c2 català_dossier alumne complet

Nivell C2

Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya

Sou lliure de:

copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra

Amb les condicions segents:

Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador (per no duna manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per ls que feu de lobra).

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan realitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra.

Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor.

No hi ha res en aquesta llicncia que menyscabi o restringeixi els drets morals de lautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectatsper lanterior.

Aix s un resum del text legal de la llicncia completa

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca

2014 Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Redacci:

La direcci tcnica daquest dossier sha dut a terme des de lmbit de Formaci i Foment i ha estat elaborat per Laura Cors, del CNL de Lleida; Montserrat Gilabert, del CNL de Lleida; Judit Llovet, del CNL de Barcelona; Dolors Siles, del CNL El Prat; Susagna Sabat, del CNL de Girona, Teresa Guasch, del CNL de Tarragona. Les illustracions i la maquetaci sn de Joan Pol Climent, de lmbit de Projecci.

Presentaci

El Consorci per a la Normalitzaci Lingstica (CPNL) organitza cursos de nivell C2 a tot Catalunya.

Amb la publicaci del nou programa daquest nivell de la Direcci General de Poltica Lingstica

(DGPL), actualitzat dacord amb el Marc europeu de referncia, el CPNL ha considerat necessari

elaborar un dossier per als cursos que respongui als canvis que shi plantegen.

El nivell C2 t lobjectiu de formar persones que ja tenen un nivell de suficincia i que volen

millorar la seva competncia comunicativa. Tal com diu el programa, un alumne que assoleix el

C2 ha de ser capa de:

Comprendre prcticament tot el que llegeix o escolta, aix com extreure, seleccionar i integrar

informaci, idees i opinions per elaborar un text nou.

Expressar-se oralment i per escrit amb naturalitat, fludesa i precisi, fins i tot en les situacions

ms complexes, ja sigui per fer una intervenci espontnia o un monleg planificat.

Interactuar amb facilitat i habilitat, aix com captar i utilitzar els senyals no verbals i dentonaci.

Emprar un repertori lingstic ampli que permeti mostrar una gran flexibilitat a lhora de

reformular idees sota formes lingstiques diferents o transmetre amb precisi matisos subtils de

significat, prcticament sense limitacions.

Dur a terme tasques complexes, habituals o no, sobre temes abstractes o tcnics, sobretot en

lmbit pblic, acadmic i professional, mostrant una bona capacitat dadaptar el missatge a les

necessitats de lauditori i a la finalitat del discurs.

Perqu lalumne dun curs de nivell C2 pugui adquirir aquestes competncies, el CPNL planteja

treballar a laula amb les tasques proposades en aquest dossier. Aquest dossier est concebut

com un material flexible, que faciliti laprenentatge a partir de situacions comunicatives complexes

que demanen la producci de textos orals i escrits reals i que requereixen plena competncia

lectora i de comprensi oral.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Barcelona, setembre 2014

ndex

Unitat 1 Intervenci en una taula rodona 7-13

Unitat 2 Els informes: dades i valoracions 14-22

Unitat 3 Un parlament breu 23-29

Unitat 4 Un viatge pas a pas 30-36

Unitat 5 De la lectura a la ressenya 37-45

Unitat 6 Presentaci en roda de premsa 46-60

Nivell C2

INTERVENCI EN UNA TAULA RODONA

Un

itat

1

En aquesta unitat haurs dintervenir en una taula rodona.

Aprendrs a:

Analitzar la situaci comunicativa (destinataris, context, objectiu...) per preparar una intervenci efica.

Utilitzar tcniques per generar idees a partir de la informaci de diverses fonts.

Aplicar tcniques per organitzar les idees.

Extreure les idees principals de textos orals i escrits.

Obtenir informaci rellevant en debats de grup.

Elaborar guions i valorar leficcia dels arguments seleccionats.

Reconixer i aplicar els aspectes que fan que una intervenci oral sigui efica.

Presentar i debatre arguments.

Exposar informaci i defensar la posici personal per convncer, persuadir, dirigir, etc.

Reflexionar sobre la variaci lingstica i sobre la llengua estndard.

Valorar els recursos de cortesia lingstica.

Revisars i consolidars:

Ls de per qu, perqu i per a qu.

Ls de que i qu.

U18

Intervenci en una taula rodona

Per saber-ne ms:

En aquests enllaos trobars material teric per preparar la unitat.

Argumenta:

http://goo.gl/Mr7qeW

Itineraris:

http://goo.gl/HgwVVs


Context: A lescola deducaci primria on treballes es porta a terme, coincidint amb Sant Jordi, la setmana cultural. Una de les activitats que es realitzar ser una taula rodona que portar per ttol La importncia de la lectura en el procs daprenentatge.

Than demanat a tu, com a mestre de lescola, que hi participis. Ja than confirmat les altres dues persones que hi intervindran: un alumne del centre, que comentar quins sn els gustos literaris dels joves, i un representant de lAMPA, que reflexionar sobre la necessitat de transmetre lhbit lector als fills.

Tasca final

Fes una intervenci oral formal duns 5 minuts. En la teva intervenci has dexposar i argumentar el teu punt de vista, com a professional de lensenyament, sobre el tema que es tracta a la taula rodona.

Respon, de manera resumida, les preguntes que than fet arribar al blog de lescola alguns alumnes i prova de convncer-los amb arguments clars.

Activitats

La directora de la teva escola et proposa que participis, com a mestre, a la taula rodona La importncia de la lectura en el procs daprenentatge. Noms de sortir per la porta del despatx, tha vingut al cap un article que vas llegir fa temps.

Per parelles, llegiu larticle que teniu a continuaci i comenteu com us comportareu davant un encrrec com aquest: improvisareu, com lautora?, preparareu a fons la vostra intervenci?, en quins aspectes us centrareu?...

Article La taula rodona, de la periodista Eva Piquer (El Punt Avui).http://goo.gl/TygBSg

1

Com que no ests avesat a parlar en pblic, demanes ajuda a un collega teu de secundria que t ms experincia. Et recomana un vdeo que ell mateix ha preparat per als seus alumnes i un altre en qu es parla sobre comunicaci no verbal.

Mirat aquests vdeos i desprs elabora un mapa mental que contingui tots els aspectes que haurs de tenir en compte a lhora de planificar una exposici oral.

Vdeo Model dexposici oral, Departament de Valenci IES Antoni Llid, Xbia.

http://goo.gl/uNHEku

Durada total: 405

Vdeo Les 5 claus per seduir el teu pblic a travs de la comunicaci no

verbal, de lexperta en comunicaci personal Teresa Bar.

http://goo.gl/d55TwH

Durada total: 456

Planificar

2 Planificar

U19


Un mapa mental s una tcnica que ens permet organitzar les idees. En un mapa mental, la informaci es representa duna manera espontnia i creativa que afavoreix que sigui assimilada i recordada pel cervell. Aquest mtode permet que les idees generin altres idees i que es pugui veure com es relacionen i sexpandeixen. El mapa mental i el mapa conceptual sn tcniques que serveixen per seleccionar i organitzar la informaci duna manera visual, per, mentre que el mapa conceptual jerarquitza les idees (generalment en forma de cascada) i no les relaciona totes entre si, el mapa mental estableix relacions entre totes elles (per aix acostuma a tenir una forma visual ms arrodonida).

Fixa-thi

Escolta atentament el primer vdeo i fes una llista que contingui els trets fontics, morfosintctics i lxics que no coincideixin amb els del teu dialecte. Et sembla que, atesa la situaci comunicativa, el professor utilitza el registre i la varietat lingstica adequats?

http://goo.gl/uNHEku

El teu collega sinteressa per la teva intervenci i tenvia un missatge electrnic en qu et planteja una srie de preguntes.

Redacta el missatge i respon les preguntes segents: en qualitat de qu parles en aquesta taula rodona?, a qui tadreces (quins interessos o necessitats creus que tindr el pblic que tescoltar)?, qu vols aconseguir o qu vols transmetre; s a dir: quin s lobjectiu de la teva intervenci?

Per saber-ne ms:

http://goo.gl/0bNfZa

Per saber-ne ms:

Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, IEC. Cont un fascicle de fontica (1990) i un altre de morfologia (1992).

Fontica:

http://goo.gl/kMNLfr

Morfologia:

http://goo.gl/y8u5NG

4 Produir

3 Revisar

U110


El teu amic professor et contesta que, grcies a la informaci que li has fet arribar, sha pogut fer una idea del tipus dintervenci que haurs de fer. Et recomana un material que li sembla que et pot anar b per preparar-la com cal.

Feu grups de tres persones i, tenint en compte les respostes de lexercici 4, elaboreu una llista de les idees que considereu apropiades per desenvolupar a la intervenci oral. Podeu utilitzar el material que us suggereix el vostre amic o qualsevol altre que us sembli adient.

Vdeo de la conferncia dImma Canal Lectura i xit educatiu (Fundaci Bofill).

http://goo.gl/uoix7v

Minuts 6.45 a 17.42

Text de la xerrada dAda Castells Literatura per a qu?

Llegir ens fa persona (Fundaci Bofill).

http://goo.gl/eaFxwW

udio duna entrevista del periodista Toni Claps al psicleg Xavier Guix sobre Els

beneficis de llegir al programa Versi RAC1.http://goo.gl/00M1hX

5 Planificar

Dentre el material que has utilitzat per preparar la intervenci, tha cridat latenci el ttol de la conferncia dAda Castells a qu hem fet referncia a lactivitat anterior: Literatura per a qu? Tu hi hauries posat Literatura per qu?

6.1. Reflexionar Consulta el contingut de la fitxa de lOptimot, el servei de la Direcci General de Poltica Lingstica de resoluci de consultes lingstiques, i un apunt dun blog sobre llengua que segueixes habitualment.

Optimot, DGPL.

http://goo.gl/Adv0Xb

Blog Etctera, de Nria Puyuelo.http://goo.gl/F7orsg

6.2. Reflexionar Elabora la teva prpia fitxa per argumentar davant la resta de companys quina s la soluci correcta i resol els dubtes que et puguin plantejar.

6 Gramtica

U111


Desprs de reflexionar sobre els usos de per qu, perqu i per a qu, decideixes posar a prova els teus coneixements amb aquest relat publicat a la pgina web Relats en catal, un espai de trobada dels lectors i escriptors en llengua catalana:

7.1. Reflexionar Revisa tots els perqus del text i digues si sn correctes o no.

7.2. Reflexionar I, ja que hi som, creus que cal canviar alguna cosa pel que fa a ls de que / qu?

7 Gramtica

Pronom interrogatiu en oracions interrogatives directes (Qu vols per berenar?) o en oracions interrogatives indirectes (Magradaria saber qu vols per dinar). Pronom relatiu (sempre darrere de preposici): La qesti a qu fas referncia s difcil de resoldre, El llibre de qu em parles s extraordinari, La situaci per qu est passant em preocupa molt, Lautobs en qu viatjava va sortir de la carretera... Nom: Ja em dirs el qu quan tho hagis mirat, Dem li diran el qu ...

Fixa-thi

QU

QUE

Conjunci que enllaa dues oracions (Diu que vindr dem a primera hora, Espero que la prxima vegada estudi ms...) o que introdueix preguntes de resposta tancada; s a dir, que cal contestar amb un s o un no (Que vols pa?, Que arribars dhora avui?...). Pronom relatiu: El tema que discutim s francament complicat, El que magrada ms daquest mn s viatjar... Intensificador en oracions exclamatives: Que b ho has fet!, Que ns, de llesta!

http://goo.gl/V1tlck

U112


Et sembla que ja thas documentat fora sobre el tema de qu haurs de parlar i decideixes enviar-li al teu amic un possible gui de la intervenci. Elabora el gui a partir dels arguments seleccionats a lactivitat 5.

8 Produir

Un bon gui constitueix un veritable mapa de ruta i disposar-ne s fonamental per aconseguir que lexposici avanci en una direcci i no es quedi en un garbuix didees disperses i mal relacionades. Un cop sha analitzat la situaci seguint les orientacions que es donaven al bloc anterior (localitzaci espacial i temporal de la intervenci, auditori a qui sadrea i objectius), arriba el moment delaborar un gui o esquema que contingui els punts principals que es volen tractar, s a dir, el conjunt didees principals i secundries ordenades i relacionades.

A ms de proporcionar seguretat durant la intervenci, lelaboraci del gui serveix per identificar el fil conductor de lexposici, localitzar buits, mancances o repeticions, fer mfasi en els punts ms importants i descartar les idees que tenen poca relaci amb el fil conductor.

(Extret del web Argumenta, dirigit pel Servei de Llenges de la UAB i

el Servei de Llenges i Terminologia de la UPC)

Fixa-thi

El teu collega et diu que el gui que li has fet arribar fa bona pinta, la qual cosa evidencia que thas documentat b sobre el tema, per el seu missatge cont una frase inquietant: I no oblidis que, a banda del qu, s molt important el com es diu.

Decideixes buscar ms informaci i trobes un recurs interessant:

Web Com comunicar, del Servei de Llenges de la UAB i del Servei de Llenges i Terminologia de la UPC.

http://goo.gl/aXBty5

Durada total: 10

Per parelles, observeu el vdeo de lexposici dun estudiant davant la resta de companys i a continuaci trieu els aspectes que, a lhora davaluar una exposici oral, us semblin ms rellevants de la graella que us facilitar el professor.

9 Planificar

Per saber-ne ms:

Rubio, Joana; Puigpelat, Francesc. Com parlar b en pblic. Barcelona: La Butxaca, 2010.

Una part molt important daquest llibre se centra, tal com dna a entendre el ttol, en el com, tot i que tamb sanalitza lestructura i la tipologia dels discursos...

U113


Observa el vdeo de la taula rodona Quins sn els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?, en qu intervenen quatre persones.

Vdeo resum taula rodona (Fundaci Bofill).

http://goo.gl/A6YOtj

Durada total: 1927

10.1. Revisar Valora leficcia de la intervenci dels diversos ponents que participen a la taula rodona a partir de la rbrica que heu consensuat a classe.

10.2. ReflexionarAnota els recursos de cortesia lingstica que hi detectis.

10 Planificar

Per saber-ne ms:

Vil, M. (coord.); Ballesteros, C; Castell, J.M.; Cros, A.; Grau, M., i Palou, J. Didctica de la llengua oral formal: Gra, 2002.

Aquest llibre, entre altres aspectes, dedica un captol a la modalitzaci del discurs; s a dir, a ladequaci del text a la situaci comunicativa.

Les estratgies que regulen la interacci es fonamenten en la utilitzaci dels recursos de cortesia que permeten salvaguardar la imatge de lemissor i no agredir la del destinatari, sobretot en situacions controvertides on cal mantenir una actitud cooperativa i conciliadora entre els participants.

Fixa-thi

Finalment ha arribat el dia de la taula rodona. Fes la teva intervenci davant la resta de companys. Desprs, contesta les preguntes que thavien fet arribar alguns alumnes mitjanant el blog de lescola i que reprodum a continuaci.Recorda dutilitzar la rbrica per autoavaluar-te abans dexecutar la tasca davant la resta de companys.

Pregunta 1: Creu que les campanyes que posa en marxa ladministraci per afavorir la lectura sn efectives?

Pregunta 2: Considera que ls generalitzat de les noves tecnologies per part del jovent frena la lectura?

Pregunta 3: Pensa que les lectures que es proposen en escoles i instituts sn adequades als gustos actuals dels nens i dels joves?

TASCAProduir

Els informes:dades i valoracions

Un

itat

2

En aquesta unitat haurs delaborar un informe i presentar-lo oralment i per escrit.

Aprendrs a:

Produir textos sintetitzant la informaci de diverses fonts.

Interpretar i valorar crticament textos.

Exposar informaci i defensar-la.

Donar una forma nova a la informaci extreta duna presentaci oral.


Ls abusiu dels possessius i de la substantivitzaci.

La claredat, lordre i la cohesi dels elements en la frase. Ls i abs doracions simples i compostes.

El lxic especfic i les expressions ms habituals que trobem en els informes.

U215

Els informes: dades i valoracions

Un

itat

2


Context: El departament on treballes tha demanat que elaboris un informe que servir com a base per prendre una decisi important.Aquest informe lhaurs de presentar en una reuni conjunta del teu departament amb la direcci.

Tasca final

Elabora un informe a partir duna situaci determinada per presentar-lo oralment i per escrit en una reuni formal.

Activitats

Llegeix les propostes dinformes i emplena la graella que tens a continuaci.

Propostes dinformes:

1. El menjador escolar no reuneix les condicions adequades. La direcci del centre et demana un informe sobre lestat de la installaci.2. Administres una finca de ms de 125 vens i ests valorant la possibilitat de contractar una persona per a la consergeria. Has de fer un informe sobre les feines i els resultats que pot aportar el nou lloc de treball a la comunitat.3. Ara fa un any que es treballa a laula amb ordinadors porttils i cal fer-ne un balan. Formes part de la coordinaci pedaggica de lescola i el consell escolar tha demanat un informe sobre la gesti actual i una proposta de futur.4. Alguns usuaris dels Serveis Socials han demanat una ajuda per a un membre de la famlia. Has de preparar linforme sobre la situaci familiar per prendre una decisi.5. Lempresa on treballes vol eliminar el transport per fer els trasllats des de lestaci fins a les oficines perqu s deficitari. El comit dempresa vol fer un informe de la mobilitat actual dels treballadors per fer-ne una proposta.

1 Planificar

Objectiu finalDescriu,analitza ovalora

Planificaci:Possibles apartats de linforme

Per justificar linforme cal aportar...

Ttol de linforme

1.

2.

3.

4.

5.

U216


Confecciona una base dorientaci individual per avaluar el disseny i la planificaci dels informes. La base dorientaci ha de respondre les preguntes:

A. Qu cal fer per elaborar un bon informe? B. Com es pot saber si est ben fet?

Pots fer servir aquests enllaos on trobars aspectes terics i exemples per fer els informes:

Enlla de la UPChttp://goo.gl/NVS7mK

2 Produir

Enlla de la UABhttp://goo.gl/sA9PAu

Enlla dels itineraris daprenentatgehttp://goo.gl/gcgtbr

La base dorientaci es pot fer de moltes maneres i pot ser diferent en cada cas. Cal incloure tot el que hem de tenir en compte per aconseguir lobjectiu plantejat, en aquest cas s fer un informe. Una base dorientaci s una llista ordenada de passos que hem de tenir en compte per fer un informe i dels elements que lintegren.

Dues mostres dorganitzaci duna base dorientaci:

A. Es pot fer seguint els passos segons el moment dexecuci: abans, durant o desprs.B. Es pot fer a partir delements del text de forma -lestructura i la planificaci textual - i de contingut.

Elements que poden formar part de la base dorientaci dun informe:

a. Objectiu final b. Tipus dinforme: expositiu, analtic o persuasiuc. Perfil del destinatari

Si ha de decidir, linforme s valoratiu Si s ents en la matria; terminologia especfica (...)

d. Planificaci del material , dades i altres informacionse. Disseny dels apartats de linforme

Fixa-thi

2.1. Revisar Poseu en com la base dorientaci. Consensua primer amb el grup i desprs amb la resta de la classe la proposta definitiva per elaborar una base dorientaci que serveixi com a document davaluaci de la tasca final.

Per saber-ne ms:

Linforme administratiu:

http://goo.gl/N2YJ3D

U217


Apliqueu la base dorientaci en els informes que pugueu aportar o en aquestes propostes. Compleixen tots els requisits per ser un bon informe? Cada grup pot triar-ne un, savaluen i desprs es posen en com.

Informe anual de lobservatori de la llet

http://goo.gl/ZV61rt

Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya http://goo.gl/Rov15b

Llegeix aquest apartat i detecta els errors de contingut i coherncia entre lenunciat de lapartat i els subapartats. Ests dacord amb la selecci dels set subapartats? I amb lelecci de connectors? Aconsegueix una exposici coherent?

Discutiu la selecci dels errors en parella i desprs escriviu el text correctament.

4 Gramtica

3 Produir

Cal desglossar les despeses per captols per analitzar el pressupost de cultura de 2007 a 2010. En aquest apartat sanalitzen els captols segents :

1. No es comptabilitza el coordinador de cultura i joventut, de manera que el captol I s zero en tots els anys analitzats. Aquesta despesa simputa, juntament amb la resta de personal municipal, al captol I del pressupost global de lAjuntament.

2. El pressupost de cultura presenta unes fluctuacions anmales entre 2007 i 2010 a causa del gran volum de recursos destinats a la construcci del nou Ateneu, distributs irregularment en els pressupostos daquest perode. Aquestes despeses estan consignades al captol VII, en total, ms de 1,4 milions deuros transferits.

3. Si sexclou de lanlisi els recursos destinats a la construcci del nou Ateneu, trobem que el pressupost de cultura ha experimentat una evoluci a la baixa els darrers anys. 4. Trobem que el captol II (contractacions de bns i serveis), que reflecteix el gruix de lactivitat municipal de cultura, sha redut ms dun 50%, passant de 233.915 a 111.840.

Per saber-ne ms:

Els apartats o subapartats vinculats a un enunciat han de ser coherents entre ells i amb lenunciat pel que fa al contingut. Tamb han de comenar amb un element de la mateixa categoria, mantenir la mateixa persona verbal i daltres elements que assegurin la coherncia daquest tipus de text.

http://goo.gl/3X5Ig5

U218


Els informes o estudis sempre van precedits per un resum o abstract . Comenteu en grup aquesta cita:

Aquells lectors pels quals el document t noms un inters marginal amb freqncia troben en el resum prou informaci i no tenen necessitat de llegir el document sencer. En conseqncia cada document principal hauria dincloure un bon resum.

American National Standard for writing Abstracts

Quins avantatges i inconvenients creieu que t un resum en un informe? Quins sn els trets caracterstics que defineixen els resums? Quins sn els trets que no han daparixer en un resum? Si hem de presentar un informe en forma de notcia radiofnica, quina part farem servir? Poseu en com a laula les reflexions de cada grup.

5 Planificar

5. En el cas de les subvencions a les entitats culturals (captol IV del pressupost) la baixada ha estat encara ms important: de 23.769 a 9.252, un 61%. La reducci ha anat acompanyada dun canvi en els criteris per a la concessi de subvencions, ara nicament es concedeixen subvencions per a projectes concrets.

5. Finalment, si ens fixem en la despesa per habitant, aquesta est molt per damunt de la que tenen municipis similars. Aix doncs, lany 2008 la despesa va ser de 214,4 euros per habitant, ms del triple que els 67,2 euros per habitant destinats de mitjana als municipis de la provncia.

7. En canvi lany 2009 i 2010 la despesa s de 29,9 euros per habitant, molt inferior als 73,7 euros que hi dediquen de mitjana dels municipis daquest tram de poblaci.

( Informe: Anlisi del cost de lAteneu. Fragment dun informe sobre el pressupost de cultura, a propsit del

cost del nou Ateneu)

Llegeix els 2 resums incorrectes de linforme de la Fundaci Bofill A les tres a casa? Limpacte social i educatiu de la jornada escolar contnua, dElena Sintes Pascual. Detecta els errors i compara la teva tria amb la dels companys.

Aquests enllaos dels serveis lingstics de les universitats et poden ajudar en aquesta activitat:

http://goo.gl/NLzZG3 http://goo.gl/iaEVK1

6 Revisar

Per saber-ne ms:

Sabies que les normes UNE 50-103-1990 i ISO 214-1976 regulen com han de presentar-se els resums en lespai europeu densenyament superior?

Aqu teniu un enlla que us en pot aportar ms informaci:

Proyecto Alfin eees:

http://goo.gl/Mx0ZBu

U219


Resum 1

Duns anys en, diversos sectors de la comunitat educativa han posat en dubte la idonetat de la jornada escolar partida, tant des del punt de vista educatiu com social. Aquesta recerca se centra a analitzar limpacte social i educatiu de la jornada escolar contnua. Revisa levidncia cientfica produda en altres comunitats autnomes i pasos en qu saplica la jornada compacta, analitza els resultat de les experincies i les tendncies en els pasos del nostre entorn. Amb aquest informe volem contribuir a obrir el debat sobre la jornada escolar, defugint el dilema entre jornada partida i contnua, i ubicar-lo en una deliberaci ms mplia sobre el temps dels infants i adolescents i la relaci que t amb els temps socials.

Redacta individualment el resum correcte de lactivitat 6.

7 Produir

Trieu un text per grup i detecteu les incorreccions de claredat i dexposici de les idees, dordre dels elements de la frase, els connectors, lexcs de substantius, de possessius i de frases simples.

Abans, per, caldr fer uns apunts terics dels temes que es tractaran. Podeu fer servir aquest enlla del Servei Lingstic de la UOC:

http://goo.gl/OpjsMk

8.1. Reflexionar Intercanvieu els membres dels grups que han treballat el mateix text i redacteu el text correctament.

8.2. Reflexionar Torneu a intercanviar els membres del grup. Formeu grups de 3 experts, on cada membre ha treballat un text diferent i aportar la seva expertesa. Torneu a redactar els altres dos textos que no heu treballat encara amb lajuda de lexpert.

8 Gramtica

Per saber-ne ms:

Ampliaci dactivitats dels itineraris daprenentatge:

http://goo.gl/ljveJR

Resum 2

Elena Sintes Pascual, responsable de linforme A les tres a casa? Limpacte social i educatiu de la jornada escolar contnua, elaborat per la Fundaci Jaume Bofill, parla de les conseqncies que pot tenir implantar el sistema de la compactaci de lhorari escolar a Catalunya. Linforme que presentem tot seguit analitza els resultats de la recerca internacional i de les experincies de jornada contnua en altres comunitats autnomes i pasos del nostre entorn per tal davanar els possibles impactes socials i educatius daquesta mesura en el nostre pas.Els resultats de lestudi vnen a dir que no hi ha evidncies cientfiques dalguns dels arguments en favor de la compactaci de la jornada escolar.

U220


Text 1

A lanterior estudi, tractava especficament com a objecte destudi el tema de locupaci laboral dels collectius vulnerables. Es mostrava com la situaci de les famlies, en comptes de millorar, passava de forma progressiva a una nova situaci: de la manca de feina a la prdua de prestacions, tendncia que sha anat aguditzant segons es desprn de les dades extretes de les enquestes realitzades. Aix, es feia una comparativa amb la situaci de les persones participants en el projecte Ocupaci per concloure com lacompanyament i la mediaci en els itineraris dinserci laboral millorava locupabilitat de les persones i la seva disposici per trobar feina.

Text 2

s important una detecci prematura de possibles dificultats lectores i alhora el respecte dels diferents ritmes daprenentatge. Ritmes ms lents del que preveu el currculum o respecte al daltres companys.

El factor motivacional en laprenentatge de la lectura s cabdal en el desenvolupament de les capacitats lectores; aix, lectura i motivaci es retroalimenten. s a dir, ms motivaci comporta ms xit. Alhora major xit comporta ms motivaci. Si aquest cercle positiu no entra en funcionament, a mesura que linfant creix augmenta el rebuig a la lectura, la distncia amb els companys i la sensaci de fracs. Factors que dificulten greument el desenvolupament de competncies lectores.

Text 2

Cal tenir en compte les segents recomanacions :

El nen requereix de lajuda individual per fomentar la seva progressi i adquisici de les competncies bsiques del curs. Sobretot necessita el suport i la supervisi dun adult ja que sn molt importants per contribuir al seu assoliment competencial.

Es proposar a la resta del professorat del curs el quadern de treballs de recuperaci per al seu coneixement. Tamb caldr mantenir una reuni amb els pares. Caldr detallar-los el pla de treball. Cal posar-lo en marxa, de manera urgent, amb o sense el coneixement de la resta del professorat del curs.

U221


En la reuni formal que fa cada mes el teu departament has dexposar oralment les dades estadstiques de lapartat que ests treballant. Prepares una exposici de 2 minuts, com a mxim, per exposar les dades presentades. Lexposici no ha de contenir ni valoracions ni conclusions ni propostes de futur. Fes lexposici a un grup de companys, que en prendran notes per a la propera activitat.

Fes una cerca de dades estadstiques referents a la poblaci actual de Catalunya, les destinacions turstiques, el nombre destudiants, les llenges que es parlen a Catalunya, mobilitat de transport, costums doci Tria un grfic, una taula o dades que presentin la informaci duna manera grfica en una sola diapositiva. Institut dEstadstica de Catalunya:

http://www.idescat.cat/

9 Produir

Tria una exposici anterior i amb lajuda de les anotacions preses haurs de redactar un apartat per explicar i valorar les dades aportades. Demana el suport grfic que sha fet servir per fer lexposici.

10 Produir

Dins del cos dels informes hi ha apartats o subapartats que exposen, analitzen i valoren les dades que apareixen en els grfics. La funci dels grfics o de les taules s illustrar i reforar alguna tesi que sexplica en linforme. Poden aparixer en un annex al final o en el cos de linforme. Si apareixen en el cos, les explicacions de les dades es fan immediatament desprs dels grfics o taules.

Fixa-thi

Comprova si aquestes frases sn correctes o no i argumenta la teva tria. Busca les paraules o expressions sospitoses abans per delimitar-ne la cerca. Pots fer servir leina virtual OPTIMOT:

http://goo.gl/AuJZ4H

1. Amb aquests annexos es pot considerar que linforme ja est complert.

2. Cal assenyalar amb una creu les caselles corresponents abans dentregar el document a la secretaria.

3. Caldr convocar eleccions al comit arrel de la dimissi de tots els membres.

4. El nombrament de la coordinaci arribar aquesta setmana i el nomenament de la direcci la setmana vinent.

11 Gramtica

U222


Finalment has de presentar per escrit linforme perqu lequip directiu prengui una decisi en un futur. Tria un supsit de lexercici 1. Per a la pluja didees pots fer servir un mapa mental.

A Revisar Avalueu per parelles linforme segons la base dorientaci elaborada en lactivitat 2. Cal fer la discussi, justificar i consensuar els canvis dels informes entre la parella.

B Produir Refs linforme a partir de les propostes de millora que has acceptat.

TASCAProduir

5. Els pastissets oferits a la recepci oficial amb gust a taronja amarga van tenir molt dxit entre els invitats.

6. Es considera que la quota de mercat, ara per ara, s ms aviat baixa.

7. Hi adjunto la carta de presentaci amb linforme que em vas demanar?

8. Hi ha temps per presentar les reclamacions fins a mitjans de juny.

9. Lacompanyaven els assistents, els tcnics i tanmateix alguns accionistes.

10. La mitja dedat de consum dalcohol s de 16 anys.

11. Les germanes Llopis tenen sempre el recolzament dels companys de laula.

12. Per tal de fer pbliques les informacions de les dates de la convocatria, s precs que es pengin al tauler de lentrada.

U323

Un parlament breu

UN PARLAMENT BREU

Un

itat

3

En aquesta unitat haurs de fer un parlament breu.

Aprendrs a:

Reconixer lestructura duna notcia, dun article dopini i dunparlament breu.

Localitzar i interpretar de manera efectiva informaci en diferents codis (text, hipertext, elements icnics...).

Reformular les idees extretes de textos orals i escrits.

Elaborar una notcia.

Escollir els arguments adequats per elaborar un text efica, tant oralcom escrit.

Elaborar un article dopini.

Preparar un gui com a suport per fer un parlament breu.

Reconixer i aplicar els aspectes que fan que un text, tant oral comescrit, sigui atractiu.

Exposar informaci de manera objectiva en un parlament breu.


Ls dels connectors a nivell de, degut a, quant a i doncs

La sinonmia

U324

Un parlament breu

Un parlament breu

Context: Durant el mes doctubre, la Fundaci Paco Candel i el Centre dEstudis de lHospitalet organitzaran la Trobada dEstudis Els paisatges de Paco Candel en commemoraci del 50 aniversari de la publicaci del llibre Els altres catalans.

Com a nou president de la Fundaci, tens la responsabilitat dinaugurar la Trobada dEstudis i de presentar el conferenciant que obrir les ponncies.

Tasca final

Has de fer el discurs inaugural de la Trobada dEstudis Els paisatges de Paco Candel, en qu haurs de donar quatre pinzellades sobre la Fundaci, explicar els objectius de la Trobada i presentar el primer conferenciant, que obrir les ponncies.

Activitats

En previsi del ress que pugui tenir la Trobada dEstudis, el diari Ara tha demanat una notcia per a lespecial daquest diumenge sobre la Fundaci Paco Candel i la Trobada.

1.1. Planificar Per parelles, elaboreu lesquelet de la notcia amb tots els elements que haur de contenir, tant destructura com de contingut. Per al contingut, llegiu-vos la informaci que hi ha en aquests enllaos de la Fundaci Paco Candel:

Web de la Fundaci Paco Candel: http://goo.gl/HUDtMg http://goo.gl/1wS6V9

1.2. ProduirA partir de la informaci sobre la Fundaci i la Trobada dEstudis que heu consultat a lactivitat 1.1, redacta una notcia per al diari Ara dunes 150- 200 paraules en qu expliquis la tasca de la Fundaci Paco Candel i difonguis la Trobada.

1.3. RevisarAra que ja has redactat la notcia, recordes que fa un temps et va cridar latenci un apunt del blog dEnric Serra sobre la variaci lxica. Tornal a llegir i, a partir de les seves recomanacions, que et serviran tant per a un text oral com per a un text escrit, repassa les paraules que hagis repetit a la teva notcia, millora-la amb sinnims i fes-ne una versi definitiva.

http://goo.gl/63UCxZ Article Variaci i oral formal, al blog Aprendre llenges

1 Produir

Quan parlem de lestructura duna notcia, fem referncia a les diverses parts de qu consta; quan ens referim als continguts que hi han daparixer, hem de tenir present que ha de respondre sis preguntes fonamentals que donin tota la informaci rellevant (qu?, qui?, com?, quan?, on? i per qu?).

Fixa-thi

Per saber-ne ms:

En aquest enlla trobars informaci sobre la notcia.

Els textos periodstics informatius i interpretatius: la notcia i el reportatge a la wiki Paraules i Llibres

http://goo.gl/ZVjCfR

U325

Un parlament breu

Arran de la publicaci de la notcia al diari Ara, la revista de sociologia Papers ha demanat a la Fundaci Paco Candel un article dopini sobre les causes de levoluci de la immigraci a la ciutat de Barcelona aquests darrers deu anys.

2.1. Planificar Per poder elaborar un bon article dopini, primer decideixes documentar-te. Per parelles, entreu en aquest enlla, fixeu-vos en lestructura que ha de tenir un article dopini i comenteu-la:

2.2. Planificar En els enllaos segents apareixen moltes dades sobre la immigraci a Barcelona. Tamb per parelles, reflexioneu sobre la infografia que hi ha a la tercera pgina del primer enlla (Immigraci a Barcelona per continents i principals nacionalitats) i, al segon enlla, mireu-vos la taula 2 de la pgina 5 i la grfica 8 de la pgina 9. A continuaci, feu una llista de les 10 dades que us semblin ms remarcables i que us serveixin desprs per fer un article dopini sobre les causes de levoluci de la immigraci a Barcelona.

Poblaci estrangera a Barcelona, de lAjuntament de Barcelonahttp://goo.gl/5SyId0

Nota de premsa de lAjuntament de Barcelona

http://goo.gl/8YpU65

2.3. Planificar A partir de les 10 dades de lactivitat anterior, fes una llista amb 3 arguments que et serveixin per defensar la teva opini a larticle.

2.4. Planificar Un bon article dopini ha de ser atractiu per a qui el llegeixi. Per parelles, entreu en aquest enlla i escolliu 2 o 3 recursos que us serveixin per poder implicar els lectors.

El text argumentatiu o article dopini, al blog ABCDSuperior de la UdGhttp://goo.gl/gtSXpP

2.5. Produir Tenint en compte les directrius sobre com es fa un article dopini de lactivitat 2.1 i amb les dades que heu seleccionat a lactivitat 2.2, redactan un per a la revista Papers dunes 300 paraules en qu argumentis i valoris les causes de levoluci de la immigraci a Barcelona aquests ltims deu anys.

2 Produir

http://goo.gl/68OuAm Com sescriu un article dopini, al blog Divendres al vespre del CPNL

Per saber-ne ms:

En aquests enllaos trobars informaci sobre larticle dopini.

Itineraris daprenentatge

http://goo.gl/r5bpR4

Servei dAutoformaci en Llengua Catalana (SALC)

http://goo.gl/PQhF5v

U326

Un parlament breu

Larticle dopini s un text argumentatiu la finalitat del qual s exposar una opini, rebatre alguna cosa o convncer el lector.

Lestructura bsica daquest text t tres parts:

Introducci: enunciaci del tema o temes que es volen validar o rebatre per tal de situar la persona que llegeixi larticle en el tema de qu es parlar.

Desenvolupament: exposici dels arguments a favor o en contra, i confrontaci dopinions sobre el tema.

Conclusi: breu comentari final, basat en tots els arguments, que confirma la tesi o idea principal.

Fixa-thi

Autoavaluaci de larticle dopini no s Quin? / Quins?

Hi he posat un ttol?

El meu article t lestructura dun article dopini: introducci,

argumentaci i conclusi?

He dividit el text en un mnim de tres pargrafs respectant

lestructura anterior?

He presentat el tema i la tesi (idea que vull defensar) a la

introducci?

He utilitzat els arguments de la llista de lactivitat 2.3

(explicacions raonades) i algun contraargument per defensar

la meva tesi?

Hi he incls exemples, proves o dades cientfiques que

demostrin els meus arguments?

La meva conclusi recull la tesi i resumeix els principals

arguments exposats per reforar la posici argumentativa i

convncer linterlocutor?

He utilitzat correctament els connectors per organitzar el

discurs i aconseguir que sigui percebut com una unitat?

He fet servir sinnims per enriquir larticle?

He utilitzat algun recurs per fer el text ms atractiu i implicar

els lectors?

2.6. Revisar Amb la rbrica que tens a continuaci, autoavaluat larticle dopini que has elaborat.

U327

Un parlament breu

2.7. GramticaEts molt conscient de la importncia dels connectors en els textos argumentatius. Per parelles, primer comenteu els dos apunts dEnric Serra que teniu al primer enlla i tamb les fitxes segents, i desprs reflexioneu sobre ls dels connectors pel que fa al registre, la variaci i la correcci. Tot seguit, empleneu la graella que hi ha al final daquesta activitat:

Articles Nogensmenys i Contra els enllaos tous, al blog Aprendre llengeshttp://goo.gl/drMZ5H

Fitxes de lOptimot

http://goo.gl/cKapRt http://goo.gl/Tvoj0D http://goo.gl/FWUPAU

Fitxa de la Universitat de Barcelona

http://goo.gl/5xt7oB

Frase correcta incorrecta justificaci

LAntoni vivia en una poblaci situada a nivell del

mar.

Lalt grau dabstenci a les ltimes eleccions s

degut al desencs de la poblaci.

Arrel de les ltimes declaracions, el president de

lAssociaci sha vist obligat a dimitir.

En quant al tema que hem de tractar, encara no

us en podem avanar res.

A nivell econmic, estem passant una de les

crisis ms fortes de la histria.

La meva opini sobre la gesti de lAjuntament

s molt negativa, sobretot quant als ajuts de

Serveis Socials.

Lalpinista va patir un accident baixant de

lEverest, arran duna tempesta.

Tothom el tem a la feina, degut al seu mal

carcter.

Tant temps sense ploure s degut al canvi

climtic.

Arran de la dissoluci del Parlament, el pas es

va ensorrar.

Perqu lempresa pugui crixer, cal que adopti el

model alemany quant a salaris.

Tant a nivell personal com a nivell laboral, em

sento molt satisfet.

U328

Un parlament breu

2.8. Gramtica Ara marca els connectors que hi ha a larticle del teu company i comenta-li si et semblen correctes.

Els connectors relacionen els pargrafs i frases, organitzen la informaci i guien el lector pel que fa al contingut del text. Aquests elements poden ser conjuncions, preposicions, adverbis, locucions, etc.

Fixa-thi

2.9. Revisar A partir dels comentaris que thagi fet el company, millora el teu article i fes-ne la versi definitiva.

Sapropa el dia en qu es dur a terme la Trobada dEstudis. Com a president, sers lencarregat de fer el discurs inaugural i de presentar el primer ponent.

3.1. PlanificarHas recordat que fa temps et va arribar a les mans la transcripci del discurs que va fer Miquel Calada amb motiu de la presentaci dels actes del Tricentenari. Com que vols que el teu parlament sigui tot un xit, decideixes agafar aquest discurs com a model.

Per parelles, llegiu el discurs que trobareu a lenlla segent, identifiqueu-ne les parts i feu-ne un resum amb les idees principals. A continuaci, un de vosaltres haur de llegir-lo en veu alta a classe.

Discurs de Miquel Calada al web del Tricentenari

http://goo.gl/AAcLgH

3 Produir

Per saber-ne ms:

En aquests enllaos trobars informaci sobre els connectors.

Aula virtual dels cursos de catal del CNL dOsona

http://goo.gl/OobzJ5

Departament de Justcia

http://goo.gl/pzyjSG

Itineraris daprenentatge

http://goo.gl/AipobC

Per saber-ne ms:

En aquests enllaos trobars informaci sobre el resum.

Argumenta

http://goo.gl/aiTLQJ

Parles de la UPF

http://goo.gl/BsLwir

Article El resum del blog Va D nivell

http://goo.gl/FvxL93

U329

Un parlament breu

Ara ja ha arribat el moment de fer el teu discurs inaugural a la Trobada dEstudis Els paisatges de Paco Candel, en qu has dexposar la tasca de la Fundaci Paco Candel, explicar la finalitat de la Trobada i presentar el conferenciant que obrir les ponncies.

A. ProduirA partir del gui que has elaborat a lactivitat 3.2 i de les reflexions de lactivitat 3.3, exposa a classe en grups de 4 persones el discurs inaugural, duns 4 o 5 minuts.

B. RevisarFinalment, valora el parlament breu dels teus companys de grup amb la rbrica que vau consensuar a la unitat 1.

TASCAProduir

3.3. PlanificarA part destructurar b el discurs, cal que paris atenci a les paraules que utilitzars. Aix doncs, per parelles, llegiu els apunts segents i feu una llista dels aspectes que cal tenir en compte perqu el vostre text tingui riquesa i variaci lxica.

Article Precisi al discurs, al blog Aprendre llenges

http://goo.gl/jDuCXE

Article Omplidors o mots crossa, al blog Aprendre llengeshttp://goo.gl/8gwjbr

3.2. Produir Tamb per parelles, prepareu un bon gui per al discurs que haureu de fer individualment. Recordeu que durant el discurs haureu dexplicar la trajectria de la Fundaci i els objectius de la Trobada dEstudis, i presentar el primer ponent.

Pel que fa a la Fundaci i a la Trobada, us ajudaran les dades que vau trobar al web de la Fundaci per poder elaborar la notcia (activitat 1.1.). Quant a la primera ponncia, ser a crrec de Manuel Veiga, del qual trobareu informaci als enllaos segents:

Web de Manuel Veigahttp://goo.gl/2Mr18s

Web de Pags Editorshttp://goo.gl/z4AXJU

Per saber-ne ms:

En aquest enlla trobars informaci sobre el gui.

Argumenta

http://goo.gl/8ofcF5

Per saber-ne ms:

En aquests enllaos trobars informaci sobre lexposici oral.

Article Introducci a lart de parlar en pblic, a Lletres i Bits

http://goo.gl/Mz1gDu

Article Com fer una bona exposici oral, a la UdGBabel

http://goo.gl/nIAJSk

Article Parlar en pblic del blog Va D nivell

http://goo.gl/EEyJZO

Article Parlar en pblic s fcil si saps com, de Lara Bonilla (Ara)

http://goo.gl/KvFOsy

UN VIATGE PAS A PAS

Un

itat

4

En aquesta unitat haurs descriure una entrada per a un blog de viatges.

Aprendrs a:

Extreure la informaci ms important duna font escrita.

Destriar la informaci ms important duna font oral i comparar la informaci que sobt duna font escrita i duna font oral sobre un mateix tema.

Resumir oralment una informaci, provinent duna font escrita i duna doral, tenint en compte el registre.

Analitzar diverses entrades dun blog per treballar-ne la tipologia textual, el to i el punt de vista.


Els registres lingstics.

Els neologismes en el lxic de viatges.

La riquesa lxica.

U431

Un viatge pas a pas

UN VIATGE PAS A PAS

Per saber-ne ms:

En aquest enlla trobars informaci sobre les idees principals i les secundries dun text:

http://goo.gl/gzPyfZ

Un viatge pas a pas

Context: Ets una persona apassionada dels viatges. Habitualment, fas servir els diferents recursos disponibles a la xarxa per preparar els teus viatges, com ara pgines web i, sobretot, blogs. Has decidit compartir lexperincia dun dels teus ltims viatges fent una entrada per a un blog.

Tasca final

Redacta una entrada per a un blog de viatges en qu descriguis un lloc. Lhaurs de presentar en un concurs de blogs.

Activitats

Tot i que ests molt avesat a navegar per Internet, mai thas aturat a pensar qu s realment un blog o quines sn les caracterstiques principals que han de tenir les entrades que shi fan. En aquest enlla, hi trobars la informaci que busques. Llegeix-la i, per parelles, indiqueu les idees clau del text.

Definici de la Viquipdia sobre qu s un blog.

http://goo.gl/aLVsqc

1 Planificar

Recordem que quan parlem didees clau o principals ens referim a les idees ms importants del pargraf i que no depenen de cap altra idea. Les idees secundries, en canvi, depenen de les principals i les completen (les exemplifiquen, les amplien, etc.).

Fixa-thi

JulitaResaltado

U432

Un viatge pas a pas

Ara, resumeix oralment qu s un blog i com es fa una entrada. Pots triar entre un daquests destinataris:

- Els teus companys de feina, en una reuni - Els alumnes duna escola deducaci primria

Tingues en compte tot el que has aprs sobre el resum i les intervencions orals a les unitats 1 i 3.

3.1. RevisarEn acabar la teva explicaci, demana a un company que la valori a partir daquesta graella:

3 Produir

Has trobat aquest vdeo i has pensat que et podria ser til. Shi explica com fer una entrada per a un blog. Compara la informaci que recullis a travs daquest vdeo amb la de lactivitat anterior i completa la graella segent:

Vdeo de com fer una entrada en un blog Xtechttp://goo.gl/xiWL48

2 Planificar

Text Viquipdia Vdeo

Concepte de blog

Concepte dentrada

Caracterstiques duna entrada

1Ha seleccionat el tipus de llengua adequat a les situacions

plantejades?

2Ha segmentat de manera clara les diferents parts de

lexplicaci?

3El contingut de lexplicaci s rellevant per a la finalitat del

text? (no es desvia del tema)

4Ha emprat recursos lingstics i estratgies comunicatives per

enriquir la seva exposici?

5Ha adaptat lexplicaci a les necessitats de les persones que

lescolten?

6 Ha utilitzat un repertori lxic ampli?

7 Lexposici s correcta des del punt de vista de la llengua?

S NO

Per saber-ne ms:

En aquests enllaos trobars informaci sobre els registres lingstics:

http://goo.gl/NnNK0R

http://goo.gl/KSLO7k

JulitaResaltado

JulitaResaltado

JulitaResaltado

U433

Un viatge pas a pas

Anomenem registre la variaci de la llengua que cada parlant tria per adaptar-se a la situaci de comunicaci. Cada parlant coneix i fa servir un ventall fora ampli de registres, tenint en compte el tema, la intenci, el nivell de formalitat i el canal.

Fixa-thi

Fixat en lestructura i el contingut daquesta entrada dun blog de viatges i respon les preguntes segents:

Escapada Castanyer den Cuch, blog de viatges Raconets:http://goo.gl/oxrqfo

De quin tipus de text es tracta? (argumentatiu, instructiu, descriptiu) Justifica la teva resposta.El to del text s objectiu o subjectiu? Quins elements de lentrada et permeten identificar-lo?El text et sembla adequat des del punt de vista de lestructura? (introducci, desenvolupament i conclusi). Raona tamb la teva resposta.

4 Planificar

Un text, segons la finalitat, lestructura i els recursos lingstics que utilitza, pot ser expositiu, argumentatiu, instructiu, descriptiu, narratiu, conversacional i retric.

Fixa-thi

Per parelles, torneu a llegir el text Escapada Castanyer den Cuch de lactivitat anterior i esmeneu-ne tots els errors gramaticals que hi trobeu. Fixeu-vos, sobretot, en els pronoms relatius, els pronoms febles, lapostrofaci, ls dels signes de puntuaci i les convencions grfiques. Per fer aquesta activitat a casa pots utilitzar lOptimot o el Termcat.

Escapada Castanyer den Cuch, blog de viatges Raconets:http://goo.gl/T2a1sO

5 Gramtica

Per saber-ne ms:

En aquests enllaos trobars informaci sobre la tipologia textual:

http://goo.gl/eTLs1g

http://goo.gl/X3Z5tN

Per saber-ne ms:

En aquests enllaos trobars informaci sobre els temes segents: pronoms febles i pronoms relatius:

http://goo.gl/7c3mGS

apostrofaci:

http://goo.gl/zkIafC

signes de puntuaci:

http://goo.gl/OfxmF9

majscules i minscules:

http://goo.gl/fsMlxS

JulitaResaltado

JulitaResaltado

U434

Un viatge pas a pas

Ara, igualment per parelles, refeu el text que heu treballat a les activitats 4 i 5, Escapada Castanyer den Cuch, millorant-ne, si cal, el ttol, lestructura i els aspectes de correcci que heu indicat a lactivitat anterior.

Escapada Castanyer den Cuch, blog de viatges Raconets:http://goo.gl/PK1FkN

6 Produir

Normalment, abans de fer un viatge o una sortida, sols consultar a la xarxa les recomanacions de restaurants. Llegeix aquesta descripci i en grups de 3 o 4 persones, torneu-la a redactar en un to objectiu. Per fer aquesta activitat, tingueu en compte els enllaos que us indiquem al quadre Per saber-ne ms sobre la descripci objectiva i subjectiva.

http://goo.gl/ut81GH

En acabar, podeu comparar lenfocament objectiu del text que acabeu de fer amb el que hi ha a la pgina web daquest restaurant.

http://goo.gl/9IL3pV

7 Produir

Com hem pogut veure fins ara, les entrades dels blogs de viatges, des del punt de vista textual, poden ser tant textos descriptius com narratius. Tingues en compte que una descripci pot ser objectiva, si t una intenci explicativa o informativa. Tamb pot ser subjectiva, si qui escriu deixa entreveure lopini o els sentiments que li produeix all que es descriu.

Fixa-thi

En aquest article es parla de la imatge que tenen de Barcelona els turistes. Llegeix-lo i fes una llista de les crtiques i ironies que fa lautor del text als turistes que justament visiten Barcelona. Et semblen encertades? Comenta la teva resposta amb un company de classe.

Molt ms que Gaud, dAleix Mercaderhttp://goo.gl/ofUDED

En acabar, a partir del que hgiu llegit a larticle esmentat, per parelles, prepareu el gui o lesquema duna entrada per a un blog de viatges en qu parleu de Barcelona. Tingueu en compte que hi haur dhaver un ttol, unes idees principals, unes idees secundries, si cal, i una conclusi. Desprs, entre tots, trieu els 3 millors esquemes o guions de laula. Justifiqueu la vostra elecci.

8 Produir

Per saber-ne ms:

En aquests enllaos trobars ms informaci sobre la descripci en general i sobre les descripcions objectives i subjectives:

http://goo.gl/uAgCnU

http://goo.gl/Beshf9

JulitaResaltado

JulitaResaltado

JulitaResaltado

JulitaResaltado

JulitaResaltado

JulitaResaltado

JulitaResaltado

JulitaResaltado

U435

Un viatge pas a pas

Tot repassant els blogs de viatges, tadones que hi ha molt de lxic no adaptat al catal. Llegeix aquest text i respon les preguntes segents:

El catal i els neologismes, de Neus Faura, Grup Llengua i Mdia

http://goo.gl/uK5AuQ

a) Saps qu s un neologisme?

b) s el mateix un neologisme que un manlleu?

c) Saps quins sn els criteris dacceptaci dun neologisme?

d) Quina s la llengua que aporta ms paraules noves al catal?

e) Saps quin s lequivalent en catal daquestes paraules, que sovint trobem en webs

o blogs de viatges?

9 Planificar

Tour operator

Forfait

Jet lag

Check-in

Overbooking

Hub

Low cost

Tal com hem vist, en els blogs de viatges hi predominen els textos descriptius i els adjectius qualificatius. Llegeix els dos primers pargrafs daquest text i canvian els adjectius que hi trobis per uns altres que denotin ms riquesa lxica.

Gant (Blgica), la ciutat illuminadahttp://goo.gl/eh2pPN

10 Gramtica

A lhora de redactar un text, no hem de tenir en compte noms lortografia, la gramtica o la sintaxi, sin que la riquesa, la variaci i la precisi lxiques tamb hi sn fonamentals. Aix, doncs, hem devitar les repeticions excessives, ls de mots no adequats segons el registre, els mots jquer (com cosa, aix, all), els barbarismes Daquesta manera, el text guanyar en claredat, concisi i precisi.

Fixa-thi

Per saber-ne ms:

En aquest enlla trobars ms informaci sobre els adjectius:

http://goo.gl/FwdEU4

http://goo.gl/oEu8u8

JulitaResaltado

U436

Un viatge pas a pas

Redacta una entrada per a un blog de viatges en qu descriguis un lloc que thagi agradat especialment (unes 300 paraules aproximadament). Tingues en compte que haurs de presentar el text en un concurs de blogs. Et ser til repassar tot el que has aprs en aquesta unitat sobre les entrades.

Graella dautoavaluaci de lexpressi escrita

TASCAProduir

1Lentrada que has redactat sajusta a la situaci plantejada pel

que fa al grau de formalitat, al destinatari, al tipus de text i al

to?

2Has estructurat b el text? Hi ha un ttol, una introducci, un

desenvolupament i una conclusi?

3 Has exposat les idees de manera lgica i ordenada?

4Has fet servir referents textuals i elements de lligam entre les

frases i pargrafs?

5El text que has escrit s clar i precs (no hi ha ambigitats

ni imprecisions, ni frases incoherents ni problemes de

concordana)?

6 Has usat correctament els signes de puntuaci?

7 El lxic s precs i els recursos sintctics, variats?

8El text s correcte des del punt de vista ortogrfic,

morfosintctic i lxic?

S NO

U537

De la lectura a la ressenya

DE LA LECTURA A LA RESSENYA

Un

itat

5En aquesta unitat haurs descriure una ressenya literria.

Aprendrs a:

Identificar la ressenya enfront daltres tipus de text.

Analitzar ressenyes literries ja existents, que et serviran de mostra per elaborar la teva ressenya.

Aplicar a la ressenya les tcniques de generaci, elaboraci i organitzaci de les idees, tant individualment com en grup, que has aprs en les unitats anteriors.

Aplicar a la ressenya les tcniques de tria dinformaci a partir de textos orals i escrits, que has aprs en les unitats anteriors.


La funci i ls dels pronoms febles, especialment dels pronoms en i hi.

La fontica i lentonaci

U538



Context: Comena el curs al Club de Lectura de lAteneu de Cultura Popular de Palafrugell, del qual fa anys que formes part. Com sempre en aquest moment inicial del curs, la conductora del Club us presenta les lectures que proposa treballar i us avana que, enguany, tots els assistents al Club podreu participar en una activitat especial i engrescadora: lelaboraci duna ressenya dun llibre. Dentre totes les ressenyes presentades, sen triar una, que es publicar a la secci de Cultura del diari El Puntual, en la versi digital.

Tasca final

En acabar la unitat haurs delaborar la ressenya dun llibre. Abans darribar, per, en aquesta elaboraci thaurs endinsat en el llibre i la lectura ser el punt de partida de tasques dexpressi oral i escrita, individuals i en grup.

Activitats

Avui s el primer dia al Club. La lectura dun text de Ramon Solsona, titulat Clubs de lectura, et servir de punt de partida per fer un debat amb la resta de companys de classe.

1.1. Planificar Accedeix al text des daquest enlla:

http://goo.gl/BkplWa

1.2. ProduirDesprs de llegir el text, comenteu-lo entre tots i pareu una atenci especial a les afirmacions segents:

- Desprs dun debat o colloqui els llibres tenen ms llum.- Tots som iguals davant dels llibres i tenim la mateixa set de parlar-ne en veu alta.- Els lectors sn el pas real. Sn un indicador exacte del nostre nivell de cultura i civilitzaci.

Qu volen dir? Les compartiu? Les voleu matisar?

1

La conductora del Club us proposa una llista de llibres i us demana que en trieu un, a partir de la lectura del qual haureu delaborar una ressenya. (Nhaurs fet la tria a comenament de curs per poder comenar-lo a llegir).

2.1. ProduirHas dexposar els motius de la tria feta (gnere del llibre, no haver llegit mai res de lautor -o haver-ne ja llegit alguna altra obra que thagi agradat-, per recomanaci) i el que tagradaria que la lectura triada taports.Prepara-ten un breu gui que et servir dajuda a lhora dexposar el text oralment (haurs de parlar, aproximadament, un parell de minuts). Si vols tornar a revisar la teoria sobre el gui consulta la unitat 1, activitat 8.

Produir

2 Produir

Per saber-ne ms:

Qu s una ressenya? Qu s una ressenya literria?

A continuaci tens un seguit denllaos que ten donaran una bona informaci:

http://goo.gl/Sdj4Ob

http://goo.gl/hldvWv

http://goo.gl/PKMvFI

I en aquest altre enlla trobars mostres de ressenyes literries dobres descriptores catalanes i tamb descriptores en altres llenges:

http://goo.gl/YlH4Fl

Per saber-ne ms:

En aquest enlla trobars informaci sobre Ramon Solsona:

http://goo.gl/uwk6Ce

U539


Abans dendinsar-nos en les obres, cal conixer-ne els autors.

3.1. Planificar Distribuu-vos per grups, segons el llibre que hgiu triat, i busqueu informaci sobre lautor (biografia, obra). Podeu fer servir:

Lespai Lletra, de la UOC:http://goo.gl/9OXfqg

La pgina de lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana:

(un cop dins heu danar a lapartat Web dautors i autores).http://goo.gl/9fNBl5

O qualsevol altre enlla o material que cregueu convenient.

3.2. ProduirAmb la informaci obtinguda heu delaborar una presentaci escrita de lautor (1 sol escrit per grup).

http://goo.gl/PKMvFI

Tota la feina de posada en com i discussi s tan important com el resultat final.

Haureu de distribuir-vos la cerca i posar-vos dacord per resumir i transformar la informaci trobada.

A ms, podreu fer servir aquesta informaci per a la ressenya final.

3.3. RevisarCorregiu-vos, entre vosaltres, els aspectes de llengua. Feu una llista endreada dels errors (dortografia, de temps verbals, de pronoms febles, de pronoms relatius, de puntuaci, de concordances de gnere i nombre) i lliureu-la al professor perqu la revisi.

Si hi ha qestions de llengua que teniu oblidades o poc consolidades, podeu anar a les pgines segents:

3 Produir

En una presentaci has de tenir en compte la vida de lescriptor, el conjunt de la seva obra i els temes ms recurrents, el marc histric i cultural de lobra que llegeixis Consulta novament, si cal, la pgina de xtec que tens referenciada al comenament de la unitat, i tamb aqu a continuaci, i que ten dna tota la informaci.

Fixa-thi

http://goo.gl/Su9FJ0 http://goo.gl/2A8Pmh http://goo.gl/Tfr0nB

JulitaCuadro de textohttp://lletra.uoc.edu/ca/autora/marta-rojals

JulitaCuadro de textohttp://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/index_cc.htmlhttp://salc.upf.edu/index.phphttp://materials.cv.uoc.edu/continguts/92_969/inde

U540


Gemma Lienas, escriptora i lectora compulsiva, s lautora, entre daltres, de la conferncia Aprendre a ser feli amb la lectura i la funci educadora de la lectura.

Accedeix-hi des daquest enlla:

http://goo.gl/ERU3wg

4.1. ProduirLlegeix-ne el primer punt: La meva prpia addicci a la lectura. Creus que lexperincia de Gemma Lienas es pot comparar amb la teva? Quin record tens de les teves primeres lectures?

Escriu un text dunes 200-250 paraules en qu expliquis la teva experincia. Abans, per, elaboran un gui, que tajudar a construir el discurs.

4.2. ProduirAmadeu, no em toquis el pronom feble. Aquest s el ttol de larticle que Montserrat Roig va escriure per al diari Avui, el 21 de setembre de 1990, en defensa de ls dels pronoms febles a la televisi valenciana. Els pronoms, juntament amb una llista de 543 mots, havien estat exclosos de ser-hi dits, en un moment en qu la rdio i la televisi valencianes eren dirigides per Amadeu Fabregat.

A: PlanificarClica a sobre de lenlla segent per llegir larticle sencer:

http://goo.gl/czxF9T

B: ProduirA continuaci, llegeix-ne el fragment segent en veu alta:

4 Produir

Durant segles, els francesos, els italians i els catalans hem matisat fins a tornar-nos primfilats grcies al pronom feble. Hem estalviat la llargada de les paraules per arrodonir-ho tot en un hi, un en. Un hi o un en posats a temps era com afegir una goteta de mel al paladar. (...)El pronom feble (...) s el tou de la cama de la Ben Plantada, el voraviu de Plaerdemavida, la barba de Pere Quart, Carles Riba passejant per Bierville, la Rodoreda escanyant una flor de magnoli, la Vctor Catal amb papada i fent de senyoreta de casa bona, lAusis March perseguint un falc. El pronom feble (...) exterioritza, o representa, un munt de significats. Tot un paisatge hi cap, dins un pronom feble. (...)

Per saber-ne ms:

En aquest enlla trobars informaci sobre Gemma Lienas:

http://goo.gl/F48aC9

U541


C: RevisarUn cop enllestida la lectura, compara-la amb la que haur fet la professora i autoavaluat a partir de les preguntes segents, sempre tenint en compte els teus trets dialectals:

S NO Exemples del que he fet b o problemes que hi he tingut.

He respectat la puntuaci del

text?

He fet les elisions que tocaven?

He tingut en compte les vocals

neutres i les neutralitzacions?

He tingut en compte lobertura i

tancament de les e i les o?

He pronunciat adequadament les

consonants sordes i sonores?

D: ProduirSegons Montserrat Roig un hi o un en sn comparables a posar una goteta de mel al paladar. Qu et sembla que volia dir? Comenta-ho amb els companys de classe.

E: GramticaMontserrat Roig acaba el pargraf que has llegit dient Tot un paisatge hi cap, dins dun pronom feble. I no costa gens donar-li la ra; noms cal llegir les parelles (o trios) de verbs i pronoms segents:

Ballar o ballar-la? Veure o veure-hi? Anar o anar-sen? Repensar o repensar-shi? Desdir, desdir-se o desdir-sen? Tocar o tocar-hi?

Explica, per escrit, quines sn les diferncies de significat entre els verbs proposats, amb pronoms i sense, i exemplifica-les.Afegeix-hi, a ms, 5 parelles noves i fes els mateix: explican les diferncies i dnan exemples.

Hi ha verbs que no poden ser pronominals, com per exemple baixar, callar, riure o caure.

Fixa-thi

Per saber-ne ms:

Verbs pronominals:

http://goo.gl/xh7tkI

U542


Avui en el Club parleu de la lectura dins lart, una relaci que sestn en els segles.

5.1. PlanificarUs proposem treballar a partir de tres quadres en qu aquesta relaci es fa evident. Entreu en els enllaos segents on veureu tres obres de perodes diferents, els autors de les quals sn, respectivament, Rembrant, Mary Cassat i Laure Barrau.

Rembrandt, Retrat de la mare de Rembrandt (cap al 1630)http://goo.gl/Z7jSYo

Mary Cassat, Readind to a little girl (1895)http://goo.gl/Kg55l4

Laure Barrau, La lectura (1899)http://goo.gl/VKbQQg

5 Produir

5.2. ProduirObserveu-les amb atenci. Qu tenen en com? Qu les diferencia? La lectura ns leix central o s una excusa per ressaltar-ne lentorn o els personatges?Parleu-ne entre tots.

5.3. ProduirBusca tu tamb una obra pictrica en qu la lectura sigui present dalguna manera. Fes-la servir com a punt de partida per escriure un text dopini dentre 200-250 paraules en qu donis el teu punt de vista sobre la importncia de llegir, ms enll del mer entreteniment.

Si vols revisar la teoria sobre el text dopini, consulta lenlla que ja vas fer servir a la unitat 3, activitat 2.1.

U543


5.4. RevisarUn cop hagis enllestit el text, i abans de lliurar-lo, autoavaluat fent servir la rbrica segent:

En acabat, intercanvia el text i la rbrica amb un company de classe i comenteu-ne els resultats. Desprs, lliureu-ho tot al professor, que sencarregar de corregir-ho.

S NO

Hi he posat un ttol?

El text t lestructura dun article dopini: introducci, argumentaci i

conclusi?

He dividit el text en un mnim de tres pargrafs respectant lestructura

anterior?

He presentat el tema i la tesi (idea que vull defensar) a la introducci?

Hi he incls exemples, proves o dades cientfiques que demostrin els

meus arguments?

La meva conclusi recull la tesi i resumeix els principals arguments

exposats per reforar la posici argumentativa i convncer

linterlocutor?

He utilitzat connectors per organitzar el discurs i donar-li unitat?

He fet servir un lxic precs i he defugit mots massa genrics?

He utilitzat algun recurs per fer el text ms atractiu per als lectors?

Un dels autors dels llibres proposats ha estat convidat pel Club de lectura. Per a ell s tot un plaer trobar-se amb els seus lectors i saber com valoren la seva obra, quins aspectes els han interessat ms... I per a vosaltres, lectors, locasi s magnfica per fer-li una entrevista i aprofundir en la lectura del llibre.

6.1. PlanificarPer preparar-vos lentrevista, us ajudar escoltar la que Xavier Sol va fer a Albert Snchez Pinyol el 28 doctubre de 2012, al programa La nit dels ignorants, de Catalunya Rdio, arran de la publicaci de Victus. Lenlla a lentrevista, que dura 10 minuts i 44 segons, s el segent:

http://goo.gl/A1MnVz

6.2. ProduirDesprs descoltar-la, comenta amb el company quina o quines preguntes hi afegiries.

6 Produir

U544


6.3. PlanificarA continuaci mira el vdeo de la presentaci de la reedici del llibre de Biel Mesquida, Ladolescent de sal, (publicat al 1975) que es va fer a lEspai Vilaweb l1 de juliol de 2013.

http://goo.gl/T8srLJ

Del minut 14.56 al 23.47 Mesquida parla del llibre reeditat i del que cal perqu una obra continu interessant amb el pas dels anys.

6.4. ProduirQu creu lautor que necessita una obra per continuar sent actual ms enll de lpoca en qu va ser escrita? Comenta-ho amb el company. Hi esteu dacord?

6.5. ProduirOrganitzeu-vos per grups tenint en compte el llibre que hgiu triat (mateix llibre, mateix grup), prepareu lentrevista que voldreu fer a lautor i representeu-la: un de vosaltres far dentrevistador i un altre, dautor entrevistat.

Tant si fas dentrevistador com dentrevistat, has de mantenir un registre de llengua adequat (registre estndard) i evitar el lxic i les estructures que siguin prpies duna llengua colloquial.

Si cal, consulta novament les adreces sobre registres de llengua que tens a la unitat 4, activitat 3.

Fixa-thi

U545


Ha arribat el moment que escriguis la ressenya del llibre triat.

A. Revisar Abans descriure-la, per, torna a linici daquesta unitat i repassa el contingut dels enllaos a adreces que expliquen com ha de ser una ressenya i mostres de ressenyes reals.

B. Produir Escriu la teva ressenya (dentre 250-300 paraules).Recorda que la conductora del Club de lectura triar, dentre totes les ressenyes presentades, la que es publicar al diari El Puntual.

C. RevisarUn cop lhagis acabada, i abans de lliurar-la, revisa-la tenint en compte la rbrica segent:

TASCA

S NO

He donat informaci sobre la vida i obra de lautor?

He situat el text histricament?

He fet una anlisi descriptiva del text? s a dir, he parlat del tema, del

punt de vista de lautor, de les parts de lobra? Nhe fet un resum, de

largument?

He fet una anlisi crtica i argumentada del text?

He fet servir una frmula conclusiva que causi impacte en el lector?

(s un llibre que convida a, s un llibre del tot prescindible)

He fet servir un registre lingstic formal i un lxic precs?

He estat clar en la meva exposici?

He revisat lortografia, la morfologia i la sintaxi del text?

PRESENTACI EN RODA

DE PREMSA

En aquesta unitat haurs de presentar una entitat en roda de premsa i redactar un reportatge breu.

Aprendrs a:

Redactar textos que tenen una finalitat pblica, adreats al pblic en general: textos publicitaris.

Entendre varietats dialectals i funcionals.

Incorporar la comunicaci positiva en els textos per evitar conflictes o reaccions adverses.

Seleccionar mecanismes retrics per aplicar-los als textos orals i escrits en els mitjans de comunicaci: rdio i premsa.

Seleccionar el tipus de llengua adequat a cada situaci i al grau dimplicaci.

Donar una forma nova a la informaci extreta duna presentaci oral i redactar el text amb una apreciaci crtica.

Redactar un text per ser dit davant duna audincia en una roda de premsa.


Els relatius, els gerundis, i les preposicions.

Les convencions tipogrfiques: majscules i minscules, sigles i casos especials dapostrofaci.

Un

itat

6

U647

Presentaci en roda de premsa


Context: Sou un grup de professionals del camp de la sanitat i de lassistncia social que voleu ajudar les persones ms desafavorides pel nou context socioeconmic.

Heu decidit crear una ONG que treballi directament amb les persones, sense intermediaris, que ofereixi serveis sanitaris o dassistncia per augmentar la qualitat de vida dels qui ms ho necessitin.

Tasca final

Com a representant de lONG fas una roda de premsa, en qu haurs de:

Presentar i informar dels aspectes ms rellevants de lentitat: quins sn els motius de la creaci, els objectius, a qui va adreada, els serveis que ofereix a la poblaci, el finanament, les accions que shan dut a terme

Respondre oralment les preguntes improvisades dels periodistes, desprs de la intervenci.

I com a periodista assistent a la roda de premsa haurs de:

Publicar un reportatge curt en una revista especialitzada que inclogui totes les informacions i les valoracions crtiques de la nova ONG.

Activitats

Desprs de moltes converses informals, el grup ha decidit fer la primera trobada per assentar les bases de la futura entitat i per donar-la a conixer en una falca publicitria a lemissora local.

1.1. GramticaLlegeixes un article a la premsa sobre una entitat sense finalitat de lucre que ha guanyat un concurs danuncis. Argumenta per qu les paraules subratllades estan en majscules o minscules, en negreta o cursiva, amb cometes simples o dobles, lapstrof i puntuaci de les sigles. Per a fer aquest exercici consulta lopuscle de la DGPL sobre les convencions tipogrfiques:

http://goo.gl/0630df

1 Produir

Per saber-ne ms:

Pgina del Servei Lingstic de la UOC sobre convencions:

http://goo.gl/V9vfQv

Criteris Lingstics de la UPC

http://goo.gl/MzwgRa

Marques tipogrfiques, al Portal lingstic esAdir de la Corporaci Catalana de Mitjans audiovisuals:

http://goo.gl/x3Xpng

U648


En el moment de la creaci duna entitat cal establir les convencions tipogrfiques i els criteris lingstics com la correcci del nom, de les sigles, del nom dels serveis, dels rgans de gesti, crrecs i tractaments que shan de fer servir en la documentaci interna i externa de lentitat.

Quant a la denominaci, la Llei catalana dassociacions prohibeix que el nom sigui nicament lexpressi dun territori. Tamb estableix que la denominaci amb totes les paraules i sense abreviatures figuri a lacta fundacional, aix com les sigles o daltres elements lingstics amb qu sidentifiqui lassociaci.

Fixa-thi

Una nena que menja pa amb pa, millor anunci de TV al Publifestival

Lespot Lentrep mgic va ser realitzat per lONG Educo, que ajuda nens espanyols amb malnutrici, sense collaboraci de cap agncia de publicitat

DIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014 - 21.12 HLanunci duna nena que t pa amb pa per menjar i a qui la mare demana que simagini laliment que portaria a dins lentrep ha resultat guanyador del millor anunci televisiu en el Festival Internacional de Publicitat Social (Publifestival).

Lanunci Lentrep mgic ha estat realitzat per lONG Educo, que atn nens espanyols amb malnutrici, i parteix dun fet real que es va produir en una escola de Girona lany passat, ha comunicat lorganitzaci.

Lespot ha estat elaborat sense la collaboraci de cap agncia de publicitat i sha basat en la histria duna famlia catalana amb dificultats econmiques.

Tant de bo no hagussim de fer anuncis com aquest perqu aix significaria que situacions com la de lentrep mgic han deixat de produir-se, ha assenyalat la directora de mrqueting i comunicaci dEduco, Floriane Hubert.

Educo tamb ha recordat que, per ajudar el mig mili de nens que es quedaran aquest estiu sense beca menjador, han llanat una nova campanya que pretn distribuir ms de 96.000 pats en collegis, campaments destiu i entitats socials dEspanya.

LONG Educo est integrada per la fusi de les organitzacions Educaci sense Fronteres i Intervida.

El Peridicohttp://goo.gl/V2fhLA

1.2. ReflexionarComproveu en parella si heu argumentat correctament totes les propostes subratllades.

U649


1.3. PlanificarEmpleneu en parelles aquesta graella a partir de les informacions de la notcia anterior, desprs busqueu, si us cal, les informacions de la Creu Roja i de Metges Sense Fronteres.

Entitat

NomObjectius

Usuaris o

destinataris

Espai o zona

dactuaci

Serveis que

ofereix

Personal

laboral:

voluntariat o

professional

1.4. PlanificarFormeu grups estables de 3 persones per treballar les activitats de grup de la unitat. Creeu una entitat sense nim de lucre que ha de tractar temes de salut, de sanitat o de serveis socials. Aprofiteu la graella anterior per acordar els aspectes que shi proposen. Recordeu daplicar-hi les convencions tipogrfiques.

Lentitat creada us servir de fil conductor per a tota la unitat 6. Tot i que treballareu en grup, haureu danotar sempre individualment tots els acords presos. Els apunts i anotacions us serviran per fer la majoria de les activitats individuals de la unitat.

1.5. ProduirLemissora de rdio local us facilita un espai de 30 segons per presentar lentitat que acaba de nixer. Heu delaborar la falca publicitria de la vostra entitat per a la rdio.

Per saber-ne ms:

Exercicis de convencions tipogrfiques:

Autoaprenentatge de llenguatge jurdic, web del Departament de Justcia

http://goo.gl/tzJuok

Centre dAutoaprenentatge de Valenci de la Universitat dAlacant

http://goo.gl/iciZOw

U650


La falca publicitria o promocional s una forma compacta de publicitat de curta durada, repetible i sense relaci amb el programa en el qual sinsereix. Es pot fer en directe, per acostuma a estar gravada. Es fan servir quatre elements bsics per fer les falques radiofniques: la paraula, la msica, els efectes de so i el silenci.

La locuci radiofnica demana un bon domini de la fontica i de lexpressi oral. De totes les variables que intervenen en la locuci potser les ms importants siguin la vocalitzaci i larticulaci dels sons, lentonaci i el ritme del discurs, i lactitud.

La importncia delaborar un bon gui de rdio s fonamental. Ha de ser molt clar, concs i inequvoc, ja que no disposa dimatges per reforar el missatge ni s un text que es pugui rellegir.

Fixa-thi

1.5.1 PlanificarAbans de redactar el gui de la falca publicitria, escolteu i comenteu aquests anuncis de rdio:

A qui sadrecen? Qui s el destinatari de lanunci? Quin objectiu tenen? Sn atractius? Quins recursos han fet servir?Consulteu els apartats 4 i 6 del Dossier sobre la rdio de lIES Ramon Berenguer per confeccionar el gui radiofnic:

http://goo.gl/ih9f2k

1.5.2 ProduirEnregistreu la falca o reproduu-la en directe per a la resta de la classe.

1.5.3 RevisarValoreu en grup les falques que sentireu a classe. Anoteu-ne els aspectes ms rellevants, positius o negatius i poseu-los en com. Us hi poden ajudar aquestes preguntes: Creieu que s adequada per als destinataris als quals va adreada? Aconsegueix convncer? s una falca atractiva? Quins recursos han utilitzat els redactors? Voleu destacar-ne algun aspecte de fontica, entonaci o recursos musicals?

Vdeo Falca radio

Joguina Educativa 2013

de la Creu Roja de

Catalunya

http://goo.gl/ZsKGdu

Durada total: 022

udio Donem el millor de nosaltres

de la Taula dentitats del Tercer

Sector Social de Catalunya

http://goo.gl/m6sgh7

Durada total: 025

U651


Per saber-ne ms:

Material del CPNL sobre gerundi:

http://goo.gl/JufYqd

http://goo.gl/nNhU72 Material del CPNL sobre canvi i caiguda de preposicions i verbs preposicionals:

http://goo.gl/yMHh6b

http://goo.gl/1YXxiR Material de la UOC sobre ls de les preposicions:

http://goo.gl/FWb9mR Material del CPNL sobre els relatius:

http://goo.gl/IFrifr

http://goo.gl/M3eWMZ

Desprs de fer la falca publicitria a la rdio heu de dissenyar i posar en marxa la pgina web de lentitat. Cal redactar-ne la presentaci, els serveis, una mica dhistria, qu cal fer per collaborar-hi...

2 Planificar

2.1. GramticaAbans de penjar els textos al vostre web, cerqueu a la xarxa textos de benvinguda, de serveis, de presentaci dentitats semblants a la vostra. Per parelles, reviseu els textos que teniu a continuaci (Comer just i Amnistia Internacional Catalunya), comenteu les expressions subratllades sobre ls de les preposicions, dels gerundis i dels pronoms relatius, si sn correctes o no i proposeu una soluci.

Consulteu lannex de gramtica del curs si necessiteu resoldre algun dubte.

En catal el gerundi noms t dues funcions: 1) Expressa manera, mode: Vaig a la feina caminant. Com va a la feina? Caminant.

2) O b, com que ha de dependre dun verb principal, sempre ha dexpressar una idea simultnia o anterior: Arreglant la rentadora es va enrampar (mentre larreglava es va enrampar).

Per mai no podem expressar, amb un gerundi, una idea posterior a lacci principal. I cal substituir-lo per una oraci coordinada, per una de relatiu o per una de subordinada adjectiva.

Pel que fa al canvi i caiguda de les preposicions sha de tenir en compte la posici, si va al davant dinfinitiu o de la conjunci que. Pel que fa a ls, cal determinar si forma part dun complement directe, indirecte o preposicional, duna preposici composta o duna locuci prepositiva.

Els pronoms relatius sn pronoms que tenen com a antecedent un element nominal de loraci o tota una oraci. Tamb funcionen com a nexe entre oracions i introdueixen les oracions subordinades que fan funci dadjectiu o substantiu. Cal tenir en compte lortografia i la morfosintaxi de totes les formes de relatiu, depenent de lantecedent i de la funci a loraci.

Fixa-thi

U652


Comer just

El comer just s una forma alternativa de comer que t com objectiu canviar les relacions comercials entre els pasos rics del nord i els pasos empobrits del sud. El comer just collabora en qu seradiqui la pobresa als pasos en desenvolupament i ajuda a les poblacions empobrides a sortir de la dependncia i explotaci. Amb aquest comer alternatiu, es garanteix als petits camperols i artesans laccs als mercats dels pasos desenvolupats, unes condicions laborals i comercials justes, i un salari digne que els asseguri un mitj de vida sostenible. Es basa amb les normes segents:

Assegurar als treballadors un salari digne. Rebutjar la m dobra infantil. Respectar la igualtat entre homes i dones. Incidir que es facin projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat. Ser respectuosos amb el medi ambient. Defensar els conreus de consum local necessaris per a la poblaci davant els conreus dexportaci. Collaborar en establir estructures democrtiques.

Les primeres organitzacions de comer just neixen a meitat dels anys seixanta a Blgica i als Pasos Baixos. En els anys setanta aquests primers grups es van desenvolupar i alhora que venien productes elaborats pels camperols i artesans dels pasos del sud denunciaven les injustcies del model comercial internacional. Als anys vuitanta es consoliden les organitzacions importadores i augmenten les botigues de comer just com a canal habitual de distribuci. A lany 1989 es va crear la Federaci Internacional de Comer Alternatiu (IFAT) per reunir organitzacions del nord i grups productors del sud en una mateixa coordinadora. Els anys noranta la prctica del comer just es va estendre i es va configurar com un moviment que integra ONG, botigues, empreses importadores i distribudores.

Text 1. Ls de les preposicions

U653


Amnistia Internacional Catalunya

Qu fem a Catalunya ?Amnistia Internacional Catalunya (AIC) s una associaci sense nim de lucre que forma part de la secci espanyola dAmnistia Internacional com a estructura federada. AIC contribueix, dins del seu mbit dactuaci (Catalunya), a les estratgies i objectius que proposa lorganitzaci, promovent el respecte dels drets humans arreu del mn. AIC, els grups locals i les diferents estructures de lorganitzaci a Catalunya organitzen cada any desenes dactes pblics (xerrades, concentracions, recollides de signatures i actes de carrer) en els que la gran majoria hi treballa de manera totalment voluntria.AIC collabora amb els secretariats estatal i internacional en lelaboraci dinformes i el treball reactiu i de seguiment de denncies sobre violacions i abusos dels drets humans a Catalunya. A ms, es duen a terme accions incidint en els rgans de decisi poltica (Generalitat, Parlament, ens locals) i de promoci i educaci dels drets humans en tots els mbits.

Els nostres objectiusEl nostre objectiu s realista: volem canviar la vida de moltes persones! Volem que tothom gaudeixi dels drets recollits a la Declaraci Universal dels Drets Humans, que siguin una realitat per a ms persones arreu del mn.I sabem que aix s possible. Activistes darreu del mn ho han demostrat oposant resistncia als qui soscaven els drets humans i demanant responsabilitats als que estan en el poder.Els nostres principals objectius sn: Defensar els drets i la dignitat de les persones empobrides, denunciant les violacions de drets humans que causen o agreugen la pobresa, i fent que els seus responsables rendeixin comptes davant la justcia.

Defensar les persones migrants, sollicitants dasil, refugiades, desplaades o vctimes de trfic, augmentant la seva protecci legal i fsica, i garantint que ning no els negui el dret a leducaci, a la salut o a lhabitatge.

Treballar per lenfortiment de la justcia nacional i internacional, i pel dret a la veritat, la justcia i la reparaci de les vctimes les quals hagin patit detenci arbitrria, judicis injustos, desaparicions forades, execucions extrajudicials o violncia de gnere.

Defensar les persones de la violncia a mans dels estats (policies, exrcits, etc.) i tamb daltres actors (grups armats, empreses, etc.), treballant perqu es protegeixi eficament la poblaci civil abans, durant i desprs dels conflictes.

Lluitar per aconseguir el control efectiu del comer darmes i impedir que larmament acabi en mans del qui viola els drets humans.

Treballar per labolici total de la pena de mort a tot el mn, complint amb la prohibici absoluta de totes les formes de tortura i altres tipus de maltractament.

Protegir el dret de les persones a la llibertat dexpressi i a no patir cap tipus de discriminaci. Aconseguir que els presos i preses de conscincia siguin posats en llibertat i protegir els defensors i defensores dels drets humans, s a dir, aquelles persones que denuncien abusos a qualsevol pas i que en moltes ocasions posen en risc la seva prpia vida.

Text 2. Ls dels pronoms relatius i dels gerundis

Font:

Amnistia Internacional Catalunya

http://goo.gl/ZxDXG9

U654


2.2. ProduirRedacta individualment el text de presentaci que penjars al web de lassociaci. Recorda les convencions tipogrfiques (activitat 1.1) i tingues en compte els aspectes gramaticals treballats ( activitat 2.1). El text ha de tenir 180 paraules aproximadament.

2.3. ProduirLa Regidoria de Serveis Socials de lAjuntament us ha ofert per a lany vinent encarregar-vos dun daquests tres projectes:

LAjuntament dAmposta torna a obrir el menjador infantil a lestiu

http://goo.gl/KU71uH

vdeo youtube 320

Lentitat Dincat ha fet una guia de salut pe

c2 català_dossier alumne complet

Documents