del corrent assignat sense el símbol d'amper (A) precedit del símbol de la característica de dispar instantània ha de ser visible quan l'interruptor està instal·lat.

Les altres indicacions poden situar-se en el dors o en els laterals de l'interruptor. L'esquema elèctric pot situar-se a l'interior de qualsevol envoltant que s'hagi de retirar per a la connexió dels cables d'alimentació. No pot estar sobre una etiqueta adhesiva enganxada a l'interruptor. Les marques i indicacions han de ser indelebles, fàcilment llegibles i no han d'estar sobre cargols, volanderes o altres parts no fixes de l'interruptor.

Els interruptors que compleixen la norma UNE-EN 60947-2 han de portar marcades sobre el propi interruptor o be sobre una o vàries plaques de característiques fixades al mateix les indicacions següents:

Sobre el cos de l'interruptor i en lloc visible quan l'interruptor està instal·lat:

- Intensitat assignada en ampers (A)

- Capacitat per al seccionament, si es el cas, amb el símbol normalitzat.

- Indicació de la posició d'obertura i la de tancament.

Sobre el cos de l'interruptor i en lloc no necessàriament visible quan l'interruptor està

instal·lat:

- Nom del fabricant o marca de fàbrica

- Designació del tipus o del número de sèrie

- Referència a aquesta norma.

- Categoria d'ús.

- Tensió o tensions assignades d'ús, en volts (V).

- Valor de la freqüència assignada i/o indicació del corrent continu amb el símbol normalment acceptat

- Poder assignat de tall de servei en curtcircuit, en kiloampers (kA).

- Poder assignat de tal últim, en kiloampers (kA).


42

- Intensitat assignada de curta durada admissible i curta durada corresponent per a la categoria d'ús B.

- Borns d'entrada i de sortida a menys que la seva connexió sigui indiferent.

- Borns del pol neutre, si procedeix, per la lletra N.

- Born de terra de protecció, si procedeix, marcat amb el símbol normalitzat.

- Temperatura de referència per als disparadors tèrmics no compensats, si és diferent de 30ºC.

La resta d'indicacions poden estar marcades sobre el cos del interruptor en lloc no necessàriament visibles o be han d'especificar-se en els catàlegs o manuals del fabricant.

2.2.11 Interruptors diferencials

Definició: Interruptors automàtics per a actuar per corrent diferencia residual.

S'han contemplat els següents tipus:

- Interruptors automàtics diferencials per a muntar en perfil DIN

- Blocs diferencials per a muntar en perfil DIN per a treballar conjuntament amb interruptors automàtics magnetotèrmics.

- Blocs diferencials de caixa emmotllada per a muntar en perfil DIN o per a muntar

adossats a interruptors automàtics magnetotèrmics, i per a treballar conjuntament amb interruptors automàtics magnetotèrmics.

Característiques generals: En el cas d’instal·lació per una vivenda ha d'estar muntat dins del quadre de

distribució a situar el més a prop possible de l'entrada de la derivació individual.

Ha de quedar correctament connectat a l'interruptor de control de potència (ICP) amb els conductors de fase i neutre de la derivació individual. Les connexions han d'estar fetes per pressió de cargols. Resistència a la tracció de les connexions >= 3 kg

D’aspecte uniforme i sense defectes. L'embolcall ha de ser aïllant i incombustible.

Ha de portar borns per a l'entrada i la sortida de les fases i el neutre, així com un dispositiu de desconnexió automàtica del tipus omnipolar i "Lliure mecanisme" en front de corrents de defecte a terra i polsador de comprovació.

Interruptors automàtics diferencials per a muntar en perfil din:

Construïts segons les especificacions de la norma UNE-EN 61008-1. Han de portar un sistema de fixació per pressió que permeti el muntatge i desmuntatge sobre un perfil normalitzat.

Han de portar marcades, com a mínim, les indicacions següents:

- El nom del fabricant o la seva marca de fàbrica

- La designació del tipus, el número de catàleg o el número de sèrie


43

- La o les tensions assignades

- La freqüència assignada si l'interruptor està fabricat per a freqüències diferents de 50 Hz.

- El corrent assignat

- El corrent diferencial de funcionament assignat, mesurat en ampers (A)

- El símbol S dintre d'un requadre per als aparells selectius

- Element de maniobra del dispositiu d'assaig, marcat amb la lletra T

- Esquema de connexió

- Característica de funcionament en presència de corrents diferencials amb components contínues, indicada amb els símbols normalitzats corresponents

Les marques han de trobar-se sobre el propi interruptor o be sobre una o vàries plaques senyalitzadores fixades al mateix. Aquestes han d'estar situades de manera que quedin visibles i llegibles quan l'interruptor estigui instal·lat.

Si fos necessari establir una distinció entre els borns d'alimentació aquests han d'estar clarament marcats. Els borns destinats exclusivament a la connexió del neutre del circuit han d'estar marcats amb la lletra N. Les marques han de ser indelebles, fàcilment llegibles i no han d'estar situades sobre cargols, volanderes o altres parts movibles de l’interruptor.

Blocs diferencials per a muntar en perfil din i per a treballar conjuntament amb interruptors automàtics magnetotèrmics:

Han de portar un sistema de fixació per pressió que permeti el muntatge y el desmuntatge sobre un perfil normalitzat. Ha de portar els conductors per a la connexió amb l'interruptor automàtic magnetotèrmic amb el que ha de treballar conjuntament.

No ha de ser possible modificar les característiques de funcionament per mitjanits

diferents als específicament destinats a la regulació de la intensitat diferencial residual de funcionament assignada o la de temporització definida.

Han de complir les especificacions d'alguna de les normes següents:

- Interruptors fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 61009-1

- Interruptors fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2 annex B

Els blocs diferencials que compleixen les especificacions de la norma UNE-EN 61009-1, han de portar marcades com a mínim les indicacions següents:



- La o les tensions assignades

- La freqüència assignada si l'interruptor està fabricat per a treballar a freqüències

diferents a 50 Hz

- El corrent assignat en ampers, sense el símbol d'amper


44

- El corrent diferencial de funcionament assignat, en ampers (A)

- El símbol S a dintre d'un requadre per als aparells selectius

- Element de maniobra del dispositiu d'assaig. marcat amb la lletra T

- Esquema de connexió

- La característica de funcionament en cas de corrents diferencials amb components continues amb els símbols normalitzats.

Les marques han de trobar-se sobre el propi bloc diferencial o bé sobre una o vàries plaques senyalitzadores fixades a l'interruptor, i aquestes marques han d'estar situades en un lloc tal que quedin visibles i llegibles quan l'interruptor estigui instal·lat.

Si fos necessari establir una distinció entre els borns d'entrada i els de sortida, aquests han d'estar clarament marcats. Els borns destinats exclusivament a la connexió del neutre del circuit han d'estar marcats amb la lletra N. El marcat ha de ser indeleble, fàcilment llegible i no es pot fer sobre cargols, volanderes o qualsevol altre part mòbil de l'interruptor.

Els bloc diferencials que compleixen les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2, annex B han de portar marcades com a mínim les indicacions següents:



- La intensitat diferencial residual de funcionament assignat, en ampers (A)

- Regulacions de la intensitat diferencial residual de funcionament assignada, si procedeix.

- Temps mínim de no resposta.

- El símbol S a dintre d'un requadre per als aparells selectius.

- Element de maniobra del dispositiu d'assaig marcat amb la lletra T, si procedeix.

- La característica de funcionament en cas de corrents diferencials amb components.

continues amb els símbols normalitzats.

- La o les tensions assignades, si són diferents a les dels interruptors automàtics amb els que estan acoblats.

- Valor (o domini de valors) de la freqüència assignada si difereix de la del interruptor automàtic.

- Referència a aquesta norma

En lloc no necessàriament visible, o bé en la documentació o manuals del fabricant hi ha d'haver l'esquema de connexió. Les característiques del marcat han de complir les mateixes condicions que les requerides en l'apartat anterior.

Blocs diferencials de caixa emmotllada per a muntar en perfil din o per a muntar adossats a interruptors automàtics magnetotèrmics, i per a treballar conjuntament amb interruptors automàtics magnetotèrmics:


45

Han d'estar constituïts per una carcassa-suport de material aïllant emmotllat que formi part integrant de l'interruptor automàtic. Ha de complir les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2 annex B. El marcat ha de ser l’esmenta’t a l'apartat anterior, pel que fa referència als blocs diferencials fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2 annex B.

Els blocs diferencials de caixa emmotllada preparats per a anar muntats sobre perfils DIN normalitzats han de portar un sistema de fixació per pressió que permeti el i el desmuntatge sobre el perfil. Els interruptors preparats per a anar muntats adossats a l'interruptor automàtic magnetotèrmic han de portar els borns de connexió per a la unió amb l'interruptor.

2.2.12 Interruptors i commutadors

Definició: Interruptors i commutadors per a encastar o muntar superficialment.

Característiques generals: Ha d'incorporar accessoris embellidors, constituït per una base amb borns de

connexió, mecanisme d'interrupció, decommutació o de commutació de creuament, dispositius de fixació a la caixa i accessoris embellidors d'acabat. Ha de tenir contactes d'alt poder de ruptura. Aquest ha de ser l'indicat en la UNE 20-353, amb un aspecte uniforme i sense defectes.El comandament d'accionament ha de ser manual. La base i la placa d'acabat han de ser aïllants.

La placa d'acabat ha de portar un dispositiu de fixació a la base. Les parts subjectes a tensió no han de ser accessibles. Ha d'estar protegit contra la penetració de cossos sòlids, pols, aigua i de la humitat, així com ser resistents a la calor, al foc i a formar camins conductors. Proporcionar un correcte funcionament a temperatura ambient.

Han d'estar dissenyats de manera que en l'ús normal han de funcionar de forma segura i no han de suposar perill per a les persones i el seu entorn, complint les condicions requerides per la D.F.

Tensió nominal 250 V

Aïllament (UNE 20-353)

Resistència mecànica (UNE 20-353)

Resistència al foc (UNE 20-353)

2.2.13 Polsadors

Definició: Polsador de 6, 10, ò 16 A del tipus 1, 2, 3 ò 4, per a encastar o per a muntar

superficialment.

S'han considerat els llocs de col·locació següents:

- A la intempèrie


46

- A l'interior

Característiques generals: Format per una base amb borns de connexió, mecanisme de contacte, dispositiu de

fixació a la caixa, i accessoris embellidors d'acabat format per placa (per encastar) o de placa i caixa (col·locació superficial). Amb un aspecte uniforme i sense defectes. La base, la caixa i placa d'acabat, han de ser aïllants. El comandament d'accionament ha de ser manual. Els borns, els contactes amb els conductors i les parts metàl·liques funcionals han de ser de material anticorrosiu. Les parts metàl·liques dels mecanismes han de ser inaccessibles.

Ha de complir les condicions requerides per la D.F.

Tensió nominal (UNE 20-378) 250 V

Freqüència 50 Hz

Resistència a l'envelliment (UNE 20-378)

Resistència a l'aïllament i rigidesa dielèctrica (UNE 20-378)

Resistència als esforços mecànics, elèctrics i tèrmics (UNE 20-378)

Capacitat dels borns (UNE 20-378):

Taula 4. Capacitat dels borns de connexió segons amperatge.

Nombre de maniobres (UNE 20-378) >= 40000

A la intempèrie:

La placa ha d'incloure la membrana elàstica i ha de dur forats per a collar-la a la caixa mitjançant visos. Els visos de fixació de la placa a la caixa han de ser de material anticorrosiu.

Grau de protecció de l'envoltant (UNE 20-324) >= IP-245

La caixa ha de portar orificis roscats per a l'entrada de tubs.

A l’interior:

La placa aïllant ha de portar un dispositiu per a fixació sobre el bastidor de suport. Aquest s'ha de subjectar a la caixa mitjançant visos. La caixa ha de portar orificis normals o roscats per a l'entrada de tubs.

Els polsadors han de portar les indicacions següents (UNE 20-378):

- Intensitat assignada (A)

- Tensió assignada (V)

- Naturalesa del corrent

- Nom del fabricant o venedor responsable, marca de fàbrica o d'identificació


47

- Referència

- Símbol de la construcció de la distància de l'apertura dels contactes, si s'escau

- Grau de protecció contra la penetració de cossos estranys

- Grau de protecció contra la penetració de l'aigua

2.2.14 Lluminària de senyalització.

Definició: Llum de senyalització amb led, muntat superficialment al quadre elèctric.


- Muntades superficialment al quadre elèctric.


- Muntatge, fixació i anivellament

- Connexions

Característiques generals: Ha de quedar fixada sòlidament al quadre elèctric.

S'ha de connectar a la xarxa de maniobra del circuit corresponent. Ha de quedar anivellada en la posició fixada al projecte.

Toleràncies d'instal.lació:

- Posició ± 20 mm

Toleràncies per a muntatge superficial al quadre elèctric:

Aplomat ± 2 mm

2.2.15 Avisadors acústics

Definició: Avisador acústic de 220 V o bitensió 220/24 V, de so timbre, brunzit o musical, amb

regulació o sense i del tipus 1, 2 o 3.

Característiques generals: Ha de tenir una textura i color exterior uniforme i sense defectes. No han de ser

accessibles les parts que hagin de tenir tensió. Les característiques físiques i mecàniques de l'avisador han de complir la UNE 20-314.

Material aïllant (UNE 20-314) Classe II-A

Freqüència 50 - 60 Hz

Grau de protecció (UNE 20-324) IP-40X

Ha de complir les condicions requerides per la D.F.

Avisador acústic adossable:


48

Ha d'estar format per una envoltant aïllant, borns de connexió dels conductors i dispositiu productor de so. Aquest ha de portar empremtes laterals de ruptura per al pas de conductors. Cal que tingui orificis per a la seva fixació.

Avisador acústic encastable:

Ha d'estar constituït pels borns de connexió dels conductors, el dispositiu productor de so i una placa embellidora.

2.2.16 Parts proporcionals d’accessoris per a tubs i canals

Definició: Part proporcional d'accessoris per a tubs, canals o safates, de tipus plàstiques o

metàl·liques.

Característiques generals: El material i les seves característiques han de ser adequats per a tubs, canals o safates,

i no han de fer disminuir, en cap cas, la seva qualitat i bon funcionament.

2.2.17 Parts proporcionals d’accessoris per a conductors elèctrics de baixa tensió

Definició: Part proporcional d'accessoris per a conductors de coure, conductors d'alumini tipus

VV 0,6/1 KV, rodons de coure, platines de coure o canalitzacions conductores.

Característiques generals: El material i les seves característiques han de ser adequats per a: conductors de coure,

conductors de coure nus, conductors d'alumini, rodons de coure, platines de coure, canalitzacions o conductors de seguretat, i no han de fer disminuir, en cap cas, la seva qualitat i bon funcionament.

2.2.18 Parts proporcionals d’accessoris per aparells de protecció

Definició: Part proporcional d'accessoris per a interruptors magnetotèrmics o diferencials,

tallacircuits, caixes seccionadors o interruptors manuals.

Característiques generals: El material i les seves característiques han de ser adequats per a aparells de protecció

i no han de fer disminuir, en cap cas, la seva qualitat i bon funcionament.

2.2.19 Elements de maniobra El quadre elèctric amb les seves proteccions, contactors, relés, interruptors, fusibles,

conductors, piques de terra, relés i transformadors d’intensitat i tensió en el seu cas. La connexió entre tots els elements s’efectuarà de manera ordenada, per tal que es pugui seguir fàcilment qualsevol circuit, numerant els conductors i marcant les diferents fases amb


49

colors internacionals, i amb altres colors els fils corresponents als circuits secundaris de maniobres. Anirà protegit contra contactes directes i indirectes segons la instrucció ITC BT 09.

Portarà borns de sortida de 35 mm2 de secció i premsa - estopes per a cada línia de sortida. Tots els components aniran dins de mòduls de doble aïllament amb fons de polièster reforçat amb fibra de vidre i tapes transparents de policarbonat, amb airejadors per permetre una correcta ventilació i per impedir la condensació.

Tindran les característiques següents:

- resistència d’aïllament > 5 MW

- rigidesa dielèctrica > 5 kV

- autoextingible (UNE 53315)

- IP 659 (UNE 20.324)

- ICPM, diferencials, magnetotèrmics, interruptors i rellotges, amb finestres

Guardamotors

Els guardamotors seran adequats per a l'arrencada directa de motors, amb corrent d'arrencada màxima del 600 % de la nominal i corrent de desconnexió igual a la nominal.

La longevitat de l'aparell, sense haver de canviar peces de contacte i sense manteniment, en condicions de servei normals (connecta estant el motor parat i desconnecta durant la marxa normal) serà d'almenys 500.000 maniobres.

La protecció contra sobrecàrregues es farà per mitjà de relés tèrmics per a les tres fases, amb rearmament manual accionable des de l'interior del quadre. En cas d'arrencada dura, de llarga durada, s'instal·laran relés tèrmics de característica alentida. En cap cas es permetrà curtcircuitar el relé durant l'arrencada.

La verificació del relé tèrmic, previ ajustament a la intensitat nominal del motor, es farà fent girar el motor a plena càrrega en monofàsic; la desconnexió deurà tenir lloc al cap d'alguns minuts. Cada guardamotor durà dos contactes normalment tancats i dos normalment oberts per a enclavaments amb altres aparells.

Contactors:

Seran trifàsics, d’accionament electromagnètic amb contactes de plata, àmpliament dimensionats, que permetran efectuar un nombre considerable d’interrupcions. El consum en servei de la bobina d’accionament no serà superior a seixanta VA. Compliran les Normes VDE-0665 i 0660. Seran els homologats per la companyia subministradora.

Cada contactor durà dos contactes normalment tancats i dos normalment oberts per a enclavaments amb altres aparells.

Fusibles:

Seran de tipus protegit per evitar projeccions de formació de flama, i no podran sofrir deterioraments més que en les peces fusibles pròpiament dites, o en la part destinada a apagar l’arc.

Interruptor horari:


50

Estarà constituït per un programador de tipus astronòmic electrònic digital, especialment dissenyat pel control automàtic de l’encesa i l’apagada del reg. Com a mínim disposarà de:

- discriminació de caps de setmana i dies festius, etc.

- circuit especial per a connexió i apagat de qualsevol circuit auxiliar amb programació astronòmica o horària

- quadrant de visualització d’horaris i funcions

- commutació manual

- reserva de marxa de més de 300 hores (bateries de NICd)

- protegit davant de les pertorbacions elèctriques i falses maniobres com incidència dels fars dels vehicles, llamps, etc.

Conductors:

Seran de coure, per admetre 750 V, no propagadors de la flama ni de l’incendi i sense emissió de fums ni gasos tòxics i corrosius (UNE-21.031). Cada conductor s’indentificarà en ambdós extrems de forma indeleble.

Elèctrodes de terra:

L’armari disposarà de plaques de terra unides a la xarxa general. Les plaques seran segons el Reglament electrotècnic de baixa tensió i es podran substituir per piques de terra a criteri de la Direcció de l’obra, sempre que s’obtingui la resistència a terra projectada. Tots els centres de distribució portaran connectades a terra totes les parts metàl·liques.

La resistència de posada a terra total de la instal·lació no serà superior a 10 ohms, havent de col·locar, si fos necessari, més elèctrodes.

Relés:

Seran de reconnexió automàtica per permetre la restitució del subministrament elèctric momentàniament interromput pel disparament accidental de les proteccions diferencials.

2.2.20 Automatització del reg Totes les instal·lacions de reg s’automatitzaran amb programadors electrònics

modulars ampliables. Seran de tipus professional i homologats.

Característiques programadors:

- Temporització del reg.

- Arrencades per dia: 8 per dia i per programa, fins 32 inicis diaris.

- Horari de reg: calendari de 7 dies, interval de reg de fins 31 dies o dia real de programació parell o imparell, fet possible pel rellotge/calendari de 365 dies.

- Entrada tensió: 230VAC, 50Hz

- Sortida de tensió: 24VAC/DC, 1.5 amp.


51

- Bateria alcalina de 9 V per mantenir en memòria la programació.

La instal·lació elèctrica que alimenta el programador acomplirà la normativa del reglament electrotècnic de baixa tensió i estarà protegida per ICP de 5 A, i diferencial de 40 A amb sensibilitat de 30 mA. La ubicació del programador serà dins d’armari del quadre elèctric de tipus i compatible, amb juntes d’estanquietat i placa de muntatge. En les instal·lacions de reg es col·locarà un sensor de pluja tipus mini-clik regulable entre 3 i 25 mm., amb protecció antivandàlica d’acer inoxidable i es col·locarà annexa a l’exterior del recinte de la caseta de reg. Així com sensor de vent, de radiació solar i de pressió atmosfèrica, d’humitat relativa i sensor de temperatura ambient.

2.2.21 Controlador del Sistema Complimentarà les normes de Compatibilitat Electromagnètica UNE-EN 50293, les

de marcat CE i les de proteccions contra descarregues elèctriques, normes DIN VDE 0675 amb classificació C, norma IEC 61643-1 amb classificació classe II

Aquest controlador esta integrat bàsicament pels següents parts i/o subequips:

- mòdul d’alimentació

- equip de control del reg

- equip de comunicacions/pantalla

Mòdul d’alimentació :

Aquest mòdul contempla:

· protecció per descàrregues elèctriques en la línia de alimentació, xarxa elèctrica

· proteccions elèctriques de magnetotèrmic i diferencial amb rearmament automàtic. · font d’alimentació sortida 24Vdc.

La primera esta encaminades a absorbir les sobretensions que arribin per les línies abans de que destrueixi els equips electrònics. Aquestes sobretensions poden ser produïdes permaniobres de Companyia o per agents atmosfèrics.

La segona esta encaminada a que davant d’una caiguda de proteccions, sigui per la actuació de les proteccions anteriors, dels descarregadors, o sigui per una pèrdua del aïllament dels conductors elèctrics, no sigui necessari fer el rearmament manualment.

La tercera permet donar una alimentació estable i amb continuïtat a l’equip.

Els descarregadors per la xarxa elèctrica d’alimentació seran tipus de corba 8/20, es considera la més adient per els equips que el llamp no cau sobre l’equip, aquest descarregadors aporten un contacte lliure de potencial que permet conèixer el seu estat a distancia, ja que pot succeir que el descarregador quedi deteriorat si la corba real ha excedit la seva previsió energètica.

Per mantenir la eficàcia dels elements anteriors cal disposar d’una presa de terra correcte, això implica tenir un valor inferior als 18 ohms.

La protecció contra sobretensions amb descarregadors per equips alimentats amb F+N és amb tipus D1 i D2,muntat sobre el perfil omega que fa de borner d’entrada


52

d’alimentació. La senyal d’estat dels descarregadors serà connectada com entrada digital de l’equip que alimenta.

La protecció contra sobretensions amb descarregadors per equips alimentats amb F+F és amb tipus D3, muntat sobre el perfil omega que fa de borner d’entrada d’alimentació. La senyal d’estat dels descarregadors serà connectada com entrada digital de l’equip que alimenta.

El rearmament automàtic integrat i muntat sobre el perfil omega que fa de borner d’entrada d’alimentació.

La font d’alimentació és de disseny d’alt rendiment energètic i esta suportada amb bateries sense manteniment, per mantenir la càrrega de 1000w durant una hora.

Equip de control del reg:

El regulador tindrà un rang de funcionament de 0 ºC a 50 ºC.

La temperatura interna dins de l’armari no excedirà dels 60 ºC, sent necessari el control de ventilació forçada amb termòstat.

L’equip estarà alimentat a 24V DC, des de la font d’alimentació d’aquest. Complimentarà les següents característiques : temperatura de funcionament 0 ÷ 50 ºC , conformitat de normes : C.E.M. EN-50081-2 , C.E.M. EN-50082-2 marcat CE, conformitat de seguretat: EN-60950, EN-61204.

Totes les dades de programació estaran suportades en memòries gravables des del centre de control i/o terminal local (no intel·ligent o amb ordinador PC portàtil amb software. Existirà la lògica de funcionament en el tractament de detectors, entrades,...

Totes les alarmes funcionaran per flanc, es a dir, quan es detecta una alarma puja el bit d’alarma que es manté fins que la alarma desapareix, en el cas d’alarmes que el propi regulador pot eliminar, o en el cas que s’anul·li la alarma de forma manual, flanc de baixada.

Les entrades digitals s’activaran aplicant +24Vdc. Les sortides de potència dels mòduls, seràn a relé amb 24 VDC, sent comú 0Vdc i fent la commutació.

Les comunicacions comprenen tant la part de configuració i programació dels paràmetres de l’equip com la de recollida de dates, alarmes, dades del reg, etc.

A nivell de comunicar-se hi ha l’opció local :

La programació es farà via sèrie o via ethernet TCP/IP o via MPI, segons el projecte.

2.2.22 Receptors Els motors tenen que instal·lar-se de manera que l'aproximació a les seves parts en

moviment no pugui ser causa d'accident i no han d’estar amb contacte amb matèries fàcilment combustibles. Se situaran de manera que no puguin provocar la ignició d'aquestes.

Els conductors de connexió que alimenten a un sol motor tenen que estar dimensionats per a una intensitat del 125 % de la intensitat a plena càrrega del motor. Els conductors de connexió que alimenten a diversos motors, tenen que estar dimensionats per


53

a una intensitat no inferior a la suma del 125 % de la intensitat a plena càrrega del motor de major potència, més la intensitat a plena càrrega de tots els altres.

Els motors han d’estar protegits contra curtcircuits i contra sobrecàrregues en totes les

seves fases, sent aquesta última protecció ésser de tal naturalesa que cobreixi, en els motors trifàsics, el risc de la falta de tensió en una de les seves fases. En el cas de motors amb arrancador estrella-triangle, s'assegurarà la protecció, tant per a la connexió en estrella com en triangle.

Els motors han d’estar protegits contra la falta de tensió per un dispositiu de tall automàtic de l'alimentació, quan l'arrencada espontània del motor, com a conseqüència del restabliment de la tensió, pugui provocar accidents, o perjudicar el motor, d'acord amb la norma UNE 20.460 -4-45.

Els motors han de tenir limitada la intensitat absorbida en l'arrencada, quan es poguessin produir efectes que perjudiquessin a la instal·lació o ocasionessin pertorbacions inacceptables al funcionament d'altres receptors o instal·lacions.

En general, els motors de potència superior a 0,75 kilovats tenen estar proveïts de reóstats d'arrencada o dispositius equivalents que no permetin que la relació de corrent entre el període d'arrencada i el de marxa normal que correspongui a la seva plena càrrega, segons les característiques del motor que deu indicar la seva placa, sigui superior a l'assenyalada tot seguit:

De 0,75 kw a 1,5 kw: 4,5

De 1,50 kw a 5 kw: 3,0

De 5 kw a 15 kw: 2,0

Més de 15 kw: 1,5

Tots els motors de potència superior a 5 kw tindran sis borns de connexió, amb tensió de la xarxa corresponent a la connexió en triangle del bobinatge (motor de 230/400 V per a xarxes de 230 V entre fases i de 400/693 V per a xarxes de 400 V entre fases), de tal manera que serà sempre possible efectuar una arrencada en estrella-triangle del motor.

Els motors deuran complir, tant en dimensions i formes constructives, com en l'assignació de potència a les diverses grandàries de carcassa, amb les recomanacions europees IEC i les normes UNE, DIN i VDE. Les normes UNE específiques per a motors són la 20.107,20.108, 20.111, 20.112, 20.113, 20.121, 20.122 i 20.324.

Per a la instal·lació en el sòl s'usarà normalment la forma constructiva B-3, amb dos plats de suport, un extrem d'eix lliure i carcassa amb potes. Per a muntatge vertical, els motors duran coixinets prevists per a suportar el pes del rotor i de la corriola. La classe de protecció es determina en les normes UNE 20.324 i DIN 40.050. Tots els motors tindran la classe de protecció IP44 (protecció contra contactes accidentals amb eina i contra la penetració de cossos sòlids amb diàmetre major de 1 mm, protecció contra esquitxos d'aigua provinent de qualsevol direcció), excepte per a instal·lació a la intempèrie o en ambient humit o polsegós i dintre d'unitats de tractament d'aire, on es faràn servir motors amb classe de protecció IP 54 (protecció total contra contactes involuntaris de qualsevol


54

classe, protecció contra dipòsits de pols, protecció contra esquitxos d'aigua provinent de qualsevol direcció).

Els motors amb proteccions IP 44 i IP 54 són completament tancats i amb refrigeració de superfície. Tots els motors deuran tenir, almenys, la classe d'aïllament B, que admet un increment màxim de temperatura de 80 ºC sobre la temperatura ambient de referència de 40 ºC, amb un límit màxim de temperatura del debanament de 130 ºC.

El diàmetre i longitud de l'eix, les dimensions de les clavetes i l'altura de l'eix sobre la base estaran d'acord a les recomanacions IEC. La qualitat dels materials amb els quals estan fabricats els motors seran les quals s'indiquen a continuació:

- carcassa: de ferro colat d'alta qualitat, amb potes solidàries i amb aletes de refrigeració.

- estator: paquet de xapa magnètica i bobinatge de coure electrolític, muntats en estret

contacte amb la carcassa per a disminuir la resistència tèrmica al pas de la calor cap a l'exterior de la mateixa. La impregnació del bobinatge per a l'aïllament elèctric s'obtindrà evitant la formació de bombolles i deurà resistir les solicitacions tèrmiques i dinàmiques a les quals ve sotmès.

- rotor: format per un paquet ranurat de xapa magnètica, on s'allotjarà el davanat secundari en forma de gàbia d'aliatge d'alumini, simple o doble.

- eix: d'acer dur.

- ventilador: interior (per a les classes IP 44 i IP54), d'alumini fos, solidari amb el rotor, o de plàstic injectat.

- rodaments: d'esfera, de tipus adequat a les revolucions del rotor i capaços de suportar lleugeres embranzides axials en els motors d'eix horitzontal (es seguiran les instruccions del fabricant quant a marca, tipus i quantitat de greix necessari per a la lubricació i la seva durada).

- caixes de borns i tapa: de ferro colat amb entrada de cables a través d'orificis roscados amb premsa-estopas.

Per a la correcta selecció d'un motor, que es farà parell servei continu, deuran considerar-se tots i cadascun dels següents factors:

- potència màxima absorbida per la màquina accionada, incloses les pèrdues per transmissió.

- velocitat de rotació de la màquina accionada.

- característiques de l'escomesa elèctrica (nombre de fases, tensió i freqüència).

- classe de protecció (IP 44 o IP 54).

- classe d'aïllament (B o F).

- forma constructiva.

- temperatura màxima del fluid refrigerant (aire ambient) i cota sobre el nivell del mar del lloc d'emplaçament.


55

- moment d'inèrcia de la màquina accionada i de la transmissió referit a la velocitat de

rotació del motor.

- corba del parell resistent d'acord amb la velocitat.

Els motors podran admetre desviacions de la tensió nominal d'alimentació compreses entre el 5 % en més o menys. Si són de preveure's desviacions cap a la baixa superiors a l'esmentat valor, la potència del motor haurà de tarar-se de forma proporcional, tenint en compte que, a més, disminuirà també el parell d'arrencada proporcional al quadrat de la tensió.

Abans de connectar un motor a la xarxa d'alimentació, deurà comprovar-se que la resistència d'aïllament del bobinatge estatòric sigui superiors a 1,5 megahomios. En cas que sigui inferior, el motor serà rebutjat per la DO i haurà de ser assecat en un taller especialitzat, seguint les instruccions del fabricant, o substituït per un altre. La quantitat de pols del motor es triarà d'acord a la velocitat de rotació de la màquina accionada.

En cas d'acoblament d'equips (com ventiladors) per mitjà de corrioles i corretges trapezoïdals, el nombre de pols del motor s'escollirà de manera que la relació entre velocitats de rotació del motor i del ventilador sigui inferior a 2,5. Tots els motors duran una placa de característiques, situada en lloc visible i escrita de forma indeleble, en la qual apareixeran, almenys, les següents dades:

- potència del motor.

- velocitat de rotació.

- intensitat de corrent a la tensió de funcionament.

- intensitat d'arrencada.

- tensió(és) de funcionament.

- nom del fabricant i model.

2.2.23 Posada a terra. Les posades a terra s'estableixen principalment a fi de limitar la tensió que, pel que fa

a terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l'actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria en els materials elèctrics utilitzats.

La posada o connexió a terra és la unió elèctrica directa, sense fusibles ni protecció alguna, per una banda del circuit elèctric o per una banda conductora no pertanyent al mateix,mitjançant una presa de terra amb un elèctrode o grup d'elèctrodes enterrats en el sòl.

Mitjançant la instal·lació de posada a terra es deurà aconseguir que en el conjunt

d'instal·lacions, edificis i superfície pròxima del terreny no apareguin diferències de potencial perilloses i que, al mateix temps, permeti el pas a terra dels corrents de defecte o les de descàrrega d'origen atmosfèric.


56

La selecció i instal·lació dels materials que assegurin la posada a terra han de ser tals que:

- El valor de la resistència de posada a terra estigui a mesura que amb les normes de

protecció i de funcionament de la instal·lació i es mantingui d'aquesta manera al llarg del temps.

- Els corrents de defecte a terra i els corrents de fugida puguin circular sense perill, particularment des del punt de vista de sol·licitacions tèrmiques, mecàniques i elèctriques.

- La solidesa o la protecció mecànica quedi assegurada amb independència de les condicions distingides d'influències externes.

- Contemplin els possibles riscos deguts a electròlisi que poguessin afectar a altres parts metàl·liques.

2.2.24 Unions a terra. Preses de terra

Per a la presa de terra es poden utilitzar elèctrodes formats per:

- barres, tubs;

- pletines, conductors nus;

- plaques;

- anells o malles metàl·liques constituïts pels elements anteriors o les seves combinacions.

- armadures de formigó enterrades; amb excepció de les armadures pretensadas;

- altres estructures enterrades que es demostri que són apropiades.

Els conductors de coure utilitzats com elèctrodes seran de construcció i resistència elèctrica segons la classe 2 de la norma UNE 21.022. El tipus i la profunditat de soterrament de les preses de terra deuen ser tals que la possible pèrdua d'humitat del sòl, la presència del gel o altres efectes climàtics, no augmentin la resistència de la presa de terra per sobre del valor previst. La profunditat mai serà inferior a 0,50 m.

Conductors de terra

La secció dels conductors de terra, quan estiguin enterrats, hauran d’estar d'acord amb els valors indicats en la taula següent. La secció no serà inferior a la mínima exigida per als conductors de protecció.

Tipus Protegit mecànicament No protegit

Protegit contra Igual a conductors 16mm² Cu

la corrosió protecció aptat. 7.7.1 16mm²Acer Galv.

No protegit contra 25 mm² Cu 25 mm² Cu

la corrosió 50 mm² Ferro 50 mm² Ferro

* La protecció contra la corrosió pot obtenir-se mitjançant una envolvent.


57

Durant l'execució de les unions entre conductors de terra i elèctrodes de terra s’ha d’extremar la cura perquè resultin elèctricament correctes. S’ha de vigilar especialment, que les connexions, no danyin ni als conductors ni als elèctrodes de terra.

Borns de posada a terra

En tota instal·lació de posada a terra s’ha de preveure un born principal de terra, al qual s’han d’unir els conductors següents:

- Els conductors de terra.

- Els conductors de protecció.

- Els conductors d'unió equipotencial principal.

- Els conductors de posada a terra funcional, si són necessaris.

Ha de preveure's sobre els conductors de terra i en lloc accessible, un dispositiu que permeti amidar la resistència de la presa de terra corresponent. Aquest dispositiu pot estar combinat amb el born principal de terra , ja que ha de ser desmuntable necessàriament per mitjà d'un útil, ha de ser mecànicament segur i deu assegurar la continuïtat elèctrica.

Conductors de protecció

Els conductors de protecció serveixen per a unir elèctricament les masses d'una instal·lació amb el born de terra, amb la finalitat d'assegurar la protecció contra contactes indirectes. Les instal·lacions elèctriques es realitzaran baix tub coarrugat de doble capa, els conductors tindran un aïllament de tensió nominal de 1.000 V. Els conductors de protecció tindran una secció mínima igual a la fixada en la taula següent:

Secció conductors fase (mm²) Secció conductors de protecció (mm²)

Sf = 16 Sf

16 < S f =35 16

Sf > 35 Sf/2

2.3 Assaig de les Instal·lacions

2.3.1 Inspeccions i proves de fàbrica. Els aparells es sotmetran en fàbrica a una sèrie d'assajos per a comprovar que estan

lliures de defectes mecànics i elèctrics.

En particular es faran almenys les següents comprovacions:

- S'amidarà la resistència d'aïllament en relació amb terra i entre conductors, que tindrà un valor d'almenys 0,50 MOhm.

- Una prova de rigidesa dielèctrica, que s'efectuarà aplicant una tensió igual a dues vegades la tensió nominal més 1.000 volts, amb un mínim de 1.500 volts, durant 1 minut a la freqüència nominal. Aquest assaig es realitzarà estant els aparells d'interrupció tancats i els curtcircuits instal·lats com en servei normal.


58

- S'inspeccionaran visualment tots els aparells i es comprovarà el funcionament mecànic de totes les parts mòbils.

- Es posarà el quadre de baixa tensió i es comprovarà que tots els relés actuen correctament.

- Es calibraran i ajustaran totes les proteccions d'acord amb els valors subministrats pel fabricant.

2.3.2 Assaig de Pressió Interior de Canonades de Reg Es realitzarà a mida que avanci el muntatge de la canonada per trams de llargada

fixada perla Direcció Facultativa, recomanant-se que aquests trams tinguin una llargada aproximada de dos cents (100) m.

Abans de començar la prova s’han de col·locar en la seva posició definitiva tots els accessoris de la canonada i la rasa ha d’estar parcialment farcida deixant les juntes descobertes. S’iniciarà omplint d’aigua el tram de canonada objecte de prova, mantenint-se plena la canonada, al menys quaranta i vuit hores (48) hores. El omplert de la canonada es realitzarà per la part baixa de la mateixa deixant oberts tots els elements que puguin donar sortida a l’aire, els quals s’aniran tancant desprès i successivament de baix a dalt. En el punt més alt s’hi col·locarà una reixeta de purga per expulsió de l’aire i per comprovar que tot l’interior del tram a assajar, es tancarà convenientment amb peces especials per evitar desplaçaments de la canonada o fuites d’aigua i que deuen ésser fàcilment desmuntables, per poder continuar el muntatge de la canonada. Es comprovarà que les vàlvules de pas intermèdies es trobin ben obertes.

La pressió es farà pujar lentament, de forma que l’increment de la mateixa no superi un (1) quilo per cm2 i minut. Un cop obtinguda la pressió, es deixarà de fer durant trenta minuts i es considerarà satisfactòria quan durant aquest temps (30 minuts), el manòmetre no acusi descens superior a la arrel quadrada de p. Conquens (√P/5), essent P la pressió de prova en rasa en quilos per centímetre quadrat.

Quan el descens del manòmetre sigui superior es corregiran els defectes observats, repassant les juntes que perden aigua, canviant si fora necessari algun tub, de forma que, a la fi s’aconsegueixi que el descens de pressió no sobrepassi la magnitud indicada.

2.3.3 Assaig d’estancament de canonades de reg Desprès d’haver-se realitzat satisfactòriament la prova de pressió interior deurà

realitzar-se la d’estancament. La pressió de prova d’estancament serà la màxima estàtica que hi hagi en el tram de la canonada objecte de la prova.

La pèrdua queda definida com la quantitat d’aigua que deu subministrar-se al tram de canonada en prova mitjançant un bombin tarat, de manera que es mantingui la pressió de prova d’estancament desprès d’haver omplert la canonada d’aigua i haver-se expulsat l’aire. La duració de la prova d’estancament serà de dues (2) hores i la pèrdua en aquest temps serà inferior al valor donat per la fórmula V=K.L.D.

– V = Pèrdua total en prova, en litres.

– L = Longitud del tram objecte de la prova, en metres.


59

– D = Diàmetre interior, en metres.

– K = Coeficient depenent del material.

Els contractista a les seves expenses, repassarà totes les juntes i tubs defectuosos qualsevol que siguin les pèrdues fixades si aquestes són sobrepassades, i qualsevol pèrdua d’aigua apreciable, encara quan el total sigui inferior a l’admissible. A més de les dues proves preceptives descrites a realitzar, es tindran en compte totes les indicacions que emanin de la Direcció Facultativa, per al millor control qualitatiu de les obres.


Signatures:



5. Pressupost




DATA: abril / 2008

Automatització i control d’un sistema de reg per vinya Pressupost

2

Índex Pressupost

1 Estat d’Amidaments de la Instal·lació ................................................................... 3

1.1 Instal·lació del Pou de Suport ........................................................................ 3

1.2 Instal·lació dels Dipòsits d’Aigua.................................................................. 4

1.3 Instal·lació del Capçal de reg......................................................................... 5

1.4 Instal·lació de la Xarxa de reg ....................................................................... 7

1.5 Instal·lació del Sistema de Fertilització......................................................... 8

1.6 Instal·lació Quadre Comandament ................................................................ 9

1.7 Varis ............................................................................................................ 11

1.8 Mà d’Obra ................................................................................................... 11

2 Quadre de Preus Elementals ................................................................................ 12

2.1 Instal·lació del Pou de Suport ...................................................................... 12

2.2 Instal·lació dels Dipòsits d’Aigua................................................................ 13

2.3 Instal·lació del Capçal de reg....................................................................... 14

2.4 Instal·lació de la Xarxa de reg ..................................................................... 16

2.5 Instal·lació del Sistema de Fertilització....................................................... 17

2.6 Instal·lació Quadre Comandament .............................................................. 18

2.7 Varis ............................................................................................................ 20

2.8 Mà d’Obra ................................................................................................... 20

3 Pressupost ............................................................................................................ 21

3.1 Instal·lació del Pou de Suport ...................................................................... 21

3.2 Instal·lació dels Dipòsits d’Aigua................................................................ 22

3.3 Instal·lació del Capçal de reg....................................................................... 23

3.4 Instal·lació de la Xarxa de reg ..................................................................... 25

3.5 Instal·lació del Sistema de Fertilització....................................................... 26

3.6 Instal·lació Quadre Comandament .............................................................. 27

3.7 Varis ............................................................................................................ 29

3.8 Mà d’Obra ................................................................................................... 29

4 Resum del Pressupost .......................................................................................... 30


3

1 Estat d’Amidaments de la Instal·lació

1.1 Instal·lació del Pou de Suport En la taula 1, s’observa l’estat de medicions del pou de suport de la finca.

Nº Unitats Nº Elements Descripció Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat1.0 U 1 Bomba Sumergible BLOCH model 4XF-6-15T 980 1048 1 1

Potència 1,1 kw trifàsica.Cabal 1.800 litres/hora a 85metres de profunditat , i un pes de 16,1 kg.

1.1 m 17 Tub acer TubiNOX model DIN 2463 5m 2" 85 85Tub d'acer galvanitzat de 2"

1.2 U 34 Brides TubiNOX model DIN 2576 18 185 34 34Brides metal·liques planes per soldar.Pressió

nominal 10 bars. De quatre forats,per les unions de les canonades de tub pou.

1.3 m 1 Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 100m 100m 100tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de

diàmetre 63mm, i un pes de 1,031 kg/m.Pressió nominal de 6 atmosferes

1.4 U 1 Comptador d'aigua SIEMENS model BPZ 1 1Comptador d'aigua de cabal nominal 2 m3/h.

Connexions de 1i1/2" de llautó.Pressió nominal de 10 bars.

1.5 U 1 Vàlvula AVK sèrie 41/60 1 1Vàlvula de retenció de llautó de 2"

Pressió nominal 10 bars1.6 U 1 Vàlvula AVK sèrie 75/10 1 1

Vàlvula de comporta de llautó de 2"Pressió nominal 10 bars

1.7 U 136 Cargols INOX IBERICA DIN 933 35 22 8,8 136 136Cargols d'acer inoxidable M-14, de cap hexagonal.

1.8 U 136 Femelles INOX IBERICA DIN 934 22 11 136 136Femelles d'acer inoxidable M-14 hexagonals.

1.9 U 17 Juntes de Goma AVK 5 185 17 17Juntes de goma per brides de 2" DIN 2576

Per garantir estanquietat tubs pou.Colocades entre les brides de cada tub d'hacer

2.0 U 1 Contactor SIEMENS SIRIUS 3RT 1015-1AP01 1 1Contactor trifàsic per motor bomba pou

Connexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.2.1 U 1 Relé tèrmic SIEMENS 3RU 1116-1DB0 1 1

Relé tèrmic amb regulació de intensitat de 2,2 a 3,2 A2.2 m 1 Tub protector FUTURA SYSTEMS 100m 100m 100

Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 50 mm2.3 m 1 Cable PIRELLI SINTENAX 100m 100m 100

Cable del tipus manguera tetrapolar de 4x2,5mm2+2,5TCable d'alimentació fins al pou.

2.4 m 1 Cable PIRELLI SINTENAX 100m 100m 100Cable del tipus manguera tetrapolar de 4x1,5mm2+1,5T

Cable d'alimentació de la bomba dintre el pou.2.5 U 3 Sondes de nivell KOBOLD model NTB-231H-1H 28 185 3 3

D'acer inoxidable amb un grau de protecció IP68.La sortida és analògica de 4-20 mA, amb protecció per

sobretensions de l’ordre de 30V/600W/1ms.2.6 U 1 Caixa de connexions LEGRAND 200 50 150 1 1

Caixa de connexions estanca de superfície2.7 U 7 Borns de connexions SIGMA 7 7

4 Borns de connexions de 16 mm de diàmetre 43 Borns de connexions de 10 mm de diàmetre 3

2.8 U 1 Kit de connexió especial 3M 1 1Kit de connexió especial per estanquietat pous

2.9 U 2 Bossa brides UNEX 2247-0 2 2Per subjectar el cable pou s'usen cremalleres de plàstic

100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg3.0 m 2 Cable PIRELLI 100m 200m 200

Cable del tipus manguera tetrapolar de 4x1,5mm2+1,5TCable apantallat per la connexió de les sondes del pou.

Taula 1. Medicions del pou de suport de la finca.


4

1.2 Instal·lació dels Dipòsits d’Aigua En taula 2, es pot veure l’estat de medicions de l’instal·lació dels dipòsits de la finca.

Nº Unitats Nº Elements Descripció Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat4.0 U 1 Dipòsit d'aigua TOLMET 13,0m 3,0m 1 1

Dipòsit principal,en forma de cilindre capacitat de 122,5 m3d’aigua. És metàl•lic amb base de formigó, fet amb xapes deferro unides amb cargols i una lona interior de plàstic.

4.1 U 1 Dipòsit d'aigua pluvial REMOSA 2,11m 3,62m 1 1El dipòsit té forma de cilindre, és de poliester amb unacapacitat de 10 m3 d’aigua.Soterrat a terra en un fonament.

4.2 U 1 Dipòsit de decantació REMOSA 3,0m 1,0m 1 1El dipòsit té forma de cilindre, és de poliester amb unacapacitat de 7,5 m3 d’aigua.Soterrat a terra en un fonament.

4.3 m 1 Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 100m 100 100Tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 40mm, iun pes de 0,422 kg/m.PN de 6 atmosferes

4.4 m 1 Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 100m 100 100Tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 32mm, iun pes de 0,274 kg/m.PN de 6 atmosferes

4.5 U 2 Comptador d'aigua SIEMENS model BPZ 2 2Comptador d'aigua de cabal nominal 1,5 m3/h.Connexions de1" de llautó. PN de 10 bars.

4.6 U 2 Vàlvula YORK sèrie 41/32 2 2Vàlvula de retenció de llautó de 1". PN 10 bars

4.7 U 1 Filtre COYDO sèrie 3P 125 590 1 1Connexions d'entrada i sortida de 1", llautó. PN 8 bars

4.8 U 1 Cartutx filtre COYDO RPA 20 SUPRA 70 505 1 1Cartutx filtre d'acer inoxidable,amb cabal 1800 l/h. Grau defiltració de 70um

4.9 U 6 Colzes 90º BESLTRISA 6 6Colzes de 90º per tub polietilè de 25mm de diàmetre.

5.0 U 6 Colzes 90º BESLTRISA 6 6Colzes de 90º per tub polietilè de 32mm de diàmetre.

5.1 U 2 Vàlvules ROCA de 1" 2 2Vàlvula de seguretat, amb tara a 3 bars de pressió

5.2 U 2 Contactor SIEMENS SIRIUS 2TG10 2 2Contactor 2 pols monofàsic per bombes dipòsits. Connexionsde cargols, per anar sobre guia carril DIN.

5.3 U 4 Fusibles SIEMENS 2RU 1116-1DB0 4 42 De ceràmica amb tensió màxima de 230 V i de 4 A. 22 De ceràmica amb tensió màxima de 230 V i de 2,5A 2

5.4 m 1 Tub protector FUTURA SYSTEMS 125m 125m 125Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 50 mm

5.5 m 1 Cable PIRELLI SINTENAX 45m 45m 45Cable del tipus manguera tripolar de 2x1,5mm2+1,5T. Cabled'alimentació fins al dipòsit aigües pluvials.

5.6 m 1 Cable PIRELLI SINTENAX 68m 68m 68Cable del tipus manguera tetrapolar de 4x1,5mm2+1,5T.Cable d'alimentació de la bomba dipòsit de decantació.

5.7 U 2 Interruptor de nivell KOBOLD N10-VA-1.2-SS-1PVC 1m 2 2D'acer inoxidable amb un grau de protecció IP64.Alimentació de 24 VAC a 230VAC amb una potència màx.de 10VA i 0,5A. Amb connexions per rosca G ½”. 3m

5.8 U 2 Caixa de connexions LEGRAND 200 50 150 2 2Caixa de connexions estanca de superfície

5.9 U 18 Borns de connexions SIGMA 18 186 Borns de connexions de 16 mm de diàmetre 6

12 Borns de connexions de 10 mm de diàmetre 126.0 m 1 Cable PIRELLI 115m 115m 115

Cable del tipus multimanguera de 6x1,5mm2+1,5T. Cableapantallat per la connexió dels nivells dipòsits

6.1 U 2 Bomba CAPRARI DXN03 M/G 2 2Potència 0,3 kw monofàsica. Cabal 1,5 litres/seg a 85 m deprofunditat , i un pes de 16,1 kg.

6.2 U 1 Bossa brides UNEX 2247-0 21 1Per subjectar el cable bombes, cremalleres de plàstic

100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg

Taula 2. Medicions dels dipòsits d’aigua de la finca.


5

1.3 Instal·lació del Capçal de reg En la taula 3a, es pot veure l’estat de medicions de l’instal·lació del capçal de reg de

la finca de Vins i Caves Penedès.

Nº Unitats Nº Elements Descripció Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat10.0 U 1 Grup Pressió GRUNDFOS model HR CHV 1 1

2 bombes centrífugues multicel•lulars verticals. Motors trifàsics potència de 1,1 kw de 400 volts/50Hz Cabal 16 m3/h a una h màx. de 90 m i pressió de 10 bars

10.1 U 1 Filtre aspiració BETRISA model 10100010 1 1Filtre de malla, proporciona un cabal de 18 m3/h a unapressió màxima de 6 atmosferes. Connexió a rosca 2".

10.2 U 1 Filtre aspiració BETRISA model 10100011 200 495 1 1Filtre de malla, proporciona un cabal de 20 m3/h a unapressió màxima de 10 atmosferes. Connexió a rosca 2".

10.3 U 1 Filtre impulsió CAUDAL model 10FTARMT25 700 1.100 1 1metàl·lic galvanitzat.Volum 265 litres,cabal de 16-32 m3/h

Connexió rosca femella 2”. Capacitat 400 Kg de sorra.10.4 U 1 Filtre impulsió BETRISA model 10100015 200 495 1 1

Filtre d'anelles, proporciona un cabal de 20 m3/h a unapressió màxima de 10 atmosferes. Connexió a rosca 2".

10.5 m 1 Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-100 25m 25 25tub de polietilè d'alta densitat PE-100 de

diàmetre 63mm. Pressió nominal de 10 atm.10.6 U 5 Electrovàlvula GSR sèrie 49 5 5

De 2/2 víes, (NA) cos llautó i parts internes d'inox.Amb connexió rosca 2' i 1/2", i un pressió de 0-10 bars

10.7 U 1 Vàlvula AVK sèrie 41/60 1 1Vàlvula de retenció de llautó de 2' i 1/2"

Pressió nominal 10 bars10.8 U 4 Vàlvula AVK sèrie 75/11 4 4

Vàlvula de bola de llautó de 2' i 1/2"Pressió nominal 10 bars

10.9 U 1 Vàlvula ROCA de 2" 1 1Vàlvula de seguretat, amb tara a 5 bars de pressió

11.0 U 1 Vàlvula esfera BETRISA PN 10 1 1Vàlvula de esfera de 2' i 1/2",de llautó DIN 17760 cromat

Rosca gas,Tº màx. 180ºC.Pressió nominal 10 bars11.1 U 4 Colzes 90º BETRISA 4 4

Colzes de 90º per tub polietilè de 75 mm de diàmetre.11.2 U 1 SIEMENS model SITRANS F M MAGFLO MAG 3100 200 104 1 1

Cabalímetre de cabal màxim de 17,7 m3/h.Connexions rosca de 2' i 1/2" llautó.

Pressió nominal de 10 bars. 11.3 U 1 Manòmetre SIEMENS QBM81 1 1

Manòmetre de pressió de 1/2", mascle Pressió nominal 0-10 bars

11.4 m 6 Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-100 50m 300m 300mtub de polietilè d'alta densitat PE-100 de

diàmetre 75mm. Pressió nominal de 10 atm.

Taula 3a. Medicions del capçal de reg de la finca.


6

En la taula 3b, es pot veure la continuació de l’estat de medicions de l’instal·lació del capçal de reg, de la finca de Vins i Caves Penedès.

Nº Unitats Nº Elements Descripció Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat11.5 U Peces de llautó SUDO 42 42

20 Enllaços roscats de 2' i 1/2" , llautó (M-M). 2010 Racors 3 peces de 2' i 1/2" , llautó (M-F). 106 Tes roscades de llautó de 2' i 1/2" , (F-F-F). 64 Maniguets de llautó de 2' i 1/2" 42 Reduccions hexagonals de 2' i 1/2" a 1/2" 2

11.6 U 2 Contactor SIEMENS SIRIUS 3RT 1015-1AP01 2 2Contactor trifàsic per motors grup pressió

Connexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.11.7 m 1 Cable PIRELLI SINTENAX 15m 15m 15

Cable del tipus manguera tetrapolar de 3x1,5mm2+1,5TCable d'alimentació fins al grup de pressió

11.8 m 1 Cable PIRELLI SINTENAX 90m 90m 90Cable del tipus manguera tripolar de 2x1,5mm2+1,5T

Cable d'alimentació de electrovàlvules del capçal de reg11.9 m 1 Tub protector FUTURA SYSTEMS 100m 100m 100

Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 25 mm12.0 U 1 Variador de freqüència SIEMENS MICROMASTER 420 1 1

Convertidor de freqüència, de tensió d'alimentació alterna trifàsica 380 a 480 V. Potència de l’ordre de 0,37 kw a 11 kw

amb una freqüència de xarxa de 47 a 63 Hz.12.1 U 1 Controlador de processos OMRON model E5AR 1 1

Controlador processos que permet realitzar un control PID 24 V. Connexió de senyals IN-OUT analògiques 4-20mA.

12.2 U 5 Canal de protecció UNEX 2m 60 40 5 5Canal de protecció de superfície, per allotjar cables.

12.3 U 2 Bossa brides UNEX 2247-0 2 2Per subjectar el cable a les canals, cremalleres de plàstic

100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg12.4 m 1 Cable PIRELLI 25m 25m 25

Cable del tipus manguera apantallat de 3x1,5mm2+1,5TPer la connexió del cabalímetre, manòmetre pressió, etc

Taula 3b. Medicions del capçal de reg de la finca.


7

1.4 Instal·lació de la Xarxa de reg En la taula 4, es pot veure l’estat de medicions de l’instal·lació de la xarxa de reg de

la finca de Vins i Caves Penedès.

Nº Unitats Nº Elements Descripció Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat13.0 U 1 Emisors o goters NETAFIM 164 4056 4056

Goter tipus interlínia i de laberint.Cabal nominal de 4 l / h, a una pressió de 1 bar. Coeficient de variació CV=0,88%.

Amb una capacitat de 5 m3 d’aigua.13.1 9 Filtre d'aigua BETRISA model 10100002 200 495 9 9

Filtre de malla, proporciona un cabal de 2m3/h a una pressió màxima de 6 atmosferes. Connexió a rosca 2".

13.2 m 10 Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 500m 5000m 5000tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de

diàmetre 16/13,2mm. Pressió nominal de 2,5 atm.13.3 m 4 Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 100m 400m 400

tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 16/13,2mm. Pressió nominal de 2,5 atm.

13.4 m 1 Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-100 100m 100m 100tub de polietilè d'alta densitat PE-100 de diàmetre 75mm, i un pes de 1,470 kg/m.

Pressió nominal de 10 atmosferes13.5 U 5 RAINBIRD sèrie PES-B model RAIRV250PESB 5 5

Electrovàlvula de 2/2 víes, amb depurador i reguladorde cabal. Amb una connexió de rosca 2' i 1/2".

13.6 U 26 RAINBIRD sèrie PES-B model RAIRV100PESB 26 26Electrovàlvula de 2/2 víes, amb depurador i regulador

de cabal. Amb una connexió de rosca 1"13.7 U 2 Tes BETRISA 2 2

Tes per tub polietilè de 75mm de diàmetre.13.8 U 9 Collarins de toma BETRISA 9 9

Collarins de toma reforçats de 75mm diàmetre.Amb sortida a rosca de 1' i 1/2" de plàtic

13.9 U 1 Colzes 90º BETRISA 1 1Colzes de 90º per tub polietilè de 75mm de diàmetre.

14.0 U 9 Colzes 90º BETRISA 9 9Colzes de 90º per tub polietilè de 40mm de diàmetre.

14.1 U 3 Taps cegs BETRISA 3 3Taps cegs de politilè de 75 mm de diàmetre.

14.2 m 1 Cable PIRELLI SINTENAX 250m 250m 250Cable tipus multimanguera apantallada de 25x1,0mm2+1,0T

Cable d'alimentació sensors d'humitat del sòl de la xarxa de reg14.3 m 1 Cable PIRELLI SINTENAX 250m 250m 250

Cable del tipus multimanguera de 25x1,5mm2+1,5TCable d'alimentació de electrovàlvules de la xarxa de reg



14.6 U 11 Caixa de connexions LEGRAND 200 50 150 11 11Caixa de connexions estanca de superfície

14.7 U 11 Regleter de connexions SIEMENS 8WA1011 11 1126 borns de connexió per fil de 1,5mm2 de secció, per

anar sobre perfil o guia carril DIN14.8 U 26 Sensors d'humitat IRROMETER WATERMARK 75 26 26

Incorporen transmisor de senyal PROGRÉS.Sortida 4-20 mA14.9 m 1 Cable PIRELLI 25m 25m 25


15.0 m 1 Guia o perfil SIEMENS carril DIN 2m 2m 2Guia o perfil per regleter connexions cables sensors i vàlvules

Taula 4. Medicions de la xarxa de reg de la finca.


8

1.5 Instal·lació del Sistema de Fertilització En la taula 5, es pot veure l’estat de medicions del sistema de fertilització de la finca.

Nº Unitats Nº Elements Descripció Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat7.0 U 4 Dipòsit fertilitzant REMOSA ref: CVCFP 5 D2 2,0m 2,0m 4 4

De poliester tancats amb fons pla i estructura cilíndrica Amb les boques de sortida, entrada i tapa.

Amb una capacitat de 5 m3 d’aigua.7.1 U 4 Filtre BETRISA model 10100002 4 4

Filtre de malla, proporciona un cabal de 2,0 m3/h a unapressió màxima de 6 atmosferes. Connexió a rosca 1".

7.2 m 1 Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 25m 25 25tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 32mm. Pressió nominal de 6 atm.

7.3 U 1 Bomba GRUNDFOS model CHIE 4-30-A-W-G-BUBE 1 1centrífuga multicel•lular horitzontal. Motor monofàsicamb variador de freqüència incorporat. Potència de

0,55 kw de 240 volts/50Hz i consum de 4,30 - 3,60A . Cabal 4 m3/h a una h màx. de 58 m i pressió de 10 bars.

7.4 U 5 Electrovàlvula GSR sèrie 49 5 5De 2/2 víes, (NA) cos llautó i parts internes d'inox.

Amb connexió rosca 2' i 1/2", i un pressió de 0-10 bars7.5 U 1 Vàlvula YORK sèrie 41/32 1 1

Vàlvula de retenció de llautó de 1"Pressió nominal 10 bars

7.6 U 1 Col·lector JIMTEN 1 1Col·lector per tub polietilè de 32 mm de diàmetre.

7.7 U 1 Collarins de toma BETRISA 1 1Collarins de toma reforçats de 75mm diàmetre.

Amb sortida a rosca de 1' i 1/2" de plàtic7.8 U 7 Colzes 90º BETRISA 7 7

Colzes de 90º per tub polietilè de 32 mm de diàmetre.7.9 U 1 SIEMENS model SITRANS F M MAGFLO MAG 1100 200 59 100 1 1

Cabalímetre de cabal nominal 5,0 m3/h.Connexions rosca de 1" llautó.Pressió nominal de 10 bars.

8.0 U 6 Vàlvula BETRISA M/H PN 10 6 6Vàlvula de plàstic de 1", mascle - femella

Pressió nominal 10 bars8.1 U 4 Enllaços brida BETRISA 4 4

Enllaços a brida de 1' i 1/2", Pressió nominal 10 bars

8.2 U 4 Enllaços rectes BETRISA 4 4 Enllaços rectes de 1' i 1/2" a 1", rosca - tub

Pressió nominal 10 bars8.3 U 1 Contactor SIEMENS SIRIUS 2TG10 1 1

Contactor 2 pols monofàsic per bombes dipòsits.Connexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.

8.4 U 2 Fusibles SIEMENS 2RU 1116-1DB0 2 2De ceràmica amb tensió màxima de 230 V i de 6A


8.6 m 2 Cable PIRELLI SINTENAX 90m 100m 100Cable del tipus manguera tripolar de 2x1,5mm2+1,5T

1 Cable d'alimentació de electrovàlvules de fertilització 751 Cable d'alimentació fins la bomba injectora fertilitzant. 15

8.7 U 8 Interruptor de nivell KOBOLD NKP 8 8De construcció plàstica amb un grau de protecció IP64.Tensió de 24 VAC a 230VAC amb una potència màx.

de 40 W i 0,2A. Amb connexions M-16 i per rosca G ½”.8.8 U 8 Canal de protecció UNEX 2m 60 40 8 8

Canal de protecció de superfície, per allotjar cables.8.9 U 2 Bossa brides UNEX 2247-0 2 2

Per subjectar el cable a les canals, cremalleres de plàstic 100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg

9.0 m 1 Cable PIRELLI 100m 100m 100Cable del tipus multimanguera de 6x1,5mm2+1,5T

Cable apantallat per la connexió dels nivells dipòsits.9.1 U 1 Controlador de processos OMRON model E5AR 1 1


Taula 5. Medicions del sistema de fertilització.


9

1.6 Instal·lació Quadre Comandament En la taula 6a, es pot veure l’estat de medicions del quadre de comandament de la

finca.

Nº Unitats Nº Elements Descripció Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat16.0 U 1 Armari HIMEL CRN-1210/400 400 1000 1210 1 1

Armari de tipus metàl•lic pintat,amb grau de protecció IP66construcció monobloc amb laterals formats d’una sola peça

perfilada i doblegada. La part posterior està unida als laterals a través del perfil formant una zona estanca protegida.

16.1 U 1 Font d'alimentació SIEMENS PS307-10A 120 120 125 1 1Alimentació monofàsica de 120/230V AC i una tensió de

sortida de 24V DC. Amb una freqüència de xarxa de 50/60 Hz El seu pes és de 1,1 kg.

16.2 U 1 Unitat central de procés SIEMENS CPU 314 1 1Alimentació 24 Vdc i consum màx. de 2,5 A. Equipat amb una memòria de 96 Kbytes per programa i dades. Memòria

càrrega de 8 Mbytes. Integra 256 comptadors/temporitzadors1.024 canals digitals IN/OUT i 256 canals analògics IN/OUT

16.3 U 1 Mòduls d'entrades digitals SIEMENS SM 321 120 40 125 1 1Alimentació 24 Vdc, aïllament de 500VDC i aïllament galvànic32 entrades digitals, i la connexió de sensors BERO a dos fils.

16.4 U 4 Mòduls d'entrades analògiques SIEMENS SM 331 120 40 125 4 4Alimentació 24 Vdc, i protecció contra inversió de polaritat. connexió vuit entrades analògiques, quatre per resistències

16.5 U 2 Mòduls sortides digitals SIEMENS SM 322 120 40 125 2 2Alimentació 24 Vdc, aïllament de 500VDC i aïllament galvànic

Connexió de 32 sortides digitals, i té un pes de 260 grams. 16.6 U 1 Mòduls d'entrades/sortides digitals SIEMENS SM 323 120 40 125 1 1

Alimentació 24 Vdc, aïllament de 500VDC i aïllament galvànic16 entrades digitals 24Vdc. 16 sortides digitals de 24Vdc/0,5A

16.7 U 1 Perfil suport bastidor SIEMENS 6ES7 390-1BC00-0AA0 480 1 1Perfil metàl·lic de suport mecànic(bastidor) que rep els mòduls

16.8 U 1 Pannell tàctil SIEMENS TP 270 10" 335 68.7 275 1 1La pantalla és LCD en color de 10,4”del tipus STN,amb una

resolució VGA de 640x480 píxels i de 256 colors. La pantalla és tàctil de tipus resistiva analògica. El seu pes és de 4,5 kg.

16.9 U 1 Anemòmetre PROGRÉS model TS 231 235 1 1Alimentació de 5 a 12 V DC/10mA i un consum de 450 mW.Rang de 0 a 65 m/s per velocitat del vent i de 1º a 360º per la direcció del vent. El pes és 800grams i un diàmetre de 55mm.

17.0 U 1 Termòmetre/Psicòmetre OSAKA model CP 96 120 55 80 1 1Equipat amb sensor d’humitat relatiu de tipus condensador

HS6100 i una sonda de temperatura PT100. Alimentació de 9-40Vdc amb una senyal de sortida de 4-20 mArang de treball de 4-20 mA és de (0% HR a 99% HR) i

(-30ºC +130ºC).Contingut en una caixa de Macrolon de IP 65.17.1 U 1 Pluviòmetre DELTA OHM , model HD 2013.2 1 1

Sensor és un revelador de pluja basat en el principi capacitatiu.Alimentació 12-24 Vdc amb tres sortides, relé, freqüència i

sortida analògica de tensió de 1 a 5 V o de corrent de 4-20mA.17.2 U 1 Piranòmetre TECMES model TS 303 1 1

Instrument per la mesura de radiació global.Constituït per una cela fotovoltàica de silici, converteix l’energia de llum a un

senyal elèctric acondicionat per obtenir una senyal analògica.La sortida és de 200 a 3700 mV, s’alimenta a 8-16 V DC/8mA.

17.3 U 1 Baròmetre LUFFT model BAROLUFFT 8355.03 100 41 65 1 1De tipus ceràmic capacitatiu.Pes 360 grams i gr.protecció IP54Alimentació 7 a 15 Vdc, amb In de 4 mA i una màx. de 20 mA. Sortida de 4-20 mA, amb connexió de borns. Amb un rang de

mesura de 0-1200 hPa i una precisió de ±1,5 hPa.17.4 U 3 Polsador d'emergència SIEMENS SIRIUS 3SB30 00-0AA20 3 3

Polsador rodó amb botó de color vermell de diàmetre de 60 mm Amb enclavament mecànic segons i desclavament giratori.

Un contacte (NA) i un (NC), de material plàstic i pes 0,081 Kg17.5 U 2 Polsador SIEMENS SIRIUS 3SB32 02-0AA41 2 2

Polsador rodó amb botó rasant verd, amb contacte (NA). És de plàstic, té un pes de 0,040 Kg i un diàmetre de 22 mm.

Taula 6a. Medicions del quadre de comandament de la finca.


10

En la taula 6b, es pot veure la continuació l’estat de medicions del quadre de comandament de la finca.

Nº Unitats Nº Elements Descripció Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat17.6 U 2 Polsador SIEMENS SIRIUS 3SB32 03-0AA21 2 2

Polsador rodó amb botó rasant vermell, amb contacte (NC). És de plàstic, té un pes de 0,040 Kg i un diàmetre de 22 mm.

17.7 U 2 Selector SIEMENS SIRIUS 3SB32 01-2KA11 2 2De dues posicions, maneta de color negre. Amb seqüència

de maniobra 0-1 i un angle de treball de 50º amb enclavament.És de plàstic, té un pes de 0,051 Kg i un diàmetre de 22 mm.

17.8 U 8 Leds de senyalització SIEMENS SIRIUS 3SB32 04-6BA20 8 8Leds amb lent d’anells concèntrics de color vermell.

És de plàstic, té un pes de 0,037 Kg i un diàmetre de 22 mm.17.9 U 8 Leds de senyalització SIEMENS SIRIUS 3SB32 04-6BA40 8 8

Leds amb lent d’anells concèntrics de color verd.És de plàstic, té un pes de 0,037 Kg i un diàmetre de 22 mm.

18.0 U 2 Diferencial trifàsic HAGER CFC 440M 2 2Interruptor diferencial de 4 pols amb intensitat nominal 40A.

Amb un sensibilitat de 300mA, ja que és pels motors.Protecció contra defectes aïllaments o contactes indirectes

18.1 U 1 Diferencial trifàsic HAGER CDC 440M 1 1Interruptor diferencial de 4 pols amb intensitat nominal 40A.

Amb un sensibilitat de 30mA, per las resta de circuits.Protecció contra defectes aïllaments o contactes indirectes

18.2 U 1 Magnetotèrmic trifàsic HAGER MP 425 1 1Interruptor magnetotèrmic de 4 pols amb intensitat de 25A.

Tensió nominal: 220 / 230 / 380 / 400 V. Selectivitat en clase 3 Poder de tall UNE-EN 20317 6000 A.

Protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues.18.3 U 2 Magnetotèrmic trifàsic HAGER MB 410 2 2

Interruptor magnetotèrmic de 4 pols amb intensitat de 10A.6000A.

Corba B, de regulació del magnètic entre 3 i 5 In.Protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues.

18.4 U 6 Magnetotèrmic monofàsic HAGER MB 210 6 6Interruptor magnetotèrmic de 2 pols amb intensitat de 10A.

6000A.Corba B, de regulació del magnètic entre 3 i 5 In.

Protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues.18.5 U 35 Relé SIEMENS 3SF2 35 35

Relé de 24 V d'alimentació. Amb 2 contactes (NA) i 2 (NC). Tensió nominal: 24/230V.Intensitat màxima de 6 A.

Connexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.18.6 m 1 Cable PIRELLI PIREPOL UNE H07V-R 100m 100m 100

Conductor de coure del tipus unipolar de 1x1,5mm2 de secció.Per el cablejat de quadre de comandament.

18.7 m 2 Guia o perfil SIEMENS carril DIN 2m 4m 4Guia o perfil per regleter connexions cables quadre elèctric

18.8 U 1 Regleter de connexions SIEMENS 8WA1011 1 1100 borns de connexió per fil de 1,5mm2 de secció, per

anar sobre perfil o guia carril DIN

Taula 6b. Medicions del quadre de comandament de la finca.


11

1.7 Varis En la taula 7, es pot veure l’estat de medicions diversos de l’instal·lació del sistema

de reg de la finca de Vins i Caves Penedès.

Nº Unitats Nº Elements Descripció Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat19.0 U 1 Software programació SIEMENS SIMATIC PROTOOL V6.0 1 1

Software de programació de la casa comercial SIEMENS. Perequips de display en línia, per equips amb displays gràfics, perpannells tàctils, per pannells PC i per PC.

19.1 U 1 Software programació SIEMENS SIMATIC STEP 7 V5.2 1 1Software de programació de la casa comercial SIEMENS. Perequips S7-300/400.

19.2 U 1 Instal·lació molí de vent hidràulic J.BORNAY 1 1Conjunt d'accions i obres que s'han de realitzar per tal

de poder instal·lar el molí de vent hidràulic19.3 U 1 Obra civil caseta reg, dipòsits i arquetes 1 1

Conjunt de estructures d'obra i rases a realitzar, per tal de dur a terme el sistema de reg. Caseta de reg,

fonaments dipòsits, rases tubs i arquetes, etc.19.4 U 1 Control de qualitat instal·lació projectada 1 1

Conjunt d'assajos necessaris per la correcte postaen funcionament de l'instal·lació projectada. Inclouproves de pressió, comprovacions electriques, etc.

19.5 U 1 Seguretat i Salud en l'execució 1 1Aplicació de l'estudi bàsic de seguretat i salud en

l'execució de l'instal·lació de reg.

Taula 7. Medicions diverses de l’instal·lació de reg.

Les dues medicions marcades en color (19.2 i 19.3), són dues activitats d’instal·lació que estan sotscontractades a empreses alienes, les quals realitzaran aquest servei per al contractista. Els pressupostos d’aquestes activitats s’inclouen en el present projecte, en l’apartat de varis. Aquests pressupostos mostren la quantitat total a la que augmenten, però no s’hi desglossen els diferents treballs i materials de que es componen, ja que es tracta de pressupostos realitzats per empreses alienes.

1.8 Mà d’Obra En la taula 8, es pot veure l’estat de medicions de la mà d’obra de l’instal·lació del

sistema de reg de la finca de Vins i Caves Penedès.

Nº Unitats Nº Elements Descripció Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat20.0 h 40 Disseny i programació del Scada del pannell tàctil 40 40

Realització i simulació del programa de visualització i controldel sistema de reg per el pannell tàctil TP 270.

20.1 h 40 Disseny i programació del programa de control del sistema 40 40Realització i simulació del programa de control del sistema dereg per l'autòmat SIEMENS S7-300.

20.2 h 104 Oficial 1ª Instal·lador Electricista 104 10420.3 h 104 Operari Instal·lador Electricista 104 10420.4 h 142 Oficial 1ª Instal.lador reg. 142 14220.5 h 142 Operari Instal.lador reg. 142 142

Taula 8. Medicions de la mà d’obra de l’instal·lació de reg.


12

2 Quadre de Preus Elementals

2.1 Instal·lació del Pou de Suport En la taula 9, s’observen els preus elementals del pou de suport de la finca.

Nº Unitats Descripció Preu (€/Ut)1.0 U Bomba Sumergible BLOCH model 4XF-6-15T 1150,67

Potència 1,1 kw trifàsica.Cabal 1.800 litres/hora a 85 metres de profunditat, i un pes de 16,1 kg.

1.1 m Tub acer TubiNOX model DIN 2463 21,02Tub d'acer galvanitzat de 2"

1.2 U Brides TubiNOX model DIN 2576 11,84Brides metal·liques planes per soldar.Pressió nominal 10 bars.

De quatre forats, per les unions de les canonades de tub pou.1.3 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 3,15

tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 63mm, i un pes de 1,031 kg/m. Pressió nominal de 6 atmosferes

1.4 U Comptador d'aigua SIEMENS model BPZ 115,61Comptador d'aigua cabal nominal 2 m3/h.Connexions de 1i1/2" de llautó.

Pressió nominal de 10 bars. 1.5 U Vàlvula AVK sèrie 41/60 35,97

Vàlvula de retenció de llautó de 2". Pressió nominal 10 bars1.6 U Vàlvula AVK sèrie 75/10 42,8

Vàlvula de comporta de llautó de 2". Pressió nominal 10 bars1.7 U Cargols INOX IBERICA DIN 933 2,1

Cargols d'acer inoxidable M-14, de cap hexagonal.1.8 U Femelles INOX IBERICA DIN 934 0,68

Femelles d'acer inoxidable M-14 hexagonals.1.9 U Juntes de Goma AVK 2,5

Juntes de goma per brides de 2" DIN 2576. Per garantir estanquietat dels tubs del pou.Colocades entre les brides de cada tub d'acer

2.0 U Contactor SIEMENS SIRIUS 3RT 1015-1AP01 12,81Contactor trifàsic per motor bomba pou

Connexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.2.1 U Relé tèrmic SIEMENS 3RU 1116-1DB0 19

Relé tèrmic amb regulació de intensitat de 2,2 a 3,2 A2.2 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 1,3

Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 50 mm2.3 m Cable PIRELLI SINTENAX 1,35

Cable del tipus manguera tetrapolar de 4x2,5mm2+2,5TCable d'alimentació fins al pou.

2.4 m Cable PIRELLI SINTENAX 1,15Cable del tipus manguera tetrapolar de 4x1,5mm2+1,5T

Cable d'alimentació de la bomba dintre el pou.2.5 U Sondes de nivell KOBOLD model NTB-231H-1H 42,53

D'acer inoxidable amb un grau de protecció IP68. La sortida és analògicade 4-20mA, amb protecció per sobretensions de l’ordre de 30V/600W/1ms

2.6 U Caixa de connexions LEGRAND 10,35Caixa de connexions estanca de superfície

2.7 U Borns de connexions SIGMA 0,62Borns de connexions de 10 i 16 mm de diàmetre

2.8 U Kit de connexió especial 3M 20,32Kit de connexió especial per estanquietat pous

2.9 U Bossa brides UNEX 2247-0 2Per subjectar el cable pou s'usen cremalleres de plàstic

100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg3.0 m Cable PIRELLI 1,33


Taula 9. Quadre de preus elementals del pou de suport de la finca.


13

2.2 Instal·lació dels Dipòsits d’Aigua En taula 10, s’observen els preus elementals de l’instal·lació dels dipòsits de la finca.

Nº Unitats Descripció Preu (€/Ut)4.0 U Dipòsit d'aigua TOLMET 4.425

metàl•lic amb base de formigó, fet amb xapes de ferro unides amb cargols i 4.1 U Dipòsit d'aigua pluvial REMOSA 996

El dipòsit té forma de cilindre, és de poliester amb una capacitat de 10 m3d’aigua.Soterrat a terra en un fonament.

4.2 U Dipòsit de decantació REMOSA 1.105El dipòsit té forma de cilindre, és de poliester amb una capacitat de 7,5 m3d’aigua.Soterrat a terra en un fonament.

4.3 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 1,42Tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 40mm, i un pes de0,422 kg/m.PN de 6 atmosferes

4.4 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 1,08Tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 32mm, i un pes de0,274 kg/m.PN de 6 atmosferes

4.5 U Comptador d'aigua SIEMENS model BPZ 85,61Comptador d'aigua de cabal nominal 1,5 m3/h.Connexions de 1" de llautó.PN de 10 bars.

4.6 U Vàlvula YORK sèrie 41/32 7,06Vàlvula de retenció de llautó de 1". PN 10 bars

4.7 U Filtre COYDO sèrie 3P 24,05Connexions d'entrada i sortida de 1", llautó. PN 8 bars

4.8 U Cartutx filtre COYDO RPA 20 SUPRA 2,66Cartutx d'acer inoxidable,amb cabal 1800 l/h. Grau de filtració de 70um

4.9 U Colzes 90º BESLTRISA 2,9Colzes de 90º per tub polietilè de 40 mm de diàmetre.

5.0 U Colzes 90º BESLTRISA 1,36Colzes de 90º per tub polietilè de 32 mm de diàmetre.

5.1 U Vàlvules ROCA de 1" 9,44Vàlvula de seguretat, amb tara a 3 bars de pressió

5.2 U Contactor SIEMENS SIRIUS 2TG10 11,81Contactor 2 pols monofàsic per bombes dipòsits. Connexions de cargols, peranar sobre guia carril DIN.

5.3 U Fusibles SIEMENS 2RU 1116-1DB0 0,55De ceràmica amb tensió màxima de 230 V, de 4 A i de 2,5 A.

5.4 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 1,3Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 50 mm

5.5 m Cable PIRELLI SINTENAX 1,05Cable del tipus manguera tripolar de 2x1,5mm2+1,5T. Cable d'alimentaciófins al dipòsit aigües pluvials.

5.6 m Cable PIRELLI SINTENAX 1,15Cable del tipus manguera tetrapolar de 4x1,5mm2+1,5T. Cabled'alimentació de la bomba dipòsit de decantació.

5.7 U Interruptor de nivell KOBOLD N10-VA-1.2-SS-1PVC 39,48D'acer inoxidable amb un grau de protecció IP64. Alimentació de 24 VAC a230VAC amb potència màx. de 10VA i 0,5A. Amb connexió rosca G ½”.

5.8 U Caixa de connexions LEGRAND 10,35Caixa de connexions estanca de superfície

5.9 U Borns de connexions SIGMA 0,62Borns de connexions de 16 mm i 10 mm de diàmetre.

6.0 m Cable PIRELLI 1,55Cable del tipus multimanguera de 6x1,5mm2+1,5T. Cable apantallat per laconnexió dels nivells dipòsits

6.1 U Bomba CAPRARI DXN03 M/G 285Potència 0,3 kw monofàsica. Cabal 1,5 litres/seg a 85 m de profunditat , iun pes de 16,1 kg.

6.2 U Bossa brides UNEX 2247-0 2Per subjectar el cable bombes, cremalleres de plàstic

100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg Taula 10. Quadre de preus elementals de la instal·lació dels dipòsits de la finca.


14

2.3 Instal·lació del Capçal de reg En la taula 11a, es poden veure els preus elementals de l’instal·lació del capçal de reg

de la finca de Vins i Caves Penedès.

Nº Unitats Descripció Preu (€/Ut)

10.0 U Grup Pressió GRUNDFOS model HR CHV 2.145,402 bombes centrífugues multicel•lulars verticals.

Motors trifàsics potència de 1,1 kw de 400 volts/50Hz Cabal 16 m3/h a una h màx. de 90 m i pressió de 10 bars

10.1 U Filtre aspiració BETRISA model 10100010 50,04Filtre de malla, proporciona un cabal de 18 m3/h a unapressió màxima de 6 atmosferes. Connexió a rosca 2".

10.2 U Filtre aspiració BETRISA model 10100011 52,02Filtre de malla, proporciona un cabal de 20 m3/h a unapressió màxima de 10 atmosferes. Connexió a rosca 2".

10.3 U Filtre impulsió CAUDAL model 10FTARMT25 189,17metàl·lic galvanitzat.Volum 265 litres,cabal de 16-32 m3/h

Connexió rosca femella 2”. Capacitat 400 Kg de sorra.10.4 U Filtre impulsió BETRISA model 10100015 51,83


10.5 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-100 3,15tub de polietilè d'alta densitat PE-100 de

diàmetre 63mm. Pressió nominal de 10 atm.10.6 U Electrovàlvula GSR sèrie 49 95,15

De 2/2 víes, (NA) cos llautó i parts internes d'inox. Amb connexió rosca 2' i 1/2", i un pressió de 0-10 bars

10.7 U Vàlvula AVK sèrie 41/60 62,29Vàlvula de retenció o antiretorn de llautó de 2' i 1/2". PN 10 bars.

10.8 U Vàlvula AVK sèrie 75/11 25,75Vàlvula de bola de llautó de 2' i 1/2". Pressió nominal 10 bars.

10.9 U Vàlvula ROCA de 2" 23,81Vàlvula de seguretat, amb tara a 5 bars de pressió

11.0 U Vàlvula esfera BETRISA PN 10 40,93Vàlvula de esfera de 2' i 1/2",de llautó DIN 17760 cromat

Rosca gas,Tº màx. 180ºC.Pressió nominal 10 bars11.1 U Colzes 90º BETRISA 16,3

Colzes de 90º per tub polietilè de 75 mm de diàmetre.11.2 U SIEMENS model SITRANS F M MAGFLO MAG 3100 149,75

Cabalímetre de cabal màx. de 17,7 m3/h. Connexió rosca de 2' i 1/2" llautó.Pressió nominal de 10 bars.

11.3 U Manòmetre SIEMENS QBM81 35,25Manòmetre de pressió de 1/2", mascle. Pressió nominal 0-10 bars.

11.4 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-100 4,89tub d'alta densitat PE-100 de diàmetre 75mm. Pressió nominal de 10 atm.

Taula 11a. Quadre de preus elementals de la instal·lació del capçal de reg de la finca.


15

En la taula 11b, es pot veure la continuació dels preus elementals de l’instal·lació del capçal de reg de la finca de Vins i Caves Penedès.

Nº Unitats Descripció Preu (€/Ut)11.5 U Peces de llautó SUDO

Enllaços roscats de 2' i 1/2" , llautó (M-M). 9,8Racors 3 peces de 2' i 1/2" , llautó (M-F). 20,19

Tes roscades de llautó de 2' i 1/2" , (F-F-F). 19,6Maniguets de llautó de 2' i 1/2" 11,3

Corbes de llautó de 2' i 1/2", (M-F) 16,57Reduccions hexagonals de 2' i 1/2" a 1/2" 13,46

11.6 U Contactor SIEMENS SIRIUS 3RT 1015-1AP01 11,81Contactor trifàsic per motors grup pressió

Connexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.11.7 m Cable PIRELLI SINTENAX 1,15


11.8 m Cable PIRELLI SINTENAX 1,05Cable del tipus manguera tripolar de 2x1,5mm2+1,5T

Cable d'alimentació de electrovàlvules del capçal de reg11.9 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 0,29

Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 25 mm12.0 U Variador de freqüència SIEMENS MICROMASTER 420 524,15


amb una freqüència de xarxa de 47 a 63 Hz.12.1 U Controlador de processos OMRON model E5AR 150,6


12.2 U Canal de protecció UNEX 4Canal de protecció de superfície, per allotjar cables.

12.3 U Bossa brides UNEX 2247-0 2Per subjectar el cable a les canals, cremalleres de plàstic

100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg12.4 m Cable PIRELLI 1,33


Taula 11b. Quadre de preus elementals de la instal·lació del capçal de reg de la finca.


16

2.4 Instal·lació de la Xarxa de reg En la taula 12, s’observen els preus elementals de la xarxa de reg de la finca.

Nº Unitats Descripció Preu (€/Ut)13.0 U Emisors o goters NETAFIM 164 0,3


Amb una capacitat de 5 m3 d’aigua.13.1 Filtre d'aigua BETRISA model 10100002 45,59


13.2 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 0,29tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de

diàmetre 16/13,2mm. Pressió nominal de 2,5 atm.13.3 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 0,29


13.4 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-100 4,89tub de polietilè d'alta densitat PE-100 de diàmetre 75mm, i un pes

de 1,470 kg/m. Pressió nominal de 10 atmosferes13.5 U RAINBIRD sèrie PES-B model RAIRV250PESB 32,45


13.6 U RAINBIRD sèrie PES-B model RAIRV100PESB 18,11Electrovàlvula de 2/2 víes, amb depurador i regulador

de cabal. Amb una connexió de rosca 1"13.7 U Tes BETRISA 25,12

Tes per tub polietilè de 75mm de diàmetre.13.8 U Collarins de toma BETRISA 3,29

Collarins de toma de 75mm diàmetre.Sortida a rosca de 1' i 1/2" de plàstic13.9 U Colzes 90º BETRISA 16,39

Colzes de 90º per tub polietilè de 75mm de diàmetre.14.0 U Colzes 90º BETRISA 2,9

Colzes de 90º per tub polietilè de 40mm de diàmetre.14.1 U Taps cegs BETRISA 8,81

Taps cegs de politilè de 75 mm de diàmetre.14.2 m Cable PIRELLI SINTENAX 1,75

Cable tipus multimanguera apantallada de 25x1,0mm2+1,0TCable d'alimentació sensors d'humitat del sòl de la xarxa de reg

14.3 m Cable PIRELLI SINTENAX 1,65Cable del tipus multimanguera de 25x1,5mm2+1,5T

Cable d'alimentació de electrovàlvules de la xarxa de reg14.4 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 0,29

Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 25 mm14.5 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 1,1

Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 63 mm14.6 U Caixa de connexions LEGRAND 10,35

Caixa de connexions estanca de superfície14.7 U Regleter de connexions SIEMENS 8WA1011 15,2

26 borns de connexió per cable de 1,5mm2, sobre perfil o guia carril DIN14.8 U Sensors d'humitat IRROMETER WATERMARK 40,44

Incorporen transmisor de senyal PROGRÉS.Sortida 4-20 mA14.9 m Cable PIRELLI 1,33


15.0 m Guia o perfil SIEMENS carril DIN 15,33Guia o perfil per regleter connexions cables sensors i vàlvules

Taula 12. Quadre de preus elementals de la instal·lació de la xarxa de reg de la finca.


17

2.5 Instal·lació del Sistema de Fertilització En la taula 13, s’observen els preus elementals del sistema de fertilització de la finca.

Nº Unitats Descripció Preu (€/Ut)7.0 U Dipòsit fertilitzant REMOSA ref: CVCFP 5 D2 710,15

De poliester tancats amb fons pla i estructura cilíndrica.Amb les boques de sortida, entrada i tapa. Amb una capacitat de 5 m3 d’aigua.

7.1 U Filtre BETRISA model 10100002 24,06Filtre de malla, proporciona un cabal de 2,0 m3/h a unapressió màxima de 6 atmosferes. Connexió a rosca 1".

7.2 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 1,08tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 32mm. PN de 6 atm.

7.3 U Bomba GRUNDFOS model CHIE 4-30-A-W-G-BUBE 357,6centrífuga multicel•lular horitzontal. Motor monofàsic amb variador

de freqüència incorporat.Potència 0,55 kw de 240 volts/50Hz i consumde 4,30 - 3,60A . Cabal 4 m3/h a una h màx. de 58 m i pressió de 10 bars.

7.4 U Electrovàlvula GSR sèrie 49 50,15De 2/2 víes, (NA) cos llautó i parts internes d'inox. Amb connexió rosca 1", i un pressió de 0-10 bars

7.5 U Vàlvula YORK sèrie 41/32 7,06Vàlvula de retenció de llautó de 1". Pressió nominal 10 bars

7.6 U Col·lector JIMTEN 31,08Col·lector per tub polietilè de 32 mm de diàmetre.

7.7 U Collarins de toma BETRISA 3,29Collarins de toma de 75mm diàmetre.Sortida a rosca de 1' i 1/2" de plàstic.

Amb sortida a rosca de 1' i 1/2" de plàtic7.8 U Colzes 90º BETRISA 1,36

Colzes de 90º per tub polietilè de 32 mm de diàmetre.7.9 U SIEMENS model SITRANS F M MAGFLO MAG 1100 119,75

Cabalímetre de cabal nominal 5,0 m3/h. Connexions rosca de 1" llautó.Pressió nominal de 10 bars.

8.0 U Vàlvula BETRISA M/H PN 10 6,93Vàlvula de plàstic de 1", mascle - femella. Pressió nominal 10 bars

8.1 U Enllaços brida BETRISA 1,31 Enllaços a brida roscada de 1", Pressió nominal 10 bars.

8.2 U Enllaços rectes BETRISA 1,47 Enllaços rectes de 1' i 1/2" a 1", rosca - tub.Pressió nominal 10 bars

8.3 U Contactor SIEMENS SIRIUS 2TG10 11,81Contactor 2 pols monofàsic per bombes dipòsits.

Connexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.8.4 U Fusibles SIEMENS 2RU 1116-1DB0 0,55

De ceràmica amb tensió màxima de 230 V i de 6A8.5 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 0,27

Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 20 mm8.6 m Cable PIRELLI SINTENAX 1,05

Cable del tipus manguera tripolar de 2x1,5mm2+1,5TCable d'alimentació de electrovàlvules de fertilització

Cable d'alimentació fins la bomba injectora fertilitzant.8.7 U Interruptor de nivell KOBOLD NKP 22,96

De construcció plàstica amb un grau de protecció IP64.Tensió de 24 VAC a 230VAC amb una potència màx.

de 40 W i 0,2A. Amb connexions M-16 i per rosca G ½”.8.8 U Canal de protecció UNEX 4,1

Canal de protecció de superfície, per allotjar cables.8.9 U Bossa brides UNEX 2247-0 2

Per subjectar el cable a les canals, cremalleres de plàstic 100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg

9.0 m Cable PIRELLI 1,45Cable del tipus multimanguera de 6x1,5mm2+1,5T

Cable apantallat per la connexió dels nivells dipòsits.9.1 U Controlador de processos OMRON model E5AR 150,6


Taula 13. Quadre de preus elementals de la instal·lació de fertilització de la finca.


18

2.6 Instal·lació Quadre Comandament En la taula 14a, s’observen els preus elementals del quadre de comandament.

Nº Unitats Descripció Preu (€/Ut)16.0 U Armari HIMEL CRN-1210/400 1.156,49



16.1 U Font d'alimentació SIEMENS PS307-10A 188,49Alimentació monofàsica de 120/230V AC i una tensió de

sortida de 24V DC. Amb una freqüència de xarxa de 50/60 HzEl seu pes és de 1,1 kg.

16.2 U Unitat central de procés SIEMENS CPU 314 859,41Alimentació 24 Vdc i consum màx. de 2,5 A. Equipat amb una memòria de 96 Kbytes per programa i dades. Memòria

càrrega de 8 Mbytes. Integra 256 comptadors/temporitzadors 1.024 canals digitals IN/OUT i 256 canals analògics IN/OUT

16.3 U Mòduls d'entrades digitals SIEMENS SM 321 291,2Alimentació 24 Vdc, aïllament de 500VDC i aïllament galvànic32 entrades digitals, i la connexió de sensors BERO a dos fils.

16.4 U Mòduls d'entrades analògiques SIEMENS SM 331 286,09Alimentació 24 Vdc, i protecció contra inversió de polaritat. connexió vuit entrades analògiques, quatre per resistències

16.5 U Mòduls sortides digitals SIEMENS SM 322 388,33Alimentació 24 Vdc, aïllament de 500VDC i aïllament galvànic

Connexió de 32 sortides digitals, i té un pes de 260 grams. 16.6 U Mòduls d'entrades/sortides digitals SIEMENS SM 323 390,7

Alimentació 24 Vdc, aïllament de 500VDC i aïllament galvànic 16 entrades digitals 24Vdc. 16 sortides digitals de 24Vdc/0,5A

16.7 U Perfil suport bastidor SIEMENS 6ES7 390-1BC00-0AA0 24,11Perfil metàl·lic de suport mecànic(bastidor) que rep els mòduls

16.8 U Pannell tàctil SIEMENS TP 270 10" 1029,75La pantalla és LCD en color de 10,4”del tipus STN,amb una


16.9 U Anemòmetre PROGRÉS model TS 231 142,61Alimentació de 5 a 12 V DC/10mA i un consum de 450 mW.

Rang de 0 a 65 m/s per velocitat del vent i de 1º a 360º per la direcció del vent. El pes és 800grams i un diàmetre de 55mm.

17.0 U Termòmetre/Psicòmetre OSAKA model CP 96 85,12Equipat amb sensor d’humitat relatiu de tipus condensador


(-30ºC +130ºC).Contingut en una caixa de Macrolon de IP 65.17.1 U Pluviòmetre DELTA OHM , model HD 2013.2 122,15


sortida analògica de tensió de 1 a 5 V o de corrent de 4-20mA.17.2 U Piranòmetre TECMES model TS 303 70,25



17.3 U Baròmetre LUFFT model BAROLUFFT 8355.03 69,23De tipus ceràmic capacitatiu.Pes 360 grams i gr.protecció IP54Alimentació 7 a 15 Vdc, amb In de 4 mA i una màx. de 20 mA. Sortida de 4-20 mA, amb connexió de borns. Amb un rang de

mesura de 0-1200 hPa i una precisió de ±1,5 hPa.17.4 U Polsador d'emergència SIEMENS SIRIUS 3SB30 00-0AA20 7,125


Un contacte (NA) i un (NC), de material plàstic i pes 0,081 Kg17.5 U Polsador SIEMENS SIRIUS 3SB32 02-0AA41 1,95


Taula 14a. Quadre de preus elementals del quadre de comandament de la finca.


19

En la taula 14b, es pot veure la continuació dels preus elementals de l’instal·lació del quadre de comandament de la finca de Vins i Caves Penedès.

Nº Unitats Descripció Preu (€/Ut)17.6 U Polsador SIEMENS SIRIUS 3SB32 03-0AA21 1,95


17.7 U Selector SIEMENS SIRIUS 3SB32 01-2KA11 3,55De dues posicions, maneta de color negre. Amb seqüència


17.8 U Leds de senyalització SIEMENS SIRIUS 3SB32 04-6BA20 3,1Leds amb lent d’anells concèntrics de color vermell.

És de plàstic, té un pes de 0,037 Kg i un diàmetre de 22 mm.17.9 U Leds de senyalització SIEMENS SIRIUS 3SB32 04-6BA40 3,1


18.0 U Diferencial trifàsic HAGER CFC 440M 100,12Interruptor diferencial de 4 pols amb intensitat nominal 40A.


18.1 U Diferencial trifàsic HAGER CDC 440M 150,28Interruptor diferencial de 4 pols amb intensitat nominal 40A.


18.2 U Magnetotèrmic trifàsic HAGER MP 425 89,16Interruptor magnetotèrmic de 4 pols amb intensitat de 25A.


Protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues.18.3 U Magnetotèrmic trifàsic HAGER MBA 410 45,16

Interruptor magnetotèrmic de 4 pols amb intensitat de 10A. Tensió nominal: 230/400V.Poder de tall UNE-EN 20317 6000A.


18.4 U Magnetotèrmic monofàsic HAGER MBA 210 22,36Interruptor magnetotèrmic de 2 pols amb intensitat de 10A.

Tensió nominal: 230/400V.Poder de tall UNE-EN 20317 6000A.Corba B, de regulació del magnètic entre 3 i 5 In.

Protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues.18.5 U Relé SIEMENS 3SF2 12,57


Connexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.18.6 m Cable PIRELLI PIREPOL UNE H07V-R 0,85


18.7 m Guia o perfil SIEMENS carril DIN 15mm 15,33Guia o perfil per regleter connexions cables quadre elèctric

18.8 U Regleter de connexions SIEMENS 8WA1011 41,31100 borns de connexió per fil de 1,5mm2 de secció, per


Taula 14b. Quadre de preus elementals del quadre de comandament de la finca.


20

2.7 Varis En la taula 15, s’observen els preus elementals del apartat varis de l’instal·lació del


Nº Unitats Descripció Preu (€/Ut)19.0 U Software programació SIEMENS SIMATIC PROTOOL V6.0 1050,9

Software de programació de la casa comercial SIEMENS. Per equips dedisplay en línia, per equips amb displays gràfics, per pannells tàctils, perpannells PC i per PC.

19.1 U Software programació SIEMENS SIMATIC STEP 7 V5.2 1421,75Software de programació de la casa comercial SIEMENS. Per equips S7-300/400.

19.2 U Instal·lació molí de vent hidràulic J.BORNAY 3000Conjunt d'accions i obres que s'han de realitzar per tal

de poder instal·lar el molí de vent hidràulic19.3 U Obra civil caseta reg, dipòsits i arquetes 9000


fonaments dipòsits, rases tubs i arquetes, etc.19.4 U Control de qualitat instal·lació projectada 816


19.5 U Seguretat i Salud en l'execució 612Aplicació de l'estudi bàsic de seguretat i salud en


Taula 15. Quadre de preus elementals diversos de la finca.

2.8 Mà d’Obra En la taula 16, s’observen els preus elementals de la mà d’obra de l’instal·lació del


Nº Unitats Descripció Preu (€/Ut)20.0 h Disseny i programació del Scada del pannell tàctil 30

Realització i simulació del programa de visualització i control del sistemade reg per el pannell tàctil TP 270.

20.1 h Disseny i programació del programa de control del sistema 30Realització i simulació del programa de control del sistema de reg perl'autòmat SIEMENS S7-300.

20.2 h Oficial 1ª Instal·lador Electricista 2020.3 h Operari Instal·lador Electricista 1520.4 h Oficial 1ª Instal.lador reg. 1820.5 h Operari Instal.lador reg. 12

Taula 15. Quadre de preus elementals de la mà d’obra de la finca.


21

3 Pressupost

3.1 Instal·lació del Pou de Suport

Nº Unitats Descripció Quantitat Preu (€/Ut) Import (€)1.0 U Bomba Sumergible BLOCH model 4XF-6-15T 1 1150,67 1.150,67 €

Potència 1,1 kw trifàsica.Cabal 1.800 litres/hora a 85 metres deprofunditat , i un pes de 16,1 kg.

1.1 m Tub acer TubiNOX model DIN 2463 85 21,02 1786,7Tub d'acer galvanitzat de 2"

1.2 U Brides TubiNOX model DIN 2576 34 11,84 402,56Brides metal·liques planes per soldar.Pressió nominal 10 bars.

De quatre forats,per les unions de les canonades de tub pou.1.3 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 100 3,15 315

tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 63mm, i un pes de 1,031 kg/m. Pressió nominal de 6 atmosferes

1.4 U Comptador d'aigua SIEMENS model BPZ 1 115,61 115,61Comptador d'aigua de cabal nominal 2 m3/h.

Connexions de 1i1/2" de llautó. Pressió nominal de 10 bars. 1.5 U Vàlvula AVK sèrie 41/60 1 35,97 35,97

Vàlvula de retenció de llautó de 2". Pressió nominal 10 bars.1.6 U Vàlvula AVK sèrie 75/10 1 42,8 42,8

Vàlvula de comporta de llautó de 2". Pressió nominal 10 bars1.7 U Cargols INOX IBERICA DIN 933 136 2,1 285,6

Cargols d'acer inoxidable M-14, de cap hexagonal.1.8 U Femelles INOX IBERICA DIN 934 136 0,68 92,48

Femelles d'acer inoxidable M-14 hexagonals.1.9 U Juntes de Goma AVK 17 2,5 42,5

Juntes de goma per brides de 2" DIN 2576Per garantir estanquietat tubs pou.

Colocades entre les brides de cada tub d'acer2.0 U Contactor SIEMENS SIRIUS 3RT 1015-1AP01 1 12,81 12,81

Contactor trifàsic per motor bomba pouConnexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.

2.1 U Relé tèrmic SIEMENS 3RU 1116-1DB0 1 19 19Relé tèrmic amb regulació de intensitat de 2,2 a 3,2 A

2.2 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 100 1,3 130Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 50 mm

2.3 m Cable PIRELLI SINTENAX 100 1,35 135Cable del tipus manguera tetrapolar de 4x2,5mm2+2,5T

Cable d'alimentació fins al pou.2.4 m Cable PIRELLI SINTENAX 100 1,15 115

Cable del tipus manguera tetrapolar de 4x1,5mm2+1,5TCable d'alimentació de la bomba dintre el pou.

2.5 U Sondes de nivell KOBOLD model NTB-231H-1H 3 42,53 127,59D'acer inoxidable amb un grau de protecció IP68.

La sortida és analògica de 4-20 mA, amb protecció per sobretensions de l’ordre de 30V/600W/1ms.

2.6 U Caixa de connexions LEGRAND 1 10,35 10,35Caixa de connexions estanca de superfície

2.7 U Borns de connexions SIGMA 7 0,62 4,34Borns de connexions de 16 mm de diàmetre 4Borns de connexions de 10 mm de diàmetre 3

2.8 U Kit de connexió especial 3M 1 20,32 20,32Kit de connexió especial per estanquietat pous

2.9 U Bossa brides UNEX 2247-0 2 2 4Per subjectar el cable pou s'usen cremalleres de plàstic

100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg3.0 m Cable PIRELLI 200 1,33 266


TOTAL INSTAL·LACIÓ POU DE SUPORT 5.114,30 €

Taula 16. Pressupost de l’instal·lació del pou de suport de la finca.


22

3.2 Instal·lació dels Dipòsits d’Aigua

Nº Unitats Descripció Quantitat Preu (€/Ut) Import (€)4.0 U Dipòsit d'aigua TOLMET 1 4.425 4425

Dipòsit principal,en forma de cilindre capacitat de 122,5 m3d’aigua. És metàl•lic amb base de formigó, fet amb xapes deferro unides amb cargols i una lona interior de plàstic.

4.1 U Dipòsit d'aigua pluvial REMOSA 1 996 995,58El dipòsit té forma de cilindre, és de poliester amb una capacitatde 10 m3 d’aigua.Soterrat a terra en un fonament.

4.2 U Dipòsit de decantació REMOSA 1 1.105 1105,24El dipòsit té forma de cilindre, és de poliester amb una capacitatde 7,5 m3 d’aigua.Soterrat a terra en un fonament.

4.3 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 100 1,42 142Tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 40mm, i unpes de 0,422 kg/m.PN de 6 atmosferes

4.4 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 100 1,08 108Tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 32mm, i unpes de 0,274 kg/m.PN de 6 atmosferes

4.5 U Comptador d'aigua SIEMENS model BPZ 2 85,61 171,22Comptador d'aigua de cabal nominal 1,5 m3/h.Connexions de 1"de llautó. PN de 10 bars.

4.6 U Vàlvula YORK sèrie 41/32 2 7,06 14,12Vàlvula de retenció de llautó de 1". PN 10 bars

4.7 U Filtre COYDO sèrie 3P 1 24,05 24,05Connexions d'entrada i sortida de 1", llautó. PN 8 bars

4.8 U Cartutx filtre COYDO RPA 20 SUPRA 1 2,66 2,66Cartutx filtre d'acer inoxidable,amb cabal 1800 l/h. Grau defiltració de 70um

4.9 U Colzes 90º BESLTRISA 6 2,9 17,4Colzes de 90º per tub polietilè de 40 mm de diàmetre.

5.0 U Colzes 90º BESLTRISA 6 1,36 8,16Colzes de 90º per tub polietilè de 32 mm de diàmetre.

5.1 U Vàlvules ROCA de 1" 2 9,44 18,88Vàlvula de seguretat, amb tara a 3 bars de pressió

5.2 U Contactor SIEMENS SIRIUS 2TG10 2 11,81 23,62Contactor 2 pols monofàsic per bombes dipòsits. Connexions decargols, per anar sobre guia carril DIN.

5.3 U Fusibles SIEMENS 2RU 1116-1DB0 4 0,55 2,2De ceràmica amb tensió màxima de 230 V, de 4 A i de 2,5 A.

5.4 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 125 1,3 162,5Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 50 mm

5.5 m Cable PIRELLI SINTENAX 45 1,05 47,25Cable del tipus manguera tripolar de 2x1,5mm2+1,5T. Cabled'alimentació fins al dipòsit aigües pluvials.

5.6 m Cable PIRELLI SINTENAX 68 1,15 78,2Cable del tipus manguera tetrapolar de 4x1,5mm2+1,5T. Cabled'alimentació de la bomba dipòsit de decantació.

5.7 U Interruptor de nivell KOBOLD N10-VA-1.2-SS-1PVC 2 39,48 78,96D'acer inoxidable amb un grau de protecció IP64. Alimentació de24 VAC a 230VAC amb una potència màx. de 10VA i 0,5A.Amb connexions per rosca G ½”.


5.9 U Borns de connexions SIGMA 18 0,62 11,16Borns de connexions de 16 mm i 10 mm de diàmetre.

6.0 m Cable PIRELLI 115 1,55 178,25Cable del tipus multimanguera de 6x1,5mm2+1,5T. Cableapantallat per la connexió dels nivells dipòsits

6.1 U Bomba CAPRARI DXN03 M/G 2 285 570Potència 0,3 Kw monofàsica. Cabal 1,5 litres/seg a 85 m deprofunditat , i un pes de 16,1 kg.

6.2 U Bossa brides UNEX 2247-0 1 2 2Per subjectar el cable bombes, cremalleres de plàstic

100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg

TOTAL INSTAL·LACIÓ DIPÒSITS AIGUA 8.473,15 €

Taula 17. Pressupost de l’instal·lació dels dipòsits de la finca.


23

3.3 Instal·lació del Capçal de reg En la taula 18a, es pot veure el pressupost de l’instal·lació del capçal de reg de la

finca de Vins i Caves Penedès.

Nº Unitats Descripció Quantitat Preu (€/Ut) Import (€)10.0 U Grup Pressió GRUNDFOS model HR CHV 1 2.145,40 2145,4

2 bombes centrífugues multicel•lulars verticals. Motors trifàsics potència de 1,1 kw de 400 volts/50Hz Cabal 16 m3/h a una h màx. de 90 m i pressió de 10 bars

10.1 U Filtre aspiració BETRISA model 10100010 1 50,04 50,04Filtre de malla, proporciona un cabal de 18 m3/h a unapressió màxima de 6 atmosferes. Connexió a rosca 2".

10.2 U Filtre aspiració BETRISA model 10100011 1 52,02 52,02Filtre de malla, proporciona un cabal de 20 m3/h a unapressió màxima de 10 atmosferes. Connexió a rosca 2".

10.3 U Filtre impulsió CAUDAL model 10FTARMT25 1 189,17 189,17metàl·lic galvanitzat.Volum 265 litres,cabal de 16-32 m3/h

Connexió rosca femella 2”. Capacitat 400 Kg de sorra.10.4 U Filtre impulsió BETRISA model 10100015 1 51,83 51,83


10.5 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-100 25 3,15 78,75tub de polietilè d'alta densitat PE-100 de

diàmetre 63mm. Pressió nominal de 10 atm.10.6 U Electrovàlvula GSR sèrie 49 5 95,15 475,75

De 2/2 víes, (NA) cos llautó i parts internes d'inox. Amb connexió rosca 2' i 1/2", i un pressió de 0-10 bars

10.7 U Vàlvula AVK sèrie 41/60 1 62,29 62,29Vàlvula retenció o antiretorn de llautó de 2' i 1/2".PN 10 bars

10.8 U Vàlvula AVK sèrie 75/11 4 25,75 103Vàlvula de bola de llautó de 2' i 1/2". Pressió nominal 10 bars

10.9 U Vàlvula ROCA de 2" 1 23,81 23,81Vàlvula de seguretat, amb tara a 5 bars de pressió

11.0 U Vàlvula esfera BETRISA PN 10 1 40,93 40,93Vàlvula de esfera de 2' i 1/2",de llautó DIN 17760 cromat

Rosca gas,Tº màx. 180ºC.Pressió nominal 10 bars11.1 U Colzes 90º BETRISA 4 16,3 65,2

Colzes de 90º per tub polietilè de 75 mm de diàmetre.11.2 U SIEMENS model SITRANS F M MAGFLO MAG 3100 1 149,75 149,75

Cabalímetre de cabal màxim de 17,7 m3/h.Connexions rosca de 2' i 1/2" llautó.Pressió nominal 10 bars

11.3 U Manòmetre SIEMENS QBM81 1 35,25 35,25Manòmetre de pressió de 1/2", mascle.Pressió nominal 10 bars

11.4 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-100 50 4,89 244,5tub d'alta densitat PE-100 de diàmetre 75mm. PN de 10 atm.

Taula 18a. Pressupost de l’instal·lació del capçal de reg de la finca.


24

En la taula 18b, es pot veure la continuació del pressupost de l’instal·lació del capçal de reg de la finca de Vins i Caves Penedès.

Nº Unitats Descripció Quantitat Preu (€/Ut) Import (€)11.5 U Peces de llautó SUDO

Enllaços roscats de 2' i 1/2" , llautó (M-M). 20 9,8 196Racors 3 peces de 2' i 1/2" , llautó (M-F). 10 20,19 201,9

Tes roscades de llautó de 2' i 1/2" , (F-F-F). 6 19,6 117,6Maniguets de llautó de 2' i 1/2" 4 11,3 45,2

Corbes de llautó de 2' i 1/2", (M-F) 6 16,57 99,42Reduccions hexagonals de 2' i 1/2" a 1/2" 2 13,46 26,92

11.6 U Contactor SIEMENS SIRIUS 3RT 1015-1AP01 2 11,81 23,62Contactor trifàsic per motors grup pressió

Connexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.11.7 m Cable PIRELLI SINTENAX 15 1,15 17,25


11.8 m Cable PIRELLI SINTENAX 90 1,05 94,5Cable del tipus manguera tripolar de 2x1,5mm2+1,5T

Cable d'alimentació de electrovàlvules del capçal de reg11.9 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 100 0,29 29

Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 25 mm12.0 U Variador de freqüència SIEMENS MICROMASTER 420 1 524,15 524,15


amb una freqüència de xarxa de 47 a 63 Hz.12.1 U Controlador de processos OMRON model E5AR 1 150,6 150,6


12.2 U Canal de protecció UNEX 5 4 20Canal de protecció de superfície, per allotjar cables.

12.3 U Bossa brides UNEX 2247-0 2 2 4Per subjectar el cable a les canals, cremalleres de plàstic

100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg12.4 m Cable PIRELLI 25 1,33 33,25


TOTAL INSTAL·LACIÓ CAPÇAL DE REG 5.351,10 €

Taula 18b. Pressupost de l’instal·lació del capçal de reg de la finca.


25

3.4 Instal·lació de la Xarxa de reg

Nº Unitats Descripció Quantitat Preu (€/Ut) Import (€)13.0 U Emisors o goters NETAFIM 164 4056 0,3 1216,8


Amb una capacitat de 5 m3 d’aigua.13.1 Filtre d'aigua BETRISA model 10100002 9 45,59 410,31


13.2 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 5000 0,29 1450tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de

diàmetre 16/13,2mm. Pressió nominal de 2,5 atm.13.3 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 1000 0,29 290


13.4 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-100 100 4,89 489tub de polietilè d'alta densitat PE-100 de diàmetre 75mm, i un pes de 1,470 kg/m.

Pressió nominal de 10 atmosferes13.5 U RAINBIRD sèrie PES-B model RAIRV250PESB 5 32,45 162,25


13.6 U RAINBIRD sèrie PES-B model RAIRV100PESB 26 18,11 470,86Electrovàlvula de 2/2 víes, amb depurador i regulador

de cabal. Amb una connexió de rosca 1"13.7 U Tes BETRISA 2 25,12 50,24

Tes per tub polietilè de 75mm de diàmetre.13.8 U Collarins de toma BETRISA 9 3,29 29,61

Collarins de toma reforçats de 75mm diàmetre.Amb sortida a rosca de 1' i 1/2" de plàtic

13.9 U Colzes 90º BETRISA 1 16,39 16,39Colzes de 90º per tub polietilè de 75mm de diàmetre.

14.0 U Colzes 90º BETRISA 9 2,9 26,1Colzes de 90º per tub polietilè de 40mm de diàmetre.

14.1 U Taps cegs BETRISA 3 8,81 26,43Taps cegs de politilè de 75 mm de diàmetre.

14.2 m Cable PIRELLI SINTENAX 250 1,75 437,5Cable tipus multimanguera apantallada de 25x1,0mm2+1,0T

Cable d'alimentació sensors d'humitat del sòl de la xarxa de reg14.3 m Cable PIRELLI SINTENAX 250 1,65 412,5

Cable del tipus multimanguera de 25x1,5mm2+1,5TCable d'alimentació de electrovàlvules de la xarxa de reg

14.4 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 100 0,29 29Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 25 mm

14.5 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 125 1,1 137,5Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 63 mm


14.7 U Regleter de connexions SIEMENS 8WA1011 1 15,2 15,226 borns de connexió per fil de 1,5mm2 de secció, per

anar sobre perfil o guia carril DIN14.8 U Sensors d'humitat IRROMETER WATERMARK 26 40,44 1051,44

Incorporen transmisor de senyal PROGRÉS.Sortida 4-20 mA14.9 m Cable PIRELLI 25 1,33 33,25


15.0 m Guia o perfil SIEMENS carril DIN 2 15,33 30,66Guia o perfil per regleter connexions cables sensors i vàlvules

TOTAL INSTAL·LACIÓ XARXA DE REG 6.898,89 €

Taula 19. Pressupost de l’instal·lació de la xarxa de reg de la finca.


26

3.5 Instal·lació del Sistema de Fertilització

Nº Unitats Descripció Quantitat Preu (€/Ut) Import (€)7.0 U Dipòsit fertilitzant REMOSA ref: CVCFP 5 D2 4 710,15 2840,6

De poliester tancats amb fons pla i estructura cilíndrica Amb les boques de sortida, entrada i tapa.

Amb una capacitat de 5 m3 d’aigua.7.1 U Filtre BETRISA model 10100002 4 24,06 96,24

Filtre de malla, proporciona un cabal de 2,0 m3/h a unapressió màxima de 6 atmosferes. Connexió a rosca 1".

7.2 m Tub Polietilè BETRISA BETRI-S PE-32 25 1,08 27tub de polietilè de baixa densitat PE-32 de diàmetre 32mm. Pressió nominal de 6 atm.

7.3 U Bomba GRUNDFOS model CHIE 4-30-A-W-G-BUBE 1 357,6 357,6centrífuga multicel•lular horitzontal. Motor monofàsicamb variador de freqüència incorporat. Potència de

0,55 kw de 240 volts/50Hz i consum de 4,30 - 3,60A . Cabal 4 m3/h a una h màx. de 58 m i pressió de 10 bars.

7.4 U Electrovàlvula GSR sèrie 49 5 50,15 250,75De 2/2 víes, (NA) cos llautó i parts internes d'inox.Amb connexió rosca 1", i un pressió de 0-10 bars

7.5 U Vàlvula YORK sèrie 41/32 1 7,06 7,06Vàlvula de retenció de llautó de 1".Pressió nominal 10 bars

7.6 U Col·lector JIMTEN 1 31,08 31,08Col·lector per tub polietilè de 32 mm de diàmetre.

7.7 U Collarins de toma BETRISA 1 3,29 3,29Collarins de toma reforçats de 75mm diàmetre.

Amb sortida a rosca de 1' i 1/2" de plàtic7.8 U Colzes 90º BETRISA 7 1,36 9,52

Colzes de 90º per tub polietilè de 32 mm de diàmetre.7.9 U SIEMENS model SITRANS F M MAGFLO MAG 1100 1 119,75 119,75

Cabalímetre de cabal nominal 5,0 m3/h.Connexions rosca de 1" llautó. Pressió nominal 10 bars

8.0 U Vàlvula BETRISA M/H PN 10 6 6,93 41,58Vàlvula de plàstic de 1" mascle - femella. PN 10 bars

8.1 U Enllaços brida BETRISA 4 1,31 5,24 Enllaços a brida roscada de 1", Pressió nominal 10 bars

8.2 U Enllaços rectes BETRISA 4 1,47 5,88 Enllaços rectes de 1' i 1/2" a 1", rosca - tub. PN de 10 bars.

8.3 U Contactor SIEMENS SIRIUS 2TG10 1 11,81 11,81Contactor 2 pols monofàsic per bombes dipòsits.

Connexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.8.4 U Fusibles SIEMENS 2RU 1116-1DB0 2 0,55 1,1

De ceràmica amb tensió màxima de 230 V i de 6A8.5 m Tub protector FUTURA SYSTEMS 100 0,27 27

Tub anillat protector de doble capa i diàmetre de 20 mm8.6 m Cable PIRELLI SINTENAX 100 1,05 105

Cable del tipus manguera tripolar de 2x1,5mm2+1,5TCable d'alimentació de electrovàlvules de fertilització

Cable d'alimentació fins la bomba injectora fertilitzant.8.7 U Interruptor de nivell KOBOLD NKP 8 22,96 183,68

De construcció plàstica amb un grau de protecció IP64.Tensió de 24 VAC a 230VAC amb una potència màx.

de 40 W i 0,2A. Amb connexions M-16 i per rosca G ½”.8.8 U Canal de protecció UNEX 8 4,1 32,8

Canal de protecció de superfície, per allotjar cables.8.9 U Bossa brides UNEX 2247-0 2 2 4

Per subjectar el cable a les canals, cremalleres de plàstic100 unitats/bossa, amb una resistència de 10kg

9.0 m Cable PIRELLI 100 1,45 145Cable del tipus multimanguera de 6x1,5mm2+1,5T

Cable apantallat per la connexió dels nivells dipòsits.9.1 U Controlador de processos OMRON model E5AR 1 150,6 150,6


TOTAL INSTAL·LACIÓ FERTILITZANT 4.456,58 €

Taula 20. Pressupost de l’instal·lació de fertilització de la finca.


27

3.6 Instal·lació Quadre Comandament

Nº Unitats Descripció Quantitat Preu (€/Ut) Import (€)16.0 U Armari HIMEL CRN-1210/400 1 1.156,49 1156,49



16.1 U Font d'alimentació SIEMENS PS307-10A 1 188,49 188,49Alimentació monofàsica de 120/230V AC i una tensió de

sortida de 24V DC. Amb una freqüència de xarxa de 50/60 Hz El seu pes és de 1,1 kg.

16.2 U Unitat central de procés SIEMENS CPU 314 1 859,41 859,41Alimentació 24 Vdc i consum màx. de 2,5 A. Equipat amb una memòria de 96 Kbytes per programa i dades. Memòria

càrrega de 8 Mbytes. Integra 256 comptadors/temporitzadors 1.024 canals digitals IN/OUT i 256 canals analògics IN/OUT

16.3 U Mòduls d'entrades digitals SIEMENS SM 321 1 291,2 291,2Alimentació 24 Vdc, aïllament de 500VDC i aïllament galvànic32 entrades digitals, i la connexió de sensors BERO a dos fils.

16.4 U Mòduls d'entrades analògiques SIEMENS SM 331 4 286,09 1144,36Alimentació 24 Vdc, i protecció contra inversió de polaritat. connexió vuit entrades analògiques, quatre per resistències

16.5 U Mòduls sortides digitals SIEMENS SM 322 2 388,33 776,66Alimentació 24 Vdc, aïllament de 500VDC i aïllament galvànic

Connexió de 32 sortides digitals, i té un pes de 260 grams. 16.6 U Mòduls d'entrades/sortides digitals SIEMENS SM 323 1 390,7 390,7

Alimentació 24 Vdc, aïllament de 500VDC i aïllament galvànic 16 entrades digitals 24Vdc. 16 sortides digitals de 24Vdc/0,5A

16.7 U Perfil suport bastidor SIEMENS 6ES7 390-1BC00-0AA0 1 24,11 24,11Perfil metàl·lic de suport mecànic(bastidor) que rep els mòduls

16.8 U Pannell tàctil SIEMENS TP 270 10" 1 1029,75 1029,75La pantalla és LCD en color de 10,4”del tipus STN,amb una


16.9 U Anemòmetre PROGRÉS model TS 231 1 142,61 142,61Alimentació de 5 a 12 V DC/10mA i un consum de 450 mW.

Rang de 0 a 65 m/s per velocitat del vent i de 1º a 360º per la direcció del vent. El pes és 800grams i un diàmetre de 55mm.

17.0 U Termòmetre/Psicòmetre OSAKA model CP 96 1 85,12 85,12Equipat amb sensor d’humitat relatiu de tipus condensador


(-30ºC +130ºC).Contingut en una caixa de Macrolon de IP 65.17.1 U Pluviòmetre DELTA OHM , model HD 2013.2 1 122,15 122,15


sortida analògica de tensió de 1 a 5 V o de corrent de 4-20mA.17.2 U Piranòmetre TECMES model TS 303 1 70,25 70,25



17.3 U Baròmetre LUFFT model BAROLUFFT 8355.03 1 69,23 69,23De tipus ceràmic capacitatiu.Pes 360 grams i gr.protecció IP54Alimentació 7 a 15 Vdc, amb In de 4 mA i una màx. de 20 mA. Sortida de 4-20 mA, amb connexió de borns. Amb un rang de

mesura de 0-1200 hPa i una precisió de ±1,5 hPa.17.4 U Polsador d'emergència SIEMENS SIRIUS 3SB30 00-0AA20 3 7,125 21,375


Un contacte (NA) i un (NC), de material plàstic i pes 0,081 Kg17.5 U Polsador SIEMENS SIRIUS 3SB32 02-0AA41 2 1,95 3,9


Taula 21a. Pressupost de l’instal·lació del quadre de comandament de la finca.


28

En la taula 21b, es pot veure la continuació del pressupost de l’instal·lació del quadre de comandament de la finca de Vins i Caves Penedès.

Nº Unitats Descripció Quantitat Preu (€/Ut) Import (€)17.6 U Polsador SIEMENS SIRIUS 3SB32 03-0AA21 2 1,95 3,9


17.7 U Selector SIEMENS SIRIUS 3SB32 01-2KA11 2 3,55 7,1De dues posicions, maneta de color negre. Amb seqüència


17.8 U Leds de senyalització SIEMENS SIRIUS 3SB32 04-6BA20 8 3,1 24,8Leds amb lent d’anells concèntrics de color vermell.

És de plàstic, té un pes de 0,037 Kg i un diàmetre de 22 mm.17.9 U Leds de senyalització SIEMENS SIRIUS 3SB32 04-6BA40 8 3,1 24,8


18.0 U Diferencial trifàsic HAGER CFC 440M 2 100,12 200,24Interruptor diferencial de 4 pols amb intensitat nominal 40A.


18.1 U Diferencial trifàsic HAGER CDC 440M 1 150,28 150,28Interruptor diferencial de 4 pols amb intensitat nominal 40A.


18.2 U Magnetotèrmic trifàsic HAGER MP 425 1 89,16 89,16Interruptor magnetotèrmic de 4 pols amb intensitat de 25A.


Protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues.18.3 U Magnetotèrmic trifàsic HAGER MBA 410 2 45,16 90,32

Interruptor magnetotèrmic de 4 pols amb intensitat de 10A.6000A.


18.4 U Magnetotèrmic monofàsic HAGER MBA 210 6 22,36 134,16Interruptor magnetotèrmic de 2 pols amb intensitat de 10A.

6000A.Corba B, de regulació del magnètic entre 3 i 5 In.

Protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues.18.5 U Relé SIEMENS 3SF2 35 12,57 439,95


Connexions de cargols, per anar sobre guia carril DIN.18.6 m Cable PIRELLI PIREPOL UNE H07V-R 100 0,85 85


18.7 m Guia o perfil SIEMENS carril DIN 15mm 2 15,33 30,66Guia o perfil per regleter connexions cables quadre elèctric

18.8 U Regleter de connexions SIEMENS 8WA1011 1 41,31 41,31100 borns de connexió per fil de 1,5mm2 de secció, per


TOTAL INSTAL·LACIÓ QUADRE COMANDAMENT 7.697,49 €

Taula 21b. Pressupost de l’instal·lació del quadre de comandament de la finca.


29

3.7 Varis En la taula 22, s’observa el pressupost de varis de l’instal·lació de la finca.

Nº Unitats Descripció Quantitat Preu (€/Ut) Import (€)19.0 U Software programació SIEMENS SIMATIC PROTOOL V6.0 1 1050,9 1050,9

Software de programació de la casa comercial SIEMENS. Per equips de display en línia, per equips ambdisplays gràfics, per pannells tàctils, per pannells PC i per PC.

19.1 U Software programació SIEMENS SIMATIC STEP 7 V5.2 1 1421,75 1421,75Software de programació de la casa comercial SIEMENS. Perequips S7-300/400.

19.2 U Instal·lació molí de vent hidràulic J.BORNAY 1 3000 3000Conjunt d'accions i obres que s'han de realitzar per tal

de poder instal·lar el molí de vent hidràulic19.3 U Obra civil caseta reg, dipòsits i arquetes 1 9000 9000


fonaments dipòsits, rases tubs i arquetes, etc.19.4 U Control de qualitat instal·lació projectada 1 816 816


19.5 U Seguretat i Salud en l'execució 1 612 612Aplicació de l'estudi bàsic de seguretat i salud en


TOTAL VARIS 15.900,65 €

Taula 22. Pressupost de l’instal·lació del varis de la finca.

Les dues medicions marcades en color (19.2 i 19.3), són dues activitats d’instal·lació que estan subcontractades a empreses alienes, les quals realitzaran aquest servei per al contractista. Els pressupostos d’aquestes activitats s’inclouen en el present projecte, en l’apartat de varis. Aquests pressupostos mostren la quantitat total a la que augmenten, però no s’hi desglossen els diferents treballs i materials de que es componen, ja que es tracta de pressupostos realitzats per empreses alienes.

3.8 Mà d’Obra En la taula 23, s’observa el pressupost de la mà d’obra de l’instal·lació de la finca.

Nº Unitats Descripció Quantitat Preu (€/Ut) Import (€)20.0 h Disseny i programació del Scada del pannell tàctil 40 30 1200

Realització i simulació del programa de visualització i controldel sistema de reg per el pannell tàctil TP 270.

20.1 h Disseny i programació del programa de control del sistema 40 30 1200Realització i simulació del programa de control del sistema dereg per l'autòmat SIEMENS S7-300.

20.2 h Oficial 1ª Instal·lador Electricista 104 20 208020.3 h Operari Instal·lador Electricista 104 15 156020.4 h Oficial 1ª Instal.lador reg. 142 18 255620.5 h Operari Instal.lador reg. 142 12 1704

TOTAL MÀ D'OBRA 10.300,00 €

Taula 23. Pressupost de la mà d’obra de l’instal·lació de la finca.


30

4 Resum del Pressupost

PRESSUPOST LICITACIÓ (P.L) 72.537,14 €

I.V.A 16% 11.605,94

Despeses Generals 5% (P.E.M) Benefici Industrial 8% (P.E.M)

3.209,615.135,37

CAPÍTOL RESUM IMPORT

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 84.143,08 €

TOTAL PRESSUPOST GENERAL 84.143,08 €

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL (P.E.M) 64.192,16 €

CAPÍTOL_6 INSTAL·LACIÓ QUADRE COMANDAMENT 7.697,49 €

CAPÍTOL_8 MÀ D'OBRA 10.300,00 €

CAPÍTOL_5 INSTAL·LACIÓ XARXA DE REG 6.898,89 €

CAPÍTOL_7 VARIS 15.900,65 €

CAPÍTOL_3 INSTAL·LACIÓ FERTILITZANT 4.456,58 €

CAOÍTOL_4 INSTAL·LACIÓ CAPÇAL DE REG 5.351,10 €

CAPÍTOL_1 INSTAL·LACIÓ POU DE SUPORT 5.114,30 €

CAPÍTOL_2 INSTAL·LACIÓ DIPÒSITS AIGUA 8.473,15 €

Puja el pressupost general a l’esmentada quantitat de VUITANTA QUATRE MIL CENT QUARANTA-TRES EUROS amb VUIT CÈNTIMS.


Signatures:


Automatització i control d’un sistema de reg per vinya

6. Estudis amb Entitat Pròpia Estudi Bàsic de Seguretat i Salut




DATA: abril / 2008

Automatització i Control d’un Sistema de Reg per Vinya Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

1

0.- FULL D’IDENTIFICACIÓ

PROJECTE D’AUTOMATITZACIÓ I CONTROL D’UN SISTEMA DE REG PER VINYA

Aquest estudi de seguretat i salut ha estat encarregat per Joan Sans (DNI: 39402732-B), com a gerent de la empresa VINS I CAVES PENEDÈS S.A. Carrer Teixidors nº9 , polígon la cometa (el Vendrell).

DNI: 39402732-B,

Adreça: C/ Teixidors nº9 , polígon la cometa.


Tel: 977 65 43 21


La realització del projecte ha esta a càrrec dels Sr. Marc Miquel Ripollès com a Enginyer de la empresa M2R Miquel Enginyeria.

DNI: 39722808-Z

Adreça: Av. Països Catalans nº 6


Tel: 977 12 34 56


Dades de la obra en qüestió:

Tipus: Automatització i control d’un sistema de reg per una vinya.

Adreça: Carretera de Sant Salvador (TV-212) s/n.

Població: el Vendrell

Promotor: Vins i Caves Penedès S.A.

Termini d’execució: El termini d’execució de l’obra és de 30 dies hàbils.

Tel: 977 65 43 21



Signatures:



2

0.- FULL D’IDENTIFICACIÓ ........................................................................................1

1 Compliment del R.D. 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció ...............................................................................3

1.1 Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra ...................................3

1.2 Identificació dels riscos......................................................................................5

1.3 Mitjans i maquinaria ..........................................................................................5

1.4 Treballs previs....................................................................................................5

1.5 Moviments de terres i excavacions ....................................................................6

1.6 Estructura ...........................................................................................................6

1.7 Instal·lacions ......................................................................................................7

2 Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D.1627/1997)..........................................................................................................................7

2.1 Mesures de prevenció i protecció ......................................................................7

2.2 Mesures de protecció col·lectiva........................................................................7

2.3 Mesures de protecció individual ........................................................................8

2.4 Mesures de protecció a tercers...........................................................................8

2.5 Primers auxilis ...................................................................................................9

3 Seguretat i Salut a les Obres ....................................................................................9

3.1 Relació de normes i reglaments aplicables ........................................................9

3.2 Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de trabajadores ...................................................................11

4 Impacte Ambiental...................................................................................................12

4.1 Alteració del paisatge.......................................................................................12

4.2 Contaminació del sòl........................................................................................12


3

1 Compliment del R.D. 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document.

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració.

Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores.

Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra.

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret.

La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut.

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).

1.1 Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva

recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: - El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja - L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves

condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació


4

- La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les

Instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors.

- La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses.

- La recollida dels materials perillosos utilitzats. - L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes. - L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de

dedicar a les diferents feines o fases del treball. - La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es

realitzi a l'obra o prop de l'obra.

Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: - Evitar riscos. - Avaluar els riscos que no es puguin evitar. - Combatre els riscos a l'origen. - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs

de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut.

- Tenir en compte l'evolució de la tècnica. - Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill. - Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització

del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.

- Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual. - Donar les degudes instruccions als treballadors.

L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines.

L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.

L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui


5

substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures.

Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

1.2 Identificació dels riscos. Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra

establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines.

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi.

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi.

Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

1.3 Mitjans i maquinaria - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitjes, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues, excavadores, camions, etc. - Caiguda de la càrrega transportada - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques

1.4 Treballs previs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes


6

- Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions

químiques)

1.5 Moviments de terres i excavacions - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques - Sobre esforços per postures incorrectes - Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar

1.6 Estructura - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions

químiques) - Riscos derivats de l'accés a les plantes - Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials


1.7 Instal·lacions - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobresforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes

2 Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D.1627/1997)

- Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres

subterranis

2.1 Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A

més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent.

Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...)

2.2 Mesures de protecció col·lectiva - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines

i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de

l'obra com en relació amb els vials exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i

descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents - Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra


8

- Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc

- Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements

(subsòl, edificacions veïnes) - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases - Utilització de paviments antilliscants. - Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de xarxat en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides - Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes

2.3 Mesures de protecció individual - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts

d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos - Utilització de mandils - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb

perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire. Totes les proteccions personals compliran la Normativa Europea (CE) relativa a

Equips de Protecció Individual (EPI).

2.4 Mesures de protecció a tercers - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la

calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar.

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega

- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes)

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)


9

2.5 Primers auxilis Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa

vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals

s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

3 Seguretat i Salut a les Obres

3.1 Relació de normes i reglaments aplicables (en negreta les que afecten directament a la Construcció)

Data d'actualització: 12/05/1998 Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de

construcción temporales o móviles RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97)

Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción Transposició de la Directiva 92/57/CEE

Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques

Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95)

Prevención de riesgos laborales

Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions:

RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97).

Reglamento de los Servicios de Prevención

Modificacions: RD. 780/1998 de30 de abril (BOE: 01/05/98)

RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo

RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà.

Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)

RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores


10

RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización

RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo

RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo

RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual

RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo

Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball

Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52)

Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción

Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53)

O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66)

Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956

O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40)

Reglamento general sobre Seguridad e Higiene

O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70)

Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica

Correció d'errades: BOE: 17/10/70

O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86)

Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene

Correcció d'errades: BOE: 31/10/86

O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87)

Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)


11

Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77)

Reglamento de aparatos elevadores para obras

Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81)

O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88)

Intrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras

Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90)

O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84)

Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto

O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87)

Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto

RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89)

Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo

O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71)

Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo

Correcció d'errades: BOE: 06/04/71

Modificació: BOE: 02/11/89

Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997

O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98)

S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció

3.2 Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de trabajadores

- R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos



12

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco


- Normativa d'àmbit local (ordenances municipals)

4 Impacte Ambiental

4.1 Alteració del paisatge L´impacte ambiental serà nul en el cas que es refereix a la alteració en el paisatge,

doncs tots els moviments de terres efectuats per la realització de les rases durant el transcurs de la obra, aquestes tornaran d’alguna manera al seu estat inicial i per tant, serà insignificant.

4.2 Contaminació del sòl. La viticultura convencional no acostuma a generar un impacte ambiental

considerable. Pel que fa a la contaminació de sòls i aqüífers, la viticultura no genera acumulacions de fertilitzants minerals i plaguicides, ja que la seva aplicació és molt puntual i controlada. Només en el cas d’arrancar un cultiu de vinya per tal de plantar-hi una nova vinya, sigui o no de la mateixa varietat, es recomana un any de no cultiu per tal que el sòl s’equilibri en nutrients per fer front al desenvolupament de la nova plantació.

Els coneixements que hi ha sobre la interactuació entre l’entorn i l’activitat agrícola encara són escassos i sovint els que es troben no són adaptables a les nostres circumstàncies (àrea mediterrània). Caldria avançar en aquest coneixement de base per poder millorar els dissenys de les finques i fer-les més competitives i biodiverses.

Una altra característica de la viticultura en general és l’alt grau de tecnificació que pot assolir. Tècniques de fertilització, reg, són habituals a l’hora d’obtenir un rendiment homogeni de la producció.


13

Històricament, tot el desplegament tecnològic que s’ha fet al voltant de la producció vitivinícola s’ha desenvolupat sota un plantejament convencional i productivista. Tot i això, en les últimes dècades, i degut bàsicament a la necessitat de produïr un producte de gran qualitat que pugui competir amb garanties al mercat internacional, s’han dedicat esforços per tal que les millores tecnològiques repercuteixin també en la qualitat del producte obtingut, en aquest cas, el raïm.


Signatures:


0


7. Annex 1 - Condicionants Medi Ambientals del Projecte




DATA: abril / 2008

Automatització i Control d’un Sistema de Reg per Vinya Annexes - Annex 1

1

Índex Annex 1 – Condicionants Medi Ambientals del Projecte

1 Condicionants Climàtics........................................................................................ 2

1.1 Observatori de Referència ............................................................................. 2

1.2 Exigències Climàtiques del Conreu............................................................... 2

1.3 Caracterització Climàtica .............................................................................. 3

1.3.1 Temperatures i Dades Tèrmiques .......................................................... 3

1.3.2 Període Vegetatiu i Règim de Glaçades ................................................ 5

1.3.3 Dades del Balanç Hídric ........................................................................ 5

1.3.4 Hores de Fred ........................................................................................ 7

1.3.5 Índex Climàtic ....................................................................................... 8

2 Condicionants Edafològics .................................................................................. 10

2.1 Introducció................................................................................................... 10

2.2 Descripció dels Perfils ................................................................................. 10

2.3 Anàlisi Química i de Textura dels Horitzons .............................................. 11

3 Condicionants Hídrics ......................................................................................... 13

3.1 Subministrament d’Aigua............................................................................ 13

3.2 Anàlisi de l’Aigua........................................................................................ 13

3.2.1 Contingut Total en Sals ....................................................................... 13

3.2.2 Pressió Osmòtica ................................................................................. 13

3.2.3 Càlcul del S.A.R (Relació d’Absorció de Sodi) .................................. 14

3.3 Classificació de l’Aigua .............................................................................. 14

4 Condicionants Biològics...................................................................................... 16

4.1 Introducció................................................................................................... 16

4.2 Identificació dels Agents ............................................................................. 16


2

1 Condicionants Climàtics

1.1 Observatori de Referència La finca de Vins i Caves Penedès està situada al terme municipal del Vendrell a la

comarca del Baix Penedès. Donava la seva proximitat al nucli urbà del Vendrell s’utilitzen les dades de l’observatori del Vendrell per tal d’elaborar el perfil climàtic de la zona.

En la realització de les dades climàtiques s’han tingut amb compte el següents documents:

- Caracterització agroclimàtica de la província de Tarragona. Ministeri de Agricultura, Pesca i alimentació (M.A.P.A) 1990.

- Atlas agroclimàtic nacional d’Espanya (M.A.P.A) 1980.

- Clima de la província de Tarragona. A.Lopez Bonillo 1988.

Les dades de localització i caracterització del observatori són:

Observatori del Vendrell

Municipi: Vendrell

Latitud: 41º 07 N

Longitud: 04º 56 E

Altitud: 114

Sèrie termomètrica: 1975-1990

Sèrie pluvimètrica: 1980-1990

Dades: pluviometria i termometria

1.2 Exigències Climàtiques del Conreu Cada cultiu necessita unes exigències bàsiques, tenint amb compte el tipus d’hivern,

d’estiu i el règim d’humitat. En el cas del cultiu de vinya s’estableixen aquestes exigències en el present apartat, seguint les indicacions de J.Papadakis. Així com les aportacions d’altres autors que estableixen els treballs de Thornwaite en relació al comportament dels conreus en àrees del món similar a les del present projecte.

Tipus de conreu: Vinya.

Tipus d’hivern: Ti (blat càlid), o més suaus.

Tipus d’estiu: M, (blat de moro).

Règim d’humitat: Me, (mediterrani sec), o reg.

Observacions:

- Exigències en fred anàlogues a les del blat.

- Les gelades tardanes li fan mal.

- L’estiu no ha de ser humit.

- Quan el clima no és semiàrid no necessita reg, però n’incrementa la collita.


3

1.3 Caracterització Climàtica

1.3.1 Temperatures i Dades Tèrmiques En aquest apartat es poden observar les dades estacionals i anuals per una primera

caracterització climàtica. La qual es detallarà més profundament en els apartats següents.


Tª mitjana estacional màx.

19,8 25,9 20,2 13,9

Tª mitjana estacional mitja

14,5 22,2 17,3 10,0

Tª mitjana estacional mín.

9,8 18,5 13,2 6,0

Dates primera i darrere glaçada enregistrades:

- primera glaçada.........................8 de desembre.

- darrera glaçada..........................1 de març.

En el quadre que segueix a continuació s’hi detallen les temperatures mensuals i anuals de l’observatori del Vendrell.


4

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. ANY Mitj. de les Tª max. absolutes

mensuals(Tmma) 18,5 19,8 22,0 23,7 25,7 29,0 30,8 31,2 29,0 25,9 22,0 19,1 31,8

Desviació típica de les Tª màx. Absolutes mensuals

1,7 2,1 2,1 2,1 1,8 2,1 2,2 2,1 1,6 1,7 2,3 1,5 2,5

Mitjana de les Tª màx. mensuals (Tmm)

13,3 14,3 15,6 17,5 20,3 24,0 26,7 26,9 25,3 21,4 17,1 14,2 19,7

Desviació típica mitjanes de les Tª màx. mensuals

1,5 1,5 1,1 0,9 1,0 1,7 1,5 1,3 1,2 1,3 1,3 1,4 4,9

Tª mitjana mensual de les mitjanes(Tm)

9,4 10,3 11,6 13,5 16,5 20,3 22,9 23,3 21,4 17,5 13,0 10,3 15,9

Mitjana de les Tª mín. Absolutes mensuals(tmma)

0,0 1,3 2,5 5,5 8,1 12,0 14,8 15,4 12,3 7,9 3,2 0,6 -1,1

Desviació típica de les Tª min. mensuals

2,3 3,0 2,0 1,9 1,9 1,9 2,3 1,5 2,5 2,9 2,4 2,1 1,9

Mitjana de Tª mín. Mensuals (tmm)

5,6 6,2 7,7 9,6 12,7 16,7 19,2 19,6 17,6 13,6 9,0 6,4 12,0

Desviació típica mitjanes de les Tª min. mensuals

1,5 1,6 1,5 1,3 1,2 1,3 1,3 1,2 1,5 1,9 1,8 1,3 5,0

Durada mitjana del període fred (t<7ºC)

* * - - - - - - - - - * 3

Dates primera i darrera gelada (t<7ºC)

- - 1 - - - - - - - - 8 -

Durada del període càlid (t>30ºC)

- - - - - - - - - - - - 0


5

1.3.2 Període Vegetatiu i Règim de Glaçades El període vegetatiu és aquell en el qual la temperatura mitjana de l’aire és superior

al zero de vegetació, definit en el conreu de la vinya com a 10ºC. En el cas de la zona del Baix Penedès el període s’estén des del 10 de Març fins al 27 de Novembre, això suposa un període vegetatiu de 263 dies.

A partir de les dades del quadre anterior es pot apreciar un període fred ( mitjana de les temperatures mínimes inferior a 7ºC) que comprèn els mesos de desembre, gener i febrer.

El risc total de glaçades es produeix quan la temperatura mitjana de les mínimes absolutes mensuals és inferior a 0ºC. En aquest cas , des del 1 de Gener fins al 1 de Febrer, suposant 31 dies l’any. Quedant un període de mig lliure de glaçades de 334 dies l’any des del 1 de Febrer fins el 31 de Desembre. Però per apreciar el risc real de les gelades hem de buscar en l’historia de la zona, la primera i l’última glaçada de l’any. Si es té amb compte aquesta dada del quadre del apartat anterior, es pot apreciar un període lliure de glaçades de 283 dies. Que va des del 1 de Març al 8 de Desembre.

1.3.3 Dades del Balanç Hídric Tot seguit s’exposen les dades estacionals i anuals per una primera caracterització

climàtica , que es detalla més endavant en forma de quadre.

- Pluviometria mitjana anual (mm) = 483,8

- Evapotranspiració potencial mitjana anual d’acord a Thornwaite (mm) = 808,2

- Nombre mitjà de dies de pluja a l’any = 54

- Nombre mitjà de dies de neu a l’any = 0,2


Pluviometria mitjana estacional

122,2 86,1 188,5 88,0

ETP mitjana estacional 164,6 375,5 200,1 91,0

En el quadre de la següent pàgina es detallen les dades relatives al balanç hídric enregistrat durant el període 1980-1990 a l’observatori del Vendrell. Es calcula l’evapotranspiració potencial a partir de la temperatura i la latitud del lloc, sense tenir amb compte el clima , el sòl o el cultiu(mètode de Thornwaite,). Aquest mètode s’ha utilitzat en els primers treballs de reg i en publicacions oficials( Caracterització agroclimàtica de la província de Tarragona), però té l’inconvenient que en les regions més àrides o zones poc plujoses ens aporta dades inferiors a les reals. Així doncs, aquestes dades tenen només un valor de dades de referència.


6

BALANÇ HÍDRIC (Mètode de Thornwaite)

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. ANY Pluviometria mitjana (mm) 29,3 22,1 30,0 40,3 46,9 28,6 14,6 45,9 80,2 65,9 47,4 32,6 483,8

ETP (mm) 20,9 23,9 36,5 50,2 77,9 110,5 135,4 129,6 99,3 65,9 34,9 23,2 808,2 Índex d’humitat ( precipitació/ETA)

1,4 0,92 0,82 0,8 0,6 0,26 0,11 0,35 0,8 0,92 1,36 1,4 -

Variació de reserva (Vr) 8,4 -1,8 -6,5 -9,9 -12,1 0 0 0 0 0 12,5 9,4 - Reserva (R) mm 30,3 28,5 22,0 12,1 0 0 0 0 0 0 0 21,9 -

ETA (Evapotranspiració real) 20,9 23,9 36,5 50,2 59,0 28,6 14,6 45,9 80,2 65,9 34,9 23,2 - Duració mitjana del període

sec - - - - 0,5 * * * * 0,5 0,5 - 4,5mes

Dèficit hídric (D) - - - - 18,9 81,9 120,8 83,7 19,1 - - - 359,7 Excés d’humitat (E) - - - - - - - - - - - - -

Vr = Pluviometria mitjana – Etc ; R = acumulació de Vr a partir del mes en que la precipitació > ETc ; D = ETc – ( Precipitació + Vr) ;

ETA = Etc – D ; %5,441002,8087,359100

ETPDtot (Id) daridessaÍndex =∗=∗= ; Índex d’excés d’humitat (Ie) = 0100

ETPEtot =∗ ;

Índex hídric (Ih) = Ie – 0,6 Id = 0 – 0,6*44,5 = -26,7


7

El mètode de Blaney-Criddle amb les dades del percentatge diari mitjà d’hores diürnes és molt important alhora d’establir les necessitats hídriques en l’instal·lació de reg. Ja que amb aquest mètode es pot obtenir la ETc mensual, evapotranspiració del cultiu( dada de partida pel càlcul de les necessitats hídriques del cultiu.

G F Mr A Mg J Jl A S O N D AnyTª mitjana

(Tm) 9,4 10,3 11,6 13,5 16,5 20,3 22,9 23,3 21,4 17,5 13,0 10,3 15,9

% diari mitjà

d’hores diürnes

0,22 0,24 0,27 0,30 0,32 0,34 0,33 0,31 0,28 0,25 0,22 0,21 -

Factor d’ús consumptiu

(f)

2,74 3,08 3,63 4,30 5,03 5,93 6,16 5,84 5,03 4,04 3,10 2,70 -

Tenint amb compte el percentatge d’humitat realtiva, el vent i la insolació, es calcula gràficament l’evapotranspiració del cultiu de referència Eto. ( Els gràfics s’extreuen del llibre “ necesidades de agua de los cultivo”. FAO. Roma 1989).

Humitat relativa: alta ( durant tot l’any).

Insolació: mitjana des de Maig fins l’Agost, la resta es considera baixa.

Vents: Moderats des de Desembre fins l’Abril, la resta es considera feble.

A partir d’aquestes dades es troba el gràfic adequat i es busca la ETo a partir de (f). Per posar un exemple, hi ha un gràfic que correspon als mesos que es caracteritzen per tenir una humitat relativa alta, una insolació mitjana i uns vents moderats. Per tant hi haurà 9 gràfics possibles, per tant 9 combinacions.

Una vegada es troba la ETo , s’està en disposició de calcular la ETc d’acord amb l’equació ETc = Kc*ETo, on Kc és el coeficient de cultiu ( que varia en funció del mes, de la cobertura vegetal i del clima de la zona).

G F Mr A Mg J Jl A S O N D Any

ETc mm/mes

20,1 29,4 58,9 76,5 110,1 129,0 141,1 131,8 88,5 61,5 36,0 34,1 858,1

Kc - - - 0,45 0,45 0,65 0,65 0,65 0,65 0,45 0,45 0,30 -

ETc mm/mes

- - - 34,4 49,5 83,8 91,7 85,6 57,5 28,2 16,2 10,2 -

1.3.4 Hores de Fred La determinació de les hores de fred ens permet valorar la possibilitat d’adaptació de

diferents varietats de vinya o altres cultius en una zona determinada. Com no hi ha un mètode únic per calcular-ho , s’utilitza dos dels mètodes més habituals.


8

- Mètode de Tabuenca:

Es basa en el càlcul de l’equació : y = 700,4 – 48,6T on Tm és la temperatura mitjana del mes.

S’aplica als mesos de Novembre, desembre, Gener, Febrer i Març.

y (N) = 700,4 – 48,6*13) = 68,6

y (D) = 700,4 – 48,6*10,3) = 199,8

y (G) = 700,4 – 48,6*9,3) = 248,4

y (F) = 700,4 – 48,6*10,3) = 199,8

y (M) = 700,4 – 48,6*11,6) = 136,6

y (Total) = 853,2 hores de fred.

- Mètode de Motta:

Aquest mètode es basa en el càlcul de l’equació: y = 485-28,5Tm .

S’aplica als mesos de Novembre, desembre, Gener, Febrer i Març.

y (Anual) = 878,8 hores de fred.

1.3.5 Índex Climàtic Usant els següents índexs climàtics es demostra la caracterització climàtica de la

zona en qüestió, de les possibilitats naturals i intrínseques d’aquesta per la producció d’un producte específic. En aquest cas de raïm negre, de la varietat francesa “Cabernet Sauvignon”.

Integral tèrmica activa:

Es calcula sumant els graus diaris durant el període actiu de vegetació, és a dir la suma de temperatures actives. La integral tèrmica activa ens condicionarà el moment de la maduració. Amb les dades de l’estació meteorològica del Vendrell, la ITA és de 4689º, una xifra superior als mínims definits pel cultiu per Marcilla, o Branas, o Pulliat i Anget.

Integral tèrmica eficaç (ITE): Winkler i Amerine

Per realitzar el càlcul ITE es pren com a mesura 10ºC, com a zero vegetatiu. Es calcula ITE durant el període en que la temperatura mitjana és superior als 10ºC ( període vegetatiu de la vinya). La integral tèrmica eficaç (ITE) pel període actiu de la vinya, en la zona del Baix Penedès és de 2166,8º, calculats mitjançant la fórmula ITE = ∑(Tm -10º). Es considera que el període actiu de la vinya va des de l’Abril fins al Setembre, ambdós inclosos.

Utilitzant les característiques climàtiques de Winkler i Amerine per la ITE, es determinen les següents zones climàtiques:

- Zona climàtica I : ITE < 1371,8º

- Zona climàtica II : 1371,8º < ITE < 1649º

- Zona climàtica III : 1649º < ITE < 1926,8º

- Zona climàtica IV : 1926,8 < ITE < 2204º

- Zona climàtica V : ITE > 2204º


9

Segons aquesta classificació el Vendrell es troba en la zona climàtica IV. És una zona de varietats de cicle llarg on es poden fer vins naturals dolços, però en anys càlids els fruits tenen tendència a presentar una acidesa baixa. Els vins blancs i els negres són satisfactoris si es realitza un control de fermentació. Igualment, és una zona apta pel reg.

Índex heliotèrmic: Branas, Bernon i Levadoux

El valor mínim d’aquest índex heliotèrmic de Branas (P.H) pel cultiu de vinya és de 2,6. Aquest índex ens relaciona l’acumulació de calor diària per sobre dels 10ºC amb la insolació real diària en el període actiu de la vinya. Seguint la fórmula P.H = ITE* insolació real diària*10-6.

Les dades de la insolació real diària , es mesuren a partir de les dades de l’observatori del Vendrell, on la mesura és de 3150.

P.H = ITE* insolació real diària*10-6 P.H = 2166,8*3150*10-6 = 6,82

El resultat que s’obté és molt superior a la necessària per tant la zona és apte pel cultiu de vinya.

Índex bioclimàtic de Hidalgo:

Aquest relaciona les temperatures eficaces (Te) amb la il·luminació eficaç (le), principal responsable de la fotosíntesi, amb la precipitació anual (P), segons la següent fórmula:

310** −∑ ∑=P

leTeIBC

11,1410*8,4833150*8,2166 3 == −IBC

L’equilibri òptim de l’índex de Hidalgo pel cultiu de la vinya està dintre el marge de valors de 10-18, essent en aquest cas dintre d’aquest marge, per tan s’està dintre dels límits establerts pel conreu de la vinya.

Classificació agroclimàtica de Papadakis:

És la classificació més correcte per tal de orientar i/o afirmar el cultiu en qúestió per la zona d’estudi. Per determinar aquesta classificació es necessiten les següents dades:

Tipus d’hivern: del tipus Citrus (Ci)

- Tª mitjana de les mínimes del mes de més fred (Gener) = 5,6ºC.

- Tª mitjana de les mínimes absolutes del mes de més fred (Gener) = 0ºC.

- Tª mitjana de les màximes del més fred (Gener) = 13,3ºC.

Tipus d’estiu: del tipus Oryza (O)

- Tª mitjana de les màximes del mes més càlid (Agost) = 26,9ºC.

- Tª mitjana de les mínimes del mes més càlid (Agost) = 19,6ºC.

- Mitjana de les mitjanes de les màximes del 6 mesos més càlids = 24,1ºC.

- Estació mínima lliure de glaçades ( tmma > 7ºC) = 20-IV – 6-XI.

- Estació disponible lliure de glaçades ( tmma > 2ºC) = 1-III – 8-XII.


10

Règim tèrmic: mediterrani càlid (MA).

Règim d’humitat:

- Mesos humits (1h > 1) = Novembre, Desembre, Gener.

- Mesos intermitjos (1>1h < 0,5) = Febrer, Març, Abril, Maig, Setembre, Octubre.

- Mesos secs (1h < 0,5) = Juny, Juliol Agost.

Règim: Mediterrani sec (Me)

Tipus climàtic: Mediterrani Marítim. Segons les dades de la classificació agroclimàtica de Papadakis i de les exigències climàtiques dels conreus, desenvolupades a l’apartat 1.3.2 podem afirmar que la zona en qüestió és apte i favorable pel cultiu de vinya.

2 Condicionants Edafològics

2.1 Introducció La caracterització edafològica a estat realitzada en tres punts de la finca de Vins i

Caves Penedès. De cada punt s’han extret mostres a diferent profunditat, analitzades en el laboratori d’anàlisi i diagnosi de sòls , vegetals i aigües de la Generalitat de Catalunya.

2.2 Descripció dels Perfils

A la zona establerta per la plantació de vinya , es realitza uns sondatges en els diferents sectors del terreny. La característica més important en la descripció del terreny és la suau pendent a la que està sotmès, així com la seva orientació nord-oest.

El sòl és de tipus fersialític lleugerament pedregós i moderadament permeable. Es pot definir com un sòl de secà , mitjanament profund i sense drenatges. No hi ha cap tipus de factor limitant per l’ús agrícola del terreny.

Des del punt de vista històric, és un terreny al qual s’hi ha conreat cereal però fa més de cinc anys i actualment no consta de cap tipus de cultiu.

Perfil 1er horitzó: mostra 1.1 , profunditat 0-30 cm.

És un horitzó força airejat, amb alguna presència d’elements grossos, de grava a grava grossa, distribuïts irregularment. La textura és franco-argilosa i la distribució és de 34% sorra, 34% argila i 32% llim. L’estructura és moderada, amb blocs angulars-granulars. És de color marronós amb poca presencia d’arrels fines distribuïdes irregularment.

Perfil 2on horitzó: mostra 1.1 , profunditat 30-60 cm.

Horitzó amb pocs elements grossos i distribuïts irregularment, de grava. Amb una textura franc-argilós, distribuïda en un 35% de sorra, 34% d’argila, i 31% de llim. L’estructura és angular-polièdrica , mitjanament compacte i poc arenosa, per tant la planta pot establir el seu sistema radicular sense gaires complicacions. El color és marronós-fosc, amb absència de tonalitats blavoses i morades, amb poca presència d’arrels fines.


11

2.3 Anàlisi Química i de Textura dels Horitzons Les mostres presses en l’anàlisi han estat extretes de 0-30 cm de profunditat per la

determinació del sòl i de 30-60 cm per l’anàlisi del subsòl.

El contingut en matèria orgànica és baix, oscil·la entre el 0,75% i el 1,25%, això implica realitzar un abonament ric en matèria orgànica.

Un dels factors importants a l’hora d’escollir el portaempelt és el contingut de calcària activa , que en aquest cas és alt del 10 al 15%.

Un altre dels factors importants és el pH a l’aigua, que es troba entre 8,04 i 8,37.

El C.I.C( capacitat d’intercanvi catiònic) és relativament baix , però al tractar-se d’un sòl franc-argilós es pot considerar com a correcte.

El contingut de fòsfor i calci el podem considerar mitjà-baix , mentre que el magnesi és bastant elevat segons els valors adequats per vinya mediterrània.

El sodi i el potassi s’acosten als valors normals per aquest tipus de vinya mediterrània. Mentre que la sal és correcte, al ésser un sòl franc-argilós no presenta problema algun de salinitat.

Tot seguit s’adjunta els informes d’anàlisi realitzats per l’Estació de Viticultura, Enologia i Fruticultura de Reus pertanyent a l’Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat de Catalunya.


12

Informe dels resultats d’anàlisi del sòl realitzat per l’estació de Viticultura, Enologia i Fruticultura de Reus:


13

3 Condicionants Hídrics

3.1 Subministrament d’Aigua La finca de Vins i Caves Penedès disposa de dos pous com a font de subministrament

d’aigua, amb la corresponent autorització de l’ajuntament municipal del Vendrell i el registre actual de la junta d’Aigües. En el plànol numero tres es pot observar la localització dels dos pous de la finca.

3.2 Anàlisi de l’Aigua L’empresa encarregada de l’estudi i anàlisi de l’aigua dels pous de la finca de Vins i

Caves Penedès és EMATSA ( empresa municipal mixta d’aigües de Tarragona S.A).

Els resultats obtinguts d’aquests anàlisis són els següents que tot seguit es descriuen:

pH =7,99 ; Conductivitat (μS/cm a 20ºC) = 1422 ; Clorurs (mg Cl-/l) = 168 ;

Nitrats (NO3/l) = 60.

3.2.1 Contingut Total en Sals

S’utilitza el principi de que la quantitat de sals dissoltes i ionitzades en l’aigua , és proporcional a la quantitat de corrent que passarà a través d’aquesta. Donat que la majoria de sals són molt solubles i ionitzables, es compleix que:

KCEST *= (1)

ST: concentració de sals totals en mg/l.

CE: conductivitat elèctrica en microohms/cm.

K: constant de proporcionalitat (0,64).

ltotalssalsgrlmgST /91,0/08,9101422*64,0 === (1)

3.2.2 Pressió Osmòtica Relacionem la conductivitat elèctrica amb la pressió osmòtica (Po) , mitjançant la

fórmula:

CEPo *36,0= (2)

Po : pressió osmòtica en atmosferes.

CE : conductivitat elèctrica en microohms/cm.

.51,01422*36,0 atmPo == (2)

En la vinya convé tenir unes necessitats osmòtiques baixes per tal de cobrir les necessitats hídriques. L’aigua és més efectiva quan menor sigui la seva pressió osmòtica, i per tant la seva salinitat.


14

3.2.3 Càlcul del S.A.R (Relació d’Absorció de Sodi) Aquesta mesura ajuda a fer una classificació de l’aigua i a preveure algun possible

risc de salinitat i/o alcalinització. La relació d’absorció de sodi (S.A.R) ens indica la proporció relativa del ió de sodi i els ions de calci i magnesi:

( )( ) 2/12/1..

++++

+

+=

MgCaNaRAS (3)

Na+ : 1,59 meq/l.

Ca++ : 3,21 meq/l.

Mg++ : 2,70 meq/l.

( )( )lmeqRAS /05,1

70,221,32/159,1.. 2/1 =+

= (3)

3.3 Classificació de l’Aigua Segons les normes Riverside, amb un SAR<10 i una conductivitat elèctrica(CE)

entre l’interval 0,75<CE<2,25 miliohms/cm, es classifica l’aigua del tipus C3-S1. Es tracta d’una aigua amb risc de salinitat i un baix perill d’alicalinització. Seguint el prescrit pel ministeri d’Agricultura , Ramaderia i Pesca , una qualificació d’aigua C3-S1 presenta un risc de salinització petit segons els resultats i es classifica com aigua apte i favorable pel reg.

Tot seguit ,en la següent pàgina ,s’adjunta el informe d’anàlisi de l’aigua de la finca a càrrec de EMATSA.


15

Informe dels resultats d’anàlisi de l’aigua realitzat per l’empresa EMATSA:


16

4 Condicionants Biològics

4.1 Introducció En aquest apartat s’anomenen els agents biològics que poden condicionar el

desenvolupament de la vinya en la zona del Penedès. Els condicionants del medi biòtic estan descrits en els estudis de medi de la zona del Penedès, en l’explotació de Vins i Caves Penedès o identificats en el mateix camp.

4.2 Identificació dels Agents Dins del diferents tipus de agents es remarquen aquells que seran objecte de control,

ja sigui per el seu grau de perillositat o per la seva presència. La resta de condicionants poden considerar-se en el cas de diagnòstics o campanyes de protecció promogudes pel Servei de Protecció dels Vegetals del DARP.

- Àcars : Erinosi ( Eriophyes vitis Pgst)

- Bacteris : no s’en destaca cap a la zona.

- Fongs : es troben diferents tipus de fongs en aquesta zona com ara; aspergillus, botritis(podridura gris), mildiu, rhizopus, oidi i melura o cendrosa.

- Insectes: Papallona del raïm i cuc o corc del raïm.

- Males herbes : Blet, ravanissa i panissola.

- Nematodes : no s’en destaca cap a la zona.

Automatització i Control d’un Sistema

de Reg per Vinya

7. Annex 2 – Disseny del Reg




DATA: Abril / 2008

Automatització i Control d’un Sistema de Reg per Vinya Annexes – Annex 2

2

Índex Annex 2 Disseny del Reg

1 Introducció............................................................................................................. 3

1.1 Objectius del Reg .......................................................................................... 3

1.2 Condicions Preliminars ................................................................................. 3

1.3 Avantatges del Regadiu en Front del Secà .................................................... 3

2 Disseny del reg ...................................................................................................... 4

2.1 Consideracions Generals ............................................................................... 4

2.2 Mètodes de Reg ............................................................................................. 4

2.3 Elecció del mètode de reg.............................................................................. 5

2.4 Programació del Reg ..................................................................................... 5

2.5 Dosis de Reg.................................................................................................. 5

2.6 Mòdul de Reg ................................................................................................ 6

2.7 Freqüència de Reg ......................................................................................... 6

2.8 Rendiment de Reg ......................................................................................... 6

2.9 Efectes Directes del Reg Sobre la Producció de la Vinya............................. 7

2.10 Elecció del Sistema de Reg o d’Irrigació per Vinya ................................. 7

3 Fertilització o Abonament ..................................................................................... 8

4 Automatització del Reg ......................................................................................... 9

4.1 Conceptes Generals ....................................................................................... 9

4.2 Avantatges i Inconvenients de l’Automatització........................................... 9

4.3 Reg Automàtic Programat ............................................................................. 9

4.4 Característiques Generals de l’Automatització ........................................... 10


3

1 Introducció

1.1 Objectius del Reg El reg té com a fi subministrar o aportar l’aigua necessària al cultiu en aquest cas

vinya, per tal de garantir el creixement del seu fruit en èpoques de sequera. O sigui que és un element de suport.

Però l’aportació d’aquesta aigua s’ha de realitzar amb la màxima eficiència , evitant el seu malbaratament així com efectes secundaris al cultiu per culpa d’un accés.

Per obtenir un gestió ideal de l’aigua primer serà necessari conscienciar als productors, conèixer bé els cultius i les seves necessitats hídriques. I finalment realitzar una gestió eficaç amb un sistema adequat a cada tipus de conreu, utilitzant així l’aigua necessària i rentabilitzar el recursos existents.

L’aigua s’ha convertit en un bé molt preuat a nivell mundial ja que l’efecte hivernacle, el canvi climàtic , la limitació dels recursos existents, el malbaratament que han fem la gent i la mala gestió en aquest àmbit han fet que cada dia tingui més importància el seu estalvi.

1.2 Condicions Preliminars Donada la demanda d’objectius del client o promotor es proposa instal·lar un sistema

de reg que permeti assegurar les collites i evitar la irregularitat de produccions deguda a les sequeres periòdiques a més d’incrementar la productivitat fins als límits autoritzats pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès.

La legislació actual permet el reg de la vinya quan la seva producció va destinada a l’elaboració de vins de taula. Pel que fa els vins emprats en Denominació D’Origen, cada consell Regulador n’ha de donar el vist i plau, però en la gran majoria d’ells s’accepta el reg com element de suport.

L’aplicació d’un sistema de reg no perjudica la qualitat del most obtingut, sempre i quan s’utilitzi una tecnologia adient. És a dir, és l’aplicació idònia en la conducció d’espatllera. I a més aquesta xarxa de reg no és incompatible amb una possible mecanització de les labors del conreu.

1.3 Avantatges del Regadiu en Front del Secà El plantejament del sistema de reg des del punt de vista d’objectius del projecte, és

una tècnica que permetrà assegurar les collites de la vinya en anys de sequera i a facilitar l’adaptació de la vinya al canvi climàtic. Igualment ajuda a augmentar la productivitat fins als límits autoritzats pel reglament del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès.

Des del punt de vista agrònom es pretén:

- Assegurar la homogeneïtat de les produccions pel que fa a la qualitat i quantitat de la verema i així s’evita els problemes de secada que periòdicament limiten les produccions. I que amb el canvi climàtic es veuen cada dia més afectades, per aquestes sequeres i calors fora del clima habitual.


4

- Mantenir una taxa d’humitat al sòl dins dels intervals òptims en els moments fisiològicament crítics del cicle vegetatiu. És a dir, en l’època de creixement i a l’inici de la maduració del raïm.

- Millora de la qualitat i quantitat de producció en varietats de rendiment menys elevats com és el cas del “Cabernet Sauvignon”.

2 Disseny del reg

2.1 Consideracions Generals En el disseny del sistema de reg s’han de tenir una sèrie de premisses fonamentals:

- L’aigua s’ha de captar , transportar i distribuir.

- La quantitat d’aigua disponible té que ésser suficient per les necessitats del cultiu.

- El regant té que ésser capaç de fer-lo servir adequadament.

Per el disseny de regs s’ha de tenir amb compte el tamany, el tipus de parcel·la , el tipus de cultiu i totes les necessitats que comporta el sistema de reg.

2.2 Mètodes de Reg Podem considerar que en general els sistemes de irrigació més freqüents plantejats

són tres:

- Exudació o reg per gravetat

- Reg per aspersió, (microaspersió en el cas de vinya).

- Reg localitzat o per degoteig

En base aquests tres tipus o mètodes de reg, s’han dut a terme nombrosos sistemes de reg, segons les condicions específiques d’utilització d’aquests. Entenen com a tal el conjunt de instal·lacions necessàries, que partint dels mateixos principis s’han modificat i adaptat a les condicions particulars de cada reg. Buscant sempre la millora del rendiment, per tal facilitar la feina al regant.

Les diferències entre aquests tres tipus de reg, venen determinades per la forma en que cada mètode aporta l’aigua a la planta. I segons el rendiment o eficiència de cada mètode de reg és necessari una major quantitat d’aigua en el capçal de reg del sistema. Aquesta quantitat d’aigua dependrà de les pèrdues que es produeixen en el sistema fins que l’aigua arriba a la planta.

Les principals diferències entres aquesta mètodes són diverses, heus aquí les més fonamentals entre ells:

- El reg per gravetat no necessita energia, però si sistematització del terreny. Tot el contrari passa en els altres dos mètodes.

- El reg per gravetat i el reg per aspersió mullen tot el terreny, mentre que el reg per degoteig només aporta l’aigua a una fracció de la superfície del terreny. Aquesta fracció és variable segons el tipus de cultiu i la localització de les seves arrels.


5

- El reg per degoteig i el reg per aspersió, són més moderns que el reg per gravetat. Això implica una major tecnologia, tan en la fabricació dels seus elements, com en la realització d’un òptim disseny.

2.3 Elecció del mètode de reg Aquesta elecció dependrà de diversos factors:

- Topografia del terreny.

- Característiques hidrofísiques del terreny.

- Quantitat i qualitat de l’aigua.

- Disponibilitat , preu i qualificació de la mà d’obra.

- Funció de producció i rendiment econòmic del cultiu.

- Inversió i costos de funcionament del reg escollit.

2.4 Programació del Reg El reg té com a fi subministrar o aportar l’aigua necessària al cultiu en aquest cas

vinya, per tal de garantir una collita òptima en quantitat i qualitat. Garanteix el creixem del fruit en èpoques de sequera, per tant per a la vinya és un element de suport.

El reg a passat de ésser una ciència empírica a tenir una base experimental, a partir de la qual s’extreuen les dades pràctiques, com ara són la dosis i la freqüència de reg.

S’ha de tenir amb compte que s’ha de regar abans que la tensió d’aigua del sòl estigui per sota del seu valor mínim de subministra hídric de la planta. De tal manera que aquesta sequera no provoqui una minvada de la producció. Per aconseguir aquesta situació s’ha de conèixer a fons les característiques del cultiu, les del sòl i les de la climatologia.

La programació del reg es determina o efectuant un balanç hídric d’aigua, o bé disposant d’elements de mesura d’humitat.

El balanç hídric d’aigua és necessari per conèixer la quantitat d’aigua existent en el sòl. Els elements de mesura d’humitat , permeten conèixer en temps real, les condicions hídriques tan del sòl com de la planta.

Es rega segons un valor prèviament determinat, que és diferent segons la resistència del cultiu a la sequera.

En l’actualitat el mètode més emprat per determinar les condicions de reg és la mesura de la tensió matricial de l’aigua en el sòl, mitjançant tensiómetres. Sobretot en cultius intensius de demanda.

2.5 Dosis de Reg Quan s’arriba a un punt on l’aigua que hi ha en el sòl no és utilitzable per la planta,

és convenient determinar un valor mínim de la quantitat d’aigua en el sòl, perquè no produeixi una disminució de la producció. Al arribar en aquest punt o aquest valor mínim serà necessari regar.

La dosis a aplicar, és la quantitat d’aigua que s’aplica en cada reg per unitat de superfície i s’expressa en mm d’aigua o com a volum. Aquesta dosis depèn en gran mesura de les condicions hidrofísiques del terreny i de la profunditat de les arrels del cultiu.


6

També es pot optar per una altre opció que és la de fer el càlcul de les necessitats diàries d’aigua del cultiu. Aquestes es calculen en (l/m2.dia) i són equivalents a l’evapotranspiració del cultiu.

Cal tenir present que a mesura que disminueix la capacitat de retenció d’aigua dels sòls, els regs passen a ésser més freqüents i en menors dosis. I que depenen del estrès hídric de la planta es requerirà més o menys freqüència de reg, així com amb major o menor dosis, depenen de la seva sensibilitat a aquest estrès hídric.

2.6 Mòdul de Reg La dosis de reg o les necessitats diàries de reg es poden aportar de moltes maneres.

Es denomina mòdul de reg al cabal pràctic que s’utilitza per regar cada unitat de reg. I segueix una sèrie de premisses , entre elles la de adaptar- se a les condicions del mètode reg que s’implanta. L’adaptació a les condicions del sòl, pendents, característiques hidrofísiques, etc. Així com també la manipulació amb comoditat per part del regant.

Quan el cabal del que es disposa és inferior al mòdul ,és necessari instal·lar dipòsits d’emmagatzematge que permeten utilitzar aquest mòdul durant tot el temps de reg.

2.7 Freqüència de Reg El reg té que intentar retenir en el sòl la major quantitat d’aigua possible, per tal de

proporcionar una major producció.

Els regs d’alta freqüència responen ràpid a l’aigua consumida per el cultiu. Inclús amb periodicitat diària en regs a l’aire lliure i de pocs minuts en cultius protegits, aquests permeten que la tensió de l’aigua eb el sòl sigui petita. Sense patir grans variacions dels regs tradicionals amb un aport de grans dosis d’aigua.

Aquest tipus de reg és actualment en alça, degut als molts avanços tecnològics i els nous sistemes emprats. Aquests sistemes tenen una gran eficiència d’aplicació per els petits aports necessaris i requereixen poca mà d’obra.

2.8 Rendiment de Reg L’aigua s’aporta als cultius de diverses maneres segons el tipus de cultiu i el mètode

emprat. Això provoca unes pèrdues durant totes les operacions de reg. Per això la quantitat d’aigua aplicada al terreny és major que la que poden captar les plantes, existint un rendiment o eficiència de reg.

En general el rendiment d’aplicació és més gran en el reg localitzat, després en l’aspersió i finalment en el reg per gravetat.

La bona eficiència del reg està relacionada amb una bona uniformitat de distribució d l’aigua en tota la finca o parcel·la. El disseny ideal o adequat de cada reg té que aconseguir una adequada distribució de l’aigua, fent això compatible amb els condicionants econòmics de l’instal·lació.

Per aconseguir un ús eficient de l’aigua s’ha de disposar d’un sistema de control de l’aigua disponible. Saber quines necessitats de reg es necessiten exactament per saber com, quan regar i quanta quantitat d’aigua aplicar. També es molt important determinar el mètode i el sistema de reg més adequat , segons les característiques específiques de cada cas. Observant en tot moment el sòl, el cultiu, la qualitat de l’aigua i la calificació de cada regant.


7

2.9 Efectes Directes del Reg Sobre la Producció de la Vinya L’aplicació d’un sistema de reg causa uns efectes directes sobre la producció, que

són:

- Posa en disposició de la planta aigua fàcilment assimilable, gràcies a l’aplicació del sistema de reg localitzat.

- Evita el estrès hídric a causa de sequeres periòdiques.

- Incrementa la vegetació i la producció, sense disminuir la qualitat del producte.

- Produeix una regularitat en les produccions anuals, factor molt important en el cas de les varietats poc productives en secà. Com poden ésser el “Merlot”, i el “Cabernet Sauvignon”.

2.10 Elecció del Sistema de Reg o d’Irrigació per Vinya L’experiència en sistemes de reg per vinya és suficient per admetre que segons la

disponibilitat de l’aigua és convenient escollir d’entre els sistemes d’irrigació plantejats anteriorment en l’apartat 2.2, els de tipus localitzat de baix cabal. Dins d’aquests tipus, el reg per degoteig es presenta com el més avantatjós en front al reg per microaspersió i a altres sistemes com el d’exudació que no és recomanable per conreus llenyosos.

S’escull el més idoni per la vinya, en aquest cas el localitzat per degoteig, que presenta els següents avantatges vers els altres sistemes:

- Mulla menys superfície del terreny, reduint les pèrdues per evaporació, així com les derives causades pel vent en el cas de la microaspersió.

- Redueix la proliferació de la flora adventícia ja que mulla menys la superfície de sòl.

- S’evita mullar els troncs i part llenyoses i així reduir la possibilitat d’atacs de fongs, també s’evita mullar les parts verdes i els fruits.

- L’instal·lació és més econòmica ja que es treballar amb cabals menors, el que significa que cal menys pressió de treball i menor diàmetre de tubs.

- Senzillesa d’explotació i reduïdes exigències de mà d’obra. Poques atencions de conservació i possibilitat d’una automatització fàcil.

- Reducció de la superfície mullada del sòl (es redueix el creixement de males herbes fora de la zona mullada). S’evita mullar les fulles dels ceps, cosa que en determinats moments del cicle productiu pot afavorir l’aparició de malures.

Els seus desavantatges són:

- Problemes d’obturacions d’emissors. S’ha de disposar d’un bon sistema de filtrat i dur a terme pràctiques de tractaments que evitin l’obturació de tubs i emissors.

- L’instal·lació pot presentar algun tipus de problema en la mecanització de la vinya.


8

3 Fertilització o Abonament

La fertilització és l’aplicació d’elements nutritius necessaris perquè els cultius es desenvolupin, utilitzant els sistemes i operacions de reg. Per realitzar-ho és necessari dissoldre aquests elements en aigua, convertint-la així en una solució nutritiva, que es pot aplicar de forma continua o temporalment.

Per realitzar una fertilització que sigui eficient és necessari conèixer les necessitats nutritives de cada cultiu.

Els anàlisis realitzats en les plantes permeten determinar la quantitat d’elements nutritius que contenen. En conseqüència permet veure el accés o dèficit d’aquests elements nutrients. Segons els resultats obtinguts i el tipus de cultiu, es podran determinar quin tipus de nutrients s’han d’introduir a les plantes mitjançant la fertilització.

Al igual que en les plantes, és necessari el coneixement del nutrients dels que es composa el sòl. Ela quals podran éssers absorbits per la planta.

Es demostra doncs una necessitat adequada de fertilització, que evolucionarà segons el cultiu i les condicions del sòl. Els elements fertilitzants més comuns, solen ser el nitrogen, el fòsfor i el potassi entre d’altres. Ja que són els que presenten normalment més carències, tan en el sòl com en la planta.

Hi ha molts tipus de productes emprats en la fertilització, que responen a les característiques de solubilitat i puresa en la seva composició. Aquests productes s’administren de dues formes diferents als cultius; en estat sòlid i en estat líquid. Els d’estat sòlid es dissolen amb aigua una solució mare, de varis elements.

La incorporació dels fertilitzants a l’aigua s’efectua generalment amb els següents mètodes:

- Dipòsit de fertilització: Consisteix en un dipòsit on s’hi troba una solució fertilitzant. Aquest està connectat al sistema de reg mitjançant dues tomes. La primera introdueix aigua al dipòsit i la segona permet la sortida d’aigua ja fertilitzada.

- Bomba injectora: Aquest sistema injecta el fertilitzant a pressió amb l’aigua de reg mitjançant una bomba o motor. La bomba introdueix una quantitat coneguda de fertilitzant, fent que la dosificació d’aquest sigui molt més exacte.

- Aspiració directa: Aquest sistema és el més simple i menys exacte. Es sol utilitzar quan existeix aspiració de la bomba, és a dir quan es produeix una depressió en la canonada d’aspiració, perquè la bassa és més baixa que el grup de pressió.

- Succió amb venturímetre: És un dispositiu provis d’una part on hi ha un estrenyiment on augmenta la velocitat del flux i en conseqüència, disminueix la pressió del líquid circulant. En aquest cas aquesta depressió provoca l’entrada del la solució fertilitzant, en la canonada que es troba connectada en aquest punt introduint el fertilitzant en l’aigua del reg.

-


9

4 Automatització del Reg

4.1 Conceptes Generals La continua evolució de la electrònica i la informàtica, han portat com a resultat un

desenvolupament molt gran de les tècniques de reg. Tan alhora de captar les dades, analitzar-les, i actuar permeten la obtenció d’uns resultats òptims, en rapidesa, eficiència i en la resolució de problemes.

Però també gràcies als avenços en altres camps com la meteorologia agrícola, la edafologia, i la fisiologia vegetal han permès una millor comprensió de les dades ampliant el coneixements dels factors que intervén en un sistema de reg.

Actualment és possible aportar a cada cultiu l’aigua que necessita en cada moment. Per poder fer-ho s’han de conèixer totes les variables que intervenen en el reg. L’automatització fa que es puguin conèixer aquestes variables de manera molt exacte, fent així del sistema de reg , d’un sistema de qualitat de major o menor precisió segons el nivell adoptat i els paràmetres emprats.

4.2 Avantatges i Inconvenients de l’Automatització S’ha de tenir cura de observar els principals avantatges i inconvenients a l’hora de

treure profit de l’instal·lació d’automatització del reg.

Avantatges:

- Facilitat de un bon control del reg, doncs permet conèixer la situació real en cada moment i detectar les anomalies que es produeixen en el sistema.

- Es produeix una optimització en l’ús de l’aigua , que permet generalment una disminució del cost del reg.

- Redueix la mà d’obra necessària i evita l’error humà.

- Quan s’usen els paràmetres: de condicions climàtiques, d’humitat de sòl o planta, permet una major racionalització de l’aigua del reg. Fent arribar a la planta aigua quan ho necessita, en les millors condicions.

Inconvenients:

- El principal inconvenient és el major cost de l’instal·lació, com la dels equips que la composen.

- Així com la adaptació dels regants a les noves tecnologies, per tal de poder fer-ne un bon ús que permeti treure rendiment de l’instal·lació de reg.

Perquè l’automatització aporti tots aquests avantatges és necessari l’ús de instruments i tecnologia, degudament adequada a les necessitats de cada cas.

4.3 Reg Automàtic Programat És un concepte que es desenvolupa amb el fi de millorar les condicions d’aplicació

d’aigua, en el moment més adequat per la planta.

En cada moment, al llarg del cicle de reg es pot tenir interès de conèixer una variable com potser humitat de sòl, temperatura, quantitat d’aigua, etc. D’aquesta manera tenint


10

constància, tan de les necessitats, com de l’aportació d’aigua que es fa en tot moment. Tanmateix es pot detectar qualsevol tipus de funcionament defectuós del sistema de reg.

4.4 Característiques Generals de l’Automatització

Qualsevol sistema d’automatització d’un reg requereix d’unes premisses per obtenir uns resultats òptims, entre ells:

- D’un disseny correcte de l’instal·lació de reg, disposant de tots els elements de control necessaris.

- Coneixement exacte de la tècnica de reg i dels sistemes emprats.

- Una complerta i bona informació sobre les dades de climatologia, del sòl i del cultiu, que seran els que determinen el reg.

L’automatització del funcionament de les instal·lacions de reg poden fer-se de diverses formes:

- Es poden fer en funció del temps de reg. En aquest cas és necessari tenir la seguretat de que el cabal sigui constant, doncs una disminució d’aquest provocarà un dèficit d’aigua.

- Fent el càlcul de la dosi d’aigua que es vol administrar al cultiu o del volum que es vol aplicar. És el més usat en sistemes de reg.

Una automatització completa d’un sistema de reg, està composta per diferents factors com el següents:

- Programació i/o execució del reg.

- Arrancada i parada de grups de pressió i bombes.

- Neteja de filtres.

- Programació i/o execució de la fertilització.

- Control del funcionament del sistema.

Per automatitzar un sistema de reg existeixen moltes solucions. Les més comuns són les que usen programadors de reg, les que usen PLC i les que a més usen PC. Com més tecnologia més cost, però també proporcionen més dades, per tan més coneixement del estat del sistema i més bon rendiment.


7. Annex 3 – Manuals, Catàlegs i Materials del Projecte




DATA: abril / 2008

Automatització i Control d’un Sistema de Reg per Vinya Annex 3

1 Documentació adjuntada en format electrònic al CD del projecte