buscant una resposta
TRANSCRIPT
-
IES Ramon Muntaner Treball de Recerca. rea de Geografia i Histria
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
1
...I recordarem sempre
Que el pitjor s oblidar
Laxn Busto
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
2
Al meu avi Carlos i a la meva tia Teresa,
En memria del seu oncle Pere Vias
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
3
NDEX
1. Introducci 7
1.1. Elecci del tema 7
1.2. Definici de lobjecte destudi 8
1.3. Objectius 8
1.4. Metodologia de treball 9
2. El llenguatge cinematogrfic 10
2.1. El llenguatge de les imatges en moviment 10
2.2. La composici 10
2.3. La profunditat de camp 10
2.4. Lenquadrament 10
2.5. Els plans 11
2.5.1. Segons la distncia o escala 11
2.5.1.1. Plans descriptius 11
2.5.1.2. Plans narratius 11
2.5.1.3. Plans expressius 13
2.5.2. Segons el moviment 14
2.5.3. Segons langle el nivell i lalada 14
2.6. El gui 15
2.6.1. El gui literari 15
2.6.2. El gui tcnic 15
2.6.3. Storyboard 15
2.7. El muntatge 16
2.7.1. Tipus de muntatge 16
2.7.2. Transicions 16
2.7.3. Duraci del pla i el ritme 17
2.8. La banda sonora 17
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
4
3. Gneres cinematogrfics 18
3.1. Classificaci 18
3.2. Gneres de no ficci 19
3.2.1. El documental 19
3.2.2. El reportatge periodstic 19
4. Informaci sobre el tema escollit per al documental 20
4.1. Fonts orals 20
4.1.1. Carles Gazapo 20
4.1.2. Maria Teresa Gazapo 22
4.1.3. Enric Pujol 23
4.1.4. Erika Serna 24
4.1.5. Lola Pacreu 24
4.1.6. Queralt Sol 25
4.1.7. Joan Pinyol 26
4.1.8. Oriol Dueas 27
4.2. Organismes oficials 28
4.2.1. Memorial Democrtic 28
4.2.2. Arxiu Comarcal de lAlt Empord 28
4.2.3. Ajuntament de Garriguella 29
4.2.4. Arxiu municipal de Figueres 30
4.2.5. Arxiu histric de Lleida 30
4.2.6. Generalitat de Catalunya:
Direcci General dAtenci Ciutadana 31
4.2.7. Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya
Centre penitenciari de Ponent 31
4.2.8. Archivo militar de Guadalajara 32
4.2.9. Centro documental de la Memoria Histrica 32
4.2.10. Archivo militar de vila 33
4.2.11. Archivo militar de Barcelona tribunal tercero 33
4.2.12. Generalitat de Catalunya:
Servei dAtenci a les persones represaliades 34
4.2.13. Ministeri de Justcia 34
4.2.14. Registre Civil de Lleida 36
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
5
5. Elaboraci del gui 37
5.1. Lestructura 37
5.2. El gui literari 37
5.3. El gui tcnic 43
6. La filmaci 50
7. Conclusions 52
8. Fonts i bibliografia 56
9. Annexos 58
9.1. Annex 1. Contactes amb Queralt Sol 59
9.2. Annex 2. Contactes amb Joan Pinyol 65
9.3. Annex 3. Contactes amb Oriol Dueas 70
9.4. Annex 4. Contactes amb la Universitat de Lleida.
Servei dHistria i Documentaci (Memorial Democrtic) 74
9.5. Annex 5. Documents Arxiu Comarcal Alt Empord 80
9.6. Annex 6 Documents Ajuntament de Garriguella 85
9.7. Annex 7. Documents Arxiu Municipal de Figueres 87
9.8. Annex 8. Contactes i documents Arxiu Histric de Lleida 89
9.9. Annex 9. Contactes Gencat: Direcci Gral Atenci Ciutadana 95
9.10. Annex 10. Contactes amb el Departament de Justcia.
Centre Penitenciari de Ponent 99
9.11. Annex 11. Contactes amb lArxiu Militar de Guadalajara 103
9.12. Annex 12. Contactes amb el Centro Documental
de la Memoria Histrica de Salamanca 106
9.13. Annex 13. Contactes i documents de lArxiu Militar dvila 111
9.14. Annex 14. Contactes amb lArxiu Militar Tribunal
Tercero de Barcelona 114
9.15. Annex 15. Contactes amb Gencat:
Servei dAtenci a les persones represaliades 124
9.16. Annex 16. Contactes amb el Ministeri de Justcia 126
9.17. Annex 17. Contactes i documents Registre Civil Lleida 135
9.18. Annex 18. Declaraci de reparaci i reconeixement 141
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
6
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
7
1. Introducci
1.1. Lelecci del tema
En el moment de decidir quin havia de ser el tema del meu treball de recerca,
lopci que em va semblar ms atractiva va ser lelaboraci dun video. Els
motius eren diversos. El principal, els meus interessos personals, ja que en
aquell moment tenia la intenci de fer un grau sobre mitjans audiovisuals, pel
que em va semblar que era una bona forma dintroduir-me en aquest mn. Fer
un video era una manera diferent de presentar un tema. Les opcions que em
plantejava eren diverses, per duna manera o una altra estaven relacionades
amb el paisatge i el medi natural de lAlt Empord. Malgrat aix, durant una
conversa familiar i de manera totalment fortuta, va sorgir un tema que no
mhavia plantejat i que em va cridar de seguida latenci. Va ser un comentari
del meu avi sobre un parent que havia desaparegut durant la Guerra Civil. El
comentari podria haver estat totalment intranscendent per en fer una simple
cerca a la web del Memorial Democrtic vaig localitzar-lo. Em va sorprendre
que desprs de ms de setanta anys amb un simple clic hagus pogut trobar
el rastre daquesta persona.
Llavors, en el moment de fer la tria entre el reportatge sobre algun aspecte
relacionat amb el paisatge i el medi natural de lAlt Empord o un treball de
temtica ms social, enfocat a la recerca sobre el meu parent, vaig decidir
aprofitar una part de cadascuna de les opcions que tenia. Continuaria amb la
presentaci de la informaci en format audiovisual per la recerca se centraria
en la figura del meu parent, Pere Vias.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
8
1.2. Definici de lobjecte destudi
El treball que presento a continuaci s un treball dexposici. Lobjecte
destudi s:
Les circumstncies de la desaparici i la mort de Pere Vias.
El ttol que he escollit per al treball, Buscant una resposta, presenta la finalitat
que t la recerca, que no s cap altra que la de respondre a la pregunta que la
famlia sha fet al llarg de tots aquests anys.
Les caracterstiques de lobjecte destudi del meu treball han condicionat duna
manera molt clara les fonts dinformaci que he hagut de consultar per a
documentar-me.
Decideixo que el treball es basar en una recerca exclusiva sobre el meu
parent, havent vist prviament la immensa quantitat dinformaci ja existent
sobre la Guerra Civil.
1.3. Objectius
1. Presentar els conceptes bsics del llenguatge cinematogrfic.
2. Realitzar la recerca dinformaci que servir de base al documental:
2.1. Consultar les fonts orals ms properes per a establir el punt de
partida de la recerca dinformaci.
2.2. Consultar les fonts oficials i bibliogrfiques on s possible que
hi hagi informaci que corrobori i complementi la que sha
obtingut a partir de les fonts orals inicials.
2.3. Recollir i ordenar la informaci i documents obtinguts.
3. Elaborar el gui del documental.
4. Visitar personalment els principals llocs on es desenvolupa la histria
5. Filmar, muntar i editar les imatges.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
9
1.4. Metodologia de treball
Per tal dassolir els objectius que acabo de presentar, he seguit la segent
metodologia de treball:
En primer lloc, trobem un marc teric en qu intento fer la descripci dels
conceptes bsics del llenguatge cinematogrfic per orientar el treball de camp
posterior. En aquest bloc tamb he definit els gneres cinematogrfics. Aquesta
informaci correspon als apartats 2 i 3 del treball. El mtode de treball utilitzat
ha estat bsicament la recerca bibliogrfica.
A continuaci hi trobem la part corresponent al treball de camp, la qual podem
dividir en tres fases diferenciades. Una primera que correspon a lobtenci
dinformaci que es troba recollida a lapartat 4. Els recursos utilitzats han estat
sobretot entrevistes, contactes mitjanant correus electrnics i visites a
organismes com biblioteques, arxius... Respecte a aix, vull remarcar la
importncia dels annexos del treball, que recullen els contactes que he anat
mantenint amb els diferents organismes i persones a qui he demanat
informaci. En molts casos, els trmits han estat molt lents i aix ha fet que fins
al darrer moment no hagi obtingut tota la documentaci que em calia i que, en
el moment de donar per acabat el treball, encara no hagi rebut un dels
documents sollicitats. La segona fase del meu treball de camp ha consistit a
crear finalment el documental que aplega tot el que he anat recollint
anteriorment. Aquesta part es correspon amb els apartats 5 i 6, i s la part que
posa en prctica i resumeix tot el que sha fet fins al moment.
La filmaci presenta els escenaris on es desenvolupa la histria que presento,
comenant a la localitat natal, Garriguella, i acabant al lloc on finalment shan
localitzat les despulles, el Valle de los Cados, passant pel cementiri de Lleida.
Tots aquests llocs els he visitat durant el meu treball, tal i com queda indicat a
lapartat 6. Tamb sha realitzat la filmaci de les intervencions dalgunes de les
persones que han proporcionat informaci sobre el tema.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
10
2. El llenguatge cinematogrfic
2.1. El llenguatge de les imatges en moviment
El cinema s un sistema de comunicaci que permet reflectir la realitat de
manera molt convincent i seductora. Lavantatge del llenguatge cinematogrfic
respecte del llenguatge escrit o de loral s que utilitza molts ms elements i li
permet arribar a lespectador a travs de la imatge, el moviment, la paraula i
altres efectes complementaris.
2.2. La composici
La composici s la planificaci de tots el elements que han destar presents a
la presa de la imatge. Per tant, cal que tinguem en compte com collocarem tots
aquests elements i per aix cal basar-se en pautes com lequilibri adequat de
les masses, la illuminaci, els colors o latenci visual en els punts dinters.
2.3. La profunditat de camp
Anomenem profunditat de camp lespai que abraa des del primer element que
es veu fins al fons de la imatge.
2.4. Lenquadrament
Lenquadrament defineix el fragment despai duna imatge, determinant aix la
distncia a qu es troba lespectador de lescena.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
11
2.5. Els plans
2.5.1. Segons la distncia o escala
2.5.1.1. Plans descriptius
Situen lespectador indicant el lloc i el moment en qu passar lacci. Trobem
el gran pla general (GPG) i el pla general (PG):
GPG: Mostra un gran paisatge, un gran escenari o una multitud. Lentorn
sempre pren ms importncia que la persona.
PG: Mostra un escenari ampli
on sincorpora la persona, que
ocupa entre una tercera i una
quarta part de la imatge.
2.5.1.2. Plans narratius
Sn aquells plans on la persona ocupa una part considerable de
lenquadrament. Sovint shi mostren les accions
que fa. Distingim els segents tipus de plans
narratius: el pla sencer (PS), el pla americ (PA) i
el pla mitj (PM).
Font: Desconeguda. lbum familiar
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
12
PS: Els lmits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus
del personatge representat al pla.
PA: Els lmits inferior i superior de
la pantalla coincideixen amb el
cap i els genolls del personatge.
Aquest enquadrament, s
genunament cinematogrfic.
Prov del western; sutilitzava per
poder enquadrar la cara i el
revlver en un mateix pla.
PM: Presenta la persona de mig cos en
amunt, tallada per la cintura. Aquest pla
t un valor expressiu i dramtic, tot i aix
encara conserva un cert valor narratiu.
Font: Desconeguda. lbum familiar
Font: Desconeguda. lbum familiar
Font: Desconeguda. lbum familiar
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
13
2.5.1.3. Plans expressius
Sn els plans ms detallats i que per tant, transmeten amb intensitat les
emocions i sentiments dels personatges. Sn el primer pla (PP) i el pla de detall
(PD).
PP: Mostra el rostre del personatge o b el rostre
i lespatlla. s important sobretot lexploraci de
la interioritat del personatge. s a dir, aquest pla
t totalment un valor expressiu.
PD: Mostra un objecte o una part dun objecte.
Font: Desconeguda. lbum familiar
Font: Desconeguda. lbum familiar
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
14
2.5.2. Segons el moviment
El moviment de la cmera durant el rodatge, fa que lenregistrament quedi ms
realista. Els moviments ms bsics de la cmera sn el trveling i la
panormica.
- Trveling: s un moviment de translaci de la cmera. La cmera
avana o retrocedeix, puja o baixa, fa moviments laterals o tamb en
cercle.
- Panormica (PAN): La cmera no es mou de lloc. Sense desplaar-se fa
girs horitzontals i verticals o en moviment oblic. Sempre mant una
distncia focal constant.
- El zoom: s una ptica de distncia focal variable. Tamb sanomena
trvelling ptic, ja que en aquest cas es desplaa lptica i no la cmera.
2.5.3. Segons langle, el nivell i lalada
s un altre recurs que ve determinat per langle de visi de leix ptic en relaci
amb lhoritzontal.
- Pla horitzontal: s aquell pla que presenta la imatge a la mateixa altura
que la visi de lespectador. No sol tenir altre valor expressiu que el de la
normalitat.
- Pla subjectiu: Es produeix quan la cmera mostra la visi dun
personatge.
- Pla contrapicat: Aquest pla saconsegueix fent una inclinaci de la
cmera cap amunt, de manera que lespectador se situ en un punt de
vista baix. Aleshores el motiu queda magnificat.
- Pla picat: s l invers del pla anterior. La cmera mira avall i lespectador
se sent situat en un punt de vista ms alt respecte de la imatge
representada. Sol denotar inferioritat, submissi o aclaparament.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
15
2.6. El gui
s loperaci prvia i indispensable duna obra definitiva. En una filmaci
cinematogrfica hi intervenen tants elements, que prviament shaur hagut de
dur a terme una planificaci. Aquesta planificaci sanomena guionitzaci.
El gui es construeix a partir de tres qestions:
- Qu es vol dir?
- Com sha de dir?
- Qu sha de mostrar per dir-ho?
2.6.1. El gui literari
s on es desenvolupa largument. Hi apareixen les situacions, les accions i els
dilegs. El gui literari sorganitza en diferents apartats anomenats escenes i
seqncies:
- Seqncia: s la unitat narrativa bsica del gui. Es realitza en un o
diversos escenaris i cont un missatge simple que forma part de la idea
global de la histria.
- Lescena: s la unitat bsica dacci del gui. Cada escena mant un
espai. Quan canvia el lloc, es produeix un canvi descena. Les escenes
sagrupen formant seqncies.
- Presa: s la unitat mnima denregistrament que descriu el moment
duna acci. Consisteix en la captura dimatges sense interrupci.
2.6.2. El gui tcnic
s una tasca duta a terme pel realitzador. El gui tcnic deixa constncia de
tots els elements del llenguatge audiovisual: el nombre de plans i escenes, els
inicis descena (actors que intervenen, decorat, atrezzo, illuminaci, vestuari..),
les indicacions dimatge i so i finalment els dilegs i els sons ambientals. El gui
tcnic acostuma a anar acompanyat del gui illustrat o storyboard.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
16
2.6.3. Storyboard
Srie de vinyetes dibuixades a m, destil cmic, on es representa
lenquadrament de cada presa.
2.7. El muntatge
Consisteix en lestabliment dun ordre i una durada per a les imatges i els sons
que intervenen en un muntatge audiovisual.
2.7.1. Tipus de muntatge
Podem apreciar diferents tipus de muntatge:
- Segons lordre cronolgic: s el muntatge ms corrent i fcil dentendre.
Cada escena predisposa lespectador per entendre la segent. Aix crea
una sensaci de continutat.
- Muntatge expressiu: s un tipus de muntatge que pretn sorprendre i fer
reflexionar lespectador, ja que les escenes sencadenen sense cap
mena de relaci en lespai ni en el temps.
2.7.2. Transicions
Les transicions solen respondre a lajustament daccions entre escenes
diferents. Sn afegides normalment durant la postproducci a les sales
defectes especials. Les transicions ms importants sn:
- Cortineta: La imatge que entra va desplaant lanterior duna banda a
laltra de la pantalla. Sovint dna idea de simultanetat.
- Fosa en negre: La imatge es va dissolent fins a arribar al negre total. Fa
lefecte de tancament, de finalitzaci.
- Obertura en negre: Seria la versi contrria de lanterior. La imatge que
parteix dun fons negre va apareixent progressivament, cada vegada
ms lluminosa. s obligada desprs duna fosa en negre.
- Encadenament o fosa encadenada: Mentre una imatge es va difuminant,
simultniament una de nova va apareixent.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
17
2.7.3. Duraci del pla i el ritme
Per aconseguir una narrativa efica, s important ladequada selecci i
encadenament dels fragments filmats. Els recursos de gesti del temps sn els
segents:
- Lellipsi: Consisteix a suprimir tot all que es creu innecessari i que es
pot intuir duna narraci. El perode oms pot ser des dun breu instant
fins a un perode de milers danys.
- El ralent o cmera lenta: Consisteix en utilitzar ms temps del real per a
una acci. Aquest recurs, accentua la fora expressiva i, per tant, ens
recrea la bellesa i remarca la importncia de les accions representades.
- El flashback: s un salt enrere en el temps.
- El flashforward: s un salt cap al futur.
Tant el flashback com el flashforward, es fan servir per explicar fets que
sallunyen del fil conductor de la histria on tenen lloc els fets. Aquests salts
sn advertits per lespectador a travs de canvis de color, desenfocament
de la imatge o per lacompanyament musical.
2.8. La banda sonora
Entenem com a banda sonora el conjunt delements sonors que formen part
duna pellcula. Vicente J. Benet considera que sol estar integrada per tres
elements fonamentals:
- La veu humana: T la funci de la transmissi dinformaci i actua com a
element de cohesi. Elements dinterpretaci com lentonaci, la
vocalitzaci, el volum, la velocitat, el to, tenen un paper molt important a
lhora de reflectir lexpressivitat i la funci dramtica.
- La msica: Crea el ritme, latmosfera i lambient que es vol comunicar.
La msica reflecteix o potencia una determinada situaci dramtica.
- Els efectes sonors: Complementen la funci que exerceix la msica a
lhora de crear un ambient determinat que acompanyi a la imatge.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
18
3. Gneres cinematogrfics
Al llarg de tota la histria del cinema shan produt moltes pellcules. No s estrany, llavors, que moltes coincideixin en bastants
factors. Aix ha fet possible la seva classificaci en diferents gneres segons la temtica.
3.1. Classificaci
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
19
Gneres cinematogrfic
s
Gneres de no ficci
Documental
Reportatge periodstic
Gneres de ficci
Western
Musical
Cinema policac, negre i thriller
Cinema daventures
Comdia i el drama
Cinema histric
Cinema de terror i de misteri
Cincia ficci
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
20
3.2. Gneres de no ficci
La prioritat daquest gnere s la de copsar els esdeveniments del nostre
entorn i transmetrels a lespectador. s a dir, parteix duna base real. La gran
diferncia amb els gneres de ficci, s que no hi apareixen actors interpretant
algun personatge en el qual lespectador pugui projectar els seus afectes. Un
aspecte molt important i imprescindible dintre daquest gnere s la presncia
de la veu narrativa, ja que ser aquest element el que guiar lespectador en el
seu recorregut per les imatges.
De fet, les primeres pellcules de la histria, fetes pels germans Lumire,
formaven part daquest gnere.
Podem distingir dos tipus de realitzacions:
3.2.1. El documental
s la realitzaci que pretn informar sobre investigacions cientfiques.
Normalment t un centre dinters, presenta les investigacions fetes, els
coneixements existents sobre aquell tema i les conclusions a qu shagi pogut
arribar.
3.2.2. El reportatge periodstic
Explica o interpreta uns fets que han estat presenciats o indagats pel
periodista. Aquesta intervenci ms directa del periodista s el que diferencia el
reportatge del documental. El valor informatiu ve donat per la completa i
variada informaci que recull, que pot fer noves aportacions al coneixement
dels fets que presenta.
El reportatge periodstic s el tipus de presentaci audiovisual que he escollit
per recollir els resultats de la recerca que he portat a terme
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
21
4. Informaci sobre el tema escollit per al documental
A continuaci he classificat totes les fonts que he consultat pel meu treball.
Aquesta part del treball noms presenta de manera classificada tota la
informaci obtinguda de cadascuna de les fonts consultades i no pas un relat
cronolgic dels fets. Ms endavant, a lapartat 5.2. (el gui literari) ja sofereix la
histria tal i com sha pogut reconstruir.
Juntament amb cada font sindica el nmero dannex que correspon als
documents que el complementen (correus electrnics, documents oficials, etc.).
Tanmateix, i referint-me concretament a les fonts orals, nhi ha que no
presenten annex ja que es van dur a terme per contacte directe.
Magradaria remarcar la importncia daquests documents esmentats, ja que
han format, sin la part ms rellevant del treball, s una part molt considerable.
4.1. Fonts orals
4.1.1. Carles Gazapo (nebot de Pere Vias)
Anna Lloret enviuda a Garriguella. Desprs
d'enviudar es trasllada a Figueres amb dos dels
seus fills: Dolors i Pere. Es van installar en un pis
a la Plaa del Teatre (coneguda com a Plaa del
Peix). No puc precisar exactament lany en qu
sinstallen al pis de Figueres ja que a larxiu
municipal aquestes dades no hi consten. Els
primers records del meu avi sn de quan era molt
petit, ja que el meu avi s nascut del novembre de
1934 i en Pere Vias va morir el 39. Per tant, tenia
uns 4 anys. Recorda que fisicament era un noi alt, sempre ben arreglat i ben
vestit, de complexi forta, ms aviat mor. L'unic record que t s que entre els
regals que li feia com a criatura li va regalar una espcie de joc de tir al blanc
(plataforma amb uns fils i ocells, una escopeta petita de tap que quan
Font: Mireia Reynal
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
22
encertava l'ocell el tombava). De la casa on vivia recorda que al pis de baix hi
vivia un matrimoni: ell, el Sr. Morat, treballava a la farmcia Serra de la Plaa
de l'Ajuntament. (propietat de la mateixa famlia que tamb tenia la llibreria
Serra del carrer Besal). En Pere vivia al 1r pis. Lnic record que t l'avi Carlos
de la vivenda s el de les dues balconades del pis, la que donava a la faana
del teatre i la que hi havia parallela a les escales que baixen cap al carrer de la
Jonquera. A l'interior d'aquest edifici hi havia una escala que baixava
directament a aquest carrer. L'avi recorda veure passar molta gent corrent en
direcci cap a Frana fugint de la Guerra. Un ltim record infantil s el de crrer
amb un carret de fusta /joguet per la plaa mentre sonaven les sirenes que
avisaven del bombardeig i desprs que caigus una bomba a la plaa on era,
va fugir corrents per refugiar-se a les escales de pedra del campanar de
lesglsia de Sant Pere. En el moment en qu va passar aix no recorda que en
Pere continus a Figueres. La resta de records sn del que la germana, la
meva besvia Lola, havia explicat al meu avi o havia sentit en converses de
famlia. Treballava a Can Brunet, un taller de construcci. Tal i com expliquen
els historiadors Enric Pujol i Jordi Roig, Aquesta indstria metallrgica,
especialitzada en la construcci de maquinria, estigu situada a la Plaa del
Gra i desprs de la Guerra es va centrar en la venda al detall
delectrodomstics, com a distribudor oficial de la marca Philps.1. No sabem si
hi havia alguna vinculaci amb les activitats poltiques de Pere Brunet
(explicades seguidament a lapartat 4.1.3). Freqentava la Penya Alegre.
Tamb feia teatre. Va participar a les representacions de l'obra Inri fent el paper
de Judes. El meu avi no t constncia de cap altra dada de la seva vida.
L'ltima cosa que en va saber s que li van explicar que se l'havien emportat
juntament amb un grup de joves de Figueres cap a Lleida. No en sap el motiu.
Sembla que amb tren. Posteriorment va arribar un comunicat a la mare d'en
Pere dient que havia mort a Lleida de Tifus.
1 PUJOL, E.-ROIG, J: LAbans. Figueres. Recull grfic 1875-1967. Editorial efads 2009. Pg 667.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
23
4.1.2. Maria Teresa Gazapo (neboda de Pere Vias)
La meva tia via Teresa s nascuda el 1940, per
tant, desprs de la mort d'en Pere Vias. Tots els
records que t sn escassos i explicats per la
meva besvia Lola. Recorda haver sentit a dir que
li agradava molt anar amb bicicleta, i practicar
excursionisme. Aix coincidiria amb el fet de que
forms part de la Penya Alegre. Sembla que a la
seva colla hi havia el flequer de la carretera del
castell.
La Maria Teresa recorda que el seu marit li havia
explicat que el seu antic cap, el senyor Bosch (pare de l'actual perruquer Josep
de Figueres) li va dir que una persona de Figueres l'havia denunciat. Sembla
que el motiu de la denncia era que treballava en una empresa de mecnic, on
els rumors diuen que es feia algun tipus de material de guerra (en el punt
anterior ja sha fet referncia a lactivitat real de lempresa Brunet). No s una
dada segura ni provada. En aquell temps eren freqents les denncies
infundades, i denunciar un treballador duna empresa que es dedicava a la
metallrgia per un simple rumor sembla fora possible.
La meva tia coincideix amb la versi del meu avi que se'l van endur cap a
Lleida a un camp de concentraci. Sembla que un temps desprs d'endur-se'l
van notificar a la famlia que en Pere estava malalt de tifus. Aleshores la
besvia Lola i la rebesvia Anna van anar a Lleida per veure'l. Quan van
arribar-hi els van dir que ja era mort i enterrat i no van poder-hi fer res. No van
arribar a saber on era enterrat. Sembla que el neguit, la incertesa de la manca
d informaci i langoixa de no saber res del seu fill van fer que la mare, lAnna,
sans degradant dia a dia fins que va emmalaltir i finalment morir sense cap
mena de resposta.
Font: Mireia Reynal
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
24
4.1.3. Enric Pujol2
La vinculaci dEnric Pujol amb els temes histrics
relacionats amb la guerra civil sn els que em van
decidir a posar-mhi en contacte. Realitzo una
entrevista el dia 15 de Desembre del 2010. Enric
Pujol em facilita una srie de dades rellevants que
em serviran per a ms endavant. En primer lloc
parla de lempresa on sembla que va treballar
Pere Vias, la Philips. El propietari de lempresa
delectrodomstics fou Pere Brunet, regidor
municipal daquella poca. Va promoure el
projecte de LEscola del treball juntament amb
Alexandre Deulofeu (un bon amic seu que en aquells moments era lalcalde).
Suggereix que comprovi si a part de la relaci laboral que hi havia entre Pere
Brunet i Pere Vias fos possible que exists algun tipus de vincle amb els actes
poltics de Pere Brunet que haguessin pogut influir en la seva detenci o si hi
havia hagut algun tipus de contacte amb organitzacions sindicals.
A continuaci demano informaci sobre el grup de teatre del qual formava part,
aix com de lassociaci Pea Alegre, les possibles vies on puc cercar
informaci sobre la seva detenci, el seu trasllat a Lleida i del Valle de los
Cados.
Finalment proposa algunes vies dinvestigaci:
- Erika Serna (Arxiu Comarcal de lAlt Empord). Recomana que em posi
en contacte amb ella per dos motius; per una banda, perqu ella
personalment ha realitzat estudis sobre temes relacionats amb el meu
treball i per laltra perqu a larxiu s possible que hi hagi documents on
pugui trobar informaci sobre aquesta persona. A lapartat segent hi
consta la informaci sobre aquesta font.
2 Enric Pujol i Casademont ( Figueres 1960) Doctor en histria per la Universitat Autnoma de Barcelona
(UAB) s autor d El descrdit de la histria (1993), de Ferran Soldevila i els fonaments de la
historiografia catalana contempornia (1995) i dHistria i reconstrucci nacional (2003). Ha dirigit els
volums Lexili catal de 1936-39 (2003 i 2006), Histria, memria i identitat (2006) i El somni republic
(1900-1936)(2009). Junt amb Felip Sol ha publicat Exilis (2007). Ha realitzat, amb Jaume Santal, el
projecte museolgic i museogrfic del Museu de lExili de la Jonquera(2002-2007) i ha estat director de
la Casa de la Generalitat a Perpiny (2004-2005).
Font: http://picasaweb.google.com
http://picasaweb.google.com/
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
25
- Publicaci Teatre a Figueres publicat per lAjuntament de la ciutat on es
podria trobar informaci relacionada amb el grup de teatre. La consulto a
lArxiu comarcal per no hi consta cap referncia.
4.1.4. Erika Serna
Erika Serna s lencarregada de larxiu
Comarcal de lAlt Empord. s qui morienta
durant la meva recerca en aquest arxiu.
Mexplica la possible relaci que hi pot haver
entre que Pere Vias figuri al Memorial
Democrtic com a enterrat a Lleida i a la
vegada al Valle de los Cados. s el tema
relacionat amb el trasllat de restes de Lleida
a Madrid que posteriorment em va ser
corroborat pel Memorial Democrtic.
4.1.5. Lola Pacreu
Fou una vena de Pere Vias quan
aquest ja vivia a Figueres i per tant un
possible testimoni del que va succeir.
Lola Pacreu t actualment 106 anys.
Resideix a lAsil Vilallonga de la
carretera de Roses on li faig lentrevista.
La cuidadora de la residncia em facilita
la comunicaci amb la Lola, aix com
altres avis que es troben a la sala on
tenim la conversa. Per malgrat el bon estat fsic i mental en qu es troba per
ledat que t, no s capa de recordar certes coses del passat; entre elles el
seu ve Pere. Per tant, no aconsegueixo cap informaci daquest possible
testimoni.
Font: Alberaviva.cat
Font: Mireia Reynal
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
26
4.1.6. Queralt Sol3
s lautora dEls Morts Clandestins, un llibre sobre
les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya
i on vaig identificar tamb el meu parent. El llibre
mha estat de gran ajuda ja que hi apareixien molts
dels temes relacionats directament amb el meu
treball: Les fosses comunes, inhumaci en
cementiris, el trasllat de restes al Valle de los
Cados, fosses dhospital militars,..
Ja que es tracta duna persona experta en el tema que estic tractant, decideixo
posar-mhi en contacte per a demanar-li si s possible que morienti en aquest
aspecte4. Queralt Sol em respon que faci una recerca exhaustiva sobretot dels
arxius i que em posi en contacte amb una persona amb un cas similar: Joan
Pinyol (el seu oncle-avi tamb s enterrat al Valle de los Cados i ha fet moltes
gestions per poder veure com estan les seves restes). Em facilita el seu bloc,
on ha tractat el tema.
Havent trobat un document que indica que Pere Vias va ser presoner del
Cuerpo del Ejrcito del Maestrazgo, li pregunto si em pot indicar si coneix algun
tipus de relaci entre aquest empresonament i la seva estada a Lleida. Em
respon que em posi en contacte amb Oriol Dueas.
Torno a posar-me en contacte amb ella un parell de vegades ms per
demanar-li informaci sobre les condicions de visita de la fossa comuna de
Lleida i sobre alguns dubtes que sem presenten quan aconsegueixo lacta de
defunci de Pere Vias. No he obtingut resposta.
3 Queralt Sol i Barjau (Barcelona, 1976) s doctora en Histria Contempornia i professora de la
Universitat de Barcelona. s autora dels llibres A les presons de Franco (2004) i Catalunya 1939:
lltima derrota (2006) i coautora de 30 anys deuropeisme catal, 1948-1978. Aix mateix ha participat
en diverses obres collectives centrades en la Guerra Civil i el franquisme a Catalunya.
4 Annex 1 p. 59
Font: TV3.cat
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
27
4.1.7. Joan Pinyol5
Per recomanaci de Queralt Sol em poso en
contacte amb lescriptor Joan Pinyol6. Va
descobrir el maig de 2008 a partir de la
publicaci dun article a la revista Spiens que
el seu avi, Joan Colom, havia estat vctima del
franquisme i estava enterrat al Valle de los
Cados igual que el meu parent. De fet, el seu
avi va ser enterrat a la mateixa fossa comuna
del cementiri de Lleida que posteriorment va
ser oberta per traslladar les restes a Madrid. s
una de les persones que actualment treballa
per posar al descobert molta de la informaci
sobre aquest tema que massa sovint ha estat
encoberta: Pinyol, que el 8 de setembre va ser
al Valle de los Cados per comprovar in situ en quin estat es troben els cossos
amb un equip de forenses, no est gens d'acord amb Rubalcaba: "La
impossibilitat d'exhumar les restes s nicament poltica, atesa la poca voluntat
de l'actual govern espanyol d'afrontar el tema de manera valenta. Rubalcaba
s'equivoca quan generalitza. Alguns cossos estan molt malmesos, per la gran
majoria estan en bon estat i fins i tot hi ha caixes senceres que conserven
intacta la inscripci que indica el lloc d'origen i el nmero de columbari. Que no
ens enganyin!".7
5 Joan Pinyol i Colom neix a Capellades l'any 1966 i s narrador. L'any 1989 es llicencia en Filologia
catalana, des d'aleshores treballa a l'ensenyament secundari i el 2008 es converteix en catedrtic de
llengua catalana i literatura.
Collaborador habitual de diversos mitjans de comunicaci escrits, radiofnics i audiovisuals. s soci de
l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana.
6 Annex 2 p. 65
7 s impossible desenterrar les vctimes del franquisme?
jpinyol | diumenge, 8 de maig de 2011 | 14:23h
Article de Slvia Marimon i Cristina Mas publicat avui al diari ARA.
Font: diaridemasquefa.blogspot.com
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/196464http://blocs.mesvilaweb.cat/user/view/id/6544
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
28
Joan Pinyol sha ofert per assessorar-me en la continuaci de la meva recerca
sobretot en la part que fa referncia al trasllat de les restes al Valle de los
Cados.
Ja que tinc la intenci danar-hi perqu el meu avi pugui veure el lloc exacte on
es troba actualment el seu oncle i per filmar algunes imatges pel treball, Joan
Pinyol mindica a qui mhaig dadrear un cop all, qu podrem veure i els llocs
fins on ens deixaran accedir.
Reprenc el contacte amb Joan Pinyol per demanar-li, igual que he fet amb
Queralt Sol, informaci sobre la fossa comuna de Lleida, quins trmits he de
seguir per obtenir una cpia del certificat de defunci i el seu testimoni com a
familiar duna vctima de la guerra civil. No obtinc resposta.
4.1.8. Oriol Dueas8
Per recomanaci de Queralt Sol em poso en
contacte amb Oriol Dueas9 pel tema relacionat
amb lempresonament del meu parent al Cuerpo
del Ejrcito del Maestrazgo. Li pregunto si coneix
lexistncia d alguna relaci entre els presoners
daquest exrcit i un camp de treball en concret (ja
que la meva famlia desconeix la identitat del
camp).
Em respon amb algunes suposicions sobre el que
podria haver passat amb el meu parent per no
disposa de dades comprovables. Em recomana que intenti buscar la informaci
que necessito en alguns arxius militars (cosa que ja havia fet prviament sense
xit).
8 Oriol Dueas Iturbe, professor de la Universitat de Barcelona, membre de la Unitat a les Persones
Represaliades del Memorial Democrtic, investigador del CEHI ( Centre dEstudis Histrics
Internacionals i autor destudis i obres sobre la repressi franquista com Els batallons de treballadors.
Treballs forats, reconstrucci i repressi militar a Catalunya 1938-1942. 9 Annex 3 p. 70
Font: emporion.org
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
29
4.2. Organismes oficials
4.2.1. Memorial Democrtic10
Grcies als registres de la pgina web
del Memorial Democrtic vaig
identificar Pere Vias Lloret com a
presoner que va ser enterrat en una
fossa comuna al cementiri de Lleida. A
travs duna consulta feta via correu
electrnic a lorganisme, esbrino tamb
que Pere Vias Lloret figura com un
dels 502 traslladats al Valle de Los
Cados lany 1965. Aquest fet
representava una inhumaci illegal del cadver feta sense cap mena de
perms o autoritzaci de la famlia ja que no varen rebre mai una petici per
part del Govern. Finalment, mindiquen que em dirigeixi a lArxiu Histric de
Lleida per comprovar si existeix alguna acta de trasllat o alguna dada sobre els
camps de concentraci. Em recomanen tamb que em llegeixi el llibre Els
morts clandestins de Queralt Sol.
4.2.2. Arxiu comarcal de lAlt Empord11
Abans de continuar la recerca a larxiu
de Lleida decideixo consultar primer els
organismes ms propers per saber
quina informaci trobo del meu parent.
Comeno a investigar sobre els motius
de la seva detenci. Pregunto si consta
a algun arxiu de la pres de Figueres, ja
que lestada temporal als centres
10
Annex 4 p. 74 11
Annex 5 p. 80
Font: cultura.gencat.cat
Font: cultura.gencat.cat
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
30
penitenciaris era un procs normal de moltes detencions. Pere Vias no hi
consta. Tampoc hi ha cap registre de la Penya Alegre ni del grup de teatre del
patronat de la Catequstica, associacions amb qui collaborava i per tant on
podria haver constat. Per Pere Vias s constava, com s normal, a les
inscripcions obligatries del servei militar. En un expedient de lany 1934 hi
consta fent petici duna prrroga per ser fill de mare viuda i famlia pobra. Al
costat de la quinta dexpedient, a m amb una lletra petita i mal escrita hi trobo
unes dades sobre Pere Vias: (Lleida Hosp Mil 9-5-39 R.I.P.) Descobreixo per
tant, el dia de la mort i el lloc on va morir exactament el meu parent. Busco
tamb al llibre-registre dentrada de documents i comunicacions de
lAjuntament de Figueres (des del 28 de mar de 1938 fins al registre del 9 de
novembre de 1939) per si hi consts alguna referncia de cap document que
hagus arribat sobre aquesta persona. No hi consta. Aix significava que la
carta va ser enviada directament a la famlia sense passar per cap organisme
oficial com lajuntament.
4.2.3. Ajuntament de Garriguella12
Ja que es tracta de recollir el mxim dinformaci sobre
aquesta persona, em desplao fins a Lajuntament de
Garriguella per comprovar si consta en algun padr o
arxiu similar. No va ser possible obtenir una cpia del
padr ja que molts padrons de lpoca de la guerra civil
ja no es conserven. S que constava per a lacta de
naixement. Aquestes dades em faciliten una mnima
orientaci dels anys en qu es podria haver traslladat a
Figueres.
12
Annex 6 p. 85
Font: Mireia Reynal
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
31
4.2.4. Arxiu municipal de Figueres13
Com que Pere Vias fou treballador de Pere Brunet (regidor a lajuntament i
collaborador del projecte de lescola de treball) podia ser que hi hagus una
possible filiaci poltica i per tant que exists un possible motiu de la seva
detenci. Desgraciadament, no constava enlloc.
El que s que hi constava era un document intern que confirmava que Pere
Vias ja estava vivint a Figueres a la Plaa del Teatre lany 1924. Tamb hi
apareix lany que va comenar a exercir de mecnic, el 1936. Tenint en compte
que Pere Vias va nixer lany 1913, devia tenir 23 anys quan va comenar a
treballar a lempresa de Pere Brunet.
Malgrat tot es desconeix la data exacta dempadronament a la ciutat.
4.2.5. Arxiu histric de Lleida14
Per recomanaci del Memorial
Democrtic em dirigeixo a lArxiu
histric de Lleida per saber si
tenen algun tipus de documentaci
sobre perqu va ser fet presoner
(algun expedient, denncia,
judici..) i tamb sobre la seva
estada a Lleida (si consta al
registre dalguna pres o camp de
treball...).
La resposta em redueix bastant lmbit de la recerca. Havent consultat diversos
fons documentals afirmen que no consta ni al Fons de Govern Civil - Secci
dOrdre Pblic ni al Camp de concentraci del Seminari Vell ( camp de treball
destacat a la zona de Lleida durant la Guerra Civil) ni al fons de la Pres
Provincial i tampoc al Fons del Tribunal de Responsabilitats Poltiques. Per
altra banda em confirmen que s consta a les Actes dinhumaci pel trasllat de
13
Annex 7 p. 87 14
Annex 8 p. 89
Font: gruparxiverslleida.wordpress.com
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
32
les restes de soldats al Valle de los Cados al Fons de Govern Civil. A
demanda meva rebo una cpia del document esmentat.
4.2.6. Generalitat de Catalunya: Direcci General dAtenci
Ciutadana15
Aprofito per enviar la consulta tamb a la
Generalitat ja que dins lapartat de justcia
s possible fer demandes sobre expedients
de persones relacionades amb la Guerra
Civil. Em comuniquen que per a la
informaci que sollicito em puc adrear a
la Secretaria de Serveis Penitenciaris,
Rehabilitaci i Justcia Juvenil.
4.2.7. Departament de Justcia: Centre penitenciari de Ponent16
Contacto via correu electrnic
amb el centre penitenciari de
Ponent per a comprovar
directament si consta a algun dels
seus arxius. La resposta s
negativa. Tot i aix, Rafael
Castillejo, lencarregat de
Secretaria de Direcci del Centre
Penitenciari de Ponent, em
comenta que obri la meva lnia dinvestigaci en dos fronts. El primer seria
l'hospital militar de Lleida, per tal de confirmar la seva estada en aquell centre i
el segon front aniria encaminat a saber si realment va estar implicat en
qestions poltiques; si el van detenir, si el van empresonar, si el van jutjar, si el
van condemnar i si el van executar per aquest motiu. 15
Annex 9 p. 95 16
Annex 10 p. 99
Font: gencat.cat
Font: gencat.cat
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
33
Pel que fa al primer front he contactat amb lajuntament de Lleida per tal de
preguntar si em poden donar la informaci referent a lHospital militar. No he
obtingut cap resposta. Pel que fa a tot el tema de la seva implicaci amb temes
poltics, he anat contactant amb diferents arxius militars, municipals i
comarcals.
4.2.8. Archivo militar de Guadalajara17
Intento contactar amb aquest
organisme per mirar si consta
en algun dels seus fons
documentals. Tot havent enviat
una carta amb la informaci
necessria de Pere Vias em
comuniquen que no figura cap
antecedent amb el seu nom als
ndexs dels Fons Documentals
custodiats en aquest arxiu. Per altra banda, per, em dirigeixen al Centre
Documental de la Memria Histrica de Salamanca i a lArxiu militar dvila.
4.2.9. Centre Documental de la Memoria Histrica de Salamanca18
Contacto amb aquest organisme pel mateix
motiu que he contactat anteriorment amb
larxiu militar de Guadalajara. La seva
resposta, per, tamb s negativa. No han
trobat cap referncia relativa a Pere Vias
Lloret. Larxiu militar dvila tamb ms
recomanat per aquest organisme.
17
Annex 11 p. 103 18
Annex 12 p. 106
Font: www.portalcultura.mde.es
Font: www.diariocritico.com
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
34
4.2.10. Arxiu Militar dvila19
A diferncia dels arxius anteriors a
vila s que hi constava. Havent
examinat els instruments de
descripci dels fons documentals
relacionats amb la meva petici,
troben i madjunten en una carta el
document segent: Es tracta dun
llistat de presoners i presentats del
gener de 1939 del Cos de lExrcit
del Maestrat. Amb aquesta informaci, aprofito per demanar si disposen
dalguna altra informaci que mindiqus la situaci del meu parent abans o
desprs destar presoner al Maestrat. La resposta s negativa.
4.2.11. Archivo Militar Tribunal Tercero (Barcelona)20
Provo sort en aquest arxiu de
Barcelona, que tarda dos mesos a
respondre (envio la meva
sollicitud el 20 de febrer i rebo
resposta el 14 dabril). Quan ho
fan, minformen que custodien els
procediments judicials desprs de
la Guerra Civil, i que si el meu
parent no va tenir cap procediment
judicial, no tindran cap referncia per que encara no poden confirmar-ho.
Finalment, el 5 de maig em confirmen que definitivament no tenen cap mena
dinformaci sobre Pere Vias.
19
Annex 13 p. 111 20
Annex 14 p. 114
Font: gencat.cat
Font: avilainformacion.blogspot.com
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
35
4.2.12. Generalitat de Catalunya: Servei datenci a les
persones represaliades21
Em dirigeixo a lorganisme per demanar-los si s possible aconseguir algun
tipus de document o diploma de reconeixement per a aquesta persona ja que
magradaria que el meu avi
i la famlia en general
pogus tenir algun
document acreditatiu del
que va passar. No obtinc
cap resposta. Torno a
consultar la informaci que
hi ha a la web i, com que
es fa referncia al
Ministerio de Justicia,
dirigeixo la meva recerca
cap a aquest organisme.
4.2.13. Ministeri de Justcia22
Finalment em dirigeixo a la Gerncia Territorial del Ministeri de Justcia de
Barcelona per entregar una sollicitud de declaraci de reparaci i
reconeixement personal. Es tracta dun document acreditatiu on es dna
constncia que el meu parent va patir persecuci o violncia durant la Guerra
Civil i la Dictadura. La sollicitud es presenta el dia 28 de juliol de 2011. Noms
hi ha una persona en aquest organisme encarregada de fer aquests trmits, i
no hi s perqu es troba de vacances (no la substitueix ning perqu hi ha molt
poques sollicituds al llarg de lany daquest tipus). Per tant, lnica cosa que
puc fer s demanar el registre dentrada dels documents que porto.
El dia 7 dagost em poso en contacte telefnicament amb la persona
responsable del servei. Em comunica que t la documentaci i que la trametr
21
Annex 15 p. 124 22
Annex 16 p. 126
Font: gencat.cat
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
36
a Madrid, ja que des de Barcelona noms poden realitzar la recepci de les
sollicituds.
Tot i que mavisen que lmbit despera per rebre el document s
daproximadament un any, em diuen que pot ser que aquest temps es redueixi
degut a la disminuci de sollicituds rebudes daquest any.
Per tant, el dia 23 dagost em poso en contacte telefnicament amb lOficina
para las Vctimas de la Guerra Civil y la Dictadura (902 00 72 14), que s
lorganisme del Ministerio de Justicia que realitza aquest tipus de trmits, per
veure si puc esbrinar en quin punt es troba la meva sollicitud. Prenen nota de
les dades de lafectat i em demanen que em posi en contacte amb ells un altre
dia que intentaran trobar la informaci que els demano.
Finalment atenen la meva trucada i lnica cosa que em comuniquen s el que
ja sabia, que el termini aproximat de recepci del document s duns sis mesos.
Quan demano si s possible tenir una idea aproximada den quin moment es
troba el trmit em diuen que faci la sollicitud a travs del servei datenci
ciutadana de la web del Ministerio de Justicia cosa que faig el dia 25 dagost.
Em responen el dia 1 de setembre dient que necessiten uns documents de
larxiu militar dvila per completar lexpedient. Responc explicant que aquesta
documentaci ja la vaig adjuntar a la meva petici. Seguidament es tornen a
posar en contacte amb mi setmanes desprs per dir-me que els cal el certificat
de defunci. Com que nhe rebut una cpia del Registre Civil de Lleida, lenvio.
Ara per ara, no he obtingut cap resposta ni he rebut el document sollicitat.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
37
4.2.14. Registre Civil de Lleida23
Per tal daconseguir el certificat de
defunci de Pere Vias, en faig la
sollicitud a travs de la web del
Ministerio de Justicia. Una vegada
realitzat el trmit, mindiquen que
la meva sollicitud es tramitar al
Registre Civil de Lleida. Quan mhi
poso en contacte minformen que
molt probablement el trmit ser
llarg. Aquest primer trmit es
realitza el dia 11 dagost de 2011.
El dia 23 dagost, en no haver rebut resposta de cap tipus, intento posar-me en
contacte telefnicament amb el registre civil de Lleida sense cap resultat. Envio
el 24 dagost, tal i com maconsellen, un fax explicant lobjectiu de la sollicitud
per intentar agilitzar-ho. Aquesta vegada tinc ms sort i rebo per correu ordinari
una cpia de lacta de defunci on trobem la segent informaci: Pere Vias va
morir a lHospital mbil de Lleida el dia 9 de mar de 1939 a les 18:25 duna
miocarditis, i s enterrat en el cementiri daquesta localitat. Lacta s del dia 11
de mar de 1939, dos dies desprs de la seva mort.
23
Annex 17 p. 135
Font: http://blogsdejusticia.blogspot.com
http://blogsdejusticia.blogspot.com/
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
38
5. Elaboraci del gui
5.1. Lestructura
El gui del documental que he realitzat presenta una estructura basada en cinc
blocs:
1. Presentaci del personatge
2. La detenci
3. El recorregut buscant informaci
4. El resultat
a. Lleida: Acta de defunci + Documents exhumaci + fossa comuna
b. Madrid: Valle de los Cados
c. Retorn: document reconeixement (pendent de ser rebut)
5. Denncia del fet
5.2. El gui literari
Pere Vias Lloret va nixer a Garriguella el 30 de juliol de lany 1913. Vivia al
nmero 17 del carrer Pau Fernando, just al costat de lAjuntament amb la seva
mare, lAna Lloret Compta, el seu pare, en Rafael Vias Lloret, i la seva
germana Dolors. Ms tard per, quan el pare va morir, ell, la mare i la seva
germana Dolors es van traslladar a viure a Figueres. Es van installar al nmero
4 de la Plaa del Teatre, tamb coneguda com la plaa del peix on ara trobem
el museu Dal. Vivien al primer pis. Era una vivenda amb dues balconades, una
que donava a la faana del teatre i laltra que era parallela a les escales que
baixen cap al carrer de la Jonquera. A l'interior de ledifici hi havia una escala
que baixava directament a aquest carrer.
En Pere anava creixent, amb 10 anys consta com a estudiant en documents de
larxiu municipal de Figueres i desprs de la seva etapa com a estudiant es va
posar a treballar. En Pere no havia anat mai a la mili ja que provenia duna
famlia pobra i era orfe de pare. Justament per aquests motius havia demanat
una prrroga que el deixava lliure del servei militar obligatori daquella poca.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
39
El 1936, quan tenia 23 anys, va comenar a treballar com a mecnic a
lempresa de Pere Brunet, un taller de construcci on anys desprs, a lpoca
de la guerra, els rumors deien que es fabricava material bllic. Posteriorment
es va convertir en una botiga delectrodomstics a la plaa del Gra que
actualment encara existeix, tot i que ja fa uns anys que s tancada.
Jo mateix, el recordo com un noi alt i ben plantat, amb illusi i moltes ganes de
fer coses diu el meu avi. Formava part duna agrupaci anomenada Penya
Alegre que organitzava excursions, sortides i activitats esportives i de lleure. Li
agradava sortir amb els amics, anar a la platja a banyar-se, fer castells...
Tamb li agradava el teatre. Havia participat en alguna de les funcions del grup
de teatre del Patronat de la Catequstica. Una delles fou l'obra Inri on va
participar fent el paper de Judes.
Feia una vida social tpica dun noi de la seva edat. Era bona persona, daquella
classe gent que no tenen problemes amb ning.
La vida den Pere era com la de molts altres joves figuerencs fins que va arribar
la guerra. Moltes coses van canviar: les denncies, els empresonaments, les
injustcies la destrucci i la mort van convertir aquells anys en un infern. I abans
que acabs la Guerra, en Pere va ser detingut.
Els seus nebots intenten recordar el que van sentir explicar.
Han passat els anys. Ms de setanta. I ara hem intentat reconstruir els
esdeveniments que van portar a la desaparici de Pere Vias i recuperar-ne la
memria buscant les respostes que la famlia no va poder trobar en el seu
moment.
web del Memorial Democrtic
Comencem buscant-hi el seu nom. El localitzem com a presoner entre els
Morts de la Guerra Civil i de la repressi franquista a les terres de Lleida.
Apareix registrat a lapartat de Cementiri de Lleida/Valle de los Cados. Podia
ser una equivocaci o simplement que les vctimes tant dun lloc com de laltre
estiguessin barrejades.
Per comprovar-ho, ens hi posem en contacte. La resposta ens sorprn. Es
tracta de la llista de 502 persones que van ser exhumades duna mateixa fossa
comuna de Lleida lany 1965 i per ser traslladades al Valle de los Cados.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
40
Tenint en compte que la famlia mai en va saber res, aquest fet significava una
exhumaci i un trasllat illegal del cadver sense cap mena de perms de la
famlia.
Arxiu Comarcal de lAlt Empord
En Pere, malgrat haver estat detingut, no consta a cap arxiu de la pres de
Figueres.
Tampoc hi ha cap registre de la Penya Alegre ni del grup de teatre del Patronat
de la Catequstica.
Revisem el llibre-registre dentrada de documents i comunicacions de
lAjuntament de Figueres per la possibilitat que hi consts la carta que va rebre
la famlia, per no hi apareix cap document. Aix indica que la carta va ser
enviada directament a la famlia sense passar per cap organisme oficial com
lajuntament.
S consta a les inscripcions obligatries del servei militar demanant una
prrroga al servei per causes familiars. En una daquelles inscripcions, a m i
amb lletra petita, apareixen unes dades molt rellevants: el dia i el lloc on va
morir exactament. Segons aquesta anotaci, Pere Vias va morir a Lleida, a
lHospital Militar, el dia 9 de maig de 1939.
Ara ja sabem on i quan va morir per calia refer el cam per saber qu havia
passat des de que sel van endur de Figueres fins al moment de la seva mort.
Centre Penitenciari de Ponent
Intentem saber si en arribar a Lleida, en Pere va passar per la pres daquesta
ciutat, per no consta a cap dels registres daquest centre.
Arxiu Histric de Lleida
No consta al Fons de Govern Civil - Secci dOrdre Pblic ni al Camp de
concentraci del Seminari Vell ( un camp de treball destacat a la zona de Lleida
durant la Guerra Civil) ni al fons de la Pres Provincial i tampoc al Fons del
Tribunal de Responsabilitats Poltiques.
S consta, per, a les Actes dexhumaci pel trasllat de les restes de soldats al
Valle de los Cados al Fons de Govern Civil.
En haver mort en un Hospital Militar, intentem trobar informaci en arxius
militars.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
41
Archivo Militar Tribunal Tercero de Barcelona
Cap informaci.
Archivo Militar de Guadalajara
Cap informaci
Centro Documental de la Memoria Histrica de Salamanca
Cap informaci
Archivo Militar de vila
Localitzen Pere Vias en un document del gener de 1939.
El recorregut ha estat llarg: Figueres, Lleida, Barcelona, Guadalajara,
Salamanca, vila..
Han sigut moltes les persones a qui hem consultat: Erika Serna, Enric Pujol,
Queralt Sol, Joan Pinyol, Oriol Dueas,...
Amb aquests mesos de recerca, no hem pogut arribar a esbrinar tot el que va
passar. Per tot i aix, hem obtingut algunes respostes i hem pogut refer alguns
dels ltims esdeveniments.
Pere Vias era presoner de la Unidad del Ejrcito del Maestrazgo el gener de
1939, just en plena batalla de Catalunya, ja a les acaballes de la guerra.
Desconeixem el que va passar des de la seva detenci a Figueres fins a
localitzar-lo com a presoner.
Pere Vias va morir oficialment a lHospital mbil de Lleida el dia 9 de mar de
1939 a les 18:25, duna miocarditis. Malgrat aix, el cap del cementiri de Lleida,
Francesc Rivas, afirma que era freqent anotar com a causa de la mort una
malaltia quan realment els presoners havien estat afusellats. No en tenim, per,
cap prova. Lacta s del dia 11 de mar de 1939, dos dies desprs de la seva
mort.
Tenia 25 anys.
Va ser enterrat al cementiri daquesta localitat, en una fossa comuna, de la qual
va ser exhumat illegalment el 1965 per ordre de Franco.
Actualment, lespai que ocupava la fossa comuna ha estat substitut per una
zona verda amb un monument a la memria dels que hi van ser enterrats.
Des daquell any, les restes de Pere Vias, juntament amb les dels altres 501
exhumats de la fossa de Lleida, es troben al Valle de los Cados.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
42
Quan les famlies finalment arribem a saber on es troben enterrats els nostres
familiars desapareguts, ens veiem obligats a fer-ho al lloc on tamb es troba la
tomba de Franco i que sha convertit en punt de peregrinaci del feixisme
internacional.
Segons els responsables de Patrimoni Nacional, en aquesta Capella, just
darrere aquesta porta, a la cripta esquerra, al primer pis, s on es troba el
columbari nmero 9.208 que cont les despulles de Pere Vias.
Com veiem, a la porta la nica inscripci que hi ha s Cados por Dios y Por
Espaa. No s, ni de bon tros, la ms indicada.
Ja per acabar, dues cites donen idea de la magnitud del que va passar:
En aquests ossaris, es calcula que shi troben dipositades les restes de 50.000
o 60.000 vctimes (...)Moltes daquestes restes van ser retirades ms tard
sense consentiment de ning, per omplir els nnxols que no shavien pogut
completar amb els cossos dels morts del bndol vencedor.
http://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-
caidos-continuara-venerant-franco
Parlar de xifres sobre el nombre de represaliats pel franquisme, durant i
immediatament desprs de la guerra, s entrar en una confusa espiral de grans
contradiccions i imprecisions. Un portaveu del Ministeri de Justcia va
reconixer que, entre 1939 i 1944, en torn a 190.000 persones havien estat
executades.(...)
En el cas de Catalunya, sha difs la dada que prop de 9.000 cossos continuen
soterrats en fosses comunes al territori catal.
DESAPAREGUTS OBLIDATS
Memria, justcia i reconciliaci 70 anys desprs de la Guerra Civil espanyola. Diplomatura de Postgrau sobre Cultura de Pau
Sara Lpez Snchez Fortn UAB Juny de 2008
http://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-franco
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
43
Una seqncia de la pellcula Les veus del Pamano recull en una expressi el
sentiment de moltes famlies que van perdre persones estimades i que
demanen que duna manera o altra, es reconegui el que va passar:
Pare,
No els perdonis, sabien el que es feien
Les veus del Pamano
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
44
5.3. El gui tcnic
Seqncia Pla Imatge Audio
So Text
1 Ttol : Buscant una
resposta
Mis
ter
Gat
eau
, BSO
Be
nja
min
Bu
tto
n
2 GPG 2 Trvellings Garriguella
3 PD Acta de naixement Pere Vias Lloret va nixer a Garriguella el
30 de juliol de lany 1913
4 PG Vista del carrer Pau Fernando
Vivia al nmero 17 del carrer Pau Fernando, just al costat de lAjuntament
5 PM Fotografia Ana Lloret Compta
amb la seva mare, lAna Lloret Compta,
6 PM Fotografia Rafael
Vias Lloret el seu pare, en Rafael Vias Lloret,
7 PM Fotografia Dolors
Vias i la seva germana Dolors.
8 GPG Fotografia antiga
Figueres
Ms tard per, quan el pare va morir, ell, la mare i la seva germana Dolors es van
traslladar a viure a Figueres.
9 GPG Fotografia antiga
plaa Teatre
Es van installar al nmero 4 de la Plaa del Teatre, tamb coneguda com la plaa del
peix, on ara trobem el museu Dal.
10 GPG
Fotografies actual
nm. 4 Plaa Teatre
Vivien al primer pis. Era una vivenda amb dues balconades, una que donava a la
faana del teatre i laltra era parallela a les escales que baixen cap al carrer de la
Jonquera.
11 PD
Document targeta residncia
En Pere anava creixent, amb 10 anys consta com a estudiant en documents de
lArxiu Municipal de Figueres i desprs de la seva etapa com a estudiant es va posar a
treballar.
12 PD
Documents concessi prrroga
En Pere no va fer mai la mili ja que provenia duna famlia pobra i era orfe de pare. Justament per aquests motius havia
demanat una prrroga que el deixava lliure del servei militar obligatori daquella poca.
13 PD Document targeta
residncia
El 1936, quan tenia 23 anys, va comenar a treballar com a mecnic a lempresa de
Pere Brunet,
14 PG Fotografia antiga
Can Brunet
un taller de construcci on anys desprs, durant la guerra, els rumors deien que es
fabricava material bllic.
15 GPG Imatge actual Can
Brunet
Posteriorment es va convertir en una botiga delectrodomstics que actualment encara
existeix.
16 PM Fotografia antiga
Pere Vias Jo mateix recordo en Pere com un noi alt i
ben plantat,
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
45
17 PA Fotografia antiga Pere Vias amb
amics amb illusi i moltes ganes de fer coses.
18 PG
Fotografia antiga Pere Vias amb pancarta Penya
Alegre
Formava part duna agrupaci anomenada Penya Alegre
19 PG Fotografia antiga
grup esport escales del parc
Que organitzava excursions, sortides i activitats esportives i de lleure.
20 PG Fotografia antiga Pere Vias al bar
amb amics Li agradava sortir amb els amics,
21 PS Fotografia antiga Pere Vias platja
anar a la platja a banyar-se,
22 PG Fotografia antiga
fent castells fer castells..
23 PS
Fotografia antiga Pere Vias
caracteritzat de Judes
Tamb li agradava el teatre. Havia participat en funcions del grup de teatre del Patronat
de la Catequstica. Una delles fou l'obra Inri on va participar fent el paper de Judes.
24 PS Fotografia antiga Pere Vias amb
noies
Feia una vida social tpica dun noi de la seva edat.
25 PG Fotografia antiga Pere Vias amb
colla
Era bona persona,
26 GPG Fotografia antiga Pere Vias amb
colla 2
daquella mena de gent que no tenen problemes amb ning.
27 GPG
Fotografies antiga
guerra civil a Figueres
La vida den Pere era com la de molts altres joves figuerencs fins que va arribar la guerra. Moltes coses van canviar: les denncies, els empresonaments, les injustcies la destrucci i la mort van
convertir aquells anys en un infern. I abans que acabs la guerra, en Pere va ser
detingut.
28 PM Testimoni Carles Gazapo i Maria Teresa Gazapo
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
46
29 PP Fotografia Pere Vias (obertura
en negre) BSO
Th
e D
uch
ess
Han passat els anys. Ms de setanta. I ara hem intentat reconstruir els
esdeveniments que van portar a la desaparici de Pere Vias i
recuperar-ne la memria buscant les respostes que la famlia no va poder
trobar en el seu moment.
30 PG Imatge del Memorial
Democrtic
BSO
Th
e b
oy
wit
h t
he
stry
pp
ed p
yjam
as
web del Memorial Democrtic
31 PD
Fotografia llistat de la web del
memorial democrtic
Comencem buscant-hi el seu nom. El localitzem com a presoner entre els
Morts de la Guerra Civil i de la repressi franquista a les terres de
Lleida.
32
PD / GPG
/ GPG
Fotografies apartat Guerra Civil/Cementiri
Lleida/Fotografia cementiri
Lleida/Fotografia Valles de los
Cados
Apareix registrat a lapartat de Cementiri de Lleida/Valle de los
Cados. Podia ser una equivocaci o simplement que les vctimes tant dun
lloc com de laltre estiguessin barrejades. Ens hi posem en
contacte. La resposta ens sorprn. Es tracta de la llista de 502 persones
que van ser exhumades duna mateixa fossa comuna de Lleida lany 1965 per ser traslladades al Valle de los Cados. Tenint en compte que la
famlia mai en va saber res, aquest fet significava una exhumaci i un trasllat illegal del cadver sense cap mena
de perms de la famlia.
33 PG Imatge de lArxiu comarcal de lAlt
Empord
Arxiu Comarcal de lAlt Empord En Pere, malgrat haver estat detingut, no consta a cap arxiu de la pres de
Figueres. Tampoc hi ha cap registre de la
Penya Alegre ni del grup de teatre del Patronat de la Catequstica.
34 PD
Imatge del llibre-registre dentrada
de documents i comunicacions
Revisem el llibre-registre dentrada de documents i comunicacions de lAjuntament de Figueres per la
possibilitat que hi consts la carta que va rebre la famlia, per no hi apareix
cap document. Aix indica que la carta va ser enviada directament a la
famlia sense passar per cap organisme oficial com lajuntament.
35 PD
Fotografia del document de la
petici de la prrroga (1 o 2)
S consta a les inscripcions obligatries del servei militar
demanant una prrroga al servei per causes familiars.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
47
36 PD
Fotografia document militar on apareix la data
de la mort
BSO
Th
e b
oy
wit
h t
he
stry
pp
ed p
yjam
as
En una daquelles inscripcions, a m i amb lletra petita, apareixen unes
dades molt rellevants: el dia i el lloc on va morir exactament. Pere Vias va morir a Lleida, a lHospital Militar,
el dia 9 de maig de 1939. Ara ja sabem on i quan va morir per calia refer el cam per saber qu havia passat des de que sel van endur de Figueres fins al moment de la seva
mort.
37 GPG Imatge centre penitenciari
Lleida
Centre Penitenciari de Ponent Intentem saber si en arribar a Lleida,
en Pere va passar per la pres daquesta ciutat, per no consta a cap
dels registres daquest centre.
38 GPG Imatge Arxiu
Histric de Lleida Arxiu Histric de Lleida
39 PD
Imatge del correu rebut de larxiu
histric de Lleida (captura pantalla)
No consta al Fons de Govern Civil - Secci dOrdre Pblic, ni al Camp de
concentraci del Seminari Vell (un camp de treball destacat a la zona de
Lleida durant la Guerra Civil), ni al fons de la Pres Provincial i tampoc al Fons del Tribunal de Responsabilitats
Poltiques.
40 PD Imatge acta dexhumaci
S consta, per, a les Actes dexhumaci pel trasllat de les restes de soldats al Valle de los Cados al
Fons de Govern Civil. En haver mort en un Hospital Militar, intentem trobar
informaci en arxius militars.
41 PG Imatge Archivo Militar Tribunal
Tercero Barcelona
Archivo Militar Tribunal Tercero de Barcelona
Cap informaci
42 PG Imatge Archivo
Militar Guadalajara
Archivo Militar de Guadalajara Cap informaci
43 PG
Imatge Centro Documental de
la Memoria Histrica de Salamanca
Centro Documental de la Memoria Histrica de
Salamanca Cap informaci
44 PG Imatge Archivo Militar de vila
Archivo Militar de vila
45 PD Imatge document
Unidad Ejrcito Maestrazgo
Localitzen Pere Vias en un document del gener de 1939.
46 PG Imatge cam El recorregut ha estat llarg: Figueres,
Lleida, Barcelona, Guadalajara, Salamanca, vila..
47 PM Fotografia Erika
Serna
Han sigut moltes les persones a qui hem consultat: Erika Serna,
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
48
48 PA Fotografia Enric
Pujol Enric Pujol,
49 PM Fotografia
Queralt Sol Queralt Sol,
50 PM Fotografia Joan
Pinyol Joan Pinyol,
51 PM Fotografia Oriol
Dueas Oriol Dueas,
52 PD Imatge ulls Pere
Vias
Mis
ter
Gat
eau
, BSO
Be
nja
min
Bu
tto
n
Amb aquests mesos de recerca, no hem pogut arribar a esbrinar tot el que
va passar. Per tot i aix, hem obtingut algunes respostes i hem
pogut refer alguns dels ltims esdeveniments.
53
PD
Imatge llista la Unidad del Ejrcito del Maestrazgo
Pere Vias era presoner de la Unidad del Ejrcito del Maestrazgo el gener
de 1939, just en plena batalla de Catalunya, ja a les acaballes de la
guerra. Desconeixem el que va passar des de la seva detenci a Figueres fins a localitzar-lo com a
presoner.
54 PD Acta defunci
Pere Vias va morir a lHospital mbil de Lleida el dia 9 de mar de 1939 a les 18:25 duna miocarditis. Malgrat aix, el cap del cementiri de Lleida,
Francesc Rivas, afirma que era freqent anotar com a causa de la
mort una malaltia quan realment els presoners havien estat afusellats. No en tenim, per, cap prova Lacta s
del dia 11 de mar de 1939, dos dies desprs de la seva mort.
55
PG Panormica fossa
comuna
Va ser enterrat en el cementiri daquesta localitat en una fossa comuna, de la qual va ser exhumat illegalment el 1965 per ordre de Franco. Actualment, lespai que ocupava la fossa comuna ha estat substitut per una zona verda amb un monument a la memria dels que hi van ser enterrats.
PG Imatge fossa
comuna amb lavi
PD Imatge
monument
56 PG Imatges Valle de
los Cados
Des daquell any, les restes de Pere Vias juntament amb la dels altres 501 exhumats de la fossa de Lleida
es troben al Valle de los Cados. Quan les famlies finalment arribem a
saber on es troben enterrats els nostres familiars desapareguts, ens veiem obligats a fer-ho al lloc on es troba la tomba de Franco i que sha convertit en punt de peregrinaci del
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
49
feixisme internacional.
57
PG Imatge capella
Segons els responsables de Patrimoni Nacional, en aquesta
Capella, just darrere aquesta porta, a la cripta esquerra, al primer pis, s on es troba el columbari nmero 9.208
que cont les despulles de Pere Vias.
Com veiem, a la porta la nica inscripci que hi ha s Cados por
Dios y Por Espaa. No s, ni de bon tros, la ms indicada.
PD Inscripci porta
cripta
58
En aquests ossaris, es
calcula que shi troben
dipositades les restes de
50.000 o 60.000 vctimes
(...)Moltes daquestes
restes van ser retirades ms
tard sense consentiment de
ning, per omplir els
nnxols que no shavien pogut completar amb els cossos dels
morts del bndol vencedor.
http://blogs.anoia
diari.cat/joan-
pinyol/blog/1576/
lesglesia-guanya-
el-valle-de-los-
caidos-
continuara-
venerant-franco
BSO
Th
e b
oy
wit
h t
he
stry
pp
ed p
yjam
as
http://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-franco
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
50
59
Parlar de xifres sobre el nombre de represaliats pel franquisme,
durant i immediatament desprs de la
guerra, s entrar en una confusa espiral de grans contradiccions i imprecisions.
Un portaveu del Ministeri de Justcia va
reconixer que, entre 1939 i
1944, en torn a 190.000
persones havien estat
executades.(...) En el cas de
Catalunya, sha difs la dada que prop de
9.000 cossos continuen
soterrats en fosses comunes al territori catal.
DESAPAREGUTS
OBLIDATS Memria, justcia i
reconciliaci 70 anys desprs de la
Guerra Civil espanyola.
Diplomatura de Postgrau sobre Cultura de Pau
Sara Lpez Snchez Fortn
UAB Juny de 2008
BSO
Th
e b
oy
wit
h t
he
stry
pp
ed p
yjam
as
60
Pare, no els perdonis: sabien el que es feien Les veus del Pamano
61 Crdits
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
51
6. La filmaci
Com ja hem pogut veure al gui tcnic, el vdeo recull dos tipus dimatges:
a) Filmacions de vdeo
Es presenten les segents filmacions:
- Imatges del poble de Garriguella
- Testimonis de Carles i Maria Teresa Gazapo
- Imatges del cementiri de Lleida (enregistrades el dia 21 de setembre de
2011. Ens rep el cap del cementiri, Francesc Rivas Alcalde, que ens fa
una explicaci sobre la distribuci de les zones del cementiri on es
troben vctimes de la guerra i ens facilita un plnol per a la seva
localitzaci)
Font: Lurdes Gazapo
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
52
- Imatges del Valle de los Cados (enregistrades els dies 11 i 12 de juny
de 2011. Durant la visita vrem rebre informaci dels responsables de
Patrimonio Nacional que ens van indicar el lloc exacte on es trobaven les
restes de Pere Vias segons el document que aportvem)
b) Imatges fixes (fotografies)
Tenint en compte que es recullen fets que van passar fa ms de setanta
anys, moltes de les imatges sn fotografies que shan obtingut de les
fonts segents:
- lbums familiars que conservaven fotografies de Pere Vias i dels seus
pares
- Fotografies del llibre Figueres. Recull grfic 1875-1967
- Fotografies facilitades pel fotgraf figuerenc Josep Algans de la
collecci Deschamps
- Fotografies que jo mateixa he realitzat
Font: Lurdes Gazapo Font: Lurdes Gazapo
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
53
7. Conclusions
Abans que res, em sembla convenient explicar com est presentada la
informaci que trobarem en aquestes conclusions. Primer de tot, recupero els
objectius del treball per comprovar si realment shan assolit, tot valorant la
metodologia seguida i les fonts dinformaci consultades i ressaltant-ne els
aspectes ms significatius.
Tot seguit, realitzar una valoraci personal del que ha representat lelaboraci
daquest treball.
Ara em centrar, doncs, en comprovar si shan assolit els objectius que es
varen plantejar en els inicis de la recerca:
1. Presentar els conceptes bsics del llenguatge cinematogrfic.
Aquest objectiu sha assolit sense cap dificultat. Es tractava simplement de fer
una recerca bibliogrfica per definir els aspectes ms bsics. Per exemplificar
alguns apartats he utilitzat diverses imatges del mateix Pere Vias.
2. Realitzar la recerca dinformaci que servir de base al
documental:
Aquest segon objectiu sha assolit amb xit malgrat alguns obstacles que han
dificultat la recerca en algunes ocasions.
2.1. Consultar les fonts orals ms properes per a establir el punt de
partida de la recerca dinformaci.
Dins daquest apartat, shan de distingir dos grups pel que fa a lobtenci
dinformaci. Per una banda, la referent als familiars directes, el meu avi i la
meva tia via, els quals, evidentment, mhan facilitat la tasca en tot moment.
Per altra banda, trobem el testimoni de personatges rellevants en lmbit
destudi del meu treball (Queralt Sol, Joan Pinyol,...) que, malgrat que en un
principi van mostrar una actitud molt collaboradora i entusiasta, en les ltimes
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
54
ocasions en qu mhi he posat en contacte, i per motius que desconec, no han
respost.
Cal tractar a part el cas de la Senyora Pacreu ja que per la seva avanada edat
no va ser capa, malgrat els esforos, de recordar res que em pogus resultar
de certa utilitat.
2.2. Consultar les fonts oficials i bibliogrfiques on s possible que
hi hagi informaci que corrobori i complementi la que sha
obtingut a partir de les fonts orals inicials.
Vaig centrar la meva recerca bibliogrfica daquest bloc quasi de forma
exclusiva en el llibre de Queralt Sol Els morts clandestins. Per altra banda, s
que va ser mplia i exhaustiva la consulta de fonts oficials tal i com es pot
comprovar al llarg del treball. Tot i aix hi ha un aspecte negatiu i s la
extremada lentitud amb qu mhe trobat en fer certs trmits i en obtenir
resposta daquests organismes. Malgrat haver comenat els primers contactes
el dia 9 de novembre de 2010, no he pogut avanar al ritme que jo mhavia
plantejat, perqu en certa manera ha estat marcat pel temps de resposta de
cada organisme, la qual cosa no em permetia fer un nou contacte sense haver
obtingut prviament la resposta anterior.
2.3. Recollir i ordenar la informaci i documents obtinguts.
La lentitud que acabo desmentar, ha estat un factor que ha afavorit
lassoliment daquest objectiu ja que he pogut tractar la informaci de manera
pausada i ordenada.
3. Elaborar el gui del reportatge.
Aquest objectiu tamb sha assolit amb xit. El gui sha organitzat en funci de
la informaci que finalment sha pogut aconseguir.
4. Visitar personalment els principals llocs on es desenvolupa la
histria
La visita dels escenaris ms propers no ha representat cap dificultat. Tampoc
ho ha estat la visita del Valle de los Cados, que vaig realitzar el passat mes de
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
55
juny ja que aquesta visita es va poder programar des de linici perqu va ser
una de les primeres informacions de qu vaig disposar.
La visita al cementiri de Lleida, sha realitzat a les acaballes del treball, en el
moment en qu ja disposava de la informaci del Registre Civil de Lleida.
5. Filmar, muntar i editar les imatges.
Aquest ltim objectiu tamb ha estat assolit i sha pogut editar un senzill
muntatge audiovisual duns 15 minuts de durada. Alguns dels aspectes terics
que shan presentat a lapartat 2 del treball no shan pogut posar en prctica per
la manca del temps per a ledici del vdeo que ha provocat la lentitud a lhora
dobtenir la informaci.
Globalment, per, es pot considerar que els objectius plantejats a linici de la
recerca han estat assolits satisfactriament.
He trobat algunes respostes, segurament ms de les que en algun moment he
pensat que trobaria. La recerca realitzada durant aquests mesos de les
circumstncies de la desaparici i la mort de Pere Vias ha provocat en mi i en
la famlia reaccions diverses i fins i tot a vegades oposades. Lalegria, la illusi,
per expressar-ho dalguna manera, de localitzar-lo, va fer que em submergs en
la recerca amb gran inters. A mesura que he anat avanant en aix, per, ha
fet que tops amb dades bastant desconcertants que shavien silenciat durant
molts anys. Haver descobert que la meva prpia famlia havia patit una
daquestes injustcies, mhan fet descobrir duna forma molt directa les
barbries duna guerra.
Suposo que la meva ignorncia sobre el que realment va passar, va anar
desapareixent a mesura que mhi vaig anar endinsant. Coneixia la Guerra Civil,
evidentment, per no havia tocat mai de tant a prop un tema amb un cost a
nivell hum tan terrible. Desconeixia que hi haguessin tantes fosses comunes,
tants desapareguts, inhumacions daquesta magnitud, trasllats illegals,... No
mhagus arribat a imaginar mai que aix tamb hagus passat aqu.
-
BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias
56
Pere Vias tenia 25 anys quan va morir. Oficialment duna miocarditis.
Realment qu va passar? Per qu el van detenir? Per qu el van traslladar a
Lleida? Per qu era presoner de la Unidad del Ejrcito del Maestrazgo? Per
qu mai van dir a la mare on era enterrat? Amb quin dret alg va decidir