Una presentació de la llengua catalana a la comunitat llatinoamericana de les Illes Balears

Benvinguts al català!ILLES BALEARS

1

Pròleg 02

El català, una llengua romànica 03

Les Illes Balears i Amèrica: llaços indissolubles 04

El català, llengua de milions d’europeus 06

El català, llengua oficial 06

El català, un idioma ple de vitalitat 08

Sabies que...? Algunes curiositats sobre el castellà i el català 09

El català, una llengua d’oportunitats 10

On puc aprendre el català? 16

Sumari

2

Les migracions són un element natural de la història de la humanitat. Les influències i aportacions socioculturals de les persones migrades al lloc de destí han sumat per construir noves realitats socials arreu del món. El segle passat moltes famílies de les Illes Balears van cercar construir un projecte vital millor a diversos indrets d’Amèrica Latina, especialment a l’Argentina i Veneçuela. Així, moltes famílies argentines i veneçolanes tenen avui les seves arrels en aquestes illes de la Mediterrània.

La història de les relacions entre Europa, com a part del Nord polític global, i Amèrica Llatina, el Sud empobrit, deixa un deute històric, cultural i social que té avui com a conseqüència les migracions. Aquestes migracions, amb una sana gestió de la diversitat, són una expressió de riquesa social, cultural i ètnica que ja forma part quotidiana i natural de la realitat de molts de pobles i barris de les Illes Balears. Els països d’Amèrica Llatina són el lloc de naixement de més de 96.000 habitants a les Illes.

És evident que les persones que vàrem néixer, créixer, i que compartim les diverses i riques cultures dels països que es troben entre la Patagònia i la frontera nord mexicana i el Carib tenim un potencial d’influència col·lectiva considerable sobre la realitat social de les Illes. Aquest potencial esdevé dret, deure i responsabilitat d’aprofundir en el coneixement dels trets propis de les Illes i, per què no, fer-los nostres. En aquest sentit la llengua catalana, pròpia de les Illes, és una eina fonamental de construcció de la societat illenca, de la qual formam part. La llengua s’ha d’entendre no només com una eina de comunicació sinó també com a instrument de cohesió social i de connexió emocional amb la població local i com a antídot contra la xenofòbia i el racisme que de vegades patim.

És una tasca compartida d’inclusió entre la gent autòctona i la comunitat llatinoamericana: generar cohesió, aprofundir en els drets socials i econòmics, tot garantint el dret cultural que representa que, en qualsevol moment, tota persona formenterenca, menorquina, eivissenca o mallorquina pugui parlar la llengua pròpia a la terra que compartim, sempre sense haver de triar idioma a partir dels trets ètnics de la persona que té al davant.

La gent que vàrem néixer a Mar del Plata, Cali, Guayaquil, Santo Domingo, Caracas, Cochabamba… construïm socialment aquestes illes i aprofitam la seva riquesa. Fem-ho també fent nostra la llengua d’acollida d’aquest país.

Aligi Molina Psicòleg i exregidor d’Igualtat, Joventut i Drets Cívics de l’Ajuntament de Palma.

Pròleg

3

El català va néixer fa més de mil anys; és una llengua romànica, és a dir, forma part del conjunt de llengües que provenen del llatí.

El conjunt de llengües romàniques està format, a part del català, per llengües com el castellà, el portuguès, el francès o l’italià, entre altres.

Com que aquestes llengües tenen el mateix origen, hi ha coincidències i similituds entre elles. Això fa que molt sovint els parlants de les llengües romàniques es puguin entendre entre ells, i també que els sigui més fàcil aprendre un nou idioma del mateix grup lingüístic.

Aprendre català, doncs, facilita l’aprenentatge d’altres llengües pròximes, com ara el castellà o el francès.

Llet Català

Leite Portuguès

Lait Francès

Leche Castellà

Latte Italià

Orella Català

Orelha Portuguès

Oreille Francès

Oreja Castellà

Orecchio Italià

Flor Català

Flor Portuguès

Fleur Francès

Flor Castellà

Fiore Italià

El català, una llengua romànica

4

Les Illes Balears i Amèrica: llaços indissolubles

Les relacions entre les illes i Amèrica sempre han estat molt estretes; sense dubte, uns llaços de germanor i aliança que es varen forjar al llarg dels segles de la nostra història. Aquestes relacions les podem trobar en molts d’àmbits, des dels merament personals, fins als culturals o religiosos. Efectivament, des dels primers moments, la presència illenca a Amèrica fou molt notable. Entre els capdavanters trobam molts religiosos que introduïren el cristianisme en aquelles terres. Personatges que, a més, intensificaren i participaren en la creació de noves ciutats, com ara San Francisco o San Diego. D’altres, activaren el poblament en àrees desèrtiques o semi desèrtiques, sempre amb el suport de les cultures natives (Mèxic, Bolívia, Xile, Argentina...) o d’altres que, com els menorquins, se situaren en fronteres conflictives (com ara a Florida) i aixecaren noves ciutats. No obstant, aquesta presència va anar acompanyada d’una fusió cultural molt important. És cert que introduïren noves formes, una nova religió, però també és cert que els préstecs entre les cultures varen ser molt importants en tots els aspectes. I per això mateix alguns autors illencs varen recopilar els costums, els idiomes o les religions natives, com ara el Diccionari Mutsum de Bonaventura Sitjar, que recollí el principal vocabulari dels pobles nadius de Califòrnia; o el Chinigchinich, una de les millors obres etnogràfiques de Jeroni Boscana, que defensava la cultura nativa. Altres, per la seva part, descrigueren minuciosament el paisatge, la flora i la fauna dels Andes, com Joan de Santa Gertrudis a Meravelles de la natura, títol que dona fe que queda del tot encisat pels paisatges dels Andes; o els paisatges americans pintats pel menorquí Pascual Calbó, que agafaren el pols vital d’aquella gent, d’aquelles terres.

5

Així i tot, l’estreta relació entre Balears i Amèrica també té d’altres contribucions que caldria recordar. Els préstecs culturals no varen ser unidireccionals, les relacions foren comunes i multidireccionals. Tal vegada una de les més importants, i moltes vegades oblidada, va ser aquella que va possibilitar un vertader canvi a les dietes de les persones. Efectivament, aquell món va dur nous aliments i es convertiren en ingredients indispensables a les cuines de les Illes. Productes com ara la patata, la tomàtiga, el blat de les Índies (conegut més com a blat de moro) o la xocolata formen part de la idiosincràsia no sols de les Balears, sinó de tot Europa.

Si en un primer moment varen ser els religiosos els qui activaren la presència d’illencs a Amèrica, en un altre varen ser les persones que migraren al nou món per tal de cercar fortuna o per millorar les seves precàries condicions de vida que tenien a la vella Europa. Molts de llinatges insulars s’estenen al llarg de tota Amèrica, com ara Llinàs, Massanet, Vidal, Sureda, Amorós... En efecte, al llarg dels segles XIX i XX grans onades migratòries s’establiren a les illes del Carib (Cuba, Puerto Rico...) o a l’Argentina. Uns a la recerca de millors condicions de vida, cercant allò que tothom explicava, “anar a fer les Amèriques”, com a sinònim de riquesa; altres hi varen anar exiliats, cercant la llibertat de la qual no podien gaudir a la seva terra; o el que era pitjor, salvar la vida. Indrets com Mèxic o l’Argentina varen ser els focus més importants d’aquesta onada d’exiliats. Aquest fenomen, la recerca de llibertats, va ser present tant a principis del segle XIX com a la primera meitat del segle XX. Entre els exiliats de principis del XIX trobam personatges que participaren de manera activa en els processos d’independència, com ara Joan Baptista Picornell, una persona nascuda a Ciutat de Mallorca, amic íntim de Bolívar, que va tenir un fort protagonisme en el procés independentista de tota l’Amèrica Llatina. La recerca d’indrets de pau, de tranquil·litat, també va tenir una doble direcció. De les Illes varen anar a les Amèriques, però també de les Amèriques arribaren a casa nostra. Escriptors com Borges, Rubén Darío, o d’altres visqueren temporades a les Balears, i gaudiren d’allò que recercaven: la pau.

Antoni Picazo, doctor en Història

6

Al territori on es parla el català hi viuen més de 13 milions de persones. D’aquestes, 12,8 milions l’entenen i més de 10 milions el poden parlar. Actualment aquesta àrea està dividida en set territoris, que es distribueixen en quatre estats europeus:

• Espanya: es parla a les Illes Balears (on també és conegut com a mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer), a Catalunya, al País Valencià (on el català també rep la denominació de valencià), a la Franja de Ponent (Aragó) i a la comarca murciana del Carxe.

• Andorra.

• França: a la Catalunya del Nord.

• Itàlia: a l’Alguer (Sardenya).

Per la seva demografia, el català és la novena llengua de la Unió Europea. El nombre de persones que el parlen és superior o equiparable al de les que parlen danès, suec, grec o portuguès a Europa. La Unió Europea té com un dels principis fundacionals el respecte per la diversitat lingüística. L’estima envers aquesta diversitat és, doncs, un dels valors bàsics que la defineixen.

El català és la llengua oficial i pròpia de les Illes Balears.

A Andorra el català és l’única llengua oficial. A Catalunya i a la major part del País Valencià és llengua oficial i pròpia, juntament amb l’occità a la Vall d’Aran en el cas de Catalunya; mentre que a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord i a l’Alguer el català gaudeix de diferents graus de reconeixement.

El català, llengua de milions d’europeus

El català, llengua oficial

Catalunya

PaísValencià

IllesBalears

Franjade Ponent

(Aragó)

El Carxe(Múrcia)

AndorraCatalunyadel Nord(França)

L'Alguer(Sardenya,

Itàlia)

7

8

De les gairebé 7.000 llengües que hi ha al món, el català és dins de les cent primeres quant al nombre de parlants. A més, dels deu webs més visitats del món, sis són en català, i és la dinovena llengua en nombre d’usuaris a Twitter.

Així, doncs, per la seva demografia, estatus jurídic i vitalitat, en cap cas ningú no pot dir que el català sigui una llengua minoritària.

El català ha estat, amb relació a les llengües oficials de la Unió Europea, una llengua pionera en molts aspectes. Va ser de les primeres en què es va fer ciència i filosofia, i disposa d’un sistema estandarditzat ja des de l’edat mitjana. Es tracta, doncs, d’un idioma plenament codificat i normativitzat, amb un consens acadèmic total.

En català trobam textos escrits i literaris, ininterrompudament, des del segle XII dC. Actualment hi ha més de 1.200 autors que escriuen en català i cada any es publiquen més de 8.000 títols en aquest idioma. El català també és la desena llengua del món més traduïda en l’àmbit editorial. A Internet, segons els darrers informes, el català apareix com la dinovena llengua en nombre de pàgines web per parlant, d’entre les 6.900 llengües que hi ha al món, per damunt de llengües com el xinès, el castellà, el rus, el portuguès o el turc.

El català, un idioma ple de vitalitat

9

L’Amèrica Llatina està formada per 20 estats independents i diverses dependències polítiques.

Les principals llengües de l’Amèrica Llatina, en nombre de parlants, són el castellà (més de 300 milions de parlants) i el portuguès (185 milions de parlants), ambdues amb reconeixement d’oficialitat als estats on es parlen. A més, és oficial el crioll haitià a Haití (amb gairebé 8 milions de parlants), el quítxua al Perú i Bolívia (10 milions de parlants), el guaraní al Paraguai (on és oficial) i en parts de Bolívia i l’Argentina (amb 6 milions de parlants), i l’aimara (amb 2 milions de parlants). Gaudeixen de reconeixement com a llengües nacionals 62 llengües a Mèxic (moltes d’aquestes, però, amb menys de 20.000 parlants). També tenen reconeixement diverses llengües ameríndies de Colòmbia, Equador i Veneçuela.

Altres llengües europees es parlen en els centres urbans o comunitats aïllades, llengües que hi van ser portades pels immigrants del segle XIX i XX principalment a l’Argentina, el Brasil, Mèxic, Uruguai, Veneçuela i Xile.

Sabies que el castellà té moltes paraules d’origen català? La RAE reconeix unes 350 paraules en castellà provinents del català.

Sabies que…? Algunes curiositats sobre el castellà i el català

El castellà va manllevar del català paraules com:

Foraster Forastero

Paper Papel

Granell/Granel Granel

Flassada Frazada

Cantimplora Cantimplora

Capicua Capicua

Feina/Faena Faena

Menjar Manjar

Guaita (vigilar) Aguaitar

Allioli Alioli

Botifarra Butifarra

Enyorar Añorar

10

Aprendre català és una font d’avantatges. Comprova-ho en els exemples següents:

Et pot ajudar a millorar laboralment.Amb el català pots accedir a feines en què és necessari parlar-lo i entendre’l. Si tens un negoci propi, saber el català et permetrà oferir un millor servei als clients, perquè acostumen a valorar molt el fet de poder ser atesos en la seva llengua.

El català, una llengua d’oportunitats

11

Et servirà per estudiar o per ajudar els teus fills a l’escola.El català és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. Per això, és utilitzada a les escoles, als instituts i a les universitats.

12

Et facilita la comunicació amb els clients si tens un negoci.D’acord amb la llei, els establiments dedicats a la venda de productes han de poder atendre els consumidors si s’hi adrecen en català.

13

Et facilita la relació amb les administracions públiques.El català és la llengua d’ús normal i principal de les administracions públiques (l’ajuntament, el Govern, els Consells…) i, a més, cal que el sàpigues si vols treballar-hi.

14

Et permet ampliar la xarxa d’amistats i de relacions socials.El català és una bona eina de promoció social, perquè t’ajuda a connectar amb més gent i a conèixer i entendre el lloc on vius. La gent valora molt que parlis el català, i et guanyes la seva simpatia si ho fas.

15

Et resultarà útil per accedir a recursos i a serveis diversos.Amb el català tens accés a qualsevol tipus d’informació i, per tant, et pots assabentar de tot allò que passa o es fa al teu municipi (ofertes de feina, participació en la vida associativa local…).

16

El català, llengua comuna

El català, llengua comuna

El català, llengua comuna El catalán, lengua común

aprèn català

17

Escola oficial d’idiomes ubicades a diferents localitats de les Balears Escola oficial d’idiomes de Palma Carrer d’Aragó, 59, 07005 Palma (Hi ha escoles oficials d’idiomes repartides arreu de les Illes Balears). Tel. 971 42 13 14 www.eoipalma.com

Institut d’Estudis Baleàrics Carrer d’Alfons el Magnànim, 29, 1r, portes 3 i 6, 07004 Palma Tel. 971 17 76 04 info@iebalearics.com

Consell Insular de Formentera Servei d’Assessorament Lingüístic, sal@consellinsulardeformentera.cat Tel. 971 32 12 75

Universitat de les Illes Balears Serveis Lingüístics de la UIB Cra. de Valldemossa, km 7.5., 07122 Palma Tel. 971 17 30 00 http://informacio.uib.cat/

Escola Municipal de Mallorquí (Manacor, Mallorca): Passeig del Ferrocarril, 79, 07500 Manacor Tel. 971 83 49 83 emm@manacor.org

Institut d’Estudis Eivissencs Via Púnica, 29, 07800 Eivissa Tel. 971 31 27 75 info@estudiseivissencs.cat

Paraula. Centre de Serveis Lingüístics Carrer de Sant Alonso, 24, 07001 Palma Tel. 971 76 13 01 sec@paraula.cat

On puc aprendre català?

El català, llengua comunaEl català, llengua comuna

El catalán, lengua comúnEl catalán, lengua común El catalán lengua común

Plataforma per la Llengua Illes BalearsLa Rambla, 1307003 Palmahttps://www.plataforma-llengua.cat/territorials/illes-balears/illesbalears@plataforma-llengua.cat

© Plataforma per la LlenguaDipòsit legal: B 24678 – 2019Primera edició. Palma, octubre de 2019 (1.000 exemplars)

Amb el suport de:

Textos: Aligi Molina, Antoni Picazo i Plataforma per la LlenguaDisseny gràfic i il·lustracions: Estudi MutoImpressió: Imprenta BristolTraducció del català al castellà: Plataforma per la LlenguaCorrecció lingüística del text en català: Plataforma per la LlenguaFonts: Enquesta d’usos lingüístics de les Illes Balears 2014. Palma: Conselleria de Cultura, Participació i Esports (Govern de les Illes Balears) - Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya)- Universitat de les Illes Balears

@PLlenguaIlles /PLlenguaIlles

ILLES BALEARS

Una presentación de la lengua catalana a la comunidad latinoamericana de las Islas Baleares

¡Bienvenidos al catalán!ILLES

BALEARS

1

Prólogo 02

El catalán, una lengua románica 03

Las Islas Baleares y América: lazos indisolubles. 04

El catalán, lengua de millones de europeos 06

El catalán, lengua oficial 06

El catalán, un idioma lleno de vitalidad 08

¿Sabías que...? Algunas curiosidades sobre el castellano y el catalán 09

El catalán, una lengua de oportunidades 10

¿Dónde puedo aprender catalán? 16

Sumario

2

Las migraciones son un elemento natural de la historia de la humanidad. Las influencias y aportaciones socioculturales de las personas migradas al punto de destino han sumado para construir nuevas realidades sociales en todos los puntos del mundo. Durante el siglo pasado muchas familias de las Islas Baleares buscaron construir un proyecto vital mejor en diversos lugares de América Latina, especialmente en Argentina y Venezuela. Así, muchas familias argentinas y venezolanas tienen a día de hoy sus raíces en estas islas del Mediterráneo.

La historia de las relaciones entre Europa, como parte del Norte político global, y América Latina, el Sur empobrecido, deja una deuda histórica, cultural y social que tiene hoy como consecuencia las migraciones. Estas migraciones, con una sana gestión de la diversidad, son una expresión de riqueza social, cultural y étnica que ya forma parte cotidiana y natural de la realidad de muchos pueblos y barrios de las Islas Baleares. Los países de América Latina son el punto de nacimiento de más de 96.000 habitantes en las Islas.

Es evidente que las personas que nacimos, crecimos, y que compartimos las diversas y ricas culturas de los países que se encuentran entre la Patagonia y la frontera norte mejicana y el Caribe tenemos un potencial de influencia colectiva considerable sobre la realidad social de las Islas. Este potencial se convierte en derecho, deber y responsabilidad de profundizar en el conocimiento de los rasgos propios de las Islas y, por qué no, hacérnoslos nuestros. En este sentido la lengua catalana, propia de las Islas, es una herramienta fundamental de construcción de la sociedad isleña, de la que formamos parte. La lengua debe entenderse no solo como una herramienta de comunicación sino también como instrumento de cohesión social y de conexión emocional con la población local y como antídoto contra la xenofobia y el racismo que a veces sufrimos.

Se trata de una tarea compartida de inclusión entre la gente autóctona y la comunidad latinoamericana: generar cohesión, profundizar en los derechos sociales y económicos, garantizando el derecho cultural que representa que, en cualquier momento, toda persona de Formentera, Menorca, Ibiza o Mallorca pueda hablar la lengua propia en la tierra que compartimos, siempre sin tener que escoger idioma a partir de los rasgos étnicos de la persona que tiene ante sí.

La gente que nacimos en Mar del Plata, Cali, Guayaquil, Santo Domingo, Caracas, Cochabamba… construimos socialmente estas islas y aprovechamos su riqueza. Hagámoslo también haciéndonos nuestra la lengua de acogida de este país.

Aligi Molina Psicólogo y ex concejal de Igualdad, Juventud y Derechos Cívicos del Ayuntamiento de Palma.

Prólogo

3

El catalán nació hace más de mil años; es una lengua románica, es decir, forma parte del conjunto de lenguas que provienen del latín.

El conjunto de lenguas románicas está formado, aparte del catalán, por lenguas como el castellano, el portugués, el francés y el italiano, entre otras.

Dado que estas lenguas tienen el mismo origen, existen coincidencias y similitudes entre ellas. Ello hace que, muy a menudo, los hablantes de las lenguas románicas se puedan entender entre ellos, y también que les sea más fácil aprender un nuevo idioma del mismo grupo lingüístico.

Así, aprender catalán facilita el aprendizaje de otras lenguas próximas, tales como el castellano y el francés.

Llet Catalán

Leite Portugués

Lait Francés

Leche Castellano

Latte Italiano

Orella Catalán

Orelha Portugués

Oreille Francés

Oreja Castellano

Orecchio Italiano

Flor Catalán

Flor Portugués

Fleur Francés

Flor Castellano

Fiore Italiano

El catalán, una lengua románica

4

Las relaciones entre las Islas Baleares y América siempre han sido muy estrechas. Relaciones que encontramos en muchos ámbitos, desde los meramente personales hasta los culturales o religiosos. Efectivamente, desde los primeros momentos la presencia isleña en América fue muy notable. Entre quienes fueron en cabeza encontramos a muchos religiosos que introdujeron el cristianismo en aquellas tierras. Otros, activaron el poblamiento en áreas desérticas o semidesérticas, siempre con el apoyo de las culturas nativas (México, Bolivia, Chile, Argentina…) u otros que, como los menorquines, se situaron en fronteras conflictivas (Florida). Sin embargo, esta presencia fue acompañada de una fusión cultural muy importante. Es cierto que introdujeron nuevas formas, una nueva religión, pero también es verdad que los préstamos entre ambas culturas fueron muy importantes, en todos los aspectos. Y por esto mismo algunos autores isleños recopilaron las costumbres, los idiomas o las religiones nativos, como el Diccionari Mutsum de Bonaventura Sitjar, o el Chinigchinich, una de las mejores obras etnográficas de Jeroni Boscana. Otros, por su parte, describieron minuciosamente el paisaje, la flora y la fauna de los Andes, como Joan de Santa Gertrudis en Meravelles de la natura, o los paisajes americanos pintados por el menorquín Pascual Calbó.

Las Islas Baleares y América: lazos indisolubles

5

Aun así, la estrecha relación entre las Islas Baleares y América también tiene otros aspectos que deben recordarse. Los préstamos culturales no fueron unidireccionales sino que las relaciones fueron comunes y multidireccionales. Tal vez una de las más importantes, y a menudo olvidada, fue la que posibilitó un verdadero cambio alimenticio. En efecto, de aquel Nuevo Mundo llegaron nuevos alimentos que enseguida se convirtieron en ingredientes indispensables en las cocinas de los isleños; productos como la patata, el tomate, el maíz o el chocolate.

Si en un primer momento fueron los religiosos quienes activaron la presencia de isleños en América, en otro fueron las personas que migraron al Nuevo Mundo para buscar fortuna o para mejorar sus precarias condiciones de vida en la vieja Europa. Así, numerosos apellidos insulares se extienden a lo largo de toda América, como Llinàs, Massanet, Vidal, Sureda… En efecto, a lo largo de los siglos XIX y XX grandes olas migratorias se establecieron en las islas del Caribe (Cuba, Puerto Rico...) así como en Argentina. Unos en busca de mejores condiciones de vida, otros exiliados buscando la libertad de la que no podían disfrutar en su tierra. Entre los exiliados de principios del siglo XIX encontramos personajes que participaron de forma activa en los procesos de independencia, como Joan Baptista Picornell, una persona nacida en Ciutat de Mallorca y amigo íntimo de Bolívar, que tuvo un fuerte protagonismo en el proceso independentista de toda América Latina.

Antoni Picazo, doctor en Historia

6

En el territorio donde se habla catalán viven más de 13 millones de personas. De estas, 12,8 millones lo entienden y más de 10 millones lo pueden hablar. Actualmente, esta área está dividida en siete territorios, que se distribuyen en cuatro estados europeos:

• España: el catalán se habla en las Islas Baleares (donde también es conocido por mallorquín, menorquín, ibicenco o formenterano, según la isla), en Cataluña, en el País Valenciano (donde también recibe la denominación de valenciano), en la Franja de Aragón y en la comarca murciana de El Carche.

• Andorra.

• Francia: en Cataluña del Norte.

• Italia: en Alguer (Cerdeña).

Por su demografía, el catalán es la novena lengua de la Unión Europea. El número de personas que lo hablan es superior o equiparable al de las que hablan danés, sueco, griego o portugués en Europa. La Unión Europea tiene como uno de sus principios fundacionales el respeto por la diversidad lingüística. La estima hacia esta diversidad es, pues, uno de los valores básicos que la definen.

El catalán es la lengua oficial y propia de las Islas Baleares.

En Andorra el catalán es la única lengua oficial. En Cataluña y en la mayor parte del País Valenciano es lengua oficial y propia, junto con el occitano (lengua del Valle de Arán) en el caso de Cataluña. También tiene varios grados de reconocimiento en Aragón, Francia e Italia.

El catalán, lengua de millones de europeos

El catalán, lengua oficial

Cataluña

PaísValenciano

IslasBaleares

Franjade Aragón

El Carche(Murcia)

AndorraCataluñadel Norte(Francia)

Alguer(Cerdeña,

Italia)

7

8

De las casi 7.000 lenguas que hay en el mundo, el catalán está dentro de las cien primeras en cuanto a número de hablantes. Además, de las diez webs más visitadas del mundo, seis son en catalán, y es la decimonovena lengua en número de usuarios en Twitter.

Así pues, por su demografía, estatus jurídico y vitalidad, en ningún caso se puede decir que el catalán sea una lengua minoritaria.

El catalán ha sido, en relación con las lenguas oficiales de la Unión Europea, una lengua pionera en muchos aspectos. Fue de las primeras en las que se hizo ciencia y filosofía, y dispone de un sistema estandarizado ya desde la Edad Media. Se trata pues de un idioma plenamente codificado y normativizado, con un consenso académico total.

En catalán encontramos textos escritos y literarios, ininterrumpidamente, desde el siglo xii d.C. Actualmente hay más de 1.200 autores que escriben en catalán y cada año se publican más de 8.000 títulos en este idioma. El catalán también es la décima lengua del mundo más traducida en el ámbito editorial. En Internet, según los últimos informes, el catalán aparece como la decimonovena lengua en número de páginas web por hablante, de entre las 6.900 lenguas que hay en el mundo, por encima de lenguas como el chino, el castellano, el ruso, el portugués o el turco.

El catalán, un idioma lleno de vitalidad

9

América Latina está formada por 20 estados independientes y varias dependencias políticas.

Las principales lenguas de América Latina, en número de hablantes, son el castellano (más de 300 millones de hablantes) y el portugués (185 millones de hablantes), ambas con reconocimiento de oficialidad en los estados donde se hablan. Además, es oficial el criollo haitiano en Haití (con casi 8 millones de hablantes), el quechua en Perú y Bolivia (10 millones de hablantes), el guaraní en Paraguay (donde es oficial) y en partes de Bolivia y Argentina (con 6 millones de hablantes), y el aimara (con 2 millones de hablantes).

Disfrutan de reconocimiento como lenguas nacionales 62 lenguas en México (aunque muchas de ellas cuentan con menos de 20.000 hablantes). También tienen reconocimiento varias lenguas amerindias de Colombia, Ecuador y Venezuela.

Otras lenguas europeas se hablan en los centros urbanos o en comunidades aisladas, lenguas que llevaron consigo los inmigrantes de los siglos xix y xx, principalmente a Argentina, Brasil, México, Uruguay, Venezuela y Chile.

¿Sabías que el castellano tiene muchas palabras de origen catalán? La RAE reconoce unas 350 palabras en castellano provenientes del catalán.

¿Sabías que...? Algunas curiosidades sobre el castellano y el catalán

El castellano adoptó del catalán palabras como:

Foraster Forastero

Paper Papel

Granell/Granel Granel

Flassada Frazada

Cantimplora Cantimplora

Capicua Capicua

Feina/Faena Faena

Menjar Manjar

Guaita (vigilar) Aguaitar

Allioli Alioli

Botifarra Butifarra

Enyorar Añorar

10

Aprender catalán es una fuente de ventajas. Compruébalo en los siguientes ejemplos:

Te puede ayudar a mejorar laboralmente.Con el catalán puedes acceder a trabajos en los que es necesario hablarlo y entenderlo. Si tienes un negocio propio, saber catalán te permitirá ofrecer un mejor servicio a los clientes porque suelen valorar mucho el hecho de poder ser atendidos en su lengua.

El catalán, una lengua de oportunidades

11

Te servirá para estudiar o para ayudar a tus hijos en la escuela.El catalán es normalmente la lengua vehicular y de aprendizaje en la enseñanza. Por ello es usada en las escuelas, los institutos y las universidades.

12

Lo necesitas para abrir un negocio.Teniendo en cuenta la ley, los establecimientos dedicados a la venta de productos tienen que poder atender a los consumidores si se dirigen en catalán.

13

Te facilita la relación con las administraciones públicas.El catalán es la lengua de uso normal y principal de las administraciones públicas (el ayuntamiento, el Consell, el Govern…) y, además, debes conocerlo si quieres trabajar en ellas.

14

Te permite ampliar la red de amistades y de relaciones sociales.El catalán es una buena herramienta de promoción social, porque te ayuda a conectar con más gente y a conocer y entender el lugar donde vives. La gente valora mucho que hables catalán, y te ganas su simpatía si lo haces.

15

Te resultará útil para acceder a varios recursos y servicios.Con el catalán tienes acceso a cualquier tipo de información y, por lo tanto, te puedes enterar de todo lo que pasa o se hace en tu municipio (ofertas de trabajo, participación en la vida asociativa local…).

16

El catalán, lengua común

El català, llengua comuna

El català, llengua comuna El catalán, lengua común

Geolocaliza parejaslingüísticas con un solo clic

Incluye una recopilación demateriales de apoyo parapromover las conversaciones

Más información en

Disponible para ¡Descárgatela!

Enseña o aprende catalánpor todo el mundo

17

Escuela oficial de idiomas ubicadas en diferentes localidades de las Islas Baleares. Escuela oficial de idiomas de Palma Calle Aragón, 59, 07005 Palma (Hay escuelas oficiales de idiomas repartidas por todas las islas). Tel. 971 42 13 14 www.eoipalma.com

Institut d’Estudis Baleàrics Calle Alfonso el Magnánimo, 29, 1º, puertas 3 y 6, 07004 Palma Tel. 971 17 76 04 info@iebalearics.com

Consell Insular de Formentera Servicio de Asesoramiento Lingüístico, sal@consellinsulardeformentera.cat Tel. 971 32 12 75

Universidad de las Islas Baleares Servicios Lingüísticos de la UIB Cra. de Valldemossa, km. 7.5., 07122 Palma Tel. 971 17 30 00 http://informacio.uib.cat/

Escuela Municipal de Mallorquín (Manacor, Mallorca): Paseo del Ferrocarril, 79, 07500 Manacor Tel. 971 83 49 83 emm@manacor.org

Institut d’Estudis Eivissencs Via Púnica, 29, 07800 Eivissa Tel. 971 31 27 75 info@estudiseivissencs.cat

Paraula. Centre de Serveis Lingüístics Calle de Sant Alonso, 24, 07001 Palma Tel. 971 76 13 01 sec@paraula.cat

¿Dónde puedo aprender catalán?

El català, llengua comunaEl català, llengua comuna

El catalán, lengua comúnEl catalán, lengua común El catalán lengua común

© Plataforma per la LlenguaDepósito legal: B 24678 – 2019Primera edición. Palma, octubre de 2019

Con la colaboración de:

Textos: Aligi Molina, Antoni Picazo y Plataforma per la LlenguaDiseño gráfico e ilustraciones: Estudi MutoImpresión: Imprenta BristolTraducción del catalán al castellano: Plataforma per la LlenguaCorrección lingüística del texto en catalán y castellano: Plataforma per la LlenguaFuentes: l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la versió catalana

Plataforma per la Llengua Illes BalearsLa Rambla, 1307003 Palmahttps://www.plataforma-llengua.cat/territorials/illes-balears/illesbalears@plataforma-llengua.cat

@PLlenguaIlles /PLlenguaIlles

ILLES BALEARS