bloc 4: finançament en el sector turístic pel cercle català de negocis
DESCRIPTION
SlideShare de la ponència a càrrec de Jordi Millà del Cercle Català de Negocis, al I Congrés #CHEF (Congrés Hostaleria d'Empresa Familiar) organitzat per l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà a Figueres, el dilluns 17 d'octubre 2011.TRANSCRIPT
Empresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propi
Les raons econòmiques de l’Estat propi
2
Qui som?
Som una associació d’empresaris, directius i professionals catalans que, des de fa
gairebé tres anys, realitza i exposa estudis econòmics per tal d’analitzar la
competitivitat de les empreses catalanes.
Cer
cle
Cat
alà
de N
egoc
is (
CC
N)
3
Només amb un Estat propi Catalunyaserà econòmicament viable.
Cer
cle
Cat
alà
de N
egoc
is (
CC
N)
Convenciment
4
Índex
Iª PART: Exposició
� L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica.
IIª PART: Afirmació
� Amb un Estat Propi, Catalunya seria més pròspera econòmicament.
� Assolir l’Estat Propi és possible.� Sabem quines línies estratègiques caldrà dur a term e.
5
1. L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica
L’Estat espanyol escanya econòmicament Catalunya i la discrimina
6Font: CEC Espoli del Països Catalans 22.10.2008, Elisenda Paluzie
Impostos pagats per ciutadans i empreses� IRPF – IVA - Impost de societats
� Impost d’hidrocarburs .......
Despesa pública rebuda� Infraestructures (carreteres, trens, hospitals….)
� Transferències a l’administració del territori
Balança fiscal
Si els impostos pagats són superiors a la despesa pública
rebuda, el territori pateix dèficit fiscal
Balança fiscal negativa
Dèficit fiscal
L’E
stat
esc
anya
eco
nòm
icam
ent C
atal
unya
7
Posició relativa de cada CCAA (euros any 2006)
Fonts: Generalitat de Catalunya, abril del 2009L’E
stat
esc
anya
eco
nòm
icam
ent C
atal
unya
El sistema de finançament actual és injust i insolidari
Abans del repartiment (anivellament)
Després del repartiment (anivellament)
Passem de la 3a
posició a la 11a
8
El dèficit fiscal que pateix Catalunya creix any rere any,tant en import com en percentatge
Font: Grup de Treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya, 2005 i 2008.Mètode de càlcul: Flux monetari (s’atribueix la despesa al territori on es materialitza, és a dir, l’activitat del sector públic beneficia a un territori)
Dèficit en milers de milions d’€ Dèficit en % sobre el PIB
Jocs Olímpics
Jocs Olímpics
10,2% sobre el PIB
10,2% sobre el PIB
22.000 milions d’euros anuals22.000 milions d’euros anuals
L’E
stat
esc
anya
eco
nòm
icam
ent C
atal
unya
60 milions d’euros cada dia
9
Dèficit fiscal català i el seu impacte sobre cada catalào família catalana
Font: Estimació Balances Fiscals CCAA Estat espanyol 1995-2005, Fundació Josep Irla. Font: Observatori del Finançament de Catalunya
Impostos que paguem els catalans però que no beneficien els catalans
Per cada ciutadà de Catalunya
Per cada família catalana formada per
4 persones
►Dèficit fiscal
22.000 milions €
►Població Catalunya
7,3 M. d’habitants
► 250 € mensuals
► 3.000 € anuals
► 30.000 € cada 10 anys
► 120.000 € en 40 anys de vida laboral
1.000 € mensuals
12.000 € anuals
120.000 € cada 10 anys
480.000 € en 40 anys de vida laboral
L’E
stat
esc
anya
eco
nòm
icam
ent C
atal
unya
10
La magnitud del dèficit fiscal català s’entén millorquan es compara amb el cost de grans infraestructures
InfraestructuraDies en què es podria pagar amb els diners
del dèficit fiscalCost
►Eix Transversal FerroviariLleida-Girona
►7.000 milions € ►117 dies
►Línia Orbital Ferroviària Vilanova, Terrassa, Granollers i Mataró
►120 km i 39 estacions
►4.000 milions € ►67 dies
Fonts: El Punt (21/9/2009), El Periódico de Catalunya (20/12/2008), AVUI (20/12/2008), AVUI (20/7/2009), Viquipèdia, Observatori del Finançament de Catalunya
►Desdoblar l’Eix Transversal
►708 milions € ►12 dies
L’E
stat
esc
anya
eco
nòm
icam
ent C
atal
unya
11
Valoració Espoliòmetre
Estalvi
Fonts: La Vanguardia 14/6/2009, Generalitat de Catalunya 5/1/2009, AVUI 25/7/2008, Xavier Sala i Martín 1997
►Retallades a infraestructures
►476 milions € ►8 dies
►Retallades sous funcionaris
►320 milions € ►6 dies
Les retallades per la crisi no existirien si no patíssiml’espoliació fiscal: Dos exemples
L’E
stat
esc
anya
eco
nòm
icam
ent C
atal
unya
Retallada
12
0
20
40
60
80
100
120
140H
ess
en
Bad
en-
Wür
ttem
berg
Bay
ern
Ham
burg
No
rdrh
ein
-W
est
fale
n
Nie
ders
ach
sen
Schl
esw
ig-H
ols
tein
Rhe
inla
nd
-Pfa
lz
Saar
land
Bra
nd
enb
urg
Sac
hse
n-A
nha
lt
Sachs
en
Thü
ring
en
Mec
klen
burg
-V
orp
om
mern
Bre
men
Ber
lin
Índ
ex
Índex de recursos abans de l'anivellament Índex de recursos després de l'anivellament
(Font: El Periódico, Política 20.04.2009 i AVUI, Món i Política 16.05.2010 )
Balances fiscals a Alemanya
Quan Europa no és el referentL’
Est
at e
scan
ya e
conò
mic
amen
t Cat
alun
ya
13
El nivell de dèficit fiscal que pateix Catalunya excedeix llargament el màxim dèficit entre territoris d’altres països
Màxim dèficit fiscal, en % del PIB, entre els terri toris que conformen un país, comparat amb el dèficit de Catal unya
L’E
stat
esc
anya
eco
nòm
icam
ent C
atal
unya
2,0%
2,0%
2,5%
3,0%
Canadà
Austràlia
Estats Units
Alemanya
Catalunya 10,2%
14
Espoli fiscal que pateix Catalunya des de 1986L’
Est
at e
scan
ya e
conò
mic
amen
t Cat
alun
ya
Fons de cohesió europeus vs. dèficit fiscal
1986-1990 1991-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2010
19.12022.749
41.340
73.188
90.660
6.420
19.000
32.500
44.500
27.472
Dèficit fiscal català
Fons cohesió EU
2014: Espanya deixa de ser receptor però Catalunya seguirà pagant
Font: Generalitat de Catalunya , Departament d’Economia i Finances. Fons cohesió, Juan Carlos Martínez Lázaro en Economía Española
15
A Madrid les inversions executades superen el 100%, mentre que a Catalunya es troben al voltant del 75%
Font: Ministerio de Hacienda, Memoria Anual del Ministerio de Fomento, INE, informes econòmics i financers de l’Estat Espanyol, CECOT
Madrid
Catalunya
Inversions reals respecte inversions pressupostades (en infraestructures )
100%
Equival a que 1 de cada 5 anys l’Estat no inverteix res a
Catalunya
Equival a que 1 de cada 5 anys l’Estat no inverteix res a
Catalunya
L’E
stat
esp
anyo
l dis
crim
ina
Cat
alun
ya
16
Entre 1985 i 2005 es van construir 600 Km d’autovia a Madrid, però només 20 Km a Barcelona
Font: Cercle d’Estudis SobiranistesL’E
stat
esp
anyo
l dis
crim
ina
Cat
alun
ya
17
Només el 24% de les companyies aèries que operen vols intercontinentals amb Espanya ho fan des d’aeroports catalans
Font: Estudi del CCN, basat en dades Aena, 2011
Distribució de les companyies que operen vols intercontinentals amb Espanya
En el cas de Llatinoamèrica, només el 7% de les com panyies connecten directament amb aeroports catalans
Operen amb Girona, Reus, El Prat
Operen amb Barajas
Operen amb altres aeroports espanyols
L’E
stat
esp
anyo
l dis
crim
ina
Cat
alun
ya
18
Els estudiants catalans conformen el 17% del’Estat espanyol, però reben només el 8% de les beques
Catalunya
Resta d’Espanya
►El Tribunal Constitucional atorga a la Generalitat la competència de gestió de les beques l’any 2001.
►Des d’aleshores, l’Estat espanyol encara no ha fet efectiu aquest traspàs.
►Catalunya ha de complir les lleis, però l’Estat espanyol no les compleix.
Font: “Universitat: Les beques catalanes”, Enric I. Canela, 21/5/2009, “La paciencia tiene un límite”, Isabel García Pagan a La Vanguardia, 5/1/2010
Incompliment del traspàs de les competències de beques
L’E
stat
esp
anyo
l dis
crim
ina
Cat
alun
ya
19
Cada cop hi ha més alumnes catalans estudiant en barracons
Font: La Vanguardia 15/9/2008, 15/9/2009 i 3/9/2010
El curs 2011-12 manté un rècord de barracons 1.015 per a 20.000 alumnes
Acabat el curs 2010-2011 la comunitat de Madrid ja no te cap barracot
Cat
alun
ya s
’est
à em
pobr
int
20
Estratègia d’Espanya
►Ser líders de la gran banca europea o mundial
►Subministradors de serveis per Amèrica Llatina
►Ser la Florida del sud d’Europa
►Ser líders de la gran banca europea o mundial
►Subministradors de serveis per Amèrica Llatina
►Ser la Florida del sud d’Europa
Possible enfocament de Catalunya
►Ser la porta logística d’Àsia amb transformació de qualitat
►Seguir essent líders en biomedicina, farmacèutica i agroalimentari
►La fàbrica de petits béns de qualitat per a tot el món
►Líders en turisme cultural i de qualitat
►Ser la porta logística d’Àsia amb transformació de qualitat
►Seguir essent líders en biomedicina, farmacèutica i agroalimentari
►La fàbrica de petits béns de qualitat per a tot el món
►Líders en turisme cultural i de qualitat
Els enfocaments són molt diferents, i per tant, on posarà l’Estat espanyol els recursos que disposa?
L’E
stat
apl
ica
polít
ique
s no
adi
ents
a C
atal
unya L’Estat espanyol aplica polítiques no adients a
Catalunya i està mal gestionat
21Font: Catalunya, país emergent, Ramon Tremosa,2008. La Mega regió Eurosunbelt , Richard Florida.
L’eix ferroviari del mediterrani és més eficient econòmicament i té un major potencial econòmic que no
pas l’eix transpirinenc
La Mega regió Eurosunbelt, Barcelona-Lió, genera un PIB d’un bilió d’euros (gairebé com el PIB espanyol), comprèn una població de 25 milions d’habitants i és una potència industrial i t urística mundial.
L’E
stat
apl
ica
polít
ique
s no
adi
ents
a C
atal
unya
22
Infraestructures Ferroviàries Espanyoles
El 40% del PIB i el 50% de les exportacions de l’estat espanyol
provenen de territoris de l’arc mediterrani, de L’Euram.
Valencia
Cuenca
(Font: Catalunya Acció. Juny 2007)
L’E
stat
apl
ica
polít
ique
s no
adi
ents
a C
atal
unya
Espanya ha decidit:No necessitar-nos mai més.
23Font: Dir. Gral de Carreteras. Ministerio de Fomento
Des del març del 2004 només s’han fet vuit quilòmetres que van de Caldes de Malavella a Fornells de la Selva del desdoblament previst de la N-II a les comarques gironines. Aprox. 1 km / any
Les infraestructures viàries són clau per a la competitivitatd’un país
L’autovia Ruta de la Plata
A-2 l’autovia fantasma
De Gijón a Sevilla l’autovia A-66 té 809 km . Es preveu tenir-la acabada l’any 2011 després de 7 anys d’obres.
Aprox. 100 km / any
L’E
stat
apl
ica
polít
ique
s no
adi
ents
a C
atal
unya
24
01/01/2010 La mala gestió ha dut Espanya a una situació econòmica dramàtica
Font: La Gaceta, Política, Esta es la realidad económica de España 31/12/2009
4,1 milions d’aturats
127.000 empreses tancades
1,6 milions de cases per vendre
84% de les PIMES sense crèdit
Dèficit públic del 10%-11% del PIB
23.000 milions d’euros en pagament
d’interessos el 2010
Caiguda del consum privat del 4,1%
Retrocés del PIB del
-3,6%
L’E
stat
esp
anyo
l est
à m
al g
estio
nat
25
Catalunya concentra gairebé un terç de la tisoradaa les autonomies
Font: El Periódico de Catalunya, 17/3/2011
Ajust econòmic a Espanya(milions d’euros) Dels 16.400 milions d’euros
de l’ajust econòmic, 4.900 milions li corresponen a Catalunya.
Un 29,9% del esforç total,per un PIB del 20% i una població del 16%
Dels 16.400 milions d’euros de l’ajust econòmic, 4.900 milions li corresponen a Catalunya.
Un 29,9% del esforç total,per un PIB del 20% i una població del 16%
Cat
alun
ya n
o té
pod
er d
e de
cisi
ó
26
Què pot fer el Govern de la Generalitat?C
atal
unya
no
té p
oder
de
deci
sió
27
Catalunya està perdent riquesa, competitivitati solvència financera
► Segons el Global Information Technology Report , que mesura l’activitat innovadora de la UE en els últims 10 anys Catalunya ha passat de la segona posició a la quarta, darrera de Madrid.
► Entre 2003 – 2006, Catalunya cau sis posicions al món en Índex de Competitivitat .
► Entre 2000 i 2007, en l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides , cau de la posició 14 a la 18, mentre Espanya puja de la 21 a la 13.
► Les Agències Fitch i Moody’s , han rebaixat la solvència de la Generalitat de Catalunya.
Font: Alfons López Tena, AVUI, 5/10/2008. IMD World Competitiveness Yearbook
Resultat: Catalunya s’enfonsa
Cat
alun
ya s
’est
à em
pobr
int
28
Si nosaltres volem, podem!
Només amb un Estat propi Catalunyaserà econòmicament viable.
Gràcies per la vostra atenció
29
Només amb un Estat propi Catalunyaserà econòmicament viable.
Empresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propi
www.ccncat.cat [email protected]
Tre
balle
m p
er l’
Est
at p
ropi