avantatges i mites de la tipologia textual
DESCRIPTION
Curs ValenciàTRANSCRIPT
-
73
ARTI
CLES
de
Did
cti
ca d
e la
Lle
ngua
i de
la L
iter
atur
a
nm
. 4
pg
s. 73
-84
ab
ril 1
995
La investigaci lingstica s lluny,ara per ara, de descriure el llenguatgeduna manera global. Una mostra daix sla dificultat que presenten la majoria degramtiques per tractar la diversitatdiscursiva. Pel que fa a la variaci funcio-nal, els estudis gramaticals solen descartartant lestil colloquial com el literari i, engeneral, se centren en una forma de llen-gua indefinida o abstracta. Per posar-ne unexemple bsic: no existeix una descripci
detallada de la llengua oral quotidiana,cosa que implicaria explicar duna maneraunificada la prosdia, la sintaxi i el signi-ficat. I tenint en compte que la llenguacolloquial s lexpressi primignia i msusual del llenguatge, hem de reconixerque estem encara a les beceroles de lacomprensi del nostre objecte destudi.
Feta aquesta declaraci dhumilitat(o, simplement, de realisme), intentaremdoferir al lector un breu mirada a la rela-
OPINI A4
Diversitat discursiva igramticaAvantatges i mites de la tipologia textual
Josep M. Castell i LidonProfessor de Filologia Catalana, Facultat dHumanitats, Universitat Pompeu Fabra
La diversitat discursiva (descrita en gneres, registres i tipus de text) es relaciona amb la gramticaduna manera difcil i intricada. Tot i aix, hi ha tipologies textuals que constitueixen assajos importants decombinaci amb trets gramaticals. Atesa la complexitat daquests conceptes i relacions, cal vetllar perqulaplicaci didctica de la tipologia textual no derivi en una simplificaci reduccionista i, alhora, perqu noes converteixi all que simplement s arquetpic en una mena de normativa de la producci de textos.
Diversity of Discourse and Grammar. The benefits and myths of textual typologyThe relation between diversity of discourse (divided into different genres, registers and types of text) and
grammar is complex and far from straightforward. Nevertheless there are certain systems for classifying texts whichrepresent significant attempts at involving grammatical features. In view of the complexity of these concepts andrelations it is essential to ensure that the use of textual typologies in teaching does not lead to a reductionist simpli-fication and does not convert what is merely archetypal into a set of rules governing the production of texts.
-
74
ARTI
CLES
de
Did
cti
ca d
e la
Lle
ngua
i de
la L
iter
atur
a
nm
. 4
abr
il 19
95
ci entre la diversitat dels textos1 i la gra-mtica. En primer lloc, ens proposem da-clarir els termes ms utilitzats per referir-se a la diversitat discursiva: gnere, regis-tre i tipus de text. En segon lloc, analitza-rem la proposta tipolgica de D. Biber, debase gramatical. En tercer lloc, tractaremespecialment la relaci entre els tipus detext i els elements gramaticals basant-nos en el mateix autor. I, per acabar, ofe-rirem algunes observacions sobre laplica-ci didctica de la tipologia textual.
GNERES, REGISTRESI TIPUS DE TEXT
La descripci de la diversitat dis-cursiva s, sens dubte, una de les tasquesms apassionants i ms complexes de lalingstica actual. Els discursos es presen-ten com uns objectes polidrics, o multi-dimensionals, que admeten aproximacionsdiferents des de punts de vista tamb dife-rents. En els ltims anys hi ha hagut moltsautors i disciplines que han assajat dex-plicar el conjunt daquesta diversitat. Coma conseqncia, shan difs etiquetes iclassificacions que, alhora que han obertel cam a la comprensi del fenomen, po-den haver provocat una certa confusi.
Els termes que ms shan generalit-zat entre nosaltres sn, sens dubte, re-gistre i tipus de text. A continuaci ofe-rim una proposta daclariment i de defi-nici conjunta daquests conceptes ava-lada per diversos autors. Hi afegim la no-ci de gnere, que pot contribuir a enten-dre millor el panorama de la diversitat ique s la que comentarem ms en aquestapartat, perqu s la menys coneguda2:
Gnere: forma discursiva estereoti-
pada, definida principalment per les se-ves caracterstiques externes, de carctersocial i cultural. Els gneres sn recone-guts pels parlants segons el seu formatextern i segons els parmetres situacio-nals en qu se solen produir.Constitueixen una llista oberta i es po-den classificar per mbits ds. Snexemples de gneres: la classe, la con-ferncia, el debat, la notcia, larticle do-pini, la novella, el conte, lexamen, latesi, etc.
Tipus de text: forma discursiva es-tereotipada, definida per les seves carac-terstiques internes, de carcter lingstici informacional. Els tipus de text sn des-crits pels lingistes segons la seva estruc-tura informativa i segons els trets grama-ticals que els configuren. Constitueixenuna llista tancada i tenen un carcter msabstracte que els gneres. Sn exemplesde tipus de text: la descripci, la narraci,largumentaci, les instruccions, etc.
Registre: conjunt de caracterstiqueslingstiques que apareixen com a manifes-taci de la relaci dels textos amb la situacicomunicativa. Els trets lingstics dels regis-tres pertanyen al nivell fonolgic, al mor-folgic, al sintctic i, sobretot, al lxic.Segons el registre, els textos sadeqen altema, al grau de formalitat, al canal i a lob-jectiu de cada comunicaci. Cada text quees produeix constitueix una combinaciconcreta de trets del registre. A vegades potser prctic utilitzar denominacions com re-gistre colloquial, administratiu, cientfic,etc., per sovint la collocaci daquestes eti-quetes s una simplificaci excessiva de lescaracterstiques del text en qesti.
Com es pot veure, el significat quees proposa per al mot gnere difereix delque t habitualment en els estudis litera-ris, per tampoc no s contradictori amb
-
75
ARTI
CLES
de
Did
cti
ca d
e la
Lle
ngua
i de
la L
iter
atur
a
nm
. 4
abr
il 19
95
aquest s ms tradicional. De fet suposauna generalitzaci de labast del terme atots els textos, literaris i no literaris. Ls degnere per a aquest significat arrenca deBakhtin i es pot trobar actualment en lo-bra de diversos autors (J.-M. Adam, D.Biber). Daltra banda, els termes registre itipus de text provenen de tradicions dife-rents entre si. Com s sabut, la noci de re-gistre es deu a M.A.K. Halliday i la lings-tica sistmico-funcional, mentre que els ti-pus de text sn definits principalment enlmbit de la lingstica del text.
Els gneres sn recipients scio-cul-turals o formats convencionals en qu po-den aparixer els diferents tipus de text iregistres. Aix, el gnere conferncia es de-fineix per la situaci comunicativa: unapersona que parla, durant un espai detemps determinat, davant daltres personesque lescolten, sobre un tema fixat amb an-telaci, etc. Pel que fa al tipus de text, eldiscurs del conferenciant tindr probable-ment la forma global expositiva, encaraque podr contenir tamb seqncies ar-gumentatives, narratives, descriptives, etc.segons la seva intenci comunicativa. I, toti aix, si el conferenciant fa el seu discurs,per exemple, bsicament narratiu, no dei-xar de ser pas una conferncia. Al seutorn, i pel que fa al registre, la confernciapodr ser ms o menys especialitzada oformal, dacord amb factors com el contin-gut, el tipus de relaci que lemissor esta-bleixi amb els seus oients, la imatge quevulgui presentar dell mateix o la instituciconvocant.
Els gneres es corresponen, en bonapart, al que H. Isenberg denominava clas-ses de text, definides per unes propietatsno necessriament vlides per a tots elstextos, en contraposici a tipus de text,designaci terica definida dins de lmbitduna tipologia textual (vegeu Castell,
1992). Efectivament, els gneres es defi-neixen per la seva mateixa existncia, i elscriteris que utilitza el parlant per distingiruna carta dun anunci, duna entrevista odun poema, lluny de ser homogenis, snnecessriament diferents per cada gnere.
El nombre de gneres existents encada cultura s molt gran i, de fet, no espot determinar amb exactitud, ja quesempre es podrien fer noves subdivisionsdels gneres definits. Aix, dins de ladenominaci article podem distingir entrearticle periodstic i article cientfic. Al seutorn, podrem classificar els articles cien-tfics en terics, experimentals, divulga-tius, etc. I, encara, els podrem tornar adistingir segons el camp destudi (de ma-temtiques, de biologia, de qumica, d-histria, de filologia, etc.). El grau de de-tall de la subdivisi dependr sempre delobjectiu amb qu sabordi el tema.
LA TIPOLOGIA DED. BIBER
El nombre de tipologies textualsque han aparegut en els ltims anys sconsiderable3. Les que ms shan difsentre nosaltres sn, segurament, la de J.-M. Adam i la de J.-P. Bronckart. La tipo-logia dAdam es basa en seqncies es-tructurals de proposicions dins del text.Tot i que s possible de relacionar cadaseqncia amb uns elements gramaticalsdeterminats (i aix ho han fet, per raonsprctiques, diversos manuals escolars4),Adam no dna a la gramtica cap papercentral en la seva proposta5.
Bronckart, per la seva part, presentauns tipus de text de base contextual i,posteriorment a la seva definici, fa unextens treball estadstic en qu els relacio-
OPINI
-
76
ARTI
CLES
de
Did
cti
ca d
e la
Lle
ngua
i de
la L
iter
atur
a
nm
. 4
abr
il 19
95
na amb trets gramaticals. A partir da-questa anlisi, conclou que no es pot man-tenir una visi tipolgica estricta i proposade concebre les tipologies com uns espaisoberts i poc estructurats gramaticalment6.
En aquest apartat, per tant, enscentrarem en la tipologia de D. Biber,que s prcticament desconeguda entrenosaltres i que, a causa de la seva basegramatical, resulta despecial inters peral tema daquest article.
Biber (1989) critica la majoria deplantejaments tipolgics anteriors perquparteixen duns tipus textuals prefixats queno es comproven sobre textos reals finsdesprs dhaver estat ben establerts teri-cament. Biber, en canvi, fa un treball emp-ric a partir dun corpus enorme de textosorals i escrits, i arriba a uns tipus de textque sorgeixen nicament de les agrupa-cions estadstiques dels trets gramaticalsanalitzats7. Crida latenci, per, que elsseus resultats no sn pas tan diferents delsque uns altres investigadors obtenen peruna via ms racionalista8. Malgrat tot, eltreball de Biber aporta unes distincions quesemblen interessants. Heus aqu la tipo-logia, amb una breu descripci i lespeci-ficaci dels gneres del corpus on ms esmanifesta cada tipus de text:
Tipus 1 - Interacci interpersonal.Sn textos que tenen per funci principalmantenir la relaci entre els interlocu-tors. Gneres: converses cara a cara itelefniques, entre amics i familiars.
Tipus 2 - Interacci informativa.Tamb sn textos conversacionals, perel seu focus es decanta cap a la transmis-si dinformaci. Gneres: entrevistes,cartes personals, converses telefniquesde negocis i, en general, converses encontextos professionals.
Tipus 3 - Exposici cientfica. Es
tracta de textos informatius i abstractes.Gneres: prosa acadmica (cincies) i al-guns documents oficials.
Tipus 4 - Exposici culta. Incloutextos tamb expositius, per menys tc-nics i menys abstractes. Gneres: prosaacadmica (humanitats, dret, pedagogia),reportatges periodstics, crtica periods-tica i fora documents oficials.
Tipus 5 - Narraci imaginativa.Sn textos narratius no abstractes. G-neres: novella (general, rosa, de misteri,daventura, de cincia- ficci) i algunesintervencions en pblic.
Tipus 6 - Narraci expositiva. Estracta duna combinaci de trets exposi-tius i narratius. Gneres: reportatgesperiodstics, editorials, novella (general ide cincia-ficci), biografies, crticaperiodstica i transmissions no esportives.
Tipus 7 - Reportatge en directe.Sn textos que es produeixen al mateixtemps que els fets de qu informen (iaquests fets es desenvolupen amb rapi-desa). Gneres: transmissions esportives.
Tipus 8 - Persuasi amb implicacipersonal. Sn textos de propsit argumen-tatiu que estan molt implicats en la situacicomunicativa. Gneres: entrevistes, inter-vencions en pblic, cartes professionals.
La metodologia a travs de la qualBiber arriba a aquesta tipologia sconsiderablement complexa i no podriaexplicar-se amb brevetat. Aqu ensacontentarem a destacar que aporta al-gunes precisions realment interessants.En primer lloc, la distinci entre dos ti-pus de text interactiu, diferenciats pelgrau dinformativitat (interacci inter-personal i interacci informativa). Ensegon lloc, el tipus narraci expositiva,combinaci de lestil narratiu i de lex-positiu. I, en tercer lloc, la consideraci
-
77
ARTI
CLES
de
Did
cti
ca d
e la
Lle
ngua
i de
la L
iter
atur
a
nm
. 4
abr
il 19
95
de dos tipus dexposici (cientfica iculta) que, amb la narraci expositivaque acabem desmentar, donen un con-junt de tres estils expositius diferents.
El problema principal de la tipolo-gia de Biber s que t en compte nomstrets gramaticals oracionals i no nincor-pora ni de coherncia ni de cohesi tex-tual. Malgrat aix s destacable, comhem dit, que els resultats no difereixinexcessivament de les tipologies dAdam,de Bronckart i daltres, obtingudes ambuna metodologia totalment diferent.
TIPOLOGIA TEXTUALI GRAMTICA
Els estudis sobre tipologia textualsinscriuen en un enfocament funcionalde lestudi de la llengua9. Per aix la majo-ria de tipologies tenen com a assumpcisubjacent la relaci causal entre gram-tica i context (Smith, 1985). s a dir, esconsidera que laparici en un text dunsdeterminats elements gramaticals depnde la situaci comunicativa en qu el textes produeix. Aix, hi ha unes menes depronoms, de connectors o doracionssubordinades que apareixen amb msfreqncia en els textos pertanyents a unsregistres, a uns tipus o, fins i tot, a uns g-neres determinats. De fet, encara queaquesta relaci entre la diversitat discur-siva i la gramtica no pugui ser definidaduna manera estricta, hi ha descrites unestendncies que poden ser tils. Com amostra, presentarem alguns dels resultatsobtinguts per Biber sobre aquest tema.
El treball de Biber (1988) consti-tueix una aproximaci bsica, de carcterempric, a la descripci gramatical delstextos (a partir de la qual elabora la tipo-
logia de 1989, que hem presentat a la-partat anterior). Presenta un total de sisdimensions que considera que estructu-ren la diversitat discursiva en angls10. Enels quadres segents oferim una versisimplificada de tres daquestes dimen-sions. (Hi fem constar noms els trets gra-maticals que poden tenir una corres-pondncia en catal.)
OPINI
TEXTOS INTERACTIUS
- Verbs en present- Pronoms de prime-ra i segona persona- Pronoms demos-tratius- Fer com a pro-verb- Marcadors discursius- Pronoms interro-gatius
TEXTOS INFORMATIUS
- Substantius- Ms longitud deparaula- Sintagmes prepo-sicionals- Ms varietat lxica- Adjectius dins delSN- Passives sense agent
TEXTOS NARRATIUS
- Verbs en passat- Pronoms de ter-cera persona- Verbs en aspecteperfectiu
TEXTOS NO NARRATIUS
- Verbs en present- Adjectius dins delSN- Ms longitud deparaula
TEXTOS ABSTRACTES
- Passives sense agent- Passives amb agent- Subordinadors ad-verbials
TEXTOS NO ABSTRACTES
- Oracions actives- Ms varietat lxica
-
78
ARTI
CLES
de
Did
cti
ca d
e la
Lle
ngua
i de
la L
iter
atur
a
nm
. 4
abr
il 19
95
TIPOLOGIA TEXTUALI DIDCTICA DE LA
LLENGUA
Laplicaci a lensenyament de latipologia textual comporta, com qualse-vol altre aspecte didctic, avantatges iperills. Els avantatges sn ben evidents, ihan fet que molts professors (especial-ment de catal com a primera llengua)hagin incorporat la tipologia a les sevesclasses, fins i tot com a element organit-zador del conjunt de laprenentatge. Espodrien detallar daquesta manera:
- La tipologia textual s un eixprctic al voltant del qual es potorganitzar tota la programacidun curs o duna etapa11.- Amb la tipologia sassegura quees tracta un ventall ampli de textosms enll de la prctica tradicionallimitada a narracions, descripcionsi poesia.- La tipologia permet de relacionarels continguts textuals i els grama-ticals.- El coneixement de la tipologia tex-tual dna a lalumne una visi diver-sa, no monoltica, de la llengua.- La visi tipolgica es pot incor-porar amb facilitat a lanlisi delstextos que es llegeixen i es comen-ten a classe.
Pel que fa als perills, nhi ha un so-bre el qual voldrem alertar especialment:la tendncia a considerar la tipologia, perella mateixa, com un aspecte essencial,com una frmula mgica o, amb una acti-tud menys entusiasta, com la moda queara toca en lensenyament de la llengua.Lenfocament comunicatiu respon a unaidea ms mplia i ms profunda. I aquest
reduccionisme no s bo, ni tan sols per auna aplicaci seriosa de la tipologia. Perevitar aquest mite i daltres, voldrem ferles observacions segents, algunes de lesquals es desprenen de les qestions teri-ques que shan exposat en les pgines pre-cedents daquest article:
1. La diversitat dels textos es resis-teix a ser classificada i etiquetada. Laclassificaci no s la realitat, sin unaxarxa superposada a les coses (i, com axarxa, les empresona).
2. La tipologia textual s, com hemvist, una manera parcial de descriure ladiversitat lingstica. No pot ser entesacom lnica manera, ni necessriamentcom la ms adequada. Hi ha unes altresdescripcions que cal tenir en compte (re-gistres, gneres, etc.).
3. Les propostes tipolgiquesdAdam, de Bronckart, de Biber o dequalsevol altre autor no sn lnica pos-sibilitat tipolgica. La millor tipologia o,en general, la millor descripci de la di-versitat discursiva s la que sadapta msals objectius de cada recerca concreta ode cada s aplicat que es dugui a terme.Les tipologies elaborades fins ara adop-ten punts de vista diferents, potser com-plementaris, sobre la mateixa realitat.
4. La relaci tipus de text-gram-tica no presenta regularitats absolutes,per mostra unes tendncies de fcilaplicaci a lensenyament.
5. La tipologia textual no s lnicrecurs didctic per relacionar la gram-tica i ls de la llengua. Hi ha unes altresmaneres treballar la gramtica a partirdels textos sense haver de recrrer a latipologia.
6. La tipologia textual no s lnicapossibilitat en lensenyament de lexpres-si escrita o oral. Com explica D. Cassany
-
79
ARTI
CLES
de
Did
cti
ca d
e la
Lle
ngua
i de
la L
iter
atur
a
nm
. 4
abr
il 19
95
(1990), hi ha unes altres aproximacionsdidctiques a laprenentatge de lexpres-si (mfasi en el procs descriptura, enel contingut del text, etc.).
7. La tipologia, i qualsevol altre as-pecte textual, no ha de ser ensenyat ni-cament com un contingut teric, sindins dun aprenentatge basat en ls dela llengua. Linters no ha de ser que elsalumnes spiguen classificar els textos entipus, sin que coneguin les tcniquesper produir i entendre textos diversos.
8. La tipologia textual, com els con-sells per redactar b o les recomanacions perfer un text ms llegible, no ha de convertir-se mai en una nova normativa de lexpressii de la construcci de textos. Conixer els ar-quetipus no ha de fer lalumne ms ar-quetpic, sin ms creatiu i ms lliure.
Ja per acabar, destacarem un altrepossible reduccionisme: la simplificaci ex-cessiva de la relaci tipus de text-gram-tica. Sovint, la prctica acadmica tendeixa automatitzar les explicacions, potser perla convenincia de fer ms padors elscontinguts als estudiants. Per cal vigilarque la necessria simplificaci no resulti enun clar falsejament de la realitat. El profes-sor pot reduir els continguts si pensa quecal fer-ho, per ha de ser-ne conscient i hadestar ben informat. A continuaci pre-sentem dos exemples de nocions que hemobservat que se solen presentar de manerainexacta. Per fer-ho, hem adoptat les de-nominacions dAdam (1985), que sn pot-ser les ms utilitzades en la didctica de lallengua catalana. Els nostres exemplesabracen el camp dels connectors i de lsdels temps verbals. A cada apartat, en pri-mer lloc esmentem el que actualment sesol tractar en els materials didctics i, ensegon lloc, suggerim uns altres aspectesque, a parer nostre, haurien dafegir-shi.
ELS CONNECTORS Text conversacional. El que
sensenya: hi ha ms juxtaposici i coor-dinaci que subordinaci. El que tambcal tenir en compte: hi abunden les su-bordinades substantives de complementdirecte, introdudes per la conjunci quedarrere verbs de dir. Es produeix una pr-dua del valor semntic dalguns connec-tors, en alguns usos (per, perqu).
Text narratiu. El que sensenya: hiabunden els connectors temporals. Elque tamb cal tenir en compte: tamb hiha connectors de lloc i, sobretot, connec-tors lgics (segons lestil de la narraci).
Text explicatiu i text argumenta-tiu. El que sensenya: hi ha connectors l-gics. El que tamb cal tenir en compte: hiha un grup important dorganitzadors tex-tuals que indiquen temps i lloc de carcterintern al text (com hem dit abans...).
ELS USOS VERBALS
Text descriptiu. El que sensenya:hi apareixen els verbs ser, estar, semblar,tenir i haver-hi. El que tamb cal tenir encompte: una descripci construda nomsamb aquests verbs pot ser un exercici in-
OPINI
-
80
ARTI
CLES
de
Did
cti
ca d
e la
Lle
ngua
i de
la L
iter
atur
a
nm
. 4
abr
il 19
95
suls i avorrit. Les descripcions solen con-tenir verbs de tota mena, amb usos meta-frics i personificacions (El castell res-taurat presenta un aspecte magnfic. Elsantics merlets es poblen ara de visitantscuriosos. Les torres del castell semmira-llen a les aiges del llac principal, traves-sat per una carretera que, provinent delpoble, sobre pas fins a la finca delsMelsi). (Alerta: tampoc no hi ha dhavernoms aquests usos metafrics: si se na-busa es produeix la sensaci denfarfecque ja es pot intuir en aquest exemple tancurt que acabem de donar!)
Text directiu (instruccions). El quesensenya: cont verbs en imperatiu i ensegona persona. El que tamb cal teniren compte: hi poden aparixer uns altrestemps i unes altres persones, segons laintenci, el grau de formalitat, etc.Vegeu-ne algunes possibilitats:
- Present dindicatiu: agafes lespomes.- Passiva reflexa i tercera persona:sagafen les pomes.- Futur (per a les lleis): els contri-buents abonaran les taxes en eltermini dun mes.- Perfrasi de necessitat: cal esc-rrer b la pasta.- Perfrasi dobligaci i segona per-sona: has danar-hi.- Perfrasi dobligaci, tercera perso-na i es impersonal: shi ha danar.- Perfrasi dobligaci i condicional:shi hauria danar.
Fins aqu hem vist diversos aspectesde la diversitat discursiva, de la seva rela-ci amb la gramtica i de la seva aplicacididctica. La idea principal de larticle sque les teories existents expliquen nomsparcialment la diversitat dels textos i lesrelacions que mantenen entre ells i amb
les estructures de la llengua. I, ni que lex-pliquessin totalment, no sen podria pas feruna aplicaci didctica absoluta, perquuna teoria de la diversitat no hauria de sermai limitadora daltres diversitats: la delsalumnes, la de les maneres descriure, la deles maneres densenyar, etc.
NNootteess1. Com pot observar el lector, en aquest articlefem un s indistint dels mots text i discurs, i delsadjectius corresponents, textual i discursiu.2. Adam (1992), Biber (1988 i1989) presentenla distinci entre gnere i tipus de text, tot ique els defineixen de maneres lleugeramentdiferents. Per a la formulaci que presento aqu,em baso principalment en Biber (1988) i en Pay-rat (comunicaci personal). Bronckart (1985)tamb utilitza el mot gnere, per no semblaque en faci un s diferent de tipus de text.3. Per a una visi ms mplia del tema de latipologia textual i per anar a les fontsdaquest article, podeu consultar Adam (1985i 1992), Bernrdez (1982 i 1987), Biber (1989),Bronckart (1985), Castell (1992 i 1994a) iFernndez-Villanueva (1990).4. Un exemple daplicaci didctica de la ti-pologia dAdam a la llengua catalana sn elsllibres Trvol-Text 1 i 2, de Glria Bordons,Pilar Monn i lautor daquest article (Ed.Empries, 1988 i 1990, respectivament).5. Adam (1992) presenta un model compacte ibrillant, que a ms de la definici duna tipo-logia, s una visi que vol abraar tot el funcio-nament de la textualitat. Pel que fa a les se-qncies, la seva llista anterior de vuit tipus(conversacional, descriptiu, narratiu, predictiu,directiu, explicatiu, argumentatiu i retric) esveu reduda a cinc (dialogat, descriptiu, narra-tiu, explicatiu i argumentatiu), que Adam exem-plifica i comenta extensament en el seu llibre.6. Bronckart (1985) estudia la regularitat ambqu uns trets gramaticals apareixen en els tex-tos corresponents als quatre tipus que defineix(discurs en situaci, discurs teric, narraci i
-
81
ARTI
CLES
de
Did
cti
ca d
e la
Lle
ngua
i de
la L
iter
atur
a
nm
. 4
abr
il 19
95
relat conversacional). Els trets gramaticals in-closos en la recerca sn vint-i-set: pronoms deprimera i segona persona, diversos temps ver-bals, dectics temporals, diversos verbs auxil-iars, formes passives, oracions no declaratives,diversos organitzadors textuals, anfores, den-sitat lxica, etc. Amb els resultats de lexperi-ment, Bronckart descriu una srie de textosarquetpics, que compleixen amb els requisitsde la seva tipologia, i uns altres textos, queanomena intermedis, que sn la combinaci dems dun dels quatre tipus bsics. (Per a un re-sum daquesta tipologia, vegeu Castell 1992.) 7. Biber (1988) treballa amb 481 textos en an-gls britnic, 141 dorals i 340 descrits, dentre2.000 i 5.000 mots cadascun, amb un totalaproximat de 960.000 mots. Els textos per-tanyen a 23 gneres diferents (converses, en-trevistes, conferncies, documents oficials, cartespersonals, prosa acadmica, etc.) i shi cerquenun total de 67 trets gramaticals (pronoms, per-sones gramaticals, dectics, passives, nomi-nalitzacions, subordinaci, densitat lxica, etc.).Per a ms detall, vegeu Castell (en premsa).8. Suposem que la crtica que Adam, Bronckarto altres retornarien a Biber seria que potser nocal un aparell matemtic i estadstic tan granper arribar a uns resultats que intucionsprvies ja podien aportar. Tot i aix, des delnostre punt de vista, la grcia s que ara dis-posem de resultats relativament semblants apartir de metodologies ben diferents. 9. El paradigma funcional t tres punts dori-gen: lescola de Praga, els deixebles de J.R.Firth (especialment M.A.K. Halliday i els seusseguidors) i lescola tagmmica de Longacre(vegeu Castell 1992). 10. Les dimensions de Biber (1988) sn lessegents: 1- Interactiu/Informatiu. 2- Narra-tiu/No narratiu. 3- Referncia explcita/Refe-rncia dependent de la situaci. 4- Expressimanifesta de la persuasi. 5- Informaci abs-tracta/Informaci no abstracta. 6- Elaboraci dela informaci en temps real. Biber utilitza la com-binaci daquestes dimensions per establir els vuittipus de text que presenta a larticle de 1989.11. La tipologia textual com a eix de la pro-gramaci planteja un problema, precisament enrelaci amb els elements gramaticals. La qesti
s decidir si cal respectar lordre establert tradi-cionalment per als temes de morfosintaxi o sical tractar cada aspecte gramatical dins del ti-pus de text amb el qual, per ls, est relacionat.En el primer cas es facilita una sistematitzaci iuna ordenaci de la morfosintaxi tal comapareix a les gramtiques i tal com lhem apresaels professors. I en el segon cas es prioritza lafunci comunicativa dels elements gramaticals.Suposem que caldr recerca i anys daplicaciper veure quin sistema facilita ms laprenen-tatge de la llengua.Mireia Trenchs ha fet una lectura amiga, i pertant crtica, daquest article. Li agraeixo moltla seva ajuda i els seus consells.
RReeffeerrnncciieess bbiibblliiooggrrffiiqquueessADAM, J.M.: Quels types de textes?, a Lefranais dans le Monde, nm. 192, 1985, pg.39-43.ADAM, Jean Michel: Les textes: types et proto-types. Rcit, description, argumentation, expli-cation et dialogue. Pars: ditions Nathan, 1992. BERNRDEZ, Enrique: Introduccin a la Lin-gstica del Texto. Madrid: Espasa-Calpe, 1982.BERNRDEZ, Enrique (ed.): Lingstica deltexto. Madrid: Arco/Libros, 1987.BIBER, Douglas: Variation across speech andwriting. Cambridge University Press, 1988.BIBER, Douglas: A Typology of English Texts,a Linguistics, nm. 27, 1989, pg. 3-43.BRONCKART, Jean-Paul: Le fonctionnementdes discours. Neuchtel-Pars: Delachaux-Niestl diteurs, 1985. CASSANY, Daniel: Enfoques didcticos parala enseanza de la expresin escrita.Comunicacin, lenguaje y educacin, nm. 6,1990, pg. 63-80.CASTELL, Josep M.: De la frase al text. Teoriesde ls lingstic. Barcelona: Empries, 1992.CASTELL, Josep M.: Les tipologies textuals,a CUENCA, M. Josep (ed.): Lingstica i en-senyament de llenges. Universitat deValncia, 1994a.CASTELL, Josep M.: Qu gramtica para la es-cuela? Sobre rboles, gramticas y otras formas
OPINI
-
82
ARTI
CLES
de
Did
cti
ca d
e la
Lle
ngua
i de
la L
iter
atur
a
nm
. 4
abr
il 19
95
de andarse por las ramas, a TEXTOS de didc-tica de la lengua y la literatura, nm. 2, , 1994b,pg. 15-24.
CASTELL, Josep M.: Per una descripci de lallengua oral: els discursos orals no colloquials.Comunicaci presentada al X Colloqui Interna-cional de Llengua i Literatura Catalanes, Frank-furt, 18-25 de setembre de 1994 (en premsa).
FERNNDEZ-VILLANUEVA, Marta: Tipologiestextuals, a A lentorn de la gramtica tex-tual, Suplement COM nm. 8, Barcelona:Generalitat de Catalunya, 1990.
SMITH, Edward L. Jr.: Text type and discourse
framework, a Text, nm. 5.3, Amsterdam:Mouton, 1985.
RReeffeerrnncciiaa ddee llaauuttoorrJosep M. Castell, professor de filologia ca-talana.Facultat dHumanitats. Universitat PompeuFabra. Balmes, 132. 08008 Barcelona. Tel. (93)542 26 79. Fax: (93) 542 16 20, E-mail:Castella upf.esLnies de treball prioritries: Estudi de la va-riaci funcional (contrast oral/escrit), anlisidel discurs i lingstica del text.