balanÇ de sinistralitat 2019 i deficiÈncies …...productiu del departament de treball, afers...
TRANSCRIPT
Dades a data 20 d’abril de 2020
BALANÇ DE SINISTRALITAT 2019 I
DEFICIÈNCIES DEL MODEL PREVENTIU
DAVANT LA COVID 19
L
í
n
i
e
s
a
c
t
u
a
c
i
ó
Línies d’acció per la protecció laboral de la classe treballadora:
Prioritzar la negociació amb els governs i les patronals. Els
criteris fonamentals són:
CCOO de Catalunya davant la COVID-19
Garantir la salut de les persones treballadores
Manteniment de l’ocupació
Mesures de protecció social
Propostes de canvis de model productiu de sortida d’aquesta crisi
Defensa dels serveis públics
Gestionar el conflicte a les empreses.
Assessorar totes les persones que ho necessitin.
S
e
r
v
e
i
s
a
s
s
e
s
s
o
r
a
m
e
n
t
CCOO de Catalunya davant la COVID-19
Espai WebPreguntes FreqüentsInfografiesVídeosDocumentació Tècnica
Canals atenció individual
Consulta Online
933 100 000
Intervenció directa a lesempreses.Xarxa de sindicalistesTècnics i Tècniques en
Salut Laboral
Serveis Tècnics: reclamació Inspecció de TreballGabinet Tècnic Jurídic (GTJ)
S
e
r
v
e
i
s
a
s
s
e
s
s
o
r
a
m
e
n
t
L’ Espai Web ha tingut 353.854 visites, de les quals les més
visitades han estat:
CCOO de Catalunya davant la COVID-19
FAQS 56.224 (15,9%)
ERTOS 23.114 (6,5%)
Altres temes relacionats amb la COVID 19 26.959 (7,62%)
S
e
r
v
e
i
s
a
s
s
e
s
s
o
r
a
m
e
n
t
CCOO de Catalunya davant la COVID-19
Canals atenció individual
933 100 000: 15.617 trucades rebudes
Consultes Online: 9.027 consultes per primeres entrades
25.167 consultes generades
0% 10% 20% 30% 40%
ERTOs i acomiadaments
Salut laboral i mesurespreventives
Relacions laborals
Altres
Distribució consultes per temes
48.20%51.80%
Distribució segons afiliació
No afiliats/ades
Afiliats/ades
S
e
r
v
e
i
s
a
s
s
e
s
s
o
r
a
m
e
n
t
La intervenció directa en empreses per part de
sindicalistes i personal tècnic de CCOO Catalunya, ha anat
dirigida a dos temes fonamentalment:
Assessorament i negociació en ERTOs i acomiadaments.
Deficiències en matèria de Salut Laboral, amb necessitat de suport tècnic en Prevenció de Riscos Laborals.
CCOO de Catalunya davant la COVID-19
S
e
r
v
e
i
s
a
s
s
e
s
s
o
r
a
m
e
n
t
Intervenció directa en empreses: Expedients de RegulacióTemporals d’Ocupació
Hem assessorat i negociat ERTOs en 2.240 empreses queocupen 333.224 persones treballadores, de les qualsactualment hi ha afectades 255.454.
Per tant, hem assessorat el 49% del total de treballadors itreballadores que hi ha en ERTOs (678.700), el 38% de lespersones afectades.
CCOO de Catalunya davant la COVID-19
S
e
r
v
e
i
s
a
s
s
e
s
s
o
r
a
m
e
n
t
Intervenció directa en empreses: 722 assessoraments amb intervenció tècnica en Salut Laboral
CCOO de Catalunya davant la COVID-19
10%
90%
Intervenció sindical directa en empreses: Salut Laboral
Denúncies aInspecció de Treball
Millora condicionsper intervenciósindical
Nota: S’han comptabilitzat les accionsrealitzades per part de sindicalistes itècnics que assessoren a l’actiu sindical.
La intervenció per part de les nostresseccions sindicals i delegats i delegadesés amplíssima, i no s’ha inclòs.
S
e
r
v
e
i
s
a
s
s
e
s
s
o
r
a
m
e
n
t
Intervenció directa en empreses: 722 assessoraments amb intervenció tècnica en Salut Laboral
CCOO de Catalunya davant la COVID-19
44%
25%
17%
8%6%
Intervenció per temes:
Mesures preventives, EPIs
Pla preventiu
Persones treballadoresespecialment vulnerablesProtocol davant positius
Gestió IT per aïllament
42%
22%
14%
9%
13%
0% 20% 40% 60%
Sanitat, residències, sector social,atenció a persones
Neteja edificis i locals i neteja viaria
Sector industrial alimentació(Subsector càrnic), manteniment…
Col·lectivitats i comerç essencialalimentació
Altres (transport, administracions, serveis d’aigua, educació, serveis …
Intervenció per sectors:
S
e
r
v
e
i
s
a
s
s
e
s
s
o
r
a
m
e
n
t
Els nostres serveis tècnics i jurídics per a la reclamació,
han realitzat les següents actuacions:
CCOO de Catalunya davant la COVID-19
75%
25%
Denúncies a Inspecció de Treball: 69
Denúnciesresoltesfavorablement
En execució75%
21%
4%
Expedients jurídics: 416
Acomiadamentsindividuals
ImpugnacionsERTOs
Altres (mesurescautelars Covid-19)
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Ministeri de Treball i Departament de Treball apliquenmetodologies diferents:
Data d’imputació de l’accident
Consideració d’accident mortal
En 2019 s’incorporen les persones treballadoresautònomes (RETA). Es redueix l’índex d’incidència global.
Se sumen més de 2,5 milions de persones treballadores
Ruptura de la sèrie temporal. Queden afectades lescomparatives d'índexs d'incidència
Sinistralitat Laboral: Accidents de Treball
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Sinistralitat Laboral: Accidents de Treball
Font: Elaboració pròpia a partir de dades avançades 2019 i definitives 2018 del Ministeri de Treball.
113.615 accidents de treball totals a Catalunya al 2019
728 accidents greus i molt greus amb lesions permanents
106 persones treballadores mortes
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Augment molt significatiu de la mortalitat laboral, enjornada i especialment in itinere
Pel conjunt de la població treballadora:
En jornada +9,3%
In itinere + 29,6%
Només persones assalariades (sense persones autònomes):
En jornada +25%
In itinere +45,4%
El total d’accidents decreix al 2019 -1,33%, per l'incrementde població al incorporar el treball autònom en 2019
Sinistralitat Laboral: Accidents de Treball
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
L’Índex d’Incidència dels accidents de treball en les personestreballadores amb contracte eventual és un +39,5% més alt queaquelles que tenen contracte fix.
Es produeix un augment significatiu, en els accidentes de treballgreus en jornada en les persones amb contractes eventuals.(Dades parcials Generalitat)
Lleus Greus Mortals Total Lleus Greus Mortals Total
De gener de
2019 a
novembre de
2019
31033 176 17 31226 4106,02 23,29 2,25 4131,56
De gener de
2018 a
novembre de
2018
30651 163 17 30831 4068,88 21,64 2,26 4092,78
Variació 2019
s/. 20181,25% 7,98% 0,00% 1,28% 0,91% 7,62% -0,33% 0,95%
CATALUNYA:
Accidents de
Treball 2018-
2019
Eventual
ACCIDENTS DE TREBALL
Eventual
ÍNDEX D'INCIDÈNCIA
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Observatori del Treball i Model
Productiu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
Sinistralitat Laboral: Accidents de Treball
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Per territori: només a Girona, hi ha un descens en tots elstipus d’accidents, a la resta augments preocupants.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministerio de Trabajo.
Cata
lun
ya
Ba
rcel
on
a
Gir
on
a
Llei
da
Tarr
ag
on
a
Lleus -1,20% -2,20% -1,65% 2,15% 4,69%
Greus 2,56% 7,62% -19,23% 14,58% -7,55%
Mortals 1,43% 15,00% -50,00% 28,57% 14,29%
Totals -1,18% -2,15% -1,84% 2,28% 4,63%
Tipus AT amb variació superior a la del Total d'AT
Províncies amb variació superior a la de Cataluña
Evolució 2019-2018. AA.TT en jornada amb baixa Territori
i gravetat (Quadre 5)
Sinistralitat Laboral: Accidents de Treballs
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Per sectors: tots els sectors mostren creixement de lasinistralitat. Molt més significatiu en la construcció.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministerio de Trabajo.
Gravetat
4 S
ect
ors
Ag
ricu
ltu
ra
Co
nst
rucc
ió
Ind
úst
ria
Se
rve
is
4 S
ect
ors
Ag
ricu
ltu
ra
Co
nst
rucc
ió
Ind
úst
ria
Se
rve
is
Lleus 92250 1827 11379 20458 58586 5,01% 5,18% 18,94% 4,38% 2,88%
Greus 530 24 115 112 279 11,58% 14,29% 18,56% 8,74% 9,84%
Mortals 59 1 18 7 33 22,92% -75,00% 100,00% 16,67% 13,79%
Totals 92839 1852 11512 20577 58898 5,05% 5,11% 19,01% 4,41% 2,91%
Lleus 87850 1737 9567 19599 56947
Greus 475 21 97 103 254
Mortals 48 4 9 6 29
Totals 88373 1762 9673 19708 57230
2019
2018Sectors amb una variació superior a la dels 4 sectors
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de
Treball, Afers Socials i Famílies
Sinistralitat Laboral: Accidents de Treballs
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Visió de gènere: preocupant increment dels accidentsgreus i mortals entre les dones.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministerio de Trabajo.
AA.TT en jornada de treball amb baixa segons sexe
Gravetat Home Dona Totals Home Dona Totals Home Dona Totals
Lleus 64838 27412 92250 61240 26610 87850 5,88% 3,01% 5,01%
Greus 443 87 530 399 76 475 11,03% 14,47% 11,58%
Mortals 54 5 59 46 2 48 17,39% 150,00% 22,92%
Totals 65335 27504 92839 61685 26688 88373 5,92% 3,06% 5,05%
2019 2018 AATT.- % evolució
Catalunya
Gener-
NovembreSexe Agricultura Indústria Construcció Serveis Total
Homes 1680 17170 11352 35133 65335
Dones 172 3407 160 23765 27504
Homes 1582 16527 9550 34026 61685
Dones 180 3181 123 23204 26688
Homes 6,19% 3,89% 18,87% 3,25% 5,92%
Dones -4,44% 7,10% 30,08% 2,42% 3,06%
2018
Variació
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Observatori del Treball i Model
Productiu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
AA.TT en jornada de treball amb baixa per sexes
2019
Sinistralitat Laboral: Accidents de Treballs
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
L’any 2019 s’han produït 4.833 malalties causades peltreball, sent 3.392 MMPP, i 1.441 PANOTRATSS. Un 2,5%menys que l’any 2018.
Existeix un important subregistre, s’han comunicat entorna un 18% menys malalties professionals que en 2008
Sinistralitat Laboral: Malalties
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Nombre 4.181 3.638 3.401 3.481 3.194 3.490 3.230 3.316 3.180 2.942 3.368 3.392
Variació 20,49 -12,99 -6,51 2,35 -8,24 9,27 -7,45 2,66 -4,1 -7,48 15,67 -0,7
Evolució de les MMPP declarades a Catalunya
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Les dones són les que més pateixen les MMPP, amb especialincidència en les del Grup 2 agents físics i 3 agents biològics
Sinistralitat Laboral: Malalties
MP Var. (%) MP Var. (%) MP Var. (%)
Grup 1 167 -0,60 % 87 -8,42 % 80 9,59 %
Grup 2 2586 7,93 % 1173 1,21 % 1413 14,23 %
Grup 3 309 -33,26 % 70 -37,50 % 239 -31,91 %
Grup 4 100 -27,54 % 73 -15,12 % 27 -48,08 %
Grup 5 222 10,45 % 103 27,16 % 119 -0,83 %
Grup 6 8 300,00 % 8 300,00 % 0 .
TOTAL 3392 0,71 % 1514 -1,37 % 1878 2,45 %
Grup 6: Malalties professionals causades per agents carcinògens.
MMPP per grups. Comparativa 2018-2019
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Secretaria de Estado de la Seguridad Social
Grup 1: Malalties professionals causades per agents químics.
Grup 2: Malalties professionals causades per agents físics.
Grup 3: Malalties professionals causades per agents biològics.
Grup 4: Malalties professionals causades per inhalació de substàncies i agents
no compresos en altres apartats.
Grup 5: Malalties professionals de la pell causades per substàncies i agents no
compresos en algun dels altres apartats.
TOTAL HOME DONA
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Carències normatives.
Autònoms i autònomes, treballadores de la llar.
Participació equilibrada de representació sindical.
Autonomia en criteri de tècnics i tècniques en PRL.
Permet un abús en l’externalització de la prevenció.
Vigilància i controls públics de legalitat: Treball, SeguretatSocial i Sanitat.
La prevenció com a un negoci dels Serveis Prevenció Aliens
Plans de prevenció i avaluacions de riscos estàndards i noespecífics.
Subregistre d’AATT i MMPP: s’evita la millora en preventiva
La debilitat del model preventiu
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Mútues i Empreses Col·laboradores
Vincle amb la qualitat de la PRL i l'accés a prestacionspúbliques.
Sistema dual:
Barreja competències públiques i ens privats. Complexitat de normes.
La majoria de Contingències Comunes i C. Professionals i prestacionssón gestionades per mútues.
Intervenció d’un privat sobre les decisions del públic.
Permet “de facto” la determinació inicial de la baixa per partd’empresa o mútua: subregistre.
Habitualment l’Administració no corregeix la consideració incorrectade la baixa si no és amb una reclamació prèvia de la personatreballadora. Tràmit llarg.
Sistema poc democràtic: quotes de persones treballadores,decisió unilateral de l’empresari.
Reforma per tenir més mecanismes d’equilibri.
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
La prevenció de riscos durant la COVID-19
S’ha evidenciat que la Salut Laboral és un elementindissociable del Sistema Públic de Salut.
Contagis en àmbit laboral i desplaçaments.
Ha estat el Sistema Públic Sanitari el que ha donat instruccions iprocediments.
Manca de recursos preventius interns en les empreses.
Els Serveis de Prevenció Aliens han estat absents.
Prevenció merament documentalista
Dèficit de control de les administracions sobre els Serveis dePrevenció
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Propostes de CCOO
Reclamem a les Administracions Públiques polítiques méseficients per a la Prevenció de Riscos Laborals:
Més recursos econòmics i tècnics.
Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral.
Reforma de la normativa en Prevenció de Riscos Laborals:
Prioritzar clarament els recursos preventius interns.
Definir uns mínims per a la qualitat preventiva.
Integrar la vigilància de la salut en el Sistema Públic.
Establir mecanismes per a una participació sindical equilibrada
Integrar la visió de gènere en la prevenció.
Millor protecció per a les persones treballadores subcontractades.
Vigilància i control de les Administracions Públiques.
Protocols de contingència envers situacions extraordinàries
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Propostes de CCOO
Determinació inicial per part del Sistema Públic sobre l’origenlaboral o comú d’un problema de salut.
Elaboració d'un marc normatiu actualitzat per les mútues
Derogar les reformes laborals i avançar en un nou marclaboral que combati:
Frau en la contractació temporal i parcial
Extensions de jornades involuntàries
La inestabilitat i la pobresa laboral
Exigim a les patronals inversions i polítiques suficients per a laprotecció de la salut de les persones treballadores.
Reclamem que es doti de més recursos a la Inspecció deTreball.
B
a
l
a
n
ç
S
a
l
u
t
L
a
b
o
r
a
l
Propostes de CCOO
Demanem polítiques coordinades en Prevenció de RiscosLaborals i mobilitat.
Cal introduir un sistema que penalitzi a les empreses que nocompleixin uns mínims en Prevenció de Riscos Laborals.
Reformular les funcions i competències de la SGAM(Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques) amb laparticipació dels agents socials, amb criteris que evitin les altesindegudes.
Potenciar la negociació col·lectiva i els convenis com a eina pera integrar una major participació, intervenció i codecisió de lesparts respecte als accidents de treball i de la salut laboral.
Dades a data 20 d’abril de 2020
BALANÇ DE SINISTRALITAT 2019 I
DEFICIÈNCIES DEL MODEL PREVENTIU
DAVANT LA COVID 19