bourdieu5 l'art per l'art

32
Com funciona el Camp literari Formació, limitacions i característiques Des de la Revolució de 1848 fins a final del s. XIX)

Upload: universitat-rovira-i-virgili

Post on 28-Jan-2018

106 views

Category:

Education


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Bourdieu5 L'art per l'art

Com funciona

el Camp literari

Formació, limitacions i característiques

Des de la Revolució de 1848 fins a final del s. XIX)

Page 2: Bourdieu5 L'art per l'art

La “RUPTURA AMB EL

BURGÈS”

El CAMP LITERARI es constitueix en oposició a un mon burgès que manifesta d’una manera oberta la seva pretensió de controlar-ho tot (fins i tot els instruments de legitimació en el camp de l’art i la literatura) (p.

95)

Page 3: Bourdieu5 L'art per l'art

Es crea un món a part de

La burgesia sense gust ni cultura

La Cort (que atorga prestigi a les obres més banals, sense exigència estètica, que exalça la premsa)

El materialisme vulgar dels nous amos de l’economia

El servilisme cortesà de bona part d’escriptors i artistes

Page 4: Bourdieu5 L'art per l'art

Conjuntura política

Fracàs de les revolucions europees de 1848 (antiabsolutistes, democràtiques, apareix el moviment obrer)

Desolació del Segon Imperi (França)

Societat industrial anglesa i època VICTORIANA

Liberalisme espanyol: progressistes i moderats. El carlisme.

Final de les eufòries i les il.lusions

Page 5: Bourdieu5 L'art per l'art

Flaubert: això s’ha acabat, és l’hora

de tancar-se a treballar, reclosos

en la pròpia obra, com els talps

neix l’art independent, l’art PUR

Page 6: Bourdieu5 L'art per l'art

Però aquesta ruptura no

hauria tingut

conseqüències si s’hagués

tractat d’un gest individual,

esporàdic

Baudelaire

Page 7: Bourdieu5 L'art per l'art

2ª meitat del s. XIX

Els qui intenten afermar-se en el món de l’art

Els qui pretenen aconseguir-hi posicions dominants

Se senten obligats a manifestar la seva independència dels poders externs

polítics

econòmics

Page 8: Bourdieu5 L'art per l'art

S’imposen com pràctiques i

conductes legítimes

La indiferència respecte de

Poders

Honors (fins i tot l’Acadèmia o el Premi Nobel)

L’allunyament dels poderosos i els seus valors

Aquests rebuigs seran compresos, respectats i recompensats a l’interior del Camp Literari

Page 9: Bourdieu5 L'art per l'art

Una sèrie d’artistes se senten

empesos a fer una obra que se

situa als antípodes del que dicten

els poders del mercat

Page 10: Bourdieu5 L'art per l'art

Flaubert 1857

Baudelaire

Ocupen una situació similar en el camp

Aprofiten de manera diferent els seus contactes socials durant el judici

Flaubert fa valdre l’honorabilitat burgesa del seu llinatge

Baudelaire, sense el suport de la seva família, encarna l’avantguarda extrema (pp.

104-105)

Page 11: Bourdieu5 L'art per l'art

Però Baudelaire es deslliga de la

Bohèmia realista (marginal)

A través del simbolisme de la seva aparença física:

L’elegància del dandi

S’enfronta a l’aspecte malgirbat i astrós dels seus “companys” de la bohèmia

Page 12: Bourdieu5 L'art per l'art

Charles Baudelaire diu:

Hi ha alguna cosa en un premi oficial que fa violència a l’home i a la humanitat i ofèn el pudor i la virtut

[…]

pel que fa als escriptors, el seu premi consisteix en l’estimació dels seus iguals i en la caixa de les llibreries

Page 13: Bourdieu5 L'art per l'art

Salvador Espriu 1982

Renuncia a honors i prebendes que li ofereixen:

Molt més tard en el temps,

Page 14: Bourdieu5 L'art per l'art

Baudelaire tria una editorial petita per

publicar “Les fleurs du mal”

El seu gest institueix la ruptura entre l’edició

Popular

D’avantguarda

Contribueix que sorgeixi

Un camp dels editors homòleg al

dels escriptors

Una relació estructural entre un editor i un autor de combat

Page 15: Bourdieu5 L'art per l'art

Baudelaire obre el camí a una

nova crítica

Denuncia la incompetència d’una crítica que pretén mesurar l’obra particular amb criteris universals

Desposseeix al crític del poder de jutge que li ha conferit l’Acadèmia:

El crític es dedica a fer paràfrasis de l’obra

El crític només informa del “contingut”

És el creador el qui aporta els criteris de la persepció de la seva obra

Page 16: Bourdieu5 L'art per l'art

Segons Bourdieu, la Història Literària ens

dóna una visió esbiaixada de la

literatura

Ens dóna la nòmina dels escriptors que s’han imposat en el camp literari en una època

Ignora els autors enfront dels quals s’han construït

I el com i el perquè de les seves lluites per imposar-se als seus rivals

Dóna per bona la sanció i ofereix una versió deformada del que ha passat

Page 17: Bourdieu5 L'art per l'art

A partir de 1840, conviuen:

Art burgès

Art social

Art per l’art

Page 18: Bourdieu5 L'art per l'art

A l’Anglaterra victoriana

Revolució industrial i social

Conviuen escriptors burgesos (valors victorians), realistes (compromesos) i esteticistes

Charles Dickens A. Conan Doyle

Emily, Charlotte i Anne Brontë

Lewis Carroll Bram Stoker

H.G. Wells R. Louis Stevenson

Hilda Doolittle etc.

Oscar Wilde

Page 19: Bourdieu5 L'art per l'art

L’art burgès

La major part dels seus conreadors són dramaturgs vinculats a les classes dominants

Per procedència social

Per costums i estil de vida

Els proporciona

Beneficis materials

Beneficis simbòlics: consagració burgesa, accés a l’Acadèmia

Page 20: Bourdieu5 L'art per l'art

L’art burgès

Canta les excel.lències de

La bona administració del patrimoni

El matrimoni

La bona col.locació dels fills

Page 21: Bourdieu5 L'art per l'art

Franz Liszt Fantasising at the Piano (1840) in a Parisian salon on a grand piano made by Conrad Graf

Page 22: Bourdieu5 L'art per l'art
Page 23: Bourdieu5 L'art per l'art

L’art social

Rebutja l’art “egoista” dels partidaris de l’art per l’art

Exigeix que la literatura acompleixi una funció

Social

Política

A partir de 1840: manifestos fourieristes, saintsimonians, etc., propugnen l’art social

Cenacles de la bohèmia: cafès

Page 24: Bourdieu5 L'art per l'art

L’art social

Els seus defensors formen grups oberts de gent jove Escriptors, periodistes, pintors, estudiants

Ambient d’exaltació intel.lectual oposat a l’atmosfera reservada i exclusiva dels salons

Pel lloc de procedència social i econòmica dels autors: Sense influències ni capital

Page 25: Bourdieu5 L'art per l'art
Page 26: Bourdieu5 L'art per l'art

L’art per l’art

Trenca amb el conformisme moral de l’art burgès

Sense caure en la complaença de l’art realista i social quan exalça “la virtut superior dels oprimits”

És una posició per construir

No té un equivalent en el camp del poder

Page 27: Bourdieu5 L'art per l'art

L’art per l’art

S’ha d’inventar la figura de l’escriptor-artista modern Professional

Que treballa a jornada completa

Dedicat a la seva cativitat de manera exclusiva

Indiferent a les exigències de la política i de la moral

No reconeix altra jurisdicció que la norma específica del seu art

Page 28: Bourdieu5 L'art per l'art

L’art per l’art

En contra de L’art útil L’art social

Rebutgen la vida burgesa Però no accepten les servituds de la

indústria literària i el periodisme Ni posar-se al servei d’una causa, per

noble o generosa que sigui

consignes: investigació, treball, rebuig de la transgressió fàcil

Page 29: Bourdieu5 L'art per l'art

Al CENTRE hi ha

el PODER

Distribució del poder a la societat

A la Perifèria/marges, trobem elsmarginats

Page 30: Bourdieu5 L'art per l'art

L’Art burgès és al costat del

PODER

Relació entre el camp artístic i la societat

L’Art social es mou pels marges

Page 31: Bourdieu5 L'art per l'art

ART PER L’ARTAVANTGUARDES

ART SOCIALART

COMPROMÈS

PODER

ART BURGÈS

Page 32: Bourdieu5 L'art per l'art

ART COMPROMÈS

CIRC MEDIÀTIC BEST SELLERS I

PRODUCTES DE CONSUM

PODER

PROPOSTES ELITISTESO MINORITÀRIES

ART OFICIAL