barcelona sota el microscopi
TRANSCRIPT
El creixement de Barcelona sota el
microscopi
El paper de la Salut Pública en l’evolució de la ciutat entre el 1775 i el 1920.
Ariadna Sanz EscartínBarcelona, 23 de novembre del 2009
Què és la salut pública?La salut pública és l’art i la ciència dedicada a la protecció i millora de la salut d’una població mitjançant un esforç comunitari
Dues característiques clares de la salut pública són:
1. Prioritzar la prevenció sobre la curació
2. Considerar la població com a individu
En els últims anys s’inclou dins les definicions de salut la capacitat d’adaptació de l’individu a l’entorn, que inclou no només el patir o no una malaltia, sinó l’accés a una teràpia per combatre-la, la predisposició a patir-la, la discapacitat per interactuar amb l’entorn un cop patida, etc.
Determinants de la salutFísic Socioeconòmic
Gens Aigua Pobresa Alcohol AccésEdat Aire Classe social Tabac EquitatSexe Radiacions Treball Hàbits sexuals Sistema sanitari
Agents infecciosos Educació Exercici MedicamentsDrogues
Dieta
AmbientBiologia Estils de vida Serveis de salut
15% 10% 50% 25%
Friedrich Engels (1820-1895):
• Habitatge pobre, roba, dieta i manca de clavagueram estan directament lligades a les malalties infeccioses i la mort prematura dels treballadors a Anglaterra
• Les condicions de vida, la pressió/estrés diària i l’adopció de comportaments de risc són els factors principals per les diferències de salut en les classes socials
Rudolf Virchow (1821-1902):
• Les condicions de vida perilloses per la salut són fruit de les polítiques públiques
• Els polítics juguen un paper fonamental en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia
• La malatia no és més que la manifestació de la vida en condicions patològiques
• La medicina és una ciència social i la política no és res més que medicina a gran escala
• La malaltia de la població ens porta fins als defectes de la societat
Determinants de la salut
• Època de grans canvis polítics i socials
• Definició del mapa modern d’Europa (des de Napoleó fins a la 1a Guerra Mundial)
• Enfortiment i pèrdua de les colònies• Revolució industrial
• Grans avenços en la medicina i la ciència• Primera vacunació (Jenner, 1796)• Refutació de la generació espontània (Pastuer, 1861)• Postulats de Koch (1876)
1775-1920
Carles Soldevila. Lau o les aventures d'un aprenent de pilot
Les colònies
• Mobilització de la població jove i fèrtil
• Introducció de nous productes (aliments, matèria prima,...)
• A Catalunya hi ha la sensació d’arribar tard a la festa (1778, Carles III)
• Noves malalties i necessitat de conèixer estudis a l’estranger (Regne Unit, França...)
• Ampliació del món quotidià, facilitant la mobilitat (de la parròquia a la ciutat)
Què és la febre groga?• Malaltia hemorràgica aguda causada per un virus que es
transmet per la picada d’un mosquit
• Pot causar icterícia, que dóna nom a la malaltia
• Té una elevada taxa de letalitat (més del 50% dels casos moren si no reben tractament)
• Endèmica de zones tropicals d’Àfrica i Amèrica Llatina
• Vacuna certificada
• Malaltia sense cura
Què era la febre groga?
• Malaltia desconeguda fins aquell moment en el panorama epidemiològic català
• Se’n desconeix la natura etiològica i la causa
• Per uns, una malaltia del medi
• Per uns altres, una malaltia contagiosa (Joan Francesc Bahí)
• El 1821 hi ha una epidèmia a Barcelona (agost-novembre)
• El brot causà més de 9.000 morts a la ciutat
• La Junta de Sanitat de Barcelona decideix tancar el port de Barcelona i aïllar el barri de la Barceloneta
• El cordó sanitari s’ha d’anar ampliant fins que comprèn tota la ciutat
• L’elevada mortalitat fa que s’instal·li al cementiri de Poble Nou un monument honorífic dedicat a tots els prohoms de la ciutat que han contribuït a combatre la malaltia i han mort a causa d’ella
La ciutat i la febre groga
• 3 d’agost: els diaris publiquen 4 morts “de enfermedad sospechosa” en el barri de la Barceloneta
• La Junta de Sanidad crea una comitiva que examina els cossos i resol que els morts són “dos napolitanos procedentes de la polacra de guerra de la misma nacion, una muger recien venida de Sn. Feliu de Guixols, y un maones del Bergentín Gran turco; y q(ue) sus enfermedades no habian sido contagiosas, antes bien propias de la estacion del calor (...)”
• La mort del fill del capità del vaixell fa que s’obrin dos Lazarets: “sucio” i “de observacion”
La ciutat i la febre grogaManuscrit 156 de la Biblioteca Universitària de Barcelona; 1815-1823(Gimbernat, 1992, XVIII, 65-72)
• La Junta crida a la tranquil·litat i informa de les següents mesures:• Cordó sanitari que incomunica el Port vell• Trasllat dels 220 mariners a un monestir fora-muralles• Habilitació del moll nou per facilitar el trànsit marítim i comerç• Subministre d’una sopa al dia als pobres• Habilitació d’una casa de convalescència a la vila de Gràcia
• 3 de setembre: s’aïlla tota la Barceloneta i s’imposen sancionss econòmiques als qui no col·laborin amb el cordó sanitari
• 16 de setembre: tota Barcelona queda incomunicada i es determina que es tracta de febre groga
• Les autoritats provincials i del principat s’instal·len fora de la ciutat
• Es crea la “Policia de salubridad”
La ciutat i la febre groga
• A principis d’octubre ja hi ha més de 800 morts i la taxa passa a ser de 200 morts diaris
• L’Ajuntament estableix unes mesures de control:• tots els veïns han d’informar a la parròquia sobre els morts• tots els morts han de ser enterrats al cementiri rural o comú• tots els notaris i escribans estan obligats a visitar els malalts en
cas que vulguin fer testament• les esglésies i parròquies no poden tocar les campanes pels
morts
• 25 de novembre: es celebra un Te Deum a la Catedral per agrair que l’epidèmia hagi disminuït el ritme finalment
• 18 de desembre: s’obre el cordó sanitari amb un recompte final de 9.513 morts
La ciutat i la febre groga
La febre groga a Barcelona (1821), en un gravat francès del s XIX
Monument a les víctimes de febre groga 1821, cementiri de Poble Nou
Barcelona, A. Guesdon
El creixement demogràfic• Les seguides crisis polítiques i econòmiques promouen el
moviment migratori de les zones rurals als àmbits urbans
• La revolució industrial afavoreix la contractació per jornals d’homes, dones i nens
• incrementa els ingressos familiars
• contra més gran sigui la família més mans hi haurà per treballar
• La ciutat està encorsetada per les muralles i una estructura medieval, amb canalització d’aigua insuficient i habitatges massificats
• Mesures higièniques descontrolades
• Les muralles de Barcelona dataven del 1363 (Pere III)• 1818: 83.000 habitants• 1836: 133.000 habitants• 1850: 187.000 habitants
• L’esperança de vida era de 36 anys per a les classes benestants i de 23 per a les més humils
• 1844-1854 Barcelona es troba sota estat d’excepció per evitar revoltes
• Existia la prohibició d’edificar a tota l’àrea que quedés a distància de tret de canó fora muralles
Es duplica en 30 anys!
Les muralles
• Es comencen a proposar mesures urbanístiques i de seguretat
• El 1841 l’Ajuntament de Barcelona obre un concurs per aportar idees sobre els beneficis d’enderrocar les muralles
• Pere Felip Monlau, metge higienista, guanya el concurs i publica un manifest: Abajo las murallas!!!
• Dirigit al govern d’Espanya, argumentà la pèrdua econòmica pel país si es seguia aturant l’expansió industrial a Barcelona
• El 1854 es redacta una Reial Ordre del Govern de Madrid que autoritza l’enderroc de les muralles
Abajo las murallas!!!
Què és el còlera?
Nature 406, 469-470 (3 August 2000)
• Infecció aguda intestinal per ingestió d’aigua o aliments contaminats per Vibrio cholerae
• Diarrees líquides freqüents i vòmits, deshidratació severa i mort
• Alt percentatge de casos asimptomàtics o lleus
• Afecta tant a nens com a adults
• Període d’incuvació curt
Què era el còlera?
• Malaltia de la por, associada a agents tan diversos com el menjar, l’aire, la higiene etc.
• Censura política de la malaltia
• John Snow vs. paradigma del miasma
• Gran variabilitat de tractaments i mesures de control
• Epidèmies en onades des d’Àsia
“Cólera-Morbo. Enfermedad caracterizada por vómitos y cámaras frecuentes y dolorosas de bilis, con ansiedad general, alteración profunda de la fisonomía, síncopes y movimientos convulsos. El método de curación debe prescribirlo el facultativo, por ser una enfermedad grave, y que necesita siempre prontos auxilios.” Manual de medicina doméstica o El Pueblo Médico (1837)
• El 1834 l'epidèmia amb el focus originat a Barcelona, va causar la mort d'unes 100.000 persones.
• L'epidèmia del 1854 a Barcelona va donar els arguments definitius per a l'enderroc de les muralles de la ciutat i la creació de l'Eixample com a model de ciutat higiènica.
• L'epidèmia de còlera més mortífera va ser la de 1885 amb 120.000 víctimes mortals a la part oriental de la Península Ibèrica.
• Aquest últim brot “bateja” el cementiri de Montjuïc
Medalla del còlera (Barcelona 1885) de l’ajuntament de Barcelona per mèrits durant el brot de còlera
La ciutat i el còlera
Cementiri de Dudley, Regne Unit. 1839
(L. Gordis, Epidemiology, ed. 2. Philadelphia, WB Saunders Company, 2000)
Les guerres• Mobilització d’homes joves i vàlids
• Fam per manca de producció de recursos
• Aparició de noves armes, més mortíferes en quantitat i qualitat
• Necessitat de desenvolupar estratègies d’emergència en el camp de batalla
• Creació del Col·legi de Cirurgia de Cádiz (Armada) i Barcelona (Exèrcit), associat a l’Hospital de la Santa Creu (c. Hospital) 1760
• Viatges a llocs llunyans i en contacte amb altres poblacions (defensa de les colònies)
• Va mobilitzar a 70 milions de combatents de tot el món
• 10 milions de morts i 6 milions d’invàlids
La primera guerra mundial
• 1914-1918
• Espanya es declara país neutral
• Compensa la pèrdua de colònies amb l’exportació de material bèl·lic
• Primera guerra amb activitat periodística diària
Què és la grip?• Infecció vírica que afecta principalment nas, gola, bronquis i
ocasionalment, pulmons
• Es transmet per petites gotes i partícules expulsades amb l'esternut, així com per fomites
• Dura generalment una setmana i es caracteritza per l’aparició sobtada de febre alta, dolor muscular, cefalea i malestar general important, tos seca, mal de coll i rinitis
• Virus altament mutable, varia anualment les soques patogèniques
• Afecta a humans i a un gran ventall d’animals propers a l’home
Què era la grip?
• Anomenada la Grip espanyola a nivell internacional pel seguiment de la premsa espanyola del brot, que no estava censurada per interessos polítics
• Afecta a un quart de la població europea, més de 20 milions de morts
• Malnutrició, malalties combinades i condicions domèstiques pobres afavoreixen l’elevat nombre de casos i de morts
• Es considerava que el patogen era el bacil de Pfeiffer
• 21 d’octubre: en un sol dia moren 370 persones a Barcelona
• Dr. W. Coroleu: “La prevención de la grippe es aún un problema en higiene pública. De aquí que deba combatirse indirectamente con el aislamiento de los enfermos, lo propio que con la desinfección de habitaciones, ropas de cama, vestidos, utensilios, etc. (…) Así deberán ponerse en contacto con el enfermo. Se lavarán las manos con frecuencia con solución desinfectante y se vestirán blusas a propósito” La Vanguardia, 22 d’octubre 1918
• Més de 200.00 a Espanya; 75% dels casos entre setembre i novembre 1918. Creixement net de la població negatiu
La grip a Barcelona i Espanya
• Les autoritats triguen 5 mesos en declarar l’epidèmia
• Fallida dels serveis de salut, que van requerir la movilització dels estudiants de medicina
• La restricció d’actes públics i multitudinaris va ser aleatòria, fent que s’afavorís la transmissió
• Barcelona va necessitar l’ajut de l’exèrcit per enterrar els morts de l’octubre del 1918
• La Vanguardia posava les esqueles a primera pàgina i tenia una secció permanent anomenada “La epidemia reinante”
La grip a Barcelona i Espanya
Bibliografia
•Gimbernat, La epidemia de fiebre amarilla que asoló Barcelona en 1821, a través del contenido del manuscrito 156 de la Biblioteca universitaria de Barcelona; 1992, XVIII, 65-72
•Jacob Calvo J., Jorda i Olives M. Algunos métodos curativos utilizados en Barcelona durante la epidemia de cólera de 1834
•Permanyer L. Les noves muralles; Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, 27 gener 2003
•http://comunidad.lavanguardia.es/component/20081018/169100/el-ano-de-la-gripe-espanola.xhtml (visitat per última vegada el 21 de novembre 2009)
