bestiari 1r eso
DESCRIPTION
Recull de poemes dels alumnes de 1r d'ESO C i D (2013)TRANSCRIPT
L’ERIÇÓ
Quina sort tenir les punxes,
com que sóc un eriçó,
ja no em trepitgen sovint,
no tinc la mateixa por.
Tinc cinc dits a cada peu
amb ungles per defensar,
igual que els altres mamífers
m’intento relacionar.
Si em teniu com a animal
gats, gossos... no hi ha problema.
Però no em facin conviure
amb els que em mengen l’esquena!
Però al bosc s’hi viu molt bé
i prefereixo estar allà
per córrer d’un lloc a un altre
perquè no em vull engreixar.
Lluís Nocete i Miquel Pedragosa
El peix globus
El meu nom ja ho diu tot.
El peix globus ha arribat
M’inflo i m’inflo sense petar.
Ja us podeu ben apartar
si de mi us enamoreu.
Perquè jo, sense dir “mèu”
em torno marró,
i faig venir por
a tothom qui a mi
s’acosta amb un bastó.
Alba Sanmartín
Girafa
Ella té un coll llarg i prim té unes taques marrones i quan nosaltres dormim ella esta menjant pomes. Si la vas a visitar sembla molt tranquil·la i quan ella et vol mirar vol marxar cap a la vila. Yasmin Oliva
La serp
Vaig veure una serp Estava enfadada Ja no tenia menjar I em va fer una mossegada Em vaig fer molt mal Vaig anar de cop a l’hospital La gent li té mania Perquè ella no se’n rafia La serp va mossegant, Mentre que la gent es va enfadant De totes menes i tots colors, Totes fan molta por Gerard Ponsa
El toro
Sóc fort i molt valent Per això tots els torers Volen les meves orelles Que no es veuen als carrers. M’imposo quan fa falta Amb una mirada impetuosa I a més, si em desafien Els tiro a la fossa La meva cua és llarga Igual que les meves orelles Però no tan preuada Com els que em vénen a veure en parelles. Sergiu David i Gabriel Perea
La mosca
Mosca, t’agrada voltar,
tu quieta no pots estar,
el teu do és molestar,
als humans saps empipar.
Voltes per la cagarada
molt contenta i animada,
mai no estàs gaire enfadada,
la gent no et té amoïnada.
Un matamosques t’empaita!
Has d’estar molt més atenta,
continua sent valenta
ja sabem que no ets dolenta.
Ets estranya i molt curiosa,
petita i amb rapidesa,
una mica fastigosa,
això sols és l’aparença.
Eulàlia Galante i Alba Torras
La formiga
Un animal discret és,
petit, allargat i llest.
Ennegrit o vermellós
o fins i tot marronós.
Es mostra treballadora,
esportista i consistent.
Ella està ben orgullosa
de ser el més resistent.
Por demostren dels humans,
però es defensen picant,
les verinoses ho fan,
ben tranquil·les van quedant.
Una faula l’acompanya
on sorgeix una cigala.
Fent estiu sense sirgar,
només fa que descansar.
Meritxell Pulido i Marta Perarnau
La gallina
Suau com tu
No hi ha ningú.
Les teves plomes,
suaus i toves.
Piques piques el blat
Per després estar tu al plat.
Amb els teus ous tan bonics,
Truites per llepar-se els dits,
Tonta tu ets
però útil ets.
Aida Padrós i Sofia Ruiz
La granota
Verd, verdós i raucós sóc
I sempre avorrit i molestós
Amb un croac caço una mosca
I sempre la pluja a mi em busca.
Quan un humà veig
De por salto i salto
A l’aigua freda m’amago
Amb els meus amics m'escapo.
A les princeses jo agrado
Amb un petó amb conformo
En un príncep em converteixo
I molt elegant vesteixo.
Amal Bounaftah i Fadma Ouachra
El pingüí
Jo sóc un gran pingüí,
M’agrada molt nedar
I no m’agrada ballar;
Jo no soc cap ballarí.
No sóc ni gran ni petit,
però sóc molt eixerit.
La meva pell és negra,
però també és blanca.
Irina Bosch i Eva Lorente
La formiga
Cada dia, al matí
Ella es desperta feliç
I se’n va a passejar
Cap al centre de París
Quan ella està cansada
Se’n va cap al seu marit
Que l’intenta agafar
Ja que ell és molt petit
Joan Serra
El conill
El conill emblanquinat
enterrat en el seu cau
veig que està molt espantat
comptant que arribi la pau.
Ell també és un camacurt
per això no corre gaire
normalment és cuacurt
i pot fer una mala flaire.
Un conill observador
em va mirant de reüll,
«que no vagi al menjador!
ja que això em fa obrir bé un ull!»
Amb la màgia d’un mag
i amb el seu barret de copa
faig un bon conill estufat
que deixa un bon gust de boca.
Toni Camacho
Camaleó
Un camaleó sóc jo
tants colors com una flor.
Cua llarga i cargolada
I llengua allargada.
Sóc el rei de l’aiguamoll
Lent i sord, sempre hi sóc.
Sóc petit i ben guarnit.
I jo no hi veig a la nit.
Sóc tranquil sense amics,
intel·ligent i subtil
No m’agrada el soroll
I diuen que sóc bocamoll.
A vegades sóc mascota
Els humans em treuen casa
Jo estic molt enfadat
s’ha acabat la bondat.
Mireia Balagueró
El falcó pelegrí
Amb la teva rapidesa
Fas lluir la teva bellesa
Amb els humans vas a caçar
I a mi d’il·lusió em fas volar
Als ànecs i coloms fas patir
Perquè amb el teu bec te'ls pots cruspir
Fàcilment et pots alimentar
Amb la rapidesa que ningú pot superar
Bernat Herms
El cigne
Jo sóc molt elegant,
I també sóc molt bonic,
Sempre estic ben educat,
Però no sempre sóc feliç.
El meu conte es tradició,
L’anaguet lleig és ferit
Quan ell és un pobrissó
Es fa un cigne molt bonic
Jo sóc blanc de cap a peus
Gran i ample és el meu cos,
Llarg i prim és el meu coll,
i el meu bec és punxegut.
Puc arribar a mossegar,
Si algú s’acosta al niu
Que tindrà les meves cries
Acabades d’incubar.
Noelia Benítez
La tortuga
-On vas tortuga
tan carregada?
-Duc la casa
o el terrat.
-Què fas tortuga
dins el jardí?
-Menjo fulles
sota un pi.
Pau Escayola i Roger Pedragosa
El ratpenat
Tot esfereït i amb por,
només pot sortir de nit,
es mou bé per la foscor,
mentre tothom és al llit.
Al matí en sortir el sol,
es refugia a les coves,
amb la colla, mai tot sol,
cap per avall passa les hores.
Hi ha qui diu que xucla sang
i pensen que un vampir és,
històries van explicant,
no s’ha de patir per res.
Si a la nit veieu volar
ratpenats a la foscor,
no comenceu a cridar
perquè ells sí que tenen por!
Josep Forcada
El calamar gegant
Oh, calamar gegant, vermell com una flama. El teu cap és molt gran amb forma de campana. Aspecte imponent, mirada que aclapara. Gran gegant sorprenent, no ets gaire de rialla. Tot i ser matiner, la llum ton cap no atrapa. Del sol mai tens plaer, tan sols aquest t’espanta. Al mar tothom té por, ta gran presència aclamen. Molts dels grans mariners, pel teu cau mai hi passen. Malgrat atemorir, alguna gent et caça. Vals tant com un safir, per a l'alta classe.
Eduard Pla
El porquet
Tu porquet que rosa ets
i amb la cua arrinxolada
tens el nas petit i lleig
i una quadra embrutada.
Garrinet encisador
i que de tothom tens por
des de l’especejador,
rostidet, al menjador.
Els humans no et tracten bé
per això sempre estàs trist
per tu jo no sé què fer
i serà la teva fi.
Pau Jorba i Manu Rodríguez
L'àguila reial.
Tinc un plomatge lluent
que puc lluir entre el vent.
Sembla de color daurat
que no em deixa ser caçat.
Un bec com la roca és
que pica com el pigment.
Menjo cucs per esmorzar,
el segon plat és clapar.
Volant, sembla un àngel
que sempre està volant.
Des de baix molt petita,
però des de d'alt, brillant.
Roger Guardiola
El camaleó
El camaleó molt pot fascinar
Perquè el seu color sap canviar,
Així de la gent es pot amagar,
Sense deixar-se atrapar.
Amb el poblat deu estar enfurismat,
Ja que se sent observat
Sempre que descobreix que està engabiat,
I sovint molt estressat.
Fàcilment per tot arreu ell s’enfila
I així a tothom mira,
Mentre nosaltres acabem la rima
I ens bevem una til·la.
Núria Alberch i Anna Illa
El mussol
En el bosc a dalt la branca
Hi ha un ocell ben amagat
amb alguna ploma blanca
i el cos amarronat.
Te dos ulls com dues pomes
Estan molt arrodonits
Viu a prop de les palomes
I les caça a les nits
Pels humans no es deixa veure
Perquè té el son diürn
Li agrada dormir i jeure
Ja que és nocturn.
Èdgar Rovira
La girafa
Sóc aquella girafa
amb aquells colors brillants
marrons que tinc els ulls
la cara rodona tinc.
El meu coll és molt llarg
tinc el cos molt molt prim
les cames les tinc llargues
i els peus molt petits.
Menjo herba molt verda
i em fan por les persones
quan les veig m'escapo d'elles
no torno fins que marxen.
Soukaina Karmoudi
EL VOLTOR
A mi em diuen carronyaire,
però en realitat sóc escombriaire,
natejo els carrers i camins,
fins arribar als confins.
La gent creu que porto la desgràcia,
o també que porto la mort,
sempre estic malament,
em sembla que em trenquen com l’argent.
Ales llargues tinc,
coll imponent i alçat,
a la llarga tancat,
i encadenat,
amb por de treure el cap,
pel neguit que un caçador malvat,
m’estripi el meu plomatge estimat.
Pol Guiteras