butlletí de la paeria - ajuntament de lleida

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•MAIG14NÚM.254

pObre les portes la Casa dels Gegants

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

MaigDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

MEDI AMBIENT / HORTAEn marxa els horts de Pardinyes ............................................. 4

URBANISMELicitació de les obres del Mercat Municipal de Balàfia .... 4El carrer Bruc guanya 55 places de pàrquing gratuït ....... 5

SUCSEl Parc del Vilot té noves plantes aromàtiques ................... 8

MEDI AMBIENTPrograma d’Ecoactivitats amb unes 30 propostes ........... 9

PARC CIENTÍFICL’Arborètum rep 18.200 visitants ........................................... 9“Moviement”, trobada d’escoles de cinema ...................... 10

URBANISMEEl nou POUM impulsa el Centre Històric ............................ 12

CENTRE HISTÒRICÈxit de la SKRT i del segon “pop up” del Mercat del Pla . 14

BENESTAR SOCIAL Benestar Social atén 11.000 famílies durant el 2013 ...... 19

SEGURETAT CIUTADANALa Unitat Ciclista de la Urbana fa 15.083 actuacions ..... 19

PROJECCIÓ EXTERIOR Europe Direct es trasllada al carrer Major .......................... 22

COOPERACIÓ20 anys de cooperació internacional .................................. 23

JOVENTUTAplicació de mòbil per als joves de Lleida ......................... 25

OPINIÓ dels Grups Municipals ................................................ 26

OCI Agenda cultural .................................................................. 28

06 La Banqueta reneix com a passeig nou, amb bancs i jardineres de grans dimensions plenes de vegetació i flors.

Lleida, ciutat de referència en l’àmbit internacional en el desplegament de la fibra òptica gràcies als convenis signats per la Paeria amb Telefónica i Jazztel.

La Casa dels Gegants-Museu de la Cultura Popular exposa al públic una trentena d’elements festius de la ciutat.

Edicions

• 93 799 07 07

10

16

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Maig de 2014 • Parc Científic

• L’equipament del Turó de Gardeny té més de 1.400 treballadors, la majoria joves

El Parc Científic acull més de 100 firmes

Representants d’algunes de les firmes situades al Parc Científic amb les autoritats. © H. S.

Indra és una de les empreses que tenen la seu al Turó de Gardeny. © H. S.

El parc, que genera 6.619 llocs de treball induïts, constitueix el pol més nombrós d’ocupació de Lleida, segon el paer en cap, Àngel Ros

El Parc Científic de Lleida aplega 108 entitats dividides en 86 empreses, 14 centres d’R+D+i i 8 grups d’investiga-ció de la UdL. El parc ha quintuplicat el nombre de firmes en 9 anys (suposa un 540% de creixement) i actualment són ja més de 1.400 persones, espe-cialment joves, les que treballen a les diferents instal·lacions del Turó de Gardeny. L’equipament genera 6.619 llocs de treball induïts, segon la me-todologia del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

En el decurs del balanç de l’activitat del centre fet el propassat 7 de maig, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va comentar que “el parc ha esdevin-gut el centre neuràlgic d’un conjunt d’empreses i constitueix el pol més nombrós d’ocupació de Lleida, espe-cialment d’ocupació jove”. També va destacar l’activitat econòmica creixent que crea el parc, ja que a dia d’avui la seva facturació arriba a 102,5 milions d’euros, amb increments anuals del 30%. Finalment, Àngel Ros va afegir que “l’espai disponible al Parc Científic susceptible de ser rehabilitat o cons-truït ens permet arribar, d’acord amb el Pla Especial de Gardeny, a generar espai fins a 5.000 professionals”.

Actualment al Parc Científic, per mitjà dels seus quatre vivers (Genera-lista, Incuba, ViverTIC i Viver d’FP), s’hi estan gestionant més de 30 projectes d’emprenedors, que apleguen unes 115 persones. El viver d’empreses d’FP, amb 9 firmes, està al 100% de la seva capacitat, amb projectes que van des de la comercialització de productes o serveis a pàgines web o la fabricació industrial de cervesa, entre d’altres.

Un equipament internacionalEl parc ofereix també oportunitats

de formació i d’especialització, fins i tot de caràcter internacional. Hi han participat en total una quinzena de joves. A més, grups d’investigació de Gardeny o centres com el Fruitcen-tre actuen com a punts d’atracció d’empreses del sector. D’altra banda,

unes 270 persones han rebut forma-ció al centre de producció audiovisual Magical.

Les darreres sis empreses i entitats que s’han incorporat al parc són Die-tary Molecular Diagnostics, IDI Eureka, Entre3 Interioristas, Optimal Pork Pro-duction, OpenNatur i Instamina. •••


Medi Ambient i Horta • Maig de 2014

Mer

cats

Els horts urbans de Pardinyes consten de 90 parcel·les d’entre 25 i 50 m2. © S. Comunicació

L’actual edifici (a la foto) donarà pas a un que inclourà criteris d’eficiència energètica. © S. C.

• Les parcel·les disposen d’una bassa de reg de 500 m3 i un sistema de bombament

• Les activitats comercials s’han de desenvolupar en format de mercat tradicional

Els horts urbans de Pardinyes, en marxa

Licitació del nou Mercat de Balàfia

Els 90 horts urbans de Pardinyes ja estan en marxa després que la Paeria fes el lliurament de les claus als nous adjudicataris. El consistori ha invertit 50.000 euros en habilitar les parcel·les, que disposen d’una bassa de regula-

ció de reg de 500 m3 i un sistema de bombament, que permet tenir reg a pressió a cada terreny i tota la xarxa secundària de reg que dóna aigua a cada parcel·la, a més dels camins i la parcel·lació dels horts.

En total hi ha 48 horts de 50 m2

(costen 30 €/mes) i 42 de 25 m2 (20 €/mes). L’Ajuntament de Lleida va adjudicar la gestió dels horts a Punt Eco Ambiental per a un període de 10 anys. L’empresa farà el manteniment de l’espai (inclou la correcta explota-ció, funcionament, seguretat, vigilàn-cia i neteja de la parcel·la i les seves instal·lacions) i la formació (cursos i ta-llers) i l’assessorament dels hortolans, com també la dinamització de les activitats socials. A més, es dedicarà una mitjana de dues hores mensuals a aconsellar l’usuari de l’hort en les tas-ques derivades del conreu de la finca.

Gaudir de la naturaEl paer en cap, Àngel Ros, va recor-

dar que la Paeria ha habilitat 120 horts a Rufea i que també ho ha fet al barri de Pardinyes per tal que els veïns i les veïnes puguin gaudir de la natura i del lleure lligats a l’activitat agrícola. •••

L’empresa concessionària donarà prioritat als aliments ecològics i a la venda de productes de proximitat

L’Ajuntament de Lleida lici-tarà pròximament la construcció i l’explotació del Mercat Municipal de Balàfia. El plec de clàusules que re-geix aquest concurs públic estableix que l’equipament s’ha de destinar preferentment a supermercat, sense descartar d’altres usos, com també destinar superfície comercial a mercat tradicional amb producte alimentari fresc amb format botiga o parada tra-dicional.

El plec estableix que el concessiona-ri proposarà a l’Ajuntament de Lleida les activitats comercials, que s’han de desenvolupar en format de mercat tradicional, entre les quals s’intentarà garantir peix i marisc frescos, fruita i verdura fresques, carnisseria, cansala-deria, xarcuteria, pesca salada, forn de pa i bar cafeteria. Es donarà prioritat a aquelles que incloguin la venda de productes alimentaris ecològics i la

venda de productes de proximitat. Pel que fa a l’impacte visual del nou equi-pament, la proposta arquitectònica ha d’assolir una correcta implantació en el teixit urbà i, alhora, ha de inclou-re criteris d’eficiència energètica. •••


Maig de 2014 • Urbanisme

S’han renovat la vorera i els serveis d’aigua i clavegueram, i s’ha pavimentat la calçada. © H. S.

Lleida té 1.374 noves places de motos. © S. C.

• Renovació i ampliació de les voreres d’un important eix viari del barri de Cappont

• En un solar amb 70 places d’estacionament, en què també hi caben les bicicletes

Bruc guanya 55 places d’aparcament

Pàrquing per a motos a Francesc Macià

El carrer guanya pàrquing gratuït i es dóna més prioritat als vianants

Les obres de millora i de reurbanit-zació del carrer Bruc, en el tram entre Jaume II i l’avinguda de València, al barri de Cappont, han permès renovar i ampliar la vorera (fins als 4,5 m) que dóna als edificis amb números senars, per garantir l’accessibilitat i donar més prioritat als vianants, com tam-bé renovar els serveis d’aigua i clave-gueram, pavimentar tota la calçada i ampliar parcialment la vorera (fins als 3 m) dels números parells en la seva confluència amb el carrer Jaume II. A més, s’hi han plantat arbres nous i s’hi ha col·locat mobiliari urbà, com tam-bé pilones per delimitar la zona de pas de vehicles.

El projecte ha inclòs, a més, l’habilitació d’una zona d’aparcament de 1.078 metres quadrats amb 55 pla-ces gratuïtes, que se situa en un solar d’aquest carrer. Aquesta actuació és molt important per al barri, ja que el

carrer del Bruc és un eix que connecta el pont Vell amb Cappont, amb el cen-tre a l’avinguda de València, i perquè amb la millora s’afavorirà el pas dels vianants. •••

L’Ajuntament de Lleida arranjarà el solar situat a l’avinguda de Francesc Macià, números 43 i 45, i el carrer Clot de les Monges, 10 per adequar-lo com a aparcament per a motos i bicicletes, fruit de l’acord a què s’ha arribat amb el propietari d’aquest espai per cedir-lo temporalment a la Paeria mentre no s’hi construeixi.

En aquest solar de 652 m2 s’hi habi-litaran unes 70 places d’aparcament per a motos i s’hi instal·laran tres bar-res perquè també s’hi puguin guardar bicicletes. L’actuació permet comple-mentar l’acció que ja va fer la Paeria a tota la rambla de Ferran per evitar que els vehicles de dues rodes aparques-sin a les voreres. •••


Urbanisme • Maig de 2014

• El nou passeig disposa de jardineres de grans dimensions i de vegetació i flors

• Situades a l’altura del camí de Grenyana i del carrer Jaume II amb Pere de Cabrera

Reforma integral de la Banqueta

Noves fonts d’aigua a la canalització

El passeig disposa de 264 arbustos i 572 flors de temporada. © H. S.

Font situada a l’altura de Jaume II amb Pere de Cabrera. © H. Sirvent

Les obres de remodelació han permès dignificar un espai històric de la ciutat de Lleida

La reforma global de la Banqueta ha donat pas a un espai de passeig nou, amb bancs i jardineres de grans dimensions en les quals s’hi han plantat vegetació i flors.

Amb aquesta renova-ció s’ha dignificat un espai històric de Lleida. Així, els ciutadans i les ciutadanes poden tornar a gaudir de passejos tranquils, en què poden contemplar la ma-jestuositat del riu Segre al seu pas pel centre de la ciu-tat i els nombrosos edifics de gran valor arquitectònic.

El canvi integral paisat-

gístic d’aquesta zona em-blemàtica de la ciutat ha permès treure les fonts

que hi havia fins ara a l’avinguda Blondel (davant de l’edifici de l’Ajuntament) i l’avinguda de Madrid (da-vant del carrer Saracíbar).

El projecte tècnic con-templava demolir totes les fonts, que no havien acabat de funcionar mai i que amb

el temps s’havien anat de-teriorant i havien acumulat problemes de filtracions.

Les fonts han donat pas a set jardineres de grans di-mensions, tres de circulars i quatre de rectangulars, i 37 jardineres més que són més petites, on s’hi han plantat

un total de 264 plantes ar-bustives i 572 flors de tem-porada, que donen color a aquest espai nou.

Després de la substi-tució de les fonts, que es van construir al final dels anys 1980, s’ha arranjat tot l’espai amb llambordes no-ves. Les obres de remode-lació pugen a uns 60.000 euros, que són inclosos dins del pressupost anual dels serveis de jardineria de l’Ajuntament de Lleida. •••

La Paeria ha instal·lat fonts d’aigua potable noves a la

canalització del riu Segre. En concret, una al camí de

Grenyana, abans del pont de Príncep de Viana, i l’altra a l’altura del carrer Jaume II amb Pere de Cabrera, al cos-tat del pont dels Instituts.

Aquestes fonts se sumen a la que hi ha a prop de la plaça Blas Infante i donaran servei als nombrosos usua-ris que passegen, corren, van amb bicicleta, fan gim-nàstica per la canalització o passen una bona estona en contacte amb la natura.

Aquesta actuació respon a les demandes que han fet arribar els usuaris de la cana-lització a la Paeria, que, alho-ra, ha millorat l’enllumenat i ha instal·lat diferents jocs esportius al llarg del seu re-corregut, els quals perme-

ten exercitar diferents grups musculars (extremitats, tronc superior i inferior).

El gimnàs a l’aire lliure és situat entre el pont Vell i el de la Universitat, repartit en cinc punts, amb la finalitat de fer els desplaçaments corrent. Té quatre cartells informatius amb normati-va que explica com s’han d’utilitzar els jocs.

La canalització del riu s’ha convertit en un parc de lleu-re, d’oci i esportiu i és una de les zones preferides pels lleidatans per fer exercici, atès que és un dels parcs urbans fluvials més llargs de tot l’Estat espanyol, amb poc més de dos quilòmetres de recorregut senyalitzat. •••


Maig de 2014 • Centre Històric

• La restauració compensa la degradació causada pel trànsit i les inclemències del temps

L’Arc del Pont recupera la seva història

L’Arc del Pont fa un segle (a l’esquerra) i aspecte actual del monument neoclàssic amb els impactes de projectils de la guerra (dreta). © H. S.

Foto històrica de l’Arc del Pont (esquerra) i aspecte abans de la restauració recent, amb els forats visiblement tapats. © Arxiu Paeria

L’actuació posa al descobert els impactes rebuts durant la Guerra Civil i contribueix que els vianants puguin “visualitzar” aquest capítol de la història de la ciutat

Un dels monuments més emble-màtics de la ciutat, l’Arc del Pont (an-tiga entrada a la Lleida emmurallada i des de l’any 1946 marc visual de la po-

pular estàtua d’Indíbil i Mandoni), ha recuperat una part de la seva història. La rehabilitació de la construcció, que tot just ha finalitzat l’Ajuntament de Lleida, ha posat al descobert una tren-tena d’impactes de projectils disparats durant la Guerra Civil i que foren tapats en restauracions anteriors.

Els treballs de conservació i neteja de l’Arc del Pont, una construcció neo-clàssica del segle XVIII, han consistit en l’eliminació de morters i pegats que en intervencions prèvies s’havien afegit a

la pedra, i que per la seva composició rica en sals malmetien la construcció (procés accentuat pels efectes del trànsit i les inclemències meteorolò-giques). L’actuació ha consistit també en la consolidació de parts de la pedra que s’havien desfet i en el farciment de juntes amb morters de calç.

L’obra, que ha costat 30.000 euros, es completarà amb una segona fase centrada en la restauració de l’interior de l’Arc del Pont i que tindrà un pressu-post de 34.000 euros. •••


Sucs • Maig de 2014

• Plantada de 600 unitats noves, bàsicament romaní, lavanda i sàlviaPlantes aromàtiques al Parc del Vilot

El Parc del Vilot té 12 hectàrees i presenta una variada rica natural, cultural i de lleure. © S.C.

Actuació en el marc del projecte de recuperació de la zona verda de Sucs

El Parc del Vilot de Sucs disposa d’unes 600 plantes aromàtiques no-ves. La quarta plantada, organitzada per l’Associació Recreativa Cultural de Suchs, va permetre ampliar el conjunt

de plantes aromàtiques –bàsicament romaní, lavanda i sàlvia– del parc, que, amb la participació dels veïns i diver-ses empreses, va incrementant la flora d’aquest espai.

Aquesta acció s’emmarca en el pro-jecte de recuperació de la zona verda del Vilot, que recentment ha estrenat una nova plaça infantil, de 1.170 m2 i situada en una zona boscosa davant la nova escola el Vilot de Sucs, que disposa de quatre jocs adaptats a l’entorn, paviment amortidor, mobi-liari, enllumenat i arbrat.

L’associació de Sucs ha fet diver-ses accions per millorar el parc. Des del 2010, s’hi han dut a terme un conjunt de sembrades que han per-mès plantar uns 850 arbres autòctons i unes 5.200 plantes aromàtiques, amb els esqueixos que es preparen al viver que té l’entitat. •••


Maig de 2014 • Medi Ambient

• Propostes variades sobre natura i medi ambient adreçades a un públic molt divers

• És un dels espais urbans que atreu més públic gràcies a les activitats que s’hi fan

Uns 30 actes al programa d’Ecoactivitats

L’Arborètum rep més de 18.200 visitantsUna novetat d’enguany és la visita a l’estany d’Ivars. © Medi Ambient

El jardí botànic és l’escenari de diferents activitats. © H. Sirvent

El nou programa d’Eco-activitats, que du a terme la Regidoria de Medi Ambient i Horta, inclou un ampli ventall d’activitats relacio-nades amb la natura i el medi ambient que tenen com a objectiu principal millorar el coneixement i els vincles dels ciutadans amb el medi natural, a més de fomentar hàbits saluda-bles i sostenibles.

Gairebé una trentena de propostes variades sobre natura i medi am-bient integren el programa d’enguany, adreçat a un públic molt divers. Una de les novetats d’aquesta tem-porada han estat els tallers de natura específics per a públic infantil que es van

desenvolupar per Setmana Santa. A més, els partici-pants en les Ecoactivitats poden conèixer també tècniques de reproducció de plantes, aprendre com defensar les plantes dels balcons davant de plagues i malalties, aprofundir en les curiositats del nostre entorn més pròxim o par-ticipar en un curs de tram-peig fotogràfic per a l’estudi de la fauna. També s’ha organitzat una visita guia-da a l’Arborètum i tallers d’anellament d’ocells a la Mitjana.

Per a més informació i incripció a les activitats po-deu consultar el web http://sostenibilitat.paeria.cat o trucar al 973 70 04 55. •••

La Festa del Banyetes, les Nits d’Estiu o les propostes de primavera concentren molt de públic en el recinte

L’Arborètum de Lleida celebra un any des que es va obrir als ciutadans i ho fa havent registrat 18.262 visitants. El jardí botànic Pius Font i Quer s’ha con-solidat entre els espais de la ciutat més visitats, atès que ofereix propostes per a diferents tipus de públic, tant familiar, acadèmic com de lleure, fusiona recerca i divulgació i, alhora, sensi-bilitza sobre els valors de la biodiversitat.

El jardí, que forma part del Parc Científic i Tecnolò-gic Agroalimentari, té una superfície de 68.000 m2 on hi ha representats qua-tre dels biomes boscosos més importants del món. L’espai porta el nom de l’il·lustre científic lleidatà el

Dr. Pius Font i Quer (1888-1964), en reconeixement a la seva important tasca investigadora i divulgati-va al servei de la botànica.

Les activitats que s’hi han programat en aquest any han contribuït a donar-lo a conèixer, com és el cas de les Nits d’Estiu o actualment les propostes de primavera. Les regidories de Cultura i de Medi Ambient han pro-gramat accions en aquest equipament científic i ciu-tadà, per a totes les edats, per aprendre els diferents biomes que hi cohabiten i les seves característiques, com també descobrir els racons més espectaculars per mitjà de la fotografia o les arts escèniques, entre d’altres.

L’Arborètum ha estat l’es-cenari de diverses trobades populars, com les festes del Banyetes. Campanyes com l’apadrinament d’arbres o la creació de targetes d’accés familiar o de soci corporatiu són iniciatives que també ajuden a difondre aquest patrimoni vegetal. •••

Parc Científic


Alcaldia • Maig de 2014

• Lleida, ciutat capdavantera en telecomunicacions de la mà de Telefónica i Jazztel

• El Magical Media acollirà l’abril del 2015 les primeres jornades “Moviement”

Desplegament de la fibra òptica

Trobada internacional d’escoles de cine

El director de Telefónica a Catalunya, l’alcalde i regidors visiten el Magical Media. © H. S.

Signatura del conveni entre la Paeria, la UdL i Jazztel. © H. Sirvent

Presentació del projecte al Magical Media. © Fundació Sorigué

La Paeria i Telefónica han signat un conveni de col•laboració per im-pulsar l’Smart City i Big Data i per al desplegament de la fibra òptica a Lleida, que portarà aquesta tecnolo-gia fins al 84% de les llars de la ciutat. Amb aquest acord, Lleida es conver-tirà al final d’any en una ciutat de re-ferència en l’àmbit internacional en el desplegament de la fibra òptica.

Al final d’aquest any el 84% de les llars i les empreses (73.000) de Lleida tindran accés a la fibra òptica i durant el primer trimestre del 2015 la imple-mentació de la xarxa ja serà del 100%. L’acord signat també té per objectiu el desenvolupament de serveis i solu-cions innovadores per a la ciutat i els

seus habitants, com solucions urba-nes, l’Open Government, l’Open Data i el model de ciutat intel•ligent per afa-vorir l’emprenedoria i la nova econo-mia de la innovació i el coneixement.

Tecnologia FTTHLa companyia de telecomunica-

cions Jazztel, l’Ajuntament de Llei-da i la UdL van signar un conveni de col•laboració que permetrà que Llei-da sigui una de les primeres ciutats del món a tenir una cobertura en fibra òptica de tecnologia FTTH (Fiber to the Home) a més del 90% de les llars de la ciutat quan es produeixi el des-plegament dels diferents operadors, a final d’any. Jazztel, que s’instal·larà a Gardeny, invertirà 15,4 milions d’euros a Lleida per al desplegament de fibra òptica amb l’objectiu d’arribar a 66.740 llars, locals comercials i em-preses. Aquesta actuació generarà a Lleida, fins al final d’any, uns 310 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts. La tecnologia FTTH està crida-da a substituir l’actual ADSL. •••

Lleida es convertirà l’any vinent en l’epicentre de la formació cinematogràfica amb motiu de la celebració de les Jornades Internacio-nals d’Escoles de Cinema “Moviement”, un projecte de la Fundació Sorigué que reunirà al Magical Media jo-ves talents d’universitats i escoles cinematogràfiques de tot el món amb profes-sionals de prestigi de la in-

dústria cultural de diversos àmbits com ara música, fo-tografia, pintura, arquitec-tura o ciència.

La primera edició de “Mo-viement” se celebrarà l’abril de l’any vinent en el marc de la Mostra de Cinema Lla-tinoamericà de Catalunya, amb el centre de producció audiovisual Magical Media al capdavant. •••

Parc

Cie

ntífi

c


Urbanisme • Maig de 2014

El POUM posa també l’accent en la rehabilitació del Centre Històric. © H. Sirvent

• El pla urbanístic preveu un creixement del sòl industrial, logístic i terciariImpuls al Centre Històric amb el POUM

El Pla d’Ordenació Urbanística Muni-cipal (POUM) de Lleida per a l’horitzó 2015-2030 preveu un creixement mo-derat de sòl bàsicament destinat a ac-tivitat econòmica (industrial, logística i terciària). L’avanç del pla preveu un aug-ment de 840 ha, de les quals només 83 seran d’ús residencial en un sector que

es transforma vora de la carretera LL-11 a la zona de Rufea i la zona compresa entre els Magraners i la Variant Sud.

El pla és més revisionista que expan-sionista i inclou l’opció de fer fins a un màxim de 46.878 habitatges (40.657 ja previstos en el planejament actual), i

estableix un major aprofitament del sòl urbà i de sectors ja qualificats. En can-vi, aposta pel creixement del sòl terciari amb 787 ha noves (703 ha a Torreblanca i 84 ha per ampliar el Polígon El Segre).

Com a novetat principal, l’avanç del POUM vincula el creixement residencial a la perifèria de la ciutat a la contribució privada a la rehabilitació del Centre His-tòric. Es tracta d’un element financer in-novador, atès que vincula la possibilitat d’edificar fins a 8.000 habitatges en els sectors d’expansió al fet que els propie-taris participin en la rehabilitació de les zones més degradades del barri antic.

Un dels projectes destacats del pla és la creació d’una ronda verda de 16-18 Km. per a vianants i ciclistes al voltant del riu Segre i que recorrerà les Banque-tes del Canal de Seròs i Pinyana, unint la Mitjana, els Aiguamolls de Rufea i Gar-deny amb els espais verds del barri. •••


Maig de 2014 • Ocupació

• Per mitjà del programa la Paeria contractarà durant mig any 50 persones de 35 a 55 anysReorienta’t, pla per fomentar l’ocupació

El pla, impulsat per la Paeria, rep el suport de CiU, la Cambra i CCOO i UGT. © H. S.

La Paeria fomentarà l’ocupació entre persones aturades de 35 a 55 anys per mitjà del programa Reorienta’t. Aquest pla específic, que serà gestionat per l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO) i els Serveis Socials de l’Ajuntament, és el primer resultat del Pacte Local per a l’Ocupació 2014, que van acordar l’equip de govern, CiU, la Cambra de Comerç i els sindicats UGT i CCOO.

La durada prevista del pla és fins al 31 de desembre de 2014, encara que es vol donar-li continuïtat. L’objectiu és la contractació per un període de sis mesos de 50 persones, de 35 a 55 anys, residents a Lleida. Els beneficiaris seran contractats directament per la Paeria, que els encarregarà tasques de suport en brigades municipals d’obres, electri-citat o jardineria, o col·laborant en tas-ques administratives en oficines.

En l’apartat laboral, el contracte s’estructurarà en base a una jornada

laboral setmanal de cinc dies, un dels quals és destinarà a formació per mi-llorar l’ocupabilitat del treballador o reorientar la seva activitat professio-

nal. El treballador o treballadora rebrà una compensació econòmica mensual equivalent al salari mínim interprofes-sional. •••


Centre Històric • Maig de 2014

• Més de 5.500 persones participen a les activitats del cap de setmana de la SKRT Fest

• En aquesta segona ocasió, JamSTORES aposta per dissenyadors catalans

Cita gastronòmica al Centre Històric

Segon “pop up” al Mercat del Pla

Les activitats enogastronòmiques van aplegar molt públic. © Paeria

El segon “pop up”, amb festa inclosa, va ser tot un èxit. © David Besora

Els nombrososparticipants gaudeixen de l’oferta enogastronòmica i de patrimoni cultural

La primeraquinzena de junyobre les portes eltercer “pop up” ambmoltes ofertes outlet

Turisme de Lleida promou diferents iniciatives per dinamitzar el barri del Centre Històric

La primera experiència de la Lleida SKRT Fest va ser un èxit. Les activitats al Centre Històric dins del pro-jecte del Mercat del Pla, or-ganitzades per Turisme de Lleida amb la col·laboració de la iniciativa privada, van aplegar més de 5.500 persones que van gaudir durant dos dies de l’oferta enogastronòmica i de patri-moni cultural.

Els carrers del barri van viure un esclat de gent pas-sejant i gaudint de les di-ferents propostes. Prop de 700 persones van participar en els maridatges, els tallers i les visites guiades que es van organitzar per conèixer els secrets de la cuina i el vi de Lleida, juntament amb el

patrimoni cultural del Cen-tre Històric. Pel que fa a les degustacions, a l’espai de Sant Martí van rondar les 1.300 i a l’Espai del Mercat del Pla se’n van fer unes 6.000.

Les nombroses activitats van tenir escenaris i paisat-

ges incomparables com la Seu Vella, l’església romàni-ca de Sant Martí, el Dipòsit del Pla de l’Aigua o el Mer-cat del Pla, entre d’altres es-pais singulars que van com-binar la degustació de vins de la DO Costers del Segre amb la millor gastronomia lleidatana.

Després del bon resul-tat i la satisfacció tant dels restauradors i els organit-zadors com dels visitants, es genera un repte per con-tinuar millorant de cara a pròximes edicions, ja que

la SKRT Fest té voluntat de continuar, amb l’objectiu de mostrar com el Centre Històric és un barri i un es-pai on passen coses i també el de posicionar Lleida com a destinació enogastronò-mica. •••

L’edifici modernista del Mercat del Pla va tornar a obrir les seves portes la primera quinzena de maig amb el segon “pop up”, en què marques de moda de primer nivell van vendre els seus estocs amb grans des-comptes. Durant els quinze dies JamSTORES va apostar

bàsicament per dissenya-dors catalans.

En total, hi va haver la presència de 14 mar-ques i dos establiments d’hostaleria, en 7 dels quals hi va col·laborar el comerç de Lleida. Les marques i els dissenyadors presents van

ser Desigual, Yerse, Punto Blanco, David Valls, Míriam Ponsa, Txell Miras, Josep Abril, Toni Francesc, Vene-no en la Piel, Visual Poetry Barcelona, Dütch Delight, Vamcats i Òptica (Ray-Ban, Dolce&Gabbana, Carrera i Tommy Hilfiger).

Tot i que el mercat com a tal romandrà obert la primera quinzena de cada mes (de dilluns a dissabte, de 10.00 a 21.00 h), la resta de dies des de Turisme de Lleida s’hi prepara un se-

guit d’activitats i iniciatives per tal d’ajudar a la dinamit-zació del barri. Cal dir que en cada període les pop up stores del Mercat del Pla se-ran de marques diferents, de manera que serà un es-pai dinàmic i sempre nou.

El Mercat del Pla s’ha convertit en un innovador centre comercial de pop up stores o botigues efímeres, en què marques de moda de primer nivell venen els seus estocs amb grans des-comptes. •••


Maig de 2014 • Cultura

15

Gravat del llibre Mirar Lleida de Joaquín Ureña. © H. S.

• Viatjarà al juny a un taller d’Alemanya per tal de recuperar la seva sonoritat

• Surten a la venda Mirar Lleida, de Joaquín Ureña, i Lleidaferit, de Vidal Vidal

Restauració de la campana Mònica

Crònica literària i pictòrica de LleidaEl Saló de Sessions de la Paeria

va acollir el mes d’abril la presen-tació de dos llibres, Mirar Lleida i Lleidaferit, Cròniques oficioses d’una ciutat canviant (1987-2013), que recullen des de perspectives diverses la història de la ciutat.

Mirar Lleida inclou 96 aquarel·les que el pintor lleidatà Joaquín Ure-ña ha fet dels diferents barris de la ciutat. En el llibre, de l’editorial

La campana gòtica Mòni-ca de la Seu Vella de Lleida viatjarà el mes de juny a Alemanya per tal que co-menci un acurat procés de restauració que es farà en un dels millors tallers espe-cialitzats del món. És la pri-mera vegada des del 1486 que la secular Mònica aban-dona el seu lloc després que se li hagi detectat una esquerda que fa perillar la seva integritat.

Com a pas previ al viatge, un nombrós grup d’operaris va baixar la campana des de dalt de tot del campanar, de 60 metres d’alçada, per tal de ser exposada durant

el mes de maig al claustre de la Seu Vella. Mònica data del segle XV, és de bronze, pesa uns 600 kg i té un gran valor patrimonial i simbòlic.

En el decurs de la visita feta a la Seu Vella amb mo-tiu de l’operació de baixada de la campana, el paer en cap, Àngel Ros, va afirmar que “el procés de restaura-ció afegeix encara més va-

lor al conjunt patrimonial del Turó de la Seu Vella, candidat a ser Patrimoni de la Humanitat de la Unesco”.

Una firma especialitzada alemanya, única al món, s’encarregarà de la restaura-ció de la campana i vetllarà perquè recuperi el seu so del segle XV i retorni al seu lloc, a la torre de la Seu Ve-lla, a tocar els quarts. També s’estan fent tràmits perquè la campana sigui inclosa en un inventari d’instruments musicals europeus, atès el seu alt valor patrimonial.

D’altra banda, es va dur a terme una campanya popu-

lar per recaptar fons per a la restauració de les campa-nes de la Seu Vella, que té un pressupost d’uns 60.000 euros aproximadament. •••

Descens de la campana. © H.S.Campanya perquè sigui inclosa en un inventari d’instruments musicals europeus

Pagès, s’hi troben obres que ofe-reixen una visió renovada dels carrers, les places i els espais més quotidians de la ciutat. Quant a Lleidaferit, Cròniques oficioses d’una ciutat canviant (1987-2013), és el nou llibre de Vidal Vidal, en què l’autor lleidatà posa de ma-nifest l’evolució de la seva estima vers la ciutat. El llibre és una selec-ció de 170 articles publicats entre el 1987 i el 2013 sobre Lleida. •••


Cultura • Maig de 2014

• Aplega una trentena de figures que formen part dels elements festius de la ciutatLa Casa dels Gegants s’estrena amb èxitL’equipament es va inaugurar en el marc de la Diada de la Cultura Popular i Tradicional de Lleida. © H. Sirvent

La Casa dels Gegants és a la seu de la Regidoria de Cultura, al pati de les Comèdies. © H. S.

El museu vol ser un punt de dinamització dels projectes sobre la cultura popular

El Museu de la Cultura Popular-La Casa dels Gegants es va estrenar en el marc de la Diada de la Cultura Popu-lar i Tradicional de Lleida amb un gran èxit de participació. L’equipament cul-tural, que aplega una trentena de figu-res i plafons explicatius, s’ha obert als ciutadans per tal de difondre i apropar els elements festius lleidatans.

La Casa dels Gegants és un espai de custòdia, d’exhibició i de recupera-ció dels elements festius municipals, imatgeria i elements protocol·laris, al-

guns amb una alta vàlua patrimonial. Parteix d’un treball fet des del rigor en la documentació i la contextualitza-ció històrica, però també amb un clar vessant didàctic i divulgatiu per tal que resulti atractiva a tots els públics, des dels més petits que comencen a conèixer-los fins a l’estudiós que en fa una recerca aprofundida.

Un dels objectius de l’equipament és ser un motor de recuperació i de restauració del patrimoni festiu ma-terial i immaterial de la ciutat i ser també un punt de dinamització de projectes al voltant de la cultura tra-dicional i popular de Lleida. A més, vol convertir-se en un espai generador de debat al voltant de la cultura tradicio-nal i els elements que la configuren, i un centre de recursos especialitzats en la festa de Lleida.

Durant l’acte d’inauguració, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va assenyalar que es tracta d’un nou espai cultural “llargament desitjat pels lleidatans



La planta d’entrada acull la col·lecció de gegants. © H. Sirvent

Els Capgrossos de la comparsa municipal són a la planta inferior. © H. Sirvent

L’espai acull els 12 gegants, els cavallets, els Marraquets, etc.

i les lleidatanes, especial-ment pels infants, que per-metrà gaudir una mica cada dia de la nostra Festa Major i conèixer de prop i amb de-tall la història i el valor dels elements de la nostra cultu-ra popular”.

L’alcalde va esmentar com a exemple la col·lecció dels 12 gegants de la ciutat, “que són els que tenen més valor artístic de Catalunya”, i va remarcar la voluntat de difondre i donar a conèixer, per mitjà de la Casa dels Ge-gants, “la creació de la cul-tura popular a Lleida”.

La Casa dels Gegants consta de tres espais físics. A la planta noble o d’entrada hi ha els 12 Gegants de Lleida i la representació del Marraco. L’escala acull els Marraquets de Lleida. I a la planta inferior es poden vi-sitar els 11 Capgrossos; les Trampes i el Penó; els He-ralds i els Signífers, el Pre-goner i el Timbaler; el Ball de Cavallets; la Festa Major de Lleida; el Ball de “Basto-nets”; el Ball de Moros i Cris-tians, i la Moixiganga.

Timbals del segle XVIIILa col·lecció inicial és

formada pels gegants que integren el grup actual dels 12 Gegants de Lleida (els romans daten de l’any 1840); els Capgrossos de

la comparsa municipal; els cavallets del Ball de Cava-llets; les Trampes i el Penó, juntament amb els vestits dels Heralds, els Signífers i el Pregoner; els Marraquets de Lleida; dos timbals que daten del segle XVIII; els elements de cartellisme i difusió de les festes; fo-tos antigues i actuals, i els plafons informatius sobre l’evolució de la Festa i els seus balls.

A tots els elements els acompanyen diferents car-tells explicatius que recu-llen informació sobre la seva data d’estrena, l’artista o el taller constructor i la història. Atesa la seva en-vergadura física, el Marraco no pot ser corpòriament present a l’espai expositiu, per la qual cosa se li des-tina un espai informatiu i gràfic, per fer-lo igualment present amb altres recursos alternatius.

Entrada gratuïtaLa Casa dels Gegants, si-

tuada a la seu de la Regido-ria de Cultura (al pati de les Comèdies, a l’antic IMAC), es pot visitar els dies labo-rables, de 8.00 a 15.00 h i de 17.00 a 20.00 h, excepte el dilluns a la tarda; els dissa-btes, d’11.00 a 13.30 h i de 17.00 a 20.00 h, i els diu-menges i els festius, d’11.30 a 13.30 h. L’entrada al mu-seu és gratuïta.

Per a més informació i reserves podeu trucar al telèfon 973 70 03 93, enviar un correu electrònic a [email protected] o consultar el web www.paeria.cat. •••


Maig de 2014 • Benestar Social


• L’Ajuntament enregistra un increment del 3,8% en la despesa d’atenció socialBenestar Social atén 11.000 famílies

El Servei de Teleassistència Domiciliària va atendre 2.747 persones. © H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida va atendre l’any passat 10.996 famílies (30.796 persones), la qual cosa suposa un 22% del total de la població, i va destinar 19.583.600 euros a les àrees de Be-nestar Social, Ocupació i Educació, el 14,61% de la despesa total de la Paeria i una mitjana de 53.653 euros al dia.

De tota la despesa, el 33,44% va adreçada als serveis socials bàsics, un 19,24% a la infància i l’adolescència, un 19,29% al Servei d’Atenció a Domi-cili i un 12% a inclusió, el segueix un 9,67% adreçat a gent gran, un 2,68% a la prevenció de drogodependències, un 2,88% a discapacitats i un 0,80% a persones migrades.

Els serveis municipals van enregis-trar un increment del 3,8% en l’atenció social. El 31,46% de les demandes van ser per necessitats personals, socials i familiars i el 20,69% del total, econò-miques.

Per àrees, 2.426 persones van re-bre suport a la dependència i 2.569 famílies, assistència domiciliària. Pel que fa a l’ajuda a la llar, un 3,37% de les persones més grans de 65 anys i el 4,3% de les majors de 85 anys fan ús d’aquest servei, del qual en gaudei-xen 1.074 persones i 604 famílies. El

Servei de Teleassistència Domiciliària va atendre 2.747 persones. A més, 859 persones es van beneficiar del servei de transport per a persones amb mo-bilitat reduïda. Així mateix, la Paeria va donar 648 prestacions d’urgència so-cials a 539 famílies i va distribuir 3.688 lots d’aliments a 2.451 famílies. •••

• Les identificacions de sospitosos són les intervencions més nombroses15.000 actuacions de la unitat ciclista

Components de la Unitat Ciclista a la plaça Blas Infante. © H. Sirvent

Servei molt pròxim al ciutadà, en què els agents compleixen tasques multidisciplinàries

La Unitat Ciclista de la Guàrdia Urbana de Llei-da ha efectuat 15.083 ac-tuacions en els seus tres primers anys de funcio-nament. L’Ajuntament de Lleida, que va crear aquest servei l’abril del 2011 en compliment d’un dels com-promisos del Pacte Social per la Ciutadania, va am-pliar aquesta unitat, que ara és formada per sis agents, un caporal i un sergent.

Del total d’intervencions que s’han fet durant aquests tres anys, 3.675 han estat identificacions de sos-pitosos i 154, detencions. A més de les actuacions vin-culades a la seguretat viària i, sobretot, als entorns es-colars als horaris d’entrada

i sortida (854), altres àrees que agrupen diverses ac-cions són el compliment de les ordenances de civisme (1.004), molèsties al veïnat (912) o avaries de gas, ai-gua, etc. (765).

La unitat és transversal, ja que compleix tasques

multidisciplinàries. A més, és un servei molt pròxim al ciutadà que dóna resposta de manera molt ràpida, pel fet que poden accedir a es-pais de difícil accés amb els vehicles policials.

Al començament del segle passat, la Guàrdia

Urbana de Lleida ja va veu-re la utilitat que podria tenir l’ús de la bicicleta en el ser-vei d’aquest cos municipal per a les infraccions que es cometien a l’Horta. Al 1925 ja hi havia un grup de guàr-

dies de l’Horta que recor-rien les partides amb les seves bicicletes. Posterior-ment, s’hi va afegir la secció de motoristes, que va fer agafar força al servei i es va consolidar com una secció efectiva i imprescindible. •••

Seguretat Ciutadana



• L’equipament cultural ajudarà a rehabilitar i dinamitzar la rambla de Ferran

• Nombrós públic gaudeix del bon ambient i de l’ampli programa d’activitats

El Museu Morera, a l’antiga Audiència

L’Aplec torna a ser multitudinari

L’edifici històric de l’antiga Audiència, situat a la rambla de Ferran. © H. Sirvent

Els arquitectes i els enginyers validen el trasllat a aquest edifici històric

El Ple de l’Ajuntament de Lleida del mes d’abril va acordar destinar l’edifici de l’antiga Audiència situat a la ram-bla de Ferran com a seu definitiva del Museu d’Art Jaume Morera.

Durant la seva intervenció, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va destacar que la decisió respon a una política global de ciutat, ja que s’ajuda a rehabilitar i

dinamitzar la rambla de Ferran i una àrea urbana objecte d’un pla de ba-rris. En segon lloc, va dir que es tracta d’un edifici històric que ha demostrat la seva idoneïtat per acollir el nou equipament, validat pels enginyers i els arquitectes municipals i l’INQUA (antic Consorci Lleidatà de Control).

En tercer lloc perquè té un pressupost seriós i rigorós i, finalment, perquè la proposta de seu respon a polítiques de rehabilitació enfront polítiques de nova construcció.

L’Ajuntament de Lleida preveu pac-tar el trasllat del personal de l’actual

Audiència amb els sindicats. D’altra banda, l’espai annex a La Panera que era previst destinar inicialment al Mu-seu Morera es dedicarà a plaça públi-ca per a ús de lleure general i serà un espai, també, d’exposició del Centre d’Art Contemporani en el cas que es necessiti. •••

Els Camps Elisis van acollir del 23 al 25 de maig el XXXV Aplec del Ca-ragol de Lleida, festa que va aplegar unes 250.000 persones i un extens programa d’activitats. El programa va incloure espectacles teatrals i musi-cals, música de les xarangues, sarda-nes, revetlles, exhibició de castellers i

L’Aplec combina la gastronomia més genuïna de Lleida amb les activitats lúdiques i les propostes culturals. © H. Sirvent

Festes

Un any més, el restaurant de l’Aplec va oferir als visitants de Lleida i d’altres contrades menús i tastets de cargols i d’altres delícies lleidatanes. D’altra banda, es va celebrar amb un gran èxit de participants la setmana cul-tural, que va incloure música, teatre i havaneres totalment gratuïts. •••

bastoners, el festival infantil, divertits concursos, tallers, l’ofrena floral, el tor-neig de bàsquet, la jornada sectorial d’helicicultura, etc., tot això de caràc-ter gratuït i obert al públic en gene-ral. Entre tots els actes va destacar la cercavila colorista i divertida de les penyes.


Projecció Exterior • Maig de 2014

• El centre d’informació de la Unió Europea comparteix seu amb Turisme de Lleida Europe Direct es trasllada al carrer Major

Els alumnes del Col·legi Lestonnac guanyen la Gimcana Destí Europa

Europe Direct Lleida, el centre d’informació de la Unió Europea, va traslladar aquest mes de març la seva seu a unes oficines situades al carrer Major número 31, on es troben les

dependències de Turisme de Lleida. Aquest servei depèn de la Regidoria de Projecció Exterior.

Europe Direct Lleida és un servei d’informació sobre la Unió Europea que permet tenir accés a qualsevol informació relativa a les institucions i les polítiques comunitàries, els pro-grames europeus, possibilitats de fi-nançament europeu, els països de la UE i qualsevol altra informació relativa a la UE. L’horari d’atenció al públic és de dilluns a dimecres, de 9.00 a 14.00 h i de 16.00 a 18.00 h, i els dijous i di-vendres, de 9.00 a 14.00 h.

D’altra banda, els alumnes del Col·legi Lestonnac van ser els guanya-dors de la Gimcana Destí Europa, un dels actes centrals de la celebració de la Setmana d’Europa, que promou Eu-rope Direct. •••

El Col·legi Lestonnac va guanyar la Gimcana Destí Europa. © H. Sirvent


Maig de 2014 • Cooperació

• Al llarg d’aquest temps, la Paeria ha col·laborat amb més de 100 entitats i ONGDVint anys de cooperació internacional

La Paeria ha donat suport a diversos projectes de Creu Roja. © C. Roja

Els projectes donen prioritat als col·lectius de dones, infants, població indígena, refugiats i desplaçats, entre d’altres

La Paeria ha celebrat els vint anys de cooperació in-ternacional a Lleida. Durant el transcurs de l’acte, cele-brat al Saló de Sessions, es van signar 23 convenis per al finançament de diferents projectes de cooperació proposats per les entitats.

Durant l’any 2013 es van finançar un total de 21 pro-jectes amb un import total de 180.000 euros. També es van signar els convenis anuals amb la Universitat de Lleida i l’Associació Ami-gos de Cuba.

L’acte de commemoració dels 20 anys de cooperació municipal va consistir en una taula rodona i la pro-jecció d’un vídeo on es fa

un breu recorregut per les ciutats i els països on s’han desenvolupat projectes de cooperació internacional des de l’any 1994 fins ara.

Des de l’any 1984 l’Ajun-

tament de Lleida destina una part dels pressupos-tos públics a iniciatives de cooperació i educació per al desenvolupament, contribuint socialment i econòmicament al desen-volupament dels pobles i col·lectius empobrits. Des d’aleshores, s’han posat en marxa molts projectes i iniciatives per potenciar la solidaritat a la nostra ciutat.

De fet, al llarg d’aquests

20 anys, la Paeria ha col-laborat amb més de 100

entitats i ONGD que han permès el treball en gairebé una cinquantena de països per mitjà d’un total de 476 projectes molt diversos, que han prioritzat, espe-cialment, col·lectius consi-derats vulnerables (dones, infants, població indígena, refugiats, desplaçats...). •••


Salut Pública • Maig de 2014

Els escolars que participen als esmorzars saludables reben una estovalla. © Salut Pública

• Enguany hi participaran 905 alumnes de primària de 16 centres educatiusAlimentació saludable per als escolars

Un total de 12.816 nens i nenes dels diversos centres educatius de Lleida han conegut els beneficis d’una dieta saludable per mitjà de l’activitat “Es-morzars saludables a les escoles”, que l’Ajuntament de Lleida organitza des

de l’any 2001 mitjançant la Regidoria de Salut Pública.

Durant el curs 2013-2014 és previst que un total de 905 alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de primària de 16 centres edu-

catius de la ciutat de Lleida participin en aquesta iniciativa, que té l’objectiu de fomentar l’hàbit d’esmorzar abans d’iniciar les activitats escolars, a més de donar a conèixer la importància i els beneficis de la dieta mediterrània entre els escolars participants.

L’activitat consisteix, en primer lloc, en una xerrada educativa sobre els elements que ha de reunir un esmor-zar saludable i els beneficis de la dieta mediterrània, adaptant l’explicació a l’edat dels participants.

Posteriorment, s’ofereix un esmor-zar a base de pa amb oli d’oliva, una fruita i un batut de llet. El programa compta amb la col·laboració del Gre-mi de Forners de les Terres de Lleida, la Denominació d’Origen Protegida d’Oli de les Garrigues, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya i Supsa-Supermercats Pujol. •••


Maig de 2014 • Joventut

• Joventut Lleida ofereix informació de les activitats municipals i les entitats lleidatanes

• Sota la gestió del Club Ciclista Terres de Lleida, fusiona la bici i el medi ambient

Aplicació de mòbil per als joves de Lleida

Reobertura del Centre BTT a Pardinyes

Els regidors Montse Mínguez i Oriol Yuguero, a la presentació de la nova app. © H. Sirvent

Disposa de novetats, agenda jove, entitats juvenils, convocatòries i serveis

Joventut Lleida és el nom de la nova aplicació per a mòbils de la Paeria adreçada als joves de Lleida, que té com a objectiu difondre informació sobre les activitats de la Regidoria de Joventut, de les entitats juvenils de la ciutat i sobre altres informa-cions i convocatòries que puguin ser d’interès per als nois i noies de Lleida. L’aplicació mòbil amplia les eines de comunicació de la Paeria i de les en-titats adreçades als joves i s’afegeix al web, a l’e-news, al Facebook i al Twit-ter de la Regidoria de Joventut.

Joventut Lleida ofereix la informa-ció d’acord amb els interessos i les necessitats de cada jove, alhora que

possibilita una gran immediatesa tant pel que fa a la recepció de la informa-ció com a la possibilitat de fer-ne un retorn a l’emissor i, també, a les xarxes socials, reforçant la difusió de la infor-mació. Així s’aconsegueix un treball proactiu en la difusió de les activitats i s’arriba a més públic potencial.

L’aplicació consta de cinc apartats, que són novetats, agenda jove (ac-tivitats que es publiquen al butlletí trimestral), entitats juvenils, convoca-tòries (informacions externes a la Re-gidoria de Joventut d’àmbit juvenil) i serveis (equipaments i serveis que ofereix Joventut). •••

El Centre BTT de Lleida, situat a l’a-vinguda Tortosa, ha reobert les portes sota la gestió del Club Ciclista Terres de Lleida, arran d’un contracte de ser-veis signat amb Turisme de Lleida.

El barri de Pardinyes disposa de di-versos espais esportius a l’aire lliure i un pavelló cobert, i ara reincorpora la bicicleta per dinamitzar l’activitat es-portiva de la ciutat.

Les autoritats durant l’acte de reobertura del centre. © Paeria

Turisme de Lleida

Des del Centre BTT es poten-ciaran les diferents rutes per fer amb bici i també els 580 quilòme-tres de l’Horta, un espai que s’obre tant als ciutadans com als visitants. A més, és una eina per descobrir la ciutat des d’un altre punt de vista, amb la combinació d’esport, natura i medi ambient. A l’equipament també s’ofereixen diferents propostes en què es fusiona la bicicleta i el turisme natu-ral, amb sortides els caps de setmana, activitats per a grups, famílies, centres educatius o empreses, entre d’altres. També s’hi poden llogar bicicletes.

L’equipament ampliarà l’oferta a al-tres clubs esportius de la ciutat que vulguin desenvolupar accions con-juntes. Té servei de bar-cafeteria i l’horari d’obertura és de 10.00 a 21.00 h, de dilluns a divendres; els dissabtes, de 9.00 a 21.00 hores, i els diumenges, de 9.00 a 18.00 hores. •••


Opinió • Maig de 2014

Joan Vilella

Garantir una major seguretat als barris de Lleida

Joan VilellaLes Comissaries Externes de Proximitat serien un mitjà per facilitar l’acostament de la Guàrdia Urbana a la ciutadania i al sector comercial

El Grup Municipal del Partit Popu-lar ha presentat una proposta perquè l’Ajuntament creï Comissaries Externes de Proximitat als barris de la ciutat amb l’objectiu d’apropar la Guàrdia Urbana a la ciutadania i facilitar als veïns que pu-guin canalitzar de manera més directa les consultes, les peticions i les denúncies que tinguin relacionades amb la segure-tat. Amb aquesta intenció reclamem la implantació d’aquestes Comissaries Ex-

ternes de Proximitat (CEP). Les CEP han de ser punts de referència on els veïns, quan se’ls plantegi un problema o un dubte, puguin recórrer a l’assessorament d’un professional de la policia de manera més accessible i ràpida que en una co-missaria convencional.

Per aquests motius proposem establir aquestes comissaries als diferents cen-tres cívics que hi ha als barris de la ciutat, establint punts de recollida de denúncies i d’informació per facilitar el contacte de les institucions policials amb la ciutada-nia i aproximar-se, alhora, als problemes concrets de cada zona.

Antoni Tahull

Un any més, “festa major als barris”

Cal gent amb idees noves, amb il·lusió per fer del moviment veïnal una eina per al barri, que posi en marxa projectes i milloresEntre eleccions europees i els debats

sobre l’ús de les xarxes socials, ja tenim les primeres calors i per tant s’atansen les esperades festes majors dels nostres barris de Lleida.

Com cada any, també ens trobem amb el repte de descobrir i de motivar la gent que col·labora en l’organització de les diferents activitats que es porten a terme durant els dies de festa a cada barri.

Cadascuna de les Associacions de Veïns la formen un equip de persones que, sense cap afany de lucre, hi dedi-quen moltes hores. És gent voluntària que paga, a més, les seves quotes de socis perquè aquestes organitzacions puguin subsistir juntament amb les subvencions institucionals. Aquests són

dos dels problemes més grans a què ens enfrontem les AV a l’hora d’organitzar la festa major.

Des de les nostres associacions reco-neixem que cada vegada és més difícil tirar endavant aquest esdeveniment. La gent que participa organitzant les acti-vitats és sempre la mateixa i costa molt

que tant el jovent com alguns veïns del barri vulguin treballar a les juntes di-rectives de les associacions veïnals. El temps passa, la gent es cansa i creiem que és positiu el relleu en els càrrecs po-pulars. Cal gent amb idees noves, amb il·lusió per fer del moviment veïnal una eina per al barri, que sigui el tret de sor-tida de projectes, millores, col·laboració i relacions entre persones que compar-teixen l’interès comú de desenvolupar el lloc on viuen.

Esperem que aquest any les festes majors dels nostres barris siguin posi-tives en tots els sentits. Amb activitats interessants per a tothom i una gran quantitat de gent que gaudeix. Amb ca-res noves i de la vella guarda treballant per organitzar el ball, el sopar, les activi-tats per a la gent gran, per als més petits o les d’esports.

Si ho fem entre tots i amb un esperit col·laboratiu, segur que les Associacions Veïnals no tindran el perill de desaparèi-xer o estancar-se per la falta de motiva-ció o el cansament dels històrics. •••

Els centres cívics ajuden a donar un cli-ma de normalitat a l’entrevista, restant-li solemnitat i sobretot faciliten el seu ac-cés als ciutadans i amb un cost zero per a la Paeria.

Amb aquest servei es garantiria una atenció més propera d’un agent de la Guàrdia Urbana encarregat de recollir denúncies penals, denúncies veïnals sobre actituds que generin problemes de convivència o que infringeixin les ordenances municipals, servint, alho-ra, a la policia per obtenir informació de fets que s’estiguin produint al barri, com ara l’ocupació de pisos, infraccions d’ordenances municipals o tràfic i con-sum de drogues.

Des del Partit Popular creiem necessari establir mitjans nous per fer més efectiu el contacte del ciutadà amb la Guàrdia Urbana, i la creació d’aquestes Comissa-ries de Proximitat seria una bona acció per facilitar l’acostament d’aquest cos a la ciutadania i al sector comercial. •••


Maig de 2014 • Opinió

Radars a traïció i afany recaptatori

Antoni Postius i TerradoEl govern municipal actua des de la improvisació, provoca desgavell i després rectifica. Ho hem vist amb els autobusos i ara amb els radars

La instal·lació de radars semafòrics i de velocitat als carrers de la ciutat de Lleida és una mesura que ha pres l’equip de govern de la Paeria per, suposadament, reduir la sinistralitat. Per això, sobta la ri-dícula senyalització dels radars.

I, a més a més, ha generat malestar en-tre la ciutadania. L’opinió majoritària és que el govern municipal actua a traïció i només busca afany recaptatori amb els 9 radars de semàfor vermell i 9 més de ve-locitat. La prova del nou és el mig milió d’euros de recaptació en només 2 mesos: 50 conductors enxampats al dia per 200 euros de multa.

I és que és evident que els senyals que ha posat el govern municipal no ajuden precisament a dissuadir els conductors. Són petits microsenyals d’un pam de dimensions, que, en alguns casos, estan amagats darrere d’arbres o d’altres se-nyals més grans o es troben al mateix lloc del radar i el perill pel qual s’ha posat continua sent el mateix.

El govern de la Paeria s’empara en el buit legal, però això no és obstacle ni ex-cusa per senyalitzar-los millor i, si cal, im-pulsarem una ordenança que ho fixi. És veritat que el 2013 va ser un any tràgic en víctimes, però, per desgràcia, no sabem si els radars les haurien pogut evitar.

Podem estar d’acord a posar radars; però així, no. Tal com estan ara és evident l’afany recaptatori de l’equip de govern, ja que impedeix l’efecte dissuasiu. Des de CiU proposem una campanya de sen-sibilització que alerti sobre els riscos de l’excés de velocitat i de saltar-se semàfors vermells, però acompanyada d’una se-

nyalització adequada i, també, que es de-diqui la recaptació a la seguretat viària, a millorar cruïlles, senyalització i altres.

En canvi, el govern de la Paeria demos-tra un cop més que actua des de la im-provisació, provoca incertesa i desgavell entre la ciutadania i després rectifica. Ho hem vist amb la gestió dels autobusos i ara amb la dels radars. •••

L’Arc del Pont i la petjada de la història

La restauració de la façana soluciona la degradació de la pedra i deixa al descobert trets de la Guerra Civil

L’Ajuntament ha conclòs la primera fase de restauració de l’Arc del Pont, la que fou durant molt de temps la princi-pal i més noble entrada de la ciutat, tot respectant la petjada i les “ferides” de la Història.

M’explicaré. En la fase de restauració de la façana neoclàssica de l’Arc del Pont —tot just la que hem acabat ara en espera d’abordar la segona fase, la de l’interior, la part gòtica— els experts i la cap d’Arqueologia municipal van decidir deixar al descobert els impactes dels trets que es van produir durant la Guerra Civil i que van afectar la façana del monument. Lleida, i en concret el riu Segre, va ser front de guerra la primave-ra de l’any 1938 i la nostra ciutat va ser testimoni d’un cruent enfrontament en-tre les tropes republicanes, que es van replegar al marge esquerre del riu, i les nacionals que ocupaven la ciutat.

Ara s’han posat al descobert les restes de prop d’una cinquantena d’impactes que havien estat amagats durant dèca-

Marta Camps

den i a evitar que les filtracions i la pluja afectin la pedra original.

En total, una inversió de més de 60.000 euros per posar en relleu un pa-trimoni històrico-artístic de Lleida que, durant anys i més amb la incorporació a partir del final dels anys 40 de l’escultura d’Indíbil i Mandoni, ha estat una de les principals postals de la ciutat. •••

des, ja que es creu que es van tapar amb morter en una reforma de l’Arc del Pont que es va fer al final dels anys 70.

En aquesta restauració s’ha decidit

recuperar l’esplendor de la pedra origi-nal però mostrant al mateix temps els estralls que un fet tan rellevant com la Guerra Civil va deixar sobre el patrimoni de la ciutat, com a testimoni d’aquells fets.

Ara, un cop netejada i recuperada la

façana neoclàssica, la Paeria abordarà en una segona fase la restauració de l’interior de l’arc, el portal medieval, que consistirà en la neteja i la consolidació de la pedra i en la recuperació dels ele-ments ornamentals que encara hi que-


Agenda Cultural • Maig de 2014

AgendaMedi Ambient

En commemoració del Dia Internacional del Medi Ambient, el diumenge 8 de juny, de 10.00 a 14.00 h, la Regi-doria de Medi Ambient i Horta organitza la Fes-ta del Medi Ambient al Parc de la Mitjana, amb diferents activitats per a totes les edats de joc i oci relacionades amb la natura i el medi ambient. La festa, que s’ha prepa-rat un any més en aquest entorn natural, convida els visitants a endinsar-se al bosc de ribera per conèixer-lo més de prop amb un audiovisual, una exposició i el laboratori de la Mitjana.

A més, el dissabte 7, a les 10.00 h, es farà als horts familiars de Ru-fea un taller de “Cultius i usos de les plantes aromàtiques i medicinals als horts familiars”, on es presentaran les diferents plantes aromàtiques i medicinals que es poden cultivar a l’hort, les tècni-ques del seu cultiu i els seus usos i receptes. La sessió anirà a càrrec de Núria Galindo, enginyera agrònoma i hortolana. L’activitat és gratuïta.

Per a més informació i inscripcions, truqueu al 973 70 04 55 o envieu un e-mail a: [email protected]. •••

GALA FINAL DEL RICARD VIÑESL’Auditori Municipal acollirà el 3 de

juliol, a les 20.00 h, la gala de lliura-ment de premis i l’actuació dels par-ticipants del XX Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes. L’entrada és gratuïta. El certamen compta amb un nivell de concursants que l’han situat en un dels referents en l’àmbit pianís-tic mundial.

“Cossos fràgils” i “Brosmind”

El Centre d’Art La Panera acull del 4 de juny al 7 de setembre l’exposició “Cos-sos fràgils”. Aquesta mostra col·lectiva analitza com l’art contemporani s’ha enfrontat a la malaltia des de diferents vessants, com ara l’àmbit hospitalari, l’àmbit preventiu, l’experiència i la vi-vència de la malaltia per part d’altres o per part del mateix artista, etc. Els artis-tes participants conviden a reflexionar sobre la vulnerabilitat dels nostres cos-sos i de la nostra vida, quelcom que, ens agradi o no, és inherent a la condició humana. Dolor i alegria, vida i mort… són cares d’una mateixa moneda. L’exposició coincidirà amb el Congrés Internacional de Cures Pal·liatives, que se celebrarà a Lleida del 5 al 7 de juny del 2014, organitzat per l’Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova. La mostra inclou obres d’Elssie Ansareo, Mira Ber-

nabeu, Javier Codesal i Julia Siero, Pepe Espaliú i Joan Fontcuberta.

Del 18 de juny al 7 de setembre, al Centre d’Art La Panera es podrà veure la mostra “Brosmind”. Els germans Juan i Alejandro Mingarro són els creadors d’un original univers visual i conceptual que, amb el nom de Brosmind, desple-guen tant en els seus treballs comercials d’il·lustració com en els seus projectes personals multidisciplinaris. El seu estil inconfusible és el resultat de més de trenta anys de treball en equip, atès que ja de petits formaven una prolífica pa-rella creativa que va generar una gran quantitat de material en els camps del còmic, el modelisme i el vídeo. La mos-tra “Brosmind” és la retrospectiva més extensa feta sobre Brosmind fins avui, i reunirà per primera vegada en un ma-teix espai exemples de totes les facetes de l’estudi. Foto: Brosmind Friends. •••


Cursa dels Templers

La vuitena edició de la Cursa dels Templers, una prova consolidada dins del calendari atlètic de Cata-lunya, tindrà lloc el diumenge 15 de juny, a partir de les 9.00 h. La cursa, que organitzen l’Associació Atlètica Km0 de Ponent, els Caste-llers de Lleida i la Paeria, per mitjà de les regidories d’Esports i Turis-me de Lleida, té un recorregut de 10 quilòmetres i passa pels carrers més emblemàtics de Lleida, amb sortida i arribada al castell dels Templers, al turó de Gardeny.

Els més de 1.500 corredors passa-ran per l’avinguda de Madrid fins al barri de Cappont, travessaran el Pont Vell i arribaran al carrer del Corregidor Escofet. Després aniran per Príncep de Viana fins a la plaça Europa per seguir l’itinerari pel Gran Passeig de Ronda i, per darre-re de la Mariola, encarar la recta fi-nal de dura pujada fins al castell de Gardeny. •••

AL CARRERFesta de la Música. La ciutat acollirà la 8a edició de la Festa de la Música, una celebració internacional per pro-moure aquesta especialitat artística. Uns 300 músics afec-cionats de diferents escoles de música de Lleida sortiran de manera voluntària el dissabte 21 de juny, de 18.00 a 22.00 h, a tocar pels carrers i les places. Els concerts, que són gratuïts, permetran descobrir nous estils musicals en els diferents escenaris a l’aire lliure com ara la plaça de la Paeria, el Pati de les Comèdies, el carrer Major, la plaça de Ricard Viñes i l’espai públic davant de l’Auditori Municipal Enric Granados. •••

EL DALLAS SYMPHONY OR-CHESTRA CHORUS, A LLEIDA

La programació de juny de l’Auditori Municipal Enric Granados s’inicia el dijous 5 de juny, a les 20.30 h, amb l’actuació del Quartet Teixidor, que oferirà un concert de marcat segell català amb obres de Teixidor, Gra-nados i Guzman. A la segona part, el públic podrà gaudir del Quartet Americà, op. 96, d’Antonin Dvorák, escrit durant la seva visita als Estats Units i un dels més populars del re-pertori cambrístic.

El dissabte 7, a les 20.00 h, el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados, juntament amb l’Auditori, es volen sumar al 300 aniversari del 1714 amb obres de Händel, amb solistes

d’excepció, i amb l’Orquestra Nacio-nal Clàssica d’Andorra. El programa girarà entorn d’obres per a contrate-nor i baix amb cor i orquestra, i tindrà el seu punt àlgid en el “Te Deum en re Major HWV 280 per a la reina Ca-rolina”.

Finalment, el dimecres 18, a les 20.30 h, el Dallas Symphony Orchestra Chorus i l’Orquestra Simfònica Ju-lià Carbonell de les Terres de Lleida oferiran el “Rèquiem de Mozart”. Per acabar la temporada, un concert amb uns convidats de luxe, el Da-llas Symphony Orchestra Chorus, un dels grans cors dels Estats Units en gira per Europa i que serà present a l’Auditori amb una de les grans obres del repertori simfònico-coral, el Rèquiem de Mozart. •••

Agenda Cultural • Maig de 2014


Pacte Social per la Ciutadania • Maig de 2014

Dues rutes del Bus Turístic

La nova temporada del Bus Turístic ja està en marxa amb diverses novetats, com ara dues rutes diferents i un sistema d’àudio en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès). Per primera vegada, l’autobús ha funcionat durant la Setmana Santa i ho farà tots els caps de setmana de primavera (del 26 d’abril al 15 de juny). El Bus Turístic farà una Ruta Històrica (amb sortides a les 11.00, 13.00, 17.00 i 19.00 h), que recorrerà els principals atractius patrimonials de la ciutat, i una Ruta Arborètum (amb inici a les 12.00, 16.00 i 18.00 h), que atansarà els usuaris a aquest parc botànic de Lleida. Els recorreguts del Bus Turístic comencen davant de la Paeria i tenen una durada d’una hora. És un vehicle descobert d’una sola planta amb capacitat per a 44 persones. La línia uneix els dos turons de la ciutat i fa accessible la visita a la Seu Vella-Castell del Rei i al Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple de Gardeny. •••

Quan el contracte social es desvirtua, és il·legítim

Actualment l’interès general s’ha vist menyspreat per les polítiques neoliberals que apliquen els diferents governs de dretes

Rousseau, en les seves te-sis sobre la necessitat d’un contracte social on hi hagués renúncies d’una part de la llibertat individual, en favor d’una llibertat col·lectiva, ho feia tenint en compte la vo-luntat i l’interès general, que emana, en primer lloc, de tots els ciutadans, i en segon lloc defuig l’interès particular més enllà de la classe social o l’ètnia.

En els moments actuals, aquest interès general s’ha vist menyspreat per les polí-tiques neoliberals que apli-quen els diferents governs de dretes i que es reflectei-xen en un deteriorament progressiu de drets consa-grats en la Carta Magna de l’any 1978, el dret a la salut, el dret a l’educació, el dret al treball, el dret a un habitatge digne... i ara recentment el

dret a la propietat privada. Un clar exemple l’hem pogut observar amb l’aprovació per part del Congrés dels Dipu-tats, amb l’acord del Partit Popular, del PSOE i de CiU, de la nova Llei General de Tele-comunicacions del passat 9 de maig (Llei 9/2014), on els hipotètics representants de la ciutadania han cedit als inte-ressos d’un dels lobbys més influents en l’economia mun-dial: el de les operadores de telecomunicació.

Malgrat les dubtoses in-cidències que tenen les ra-diacions de les antenes de telefonia mòbil per a les persones, i per tant sobrepo-sant l’interès particular de les operadores al dret individual a la salut, ara s’ha d’afegir el dret a la propietat privada (l’article 29 del text legal su-posa una agressió flagrant a aquest dret), en particular les de les comunitats de veïns, i a

més despulla l’administració local, la més propera al ciu-tadà, d’un necessari control en la determinació dels es-pais especialment sensibles i, en conseqüència, de la seva protecció (escoles, hos-pitals, residències de gent gran...), fins al punt d’obligar a establir servituds en favor d’aquest lobby, o fins i tot la possibilitat d’expropiació (com un altre lobby, les elèc-tri-ques), en favor d’un dub-tós o inexistent interès ge-neral. No n’hi ha prou amb la brutal restricció que ha sofert l’administració més propera

al ciutadà, i de manera més clara en aquells amb més difi-cultats econòmiques i socials, amb la nova llei de racionalit-zació de l’administració local (que nombroses vegades ha cobert competències no as-sumides per cap més nivell superior de l’administració –Estat i Generalitat–, que ara la fa presonera dels capricis dels principals poders econò-mics en favor d’interessos par-ticulars.

Perquè... algú es creu enca-ra allò de l’interès general? També és interès general po-sar en el mercat drets fona-mentals com la justícia uni-versal i gratuïta (privatització del registre civil i imposició de taxes abusives), o mercantilit-zar la salut de la ciutadania, o imposar taxes universitàries inassolibles per a més del 60% de la ciutadania?

Les tesis de Voltaire (anta-gònic a Rousseau) estan en alça en l’actualitat: hi ha dues classes socials, els rics i els po-bres. Els rics que manen i els pobres que obeeixen, on la igualtat s’aconsegueix a partir de l’establiment de la compe-tència i del comerç. En defi-nitiva, el contracte social, fet miques, i el ciutadà, despro-tegit. Amb aquests governs, que governen per a uns pocs, quantes renúncies més haurà de fer la ciutadania en favor dels poders econòmics? •••

butlletí de la paeria - ajuntament de lleida

Documents