Quadernet amb les cartes per enviar als dirigents europeus

MANIFESTACIÓ · Els catalans estan convocats a manifestar-seaquest migdia, a dos quarts d’una, a la plaça d’Espanya de Barcelona

Am

b el

sup

ort:

Dip

òsit

lega

l: G

I-115

7-20

15

84

37

00

61

48

19

1

18

15

7

Edició de LleidaDIUMENGE · 15 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14607 - AVUI / Any XL. Núm. 13477 - EL PUNT

2,50€

EUROPA-MÓN P28-30

Bombardeig aliat contra l’armament químic sirià

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018

enia més o menysla nostra edat

quan el van assassi-nar. Compartíem lalluita independentistai l’antifeixista, que

eren –i són– indestriables, especial-ment al País Valencià. Quan van assas-sinar Guillem Agulló, tota una genera-ció de joves militants de l’esquerra in-dependentista vam sentir que mata-ven un dels nostres, que ens havienapunyalat una mica també a nosaltres:als nostres ideals, a la nostra manerad’entendre el món.

Aquesta setmana ha fet 25 anys del’assassinat del Guillem. Era de Burjas-sot i tenia només 18 anys. I desprésd’aquella punyalada mortal en va veniruna altra quasi igual de dolorosa: lad’una justícia esperpèntica i indigna.En un judici ple d’irregularitats, el jutgees va negar a admetre que es tractésd’un crim polític i ho va reduir a unasimple baralla de carrer, obviant queels atacants eren una banda de mili-tants d’ultradreta que van cantar elCara al Sol després de matar-lo. Tots

els atacants van ser absolts i nomésvan condemnar Pedro Cuevas a 14anys, dels quals només en va complir4. Més tard el tornaven a detenir enl’Operació Panzer per pertinença a xar-xa neonazi i una llarga llista de delictes,dels quals fou absolt, i l’any 2007 es vapresentar a les eleccions municipalsde Xiva a les llistes del partit ultradretàAlianza Nacional.

Agulló s’ha convertit en la mostrade com la justícia espanyola –i per ex-tensió bona part de les elits del Regned’Espanya– ha tractat l’extrema dreta.Ho comprovem quan els autors del’assalt a Blanquerna campen lliure-ment, ho comprovem el 12 d’octubre aMontjuïc quan s’arxiven les denúnciescontra la Falange Espanyola, AlianzaNacional i Democracia Nacional pelsseus discursos plens d’odi i amenaces.Ho vam comprovar dijous quan sortiaa la llum un retall de diari de l’any 76 onel ministre Méndez de Vigo justificavala violència de l’extrema dreta com alegítima defensa. I és per això que cal,encara 25 anys després, denunciar lamort del Guillem perquè és la maneramés contundent de denunciar la impu-nitat de la ultradreta espanyola.

T

Keep calmMarina Llansana

Guillem

Després d’aquella punyaladaen va venir una altra quasiigual de dolorosa: la d’unajustícia esperpèntica i indigna

La vinyetaFer

ra que són tan bons..., deia al’article d’ahir referint-me alspèsols de la floreta, varietat prò-

pia del Maresme. “Ara” és ara: a la pri-mavera, tot i que conec un verdulerque compta amb un pagès que n’hisubministra tot l’hivern. Gangues delclima benigne d’aquesta comarca.L’estiu ja és una altra cosa. El tempsno és tan afable i els pèsols desaparei-xen. Millor. S’ha de deixar reposar elsentit del gust i l’olla de coure’ls. A l’hi-vern tampoc no en consumiria. Els pè-sols de la floreta fan perfum de prima-vera. Moltes altres vegades els he pon-derat aquí mateix. No em cansaria defer-ho. Una altra cosa és que se’n cansiel lector... Però els lectors, avui, tenenuna paciència de ferro, amb tantes no-tícies que es repeteixen dia a dia, i araem refereixo sobretot a la política ca-talana i espanyola.

Tinc observat que davant la paraula“pèsols” molta gent ofereix una caracom de rebuig. És que han menjat unsaltres pèsols, aquells que els soldatsamericans destacats en una missió es-trangera ingereixen quan el presidentdel seu país els visita o aquells que

A

s’envasen i es mantenen en conserva.Els pèsols de la floreta no són conser-vables ni congelables. S’han de menjaracabats de collir i havent fet abans, acasa, l’operació manual de treure’ls dela clova. Cinc quilos de pèsols, tresquarts d’hora. Després ve la cocció: unbon sofregit ben confitat de cebes i allstendres, una mica de cansalada, unesrodanxes de botifarra negra... Un diavaig convidar la Cati i en Josep Maria amenjar-ne. “No m’agraden els pèsols”,va dir ella. N’hi vaig fer igualment. En-cara me’n parla. Uns cunyats meusque són família nombrosa tambén’eren refractaris, sobretot els nens.

Cada cop que venen a casa els haig defer pèsols, no els puc canviar el menú,es deuen pensar que soc monogràfic.El mèrit no és meu, cuito a dir-ho. Ésde la matèria. Vostès vagin a un res-taurant del Maresme que ho facin bé idemanin un plat de pèsols. Per comen-çar observaran que, un cop guisats pe-rò també abans, quan surten de la clo-va, no tenen el verd intens, el verd dequímica dels de les safates d’aluminide les tropes americanes, sinó que ti-ren a gris. Tampoc són com baletes, si-nó petits i boteruts. Ni secs: es banyenen el suc que ells mateixos han tret.Observin primer el preu. Si costen unull de la cara i el restaurador és honratés que són autèntics. La cunyada sem-pre diu: “Haurien de tenir un altrenom, no són pèsols sinó una cosa dife-rent.” L’amic Toni diu que són tan dol-ços que s’haurien de servir de postres,però en Toni és un exagerat.

La mare hi afegia faves. No concebiaels pèsols sols. Faves també del Mares-me: minúscules, que es poden menjarcrues, i privatives de l’inici primave-ral. Era el millor plat de tot l’any, peròno li he pogut encertar mai la fórmula.

“Haurien de tenirun altre nom, no sónpèsols sinó una cosadiferent

Vuits i nous

Pèsols del MaresmeManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018

e veritat que no té cap màster,vostè? I què hi fa aquí parat?!Vagi si us plau ràpidament a

buscar el seu, ara que sembla que esti-guin d’oferta. No sé què he fet jo (i pot-ser vostè també) pencant durant unsquants anys (és que jo anava molt apoc a poc) i posant-hi sang, suor i di-ners per tenir un màster! Ara resultaque no havies ni de fer els cursos, nipotser matricular-te, i ja el tenies, elmàster! I que no calia anar ni a classe.I que per fer un curs a Harvard no caliani que anessis a Harvard. Marededeuque il·lús que he sigut. I es veu que aixòno era només pels màsters; que la cosaera tan simple com omplir un currícu-lum i posar-hi, per exemple, que ets lli-cenciat en matemàtiques. I que, po-sats a fer, fins i tot podies dir que l’ha-vies fet en una universitat que no im-partia aquesta llicenciatura. No hoveu, que ens han pres el pèl? Que aravostè i jo podríem tenir un currículum

D “A mi semprem’hauria agradattenir un màster enaeronàutica, peròno em vaigatrevir a posar-hoal currículum

espectacular. I que jo hauria pogut te-nir un títol de màster en astrofísica, oen aeronàutica, que m’hauria fet il·lu-sió, i no el tinc. Saben vostès comm’agradaria a mi, que no en tinc niidea, tenir un màster en enginyeriacomputacional, o en neuropsicologia?Doncs es veu que era tan simple com

omplir el currículum i donar per fetque ningú te’l revisaria. Diuen (diuen,diuen, diuen) que gran part de la clas-se política, sobretot la vinculada a de-terminades formacions, està revisantles seves biografies. Una vergonya.Abans, si no havies acabat un màster,o una llicenciatura, si es volia fer cons-tar alguna cosa en el currículum, coma mínim hi havia la decència de posar-hi allò d’“estudis de psicologia”. Erauna manera de disfressar-ho sensementir, perquè amb això d’“estudis depsicologia” tampoc sabies si al protago-nista li faltava una assignatura peracabar o si simplement n’havia fet no-més una i ho havia deixat. Ara no. Comque vestia més (ja em diran exacta-ment per què, si tot plegat era per ac-cedir a càrrecs de designació directa)ara s’hi posa directament que has fetla llicenciatura o el màster. Vergonya.I un flac favor a la classe política, a lesuniversitats i, és clar, als estudiants.

No té cap màster, vostè?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Poques vegades una barallaa cops de puny de matinada

en un bar entre joves amb algunacopa de més pot arribar a sortir tancara com la que va tenir lloc el 15d’octubre del 2016 a la localitat na-varresa d’Altsasu. I no pas pels fetsen si, catalogats de baralla amb le-sions per l’atestat de la Guàrdia Ci-vil i jutjats de la mateixa manera perl’Audiència Provincial de Navarra,sinó per la instrumentalització pos-terior que n’han fet els dos guàrdiescivils que, de paisà i fora de servei,van ser part i víctimes de l’aldarull,el Colectivo de Víctimas del Terro-rismo del País Vasco (Covite) i l’Es-tat espanyol, a través de la fiscalia,l’advocacia de l’Estat, el TribunalSuprem i l’Audiencia Nacional (AN).Tots són responsables d’haver en-gendrat una acusació de terrorismeque és un disbarat, però que ame-naça amb 375 anys de presó els vuitjoves acusats, tres dels quals com-pleixen avui 516 dies de presó pre-ventiva incondicional en espera deljudici que començarà demà a l’Au-diència.

És una evidència que els fets quees jutgen poden ser desafortunats,punibles i fortuïts, però no un actede terrorisme. La mateixa brega aSevilla o sense guàrdies civils pelmig no hauria estat notícia enlloc.És obvi, doncs, que un càstigd’aquesta magnitud no és una res-posta als fets, sinó al desig de ven-jança i escarment contra els acu-sats i el seu entorn abertzale i a unadefensa hiperbòlica de la GuàrdiaCivil en territori considerat hostil.Desenes de milers de persones esvan manifestar ahir a Pamplona alcostat dels familiars dels acusats,amb el suport dels veïns de la po-blació, del Parlament i govern na-varresos, de desenes d’eurodipu-tats i la solidaritat de molta gentd’arreu per recordar que els tribu-nals hi són per impartir justícia i noper fer venjança, ni defensar la im-punitat policial.

El clamord’Altsasu

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La dibuixant barcelonina ha estat la guanyadora delGran Premi del Saló del Còmic que s’ha celebrat ala Fira de Barcelona; un reconeixement a la seva mi-rada personal del còmic. En 36 edicions nomésdues dones, Anna Miralles i Purita Campos, havienobtingut el màxim guardó del certamen.

DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Talent reconegut

La Fundació Pere Tarrés celebra els 60 anys del’inici de la seva activitat educativa i social relacio-nada amb el lleure juvenil, que l’ha portat actual-ment a coordinar 200 centres d’esplai per tot Ca-talunya i 23 centres socioeducatius a l’àrea me-tropolitana i a gestionar 15 cases de colònies.

-+=

-+=

La direcció de l’IRBFrancesc Posas

Sis dècades d’esplaiJosep Oriol Pujol

-+=

Laura Pérez Vernetti

Investigador de referència internacional en biolo-gia cel·lular i catedràtic de la Universitat PompeuFabra (UPF), serà a partir del mes de maig el noudirector de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRBBarcelona), escollit en un procés de selecció in-ternacional amb 17 candidats de sis països.

INVESTIGADOR BIOMÈDIC

DIBUIXANT I IL·LUSTRADORA

De reüllMontse Oliva Vilà

Els títols dela discòrdia

quests dies s’ha posat en evidència que per a algunsdirigents sembla que en política hagi de ser més

important exhibir un títol –el que sigui– que tenir sentitcomú, que, al cap i a la fi, és el que fa que es prenguindecisions encertades o justes pel bé de la societat a la qualrepresenten. Alguns prefereixen deixar el seny al calaix ipenjar a la paret un màster imaginari perquè tothom pensique aquells estudis els donaran una capacitat de gestióque mai no tindran perquè aquell engany els resta elprincipal valor que s’ha d’exigir a un servidor públic,

l’honestedat. Cristina Cifuentes hadestapat la caixa dels trons amb lesfalsedats que envolten el seu títol. Araes mira amb lupa qualsevolmodificació dels currículums delsque ocupen càrrecs. I, en lesirregularitats que van apareixent, elPP pensa que ha trobat un filó perpoder dir que, qui estigui lliure de

culpa, que tiri la primera pedra. Però la majoria de casos nosón iguals al de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Adiferència del seu màster, no totes les enganyifesimpliquen obrir una investigació penal; són mentides queno involucren ningú més que el que la diu. Cifuentes i elsdirigents d’una universitat pública, en canvi, poden acabardavant d’un tribunal. A la líder del PP, no li ha importatarrossegar amb ella el prestigi d’un centre docent, amb elque això implica per als milers de joves que s’hi han deixatles banyes estudiant. Ells sí que tenen un títol que ara haquedat devaluat.

A

Algun políticprioritza lluirun títolimaginari ademostrarsentit comú

http://epa.cat/c/nwxmyj

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Difonen un àudio en quèl’exconvergent David Bonvehívalora buscar un candidat a lapresidència de la Generalitat“autonomista”.

10anys

20anys

El líder italià obté majoriaabsoluta al Senat i a la Cambrade Diputats. El nou cap delgovern anuncia que als italiansels esperen “anys difícils”.

El president de la Generalitat,Jordi Pujol, beneeix el pactePP-CiU, però palesa lainsatisfacció existent perl’actual “embús autonòmic”.

Àudio compromès Torna Berlusconi Embús autonòmicTal diacomavui fa...

Estat espanyolno ha paït els re-

sultats del 21-D, ambuna clara victòria delspartits republicans i,també, amb una cla-

tellada monumental al 155 del PP. D’ex-emples n’hi ha cada dia i el fet que elsjutges hagin vetat fins a quatre vega-des la investidura del president de laGeneralitat, n’és un de ben clar. Ara, larepressió desfermada com a revenjaper l’èxit de l’1-O té la seva màxima ex-pressió en els membres de la societatcivil i polítics que han estat empreso-nats, acusats d’un delicte que no hancomès, o han hagut d’exiliar-se per noseguir la mateixa sort. Avui, quan lamanifestació contra els presos políticsompli Barcelona, Jordi Sànchez i JordiCuixart hauran passat 180 nits a lapresó cadascun; Oriol Junqueras i Joa-quim Forn, 163; Jordi Turull, DolorsBassa, Josep Rull i Raül Romeva, 54,en dues tandes, i Carme Forcadell, 23.Carles Mundó i Meritxell Borràs n’hivan passar 33. En total, entre tots, 991dies de presó per una revenja. A més,

Carles Puigdemont, Meritxell Serret,Antoni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsa-tí, Marta Rovira i Anna Gabriel han deviure fora del seu país per por de lesrepresàlies per les seves idees políti-ques. De fet, tots viuen amb limita-cions a causa d’això, inclosos els diesque el president de la Generalitat hapassat en una presó alemanya. I ésmolt possible que demà aquesta llistas’allargui ja que el major dels Mossos,Josep Lluís Trapero; l’exdirector delcos, Pere Soler; l’exdirector generald’Interior, Cèsar Puig, i la intendent Te-resa Laplana estan citats a Madrid.

La situació és tan extraordinàriaque els polítics independentistes te-nen a hores d’ara, i només cal llegir lesinterlocutòries del jutge Pablo Llarenaper adonar-se’n, una espasa sobre elcap: si diuen o fan el que van defensaren el programa electoral del 21-D, ani-ran a la presó. Per tot això, la manifes-tació d’avui és només un petit gest.Tots els actes que es fan al país, perpetits que siguin, han de fer palès, ca-da dia, que la situació és extraordinà-ria. I que ho és perquè l’Estat espanyolés incapaç de donar una resposta polí-tica a un problema polític.

L’

Full de rutaJoan Rueda

991 dies de revenja

La manifestació d’avui ésnomés un petit gest. Cal quecada acte en aquest paístingui un record pels presos

“Ara ja ensafirmem a nosaltresmateixos en el mónúnic –i silúric!–de la globalització

er oblidar una estona els feixistesespanyols, refugiem-nos en lapoesia. Uns versos del llibre extra-

ordinari d’Albert Garcia Elena, Silurd’amagatotis (Pagès Editors, 2017), enspermeten fer una comparació amb unpoema clàssic de Gabriel Ferrater. AMoeurs exotiques, de 1960, Ferraterdescriu una processó de Setmana Santaen què els que duen la Verge manen alsespectadors “argilosos” que s’apartin ique es dediquin a emborratxar-se amb al-cohols barats: “Que beguin líquids de pa-per de vidre./ Que besin drets, amb elspeus en els tolls/ d’aigües residuals. Quefacin festa”.

TAL COM HA EXPLICAT PERE BALLART, elpoema satiritza la hipocresia de les festesreligioses, que no són sinó ocasions per-què la gent faci excessos en nom de la pu-rificació. En termes històrics, el poemaes pot llegir com una crítica a la hipocre-sia del franquisme, que d’una banda exal-tava el catolicisme pietós i, de l’altra, pro-movia la indústria de la festa i del consumde costums exòtics per als turistes delnord d’Europa.

P GARCIA ELENA ESCRIU UN POEMA sobre larelació entre divinitat i alcohol en termesradicalment diferents: “Creure en déu?Ni per l’arna!/ Que prou torrat deviaanar/ quan va crear els ornitorincs / comper aspirar a ser cruïlla/ de femoral fentcua/ a l’extracció de la sang/ a la fibladade xardor,/ a l’algoritme que et descriu/ ala cantonada dels pixums”. Aquí el rebuigde la divinitat no es basa en la imposturacatòlica, sinó en el fet que és déu mateixqui s’ha emborratxat a l’hora de crear elmón. En aquests versos ja no hi ha dife-rència entre la puresa religiosa i els vicisdels mortals, perquè el mateix creador és

una figura depravada i terrenal que aca-ba, com qui diu, pixant en una cantonada.

ELS VERSOS DE GARCIA ELENA mostren unmón on ja ni tan sols hi ha rituals hipòcri-tes que facin de contenció del caos abjecteque ens devora. En Ferrater l’Esglésiafranquista encara servia per distingir en-tre la falsa eternitat i la vida de la carn, tot ique al final la segona contaminés comple-tament la primera. En Garcia Elena, ja nohi ha distinció: la vida és pura immanèn-cia, una materialitat carnal sense la possi-bilitat d’apel·lar a cap transcendència.

LLEGITS EN TERMES NACIONALS, Ferraterencara afirma la catalanitat com a críticaa Espanya, ja que la veu poètica es miraaquests costums exòtics des d’una posi-ció distant i europea. Garcia Elena, encanvi, ja escriu la Catalunya global, per-què parla amb tota naturalitat i senseexoticisme dels ornitorincs, un animald’Austràlia. La lliçó és inevitable i ja la sa-bem: si abans ens definíem contra Espa-nya, ara ja ens afirmem a nosaltres ma-teixos en el món únic –i silúric!– de la glo-balització.

Edgar Illas. Professor de literatura i cultura catalanes a la Universitat d’Indiana

Alcohol i divinitatTribuna

El llaç grocés de molts...b Quan llegeixo com el minis-tre de Justícia, Sr. Catalá, i elportaveu del PP, Sr. Hernando,diuen que el color del llaç grocés ofensiu, se’n riuen, comen-tant que a Andalusia “aquestcolor porta mala sort” i totauna sèrie d’improperis, no pucevitar sentir indignació. Per co-incidències de la vida, fa moltsanys el llaç groc el portem per-sones relacionades amb elcàncer infantil i més en concretamb els sarcomes (grup decàncers molt agressius queafecten en la seva major partnens i adolescents). Sommolts els pares que el lluïmamb orgull, com és el meu cas,que vaig perdre el meu fill peraquest càncer, i sobretot pergenerar consciència de com ésde necessària l’ajuda i la inves-tigació. Potser que, abans deparlar amb la ràbia que mos-trava el Sr. Catalá o la ironia isarcasme del Sr. Hernando,

s’informessin bé i pensessinque estan ofenent altres col-lectius. Que s’adonin que no estracta de colors, ni de llaços si-nó d’una cosa molt més pro-funda: sentiments a flor depell, anhels i fites a aconseguir,siguin de qui siguin.AURORA GÓMEZRipollet (Vallès Occidental)

Quins seranels pròxims?b Retorcen lleis i procedi-ments, han passat de dir “alga-rabías y manifestaciones tu-multuosas” a qualificar elsCDR de comandos violents ikale borroka. S’estossina elsciutadans que volen votar l’1-O,es destitueix el president Puig-demont, es dissol el Parlament,es convoquen noves eleccions,s’empresona els Jordis i dipu-tats, altres fugen a l’exili, s’im-puta el major Trapero i la cúpu-la dels Mossos. S’inicien els in-terrogatoris a 712 alcaldes, esrumia si es fa el mateix o no

amb 7.000 mossos per no ha-ver pegat als ciutadans l’1-O.Quins seran els pròxims incul-pats? Els directors d’escoles iinstituts que van deixar lesclaus dels centres? Els que esmanifesten cada dilluns davantdels ajuntaments? El presidentdel Parlament? Els diputatsdels partits independentistes?Els diaris que no segueixen lalínia marcada pel govern espa-nyol? TV3 i Catalunya Ràdio?No callarem, no renunciaremals nostres drets i no claudica-rem davant la força bruta del’Estat espanyol, perquè no te-nim por!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Tecnologia i salut

b La societat d’avui, influïdaper les noves tecnologies, estàposant en perill la salut delsmés joves. S’han de fomentarles activitats a l’aire lliure per-què la gent es relacioni més iaprengui que no tot es basa en

una pantalla. Els joves no gau-deixen de la tecnologia, sinóque s’obsessionen perquè vo-len ser acceptats per la socie-tat. La tecnologia provoca infi-nitat de problemes com ara elcyberbullying, l’assetjament es-colar o la nomofòbia. Ens agra-daria que tothom reflexionéssobre l’ús que fa de la tecnolo-gia i prengués consciència deles repercussions que pot tenir.L. SALAS I A. PORQUERASBarcelona

Uniformisme

b Espanya no està unida, estàuniformada. Està mal enganxa-da, però no unida. Els catalansvolem ser com els alemanys,els nord-americans, no com elsfrancesos. Catalunya va serpionera de les grans confede-racions. El primer Borbó ens vamal enganxar i des de llavorsCatalunya ha estat la mare detots els problemes... fins ara.JOAN MARTORELL I BARBERÀTerrassa (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018

SísifJordiSoler

Roger Torrent, PRESIDENT DEL PARLAMENT

“Per aconseguir la República estem disposatsa jugar-nos-ho tot, per guanyar la llibertat”

La frase del dia

“Se sabiadesplaçat a unextrem d’un espaihumà, cultural ilingüístic, allunyatde la capital del seucentre simbòlic(Barcelona)

quest mes d’abril ha fet deu anys,en tenia només 67, de la mort deRafel Caria, l’intel·lectual algue-

rès més destacat de la nostra època. Ad-vocat, poeta, lexicògraf, historiador i ac-tivista de la identitat algueresa i de la se-va relació amb els Països Catalans, va sertambé, segons Jordi Carbonell, “el pri-mer poeta alguerès modern”. Als anyssetanta havia fundat Sardenya i Lliber-tat-Moviment Independentista Catalàde l’Alguer, pel qual va ser conseller mu-nicipal, i el seu grup intervenia en algue-rès, tant en els plens com en la documen-tació escrita. Com a empleat de l’aero-port va protagonitzar una acció reivindi-cativa de gran ressò, en anunciar els volsper megafonia, en català i en sard, fetque li va comportar la suspensió de sou ifeina durant un mes. Es va dedicar encos i ànima a salvar els mots de l’Alguer ia retornar-hi el nom de cada cosa: delsocells, dels peixos, dels malnoms de lescases, de les fites de mar i dels turons,dels camins i les esglesioles...

FATIGAT DE LES PICABARALLES entre ca-pelletes, es va tancar al seu Centre d’Es-tudis i Documentació Eduard Toda perrecuperar el patrimoni lingüístic, cultu-ral i històric alguerès. A casa seva, al car-rer d’Úmbria, 9, s’accedia a l’estudi peruna minúscula escala de caragol al finalde la qual et trobaves en una estança queera el seu veritable refugi personal i in-tel·lectual, atapeït de llibres, revistes idossiers. El seu ordinador contenia totala catalanitat acumulada a l’Alguer, du-rant segles, resultat de tota una vida derecerca, descoberta i devoció per la llen-gua catalana. Es tractava d’un inventarimeticulosíssim, dels llinatges locals, elsgremis i professions, la història econò-mica, política i cultural, la influència dela maçoneria, la toponímia, etc. Va sersecretari de la Comissió Territorial del’Alguer, durant el II Congrés Internacio-nal de la Llengua Catalana, Creu de SantJordi de la Generalitat i el primer algue-

A rès a pertànyer a la Secció Filològica del’IEC, distinció que va assumir com ungran honor, amb dignitat i dedicació.Part de la seva feinada ingent es trobaals deu volums de la Revista de l’Alguer,publicació d’alta cultura que va néixeruna nit tarragonina, sopant junts a casa.

RECORDO UN CAPVESPRE MÀGIC, sentint,emocionats, la llengua dels pescadorsdel Càlic, ressonant a la nostra oïda ca-dascun dels seus mots, que també erenels nostres, designant peixos i ormeigs. Idesempolsant vells papers en català,pels arxius de Sàsser. I passejant, plàci-dament, de la torre de Sulis fins a la pla-ça del Pou Vell, el passeig més bonic delmón, arran de mar, amb el gegant delcap de Caça, ajagut a l’horitzó, vigilantamatent. Ell ja anava ben cofat, llavors,amb una boina grossa que el protegia delfred, però que contribuïa a envellir unrostre ja castigat per la malaltia. Espri-matxat, amb una aparença de fragilitat

trencadissa, el veig rient enmig d’unabarbeta blanca, parlant pausadament,però amb una energia vivíssima, amb undetallisme fonètic minuciós, paladejantcada mot, assaborint en cada so el batecancestral de la llengua, com si tinguéspressa per fer-nos compartir els seus co-neixements perquè no es perdessin, re-cordant l’àvia quan li deia cada nit,abans d’enllitar-se: “Dorm i reposa, notinguis por de cap mala cosa.” El recordoconduint per la rodalia algueresa, a Fer-tília, a Vallverd, a la Palmavera, als ce-llers de Sella Mosca... I caminant pelscarrers empedrats plens d’història, elcarrer de la Marina, la plaça de l’Esven-trament, a la catedral, o bé en silenci res-pectuós davant de la tomba d’un cavalleranònim de la “magnífica nació catala-na”, com resa la làpida de l’església deSant Francesc, explicant-nos tot el quesabia sobre l’Alguer, que era tot.

ELS DARRERS ANYS, VA DESPLEGAR unatasca extraordinària, des de la solitudd’un protagonista únic, en un combatconscient contra el temps que s’esgota-va. Se sabia desplaçat a un extrem d’unespai humà, cultural i lingüístic, allu-nyat de la capital del seu centre simbòlic(Barcelona), però ser conscient que, a labanda de ponent, hi havia la terra pro-mesa, li donava seguretat i confiança,com li demostraven els seus nombrososamics arreu dels Països Catalans. Potserhauria volgut establir-se a Barcelona, pe-rò sabia molt bé que era l’únic alguerèsque no s’ho podia permetre. Ara mateix,viuria l’hora de Catalunya, amb la passióde sempre. La seva influència ha estatmolt important en les generacions mésjoves, com reconeix la cantant FrancaMasu o Esteve Campus i Carla Valenti-no, dirigents locals d’Òmnium. Mesosenrere, el municipi va posar el seu nom,justament, a uns jardins de la ciutat. Ésallà on els minyons jugaran i els més vellsrecordaran. I alguns ho faran, potser, enla llengua que Caria més s’estimava.

Josep-Lluís Carod Rovira. Polític i escriptor

Deu anys sense CariaTribuna

hauria agradatfer aquestes

recomanacions perSant Jordi una micamés tard, però qui téel teclat llogat no pu-

blica quan vol. Comencem, en tot cas,amb Mare de llet i mel, en què Najat ElHachmi encabeix el lector dins la pelld’una dona rifenya i immigrant pioneraa Catalunya, amb tanta força que ésimpossible sortir-ne al llarg del llibre:una experiència tan gratificadora comcaptivadora. A La novel·la de Sant JordiMàrius Serra satiritza amb precisió elmón literari català (i part de l’interna-cional) a través d’un argument apas-sionant (i farcit de cadàvers) que no es

resol fins a l’última pàgina. Control deplagues, d’Enric Gomà, deu ser l’únicassaig lingüístic seriós que fa riure enveu alta: a més de solucionar-nos 92dubtes lèxics, l’autor ens explica l’úscorrecte de les frases fetes (“Fem un69?”, “A bodes em convides”). Tot Mes-si, de Jordi Puntí, és un assaig farcitd’informació insospitada que va en-ganxar fins i tot un ateu futbolístic comara jo. En aquesta llista, per cert, voliaincloure-hi la nova novel·la de Joan-Lluís Lluís, però encara friso per llegir-la. De manera que acabaré amb Lèm-mings, l’última novel·la, excel·lent, delgironí Jordi Dausà, escrita en la sego-na persona del singular i ubicada almón de les lluites clandestines entrejoves. Entre altres coses, dona unaidea molt clara del que és la violènciade debò; per contrast amb l’obra d’uncert autor burgalès que tot just ha de-butat en el camp de la ficció. Sé quem’explico.

M’

De set en setMatthew Tree

Professió:sant

‘Lèmmings’, de Jordi Dausà,dona una idea molt clara delque és la violència de debò

Els familiars dels presospolítics i els exiliats fan unacrida col·lectiva a comba-tre la campanya de la pordesplegada per l’Estat es-panyol i a mantenir viva lareivindicació amb la mobi-lització pacífica als carrerso amb petits gestos comara lluir llaços grocs. Lesparelles i els germans delspolítics represaliats, enuna entrevista a El PuntAvui Televisió a càrrec deldirector, Xevi Xirgo, con-fien en la internacionalit-zació del procés per ferdespertar Europa perquèintervingui en el conflicteentre Catalunya i Espanyai denuncien el procés d’in-volució en matèria dedrets socials i democrà-tics. “La gran arma de l’Es-tat repressor és voler-nosfer por, perquè la por blo-queja. Hem de ser capaçosde superar-la, ser valentsi tirar endavant”, reclamaBetona Comín, germanadel conseller Toni Comín,exiliat a Lovaina (Bèlgica).

Hi ha persones que es-criuen remitents falsos enles cartes que envien a lapresó, i gent que fa dona-tius en metàl·lic a l’Asso-ciació Catalana pels DretsCivils, l’entitat impulsadapels familiars per denun-ciar la vulneració de dretscivils, perquè tenen por defer transferències bancà-ries. “La por és normal, pe-rò l’hem de combatre –in-sisteix Comín–. No hem

d’estar a la defensiva, sinóa l’ofensiva.” En el mateixsentit, i ja que el ministrede Justícia, Rafael Catalá,se sent incòmode amb lapresència de llaços grocs,els familiars animen a visi-bilitzar-los més que mai.Montse Bassa atura lagent pel carrer per agrair-los el fet que portin llaçosgrocs. “«És que soc la ger-mana de la Dolors», els dic,amb orgull”, exclama lagermana de la consellera,empresonada a Alcalá-Me-co amb Carme Forcadell.

El marit de l’expresi-denta del Parlament, Ber-nat Pegueroles, en la sevaprimera aparició públicacom a familiar de presospolítics, va explicar queForcadell “s’està habi-tuant” a la vida a la presó.“Portava una vida moltmoguda, feia moltíssimes

coses cada dia, i de coppassa a no fer res i a estartancada 15 o 16 hores aldia en una cel·la”, lamen-ta. “El règim de visites ésun cop a la setmana i hi po-dem anar fins a quatrepersones juntes, a travésd’un vidre, 40 minuts. Ai-xò implica anar a Barcelo-na, agafar el TAV, llogarun cotxe, anar a Alcalá-Meco i tornar. Pels fills,per la seva mare (que té 90anys) i pels germans, quesiguin tan lluny de casaés un càstig a la família”,constata Pegueroles.

La situació dels políticsperseguits és dura, peròtambé ho és la dels seus pa-rents. Els pares de CarlesPuigdemont, per exemple,reben trucades a les qua-tre de la matinada, o almigdia, o en plena feinael cap de setmana, de des-

aprensius que es dediquena insultar. “Gent que no téaltra feina que despenjarel telèfon i començar a dirximpleries i a insultar”,explica una germana del130è president de la Gene-ralitat, Anna Puigdemont.La part positiva, que su-pera amb escreix la negati-va, són les mostres “cons-tants” de suport i solidari-tat de molta altra gent quepassa per l’establimentque regenta la família aAmer per dir-los que estanamb ells, que endavant ique tot anirà bé. “Això aju-da a portar la situació ambmés lleugeresa dins la gra-vetat. Sobretot als pares,els emocionen i els omplenmolt les mostres d’afecte”,agraeix Puigdemont.

El calvari familiar de ca-dascun d’ells dimensionael drama humà que estanvivint. És conegut que elconseller d’Interior, Joa-quim Forn, va agafar la tu-berculina a la presó. Araestà escrivint el que seràun dietari o un llibre ambanècdotes i impressionsdel seu pas pel presidi.“La informació que té liarriba a través de mitjanscontaminats i d’interlo-cutors. Noto que les refle-xions que fa del que estàpassant són molt dife-rents de les que fem els defora. Són opinions genera-des a través d’una reflexiómacerada, més pausada”,detecta la dona de Forn,Laura Masvidal.

“El Toni està sol a Lovai-na. La seva parella i la seva

filla, de 5 anys, hi van cadaquinze dies. A la mare, queté 84 anys, la van operardel cor al maig. De tots, ésla que ho porta pitjor –ex-plica Comín–, perquè va

viure la repressió feixista;insisteix que són els ma-teixos feixistes que vanposar el pare a la presó, ique els feixistes l’únic quevolen és humiliar i despréstornar a humiliar.”

Pel que fa a les condi-cions de la presó, Bassa as-segura que les d’Alcalá-Me-co són pitjors i que fins i totsón més dures que la pri-mera vegada. De les propde 90 dones amb qui la con-sellera Bassa va coincidir almòdul la primera vegadaque hi va ingressar, nomésn’ha retrobat quinze. For-cadell i Bassa, juntamentamb dues més, són les úni-ques quatre dones que noestan a la trentena d’edat.“Quan va sortir de la presó,després de 32 nits, li va cos-tar parlar-ne. Feia un es-forç, però no li era fàcil. Vatrigar a poder ser ella. I just

Passa a la pàgina 8

Emili BellaGIRONA

INVOLUCIÓ Els familiars dels presos polítics i els exiliats insten a no defallir davantla campanya de la por i denuncien la regressió en drets i llibertats ESPERANÇAConfien que la internacionalització del conflicte acabi fent reaccionar Europa

“Està toten qüestió”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El que ha passat ara,o ho capgirem otindrem repressiódurant molts anys.Obrim els ulls, perquèestà tot en qüestió”Laura MasvidalPARELLA DE JOAQUIM FORN

“Pels fills, per la sevamare (que té 90 anys)i pels germans, quesiguin tan lluny és uncàstig a la família”

Bernat PeguerolesPARELLA DE CARME FORCADELL

“La por és normal,però l’hem decombatre. No hemd’estar a la defensiva,sinó a l’ofensiva”

Betona ComínGERMANA DE TONI COMÍN

“[Als espanyols] elshan regalat unaeducació en què noentrava la pluralitatdel seu país. Per aixòsom on som”Anna PuigdemontGERMANA DE CARLES PUIGDEMONT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La família dePuigdemont reptrucades ambinsults de matinada

ERC exhibeix unitaten un actemultitudinari ambel repte d’evitarnoves eleccions

Milers de personessurten al carrer perreivindicar unaremuneraciópública digna

Junquerasinsisteix quecal formargovern ja

Manifestaciócontra lareforma de lespensionsNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 20186 |

Puigdemont, Bassa, Comín, Masvidali Pegueroles, durant l’entrevista deXirgo a El Punt Avui TV ■ MANEL LLADÓ

Un home valent aqui cal llegir

L’APUNT valentia perquè com a jurista que també és s’atreveixa alçar la veu per advertir que els CDR no són terroris-tes i ho diu ell que ha conegut el terrorisme de veritat,cara a cara. Cal llegir-lo avui en l’article que publica enaquest diari, aplaudir el seu compromís amb la veritati la democràcia i esperar que el tarannà i la manera defer de les bones persones, com ell, s’imposi.Jordi Panyella

Tomás Gil és un home valent. Fa dos anys va demanarpúblicament perdó a les germanes Puig Antich per laparticipació del seu pare en la detenció d’en Salvador ila posterior perversió policial i judicial del cas. En To-más és valent, perquè calia ser-ho quan exercint depolicia va estar destinat a Navarra en l’època més durad’ETA. I en Tomás demostra una altra vegada la seva

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 7

831855-1184960L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

quan començava a portaruna vida normalitzada,ens va caure el món a sobre.Estàvem intentant recupe-rar la normalitat, i de copva haver de tornar a la pre-só. Una persona que haviatornat de Brussel·les, senserisc de fuga, i que havia dei-xat l’acta de diputada, eraimpensable que hi poguéstornar”, relata la germanade la consellera d’Afers So-cials. “Fèiem llargues pas-sejades pel riu Ter i el Mont-grí. Anàvem totes dues so-les i parlàvem. Em dol moltque hagi de tornar-hi a pas-sar”, explica commoguda.

Molts moments de laconversa van estar ama-rats d’emoció, però alhorad’una gran enteresa perafrontar l’adversitat, re-soluts tots ells a mantenirla lluita pels drets civils detots els catalans. “El queha passat ara, o ho capgi-rem o tindrem repressiódurant molts anys. Obrimels ulls, perquè està tot enqüestió”, alerta Masvidal.“Em va fer pensar moltla carta de Marta Roviraquan va marxar a l’exili,en què deia que no se sen-tia lliure a casa seva. Noens sentim lliures a casanostra”, lamenta.

D’un dia per l’altre, elsfamiliars s’han convertiten portaveus dels represa-liats, un paper no gens fàcilper a qui no està acostu-mat a la política professio-nal. “Aniré a tots els actesperquè ens fa sentir bé,perquè les dones d’Alcalá-Meco són les més oblidades

i perquè veig que la genthi empatitza. És el que coma familiars podem fer. Nom’agrada posar-me davantd’una plaça a parlar demisèries humanes i de tris-teses, però la quantitat desuport que rebem és auto-màtica”, celebra Bassa.“La gent ho necessita: po-der-te abraçar i dir-te queestà amb tu i que ho estàpassant molt malament acasa en el seu anonimat”,rebla Puigdemont.

L’associació no ha rebutcap suport de la intel·lec-tualitat espanyola. Els fillsdels presos han intentatbuscar aquestes veus, peròels està costant molt. “Elsmànagers els diuen que nodiran que sí, que rebenpressions i que la feina els

depèn d’això”, censura ladona de Forn. “Espero quetot aquest procés a Europaposi un mirall al davantde tota aquesta amalgamade pseudopensadors espa-nyols i els faci obrir els ulls.Està dirigint el país gentque no ha estat votada perningú”, diu la germana delpresident.

Querella col·lectivaEntre les iniciatives enquè l’independentisme es-tà treballant, hi ha la pre-sentació d’una querellacol·lectiva per vulneraciódels drets de tots els vo-tants del 21-D. Segons vaexplicar Comín, s’estancoordinant diversos des-patxos d’advocats i, quanestigui redactada, els ciu-

tadans podran anar alsjutjats i presentar-la. L’as-sociació de familiars tam-bé està impulsant un en-viament massiu de cartesa cinc mandataris euro-peus (d’Alemanya, Fran-ça, Dinamarca, Irlanda iPortugal) per denunciar lasituació a Catalunya, unainiciativa que té el suportde l’ANC, Òmnium i ElPunt Avui, que avui encar-ta vuit pàgines amb lescartes a punt per retallar-les i enviar-les. A més, perSant Jordi, les entitats so-biranistes les tindran im-preses a les parades. “Vo-lem convertir la nostra im-potència en potència. Simolts ciutadans escriuenmoltes cartes, això potserafavorirà que hi hagi una

reflexió i un canvi en l’opi-nió pública europea”, es-pera Comín. Tots cinc te-nen les esperances posa-des en la internacionalit-zació i en la pressió popu-lar, tot i ser conscients quela solució no serà imme-diata. “El problema noméss’aturarà si Europa s’hi po-sa d’alguna manera”, ad-verteix Pegueroles.

Bassa explica el primervis-a-vis del segon cop que lagermana va ingressar al pe-nal: “El primer que ens vadir la Dolors, als seus fills,a la mare i a mi, va ser: «Es-colteu, això anirà per moltllarg.» És molt més frus-trant anar pensant que sor-tiràs i veure que no surts.”

Mentrestant, els fami-liars demanen no deixar

d’escriure als presos i alsexiliats. “Si el jutge es posésa llegir les cartes, potser en-tendria alguna cosa”, sug-gereix la dona de Forn. “Non’hi ha ni una que parli deviolència, no hi ha ni tansols rancúnia”, hi afegeix.

L’associació proposa uncompendi d’accions comara manifestar-se pacífi-cament, escriure als man-dataris europeus, enviarcartes al director als ro-tatius espanyols –en casde voler-se adreçar alsdiaris de fora, es poden en-viar els textos a l’associa-ció, que disposa de traduc-tors–, o senzillament tor-nar a casa en cas de des-cuidar-se el llaç groc. Mas-vidal recepta persistència:“Pluja fina i carrer.” ■

Ve de la pàgina 6

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Pegueroles, parlant amb la resta de familiars de presos i exiliats i amb el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Si el jutge es posés a llegirles cartes, potser entendriaalguna cosa. No n’hi ha niuna que parli de violència”

Laura MasvidalPARELLA DE JOAQUIM FORN

“Em va fer pensar molt lacarta de Marta Rovira quanva marxar a l’exili, en quèdeia que no se sentia lliurea casa seva. No ens sentimlliures a casa nostra”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Està dirigint el paísgent que no ha estatvotada per ningú”

Anna PuigdemontGERMANA DE CARLES PUIGDEMONT

“La que ho porta pitjor ésla mare, perquè va viure larepressió feixista; insisteixque són els mateixosfeixistes que van posarel pare a la presó”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El problema noméss’aturarà si Europa s’hi posad’alguna manera”

Bernat PeguerolesPARELLA DE CARME FORCADELL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Si molts ciutadansescriuen cartes, això potserprovocarà un canvi enl’opinió pública europea”

Betona ComínGERMANA DE TONI COMÍN

“El primer que ens va dirla Dolors va ser: «Escolteu,això anirà per molt llarg.»És molt més frustrant anarpensant que sortiràsi veure que no surts”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Estàvem intentantrecuperar la normalitat[...]. Era impensable quepogués tornar a la presó”

Montse BassaGERMANA DE DOLORS BASSA

“Portava una vida moltmoguda, feia moltíssimescoses cada dia, i de coppassa a no fer res i a estartancada 15 o 16 horesal dia en una cel·la”

“Espero que tot aquestprocés a Europa posi unmirall al davant de totaaquesta amalgama depseudopensadors espanyolsi els faci obrir els ulls”

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

oques situacions deuen ge-nerar tanta empatia entreestranys com el fet de ser

víctimes d’una situació tan diàfa-nament injusta i, a la vegada, difí-cil de combatre com la que viuenels familiars dels presos polítics iexiliats. D’aquí que, quan AnnaPuigdemont (germana del presi-dent de la Generalitat), BernatPegueroles (parella de l’expresi-denta del Parlament Carme For-cadell), Montse Bassa (germanade l’exconsellera Dolors Bassa),Laura Masvidal (dona de JoaquimForn) i Betona Comín (germanade Toni Comín) coincideixen al’avantsala del plató on es rodaràl’entrevista, la complicitat entreells sigui instantània, tot i que enalguns casos no es coneixien per-sonalment. Converses en veu bai-xa, gestos de complicitat, emo-cions contingudes. “Crec quevam coincidir a Estremera, peròno sabia qui éreu...”, “i tu com hoportes?”, es demanen.

El darrer cop que vaig ser alsestudis d’El Punt Avui va ser unmes abans de l’1-0, quan l’espiraldelirant que ha vingut desprésera difícil de predir. Havia de co-brir el debat posterior a l’emissiódel documental Las cloacas de In-terior i, justament, el consellerJoaquim Forn, ara entre reixes, fi-gurava entre els polítics convi-dats. De tants acompanyants quehi havia (xofers, guardaespatlles,assistents...), tot i ser periodistade la casa, vaig haver de córrerper garantir-me un lloc mínima-ment decent entre ells per seguirla conversa. Avui, que un delsconvidats és la seva dona, pucseure allà on vulgui perquè, comla resta, ha vingut sola.

Forn és un home amb una ora-tòria contrastada, acostumat alfet que càmeres i micròfonsl’apuntin i a les converses tensespròpies de la seva professió, comels altres polítics presos i exiliats.En canvi, les seves famílies s’hanvist emplaçades sota els focusmediàtics a contracor. Que sem’entengui: ho fan impulsats perl’amor pels germans i parelles re-presaliats i pel convenciment queun nou model de país, bàsica-ment més just i democràtic, éspossible i és a l’abast. Però ells te-nien les seves vides i els que hau-rien d’estar sota el focus mediàticsón a l’ombra o tan lluny que hiha el risc que deixem de sentir-los. Així doncs, surten a defensar-los i, com que aquest no és el seuespai de confort, en alguns casoses fa un pèl evident. No només

P

perquè tenen diversos graus dedesimboltura, sinó perquè tam-poc se n’amaguen.

“Sincerament, a mi no m’agra-da posar-me davant d’una plaçaplena de gent i explicar situacionspersonals desagradables i misè-ries humanes, però el suport querebem és automàtic i ens ompled’energia”, indica Montse Bassa.Per arribar a aquest punt, però,assegura que ha hagut de recór-

rer un camí. “Hi ha un punt, des-prés de tanta indignació, en quèfas un canvi. És com si passessisun dol i, en un moment precís, di-us prou i decideixes que has desortir i anar a tots els actes ha-guts i per haver, perquè et fa sen-tir bé a títol personal. Els dona-rem veu tant com faci falta, per-què veig que la gent empatitza. Iels presos només aguantaran sitenen el suport de la gent”, argu-

menta.Abans d’entrar al plató hi ha

certs nervis, el maquillatges’allarga i sorgeixen dubtes sobrequè fer amb el mòbil o si la brusafarà moaré. Just abans de co-mençar, el director d’El Punt Avuii conductor de l’entrevista, XeviXirgo, visita la redacció amb Mas-vidal, Pegueroles, Puigdemont,Bassa i Comín per mostrar-los lesobres que els lectors han fet re-ivindicant la llibertat dels Jordis icompanyia. Ja fa 181 dies que espubliquen en aquestes pàgines ila gran majoria –periòdicamentse n’hi van afegint– pengen tam-bé a les parets del diari. “És im-pressionant”, comenten mentreels treballadors de la casa aixe-quen la mirada de les pantallesper mirar d’escatir qui són aquellsconvidats.

Amb el programa ja en marxa,arriben els detalls que fan encon-gir el cor. Sobre com la captivitatestà canviant els presoners i elsseus entorns, sobre les seqüelesinvisibles d’un trasllat indigne, so-bre com s’està castigant les famí-lies, sobre com aquestes s’orga-nitzen per mantenir encesa la fla-

ma, sobre com, malgrat l’escala-da d’acusacions i invencions judi-cials, no perden l’esperança. “Sino creguéssim que hi ha solució,no seríem aquí. Ha d’acabar ca-ient pel seu propi pes. O capgiremla situació o tenim repressió pertemps.”

Hi ha diversos moments inten-sos en què l’emoció és a punt dedesbordar-me pels ulls, i agraeixono tenir ni xofers, ni guardaespat-

lles, ni assistents pels voltants.Únicament el company Emili Be-lla, que després m’admetrà que liha passat el mateix. Els homes jano som el que érem, afortunada-ment.

Els familiars expliquen quementre descobreixen que l’Estatespanyol “està perdent els límitshumans” també constaten que“tenim un país per sentir-nos-enorgullosos”. Ho diuen pensant en

la solidaritat derivada de les de-tencions, que es concreta, perexemple, en els llaços grocs i lacomplicitat que sovint es percepquan dues persones que en duenes creuen pel carrer. “Si al minis-tre l’ofèn, nosaltres cada dia ambel llaç posat i el cap ben alt. I si undia sortim de casa sense el llaç,fem com amb el mòbil i tornem abuscar-lo”, suggereix Masvidal.Bassa rememora el dia en què, entrobar-se un desconegut amb elllaç pel carrer, el va aturar i li vadonar les gràcies pel gest. “El llaçno resol res, però ajuda molt.”

L’anècdota demostra fins a quinpunt els represaliats de segongrau necessiten també el suportpopular per anar apuntalant l’es-perit en la situació que els ha tocatviure. Per això, un cop acabat elprograma, em sap greu que única-ment Pegueroles i Puigdemont,que han optat per tornar a creuarla redacció i sortir per la portaprincipal, s’emportin l’ovació que,dempeus, els treballadors del diariels dediquen espontàniament. Sela mereixen tots, també els que nohan assistit al programa. I, si po-gués ser, una cada dia. ■

Aplaudiments en la intimitat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Masvidal, Puigdemont, Bassa, Comín i Pegueroles, amb algunes de les composicions en homenatge als presos que decoren la redacció ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La redacció acomiada elsfamiliars amb una ovacióespontània, però se’nmereixen una cada dia

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les germanes i parellesdels represaliats exposenels efectes de la presó i elcor s’encongeix a l’instant

Xavi Aguilar

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 201812 | Nacional |

Emocions a flor de pell i re-flexions sobre els drets ci-vils i de país. És l’essènciade la xerrada Veus contrala repressió, emmarcadaen la Setmana de la Lliber-tat d’Expressió, que es vafer ahir a la presó Modelde Barcelona. La insistentpluja del matí va provocarque el debat es traslladésdel pati al petit teatre de laModel, amb un aforamentlimitat a un centenar depersones, que es va ompliruna hora abans, i per segu-retat no hi van deixar en-trar una munió que, resig-nada, va haver de marxar.

La periodista i dona deJordi Cuixart, Txell Bo-net, i la dona de Raül Ro-meva, Diana Riba, van ex-plicar diverses vivènciespersonals i van parlar de laimpotència que genera te-nir la seva parella en unainjusta situació de presópreventiva, i del càstig quesuposa també per als seusfills menors. “Els nostresfills tenen 9 i 12 anys, ino entenen que per veure

el seu pare hagin de fer1.400 quilòmetres. Si elprimer cop que van em-presonar en Raül vaig feruna cursa de 60 metres,ara sé que ens hem de pre-parar per fer una marató”,explicava Riba. “Ho vivimcom una experiència més

que s’ha de viure i que s’had’emmarcar en la històriade Catalunya”, hi afegiaRiba, i llançava el missatgedel conseller d’Exteriors:“En Raül ens insisteix queara no és moment de re-trets, sinó d’establir pontsi lligams amb l’Estat espa-

nyol i a escala internacio-nal.” Bonet hi coincidia:“Per Cuixart, no s’ha d’am-pliar la base independen-tista, sinó establir un dià-leg des de la diferència.”

La periodista també varelatar les pròpies vicissi-tuds, sobretot a l’hora de

dur amunt i avall un fill demesos perquè vegi el seu pa-re, i va confessar: “Agraeixoa aquesta dona que m’hagidut a casa la informació so-bre els drets dels menors ila resolució del Comitè deDrets Humans del 2011 so-bre fills de pares a la presó”,

va dir referint-se a la cate-dràtica de dret Mercè Bar-celó, membre del Col·lectiuPraga i present en l’acte.Barceló va reafirmar “laderiva autoritària del go-vern de l’Estat espanyol”contra l’independentismecatalà, “amb una vulnera-ció massiva de drets fona-mentals”. Un punt de vistacompartit per l’advocatBen Emmerson, impulsorde la defensa dels presospolítics a l’ONU, i per l’acti-vista irlandès Bill Shipsey.

Mercè Alcocer, periodis-ta de Catalunya Ràdio iuna de les protagonistes dela campanya Demà potsser tu, va conduir la xerra-da i va denunciar que “laprecarització dels profes-sionals del periodismetambé coarta la llibertatd’expressió”. El vicepresi-dent d’Òmnium, MarcelMauri, va insistir: “No hemde normalitzar el fet de te-nir presos polítics ni la re-pressió de l’Estat contramúsics i membres delsCDR.” L’acte es va cloureamb crits de “Llibertat pre-sos polítics”. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

a La pluja obliga a traslladar la cita del pati al teatre de la presó, amb aforament limitat, i força persones en quedenfora a Les dones de Cuixart i Romeva transmeten emoció i el missatge que cal bastir “ponts de diàleg” arreu

La Model, desbordada peldebat pels presos polítics

“Del dret al’autodeterminació,hem passat a defensardrets fonamentals,com els dels menors”Txell BonetDONA DE JORDI CUIXART

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Defensàvem quepoguéssiu votar, iespero que el vostrecamí es mantinguien la no-violència”Bill ShipseyIMPULSOR DE ‘LET CATALANS VOTE’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“En Raül insisteix queprou de retrets i quehem de crear pontsamb l’Estat espanyol ia escala internacional”Diana RibaDONA DE RAÜL ROMEVA

Els ponents de la xerrada ‘Veus contra la repressió’, que va tenir lloc ahir al petit teatre de la Model per la pluja ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Com a ciutadans ijuristes, ens semblapoc el que fem ambels vostres familiarsen presó provisional”Mercè BarcelóMEMBRE COL·LECTIU PRAGA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El govern espanyols’està comportant comun govern repressiu,i a Europa ho veuen”Ben EmmersonADVOCAT DE CUIXART, SÀNCHEZ IJUNQUERAS A L’ONU

La forta pluja d’ahir no va es-pantar els ciutadans que vananar a la presó Model de Bar-celona per visitar-la per dins, iper participar en la xerrada per

la llibertat dels presos polítics ien les activitats de la Setmanade la Llibertat d’Expressió, ambel lema No callarem. La cua fe-ia la volta a mitja illa. Un cente-

nar de veïns havien visitat laModel només ahir fins al mig-dia i un centenar més van as-sistir al debat. La sorpresa vaser trobar-se en un pati l’expo-

sició Presos polítics a l’Espa-nya contemporània, de San-tiago Sierra, censurada en lafira Arco de Madrid i un èxit alMuseu de Lleida. ■ J. LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’exposició de Santiago Sierra, a la presó de Barcelona

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 201814 | Nacional |

ón temps, els actuals, en quèpatim un seguit de convul-sions polítiques i socials que

estan soscavant els principis dela racionalitat i, de vegades, pro-dueixen sacsejades a manera defenòmens geològics que ens es-tan fent perdre la centralitat isembrar tempestes. Sense igno-rar el que esdevé al nostre vol-tant, hem de reflexionar en rela-ció amb qüestions que, des delmeu més profund respecte a lapluralitat no només ideològica si-nó cultural i social que hi ha a lanostra societat, exigeixen en elsmoments actuals assossec i rigor.

La meva experiència professio-nal durant 39 anys de treball en laseguretat pública, 17 anys al Mi-nisteri de l’Interior i 22 a la segu-retat local, unida a la meva vincu-lació al món universitari com aprofessor associat des de l’any1990 a la Universitat Autònomade Barcelona, més algunes expe-riències com ara la meva estada aCiudad Juárez com a professorvisitant, les meves tres visitescom a convidat per la Repúblicade Geòrgia, m’obliguen a fer unesquantes consideracions per uncompromís amb mi mateix i ambla societat a la qual des de l’any1979 he servit guiat per la il·lusiód’aquells primers i difícils anys i,més tard, pel convencimentd’avançar cap a una societat de-mocràtica i de progrés.

Els meus primers tres anys imig d’activitat professional,1979-1982, els vaig exercir a Pam-plona, zona qualificada pel governd’aquells anys a Espanya d’espe-cial perillositat (l’anomenat plaZEN, zona especial del nord).Aquests anys són els denominats

S “anys del plom”, en què el terro-risme de l’organització terroristaETA tenyia de sang, setmanal-ment, carrers i places, davant lamirada espantada d’una poblacióque, en silenci, i sota la por, su-portava aquests condemnablesactes sense reaccionar.

És, en aquests moments, enquè davant aquestes situacions laciutadania entra en pànic, quan elsilenci s’apodera dels espais pú-blics i es parla de tot menys delque realment passa, la societatmuta en una societat adormida,de vegades insensible i descon-fiada.

Vull fer aquestes reflexionsperquè determinats conceptes,un d’aquests és el de terrorisme,

considero, han de ser ben em-marcats per evitar entrar en laconfusió causada per la precipita-ció a l’hora de formular judicis od’utilitzar el llenguatge. El que vaser el meu professor de dret pe-nal, Juan Córdoba Roda, ens par-lava de la necessitat de subsumircorrectament la conducta en el ti-pus penal.

Realitzades aquestes conside-racions prèvies, ara vull formularla meva posició en relació amb laqüestió plantejada fa uns diesamb motiu de la detenció per de-licte de terrorisme i rebel·lió deTamara Carrasco sota l’acusaciód’haver dirigit les accions dels de-nominats CDR consistents a ocu-

par autopistes, obrir peatges i ta-llar carreteres a Catalunya. He dereconèixer que quan vaig tenir co-neixement de la notícia em vaigquedar sorprès per les qualifica-cions penals que es van utilitzar,sense que això hagi de ser inter-pretat en el sentit que jo banalitzoaquestes conductes, en absolut.

Aquestes conductes, ni les justifi-co ni són les apropiades per exer-cir drets fonamentals com la lli-bertat d’expressió, o els drets dereunió i manifestació, drets que,sent fonamentals, no són abso-luts ni han de ser instruments percausar desordres públics, que ésel que, al meu parer, es va produir

aquests dies amb aquestes ac-cions.

Ara bé, aplicar la paraula terro-risme exigeix rigor, ja que el dretpenal, l’última ràtio de l’Estat quepot comportar la pèrdua de la lli-bertat individual, ha de ser modu-lat, de manera que les interpreta-cions obertes del terrorisme po-drien portar-nos a considerar quetot és terrorisme. Aquestes con-ductes, al meu parer, no sónconstitutives del delicte de terro-risme.

La reforma de l’any 2015 ambl’aprovació de la Llei orgànica2/2015 va possibilitar canvis enla tipificació dels delictes de ter-rorisme, amb la incorporació delsarticles 573 i 577. Aquesta refor-ma es va realitzar sota les cir-cumstàncies del fenomen giha-dista, que apareixia com un ele-ment de terrorisme global en-front del qual els estats havien dedonar respostes eficaces atesa lagravetat dels fets.

Ara bé, aquesta expansió delconcepte de terrorisme a con-ductes que pretenen subvertirl’ordenament constitucional, oles de rebel·lió, sedició o desor-dres públics, exigeix que es co-metin per organitzacions terroris-tes o persones que les realitzenindividualment emparant-seen organitzacions terroristes, mo-tiu pel qual considero que, enaquest moment, catalogar elsCDR com a organització o grupterrorista no és apropiat, pel fetd’apartar-se dels condiciona-ments que s’han d’exigir a una or-ganització per ser definida com aterrorista.

Les organitzacions terroristesincorporen com a principi nuclearla lluita armada, l’acció directacontra l’Estat i els seus represen-tants i el càstig de la població civilper produir terror i també dolor.Afortunadament no estem da-vant aquests supòsits i esperoque no es donin mai. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Calma, sisplau!

Un manifestant, en un dels actes de suport a la integrant dels CDRdetinguda aquesta setmana ■ ENRIC FONTCUBERTA / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La interpretació obertadel terrorisme podriaportar-nos a considerarque tot és terrorisme

Tomàs GilProfessor de dret constitucional a la UAB

El president del Partit Po-pular Català (PPC), Xa-vier García Albiol, va asse-gurar ahir que la seva for-mació podria querellar-secontra el president delParlament, Roger Tor-rent, si finalment la cam-bra catalana es querella

contra el jutge del SupremPablo Llarena, a qui acu-sen de prevaricació.

Abans-d’ahir la majoriaindependentista de la me-sa, amb el suport dels co-muns, va acordar presen-tar l’esmentada querella,malgrat les reticènciesdels lletrats de la cambra.Els grups del PSC, Cs i PPja alertaven que la querella

podria implicar un delictede malversació de fons pú-blics. La mesa qüestiona ladecisió del jutge de no ex-carcerar Jordi Sànchezperquè pogués participaren el ple de la seva investi-dura que havia de cele-brar-se divendres passat.“No ho consentirem”, vaassegurar Albiol, desprésde presidir una reunió de

treball amb regidors delpartit a Santa Coloma deGramenet, i va afegir:“Plantejarem tota menad’accions, des d’una que-rella a una denúncia d’unaltre format.” Albiol tam-bé va titllar de “tontosútils” de l’independentis-me CCOO i la UGT per ladecisió de participar en lamanifestació d’avui. ■

El PPC amenaça de denunciarTorrent per la querella al jutgeRedaccióBARCELONA

Xavier García Albiol en una roda de premsa recent a la seudel Partit Popular Català ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 201816 | Nacional |

Formar govern amb ur-gència per expulsar el 155i recuperar les institu-cions. ERC va organitzarun gran acte ahir per cele-brar el 14 d’abril, dia de laproclamació de la Repúbli-ca Catalana i aniversaridel partit, i per mostrarunitat al voltant d’unaidea: evitar unes noveseleccions. Oriol Junque-ras, en una carta des de lapresó d’Estremera escritadivendres, va intervenirper fer una crida tant peral consum propi com exte-rior a formar govern perno “regalar” la victòria

electoral del 21-D al 155.El nou home fort del

partit, Pere Aragonès, vainsistir en la mateixa idea:“Ara és l’hora de la consti-tució de nou d’un governde la Generalitat que re-presenti la majoria demo-cràtica per expulsar el 155d’una vegada i recuperarles institucions.”

I el portaveu al Congrés,Joan Tardà, ho va remataramb un eloqüent símil ex-cursionista: “No volem no-ves eleccions. Som al peude la República efectiva, alpeu de la muntanya. Aranomés hem de decidirquin és el corriol, el camí através del qual com abansmillor fem el cim. No vo-

lem un camí estret, volemun camí ample, perquè hivolem cabre molts.”

Davant de més d’un mi-ler de persones a les Cot-

xeres de Sants, amb unaprimera fila ocupada perllaços grocs per recordarels presos polítics i exi-liats, la nova portaveu de

la formació, Marta Vilalta,va llegir la missiva de Jun-queras: “Cada pas queens desconnecta de la cen-tralitat és un pas enrere, iho és, un pas enrere, impe-dir la formació del go-vern.”

Els republicans es con-juraven per combatre elmalestar per la suspensió,per part del president delParlament, Roger Tor-rent, del ple d’investidurade Carles Puigdemont el30 de gener. “Per aconse-guir la República estemdisposats a jugar-nos-hotot, per guanyar la lliber-tat, però no una llibertatque duri unes hores o unsdies, la llibertat definitiva.

Encara que costin sacrifi-cis personals i electorals”,va advertir Torrent, queva negar que es pugui dub-tar del compromís del par-tit amb la República quanel president és a la presó ila secretària general, al’exili.

Precisament, MartaRovira va fer acte de pre-sència per mitjà d’un vídeoenregistrat a Suïssa enquè va reclamar unitat:“Durant 87 anys aquestpartit ha fet pinya i s’hamantingut sencer, digne iferm amb els ideals de lajustícia social i el republi-canisme. Avui continuemdrets perquè aquests sónels valors i els ideals queens mouen.”

El partit es va mostrarcompacte en un dels mo-ments més difícils de la se-va història. Tardà va cele-brar tenir “planter” de no-ves cares, però també vareivindicar la tasca de diri-gents d’altres fornades,com ara Ernest Benach,Joan Manuel Tresserras iJoan Puigcercós, i va feruna apel·lació directa aJosep-Lluís Carod-Rovira:“Carod, vine, et necessi-tem també!”

Entre el públic hi haviaconvidats d’altres forma-cions independentistes,tant catalanes com bas-ques, així com la parella iels fills de Junqueras, quevan rebre un aplaudimentemotiu. No hi van faltar lesintervencions de GabrielRufián, que va denunciarque “el terrorisme és unCIE i no un CDR, una con-certina en una tanca aCeuta i Melilla i no una ur-na”, i d’Alfred Bosch, elcandidat republicà en leseleccions municipals del’any vinent a Barcelona,la “capital de la imminentRepública Catalana”. L’es-criptor i africanista va ver-sionar el premi Nobel de li-teratura nigerià Wole So-yinka: “Un tigre no té ne-cessitat de proclamar laseva tigritud. ERC no ténecessitat de proclamar elseu republicanisme, hoportem a l’ADN. Esquerra,republicana, Catalunya,què és el que no s’en-tén?” ■

a Junqueras adverteix per carta que no acordar un executiu és “un pas enrere” que “regala” el 21-D al155 a Torrent garanteix el compromís del partit amb la República: “Estem disposats a jugar-nos-ho tot”

Emili BellaBARCELONA

ERC es conjura per formargovern i evitar nous comicis

“És urgentrecuperartotes les nostresinstitucions”

Pere AragonèsSECRETARI GENERAL ADJUNT D’ERC

ERC va celebrar ahir a les Cotxeres de Sants l’aniversari de la República i la fundació del partit ■ MARC PUIG

“ERC no técap necessitatde proclamar el seurepublicanisme,ho portem a l’ADN”Alfred BoschLÍDER D’ERC A BARCELONA

“Si no superemaquesta situacióhaurem convertitla victòria del 21-Den un regal al 155”Oriol JunquerasPRESIDENT D’ERC

“No volem noveseleccions. Som al peude la Repúblicaefectiva, al peude la muntanya”Joan TardàPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Durant aquests 87anys aquest partits’ha mantingut fermamb els idealsdel republicanisme”Marta RoviraSECRETÀRIA GENERAL D’ERC

El líder de Junts per Catalu-nya i 130è president de la Ge-neralitat, Carles Puigdemont,exiliat a Berlín, va defensarahir que “la millor garantiaper aconseguir la RepúblicaEspanyola és donar suport ala República Catalana”. Enuna piulada a Twitter ambmotiu del 87è aniversari de laproclamació de la Repúblicade 1931, Puigdemont va asse-

“Qui pot dubtardel compromís d’ERCquan tenim el presidenta la presó i la secretàriageneral a l’exili?”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

nyalar que, segons el Centred’Estudis d’Opinió (CEO), el77,9% dels catalans suspe-nen la monarquia. I ho va con-traposar amb el fet que no hiha dades sobre l’opinió delsespanyols perquè no se’lspregunta sobre la qüestió desdel 2015. “Preguntar, qüestio-nar o votar són ara actes deterrorisme, rebel·lió i sedició”,va lamentar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Apel·lació als republicans espanyols

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 17

Zicla es va fundar l’any2005. Aleshores ja vanvisualitzar el potencialde la reutilització delresidu?El sector de la construc-ció havia crescut molt iens limitàvem a emma-gatzemar els residus.Vam visualitzar un nínxolde mercat en la reutilit-zació dels residus. Però,a part de les possibilitatscomercials, hi havia tam-bé una consciència per-sonal de la importànciad’utilitzar els residuscom a nous materials.Vostè diu que veu el re-sidu com una oportuni-tat de canvi.Sí, perquè a partir de re-

sidus, nosaltres desenvo-lupem projectes i creemproductes que contri-bueixen a un creixementempresarial eficient isostenible.L’empresa assessora al-tres empreses i admi-nistracions sobre compoden reutilitzar elsseus residus?Sí, per exemple col·labo-rem molt amb l’Agenciade Residus de Catalunya,amb qui estudiem comtancar el cicle dels mate-rials usats. Els residus,mitjançant uns tracta-ments determinats, po-den ser matèries secun-dàries que el mercat potacceptar per qualitat i

per preu, fet molt impor-tant, ja que no es tracta-va d’un tema de volunta-risme sinó que també hiha una oportunitat denegoci.Es pot dir que l’empre-sa és precursora en elconcepte de l’economiacircular?És una nova visió que po-sa en valor uns materialsque abans es considera-va que era fàcil desfer-se’n. Ara es pot estudiarquins potencials tenencada material.L’acollida de les empre-ses i administracionsés bona. Com ha evolu-cionat aquesta percep-ció?

Abans s’estava molt con-centrat en la minimitza-ció de residus fins que esva veure que el millor re-sidu és aquell que nos’arriba a generar. O elque es pot reutilitzar. Haestat un camí llarg.Zicla s’ha especialitaten peces per a ciutat?Sí, fem productes per a

la ciutat, com separadorsde carrils bici o pecesper a l’accessibilitat deles parades de bus. Bus-quem solucions que si-guin fàcilment implanta-bles i que no comprome-tin l’espai de manera per-manent.En aquest camí han es-tat acompanyats pels

assessors de BBVA?Sí, hem comptat ambells des de l’inici i, la veri-tat és que ens ajudat entot. En concret, quanhem volgut desenvoluparun producte, ens hanaconsellat sobre comaconseguir una línia ICO.Estem satisfets de la re-lació d’aquests anys. ■

“Els residus poden tenirnova vida a la ciutat”a Treballen per convertir els residus que generen les nostres ciutatsen nous materials, nous productes i també nous projectes per a laindústria i per a les mateixes ciutats. Entre els seus productes destaquenseparadors de carrils bici i peces d’accessibilitat per a parades de bus

Alfredo Balmaceda. Cofundador de Zicla

BBVA amb els projectes empresarials catalans

Alfredo Balmaceda, al fons, dret, amb el seu equip de l’empresa Zicla ■ JOSEP LOSADA

De cop, elsgrans diaris ialtres mitjansde comunica-ció de referèn-cia a Alemanyavan fer untomb radicalen la seva per-cepció del pro-

cés independentista. De la de-fensa de la “causa Carles Puig-demont” per part dels grans co-lumnistes del país –com ara Ja-kob Augstein, al setmanari polí-tic Der Spiegel, i HeribertPrantl, al prestigiós diari Süd-deutsche Zeitung– es va passara les columnes en sentit contra-ri, un article de “denúncia” delprocés escrit per Javier Cercas iuna entrevista amb SorayaSáenz de Santamaría. Com sitothom volgués advertir l’opiniópública alemanya que no es dei-xés “enlluernar” pel procés.

El mateix Süddeutsche Zei-

tung va publicar un article delnovel·lista Cercas en què de-nunciava l’actuació dels lídersindependentistes, a qui atri-bueix “un cop d’estat”, fins i totencara que no anés acompa-nyat de violència. El rerefonsd’aquest cop d’estat era, segonsl’escriptor, amagar les acusa-cions de corrupció sorgides enels darrers anys contra repre-sentants de la “dreta nacionalis-ta” catalana.

Sáenz de Santamaría, per laseva banda, va concentrar-se adestacar les “bones relacions”bilaterals entre Berlín i Madrid,al diari conservador Frankfur-ter Allgemeine Zeitung. L’entre-vista succeïa a l’enrenou causatper les declaracions de la minis-tra de Justícia Katarina Barley,en què qualificava de “molt cor-recta” la decisió de l’Audiènciade Schleswig-Holstein de des-cartar l’acusació de rebel·liócontra Puigdemont. La qüestió

va aixecar polseguera, fins i totdesprés que un portaveu de Jus-tícia qualifiqués les paraules dela ministra de “no autoritza-des”. Enmig de la mala maror, ala vicepresidenta de MarianoRajoy, li va correspondre la tas-ca de donar al lector alemany la“versió oficial” d’harmonia bila-teral. Hi ha un munt d’exem-

ples aquests dies de com s’ha gi-rat la truita. Tot apunta a una“ofensiva mediàtica” llançadades de Madrid per contrarestarles opinions favorables a Puig-demont. Molt destacables sónels articles publicats pel setma-nari Die Zeit, del periodista Ul-rich Ladurner, en què advertiaque Alemanya podria caure en

un “conflicte explosiu” i qualifi-cava el projecte polític de Puig-demont de “diametralmentoposat” al de la Unió Europea(UE). Puigdemont és un “frac-turador nacionalista”, segonsLadurner.

Òbviament és impossible de-limitar quines d’aquestes co-lumnes han estat “dictades” o“forçades” des de Madrid. For-ma part de la bona pràctica pe-riodística que diaris que s’ha-vien decantat espontàniamentper Puigdemont vulguin pre-sentar també l’altra cara dela moneda o contrastar opi-nions.

L’Audiència de Schleswig-Holstein no ha dit encara l’últi-ma paraula sobre el cas Puigde-mont. Espera el nou escrit que lipresenti la fiscalia del land, re-elaborat després de la trobadaamb els col·legues espanyols a laHaia. De com sigui aquesta no-va petició, amb o sense càrrecde rebel·lió, i de quina sigui laresposta dels jutges, a més de lade l’àmbit polític, dependrà lasentència final, també, respectea la separació de poders, políticsi judicials, tant a l’Estat espa-nyol com a l’Alemanya. L’estatde dret continua a examen, enaquesta pugna a l’entorn de la“causa Puigdemont”. ■

ONADA · La “maquinària” comunicativa espanyola s’expandeix per convèncer els alemanys de lesmaldats de Puigdemont REACCIÓ · Els mitjans avalen la llibertat però escolten ara l’unionisme

Alemanya, “envaïda”

Manifestació a favor de Puigdemont a la porta de Brandenburg ■ REUTER

GemmaC. Serra

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Berlín