beauté et esthétique

Download beauté et esthétique

Post on 14-Mar-2016

223 views

Category:

Documents

6 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Anna, Angela y Florencia

TRANSCRIPT

  • Apren qu s lA medicinA trAdicionAl de xinA, les seves tcniques, per A qu serveix, si est indicAt per A tu...descubreix un mn orientAl que no coneixies

  • QU S?La medicina tradicional xinesa es basa en la seva experin-cia al llarg de la seva evoluci cultural i milenaria, que queda re-flexada amb teories com la del ying-yang i la dels cinc elements.

    el chi

    Aquesta medicina es basa en el chi, que s la energia vital de qual-sevol persona equilibrada, aquesta energia recorreix tot el cos.

    El chi regula lequilibri espiritual, emocional, mental i

    fsic de la persona, que estan afectats per les fores opo-sades del ying, qu es coneix qu s lenergia negativa, i el

    yang conegut com la fora positiva. Per qu s el ying-yang?

    EL YING YANG

    La llum i la foscor, el soroll i el silenci, el calor i el fred, la vida i la mort, la ment i el cos, msculi i femeniEl ying yang s un concepte que es basa en que tot lexistent a

    lunivers t dues parts, descriu les dues fores fundamentals, qu

    sn a la vegada de complementaries oposades, i es troben en tot all que existeix.

    Segons aquesta idea, cada persona, cada objecte, cada ser o cada pensament, poseeix un complement del que depen la seva existncia, i que a la vegada existeix dintre de si mateix.

    El que vol dir s que res en el mn existeix en el seu estat pur, ni en absoluta tranquilitat i quietud, que existeix una transformaci con-tinua.

  • El ying-yang tamb es refereix a que qual-sevol idea pot ser vista com la seva contraria si se la mira des de un altre punt de vista.

    Segons la medicina chinesa tradicional, la enfermetat es crea quan saltera el fluix del

    chi, i es desequilibra el ying-yang.

    Les terpies dherbes, lalimentaci i

    lexercici fsic restitueixen la salut, la medi-taci, la acupuntura i els massatges reparen lestat cos.

    s considerada una de les ms antigues formes de medicina oriental, que engloba moltes altres tcniques i medicines dAsia.

  • qu s el tuinA?El Tuina s una de les terapies ms an-tigues de la humanitat.

    Des de el principi, lhome ha tingut que

    treballar per viure i lluitar contra els factors perjudicials de la naturalesa, i a la vegada contra farides, lesions o enfermetats provocades per el mateix treball o la mateixa lluita, constituien les principals amenaes contra la seva vida, el Tui Na feia desaparixer o al-leuguerava el dolor provocat, i poc a poc es va anar incorporant com una terapia.

    Antiguament era anomenat Anmo, per

    es va substituir per el Tuina.

    Ha acomulat grans experncies clniques per la seva teoria de medicina chinesa tradicional, es basa en estimular tot all que sigui antipatgen, i deliminar lo

    patgen, treballen lenfermetat amb el

    propi sistema inmunolgic de la persona,

    per tal dequilibrar el ying i el yang i

    recuperar larmonia circulatoria.

    Aquesta terpia consisteix en realitzar moviments amb les mans sobre la su-perfcie corporal, en zones molt deter-minades i concretes, o en punts claus.

    Leficcia teraputica depent de varies

    coses, com la naturalesa i la intensitat dels moviments, la particularitat de les

    zones predeterminades i els punts

    on sapliquen els moviments.

    El Tuina va b pels transtorns

    musculars o esqueletics, tran-

    storns del sistema circulatori,

    respiratori o inmunitari deguts a

    un estrs crnic.

    No es recomana utilitzar aquest

    tipus de massatge si el que es

    busca s un massatge sedant i

    relaxant, ja que s un massatge

    profund.

    Aquest tipus de tractament no es

    pot realitzar quan existeixen frac-

    tures, malalties infeccioses i fer-

    ides obertes.

  • qu s lAcupunturA?s una tcnica de la medicina tradi-cional xinesa, que tracta de la in-serci i la manipulaci dagulles en

    el cos, amb lobjectiu de controlar

    i equilibrar la salut i el benestar de la persona.

    Forma part de les medicines alter-natives, per la seva limitada evidn-cia clnica en estudis cientfics.

    Lacupuntura sutilitza pel tracta-ment dels dolors.

    Els punts acupunturals actualment estan estandaritzats per la OMS (Organitzaci Mundial de la Salut), que agrupa a les grans tradicions de lacupuntura.

    La acupuntura sorigina en Xina i

    s, posiblement, la prctica ms utilizada associada a la medicina xinesa, encara que hi ha varis tipus dacupuntura: la japonesa, la core-ana, etc.

    Es practica i sensenya arreu del

    mn

    Qu utilitzen?Apart del que ja coneixem com sn les agulles dacupuntura, rotarles per ton-ificar o dispersar, tamb sutilitzen les

    moxes. La tcnica ms coneguda s la de

    un pur o un con dartemisa, que censen

    per calentar un punt en concret, o es talla un tros, es coloca en el mnec de lagulla i

    es deixa consumir.

    En qu Es basa?Est molt influenciada per la seva filoso-fia, sobretot pels primers conceptes

    filosfics que van aparixer en lOrient,

    com el confuccionisme, que valora al home pels seus mrits i no pel seu origen, do-nant importncia al paper que desenvo-lupa en la societat, el taoisme, que t una imatge positiva de la naturalesa, deixant que lhome visqui en armonia amb ella, i

    tamb del budisme, que preten arribar a un estat de coneixement que ens lliberi del sufriment, el qual t com a base la tolerncia i la confiana en un mateix.

    contrAindicAcionsLa majoria de contraindicacions sn pel sexe femeni, ja que no es pot realitzar quan la dona estigui menstruant o en un embara, com tampoc es pot realitzar sota els efectes de les drogues o desprs de un gran menjar.

  • qu s lA mAxibusti?s una altre de les terpies utilit-zades per la medicina tradicional xinesa, que utilitza larrel premsada

    de la planta altamisa o artemisa, a la que se li dona forma de cigarreta, i sanomena moxa.

    Com sutilitza?Normalment envelleixen laltamisa i la

    premsen fins convertir-la en pols, de-sprs la cremen, avegades sutilitza

    indirectament amb les agulles dacupuntura, o es pot realizar cre-mant directament sobre la pell del pacient.

    quAn sutilitzA?Sutilitza aquesta tcnica per en-tibiar regions i punts dacupuntura

    amb lintenci destimular el sistema

    circulatori, laltamisa actua amb una

    estimulaci sanguinia de la zona plvi-ca i del ter. Sasegura que la moxi-busti actua contra els encostipats i descompostures, tamb sutilitza

    per posicionar el cap dels nens que venen de nalgues en les embaraades, per calentar i dispersar la energia patgena, calentar i recanalitzar el

    sistema de canals, reavivant la sang i

    trencant lobstrucci, restableix la

    funci del yang, disol tumoracions,

    preveu les enfermetats i manten estable la salut.

    quAn no sutilitzA?La maxibusti est contraindicada en varis casos, com sn les enfer-metats produides pel buidatge del Ying i lexcs del Yang, en casos

    dinflamaci amb calor i sobre les

    pells molt fines i blanques.

    Sha devitar utilitzar-ho quan el

    puls s inferior a 30 pulsacions per minut, o superior a les 80 pulsacions per minut.

    Tampoc es pot realitzar quan la relaci respiraci-puls sigui igual o superior a 1/6 o inferior a 1/3.

    No es pot aplicar sobre la regi hipogstrica de les embaraades, ni en els canells ni en els contorns dels ulls, tampoc durant la menstruaci.

  • qu s ventosAterpiA?En aquesta tcnica sutilitzen ventoses que es coloquen sobre la superficie de la pell per causar una congesti en la zona, eliminant laire de la ventosa i introduint calor en el seu interior. Aquest mtode t la funci de calentar i promoure la lliure circulaci del chi i de la sang, disminuir la tume-facci i el dolor i dispersar el fred i la humetat.

    quinA tipus de ventosA sutilitzA?Sutilitzen gran varietat de ven-toses, les ms modernes estan fetes de plstic amb una bomba daspiraci, o b sn magntiques, sn les ms prctiques per no les ms efectives, les tradicionals sn ms efectives per qu actuen amb calor, que ajuda a lobertura dels porus de la pell, les ms utilit-zades sn de bambu per exemple, el qual t com a aventatge la seva lleugueresa, i la de vidre qu al ser transparent ens es posible veure la congesti que es crea a la pell. Aquesta tcnica amb ventoses pot ser remplaada amb taes.

    Com sutilitza?Per calentar la ventosa sencen un cotonet previament impregnat en alcohol, i subjectant-lo amb pines es coloca en el seu interior, de-sprs sextreu i es coloca la vento-sa sobre la pell uns 10 minuts, quan

    la pell comena a estar congestio-nada amb un color violeta, es retira la ventosa.

    quan s rEComanablE?Aquesta tcnica est indicada per tractar patologies pel vent i la hu-metat, enfermetats gastrointes-tinals i pulmonars i parlisis nervi-oses.Treballa tant sobre les enfer-metats de la medicina interna com el sistema nervis o locomotor, tos, encostipats, asma, celulitis, parli-sis facial, mossegades de serp, etc. En resum es pot dir que aquesta tcnica va b sempre que es vulgui eliminar toxines duna zona en con-cret, derivar la sang cap a una altre zona o aportar nutrients a una zona determinada, etc.

    quan Es dEsaConsElla?Aquesta tcnica no s recomend-able utilizar-la en persones que pateixin lceras a la pell, febre alta o amb convulsions, alrgies o edemes, ni en labdomen de les dones embaraades.

  • qu s la fitotErpia?En la fitoterpia xinesa sutilitza la medicina amb ingredients dorigen animal, vegetal o miner-al, en la elaboraci de les seves frmules.Actualment es troben en farm-cies de medicina tradicional xinesa, remedis que convinen els ingredients de cada frmula, i existeixen medicaments en forma de pildores pels prob-lemes ms comuns.La fitoterpia s tradicional-ment una de les modalitats ms importants utilitzades en la medicina tradicional xinesa. El metge dise