Butl letí de l ’associació SEBA estiu 2008

Model de Parc Fotovoltaic promogut per SEBA

49SolViureamb el

2

En aquest exemplar de la nostra revista fem un èmfasi es·pecial a donar a conèixer el projecte de construcció col·lectiva d’un parc solar fotovoltaic a partir dels esforços econòmics de tots els socis que puguin participar·hi i de·sitgin fer·ho.

Després de 8 anys de promoure les petites instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica a les teula·des dels seus socis, SEBA considera que cal fer un canvi d’estratègia per compensar alguns dels factors que han anat desincentivant aquestes instal·lacions: increment de cost, creixent dificultat per realitzar els tràmits adminis·tratius obligatoris, excessiu cost de gestió del parc de pe·tites instal·lacions sota la responsabilitat de SEBA a cau·sa de la petita dimensió de cada un, el risc sobre la seva integritat física (robatoris) en instal·lacions en llocs aï·llats, etc.

Amb aquest nou projecte es tracta d’aprofitar els evi·dents avantatges que ens ofereix en economies d’escala un parc solar d’unes dimensions adequades: cost unitari substancialment més baix, un únic tràmit per a una po·tència equivalent a desenes de vegades més gran que la més gran de les instal·lacions promogudes per SEBA, cos·tos administratius i de gestió equivalents als d’una peti·ta instal·lació, etc. Per altra banda, l’emplaçament triat ens ofereix més seguretat i vigilància, un assolellament els més alts de Catalunya, accés fàcil a la xarxa elèctri·ca, possibilitats d’ampliació, etc.

L’objectiu d’aquest Parc és múltiple: generar energia neta, donar una rendibilitat raonable a la inversió realit·

Comentari

zada pels socis, augmentar el nombre de socis, donar una font addicional de finançament de l’associació, ser un exemple de la capacitat creativa que pot generar la unió de petits esforços en el camp de la promoció d’iniciatives ambientals.

Per altra banda, en aquest exemplar no podem deixar de banda un altre dels grans problemes de país i del món, l’aigua. El períodes de sequera posen en evidència les ame·naces del clima i del canvi climàtic, però també les feble·ses de la nostra societat com a consumidora de grans quantitats d’aigua. Aquests problemes també es veuen di·ferent des del món rural, el qual pot oferir també solu·cions que siguin vàlids per a la resta de la societat.

ÍndEXComentari 2

Aigua 3

Parc Solar FV de SEBA 5

Comentaris sobre el projecte de llei en matèria de garantia i qualitat del subministrament elèctric 9

Més aplicacions de la cuina solar 12

CONVIDEM A TOTHOM

A pArTICIpAr EN

AQUEST prOJECTE

SOlAr COl·lECTIU

3

Cap polític vol ser responsable d’aplicar el racionament d’ai·gua a les poblacions (per a usos domèstics, industrials, ser·veis, etc.) i abans de fer·ho es recorre a la importació d’aigua en vaixell. Encara faltaven uns 18 mesos per posar en funci·onament la dessaladora del Prat. Mentrestant s’aplicaren res·triccions per als usos agrícoles, es restringia el desembassa·ment més enllà de mantenir un escàs cabal ecològic als rius, i es va preparar la infrastructura per poder desembarcar ai·gua al port de Barcelona. També es va aprovar el projecte per connectar·se amb les instal·lacions del minitransvassament de l’Ebre a Tarragona. Tot i que de moment el perill ha pas·sat i s’han ajornat els plans de portar aigua de l’Ebre, el pro·blema de l’aigua continua present.

A les zones rurals i especialment als nuclis, cases aïllades, granges, etc., desconnectades d’una xarxa de distribució mu·nicipal d’aigua, l’efecte de la sequera és igualment greu, no solament per als sembrats, els conreus en general, els boscos, etc., sinó també per al proveïment dels usos bàsics, domèstics i ramaders.

Aquesta manca d’aigua obliga a fer millores a les “in·frastructures hidràuliques” pròpies: enfondir el pou, fer no·ves perforacions, instal·lar bombes més potents, construir dipòsits, conduccions d’aigua cada vegada més llargues, etc.

Deixem un moment de banda la consideració que les in·versions per proveir d’aigua les grans conurbacions catalanes estan fi nançades amb els impostos de tots els catalans, espa·nyols i europeus de la UE, i que les inversions dels usuaris “au·tònoms” de l’aigua se les han fi nançar els mateixos interes·sats, sense cap altra alternativa que quedar·se sense aigua. Això no és nou. Concentrem·nos amb les alternatives.

En temps de sequera, a mida que l’explotació dels pous i les deus fa baixar el nivell freàtic ( i altres factors, com l’eva·potranspiració), es van eixugant les fonts (que són sobreei·xidors de bosses freàtiques), les rieres (que són la manifesta·ció d’un excedent dels freàtics de la seva conca) i fan minvar progressivament el cabal dels rius. Si no plou (sufi cient) no hi ha aigua que pugui reposar la que de forma natural o ar·tifi cial s’extrau.

Les pluges mitjanes i petites amb prou feines humitegen els horitzons superfi cials dels sòls i amb la seva baixa conti·nuïtat no poden recarregar els malmesos aqüífers. No fan re·

durant 2007 i el primers mesos de 2008, pels rius regu-

lats ha baixat poca aigua i la majoria de rieres estaven

seques. La més gran sequera des de fa 60 anys. Els em-

bassaments cada setmana perdien un o dos punts per-

centuals de capacitat. L’anunciada entrada en vigor de

les restriccions es va anar ajornant, tot i que els embas-

saments que abasteixen el 70% de la població catalana

estaven per sota del 25% de la seva capacitat (i la neu

acumulada als cims dels Pirineus era molt minsa).

AIGUAAIGUA

Els embassaments han passat per un dels seus nivell més baixos i el subministrament de les grans ciutats va quedar en perill. Però s’ha parlat menys dels pobles i gens dels ciutadans no connectats a les xarxes de distribució.

4

venir les fonts, no recuperen el nivell dels pous, no augmen·ten els cabals de les rieres i rius. Però sí que permeten omplir de nou les cisternes mig buides.

En l’entorn rural, amb cases i granges disperses, la pro·porció entre superfícies de cobertes i habitants o consums, és molt alta (molt més que en les zones urbanes), així que tot i la sequera (que no és absència de pluges, sinó dèficit pluviomètric respecte la mitjana d’un territori i una distri·bució caòtica durant l’any), es pot obtenir aigua per al con·sum si aprofitem les pluges que tot i espaiades van caient. Només cal tenir preparada la infrastructura de canals, bai·xants, dipòsits, cisternes, basses, etc., que puguin emmagat·zemar volums importants per cobrir la demanda (eficient i estalviadora) entre aquests períodes secs. L’aigua pluvial pot ser essencial per garantir el subministrament d’aigua en pe·ríodes de sequera en general, i especial en l’entorn rural menys connectat a les xarxes públiques de subministrament d’aigua.

Mirant les dades pluviomètriques del meu poble (Besca·nó) el total de pluges ha estat menor de l’habitual, però no massa inferior. Però el resultat és que (per primer cop a la història) tots els pous del pla del poble s’han eixugat i mol·tes cases (i blocs de pisos) que se n’abastien s’han quedat sen·se aigua i han hagut de córrer a connectar·se a la xarxa mu·nicipal. Tanmateix, fins i tot aquest règim de pluges hauria pogut mantenir la cisterna pluvial en condicions de cobrir una demanda raonable d’aigua, o bé abastir un percentat·ge important.

A la taula es presenta un resum real de 2007 a una casa abastida parcialment amb aigua pluvial. Hi ha les dades de les condicions de la instal·lació (capacitat de la cisterna), del consum i de la pluviometria local. El resultat és que un any de sequera la pluja cobreix gairebé un 65% de la demanda de la casa.

A la gràfica adjunta es mostra l’evolució de l’estat de la cisterna en funció de les pluges.

Resultats de funcionament d’una cisterna durant 2007

Superfície de cobertes útils 178 m2

Capacitat útil de cisterna 26.000 l

Consum mitjà diari 300 l/dia

Pluviositat 577,40 l/m2 y any

Pluja útil 373,46 l/m2 y any

Aigua captada 70.242 l/any

Aigua enmagatzemada 70.242 l/any

Consum anual 109.500 l/any

Fracción pluvial 64,15 % Evolució de la capacitat de la cisterna en funció de les pluges, suposant que a l’inici de l’any estigués plena.

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

1 50 100 150 200 250 300 350 400

Dies (del 1 de gener 2007 al 31 de març 2008, 433 dies)

Una instal·lació d’aigua pluvial està composada pels:

1. baixants de les canals de recollida,

2. un filtre,

3. un dipòsit soterrat prefabricat,

4. una bomba o grup de pressió,

5. un circuit de subministrament específic (en aquest cas per a les cisternes del WC, rentadora…)

6. i una entrada d’aigua de xarxa per mantenir un nivell mínim al dipòsit per garantir el subministrament dels consums que estan connectats a la cisterna.

Nivell d'aigua a la cisterna

5

L’any 2000 SEBA va començar a promoure petites instal·lacions FV connectades a la xarxa a teulades de les cases de socis de SEBA. També ha fomentat que els ajuntaments que han pro·mogut instal·lacions FV als seus equipaments, cedeixin la se·va gestió a SEBA.

Actualment SEBA gestiona la producció i venda de 110 kW d’energia fotovoltaica connectada a la xarxa tant de parti·culars com de l’administració pública.

En els darrers anys hi ha hagut un important creixement de les inversions en grans instal·lacions FV ja que el marc regulador actual ofereix un benefici econòmic interessant. En aquest context, SEBA proposa agrupar l’esforç econòmic dels seus socis i de nous socis que vulguin incorporar·se, en un projecte de parc solar, promogut i gestionat per la nos·tra entitat.

L’objecte d’aquest projecte és facilitar la inversió en aques·ta activitat (com a forma de generació neta d’electricitat i com a negoci) a aquells socis que ja estan motivats per l’ús de les energies renovables, que volen contribuir a la gene·ració d’energia neta i que vulguin aportar capitals inferi·ors als típics als de mercat i d’aquesta manera gaudir de la rendibilitat que ofereix l’energia solar per als capitals més modestos.

Respecte la promoció d’una instal·lació individual les di·ferències i avantatges serien les següents:

•   Permet realitzar el projecte independentment de dispo·sar d’una coberta pròpia, amb les condicions estructu·rals, d’orientació, inclinació, accés, etc., adequades per a una instal·lació fotovoltaica.

•   Fa possible que els habitants de pisos en blocs multiha·bitatge puguin optar per aquesta forma de generació d’energia neta sense haver d’entrar en discussions amb els veïns del bloc per autoritzar l’ocupació d’un espai de propietat horitzontal.

•   Evita la dedicació de temps i els problemes associats a la promoció individual d’una instal·lació: demanar permisos, aconseguir ofertes, seleccionar proveïdors i instal·lador, i altres industrials, gestionar la legalit·zació, etc.

•   Redueix el cost unitari (€/Wp), per la major dimensió de la instal·lació i la reducció que suposa evitar múlti·ples costos de la interconnexió.

•   Redueix el cost de gestió administrativa, de manteni·ment, etc.

La diferència física és que no es visualitza una teulada fotovoltaica sobre la casa pròpia, però que al cap de l’any aporta un informe amb l’electricitat solar generada que for·ma part del nostre balanç energètic, entre l’energia fòssil consumida i l’energia neta que hem generat, amb una in·versió menor.

Instal·lacions FV gestionades per SEBA

No. d’instal·lacions Wp

Associades 38 158.065

Concessió 8 51.584

TOTAL 46 209.649

PARC SOLAR FV dE SEBA

6

El Parc Solar SEBAEl Parc Solar SEBA és un projecte dissenyat per a la participa·ció dels socis de l’entitat que vulguin realitzar una inversió en la generació d’energia solar fotovoltaica i venda d’aques·ta a la xarxa elèctrica segons preveu la llei.

El Projecte de Parc Solar es basa en els plantejaments i ob·jectius següents::

•   Potència objetiu: 55 kWp (primera fase).

•   Inversió total d’uns 340.000 €.

•   Producció de 66.000 kWh/any (aprox.).

•   Participació d’uns 100 ·150 socis.

•   Contribució variable al projecte, amb un mínim de 2.000 € i un màxim de 6.000 e.

•   Emplaçament sobre un edifici o altra superfície cons·truïda (no sobre terreny natural).

•   Projecte de foment de les energies renovables i exem·ple social que podrà ser replicat en d’altres entorns i comunitats.

•   Pel caire sensibilitzador del projecte es preveu comptar amb la col·laboració de l’Administració Pública per a la cessió de l’espai.

•   Els socis inversors cobraran en concepte de venda d’energia una part proporcional en funció del valor de la inversió efectuada.

•   La fórmula jurídica utilitzada serà el compte en parti·cipació (vegeu requadre sobre els aspectes jurídics).

•   Taxa de rendibilitat prevista: 7%.

Rendibilitat Econòmica i Mediambiental La producció amb energies renovables està regulada pel Re·ial Decret 661/2007, de 25 de maig, pel qual s’estableixen les primes a la producció garantides per a un període de 25 anys. Actualment la prima és de 0,455 €/kWh sobre el kWh pro·duït. Tot i que es preveuen canvis legislatius referent a les ta·rifes, la rendibilitat econòmica continuarà sent atractiva per a l’inversor. D’altra banda el fet que la revisió sigui decrei·xent en el temps, una execució del projecte a curt termini, se·rà més avantatjosa.

El cost de la instal·lació es reduirà gràcies a:

•   Optimització de les dimensions per aconseguir un efec·te d’economia d’escala important.

•   Simplificació del tipus d’estructura, formant fileres so·bre coberta plana, fixades per gravetat.

•   Optimització de la geometria de les sèries de plaques FV.

•   Contractació directa de proveïdors i industrials.

Proposta Parc Solar FV Tarragona proposta 01

Características Municipi Tarragona

Activitat Aigua potable

Tipologia Dipòsit

Coberta Superficie disponible 4.000 m2

Albedo alt

Inclinació 30º

Orientació millor disponible 0º S

Instal·lació solar

fotovoltaica

Seguidor Fileres fixes

Model de placa /seguidor a determinar

Nombre 275

Posició V Vert/Horiz/Seg

Potència ut. 200 Wp

Camp fotovoltaic

Superficie 413 m2

Inclinació 30º

Orientació 0º S

Potència 55,0 KWp

Producció estimada 69 MWh/any

Productividad 1.250 KWh/KWp

Pes inst. fv 4.950 kg

Fixació Por gravetat

Accessibilitat/difusió Fàcil accés a coberta

Onduladores

Modelo a determinar

Potència nom. Ut. 5.000

Sèries

Costes Cost aproximat (IVA inclòs) 344.520 €

Facturació anual 30.250 €/any

7

La central disposarà d’un sistema de monitorització in si·tu i d’altre d’accés remot via internet per tal de poder realit·zar el seguiment i obtenir dades de la producció i funciona·ment en temps real.

El cost de manteniment anual, assegurança i gestió admi·nistrativa del projecte, etc., es podrà reduir considerablement pel fet d’agrupar la instal·lació en una de sola.

La participació mínima al projecte seria entorn de 2.000 € el que suposa ser copropietari d’una part del Parc Solar. Amb aquesta aportación es generarà una producció d’uns 500 kWh anuals d’energia elèctrica neta, és a dir l’equivalent a un estalvi de 210Kg de CO2 i un estalvi ener·gètic del 20% en consum elèctric anual mitjà per persona, aspectes claus per unir·nos a la lluita contra el canvi cli·màtic.

Es calcula que el rendiment brut anual de la instal·lació proposada pot ser d’uns 30.000 €. La producció elèctrica su·posarà un estalvi anual de 32 tones de CO2.

El període estimat d’amortització estarà al voltant dels 10–11 anys.

Participar d’un projecte en associació amb d’altres propi·etaris implica poder estalviar costos tant d’execució com de manteniment, gestió, etc, afavorint a l’economia d’escala del projecte i d’aquesta manera donar la màxima rendibilitat a la inversió inicial.

EmplaçamentS’ha triat una de les zones de Catalunya d’assolellament més elevat (entre Tarragona i Reus). El parc solar es construiria so·bre una superfície construïda i plana, amb espai suficient per a possibles ampliacions. La superfície és de color clar, la qual cosa afavoreix la reflexió i l’augment de la radiació incident sobre les plaques, així com absència d’ombres. La superfície és prou abundant com per poder separar sobradament les fileres de plaques i reduir al màxim les ombres entre files. Té facilitat d’accés, però el recinte està tancat i amb vigilància. L’empla·çament disposa d’escomesa elèctrica amb potència sobrera, amb transformador de companyia al costat mateix.

La cessió de l’ús de l’espai és gratuïta i per a un període d’un mínim de 25 anys.

Projecte Parc Solar FV: Inversions

Aportació (€)

Pètencia fotovoltaica

(Wp) equivalent

Producció (kWh/any)

Facturació bruta (€/any)*

Facturació neta (€/any)*

Estalvi d’emissions (kg CO2/any)

6.000 1,11 1.356 610 561 629

3.000 0,56 678 305 281 314

2.000 0,37 452 203 187 210

* aproximada

Camp fotovoltaic sobre la coberta del mercat del Carmel (Barcelona), promogut per la Fundació Terra amb aportacions ciutadanes.

8

Els comptes en participació com a fórmula jurídica per a l’explotació del parc solar

Aquesta fórmula no requereix la consti-tució d’una societat, sinó que es tracta d’un contracte privat entre les parts que simplifica tota la gestió. En aquest con-tracte s’hi reflecteixen les condicions en què s’efectua la inversió, l’explotació del Parc Solar, la distribució dels rendiments i les despeses, etc. Tindria una durada de 25 anys, prorrogables en determina-des circumstàncies.

Durant aquests 25 anys de contracte no es pagarà cap lloguer per l’ocupació de la teulada industrial on s’instal·larà el Parc ni despeses associades a la inter-connexió, vigilància, o altres serveis pro-porcionats pel propietari de la coberta. Les despeses que l’explotació del Parc comportarà seran les de manteniment preventiu, avaries, tributs, assegurança, gestió administrativa, comptable i fiscal, intermediació amb el mercat energètic i d’altres imprevistes que puguin sorgir.

En els comptes en participació hi ha dos tipus de socis: el soci Gestor i els so-cis Partícips. SEBA és el Gestor, i assu-mirà totes les obligacions per a l’explota-ció del Parc (Hisenda, Seguretat Social, Companyies d’Assegurances, etc.) i els inversors, que són els Partícips, perme-tran a través de la seva aportació eco-nòmica la construcció i posada en fun-cionament del Parc.

En aquest model d’explotació la titu-laritat del negoci i la propietat dels ac-tius és del Gestor. SEBA percebrà una remuneració per les seves tasques de gestió en l’explotació del Parc. Aques-ta remuneració serà inferior al 10% dels ingressos nets obtinguts de la venda de l’electricitat, havent descomptat abans les despeses d’explotació menys les ad-ministratives.

En funció de la seva inversió, el Partí-cip obtindrà uns rendiments econòmics derivats de la venda de l’energia produï-da. SEBA liquidarà trimestralment o anu-alment a favor a cada Partícip aquests rendiments, amb l’objectiu d’amortitzar al més aviat possible la inversió i poder-ne obtenir beneficis.

La inversió del Partícip és com un di-pòsit bancari i els rendiments en són els seus interessos. Aquests rendiments tri-buten a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) com a rendi-ments de capital mobiliari. SEBA com a pagador retindrà el 18% dels rendiments, els quals ingressarà a Hisenda en nom del Partícip.

Per altra banda, es crearà un fons eco-nòmic específic destinat a cobrir les des-peses extraordinàries que puguin aparèi-xer, com ara les causades per avaries, o bé que permeti la renovació de les instal-lacions del Parc. Aquest fons seria distri-buït proporcionalment entre els socis en cas que tingui un saldo positiu en acabar el període d’explotació.

Si el Partícip vol retirar la inversió re-alitzada, ho podrà fer passats 5 anys de l’inici de l’explotació. El Partícip podrà re-cuperar els diners invertits menys els ja amortitzats amb una penalització del 5% de l’import recuperat. En el lloc d’aquest Partícip en el Parc podrà participar-hi un altre. El Partícip podrà transferir la inversió realitzada a un tercer o vendre els drets de soci partícip a preus de mercat.

Què fer si t’interessa participar-hi?Si t’interessa participar en el projecte els passos que et proposem són els següents:

•  Triar quina és l’aportació que desitges fer al projecte.

•   Sol·licitar-ho mitjançant: trucar al 93 446 32 32 o bé per correu electrònic a seba@seba.es

o bé a través de la pàgina web www.seba.es.

•   SEBA enviarà el contracte de compte en participació entre tu i l’associació SEBA 

(si no ets soci, també t’enviarem una butlleta d’inscripció. Documents com els estatuts 

i altra informació de l’associació es pot trobar a la nostra pàgina web).

•   Un cop signat caldrà que facis un ingrés pel 20% de l’aportació prevista, com a reserva. 

La resta de l’aportació s’haurà d’ingressar quan es comencin les obres. Cal tenir en compte 

que les obres no començaran fins que s’hagi assolit una xifra de contractació suficient 

i caldrà un període de campanya per aconseguir-ho.

•   SEBA enviarà periòdicament informació sobre l’estat de la campanya i el calendari actualitzat 

del projecte.

•   Al contracte ja s’especificaran clàusules de salvaguarda que garantiran el retorn de l’aportació 

efectuada en cas que el projecte, per qualsevol motiu, no acabés realitzant-se

9

L’esborrany de la Llei en matèria de garantia i qualitat del subministrament elèctric sembla que té un únic objectiu: fer il·legals les situacions que van generar la gran apagada a la ciutat de Barcelona el juliol de l’any 2007 i transferir la res·ponsabilitat dels futurs incidents al operadors de la xarxa elèctrica tot clarificant les responsabilitats de cadascun.

L’ambició d’aquest projecte de llei que vol garantir la quali·tat i el subministrament elèctric es queda curta, focalitzada a re·soldre una casuística d’accident molt concreta, en un moment en què les amenaces del subministrament elèctric són d’una mag·nitud molt més àmplia.

Las resta de causes que puguin ocasionar apagades de grans dimensions (la més important de les quals seria la caiguda de la

xarxa a causa de les puntes de consum creixents i les febleses en determinats nodes d’interconnexió) no es resoldrien amb aques·tes actuacions proposades.

El consum elèctric per habitant no para de créixer i els pics de demanda tampoc. A més s’haurien d’anticipar els nous consums propers, com els vehicles elèctrics.

Aplicar les solucions de mitjans del segle xx per resoldre els problemes que apareixen a principis del segle xxi no sembla una decisió sensata. Més línies elèctriques, més subestacions, més parcs de transformació…, no són la solució òptima i, ni molt menys, única davant els reptes de futur. Per no parlar dels con·flictes territorials que generaran. En canvi, aquesta llei hauria de posar les bases per a un nou model de xarxa elèctrica aplicant els criteris del que en l’àmbit de la UE s’anomenen les xarxes intel·ligents (Smartgrids). L’evolució de la xarxa centralitzada ac·tual a unes xarxes intel·ligents passaria per:

•   S’ha de canviar l’èmfasi en “connectar” pel “d’integrar” les noves fonts distribuïdes d’energia al sistema.

•   Fomentar la construcció de microxarxes.•  Incorporar les tecnologies de la informació i comuni·

cacions per al control de la xarxa.•   Introduir la relació bidireccional generador· consumi·

dor de forma que el pes de la generació vagi decantant·se des dels grans generadors centrals a la generació dis·tribuïda i les centrals virtuals.

El Parlament de Catalunya va convocar a l’associació

SEBA a participar a la Comissió parlamentària sobre ener-

gia que està discutint l’esborrany d’una llei aprovada pel

govern català que té com a objectiu donar més garanties

de subministrament elèctric a la població catalana i eli-

minar els riscos de fallada general de la xarxa elèctrica

de distribució. El dia 6 de maig, SEBA, representada per

Jaume Serrasolses va intervenir a la comissió per expres-

sar el punt de vista de la nostra associació. El text que

continua és un resum de la comunicació realitzada.

Comentaris sobre el projecte de llei en matèria de garantia i qualitat del subministrament elèctric

10

Aquestes actuacions milloraran l’estabilitat i seguretat de les xarxes de distribució elèctrica, essencialment les de BT i MT (que generen el 80% de les apagades)

SEBA, com a associació sense ànim de lucre i com a ope·rador elèctric, està treballant amb les energies renovables des de fa 18 anys en tres escales tecnològiques:

•   Subministrament elèctric autònom per a l’àmbit resi·dencial individual i activitats econòmiques en entorn rural aïllat de la xarxa elèctrica de distribució.

•   Subministrament elèctric per abastir un cert nombre d’usuaris agrupats a partir d’una central de generació i una microxarxa de distribució d’energia aïllada de la xarxa elèctrica convencional.

•   Generació elèctrica mitjançant plantes energètiques de petites dimensions i connectades a la xarxa de dis·tribució promovent el desenvolupament tecnològic, les actuacions de demostració i la gestió d’un parc d’instal·lacions real.

Encara que pugui semblar que tot plegat no tingui poc a veure amb la discussió d’una llei sobre garantia i qualitat de subministrament elèctric, tots tres models tenen una contri·bució en el disseny de les noves xarxes elèctriques, les ano·menades xarxes intel·ligents, l’adaptació de les xarxes actu·als als nous reptes de:

•  Seguretat i garantia de subministrament.•  Introducció massiva de les energies renovables.•   Millora de l’eficiència energètica i reducció de les emis·

sions associades a la generació elèctrica.•  Nous consums elèctrics emergents.

Per afavorir l’adaptació de la xarxa elèctrica actual, cen·tralitzada en la generació i el seu control, es proposa que evo·lucioni cap a múltiples microxarxes organitzades mitjançant

un potent sistema de comunicació que li permeti actuar com una xarxa intel·ligent, integrada de forma habitual i aïllada quan sigui necessari.

El model de microxarxa que SEBA utilitza des de fa anys incorpora els mateixos mecanismes en que es basen les que s’estan desenvolupant a Europa i altres zones:

•   Aportació important de fonts d’energies renovables•   Gestió de la demanda: eficiència en el consum elèc·

tric dels consumidors.•   Tarifa i contractació en dos termes, potència i energia.•   Tarifa flexible, amb un cost variable en funció de les

hores vall o punta (disponibilitat d’excedents o no).•  Comunicació bidireccional entre la planta de gene·

ració i el consumidor mitjançant una línia bus, amb desconnexió programada de determinats consums en funció de l’estat de la xarxa.

•   Informació en línia a l’usuari sobre instruccions de consum per optimitzar l’energia disponible quan és més abundant/barata i estalviar·la quan és més ca·ra de produir.

•   Planta de generació amb fonts no programables i pro·gramables, amb acumulació d’energia, transforma·ció bidireccional CC/CA, monitorització, etc.

Els grans generadors elèctrics no dominaran les xarxes del futur. L’energia la generaran productors cada vegada més pe·tits, des de turbines eòliques, equips de cogeneració de potèn·cies progressivament més petites i amb fonts d’energia primà·ria més diversificades. Aquests petits generadors no són controlables des d’una sala de control central, sinó que ho han de ser localment, en múltiples controls descentralitzats amb una àrea d’abast de tipus microxarxa. La conformació de les microxarxes amb la seva central virtual formada per múltiples generadors distribuïts es pot fer front al risc d’apa·gades generals ja que aquestes estructures locals, de 10.000 a 100.000 habitants, són capaces de ser gestionades aïllada·ment de la resta de la xarxa, si cal.

Una característica diferencial d’aquestes xarxes intel·ligents és la interacció en doble sentit entre la generació i el consum. Els consumidors poden tenir un paper essencial per garantir una major estabilitat de la xarxa elèctrica davant d’inesta·bilitats. Del consumidor passiu actual, al consumidor actiu i participatiu, que incorpora mecanismes per coordinar deter·minats consums a unes tarifes flexibles que els incentiven en hores vall o quan hi ha excedents del fonts energètiques re·novables no programables, tarifes que premien els usuaris que inverteixen en eficiència energètica, que adopten auto·matismes controlats per senyals en temps real que arriben de la xarxa, que instal·len equips de generació elèctrica a partir de fonts energia renovable o bé microturbines de cogenera·ció, etc. La gestió de la demanda és tant important com la mi·llora de les línies elèctriques per garantir una major estabili·tat i garantia de subministrament.

Quan un consumidor redueix la seva demanda es conver·teix en un generador d’energia (negawats). La gestió de la de·

Grup electrogen a un carrer de Barcelona durant l’apagada de l’estiu de 2007.

11

manda té per objectiu fomentar aquesta forma de generació indirecta. Les companyies elèctriques i distribuïdores haurien d’oferir nous serveis en aquest camp, mitjançant la instal·lació de comptadors intel·ligents i noves interfases, connec·tats amb línies de comunicació bidireccionals.

Els consumidors tenen el dret de ser també generadors i vendre l’energia a la xarxa elèctrica en condicions econòmi·cament favorables i administrativament senzilles. La utilitza·ció de les energies renovables i les màquines de microcogene·ració (en el futur també les cèl·lules de combustible) es generalitzaran i seran decisius en la millora de l’eficiència i la reducció de les emissions de CO2 del sistema elèctric. Per al·tra banda, la introducció de mitjans d’emmagatzematge elèc·tric i tèrmic, flexibles i distribuïts, aportaran més estabilitat a la xarxa.

La UE en general i a Espanya i Catalunya amb més inten·sitat, té una xarxa elèctrica feble a causa de la dependència en el proveïment energètic, la inseguretat de subministrament i la necessitat de compliment dels acords climàtics. Cal recor·dar que la UE ha adoptat assolir un 21% d’electricitat d’ori·gen renovable per d’aquí a 2 anys (2010) i rebaixar la inten·sitat energètica un 1% anual. El primer implica una augment considerable de generació distribuïda que cal gestionar efica·çment amb xarxes intel·ligents i control descentralitzat; el se·gon que el sistema elèctric ha de fer un esforç molt important per millorar la seva eficiència en el consum d’energia primà·ria, només viable amb l’augment de la generació distribuïda, la reducció de les pèrdues per transport i transformació i amb més cogeneració.

Davant d’això la xarxa elèctrica del futur immediat no pot assemblar·se a la xarxa elèctrica actual. La UE calcula una inversió de l’ordre de 500 mil milions d’euros en modernitzar la xarxa europea en 10 anys. A què pensa destinar el sistema elèctric “català” les inversions a què estarà obligada en com·

pliment de la llei que està en discussió? Segons el redactat ac·tual a res del que hem dit.

Les inversions que es derivaran dels plans d’actuació dels operadors de la xarxa elèctrica seran molt altes i per a un pe·ríode llarg de temps. És obvi que part d’aquestes inversions haurien de destinar·se a actuacions innovadores que perme·tin que la xarxa elèctrica es comenci a adaptar a un escena·ri de creixent complexitat. Com a mínim la revisió de l’esbor·rany de la llei hauria d’incorporar els conceptes següents:

•   Ha d’incloure, a més d’elements de gestió de l’oferta (més línies i transformadors), actuacions de gestió de la demanda.

•   Ha d’incentivar la utilització de les TIC en la gestió intel·ligent de les xarxes, també en la comunicació amb els consumidors.

•   Ha de proposar la col·laboració entre operadors elèc·trics, generadors de règim especial, empreses tecnolò·giques, etc., i l’administració per fer proves pilot de cons·titució de microxarxes capaces de poder funcionar en illa.

•   Ha d’incentivar la incorporació dels generadors distri·buïts i eliminar les traves administratives i d’interconnexió que hi ha actualment.

•   Ha de proposar canvis legislatius en regulacions esta·tals (tarifes, reglaments tècnics per a la interconnexió de generadors…) per fer possible aquestes actuacions.

•   Ha d’establir unes inversions anuals per fomentar el desenvolupament tecnològic, les actuacions de demos·tració, la innovació en gestió i la coordinació entre ope·radors energètics, agències i empreses actives en aques·tes àrees descrites, amb l’objectiu que el sistema elèctric català no es quedi de nou a la cua d’aquest desenvolu·pament tecnològic ineludible.

Esquema de generació elèctrica distribuïda amb diverses fonts d’energia renovables o no.

Barri de cases unifamiliars amb instal·lacions fotovoltaiques a les teulades (Japó).

Al darrer número de Viure amb el Sol (49) parlàvem del muntatge de la cuina solar per concentració. Aques·ta cuina té múltiples aplicacions i tota mena d’activitats similars que puguem imaginar. Però també hi ha una aplicació que pot interessar a

molts socis de SEBA que estan cansats d’haver d’anar a comprar aigua destil·lada per afegir a les bateries. L’aigua destil·lada és força més cara que l’aigua mineral i de vegades, quan les bateries comencen a estar una mica envellides, cal

emprar dues o més garrafes de 5 l per posar les bateries a nivell.La cuina solar posada horitzontal és capaç de captar, no el sol, sinó l’aigua de pluja quan plou. Una cuina d’1,5 m de diàmetre pot captar uns 35 l d’aigua destil·lada de pluja amb una pluja de 20 l/m2.La paràbola de la cuina és d’alumi·ni polit i forma un gran embut que, un cop net de la pols amb la prime·ra pluja, escola aigua neta, sense incorporar·hi sals ni elements que puguin perjudicar les bateries. Un bidó col·locat a sota recull l’aigua mentre està plovent i després la traspassarem a garrafes que cal emmagatzemar en un espai fosc, fins que les necessitem per omplir de nou les bateries.(L’aigua de pluja captada per altres superfícies pot no ser adequada, com la de les teulades, que hi incorporen minerals, partícules, matèria orgànica, etc.)

Cuina solar parabòlica captant aigua en un dia de pluja. És aigua destil·lada.

Més aplicacions de la cuina solarA més de coure, fregír, bullir, cuinar al vapor,

coure pa, pastissos, torrar fruits secs,

deshidratar, fer infusions…, la cuina solar

també pot produir aigua destil·lada

Seu socialMallorca 210, 1o, 1a08008 Barcelona

Dipòsit legalB-5150-1990

Delegació CatalunyaRipollès 4608026 Barcelonatel. 93 446 32 32Fax 93 456 69 48seba@seba.es

RedaccióJaume SerrasolsesSònia Blasco

MaquetacióMarc Ancochea

FotosArxiu SEBAJaume SerrasolsesXavier Vallvé

AssociacióServeis EnergèticsBàsics Autònoms www.seba.es