ANY XXXVII N. 443-444 juliol-agost 2016 SANTA COLOMA DE QUERALT 4,5 e

Autor fotografia: Arnau GarcíaCartell Trobada gegantera Santa Coloma de Queralt agost 2016

La Segarra2

Dades Meteorològiques

Temp. màxima + alta 32,4Temp. màxima - alta 19,8Temp. màxima mitjana 26,3Temp. mínima + baixa 6,8Temp. mínima - baixa 16,4Temp. mínima mitjana 11,8 Dies de precipitació 4Total precipitació 20,3Màxima en un dia 11,7

Temp. màxima + alta 33,6Temp. màxima - alta 23,6Temp. màxima mitjana 30,4Temp. mínima + baixa 10,2Temp. mínima - baixa 19Temp. mínima mitjana 15,1 Dies de precipitació 2Total precipitació 38,7Màxima en un dia 27,2

Dia Precipitació Temperatures

8 Hores Màx. Mín.

1 9,2 23 7,4

2 7,6 24 6,8

3 9 25,8 7,8

4 15 23,6 8,8

5 2,8 14,6 24 10,2

6 11,4 25,8 10,4

7 12 28,4 11,4

8 13 29,8 12

9 12,6 30 12,2

10 16 27 12,6

11 16 24,6 15

12 15,4 25,2 14,4

13 18 27 15,4

14 14 23,2 13,6

15 13,2 24,8 12,2

16 11,7 10,6 20,4 9,8

17 10,2 21,6 8,8

18 4,9 10,6 19,8 10

19 0,9 11,6 23,4 8,8

20 10,4 26,2 8,4

21 13,4 29,6 10,4

22 14,4 28,2 13,2

23 13,4 28,4 12

24 18,4 32,4 12,8

25 17 31 16,4

26 16,2 27,6 15,2

27 14,2 28,2 13,8

28 14,2 30 13,2

29 16,6 27,8 14

30 16,8 29,2 15,6

Dia Precipitació Temperatures

8 Hores Màx. Mín.

1 14,8 29,4 14,2

2 16,6 31,4 14,8

3 18,4 29,6 16,4

4 15,8 31,4 13,8

5 17,8 30,2 15,8

6 18,4 31,6 17

7 17,2 33,4 16

8 19,8 32,8 17,6

9 27,2 19,4 32,8 17

10 21,4 33,6 17,2

11 19,4 31,6 17,4

12 17,6 28,8 16,8

13 15 24,8 14,6

14 11,8 23,6 10,8

15 11,4 27 10,6

16 15,2 29,4 11,2

17 17,2 29,6 13

18 14,2 30,4 11,6

19 11,2 31,2 10,2

20 17,2 32,2 11,4

21 19,4 31,6 17,2

22 20,6 29,6 19

23 11,5 16,4 28 14,6

24 16,8 29,2 15

25 18,4 30,8 14,8

26 17 31,6 16,4

27 17,2 31,2 16,6

28 17 30,8 16,4

29 17 30,8 16,2

30 18,4 32,2 16,8

31 19 30,4 17,6

per Marga Fuster Compte

JUNY JULIOL

JUNY JULIOL

Juliol / Agost 20163

EditorialSumari

3

La Segarra no es fa responsable de l’opinió expressada pels seus col·laboradors. Els articles d’opinió hauran d’anar signats per l’autor.

CASA DE LA VILA ....................... 977 88 00 88SERVEI DE BOMBERS ....................................... Santa Coloma ............................ 977 88 15 16Montblanc ................................. 977 86 29 49Control Central Tarragona .......................... 085VIGILÀNCIA MUNICIPAL.............. 665 918 139EMERGÈNCIES .......................................... 112CENTRE A. PRIMÀRIA ................. 977 88 07 78SERVEI D'AMBULÀNCIA ............. 977 88 07 78ATENCIÓ SANITÀRIA ................... 902 111 444Llar Residència ............................ 977 880 767FUNERÀRIA ROVIRA ...................977 86 01 41FUNECONCA ...... 648 089 090 / 977 870 515 Farmàcia I. Ximenos ................... 977 88 00 40Farmàcia Josep Balcells .............. 977 88 00 30DENTISTA Santiago López ...........977 88 06 72TAXIS. M. Moix ...........................977 88 04 52PARRÒQUIA ................................977 88 00 07JUTJAT DE PAU ............................977 88 19 53CÀRITAS .....................................977 88 00 07Notaria Santa Coloma ................ 977 880 663PIUS HOSPITAL VALLSCentraleta ...................................977 61 30 00 Jutge de Pau (mòbil)Santa Coloma de Queralt ......... 663 197 481Consell Comarcal ....................... 977 880 478

Vida local ...................................................... 4Obrador Edèndum ......................................... 4Recordant .................................................... 5Sant Cristòfol ................................................ 6Llar Residència .............................................. 7Capelleta de Sant Magí .............................. 8/9Aplec del Romesco ..................................10/11Escola Cor de Roure ............................... 12/13Escola Municipal de Música ......................... 14Vedruna Santa Coloma de Queralt ............... 15Teatre Naltrus ........................................ 16/17Campus Extens de la URV ............................17Entrevista Sergi Torres .............................18/19Tribuna Oberta ....................................... 20/21CCCB .......................................................... 22Informació Municipal .............................. 23/24Associació de Jubilats .................................. 25Orfeó Santa Coloma .................................... 26Programa Festa Major Santa Coloma ...... 28/29Fotos Colomines ...........................................31Entrevista Magí Trullols ...........................32/34Comerç Santa Coloma .............................38/40Festa de la plaça Major ................................41Amics de Sant Magi de la Brufaganya ......42/43CAP Santa Coloma .......................................43Col·laboració ...........................................44/46Club Atlètic ................................................. 46Retalls d’història colomina ............................47Forès ........................................................... 48Conesa ....................................................... 49La Pobla de Carivenys .................................. 50Parròquia .....................................................51CEQ ............................................................ 53BTT Queralt ..................................................54CB Àguiles .................................................. 55

LA SEGARRA

Editada amb la col·laboració de:

Edita: Associació Cultural Revista

La Segarra. N.I.F. G-43.303.163

President: Carles Roca Fontanet

Sotspresident: Frederic Vallbona i Farré

Secretàries i tresoreres:

M. del Carme Casas Enrich,

Montse Custodi Canosa

Vocals: Anna Albareda Lliró,

Guillem Carreras Albareda,

Anna Esplugas Tomàs,

Anna Montanyà Balcells,

Francesc Solà Sendra.

Autoedició i Impressió: Publicitat Tafaner sl

Domicili Social:

Major, 43 Santa Coloma de Queralt

Subscripció anual: 30 e N. endarrerits: 4 e

Dipòsit Legal: T-390-1979

MOLTES FELICITATS, C.B. ÀGUILES!

El pas del temps acostuma a desgastar les il·lusions, especialment en els pobles petits com el nostre, on la renovació de les persones que passen al capdavant de les entitats no sempre és prou fluida. En aquest sentit, la gesta del Club Bàsquet Àguiles, amb l’ascens per primera vegada a Primera Catalana, ha de servir per valorar una altra fita més dissimulada i desapercebuda: la tossuda voluntat per oferir basquet formatiu, ininterrompudament, durant gairebé cinquanta temporades. Mig segle de treball desinteressat que hem d’agrair molt sincerament als presidents, entrenadors i gestors del club.

Més enllà dels èxits esportius puntuals, aquesta persistència és un motiu de goig que ens ha d’enorgullir com a poble. Si hem arribat a Primera Catalana —i parlem en plural majestàtic perquè tant el bàsquet com el futbol són un patrimoni colomí— ha estat gràcies a la dedicació i entrega de moltes persones. A diferència dels professionals, la motivació bàsica dels esportistes amateurs és passar-ho bé quan competeixen. Les rivalitats existeixen, cert, però la faceta hedonista segueix sent més important que la lluita esportiva o uns guanys econòmics inexistents.

Tampoc cal amagar l’evidència: guanyar sempre agrada i reconforta. Sobretot quan ho fas lluitant contra equips molt més poderosos que el teu; quan les plantilles no han estat el resultat d’una selecció entre els millors jugadors de la teva ciutat, sinó que senzillament estan formades pels nois i noies d’un poble de 2.800 habitants; quan només pots entrenar una hora per setmana perquè gairebé tota la plantilla viu fora de Santa Coloma, o bé quan el poliesportiu on jugues com a local sofreix unes mancances notables i fins i tot, a causa de les baixes temperatures que manté durant els mesos d’hivern, ha estat humorísticament batejat pels rivals com el “Balay Center”.

Amb la mateixa seguretat que sabem que els èxits esportius que pugui aconseguir el C.B. Àguiles mai assoliran el nivell dels equips vallencs, igualadins o manresans, estem convençuts que les seves victòries tampoc poden ser tan dolces ni especials.

El sènior masculí ha complert una de les majors fites de l’esport colomí. Ara toca que l’Ajuntament ajudi en tot allò necessari per adaptar el poliesportiu a les exigències de la nova categoria: marcador de possessió, fixació de la nova línia de tres punts i, tan aviat com sigui possible, remodelació dels vestuaris i climatització del poliesportiu. Fem virtut de la necessitat i aprofitem l’empenta del bàsquet per millorar unes instal·lacions que ja van néixer envellides i ara necessiten rejovenir-se.

La Segarra4

Vida LocalNAIXEMENTS

JAN RAMON PAVON, nascut el 02-06-2016, pares Guillem i Yolanda.QUIM TRULLOLS AYMERICH, nascut el 05-06-2016, pares Xus i Berta.ADAM AISSAOUI EL MGHARI, nascut el 19-06-2016, pares Mohammed i Habiba.BRU TRULLOLS AYMERICH, nascut el 28-06-2016, pares Xavier i Anna.UNAI ROCA MESTRES, nascut el 08-07-2016, pares Oriol Roca Palau i Laia Mestres Urreizti.

CASAMENTSDAVID PENA NOLLA i ESTER BENANTE LLORACH, dia 16-17-2016. MARC MANZANO SINYOL i MARIA ALBI CONTIJOCH, dia 23-07-2016.

DEFUNCIONSJUAN FAUSTINO REIMUNDY FREDERICO, naixement 17-02-1939, defunció 03-07-2016.MARIA CUADRAS RIBA, naixement 17-09-1921, defunció 04-07-2016. REMIGI CARULLA MARIMON, naixement 09-09-1928, defunció 17-07-2016. FRANCISCO TRULL ALBAREDA, naixement 08-12-1914, defunció 22-07-2016. ROSA GABERNET MORROS, naixement 28-08-1930, defunció 23-07-2016.

Aquests darrers mesos, l’editorial colomina Obrador Edèndum ha presentat les seves novetats a l’Espluga de Francolí i a Barcelona.

El passat 10 de juny, al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, va tenir lloc la presentació del llibre de Jad Hatem La llum i la mort en la poesia de Carles Duarte i Joan Vinyoli. A l’acte hi van assistir Josep M. Sala-Valldaura (poeta i professor emèrit de la Universitat de Lleida), Carles Duarte (president del Consell Nacional de les Arts de Catalunya), Jordi Llavina (poeta i crític literari) i Elena de la Cruz (cap de comunicació de l’editorial). En l’acte es va subratllar la importància d’aquest assaig, que interpreta la poesia catalana tenint en compte els grans pensadors de la cultura europea.

El 5 de juliol es presentava a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona l’obra mestra inèdita de Lluís Nicolau d’Olwer Pere Abelard. Un humanista del segle XII. En aquesta ocasió l’acte va ser presidit pel Sr. Joandomènec Ros (president de la institució). A la taula hi havia també Jaume Mensa (professor de la Universitat Autònoma de Barcelona), Amadeu Cuito (fill de Ferran Cuito, amic personal de Nicolau d’Olwer),

Albert Balcells (professor de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Elena de la Cruz. Els ponents van remarcar la importància d’aquesta edició en la qual Nicolau d’Olwer va treballar vint anys exiliat a França i a Mèxic.

Darrerament, arran de la publicació de l’Ètica nicomaquea d’Aristòtil, han aparegut diverses recen-sions que han recalcat la cura amb què s’ha fet aquesta edició. Xavier Antich, al diari Ara, va elogiar el llibre perquè oferia “una edició crítica impecable del text grec i una traducció al català que farà història, un esdeveniment editorial absolutament transcendental, només comparable a les edicions que molt poques cultures europees tenen el privilegi de tenir.” Jordi Llovet, al diari El País, va fer una recensió semblant i va considerar que l’edició era “un gran esdeveniment en el camp de la filologia i de la traducció”. Igualment Xavier Serrahima, al diari digital Nació Digital, va remarcar el treball fet per Obrador Edèndum “de Santa Coloma de Queralt per fixar i establir el text i les notes que ha confegit”.

Enhorabona per la feina!

Obrador Edèndum i Regidoria de Cultura

Obrador Edèndum presenta les seves novetats

Elena de la Cruz, Josep M. Sala-Valldaura, Carles Duarte i Jordi LLavi-na al Museu de la Vida Rural. Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans.

Fotos Cedides

Juliol / Agost 20165

Ai Joan,Quin munt d’hores hem passat junts!

Fa uns quants anys que intento aprendre a pintar i te’n vas sense haver acabat la feina.

Dissabte vam quedar que a l’octubre hi tornaríem. Encara no sé pintar l’aigua dels rius!

De pintar no n’he après gaire però si sabessis tot el que m’has ensenyat:

La saviesa dels humils, la humilitat dels grans i so-bretot la bondat dels justos perquè per damunt de tot tu eres un home bo.

No sé si tornaré a agafar un pinzell però no obli-daré mai que les muntanyes són blaves, tu ja m’entens.

Si tu has pres els teus pinzells i les teves aqua-rel·les, quan hagis reposat una mica, no t’oblidis de pintar-nos un món millor ple de bonics colors perquè ho necessitem tant!

Adéu MESTRE, adéu AMIC.Descansa en pau.

M. Mercè Esplugas

Joan Reymundi. Gran amic, gran mestre, gran pintor.Hem compartit moltes hores de classe. Ens has ensenyat a dibuixar, a pintar, a entendre que l’aigua és el més important en una aquarel·la. Ens has parlat de pintors, de tècniques pictòriques i ens has transmès tot el que sabies sobre l’art d’aquarel·lar, que és molt! Tenies un do (t’ho hem dit moltes vegades). Veure com agafaves el pinzell i feies aparèixer un paisatge en un paper en blanc era impressionant. La teva passió per la pintura s’encomanava. Gràcies per encomanar-nos-la. Sempre ens ajudaves a retocar les nostres aquarel·les perquè quedessin bé, en totes elles hi ha un trosset de tu.

I al llarg de tots aquests anys també ens hem fet bons amics. De mica en mica, ens hem anat explicant la vida i ens hem conegut. Som un grup divers, amb diferències d’edat importants, experiències vitals molt diferents i situacions dispars. I potser per això ens hem entès, i ens hem pogut explicar moltes coses, cons-cients que ens escoltàvem. Ens deies que a l’Uruguai treballaves de fotògraf en un diari, i que vas haver de marxar per qüestions polítiques, l’octubre de 1973. T’havies proposat arribar al Canadà, però les fronteres es van tancar i les casualitats de la vida van fer que vinguessis aquí. Primer a Madrid, després a Catalunya. En tot el que has fet, l’art hi ha estat sempre present.

Joan, ha estat un honor haver pintat al teu costat, haver après tant de tu. Ha estat un plaer haver-te conegut. Ens omple d’orgull que hagis format part de les nostres vides.

Les teves alumnes del grup d’aquarel·la

L’adagio d’AlbinoniEn el racó de la plaça d’Avall dues personetes deixen passar el temps, es respira en ells pau, dolçor, amistat i comprensió, tot i els seus sofriments.

Amb ells sento música suau, com les pinzellades del Joan Reymudi en les teles on plasma colors com la més subtil seda vinguda d’orient.

No sobrevalora el seu art, la seva humilitat és tan sincera que t’embolcalla i no pots resistir-te a endin-sar-te en el seu subtil món de la pintura de la qual no en fa escarafalls, se sent humil perquè és humil (la veri-table essència de la vida).

Conviu amb tothom amb la seva senzillesa, no de-mana res a ningú ni res impossible, ha sigut feliç, amb els seus amics que l’han acompanyat en la seva vida artística, “potser no tant en la vida pública”.

Home de fe i bona voluntat. Joan, sento que ja no et tornaré a veure en el racó

de la plaça d’Avall, però de ben segur que hi sentiré la teva obra mestra:

AQUAREL·LES DE L’ADAGIO D’ALBINONIGuarda’m un lloc on siguis.

Félix Esplugas

Acomiadar algú com el Joan no és gens fàcil. Ja feia 9 anys que impartia les classes d’aquarel·la a l’Associa-ció i això crea un vincle molt fort perquè tot pintant es comparteixen moltes altres coses.

El Joan era un home amable i sempre encorat-java a continuar pintant, sempre deia a totes que ho feien molt bé. Ell, que era un gran aquarel·lista, mai, mai desanimava ningú. Així era el Joan, sempre posi-tiu, sempre amb la rialla i sempre recordant alguna dita o alguna frase dels qui varen ser els seus mestres en el país que el va veure néixer, l’Uruguai.

Hi ha persones que val la pena haver-les conegut, que t’aporten moltes riqueses i que t’ensenyen moltes coses. Una d’aquestes persones és en Joan i hem tin-gut la sort de compartir amb ell molts moments. Això no ens ho prendrà ningú i amb el seu record viurem a partir d’ara. Les alumnes l’enyoraran i el recordaran sempre.

Associació de Dones Colomines

Recordant Joan Reymundi

La Segarra6

Sant Cristòfol

L’abanderat, el Sr. Joan Benante Llorach, va oferir un re-frigeri als amics i simpatitzants que s’acostaren al seu do-micili, al carrer de la Cirera 11, al barri de l’Aiguadolç. En acabar, els grallers de Santa Coloma, la junta, familiars i amics de l’abanderat acompanyaren la comitiva fins a l’església, on celebraren l’ofici solemne en honor del patró i a continuació es beneïren les medalles, les quals es venen per donar sosteniment a la Festa.

A continuació l’abanderat, seguit dels companys de la Cooperal i veïns de Santa Coloma, va fer els tres tombs tradicionals que donen color a la festa.

A la nit, a les 11.15, va començar el ball de fi de Fes-ta, amenitzat pel conjunt orquestra Madison, que amb les seves melodies i la temperatura agradable de la nit, feren ballar fins a les 2 de la matinada, quan es va donar per acabada la festa de Sant Cristòfol 2016.

Festa Sant Cristòfol

El dissabte 9 juliol es va celebrar la festa de Sant Cristòfol, patró dels conductors

L’abanderat, Joan Benante, amb els seus compamys de la Coperal.L’abanderat Joan Benante Llorach i els cordonistes Ramon Benante Mestre i José Cid Cruz.

NOTA INFORMATIVA:

La junta actual de la festa de Sant Cristòfol dóna per acabada la seva dedicació a l’organització d’aquesta festa tradicional.

Fa més de 25 anys que amb l’ajuda, primer dels socis (ara ja fa temps que no n’hi ha); de l’Il·lm. Ajuntament, que sempre ens ha fet costat, i amb la col·laboració del públic que ha adquirit medalles, han fet possible la celebració d’una de les festes tradicionals de l’estiu.

Creiem que ens falta motivació per seguir i també que gent nova faria més participativa la festa. Disposem de medalles que són el sosteniment de la festa, així com d’un petit fons que es lliuraria als nous responsables.

Animem el jovent que vulgui col·laborar perquè la festa no es perdi i si convé, faríem costat en el que es necessiti.Ànims, jovent.

Informació: Josep Parés, Ramon Casajoanes, J. L. Llorens i Santiago Solé

Us desitja bones festes!

Fotos Jordi segura

Juliol / Agost 20167

Llar-residència Ntra. Sra. del Came

El passat 16 de juliol i amb motiu de la Mare de Déu del Carme, vam celebrar la nostra “Festa Major”, un dia es-pecial per a tots nosaltres.

A les 11.00 h es va inaugurar la diada amb una mis-sa a càrrec de Mn. Joan Francesc Amigó i, a continuació, el Sr. Magí Trullols (alcalde de Santa Coloma i president del Consorci Sociosanitari de Santa Coloma de Queralt) ens dedicà unes paraules a tots els presents.

Seguidament, la direcció del centre va recordar la vo-luntària Rosa Gassol (que malauradament ens va deixar) i agrair la tasca dels voluntaris amb un obsequi.

A les 11.45 h es va servir l’aperitiu amb un variat as-sortiment d’entrepans, aperitius, refrescos i cava per brin-dar. Moment idoni per conversar els uns amb els altres.

Tots plegats: residents, familiars, regidors i professio-nals compartírem una alegre i amena celebració.

Esperem que hàgiu gaudit i invitem totes les perso-nes a participar-hi l’any vinent!

Festa Ntra. Sra. del Carme

Les paraules de la directora del centre recordant la Rosa Gassol (malauradament ens va deixar).

El detall al voluntariat del centre (en aquest cas a la voluntària Núria Rius)

I els representants del consistori que van assistir al centre.

Les paraules de l’alcalde.

Fotos Cedides

C/ la Plana 6Tel. 977 880 552

Santa Coloma de Queraltelmagatzembio@gmail.com

roseracero@hotmail.com

Merceria PerfumeriaObjectes de regal BisuteriaComplements

La Segarra8

Capelleta de Sant Magí

El passat cap de setmana, dies 2 i 3 de juliol del 2016, vàrem celebrar el 10è Aplec de la Capelleta de Sant Magí.

Enguany fèiem festa grossa perquè, sense ado-nar-nos-en, ja fa 10 anys i a més hem comptat amb la presència del senyor Pere Balsells, soci d’honor i patro-cinador de la rehabilitació de la capelleta. Els membres de la junta ens vam reunir amb el senyor Balsells la vi-gília per parlar tranquil·lament, in situ a la capelleta, de tot el que s’ha fet fins ara i dels nous projectes. Com sempre, ell ens manifestà el seu agraïment per la nostra implicació i expressà de nou que podem comptar amb el seu mecenatge.

Hem de dir que aquell vespre, després de com-partir amb ell un sopar, tots vam sortir admirats davant d’una persona tan senzilla, amable i que té una història fascinant. L’amor a Catalunya i a la capelleta, que for-mava part de la seva infantesa, ens el va fer palès en tot moment. És un «malalt de la feina», com ens deia ell mateix, i és que cada dia als seus 88 anys encara va a treballar. De la seva vida se’n podria escriure un gran llibre.

Els actes de l’Aplec començaren el dissabte a les 10 de la nit, amb una bonica cantada d’havaneres a

càrrec del grup Penjats de l’ham, amb un bon rom cre-mat que varen fer les dones de la junta. Per cert, per ser la primera vegada, tothom les felicitava perquè era molt bo. Malgrat la marinada, força fresca, hi hagué molta gent i com ressaltà la nostra presidenta, Assump-ta Sendra i Mestre, encara va ser més bonic gaudir de les havaneres tenint com a teló de fons tot Santa Colo-ma, amb el seu campanar i el castell il·luminats! Real-ment tot un privilegi.

L’endemà diumenge, els actes van començar a les 11 amb l’arribada dels gegants de la vila acompanyats pels grallers de Santa Coloma, mentre els membres de la junta repartien els barrets de palla que vam fer amb motiu del 10è aniversari entre tots els assistents. Era divertit veure tanta gent amb els barrets posats i és que anaven molt bé perquè, com cada any, feia un sol i una calor que Déu n’hi do. Sort de les carpes!

Seguidament va celebrar la missa mossèn Josep M. Forcada i Casanovas, de la diòcesi de Barcelona, acompanyat pels cants del quartet En clau de cor. Un cop acabada la missa, el senyor Balsells inaugurà la nova font que es troba a l’esplanada i el mossèn la beneí. Cal dir que els principals artífexs de la font són el nostre escultor Joan Farrés i Soler i Josep M. Soler

10è Aplec de la Capelleta de Sant Magí de Santa Coloma de Queralt

Fotos Joan Magí BalCells

Grup d’havaneres Penjats de l’ham.

Josep M. Forcada, Assumpta Sendra i Pere Balsells. Junta dels Amics de la Capelleta.

Juliol / Agost 20169

Fotos Joan Magí BalCells

i Marimon, membres de la junta, i en Dídac Velayos Cristobal, que sempre ha col·laborat en totes les obres que s’han executat.

A continuació hi hagué els parlaments, a càrrec de l’Assumpta Sendra i Mestre, presidenta de l’Associ-ació, del senyor Pere Balsells i del senyor alcalde Magí Trullols i Trull. Tots van elogiar la tasca feta en bé del patrimoni i de tots els colomins i ens van encoratjar a seguir endavant.

Un bon vermut esperava tots els assistents, que també eren molts i també van tenir la possibilitat d’apa-drinar un arbre de l’alzinar. Es va presentar el llibre que s’ha editat amb motiu del 10è aniversari, que és gaire-bé com un àlbum de fotos on es veu tot el procés, des

de l’origen i evolució de la reconstrucció de la capelleta i de la millora de l’entorn, fins ara. És un document que quedarà per a la història. El llibre es farà arribar a tots els socis i, si algú està interessat a adquirir-lo, es pot adreçar a la M. Teresa Sendra i Mestre.

Com a cloenda, tothom va poder gaudir de l’actu-ació del cos de dansa i el grup musical De soca-rel, de Ballets de Catalunya, que varen fer una gran actuació. Realment fantàstic i molt bonic.

Els membres de la junta volem agrair a tots els colomins i els forans que ens vàreu acompanyar i us emplacem fins l’any vinent.

M. Mercè Esplugas i Solano

10è AplecCapelleta de Sant Magí

Oficines: C. Major, 12 - baixos - Tel. 977 88 0315 - Fax 977 88 07 37 plaza@dadesiserveis.esSANTA COLOMA DE QUERALT I COMARCA

Us desitgem

Una Bona Festa

major 2016

DADES i SERVEIS, S.A.ASSESSORIA LABORAL -FISCAL-MERCANTIL

ASSEGURANCES GENERALS DE TOTA MENA

Glòria Plaza Civit Mediador Col·legiat Núm. 40.873

Ballets de Catalunya. Magí Trullols, Pere Balsells i Assumpta Sendra.

La Segarra10

Aplec del Romesco

Enguany l’aplec es va celebrar, com en les darreres edicions, el tercer dissabte de juliol. Val a dir que el temps va fer que aquella tarda-nit fos una vegada més d’aquelles per recordar.

Les sardanes a partir de 2/4 de 6 de la tarda, a càrrec de les cobles Ciutat de Girona i Ciutat de Terrassa, van emplenar la plaça de balladors vinguts de moltes contrades de Catalunya, tal vegada ha estat l’aplec amb més balladors/es, fet que ens encoratja a continuar en la mateixa línia. Com a notícia, la primera sardana interpretada porta per nom Santa Coloma de Queralt, del mestre Agustí Pedrico.

Enguany un total de 5 grups d’adults i 1 d’infantil es presentaven per elaborar el Romesco colomí. L’expectació va anar creixent fins al moment del veredicte del jurat, format en aquesta ocasió per la regidora de l’Ajuntament de Santa Coloma, la Sra. Angelina Nogués, el Sr. David Miras i els guanyadors de l’edició de l’any passat, els Srs. Ricard Gallart i Frederic Vallbona.

Segons paraules del jurat, la decisió va ser força difícil, més tenint en compte que, com en anteriors ocasions, el bacallà els el va facilitar l’organització, per tant la qualitat era per a tots la mateixa. Els concursants també es van esmerçar en la presentació dels plats perquè fossin talment lluïts com l’ocasió mereixia.

Els premis eren lots de productes locals.Els guanyadors varen ser:1rs Grans Forasters a l’Hort2ns The Mad Pigs 3rs Los Aixerits En la categoria infantil:El primer premi se’l va emportar un grup de jovent

format per Els bigotisEls premis de les tires ja van sortir durant la nit

i són:1r Premi núm. 6710, 2n premi 9448, 3r premi

9371 i 4t premi 4750

Després del concurs i una vegada distribuïdes les taules, es va començar a servir el romesco. En aquesta ocasió, pendents encara de fer els números definitius, calculem un total d’uns 900 comensals a la plaça, fet que va fer exclamar a més d’un que la vista de la plaça plena feia realment goig. Com en anteriors ocasions, servírem el total de comensals en un temps de 41 minuts.

La sorpresa de la nit va ser que en el decurs de les postres, els Amics del Romesco varen presentar en societat el seu himne Som la colla del Romesco Colomí, escrit per Jaume Martell i que ens va regalar durant l’octubre del 2014, tota la plaça cantant va ser molt emotiu.

El Sr. Batlle Magí Trullols es va adreçar als comensals per tal d’agrair públicament als Amics del Romesco la tasca que porten a terme, i que va destacar com una de les més reeixides de Santa Coloma.

Després ball per finalitzar amb el grup De Gala.Confiem que l’any proper l’aplec ens surti igual de

rodó que aquest.

Amics del Romesco

Vint-i-tres anys

Aplec de sardanes.

frederic vallbonapintor

697 390 112977 880 253

El Tafaner977 881 050

Podem derivar a les sales de vetlla municipals de Santa Coloma de Queralt,

L’Espluga de Francolí i Prades a càrrec de l’empresa

Tel. (24h.) 648 089 090 / 977 870 515catàlegs/tarifes preus en els ajuntaments i al

Vostè és lliure d’escollir l’empresa de serveis funeraris que vol que els representi en tan sensibles moments.

Tot l’assessorament i la informació que necessitin!

Juliol / Agost 201611

Aplec del Romesco

1r premi: Jordi Franquesa Solé, Lídia Franquesa Solé i Adrià Mallol Ragolta.

El relleu està assegurat.

2n premi: Pere Rius Callau i Isabel Sitjes.

3r premi: Família Bellostas Carreras de Lleida.1r premi infantil: Els bigotis.

Fotos FrederiC VallBona

La Segarra12

Escola Cor de Roure

FESTIVAL DE FINAL DE CURS

El diumenge 19 de juny, com ja és tradició a l’escola Cor de Roure, vam celebrar la festa de final de curs…

Fotos Cedides

Els xinesos de P-3

Els massais de primer.

Els inques P-5

Indiana i acompanyant en acció. Els tuaregs de sisè.

Els indis de P-4.

Tots els alumnes de l’es-cola vam representar ac-tuacions relacionades amb l’eix transversal que hem estudiat durant tot el curs. Aquest tractava sobre dife-rents civilitzacions que han existit al llarg de la història.

Convertir-se en un ví-king o en un egipci per uns moments va ser emocio-nant i ens va servir també per conèixer com es vestien, quines músiques escolta-ven, com dansaven...

Uns fantàstics pre-sentadors vestits d’Indiana Jones, amb les seves acom-panyants, van fer participar el públic en la recerca de pistes per trobar el missatge encriptat.

GRÀCIES I FINS L’ANY QUE VE!!!!!

Juliol / Agost 201613

Escola Cor de RoureFotos Cedides

Els víkings de segon.

Els romans de quart.

Sopar de germanor i festeta amb els músics de l’escola!

Els grecs de cinquè.

Els egipcis de tercer.

La Segarra14

Escola Municipal de Música

Amb el curs acabat i preparant ja el 2016 – 2017, informem de les últimes activitats que es van dur a terme a l’Escola de Música.

El mes d’abril, coincidint amb l’arribada del bon temps i amb Sant Jordi, l’activitat musical va ser variada, així doncs vam organitzar diferents audicions per la setmana del patró de Catalunya.

El dimarts 19 d’abril a les 8 del vespre a la Sala dels Arcs, l’audició va tenir dues parts de diferents estils: a la primera les alumnes de l’aula de Violoncel van mostrar el treball fet durant el curs tant de manera individual com en formació de quintet. A la segona part va ser el Combo d’Adults qui ens va oferir un repertori ben animat i modern.

El dimecres 20 d’abril a les 6 de la tarda els alumnes d’Iniciació 1 i 1r de Nivell Elemental van oferir una audició als avis de la Residència Nostra Senyora del Carme.

I per acabar de “guarnir” la festa, el divendres 22 d’abril a l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc uns quants alumnes de Cant i Guitarra van delectar els assistents amb unes interpretacions delicades i festives.

Com ja és habitual en els últims anys, el dissabte 23 d’abril, diada de Sant Jordi, alguns alumnes de l’Escola de Música van participar en l’Hora Poètica, acte organitzat pel Club de Lectura.

El dijous 12 de maig a les 8 del vespre hi va haver un petit concert a l’entrada del castell, “L’Escola a l’Escala”, interpretat per alumnes de Cant i Guitarra.

I també el mes de maig, el dimecres 26, els alumnes d’Iniciació 1 i 2 (1r i 2n de primària) van portar un amic a l’aula de llenguatge, d’aquesta manera aquest

company va conèixer i provar de primera mà què es treballa i com a la classe.

L’última setmana de curs i coincidint amb les Audicions Quadrimestrals que organitza l’Escola de Música, no pot faltar una altra audició a la Residència Nostra Senyora del Carme, el dimarts 21 de juny a les 6 de la tarda. Els nens i nenes van interpretar una selecció de les cançons que van cantar al Concert de Final de Curs i van tocar els seus instruments.

I va arribar el nostre final de festa, el Concert de Final de Curs. Va ser el diumenge 12 de juny a 2/4 d’1 del migdia a la Sala Gran del castell dels Comtes. Enguany els alumnes amb les formacions corals i instrumentals van interpretar peces d’un estil musical bàsicament modern que va acabar amb la interpretació de dos clàssics del rock català: “Boig per tu” de Sau i “Bon dia” d’Els Pets.

Quan l’activitat escolar ja havia acabat, l’Escola de Música va convocar la Prova Final de Nivell Elemental. S’hi van presentar 3 alumnes: Marc Badia (saxòfon), Núria Compte (piano) i Maria Ferran (clarinet). Tots ells van passar la prova i demostrar el bon nivell musical que tenen.

Aprofitem per fer una crida a tots aquells que sempre heu tingut el “cuquet” de la música i mai us heu atrevit a provar-ho. Actualment a l’Escola de Música hi ha molts alumnes adults, a qui els encanta la música i ara estan gaudint en aprendre i compartir la seva passió.

Per a més informació, podeu adreçar-vos a :e3008948@xtec.cat o trucar al 977 880 478

(extensió 3).

• Manteniment de jardins, parcs i comunitats • Poda d’arbrat i arbustos • Tractament fitosanitari • Treballs amb desbrossadora • Retall de tanques

i enfiladisses • Gespes: plantació, sega, escarificat o adobat• Neteja de parcel·les • Serveis amb biotrituradora • Gespa artificial

PRESSUPOST SENSE COMPROMÍS

SERVEIS INTEGRALS DE JARDINERIA

687 533 877marimoncorbella@gmail.com SANTA COLOMA DE QUERALT

Fotos Cedides

SALA DELS ARCS: Laia Bòria, Júlia Rodríguez, Xesca Marquillas, Car-lota Pontnou, amb la professora Mariona Tuset.

Combo d’Adults: cantants: Teresita Segura, Magdalena López i Rosa Cases. Músics acompanyants: Anna Farran, Alícia López i Guillem Bòria.

Juliol / Agost 201615

Gairebé sense adonar-nos-en ja hem arribat al final d’un altre curs i podem donar la benvinguda a l’estiu, amb tot el que aquesta estació comporta: descans, activitats de lleure, colònies, casals, piscines, platja... Però primer és temps de comiats.

El passat divendres, 17 de juny, vam celebrar la festa de fi de curs. Es va començar a la sala d’actes, amb un acte molt emotiu per acomiadar els/les alum-nes de 6è. Sempre és una celebració molt entranyable; emotiva per als pares/mares que han confiat a la nostra escola l’educació dels seus fills/es; commovedora per als mateixos alumnes que s’acomiaden d’una escola on al llarg de 9 anys, junts, s’han fet grans, compartint vivèn-cies i emocions, i molt sentida també per uns mestres que hem conviscut amb ells, els hem estimat i hem po-

gut veure els seus progressos. Finalitzada la part més seriosa, la festa va continuar amb un bon sopar, música i gresca fins a altes hores de la matinada.

El dimarts, dia 21, vam acabar les classes i quina manera millor d’acomiadar-nos professors i alumnes que sortir al carrer per fer una gran gimcana. Repartits per grups d’edats diferents ens vam passejar pel poble per superar diferents proves d’habilitat; la cloenda, a la plaça, amb una flashmob i molts espectadors esponta-nis que s’apropaven encuriosits per la gresca.

A l’escola la rematada final: units tots/es en una gran rotllana i al so de l’hora dels adéus donem fi al curs 2015-2016 i deixem pas a les vacances.

Bon estiu a tothom!

Vedruna Sta. Coloma de Queralt

Final de curs

Fotos Cedides

Acte de comiat dels alumnes de 6è.

Entaulats per sopar.

Flashmob a la plaça.

Jocs d’aigua.

Gimcana. Joc cooperatiu.

Gimcana. Joc cooperatiu.

Fotos Cedides

La Segarra16

Aquesta frase del gran dramaturg sintetitza a la perfecció l’obra que ens varen representar el grup colomí “Naltrus” que segueix en essència la seva línia interpretativa.

Una situació familiar on qui més o menys s’hi ha trobat en els inicis de la formació de la família:

“Tu m’has d’ensenyar com educar els meus fills? I tu què?“ Tots hem passat pel mateix en el nostre aprenentatge de pares.

Molt ben escollit pel grup de teatre (sempre que el públic ho sàpiga entendre), ja que tenim la tendència de convertir el drama en vodevil, perquè no ens esforcem per entendre el text argumental.

Els actors es mouen amb desimboltura per l’escena, amb alguna interpretació més rellevant que d’altres, no pretenc per la meva part donar més protagonisme a qualsevol actor en particular.

Sé molt bé i per experiència que és difícil aconseguir una excel·lent interpretació i tendim en els assajos a viciar-nos o acceptar interpretacions i declamacions que abans ens semblaven que s’havien de polir.

En aquesta representació és innegable que els quatre actors s’han esforçat fins al límit per aconseguir els seus objectius.

La posada en escena és correcta i el moviment escènic molt reeixit (no cal moure’s gaire per fer un bon teatre), per a això ja hi ha Els pastorets.

L’escenificació minimalista (en el seu estil) no distreu els espectadors. Per això, menció a l’equip tècnic de so, il·luminació, vestuari i maquillatge, ja que sense aquesta col·laboració no és possible portar-ho a terme.

La meva felicitació i ànim.I torno a acabar amb una altra frase del mateix

Oscar Wilde:Mai deixis passar l’oportunitat que et faci feliç,encara que als altres no els agradi.

Fèlix Esplugas

Teatre Naltrus

VÍCTIMES O BOTXINS, SEGUIM AVANÇANT...

Representar Víctimes o botxins ens va engrescar perquè suposava un repte. Com a grup amateur, implicava allunyar-nos de la nostra zona de confort. Enfrontar-nos per primera vegada a un text que reflexiona molt intensament sobre temes de gran profunditat humana: les normes de convivència, la responsabilitat de les persones, la sexualitat, la superioritat moral... Durant l’hora i mitja que dura l’obra desfilen múltiples dilemes d’alta volada filosòfica. Apuntem els encerts i errors de la representació per seguir millorant com a grup.

Els protagonistes s’enfronten contínuament en la seva concepció existencial: és millor voler imposar una moralitat rígida i intransigent, o concebre la vida com una lluita cínica i despietada pel poder? En quina situació preferiríem veure’ns: controlats per una comunitat totalitària moralitzant o aventurar-nos en una societat individualista en què l’única obligació grupal és perseguir l’èxit personal? En la bondat de la submissió o en el cinisme de la llibertat? Aparentment són problemàtiques poc relacionades amb la vida quotidiana, però durant molts anys van dividir el món a cantó i cantó del teló d’acer. En certa manera, encara segueixen guiant les principals mentalitats de les ideologies i els moviments polítics.

El Naltrus volem agrair amb el cor a mà la presència de tots els assistents al Teatre l’Estrella. És un plaer actuar en un escenari com el que tenim a Santa Coloma, i encara més fer-ho davant la gentada que us vàreu apropar a veure’ns. També volem donar moltes gràcies a l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt per la seva col·laboració i a l’Eva Orga per la seva bona feina de maquillatge. Esperem que tingueu un bon estiu, i que ens puguem veure aviat de nou a platea!

Grup Teatre Naltrus

Com va dir Oscar Wilde:El riure és un bon començament per a una amistat, però està molt lluny d’ésser un bon final.

Guillem Carreras Albareda, Jordi Borràs Valls, Meritxell Armesto Camps i Mercè Piqué Corbella.

Tel. 977 88 14 79

Foto FrederiC VallBona

Juliol / Agost 201617

REPARTIMENT MIQUEL JORDI BORRÀS ANNA MERITXELL ARMESTO VERÒNICA MERCÈ PIQUÉ DAMIÀ GUILLEM CARRERAS AXEL CARLES ROCA F. XAVIER BIÀ TRULL

IL·LUMINACIÓ I SÓ SOLUCIONS AUDIOVISUALS JR MARTÍ DALMAU JORDI CUSTODI

MAQUILLATGE EVA ORGA

AJUDANT D’ESCENOGRAFIA MERCÈ BALLABRIGA

MÚSICA I GRAVACIONS JORDI CUSTODI

DIRECCIÓ ROSA ALMENARAEl grup sencer saludant després de la funció.

Octubre 3 Anna Isabel Serra: “Sorolla”17 Oliver Klein: “Europa entre les diferents cultures internes” Novembre 7 Albert Morelló: “L'evolució explicada amb els peus! El perquè de la diversitat d'adaptacions en les extremitats dels animals” 21 Domènec Pascual: “Desmitificar l’endoscòpia digestiva” Desembre12 Núria Medrano: “Les orquestres de festa major” Gener 9 Javier Castelo: “El cas Plutó” 23 Josefa Morón: “Vint pel·lícules d'amor i una d'odi” Febrer6 Jordi Rius: “Els Borbons: joies, arracades o pendons?” 20 Jordi Andreu: “Les 10 estafes més grans de la història”

Març 6 Enric Contreras: “Les cèl·lules mare I. Què són i quina utilitat tenen?” 20 Josep M. Sabaté: “Històries de la història” Abril 3 José Luís Herce: “La influencia de China en África” 24 Neus Oliveres: “L'univers literari de Pere Calders” Maig 8 Jordi Blanch: “El bon ús dels medicaments. Generalitats” 22 M. Carme Domingo: “Un passeig per l'òpera amb la veu de Cecilia Bartoli” Juny 12 M. Isabel Miró: “La maternitat d’Elna”

Lloc: casal dels JubilatsHorari: dilluns de 6 a 7 tarda

Campus Extens de la URV setembre 2016• Del 19 al 28AULA DE LA GENT GRAN DE LA URVMatrícula curs 2016-2017Lloc: casal dels Jubilats Horari de matrícula: matí d’11 a 1 (dilluns i dimarts) tarda de 5 a 7 (dimecres)Començament del curs: 3 d’octubre.

antena.quer.alt@urv.cat http://www.urv.cat/antenes_coneixement/quer_alt

• Dia 17CLUB DE LECTURAComentari amb l’autora L’últim patriarca de Najat El HachmiLloc: Sala dels Merlets del castellHora: 6 de la tarda

Aula d’extensió universitària per a la gent gran de la URV PROGRAMACIÓ DEL CURS 2016-2017

Foto FrederiC VallBona

La Segarra18

Entrevista Sergi Torres (Segarreta)

Bona tarda, Sergi, i gràcies per atendre La Segarra. Abans que el lector comenci a llegir l’entrevista, és un bon moment per anar a la nevera i obrir-se una Segarreta?

Sempre és un bon moment per beure una Segarreta. Segurament l’Apol·lo seria una bona selecció perquè és més tranquil·la, però amb la calor de l’estiu tampoc és mal moment per provar una Milliet, una cervesa de glop fàcil i molt refrescant.

Avui ens hem trobat a la fàbrica de cal Pomés, on d’aquí poc us instal·lareu. Quan teniu previst obrir?

Ho farem el dissabte de la Festa Major, el dia 20 d’agost. No serà la inauguració oficial perquè potser encara ens faltaran alguns detalls abans no estigui del tot acabada, però sí que farem unes portes obertes, així tota la gent que estigui per Santa Coloma podrà venir i veure com ha quedat. A més, el dissabte a la nit es fa el correbars i aprofitarem que just aquell dia ja tindrem obert amb la intenció que comenci des d’aquí.

I la inauguració oficial?Si la cosa no canvia, la farem cap al setembre o

octubre. Serà llavors quan, a més de la gent de Santa Coloma, també convidarem gent del sector i experts en el món cerveser. Ara no podem fer la inauguració perquè és època de venda màxima i amb tot el tema del trasllat no estem embotellant tant com tocaria en aquesta època.

Com hem dit, a partir de la Festa Major ja estareu a la fàbrica de cal Pomés, una antiga fàbrica tèxtil. Per transformar-la en un obrador suposo que heu hagut de fer una forta inversió que, en part, us han ajudat a finançar 74 mecenes, oi?

Sí, ha estat una forma de finançament molt interessant. Al final no és més que vendre el producte amb un pagament anticipat. A nosaltres ens han donat els diners ara i quan tinguem la nova fàbrica acabada, nosaltres els donarem els productes que oferíem segons la quantitat de diners que ens donaven. També és veritat que per quantitats més elevades els oferíem productes més singulars, com les cerveses amb fruites, o diferents experiències, com la possibilitat de venir un dia a fer cervesa amb nosaltres.

Aquells que us han donat 150 euros o més tindran el seu nom escrit a les parets de la fàbrica...

Sí, crec que és força divertit. D’aquí a 30 anys, si vénen aquí a la fàbrica amb els fills o néts diran: “Veieu que aquí hi posa el meu nom? És perquè quan van venir a fer la Segarreta aquí jo els vaig ajudar posant-hi uns quants diners.”

Què us permetrà aquest nou lloc? Més producció? Més varietat de cerveses?

Crec que el més important del canvi de lloc serà poder treballar més còmodament, ja que l’espai és molt més gran i hi entra força llum solar. Això farà que l’ambient sigui molt més agradable i això és bàsic quan es passen tantes hores en un mateix lloc.

A més, és evident que també ens permetrà créixer en producció i fer algunes varietats de cervesa que fins ara no podíem. I finalment, un altre gran canvi és que ens podrem obrir al públic. La gent podrà venir i veure com fem la cervesa i comprar-hi la Segarreta. A més, també tindrem una barra al fons de la fàbrica amb un espai força ampli on si algun grup de persones ho vol reservar, podrà fer-hi esdeveniments. Creiem que pot ser una atracció turística més per a Santa Coloma.

Quants anys enrere hem de tirar per trobar el dia que vas pensar: “I per què no fem una cervesa aquí a Santa Coloma?”

De forma seriosa, fa 5 anys, que va ser quan ens vam instal·lar a cal Martell. Però jo ja deu fer 15 o 20 anys que vaig començar a provar de fer cervesa. Ho vaig intentar per primera vegada en el mòdul d’Indústria Alimentària que feia. Llavors vaig anar a Bèlgica a passar uns dies i quan vaig tornar volia comprar una de les cerveses que vaig beure allà però va ser impossible trobar-la, així que vaig decidir provar de fer-ne jo una de semblant. D’aquesta manera, primer treballant amb el Pep a Albió i després amb el Jordi de Vic a casa mons pares, ens vam anar animant cada vegada més. Cada cop en fèiem més i en començàvem a vendre al nostre entorn. Fins que, com he dit, fa 5 anys els amics ens van animar i vam decidir fer el projecte seriós del tot fins a convertir-lo en la nostra feina.

Déu n’hi do tot el procés...I tant! Ara crec que ja tenim una base bastant

sòlida. El canvi aquests últims 5 anys ha estat brutal, hem après moltíssim. Ara que ens hi juguem els diners de veritat ens hem hagut de formar, llegir i no deixar d’aprendre en cap moment. I tots els llibres seriosos de com fer cervesa són americans! Així que imagina’t les hores davant de llibres subratllant, consultant les

Foto Cedida

Juliol / Agost 201619

Entrevista Sergi Torres (Segarreta)

paraules tècniques al diccionari... Quan realment aprens és quan veus que si la cagues, llences els diners, i és amb aquests diners que et guanyes la vida.

Què és el que més t’agrada de fer cervesa?M’agrada anar a fer unes cerveses amb els

col·legues i beure una cosa en què tu has col·laborat en tot el procés de transformació. Aquest procés té un punt ben parit. Crec que és com jugar a futbol, la gran majoria de gent no s’hi guanya la vida però hi juga perquè és engrescador. Jo ara ja em guanyo la vida fent cervesa, però recomano a tothom que, si té una mica de temps, algun dia provi de fer una cervesa a casa, és molt divertit.

Com decideixes treure una nova varietat de cervesa?

Normalment hi intervenen terceres persones. Per exemple, gent de les salines de Formentera i Fuerteventura ens van demanar una cervesa salada i els hi vam fer. O des de l’empresa Iber, on treballa el Jordi Vilà, ens van demanar si podíem fer una cervesa que s’assemblés a la que es prenia en l’època que els ibers poblaven Catalunya. De fet, amb aquesta cervesa vam guanyar la medalla de bronze del Concurs Nacional de Cervesa del 2015, igual que ja havíem fet amb una altra cervesa el 2014.

Un parell més de qüestions més per anar acabant, Sergi. T’hem fet l’entrevista a tu, però no estàs sol en aquest projecte. Quins socis més sou?

Seria impossible sense l’ajuda dels altres socis i les nostres famílies. A part de mi, també són socis el Bernat Aubia, l’Olivier Sepulchre, l’Ignasi Brufau i el Sergi Bru. Però com t’he dit, a part d’ells els nostres entorns també han estat molt i molt importants. Són moltes hores les que dediquem a la Segarreta i sense el seu suport seria impossible tirar endavant.

Hem començat la conversa parlant de si era un bon moment per anar a buscar una Segarreta a la nevera. Però aquells que no en tinguin, on en poden trobar?

Doncs a Santa Coloma hi ha diversos bars que en venen i també supermercats. També venem a tot Catalunya i a Espanya, especialment a Madrid i el País Basc. A poc a poc també anem venent a Europa i gràcies al trasllat a la nova fàbrica també podrem vendre als Estats Units i Àsia; amb les màquines que teníem fins ara no podíem garantir la millor qualitat si veníem en aquests països, a causa del llarg viatge.

Moltes gràcies per atendre la Segarra i molta sort amb aquesta nova etapa de la Segarreta.

Marc Vergés Albareda

Pl. Major, 28 / Santa Coloma de Queralt / 977 880 353Pl. De la Creu, 22 / Igualada / 938 032 934

La Segarra20

Tribuna Oberta

Una bona manera de fer-ho és descriure els avantatges d’un comerç local actiu:

Té una capacitat real de generar llocs de treball, de mantenir-los en el temps i d’especialitzar-los.

També és un factor revitalitzador del paisatge urbà, un element de relació entre veïns, cohesionador i d’en-fortiment de les relacions personals; l’espai amb capacitat de fer, i promoure, la conversa amb el veí, conegut o amb el botiguer. Complementàriament, aquest i les persones que hi treballen ens aporten l’assessorament i la infor-mació vers la qualitat del producte o servei i la capacitat de resoldre els nostres dubtes... Coneixement perquè ens recomani el millor i el més adient; ens ajuda, orienta i ofe-reix el producte de temporada (aquell que està en el seu moment òptim) i, en el cas del tèxtil, ens ajuda a conèixer la fibra amb què estan fets i/o a escollir la talla adequada que ens correspon.

No vull deixar d’esmentar la implicació del comerç local en la viabilitat de moltes activitats associatives i cul-turals, en la Festa Major o en altres esdeveniments col·lec-tius, mitjançant anuncis en butlletins i revistes alhora que ajuda en la difusió dels actes als aparadors.

Però també hi ha altres factors que s’interrelacionen:La frase “el comerç crida a comerç” continua vigent:

el client que vol comprar un producte en pot veure un altre o també el client que entra a la botiga del costat, també pot entrar a la nostra...

Un nucli comercial actiu també afavoreix la implan-tació de noves ofertes i rendibilitza altres locals que millo-ren la seva viabilitat.

A la Baixa Segarra, hi ha un potencial de veïns de molts dels pobles de l’entorn que fem les nostres compres habituals; a més, Santa Coloma té aquesta capacitat de fer centralitat, de ser un lloc de trobada, per passejar, gau-dir d’alguna terrassa estiuenca... També ens visiten, s’atu-ren, i/o compren viatgers de pas, coneguts, visitants oca-sionals o familiars que descobreixen l’indret; hi ha un altre visitant potencial, fruit de la situació estratègica de Santa Coloma respecte d’Igualada, Cervera i/o Montblanc, amb esdeveniments que podrien repercutir en l’activitat local, si els sabem seduir.

Tot aquest potencial cal coordinar-lo: s’ha de motivar en un espai, públic i privat, on tots els agents promotors d’activitat econòmica s’interrelacionin; de preveure, i con-sensuar, aquelles accions afavoridores, tant del seu desen-volupament, com de la seva avaluació i impacte poste-riors. Cal obrir, en aquest sentit, el terme comerç a altres agents amb capacitats semblants: món agrari, indústria, serveis financers, formació, salut, creació, artesania... El rol de l’Associació de Comerciants ha de continuar essent vital, però el repte d’un client globalitzat i amb una multi- oferta propera requereix una acció, de tots, per a cercar els objectius. En aquest sentit, el Mercat d’Època és una de les opcions a consolidar i enfortir.

A la Baixa Segarra hi ha un bon nombre de pro-gramacions culturals i festives, mercats i trobades que se celebren arreu, que cal donar-hi suport. El mercat del dilluns, el comerç local i l’impacte als actes i festes col-lectives actuen de manera complementària per arrodonir una oferta engrescadora.

El comerç local aporta personalització: la vivència de fer viure l’experiència de la compra, de fer-hi participar els nostres fills com un element més del procés formatiu que genera criteri, element aquest que es desenvolupa amb la suma continuada de percepcions: valorar o dir que una fruita, per exemple, està en el seu punt òptim, requereix tocar, veure-la, conèixer les varietats... Tot un procés que ajuda en molts altres àmbits.

Avui en dia hi ha elements transversals que impac-ten i atreuen l’atenció, com la gastronomia, el producte propi d’un indret..., o diferenciadors, com la història o el patrimoni, entre d’altres; cal fer compatible el creixement de l’oferta amb els recursos i places disponibles per a cada activitat econòmica o col·lectiva.

La compra, l’atenció rebuda, el dinar complementari a la nostra visita o la trobada d’aquella peça que cercàvem poden arrodonir la nostra percepció i fer que la vivència perduri en el nostre imaginari o que ho recordem amb aquell objecte que tindrem en un lloc visible: aquest fet ajudarà a identificar Santa Coloma com un indret per re-cordar i/o retornar-hi, i fer un boca-orella amb persones a les quals ens seria difícil arribar amb altres mitjans.

En aquesta reflexió oberta, hi caldria contraposar els reptes i les pors, però això seria motiu d’una altra article específic. Al llarg d’aquests darrers anys, el comerç local en general ha estat pressionat per una greu crisi que ha fet tirar la tovallola a petits establiments (molts d’ells fa-miliars) amb recursos limitats, que els ha impedit fer adap-tacions, reformes, noves inversions o una successió adient de l’activitat.

Però, per tot això, hem de ser nosaltres els que creiem en el territori, els que fem difusió del que tenim i fem confiança en els nostres establiments.

No podem oblidar la història de les nostres botigues, dels seus estris i mobiliari, de les formes de fer, de les se-ves singularitats i fer-ne la difusió i conservació de la seva memòria i, si és viable, dels indrets; encara podem veure, i intuir, molts rètols de botigues que van existir; la histò-ria del segle XX a Santa Coloma, no la podríem entendre sense elles, igual que a altres llocs.

Crec que el comerç local és un dels eixos de la Santa Coloma dels anys vinents; la seva història de botigues, d’empreses, del tèxtil i del mercat són un bagatge de l’empenta colomina, que es manté viva.

Feliu Monés Plafeliumones@yahoo.es

Sense comerç, no hi ha poble: Impulsem el nostre comerç

Juliol / Agost 201621

Tribuna Oberta

La crisi econòmica de 2008 a 2015 ha canviat el panora-ma laboral del nostre país de forma definitiva. Aquesta crisi ha estat especialment intensa a la Baixa Segarra i San-ta Coloma, on les empreses més grans, especialitzades en els prefabricats de formigó i la construcció, es van veure obligades a tancar. Molta gent es va quedar sense feina i aquest fet va repercutir també en el petit comerç i el sec-tor dels serveis, on ha paralitzat el dinamisme econòmic d’aquestes terres durant un període massa llarg.

L’atur va augmentar fins a extrems alarmants, i si bé és cert que s’està recuperant des de fa un temps, el ritme de creixement és molt lent i ofereix més precarietat i inse-guretat. Tanmateix, l’atur no es distribueix de forma ho-mogènia entre la població. Hi ha un sector concret afectat que encara el pateix més que ningú i que posa en perill el nostre futur sens dubte: l’atur entre els joves. La gent jove altament qualificada i preparada es veu obligada a ocupar-se en feines que es troben per sota de les seves capacitats, o directament, a marxar a l’estranger per po-der treballar.

Malgrat aquesta desafortunada situació, són molts els que no es resignen, i a falta d’una oferta de treball, han tingut el valor i el coratge de crear-se-la ells mateixos: l’autoocupació i l’emprenedoria. La persistència de la crisi ha rellançat l’emprenedoria com una de les solucions més factibles per revertir la situació, ja que un emprenedor veu solucions allà on els altres només veuen problemes, i ac-tua en conseqüència. Les democràcies occidentals, cons-cients d’aquest fet, i tenint en compte totes les facilitats que comporta la revolució digital, han començat a posar les primeres pedres per fer de l’autoocupació i l’emprene-doria actius bàsics i fonamentals de les seves economies.

Afortunadament, la tradició emprenedora en aques-ta terra està fortament arrelada, i en el cas de Santa Co-loma està més que provada. Aquesta vila ha destacat per la seva emprenedoria al llarg de la història: el safrà en el s. XIV, la indústria tèxtil a finals del s. XIX, els prefabri-cats de formigó al s. XX... I encara que tot això ja formi part del passat, conforma una tradició cultural que s’ha d’aprofitar.

A Santa Coloma i a la Baixa Segarra segueix existint una fèrria tradició emprenedora, on hi continua havent gent amb ganes de fer coses, moltes coses, i de poder fer-les des de la seva terra. Si l’administració fes tot el que està el seu abast per facilitar-ho, molts emprenedors com arquitectes, advocats, petit comerç, artesans, pro-fessionals de l’estètica, del disseny, de l’agricultura, de l’apicultura, fisioterapeutes... s’atrevirien a fer realitat els seus projectes professionals. Un bon exemple n’és el viver d’empreses de Concactiva a Montblanc. Es tracta d’un es-pai que ajuda les persones emprenedores i les empreses de nova creació a iniciar amb garanties el seu projecte de negoci. Equipat amb les últimes tecnologies, ofereix a les persones emprenedores un indret on desenvolupar la

seva activitat de la millor manera possible, a través d’una sèrie de serveis complementaris, a preus més reduïts que els que ofereix el mercat, i totalment adaptats a les seves necessitats.

Un viver d’empreses és el planter econòmic del futur, i més en entorns rurals i poc poblats com el nostre. Acom-panyen i ajuden els projectes empresarials en els seus pri-mers anys. De la mateixa manera que un planter, un cop la llavor ja ha germinat, es pot trasplantar amb èxit. S’ha demostrat que el suport rebut és una garantia per a la consolidació dels negocis.

Els vivers d’empreses ofereixen lloguer de despat-xos modulars amb serveis tecnològics avançats, serveis logístics i administratius compartits (centraleta, copis-teria, comptabilitat…), suport a la promoció econòmica d’emprenedors (acompanyament, pla de consolidació, recerca de finançament, formació…), assessorament, serveis telemàtics d’informació... I el més important: in-crementen les possibilitats de supervivència dels projec-tes empresarials, creen una xarxa d’emprenedors i servei-xen com a incubadores de projectes.

Santa Coloma i el seu entorn es poden confor-mar i limitar-se a aprofitar els serveis per a emprenedors que ofereixen Montblanc, Cervera o Igualada, però cap d’aquestes tres poblacions té les mateixes problemàti-ques, sinergies econòmiques i socials que tenen Santa Coloma i els municipis veïns. Per tant, Santa Coloma ha de tenir el seu viver d’empreses, tal com passa amb les cooperatives agrícoles adaptades a la gent i al territori on s’ubiquen.

En aquests moments hi ha el més important i im-prescindible per aconseguir-ho: gent emprenedora i un emplaçament perfecte a Santa Coloma. Ara només falta la voluntat política per fer-ho possible.

Existeix un espai suficientment gran i ben situat al centre del poble que alberga un ric patrimoni històric que podria ser recuperat per la vila. Aquest espai conté im-portants elements arquitectònics del pas dels jueus per la capital segarreta, i a més a més, els propietaris estan disposats a tirar endavant el projecte. Es tractaria de crear una institució que fomentés l’emprenedoria entre la gent de la comarca, un espai polivalent que acollís diferents iniciatives i, gràcies a la seva localització, també ajudaria a potenciar el comerç local.

La iniciativa ja s’ha donat a conèixer a les administra-cions locals que, en definitiva, són qui han de defensar el projecte. Està tot a punt, tot preparat, esperant que arribi la voluntat política per fer possible els acords, el finança-ment i l’adhesió dels organismes necessaris.

Esther Alcaraz, Anna Segura, Magí Balcells i Jordi Pasalaigua

Un viver d’empreses en el rovell de l’ou de Santa Coloma de Queralt

La Segarra22

La implantació del model de recollida selectiva ha permès augmentar d’any en any les dades de recollida selectiva de la comarca. Actualment la Conca de Barberà se situa com una de les comarques que més recicla de Catalunya, i aquest model eficient de reciclatge és gràcies als ciutadans i la seva participació en aquest projecte conjunt.

Les dades d’aquest segon trimestre del 2016 confirmen que la Conca de Barberà ha augmentat progressivament el percentatge de recuperació de residus generats i separats selectivament i ha assolit un 50,77%, una dada molt positiva. Generem un 2,57% més de residus per habitant, i els que generem, els separem més selectivament i així aconseguim un percentatge més alt que la resta de Catalunya.

Durant aquest segon trimestre del 2016 s’han recollit 2.646,8 tones de residus municipals a la Conca de Barberà, procedents de la recollida selectiva de residus municipals, de les quals 615,5 tones de residus són procedents de deixalleries comarcals i serveis mòbils.

Si comparem aquesta xifra amb els quilograms recollits durant el mateix període de temps de l’any 2015, podem destacar que hi ha hagut un increment de les deixalleries en un 11,13% i un augment molt important del cartró comercial del 42,77%, una ten-dència que per primera vegada es trenca, ja que els últims 5 anys en molts municipis de la comarca, a causa de la reducció del consum en els comerços de la comarca, aquesta tipologia de residus s’havia reduït molt.

Amb les dades obtingudes durant aquest període del 2016, s’observa una tendència positiva de la po-

blació a recollir selectivament les seves escombraries i aquesta tendència s’ha consolidat, ja que de tots els residus que generem en recuperem més de la meitat selectivament, ja que estem en un 50,77% de recupe-ració de residus, i la causa és que els residus que van a parar a l’abocador s’estan reduint considerablement, i aquests es recullen separadament en els contenidors de recollida selectiva.

Aquesta feina conjunta dels 22 municipis de la comarca representa una tasca molt important de reci-clatge, que té com a finalitat preservar el medi ambient i la sostenibilitat de la comarca, i fomentar la reducció i separació de residus.

Servei de Medi Ambient

CCCB

La Conca de Barberà supera el 50% de recollida selectiva de residus municipals

Juliol / Agost 201623

Durant l’any 2016 el Cadastre ha tramitat un procediment per regularitzar construccions fins ara no declarades, que es traduirà en el fet que l’Ajuntament podrà recaptar l’Impost de Béns Immobles (Contribució) sobre aquestes construccions a partir d’ara, i per als 4 anys anteriors no prescrits.

Però a més, l’Ajuntament de Santa Coloma va sol·licitar l’actualització de valors cadastrals per al 2016 (increment del 10%), igual que per a l’exercici anterior; però a diferència de l’anterior govern municipal, aquest increment no ha vingut acompanyat d’una baixada en el tipus d’IBI en l’Ordenança fiscal aprovada el desembre del 2015, que s’ha mantingut en el 0,75% (per al 2015, nosaltres el vam abaixar del 0,825% al 0,75%). Ens resulta increïble pensar que l’equip de govern actual se n’oblidés.

Considerem que, en moments de crisi econòmica, cal contenció en les despeses no imprescindibles per a les quals no hi hagi subvencions d’altres administracions públiques, i que per altra banda cal aplicar mesures de foment i suport a les famílies i negocis locals, i en cap cas afegir-los pressió fiscal.

Per això, des del Grup municipal PDC volem expressar la nostra disconformitat amb la pujada del 10% en l’Impost de Béns Immobles (Contribució) per a totes les finques i habitatges de Santa Coloma, que va aprovar l’equip de govern actual per a l’any 2016. Una pujada d’impostos tan elevada és del tot contraproduent.

Evolució de l’IBI 2013-2016: Any - Increment Valor Cadastral - Tipus Ordenança - Exemple IBI a pagar (Finca VC: 100.000 € any 2013) + Increment:

2013 - 0% - 0,814% - Exemple: 100.000 € x 0,814% = IBI2013 = 814 € + (0%)2014 - 0% - 0,825% - Exemple: 100.000 € x 0,825% = IBI2014 = 825 € + (1,35%)2015 - 10% - 0,75% - Exemple: 110.000 € x 0,75% = IBI2015 = 825 € + (0%)2016 - 10% - 0,75% - Exemple: 121.000 € x 0,75% = IBI2016 = 907,5 € + (10%)

Exigim que l’Ajuntament promocioni la recuperació de l’economia local –en comptes d’ofegar-la–, l’obertura i millora de comerços i negocis, fomenti la rehabilitació del centre històric i prioritzi les obres estrictament necessàries.

Grup Municipal Partit Demòcrata Català

Increment de la Contribució (IBI) per a l’any 2016: 10%

Informació municipal

La Festa Major, el nom no pot ser més explícit, és la gran celebració de qualsevol municipi. Ho és perquè aconsegueix interpel·lar persones de totes les edats i totes les aficions. Siguem petits o grans, més inclinats als esports o a la cultura, tots hi tenim el nostre espai. La Festa Major “fa poble” i per això és tan important que tingui un programa molt atractiu i potent.

La Minerva compleix cinc anys amb la mateixa bogeria engrescadora que va néixer. Estem molt contents, per què negar-ho, per haver contribuït a millorar notablement un programa massa rutinari i previsible. Estem contents, dèiem, però no satisfets. La satisfacció ens empenyeria a la conformitat, i encara ens queden ganes (esperem que durin!) per intentar sorprendre-us any rere any.

Aquesta edició de la Minerva és la més completa (8 activitats prèvies, 16 durant la Festa Major) i també la més innovadora. Volem destacar la preparació d’un taller de sardanes, a càrrec del Carles Roca (15-

18 d’agost), per al qual us demanem una inscripció prèvia a festesdelaminerva@gmail.com; “Troba les set boles de drac”, un joc de geocerca ideat per l’Àlex Amenós; “Alça-la”, on us animem a escalar tantes caixes de cervesa com sigueu capaços; el trivial colomí “Kahoot” que se celebrarà durant el Sopar Popular i que premiarà el guanyador amb una entrada pel concert d’Els catarres; la retrospectiva sobre fotògrafs colomins, i “La Nit de Juno”, que clourà els actes de la Festa Major amb bona música a l’esplanada del Convent.

Passeu una molt bona Festa Major!

Festes de la Minerva

5 anys de la Minerva. Més activitats, més innovació.

La Segarra24

El diumenge 10 de juliol, Santa Coloma de Queralt ha participat en la 23a edició del Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple i d’aquesta manera s’ha solidaritzat amb els afectats per aquesta malaltia. La iniciativa, impulsada per la Fundació Esclerosi Múltiple, té com a finalitat lluitar contra una malaltia neurodegenerativa que afecta 7.000 persones a tot Catalunya, moltes d’ells joves d’entre 20 i 40 anys.

A la nostra piscina s’han realitzat activitats durant tot el dia: al matí, festa Inflasport, amb inflables fora i dins l’aigua; a les 12 del migdia unes 130 persones han saltat col·lectivament a la piscina; durant tot el dia, 63 persones han nedat 18.850 metres solidaris; s’ha venut material, i l’Ajuntament farà donació de totes les entrades venudes durant el dia a la Fundació; entre material i entrades s’han recaptat més de 500 E.Gràcies a tots els que ho han fet possible.

Regidoria d’Esports

El passat dia 15 de juny, Santa Coloma de Queralt va rebre el Director General de Polítiques de Muntanya, el Sr. Albert Alins i Abad. El motiu de la visita fou per presidir una reunió dels Altiplans Centrals, zona que comprèn 35 municipis englobats en sis comarques (Alt Camp, Anoia, Bages, Conca de Barberà, Urgell i Segarra) i que comparteixen problemàtiques comunes, com és la regressió demogràfica, l’envelliment de la població i una activitat econòmica centrada en el sector agrari. En la seva intervenció, Alins va incidir en la necessitat de cercar sinergies entre tots els pobles que conformen els Altiplans Centrals, no només per trobar solucions conjuntes, sinó també per fer possible l’accés a ajuts i subvencions de la Unió Europea que permetrien potenciar el territori.

El passat dia 28 de juny, a les 9 del matí, el Sr. Òscar Peris, Delegat del Govern a Tarragona, va efectuar la seva primera visita institucional a Santa Coloma de Queralt.En la trobada amb l’equip de govern, es varen abordar diferents temes, entre ells el de l’endeutament que la Generalitat té envers el municipi, que en aquests moments ascendeix a una xifra de 383.397 €; de les conseqüències que ha patit el sector industrial de la vila arran de la passada crisi econòmica; de la preocupació ciutadana sobre la qüestió de l’aigua potable al municipi, i de la manca d’inversions en els últims anys respecte al manteniment o millora dels camins.Finalitzada la visita, abans de marxar, el Delegat va signar el llibre d’honor de l’Ajuntament.

Informació Municipal

Els colomins ens hem MULLA’T per l’Esclerosi Múltiple

Reunió de municipis dels Altiplans Centrals

El Delegat del Govern a Tarragona visita Santa Coloma de Queralt

Ramon Mullerat, Òscar Peris, delegat del Govern a Tarragona, Magí Tullols i Assumpció Canela.

Fotos Cedides

Juliol / Agost 201625

Fotos Cedides

El passat 1 de juliol va tenir lloc la XXXI trobada de Casals de Jubilats de la Conca, una jornada organitzada pel Consell Consultiu de la Gent Gran, les Associacions de Jubilats de Solivella i Sarral i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, i amb les col·laboracions dels Ajuntaments de Sarral i Soli-vella.

Aproximadament un centenar de jubilats dels diferents pobles de la Conca va ser-hi present. Una representació del nostre Casal, encapçalada pel seu president, tambè va assistir-hi

Va començar la jornada a les

10 del matí a Solivella on vam ser rebuts al seu casal. De Solivella vam poder visitar el Museu del Càntir, el castell, una exposició permanent de pintures i el Museu, allí fórem obsequiats amb un aperitiu.

Posteriorment els autocars ens van traslladar a Sarral, allí va haver-hi el dinar de germanor i vam poder escoltar els parlaments del president de Consell Comarcal i dels altres organitzadors de l’acte.

Per acabar aquest dia festiu, va haver-hi una intervenció musical que va desencadenar un lluït i animat ball.

Associació de Jubilats

• INICIA’T A LA INFORMÀTICA (20 HORES; 10 SESSIONS DE 2 H)• Crea i dissenya documents de text (20 hores; 10 sessions de 2 h)• Retoc fotogràfic i presentacions digitals (20 hores; 10 sessions de 2 h)• Connecta’t a la xarxa (16 hores; 8 sessions de 2 h)• Incorpora Internet al teu dia a dia (16 hores; 8 sessions de 2 h)

Tipus d’activitat informàtica Dies que es realitzarà Horari que es vol programar l’activitat (2 hores per sessió) Data d’inici (2 dies a la setmana) Inicia´t a la informàtica Dilluns i dimecres 16 a 18 3-10-16 Crea i dissenya documents de text Dilluns i dimecres 18 a 20 3-10-16 Retoc fotogràfic i presentacions digitals Dimarts i dijous 16 a 18 4-10-16 Connecta´t a la xarxa Dimarts i dijous 18 a 20 4-10-16Incorpora Internet al teu dia a dia Dilluns i dimecres 16 a 18 14-11-16

El projecte startap és una iniciativa que neix de l’emprenedoria, de les ganes de comunicar i explicar històries des d’un punt de vista proper, especial, que cuida tots els detalls.

Mitjançant l’audiovisual comuniquem i presentem cada projecte i busquem arribar a l’essència per fer-lo únic.

Fa poc més d’un any que iniciàvem aquest camí i avui estem molt contents de la situació en què ens trobem.

Ara mateix estem fascinats treballant en un projecte que ens va encarregar l’Ajuntament, a qui agraïm enormement la confiança.

Pretenem fer un sincer homenatge a la gent del nostre poble que el fa viu i actiu; gent que, involucrada en entitats o fruit d’iniciatives personals, enriqueixen el nostre poble en molts aspectes i el fan únic, especial i irrepetible.

Agraïm molt sincerament a tots els que ens heu concedit una estona del vostre temps per poder fer-vos una entrevista i saber una mica més d’allò que feu. Això ens ha permès teixir un documental fet de petits grans projectes i activitats on destaca per sobre de tot la qualitat humana, un tresor que entre tots hem de cuidar.

El documental es presentarà el dia del pregó de festes, diumenge 14 d’agost, us hi esperem i desitgem que us agradi i arribi tant com a nosaltres.

Eduard Domingo i Núria Ferrando

STARTAP

Trobada a Solivella

La Segarra26

L’estiu ja comença i després d’un curs tan llarg, es necessiten uns dies de vacances. L’Orfeó de Santa Coloma sempre finalitza amb un sopar de convivència per concloure tot el treball realitzat de concerts i assajos, i encoratjar-nos per al curs vinent amb nous projectes i esdeveniments. Aquest any hem sopat al cafè d’Aguiló amb un bon àpat i hem finalitzat amb cançons de gresca.

A vegades es fa difícil aturar el temps perquè vola, i quan arribés al final t’adones del molt treball realitzat durant tots aquests mesos: les caramelles, el concert de Sant Jordi a les Piles, el taller de Gospel, la participació en el cicle de corals de la Federació a Canyelles, el

concert a Sant Magí de la Brufaganya, la participació de l’aniversari de la Coral Noves Veus a Capellades, i no podem pas oblidar amb molta estimació la pèrdua de la M. Rosa Gassol.

Com moltes vegades passa en aquesta vida, uns marxen i altres arriben, així també és la vida de l’Orfeó amb la vinguda del fill de la Maria Tosquella, en Roc, a qui amb els nostres cants donàvem la benvinguda i una felicitació per als seus pares.

Que tingueu unes bones vacances i ens trobem de nou el setembre.

Orfeó Santa Coloma

El passat diumenge 3 de juliol, l’Orfeó de Santa Colo-ma va participar en el concert d’aniversari de la Coral Noves Veus de Capellades, que va tenir lloc al Teatre La Lliga d’aquest municipi de l’Anoia. També van es-tar acompanyats per la Capella de Música de la Tossa d'Igualada.

El concert va constar de dues parts. En la primera, cadascuna de les formacions musicals va oferir mitja dotzena de peces vocals que representaven tota una varietat d’estils i èpoques.

En la segona, els tres grups units van interpretar Nefertari, la Reina, obra de Francesc Xavier Cassanyes, l’actual director de la coral amfitriona, i Viatge a Ítaca amb lletra de Konstantinos Kavafis, música de Lluís Llach i l’harmonització del mateix Cassanyes. Aquestes darreres peces anaven acompanyades per l’Orquestra Zenit Musical.

I és que una celebració d’aniversari sempre és un bon motiu de trobada, de música, d’amistat i convivència. Els tres grups ja havien compartit altres projectes musicals i vincles personals. Així, l’actual director de l’Orfeó de Santa Coloma, Frederic Prat, que

també ho és de la Capella de Música de la Tossa, havia tingut aquesta responsabilitat a la Coral Noves Veus.

A l’acte no hi van faltar els parlaments, les felicitacions pel quarantè aniversari de l’entitat, el record per als qui no hi són, les dedicatòries, els obsequis i l’humor.

Tot plegat, una bona tarda de música i emocions que va fer gaudir de valent tot el públic que omplia el local.

Orfeó Santa Coloma

Fi de curs Orfeó Santa Coloma, de Santa Coloma de Queralt

Concert d’aniversari de la Coral Noves Veus de Capellades

Orfeó Santa Coloma

Concert a Capellades.

Cants de benvingua al Roc Esplugas Tosquella. Sopar de fi de curs al Cafè d’Aguiló.

Fotos M. teresa sendra

Foto FrederiC VallBona

Juliol / Agost 201627

Us convidem a tots i a totes a descobrirla nova fàbrica de Segarreta i a tastar les nostres cerveses.Aquest dissabte 20 d’agost, a partir de les 18.30h, a l’antiga fàbrica de Cal Pomés,(c/ Nostre senyora de la Mercè.Santa Coloma de Queralt)

Obrim portes!

Tasta tota la nostra gamma de cerveses:

Tradicional APA

MillietApol·lo

Avet Iberika Gerds NabiusMores

Anunci A4 Segarreta Ampolla.indd 1 28/07/16 10:19

La Segarra28

dissabte 20

8 del matí Plaça MajorVI edició de la Fita Colomina

A les 10 del matí Plaça MajorEscacs Torneig de partides llampec a 5 minuts i exhibició d’escacs gegants

3/4 i 5 d’1 del migdia Plaça de l’EsglésiaTronada + Vermut Popular

De 2/4 de 6 de la tarda a les 9 del vespre Passeig de la Muralla itinerant fins a la plaça MajorXXVI Trobada de Gegants: plantada al Passeig, passejada, arribada a la plaça Major i ballada final

A les 7 de la tarda Inauguració de les exposicions

De 2/4 de 10 de la nit Sala del Comte del castell Visita comentada a l’exposició “Peces del nostre patrimoni”

A 2/4 d’11 de la nit Teatre Municipal L’Estrella Teatre Els homes són de Mart i les dones de Venus, guia essencial per entendre la parella.Obra d’èxit a les taquilles de BarcelonaVenda d’entrades: anticipada a l’Ajuntament (10 euros) i a taquilla 1 hora abans de la funció (12 euros)

A les 12 de la nitLa Marrada 2016 Correbars Lloc de trobada Nova fàbrica Segarreta (C. Nostra Senyora de la Mercè, 25) Bandarra Street Orkestra

A les 2 de la nit Pati del castell La nit de La Minerva:Karaoke’s Band (KOB) + We like Turtles (DJ’s)

SALA GRAN DEL CASTELLMERITXELL DOMINGO El record d’un instant, Exposició recopilatòria 1999-2016

SALA DELS ARCS DEL CASTELLFONT DÍAZ Paisatges imaginaris, pintures

SALA DE LA FUSTERIA DEL CASTELLVoluntariat per la pau, memòria i present Història dels 100 anys del Servei Civil Internacional i del seu paper en la construcció de pau a través del voluntariat internacional

ENTRADA DEL CASTELL DELS COMTES Fotografies i cartells dels concursos de la Festa Major

SALA DEL COMTEPeces del nostre Patrimoni. Visites comentades els dies 20 i 22 a 2/4 de 10 del vespre. Cal inscriure’s prèviament a l’oficina de turisme o al telèfon 977 880 478

SALA DE LA COPERAL JOAN FERRER i JOAN FERRAN Exposició conjunta de pintures

SALA DEL CASAL D’AVISARTISTES DIVERSOS Pintures a l’oli

diumenge 14 A 2/4 d’11 de la nital Teatre Municipal L’Estrella

Pregó de Festes

Introducció del Sr. alcaldeMagí Trullols Trull

Pregó a càrrec deJordi Bigues Balcells

Lliurament de premis i reconeixements

Entrega del ram de lluïment a la geganta Coloma

Projecció del documental “Entre tots”, encàrrec de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, produït per StarTap

L’acte finalitzarà a l’exterior, davant l’Estrella, amb una ballada de gegants i l’actuació dels Grallers de Santa Coloma de Queralt

dilluns 15

2/4 de 7 de la tarda Sala Merlets del castell Xerrada L’ensenyament en una escola rural catalana durant el primer terç del segle XX, a partir del material escolar del colomí Josep Florensa, a càrrec de Marta Compte

Presentació Minerva‘16

8 del vespre Plaça Major Taller de Sardanes a càrrec Carles Roca

10 del vespre Font de les Canelles Visita guiada El Renaixement i el Barroc a Santa Coloma per Damià Amorós Albareda

dimarts 16 A la tarda Piscina municipal Jocs Tradicionals A 2/4 de 8 del vespre P. de l’Església Mostra “Auto sacramental” a càrrec dels Diables Keresus

8 del vespre Plaça Major Taller de Sardanesa càrrec de Carles Roca

dimecres 17

A 2/4 de 8 del vespre Sala Merlets castellXerrada La cultura popular: entre l’associacionisme i el ritual Xavier Orriols 8 del vespre Plaça Major Taller de Sardanesa càrrec de Carles Roca

10 del vespre Davant Cal Nialet Projecció de la pel·lícula Desmuntant Harry, W. Allen

dijous 18

Al matí Piscina municipal Tallers d’estiu

A les 6 de la tarda Nucli antic Engalanada de carrers i places

A les 7 de la tarda Plaça Major Mostra dels balls de la cercavila 8 del vespre Plaça Major Taller de Sardanes a càrrec de Carles Roca

divendres 19 D’11 a 2/4 de 2 del migdia Ctra. de la Llacuna, km 1 Jornada de portes obertes Capelleta de sant Magí

2/4 de 4 de la tarda Plaça Major 13a. Edició de Bàsquet 3x3

A les 6 de la tarda Residència Ntra. Sra. del Carme Esbart Dansaire Alt Gaià

2/4 de 12 de la nit Plaça de l’EsglésiaNit de Júpiter: Carla & Laia + DJ KANDA

programa festa major 2016

EXPOSICIONS

Juliol / Agost 201629

diumenge 21

A 1/4 de 12 del migdia Seguici popular cap a ofici

De 12 a 2 del migdia Pl. LLibertat, 5Jornada de portes obertes a la Fundació QuerAlt

A la 1 del migdia Plaça MajorLluïments Geganters, Grallers de Santa Coloma i l’Esbart Alt Gaià

De 4 a 8 del vespre Piscina municipal. Entrada gratuïtaWateke amb DJ (Te Jodes y Bailas) A les 5 de la tarda Plaça MajorGimcana per a totes les edats: A la recerca de les 7 boles de Drac Piscina Torneig de Clash Royale Torneig de Ping-Pong (Inscripcions: 30’ abans)

A les 5 de la tarda Camp Municipal de FutbolPartit Futbol: U.E. Santa Coloma de Queralt - C.E. Carme, 3a Catalana

A les 6 de la tarda Pati del castellConcert amb l’orquestra Costa Brava

A 2/4 de 7 de la tarda Plaça del PortalCercavila de Festa Major amb el grup de batucada Ben Sonats. S’acaba la cercavila amb el Ball Pla de Sant Magí, tocat per la Cobla-Orquestra Costa Brava i que dóna entrada al concert de sardanes.

A les 8 del vespre Plaça MajorSardanes amb la Cobla-Orquestra Costa Brava A 2/4 d’11 de la nit Plaça del PortalActe Sacramental i seguidament el Correfoc

A les 12 de la nit Plaça MajorVersots

A continuació Pati del Castell Ball de nit amb l’Orquestra Costa Brava (5 euros) Gratuït per als propietaris d’una llotja.Tindran també llotja reservada.

dilluns 22

De 9 a 2 migdia A l’abocador vell, camí del cementiriIV Recorregut de caçaSèries de 15 plats. Premis per ordre de classificació i inscripció

De 10 a 2 migdia Carrer MajorIV Mostra de productes de la Baixa Segarra

De 12 a 2 del migdia Castell dels ComtesPortes obertes del castell, inclou pujada a la torre De 12 a 2 del migdia Al parc NouBTT dirt Reconeixement i entrenament del circuit amb monitor (totes les edats)

A 2/4 de 6 de la tarda Al parc NouBTT dirt Inscripcions i lliurament de dorsals. Baixades cronometrades, mini concurs de bike trial i repartiment d’obsequis per a tothom

A partir de les 6 de la tarda Camp Municipal de FutbolBubble Football. Mínim 14 anys.

A les 6 de la tarda Davant de Cal NialetActivitat infantil. Tallers de treballs manuals

A les 7 de la tarda Sala gran del castell dels ComtesProjecció del documental “Entre tots”

A les 8 del vespre Plaça MajorSardanes amb la Cobla Sant Jordi Inclou la sardana Sonata de la Baixa Segarra de Marcel Casellas A les 8 del vespre A la pl. de l’Església“Alça-la!” Castells de caixes de cervesa

A les 9 del vespre A la pl. de l’EsglésiaSopar popular, bingo i concurs de Kahoot

A 2/4 de 10 de la nit Sala del Comte del castellVisita comentada a l’exposició “Peces del nostre patrimoni”

A mitjanit Pati del castellConcert amb Els Catarres, Danny Romero i Dj MonchoVenda d’entrades: anticipada a l’Ajuntament (10 euros) i a taquilla abans del concert (14 euros)

dimarts 23

De 9 a 2 migdia A l’abocador vell, camí del cementiriIV Recorregut de caçaSèries de 15 plats. Premis per ordre de classificació i inscripció

A les 5 de la tarda Sala annexa PoliesportiuTorneig de Frontó per parelles (Inscripcions: 45’ abans)

A 2/4 de 6 de la tarda Nucli antic. Plaça de l’EsglésiaLes 12 Proves d’Hèracles

A les 6 de la tarda Teatre Municipal l’Estrella (3 euros)Concert amb l’Orquestra Selvatana

A les 7 de la tarda Plaça de l’EsglésiaGuerra d’aigua

A 2/4 de 8 de la tarda Sala de la Torre del castellXerrada Fotògrafs colomins, Santa Coloma fins als anys 60

A les 8 del vespre Plaça MajorSardanes amb la cobla-orquestra Selvatana

A les 11 de la nit Esplanada del costat del pavellóCastell de focs, a càrrec de Pirotècnia Igual

A 1/4 de 12 de la nit Al Convent - Monument de la VellesaLa nit de Juno: DJ Puentenuevo

A les 12 de la nit Teatre Municipal L’Estrella (10 euros)Ball de fi de Festa amb l’Orquestra Selvatana

Santa Coloma de Queralt

La Segarra30

www.facebook.com/prefabricatscatcb

www.prefabricatscenturysbeams.com

Tel: 977 881 028 www.catcb.cominfo@catcb.com

@CenturysBeams

Juliol / Agost 201631

seaf

fotos colomines

Núm. 1858 Festa del 50è aniversari de l’estada de la germana M. Assumpció Albare-da a Montbrió del Camp. D’esquerra a dreta: Eduard Brufau Albareda, Elena Albareda Lliró, Marià Albareda Junyent, M. Teresa Albareda LLiró, Isabel M. Orga Albareda, Montserrat Albareda Lliró, Elena Albareda Junyent, Isa-bel Albareda Junyent, germana M. Assump-ció Albareda Vives, Francesc Albareda Lliró, Lali Albareda Lliró, Santiago Carol Ribalta. Agenollats: Josep Albareda Lliró, Jaume Al-bareda Talavera. Fila de baix: Pili Albareda Mensa, Marta Albareda Lliró, Anna Albareda Lliró, Xavi Albareda Talavera, Jaume Albare-da Mensa (Jackie) Autor desconegut. Finals dels anys 70.

Núm.1863 Frederic Vall-bona Farré, Jaume Al-bareda Mensa, Daniel Mullerat Figueras i Josep Clarasó Batet. Foto cedida Dani Mullerat

Núm.1864 Diumenge de rams. Pili Albareda Mensa, Neus Mensa Martí, Albert Mensa Martí, Jaume Albareda Mensa (Jackie) i Josep i Ramon Mensa Martí. Fotografia Casajoanes, fotografia cedida per Neus Mensa Martí.

Núm.1866 Santa Coloma de Queralt Jaume Albareda Mensa Benedicció Sant Cistòfor, 5 de Juliol del 1986. Fotografia cedida per Trini Tarragó Domenech

Núm.1867 1a Trobada de gegants 21 d’agost del 1983, Jaume Al-bareda Mensa recollint el record de la colla local de mans de Josepa Ferrer i Paquita Arro. Fotografia cedida per Dani Mullerat Figueras.

Núm.1868 Jaume i Pili Albareda Mensa, data per determinar. Foto-grafia Casajoanes cedida per Pili Albareda

Jaume Albareda Mensa, 1858/1986

La Segarra32

Fa poc més d’un any, Compromís per Santa Coloma (CSC-FIC) va guanyar les eleccions municipals a Santa Coloma. CSC i ERC, amb set regidors —cinc i dos respectivament—, superen els quatre de CiU i, després d’una fàcil i còmoda negociació, acorden la formació de l’equip de govern i nomenar alcalde de la vila el Sr. Magí Trullols Trull.

Evidentment, és aviat per fer un balanç de la gestió de govern perquè ha passat poc temps, però un any és suficient per saber cap on anem i a quina velocitat.

L.S.- L’avantatge de viure en un poble és que al nostre alcalde l’anomenen pel seu nom de pila i això és un senyal de proximitat i confiança; et sembla correcte o tanta familiaritat fa fàstic?

M’agrada, em sento molt més còmode amb aquesta proximitat que comenteu. De fet, jo sempre he defensat un Ajuntament més proper als colomins i això ha de començar amb el mateix alcalde. Sóc una persona que detesta la prepotència, sobretot en política, i em vaig presentar fent bandera d’humilitat.

L.S.- El primer cop que vas entrar com a alcalde al despatx i vas prendre possessió del lloc com a màxim mandatari de la vila, què vas pensar? Què vas sentir?

Recordo molt bé la primera vegada que hi vaig entrar. Diria que va ser un cúmul de sensacions, però totes em feien sentir molt bé. Estava content, no només per mi sinó per tot el meu grup de candidatura. També vaig tenir un record per al meu pare i vaig pensar que mai, mai havia de perdre de vista l’actitud de servei al poble que m’havia portat fins a l’alcaldia. Crec que aquesta hauria de ser l’actitud pròpia de qualsevol polític. També em va envair una sensació de respecte i responsabilitat.

L.S.- Ens agradaria fer una passada per les inquietuds que més preocupen els colomins i saber de primera mà la situació actual. Tenint en compte que el problema més gran que té actualment Santa Coloma és el de la creació de llocs de treball, s’ha fet cap gestió des de l’Ajuntament de SCQ i amb quins resultats?

Aquest és el tema que, personalment i també a la resta de l’equip, més ens preocupa. És un tema complex però des que vam arribar hi hem estat treballant, anant a veure empreses de la rodalia, de moment sense massa èxit. Ara fa poc hem fet un estudi patrocinat pel Consell Comarcal per valorar les possibilitats que té el polígon i oferir a les empreses que més s’adaptin al perfil que s’hi puguin instal·lar. A més, també obrirem una oficina permanent a Santa Coloma que interactuarà amb ConcaActiva, amb un tècnic, perquè ajudi a explorar

solucions per atraure empreses i potenciar la indústria al poble.

L.S.- El tema de l’aigua ha estat força debatut en els darrers mesos i em sembla recordar que, en part, depenia de si l’Ajuntament de Tàrrega es comprometia a participar del projecte Segarra-Garrigues, que permetria fer arribar l’aigua a Tàrrega, Cervera i Santa Coloma, entre altres poblacions. El termini per decidir-se acabava el dia 30 d’abril. Com està actualment la situació?

En aquesta legislatura hem fet un pas de gegant. Estic esperançat perquè sembla que d’aquí poc podrem signar un principi d’acord perquè aigua bona arribi a Santa Coloma. És un projecte complex i costós, supera els 20 milions d’euros, i s’han de fer coincidir voluntats de 30 pobles amb diferents realitats dins la mancança d’aigua.

Han estat unes negociacions molt àrdues i l’últim escull el tenim amb el tema del preu. Crec que al final s’arribarà a un acord, amb un preu raonable. Ara bé, tots ens hem de conscienciar que l’aigua tindrà un cost superior a l’actual. Però no tinc cap dubte que un poble sense aigua potable no té futur. Com podem atreure empreses, si no?

L.S.- Si aquesta solució no fos possible, tenim pla B?

Tot i estar esperançat, tenim pla B i C; hem fet els deures en aquest sentit. Per una banda, es podria portar l’aigua del CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) de Sarral. I l’altra possibilitat seria que cada poble afectat per aquest tema de l’aigua es muntés la seva pròpia depuradora. Això sí, en ambdues solucions el cost

Entrevista al batlle de Santa Coloma de Queralt, el Sr. Magí Trullols Trull

Entrevista

Juliol / Agost 201633

és molt més elevat que en la primera opció, així que esperem que sigui el pla A el que prosperi.

L.S.- En qualsevol cas, els colomins a hores d’ara paguem un cànon de sanejament d’una aigua que no és apta per al consum. Sempre se’ns diu que aquest cànon serveix per tractar l’aigua que passa per la depuradora, però no deixa de semblar-nos injust pagar un cànon per una aigua que no és potable. Hi ha res a fer en aquest sentit?

Fa uns mesos, amb tots els municipis de la Conca ens havíem plantejat alguna posició de força conjunta, com deixar de pagar el cànon. Però ara mateix, quan sembla que s’està a punt de trobar la solució d’aquest problema, no és moment per fer-ho.

L.S.- Sempre parlem del turisme com una de les fonts per millorar l’economia de Santa Coloma i la Baixa Segarra, i resulta que a Santa Coloma no disposem d’una sola habitació si algú es vol quedar a dormir. Els llocs visitables estan gairebé sempre tancats. Quines propostes teniu per potenciar el turisme local?

El tema del turisme és una assignatura pendent de sempre. Hem començat a obrir espais públics d’interès, com la torre del castell i els horts, que aviat arranjarem i que es podran utilitzar per a actes lúdics. Però és clar que de moment no hem explotat tot el potencial turístic que té Santa Coloma. Ara hem posat una tècnica a l’Oficina de Turisme, que volem aconseguir que sigui proactiva i que busqui persones i grups de persones perquè vinguin a visitar Santa Coloma.

L.S.- En l’últim ple municipal, celebrat el 14 de juliol, es va aprovar un canvi de requalificació d’activitats de l’Hotel Comtes de Queralt –per cert, amb un grau de deixadesa molt qüestionable–; a què és degut aquest canvi?

Bàsicament es va fer per obrir el ventall de possibilitats de coses a fer en l’edifici. Potser una residència o una casa de colònies. Això dependrà de les propostes, però bàsicament es va fer perquè no només pugui ser un hotel. La veritat és que em va saber molt greu quan el van desmantellar, però ni nosaltres com a Ajuntament ni els Mossos d’Esquadra hi vam poder fer res.

L.S.- En la legislatura anterior el vostre grup va insistir molt en l’alt cost dels serveis funeraris, tenint en compte que el tanatori és municipal i que qualsevol usuari pot escollir l’empresa que faci el servei. Com tenim la situació?

Des que vam entrar a l’Ajuntament, hem aconseguit reduir un 15% el cost global d’un enterrament. A més estem intentant buscar una escletxa legal per poder renegociar el contracte vigent, que es va signar ara fa 5 anys i que se n’ha d’allargar 5 més.

L.S.- El nucli antic és un altre dels grans problemes de la vila. Moltes cases estan en

estat ruïnós i els carrers principals –com el carrer Major, carrer del Mig o plaça de l’Església– fan una mica de pena. Heu pensat en algunes mesures, subvencions o coaccions que animin els propietaris a conservar els edificis? Ja sabem que l’Ajuntament ha arreglat Cal Patalà, però si ha de fer el mateix a totes les cases en mal estat...

De moment no tenim una política del tot definida pel nucli antic. Hi ha bonificacions per a aquells que arrangin la façana o la teulada i anem fent algunes coses puntuals, com arreglar Cal Patalà, però ens falten més actuacions per dir que es tracta d’una rehabilitació completa del nucli antic.

L.S.- Un tema que em sembla val la pena aclarir: cobreu un sou l’alcalde i els regidors de l’equip de govern?

Ni l’alcalde ni cap regidor cobra un sou. El que sí que cobrem són 70 euros per cada assistència a un ple i 35 per les assistències a les comissions de govern. I per als responsables de l’equip de govern també hi ha indemnitzacions per gestió municipal, que es cobren segons les hores mensuals que es dediquin a la feina de l’Ajuntament, però amb un topall màxim de 450 euros mensuals. És exactament el mateix que en l’anterior legislatura, però s’han eliminat els sous.

L.S.- El dia 1 de gener de 2016 va entrar en vigor la llei de la transparència, que obliga tots els ajuntaments i altres administracions oficials a fer pública qualsevol informació relativa a les seves activitats: plens, comissions de govern, comptabilitat, subvencions, sous, etc. Tant costa aplicar aquesta normativa? Quin problema hi ha?

Estem totalment a favor de la transparència en les institucions públiques i no tenim la intenció de posar cap pal a la roda en aquest sentit. Però també és cert que la llei de transparència és una llei nova i que ens falta una mica de rodatge per anar-la aplicant del tot. Ens hi posarem seriosament, però en absolut hi ha una manca de transparència voluntària.

L.S.- Quines són les millores o activitats que consideres més importants o necessàries que heu dut a terme durant aquest any de govern?

Crec que no hem parat de fer coses. Per exemple, diria que ara mateix tots els carrers de Santa Coloma estan ben enquitranats després de les obres que es van fer a la carretera que travessa el poble. També hem arreglat molts dels camins que envolten el poble, com el del Codony, i com hem parlat abans, també hem arreglat la coberta de Cal Patalà per dedicar-lo a algunes associacions del poble. També penso que ens hem posat les piles en la neteja del poble, hem d’intentar crear una bona impressió en aquells que ens visitin, i que tots aquells que hi vivim ens hi sentim còmodes també. Tot el que hem fet, ho fem amb els recursos que genera el poble, sense endeutar-nos. Tot i que

Entrevista

La Segarra34

només ho estem en un 38% i podríem arribar al 75%, crec que en una situació com l’actual a nivell global era millor no incrementar l’endeutament. I penseu que no hi ha hagut més plans únics d’obres des del que es va donar entre 2008 i 2013.

L.S.- Digue’m els projectes realitzables que teniu sobre la taula i que puguin il·lusionar els colomins?

Estem a punt d’acabar l’aparcament d’autocara-vanes a l’Aiguadolç, un projecte que esperem que atregui més turistes al poble. També volem canviar el lloc on són els vigilants locals i creiem que l’antiga gasolinera és un bon lloc, perquè tindran més visibilitat. També volem canviar els finestrals per fer més lluminós el poliesportiu i que es vegi més espaiós. Aquesta tardor també començarem les obres d’arranjament dels antics horts del castell, com hem comentat anteriorment.

L.S.- Com tenim la fibra òptica que ens vas anunciar fa uns mesos?

M’aventuro a dir que a finals d’any la tindrem disponible.

L.S.- Acabem de saber que el sènior masculí del C.B. Àguiles ja és oficialment equip de primera, una fita inimaginable només fa un any.

El suport de l’Ajuntament de Santa Coloma és inqüestionable, oi?

Els he seguit molt de prop i penso que finalment han vist recompensat el seu treball. Personalment em sento molt orgullós i són un exemple de superació i esforç que, sens dubte, mereix tot el suport de l’Ajuntament.

L.S.- Què representa per a tu ser alcalde de Santa Coloma de Queralt?

Bàsicament un motiu d’orgull. Poder servir el poble des del seu comandament, perquè la gent del poble així ho ha manifestat, només desperta sentiments de gratitud i de satisfacció personal.

L.S.- Vols afegir quelcom?Sí, que tot i que segurament jo sóc el més visible

pel fet de ser l’alcalde, no estic sol en aquest projecte. Estic acompanyat d’un gran equip de govern, persones de gran capacitat humana i intel·lectual que, amb honestedat i bon fer, em fan molt fàcil l’exercici de l’alcaldia.

L.S.- Moltíssimes gràcies.

Anna Albareda i LliróMarc Vergés Albareda

Juliol / Agost 201635

La Segarra36

Juliol / Agost 201637

Foto Cedida

Durant l’any 1973 (any que jo, Santiago Solé, estava fent la mili a Tarragona), la meva mare Teresa es va assabentar que la ferreteria del Sr. Robert Balcells es traspassava. De seguida ens hi vam posar en contacte i amb una negociació prou ràpida ens posàrem d’acord per adquirir-la. Durant 6 mesos (jo encara estava de servei), la meva promesa, Encarnació Benante, començà a aprendre l’ofici junt amb el Sr. Robert.

L’any 1974 i després de construir la botiga al carrer de la Mercè, ens hi traslladàrem per donar el servei que s’adaptés millor a les necessitats del poble i rodalia, on ininterrompudament i fins al gener del 2016 hem estat al peu del canó (42 anys).

L’any 1975 férem els tràmits necessaris per legalitzar el local com a armeria i així poguérem ampliar l’oferta (ja que no n’hi havia cap al poble).

Fins a l’any 1995, i aprofitant la coneixença del veïnat, la botiga serví per oferir a la pagesia el servei de maquinària agrícola i durant 10 anys compartírem societat amb l’amic Ramon Orga, amb el nom d’AGROROSS.

Mentre l’auge de formigó no es disparà, la botiga era on es podia trobar la majoria de productes de necessitat: eines, màquines, pintura, armes i munició, motoserres, motocultors, parament per a la llar, bricolatge, servei de marcatge...

Cap al 1999 i per atendre la demanda (dels derivats directes i indirectes) de la construcció, ens plantejàrem augmentar el servei i compràrem a l’Institut Català del Sòl 2 parcel·les al polígon on edificàrem 2 naus de 1200 m2 + 450 m2 d’entresolat i 350 m2 de despatx.

Llavors la botiga del carrer de la Mercè es mantingué per atendre les demandes de parament per a la llar fins al 2016, quan decidírem traslladar tot el material a les noves dependències del polígon on hem ampliat l’oferta i que es manté des del 1999.

Aprofitem l’avinentesa per donar-vos les gràcies per la confiança que ens heu fet durant tots aquests anys.

Us seguirem atenent a Comercial de Ferreteria Ol-Pat, S.L., on ens trobareu a tot l’equip amb ganes d’oferir-vos el millor.

Ferreteria-Armeria Santiago Solé Guim

Comerç Santa ColomaCOMERÇ SANTA COLOMA publicarà a LA SEGARRA una tanda d’articles sobre què ha estat i és el comerç a Santa Coloma, amb un article mensual que doni a conèixer les botigues i comerços del poble, la història de les més centenàries i les inquietuds de les més recents.

Comerç Santa Coloma us desitja una bona festa major

Botiga Ol-Pat, SL al polígon.

La Segarra38

Associació de Dones Colomines

El Canadà és un país immens, el segon més gran del món, amb una població d’uns 35 milions d’habitants que viuen majoritàriament a les dues costes. La costa oest amb Vancouver com a ciutat més important i la costa est amb Toronto, una ciutat en constant evolució i una gran urbs.

Diverses tribus d’indis habitaven al Canadà fins a l’arribada dels europeus. Francesos i britànics lluiten durant dos segles pel control del territori que acabà en mans d’aquests últims fins que el 1867 els mateixos britànics, temorosos d’una possible invasió nord-americana, concedeixen al Canadà la sobirania. Canadà entra a formar part de la Commonwealth i la seva reina actual és Isabel II d’Anglaterra. Hi ha però una part del territori que s’ha mantingut fidel a la influència francesa i ha conservat el francès com a idioma; parlem, evidentment, del Quebec.

El nostre viatge comença el dissabte dia 4 de juny. Sortim de Barcelona amb retard (2/4 de 4 de la tarda) i al cap de set hores, i després d’un plàcid viatge, arribem a Mont-real a quarts de cinc de la tarda, hora local. Entre visats, maletes i trasllats se’ns fa l’hora de sopar: crema de carabassa, salmó amb patates, mousse de xocolata i cafè aigualit o te. No tenim temps per més. Estem cansats i anem directes a l’hotel.

A part del magnífic paisatge que de mica en mica anirem descobrint, a mi el que més em va agradar del Canadà, digueu-me banal, van ser els llits. Quins llits! La Canela deia que per pujar-hi aniria bé un ascensor. Amples, alts, comodíssims i amb tants coixins que no sabies on posar el cap. Llàstima que a 2/4 de 7 del matí ja van tocar diana.

Mont-real és una ciutat relativament nova, data del 1642 i del seu nucli antic en queda ben poca cosa, destaca la plaça d’armes i la basílica de Notre-Dame dins del barri francès. Com que l’hivern és molt llarg i fred, diversos graus sota zero, han ideat una ciutat subterrània que connecta edificis, carrers i xarxa de metro pel subsòl; un entramat de carrers plens de botigues que els permet moure’s còmodament. Com que era el mes de juny i diumenge, vam passejar-hi gairebé sols.

A la tarda, de camí a la ciutat de Quebec ens aturem per visitar una recreació de poblat indi, de la tribu dels hurons. Ens mostren com vivien, com s’organitzaven: la pesca, les conserves, els rituals, la vestimenta, etc. Avui molts dels descendents d’aquells hurons i d’altres tribus índies malviuen en reserves tant al Canadà com als Estats Units d’Amèrica. Arribem a la ciutat de Quebec. Plou i plou. A la ciutat hi ha poca gent i poca llum. Sopar i dormir.

El dilluns és el dia de les balenes. Enfilem cap a Tadoussac; abans, però, parem al parc nacional de

Chute-Montmorency per contemplar dos salts d’aigua, un de petit i l’altre força més gran. Ens esperen tres hores de viatge fins a arribar a Tadoussac, a la confluència del riu Sant Llorenç i el fiord Saguenay. Patim perquè estem fent tard, dinem d’una revolada —mai millor dit— i pugem al vaixell que ens portarà fins a les balenes. De veure-les, les vam veure. Durant breus instants i de lluny algú veia el dors arquejat d’una balena, els crits emocionats i els flaixos de les càmeres es convertien en els protagonistes. L’heroi era qui captava la millor imatge. En Ramon Orga, el Josep Cadens i la Montserrat Clarassó captaren imatges dignes del National Geografic.

De tornada a la ciutat de Quebec anem directes a sopar i en acabar donem un tomb per la ciutat. De nit els edificis més emblemàtics de la ciutat estan il·luminats de diversos colors i tota la ciutat té un encant especial; destaquen el castell de Frontenac, la torre i una parella d’enamorats que ballen al carrer al so d’una cançó de l’Edith Piaf. No podem anar a dormir sense passar pel bar-restaurant de l’hotel. És a l’última planta i és giratòria; ben asseguts i amb un gintònic a la mà tenim i veiem tot Quebec als nostres peus.

El dimarts, plou i fa sol. Un guia local, natural de Xile i molt simpàtic, ens mostra la ciutat. Ens explica la història, que a hores d’ara ja no recordem, i ens mostra la més europea de totes les ciutats quebequeses. El Quebec és la capital del país del mateix nom, que reivindica des de fa molts anys un estat propi que els desvinculi del Canadà (us sona, la música). Visitem de fora el seu Parlament i davant mateix ens sorprèn un hortet ple de verdures i plantes aromàtiques que qualsevol ciutadà pot collir. Des del Port Vell enfilem cap al nucli antic: carrerons estrets amb boniques botigues i un gran mural, pintat per estudiants de belles arts francesos, que mostra l’abans i el després de la ciutat i els seus personatges més famosos.

Ens acomiadem del Quebec i marxem cap a la regió de Tremblant. Fem una parada tècnica i aprofitem per visitar una petita cabana que ens mostra com pesquen al llac glaçat a l’hivern: col·loquen la cabana al mig del llac, obren una petita trampa a terra i amb una serra foraden el glaç; amb uns petits hams que pengen del sostre, travessen el glaç i esperen que els peixos piquin. Poden arribar a pescar més de cent peixos en una hora.

Dinem a Chez Dany, un restaurant amb menjar típic de llenyataire de la zona: sopa consistent, mongetes, pernil dolç fumat, púding d’ou, pastís de carn i, de postres, creps regats amb xarop d’auró. El xarop d’auró és un líquid semblant a la mel que s’extreu de l’arbre del mateix nom, la fulla del qual figura a la bandera canadenca. Les parets del restaurant eren plenes de dibuixos i fotografies de gent que hi havia passat. Per

VIATGE AL QUEBEC – ONTÀRIO (CANADÀ)

Canadà, un país tan gran que hi cap tothom.

Juliol / Agost 201639

Associació de Dones Colomines

no ser menys, l’artista de la colla, el Vicenç Pontnou, va fer una magnífica caricatura del grup signada per tots que vàrem penjar a la paret en record de la nostra estada. Després de moltes hores d’autocar, arribem a Tremblant.

El dimecres fa fred. Mont-Tremblant és un poble turístic amb un gran llac i una petita estació d’esquí. És un poble prefabricat a imatge d’un poble mediterrani, amb la seva plaça major d’on, curiosament, surt un telecadira que porta els esquiadors al capdamunt d’una petita muntanyeta. Per a ells és la millor estació d’esquí del Canadà. La veritat és que fora de temporada és quasi tot tancat. Al voltant de les onze del matí marxem en direcció a Ottawa, capital del Canadà.

Arribem a Ottawa a l’hora de dinar i tot seguit anem a visitar el Museu Canadenc d’Història. Quasi tot l’espai museístic està dedicat a la història, l’art, els costums i les tradicions de les diferents tribus d’indis que habitaven el Canadà abans de la colonització europea. Al vestíbul principal hi ha instal·lada una magnífica col·lecció de tòtems i a l’interior s’hi mostra el vestuari i les eines que feien servir en el dia a dia. A continuació fem una visita a l’exterior del Parlament, un edifici neoclàssic amb una gran torre central anomenada de la Pau i ens fotografiem una i mil vegades amb el conjunt escultòric de les sufragistes canadenques. Ottawa no dóna per gaire més. Sopem al centre i anem a dormir als afores. Un hotel magnífic, el Hilton, al costat del llac Leamy i amb un casino incorporat. O al revés, un casino amb un hotel incorporat.

El dijous toca un petit creuer pel Parc de les Mil Illes, una zona de llacs que fa de frontera entre els Estats Units i Canadà. Illes de totes les mides i cases per a tots els gustos; des de grans castells fins a petites cases construïdes sobre un illot de quatre metres quadrats. Un minúscul pont de no més de 10 metres uneix dues illetes i és considerat el pont

transfronterer més petit del món. Si tanques els ulls veus tantes pel·lícules amb la caseta del llac com a part del decorat.

Parem a dinar i només a dinar a Kingston, ciutat universitària i militar a la riba del llac Ontàrio. Anem cap a Toronto. A mig camí fem una parada tècnica amb sorpresa inclosa. Un molt amable xofer ens convida a visitar per dins el seu camió; un d’aquells immensos camions de morro llarg, ens deixa que seguem al seu lloc i espera, pacientment, que ens fotografiem amb les mans al volant. Tanta amabilitat ens sorprèn agradablement. Una passada!

Arribem a Toronto amb el temps just per deixar les maletes, fer un pipí i anar a sopar. La tornada del restaurant cap a l’hotel la fem a peu, el que suposa un primer contacte amb una ciutat plena d’immensos gratacels.

Divendres, dia 10 de juny, és el gran dia. Avui toquen les cascades del Niàgara. Aquestes cascades fan de frontera natural entre Canadà i Estats Unitats. N’hi ha dues, la gran, que és immensa, té forma de mitja circumferència i pertany al Canadà; la més petita està en territori estatunidenc. La primera visió la tenim des de dalt del passeig, és una panoràmica que et permet veure les dues cascades a l’hora i fer les primeres fotografies. Per tal de gaudir-ne millor agafem un petit vaixell i, guarnits amb un impermeable vermell, naveguem pel riu Niàgara fins a sota mateix de les cascades. És una imatge molt potent veure la cortina d’aigua de color blanc caure al teu davant. Gaudim del moment, ens mullem, riem i ens deixem fotografiar. Per acabar-ho d’arrodonir dinem a la desena planta d’un restaurant davant mateix de les cascades, amb unes vistes magnífiques. Ara bé, els que s’ho van passar millor van ser els valents que, havent dinat, van pujar a dalt d’un helicòpter i van sobrevolar la zona. Van tornant meravellats.

Foto de grup després de dinar a Chez Dany.

Foto raMon orga

La Segarra40

I arribem a l’últim dia, avui toca visitar Toronto. És una ciutat nova i moderna. La gran alçada de molts dels seus edificis fa que la comparació amb Nova York sigui raonable. Des del port podem apreciar una visió global de la silueta de la ciutat. Visitem una part dels antics molls que han reconvertit en un centre d’oci molt atractiu per passejar. Després de dinar pugem a la torre CN de 553 metres d’altura. Em sembla que és la més alta del món. I poca cosa més.

La nit del dissabte al diumenge la passem a l’avió. Tornem cap a casa. Tot ha sortit rodó. La convivència i bona harmonia entre tots els components del grup han estat magnífiques.

Anna Albareda Lliró

PD Aquest escrit no hauria estat possible si la Sra. Carme Canela i una servidora no haguessin fet, cada dia, abans d’anar a dormir, els deures.

Associació de Dones Colomines

El divendres 15 de juliol l’Associació de Dones Colomines va organitzar el tradicional sopar de convivència abans de les vacances d’estiu. La vetllada va tenir un colofó especial: l’esplèndida actuació del grup musical colomí Carla & Laia, i és que enguany se celebraven els 20 anys de l’Associació.

Efectivament, ja fa 20 anys que unes dones amb empenta i il·lusió van decidir constituir una associació que impulsés iniciatives adreçades a millorar el benestar de les dones colomines i a promoure la seva participació de forma col·lectiva. Actualment, és una de les entitats

més dinàmiques de la vila i això es nota amb l’augment constant de sòcies i activitats.

Han estat innombrables les conferències, tallers, accions comunitàries, sortides a teatre, viatges... que durant aquests anys s’han dut a terme, i moltes les dones colomines que hi han participat. Per recordar la feina feta i els bons moments passats, hi ha muntada una exposició de fotografies al local, que es mantindrà (i fins i tot s’ampliarà) durant el primer trimestre del curs vinent.

Trini Esteve

Sopar i celebració

Angelina Nogués, regidora, i les membres de la junta actual: Trini Esteve, Carme Canela, M. Teresa Forner, M. Teresa Atmetller, Carme Chumillas i Pilar Llorach amb la placa de xocolata del 20è aniversari de l’Associació. Carla Sendra i Laia Casellas.

ESPECÍFICSANÀLISIHOMEOPATIADERMOFARMÀCIA

Carrer Major, 7 • Tel. 977 88 00 30 43420 Santa Coloma de Queralt

FARMÀCIASABATÉDE JOAN I JOSEP BALCELLS

Fotos M. teresa sendra

Juliol / Agost 201641

La Festa de la plaça Major va començar amb pluja. Tot just tocades les 7 de la tarda del divendres i arribades les entitats a la plaça, començà la tempesta. Els gegants de la plaça no van poder ballar, els grallers van tocar poc i l’Esbart Dansaire Alt Gaià, gràcies a tenir una plaça com Déu mana, van poder ballar sota les voltes.

Algunes dones, desafiant el mal temps, van anar fins a la capella del pati del castell, dedicada a santa Magdalena, per celebrar la tradicional missa en honor a la santa.

Amb quasi una hora de retard, a causa de la pluja, va començar l’esperat correfoc, que aquest any coinci-dia amb la 8a trobada de diables de la Segarra històrica. Hi van participar quatre colles: Carranquers de Cervera, Forces Diabòliques de Sanaüja, Diables 7 de Foc de Sant Guim de Freixenet i Diables Keresus de Santa Coloma de Queralt. Va ser un correfoc molt lluït, amb un re- corregut molt participat.

El dissabte, per fi, va sortir el sol. Durant quasi tot el matí, grups de nens i nenes buscaven les pífies que hi havia amagades als comerços del barri. A la tarda, a quarts de set, l’Ana Sans ja havia preparat una bonís-sima xocolata desfeta per berenar, mentre la Cia. de Teatre i Pallassos Abril es preparava per rebre el gran circ que havia de visitar-nos. Ens va oferir un especta-cle familiar anomenat “Nurula i Margarito”, on participava tot el públic per aconseguir el gran circ de malabaristes, acròbates, pallassos, lleons... que va fer passar una hora i mitja molt en-tretinguda a tots els espectadors i participants.

Al voltant de les 9 del ves-pre, les colles d’amics de la plaça es mobilitzaven per preparar les taules i les cadires per sopar a la

fresca. I per acabar la festa, música; el P.D. Kanda va fer que la gent s’animés i gaudís d’una bona sessió per a totes les edats amb força balladors a la pista.

El número premiat amb la panera va ser el 3000 i curiosament, va tocar al mateix senyor de Tàrrega que l’any passat. El guanyador de les postres del diumenge per als participants que van trobar totes les pífies va ser el Jordi Tarragó Álvarez.

Des de l’organització volem agrair la col·labora-ció de: Bar Montserrat, Bar La Caixa, Snack Bar Rosa, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Geganters i Grallers de SCQ, Esbart Dansaire Alt Gaià, Cal Marc, Cal Mensa, Coperal, Cal Racó (mel), Al pot petit hi ha..., l’Aresta, Ca la Nuri, Llegums i cereals Josep Mestre, Formatgeria Sant Gil d’Albió, Cal Rovirosa, Vins i Ca-ves Rosa Maria Torres, Supermercat Condis, Forn de pa J. Torné de Sarral (a la venda al Condis), Comercial Ca-rulla SCP, Ca l’Alió, El Magatzem biològic i Materials de Construcció Mullerat, SA i molt especialment la colla de Diables Keresus de Santa Coloma de Queralt.

Festa de la plaça Major

Festa de barri de la plaça Major

Nurula i Margarito van fer riure tant a grans com a petits.

Foto de família, 8a trobada de diables de la Segarra històrica.

Foto triBus de la segarra

Foto FrederiC VallBona

La Segarra42

Dissabte 9 de juliol. Avui tornem a ser a Sant Magí, aquesta vegada serà l’orquestra de cambra, Camerata XXI, qui ens obsequiarà amb la seva música.

És un dia molt calorós, molta calor i molta xafogor, ahir va fer un bon xàfec a Santa Coloma, diuen, més de 30 litres, amb trons i llamps, i els pagesos ja devien patir per la collita, que enguany és molt bona. El Joan és pagès i, junt amb el Silvestre, són les ànimes d’aquests concerts. El Joan parla d’un any excepcional quant a l’ordi, però els preus es posen a Chicago, i tot és més complicat del que sembla. I aquí dalt a Sant Magí, de calor gens, s’ha girat aire i ha refrescat.

Són dos quarts de deu i tothom entra a l’església per escoltar els músics que han vingut. És una orquestra de corda, hi ha set violins, dos violoncels i un contrabaix. Tot el repertori està inspirat en el mar. Xoca aquest tema, trobant-nos terra endins i en la Catalunya profunda. De totes maneres, en aquesta església hi havia hagut uns divuit vaixells penjats del sostre, eren força grans i molt espectaculars, eren exvots que havien ofert mariners o algun passatger com a agraïment per haver-se salvat d’alguna terrible tempesta. I havien escollit Sant Magí, tot i l’allunyament del mar.

David Puertas, músic i periodista, va explicant el que tocaran els músics. La primera, “Postal de l’Havana”, de Xavier Montsalvatge. Segueix Vistes al mar, d’Eduard Toldrà, i peces de Joaquim Turina, Isaac Albéniz i Pau Casals. David Puertas no només explica el tema que tocaran, sinó també anècdotes i vivències dels compositors, de manera que la música que sents es fa molt més pròxima i comprensible. Els temes triats són més o menys coneguts i d’entre els millors que havien creat aquests autors.

El fet d’haver-hi tants instruments de corda fa que la música cobri un vigor i una força que captiven.

A vegades, escoltant música en un ambient recollit com on estem, va bé tancar els ulls, aleshores res interfereix, ni res et distreu, la música ho omple tot, s’escampa per l’església, i com que amb els ulls tancats no hi ha parets, ni sostres, s’eleva molt amunt, cap a l’univers, cap a l’infinit. Hi ha un punt de transcendència en aquests moments, s’eleva la música alhora que s’eleva l’esperit. És en aquests moments que un s’adona de la immensa capacitat que té l’home de crear tanta i tanta bellesa. Potser és la música una de les arts més completes que hi ha, ja que permet que l’home s’elevi a uns nivells superiors. I cal agrair

immensament a la gent que fa que això sigui possible.Parla David Puertas d’Albéniz, i explica que va ser

un nen prodigi. Va néixer a Camprodon, i la família, en veure el talent del nen, es va traslladar ben aviat Barcelona. Als sis anys tocava tan bé el piano que va fer un concert al teatre Romea, eren els anys seixanta del segle XIX, i la Guàrdia Civil els van detenir, a ell i al seu pare, perquè creien que estaven enredant a la gent, que algú altre tocava el piano i aquest no podia ser el nen. Quan s’estava morint, el seu amic i deixeble, Enric Granados, li va tocar al piano Mallorca, Albéniz la volia sentir, l’havia creat feia temps, i va ser la peça que va escoltar abans de morir. Mallorca és el que van tocar el grup de Camerata XXI.

El concert es va acabar amb Sant Martí del Canigó, de Pau Casals. El compositor va agafar el poema de Jacint Verdaguer i li va posar música, amb l’enyorança per la seva terra i aquelles muntanyes. Pau Casals es delia per tornar a Catalunya, s’havia exiliat quan va entrar Franco a Barcelona i no volia tornar-hi fins que no hi hagués democràcia. I no va poder tornar al seu país, es va morir el 1973, dos anys abans que morís Franco.

Els aplaudiments fan que els músics ens vulguin obsequiar amb El cant dels ocells, també de Pau Casals. Una cançó popular catalana, que ell va convertir en una de les peces catalanes més conegudes a tot el món i que ha esdevingut un símbol de pau i llibertat. Comentava David Puertas que el sorprenia que aquesta cançó, que és de Nadal –tots els ocells són cridats per anar a adorar el nen Jesús–, hagi passat a tocar-se avui dia a molts enterraments. Segurament per la pau que inspira i l’emoció que provoca.

Sentir el so del violoncel i tots els altres instruments de corda tocant El cant dels ocells, una cançó tan emotiva i tan nostra, va fer emocionar més d’un, començant pel mateix violoncel·lista que feia de solista.

Només ens queda agrair als Camerata XXI haver-

Segon Concert a Sant Magí -Orquestra de cambra Camerata XXI-

Amics de Sant Magí de la Brufaganya...

Foto triBus de la segarra

Orquestra de cambra Camerata XXI.

Juliol / Agost 201643

Amics de Sant Magí de la Brufaganya...

nos fet passar amb la seva música una vetllada tan intensa i tan agradable.

Aquests concerts tenen unes peculiaritats remarcables, com ara el lloc: l’església i el recinte es troben en plena serra de la Brufaganya i a tocar els espadats on hi ha les coves i, per tant, envoltats de vegetació pels quatre costats. A aquesta proximitat amb la natura s’hi pot afegir el fet que els que van arribant poden passejar pels voltants o sopar, asseguts al voltant de les taules escampades pel recinte. I en acabar el concert, s’ofereix xocolata amb coca i pa torrat a tothom. Estar envoltats de natura, comptar

amb la naturalitat, simplicitat i senzillesa amb què tot es desenvolupa, i poder gaudir d’una música de primer nivell, fa que aquests concerts esdevinguin especials i entranyables.______________________________________Pròxim concert 13 d’agost: Marta Mateu, soprano. És una de les veus amb més projecció de futur. Ha actuat en grans sales de concert de diferents llocs del món, i ha estat guardonada en diversos concursos tant nacionals com internacionals.

Montserrat Rumbau

El CAP de Santa Coloma de Que-ralt ha finalitzat amb èxit la tercera edició del Programa Pacient Expert Catalunya (PPE) en diabetis, ha estat seguit per un grup de dotze participants i s’ha portat a terme a la Sala Gran del castell de Santa Coloma de Queralt.

El Programa Pacient Ex-pert Catalunya és un programa comunitari que dóna suport a les persones per portar dia a dia les seves malalties cròniques: diabe-tis, malalties cardíaques, obesi-tat… L’objectiu és conèixer millor la malaltia i els consells de salut per millorar els símptomes, millorar el compliment de la dieta i reconèi-xer els signes d’alarma per poder actuar.

Les sessions són gratuïtes i es duen a terme al llarg de nou setmanes amb una duració d’una hora i mitja. Des d’un inici la confi-dencialitat i el respecte s’acorden i queden assegurats.

Una particularitat del Progra-ma Pacient Expert Catalunya® és que la persona que imparteix les sessions pateix la mateixa malaltia, fet que afavoreix la implicació de la resta de participants i facilita la comunicació entre ells, ja que tots comparteixen les mateixes experi-ències. En les tres edicions, el Pa-

cient Expert que ha conduït la for-mació ha estat el Manel Moncayo. Abans de les sessions se li va fer una formació específica per part dels professionals sanitaris, que en aquest cas han estat el Dr. José M. Monje i les infermeres Lourdes Quesada i Paquita Haro, que tam-bé han participat com a observa-dors en les sessions. Val a dir que la formació ha resultat molt parti-cipativa, formativa i, a més a més, divertida.

Des de l’any 2006, el Pro-grama Pacient Expert Catalunya® s’està desenvolupant amb molt bons resultats a Catalunya. Les va-loracions que es fan un cop s’ha acabat revelen una millora en els coneixements, hàbits i estils de

vida, l’autocura i la qualitat de vida dels participants, alhora que s’ob-serva que el nombre de visites mè-diques disminueix, tant a l’atenció primària com a les urgències. Per tant, es demostra que les iniciati-ves centrades a donar més autono-mia al pacient resulten eficients pel que fa a la millora de la seva salut i la seva capacitat de gestionar els símptomes.

Des del CAP Santa Coloma de Queralt volem agrair a tots els participants i molt especialment al Manel Moncayo la seva partici-pació i entusiasme per compartir experiències i coneixements amb la resta, així com l’ambient de confiança i familiaritat que es va crear.

CAP Santa Coloma de QueraltFinalitza la 3a edició: Programa Pacient Expert Catalunya® en diabetis mellitus tipus 2 organitzat pel CAP Santa Coloma de Queralt

El periodista Sr. Lluís Foix inaugura el certamen.

Foto Cedida

La Segarra44

“Jo sóc d’una època, de quan els mestres pegaven als alumnes i no al revés, com ara”.

Algú a la xarxaSopem uns quants amics al voltant d’una taula al pati d’una casa als afores del poble. Plou, un tendal i unes cortines laterals eviten que ens mullem, el vent de la tempesta les fa voleiar. Les converses són múltiples, el grup s’ha reduït al final del sopar, i la conversa es torna més íntima i més personal.

El pianoLa R i la N són germanes, el pare treballava al camp i la mare es feia un tip de treballar a casa, feia jornals en altres cases i també en una de les fàbriques tèxtils del poble. Recordaven els anys d’infantesa, a casa no hi havia diners i la vida no era fàcil. Anaven a l’escola de les monges i els records van cobrant vida amb una història darrere l’altra. La N recorda que hi havia classe de piano, però només era per a qui la podia pagar. Un dia va entrar a la sala on hi havia l’instrument, era molt petita, la música que sortia del piano sempre l’atreia molt i ara, de cop, el tenia davant i podia intentar provar si ella també podia fer aquella música tocant-lo amb la mà. Va seure i va començar a tocar les tecles. Però una monja la va veure, la va treure d’allà de mala manera i amb el cordó de l’hàbit la va començar a pegar una vegada i una altra i una altra. Li havia de quedar clar que això no era per a ella, ella era d’una altra classe social, no tenia dret a poder aprendre, ni tan sols acostar-s’hi. La N té talent musical, canta com els àngels i de ben segur que les classes de piano les hagués aprofitat molt més que algunes de les nenes que rebien classes perquè a casa seva ho podien pagar.

L’uniforme, amb els anys, es fa petitTambé recorda com la van humiliar davant de tothom perquè l’uniforme que portava li anava curt. La N no podia tenir un uniforme nou cada any i la seva mare li cosia i li arreglava el vell per tal que pogués anar-lo aprofitant. Però hi va haver un any que va fer una bona estirada i la seva germana, que era més gran, li va cosir un afegit a la vora perquè la que hi havia ja no donava per més. Quan va arribar a l’escola, la mestra la va fer agenollar: si el vestit tocava el terra, la mida era la correcta, si no hi arribava, no. El vestit no va arribar a tocar el terra. La monja la va agafar i se la va emportar a la classe dels nens, i allà la va fer pujar dalt d’una taula perquè els nens poguessin veure com anava d’indecent, perquè la faldilla era massa curta. Tots els nens van riure i ella recorda encara ara la vergonya que va passar.

La R i la seva amiga, quan eren molt jovenetes, un dia no van anar a l’escola i se’n van anar al pati d’un amic d’elles que, juntament amb un altre nen, també

feien campana. Allà van jugar i s’ho van passar la mar de bé. L’endemà, quan va arribar a l’escola, ja va veure que les coses no anirien bé, la seva amiga plorava com una magdalena i a ella la van agafar les monges i la van portar a les classes dels nens amb un cartell penjat al damunt que deia:

“Soy la deshonra de la escuela.” I en castellà, és clar, perquè en aquells anys s’havia

de fer tot en castellà. Els nens els van castigar agenollats de cara la

paret, amb els braços en creu amb llibres a cada mà.

Un tinter ple de tinta, vola pels aires i cau a terraQui parla ara és l’E, va anar a la mateixa escola que la N i la R i va explicar una experiència seva amb les monges, que encara ara la té ben gravada a la memòria, tot i que era ben petita. Un dia la van castigar, no recorda per què. L’E no sembla que fos gaire conflictiva de petita, ni gaire entremaliada, però alguna cosa devia fer aquell dia que la van castigar, no devia ser gaire important quan ella mateixa ni ho recorda. La van fer quedar, a ella i a alguna altra nena, a la classe quan ja havia marxat tothom. Ella s’avorria, i va començar a jugar amb el tinter de la taula, que en aquells anys estaven dins d’un forat del pupitre, i sense ni adonar-se’n el tinter va saltar del forat i va caure a terra, i és clar, la tinta que hi havia al tinter també va caure. La monja, veient el tinter trencat i la tinta escampada, li devia fer tanta malícia, que la va agafar d’una revolada, la va portar prop de la paret i amb la mà a la cara, li anava donant cops de cap a la paret. L’E explica el dolor que sentia al cap amb aquells cops, no es podia defensar ni podia dir res, la mà de la monja li agafava tota la cara. Els cops no s’acabaven mai, el dolor era ja insuportable i va pensar que es moriria allà mateix. Encara ara recorda els cops, el dolor, les llàgrimes i la impotència.

Ens vam quedar tots esglaiats en sentir el que explicava. La conversa va continuar girant al voltant de les seves experiències i recordaven que hi havia la monja dolenta i la bona; la dolenta les pegava, insultava i era molt cruel; la bona les acollia i les consolava.

Les tres estaven convençudes que la crueltat d’aquella monja era tan brutal, que no podia ser que fos una persona normal, havia de ser una persona sàdica, d’una ràbia incontrolable, i fins i tot amb un trastorn mental.

Tot això passava cap als anys 60.Els records sortien de molt endins, elles mateixes se sorprenien de la violència d’aquells actes. I no podien explicar res a casa, perquè o bé no les hagueren cregut, o bé els hagueren dit que si les castigaven, era que alguna cosa mal feta havien fet.

Col·laboració

Monges, càstigs i altres penúries

Juliol / Agost 201645

Col·laboracióÉs curiós la capacitat que tenen els infants de

callar i de no explicar mai res a casa. Hi ha molta por i molt sentiment de culpabilitat. Perquè les coses no s’acaben d’entendre del tot i perquè els grans estan lluny i un, quan és petit, es pot sentir molt indefens, molt sol i molt desgraciat.

Aquests exemples explicats en aquella nit de tempesta, van passar en una escola religiosa, però hem de tenir en compte que els càstigs corporals en aquells anys es donaven en moltes escoles, que tant podien ser religioses com no. Qui no ha sentit explicar, sobretot en els nois, que els mestres els pegaven als dits de les mans amb un pal? Els de Santa Coloma expliquen que, com que tenien els dits freds, encara els feia més mal. A Santa Coloma a l’hivern fa molt fred i en aquells anys no hi havia calefacció.

Les internesEn aquells anys 50-60, hi havia nenes dels pobles del voltant de Santa Coloma que vivien internes al col·legi de les monges, tot i que alguns d’aquests poblets eren ben a prop. Algunes nenes anaven els caps de setmana a casa seva, però d’altres tan sols hi anaven per Nadal, Setmana Santa i a l’estiu. El dilluns, que a Santa Coloma hi havia mercat, es feia l’intercanvi de bosses; el pare, que havia arribat amb el carro, entregava a la seva filla la roba neta; la nena entregava al pare la roba bruta. L’intercanvi era ràpid i no hi havia gaires mostres d’afecte, per no dir que no n’hi havia cap. La vida pels pagesos en aquells anys era dura, els homes treballaven al camp i les dones tenien moltíssima feina: comprar, fer el dinar, anar a rentar als safareigs, alimentar els animals de casa... i moltes anaven a la fàbrica a treballar, per ajudar amb el seu petit jornal a tirar endavant la casa. No hi havia temps per entretenir-se en les mostres d’afecte als fills, ni tampoc s’estilava en aquells anys.

La C era d’un poblet que estava força a prop i explicava la tristesa que sentia de tenir la família tan a prop i haver d’estar interna a les monges tot el curs. Tenia dos germans més petits i no els veia mai. El dilluns entregava la bossa amb la roba bruta i el seu pare li donava la neta. Això era tot.

Anar a treballar a la fàbricaMoltes nenes anaven a treballar a la fàbrica amb catorze anys, algunes hi entraven als tretze, no fos cas que l’any següent no hi trobés plaça. Això era el que havien fet les seves mares, les seves àvies i les seves besàvies.

De fàbriques tèxtils n’hi havia moltes a Santa Coloma. La R, quan tenia tretze anys, va anar a treballar a la fàbrica on també treballava la seva mare. La mestra havia parlat amb la seva mare, perquè la R valia per estudiar, i fins i tot l’escola els oferia els estudis gratuïts. Però la mare els va dir que no podia ser, que a casa seva entraven molt pocs diners i necessitaven el poc que pogués guanyar la filla. La R avui ja és gran i explica amb recança que l’amo havia dit a la seva mare que ja comptava que la nena entrés a treballar.

Cada fàbrica tèxtil del poble tenia la seva especialització, així:

La fàbrica dels Ferrer Germans feien estovalles. A cal Domingo a l’estiu teixien bufandes i a l’hivern feien els forros dels vestits d’home i la roba de ratlles dels majordoms; també feien xals per als bebès i mantetes de cotxet.

A cal Pomés, cintes, betes i galons.A cal Llorenç, llençols.A cal Queraltó, forros per reforçar la roba dels

homes. ....Treballaven nou hores diàries, de 8 del matí a la 1,

i de 3 fins a les 7. I a les nou hores diàries calia sumar-hi les que feien a casa amb el que s’enduien de la fàbrica per fer.

Santa Coloma, plaça Major, 7 d’octubre del 1954.

La germana Manuela davant dels nens de les monges.

Autor: Fotografia Casajoanes Fons Ramon Segura Domingo,

Arxiu ACBS

La Segarra46

A Santa Coloma es feia tèxtil, a Igualada, gènere de punt.

La R recorda que a la seva fàbrica hi havia a la paret la marca de fins on va arribar l’aigua de l’aiguat de Santa Tecla, que va passar el 23 de setembre de 1874. Un aiguat que va fer molt mal per aquestes terres.

Santa Coloma era una plaça tèxtil important. La tradició tèxtil venia de lluny. A Santa Coloma, com a altres pobles de Catalunya, hi havia a la segona meitat del segle XVIII i principis del XIX, telers tèxtils en algunes cases i en petits tallers. La primera fàbrica de Santa Coloma va ser la de tres terratinents i ramblers: els Brufau, Martí i Goberna, cap a 1850. A la dècada dels 80, s’instal·laren les primeres màquines de vapor i

fins a principis del segle XX van conviure amb els telers manuals.

El fet que als anys 60, les nenes entressin a treballar a la fàbrica als tretze, catorze anys, no era res de nou, es feia des de molt abans. I el segle XIX, i segurament ja molt abans, i principis del XX, moltes noies de Santa Coloma i també dels poblets del voltant anaven de ben jovenetes, moltes d’elles encara unes nenes, a treballar de minyones a Barcelona; quan tornaven al poble, ja era per casar-se i moltes entraven a treballar a la fàbrica.

També a Santa Coloma, les dones han treballat sempre, al camp, cuidant els animals, portant la casa... i a les fàbriques tèxtils. I han sigut un complement indispensable en l’economia familiar, per no dir, a vegades, el més important.

Club Atlètic Santa ColomaCursa Festa Major de l’EsplugaMalgrat que els darrers anys ha minvat la participació, la cursa de la Festa Major de L’Espluga continua sent la cursa d’estiu més popular. És un recorregut d’anada i tornada de 15 quilòmetres amb una lleugera pujada, endurida per la xafogor típica d’una tarda de juliol. Força participació de Santa Coloma, destaca la 9a posició de Joan Rossich amb un excel·lent registre de 53 m 31 s. Completaren la participació colomina Sònia Tarragó, Bernat Segura, Albert Llorens, Mar Mullerat, Camil Foix, Ricard Gallart, Dani Mullerat, Griselda Santacana i Frederic Vallbona.

Cursa de la Guineu a Vilanova de BellpuigUna de les curses clàssiques de les Terres de Ponent és la Cursa de la Guineu, que té lloc a Vilanova de Bellpuig. És una cursa de 10 km per camins rurals de la població, totalment plana. Hi participaren Frederic Vallbona i Griselda Santacana.

Cursa del Tren de Sant GuimJoan Rossich segon i Mar Mullerat tercera en dones van ser els podis aconseguits pels atletes colomins a la Cursa del Tren de Sant Guim, el dissabte 2 de juliol. És una cursa de 10 quilòmetres per camins de terra entre Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Rabassa i la Rabassa, paral·lelament a les vies del tren.

Col·laboració

El Frederic i la Griselda amb l’alcalde de la població, Joan Trull Bo-rràs, fill de Santa Coloma. Foto de Mireia Trull.

Participants colomins: Gerard Griño, Camil Foix, Ricard Gallart, Fre-deric Vallbona, Dani Mullerat, Mar Mullerat i Sònia Tarragó. Fotogra-fia d’Antoni Torres.

Els representants colomins Joan Rossich, Toni Rius, Frederic Vallbo-na, Mar Mullerat i Camil Foix. Foto d’Anna Alejandro.

Fotos FrederiC VallBona

Montserrat Rumbau

Juliol / Agost 201647

Retalls d’història colomina

Per la Muralla hi passa la rasa que ve de l’Aiguadolç. A principis dels anys 30 no estava urbanitzada. Hi havia una filera de pollancres i d’aigua n’hi baixava tot l’any. A la primavera anàvem a buscar-hi culleretes. Són el que després seran granotes. D’aquesta rasa se’n deia la Bastorra. Sembla que etimològicament ve de Baix Torre, ja que passa per sota la torre del castell. L’any 32 hi havia d’alcalde el Sr. Solà, que va ser el 1r batlle de la Repú-blica. Va urbanitzar la Muralla. Van treure els pollancres, van canalitzar la riera, van fer una paret a banda i banda, van aplanar el terreny i hi van plantar arbres, que encara avui hi són. Als anys 90 van tapar la riera i van fer el passeig que hi ha actualment. Hi van posar una pedra, que venia de la muntanya de Montserrat, amb el nom del batlle que la va urbanitzar, que encara s’hi pot veu-re. Al senyor Solà, quan van entrar els feixistes l’any 39, el van agafar i el van afusellar. A la guerra no va tindre cap càrrec. Devia tenir algun ressentit, i ho va pagar amb la vida.

Parlant de plaques commemoratives, vull parlar de la Creu dels Penjats. Reculant en els anys fins al 1880 més o menys, cinc comerciants de Santa Coloma venien d’una fira a Valls. Una colla de bandolers o lladres els van agafar i van demanar un rescat als familiars dels re-tinguts. Els familiars no van poder pagar, o no van voler, no ho sé. El fet és que als cinc retinguts els van matar a un quilòmetre del poble, si fa no fa, al camí que anava cap a Santa Perpètua. L’Ajuntament i els familiars van fer una làpida amb els noms dels morts i la van clavar en

un marge que hi havia al peu del camí. Era una làpida de pedra soldonenca d’un color cendrós. Amb els anys, els noms s’havien mig esborrat. S’hi mig llegia el cognom de Morera i un nom, Josep. L’any 32 o 33, van canviar la làpida i n’hi van posar una de pedra més forta. El 19 de juliol (del 36) quan hi va haver la revolta de la FAI, algú va agafar una escarpa i un martell i va esborrar els noms i la creu. Els penjats devien ser rics, i en aquell moment aquella gent considerava que tot ric ho era perquè ho havia robat a d’altres. Es va acabar la guerra i la pedra va quedar igual. Els anys no perdonen i la paret va anar caient. A principis del 2015 va ploure molt i el marge i la pedra van caure definitivament. Un dia que hi vaig anar donant un tomb, la vaig veure al mig del camí. A mig març hi vaig tornar i la làpida ja no hi era. Al poble, de la làpida en dèiem la Creu dels Penjats. Quan érem pe-tits, tota la canalla sabia on era. Estic segur que si avui a algun nen o nena li preguntés si saben on és la Creu dels Penjats, no sabrien de què els parlo.

Francisco Martí Pontnou

Plaques commemoratives

Aspecte després de la caiguda de la Creu dels Penjats.

La Creu dels Penjats.

Oferim nou servei de recollida i entrega de paqueteria

Tel. 977 881 979 / 630 044 157Pl. Portal, 11 Santa Coloma de Queralt

Fotos JauMe Martell gassó

La Segarra48

Aquesta setmana s’inicien les obres de restauració de l’església parroquial de Sant Miquel, situada al municipi de Forès (Conca de Barberà). El projecte consistirà en millorar el deficient estat del paviment de pedra de l’interior del temple, una superfície d’uns 140 metres quadrats.

La rehabilitació té com a objectiu principal, a més de pavimentar l’església, impermeabilitzar la base, l’aportació i recol·locació de les lloses de pedra i la col·locació d’esteles funeràries sobre un suport a l’interior de la nau, que així permetrà la seva exposició als visitants. Està previst que les obres finalitzin a finals del mes de juliol.

Cal recordar que l’any 1995 es van iniciar les obres de restauració del campanar, que estava en molt mal estat, i posteriorment s’han anat realitzant diferents restauracions a l’església de Sant Miquel de Forès, com poden ser: la rehabilitació de la coberta, part de les façanes i també s’ha recuperat l’absis. La darrera millora, finalitzada el juliol de 2015, ha estat la restauració de les façanes, la porta anomenada “de les dones” i l’ordenació i urbanització de l’entorn més pròxim a l’església. També es va millorar la il·luminació interior de la nau, tant de llum natural com artificial.

L’Ajuntament de Forès demana comprensió als veïns i veïnes de Forès durant l’execució d’aquesta obra. Un cop acabada, el consistori donarà per finalitzada la restauració global de l’església de Sant Miquel de Forès. L’alcalde del municipi, Julià Plaza, assegura que: «Són unes obres que milloraran un espai referent com és l’església del municipi. Ho agrairà el poble, els veïns i els turistes que s’acostin fins al mirador de la Conca.»

Més sobre l’església de Sant Miquel de ForèsForès, situat a la part central de la Conca de Barberà, fou vila reial i va tenir representació de les Corts Catalanes fins a l’any 1390, quan va complir-se el testament de Pere el Gran que llegà Forès al monestir de Santes Creus.

Al cim del turó, a la dreta d’on hi hagué el castell, està situada l’església parroquial de Forès, dedicada a Sant Miquel. L’església és d’estil romànic i data del segle XII i XIII. La construcció original era de nau única coberta amb volta. A finals del segle XIII i principis del segle XIV, la nau única es veu ampliada per sengles capelles laterals construïdes amb una tècnica molt similar a l’edifici romànic. El campanar, situat sobre d’una d’aquestes capelles, també fou ampliat amb un tram superior. L’església de Sant Miquel de Forès, després d’aquestes reformes al s. XIV, no va ser modificada de nou fins uns segles més tard.

Forès

S’inicien les obres de restauració de l’església de Sant Miquel de ForèsFotos Cedides

Juliol / Agost 201649

Conesa

Fotos Cedides

Des de fa anys, per Sant Pere, l’ermita de Sabella és visitada per veïns de Conesa, Forès i Passanant. Enguany, l’aplec, que va tenir lloc el dissabte 2 de juliol, va reunir una seixantena de pobletans, que després d’una missa oficiada pel mossèn de Forès, van celebrar un dinar popular. En aquest acte s’apleguen persones de tot arreu, i “intercanvien experiències vitals; aquesta és l’essència de l’aplec de Sant Pere de Sabella”, explica Josep Maria Roca, propietari de les terres de la pedania de Sant Pere de Sabella.

Aquesta tradició ve de lluny. Durant el segle XIV, la pedania va quedar despoblada a causa de la pesta. Les terres van quedar abandonades, i l’ermita va ser l’únic testimoni viu d’aquella època. Llavors, el monestir de Santes Creus va intervenir en la gestió de les terres,

fins que se’n va fer càrrec un avantpassat de l’actual propietari de les terres de Sant Pere de Sabella.

A mitjan anys 70, l’aplec va deixar de celebrar-se, però durant els anys 90 es va recuperar. L’acte és un culte a sant Pere. Tot i que l’ermita pertany al terme de Conesa, Sant Pere de Sabella sempre ha estat més vinculada al municipi de Forès. “Les divisions eclesiàstiques són diferents de les territorials”, explica Roca.

Alguns dels presents, durant l’aplec celebrat la setmana passada, recordaven i explicaven a una noia finlandesa les cantades d’havaneres a l’ermita i d’altres episodis especials que van viure anys enrere en aquell indret amagat de la Conca de Barberà.

La revetlla de Sant Joan també va ser especial per als conesins. El Pati es va omplir per celebrar la nit més curta de l’any. Des de fa uns anys, el sopar s’ha convertit ja en una tradició. Enguany, les sardines i la llonganissa van ser les protagonistes del sopar. A partir de les vuit de la tarda, els veïns van començar a preparar el menú.

Després de sopar i fer el cafè, els conesins van encendre la foguera i l’Associació de Fills i Amics de Conesa va encendre el castell de focs, que va deixar un centenar de veïns amb la boca oberta. La festa tenia tots els elements necessaris per viure una revetlla inoblidable.

Durant el sopar, una cançó sonava de manera permanent: el soroll dels petards no va cessar ni un sol moment. Petits i grans, compartint pólvora. Quan va acabar el castell de focs, es va produir una aparició que va sorprendre els conesins. Un home vestit d’Elvis Presley i que cantava les seves cançons es va apoderar de Conesa. La coca de Sant Joan i el cava van arrodonir una revetlla perfecta.

Ajuntament de Conesa

Intercanvi d’experiències a l’aplec de Sant Pere de Sabella

Conesa comparteix la revetlla de Sant Joan amb Elvis Presley

La Segarra50

La Pobla de Carivenys

A la Pobla de Carivenys i les Roques, aquest juny vàrem celebrar els cent anys de la fundació Societat Aurora Agrícola, un local que ha estat puntal per mantenir l’esperit i la manera de fer d’aquests pobles, per obeir i respectar els estatuts de la societat en record i respecte als que ens han deixat i esperem que la nova generació ho segueixi fent d’ara endavant.

La celebració fou molt emotiva, davant d’una exposició de més de 100 retrats antics, es retrobaren persones que feia molt temps que no es veien, amb gran alegria col·lectiva en veure les antigues imatges i els canvis; ja us ho podeu imaginar, de llavors amb ara, les diferències són notables. També el record de les persones que ja no hi són fou interessant.

L’alcalde de Santa Coloma de Queralt, el Sr. Ma-gí Trullols, va tenir la gentilesa de dedicar-nos unes paraules, que li agraïm, i va efectuar l’entrega d’unes plaques trofeus en lloança de l’ocasió que celebràvem.

Tot seguit en el mateix local adequadament vestit vàrem fer els honors a una monumental paella per a cent cinquanta persones, acompanyada d’amanides i el seguici corresponent, les postres casolanes boníssimes, a càrrec de les mans expertes de l’Elisa.

Durant el cafè de sobretaula, es procedí a la rifa

d’una gran panera, l’afortunada guanyadora fou la Sra. Maria Gomà, veïna del poble.

Agraïm la col·laboració de tots els voluntaris que varen ajudar a millorar l’èxit de la festa i també de tots els exhabitants de la Pobla que es van sentir cridats pels bons records a celebrar-ho amb nosaltres.

A tots, moltes gràcies!

Celebració dels cent anys de la fundació Societat Aurora Agrícola

L’alcalde pedani, Josep M. Segura

Tenim els xandalls de l’Escola Cor de Roure

Brodem: Bates - Pitets - Tovalloles Davantals - Barnussos...

Carrer Major, 4 · Santa Coloma de QueraltTel. 977 881 102 ·

Calçats · Roba

Juliol / Agost 201651

Parròquia

COMENÇAR EL DIA AMB BON PEU

Enmig de la calor de l’estiu, sempre podem fer una estona de meditació i reflexió sobre la vida i sobre la transcendència de Déu, que és una activitat que no s’esgota mai, sempre actual. Us proposo de meditar una mica sobre la primera expressió del Parenostre. Sense córrer, sense pressa, pensant en el que diem, as-saborint i aprofundint aquesta expressió i en definitiva aquesta pregària tan bonica del Parenostre. La primera expressió que trobem és:

“Pare nostre que esteu en el Cel”. Sols en aquesta expressió ja hi ha molt en què pensar. Primer de tot, vol dir que creiem en Déu i l’anomenem Pare, no ha de ser un desconegut. No estem sols en aquest món, sinó que les arrels de la nostra existència arriben fins al Cel, on tenim un Pare que és el creador de tot. I tenim plena confiança en el seu amor de Pare. No hem de tenir por en el nostre cor perquè el Pare sempre està present. Hem de saber parlar amb ell sovint, perquè ens escolta, ens estima, ens vol bé i es preocupa per nosaltres. Tenir la profunda convicció que Déu és el nostre Pare és una joia, és una abraçada d’amor que no s’acaba mai, és una porta sempre oberta a l’esperança, és l’experiència més gratificant de la vida. Cada matí hem de prendre consciència d’aquesta realitat, és la primera tasca de tota persona cristiana en començar el dia. Hem de co-mençar el dia amb la pregària, despertar-nos amb el nou dia a la presència de l’amor del Pare del Cel i viure confiadament dins de la seva abraçada d’amor. Fer això cada dia quan ens llevem no és poca cosa, és la tasca més important de totes. Moltes vegades anem corrents i de pressa cap a les nostres feines diàries, o potser ens costa molt d’aixecar-nos? Sigui com sigui, la primera tasca del dia és prendre consciència a través de la pre-gària que Déu és el nostre Pare que ens estima.

Començar el dia amb la pregària del Parenostre, meditant cada expressió que diem i cada cosa que de-manem, vol dir començar el dia amb el peu dret i el cor preparat.

Mn. Joan F. Amigó

AGENDA DEL MES D’AGOSTHORARI DE DESPATX PARROQUIAL Els dimarts a les 10 del matí.

HORARI DEL DESPATX DE CÀRITASEls dies 16 i 23 d’agost, a les 10 del matí.

DIA 6 D’AGOST, APLEC A L’ERMITA DE FIGUE-ROLA

Celebrarem la missa de la Transfiguració a l’ermita de Figuerola, com cada any a les 7 de la tarda. A la parròquia hi haurà missa de vigília.

DIA 10, SANT LLORENÇEnguany Sant Llorenç cau en dimecres, la celebra-

ció la missa serà davant de l’altar de sant Llorenç.

FESTA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU, 15 D’AGOST

Missa a Savallà: a les 10.15 h. Missa a Santa Co-loma: a les 11.30 h. Missa a Conesa: a les 13 h. Missa a la Cirera: 14 h.

FESTA DE LA MINERVADiumenge dia 21 d’agost, Festa Major a Santa

Coloma de Queralt, la missa serà a 2/4 de 12 del mig-dia, amb les ofrenes de les diverses entitats. Predicarà el prior de Poblet, el pare Rafael.

Dilluns dia 22, la missa serà a 2/4 de 12 del mig-dia, en honor als patrons: sant Magí, sant Roc.

Dimarts dia 23, a 2/4 de 12 del migdia, missa per a tots els difunts d’aquest últim any.

Dimecres dia 24, a 2/4 de 12 del migdia.

DIUMENGE DIA 28 D’AGOSTMissa a Savallà: 10.15 h. Missa a Santa Coloma:

11.30 h. Missa a Llorac de Festa Major: 12.45 h.

Conesa: Celebració de la Paraula: 12.45 h.

ABSÈNCIA DEL MOSSÈNDel 29 d’agost al 2 de setembre el mossèn no hi

ser. Aquests dies no hi haurà missa entre setmana.

La Segarra52

Vallirana, 2013. 150 persones evacuades.

EN UNINCENDI,NO NOMÉSPERDEM UN BOSC.En els darrers 15 anys els incendis han cremat 65.653 hectàrees a Catalunya, amb un balanç de milers de persones evacuades, nombrosos danys materials i econòmics, desenes de persones ferides i fins i tot víctimes mortals. Evitar-ho és responsabilitat de tothom.

El foc ens toca de prop.#NoNomésBosc

Incendis_210x297_prensaE.indd 1 6/21/16 5:35 PM

Juliol / Agost 201653

Sortida al Bachimala 2 i 3 de juliol del 2016A les 7 del matí sortim 6 excursionistes per fer la primera sortida de muntanya de l’estiu. Ens dirigim cap a Aïnsa, on parem per esmorzar i ens trobem amb un altre company. Continuem cap al poble de San Juan de Plan. Aquí agafem una pista de 10 km que ens durà fins al refugi de Viadós. Hi arribem a les 12. Ens carreguem les motxilles i anem a fer una excursioneta fins a l’ivó de Millàs, on dinem. Està mig ennuvolat i tornem cap al refugi havent fet una caminada de poc més de 4 hores. Encara ens queda tarda per reposar i contemplar les vistes. Mentre sopem, arriben 4 companys més. Han tingut pana (sobreescalfament del cotxe) i han fet una mica tard. La fem petar fins a les 10, quan anem a dormir.

Diumenge. Ens llevem a les 6 per poder esmorzar i marxar a les 7. Dit i fet, són 2/4 de 8 quan els 11 comencem a caminar. Anem pel barranc d’Oriels. Amunt sempre amunt fins al coll Senyal de Viadós, on hi ha dos camins per pujar al cim: 7 agafen el que pujava per la cresta Punta de Sabre i els altres 4 anem pel que fa més volta. La cresta no té pèrdua, però nosaltres ens despistem. Pugem dalt d’un turó des d’on veiem el camí que hem de fer, així que baixem i agafem el camí correcte: tot un pedregar fins a dalt del cim Bachimala (3.174 m). Hi arribem 15 minuts més tard que els que han fet la cresta. Comenten que és força arriscada (a més d’un se li han posat per corbata). Són les 12. Fa un dia esplèndid i molt bona hora. Mengem una mica contemplant unes vistes espectaculars. Baixem tots pel mateix camí. Els del cotxe amb pana baixen corrents; els altres, anar fent. En dues hores som al refugi, on dinem i reposem a l’ombra d’un bon arbre. Anem tirant avall. Els del cotxe avariat ja són camí de Santa Coloma.

Un puja i baixa al Vallhivierna i Culebres 23 de juliol del 2016 A 2/4 de 6 del matí hem quedat per sortir de la Muralla. No ho fem fins a les 6 perquè un s’ha adormit. Després de recollir dos companys a Pont de Suert, marxem cap al poblet d’Aneto, d’on surt una pista de 14 km fins a la presa de l’estany Llauset. No podem travessar el túnel amb cotxe perquè avui hi ha una cursa a l’altra banda. Són 3/4 de 10 quan comencem a caminar. Un cop sortim del túnel ens trobem amb tot l’ambient de la cursa. Voregem l’estany i pugem al refugi Cap de Llauset, nou de trinca (inaugurat fa 20 dies), i hi parem a esmorzar. Són les 11. Continuem pel mateix camí que els corredors fins a la collada de Vallhivierna, on ens desviem cap a l’estany Gelat. A partir d’aquí el camí comença a pujar molt dret. A 3/4 de 2 som a la cresta del Vallhivierna i a les 2 fem el cim (3.067 m). Ara només ens queda passar el famós pas de Cavall (cresta molt estreta amb un bon “pati” per banda).

Havent superat el pas ja som al pic de Culebres (3.062 m). Són les 3. Al matí el temps no pintava gairebé, però s’ha arreglat: fa molt bona hora i tenim unes vistes esplèndides. Tot seguit comencem a davallar per una altra banda. A la collada de Llauset, parem a fer un mos i a contemplar tota la vall amb la presa al fons de tot. Baixem la tartera, voregem un altre cop l’estany i ens anem creuant amb molts corredors que estan fent la cursa. A 2/4 de 6 ja som al cotxe. Anem fins al Pont de Suert, on dinem-berenem, i marxem directes cap a la Festa de la Plaça de Santa Coloma.

Joan Esplugas Amenós

A l’ivó de Millàs: Joan Esplugas, Ramon Bartra, Fernando Santoro, Lali Masip, Juanito Ramos Ramon Mullerat i Eduard Navarro.

Dalt del Vallhivierna (3.067 m): Pep Solé, Jaume Bartolí; Ramon Mu-llerat, Fina Borràs, Roser Esplugas i Andreu Blanch; Albert Roig, Naia-ra Mestres, Pep Martí, Josep V. Miserachs i Joan Esplugas.

CEQ

Al cim del Bachimala (3.174 m): Ramon Bartra, Jordi Vallès, Ramon Mullerat, Fernando Santoro, Lali Masip, Eduard Navarro, Juanito Ra-mos; Joan Esplugas, Maria Vallès, Nil Ginesta i Rubén Simó.

Fotos Joan esplugas

La Segarra54

PEDALADA ALT GAIÀ 2016

Després d’un any sabàtic, el passat 12 de juny la gent de Pontils va tornar a organitzar la seva cursa de BTT. L’any passat per diferents motius no es va fer aquesta prova, però aquest any hi tornàvem a ser.

En aquesta edició, que és la sisena, van fer dos recorreguts, un de curt de quasi 30 km i un de llarg de quasi 50 km. Ambdós van recórrer diferents camins per la zona de Sant Miquel, van arribar a Vallespinosa, es van enfilar a la serra del Camadall, per baixar fins al molí de Seguer per la zona de Mas Baldrich i arribar a Santa Perpètua. Aquí els del circuit curt anaven cap a Pontils i els del circuit llarg anaven cap a la zona de Sant Magí des de les Pedrisses, feien un tomb per la serra del santuari de Sant Magí i tornaven cap a Pontils des del torrent de Riudeboix.

Diferents membres del nostre club hi van participar.

L’atenció als ciclistes va ser tot un èxit per part dels organitzadors. Esperem que segueixin així en pròximes edicions. Des del nostre club els animem. Salut i pedals.

BTT QueraltFoto Cedides

A la serra prelitoral de Tarragona hi ha una zona tan increïble com desconeguda per a la majoria de ciclistes per practicar BTT.

Els participants s’enfronten a més de 120 km i aproximadament 3.800 m de desnivell acumulat, en una cursa ubicada al cor de les muntanyes de Prades que travessa paratges d’interès natural i paisatgístic de la Conca de Barberà, el Baix Camp i l’Alt Camp, concretament als municipis de Vimbodí i Poblet, Prades, Mont-ral, Capafonts, Farena, Montblanc i l’Espluga de Francolí.

Boscos frondosos, rierols d’aigua clara, miradors excepcio-

nals, pobles de postal, ermites plenes d’història, un monestir imponent… Tot això combinat amb un recorregut dur i exigent només apte per als amants dels grans reptes amb un alt nivell de preparació que els permeti afrontar aquest desafiament. El descobriment de paratges sin-gulars de gran bellesa, alguns dels quals força desconeguts per al gran públic, és un dels grans atractius de la prova que recorre les muntanyes de Prades.

Com cada any, el nostre club hi ha estat present, potser amb no massa colla, però és una de les proves de referència en el

nostre calendari. La vam fer el dia 2 de juliol i, a causa de la calor d’aquests dies, és una cursa que té molts avituallaments i té molta cura a fi que no falti de res per als participants.

Aquest any ja és la 12a edició d’aquesta cursa BTT que es fa a Vallfogona de Riucorb.

Es va fer la sortida de tots els ciclistes i van anar tots junts fins al km 24. En aquest punt és on els participants havien d’escollir si fer el circuit curt o el llarg. El curt acabava fent 30 km i el llarg 50 km.

Van passar per poblets com el Fonoll, Sant Pere de Sabella, Conesa, Segura, Saladern…

Aquí a Vallfogona tenen un dels millors terrenys per a la pràctica de la BTT, amb l’afegit que els corriols de baixada són llargs i un punt complicats. Aquí és on entra la destresa dels ciclistes per fer les baixades el més ràpid possible però, això sí, sense caure.

Hi van participar 240 ciclistes entre totes dues curses. Del nostre club hi va participar un bon nombre de ciclistes.

ViP XTREM 2016

VALL DEL CORB 2016

David Ballarín, Xavi Montanyà i Jordi Escudé.

Marc Cuadras, Piotr Zawada, Ivan Gazapo, Manel Morón, Jordi Escudé, Manel Sánchez, Francesc Llorens, Joan Martínez i Guillem Martínez

Juliol / Agost 201655

CB Àguiles

Fotos FrederiC VallBona

L’equip Sènior Masculí del C.B. Àguiles no ha aguantat ni un any a Segona Catalana. Però a diferència del que molts podien pensar a aquestes altures ara fa un any, no ha estat per descendir sinó per aconseguir el segon ascens consecutiu. Després de quedar quarts durant la lliga regular, amb 20 victòries i només 10 derrotes, l’equip va jugar dues eliminatòries per determinar la posició final. La primera, que l’enfrontava al Ciutat

Vella, es va superar molt còmodament, mentre que la segona es va perdre quan semblava que estava tot de cara, després de guanyar el partit d’anada per 22 punts. Tot i aquest amarg últim partit, a finals de juliol es va confirmar que la temporada 16/17 el C.B. Àguiles jugarà a Primera Catalana, fet que no s’havia assolit mai.

El Sènior Masculí puja a Primera Catalana

28 de maig – Imatge de l’equip al final del partit contra el Malgrat, a la 2a ronda del play-off d’ascens a primera catalana. Es va guanyar amb 22 punts de diferència i molts assistents a les grades.

Amb moltes baixes per lesions i sense poder fer canvis, l’Àguiles va treure una important victòria a Valls, al pavelló Joana Ballart. Qui ha jugat a bàsquet sap que és on pressiona més el públic, però va emmudir amb el joc dels colomins. Josep Ramon Esplugas encistella en superar la defensa vallenca.

La millor solució per als problemes defred, calor i humitat

Tel. 977 88 06 35 • ww.aillantssantacoloma.comLluís de Requesens, s/n. • Santa Coloma de Queralt

• ESCUMA DE POLIURETÀ

• FALSOS SOSTRES

• IMPERMEABILITZACIONS

Proyecto2_Maquetación 1 4/8/16 13:11 Página 1