documentc9

CFGM - Cures auxiliars d’infermeria

Sanitat

Tècniques d’ajudaodontològica/estomatològicaCFGM.1601.C09/0.11

CFGM.1601.C09/0.11

Tèc

niqu

es d

’aju

da o

dont

ològ

ica/

esto

mat

ològ

ica

C9_IOC_coberta_Maquetación 1 20/07/11 09:15 Página 1

Carlos Galindo, Concepción RomoManuela Heredia, Agustín García, Regina Cardelús

>> SANITAT

> Grau Mitjà: Cures Auxiliars d’Infermeria

Tècniques

d’Ajuda Odontològica i Estomatològica

TAOCATunidad00_portadilla 2/6/08 18:46 Página 1

ÍÍNNDDEEXX

Unitat 1 - La clínica dental 61 >> Introducció 7

2 >> Professionals 9

3 >> Funcions del tècnic en cures auxiliars d’infermeria

en el consultori dental 10

3.1 > Funcions administratives 103.2 > Funcions assistencials 10

4 >> Secret professional i consentiment informat 12

4.1 > Secret professional 124.2 > Consentiment informat 12

5 >> Consultori dental 14

5.1 > Factors ambientals del consultori dental 145.2 > Àrees o zones del consultori dental 14

Unitat 2 - El pacient-client 221 >> Introducció 23

1.1 > El pacient-client 231.2 > Fitxa del pacient. La LOPD 23

2 >> Ergonomia 25

2.1 > Àrees de treball en el gabinet bucodental 262.2 > Postura equilibrada 272.3 > Moviments que es realitzen durant els procediments odontològics 282.4 > Codificació numèrica dels dits de la mà 282.5 > Transferència d’instrumental 292.6 > Tècnica a quatre mans 302.7 > Sistemes d’aspiració de fluids 352.8 > Tècnica operatòria a sis mans 36

3 >> Malalties professionals 37

Unitat 3 - Anatomia dels maxil·lars i de la boca 42 1 >> Introducció 43

2 >> Esquelet ossi 44

2.1 > Maxil·lar superior 442.2 > Mandíbula 45

3 >> Articulació temporo-mandibular 46

4 >> Esquelet tou de la cavitat bucal 47

4.1> Glàndules salivals 474.2> Límits de la cavitat bucal 48

5 >> Estructura dentària 50

5.1 > Histologia dentària 505.2 > Cares de la dent 515.3 > Elements arquitectònics de les dents 515.4 > Grups dentaris 535.5 > Tipus de dentició 53

TAOCATunidad00_indice.qxd 2/6/08 18:43 Página 2

ÍÍNNDDEEXX

5.6 > Característiques de la dentició permanent 545.7 > Nomenclatura dentària 565.8 > Registres en la consulta dental. Odontogrames i periodontogrames 57

Unitat 4 - Patologia dels teixits dentaris 661 >> Introducció 67

1.1.> Càries dental 671.2 > Placa bacteriana 691.3 > Dieta i càries dental 691.4 > Diagnòstic de la càries dental 711.5 > Classificació de la càries dental 711.6 > Mètodes de prevenció de la càries dental 73

2 >> Malaltia periodontal 75

2.1 > Etiologia de la malaltia periodontal 762.2 > Símptomes 762.3 > Tractament 77

3 >> Bruxisme 78

3.1 > Etiologia 783.2 > Classificació 793.3 > Tractament 80

4 >> Traumatismes dentaris 82

4.1 > Epidemiologia 824.2 > Classificació 824.3 > Tractament 834.4 > Prevenció 83

5 >> Alteracions del color. Discoloracions 84

5.1 > Alteracions del color de l’esmalt 845.2 > Canvis en el color de la dentina 845.3 > Modificacions en el color de l’esmalt i de la dentina 855.4 > Alteracions del color dental produïdes per la placa 85

6 >> Càncer oral 86

6.1 > Causes, incidència i factors de risc 866.2 > Símptomes 866.3 > Diagnòstic 866.4 > Expectatives (pronòstic) 866.5 > Situacions que requereixen assistència mèdica 876.6 > Prevenció 87

Unitat 5 - Desinfecció i esterilització 921 >> Introducció 93

2 >> Control de la infecció en el gabinet dental 94

2.1> Normes d’higiene personal 942.2> Elements de protecció de barrera 97

3 >> Immunització 99


ÍÍNNDDEEXX

4 >> Maneig d’objectes tallants i punxants 99

5 >> Tècniques d’higiene d’instrumental i equips 100

5.1> Protocols d’esterilització i desinfecció 1055.2> Desinfecció de superfícies 1065.3> Desinfecció d’equips 1065.4> Desinfecció d’impressions 107

6 >> Tractament de residus 108

7 >> Procediments rutinaris a realitzar en la consulta dental 109

7.1> Procediments que es realitzen a l’inici de la jornada 1097.2> Procediments que cal realitzar després de cada tractament 1097.3> Procediments que cal realitzar en finalitzar la jornada 109

Unitat 6 - Instrumental dental I. Descripció 1141 >> Introducció 115

1.1 > Concepte d’instrument d’ús dental 1151.2 > Classificació dels instruments d’ús dental 1151.3 > Instrumental rotatori 116

2 >> Organització de l’instrumental d’ús odontològic 119

2.1 > Safata d’exploració 1192.2 > Safata d’anestèsia 1192.3 > Safata d’aïllament 1212.4 > Safates d’operatòria dental 1242.5 > Safata d’endodòncia 127

Unitat 7 - Instrumental dental II. Descripció 1401 >> Introducció 141

1.1 > Instrumental d’exodòncies 1411.2 > Instrumental quirúrgic d’exondòncies 144

2 >> Instrumental de cirurgia 146

3 >> Instrumental de pròtesis 148

4 >> Instrumental de periodòncia i profilaxis 149

4.1 > Instrumental per a la neteja dental 1494.2 > Instrumental de patologia periodontal 151

5 >> Instrumental d’ortodòncia 156

6 >> Instrumental d’implantologia 158

Unitat 8 - Materials d’ús en odontologia 1701 >> Introducció 171

1.1 > Conceptes generals 1711.2 > Propietats dels materials 171

2 >> Maneig i preparació dels materials dentals 172

2.1 > Materials en odontologia conservadora 1722.2 > Materials utilitzats en odontologia preventiva 1762.3 > Materials utilitzats en endodòncia 176


ÍÍNNDDEEXX

3 >> Materials per cementar 178

4 >> Materials usats per a la presa d’impressions 181

5 >> Materials per al buidatge de les impressions 185

6 >> Materials per a anestèsia 187

Unitat 9 - Radiologia bucodental 192

1 >> Introducció 193

2 >> Radiologia analògica 194

2.1 > Equips de raigs X analògics 194

2.2 > La pel·lícula radiogràfica 195

2.3 > Tipus de plaques radiogràfiques 195

2.4 > Tècniques de revelat 198

2.5 > Emmagatzematge de les pel·lícules 199

3 >> Radiologia digital 200

3.1 > Tipus de radiologia digital 200

3.2 > Principis bàsics 200

3.3 > Característiques tècniques (resolució) 201

3.4 > Sistemes comercialitzats. Descripció i diferències 202

3.5 > Avantatges i inconvenients 202

4 >> Tècniques de projecció radiogràfiques 203

4.1 > Tècniques radiogràfiques intraorals 203

4.2 > Tècniques radiogràfiques extraorals 206

5 >> Mesures de protecció radiològica en radiodiagnòstic dental 210

5.1 > Protecció del pacient 210

5.2 > Protecció de l’operador 210

5.3 > Normativa en seguretat radiològica 211

Unitat 10 - Prevenció bucodental 218

1 >> Introducció 219

1.1 > El raspall dental 219

1.2 > Utilització dels raspalls de dents 222

1.3 > La pasta dentífrica o dentífric 223

1.4 > Revelador de placa oral 224

1.5 > Seda dental 225

1.6 > Netejador lingual 226

1.7 > Irrigació oral 226

1.8 > Estimulador de genives 227

1.9 > Col·lutoris 227

2 >> Fluor 228

3 >> Els segelladors 231

4 >> Halitosi 233

5 >> Hiperestèsia dental 234


SUMARI

� Consultori dental.

Descripció

� Sales annexes. Descripció

� Equip de salut

bucodental:

- Funcions

- Característiques dels

components

La clínica dental11un

it

at

OBJECTIUS

·· Conèixer els components de l’equip de salut dental.

·· Especificar les funcions de l’auxiliar en l’equip de salut dental.

·· Definir les característiques de la butaca dental i enumerar-ne les

parts.

TAOCATunitat01.qxd 30/5/08 14:28 Página 6

7777Unitat 1 - La clínica dental

1 >> Introducció

Des de temps remots, es té constància de referències de fets relacionatsamb la ciència de l’Odontologia. Al principi, el principal objectiu d’aques-ta disciplina era, sobretot, disminuir el dolor provocat per malalties rela-cionades amb les dents. En l’actualitat, aquesta ciència ha experimentatun avenç tecnològic espectacular, basat en l’estudi, les troballes i l’ús denous materials, fet que ha provocat l’aparició d’una gran quantitat denoves tècniques.

Antecedents històrics

El primer odontòleg reconegut va ser Hesi-Re, que va viure a Egipte cap al’any 3000 aC, i va ser cap dels dentistes i metge de la cort del faraó. S’hantrobat restes arqueològiques de maxil·lars amb orificis per drenar absces-sos que daten d’aquesta època (Figura 1.1).

Cap a l’any 2700 aC, els xinesos van utilitzar tècniques d’acupuntura en eltractament de les dents.

L’any 1500 aC, els papirs egipcis d’Èbers es refereixen a malalties relacio-nades amb les dents, així com a barreges de substàncies per alleujar eldolor.

D’altra banda, al segle V aC, els etruscos van aconseguir grans avenços enconfeccionar les primeres pròtesis dentàries, realitzades amb bandes d’orque subjectaven dents procedents d’animals. La seva funció era substituiren éssers humans les peces dentàries perdudes (Figura 1.2).

L’any 1250 aC, el metge grec Aesculapius va promulgar cures de neteja iextracció dentària.

En l’altre extrem del món, ja a l’any 1000 aC, els maies efectuaven incrus-tacions de pedres precioses, jade, turqueses, etc. per ornamentar o substi-tuir peces dentals.

Aristòtil (384 aC) va descriure pro-cediments d’esterilització escalfantun filferro i aplicant-lo per estabi-litzar fractures dentals.

L’any 400 aC, Hipòcrates, conside-rat el pare de la medicina, dedicaun capítol a les dents en el seu lli-bre De partibus animal culum.Hipòcrates escrigué, a més, diver-sos tractats sobre ungüents, procediments d’esterilització iextracció dental, incloent unpatró d’erupció de dents. Ja enaquella època, s’usaven substàn-cies com el coral en pols o lapedra tosca mòlta per a la higieneoral.

1.2. Pròtesis parcials etrusques.

1.1. Restes arqueològiques egípcies.

Els papirs d’Èbers

Van ser descoberts l’any 1862 a Luxor,entre les cames d’una mòmia, per l’e-giptòleg alemany Georg Eber, a quideuen el seu nom. Ell els va comprar itraduir. Actualment, es troben diposi-tats a la Universitat de Leipzig(Alemanya).


8888

Al segle I de la nostra era, el metge romà Auri Celsus escrigué tractats sobretractaments dentals amb productes emol·lients i astringents.

I, l’any 200 dC, Galè de Pèrgam, metge grec, reconeix que el dolor dental esdeu a una inflamació de la polpa o de l’arrel de la dent. Així mateix, classi-fica les dents en centrals, cuspídies i queixals.

A l’Edat Mitjana, el coneixement odontològic i el cultural van quedar rele-gats als monestirs, on els monjos es van convertir en els garants de la cul-tura. L’única activitat dental eren les extraccions, de les quals se n’encarre-gaven els barbers.

A l’Edat Moderna, es produeix un gran avenç de la medicina amb la funda-ció d’universitats en ciutats com París i Oxford. En odontologia, es realit-zen descripcions anatòmiques i fisiològiques de la boca. Així, Leonardo daVinci detalla l’anatomia dels maxil·lars i la dental (Figura 1.3).

Les primeres pròtesis dentals completes van ser confeccionades en cautxúel 1840. A partir d’aleshores, l’odontologia es va desenvolupar paral·lela-ment a la medicina, i va assolir el seu major auge al segle XX.

1.4. Consultori dental del segle XIX.

Lucy Beaman Hobbs

Va ser la primera dona que es va gra-duar en una Facultat d’Odontologia, el1866, als Estats Units, i la primera enser admesa com a membre d’una socie-tat odontològica.

1.3. Estudi de la dentadura humana. Leonardo da Vinci.

Emol·lients: substàncies que tenen lapropietat d’estovar els teixits, espe-cialment la pell i les mucoses.

Astringent: substància que dessecateixits orgànics.

Polpa: teixit conjuntiu que hi ha a l’in-terior de la dent i que conté nervis ivasos sanguinis. Vulgarment, es coneixcom a “nervi de la dent”.

Vocabulari

1·· Busca a Internet informació sobre l’evolució de l’odontologia a Espanya i prepara’n un resum al teu qua-dern de pràctiques.

Activitats proposades



2 >> Professionals

EEllss pprrooffeessssiioonnaallss ddee ll’’eeqquuiipp ddee ssaalluutt bbuuccooddeennttaall ssóónn lleess ppeerrssoonneessqquuee tteenneenn llaa ttiittuullaacciióó aaddeeqquuaaddaa qquuee eellss hhaabbiilliittaa ppeerr eexxeerrcciirr llaa pprroo--ffeessssiióó ii qquuee ttrreebbaalllleenn eenn aaqquueesstt eeqquuiipp..

Entre altres, es poden diferenciar dos grups:

– Els que treballen directament amb el pacient, com són els dentistes(odontòleg i estomatòleg), higienista bucodental, tècnic en cures auxi-liars d’infermeria i cirurgià maxil·lofacial.

– Els professionals que treballen amb l’equip de salut bucodental però nodirectament amb el pacient, com són els protèsics dentals, la funció delsquals és elaborar les pròtesis dentals que el dentista prescriu.

2·· Amplia els teus coneixements sobre les funcions dels professionals vistos a la taula anterior consultantla Llei 10/1986, de 17 de març.

3·· Dels professionals de l’equip de salut bucodental, indica els que treballen directament amb el pacienti els que no hi treballen directament.


Professionals Titulació Funcions

Dentista.És un odontòleg o un estomatòleg.

- Llicenciat en Odontologia.

- Llicenciat en Medicina i Cirurgiaamb especialitat via MIR enEstomatologia.

Són les mateixes per als dos. La Llei 10/1986, de17 de març, regula la professió d’odontòleg i lesd’altres professionals relacionats amb la salutdental. També s’hi recullen les funcions dels esto-matòlegs.

Cirurgiàmaxil·lofacial.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia ambespecialitat via MIR de CirurgiaMaxil·lofacial.

No només té funcions en el camp bucal sinótambé en l’àmbit hospitalari. Treballen habitual-ment en ambients hospitalaris especialitzats.

Higienista dental. Tècnic Superior en HigieneBucodental.

Funcions administratives. Educació sanitària i vigi-lància epidemiològica de la població. Realitzasegellats de fissures, fluoracions, polits d’obtu-racions, detartratges (eliminació de la placabacteriana calcificada). Col·laboració amb eldentista. Regulat per la Llei 10/1986, de 17 demarç.

Tècnic auxiliar en cures auxiliarsd’odontologia i infermeria.

Tècnic en Cures Auxiliarsd’Infermeria.

Funcions administratives.Funcions assistencials. RD 558/1995, de 7 d’abril,que estableix el títol de Tècnic en Cures Auxiliarsd’Infermeria.


11001100

3 >> Funcions del tècnic en cures auxiliars d’infermeria al consultori dental

Els tècnics en cures auxiliars d’infermeria, arran de l’entrada d’Espanya ala Unió Europea, estan inclosos en un marc legal que regula aquesta pro-fessió. Amb la reforma de la formació professional que es realitza mitjan-çant la LOGSE, la titulació de Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria(1995) inclou la formació d’aquests professionals en el camp de l’odonto-logia, de forma que adquireixin els coneixements necessaris per treballaren aquest àmbit laboral.

Aquestes funcions es poden dividir en dos àmbits d’actuació: funcionsadministratives i assistencials.

3.1 > Funcions administratives

Són bàsiques en el correcte funcionament del gabinet bucodental. Espoden distingir les següents:

– Rebre els pacients.– Planificar l’agenda, concertar i registrar les cites (Figura 1.5).– Proporcionar la informació demandada pels pacients.– Arxivar i registrar la documentació.– Organitzar l’arxiu d’històries clíniques.– Controlar l’estoc i les dates de caducitat del material i l’instrumental al

magatzem.– Emetre les factures de la clínica.

3.2 > Funcions assistencials

Són molt variades i es poden classificar en relació amb el moment de lajornada de treball en què es realitzen:

– Abans de l’arribada dels pacients:• Organitzar i posar en funcionament tots els equips i l’aparatologia de

la clínica dental.• Seleccionar i preparar el material i els instruments previstos per de-

senvolupar les tècniques programades.• Controlar i realitzar la neteja, desinfecció i esterilització de materials

i superfícies.• Preparar els elements de protecció necessaris (bates, guants, mascare-

tes, ulleres, etc.) per als procediments que s’hagin de realitzar.• Preparar les històries clíniques i la documentació dels pacients.

– Quan arriba el pacient:• Preparar el gabinet abans d’asseure el pacient a la butaca dental.• Lliurar a l’odontòleg la documentació relativa al pacient (història,

analítica, radiografies, etc.).• Col·locar la posició de la butaca de forma que l’accessibilitat del

pacient sigui el més còmoda possible.• Identificar el pacient, cridar-lo pel seu nom –ja que aquest agraeix

aquesta familiaritat i, al mateix temps, l’ajuda a reduir l’estrès produïtper la visita mèdica– i acompanyar-lo a la butaca dental.

1.5. Auxiliar d’infermeria en larecepció d’una clínica dental.



• Col·locar el vas i els mocadors o tovallons de paper a l’abast delpacient.

• Protegir el pacient amb el material d’un sol ús (pitets).– Durant la realització de la tècnica:

• Posicionar la làmpada de la butaca central evitant que incideixi lallum sobre els ulls del pacient.

• Transferir el material i instrumental demandat pel dentista durant latècnica.

• Revelar les radiografies realitzades al pacient.• Col·laborar amb l’odontòleg en tot moment per facilitar el bon desen-

volupament de les tècniques.– En finalitzar la tècnica:

• Observar el pacient abans d’indicar-li que s’aixequi de la butaca, bus-cant símptomes de pal·lidesa, sudoració, mareig, etc. En cas d’observaralgun d’aquests símptomes, s’indicarà al pacient que no s’incorpori dela butaca i s’avisarà l’odontòleg.

• Si el pacient té dificultats motores, ajudar-lo a incorporar-se de labutaca.

• Ajudar el pacient a sortir del gabinet i acompanyar-lo fins a la zona derecepció per concertar nova cita. Arxivar la seva història i la documen-tació rellevant.

• Controlar que les indicacions i els materials que s’envien al laboratoriporten la filiació corresponent.

• Controlar i eliminar els residus generats al llarg del procés.• Netejar i desinfectar el material i l’instrumental utilitzat, així com les

superfícies del mobiliari i de la butaca.• Preparar el material i col·locar la butaca en la posició adequada per tal

que s’utilitzi amb el pròxim pacient.• Preparar la història clínica del pròxim pacient.

– En acabar el torn de treball:• Realitzar la neteja, desinfecció i esterilització dels materials, de l’ins-

trumental, així com la desinfecció de superfícies.• Engreixar el material rotatori, que serveix per usar les freses necessà-

ries per realitzar les cavitats.• Netejar els filtres de l’escopidora i les cànules d’aspiració i reposar les

substàncies antiescumògenes (Figura 1.6).• Controlar el magatzem.• Ordenar els materials i l’instrumental.• Arxivar històries clíniques, documentació, radiografies, etc.• Comprovar que el gabinet o els gabinets han quedat ordenats i nets.• Ordenar la sala d’espera.• Apagar els equips i l’aparatologia.• Tancar les claus de l’aigua, aire, gas i llum del consultori.

4·· Enumera cinc activitats assistencials i cinc activitats administratives que realitza l’auxiliar d’inferme-ria en la consulta dental.


1.6. Substància antiescumògena.

El pressupost

El professional elaborarà un pressu-post estimatiu detallant el tipus detractament i els serveis a realitzar,així com el cost corresponent teninten compte que en els serveis odonto-lògics no s’aplica l’IVA.

Substàncies antiescumògenes:impedeixen que es formi escuma i evi-ten la producció de males olors. Per laseva acció higiènica, inhibeixen eldesenvolupament dels gèrmens.S’introdueixen al filtre de la cànulad’aspiració.

Vocabulari

Filtre

Antiescumògen

Col·locaciódel filtre


11221122

4 >> Secret professional i consentiment informat

Les obligacions del professional sanitari, en aquest aspecte, les veurem acontinuació.

4.1 > Secret professional

Segons el codi deontològic, el professional sanitari guardarà secret de totel que el pacient li hagi confiat i de totes les informacions que rebi en l’e-xercici de la professió. La mort del pacient no l’eximeix d’aquest deure.

Els professionals sanitaris es veuran obligats a trencar el secret professio-nal quan hi hagi perill per a la salut pública o estigui en joc la vida de ter-ceres persones.

4.2 > Consentiment informat

ÉÉss ll’’aacccceeppttaacciióó,, ppeerr ppaarrtt ddeell ppaacciieenntt,, dd’’uunn aaccttee ddiiaaggnnòòssttiicc oo tteerraappèèuu--ttiicc ddeesspprrééss dd’’hhaavveerr--nnee eessttaatt ddeegguuddaammeenntt iinnffoorrmmaatt..

A Espanya, el consentiment informat es recull a la Llei General deSanitat i queda regulat per la Llei 41/2002, de 14 de novembre. Es trac-ta d’un document mitjançant el qual el pacient rep la informació sobreels riscos i els procediments diagnòstics i terapèutics que se li realitza-ran. El consentiment informat s’ha de realitzar per escrit i l’ha de sig-nar el pacient.

És de caràcter voluntari i, si el pacient ho expressa prèviament, té dreta no ser informat. De la mateixa manera, es pot revocar en qualsevolmoment.

En la pràctica habitual, el consentiment informat es realitza verbal-ment. Tot i això, la llei, i sobretot la jurisprudència, estableixen certscasos en què s’ha d’efectuar sempre per escrit. Entre aquests casos,tenim els d’intervenció quirúrgica i procediments diagnòstics i terapèu-tics invasors que requereixin l’obertura d’una cavitat corporal o lainterrupció de funcions corporals normals –per exemple, les cavitatsper obturar càries–, així com procediments que suposin risc per a lasalut del pacient.

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs recomana la utilitzaciód’un format estàndard amb variacions en funció del procediment ques’hagi de realitzar; per exemple, extracció simple, endodòncia, tracta-ment general, etc.

Sancions

Les sancions que s’imposen per trencarel secret professional estan regulades enl’àmbit d’aplicació de l’Estatut delPersonal Sanitari Titulat (“Obligació aguardar secret professional”). Articles124 i 125.

5·· Creus que tots els professionals que treballen a la clínica dental estan obligats a mantenir el secret pro-fessional?

6·· Un professional sanitari pot ser testimoni en un judici? Ha de declarar tot el que sap?


1.7. Butaca dental.



Formulari de consentiment informat per a tractaments odontològics

Il·lustre Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de la Província de .

El Sr./La Sra. amb domicili a , provínciade i amb DNI núm. de anys d’edat, DECLARA:

Que el Dr. / la Dra. sotasignant m’ha explicat que és convenient realitzar l’extracció d’una dent o un queixal.1. En conseqüència, comprenc que no mantindré la dent/el queixal i que, únicament, podrà ser substituït

per una pròtesi. Que podria recórrer a tècniques conservadores, com la periodòncia o l’endodòncia, i queles descarto per l’estat que presenta, que no en fa raonable la seva conservació.

2. M’ha explicat que el tractament que rebré implica l’administració d’anestèsia local, que consisteix enproporcionar, mitjançant una injecció, substàncies que provoquen un bloqueig reversible dels nervis, detal manera que s’inhibeix transitòriament la sensibilitat, amb la finalitat de realitzar el tractament sensedolor.M’ha explicat també que tindré la sensació d’inflor del llavi o de la cara, i que desapareixerà en dues otres hores. També m’ha explicat que l’administració de l’anestèsia pot provocar, en el punt en què s’ad-ministri la injecció, ulceració de la mucosa, dolor i, menys freqüentment, limitacions en el moviment d’o-bertura de la boca que poden requerir tractament ulterior. Així mateix, que l’anestèsia pot provocar unabaixada de pressió que, en casos menys freqüents, pot ocasionar un síncope o fibril·lació ventricular, ques’haurien de tractar posteriorment i, fins i tot i de manera excepcional, la mort. Comprenc que, encaraque dels meus antecedents personals no se’n dedueixen possibles al·lèrgies a l’agent anestèsic, l’anes-tèsia pot provocar urticària, dermatitis, asma o edema angioneuròtic (asfíxia) que, en casos extrems, potrequerir tractament urgent.

3. La intervenció consisteix en l’aplicació d’un fòrceps a la corona, practicant la luxació amb moviments delateralitat, de manera que es pugui desprendre fàcilment de l’alvèol on està inserida.

4. Encara que se m’han realitzat els mitjans diagnòstics que s’han considerat necessaris, comprenc queés possible que l’estat inflamatori de la dent/el queixal que se m’extraurà pugui produir un procésinfecciós, que pot requerir tractament amb antibiòtics i/o antiinflamatoris, de la mateixa manera queen el curs del procediment es poden produir, encara que no és freqüent, ruptura de la corona, feri-des en la mucosa de la galta o en la llengua, inserció de l’arrel al si maxil·lar o fractura del maxil·lar,que no depenen de la forma de practicar-se la intervenció, ni de la seva correcta realització, sinó quesón imprevisibles, cas en el qual el facultatiu prendrà les mesures precises i continuarà amb l’extrac-ció.

5. El dentista m’ha explicat que tot acte quirúrgic porta implícites una sèrie de complicacions comunes i poten-cialment greus que podrien requerir tractaments complementaris, tant mèdics com quirúrgics. També com-prenc que, en qualsevol moment i sense necessitat de cap explicació, puc revocar el consentiment que arapresto.

Per tot això, manifesto que estic satisfet amb la informació rebuda i que comprenc l’abast i els riscos deltractament.I, en aquestes condicions, consento que se’m practiqui el tractament que m’ha explicat el Dr. / la Dra.

, col·legiat/col·legiada del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de .En a .

Signat: Signat:

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de la Província de , d’acord amb la legislació vigent aEspanya, obliga els seus col·legiats a explicar aquest formulari a tots els pacients que hagin de ser tractats de determinadesmalalties.

Exemples


11441144

5 >> Consultori dental

UUnnaa ccoonnssuullttaa ddeennttaall ééss uunn cceennttrree ssaanniittaarrii eenn qquuèè ll’’eeqquuiipp eessppeecciiaalliitt--zzaatt eenn ssaalluutt bbuuccooddeennttaall rreeaalliittzzaa ffuunncciioonnss ddee pprroommoocciióó,, eedduuccaacciióóssaanniittààrriiaa ii pprreevveenncciióó eenn ll’’ààrreeaa ddee llaa ssaalluutt iinntteeggrraall,, aaiixxíí ccoomm eell ddiiaagg--nnòòssttiicc ii eell ttrraaccttaammeenntt ddee mmaallaallttiieess bbuuccooddeennttaallss..

Està constituït per àrees diferenciades i distribuïdes de forma que l’equipde professionals que hi treballa pugui desenvolupar les seves funcions elmillor possible i que els clients o pacients trobin un ambient relaxat iapropiat per aconseguir una atmosfera de benestar, que repercuteixi enuna gran qualitat de serveis i assistència sanitària. Cada comunitat autò-noma especifica els tràmits i la documentació que han d’aportar elssol·licitants d’obertura de centres sanitaris.

5.1 > Factors ambientals del consultori dental

L’ambient del consultori dental ha de procurar la relaxació i la comoditatdel pacient i els professionals que hi treballen. Per això, és recomanabletenir cura dels factors ambientals per tal que no resultin agressors. Entrealtres, cal destacar:

– La temperatura ambiental. Ha d’estar compresa entre 19 i22 ºC. Les altes temperatures augmenten l’ansietat delpacient i les baixes temperatures poden produir sensa-cions no desitjables (calfreds).

– La il·luminació permetrà al professional treballar còmoda-ment (il·luminació directa a la boca). Tot i això, la llumambiental haurà de ser suau, ja que una il·luminació fortaprovoca nerviosisme.

– Pel que fa als colors de la consulta, es recomana l’ús decolors suaus, els denominats tons color pastel, evitant elscolors forts, que provoquen estrès (Figura 1.8).

– És important reduir el nivell de soroll que pugui existir ala consulta. Per això, és aconsellable l’ús de música de fonso ambiental suau.

– Totes les dependències han d’estar adaptades per a l’accésde minusvàlids, amb portes d’una amplada adequada iamb rampes d’accés.

5.2 > Àrees o zones del consultori dental

Les àrees o zones del consultori dental són les següents: entra-da, sala d’espera, gabinet dental, sala de raigs, magatzem, salad’esterilització, despatx, lavabo i sala de màquines.

– EEnnttrraaddaa.. L’entrada resulta de gran importància en unconsultori dental, ja que és la primera impressió que repel pacient. Cal que compleixi uns requisits pel que fa ales dimensions: fàcil accessibilitat a les dependències dela clínica, pas de cadires de rodes, adaptada a minusvà-lids, lliure recorregut d’equip de salut dental i depacients, etc.

1.8. Consultori dental.

Centre sanitari: conjunt de mitjanstècnics i instal·lacions en què determi-nats professionals realitzen activitatssanitàries amb la finalitat de millorar lasalut de la població.

Vocabulari



En algunes consultes, la recepció es troba situada en aquesta zona. La recep-ció sol estar constituïda per un mostrador, on es realitzen els treballs admi-nistratius (recepció, històries clíniques, pressupostos, cites, cobraments ifactures). Actualment, gairebé tot aquest treball administratiu es duu aterme mitjançant programes informàtics que el faciliten i l’agilitzen.

– SSaallaa dd’’eessppeerraa.. És l’espai que assegura al pacient una espera amb un graude comoditat adequat. No ha de ser inferior a 10 m2. A més, a les consul-tes d’odontopediatria (infantils), la sala d’espera haurà de procurar unambient i unes condicions específiques per als nens, com mobiliari irecursos materials (joguines, projecció de pel·lícules, etc.).

– GGaabbiinneett ddeennttaall.. Dotat amb equipament i instrumental apropiat alstipus de tractament que es realitzin. Ha de garantir un grau raonabled’eficiència bucodental. Pot ser de diversos tipus:• Sales tancades. Sala equipada amb material i instrumental que garantei-

xi un tractament individual del pacient. Hi ha una sola butaca dental.• Sales semitancades. Són aquelles en què les butaques estan separades

per mampares que faciliten la comunicació entre professionals dinsd’una mateixa sala i que, almateix temps, proporcionenuna certa privacitat als pacients(Figura 1.9).

• Sales obertes. L’espai allotjadiverses butaques i l’atenció clí-nica és simultània a diversospacients. La disposició de lesbutaques és paral·lela o circu-lar. Són ideals per a nens, per-què disminueix la seva ansietatdavant del tractament.

Els elements que han de formarpart del gabinet dental són:• Butaca odontològica. Dotada de

focus de llum, escopidora, siste-ma d’aspiració, unitat de con-trol amb mòduls per a turbina,micromotor i xeringa amb fun-cions d’aigua, aire i esprai.

Sabies que...

Els programes informàtics, videocàme-res, sistemes de radiologia digital, etc.són eines que milloren i optimitzenl’activitat de l’equip dental. Els pro-grames informàtics permeten un con-trol clínic dels pacients (fitxes, histò-ries clíniques, tractaments, etc.), aixícom un control econòmic del consulto-ri (pagaments, despeses, etc.).

1.9. Sala semitancada.

Funcions del tècnic en cures auxiliars d’infermeria en la recepció

1 Rebre el pacient.

2 Contestar al telèfon.

3 Planificar l’agenda.

4 Registrar les dades del pacient.

5 Realitzar pressupostos.

6 Controlar les existències i realitzar les comandes.


11661166

PPaarrttss ddee llaa bbuuttaaccaa ddeennttaall::

- Base. Part de la butaca que es troba ancorada al terra. Va connectadaamb les canonades d’aigua, aire, connexions elèctriques, desguassos ipresa de terra. La butaca pròpiament dita ha de reunir una sèrie decaracterístiques, com ara ser ergonòmica, permetre la disposiciócòmoda dels elements, ser de fàcil neteja i accessibilitat, etc. Ha detenir sistemes que permetin regular l’alçada i la inclinació i controlarde forma senzilla les funcions dels instruments per permetre al pro-fessional treballar de la forma més còmoda.Les butaques dentals presenten un capçal (articulat i regulable endiverses posicions).

- Pedal. Controla els moviments verticals i horitzontals de la butacadental. La seva principal funció és regular la velocitat de l’equip rota-tori de la butaca dental i de l’aigua. Porta incorporada una palancaque, si es pressiona, posa en marxa aquests elements.

- Unitat de control. És un dispositiu que permet a l’odontòleg accedirals instruments rotatoris i als controls. Dins de la unitat dental, es tro-ben (Figura 1.10):• Safata portainstruments.• Mànegues per a instruments rotatoris d’alta i baixa velocitat.• Mànega o xeringa de triple funció (xeringa d’aire, d’aigua o

d’aire/aigua). S’utilitza per eliminar saliva i restes orgàniques de lesdents.

• Unitat d’ultrasons. És un element accessori al qual es col·loca unapunta que, en vibrar, trenca el carrall dipositat a les dents.

- Escopidora. Element que serveix perquè el pacient elimini la saliva is’esbandeixi. Ha d’anar proveïda de presa d’aigua amb raig continuper a la neteja i l’ompliment del vas i un filtre que retingui partículessòlides per evitar l’obstrucció de les conduccions (Figura 1.11).

- Sistema d’aspiració. Són sistemes de baixa o alta potència que, mitjan-çant un sistema de buit, permeten evacuar els líquids o elementssòlids de la boca del pacient. Consta de dues maneguetes en què s’aco-blen les cànules d’aspiració.

- Làmpada dental. Ha de proporcionar una il·luminació intensa, directa ifocalitzada a la zona de treball. Es pot accionar mitjançant un interrup-tor situat a la part superior o des de la unitat dental. Disposa d’una pan-talla protectora o filtre per disminuir la intensitat de llum, si cal.

• Mòdul per a la realització de radiografies intraorals amb braç articu-lat.

• Fregador d’acer inoxidable.• Recipients per a la classificació dels residus clínics i tòxics.• Mobiliari per a l’emmagatzematge de l’instrumental en condicions

adequades.• Negatoscopi. Equip que permet visualitzar les radiografies mitjançant

una pantalla.• Instrumental de mà en nombre suficient per poder atendre les mesu-

res d’esterilització entre un pacient i el següent.• Elements d’higiene personal (detergent líquid en dosificador, tovallo-

les de paper d’un sol ús, etc.).

1.10. Unitat de control.

1.11. Escopidora.

1.12. Sistema d’aspiració.



7·· Dibuixa la butaca dental de l’aula de pràctiques, indicant-ne els components més importants.

8·· Visita les pàgines web www.ancar-dental.com i www.equipos-médicos.com. Selecciona diferents butaquesdentals indicant les principals diferències entre la butaca dental de l’aula i les d’última generació mostradesen aquestes pàgines.


Solució ·· Residus sanitaris:

- Residus sanitaris infecciosos: procedents de pacients amb malalties infeccioses.- Residus anatòmics: peces dentals, restes de teixits (ossi, genives, etc.).- Sang i saliva.- Material punxant i tallant.

Residus clínics dentals

·· Classifica i realitza un esquema dels residus clínics dentals segons la seva naturalesa. Per fer-ho, consul-ta la pàgina web www.gestionambiental.net/dentista.

Cas pràctic

– SSaallaa ddee rraaiiggss.. S’hi troba la zona de revelat, ja sigui amb processadoresautomàtiques o manuals. Té una àrea seca amb material específic(pel·lícula, xassís, etc.) i una altra d’humida, on es revelen les plaques.

– MMaaggaattzzeemm.. Dependència en què es troba el material i l’instrumentalemmagatzemat. Per a una correcta organització, les prestatgeries estaranetiquetades amb la finalitat d’evitar errors d’identificació. Les existènciesmínimes s’han de controlar, així com que les condicions d’humitat i tem-peratura siguin òptimes. A més, s’haurà de realitzar una rotació de mate-rials per controlar les dates de caducitat de material i instrumental.En algunes clíniques, el frigorífic s’ubica en una zona del magatzemamb fàcil accessibilitat.

– SSaallaa dd’’eesstteerriilliittzzaacciióó.. Annexa a la sala operatòria, s’hi desinfecta, neteja iesterilitza el material i instrumental dental.

– DDeessppaattxx.. És el departament on es realitzen tasques de gestió i adminis-tració de la clínica dental.

– LLaavvaabboo.. En clíniques amb prou espai, els lavabos del personal i els delspacients estan separats. A més, hi haurà lavabos per a nens i adaptatsper a pacients en cadira de rodes.

– SSaallaa ddee mmààqquuiinneess.. S’hi situen el compressor que distribueix l’aire com-primit als elements de rotació de la unitat dental i el recipient querecull tots els líquids evacuats a la butaca dental. També hi pot haver elsmotors d’aspiració dels equips (Figura 1.13).

Els consultoris dentals compten, a més, amb equipaments de seguretat id’higiene, com són extintors, sortida d’emergència o llums d’emergència.

1.13. Sala de màquines.


11881188

Idees clau

CLÍNICA DENTAL

Professionals Consultori dental

- Odontòleg- Estomatòleg- Cirurgià

maxil·lofacial- Higienista dental- Auxiliar

d’infermeria

Funcions de l’auxiliar

- F. Administratives- F. Assistencials

- Secret professional- Consentiment

informat

- Entrada- Sala d’espera- Gabinet dental

• Butaca dental.Parts:– Base– Butaca– Pedal– Unitat dental– Escopidora– Sistema

d’aspiració– Làmpada dental– Mòdul de

radiografies- Sala de raigs - Magatzem- Sala d’esterilització- Despatx- Lavabo- Sala de màquines



.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Busca a la següent pàgina web www.odontología-online.com la definició d’implant dental.

2·· Indica les parts d’una clínica dental, senyalant les que resulten imprescindibles.

3·· Fes un plànol d’un gabinet dental situant-hi els diferents elements que el constitueixen.

4·· En grups de tres o quatre alumnes, visiteu la sala on estan ubicats els compressors i poseu-los en fun-cionament.

5·· Simula, a la butaca dental de l’aula de pràctiques, l’acomodació de diversos tipus de pacients, canviantles posicions de la butaca en cada cas: pacients amb deficiències motores, pacients infantils, pacients deconstitució forta, etc.

6·· En grups de dos, practiqueu l’ús del pedal per accionar l’instrumental dental.

7·· Col·loca la làmpada dental de forma apropiada depenent de les diferents posicions de la butaca i delpacient per tal que la llum no l’incideixi als ulls.

8·· Utilitzant el diccionari de termes odontològics (pàgina web www.odontología-online.com), defineix elstermes següents:

– Odontologia.– Maxil·lofacial.– Dentista.– Odontopediatria.– Higienista dental.

.: APLICACIÓ :.

1·· En grups de dos alumnes, simuleu les situacions següents:

a) La recepció del pacient.b) L’acomodació del pacient a la butaca dental.

2·· Visita alguna consulta d’odontopediatria que coneguis i descriu els elements que conté per fer l’estadadels nens més agradable.

3·· Pot un auxiliar d’infermeria realitzar un diagnòstic en algun cas? Respon aquesta pregunta consultant lalegislació corresponent.

4·· Investiga sobre quins professionals sanitaris estan subjectes al deure del secret professional. És un dreto un deure del pacient?

5·· Què és un col·legi professional? Existeixen col·legis professionals d’odontòlegs, higienistes dentals oauxiliars d’infermeria? Busca’n la informació necessària.

6·· Realitzeu un treball en grup sobre algunes clíniques dentals del teu municipi, especificant quin tipus desales tenen, quines activitats realitzen, quins professionals hi treballen, etc. Realitzeu una posada en comúa classe i extraieu-ne conclusions.

7·· Ha d’existir un mínim de material i instrumental al magatzem del gabinet dental? Qui s’encarrega deles reposicions, condicions d’emmagatzematge i gestió de comandes? Tots els instruments emmagatzematshan de ser estèrils? Raona la teva resposta.

Activitats finals


22002200

Solució ··

1. En primer lloc, es rep el pacient, preguntant-li si és la seva primera visita. En aquest cas, en ser la pri-mera visita, s’han de recollir les dades personals (dades de filiació, adreça, telèfon de contacte, etc.) id’interès sanitari (al·lèrgies, tractaments actuals, malalties patides, etc.). Hem d’aclarir al pacient elsdubtes que tingui.

2. Com que el pacient té dificultat motora, se li facilitarà l’accés a la sala d’espera, indicant-li el tempsestimat que tardarà en ser atès.

3. Es cridarà el pacient pel seu nom i se l’acompanyarà al gabinet dental, proporcionant-li l’ajuda necessà-ria per asseure’s a la butaca. L’auxiliar d’infermeria ha de lliurar a l’odontòleg la documentació relativaal pacient.

4. L’auxiliar ha d’haver col·locat la butaca dental en la posició adequada, segons la limitació motora delpacient abans d’asseure’l, retirant els elements de la butaca (làmpada, safata portainstruments i unitatdental) que dificultin el pas del pacient i la seva acomodació a la butaca.

5. L’auxiliar ha de preparar els elements de protecció necessaris per al procediment que se li hagi de rea-litzar (bates, guants, mascaretes, ulleres i pitet) i col·locar el vas i els mocadors de paper a l’abast delpacient.

6. Transferirà el material i l’instrumental demandat pel dentista durant la tècnica i observarà el pacientabans d’ajudar-lo a incorporar-se a la butaca dental buscant símptomes de pal·lidesa, sudoració,mareigs, etc. Si el pacient presenta algun d’aquests símptomes, se n’informarà el dentista i romandrà algabinet per si es necessita laseva ajuda.

7. S’ajudarà el pacient a sortirdel gabinet i se l’acompa-nyarà fins a la zona derecepció per a:

– Establir, si fos necessari,una nova cita amb elpacient i, en cas afirma-tiu, lliurar-li la citació perescrit.

- Arxivar la història clínica i la documentació delpacient.

- Acomiadar el pacient cri-dant-lo pel seu nom.

Pla d’actuació amb un pacient en una clínica dental

·· Un pacient de 35 anys amb dificultats motores que arriba per primera vegada a la consulta dental per ala realització d’un tractament. Elabora un pla d’actuació des de l’arribada a la clínica dental fins a la fina-lització del tractament.

Cas final

1.14. L’auxiliar transfereix l’instrumental al dentista i observa la situació del pacient.


1·· Investiga l’evolució històrica que ha patit la confecció de pròtesis dentals.

Activitats

RREEVVIISSTTAA SSAANNIITTÀÀRRIIAAUnitat 1 - La clínica dental

LA DENT DE FERROQuan els antics romansperdien una dent, lesopcions de substituir-laeren poques. Els pobresvivien per sempre ambel forat i fins i tot perals rics reemplaçar-laera per finalitats pura-ment estètiques. Tot iaixò, sembla que algu-nes persones tenienaccés a treballs dentalssorprenentment avan-çats. Una troballa del’investigador francèsLouis Girard, de laUniversitat de Burdeus,confirma aquesta teo-ria. Va desenterrar enuna fossa de Chatam-bre, a 100 quilòmetresde París, l’esquelet d’un home la mandíbula delqual presentava una dent motllada en ferro.

El cementeri de la troballa data de l’Imperi Romà,però els cadàvers enterrats són d’indígenes gals, jaque els romans eren incinerats. Dels 5 000 esqueletsdescoberts, només un tenia dents postisses.

És impressionant l’exactitud amb què estan fixadesa la mandíbula. Els raigs X mostren que l’arrel vaencaixar a la perfecció a l’alvèol i que l’os va créixeral voltant de l’arrel, cimentant-se a la mandíbula.Aquesta dada revela que la persona que ho va fer, lava motllejar sobre l’original. La construcció esmera-da de la dent va permetre la seva perfecta inserció ala mandíbula.

La radiografia exposa que no hi va haver destrucció.“Per tant, no va ser un implant ajustat a martell”,explica Pascal Murail, company de Girard, que vaexaminar la peça. Un fil de cuir la va mantenir alseu lloc durant entre tres i sis mesos, fins que es vafixar a la mandíbula. A partir d’aquest descobri-ment, han sorgit interrogants entre els experts. Dequina manera va adquirir aquell metge de l’Edat delFerro aquest nivell de pràctica dental? Com va evi-tar una infecció? Les respostes no se sabran mai.

Aquesta dent de ferro és la pròtesi més antiga que esconeix.

Font: hhttttpp::////vviiccttoorrcchhaaccoonn..bbllooggssppoott..ccoomm//22000066//1100//

ccuurriioossiiddaaddeess--eell--ddiieennttee--ddee--hhiieerrrroo..hhttmmll

1.15. Excavació arqueològica.


SUMARI

� El pacient-client

� Fitxa del pacient. LOPD

� Ergonomia: àrees

de treball, postura

equilibrada,

transferència

d’instrumental

� Malalties professionals

El pacient-client22un

it

at

OBJECTIUS

·· Conèixer els principis bàsics de disseny ergonòmic d’un gabinet

dental, així com de la unitat dental, butaca i tamboret de l’auxiliar.

·· Realitzar els registres de fitxes clíniques del pacient.

·· Desenvolupar les habilitats per mantenir les postures ergonòmiques

i treballar amb la tècnica a quatre mans.

·· Adquirir les habilitats de les diferents tècniques i procediments

de traspàs d’instrumental i materials que s’apliquen en el treball de

l’equip dental.


22332233Unitat 2 - El pacient-client

1 >> Introducció

El personal auxiliar és el que té el primer contacte amb els pacients, perla qual cosa ha de tenir una actitud positiva, ser cordial i amable i mostrarinterès pels problemes que se li exposen. Ha d’escoltar activament i deforma selectiva per captar la totalitat del missatge, identificant els puntsessencials. Tot això contribueix al fet que el pacient col·labori més activa-ment i s’assegui més relaxat.

1.1 > El pacient-client

El pacient és, a més, client. El concepte de client implica un desemborseconòmic pel servei dental realitzat. Sota aquest concepte, el pacient-client espera que se’l consideri no només com a mer receptor de tècni-ques dentals, sinó com una persona que està interessada en rebre infor-mació del tractament i les seves complicacions i que necessita tenir untracte adequat, individualitzat i professional, realitzat amb la millor tec-nologia.

En la pràctica diària, s’han de tenir en compte una sèrie de normes:

– Rebre el pacient-client correctament i cordialment.– Cridar el pacient-client pel seu nom.– Explicar-li el tractament que rebrà.– Donar els pressupostos per escrit, detallats i amb formes de pagament

clarament establertes.– Calmar l’ansietat que li pot produir la butaca dental.– Evitar les interrupcions durant el tractament.– Quan el pacient presenti un quadre d’atenció urgent, se l’ha de tractar

el més ràpidament possible.

1.2 > Fitxa del pacient. La LOPD

Qualsevol activitat que realitzi el dentista al seu pacient ha de quedarregistrada a la seva fitxa de pacient o història clínica.

Les dades obtingudes pel dentista són considerades en la legislació com aespecialment protegides (Arts. 7 i 8 LOPD), així com en la Llei 41/2002, de14 de novembre, d’Autonomia del Pacient i Informació Clínica, havent-sed’aplicar unes mesures de seguretat de nivell alt (Art. 23 i següents del RD994/99 d’11 de juny), en els sistemes d’informació que els tractin.

LLaa ffiittxxaa ddeell ppaacciieenntt ((hhiissttòòrriiaa ccllíínniiccaa)) ééss llaa rreeccooppiillaacciióó ddee ddaaddeess ppeerr--ssoonnaallss ((iiddeennttiittaatt ii ffiilliiaacciióó)) ii ccllíínniiccss ddeell ppaacciieenntt..

Per emplenar la fitxa del pacient, es realitzaran preguntes curtes i concre-tes que ens permetin recollir informació ràpida i precisa. Consta delssegüents apartats:

– FFiittxxaa ccllíínniiccaa..• Dades d’identitat i de filiació: noms i cognoms, data de naixement,

domicili, NIF, sexe, professió, estat civil, número de fills, assegurado-ra, e-mail, etc.

Els pressupostos econòmics

Els pressupostos econòmics que s’ofer-ten al pacient-client poden ser opcio-nals o definitius, acceptats o desesti-mats. Existeixen formats propis decada clínica, que poden estar disse-nyats per programes informàtics.

LOPD

Existeixen empreses encarregadesd’organitzar el maneig de les dades deles consultes dentals per tal que escompleixi la LOPD.

LOPD: Llei Orgànica 15/1999, de 13 dedesembre, de Protecció de Dades deCaràcter Personal.

Vocabulari


22442244

• Dades referents al motiu de la seva visita. És important conèixer i ano-tar si el pacient ve per primera vegada o si és referit per un altre pro-fessional.

• Dades de patologies prèvies. Això es realitza de múltiples formes, peròexisteixen qüestionaris de salut emesos pels col·legis professionals querecullen les dades més rellevants de les possibles patologies delpacient-client, qui els emplena i signa per tal que siguin incorporats ala seva fitxa, ja sigui de forma manual o informàtica.

– FFiittxxaa ddeennttaall.. Després de l’exploració duta a terme pel dentista, es trans-fereixen les dades obtingudes a la fitxa dental, recollint la situació quepresenta en aquest moment el pacient-client, el tractament previst i l’as-pecte econòmic d’aquest tractament. Aquestes dades s’aniran actualit-zant a mesura que es vagi realitzant el tractament previst. Aquesta fitxapot tenir diversos formats, tant en suport paper com en suport informà-tic (Figures 2.1 i 2.2).En la majoria dels gabinets bucodentals, existeixen programes informà-tics que integren totes aquestes dades i fins i tot altres com les obtingu-des per tècniques d’exploració radiogràfica, la fotografia del pacient,etc.Aquesta història s’ha d’actualitzar cada vegada que el pacient torni altractament o a revisions posteriors.

2.2. Fitxa dental.

1·· En grups de dos alumnes, elaboreu una fitxa clínica del pacient. Empleneu-la posant-vos un en el llocdel personal auxiliar i l’altre en el lloc del pacient.


2.1. Arxiu de fitxes dentals en suportpaper.



2 >> Ergonomia

LL’’eerrggoonnoommiiaa ééss llaa ddiisscciipplliinnaa qquuee ttrraaccttaa dd’’ooppttiimmiittzzaarr ll’’eeffiiccààcciiaa,, llaasseegguurreettaatt ii llaa ccoommooddiittaatt eenn ll’’eennttoorrnn llaabboorraall..

Etimològicament, la paraula ergonomia prové del grec ergon, que signi-fica activitat, treball, i nomos, principis, llei.

S’aplica per disseny i per adaptar el lloc de treball al dentista, al personalauxiliar i al pacient, amb la finalitat d’evitar problemes de salut i d’aug-mentar l’eficiència (Figura 2.3).

Els objectius de l’ergonomia dental són:

– Augmentar l’eficàcia de l’equip professional desenvolupant tècniquesque redueixin la fatiga física.

– Organitzar i planificar els procediments a realitzar amb la finalitatd’augmentar l’eficàcia del professional dental.

– Disminuir la fatiga mental evitant situacions d’estrès que poden pro-duir tensió i donar lloc a un menor rendiment en el treball i a una dis-minució en la seva salut.

– Minimitzar el risc de malalties professionals, que en el camp odontolò-gic estan relacionades amb patologies posturals que afecten el sistemavascular i el sistema músculo-esquelètic.

– Millorar el benestar i el rendiment del treball augmentant el confort.Les relacions agradables en un treball coordinat i organitzat contribuei-xen a una major eficàcia de l’equip professional.

2.3. Esquema d’ergonomia.

Treballador

Lloc de

treball

Dissenydel

lloc detreball

En la següent pàgina web: www.odon-tomarketing.com/ergonomia/02.htmpodem trobar diferents definicionsd’ergonomia.

Web

2.4. L’ergonomia s’aplica per adaptar el lloc de treball al dentista, l’auxiliar i el pacient,amb la finalitat d’evitar problemes i augmentar l’eficiència.


22662266

2.1 > Àrees de treball en el gabinet bucodental

SSóónn aaqquueelllleess eenn qquuèè ttrreebbaallllaa ll’’eeqquuiipp ddee ssaalluutt bbuuccooddeennttaall qquuee eessttààeenn ccoonnttaaccttee ddiirreeccttee aammbb eell ppaacciieenntt--cclliieenntt..

L’Organització Internacional d’Estandardització (ISO) representa aquesteszones o àrees de treball en l’esfera d’un rellotge, situant el cap del pacienten el centre de l’esfera i els seus peus a les 6.00 hores.

A partir d’aquest punt, s’estableixen zones pròpies d’actuació per al den-tista i l’auxiliar i una altra zona compartida per ambdós, com representala Figura 2.5.

Més endavant, farem referència a professionals de l’equip de salut buco-dental dretans degut a la seva major freqüència respecte dels professionalsesquerrans.

Tot i això, en aquests últims, les posicions són les simètriques a les expo-sades.

Seguint aquesta premissa, classifiquem l’àrea de treball en les següentszones:

– ZZoonnaa ddeell ddeennttiissttaa.. Es col·locariaentre les 8.00 i les 12.00 hores. Detota manera, aquest xifres podenvariar segons criteri d’autors d’al-tres llibres, donant intervals que enaltres casos poden ser de 8.00 fins a11.00 h o 11.30 h.

– ZZoonnaa ddeell ppeerrssoonnaall aauuxxiilliiaarr.. És la com-presa entre la 1.00 i les 4.00 hores del’esfera del rellotge. En aquesta zona,es col·loca el material i l’instrumen-tal per traspassar al dentista.

– ZZoonnaa ddee ttrraannssffeerrèènncciiaa ddee mmaatteerriiaall iiiinnssttrruummeennttaall.. Seria la zona compre-sa entre les 4.00 i les 8.00 hores.

– ZZoonnaa ccoommppaarrttiiddaa ppeellss ddooss ccoommppoo--nneennttss ddee ll’’eeqquuiipp ddeennttaall.. És la zonacompresa entre les 12.00 i la 1.00hores i s’estableix, durant curts perí-odes de temps, una zona compartidaper tots dos, depenent de la tècnicaque utilitzi el dentista.

– ZZoonnaa ddee mmaatteerriiaallss ii iinnssttrruummeennttaall..Situada entre les 4.00 i les 8.00 horesper facilitar l’accés a l’instrumentalpel dentista i el personal auxiliar.

Aquesta maniobra contribueix afacilitar el treball i aconseguir unamajor eficiència en la tècnica odon-tològica.2.5. Esquema del rellotge en el treball dental.

Zona deldentista

Zonade

l’auxiliar

Zonacompartida

Zona detransferència

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Posició d’equilibri

La posició d’equilibri es denomina posi-ció 0 i es correspon amb les dotze horesde l’esfera del rellotge.



2.2 > Postura equilibrada

EEss ddeeffiinneeiixx ccoomm llaa ppoossttuurraa eenn qquuèè eell ddeennttiissttaa rreeaalliittzzaa eellss pprroocceeddii--mmeennttss aammbb mmaajjoorr pprreecciissiióó ii mmeennoorr ffaattiiggaa ffííssiiccaa,, aammbb mmoovviimmeennttssdd’’eessccaassssaa aammpplliittuudd..

Les característiques de la postura equilibrada de referència són:

– Cap en la posició més relaxada possible.– Espatlles i braços relaxats en posició vertical.– Avantbraços formant un angle entre 45º i 90º amb les mans.– Canell alineat amb l’avantbraç.– Esquena mantenint la curvatura natural de la columna vertebral.– Cuixes separades inclinades lleugerament cap avall.– Peus lleugerament separats i recolzats completament al terra.

Els membres de l’equip de treball realitzaran les tècniques asseguts, sem-pre que sigui possible. Per això, la butaca ha de ser anatòmica i els tambo-rets amb rodes que possibilitin el desplaçament en l’àrea de treball. Aixímateix, han de tenir mecanismes que permetin el seu ascens i descens.

Postura ergonòmica del dentista

El dentista mantindrà la postura equilibrada de referència. És importantque el cap no es trobi forçat per no produir una hipertensió. Es recomanauna distància mínima de 40 cm entre el cap de l’operador i el del pacient.Els colzes es col·loquen el més enganxats possible al cos i els avantbraçosformant un angle de 90º entre si. La columna vertebral romandrà en posi-ció dreta (Figura 2.6).

En la página web:www.sdpt.net/par/cuatromanos.htmpodem trobar informació.

Web

2.6. Postura equilibrada de l’odontòleg.


22882288

Postura ergonòmica del personal auxiliar

Un cop posicionat el dentista, el personal auxiliar adoptarà una posiciómés elevada que aquest (aproximadament 15 cm) i s’asseurà en el tambo-ret dental, de forma que els seus peus estigui recolzats a terra o al suportdel tamboret i la seva esquena al respatller. Si el tamboret no tingués res-patller, haurà de mantenir l’esquena el més dreta possible. Per col·locarel tamboret a l’alçada adequada de treball, el personal auxiliar se situa depeu al costat i eleva la cadira fins que arriba a l’alçada del cap del seuperoné.

Postura ergonòmica del pacient

El pacient es col·loca en la butaca dental en posició de decúbit supí a l’al-çada que el professional indiqui, per dur a terme la tècnica odontològicade la manera més ergonòmica possible. Si durant l’acte odontològic es pre-cisa variar la posició, s’avisarà prèviament el pacient, tant si els movi-ments són d’ascens o descens del seient de la butaca o exclusius del repo-sacaps.

2.3 > Moviments que es realitzen durant els procedimentsodontològics

Realitzarem moviments amb poca amplitud en el pla horitzontal per aug-mentar l’eficàcia del treball, disminuir la fatiga física i realitzar menortreball muscular. Els moviments es duen a terme rotant al voltant delcolze i mai amb el braç estès.

La zona de treball se situarà lleugerament més alta que la cama del den-tista i la zona de la boca del pacient, a una distància de treball que perme-ti una visió còmoda.

L’equip de salut bucodental realitza, en les tècniques o procediments, elssegüents moviments:

– MMoovviimmeennttss ddee ccllaassssee II.. Es mobilitzen exclusivament els dits de la mà.– MMoovviimmeennttss ddee ccllaassssee IIII.. Mobilització dels dits i el canell.– MMoovviimmeennttss ddee ccllaassssee IIIIII.. Moviments dels dits, canell i colze.– MMoovviimmeennttss ddee ccllaassssee IIVV.. Moviments del braç des de l’espatlla.– MMoovviimmeennttss ddee ccllaassssee VV.. Moviments del braç i l’esquena.

Els moviments de les tres primeres classes són els més recomanats per al’equip de treball perquè produeixen menys fatiga i es realitzen en untemps menor.

2.4 > Codificació numèrica dels dits de la mà

El sistema de codificació dels dits de la mà ens facilita la representació dela tècnica de traspàs de moviments.

A cada dit de la mà li correspon un codi numèric preestablert. Assignemel núm. al polze, el a l’índex, el al mitjà, el a l’anular i el al dit petit (Figura 2.7). Aquesta terminologia facilita nombrar la maneraadequada d’agafar l’instrumental dental.

54321

Moviments classe VI

Alguns autors consideren els movimentsde classe VI com els que realitza eldentista quan no actua en la butacadental.

2.7. Codificació numèrica dels ditsde la mà.

1

2

34

5

Posició de l’higienista bucodental

En algunes tècniques odontològiques,l’higienista dental ocupa la zona deldentista, mentre que l’auxiliar no variala seva posició.



2.5 > Transferència d’instrumental

El dentista té un costat actiu –costat dret per als dretans– i un costat pas-siu –costat esquerre–, una mà dominant amb la qual realitza les tècniquesi una mà no dominant. El personal auxiliar té un costat actiu –esquerre–i un de passiu –dret.

Els instruments dentals tenen una o diverses parts actives (és a dir, la partamb què es realitza la funció per a la qual han estat dissenyats) i altres queno ho són, com per exemple el mànec, la part posterior de l’instrument,etc. (Figura 2.8).

Existeixen diverses formes d’agafar un instrument:

LLllaappiisssseerr.. L’instrument se subjecta amb el capciró dels dits 1, 2 i 3. LLllaappiisssseerr mmooddiiffiiccaatt.. L’instrument se subjecta amb el capciró dels dits 1i 2, recolzant la tija en el dit 3 o en un punt més baix del mànec.PPaallmmaarr.. L’instrument se situa en el palmell de la mà per recollir o perlliurar. TTiissoorraa.. L’instrument es retira de la mà del dentista amb els dits 4 i 5,com es mostra a la Figura 2.9.

La primera precaució a tenir en compte és que l’instrumental no ha detraspassar-se a l’alçada dels ulls del pacient, ni ha de ser mostrat a l’abastde la seva vista tot el material o instrumental capaç de provocar-li tensió otemor.

4

3

2

1

2.8. Parts de l’instrumental.

2.9. Formes d’agafar un instrument (llapisser, llapisser modificat, palmar i tisora).

Partactiva

Tija

Mànec

1 2

3 4


33003300

L’auxiliar agafa l’instrument de la safata amb la mà esquerra i el diposi-ta a la mà dreta de l’operador. L’instrumental es col·loca a la safata, situa-da al costat dominant del dentista, en l’ordre en què han de ser utilit-zats.

2.6 > Tècnica a quatre mans

Aquesta tècnica augmenta l’eficàcia i disminueix la tensió muscular. El personal auxiliar col·labora amb el dentista i presta ajuda al pacient.És una tècnica que es realitza en equip, amb moviments curts i con-trolats per aconseguir un alt rendiment i una menor fatiga física i mental.

Funcions del personal auxiliar durant la tècnica a quatre mans

1 Preparar i organitzar el material i instrumental en safates, seguint el protocol de la tècnica programada. Escol·loquen en primer lloc els instruments que s’utilitzaran abans.

2 Proporcionar al pacient acomodació col·locant la butaca a l’alçada de més fàcil accés per al pacient.Col·locar elements que protegeixin el pacient, com pitets, mocadors, etc. (Figura 2.10).

3 Il·luminar la cavitat oral orientant el feix de llum per no danyar els ulls del pacient i reorientant el feix dellum a demanda de l’operador durant tota la tècnica.

4 Ordenar el camp operatori per augmentar la visibilitat de l’àrea operatòria, amb depressors linguals, mirallsintraorals, etc.

5 Transferir l’instrumental i preparar els materials demandats per l’odontòleg durant la tècnica.

6 Observar el pacient i ajudar-lo en la incorporació de la butaca en finalitzar la tècnica.

7 Un cop finalitzat el procediment, recollir el material i instrumental utilitzat i procedir a la seva desinfecció,neteja o esterilització segons el protocol establert.

8 Preparar el gabinet per rebre el pròxim pacient.

2.10. L’auxiliar col·loca el pitet al pacient.

En la pàgina web www.webodontolo-gica.com/asis_info_tecnica.asp troba-ràs informació sobre la transferènciad’instrumental.

Web



Tècnica

Transferència d’un sol instrument

Descripció: transferir l’instrument amb la tècnica a quatre mans.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.2. Prendre amb pinça 1, 2, 3 l’instrument de la safata pel terç més

allunyat de la part activa.3. Atansar l’instrument a la zona de transferència (a 5 cm de la boca del pacient).4. Dipositar l’instrument en la mà dominant del dentista, amb la part activa orientada cap a la boca del

pacient. El dentista ho rep col·locant els dits en els dos terços restants de l’instrument.5. Un cop utilitzat l’instrument, el dentista n’indica la retirada de forma verbal, amb moviments curts,

suaus i repetitius o separant l’instrument de la boca del pacient.6. Retirar l’instrument de la mà de l’operador amb pinça 1, 2, 3 i dipositar-lo a la safata.

Observacions:

- Els moviments durant la tècnica són curts, suaus i controlats per minimitzar el temps, disminuir la fatigafísica i optimitzar l’eficàcia de la tècnica.

- Dos instruments junts (mirall i sonda d’exploració) es transfereixen al mateix temps, l’operador col·locael primer a la seva mà no dominant i el segon és transferit en la dominant.

- La retirada es fa individualment.

Material: safata d’instru-mental i instruments.

Existeix una tècnica de traspàs d’instrumental menys freqüent que esdenominat ttrraassppààss ccrreeuuaatt i consisteix en el fet que l’intercanvi es fa trans-ferint des de la mà dreta del tècnic en cures d’infermeria a la mà dreta deldentista i viceversa.

Un altre mètode de retirada de l’instrumental de la mà del dentista és enppiinnççaa 44,, 55. Es rota amb l’1 (polze) de la mateixa mà, es col·loca en pinça 1,2, 3 i es recol·loca a la safata. Aquest mètode també s’utilitza quan l’instru-ment té doble part activa i el dentista sol·licita l’altra part activa, no utilit-zada, del mateix instrument.

2.11. Tècnica a quatre mans.


33223322

Tècnica

Intercanvi d’instruments rotatoris

Descripció: intercanviar els instruments amb la tècnica a quatremans.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.2. La connexió de l’instrument a la mànega ha de ser correcta.3. Verificar el bon funcionament de l’instrument accionant-lo en l’escopidora.4. Agafar amb la mà esquerra l’instrument rotatori orientant la part activa cap a la boca del pacient.5. Lliurar l’instrument al dentista i retirar-lo prèvia indicació seva.6. Retirar l’instrument amb la mà esquerra i col·locar-lo en la unitat dental.

Observacions:

– L’instrumental rotatori es transfereix sense estar funcionant. Abans de lliurar l’instrumental rotatori, calassegurar-se d’haver retirat qualsevol instrument que tingui el dentista a la mà.

– Es tracta d’instruments més pesats que els instruments de mà, per la qual cosa cal prendre precaucionsper evitar caigudes accidentals de l’instrumental.

Material: safata d’instru-mental i instrumentalrotatori.

Abans de realitzar la tècnica de transferència d’instrumental, s’ha de pre-parar l’instrumental i els materials, distribuir les safates ja classificades al’abast del tècnic en cures auxiliars d’infermeria i ordenar els instrumentsal seu lloc un cop utilitzats, procurant que no contactin mai els contami-nats amb els no contaminats.

Tècnica

Intercanvi de dos instruments


Protocol:

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.2. Lliurar el primer instrument com en el cas anterior.3. El dentista avisa del canvi d’instrument i en sol·licita un de nou.4. Agafar el segon instrument de la safata d’instrumental amb pinça 1, 2, 3.5. Aproximar l’instrument a la mà del dentista i col·locar-lo paral·lelament a l’instrument que té el dentis-

ta. Amb pinça 4, 5, retirar el primer instrument i lliurar el segon amb la part activa orientada.6. Tornar a col·locar el primer instrument al seu lloc en la safata d’instrumental.7. Retirar el segon instrument amb pinça 1, 2, 3 quan ho indiqui el dentista.

Observacions:

En transferir dos instruments, l’estèril i el contaminat no han de contactar.

Material: safata d’instru-mental i instruments.



Tècnica

Intercanvi d’instrumental articulat


Protocol:

1. Rentar-se les mans.2. Posar-se els guants.3. Els instruments articulats s’agafen de la safata d’instrumental per l’articulació, la seva part activa queda

orientada cap a l’auxiliar d’infermeria i se subjecten amb pinça 1, 2, 3 (Figura 2.12).4. L’instrument es lliura al dentista col·locant el mànec de l’instrument al seu palmell i la part activa orien-

tada cap a la boca del pacient.5. Es recull prèvia indicació del dentista.

Observacions:

- Si es tracta de fòrceps, es considera instrumental especial en la transferència, ja que són específics decada arcada i es lliuren de forma que la seva part activa s’adreci a l’arcada corresponent.

- El dentista, en aquest cas, rep l’instrumental amb el palmell de la mà adreçat a l’arcada que correspon-gui. Per exemple, si es tracta de l’arcada superior, l’odontòleg rep l’instrumental amb el palmell capamunt.

- Els botadors s’agafen de la safata amb la part activa cap al palmell de la mà i es lliuren adreçats a l’ar-cada en què han de ser utilitzats.

Material: safata d’instru-mental i instrumental arti-culat.

2.12. Intercanvi d’instrumental articulat.


33443344

Precaucions que cal tenir en compte a l’hora de transferir instruments:

– Evitar que dos instruments contactin entre si per no respectar la tècni-ca de paral·lel.

– No transferir instruments abans de ser sol·licitats.– Agafar i retirar els instruments amb fermesa per evitar caigudes.

Tècnica

Intercanvi de xeringa d’anestèsia

Descripció: intercanviar la xeringa d’anestèsia seguint les indicacionsde la tècnica a quatre mans.

Protocol:

1. Rentar-se les mans.2. Posar-se els guants.3. Preparar la xeringa d’anestèsia i la medicació, i carregar la xerin-

ga.4. Col·locar l’agulla sense treure el protector, dipositar-la en una safata i oferir-li al dentista orientada de

forma que els cèrcols de l’empunyadura de l’èmbol estiguin cap al dentista i l’agulla quedi orientada capa nosaltres.

5. La xeringa d’anestèsia es transfereix agafant-la al palmell de la mà per portar-la des de la safata por-tainstruments fins on hagi de ser transferida (Figura 2.13).

6. El dentista es quedarà amb la xeringa per si necessita tornar-la a utilitzar.7. Un cop utilitzada, el dentis-

ta encaputxa la xeringaabans del lliurar-la o ladeixa a la safata de la unitatdental perquè sigui encaput-xada i recollida posterior-ment pel TCAE.

Observacions:

– La xeringa es lliura i esrecull encaputxada.

– No manipular mai l’agullad’anestèsia els dos membresde l’equip al mateix temps,ja sigui per encaputxar-la odesencaputxar-la, ja queaixò podria ocasionar punxa-des.

– Un cop utilitzada la xeringa,el tècnic en cures d’infer-meria procedirà a l’elimina-ció de la xeringa tot llen-çant-la al corresponent con-tenidor de residus.

Materials:

– Safata d’instrumental. – Xeringa d’anestèsia i

carpule (vial amb anes-tèsic).

2.13. Transferència de xeringa d’anestèsia.



2.7 > Sistemes d’aspiració de fluids

Durant l’acte d’operatòria dental, la boca del pacient s’omple de fluidsorals o d’aigua procedent dels instruments rotatoris. Cal evacuar aquestslíquids mitjançant els sistemes d’aspiració incorporats a la butaca dental.Aquests elements es posen en funcionament en separar les mànegues delsuport en què estan ancorades.

La tècnica d’aspiració de fluids la realitza el personal auxiliar amb aspi-radors d’alt i baix poder d’aspiració proveïts de cànules amples. Per això,subjecta la cànula d’aspiració amb el palmell de la mà dreta i l’envoltaamb els dits índex, mitjà, anular i petit, mentre el polze es dirigeix cap ala mànega en direcció oposada a la cànula.

Tècnica

Transferència de materials dentals

Descripció: lliurar el material prèviament preparat.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.2. Manipular i preparar els materials immediatament abans de lliurar-los al dentista.3. Atansar amb la mà dreta el material dental amb els elements complementaris per manipular-los (l’espà-

tula, el dicalè, etc.), segons les indicacions de la casa comercial.4. Aproximar-lo guardant una distància de seguretat de 5 cm de la boca del pacient.5. La mà esquerra queda reservada per a intercanvis d’instrumental o per a intervenir en la neteja d’ins-

trumental durant el seu ús.

Observacions: l’auxiliar manipularà i prepararà el material dental seguint les indicacions de la casa comer-cial i tindrà en compte els temps de presa.

Materials: materials dentals, gases,espàtules i dicalè.

La cànula d’aspiració

Es col·loca el més pròxima possible a lapeça dental en què actua l’operador.

Tècnica

Intercanvi de pinces preparades amb material

Descripció: traspàs de pinces preparades en tècnica a quatre mans.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.2. Agafar la pinça amb la càrrega amb els capcirons dels dits polze,

índex i mitjà (pinça 1, 2, 3), orientant la part activa cap al palmellde la mà i subjectant-la amb força per impedir que caigui el material de la pinça.

3. Per indicació del dentista, atansar la pinça cap a la seva mà dominant, adreçant la part activa cap a laboca del pacient. Si el dentista tingués un altre instrument a la mà dominant, retirar-li primer amb lapinça 4 i 5, i oferir l’instrument amb la mà, sense retirar-la fins que el dentista el subjecti fermament.

4. La retirada de l’instrument es fa en pinça 1, 2, 3.

Observacions: en l’intercanvi, no contaminar la part activa.

Materials: safata d’instru-mental, pinces de dissecciói boletes de cotó.


33663366

Si es tracta d’un ejector de saliva –element de baixa aspiració–, l’auxiliarhaurà de fer-lo servir subjectant-lo amb pinça 1, 2, 3 i els dits en forma dellapisser (Figura 2.14).

Les cànules d’aspiració s’activen en retirar-les del suport.

2.8 > Tècnica operatòria a sis mans

Per realitzar aquesta tècnica, l’equip bucodental ha d’estar format de tresprofessionals, generalment un dentista i dos auxiliars.

2·· Elabora un esquema dels principis d’ergonomia en un consultori dental que dissenyis.

3·· Identifica les àrees de treball de l’equip de salut dental i representa-les en un esquema que simulil’esfera d’un rellotge.

4·· Consulta aquesta pàgina web www.sdpt.net/par/cuatromanos.htm i relaciona les figures de posturesequilibrades de l’operador i l’auxiliar.

5·· Simuleu, entre tres alumnes, les postures ergonòmiques del pacient, l’auxiliar d’infermeria i el den-tista a la butaca dental.

6·· En grups de tres alumnes, representeu cada un el paper del pacient, el dentista i l’auxiliar d’inferme-ria, respectivament. Senyalitzeu, en el gabinet dental, l’àrea corresponent a cada professional.

7·· Visita la pàgina web www.ancar-dental.com i, en l’apartat d’equips dentals, observa si coincideixenamb els que tenim a l’aula, pel que fa a característiques ergonòmiques de seguretat, materials, funciona-litat, etc. Indica’n les diferències.

8·· Realitza els moviments de classe I, II, III, IV i V amb un instrument dental (per exemple, un mirall den-tal).

9·· Realitza la pràctica dels diferents tipus de subjecció dels instruments dentals.

10·· En grups de tres alumnes, realitzeu l’intercanvi d’instrumental dental seguint els protocols de lestècniques vistes anteriorment.

11·· Identifica, a la butaca dental, els dos sistemes d’aspiració de fluids i realitza la simulació d’aspira-ció d’alta i baixa velocitat.

12·· Busca informació sobre les esmentades tècniques i en quins casos s’utilitzen.


Com en la tècnica a quatre mans, les funcions del personalauxiliar són

1 Preparar el material i instrumental per a la tècnica operatòria.

2 Rebre el pacient i acomodar-lo en la butaca dental.

3 Transferir l’instrumental i el material demandat per l’operador durantla realització de la tècnica.

4 Recollir l’instrumental, el material i el gabinet en finalitzar la tèc-nica.2.14. Forma de subjectar l’aspiració.



3 >> Malalties professionals

En la pràctica odontològica, poden aparèixer una sèrie de malalties deno-minades professionals que es deriven tant de les postures de treball comde l’ús de diferents materials i productes. En treballar en la cavitat oral,es produeix contacte amb la saliva i la sang i, com a conseqüència, un riscde contraure infeccions. Legalment, es consideren malalties professionalsnomés si el treballador no és autònom, encara que actualment la Llei s’es-tà modificant i comença a reconèixer la malaltia professional en els autò-noms.

Les malalties professionals que poden patir els components de l’equipsanitari del gabinet dental són les següents:

– MMaallaallttiieess iinnffeeccttoo--ccoonnttaaggiioosseess.. Les més habituals són les respiratòries,com la tuberculosi pulmonar. També es poden contraure infeccionsvíriques com la SIDA, l’hepatitis B i C, l’herpes i altres de menys greus,com conjuntivitis o processos respiratoris, que els són contagiades pelspacients per no guardar les degudes mesures de seguretat.

– MMaallaallttiieess ccaarrddiioovvaassccuullaarrss.. Varices, edemes, etc. si es realitza el treballde peu durant molt temps, la despesa d’energia s’incrementa fins aun 35%, si es compara amb la mateixa feina realitzada en posició asse-guda.

• Les ferides són lesions freqüents produïdes per agents físics en elgabinet dental. El disseny dels instruments acabats en punta com:agulles, llimes endodònciques, freses, etc. amb els extrems afilats iels elements de rotació com les turbines, produeixen talls i ferides.

• Les radiacions ionitzants emeses pels aparells de radiodiagnòsticdel gabinet dental, que no s’ajustin a les normes establertes o el seumal funcionament, constitueixen un risc més per a l’equip de salutbucodental.

– MMaallaallttiieess aauuddiittiivveess.. Sordeses provocades pel soroll dels aparells i instru-mental.

– HHiippeerrsseennssiibbiilliittaatt aall mmaatteerriiaall ooddoonnttoollòòggiicc.. Dermatitis de contacte, sobre-tot en mans i dits, al·lèrgies al làtex o els desinfectants.

– TTooxxiicciittaatt aall mmeerrccuurrii.. La més habitual, per inhalació o per via cutània. Elmercuri s’acumula a l’organisme donant lloc a alteracions agudes o crò-niques.

– AArrttrroossii.. Sobretot de turmells, genolls, malucs i columna vertebral, con-tractures musculars, lesions cervicals, etc.

– AAllttrreess aalltteerraacciioonnss.. Traumes oculars per la instrumentació o la llumintensa, fatiga visual.

13·· Realitza un treball sobre els símptomes produïts per les malalties professionals que es poden produiren la clínica dental.


Legislació

La Llei General de la Seguretat Social,aprovada pel RDL 1/1994, de 20 dejuny, a l’article 116, estableix lesmalalties professionals.


33883388

Idees clau

PACIENT-CLIENT

Fitxa del pacient Ergonomia

Àrees de treball

Postura equilibrada

Moviments

Transferència d’instrumental

Malalties professionals

F. Clínica

Transferènciad’1

instrument

Intercanvi de 2

instruments

Transferènciainstrumental

rotatori

Transferènciainstrumental

articulat

Traspàs de xeringa

Traspàsde pinces

Traspàs d’aspiracióde fluids

F. Dental



.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Visita la següent pàgina web i realitza un treball sobre l’evolució històrica de l’ergonomia:

www.estrucplan.com.ar/Producciones/entrega.asp?IdEntrega=55pagina

2·· Busca, a la següent pàgina web www.infopaciente.com, l’enllaç als col·legis d’odontòlegs i estomatò-legs oficials de la teva ciutat.

Quants col·legis professionals d’odontòlegs i estomatòlegs hi ha a la teva ciutat? Poden col·legiar-s’hi altresprofessionals? Per què?

3·· Elabora un quadre que representi els diferents tipus de moviments per realitzar les següents tècniques:

a) Traspassar instrumental articulat.b) Agafar un instrumental amb pinça 1, 2, 3 en forma de llapisser.c) Agafar un instrumental en forma de llapisser modificat.

4·· Busca informació sobre estadístiques de pacients infectats amb el virus VIH que van a la consulta den-tal.

5·· Quines altres malalties infeccioses són freqüents en medis sanitaris i en el gabinet dental? Esmenta lestres més freqüents i els microorganismes que les produeixen.

.: APLICACIÓ :.

1·· En grups de quatre alumnes, dissenyeu un consultori dental en què tots els elements compleixin elsrequisits ergonòmics.

2·· Simula les posicions de l’odontòleg, l’auxiliar i el pacient en la clínica dental.

3·· Assaja la col·locació del tamboret dental.

4·· Realitzeu, per parelles, les postures ergonòmiques per desenvolupar les tècniques odontològiques, exer-cint un de dentista i l’altre d’auxiliar, i després intercanvieu-vos els papers.

5·· Representa en un esquema les zones de treball o àrees de treball de l’odontòleg i l’auxiliar.

6·· Fes un esquema o dibuix que representi la codificació numèrica dels dits de la mà.

7·· Realitza els moviments per a la tècnica de quatre mans.

8·· En grups de dos alumnes, realitzeu les següents tècniques operatòries a quatre mans:

a) Transferència d’un instrument.b) Transferència de dos instruments.c) Transferència d’instrument rotatori.d) Transferència d’instrumental articulat.e) Transferència de xeringa d’anestèsia.f) Traspàs de material dental.g) Transferència de pinces amb boletes de cotó.

9·· En grups de tres alumnes, simuleu la planificació de les àrees de treball i organitzeu el material i l’ins-trumental per a una tècnica de traspàs d’instrumental. Cada un representarà un membre de l’equip.

Seria la mateixa distribució i planificació si el dentista fos esquerrà? Quina posició ocuparien cada un? Enaquest cas, coincideix la zona de transferència de l’instrumental amb el cas anterior?

Activitats finals


44004400

Solució ·· En primer lloc, es rep i es confirma la cita amb el pacient mitjançant la seva fitxa clínica.Un cop desinfectat i condicionat el gabinet dental, se l’acompanya fins allí i s’acomoda el pacient a labutaca dental. Comprova que l’instrumental i el material està preparat, col·loca el vas d’aigua, el pitet,etc.

El TCAE col·labora amb el dentista en el traspàs de l’instrumental necessari, seguint la tècnica a quatremans:

1. El TCAE agafa amb pinça 1, 2, 3 l’instrument demanat de la safata pel terç més allunyat de la partactiva.

2. Diposita l’instrument a la mà dominant del dentista, orientant la part activa cap a la boca del pacient ideixant lliures els dos terços de l’instrument per tal que ho agafi el dentista, tenint en compte que noes realitzi la transferència de l’instrumental sobre la cara del pacient, per evitar possibles caigudes del’instrumental sobre seu.

3. Agafa el segon instrument de la safata amb pinça 1, 2, 3 i l’aproxima en paral·lel a l’instrument del den-tista, retira el primer instrument amb pinça 4, 5 i lliura el segon instrument amb la part activa orienta-da a la boca del pacient.

4. El segon instrument es retira amb pinça 1, 2, 3 procurant que no contactin entre si els instruments trans-ferits.

5. Durant la tècnica, el TCAE aspira els fluids orals i l’aigua, subjectant la cànula d’aspiració amb el pal-mell de la mà dreta i envoltant-la amb els dits índex, mitjà, anular i petit mentre dirigeix el polze cap ala mànega en direcció oposada a la cànula.

6. Quan ho sol·liciti el dentista, el TCAE agafarà l’instrument d’ultrasons i en comprovarà el funciona-ment a l’escopidora. Amb la seva mà esquerra el lliura orientant la part activa cap a la boca delpacient.

7. Retira l’instrument amb la mà esquerra i el col·loca a la unitat dental per a la seva posterior desinfec-ció, neteja i/o esterilització.

8. Un cop finalitzada la tècnica, el TCAE:

- Ajuda el pacient a aixecar-se de la butaca dental.- Concreta una cita amb ell, si cal.- Acomiada el pacient.- Recull l’instrumental i el material utilitzat en la tècnica.- Realitza la desinfecció i la neteja del material.- Embossa l’instrumental i procedeix a la seva esterilització pels mètodes adequats.- Retira els residus i els diposita en els contenidors.- Condiciona el gabinet dental per al pròxim pacient.

Transferència d’instrumental

·· Un pacient, de 70 anys, orientat, que ve a la clínica dental per realitzar-se una neteja dental.

Elabora un guió amb les principals actuacions del tècnic en cures auxiliars d’infermeria (TCAE) seguint latècnica a quatre mans.

Cas final


RREEVVIISSTTAA SSAANNIITTÀÀRRIIAAUnitat 2 - El pacient-client

1·· Busca a la web del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya informació sobre les dadesde visites odontològiques per edats, sexe, etc. Elabora un treball amb les dades obtingudes.

Activitats

LA XIFRA DE REVISIONS DENTALS A ESPANYA ÉS LA MÉS BAIXA D’EUROPA

Espanya i Romania com-parteixen la zona cueraen percentatge de visitesal dentista per sotme-tre’s a una revisió buco-dental, segons dadesd’un Eurobaròmetreespecial sobre la salutdels europeus publicatper la Comissió Europea.Així, l’any passat, nnoommééssuunn 3366%% dd’’eessppaannyyoollss iirroommaanneessooss vvaa ddeecciiddiirr ffeerr--ssee uunnaa rreevviissiióó d’aquestescaracterístiques, xifraque se situa lluny de lamitjana europea, quegira al voltant del 62%.

Els Països Baixos iEslovàquia destaquen enaquest estudi, en ser paï-sos en què el 82% de lapoblació va anar al den-tista el 2006. El 71% delsque se sotmeten a un testbucodental anual tenenun alt nivell de formació acadèmica. Entre els quetenen una formació més baixa, només el 47% es vansotmetre a un examen bucodental. A part dels ciuta-dans amb un mmaajjoorr nniivveellll eedduuccaattiiuu,, lleess ddoonneess són elperfil de persones que més freqüenten la consulta delsdentistes: un 64% de dones enfront del 59% d’homes.

El sondeig posa de manifest que a Suècia existeix unprograma governamental de revisió que cobreix el34% dels habitants. Totes aquestes dades es coneixenen ple debat sobre el PPllaa ddee SSaalluutt BBuuccooddeennttaall que el

Govern espanyol vol implantar de manera gratuïtaper a menors d’entre 7 i 15 anys d’edat. En aquestsentit, la Federació d’Associacions per a la Defensade la Sanitat Pública (FADSP) no discuteix els benefi-cis que, per a moltes famílies, suposarà aquest pro-jecte, però sosté que hauria de ser més ambiciós ieesstteennddrree’’ss ddee ffoorrmmaa pprrooggrreessssiivvaa aa ttoottss eellss cciiuuttaaddaannss..

Font:www.dentalcolombia.com/noticias


SUMARI

� Esquelet ossi� Esquelet tou� Estructura dentària� Sistemes de numeració� Odontogrames

Anatomia dels maxil·lars i de la boca33u

ni

ta

t

OBJECTIUS

·· Conèixer la disposició anatòmica de la boca.

·· Valorar el paper dels teixits tous.

·· Identificar peces dentàries.

·· Identificar la seqüència d’erupció més habitual.

·· Saber emplenar i interpretar els odontogrames.


44334433Unitat 3 - Anatomia dels maxil·lars i de la boca

1 >> Introducció

L’estudi de l’anatomia de la boca no s’ha d’entendre com l’estudi aïllatdels elements que la conformen, sinó com el d’una unitat anatòmica i fun-cional d’ossos, teixit tou i resta d’elements.

La boca és, doncs, una cruïlla anatòmica on convergeixen importants fun-cions de comunicació amb l’exterior: respiració, fonació, gustació i, sobre-tot, masticació.

El camp de fonamental interès dental és ll’’aappaarreellll mmaassttiiccaattoorrii.. Aquest apa-rell està constituït per la dentició, els maxil·lars –on s’implanten lesdents– i totes les estructures que contribueixen a la dinàmica masticatò-ria –articulació temporomandibular, músculs d’obertura i tancament,llengua, llavis i galtes–, elements que formen una unitat vital orgànica ifuncional denominada aappaarreellll eessttoommaattooggnnààttiicc.

L’aparell estomatognàtic està dissenyat per resistir altes i freqüents ten-sions mecàniques. La seva forma està vinculada a la seva funció i resultainfluït pels estímuls procedents de la masticació, respiració i fonació. Amés, la supervivència i permanència de l’aparell depèn de la integritat decada una de les seves parts.

Anatòmicament, la boca és el segment inicial del tub digestiu. A la bocaradica el sentit del gust i, a més, té un paper important en els processos defonació i articulació dels sons. Està formada per un esquelet ossi recobertper un teixit tou que conforma la ccaavviittaatt bbuuccaall..

La cavitat bucal està situada a la cara, per sota de les fosses nasals, i estàdividida pels arcs que formen les dents o els arcs dentaris en dues por-cions:

– Una d’anterior, anomenada vestí-bul de la boca.

– Una altra de posterior, que és laboca pròpiament dita.

El teixit tou que conforma la bocapermet que s’hi puguin diferenciarunes parets que la determinen.Aquestes parets bucals són lessegüents (Figura 3.1):

– PPaarreett aanntteerriioorr.. Formada pels lla-vis.

– PPaarreett ppoosstteerriioorr.. Formada pel veldel paladar i per l’istme de lagola.

– PPaarreett ssuuppeerriioorr.. Formada per lavolta palatina.

– PPaarreett iinnffeerriioorr.. Que correspon a lallengua i pis de la boca.

– PPaarreettss llaatteerraallss.. Constituïdes perles galtes.

Aparell estomatognàtic: és el con-junt dels elements que formen part dela boca, que tenen les funcions de mas-ticació i deglució, fonació, respiració isentit del gust.

Vocabulari

3.1. Diagrama de les parets bucals.

Paret superior

Parets laterals

Paret posterior

Paret anterior

Paret inferior


44444444

2 >> Esquelet ossi

Per a l’estudi de l’esquelet ossi de la cavitat bucal,sempre s’ha considerat l’existència de dos ossos: unos doble format pels mmaaxxiill··llaarrss ssuuppeerriioorrss i la mmaannddíí--bbuullaa, que és un os imparell situat a la part inferior dela cara (Figura 3.2). Tot i això, aquests ossos no es tro-ben aïllats, sinó que es relacionen amb la resta d’os-sos de la cara, amb els quals formen una unitat fun-cional. Així, els dos ossos maxil·lars formen part delcrani i es relacionen amb la resta d’ossos de la cara:malars, unguis, cornets inferiors, ossos propis delnas, ossos palatins i vòmer; la mandíbula es relacionaamb la resta del crani a través de l’ós temporal, ambel qual forma l’articulació que permet el movimentde la boca.

2.1 > Maxil·lar superior

FFoorrmmaa ppaarrtt ddee llaa ppoorrcciióó ssuuppeerriioorr ddee llaa bbooccaa ii ccoonnffoorrmmaa,, jjuunnttaa--mmeenntt aammbb ll’’ooss ppaallaattíí,, ll’’aarrccaaddaa ssuuppeerriioorr.. EEss ttrraaccttaa dd’’uunn ooss ddoobbllee ooppaarreellll ddee ffoorrmmaa qquuaaddrraanngguullaarr,, eennccaarraa qquuee uunnaa mmiiccaa aappllaannaatt ddeeffoorraa ccaapp eennddiinnss..

En aquest os, destaquen una sèrie d’accidents anatòmics, com són:

– Un sortint horitzontal anomenat aappòòffiissii ppaallaattiinnaa, que forma part del pisde les fosses nasals per la zona superior i de la volta palatina per la carainferior. Aquesta apòfisi s’articula amb la del costat oposat i acaba enuna elevació anomenada espina nasal anterior (Figura 3.3).

– Diferents depressions per a la inserció de músculs de la cara.– OOss aallvveeoollaarr.. És la part de l’os maxil·lar en què es troben localitzades les

dents. Per això, presenta unes cavitats o alvèols en què s’ancoren lesdents. Aquestes cavitats estan sepa-rades per un o diversos envans d’os,denominats envans interradicu-lars, amb un número que depèndel d’arrels que tingui la peça den-tària.

Os palatí

ÉÉss uunn ooss ddoobbllee,, ééss aa ddiirr,, nn’’hhiihhaa uunn ddee ddrreett ii uunn aallttrree dd’’eess--qquueerrrree qquuee ss’’uunneeiixxeenn eennttrree ssiippeerr ffoorrmmaarr,, jjuunnttaammeenntt aammbbeell mmaaxxiill··llaarr,, ll’’eessqquueelleett oossssii ddeellppaallaaddaarr,, ttaammbbéé aannoommeennaattvvoollttaa ppaallaattiinnaa.. SS’’aarrttiiccuulleennaammbb eellss oossssooss mmaaxxiill··llaarrss ppeerrddaavvaanntt ii eennttrree ssii eenn llíínniiaa mmiitt--jjaannaa..

Os doble o parell: és el que està for-mat per dues meitats iguals unidesentre si.

Vocabulari

3.2. Relació dels ossos de la cara amb maxil·lar i mandíbula.

3.3. Descripció anatòmica de l’os maxil·lar.

Frontal Parietal

Temporal

Occipital

MalarMandíbula

Maxil·lar

Espinanasalanterior

Simaxil·lar

Sinsmaxil·lars

Apòfisipalatina

Palatí



2.2 > Mandíbula

ÉÉss uunn ooss úúnniicc,, mmòòbbiill ggrrààcciieess aa ll’’aarrttiiccuullaacciióó qquuee eessttaabblleeiixx aammbb eell ccrraannii ii qquuee eess ddeennoommiinnaa aarrttiiccuullaacciióó tteemmppoorroommaannddiibbuullaarr((AATTMM)).. SS’’hhii ddiissttiinnggeeiixxeenn uunnaa zzoonnaa cceennttrraall oo ccooss,, dduueess ddee llaatteerraallssoo bbrraannqquueess hhoorriittzzoonnttaallss ii dduueess dd’’aasscceennddeennttss oo bbrraannqquueess aasscceenn--ddeennttss..

En el cos destaca una zona situada a la part més anterior, resultat de lasoldadura de les dues meitats d’aquest os, anomenada ssíímmffiissii mmeennttoonniiaa--nnaa. A la part més inferior, hi ha una elevació que es denomina eemmiinnèènn--cciiaa mmeennttoonniiaannaa.. També existeixen zones on s’insereixen músculs masti-catoris.

A les branques horitzontals, destaca la presència d’un orifici anomenatmmeennttoonniiàà, pel qual surt el nervi del mateix nom. En el cos i en les bran-ques horitzontals, es troben l’ooss aallvveeoollaarr i els aallvvèèoollss ddeennttaarriiss.

Les branques ascendents presenten zones d’inserció muscular per a mús-culs masticatoris, com el mmaasssseetteerr, i als seus extrems tres elements dife-renciats, que són (Figura 3.4):

– CCòònnddiill ddee llaa mmaannddííbbuullaa.. És una zona allargada situada en el lloc enquè la mandíbula s’uneix alcrani i que en permet el movi-ment per mitjà de l’articulaciótemporomandibular. Cal desta-car que les superfícies articularsd’aquesta articulació no sóncoincidents (articulació incon-gruent) i que necessita altreselements (menisc articular) pera la seva correcta funció.

– EEssccoottaadduurraa ssiiggmmooïïddaall.. Anatò-micament, una escotadura ésuna zona enfonsada situadaentre dues elevacions. Separa elcòndil de l’apòfisi coronoides.És un lloc per al pas de vasossanguinis nervis.

– AAppòòffiissii ccoorroonnooiiddeess.. És el lloc ons’insereixen fibres d’un músculmasticatori important, com ésel múscul temporal.

Articulació incongruent: és aquellaen què les dues superfícies articulars, ocòndils, que la formen no coincideixenexactament pel que fa a la seva forma.

Vocabulari

1·· En un crani de plàstic, identifica els ossos que formen part del sostre de la boca i dibuixa’ls al teu qua-dern de pràctiques.

2·· Fes un dibuix, al teu quadern de pràctiques, de la mandíbula i les seves principals dades anatòmiques.


3.4. Descripció anatòmica de la mandíbula.

Orifici mentonià

Escotadura sigmoïdal

Apòfisi coronoides

Brancaascendent

Símfisimentoniana

Eminència mentonianaBranca horitzontal

Còndil


44664466

3 >> Articulació temporo-mandibular

EEss ttrraaccttaa dd’’uunnaa aarrttiiccuullaacciióó mmòòbbiill qquuee eessttàà ffoorrmmaaddaa ppeerr dduueess ssuuppeerr--ffíícciieess aarrttiiccuullaarrss,, ccoomm ssóónn eell ccòònnddiill ddeell tteemmppoorraall ii eell ccòònnddiill ddee llaammaannddííbbuullaa..

La superfície articular del temporal no s’adapta directament al còndilmandibular, sinó per entremig d’un mmeenniisscc. Un menisc és una estructu-ra menys dura que l’os que, en col·locar-se entre els còndils, permet queaquesta articulació pugui funcionar correctament. El menisc és mésgruixut en la perifèria que en el centre, fet que explica la seva formael·líptica.

Els dos còndils estan units entre si per una càpsula articular i dos lliga-ments laterals.

L’articulació temporo-mandibular (ATM) funciona simultàniament i rea-litza, gràcies a l’acció muscular, els moviments d’obertura i de tanca-ment de la boca (Figura 3.5).

La càpsula articular i els lligaments laterals

La càpsula i els lligaments són estructu-res que uneixen entre si els compo-nents d’una articulació.

3.5. Descripció anatòmica de l’articulació temporo-mandibular.

3·· Amb un crani de plàstic, comprova la incongruència de les superfícies articulars. Fes-ne un dibuix repre-sentatiu al teu quadern de pràctiques.

4·· En un crani de plàstic, realitza el moviment d’obertura de la mandíbula i anota, mitjançant un dibuix,les posicions en què es queda el còndil de la mandíbula en començar i en acabar aquest moviment.


Mandíbula tancada

Meniscarticular

Meniscarticular

Mandíbula oberta



4 >> Esquelet tou de la cavitat bucal

El teixit tou que recobreix l’esquelet ossi i que forma la boca presenta, al seuinterior, els conductes de secreció de les ggllàànndduulleess ssaalliivvaallss majors i de lesglàndules salivals menors. A més, com hem vist anteriorment, permet divi-dir la boca en sis ppaarreettss, que són: l’anterior, constituïda pels llavis; la poste-rior, formada pel vel del paladar i per l’istme de la gola; la superior, integra-da per la volta palatina; la inferior, que correspon a la llengua i el pis de laboca; i, finalment, les dues parets laterals, constituïdes per les galtes.

4.1 > Glàndules salivals

SSóónn lleess eennccaarrrreeggaaddeess ddee pprroodduuiirr llaa ssaalliivvaa,, qquuee ééss uunn llííqquuiidd aammbbmmúúllttiipplleess ffuunncciioonnss,, ccoomm llaa ddee ddiiggeessttiióó ii llaa ddee ddeeffeennssaa ddee lleess iinnffeecc--cciioonnss..

Les glàndules salivals es classifiquen, d’acord amb la seva mida, en:

– GGllàànndduulleess ssaalliivvaallss mmaajjoorrss.. Són les més grans i importants. Són totesparells i se’n distingeixen de tres tipus (Figura 3.6):• Glàndules paròtides. Situades als costats de la branca ascendent de la

mandíbula. El seu conducte principal (Stenon) drena a la paret de lesgaltes a nivell de les molars superiors (entre la 1a i el 2a molar). La sa-liva que produeixen és bàsica-ment líquida, és a dir, salivaserosa.

• Submaxil·lars o submandibu-lars. Es troben situades en lasuperfície interna mandibular,a cada costat. El seu conducteprincipal (Wharton) s’obre enla mucosa del pis de la boca.Produeixen saliva mixta, és adir, una barreja de serosa imucosa.

• Sublinguals. Situades en l’es-pessor del pis de la boca, a dife-rència de les paròtides i sub-mandibulars, no tenen un solconducte excretor sinó molts ila seva secreció l’aboquen almateix lloc que la glàndulasubmandibular o directamental sòl de la boca. La seva secre-ció és bàsicament mucosa.

– GGllàànndduulleess ssaalliivvaallss mmeennoorrss.. Estandistribuïdes per tota la boca,encara que hi ha zones en què estroben en major quantitat, comés el llavi, el paladar, la llengua iles galtes.

Glàndules salivals: es poden dividirtambé, segons el tipus de saliva queprodueixen, en dos tipus: seroses, quesón les que segreguen saliva molt líqui-da, i mucoses, que són les que segre-guen saliva més consistent.

Vocabulari

3.6. Descripció de les glàndules salivals.

Glàndulaparòtide

Glàndula submandibular

Glàndulasublingual

Glàndulaparòtide

accessòria


44884488

4.2 > Límits de la cavitat bucal

Com ja hem vist, en la cavitat bucal podem diferenciar unes parets que ladelimiten (Figura 3.7):

– PPaarreett aanntteerriioorr o llllaavviiss.. Els llavis són dos replegaments músculo-mem-branosos, un de superior i un altre d’inferior, adaptats a la convexitatdels arcs dentaris. Són diferents segons la raça de la persona, verticals iprims en la raça blanca i gruixuts i invertits en la raça negra. La sevapart més destacada és el seu extrem lliure, que presenta una coloracióvermella o rosada i és més gruixut que la resta del llavi i més o menysarrodonit d’endavant cap enrere. En els llavis s’insereixen una granquantitat de músculs facials responsables de la mímica: buccinador,risori, etc.

– PPaarreett ssuuppeerriioorr.. Està formada per la volta palatina, que al seu torn estàformada per dues estructures: el paladar dur i el paladar tou, que sesitua per darrere del dur.• Paladar dur. Format per la volta palatina, és còncau i està limitat pels

arcs dentaris del maxil·lar superior. Es troba recobert d’una mucosafibrosa i resistent.

• Paladar tou. A diferència de l’anterior, no té suport ossi i està formatpel vel del paladar. El paladar tou, o vel del paladar, és la continuacióde la volta palatina i la seva direcció és primer horitzontal i desprésobliqua cap avall i cap enrere.

– PPaarreett ppoosstteerriioorr.. Formada pel vel del paladar i l’istme de la gola. El vel delpaladar forma part del paladar tou. Es tracta d’una estructura fibro-mus-culosa recoberta d’una mucosa. Es col·loca continuant el paladar tou idetermina, amb la faringe, un orifici anomenat istme de la gola, per onentra l’aliment a l’organisme. A la seva part central, l’úvula o campane-ta, i als costats, les amígdales palatines.

3.7. Límits de la cavitat bucal.

Sabies que...

La capa més externa de la pell dels llavisconté eledeina, que és el que els dónatransparència. Sota d’aquesta capa estroben els vasos sanguinis, que és el quefa que els llavis siguin de color vermell.

L’úvula o campaneta

Serveix per separar la cavitat bucal dela nasal i intervé en la correcta pronun-ciació de les paraules.

Paladar dur

Llavi superior

Vestíbul superior

Istme de la gola

Úvula o campaneta

Llavi inferior

Paladar tou



– PPaarreett iinnffeerriioorr.. Està formada per la llengua i el sòl de la boca. La llen-gua és un òrgan fibromusculós que intervé en múltiples funcions, comsón la masticació, el sentit del gust, la fonació i la deglució. A la sevacara inferior destaca la presència d’un fre i d’unes venes molt marca-des anomenades ranines. Al sòl de la boca apareix el lloc on aboquenla seva secreció les glàndules submaxil·lars i sublinguals. Les sevescares laterals estan en contacte directe amb els alvèols dentaris i és unlloc on freqüentment solen aparèixer alguns tipus de càncer. A la carasuperior, es troben les papil·les gustatives, encarregades de recollir elsabor dels aliments i que, segons la seva morfologia, es divideixen en(Figura 3.8):• Caliciformes. Anomenades així per la seva forma de calze. Se situen a

la part posterior de la llengua formant una lletra V, anomenada vebaixa lingual. El seu número oscil·la entre 6 i 12.

• Filiformes. Tenen forma de fil. Són les més nombroses i se situensobretot en el dors de la llengua.

• Fungiformes. La seva forma és similar a la d’un fong. Apareixen en elsextrems i en la punta de la llengua.

– PPaarreettss llaatteerraallss.. Formades per les galtes. Són parets fibromusculoses,llises, riques en glàndules salivals menors, en què no destaca cap acci-dent anatòmic, llevat de la desembocadura del conducte de Stenon.

3.8. Papil·les gustatives.

5·· En la butaca dental de l’aula-taller, realitza una exploració visual de la cavitat bucal del teu companyi anota’n els resultats al teu quadern de pràctiques.


Papil·les caliciformes

Papil·les filiformes

Papil·les fungiformes

Sabies que...

La llengua és un òrgan amb una granmobilitat degut al fet que està formadaper disset músculs diferents.


55005500

5 >> Estructura dentària

Les dents formen una part molt important de l’aparell estomatognàtic iexerceixen totes les seves funcions, és a dir, no només s’encarreguen de lamasticació, sinó també de la fonació i de la deglució.

Es troben situades en els alvèols dels ossos maxil·lar i mandibular i hiestan unides per una estructura fibrosa anomenada lligament perio-dontal o ppeerriiooddoonnccii d’inserció. Per sobre de l’os, hi ha la geniva, quetambé les subjecta fermament, i que rep el nom de periodonci de pro-tecció.

Les dents erupcionades mantenen la seva posició contactant entre elles.Aquest punt d’unió s’anomena punt de contacte.

5.1 > Histologia dentària

Des del punt de vista anatòmic, la dent es troba integrada per quatre tei-xits, tres dels quals són durs i reben el nom d’eessmmaalltt, ddeennttiinnaa i cciimmeenntt, enordre descendent de duresa. Els tres són més durs que el teixit ossi. L’únicteixit tou és la ppoollppaa ddeennttààrriiaa, caracteritzada per comptar amb una ricavascularització i innervació, fet que atorga a la peça dentària una gransensibilitat (Figura 3.9).

Dos dels teixits durs són externs: l’esmalt, que se situa a la part superiorde la dent o corona, i el ciment, situat a la part inferior o arrel. Per dinsde les dues, se situa la dentina, que participa en la formació de les duesporcions i delimita una cavitat ocupada per la polpa dentària.

La porció visible de la corona o corona clínica intervé directament en eltreball masticatori, ja que disposa d’un teixit suficientment dur (esmalt),apte per suportar pressions, degut al fet que compta amb el suport facili-tat per la dentina, que posseeix elasticitat per prevenir fractures. En la por-ció radicular, el ciment assegura la posició de la dent. A l’interior delimi-ta amb la cavitat pulpar, que permet la nutrició de la dent. A continuació,veurem en detall els teixits de la dent (Figura 3.10):

– EEssmmaalltt.. És el teixit més extern de la corona dentària. De gran transluci-desa, permet percebre el color de la dentina, per la qual cosa apareixcom blanc groguenc. La seva superfície és llisa i brillant. La seva duresaés la major de l’organisme.

– DDeennttiinnaa.. És el teixit més voluminós de la dent, amb una espessor bastantuniforme, però que no és constant com l’esmalt, sinó que augmentaamb l’edat i dins d’una mateixa dent. És més elàstica que l’esmalt deguta la seva diferent composició química, ja que té més quantitat d’aigua ide matèria orgànica que l’esmalt. La calcificació de la dentina és mésintensa en les canines i en les primeres molars. Es considera que forma,amb la polpa dentària, un compartiment fisiològic denominat complexdentino-pulpar ja que, encara que són dos teixits diferenciats, es com-porten com si fossin un de sol.

– CCiimmeenntt.. Es troba en la porció radicular, cobrint la dentina. És un teixitdur de la dent, però menys que l’esmalt.

Periodonci: són les estructures den-tàries encarregades de la subjecció dela dent a l’alvèol.

Vocabulari

3.9. Esquema anatòmic de les capesde les dents.

3.10. Diagrama de les capes dentàries.

Esmalt

DentinaPolpa

Lligamentperiodental

Polpa

Esmalt

Arre

lCo

rona

Superfície lingual

Conducteradicular

Dentina

Ciment

Forat apical

Ciment

Osalveolar



– PPoollppaa.. És l’únic lloc de la dent on apareixen cèl·lules. La cèl·lula formadaés l’odontoblast, que emet prolongacions que s’introdueixen en la den-tina en els canals dentinaris, per la qual cosa es considera, com hem vist,la polpa i la dentina, que formen un complex comú anomenat complexdentino-pulpar. La funció de l’odontoblast és la de formar dentina. Peraixò, aquesta capa augmenta de gruix amb l’edat.

– LLlliiggaammeenntt ppeerriiooddoonnttaall.. No forma part pròpiament de la dent, però és elque la manté unida a l’os alveolar. Està format per una sèrie de fibres deteixit conjuntiu que l’ancoren subjectant-se al ciment radicular i, almateix temps, li permeten una certa capacitat de desplaçament dins del’alvèol.

5.2 > Cares de la dent

En la morfologia d’una dent, es compara una dent amb un prisma, que espot descompondre en dos: un de menor altura, corresponent a la porciócoronària, i un altre a la porció radicular (Figura 3.11).

Degut a la posició de les dents, la cavitat bucal es troba dividida en dos: unespai anterior extern, denominat vveessttííbbuull, i un altre de posterior i intern,que és la ccaavviittaatt bbuuccaall pròpiament dita.

Les cares del prisma coronari que s’orienten a aquestes dues cavitats s’a-nomenen cares lliures, ja que no es vinculen directament amb cap ele-ment anatòmic. Entre aquestes ccaarreess lllliiuurreess, les que s’orienten cap alvestíbul són les vveessttiibbuullaarrss. Les cares oposades, les que miren cap a lacavitat bucal, es denominen ppaallaattiinneess en el maxil·lar i lliinngguuaallss en lamandíbula.

La resta de cares del prisma (laterals) es relacionenamb les corresponents de les dents veïnes i reben, enconjunt, la denominació de pprrooxxiimmaallss. Les que es tro-ben més a prop de la línia mitjana s’anomenenmesials i les seves oposades, ddiissttaallss.

Finalment, les últimes dues cares corresponents a lacorona s’anomenen eexxttrreemm iinncciissaall, en les incisives icanines, i ccaarraa oocclluussaall, en les premolars i molars.

En la porció radicular, la base correspon als àpexs deles arrels de la dent.

5.3 > Elements arquitectònics de les dents

Són formacions originades pels teixits dentaris, lesquals en conjunt permeten diferenciar les peces den-tàries.

Entre aquests elements, tenim:

– CCúússppiiddeess.. Estructures en forma de piràmide quadran-gular, amb la base soldada al cos de la dent. Les sevescares laterals es denominen facetes: dos de les qualss’orienten cap a les cares lliures (facetes llises) i lesaltres dos, cap a la cara oclusal (facetes armades).

3.11. Cares de la dent.

Cara vestibular Cara proximal

Cara vestibular Cara proximal

Mesial

Corona

Arrel

Terç apical

Terç mitjà

Vestibular

Vestibular

Distal palatí

Distal lingual

Límit amelo-cimentari

(LAC)


55225522

– TTuubbèèrrccuullss ssuuppeerrnnuummeerraarriiss.. Són prominències o petites cúspides ubica-des a la corona dentària, agregats a les estructures anatòmiques nor-mals. Són de mida variable, però normalment no excedeixen de la terce-ra part de la corona dentària (Figura 3.12).

– SSoollccss.. Corresponen a interrupcions en la superfície dentària, excavadesen l’esmalt. Es produeixen com a conseqüència de la mineralitzacióindependent de cada cúspide. Poden ser (Figura 3.13):

• Solcs principals. Parteixen d’una fossa principal a altres o bé es conti-nuen en les cares lliures. Delimiten cúspides.

• Solcs secundaris. Parteixen de les fosses secundàries per delimitarextrems marginals.

– FFoosssseess.. Excavacions irregulars més profundes que els solcs. Podenser:

• Fosses principals. Es formen per la reunió o intersecció de dos solcsprincipals.

• Fosses secundàries. Es formen per la intersecció d’un solc principalamb un o dos solcs secundaris. Són menys àmplies i profundes.

– DDeepprreessiioonnss.. Cavitats àmplies i poc profundes que poden o no estar deli-mitades. Per exemple, depressió de la cara palatina de les incisivessuperiors.

– EExxttrreemmss mmaarrggiinnaallss.. Eminències allargades de secció triangular que apa-reixen en les cares oclusals o en les palatines o linguals de les dents ambextrem incisal.

– AArreesstteess.. Es troben delimitant les diferents facetes d’una cúspide. Les mésnotables són les que separen les facetes llises de les armades i reben elnom d’arestes longitudinals.

– CCrreesstteess.. Relleu definit i voluminós, similar a les arestes, però de majorsdimensions. Es presenten com a prominència de l’esmalt allargat inotable. Per exemple, apòfisi obliqua o adamantina del primer molarsuperior.

– CCaannaall rraaddiiccuullaarr.. Depressió summament extensa localitzada en les caresproximals de l’arrel.

– EEssppaaii iinntteerrrraaddiiccuullaarr.. Espai irregular localitzat en l’alvèol dentari i deter-minat per la fusió de les arrels d’una mateixa peça dentària.

– FFoorraammeenn aappiiccaall.. Orifici ubicat en el terç apical. Quan hi ha un sol orifi-ci, es denomina foramen i, si n’existeixen diversos, es denomina fora-men el de major calibre i la resta, foramines. Pel foramen entren a ladent terminacions nervioses i una artèria, mentre que generalment sur-ten dues venes.

– CCoollll aannaattòòmmiicc.. Línia de separació entre l’esmalt i el ciment o la líniaamelo-cimentària (LAC). Aquesta línia delimita la corona anatòmica,que és la que ve determinada pel coll dentari, de la corona clínica, queés la que és visible en boca.

3.12. Cúspides i tubèrculs.

Solcs: són llocs on queden retingudesrestes d’aliment i en què és més fàcilque apareguin càries. La seva higieneha de ser exhaustiva.

Vocabulari

3.13. Solcs oclusals i extrems mar-ginals de la primera molar inferior.

La diferència entre una cresta i una aresta

La diferència rau en el fet que la cres-ta és roma, és a dir, que no té extremtallant.

El tubèrcul supernumerari mésconstant

És el de Carabelli, que està situat enla cara mesiopalatina del primer molarsuperior permanent.

Cúspide

Tubèrcul

Vestibular ExtremMarginal

SolcsOclusals

Lingual

Dis

tal M

esial



5.4 > Grups dentaris

Les peces dentàries s’organitzen en grups que tenen característiques ana-tòmiques i fisiològiques marcades. Tradicionalment, a cada un d’aquestsgrups se’ls ha atorgat diferents propietats masticatòries. Així, s’ha dit queles incisives tallen, que les canines esquincen i que les molars trituren. Toti això, la realitat és que totes les dents, si és necessari, són capaces de rea-litzar totes les funcions masticatòries.

5.5 > Tipus de dentició

L’ésser humà presenta dues denticions que apareixen al llarg de la vida ique són la dentició temporal i la dentició permanent. Per això, es diu quel’ésser humà és ddiiffiiooddoonntt.

– LLaa ddeennttiicciióó tteemmppoorraall.. Es comença a formar a les 6 o 7 setmanes de vidaintrauterina i normalment comença a fer erupció ala boca del nen al voltant dels sis mesos d’edat.Generalment, als 3 anys, les 20 temporals han fet laseva erupció: 10 dents a l’arcada superior (2 incisivescentrals, 2 incisives laterals, 2 canines i 4 molars dellet) i 10 en la inferior. Cada dent erupciona a unadeterminada edat, encara que variacions de 6 mesosa 1 anys es poden considerar normals. L’adequadaseqüència d’erupció i la correcta posició d’aquestesdents a les arcades tindrà una importància decisivaen el desenvolupament de la cara del nen.Generalment, en la dentició temporal es podenobservar espais entre les dents, anomenats espais dederiva, que permetran posteriorment l’allotjamentcorrecte de la dentició definitiva, que és de majorsdimensions (Figura 3.14).

– LLaa ddeennttiicciióó ppeerrmmaanneenntt.. Generalment comença aaparèixer als 6 anys, amb l’erupció de les dos inci-sives centrals inferiors, a les quals seguiran les pri-mers molars. A partir d’aquest moment, les dentsde llet aniran essent substituïdes per les perma-nents, en combinacions molt variables, fins que,cap als 12 o 13 anys, acabi l’erupció permanentamb l’aparició, a les arcades, de les canines i lessegones molars. Tot i això, l’erupció de la denticiópermanent encara no estarà finalitzada, fins a l’a-parició de les tercers molars, cordals o queixals“del seny”, que apareixeran entre els 18 i 20 anysaproximadament. Tot i això, en força ocasions enpoden faltar una, diverses o les 4. Un cop finalitza-da l’erupció permanent, podrem reconèixer a laboca d’un adult 16 peces en l’arcada superior (2incisives centrals, 2 incisives laterals, 2 canines, 4premolars i 6 molars) i 16 en la inferior (Figura3.15).

3.14. Esquema dels grups dentaris temporals.

3.15. Diagrama de dentició permanent.

Dentició mixta

És quan a la boca hi ha dents perma-nents i dents temporals al mateixtemps. Es divideix en dues fases: en laprimera, han erupcionat les quatreincisives; la segona abraça la resta del’erupció.

Maxil·lar Incisives

Canina

Molars

Molars

Canina

Incisiva lateral

Mandíbula

Maxil·lar

Mandíbula

IncisivesCanina

Premolars

Molars

Molars

Premolars

CaninaIncisives


55445544

5.6 > Característiques de la dentició permanent

Les dents permanents tenen una estructura anatòmica clara i determina-da, diferent per a cada grup dentari, que es poden concretar de la manerasegüent:

– GGrruupp ddee lleess iinncciissiivveess.. Estan formades per una dent central i un altra delateral en cada hemiarcada i ocupen la porció anterior de l’arc. Destacala presència d’un extrem incisal. Són les primeres dents en posar-se encontacte amb els aliments i actuen, així mateix, com a elements passiusen l’articulació del so. Són dents que tenen una única arrel, és a dir, sónuniradiculars, amb extrem tallant de direcció única, i estan preparadesespecialment per tallar els aliments, podent complir també l’acció derosegar. Tipus d’incisives (Figura 3.16):

• Incisiva central superior. Erupciona als 7 anys. Oclou amb l’incisivacentral i la meitat mesial del lateral inferior.

• Incisiva lateral superior. Erupciona als 8 anys i oclou amb la meitatdistal de l’incisiva lateral i la meitat mesial de la canina inferior. Ésuna peça més prima que la central superior.

• Incisiva central inferior. Erupciona als 7 anys i oclou amb els 2/3mesials de l’incisiva central superior. Essent la més petita de les dents,també és la més regular.

• Incisiva lateral inferior. Erupciona als 8 anys i oclou amb el terç distalde l’incisiva central i la meitat mesial del lateral superior. És de majorsdimensions que la central.

– GGrruupp ddee lleess ccaanniinneess.. Estan col·locades en l’arc immediatament per darre-re de les incisives laterals. Són dents uniradiculars d’arrel summamentpotent. Estan destinades a tallar els aliments i contribueixen enorme-ment al manteniment de l’estètica facial (Figura 3.17).

• Canina superior. Erupciona als 10 o 13 anys. Oclou amb la meitat dis-tal de la canina i la quarta mesial de la 1a premolar inferior. És unapeça que presenta una gran desproporció coronoradicular (la coronaentra a l’arrel dues vegades).

• Canina inferior. Erupciona dels 10 als 13 anys. Oclou amb el quart dis-tal de l’incisiva lateral superior i amb la meitat mesial de la canina.

– GGrruupp ddee lleess pprreemmoollaarrss.. Només existeixen en la dentició permanent. Hiha dues premolars en cada hemiarcada, col·locades a continuació de lescanines i per davant de les molars. En aquestes dents és important l’apa-rició d’una nova superfície, que és la cara oclusal i que té funció masti-catòria. En aquesta cara oclusal o triturant es troben solcs, cúspides, fos-ses, etc. que determinen diferents característiques en disposar-se demanera diferent. Són dents intraradiculars, amb l’excepció de la 1a pre-molar superior que, quan presenta dues arrels, en té una de situada enel vestibular i l’altra en el palatí.

• 1a premolar superior. Erupciona entre els 9 i 10 anys. Oclou amb lameitat distal de la 1a premolar i la meitat mesial de la 2a premolarinferior. Té dues arrels, una de vestibular i una altra de palatina.

• 2a premolar superior. Erupciona entre els 10 i 11 anys. Oclou amb lameitat distal de la 2a premolar i el quart mesial de la 1a molar inferior.

3.16. Grup de les incisives.

3.17. Grup de les canines.

Incisiva centralinferior

Incisiva centralsuperior

Incisiva lateralinferior

Incisiva lateralsuperior

Canina superior

Canina inferior



És més gran que el primer, amb la qual cosa no ofereix diferènciessubstancials, llevat de l’augment de mida de la cúspide palatina. Téuna sola arrel (Figura 3.18).

• 1a premolar inferior. La seva erupció es produeix entre els 9 i 10 anys.Oclou amb la meitat distal de la canina i la meitat mesial de la 1a pre-molar superior. La corona és més petita que la de les dues superiors.Només té una arrel.

• 2a premolar inferior. Erupciona dels 10 als 11 anys. Oclou amb la meitatdistal de la 1a premolar i la meitat mesial de la 2a premolar superior.

– GGrruupp ddee lleess mmoollaarrss.. Mostren un sensible augment de la mida respecte deles peces que els precedeixen. En la dentició temporal, trobem duesmolars per hemiarcada, mentre que en la dentició permanent lesmolars són tres per hemiarcada. La cara oclusal es fa més complexa, aug-mentant el número de cúspides. Són dents multiradiculars. Les molarsinferiors tenen dues arrels. En canvi, en el maxil·lar superior, és possiblel’aparició d’una tercera arrel (Figura 3.19).

• 1a molar superior. La seva calcificació comença en la vida intrauterinai erupciona de forma molt constant als 6 anys i és per això perquètambé s’anomena “queixal dels 6 anys”. Oclou amb els 3⁄4 distals de la 1amolar i el 1⁄4 mesial de la 2a molar inferior. És la peça masticatòria perexcel·lència. Presenta tres arrels, dues de vestibulars i una de palatina.

• 2a molar superior. Erupciona als 12 anys. Oclou amb els 3⁄4 distals de la2a molar i el quart mesial de la 3a molar inferior. És una peça méspetita que la primera.

• 3a molar superior. És la més inconstant de totes les peces, pel que fa ala seva data d’erupció, encara que es considera que va dels 18 als 25anys. Oclou amb les 3⁄4 parts distals de la 3a molar inferior. Pot presen-tar 1, 2 o 3 arrels.

• 1a molar inferior. A l’igual que la superior,erupciona als 6 anys. Oclou amb la meitatdistal de la 2a premolar i els 3⁄4 mesials de la1a molar superior. Com en totes les molarsinferiors, el major diàmetre coronari és elmesiodistal. La seva cara oclusal té cinc cús-pides i presenta dues arrels, una de mesial iuna altra de distal.

• 2a molar inferior. Erupciona als 12 anys.Oclou amb el 1⁄4 distal de la 1a molar i els 3⁄4mesials de la 2a molar superior. És més peti-ta que la primera. Hi contribueix la desapa-rició d’una cúspide en oclusal i la tendènciade les dues arrels a reunir-se.

• 3a molar inferior. Com la superior, ésinconstant en la seva data d’erupció, encaraque també es considera que abraça dels 18als 25 anys. Oclou amb el 1⁄4 distal de la 2amolar i amb la 3a molar superior. Té totesles característiques d’irregularitat que mos-tra el seu homòleg superior. 3.19. Grup de les molars.

3.18. Grup de les premolars.

Premolars inferiors

Premolars superiors

Molars superiors Molars inferiors1a Molar superior

2a Molarsuperior


55665566

5.7 > Nomenclatura dentària

Molts han estat els intents d’anomenar les peces dentàries d’una formaclara ja acceptada. En l’actualitat, els quatre sistemes més acceptats sónels següents:

– SSiisstteemmaa ddííggiittoo--ddooss oo ddee llaa FFeeddeerraacciióó DDeennttaall IInntteerrnnaacciioonnaall ((FFDDII)).. Aquestsistema, que probablement és el més acceptat en el nostre medi, deno-mina les dents basant-se en un sistema de quadrants. Divideix la boca enquatre quadrants, dos de superiors (un de dret i un altre d’esquerre) idos d’inferiors (un de dret i un altre d’esquerre) als quals numera de l’1al 4 en dentició permanent i del 5 al 8, en temporal. Les dents es nume-ren de l’1 al 5 en dentició temporal, essent l’1 l’incisiva i el 5, la segonmolar. Els definitius es numeren de l’1 al 8, essent l’1 l’incisiva i el 8, latercer molar. Així, la dent 1.3 es refereix al quadrant 1, tercera dent, és adir, a la canina superior dreta.

Quadrant 1 Quadrant 2

8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8

8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8

Quadrant 4 Quadrant 3

– SSiisstteemmaa ccrruucciiaall oo ddee ZZssiiggmmoonnddyy--PPaallmmeerr.. Mitjançant dues rectes en formade creu, es divideix la cavitat bucal en quatre zones, dues de superiors(dreta i esquerra) i dues d’inferiors (també dreta i esquerra). Les dentsdefinitives es marquen amb els números de l’1 al 8 i les temporals, ambles lletres minúscules de la “a” a la “e”. Si la dent és superior, es represen-ta per sobre de la línia i si és inferior, per sota. Si el número està a la dretade la ratlla vertical, indicarà que la dent és dreta i, per contra, si està al’esquerra, indicarà que és esquerra. D’aquesta manera, d’una maneramolt visual s’aconsegueix una representació senzilla de les dents. Així,la dent numerada com a 3 és la canina superior dreta.

Superior dreta Superior esquerra

8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8

8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8

Inferior dreta Inferior esquerra

– SSiisstteemmaa uunniivveerrssaall oo ddee TThhoommppssoonn.. Aquest mètode d’anotació és l’ac-ceptat per l’American Dental Association (ADA) i és l’utilitzat alsEstats Units. Per a la dentició definitiva, es fan servir els números del’1 al 32 de la forma següent: l’1 s’assigna a la tercer molar superiordreta i, dirigint-se cap al mesial i en el sentit de les agulles del rellot-ge, es van assignant els números de forma correlativa fins arribar al32, que seria la tercer molar inferior dreta. Per a la dentició temporal,les dents es denominen amb lletres majúscules, en el mateix ordreque l’anterior, de la A a la T. Segons aquest sistema, per exemple, el 29serà la segon premolar inferior dreta i el 9, l’incisiva central superioresquerra.

Sabies que...

Les dents de llet, en sortir, podenmolestar el lactant. Normalment, esprodueix una gran salivació i molèstiesa les genives, que el nen intenta calmarmossegant tot el que té a l’abast.Acaba quan la dent deixa de fer pressiósobre la geniva.



Així, s’obtindrà el següent esquema:

Superior dreta Superior esquerra1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 32 31 30 29 28 27 26 25 24 23 22 21 20 19 18 17Inferior dreta Inferior esquerra

– SSiisstteemmaa HHaaddeerruupp.. Com els sistemes anteriors, numera les dents de l’1 ala 8 en dentició permanent, essent 1 l’incisiva central i 8 la terceramolar. En dentició temporal, afegeix el 0, de forma que es numera del 01al 05. A més, introdueix el símbol + per a les dents de l’arcada superiori el signe – per a la de la inferior. Per últim, situa aquests signes al cen-tre de la representació de tal forma que permet saber si són dretes oesquerres. Així, una dent representada 3 + és la canina superior dreta.Aquest sistema es representa en el següent esquema:

Superior dreta Superior esquerra

8 7 6 5 4 3 2 1 + 1 2 3 4 5 6 7 8

8 7 6 5 4 3 2 1 – 1 2 3 4 5 6 7 8

Inferior dreta Inferior esquerra

5.8 > Registres en la consulta dental. Odontogrames i periodontogrames

Dins de les funcions de l’auxiliar dental figura, com ja hem vist, la d’em-plenar la fitxa dental del pacient-client. Per això, s’ha de conèixer la formacorrecta de realitzar els odontogrames i –en menor mesura, ja que és unatasca més especialitzada i en molts casos delegada als higienistes bucoden-tals– la dels periodontogrames.

– OOddoonnttooggrraammeess.. Els registres dentals o odontogrames ens proporcionenuna descripció precisa de l’estat dental del pacient. És la base de l’ava-luació o tractament que es farà, un instrument de diagnòstic i un docu-ment legal valuós, ja que mostra l’estat dental en iniciar i en finalitzarel tractament. La forma dels odontogrames és variada: hi ha odontogra-mes anatòmics (per a dentició permanent, temporal i mixta), geomètrics(més senzills) i també adaptables a tots els tipus de dentició.

3.20. Odontograma geomètric.

1 2 3 4 5 6 7 8

A B C D E

T S R Q P

32 31 30 29 28 27 26 25

9 10 11 12 13 14 15 16

F G H I J

O N M L K

24 23 22 21 20 19 18 17

Dre

ta

Esquerra

Sabies que...

La primera dent d’un nadó apareixentre els cinc i set mesos d’edat, enca-ra que hi pot haver una gran variacióindividual. Sovint, són les dues incisivescentrals inferiors les que apareixen pri-mer, seguides de les quatre incisivessuperiors.


55885588

Aquests registres es poden emplenar en una fitxa de paper o, com ocorre cada vegada amb més freqüència, formant part d’un programade gestió dental. En ambdós casos, els codis de color han de ser comunsper tal que el registre tingui totes les seves funcions. Per això, i supo-sant una fitxa de paper com les dels exemples, s’emplena de la formasegüent:

• Absències dentàries. És el primer que s’emplena, sobretot si fem odon-togrames de dentició mixta. Quan una dent no està a la boca, siguiquina sigui la raó, es ratlla de nneeggrree amb una línia vertical única oamb una X.

• Quan una dent està en una ppoossiicciióó ddiiffeerreenntt a la que li correspon esrepresenta amb una fletxa de color nneeggrree, que indica el lloc al quals’ha mogut aquesta dent.

• Càries. Les càries presents a la boca es dibuixen sobre la cara o les caresde la dent afectades en vermell. En els odontogrames anatòmics, s’hade ser rigorós en el dibuix, mentre que en els geomètrics es pinta totala cara afectada, encara que la càries no l’ocupi totalment.

3.21. Odontograma anatòmic.

Els registres dentals

Serveixen per conèixer l’estat bucald’una persona i poder-lo comparar alprincipi i al final del tractament, aixícom al llarg de la vida del pacient.



• Càries radiològiques. Les càries no visibles a simple vista, però sí ambradiografies, es dibuixen en verd a la zona afectada.

• Obturacions. Les obturacions o empastes es pinten de forma rigorosaamb la realitat en blau. Igual que en les càries, en els odontogramesanatòmics és necessari fer-ho el més real possible.

• Corones. Quan hi ha restauracions en forma de corones, aquestes espinten sobre la dent. A vegades, en l’odontograma anatòmic, esreflecteix el material amb què està realitzada la corona.

• Ponts. Es representen igual que les corones. Les peces intermèdies opòntics es dibuixen a la zona edèntula unides a les corones.

• Endodòncies. Es representen pintant el canal radicular en la sevatotalitat. Lògicament, només es pot fer en els odontogrames anatò-mics.

• Aparells removibles. En primer lloc, cal marcar les dents absents, ales quals substitueix l’aparell, i després es dibuixa, en negre, la formadel retenidor de l’aparell en les dents on va subjecte.

• Implants. Es dibuixen en negre, a l’interior de l’os de la peça a subs-tituir.

Tècnica

Realització d’odontogrames

Descripció: consisteix en anotar les dades clíniques que presenta el pacient en les seves peces dentals.

Ho realitza l’auxiliar d’infermeria a mesura que el dentista va realitzant l’exploració i li va indicant lespeces amb alteracions.

Les patologies que presenten les peces es representen amb diferentscolors per facilitar-ne la identificació.

Protocol:

L’auxiliar d’infermeria marcarà a l’odontograma seguint la pautaanterior.

Observacions:

– Actualment, es treballa amb programes informàtics que represen-ten els odontogrames i la forma d’indicar les patologies de lespeces dentals.

– Durant tota la tècnica, s’ha de mantenir una postura equilibrada iseguir els protocols de control d’infeccions (ulleres, guants i mas-careta).

Material:

– Odontograma (geomètric oanatòmic).

– Llapis de colors (blau,vermell, verd, negre).

– Protector del pacient(pitet).

– Mirall.

– Explorador.

– PPeerriiooddoonnttooggrraammeess.. Representen la forma de registrar en un mitjà lestroballes de l’exploració. Aquest registre s’usa com a base per al diag-nòstic, per al pla de tractament i per a la seva reavaluació, així comd’avaluació mèdico-legal. La representació és més complexa que en l’odontograma, ja que no hiha registres geomètrics senzills, sinó que només compta amb la moda-litat anatòmica.


66006600

Els periodontogrames s’han d’emplenar de manera molt fidedigna pertal que mantinguin el seu valor en comparar-los amb altres.

L’exploració que realitza el dentista ha de ser minuciosa.

L’auxiliar reflectirà els següents valors:

• Identificació de les dents. S’identifiquen pel sistema del doble dígit ode la FDI i es representen per la cara vestibular i per la cara lingual opalatina. Les dents absents es marquen ratllant-se amb un llapis decolor negre.

• Aspecte gingival. S’ha d’incloure una descripció de l’aspecte de la geni-va, pel que fa al color, la textura, la consistència i el contorn.

• Profunditat del sondatge. S’anota en la casella corresponent, amb tresmesuraments per a vestibular i tres més per a lingual.

• Sagnat al sondatge. Es dibuixa un cercle vermell al voltant de la mesu-ra de la profunditat de sondatge.

• Exsudat. L’aparició d’un líquid o exsudat en prémer la geniva s’indicaanotant una lletra E sobre la profunditat de sondatge.

• Marge gingival. La posició i el contorn de la geniva respecte del límitamelo-cimentari (LAC) es dibuixa en les cares vestibular i lingual de lesdents en forma de línia vermella contínua.

• Límit mucogingival. La posicióde la línia mucogingival es dibui-xa en relació amb el marge de lageniva en blau.

• Nivell d’inserció. La pèrdua degeniva respecte del LAC o nivelld’inserció s’anota en mil·líme-tres, de la mateixa manera que laprofunditat de sondatge.

• Lesions de furca. S’indica ambun número que n’indica la gra-vetat. S’anota al costat de lasuperfície radicular correspo-nent.

• Mobilitat. Es registra anotant-neel valor a la casella corresponent.

• Altres troballes. Diastemes, con-tactes oberts o restauracionsdefectuoses s’han d’anotar ambel número de la dent en el llocadequat.

• Placa. S’ha de posar a la fitxa si ésgeneralitzat o local.

• Carrall o càlcul. Es tracta deplaca calcificada amb un colorque varia segons el temps queporta acumulada i l’existència decolorants externs. De la mateixamanera, cal determinar si éslocalitzada o general.

Furca: és la part de l’arrel de la denten què se separen les seves arrels.

Vocabulari

3.22. L’exploració que realitza el dentista ha de ser rigorosa.



Tècnica

Realització de periodontogrames

Descripció: consisteix en anotar: bosses periodontals i la seva pro-funditat, recessió gingival, presència d’hemorràgia al sondatge,afectació de l’arrel, furca i nivell d’inserció de les peces dentalsque presenta el pacient. L’auxiliar d’infermeria ho registra a mesu-ra que el dentista va realitzant l’exploració periodontal i li va indi-cant les zones amb alteracions. Les patologies que presenten lespeces es representen amb diferents colors per facilitar-ne la iden-tificació.

Protocol:

L’auxiliar d’infermeria ho marcarà en el periodontograma seguint lapauta següent:

1. Amb els llapis de colors, es dibuixa el marge gingival de la peçadental a estudiar i la línia mucogingival.

2. S’anota en mil·límetres el nivell de pèrdua d’inserció a la casella corresponent.3. Es registren tres mesuraments en cada casella de la profunditat del sondatge per a vestibular i tres per

a lingual.4. El sagnat al sondatge s’indica dibuixant un cercle vermell al voltant de la mesura de la profunditat de

sondatge. Si existeix exsudat, s’anota una lletra E sobre aquesta mesura.5. Es dibuixa una línia vermella contínua a les cares vestibular i lingual de les dents per indicar la posició i

el contorn del marge gingival en relació amb la línia amelo-cimentària (LAC).6. Es dibuixa en blau la línia mucogingival a la cara vestibular del maxil·lar superior i a les cares vestibular

i lingual de l’arcada mandibular.7. Es marquen les dents absents ratllant-les o ombrejant-les.8. Es dibuixa un punt vermell a la casella que correspongui si la placa es registra per localització.9. Es dibuixa un punt blau a la casella que correspongui si el càlcul es registra per localització, indicant-ne

la quantitat i la distribució (subgingival, supragingival o ambdues).

Observacions:

– Existeixen diversos mètodes de registre, però l’elegit ha de ser senzill d’usar i complet.

– Els periodontogrames s’utilitzen per al diagnòstic, l’elaboració del tractament i el seu seguiment.

– Existeixen programes informàtics amb periodontogrames.

– Durant tota la tècnica, s’ha de mantenir una postura equilibrada i seguir els protocols de control d’infec-cions (ulleres, guants i mascareta).

Material:

– Periodontograma.

– Llapis de colors blau ivermell.

- Protector del pacient(pitet).

– Mirall, sonda periodontal

– Explorador.

– Xeringa d’aire-aigua.

6·· Fes un dibuix al teu quadern de pràctiques de les incisives centrals i de les laterals. Fixa’t en les dife-rències.

7·· En el crani de plàstic de l’aula-taller, fixa’t en la disposició de les canines en l’arcada i passa-la al teuquadern de pràctiques.



66226622

Idees clau

Esquelet ossi

ATM

Esquelet tou

Histologia

Nomenclatura dentària

Elements arquitectònicsde les dents

Odontograma

Periodontograma

Estructura dentària

Grups dentaris

Tipus de dentició

Nomenclatura dentària

Característiques de ladentició permanent

Registres en la consultadental

Esquelet bucal

ANATOMIA DELS MAXIL·LARS I LA BOCA

– Os maxil·lar– Os palatí– Os mandibular

– Glàndules salivals– Cavitat bucal


Activitats finals


.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Fes un resum dels ossos que conformen l’esquelet de la boca.

2·· Analitza les característiques de la mandíbula i, en particular, de l’ATM.

3·· Fes un dibuix dels elements que conformen l’esquelet tou de la boca.

4·· Repassa les diferències entre les glàndules salivals majors i les menors.

5·· Al teu quadern, dibuixa els tres grups dentaris i anota les seves diferències.

6·· Analitza les diferències entre dentició temporal i permanent.

7·· Recorda les diferències anatòmiques entre les incisives.

8·· Dibuixa la forma anatòmica de les canines.

9·· Fes un dibuix marcant la forma anatòmica de les cares oclusals de les premolars superiors i inferiors.

10·· Investiga i anota les diferències que trobis entre molars superiors i inferiors.

11·· Fes un esquema amb les fletxes d’erupció de la dentició permanent.

12·· Fes un quadre resum amb la forma d’anotar en els odontogrames les dades obtingudes en l’explora-ció dental.

13·· En un esquema, representa les diferències entre odontogrames i periodontogrames.

14·· Dibuixa les cares oclusars de les premolars. Compara la seva corona amb la seva arrel.

15·· Fixa’t i dibuixa les diferències de diàmetres de les dents superiors enfront de les inferiors. Així mateix,fixa’t en les seves cares oclusals i dibuixa-les.

16·· Fes una taula al teu quadern de pràctiques en què representis totes les dents en les quatre notacionsque coneguis.

.: APLICACIÓ :.

1·· Al teu quadern de pràctiques, representa les peces presents a la boca del teu company en la notació dela FDI i del sistema crucial.

2·· Fes un dibuix de les cares oclusals de premolars i molars. Analitza’n les diferències.

3·· En un model artificial de l’arcada superior, determina les zones vestibular, mesial, distal i palatina.

4·· En un macromodel dentari d’un molar, marca les cúspides i les fosses i fixa’t com articula amb la dentde l’arcada oposada. Representa’l al teu quadern de pràctiques.

5·· En un esquema cec, marca els elements que formen part de l’esquelet tou de la boca.

6·· En el crani de plàstic, marca els detalls anatòmics més importants dels ossos maxil·lars.

7·· Emplena un odontograma geomètric i un altre d’anatòmic de les dades obtingudes en l’exploració bucaldel teu company de pràctiques. Analitza’n les diferències.

8·· Fes un esquema en què quedin representades les formes d’articular les dents de les dues arcades. Fixa’tcom cada dent contacta amb dos dents més, llevat d’una. Anota-la al teu quadern de pràctiques.


66446644

Solució ·· L’odontograma que se’ns sol·licita és el següent:

Realització de l’odontograma d’un pacient

·· A la consulta dental arriba una dona de 34 anys per realitzar-se un estudi bucodental. El dentista querealitza l’exploració detecta les següents troballes i ens demana que les passem a l’odontograma delpacient. Aquestes dades són: absència de l’1.8. Càries mesio-ocluso-distal de l’1.7. Obturació ocluso-distalde l’1.6. Pont fix del metall-porcellana d’1.5 a 1.3. Absència de l’1.2. Càries de coll en 1.1 i en 1.2. Migraciódistal del 2.1. Absència de 2.2. Endodòncia en 2.4. amb corona. Absència del 2.6. Obturació oclusal del 2.7.i del 2.8. Absència del 3.8. Càries oclusal en 3.7 i distal (vista per radiografies) en 3.6. Lingualització imesiorotació del 3.2 i el 3.1. Pont fix de 4.4 a 4.7. Absència de 4.8.

Cas final

3.22. Odontograma de solució del cas final.


RREEVVIISSTTAA SSAANNIITTÀÀRRIIAAUnitat 3 - Anatomia dels maxil·lars i de la boca

1·· Fes un treball de recerca a Internet sobre algun cas de catàstrofes en què s’ha pogut identificar elscadàvers només per les seves restes dentals.

Activitats

El seu diagnòstic té la mateixaforça legal que pot tenir el d’unpatòleg o un antropòleg forense.

En casos en què els cadàvers hanestat sotmesos a altes temperatu-res (com va ocórrer en el WorldTrade Center, de Nova York), el tre-ball dels odontòlegs forenses esdificulta en extrem, però potsersiguin ells els que aportin elsúnics indicis sobre la identitatd’una mort: les restes òssies hanquedat totalment calcinades i lesautoritats només han pogut trobaralgunes peces dentals amb amal-games o altres tipus de treballsodontològics.

Font: www.segured.com

L’Associació d’Odontòlegs Legistes iForenses d’Argentina defineix a lafitxa dental com “la representaciógràfica i detallada de les caracterís-tiques anatòmiques i morfològi-ques dentàries, particularitats,traumatismes, patologies, absèn-cies dentals, restauracions, tracta-ments de conductes, pròtesis,implants, etc.”

Aquesta representació gràfica,també anomenada odontograma,és una eina de treball importantper a l’odontòleg forense, que hade comparar les dades consigna-des en aquest registre amb lainformació que pugui extraure deles restes dentals recol·lectadesd’un cadàver.

Quan d’un cadàver només enqueden petites restes, hi haelements que ens poden aju-

dar a determinar-ne el nom i elscognoms: alguns ossos, les emprem-tes i, és clar, les peces dentals.L’odontologia forense ha estat d’es-pecial utilitat en la identificació deles víctimes de grans tragèdies,com les de l’11 de setembre de 2001i les de l’11 de març de 2004. Peraixò, és necessari comptar amb unregistre previ de les dentadures deles possibles víctimes mortals, és adir, amb els odontogrames. Desprésde grans tragèdies com les de l’11de setembre de 2001 i l’11 de marçde 2004 no és estrany veure com lesautoritats fan una crida als fami-liars de les víctimes –o dels que sesuposa que eren al lloc del succés–per tal que indiquin quin era eldentista de la persona que es creuque ha mort.

A través de la dentadura no nomésés possible determinar l’edat apro-ximada de les persones, sinó tambéel seu sexe, si patia certs tipus demalalties, hàbits o manies i, final-ment, els seus noms i cognoms.Això s’aconsegueix gràcies a l’exis-tència de fitxes dentals. Tots elsdentistes guarden un registre deta-llat sobre l’evolució de les pecesdentals dels seus pacients, en espe-cial quan metge i pacient han man-tingut una relació prolongada.

PER LES SEVES DENTS ELS RECONEIXEREUPER LES SEVES DENTS ELS RECONEIXEREU


SUMARI

� Patologia cariosa

� Malaltia periodontal

� Bruxisme

� Traumatismes dentaris

� Alteracions del color

� Càncer oral

Patologia dels teixitsorals44u

ni

ta

t

OBJECTIUS

·· Conèixer les causes de la càries dental.

·· Identificar els diferents tipus de patologia cariosa.

·· Conèixer els factors causants de la malaltia periodontal.

·· Reconèixer les dades més rellevants del bruxisme.

·· Conèixer les pautes bàsiques del maneig dels traumatismes dentals.

·· Valorar la importància de les alteracions del color.

·· Identificar les causes que, amb més freqüència, produeixen càn-

cer oral i aplicar les normes per a la seva prevenció.


66776677Unitat 4 - Patologia dels teixits orals

1 >> Introducció

La patologia bucodental ha acompanyat l’ésser humà des dels seus orí-gens. Prova d’això és que s’han trobat vestigis arqueològics que demostrenl’aparició de càries en societats primitives. La freqüència d’aquestes pato-logies ha anat variant al llarg del temps.

Així, la malaltia bucal més freqüent ha estat durant molt temps la càries,però en l’actualitat s’està veient un augment molt important de la malal-tia periodontal relacionada directament amb l’augment de l’esperançamitjana de vida de la societat actual. En altres paraules, la càries és unamalaltia d’edats primerenques mentre que la malaltia periodontal afectamés persones de major edat.

També cal destacar, en l’actualitat, l’augment de la prevalença del càn-cer oral, en relació amb factors externs, com el tabac o el consum d’al-cohol.

1.1 > Càries dental

La càries dental ha estat descrita àmpliament en la literatura científica.Actualment, l’OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix la càriescom una malaltia d’origen infecciós que es caracteritza per la destrucciódels teixits dentaris calcificats i que està provocada per l’acció dels àcidsproduïts pels microorganismes que integren la placa dental.

En qualsevol cas, la càries dental és, actualment, una de les malalties mésprevalent de les que pateix l’home modern. Aquesta prevalença ha anataugmentant progressivament amb l’avenç de la civilització.

Estudis de cranis d’homes primitius del Neolític dels segles VII a III aCdemostren que la càries és tan antiga com l’home mateix, encara que ambuna freqüència molt inferior a la que es donaria en temps posteriors: tansols entre un 2 i un 4% d’aquests cranis presentaven càries. En els cranisanglesos de l’Edat del Ferro (VI aC), època romana (VIII aC-V dC) i EdatMitjana (V-XV dC) es van trobar càries tan sols en un 10 a un 15% de lespeces dentàries. Ja en els segles XVII i XVIII es va produir un notable incre-ment en la prevalença de la càries, coincidint amb l’inici del consum delsucre de canya i de farines refinades. Actualment, la prevalença d’aquestamalaltia en les civilitzacions occidentals s’aproxima al 100%.

El procés cariós comença com una petita lesió amb aspecte de taca blan-quinosa en la superfície de la dent, producte de la desmineralització del’esmalt, que rep precisament el nom de “taca blanca”. Amb freqüència,aquesta lesió inicial es troba oculta en les fissures de les dents o entre denti dent, fet que a vegades en fa difícil un diagnòstic precoç. L’estructura del’esmalt debilitat produeix una solució de continuïtat, donant lloc a unacavitat. Aquesta cavitat s’estén a la dentina i la dent és destruïda de formaprogressiva, fins a assolir els teixits interns (Figura 4.1). La càries es potconsiderar com una malaltia juvenil, ja que fa la seva aparició molt aviaten la vida. Sembla que hi ha un augment important de l’activitat cariogè-nica entre els 11 i els 15 anys.

Sabies que...

El terme prevalent es refereix al nom-bre de persones que pateixen unamalaltia respecte del total de la pobla-ció d’estudi. Es pot entendre com fre-qüent.

4.1. Càries dental, causada per laplaca bacteriana (zona de colormarró).

Sabies que...

Des del principi de la humanitat, s’haintentat explicar la causa de la càries ifins i tot els assiris van pensar queestava produïda per un cuc que habita-va a l’interior de la dent. Aquesta teo-ria es va anomenar vermicular (en rela-ció amb els cucs).


66886688

La freqüència es continua elevant fins als 24 anys, edat en què sembla ani-vellar-se. Respecte del sexe, no existeixen diferències significatives. Pel quefa a la distribució geogràfica, la seva prevalença regional varia moltíssim.Els països en què s’ha establert una societat de tipus occidental presentenuns índexs molt més alts que els països que conserven els seus costums iforma de vida tradicionals, per la qual cosa s’ha relacionat més amb ladieta que amb altres tipus de factors.

Finalment, cal constatar la variació individual com a factor determinant:una o dues persones per miler apareixen lliures de càries indefinidament.Es considera que aquesta circumstància pot estar relacionada amb factorsgenètics.

Etiologia de la càries dental

Des de l’inici del procés, s’ha intentat conèixer la causa de la càries. Enl’actualitat, existeix un acord general en considerar la càries dental commultifactorial. És a dir, es tracta d’un procés complex en què interactuendiversos factors coincidents en un determinat període de temps.

És clàssic el diagrama de Kayes (Figura 4.2), que representa el que ocorreen qualsevol malaltia infecciosa i que és la coincidència de tres factorsbàsics: un hoste susceptible, un agent patogen productor de la malaltia iun medi propici per tal que aquesta s’origini.

Extrapolant aquestes condicions al nostre cas concret, l’hoste estariarepresentat per la peça dentària, l’agent patogen pels microorganismespresents en la placa bacteriana i el substrat present en el medi vindriadeterminat per factors com la dieta, la saliva, etc. El conjunt d’aquests fac-tors constitueix un sistema ecològic el desequilibri del qual pot determi-nar l’aparició de la malaltia. En l’actualitat, es considera que aquest esque-ma necessita un factor més per tal que es produeixi el procés i aquest fac-tor és el temps. Aquest nou esquema es denomina esquema de Newbrun(Figura 4.3).4.2. El diagrama de Kayes.

4.3. Esquema de Newbrun.

Bactèries

Aliments

No es produeix càries

Bactèries

Càries Teixitdental

favorable

Hoste Càries Temps

Sustrat



1.2 > Placa bacteriana

La presència de bactèries és el requisit imprescindible per al desenvolupa-ment de la càries dental. S’ha demostrat experimentalment que en dentssense gèrmens no existeix càries. Aquests microorganismes s’organitzenformant la placa bacteriana (PB).

Una dent acabada de raspallar i, per tant, absolutament neta adquirirà, alcap de pocs segons d’estar exposada a la saliva, una fina capa orgànica for-mada bàsicament per proteïnes salivals i coneguda com a pel·lícula adqui-rida. Sobre seu es produirà la colonització de les bactèries i l’organitzaciói l’estructuració de la PB.

De totes les bactèries que formen la PB, la principal responsable de l’inicii el desenvolupament de la càries humana és l’Estreptococ mutans, evi-dència que està recolzada per nombrosos estudis clínics (Figura 4.4). Apart d’aquesta bactèria, hi ha altres estreptococs que formen part de la PB,com l’E. sanguis, E. mitis, E. salivarius i E. milleri. A més, existeixen dosmicroorganismes importants més: el Lactobacil, germen capaç de produiruna gran quantitat d’àcid i d’adaptar-se perfectament a viure en mitjààcid, i l’Actinomices viscosus.

En la placa bacteriana es produeix una gran quantitat de reaccions meta-bòliques per mitjà de les bactèries que la conformen. Aquestes bactèriesnecessiten els hidrats de carboni (sucres) com a font d’energia per a lesseves activitats cel·lulars. Els hidrats són sotmesos a processos metabòlicsen què es produeix àcid làctic com a metabòlit residual, essent aquest elresponsable del descens del pH i la conversió del medi en àcid.

Un pH baix mantingut durant un cert temps provoca un augment de solu-bilitat de les estructures superficials de la dent i, literalment, la dissolucióde l’esmalt dental, que està format per una estructura cristal·lina.

Per tant, l’aparició de la càries està lligada a la dissolució que produeix elmedi àcid sobre l’esmalt. La solubilitat de l’esmalt estarà, doncs, associa-da a la capacitat dels microorganismes de la placa bacteriana per produiràcid. La resistència de l’esmalt a l’atac àcid és un factor important en lagènesi de la càries i aquesta ve determinada per factors genètics.

En contra de la creença popular, els factors externs ambientals, com ara lamalnutrició de la mare durant l’embaràs o la del nen després del seu nai-xement, no semblen tenir cap efecte sobre l’estructura i la resistència del’esmalt.

1.3 > Dieta i càries dental

La relació entre ingesta de sucres i càries dental està àmpliament demos-trada, tant per evidències històriques i observacionals, com per estudis clí-nics d’experimentació i de laboratori in vitro.

Fins al segle XVIII, la prevalença de càries a Europa era relativament baixa.El 1850, es popularitza a Anglaterra el consum de sucres refinats (desti-nats fins al moment a les classes més poderoses), incrementant-se deforma dràstica la presència de càries en la població general.

En aquesta pàgina web:www.aepap.org/familia/caries.htmpodem trobar informació importantsobre la càries dental.

Web

4.4. Estreptococ mutans. És laprincipal bactèria present en la placabacteriana.


77007700

Els esquimals, l’alimentació dels quals es basava exclusivament en la caçai la pesca, van canviar el tipus de dieta en posar-se en contacte amb elscolonitzadors occidentals, per una alimentació rica en hidrats de carbonii sucres, produint-se un notable augment de la càries en la seva població.

Hi ha estudis que constaten la reducció de la prevalença de la càries entreun 50 i un 80% durant la Segona Guerra Mundial, període en què es varacionar l’administració de nombrosos aliments. Els nens diabètics correc-tament controlats presenten una història de càries bastant menor que elsnens sans. Els nens pertanyents a la religió dels adventistes del setè dia,religió que desaprova el consum de caramels i dolços entre àpats, tenenmenor prevalença de càries. El mateix ocorre amb els fills del odontòlegs.

Aquestes són només algunes de les evidències històriques i observacionals,però existeixen nombrosos assaigs i estudis clínics que demostren i avalenque la dieta i el consum d’hidrats de carboni desenvolupen un paper fona-mental en la gènesi de la càries dental. Tot i això, una ingesta moderadade sucre és compatible amb la salut dental, sempre i quan el nombre d’in-gestes diàries es mantingui dins de certs límits (Figura 4.5).

Però, quin és el mecanisme d’acció dels sucres en la producció de la càriesdental? El pH de la PB, que en dejú sol ser neutre –és a dir, pròxim a 7–,disminueix ràpidament després dels àpats per la conversió dels principisimmediats en sucres i després, per l’efecte amortidor de la saliva, el pH esrecupera lentament al cap de 30 a 60 minuts, tornant al valor de repòs.Aquesta disminució del pH es produeix quan els sucres entren en contac-te amb la PB, on són convertits ràpidament en àcids. El manteniment d’unpH baix dissol els cristalls d’apatita que formen l’esmalt i que constituei-xen el 95% de l’esmalt i físicament es produeix una dissolució dels teixitssuperficials de la dent.

Si el consum de sucres es limita als tres principals àpats diaris, l’efecteamortidor de la saliva és capaç de neutralitzar l’efecte desmineralitzadorde l’àcid i remineralitzar l’esmalt dentari. En canvi, quan es mengen ali-ments ensucrats entre àpats, la producció d’àcid en la placa és més prolon-gada i es manté un pH baix durant més temps, per la qual cosa la possibi-litat de remineralització natural de l’esmalt danys és gairebé impossible.

Per tant, l’efecte dels sucres sobre la salut bucodental és important. Commés sovint entrin sucres a la boca i com més temps s’hi mantinguin, mésprobable serà que els àcids produïts per la placa bacteriana ataquin l’es-malt de la dent. Si els aliments amb un alt contingut de sucres es limitena les hores dels àpats i no es prenen aliments ensucrats entre hores, lesdents tindran menys càries.

Hi ha molts menjars que no contenen sucres i són els que s’han de pren-dre entre hores per tal d’aconseguir un menor perjudici per a les dents. Ala llista següent apareixen alguns aliments el contingut en sucres delsquals no provoca dany dentari:

– Nous.– Patates fregides.

Efecte amortidor: és la propietatd’algunes substàncies de compensar elpH del medi on es troben i així evitar-ne els seus efectes.

Vocabulari

Efecte desmineralitzador: és l’e-fecte en què es produeix la pèrdua del’estructura cristal·lina normal de ladent. L’efecte remineralitzador és jus-tament el contrari.

Vocabulari

4.5. Existeix una relació directaentre la ingesta de sucres i la càriesdental.



– Aperitius de patata, blat de moro o formatge (algunes marques podenportar una mica de sucre).

– Galetes salades.– Pa.– Formatge.– Cereals sense sucre.– Fruita.– Verdures i hortalisses.– Iogurt sense sucre.– Sucs naturals sense sucre.

1.4 > Diagnòstic de la càries dental

El diagnòstic de la càries és realitzat pel dentista a través de la inspecció il’exploració de la cavitat bucal. Per això, necessita l’ajuda d’un exploradordental i del mirall intrabucal (Figura 4.6). Un teixit cariat és un teixit touper la qual cosa, en recórrer-lo amb la sonda, aquesta quedarà atrapada pelteixit malalt.

És important la valoració de les restauracions presents, ja que en moltscasos hi ha càries per sota seu, així com les dels espais interproximals(espais entre dents contigües). En ambdós casos, el diagnòstic es realitzaamb mètodes radiogràfics i amb l’ús de la seda dental. Existeixen altresmètodes auxiliars de diagnòstic, com són:

– TTeessttss ccoolloorriimmèèttrriiccss.. Són substàncies que tenyeixen de color la dentinadesmineralitzada i, per tant, destaquen zones en què hi ha acumuladauna gran quantitat de gèrmens i que resulten més propenses a desenvo-lupar càries.

– TTrraannssiill··lluummiinnaacciióó.. Consisteix en aplicar una potent font de llum a lapeça i observar si aquesta passa lliurament o deixa zones d’ombra. Si endeixa, cal pensar que l’estructura cristal·lina de l’esmalt està alterada ique, per tant, hi ha càries.

– TTeessttss eelleeccttrròònniiccss.. Són aparells electrònics que detecten zones de desmi-neralització de l’esmalt.

1.5 > Classificació de la càries dental

Existeixen múltiples formes de classificar la càries dental, ja sigui en funcióde la seva localització, de la seva evolució o del tipus de tractament a realitzar.

– Segons la seva localització:

• Càries de solcs, fosses o fissures. Són les que apareixen només enaquestes zones. El seu diagnòstic és simple i es realitza per inspecció.

• Càries de cares lliures. Apareixen en el vestibular i palatí o lingual dela peça. Es donen en persones amb una alta tendència a patir càries iel diagnòstic més senzill és per inspecció.

• Càries de superfícies proximals. Són les més difícils de detectar i esdonen per sota del punt de contacte de les peces dentàries. El diagnòs-tic més senzill és per mètodes radiogràfics.

• Càries de coll. Apareixen en el límit amelocimentari de les dents i, pertant, en les proximitats del marge gingival.

4.6. Dentista realitzant una explo-ració oral a una pacient.


77227722

– Segons la seva evolució:

• Càries d’evolució ràpida. Són típiques dels nens i tenen una gran capa-citat lesiva.

• Càries d’evolució lenta. Solen ser de color fosc, ja que es tenyeixen através del medi bucal.

• Càries detingudes. Són de color negrós i consistència dura.

– Segons la seva profunditat:

• Càries d’esmalt o adamantines. Són les que afecten només l’esmalt.• Càries d’esmalt i dentina. Afecten esmalt i dentina.• Càries dentinàries. Afecten el complex dentino-pulpar (Figura 4.7).

4.7. Formes clíniques de la càries.

Càries d’esmalt

Càries d’esmalti dentina

Càries dentinària

– Segons el tractament a realitzar, Black va establirla següent classificació de càries (Figura 4.8):

• Classe I. Són les que apareixen a les cares oclu-sals de premolars i molars i, a més, en el cíngolde dents anteriors, així com els defectes estruc-turals de qualsevol dent.

• Classe II. Són les que es troben a les cares proxi-mals de molars i premolars.

• Classe III. Es troben en les cares proximals dedents anteriors, arribant fins a l’angle inci-sal.

• Classe IV. Es troben en totes les dents anteriors,en les seves cares proximals, abraçant fins i totl’extrem incisal.

• Classe V. Es troben en el terç gingival de dentsanteriors i posteriors i en cares bucals o lin-guals.4.8. Classificació Black.

Classe I

Classe III Classe IV Classe V

Classe II



1.6 > Mètodes de prevenció de la càries dental

Els mètodes de prevenció de la càries estan encaminats a combatre cadaun dels seus factors productors. Així, doncs, la prevenció de la càries esfonamentarà en augmentar la resistència de la peça dentària (ús de fluo-rurs), limitar la presència de microorganismes sobre la superfície de l’es-malt (control de placa bacteriana) i modificar el substrat reduint el con-sum de sucres.

Utilització de fluorurs en la prevenció de la càries

L’evidència científica que el fluor és eficaç en la prevenció de la càries den-tal s’ha demostrat al llarg de més de quaranta anys, podent-se dir que elfluor produeix un increment de resistència de l’esmalt dental enfront del’atac àcid.

Les seves vies d’administració són sistèmiques o tòpiques. La seva adminis-tració sistèmica pot ser de dos tipus: mitjançant la correcta fluorització del’aigua de beguda en la comunitat en qüestió o mitjançant l’administra-ció individual de suplements dietètics en fluor, amb la qual cosa s’aconse-gueix una reducció de càries que es pot aproximar al 40 o 50%.

Pel que fa a la seva aplicació tòpica, existeixen múltiples variants:

– Fluor tòpic d’aplicació professional, en forma de gels i vernissos (produc-tes amb una alta concentració de fluor), amb una periodicitat general-ment semestral;

– Fluor tòpic d’autoaplicació, en forma de col·lutoris, gels d’ús casolà identifricis fluorats (productes de baixa concentració de fluor).

L’ús de dentifricis fluorats és el principal responsable de la reducció de lescàries que s’han produït en els països occidentals en els últims anys(Figura 4.9).

S’obté un màxim benefici en la utilització del fluor coordinant simultà-niament totes i cada una de les seves diferents formes d’aplicació.

4.9. L’ús de dentifricis fluorats redueix la incidència de càries.

Sabies que...

El fluor també té un efecte desensibi-litzant i s’utilitza en persones ambmolèsties dentals en la ingesta d’ali-ments calents o freds.

Fluorosi

Quan s’ingereix molt fluor, es pot pro-duir una malaltia anomenada fluorosi.


77447744

Per això, existeixen actualment en totes les comunitats autònomes progra-mes de salut bucodental dirigits per professionals, que gestionen i regulenl’ús racional del fluor com a agent preventiu.

Control de la placa bacteriana

Està científicament demostrat que l’eliminació mecànica i escrupolosa dela placa bacteriana, combinant procediments d’higiene oral personal (ras-pallat dental i ús de seda dental) amb revisions dentals freqüents, és capaçd’evitar gairebé totalment la càries dental (Figura 4.10).

En nens i persones poc motivades, existeixen substàncies que tenyeixen laplaca bacteriana, denominades substàncies reveladores, que constitueixenun mètode útil per supervisar i afavorir el control d’eliminació de placa.

Un mètode alternatiu és l’eliminació química de la placa bacteriana ambl’aplicació de clorhexidina en forma de gel o col·lutoris. Aquest antisèpticés capaç d’eliminar els E. mutans de la cavitat oral, però els seus efectescol·laterals, com la tinció de les dents o l’alteració del sentit del gust fanque no sigui adequat per usar-lo de forma prolongada.

Control de la dieta

El consell dietètic està adreçat a limitar la quantitat i, especialment, la fre-qüència del consum de sucre, de forma que es pugui inculcar un adequatpatró alimentari.

Tot i això, els hàbits alimentaris d’una persona són difícils de modificar.El consum de dolços està profundament relacionat amb la cultura actual,en forma de recompensa, regal, celebracions diverses, etc. A més, sorgeixel problema dels anomenats “sucres amagats”, és a dir, la presència desucre en productes que semblen no contenir-ne a ulls del pacient, com ararefrescos, iogurts de fruites, quetxup, cereals per l’esmorzar, sucs, etc.

En el procés del canvi d’hàbits dietètics de l’individu s’haurà de ser sem-pre realista, permetent la ingesta moderada de certs aliments dolços, evi-tant prohibicions absolutes i valorant alternatives acceptables, de formaque l’establiment dels nous hàbits dietètics es faci de forma gradual i agra-dable.

1·· Comprova a l’aula-taller com la presència d’un àcid com la llimona o un altre de més potent provocalesions en l’estructura cristal·lina d’una dent.

2·· Investiga a l’aula-taller els costums alimentaris dels teus companys i identifica els aliments potencial-ment cariogènics.

3·· Confecciona uns dibuixos en què es representin les càries segons la classificació de Black. Anota’ls alteu quadern de pràctiques.

4·· Realitza un revelat de placa al teu company de pràctiques a l’aula-taller. Anota la distribució de la placatenyida al teu quadern de pràctiques.


4.10. Eliminació de placa bacterianautilitzant seda dental.



2 >> Malaltia periodontal

Les malalties periodontals són un conjunt de malalties que afecten els tei-xits que envolten i subjecten les dents en els maxil·lars i que són conegutscom a ppeerriiooddoonntt. Són malalties de naturalesa inflamatòria i de causainfecciosa (provocades per bactèries) que, depenent del seu grau d’afecta-ció, reben una denominació diferent:

– Es coneix com a ggiinnggiivviittiiss quan el procés inflamatori només afecta elperiodont superficial (geniva) i és produït per l’acumulació de placa bac-teriana entre les dents i la geniva. Aquesta es troba enrogida i inflama-da i sagna amb facilitat, però no estan afectats els teixits que subjectenla dent. Amb la higiene adequada, constitueix un procés reversible però,si no es tracta, en la majoria dels casos evoluciona a periodontitis. La gin-givitis és una de les malalties més freqüents de l’ésser humà en totes lesedats (75% en joves, de 20 a 25 anys) (Figura 4.11).

– Quan el procés inflamatori afecta els teixits periodontals profunds, esprodueix una destrucció de l’os i el lligament que suporten i subjectenles dents. Aquest grau d’afectació el denominem ppeerriiooddoonnttiittiiss, conegu-da més col·loquialment com “piorrea”. Es formen bosses a les genives,que s’omplen d’infecció. Es caracteritza per genives sagnants o enrogi-des, retracció de les genives, dolor, mobilitat de les dents, halitosi (malalè) i, en estadis finals, pus i abscessos a les genives, amb dolor intens. Amesura que la malaltia avança, les dents es tornen mòbils i donen la sen-sació d’estar soltes. Si la periodontitis no es tracta, evoluciona fins a des-truir tot el suport de la dent, fet que suposa la pèrdua final de la dent(Figures 4.12 i 4.13).

La periodontitis és molt rara en joves i adolescents (aproximadament 1 casde cada 10 000). Tot i això, la seva freqüència augmenta amb l’edat (al vol-tant del 10% entre 30 i 40 anys i del 25 al 30% entre 50 i 60 anys). Per tant,és una malaltia relativament freqüent en adults i la seva incidència aug-menta clarament amb l’edat.

4.13. Evolució de la destrucció òssia i l’aparició de la bossa periodontal.

4.11. Gingivitis.

4.12. Periodontitis.

Incipient Moderada Avançada


77667766

2.1 > Etiologia de la malaltia periodontal

La principal causa de la malaltia periodontal és la placa bacteriana, unacapa enganxosa i incolora que constantment es forma i s’adhereix al vol-tant de les dents (Figura 4.14). La neteja diària és essencial per eliminar laplaca i mantenir una boca saludable. Si no es treu la placa, s’endureix ies converteix en un dipòsit rugós anomenat càlcul, carrall o tàrtar. Lessubstàncies tòxiques produïdes per les bactèries de la placa irriten lesgenives i destrueixen els teixits de suport al voltant de les dents, amb laqual cosa la geniva perd la seva unió amb la dent i es formen bosses ques’omplen amb més placa bacteriana. A mesura que la malaltia progressa,les bosses es tornen més profundes, la placa es desplaça cap a les arrelsde les dents i l’os que sosté la dent pot patir danys permanents. A no serque es tractin oportunament, les dents afectades es poden arribar, fins itot, a perdre.

L’estil de vida, la dieta i els hàbits com fumar afecten la salut oral. Unadieta de baix contingut nutritiu pot disminuir les defenses del cos percombatre el procés infecciós periodontal. L’estrès també pot afectar lacapacitat per defensar-se de la malaltia. Els fumadors habituals presentenmés irritació de genives que els no fumadors. L’estat de salut físic és unaltre factor important a tenir en compte, ja que les malalties que alterenel sistema immunològic del cos poden empitjorar la condició de les geni-ves. Els canvis hormonals durant l’embaràs augmenten el reg sanguini decerts teixits del cos, incloent les genives.

2.2 > Símptomes

Existeixen molts signes de malaltia periodontal encara que, fins a les fasesfinals del procés, la major part passen desapercebuts. Els més freqüentssón:

– Sagnat de les genives. Pot ser espontani o després delraspallat.

– Canvis de color i de forma de les genives. Poden estarenrogides i perdre la seva morfologia habitual.

– Mala olor bucal o halitosi.– En casos avançats, hi pot haver pus entre les dents i

les genives.– Les dents s’estan separant o tenen mobilitat.– Les dents apareixen “descarnades” (arrels exposa-

des).– Les dents mostren sensibilitat al fred.– Apareixen canvis en la forma de mossegar.– Apareixen canvis en l’adaptació de les dentadures

parcials.

Tot i això, és possible tenir la malaltia periodontalsense notar cap d’aquests signes. La majoria delspacients no sent cap dolor derivat de la malaltia i, peraixò, sol passar inadvertida. Per aquesta raó, és impor-tant el diagnòstic precoç.4.14. Placa bacteriana sobre una dent (zona groga).



2.3 > Tractament

El tractament de la malaltia periodontal consisteix en eliminar les bactè-ries que causen i creen les condicions per tal que la seva reaparició siguidifícil. Per aquest motiu, es realitzen raspats de les bosses periodontals.L’actuació del periodoncista se centra en quatre aspectes:

– Facilitar instruccions específiques de raspallat per mantenir una correc-ta higiene oral, especialment de les genives. El personal auxiliar ha decol·laborar intensament en aquest punt.

– Realitzar raspatge subgingival (de les bosses periodontals).– Prescriure tractament antibiòtic (ocasionalment).– Quan la malaltia està més avançada, s’ha d’avaluar la necessitat de rea-

litzar cirurgia periodontal.

En les etapes inicials de la malaltia, el tractament usualment consisteix enraspatge, curetatge i allisat radicular. Això implica netejar perfectamentla placa i els càlculs de les bosses del voltant de les dents, polint i allisantles arrels.

Normalment, el tractament permet que la geniva s’adhereixi de nou a ladent o es contragui el suficient per eliminar la bossa. Els casos més avan-çat poden requerir tractaments quirúrgics.

L’objectiu principal d’aquests pro-cediments és el d’eliminar càlculsde bosses profundes al voltant deles dents, així com disminuir lespròpies bosses, allisar i polir lessuperfícies radiculars i donar unaforma adequada a la geniva perfacilitar-ne la neteja. Els tracta-ments addicionals poden incloureajustos de mossegada, ortodòncia ocol·locació de pròtesis.

Amb el tractament oportú, mesu-res d’higiene oral correctes i visitesregulars a l’odontòleg, la granmajoria dels pacients periodontalspoden mantenir les seves dents pera tota la vida. Cal recordar que lamalaltia periodontal és, juntamentamb la càries, la malaltia responsa-ble de la major part de pèrdues dedents en els adults.

5·· Treballa amb un model dentari amb malaltia periodontal i apunta, en un odontograma, les lesions quepresenta.


El raspatge subgingival: es realitzaamb materials específics anomenatscuretes, que tenen un extrem afilatcapaç d’eliminar el carrall subgingival(Figura 4.15).

Vocabulari

4.15. Cureta Gracey utilitzada en el tractament de raspatge subgingival.


77887788

3 >> Bruxisme

Probablement, la primera referència que trobem del bruxisme figura a laBíblia: “vindrà el plor, i el cruiximent [...] i l’escarritx de dents”. No hi haunanimitat pel que fa a la seva causa exacta, però en moltes persones l’a-gent desencadenant és l’estrès.

3.1 > Etiologia

Per la seva complexitat, la naturalesa i la causa del bruxisme han estat dis-cutides i analitzades per nombrosos autors. En el que estan d’acord lamajoria és que el motiu principal d’aquesta afecció és la sobrecàrrega psí-quica, l’ansietat i la tensió emocional, tant en nens com en adults.

EEll bbrruuxxiissmmee ééss uunn ttrraassttoorrnn qquuee ccoonnssiisstteeiixx eenn ccaarrrriissqquueejjaarr oo pprréémmeerrlleess ddeennttss,, pprriinncciippaallmmeenntt lleess ppoosstteerriioorrss ((mmoollaarrss)) ddee ffoorrmmaa iinnccoonnss--cciieenntt.. LLaa ffoorrççaa qquuee eess pprroodduueeiixx eenn pprréémmeerr lleess ddeennttss ooccaassiioonnaa pprreess--ssiióó ii iinnffllaammaacciióó ddeellss mmúússccuullss,, ddeellss tteeiixxiittss ii dd’’aallttrreess eessttrruuccttuurreess qquueeeennvvoolltteenn llaa mmaannddííbbuullaa,, aalltteerraanntt,, eenn mmoolltteess ooccaassiioonnss,, llaa ffuunncciióó ddeell’’aarrttiiccuullaacciióó tteemmppoorroo--mmaannddiibbuullaarr..

A més, pot produir dolor muscular facial, cefalea en la regió temporal,dolor d’oïda i lesions en les dents i en la pròpia articulació mandibular.Moltes de les persones que premen les dents també les carrisquegen.Aquesta acció pot fer que les dents es desgastin i, a més, produeix un somolt molest, sobretot durant la nit. De la mateixa manera que succeeixquan es premen les dents, carrisquejar-les també pot ocasionar dolor man-dibular i altres problemes.

El fet que en el bruxisme existeixi dolor i altres problemes es deu a unabarreja de factors en què concorren: el nivell d’estrès que s’experimenti,la força i la durada de l’hàbit de prémer i carrisquejar les dents, el fet queles dents estiguin o no descurades, la postura, la capacitat de relaxació, ladieta, els hàbits en dormir i altres factors, encara que en cada persona ésdiferent.

4.16. El motiu fonamental del bruxisme és l’estrès.

Bruxisme: hàbit inconscient d’embo-timent o escarritx dentari.

ATM: articulació temporo-mandibular.

Vocabulari

Sabies que...

El fet de prémer les dents pot provocarlesions en les pròpies dents, en l’ATM oen el teixit de suport dentari, és a dir,el periodont.



En general, poden aparèixer:

– Dolor o inflamació de la mandíbula.– Cefalea localitzada a la zona temporal.– Dolor d’oïda, en part perquè les estructures de l’articulació temporo-

mandibular estan molt a prop del canal auditiu i en part degut a undolor muscular referit, és a dir, un dolor que es percep en un lloc dife-rent al qual s’origina realment.

– Fatiga o rigidesa de músculs masticatoris, que s’aprecia als matins o lanit.

– Lesió de l’ATM, amb o sense sorolls articulars audibles.– Dents hipersensibles.– Ansietat, estrès i tensió.– Insomni, depressió, trastorns alimentaris.

3.2 > Classificació

Existeixen múltiples classificacions.

Per exemple, en funció del lloc on es produeix la premuda o carrisqueigdentari, es distingeix entre:

– BBrruuxxiissmmee ccèènnttrriicc.. Es refereix a quan es premen en un punt determinatambdues arcades dentàries.

– BBrruuxxiissmmee eexxccèènnttrriicc.. Es produeix la destrucció de l’extrem incisal, quesol ser un dels primers signes de la malaltia, en desenvolupar movi-ments parafuncionals més amplis que interessen en el seu recorregut elsdeterminants de la guia anterior.

En funció de l’estat de vigília o son en el moment de la seva aparició:

– BBrruuxxiissmmee ddiiüürrnn (bruxisme d’esforç). Quan el comportament bruxistas’observa en vigília. El diürn, que generalment adopta la forma de pres-sió, inclou els músculs masseter i temporal.

– BBrruuxxiissmmee nnooccttuurrnn (de no esforç). Quan es produeix durant el son es con-sidera com un tipus de patologia del son.

Encara que la població normal té petits episodis de bruxisme nocturn, elsdels bruxistes es detecten aproximadament cada 20 minuts al llarg de totel son i tenen una durada superior a 6 segons.

El bruxisme nocturn adopta la forma de carrisqueig.

Alguns autors defensen que els dos tipus de bruxisme són trastorns inde-pendents, tant per la seva etiologia com per les seves característiques deconducta.

El nocturn es diferencia del diürn en el fet que les persones tendeixen acarrisquejar les dents en comptes de prémer-les i l’acció com a tal és mésaviat rítmica i genera sons.

Alguns signes, encara que apareguin amb més freqüència en un dels tipusdeterminats, també es poden manifestar en l’altre, tal com ocorre en pré-mer les dents, més habitual, encara que no exclusiu, del bruxisme diürn.

Moviments cèntrics: es denominaaixí els moviments que es realitzen quanla mandíbula està en una posició fisiolò-gica anomenada posició cèntrica.

Vocabulari

Una altra causa de bruxisme

És la presència de paràsits (els típicscucs o oxiürs vermiculars) en el tubdigestiu dels nens.


88008800

3.3 > Tractament

Els objectius del tractament són reduir el dolor, prevenir el dany dentalpermanent i disminuir el comportament de carrisquejar les dents almàxim possible.

Fisioterapèutic

Les activitats van encaminades a assolir el repòs de l’aparell estomatog-nàtic:

– Reduir tota activitat durant la segona meitat de latarda.

– Descansar entre 60 i 90 minuts abans de dormir.– Mantenir un bon estat físic, encara que no s’acon-

sellen exercicis físics extrems després de les 18hores.

– Evitar alcohol, cafè o te, tres hores abans de dor-mir, així com àpats abundants.

– Establir un ambient de son favorable, agradable itranquil, llit agradable, silenci, 18 ºC, amb airefresc.

– Relaxar els músculs facials i mandibulars duranttot el dia, per tal que, d’aquesta manera, la relaxa-ció facial es converteixi en un hàbit.

– Fer massatges als músculs del coll, de les espatllesi de la cara, i buscar curosament nòduls petits idolorosos, denominats punts desencadenants, quepoden referir el dolor al llarg del cap i de la cara.

– Aprendre exercicis d’estirament de fisioteràpia perajudar a recuperar l’equilibri normal de l’acciómuscular i a moure el cap als dos costats.

– Aplicar gel o calor humida en els músculs de lamandíbula inflamats (Figura 4.17).

– Evitar menjar aliments durs com nous, dolços ofilets. És preferible l’ús de dietes toves.

– Beure molta aigua cada dia.– Intentar reduir l’estrès diari i aprendre tècniques

de relaxació.– Dormir bé.

Ortopèdic

Per evitar el dolor a les dents, des dels anys 30, s’han fet servir aparells oprotectors per a la boca (fèrules de descàrrega).

La fèrula pot ajudar a protegir les dents de la pressió que s’exerceix quancarrisquegen.

Existeixen diferents tipus de ffèèrruulleess, algunes de les quals encaixen a lapart superior de les dents i altres a la part inferior.

Aquests aparells poden estar dissenyats per mantenir la mandíbula en unaposició més relaxada o per a alguna altra funció.

4.17. Aplicació de gel en els músculs de la mandíbula inflamats.



Farmacològic

Es basa en l’ús de relaxants musculars i s’ha d’indicar en les fases doloro-ses del procés.

Existeixen altres mètodes per ajudar les persones a abandonar l’hàbit decarrisquejar les dents, sobretot tractaments psicològics. Aquests mètodessón més efectius quan les dents es fan carrisquejar durant el dia. En algu-nes persones, la relaxació i llaa mmooddiiffiiccaacciióó ddeellss ccoommppoorrttaammeennttss ddiiaarriiss ssóónnssuuffiicciieennttss ppeerr rreedduuiirr eell bbrruuxxiissmmee nnooccttuurrnn..

Els nens petits requereixen un tractament diferent al dels adults. El danya les seves dents pot ser transitori i, en molts casos, es resol espontània-ment, afectant les dents temporals i no les permanents.

Com que aquest hàbit desapareix espontàniament amb el creixement iamb l’erupció de les dents permanents, no està indicat cap tractament. Encasos en què ocasioni molèsties o es detecti un desgast de les dents, s’hau-rà d’instaurar el tractament adequat.

Als nens, en general, es recomana evitar-los l’exercici massa esgotador, elsjocs bruscos i els programes de televisió violents. És aconsellable, a més,un bany al vespre per ajudar-los a relaxar, així com canviar-los de posiciómentre dormen si es detecta que estan carrisquejant les dents. Amb fre-qüència, aquestes mesures tendeixen a controlar el problema.

4.18. Fèrula de Michigan.

6·· Investiga, en el teu entorn, l’existència de lesions de bruxisme. Un cop conegudes, anota-les al teu qua-dern de pràctiques i compara-les a l’aula-taller amb les obtingudes per altres companys.


4.19. Vista frontal d’una fèrula.

Fèrules

Existeixen diferents tipus de fèrules, lamissió de les quals és protegir les dents.Les més usades són les de tipusMichigan i les de Roth (Figures 4.18 i4.19).


88228822

4 >> Traumatismes dentaris

El traumatisme accidental de les dents és, potser, un dels accidents mésdramàtics que ocorre a una persona i la seva freqüència és cada dia major.Aquest fet és encara més evident en odontopediatria, ja que la incidènciade les lesions dentàries arriba precisament al seu punt culminant en lainfància i l’adolescència. Els traumatismes dentals són agressions produï-des a les dents per un fet violent que té conseqüències directes sobreaquestes. En casos lleus, un traumatisme no té per què tenir conseqüèn-cies negatives, però en casos de grans traumes, les conseqüències podenser fatals per a la viabilitat dentària.

4.1 > Epidemiologia

Aproximadament entre el 4 i el 30% de tots els nens han patit algun tipusde traumatismes en les dents anteriors. Els nens són més propensos a patirlesions en la dentició permanent que les nenes, especialment entre els 7 iels 11 anys, factor que està estretament relacionat amb la participació mésbrusca en esports i jocs. En la dentició temporal no ocorre el mateix, sinóque la prevalença entre sexes és similar. Hi ha tres etapes en la infància enquè els traumatismes ocorren amb major freqüència:

1. EEnnttoorrnn aall pprriimmeerr aannyy ddee vviiddaa.. És l’època en què el nen passa de gatejara la bipedestació. Les caigudes són freqüents i no hi ha reflex de protec-ció que el porti a ficar les mans a terra, per la qual cosa els cops sobreincisives temporals són freqüents.

2. EEnnttoorrnn aallss 66 aa 99 aannyyss.. El tipus d’escolarització canvia, els jocs i elsesports són més actius i la supervisió no és tan pròxima com en l’etapapreescolar.

3. EEnn llaa pprreeaaddoolleessccèènncciiaa.. A aquesta edat, les activitats físiques s’assem-blen a les de l’adult i poden ser més violentes, per la qual cosa el risc ésmajor.

4.2 > Classificació

Els traumatismes dentals poden variar des d’una afectació lleu de l’esmaltfins a l’avulsió d’una dent fora del seu os de sosteniment.

Aquesta classificació comprèn les lesions dels teixits durs dentals i de lapolpa de la dent (nervi i vasos sanguinis), així com dels teixits que envol-ten la dent, la mucosa i l’os de sosteniment.

Segons això, les lesions traumàtiques es classifiquen en:

– Lesions dels teixits durs i la polpa:

• Fractura incompleta o infracció. És una fissura de l’esmalt.• Fractura no complicada de la corona. Fractura que afecta exclusiva-

ment l’esmalt o fins i tot la dentina, però sense exposar la polpa.• Fractura complicada de corona. Afecta l’esmalt i la dentina amb expo-

sició pulpar.• Fractura no complicada de corona-arrel. Afecta l’esmalt, la dentina i el

ciment, però sense exposar la polpa.

Odontopediatria: és la part de l’o-dontologia que s’encarrega d’estudiarels nens.

Vocabulari

Avulsió: és la sortida completa de ladent fora del seu alvèol.

Vocabulari



• Fractura complicada de corona i arrel. Afecta l’esmalt, la dentina i elciment, i produeix exposició pulpar.

• Fractura d’arrel. Afecta el ciment, la dentina i la polpa (Figura 4.20).

– Lesions en els teixits periodontals:

• Concussió. Lesió de les estructures que envolten la dent sense mobili-tat ni desplaçament corresponent.

• Subluxació. Lesió de les estructures de subjecció que provoca que ladent estigui fluixa.

• Luxació intrusiva. Desplaçament de la dent en l’os alveolar.• Luxació extrusiva. Desplaçament parcial de la dent en l’alvèol.• Luxació lateral. Desplaçament de la dent en direcció lateral dins del

seu alvèol. Se sol acompanyar de fractura alveolar.• Avulsió. Sortida de la dent fora del seu alvèol.

4.3 > Tractament

Les lesions traumàtiques haurien de ser ateses com abans millor. Aixòimplica que el pacient vagi a la clínica dental com una urgència, que el pro-fessional actuï amb rapidesa i de forma adequada, i que decideixi quinapart del tractament ha de ser realitzat de forma urgent per planificar el seuseguiment. Existeixen diferents tècniques i tipus de restauració, que el den-tista aplicarà segons el grau d’afectació de la polpa i altres factors.

És destacable el cas d’avulsió dentària, és a dir, la sortida completa de ladent del seu alvèol. En aquest cas, el dentista ha de col·locar de nou la denten la seva posició com abans millor. El pronòstic és millor com menorsigui el temps en què la dent es manté fora de la boca. S’han de seguir cer-tes normes per millorar el pronòstic:

– No haurien de transcórrer més de 15 a 30 min abans de realitzar el reim-plantament de la dent en el seu alvèol.

– Un bon mitjà de conservació de la dent abans d’arribar al dentista és lallet o el sèrum fisiològic. Si no es disposa ni de llet ni de sèrum, es con-servarà en saliva.

– No s’ha de tocar l’arrel.

4.4 > Prevenció

S’observa amb freqüència que els nens que han patit un traumatisme tendei-xen a patir-ne altres, fet que agreuja la conseqüència del primer. En aquestsnens, pot indicar-se un protector per a l’arcada superior i inferior, que seràutilitzat durant les activitats de major risc, que solen ser les esportives.

7·· A l’aula-taller i al teu quadern de pràctiques fes un dibuix de les lesions dels teixits durs i de lapolpa.

8·· En la butaca de l’aula-taller, investiga les fractures d’esmalt dels teus companys. Dibuixa-les i compa-ra-les amb les anteriors.


4.20. Esquema de les lesionstraumàtiques.

1

4 5

6 7

2 3

Dent sana.

Fractura incompleta.

Fractura no complicada de lacorona.

Fractura complicada de lacorona.

Fractura no complicada de coronai arrel.

Fractura complicada de corona iarrel.

Fractura d’arrel.7

6

5

4

3

2

1


88448844

5 >> Alteracions del color. Discoloracions

El terme ddiissccoolloorraacciióó prové de la paraula ddiissccoolloorr, que significa de diver-sos o de diferents colors. Per tant, entenem com a discoloració dental lasituació en què hi ha una alteració en el color que es considera caracterís-tica de la dent, tot i les seves diferents varietats i matisos.

Les anomalies del color dental poden tenir diferents orígens. Les diferentscircumstàncies etiològiques que condueixen a una discoloració es podenagrupar, seguint una classificació estructural, en quatre grans grups, ate-nent a la localització del canvi de color.

Així, ens podem trobar que certes situacions patològiques produeixenalteracions cromàtiques en l’esmalt, en la dentina o bé en ambdós teixitssimultàniament.

La causa de la discoloració pot radicar també a l’exterior de la dent, ésa dir, ser extrínseca a la dent o per processos intrínsecs de la pròpiadent.

Presentarem, de forma esquemàtica, una relació organitzada de les dife-rents causes de discoloració dental.

5.1 > Alteracions del color de l’esmalt

Aquestes discoloracions, a l’igual que les que ocorren en la dentina o deforma combinada en ambdós teixits al mateix temps, es poden dividir endos grans grups: les que ocorren quan la dent està en procés de formaciói les que es produeixen amb la dent ja formada:

– DDiissccoolloorraacciioonnss pprreeeerruuppttiivveess.. En aquest grup podem trobar un variatconjunt de malalties que afecten la dent i que repercuteixen en el seucolor, des de la patologia congènita, com l’amelogènesi imperfecta,fins a l’afectació de l’esmalt per fluor. També cal incloure algunesdiscoloracions de l’esmalt de causa desconeguda, és a dir, idiopàti-ques.

– PPoosstteerruuppttiivveess.. Són més infreqüents les alteracions del color de l’esmaltquan la dent ja ha erupcionat, però en destaca una: la càries dental enla seva fase inicial. Una altra causa, aquesta ja molt menys freqüent, ésla tinció de l’esmalt per metalls.

5.2 > Canvis en el color de la dentina

El complex dentino-pulpar pot sofrir patologia pròpia o extrínseca que enmodifiqui el seu color natural. Són moltes les causes d’aquest grup de dis-coloracions i que, com ja s’ha indicat, poden estar enquadrades en dosgrups, com en el cas de l’esmalt:

– PPrreeeerruuppttiivveess.. Les patologies més freqüents són les que alteren el desen-volupament de la dentina, com són la dentinogènesi imperfecta i la dis-plàsia dentinal.

– PPoosstteerruuppttiivveess.. Les causes posteruptives també són abundants i, a més,molt freqüents, sobretot la patologia del complex dentino-pulpar.

Tractaments blanquejants

Actualment, existeixen molts tracta-ments blanquejants de les dents, deguta les grans demandes estètiques delspacients.

Aquests tractaments consisteixen en l’a-plicació d’una substància sobre la dentque és capaç d’aclarir-ne el color.

Dentifricis blanquejants

Existeixen comercialment dentifricisblanquejants, però és important conèi-xer el seu grau d’abrasivitat sobre l’es-malt dentari.



En segon lloc, es troben les formes etiològiques iatrogèniques: les disco-loracions produïdes pels productes de corrosió de l’amalgama de plata,pel deteriorament dels materials d’obturació, per l’ús de materials d’ob-turació temporal amb coure en la seva composició i pel variat grup decauses que es produeixen després de realitzar una endodòncia. Tambécal incloure en aquest apartat els processos de destrucció dentaris –ero-sió, atrició i abrasió, entre altres– i les lesions traumàtiques de lesdents.

5.3 > Modificacions en el color de l’esmalt i de la dentina

Les modificacions en el color de l’esmalt i de la dentina es classifiquen endos grups:

– PPrreeeerruuppttiivveess.. Cal començar parlant d’una situació que pot no ser con-templada com a patològica pel professional, però que sí que ho pot serpel pacient: es tracta de les coloracions constitucionals, és a dir, aquellesamb què un individu naix i que entren en el rang de les coloracions nor-mals, però que poden no ser del gust estètic del portador.L’administració de fàrmacs és la gran causa d’alteracions cromàtiquespreeruptives, tant de l’esmalt com de la dentina, concretament la presa de tetraciclines des de la vint-i-novena setmana de l’embaràsfins als 7 anys d’edat. També produeix discoloracions en l’esmalt i en la dentina un fàrmac antituberculós, l’àcid paraaminoslicílic(PAS).

– PPoosstteerruuppttiivveess.. Aquestes discoloracions ocorren de forma fisiològica enel procés d’envelliment de la dent. Tant l’esmalt com la dentina vancontribuint a un canvi gradual en el color de la dent i en la seva trans-parència. Altres dues situacions freqüents són: la càries amelo-dentinà-ria i la impregnació tissular per colorants procedents del tabac (Figura4.22).

5.4 > Alteracions del color dental produïdes per la placa

Existeixen sis causes de discoloració dental que tenen el seu origen en laplaca. Les d’origen microbià són extraordinàriament freqüents i ambpresentacions clíniques d’un cromatisme molt variat, des de les conegu-des discoloracions cervicals negres, que apareixen sobretot en les dentstemporals, fins a les de color verd, taronja o altres colors menys fre-qüents.

El tabac és una font important de tinció de la placa, a l’igual que els colo-rants alimentaris. També hi ha fàrmacs que, en forma de col·lutori, podenprovocar tincions, com són els de clorhexidina.

9·· En la butaca dental de l’aula-taller, fixa’t en els colors de les dents dels teus companys.

Anota’ls al teu quadern de pràctiques i analitza per què s’han produït.


4.21. Canvis de color per tetra-ciclines.

4.22. Canvis de color per colorantsprocedents del tabac.


88668866

6 >> Càncer oral

El càncer oral afecta generalment el teixit dels llavis o la llengua itambé pot ocórrer en el pis de la boca o en les glàndules salivals, en elrevestiment de les galtes, les genives o el paladar (volta palatina). Lamajoria dels càncers orals són malignes i tendeixen a disseminar-seràpidament.

6.1 > Causes, incidència i factors de risc

El fet de fumar i altres usos del tabac estan associats amb un 70 o 80%dels casos de càncer oral. El fum i la calor procedents de cigarrets,cigars i pipes irriten les membranes mucoses de la boca. El consum d’al-cohol en excés en una altra activitat d’alt risc associada amb el cànceroral.

Altres riscos són, per exemple: la higiene oral i dental deficient i la irrita-ció crònica (a causa, per exemple, de dents aspres, dentadures postisses oobturacions).

Alguns casos de càncer oral s’inicien com lesions pretumorals caracterit-zades per una lesió blanca anomenada leucoplàsia o per úlceres bucals. Enaquest cas, és bàsic el diagnòstic precoç en la consulta dental i es conside-ra que tots els càncers orals han passat per la consulta dental sense diag-nosticar-se en fases precoces.

El càncer oral representa aproximadament el 8% de tots els tumors malig-nes i els homes se’n veuen afectats dues vegades més que les dones, en par-ticular els majors de 40 anys d’edat.

6.2 > Símptomes

El més habitual és l’aparició d’una lesió, tumoració o úlcera que es localit-za a la llengua, el llavi o una altra àrea de la boca, usualment petita i ambfreqüència de color pàl·lid, encara que pot ser fosca o decolorada. Tambées pot presentar com una ruptura profunda i d’extrem dur en el teixit, engeneral indolora en fases inicials i que pot produir una sensació d’ardor ode dolor quan el tumor està molt avançat.

6.3 > Diagnòstic

Un examen de la boca realitzat pel dentista revela una lesió visible o pal-pable (que es pot sentir) del llavi, la llengua o una altra àrea de la boca.A mesura que el tumor augmenta de mida, es pot ulcerar i sagnar. De lamateixa manera, pot presentar dificultat per parlar, problemes de mas-ticació o dificultat en la deglució, particularment si el càncer és a lallengua.

6.4 > Expectatives (pronòstic)

Aproximadament el 50% de les persones amb càncer oral tenen expec-tatives de vida de més de cinc anys després del diagnòstic i el tracta-ment. Si el càncer es detecta a temps, abans que s’hagi disseminat aaltres teixits, el percentatge de curació és aproximadament d’un 75%.

El tabac

Se sap que el tabac és una substànciaamb una gran capacitat de provocarcàncers en tot l’organisme. Per aquestmotiu, és imprescindible no fumar odeixar de fer-ho.



Desgraciadament, més del 50% dels casos de càncer oral es diagnosti-quen quan el càncer està en una etapa avançada i s’ha propagat a la golao el coll.

Aproximadament el 25% de les persones moren de càncer oral per lademora en el diagnòstic i el tractament (Figura 4.23).

6.5 > Situacions que requereixen assistència mèdica

El dentista pot descobrir aquest trastorn en realitzar una neteja o un exa-men de rutina.

Quan existeix una lesió a la boca o en el llavi o una tumoració en el collque no desapareix en un mes, cal sol·licitar ajuda mèdica. Les oportunitatsde sobreviure augmenten en gran mesura amb un diagnòstic i un tracta-ment a temps.

6.6 > Prevenció

Es recomana fer-se examinar els teixits tous de la boca una vegada a l’any.Molts càncers orals es descobreixen per mitjà d’exàmens dentals de ruti-na.

Altres recomanacions són:

– Disminuir o evitar el consum de tabac.– Disminuir o evitar el consum d’alcohol.– Practicar una bona higiene oral.– Corregir els problemes dentals.

4.23. Càncer oral.

10·· Enumera els factors que poden provocar un càncer oral. En grups, realitzeu un pòster en què s’indi-quin les formes de prevenció.


El càncer oral

És una malaltia greu en què el pacientpassa pel gabinet bucodental sense serprèviament diagnosticat.

És important extremar la vigilànciadavant de lesions orals que no desapa-reixen en poc temps.


88888888

Idees clau

Consideracions

Etiologia

Diagnòstic

Classificació

Prevenció

Etiologia

Símptomes

Tractament

Malaltia periodontal

Càries dental

PATOLOGIADELS TEIXITS

DENTARIS

Etiologia

Classificació

Tractament

Bruxisme

Generalitat

Epidemiologia

Classificació

Tractament

Traumatismes dentaris

De l’esmalt

De la dentina

De l’esmalt i la dentina

Alteracions del color

Factors de risc

Símptomes

Diagnòstic

Pronòstic

Prevenció

Càncer oral


.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Respon si són vertaderes o falses les següents afirmacions i justifica la teva resposta:

a) El consum de sucre i la deficient higiene oral són les principals causes de càries en la infància.b) Existeixen aliments que són més perjudicials que altres per a la salut dental.c) Un de cada tres escolars de 7 anys pateix càries dental.d) L’ús de dentifricis fluorats redueix la càries dental infantil en un 20 o 30%.e) La col·locació de segelladors de forats i fissures en la dentició permanent és una tècnica eficaç per reduir

la càries oclusal.f) Les pomes i les pastanagues mantenen les dents netes.g) El sagnat de les genives es deu sempre a un raspallat massa fort.h) A mesura que les persones envelleixen, van tenint les dents més llargues perquè les genives es retro-

trauen.i) Els nens necessiten calci addicional per tenir dents fortes i resistents a la càries.j) Els adults, igual que els nens, es beneficien en raspallar-se amb un dentifrici amb fluor.k) Durant l’embaràs, el nen agafa calci de les dents de la mare, per la qual cosa les dents de la mare seran

més propenses a la càries.l) Diverses sessions ràpides de raspallat de dents cada dia són millors per a la salut dental que una sessió

llarga al dia.m) El primer molar permanent surt cap als 6 anys d’edat.n) Les càries en les dents de llet no tenen per què tractar-se, ja que són dents que es muden.o) Raspallar-se les dents i les genives amb un dentifrici fluorat ajuda a prevenir les malalties de les geni-

ves i la càries dental.

.: APLICACIÓ :.

1·· Busca informació a Internet sobre les formes de prevenció de la càries dental.

2·· Realitza un revelat de placa per tal que vegis les zones de la dent en què s’acumula la placa bacteriana.

3·· Busca informació sobre els riscos que té la malaltia periodontal per a les dents.

4·· Analitza la importància de les pràctiques esportives en l’aparició dels traumatismes dentals.

5·· Busca en pàgines web que parlin del càncer oral la importància del consum de tabac en la seva apa-rició.

6·· Realitza una campanya amb els teus companys per exposar les malalties relacionades amb el consum detabac i, en especial, amb el càncer oral.

7·· Busca informació i fes un resum sobre l’anomenada càries del biberó, càries que apareix en alguns lac-tants. Analitza les causes de la seva aparició.

8·· Busca informació sobre el nivell de fluor que conté l’aigua de la zona on vius i calcula la quantitat defluor que s’ingereix a través de la dieta.

9·· Fes un dibuix, al teu quadern de pràctiques, sobre les diferents formes en què es pot presentar la càriesdental.

10·· Fes un esquema, al teu quadern de pràctiques, de la bossa periodontal i busca informació sobre elsgèrmens que amb més freqüència apareixen al seu interior.

11·· Observa, en els teus companys de l’aula-taller, la presència d’alteracions del color de les dents ianota-les al teu quadern de pràctiques.

Activitats finals



99009900

Caso final

Solució ·· A simple vista, és una dieta molt rica en carbohidrats i, per tant, molt cariogènica. L’ús desucres refinats provoca que aquests es metabolitzin pels gèrmens presents en la placa bacteriana, alli-berant-se substàncies que provoquen una disminució del pH i, per tant, un medi bucal més àcid, fet queoriginarà una major facilitat de destrucció dels teixits durs de la dent.

Si analitzem la dieta per dies, trobarem que:

La dieta que s’ha ingerit és altament cariogènica per la gran quantitat de carbohidrats refinats (cara-mels, xocolata, pastissos, etc.) que s’ha anotat.

Es veu clarament que és a l’hora del pati, al berenar i les llaminadures els moments en què hi ha unamajor càrrega cariogènica. El més adequat seria substituir aquests aliments per altres amb carbohidratsmenys refinats, com són els fruits secs i la fruita.

Diari dietètic

·· En el centre de salut d’un barri d’una ciutat es decideix realitzar un estudi sobre la dieta que consumei-xen els escolars de la zona. Per aquesta raó, se’ls demana que anotin en un full tots els aliments que haningerit en una setmana i s’obté aquest quadre.

Cas final

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

Esmorzar.

250 cc dellet ambsucre i 2 galetes.

250 cc dellet ambsucre i 150 g depastissos.

250 cc dellet ambsucre i 150 g decereals.

250 cc dellet ambsacarina.

250 cc dellet ambsucre.

250 cc dellet ambsucre.

250 cc dellet ambxocolata isucre.

Hora delpati.

Entrepà defuet.

Pastís dexocolata.

Entrepà depernil.

Pastís decrema.

Entrepà desalami. Res. Res.

Dinar.

Pasta ihamburguesa ambpatatesfregides.

Llentiesambbotifarra.

Macarrons ifilet a laplanxa ambpatatesfregides.

Pizza. Amanida ifilet ambpatates.

Sopa ihamburguesaamb patatesfregides.

Paella decarn.

Berenar. Pastís dexocolata.

Galetes ixocolata.

Entrepà deformatge.

Pastís dexocolata.

Suc igaletes.

Entrepà depernil. Pastissos.

Pastissos. 2 xiclets. 10caramels. Regalèssia. 15 caramels

enganxosos.

2regalèssies i 5 caramelstous.

15 caramels. 15caramels.

Sopar. Truita a lafrancesa, pai fruita.

Pa iembotits.

Truita depatates, pai fruita.

Pa,formatgefresc,amanida ifruita.

Pizza irefresc.

Pizza irefresc.

Pizza irefresc.

Amb aquests resultats, es vol conèixer el paper d’aquesta dieta en l’aparició de càries en aquesta persona.


1·· Realitza una anàlisi de les conseqüències dels traumatismes dentaris. Investiga en el teu entorn la pre-sència de lesions traumàtiques i valora’n les repercussions.

Activitats

RREEVVIISSTTAA SSAANNIITTÀÀRRIIAAUnitat 4 - Patologia dels teixits orals

TRAUMATISMES DENTALSL’estil de vida modern, la pràctica

rutinària d’esports, sobretot de

contacte, i els accidents de circu-

lació són les causes més freqüents

de l’augment de traumatismes

dentaris. El seu tractament, en

moltes ocasions, és un autèntic

repte per als dentistes i un motiu

important de preocupació per als

pares i pacients.

En la majoria de les situacions, és

necessària una actuació immedia-

ta, constituint-se en una de les

urgències que amb més freqüèn-

cia és atesa a les nostres consultes.

De l’actuació en aquesta primera

visita en dependrà, en moltes oca-

sions, el pronòstic i la posterior

evolució del procés. Petits i fàcils

tractaments que generalment no

requereixen ni anestèsia local,

com la reubicació d’una dent

luxada o d’una fractura radicular

o el reimplantament immediat

d’una dent avulsionada, seran

decisius per a la millora ràpida, i

per a una evolució i pronòstic

favorable. No sempre és l’odon-

tòleg o l’estomatòleg el primer

professional de la salut que tracta

aquests pacients. És freqüent que

siguin atesos en els serveis d’ur-

gències d’hospitals i centres de

salut. Tots hem comprovat com,

amb massa freqüència, s’han pres

les decisions menys encertades i,

a més, s’ha consumit un temps

vital per tal que el pronòstic, a

mitjà i llarg termini, sigui favo-

rable.

Les nostres institucions sempre

han estat molt preocupades per la

formació continuada dels profes-

sionals. El Consell General, les

societats científiques i els

Col·legis provincials organitzen

programes d’activitats científi-

ques (cursos, conferències, semi-

naris, etc.) i congressos anuals

destinats a incrementar la capaci-

tació professional dels dentistes.

Seria convenient que la formació

continuada es fes extensiva a tots

els facultatius sanitaris que,

d’una o altra forma, prenen deci-

sions sobre la salut oral dels

pacients. S’hauria de fer un esforç

establint convenis de col·laboració

amb els Col·legis de Metges i orga-

nitzant cursos d’informació odon-

tològica general, principalment a

metges d’urgències i pediatres.

Al final, els beneficiaris seríem

nosaltres i els nostres pacients.

Les campanyes informatives adre-

çades a pares, cuidadors i profes-

sors explicant-los, de forma fàcil,

com han d’actuar davant d’un

traumatisme dentari són mesures

a tenir en compte.

Degut a la responsabilitat civil i

fins i tot penal que poden portar

associats la majoria d’aquests

pacients traumatitzats, és neces-

sari protocolitzar tots els procedi-

ments diagnòstics i terapèutics. A

més de realitzar les proves diag-

nòstiques que siguin necessàries,

és important prendre registres

fotogràfics. Es fa indispensable

confeccionar informes detallats

tant del diagnòstic com del pro-

nòstic, explicant de forma detalla-

da la seqüència de tractament rea-

lista, tenint en compte la relació

cost-benefici, la possibilitat que

sorgeixin complicacions immedia-

tes o mediates i no generant falses

expectatives.

Font: IIll··lluussttrree CCoonnsseellll GGeenneerraall ddee CCooll··lleeggiiss dd’’OOddoonnttòòlleeggss ii EEssttoommaattòòlleeggss dd’’EEssppaannyyaa


SUMARI

n Control de la infecció

en el gabinet dental

n Mètodes de desinfecció

n Mètodes d’esterilització

n Control de residus

biològics

Desinfecció i esterilització55u

ni

ta

t

OBJECTIUS

·· Conèixer els mecanismes de contaminació en el gabinet

bucodental.

·· Determinar les formes de desinfecció i esterilització del material.

·· Conèixer la forma d’eliminar els residus biològics generats en la

pràctica habitual.


99339933Unitat 5 - Desinfecció i esterilització

1 >> Introducció

La boca és una cavitat contaminada per gèrmens, és a dir, una cavitatsèptica. Per aquesta raó, tot el personal del gabinet bucodental està mésexposat a patir, propagar i contagiar patologies infeccioses degudes a lacontaminació que es pot produir entre el pacient i els components de l’e-quip de salut.

EEll tteerrmmee ““iinnffeecccciióó”” ffaa rreeffeerrèènncciiaa aa llaa iinnvvaassiióó qquuee ppaatteeiixx uunn oorrggaanniiss--mmee ppeerr ppaarrtt dd’’uunn aaggeenntt eexxtteerrnn ((mmiiccrroooorrggaanniissmmee)) qquuee ééss ccaappaaçç ddeepprroodduuiirr uunnaa mmaallaallttiiaa..

La transmissió d’una malaltia infecciosa depèn d’una sèrie de factorsenglobats en la cadena epidemiològica. Es tracta de:

– Vies de transmissió:• Contaminació directa. És la que es produeix a partir de secrecions

orgàniques (sang, saliva i absorció respiratòria, com aerosols, gotes ensuspensió, etc.) i que, de forma directa, penetren en l’organisme peralguna via com les vies oronasofaríngies, les ferides cutànies, la con-juntiva i altres mucoses.

• Contaminació indirecta. És la que es produeix a través dels instru-ments, fòmits (freses, bisturís, agulles, mobiliari, etc.), contaminats omal desinfectats, i que penetra en l’organisme a través de la pell o lesmucoses.

– Tipus de microorganismes:• Bactèries. Són unicel·lulars i procariotes.• Fongs. Organismes unicel·lulars o pluricel·lulars eucariotes, que poden

ser macroscòpics o microscòpics. Són patògens oportunistes. • Virus. Són partícules constituïdes per material genètic (ADN o ARN),

envoltat d’un embolcall proteic que rep el nom de càpside.

Els organismes patògens que es transmeten amb major freqüència són:

Agent causal Mecanisme de contagi Malaltia

Virus de l’hepatitis B. Directe. Hepatitis B.

Virus de l’hepatitis C. Directe. Hepatitis C.

VIH. Directe. SIDA.

Virus de l’herpes simple. Directe o indirecte. Herpes labial.

Fong – Candida albicans. Indirecte. Candidiasi (aftes).

Mycobacterium tuberculosis. Indirecte. Tuberculosi.

1·· Investiga les patologies que es poden produir en la contaminació per fòmits en el gabinet bucoden-tal.


Contaminació creuada: és la que esprodueix d’un pacient a un altre a tra-vés del personal sanitari o mitjançantels instruments utilitzats.

Vocabulari

Cadena epidemiològica: és el con-junt de factors que determinen latransmissió de la malaltia, és a dir, laposada en contacte de l’agent causalamb el subjecte susceptible.

Vocabulari

Patogen oportunista: és el que pro-voca patologia quan les defenses del’organisme estan disminuïdes.

Vocabulari


99449944

2 >> Control de la infecció en el gabinet dental

Els procediments de control de les infeccions en la consulta dental tenenper objecte minimitzar el risc d’infecció dels pacients i dels professionalsde la salut. La infecció es pot produir a través del contacte amb instru-ments o mobiliari contaminats, amb pacients portadors o infectats i finsi tot amb pacients sans.

La American Dental Association (ADA) recomana considerar tots elspacients que van al consultori dental com a potencialment portadors d’a-gents infecciosos i, per tant, aplicar les mateixes normes de protecció entots els casos.

Els mecanismes d’intervenció davant de les infeccions estan dissenyats perprevenir la transmissió d’una gran varietat de microorganismes, aconse-guint així un ampli marge de seguretat en el consultori dental.

Els principals mitjans de protecció són:

– Les normes d’higiene personal.– Els elements de protecció de barrera.– La immunització.– La cura en el maneig d’objectes tallants i punxants.– Les tècniques d’higiene d’instrumental i equips.– El tractament dels residus de rebuig (ho veurem més endavant).

2.1 > Normes d’higiene personal

Caldrà tenir en compte les següents normes:

– Els talls i ferides s’han de cobrir amb apòsits.– Les ungles estaran curtes i sense pintar.– El cabell es durà recollit.– Els uniformes es canviaran, com a mínim, diàriament i consistiran en

roba i calçat per a tot el personal.– El rentat de mans s’efectuarà abans i després d’atendre cada pacient.

Neteja dels uniformes

Els uniformes s’han de rentar en unabugada independent.

Antisèpsia: és la desinfecció químicade la pell, les mucoses o altres teixitsmitjançant unes substàncies denomina-des antisèptics.

Vocabulari

5.1. El rentat de mans s’efectuarà abans i després d’atendre cada pacient.



Tècnica

Rentat de mans higiènic en la consulta dental

Descripció: minimitzar la presència de microorganismes patògensmitjançant el rentat higiènic de mans.

Protocol:

1. Friccionar de deu a vint segons amb aigua, sabó i antisèptic en elsegüent ordre (Figura 5.2):1r. Palmell amb palmell .2n. Palmell dret sobre dors esquerre i viceversa .3r. Palmell contra palmell i dits entrellaçats .4t. Dors dels dits contra els palmells .5è. Rotar cada polze sobre el palmell contrari .6è. Fregar girant d’enrere cap endavant amb els dits junts entre

ambdues mans .

2. Esbandir amb aigua a temperatura ambient.

3. Assecar les mans amb tovalloles de paper d’un sol ús.

Observacions: utilitzar preferentment sabó líquid (la pastilla pot serfont de contaminació). És aconsellable l’aigua freda, ja que l’aiguacalenta obre els poros de la pell i facilita la penetració de bactèries.

6

5

4

3

2

1

Materials: sabó líquid,antisèptic i paper d’un sol ús.

1 2 3

4 5 6

5.2. Rentat de mans higiènic.


99669966

Tècnica

Rentat de mans quirúrgic en la consulta dental

Descripció: eliminar la presència de microorganismes i formes deresistència mitjançant el rentat quirúrgic de mans.

Protocol:

1. Friccionar de 3 a 5 minuts amb sabó antisèptic en el següent ordre (Figura 5.3):1r. Cara dorsal de mans .2n. Cara palmar de mans.3r. Zones interdigitals, fregant minuciosament les ungles amb el raspall de rentat quirúrgic .4t. Avantbraços des del canell en direcció al colze .

2. Esbandir amb els avantbraços perpendiculars al terra i les mans méselevades que els colzes .

3. Assecar les mans amb tovalloles de paper d’un sol ús estèril o ambdraps estèrils seguint la mateixa direcció que l’esbandida .

Observacions: abans del rentat, cal treure’s les joies (anells, rellot-ges, polseres, etc.). Utilitzar preferentment sabó líquid. És aconsella-ble l’aigua freda, ja que l’aigua calenta obre els porus de la pell i faci-lita la penetració de microorganismes. No fregar les mans ni els avant-braços un cop finalitzada la tècnica i mantenir-los per sobre del nivellde la cintura fins a la col·locació dels guants estèrils . No utilitzarassecadors d’aire, ja que constitueixen un focus de contaminació. Lesungles s’han de mantenir curtes.

6

5

4

3

2

1

Material: sabó líquid, antisèptic, raspall quirúrgici paper d’un sol ús.

1 2 3

4 5 6

5.3. Rentat de mans quirúrgic.


2.2 > Elements de protecció de barrera

Les tècniques de barrera tenen la finalitat d’establir un espai físic per pro-tegir els individus de la contaminació amb microorganismes patògens,intentant, per tant, minimitzar la dosis d’exposició enfront dels agentsproductors de malaltia.

Entre les tècniques de barrera, trobem guants, mascaretes, ulleres, protec-tors facials, bates i uniformes, gorres per al cabell, dic de goma i protec-tors per a la butaca dental.

– GGuuaannttss.. Constitueixen l’element de barrera més important i s’han d’uti-litzar en tot moment. Cal canviar-los amb cada pacient o sempre que estrenquin. Han de ser usats tant pel dentista com pels seus ajudants.Abans i després de la seva col·locació, es procedirà al rentat de mans.Existeixen diversos tipus de guants (Figura 5.4):• De làtex, de vinil o de propil. Utilitzats en procediments en què hi ha

contacte amb la mucosa oral.• De làtex, vinil o propil estèrils. Utilitzats quan s’han de realitzar pro-

cediments invasius que impliquen el contacte amb la saliva delpacient.

• De goma gruixuda i reutilitzable. Utilitzats per a la neteja de superfí-cies de la clínica o d’aparells i instrumental.

5.4. Guants.

Guants

Els guants no ens eviten punxades ambagulles ni talls amb elements punxants,encara que redueixen fins a un 90% lespossibilitats de contagi.


Tècnica

Col·locació de guants estèrils

Descripció: establir una barrera de protecció enfront de la con-taminació per part de microorganismes.

Protocol:

1. Obrir l’embalatge extern dels guants.2. El paquet de guants es col·locarà sobre una superfície desin-

fectada i coberta amb un drap estèril.3. Realitzar el rentat de mans quirúrgic.4. Obrir l’embalatge intern dels guants.5. En persones dretanes, s’agafa el guant amb la mà esquerra per

la seva part doblegada (part interna) i s’hi introdueix la màdreta.

6. Amb la dreta enguantada, es posen els dits pel doblec delguant i s’hi introdueix la mà esquerra (Figura 5.5).

7. Un cop enguantades, s’estira dels guants per tal que cobreixinper complet els canells.

Observacions: els guants estan retolats amb la lletra “R” (right)per al guant de la mà dreta i “L” (left) per al de la mà esquerra.No tocar cap objecte ni superfície que no estigui estèril un copcol·locats els guants. Mantenir les mans per sobre del nivell de lacintura en tot moment.

Material: guants estèrils.

5.5. Col·locació de guants estèrils.


99889988

– MMaassccaarreettaa.. S’usa per protegir els professionals i el pacient dels contagisper via nasofaríngia. Ha de ser utilitzada per l’odontòleg i els seus aju-dants. Es canviarà en finalitzar amb cada pacient o si s’humiteja.S’aconsella l’ús de mascaretes d’alta filtració que evitin el pas de gèr-mens molt petits.

– UUlllleerreess pprrootteeccttoorreess.. S’usen en la clínica i en les àrees d’esterilització. Uncop utilitzades, es rentaran amb aigua i es desinfectaran. Han de cobrirno només les zones frontals sinó també les laterals i tenir, opcional-ment, un sistema per protegir de la llum que emeten les làmpades depolimerització (Figura 5.7).

– PPrrootteeccttoorrss ffaacciiaallss.. Són pantalles transparents que se subjecten en lafront i cobreixen els ulls i els nas. Es recomanen en alguns procedimentsque donen lloc a esquitxos o creen un núvol de partícules en suspensió.Un cop utilitzades, es rentaran amb aigua i es desinfectaran.

– BBaatteess ii uunniiffoorrmmeess.. Han de ser amplis i sense grans plecs per tal que nohi allotgin gèrmens. Es prefereixen llargs a curts i amb el tancament enels canells per evitar arrossegar l’instrumental.

– GGoorrrreess ppeerr aall ccaabbeellll.. Estan especialment indicats en tècniques quirúr-giques.

– DDiicc ddee ggoommaa.. No és un mètode de barrera específic, però sí que dismi-nueix els aerosols generats en els tractaments bucals i aïlla del contacteamb la saliva.

– PPrrootteeccttoorrss ppeerr aa llaa bbuuttaaccaa ddeennttaall.. N’existeixen de molts tipus: del capçal,de la butaca, de la xeringa triple funció (aire, aigua, esprai), del con, delmaterial rotatori, etc.

2·· Realitza la tècnica de rentat de mans higiènica i quirúrgica.

3·· Practica com col·locar-te guants estèrils, mascaretes i ulleres.


5.7. Polimeritzador.

Làmpada de polimerització: és laque s’usa per endurir els materialsusats en les obturacions estètiques.

Vocabulari

Con: és l’element del tub de raigs Xque es posa en contacte amb la pell dela cara del pacient.

Vocabulari

Tècnica

Retirada de guants estèrils

Descripció: retirar els guants de manera que no es produeixi contami-nació.

Protocol:

1. Retirar el primer guant agafant-lo per la cara externa i donant-li lavolta completament.

2. Retirar el segon guant agafant-lo del puny i donant-li la volta segonsla Figura 5.6.

3. Llençar-los al contenidor de residus contaminats.4. Rentar i assecar les mans.

Observacions: evitar tocar amb la part contaminada dels guants qual-sevol superfície, objecte o zona del cos.

5.6. Retirada de guants estèrils.



3 >> Immunització

A més de les pautes de vacunació que existeixen per a tota la comunitat,es recomanen les següents per al personal sanitari i de risc:

– Hepatitis B. – Tètanus.– Grip.

4 >> Maneig d’objectes tallants i punxants

Tot el personal que treballa en el consultori dental ha de fer servir ambuna gran precaució els objectes tallants i/o punxants. Aquestes precau-cions s’han de fer extensives a la seva utilització, neteja i eliminació.

En línies generals, s’adoptaran les següents precaucions:

– Dirigir la punta afilada en la direcció oposada al cos.– Eliminar immediatament les agulles i les fulles de bisturí ja utilitzades.– Utilitzar guants resistents de goma durant la neteja dels materials que

siguin reutilitzables (fòrceps, llimes, etc.).– No reencaputxar les agulles. Fer servir els mitjans adequats per a la seva

eliminació (Figures 5.8 i 5.9).– Eliminar els materials no reciclables en els recipients adequats, que han

de ser hermètics.– Sol·licitar la recollida d’aquests residus a empreses especialitzades.

4·· Simula, a l’aula de pràctiques, l’ús d’objectes tallants i punxants.


Personal de risc: és el que, per lesseves obligacions laborals, té més pos-sibilitats de patir un procés infecciós.

Vocabulari

5.8. Protector d’agulles. 5.9. Contenidor d’agulles.


110000110000

5 >> Tècniques d’higiene d’instrumental i equips

En la consulta dental, s’utilitzarà, en la mesura del possible, material d’unsol ús o no reutilitzable. Els materials que són utilitzats de forma habitual,com és el cas de l’instrumental, poden constituir un mitjà important detransmissió d’infeccions i han de ser descontaminats abans de ser reutilit-zats en un altre pacient.

La seqüència que es realitza en una clínica dental, en el procés d’higienede l’instrumental, comprèn les següents activitats:

– Remull i desinfecció.– Neteja.– Assecat i lubrificació.– Empaquetat.– Esterilització.

– RReemmuullll ii ddeessiinnffeecccciióó.. Consisteix en realitzar una immer-sió immediata de l’instrumental en una solució desinfec-tant per estovar les restes de matèria orgànica i inorgàni-ca que resulta adherida durant el seu ús. El desinfectantelimina una part dels patògens i disminueix el risc d’in-fecció en la manipulació posterior de l’instrumental(Figura 5.10).

LLaa ddeessiinnffeecccciióó ééss eell pprrooccééss ddee ddeessttrruucccciióó ddeellss aaggeennttss ppaattòòggeennss,, ppeerròònnoo iinncclloouu eessppoorreess ii vviirruuss..

Els agents químics que realitzen aquest procés són els ddeessiinnffeeccttaannttss..N’hi ha de múltiples tipus en el mercat i les cases comercials els presen-ten en alta concentració per diluir-los o bé en combinacions ja prepara-des amb les seves corresponents recomanacions d’ús.

Segons les seves característiques, els desinfectants es classifiquen end’alt i de baix nivell:

• Desinfectants d’alt nivell. Són els que permeten la inactivació de lesformes vegetatives de bactèries, fongs, micobacteris, virus i espores.Un exemple és el glutaraldehid.

• Desinfectants de baix nivell. Inactiven formes vegetatives de bactèriesi fongs. Per exemple, els compostos fenòlics, solucions d’hipocloritsòdic al 10%.

Els desinfectants més utilitzats en les clíniques dentals són:

• Hipoclorit sòdic. S’utilitza per desinfectar superfícies i materials nocrítics ni metàl·lics, ja que els corromp. S’usa en concentracions del10%. També es fa servir per desinfectar canals radiculars en els proce-diments d’endodòncia (concentració 1/1000). Té una activitat antimi-crobiana potent i ràpida i, a més, és econòmic.

• Glutaraldehid. És un desinfectant de gran potència que es fa serviren esprai i a baixes concentracions per a la desinfecció de superfí-cies.

5.10. Cubeta desinfectant amb instrumental.

Asèpsia: és l’absència total de gèr-mens que s’aconsegueix mitjançant lestècniques d’esterilització.

Vocabulari

Precaucions en fer servir l’hipoclorit

Utilitzar guants de goma, ja que potproduir irritació cutània.


• Material crític. És el que entra en contacte directe amb els teixitsbucals i es contamina per sang, com són les sondes, els miralls, etc.En principi, s’ha d’esterilitzar sempre.

• Material semicrític. És el que, encara que s’introdueixi a la cavitatoral, és poc possible que pugui contaminar-se. Tot i això, ha de seresterilitzat, encara que en situacions excepcionals es pugui admetreuna desinfecció d’alt nivell.

• Material no crític. És el que no s’introdueix en la boca,però forma part del gabinet bucodental. En teoria, en noentrar en contacte amb els fluids orals, no és necessàrial’esterilització, ni la desinfecció d’alt nivell i n’hi hauriaprou amb una desinfecció de baix nivell.

– NNeetteejjaa.. Eliminar la brutícia present en l’instrumental facili-tant l’arribada de l’agent esterilitzant a tota la superfície.Existeixen tres tipus de neteja de l’instrumental en la clíni-ca dental:

• Neteja mitjançant rentadores. S’utilitzen rentadores auto-màtiques que, a més, realitzen l’assecat.

• Neteja mitjançant ultrasons. Es considera que es tracta delmillor mètode, ja que té un poder de penetració moltmajor (Figura 5.11).


• Clorhexidina. S’usa en la desinfecció de pell i mucoses, així com peral rentat quirúrgic de mans i superfícies. En la clínica, s’usa molt enforma de pastes dentals i de glopejadors, atesa la seva demostradaactivitat bacteriostàtica i bactericida.

• Fenol i derivats. Van ser els primers desinfectants i antisèptics d’úscomú que es van usar com a desinfectants de superfícies. Són establesi romanen actius en superfícies molt temps després de la seva aplica-ció. Un exemple és l’hexaclorofè.

• Compostos d’amoni quaternari. Són compostos derivats del ió amoni,estables, no tòxics i suaus. Actuen com a fungicides i bactericides,estan indicats en la desinfecció d’equips i habitualment s’associen aclorhexidina per aconseguir major efectivitat.

• Alcohol etílic al 70% i 96%. El seu ús com a desinfectant està poc indi-cat en l’actualitat.

L’instrumental es pot classificar segons les seves possibilitats de desin-fecció en material crític, semicrític i no crític:

Bactericida: substància que és capaçde destruir les bactèries.

Vocabulari

Bacteriostàtic: substància que inhi-beix el creixement bacterià.

Vocabulari

Tipus de materials Exemple Mètode usat

Materials crítics. Tisores, botadors, curetes, freses, etc. Esterilització en autoclau.

Materials semicrítics. Alicates d’ortodòncia, clamps, etc. Desinfecció d’alt nivell (glutaraldehid al 2%).

Materials no crítics. Aparells de raigs X, ulleres protectores, superfícies de treball, etc.

Desinfecció de baix nivell (compostos fenòlics, hipocloritsòdic, etc.).

5.11. Cubeta d’ultrasons.


110022110022

• Es basa en la transformació de l’energia elèctrica en ones sonores que,pel seu poder de penetració, produeixen –en impactar en el material–un efecte de neteja, desprenent la brutícia adherida. Es realitza en unaparell específic per a això (cubeta d’ultrasons), que conté una soluciódesinfectant de glutaraldehid que es prepara seguint les instruccionsdel fabricant.

• Neteja manual. Utilitzada quan no es poden fer servir cap de lesanteriors degut a les característiques específiques de l’instrumental.Es realitza a l’aigüera i s’utilitzen raspalls, si es pot mullar l’instru-mental, o bé tovalloletes, en el cas d’instruments més delicats i queno es puguin rentar directament amb aigua (instruments rotatoris)(Figura 5.12).

• A continuació, es procedeix a l’esbandida, la finalitat de la qual és eli-minar les possibles restes de detergent que poguessin quedar.

– AAsssseeccaatt.. Ha de ser molt curós i abraçar totes les zones de l’instrumentalsense deixar-ne cap, ja que el seu objectiu és evitar la corrosió de l’instru-mental. Es realitza amb paper no reutilitzable i el personal auxiliar ha deportar posats els guants de goma gruixuts per evitar possibles punxades.5.12. Neteja manual d’instrumental.

Tècnica

Preparació de la cubeta d’ultrasons

Descripció: realitzar la neteja de l’instrumental utilitzat. Aquestprocediment el realitzarà el personal auxiliar del gabinet bucoden-tal.

Protocol:

1. Posar-se els guants de goma gruixuts.2. Preparar la cubeta amb el desinfectant, seguint les instruccions del

fabricant.3. Col·locar els instruments a la cistella.4. Introduir la cistella a la cubeta fins que quedi submergit el material (Figura 5.13).5. Programar el temps segons el material i el

desinfectant usat.6. Finalitzat el procés, treure la cistella i es-

bandir el material a l’aigüera.

Observacions:

- No col·locar els instruments directament ala cubeta, sinó suspesos en les cistelletes.

- Per netejar o desinfectar freses, s’utilitzenels recipients per a instrumental petit quehi ha en els aparells d’ultrasons.

- Els instruments articulats han d’estar oberts.

- Desmuntar l’instrumental abans d’introduir-lo a la cubeta.

Material:

- Cubeta d’ultrasons.- Líquid desinfectant.- Guants.

5.13. Cubeta d’ultrasons amb instrumental.



– EEnnvvaassaatt.. Manté l’instrumental en condicions estèrils durant períodesrelativament llargs. És imprescindible envasar l’instrumental que hagide ser esterilitzat (crític i semicrític) i, encara que no és necessari fer-hoamb el no crític, és recomanable que es faci per aconseguir un emma-gatzematge correcte i evitar riscos i perquè psicològicament provocauna major confiança per part del pacient.

Per a l’embossat, es disposa de bosses autosegelladores o de tubsenrotllats que es tallen a la mesura del que es vulgui embolicar i sesegellen amb una termosegelladora. Aquests sistemes són més econò-mics i més còmodes de fer servir. Tots dos presenten uns porus a tra-vés dels quals passa el vapor d’aigua en el procés d’esterilització(Figures 5.14 i 5.15).

Les caixes metàl·liques constitueixen una altra opció per a l’envasat.S’utilitzen per a qualsevol procediment, però és més freqüent en elsd’índole quirúrgica. Contenen l’instrumental necessari per a la tècnicaque s’hagi d’efectuar (Figura 5.16).

– EEsstteerriilliittzzaacciióó.. L’esterilització es defineix com el procediment mitjan-çant el qual es destrueixen totes les formes de vida en un objecte o mate-rial, incloses les espores (formes de resistència d’algunes bactèries).L’esterilització és absoluta, és a dir, que no admet graus.

Existeixen diversos mètodes d’esterilització, que es resumeixen en l’es-quema següent:

5.14. Bossa autosegellant.

5.15. Termosegelladora amb rotllosd’embalar de diverses mides.

5.16. Caixa d’instrumental estèrilembossada.

MÈTODES D’ESTERILITZACIÓ

Físics Químics

Calor seca

- Estufes- Forn d’aire

calent- Esterilitzador

a boles

Calor humida Òxid d’etilè Glutaraldehid

- Autoclau- Chemiclau

• MMèèttooddeess ffííssiiccss.. Es basen en la combinació dels efectes físics del tempsi la temperatura. Segons el tipus de calor utilitzada, es distingeixenentre els de calor seca i els de calor humida.

- Calor seca. No s’utilitzen en odontologia, ja que no són capaços dedestruir tots els patògens (com ocorre amb les espores) i, per tant,no aconsegueixen una esterilització. Actualment, estan prohibitsper la legislació vigent.


110044110044

- Calor humida. És una tècnica en què, combinant temperatures ipressió, s’aconsegueixen altes temperatures que asseguren la des-trucció de tots els gèrmens. La forma més freqüent d’usar aquestacalor és amb l’aauuttooccllaauu. Els autoclaus són cambres metàl·liques enquè s’introdueixen els elements que s’han d’esterilitzar (Figura5.17). Utilitzen com a font d’humitat aigua destil·lada, fet que elsconverteix en el mètode ideal i, a més, és l’únic mètode d’esterilit-zació acceptat per la legislació actual. El seu principal inconvenientés que poden produir fenòmens de corrosió del material. Els auto-claus actuals presenten cicles d’assecat que permeten obtenir elmaterial sec. El material s’hi sol col·locar embossat, encara quetambé s’hi pot col·locar en safates. Segons les característiques delmaterial, es fan servir diferents programes d’autoclau.

• MMèèttooddeess qquuíímmiiccss::

- Òxid d’etilè. El seu ús queda reservat als ambients hospitalaris.- Glutaraldehid. És un desinfectant que, usat al 2% durant temps

llargs (entre 10 i 30 minuts), té un efecte esterilitzant. S’usa quan hiha materials crítics o semicrítics que no són capaços de suportar lestemperatures i les pressions que s’assoleixen en l’autoclau. El seu úsprolongat pot provocar la destrucció del material. És un elementmolt tòxic per a la pell i les mucoses, per la qual cosa s’ha de treba-llar sempre amb guants i mascareta.

Control del procés d’esterilització

La verificació periòdica del procés d’esterilització és imprescindible perassegurar que l’objectiu d’eliminar els microorganismes ha estat asso-lit. Existeixen diversos tipus d’indicadors per comprovar-ho. Es tractade:

– CCoonnttrroollss ffííssiiccss.. Controlen la pressió, el temps i la temperatura.– CCoonnttrroollss qquuíímmiiccss.. Anomenats també colorimètrics, consisteixen en veri-

ficar el canvi de color que es produeix en els indicadors específics quehi ha als rotllos i les bosses d’emmagatzematge. Quan s’assoleix unatemperatura de 100 ºC, es produeix un canvi de color. No garanteixenque la temperatura s’hagi mantingut durant tot el procés.

– CCoonnttrroollss bbiioollòòggiiccss.. És el control recomanat per l’ADA (American DentalAssociation). Es fan servir espores bacterianes proporcionades per insti-tuts d’higiene o proveïdors dentals. Consisteix en una càpsula queconté espores al seu interior i que, a més, porta un medi de cultiu sepa-rat. La càpsula s’embossa i s’introdueix en l’autoclau. Després de realit-zar-se el cicle d’esterilització, es posen en contacte el medi de cultiu iles espores, s’incuba durant 48 hores en estufa i es valoren els resultats(Figura 5.19).

5.17. Autoclau.

Recorda que...

Hi ha materials crítics plàstics que espoden destruir si s’usen programes degrans temperatures i pressions. Enaquests casos, es fan servir temperatu-res no superiors als 121 ºC.

Temperatura Pressió Temps

134 a 138 °C 2 atmosferes. 3 a 7 minuts.

121 a 124 °C 1 atmosfera. 15 a 20 minuts.

5.18. Colorimètric. Controls químics.

5.19. Espores en una estufa d’incu-bació. Controls biològics.



Si no hi ha canvi de color en el medi de cultiu (no hi ha hagut creixe-ment de microorganismes), l’esterilització ha estat correcta. Si es pro-dueix canvi de color en el medi (hi ha hagut creixement bacterià, ja queles espores no s’han destruït), no s’ha produït esterilització.

5.1 > Protocols d’esterilització i desinfecció

El fet d’elegir un protocol o un altre dependrà del tipus de material ques’hagi fet servir. Recordarem que tot el material que hagi estat o hagi pogutestar en contacte amb sang ha de ser considerat com a crític i, per tant, lagran majoria dels materials semicrítics han de ser tractats com a crítics.

Tècnica

Esterilització de materials crítics i semicrítics

Descripció: eliminar microorganismes i formes de resistència.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.2. Submergir el material i l’instrumental en solució desinfectant imme-

diatament després del seu ús.3. Esbandir amb aigua corrent.4. Realitzar neteja mecànica o amb ultrasons.5. Assecar l’instrumental amb tovalloles d’un sol ús.6. Introduir els instruments en caixes metàl·liques o en bosses.7. Col·locar l’instrumental i els controls d’esterilització en l’autoclau.8. Realitzar el cicle seguint les instruccions del fabricant i emmagatzemar-los.

Material: autoclau, controls d’esterilització,guants, tovalloles i bosseso caixes metàl·liques.

Tècnica

Esterilització en casos especials

Descripció: eliminar microorganismes i formes de resistència de l’ins-trumental rotatori.

Protocol:

1. Rentar-se les mans, posar-se els guants i retirar les freses, si n’hi ha.2. Posar l’instrumental en funcionament durant 20 segons per eliminar els possibles residus.3. Retirar-lo de les mànegues i realitzar una desinfecció de la seva superfície amb desinfectants de superfície. 4. Engreixar. Depèn del fabricant, ja que alguns recomanen engreixar-lo en aquest moment. Altres, en

canvi, ho fan al final de tot el procés.5. Embossar-ho en les bosses adequades i esterilitzar-ho en autoclau, seguint les instruccions del fabricant,

però per regla general a 121 ºC i a 1 atmosfera de pressió, ja que així no s’alteren els components plàs-tics i ceràmics que el formen.

6. En els casos en què no s’hagi engreixat prèviament, es procedeix a fer-ho en aquest moment. Si es va feren el seu moment, simplement s’emmagatzema el material.

7. El material que s’hagi engreixat en el punt anterior, s’embossa i s’emmagatzema.

Material: desinfectant,autoclau, bosses i greix.


110066110066

5.21. Neteja de la butaca dental.

Material semicrític en glutaraldehid

En algunes ocasions, i encara que és preferible esterilitzar en autoclau, espot realitzar aquest procés per immersió en glutaraldehid. S’opta peraquesta opció quan es considera que el material pot quedar alterat en l’au-toclau, ja sigui per calor o bé per pressió. Per això, es fa una immersió enel desinfectant al 2% durant 10 hores o segons indicacions del fabricant,tenint en compte que temps menors no esterilitzen sinó que només desin-fecten.

Material no crític

Per a aquest material, només és necessari sotmetre’l a rentat, desinfecciói assecat.

Pel que fa a l’emmagatzematge, els paquets han de ser dipositats en unlloc sec i protegit per mantenir així la seva integritat, sense ruptures, finsal seu ús clínic (Figura 5.20).

5.2 > Desinfecció de superfícies

Un cop que el pacient ha finalitzat el seu tractament, totes les superfíciesamb què ha estat en contacte han de ser desinfectades. Aquesta tasca hade ser realitzada pel personal auxiliar.

Aquestes superfícies inclouen, entre altres, la superfície de la butaca den-tal, l’escopidora i la xeringa multifunció, la làmpada d’il·luminació i depolimerització, el recolzabraços, el capçal, la càmera intraoral, les taulesauxiliars, el con de raigs X i les mànegues de l’equip.

En finalitzar la jornada laboral, es procedirà a una desinfecció de tots elselements del gabinet, incloent la butaca dental completa i els seus ele-ments, les superfícies d’armaris i taules, els tiradors dels calaixos i el terradel gabinet dental. Això es farà amb desinfectants de superfícies, mentreque per al terra es farà servir hipoclorit.

5.3 > Desinfecció d’equips

Els equips dentals s’han de netejar rutinàriament i amb una periodicitatdiària, ja que els dispositius acoblats a la butaca dental són una font per-fecta per a la proliferació de gèrmens i, per tant, s’han de sotmetre a unmanteniment específic (Figura 5.21).

El sistema d’aspiració va acoblat a la butaca per recollir aigua, saliva ialtres elements que es produeixen en el tractament dental. La seva netejaés bàsica, perquè és una font de contaminació i, a més, si no es fa, es podenproduir parades del sistema quan s’està treballant. Per evitar-ho, és reco-manable que, després de tractaments en què hi hagi hagut aspiracionsprolongades o de material sangonós, es facin aspiracions prolongadesamb aigua.

En finalitzar la jornada, es realitzarà una desinfecció i una neteja simul-tània del sistema d’aspiració i dels filtres mitjançant un desinfectant. Elfiltre es treu i es renta a l’aixeta amb un raspall metàl·lic que elimina lesrestes macroscòpiques.

5.20. Material emmagatzemat.


Al seu interior, es col·loca l’antiescumogen, que evita l’aparició d’escumesprovocades per les secrecions aspirades.

El sistema d’aspiració (cànules i botella) es neteja utilitzant un desinfec-tant que circula per aspiració per circuit (Figura 5.22).

5.4 > Desinfecció d’impressions

El material que s’usa en les impressions que es prenen al gabinet per ala confecció de pròtesis als pacients és un material que, en estar en con-tacta amb els teixits orals, pot acabar contaminat i, per aquest motiu,representa una possible font d’infecció per al personal del gabinet buco-dental, així com una font de contaminació creuada per a un altrepacient.

A més, com que és un material que sortirà de la clínica, podria conver-tir-se en un focus de contaminació també per al laboratori de pròtesisdentals (Figura 5.23).


5.23. Desinfecció d’impressions.

Protocol general de neteja per a les impressions

Encara que depèn del material usat per realitzar les impressions, en generales pot considerar el següent protocol:

1 Rentar-se les mans i posar-se els guants.

2 Esbandir la impressió amb aigua corrent, sense pressió, per eliminaraixí les restes visibles.

3 Fer servir un desinfectant de baix nivell, en la forma i el temps reco-manats pel fabricant.

4 Esbandir la impressió amb aigua corrent, sense pressió, per eliminar eldesinfectant.

5 Assecar-la segons el material usat en la impressió.

6 Buidar el model.

5·· Fes un llistat de deu materials de cada un dels tres tipus (crític, semicrític i no crític).

6·· Simula la preparació de bosses per esterilitzar, segons les diferents mides del material a embossar.

7·· Visita una central d’esterilització d’un hospital o una clínica dental.

8·· Comprova l’indicatiu de color en bosses no estèrils i el canvi de color en les estèrils.

9·· Pots ampliar els teus coneixements sobre l’esterilització en les següents pàgines web:

http://enfermerasdequirófano.iespana.es/esterilización i www.areas.org/protocolos/varios/esteril.pdf

10·· Simula, a l’aula de pràctiques, la neteja de superfícies del gabinet bucodental.


5.22. Desinfecció de cànules d’aspi-ració.


5.25. Recol·lector d’amalgama.

110088110088

6 >> Tractament de residus

La recollida de residus és un procés tan fonamental com els anteriors perevitar la contaminació en el gabinet dental.

Es regeix per normatives estatals i es desenvolupa per normatives autonò-miques.

Actualment, existeixen empreses que s’encarreguen de recollir i eliminartots els residus tòxics i biològics produïts en l’activitat diària.

En el gabinet bucodental, han d’existir recipients adequats per a larecol·lecció de:

– EElleemmeennttss ppuunnxxaannttss ii ttaallllaannttss dd’’uunn ssooll úúss.. Es tracta d’un contenidor deresidus biològics, rígid i de color llampant per no confondre’l i, un copple, es tanca i és recollit per l’empresa corresponent.

– MMaatteerriiaall dd’’uunn ssooll úúss ccoonnttaammiinnaatt.. S’introdueix al contenidor de residusbiològics (Figura 5.24).

– DDeennttss eexxttrreetteess.. Es consideren material de residu humà i no es poden lliu-rar al pacient si no s’esterilitzen prèviament.

– RReessiidduuss dd’’aammaallggaammaa.. L’amalgama és un material molt tòxic degut a lapresència de mercuri en la seva composició.Existeixen recol·lectors d’amalgama que van col·locats en els equips i querecullen les restes que cauen pel sistema d’aspiració (Figura 5.25).Aquestes restes queden en un contenidor especial que, quan està ple, ésretirat per l’empresa especialitzada.

– RReessiidduuss ddee llííqquuiiddss ddee rreevveellaatt ii ffiixxaatt.. Tenen contenidors especials, quesón retirats per l’empresa especialitzada (Figura 5.26).

5.24. Contenidor de residus biològics.

5.26. Contenidors de residus líquids de revelat i fixat de radiografies.



7 >> Procediments rutinaris a realitzar en la consulta dental

El tècnic en cures auxiliars d’infermeria ha de realitzar cada dia una sèried’activitats relacionades amb la higiene i la infecció en la consulta dentalque es descriuen a continuació, en relació amb el moment de la jornadalaboral.

7.1 > Procediments que es realitzen a l’inici de la jornada

– Rentat higiènic de mans, col·locar-se guants i uniforme.– Comprovar que el material que s’utilitzarà està esterilitzat (Figura

5.27). – Preparar els uniformes del personal que treballa al gabinet.– Comprovar el recipient de desinfecció i preparar la solució desinfec-

tant, si és necessari.– Cobrir les superfícies de l’equip bucodental, com el capçal o con de

raigs X, que es puguin contaminar.

7.2 > Procediments que cal realitzar després de cada tractament

– Retirar tot el material utilitzat amb el pacient.– Eliminar el material d’un sol ús que no sigui considerat residu sanita-

ri, com pitets, mocadors, mascareta, gorres, etc.– Aplicar el protocol per al material reutilitzable tallant i punxant.– Introduir el material d’un sol ús tallant i punxant en els contenidors

adequats per a aquesta finalitat.– Netejar i desinfectar la resta del material. segons els protocols esta-

blerts.– Desinfectar les superfícies amb què hagi estat en contacte el pacient.– Realitzar una neteja del sistema d’aspiració.– Comprovar que no existeixin esquitxos ni residus al terra ni en les

superfícies de treball.

7.3 > Procediments que cal realitzar en finalitzar la jornada

– Netejar i desinfectar la unitat dental i les superfícies, incloent-hi elterra del gabinet.

– Protegir els elements que siguin més susceptibles de contaminar-se.– Netejar i desinfectar la consulta i els lavabos.– Recollir els residus generats i dipositar-los en els contenidors ade-

quats.– Netejar setmanalment els filtres d’aspiració.– Emmagatzemar i ordenar el material esterilitzat, assegurant-se que n’e-

xisteix el número suficient d’unitats per a la jornada següent.– Emmagatzemar i ordenar el material esterilitzat.– Realitzar setmanalment els controls biològics d’esterilització.

5.28. Instrumental rotatori d’embossati tancat.

5.27. L’auxiliar ha de comprovar queel material està esterilitzat.


111100111100

Idees clau

CONTROL DE LA INFECCIÓ EN EL GABINET DENTAL

Tractament de residus

Desinfecció

Esterilització

A l’inici de la jornada

Després de cada tractament

Al final de la jornada

Normes d’higiene personal

Immunització

Tècniques d’higiened’equips i instrumental

Elements de protecció de barrera

Procediments rutinaris a realitzar en la consulta

dental



.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Descriu les formes de contagi de la malaltia en el gabinet dental.

2·· Realitza una taula o esquema dels mètodes de desinfecció descrits en la unitat recollint les seves indi-cacions i característiques.

3·· Enumera els mètodes d’esterilització estudiats en la unitat.

4·· Compara els mètodes d’esterilització anteriors indicant els seus avantatges i inconvenients.

5·· Indica tots els passos que cal seguir per esterilitzar un material contaminat per sang d’un pacient sos-pitós de patir hepatitis C.

6·· Investiga quina legislació sobre eliminació de residus sanitaris existeix a la teva ComunitatAutònoma.

7·· Enumera què han de fer l’auxiliar d’odontologia i la resta de persones del gabinet bucodental quans’està procedint a realitzar un tractament de cirurgia.

.: APLICACIÓ :.

1·· Realitza un quadre on es reflecteixin els tipus de rentat, el producte usat, el temps, les indicacions decada rentat i les observacions de cada tècnica.

2·· Simula la recollida d’elements punxants i tallants i la seva introducció en el recipient adequat.

3·· Realitza a l’aula de pràctiques la desinfecció, mitjançant rentat manual, d’un mirall dental.

4·· Prepara una solució de glutaraldehid al 2% o d’hipoclorit sòdic al 10% i simula la desinfecció d’unmaterial.

5·· Realitza la neteja del filtre de l’equip i la col·locació de l’antiescumogen en la butaca dental.

6·· Realitza la neteja de la unitat d’aspiració de la butaca dental.

7·· Realitza el rentat i la desinfecció dels models d’impressió.

8·· Realitza la desinfecció completa de la butaca dental en finalitzar la jornada laboral, incloent tots elselements descrits a la unitat.

9·· Prepara un desinfectant, seguint les pautes comercials, a diferents concentracions segons l’ús que haginde tenir.

10·· Prepara els instruments a esterilitzar i analitza les diferències entre embossar-los o no:

a) Amb una part activa.b) Amb dues parts actives.c) Rotatoris.d) Articulats.

11·· Busca informació sobre els controls d’esterilització que s’utilitzen en el gabinet dental actualment:

– Control físic.– Control químic.– Control biològic.Realitza un esquema en el teu quadern de pràctiques.

Activitats finals


111122111122

Solució ··

1. Remull i desinfecció. L’instrumental utilitzat durant la tècnica es diposita en la cistella de la cubeta dedesinfecció que conté glutaraldehid al 2% o un altre desinfectant. L’instrumental ha d’estar cobert en laseva totalitat pel desinfectant, fet que garanteix la destrucció d’aquest virus abans de procedir a la nete-ja de l’instrumental. S’ha de treballar sempre amb guants i mascareta, ja que és un element molt tòxicper a la pell i les mucoses. Amb aquest pas disminuïm el risc d’infecció en la manipulació posterior del’instrumental.

2. Neteja de l’instrumental. L’auxiliar ha de protegir amb guants més gruixuts per evitar punxades i tallsen la manipulació de l’instrumental. D’aquesta manera eliminem la brutícia de l’instrumental i faciliteml’arribada de l’agent esterilitzant a tota la superfície.

En aquest cas, el mètode elegit és la neteja amb ultrasons, ja que té un poder de penetració major quealtres mètodes. L’instrumental es col·loca a la cistella de la cubeta d’ultrasons. Si algun dels instrumentsés articulat, s’obre l’articulació i, si és possible, es desmunta. Se segueixen les recomanacions del fabri-cant de l’aparell per al seu funcionament. S’esbandeix l’instrumental amb aigua corrent a l’aigüera pereliminar restes del desinfectant.

3. Assecat. Es realitza amb paper no reutilitzable.

4. Lubrificació. Es realitza en tot l’instrumental que ho requereixi.

5. Envasat. És imprescindible envasar l’instrumental. Primer, perquè serà esterilitzat per assegurar la des-trucció total dels microorganismes contaminants i formes de resistència. En segon lloc, per aconseguirun emmagatzematge correcte i per evitar riscos. Per últim, perquè psicològicament provoca una majorconfiança en el pacient.

6. Esterilització. S’utilitza l’autoclau seguint lesinstruccions del fabricant.

7. Emmagatzematge del material. Un cop finalit-zada l’esterilització, es col·loca l’instrumen-tal en un lloc sec i protegit per així mantenirla seva integritat, sense ruptures, fins al seuús clínic.

8. Finalment, el material d’un sol ús es dipositaen contenidors de residus contaminats per ala seva eliminació mitjançant incineració.

Neteja, desinfecció i esterilització del material i instrumental dental

·· Un pacient de 35 anys d’edat, que va a la consulta dental per realitzar-se una revisió programada. La his-tòria clínica reflecteix que pateix una malaltia infecto-contagiosa actualment en curs. Aquesta malaltia ésuna hepatitis viral de tipus B.

L’odontòleg realitza l’exploració al pacient.

Enumera els passos que has de realitzar amb l’instrumental i el material utilitzat per aconseguir la sevaneteja, desinfecció i esterilització completa.

Cas final

5.29. Embossat de material.


RREEVVIISSTTAA SSAANNIITTÀÀRRIIAAUnitat 5 - Desinfecció i esterilització

1·· Investigueu sobre la història de l’antisèpsia i feu un treball en grups de tres o quatre persones.

Activitats

JOSEPH LISTER (1827-1912)

Al llarg del segle XX, la cirurgia va trobar solucionsper als tres grans problemes que encara tenia plante-jats: el dolor, la infecció i l’hemorràgia. La superaciód’aquestes tres barreres és el que coneixem com a“revolució quirúrgica”. Les aportacions de JosephLister van ser decisives per solucionar la temibleinfecció.

Lister va nàixer a Upson (Essex) el 5 d’abril de 1827. Vaestudiar a Londres i el 1854 es va formar com a cirur-gia a Edimburg. El 1860 va marxar a Glasgow per fer-se càrrec de la clínica quirúrgica d’aquesta ciutat.Lister s’havia d’enfrontar al que era un dels principalsproblemes: d’un 30 a un 50% dels malalts ingressatssucumbien víctimes de la gangrena hospitalària od’altres infeccions.

Lister havia observat que les fractures simples escuraven sense gaires problemes, mentre que les queeren obertes o amb ferides acabaven normalmentamb una supuració o infecció. Va pensar que l’aireatmosfèric n’era el responsable perquè aportava elsgèrmens. Per tant, calia “filtrar-lo” d’alguna manera.Va provar el clorur de zinc i els sulfits, però desprésva pensar que podia fer servir l’àcid fènic, substànciaque s’obtenia fàcilment del quitrà d’hulla i que, desdel 1859, s’havia estat utilitzant per evitar putrefac-cions.

Primer, aplicava compreses d’aigua fenicada i despréspulveritzava l’ambient i els objectes que podien entraren contacte amb la ferida, completant el procés ambl’ús de pomades fenicades. A poc a poc, va anar acumu-lant una sèrie de casos fruit d’una experiència conti-nuada. El 1867, per exemple, va decidir operar unmalalt amb una fractura de tíbia que s’havia consolidatdefectuosament usant el seu mètode antisèptic.

Normalment, en aquestes situacions, el desenllaç erafunest. Tot i això, en aquest cas, el pacient es va curarsense cap tipus de problema.

Coneixent el valor de l’estadística, Lister va acumulardades i xifres. El 1870, va presentar resultats relatius aamputacions. Abans de l’ús de l’antisèpsia, la mortali-tat era del 45% i després va descendir fins a un 15%.Lister va morir el 10 de febrer de 1912 havent rebuttota mena d’honors, homenatges i reconeixements.

Font: www.historiadelamedicina.org/lister.html

5.30. Joseph Lister.


SUMARI

� Instrumental d’exploració

bucodental

� Instrumental d’anestèsia

odontològica

� Instrumental d’operatòria

dental

� Instrumental

d’endodòncies

Instrumental dental I66un

it

at

OBJECTIUS

·· Reconèixer l’instrumental odontològic.

·· Preparar l’instrumental adequat per a les diferents tècniques.

·· Ser capaç de modificar l’instrumental segons les necessitats

que es presentin.


111155111155Unitat 6 - Instrumental dental I

1 >> Introducció

El maneig i el coneixement de l’instrumental d’ús dental és imprescindi-ble en la pràctica clínica diària.

El personal auxiliar l’ha de preparar abans del seu requeriment per partdel dentista, de tal forma que en sigui fàcil l’accés en funció de la tècnicaque es tingui prevista de realitzar.

Per aquest motiu, és convenient que es dissenyin formes d’organització del’instrumental, ja sigui en safates prèviament estructurades i esterilitza-des amb tot l’instrumental que es necessiti per a cada tècnica o bé mitjan-çant bosses amb l’instrumental estèril i individualitzat, identificades ipreparades abans de la realització de qualsevol tractament.

1.1 > Concepte d’instrument d’ús dental

UUnn iinnssttrruummeenntt dd’’úúss ddeennttaall ééss eell qquuee ss’’aaggaaffaa aammbb llaa mmàà ii qquuee ééssnneecceessssaarrii ppeerr aa llaa rreeaalliittzzaacciióó ddee lleess ddiiffeerreennttss ttèèccnniiqquueess bbuuccooddeennttaallss..PPoott sseerr ddee ddiiffeerreennttss ttiippuuss..

En tots els instruments d’ús dental, es diferencien dues parts:

– PPaarrtt aaccttiivvaa.. És la que s’utilitza per a la realització de la funció per a laqual ha estat dissenyat l’instrument. Depenent del tipus d’instrument,en variarà la forma.

– PPaarrtt iinnaaccttiivvaa oo mmàànneecc.. És aquella per la qual se subjecta l’instrument.Sol tenir unes marques per fer-lo rugós i evitar així que patini, a més demillorar també la prensió. (Figura 6.1).

1.2 > Classificació dels instruments d’ús dental

Els instruments d’ús dental poden ser de mà o rotatoris:

– IInnssttrruummeennttaall ddee mmàà.. És el que no va unit a l’equip dental i que usa eldentista agafant-lo amb la mà. Es pot subdividir en:• Instruments rígids. Són els que no tenen sistema d’obertura i tanca-

ment. Per exemple, la sonda d’exploració.• Instruments articulats. Són els que presenten un sistema d’obertura i

tancament que es denomina articulació. Per exemple, els fòrceps pera extraccions.

– IInnssttrruummeennttaall rroottaattoorrii.. És el que, unit a les mànegues de l’equip dental iaccionat per aquest, efectua moviments rotatoris a diferents velocitatsamb la finalitat de moure una fresa col·locada al seu extrem.

Classificació dels tipus de freses

– Pel tipus d’instrument rotatori al qual s’apliquen (Figura 6.2):

• Fresa de contraangle (té osca). • Fresa de peça de mà (no té osca). • Fresa de turbina (no té osca).

– Per la composició de la seva part activa:

• Freses de pols de diamant.• Freses d’acer i de carbur de tungstè.

3

2

1

2

1

Fresa: petit instrument de formavariable que es col·loca sobre l’instru-mental rotatori. És utilitzat per elimi-nar teixit dentari.

Vocabulari

6.2. Diferents tipus de freses.

6.1. Sonda periodontal.

1

1

2

Carbur de tungstè

Pols dediamant

Acer

1 2 3


111166111166

– Per la forma de la seva part activa, n’existeixen molts tipus, en funció dela tècnica a realitzar. Entre altres, cal destacar:

• Freses rodones.• Freses de pera.• Freses xàmfer.

Per la seva longitud:

• Freses curtes. S’usen en turbina i contraangles.• Freses llargues. S’usen en peces de mà.

1.3 > Instrumental rotatori

Dins de l’instrumental rotatori, podem considerar els següents instru-ments:

– TTuurrbbiinnaa.. Instrument rotatori d’alta velocitat, que arriba entre 100 000 i500 000 rpm. Aquesta velocitat és útil per eliminar els teixits durs de ladent, com l’esmalt, en els processos de tractament de càries. Té unaforma lleugerament angulada per permetre un fàcil accés a la dent. Esdivideix en cap i cos:• El cap és el lloc on es col·loca la fresa mitjançant un sistema de subjec-

ció que varia depenent del fabricant. També s’hi troba un sistema desortida d’aigua (variable segons els models) que serveix per irrigar lafresa i disminuir la generació de calor en realitzar el tractament i elconsegüent dany a la polpa dentària.

• El cos és la zona de prensió i la seva superfície és rugosa per facilitar-ne la subjecció. A la seva zona final, hi ha un dispositiu que s’uneixamb la mànega de l’equip dental per rebre les connexions i els retornsd’aire i aigua. A vegades, quan els terminals dels dos són diferents, fafalta l’ús d’adaptadors.

– MMiiccrroommoottoorr.. És un sistema rotatori de baixa velocitat, per la qual cosa elseu ús queda reservat per als teixits semidurs de la dent, com és el com-plex dentino-pulpar. Com en el cas de la turbina, va unit a les màneguesde l’equip dental amb un sistema de connexió variable. Tenen un regu-lador de la velocitat i el sentit de rotació. Sobre seu es poden col·locardos tipus diferents d’instrumental:

• Contraangle. Anomenat així perquè presenta un angle característicrespecte de l’horitzontal amb la finalitat d’afavorir l’accés a la boca.S’hi distingeix un cap i un mànec.- Al cap hi va col·locada la fresa i presenta un sistema de subjeccióvariable segons el model del fabricant i un dispositiu de sortida d’ai-gua.

- El mànec va unit al micromotor, essent aquest el responsable del seumoviment. Utilitza freses d’acer o de carbur de tungstè, que sónmenys abrasives i tenen menor capacitat de tallar que les de diamant,usades habitualment amb les turbines.

- Existeixen contraangles reductors que disminueixen la velocitat derotació transmesa pel micromotor i s’usen en tècniques implantolò-giques i quirúrgiques amb la finalitat de disminuir la generació decalor provocada per les característiques de la tècnica.

Xàmfer: forma de terminació en bisellper a una millor adaptació de les coro-nes de metall-porcellana.

Vocabulari

Les tècniques implantològiques:són les que s’usen per a la col·locaciódels implants dentals en boca.

Vocabulari

Sabies que...

Existeixen diferents tipus de conne-xions segons quin sigui el fabricant delsequips dentals i el de l’instrumentalrotatori. Així, hi ha connexions Bordende 2 o 3 orificis (Figura 6.3) i conne-xions Midwest, entre altres.

Sabies que...

Les mànegues de l’equip dental rebendiferent pressió segons estiguin desti-nades per a turbina o micromotor,essent major la de la turbina.

6.3. Connexions Borden.



• Peça de mà. A diferència de l’anterior, és recta i, per tant, el seu úsen boca està limitat, excepte en cirurgies de tercers molars inclosesdins de l’os. Principalment, s’usa per a retocar pròtesis dentals. Comels anteriors, té dues parts: el cap, on es col·loca la fresa, que conté elsistema d’irrigació; i el cos, amb superfície rugosa per facilitar la prensió, unit a l’equip per un sistema de mànega. Les freses ques’usen per a la peça de mà són les llargues i d’acer o de carbur detungstè.

Tècnica

Col·locació de freses en la turbina

Descripció: col·locar la fresa adequada en la turbina abans de la sevautilització.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants no estèrils.2. En turbines de botó, subjectar fermament la turbina amb una mà i pressionar el botó situat a la part

posterior del cap de la turbina.3. Inserir la fresa fins que faci topall girant-la suaument. A continuació, deixa anar el botó pressionat ante-

riorment.4. Comprovar la correcta inserció de la fresa estirant-la lleugerament cap endavant. Si la fresa no surt és

que està ben col·locada.5. Col·locar la turbina en la mànega de la unitat dental.6. Accionar la turbina en la salivadora per verificar-ne el correcte funcionament.7. En turbines que tenen adaptador manual:

- Agafar la fresa per la seva part inactiva i introduir-la en l’orifici de la turbina.- Amb la part central de l’adaptador, pressionar la part activa de la fresa fins que s’introdueixi per com-

plet.- Comprovar la seva inserció estirant-la amb fermesa.- Col·locar la turbina en la mànega de l’equip dental.- Comprovar el seu funcionament accionant-la sobre la salivadora.- Per eliminar la fresa, introduir la tija metàl·lica de l’adaptador per l’orifici posterior del cap de la tur-

bina i pressionar. La fresa sortirà sola.

8. Si el dentista sol·licita la turbina, es realitza la transferència d’aquesta segons el protocol estudiat a launitat 2.

9. Un cop utilitzat l’instrument, el dentista n’indica la retirada de forma verbal, amb moviments curts irepetitius o separant l’instrument de la boca del pacient.

10. L’auxiliar retira l’instrument de la mà de l’operador i el col·loca a la unitat dental per si es necessitauna altra vegada. Normalment, és el dentista el que col·loca la turbina en la unitat dental.

Observacions:

– El tècnic en cures auxiliars d’infermeria s’encarrega de la col·locació i la retirada de les turbines i fresesper a la seva posterior neteja, desinfecció i esterilització.

– Es retira la fresa prement el botó de la part posterior del cap o bé empenyent la fresa amb l’adapta-dor.

– Les cases comercials adjunten amb els seus models de turbina les instruccions i els accessoris per inserirles freses. En aquest cas, cal seguir les recomanacions de cada fabricant.

Material: turbina i fresesde turbina adequades.


111188111188

Tècnica

Col·locació de freses en el contraangle i en la peça de mà

Descripció: col·locar la fresa adequada en el micromotor amb con-traangle abans de la seva utilització.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i col·locar-se guants noestèrils.

2. Ajustar el contraangle o la peça de mà en elmicromotor comprovant que la sevacol·locació és correcta.

3. Subjectar fermament amb una mà el con-traangle i pressionar el botó localitzat en lapart posterior el botó localitzat en la partposterior del cap o retirar la pinça d’anco-ratge.

4. Inserir la fresa fins que es faci topall girant-la suaument perquè encaixi la seva partranurada. Quan ha entrat, es deixa anar elbotó o es tanca la pinça d’ancoratge segonsel model del contraangle.

5. Comprovar la correcta inserció de la fresaestirant-la lleugerament.

6. Adaptar el micromotor en la mànega de la unitat dental.7. Accionar el micromotor en la salivadora per verificar-ne el correcte funcionament.8. Si el dentista sol·licita el micromotor, l’auxiliar d’infermeria realitzarà el traspàs segons la tècnica con-

vencional.9. Un cop utilitzat l’instrument, el dentista n’indica la retirada de forma verbal, amb moviments curts i

repetitius o separant l’instrument de la boca del pacient.10. L’auxiliar retira l’instrument de la mà de l’operador i el col·loca a la unitat dental, per si es necessita

una altra vegada. Normalment, és el dentista el que col·loca el micromotor en la unitat dental.

Observacions:

– El tècnic en cures auxiliars d’infermeria realitza la col·locació i la retirada dels micromotors, contraan-gles, peces de mà i freses per a la seva posterior neteja, desinfecció i esterilització.

– El micromotor, el contraangle i la peça de mà s’han de desmuntar abans de procedir a la seva neteja, de-sinfecció i esterilització.

Material: micromotor, con-traangle o peça de màrecta i fresa adequada(Figura 6.4).

1·· Selecciona, entre el material que tens a l’aula de pràctiques, tres instruments rígids i tres d’articu-lats.

2·· Escull, entre el material que tinguis a l’aula, algun dels elements rotatoris anteriorment descrits i ana-litza’n les seves parts.


6.4. Turbina (1), contraangle (2), micromotor (3) i peça de mà(4).

1

2 3

4



2 >> Organització de l’instrumental d’ús odontològic

L’instrumental d’ús odontològic ha d’estar organitzat i preparat per usar-se amb rapidesa en les diferents tècniques dentals.

2.1 > Safata d’exploració

S’utilitza per realitzar l’exploració intrabucal. Ha de tenir els següents ele-ments (Figura 6.5):

– PPiinnççaa ppoorrttaaccoottoonnss.. És una pinça de prensió digital, colzada i amb unapart activa estriada per aconseguir una major retenció.

– SSoonnddaa dd’’eexxpplloorraacciióó.. Pot ser d’una o de dues parts actives. S’utilitza perdetectar càries.

– MMiirraallll dd’’eexxpplloorraacciióó.. Serveix per a l’exploració intraoral, ja que permet lavisió en zones compromeses i millora la il·luminació d’altres zones enreflectir la llum de l’equip. A més, serveix per separar i protegir els tei-xits bucals. Pot ser de plàstic no reutilitzable o d’acer inoxidable, en quèla part activa va cargolada sobre el mànec.

– SSoonnddaa ppeerriiooddoonnttaall.. No és útil en les exploracions generals, encara que síen les periodontals. Per aquest motiu, no és imprescindible la seva pre-sència en aquesta safata, llevat que es prevegi que s’hagi de realitzaraquest tipus d’exploració. N’existeixen de molts tipus, encara que la mésconeguda i acceptada és la sonda de l’OMS, amb una part activa roma.Està marcada cada 3 mm amb un codi de colors (negre i gris) que per-met una fàcil visualització de la profunditat de la bossa periodontal.També existeixen sondes electròniques, que transmeten la informaciódirectament a la fitxa informatitzada del pacient, però que són mésexclusives de tècniques específiques periodontals.

2.2 > Safata d’anestèsia

Abans de procedir a cap tractament dental, és necessari assegurar el con-fort del pacient per mitjà de l’ús de fàrmacs anestèsics. Hi ha diverses for-mes d’aplicació de l’anestèsia:

– AAnneessttèèssiiaa sseennssee ppuunncciióó ddee llaa mmuuccoossaa.. Es denomina també anestèsicatòpica i s’usa en situacions de temor a la punció o per minimitzar-ne lesmolèsties. Comercialment, ve presentada en forma de cremes ambsabors afruitats (plàtan, maduixa, etc.) o com a esprais que aconseguei-xen l’efecte anestèsic per fred (crioanestèsia). El seu efecte és més psico-lògic que real, per la qual cosa es pot fer servir com a placebo. A més, elseu ús no evita el de l’anestèsia clàssica.En l’actualitat, s’han comercialitzat sistemes d’anestèsia amb xeringa,però sense agulla, que sí que aconsegueixen efectes anestèsics suficientsper a la realització de la tècnica dental.

– AAnneessttèèssiiaa aammbb ppuunncciióó ddee llaa mmuuccoossaa.. És aquella en què cal fer servir unsistema injectable per dipositar el fàrmac anestèsic i així aconseguir-nel’efecte. Per això, cal preparar el següent instrumental:• Xeringa. N’existeixen diversos tipus en funció de la tècnica elegida i el

material de què estigui feta.

3

2

1

L’exploració periodontal: és untipus d’exploració intraoral en què s’a-nalitza l’estat de salut i malaltia delperiodont.

Periodont: és el teixit que suporta ienvolta les dents.

Vocabulari

Anestesiar: privar totalment o par-cialment de la sensibilitat per mitjà defàrmacs anestèsics.

Vocabulari

6.5. Safata d’instrumental.

1 2 3


112200112200

El més habitual és que siguin xeringues metàl·liques, en què el cartutxanestèsic es carrega en la part central de diverses formes i l’agulla escol·loca a la part superior. Aquestes han d’estar completament estèrilsabans de ser usades amb el pacient. També hi ha xeringues no reutilit-zables, d’un sol ús, que porten l’agulla inclosa. També es poden classi-ficar en funció de la forma de col·locar el cartutx anestèsic (xeringuesrevòlver, amb obertura central), en funció de la seva capacitat d’aspi-ració (xeringues autoaspirables o no), en funció del tipus d’anestèsia ausar (xeringues per anestèsia intralligamentosa).

• Cartutxos anestèsics. Són de vidre, amb una forma estàndard que per-met el seu ús en qualsevol tipus de xeringa. Tenen una goma en la sevapart inferior per unir-se a la xeringa i una altra en la part superior ques’uneix a l’agulla. Al seu interior, es troba el fàrmac anestèsic.

• Agulles de punció. Estan preparades en recipients estèrils que sónsimilars entre si. El seu gruix i longitud és variable en funció de la tèc-nica anestèsica a realitzar i, per aquest motiu, es divideixen en agullesper a tècniques anestèsiques infiltratives (curtes i ultracurtes) i per atècniques anestèsiques tronculars (llargues i més gruixudes).

Tècnica

Col·locació del cartutx anestèsic i agulla en la xeringa

Descripció: col·locar la fresa adequada en el micromotor amb con-traangle abans de la seva utilització.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i col·locar-se guants.2. Si la xeringa es carrega pel lateral, es retrau l’èmbol; si és de càrrega inferior, s’inclina el cos.3. Inserir el carpule d’anestèsia en el cos de la xeringa, tenint la precaució de col·locar-lo amb el tap de

goma cap a la zona d’inserció de l’agulla.4. Fixar el carpule amb l’extrem de l’èmbol.5. Seleccionar l’agulla depenent de la tècnica que s’hagi de realitzar.6. Retirar el protector de la zona d’inserció de l’agulla en el cos de la xeringa.7. Pressionar o enroscar l’agulla per perforar el tap de goma del carpule.8. Deixar la xeringa en la safata de la unitat dental protegida amb el tap. El dentista l’utilitzarà i serà qui

en tragui el tap quan ho necessiti.9. Un cop utilitzada la xeringa, el dentista la diposita a la unitat dental.

10. Les agulles es protegeixen amb el caputxó quan aquest es troba a la safata d’instrumental. Per enca-putxar l’agulla, no s’han de mantenir enfrontats l’agulla en una mà i el caputxó en l’altra. Si es fa, elrisc d’accident és molt alt.

11. Fent servir una sola mà, s’introdueix la part més distal de l’agulla en el caputxó. Aquesta tindrà el seudesplaçament limitat pels extrems de la safata i els dos terços restants es cobriran amb el caputxórecolzant-lo contra les parets de la safata fins que quedi tapada completament.

Observacions: actualment, existeixen en el mercat xeringues que, un cop utilitzades, s’encaputxen auto-màticament. També hi ha aparells que incineren la part de l’agulla, evitant d’aquesta manera accidents. Dela mateixa manera, existeixen xeringues d’un sol ús i d’encaputxat automàtic. No s’han de llençar a les dei-xalles generals ni l’agulla ni el carpule. Es dipositen en el contenidor de residus punxants.

Material: xeringa d’anestè-sia, carpule i diferentstipus d’agulla de punció.

6.6. Safata d’anestèsia.

Xeringa d’anestèsia

Carpules

Agulles d’anestèsia



2.3 > Safata d’aïllament

En la major part dels procediments dentals, s’ha de realitzar un aïlla-ment de les dents per aconseguir l’absència d’humitat en els teixits den-tals i evitar que la humitat comprometi el tractament a realitzar. Tambéés imprescindible l’ús d’aïllaments en endodòncies, en què a l’anteriorcal sumar la protecció per evitar accidents endodòntics, com pot ser lapèrdua de llimes. La safata d’aïllament està format pels següents ele-ments (Figura 6.7):

– DDiicc ddee ggoommaa.. És un plàstic elàstic, de diferents gruixos, que es perforaper col·locar-lo sobre la peça corresponent. No es tracta d’un materialque s’hagi de preparar estèril, ja que simplement va situat sobre la peçadentària. En l’actualitat, n’hi ha alguns que estan preparats per a unaaplicació més senzilla (sistema Optadam®) (Figura 6.8).

– CCllaammppss.. Anomenats també grapes, serveixen per subjectar el dic degoma a la peça sobre la qual es col·locarà. Tenen formes i mides dife-rents, en funció del lloc on es col·locaran i fins i tot del grau d’erupcióde la peça. És característica la presència d’uns orificis pels quals se sub-jecta per ser portat a la peça dentària. Aquests sí que han d’estar estèrils,ja que se situen sobre la dent (Figura 6.9).

6.9. Taula de clamps.

6.8. Dic de goma perforat i clampamb ales.

6.7. Safata d’aïllament.

Pinça per clamps

Clamps

Sedadental

Perforadorde dic

Estabilitzadorde dic

Dic de goma


112222112222

– PPeerrffoorraaddoorr ddee ddiiccss.. És una pinça articulada amb un mecanisme que per-met foradar el dic de goma amb el gruix que es necessiti.

– PPiinnççaa ppoorrttaaccllaammppss.. Es tracta d’una pinça colzada i angulada en la sevapart activa que serveix per portar el clamp, sol o amb dic de goma, a ladent.

– AAllttrreess eelleemmeennttss.. No són imprescindibles, però és prudent l’ús de vaseli-na per evitar l’esquinç del dic i de seda o cinta de dics per passar-lo persota del punt de contacte de les dents.

Tècnica

Aïllament absolut del camp operatiu

Descripció: realització de la tècnica per part del dentista. La funcióde l’auxiliar d’infermeria és la preparació del material i l’intercanvi del’instrumental i material quan sigui sol·licitat.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants no estèrils.2. Perforar el dic en el punt que el dentista indiqui, amb el perforador

de dic.3. Aplicar vaselina en la zona perforada per evitar la ruptura del dic de goma.4. Col·locar el clamp seleccionat pel dentista en l’orifici realitzat.5. Transferir l’arc de Young i instrumental segons sigui demanat pel dentista.6. Un cop finalitzada la tècnica, recollir el material i l’instrumental.7. Anotar la tècnica i les incidències, si n’hi ha, en la fitxa clínica del pacient.

Observacions: el tècnic en cures auxiliars d’infermeria pot col·locar el clamp en el dic i traspassar-lo otraspassar el clamp i el dic per tal que sigui col·locat pel dentista. Aquesta tècnica pretén mantenir el campoperatori lliure de saliva i fluids orals, facilitar l’accés dels instruments i evitar el risc d’aspiració de mate-rial o instrumental per part del pacient (Figura 6.10).

Material: dic de goma,pinça portaclamps, perforador de dic, vaselina, clamp i arc de Young.

6.10. Aïllament absolut del camp operatiu.



Tècnica

Aïllament relatiu del camp operatiu

Descripció: realització de la tècnica per part del dentista. La funcióde l’auxiliar d’infermeria és la preparació del material i l’intercanvi del’instrumental i material quan li sigui sol·licitat.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants no estèrils.2. Realitzar un tall al centre del rotlle de cotó per adaptar-lo al fre

labial.3. Transferir el mirall d’exploració i la pinça amb el rotlle de cotó quan ho sol·liciti el dentista.4. Un cop finalitzada la tècnica, recollir el material i instrumental.5. Anotar la tècnica i les incidències, si n’hi hagués, en la fitxa clínica del pacient.

Observacions: el rotlle de cotó es col·loca en el solc vestibular i a la zona posterior a nivell de la segonamolar. En l’arcada inferior, es col·loquen sota la llengua, en zona vestibular i lingual. Actualment, existei-xen elements de fixació dels rotlles de cotó a la cavitat bucal.

Material: rotlles dentals de cotó, pinces de dissecciócolzades, tisores, miralld’exploració, pitets i mocadors.

2.4 > Safates d’operatòria dental

LL’’ooppeerraattòòrriiaa ddeennttaall ééss llaa ppaarrtt ddee ll’’ooddoonnttoollooggiiaa qquuee eess ddeeddiiccaa aa llaarreeppaarraacciióó ii llaa rreeccoonnssttrruucccciióó ddee ppeecceess qquuee hhaann ppaattiitt aallgguunn pprrooccééss ddeeppèèrrdduuaa oo lleessiióó ddee ttoottaa llaa sseevvaa eessttrruuccttuurraa oo dd’’uunnaa ppaarrtt..

Les obturacions es realitzen tradicionalment amb dos tipus de materialsd’obturació: amalgama de plata i compòsit.

– IInnssttrruummeennttaall ppeerr aa lleess oobbttuurraacciioonnss dd’’aammaallggaammaa ddee ppllaattaa.. L’amalgama deplata es reté a la dent de forma mecànica. Cal preparar el següent mate-rial:

• Instrumental d’exploració, d’aïllament i safata d’anestèsia.• Instrumental per a la realització de la cavitat. Inclou:

- Instrumental rotatori. Turbina, micromotor i contraangle.- Freses específiques. Les més usades són la de pera de diamant i la decon invertit de contraangle.

- Mandrí o cullereta de Black. És un instrument doble de mà amb unesparts actives que serveixen per eliminar “rascant” el teixit malalt deforma manual.

- Retalladors de marge gingival. S’anomena marge gingival al margede la cavitat. Els retalladors són dos instruments de mà amb duesparts actives que són les superfícies de tall.

Sabies que...

G.V. Black va ser un odontòleg anglèsque va donar nom a un instrument pre-parat per rascar el teixit dentarimalalt.

Hi ha una altra forma d’aconseguir aïllament, que és l’anomenat aaïïllllaa--mmeenntt rreellaattiiuu. Consisteix en la col·locació de rodets de cotó en la proximi-tat de la peça per tal que quedin impregnats de saliva i així la peça esmanté seca. Tot i això, no és un bon mètode perquè no aconsegueix unasequedat absoluta de la peça i tampoc evita la possibilitat de patir acci-dents durant la tècnica odontològica.


Aquestes són diferents segons s’usin en el costat mesial o en el distal.Eliminen els vidres d’esmalt que han quedat sense suport dentinariper evitar la seva fractura posterior.

• Amalgamador. Instrumental en què es procedeix a la mescla i a lavibració dels components de l’amalgama de plata (plata i mercuri). Lavelocitat i el temps utilitzat depenen de les formes del fabricant.

• Safata de matrius. En aquelles cavitats en què no es conserven les paretsdentàries, és necessari usar un sistema d’encofrat que permeti poderreconstruir l’estructura dentària. Per això, es fan servir les matrius.Aquestes poden ser de diferents tipus, entre les quals destaquen lessegüents:

- Matrius metàl·liques tipus Toflemire®.- Matrius metàl·liques tipus Automatrix®.- Matrius metàl·liques tipus Palodent® (Figura 6.11).- Per emmotllar les matrius a la forma de la peça dentària, es fan ser-vir falques de fusta de taronger amb una mida que ve codificada perun codi de colors.

• Safata d’obturació. És la que es fa servir, un cop que el dentista harealitzat la cavitat, per tancar-la. Té els següents elements (Figura6.12):

- Portaamalgames. Instrument, únic o doble, de plàstic o metall, queserveix per recollir l’amalgama preparada i omplir-la a la cavitat.

- Condensador o atacador d’amalgama. Com que l’amalgama està enun estat plàstic, és necessari condensar-la contra els extrems de lacavitat. Aquests atacadors són instruments dobles i metàl·lics desuperfície plana i fesa.

- Vas Dapen metàl·lic. És un petit recipient on es col·loca l’amalgamaun cop batuda i des d’on es recull per portar-la amb el portaamalga-mes a la cavitat. Pot ser de vidre, però aleshores es pot trencar ambmajor facilitat.

- Instrument de bola. És un instrument de mà amb una bola petita queserveix, si és necessari, per emplenar la base cavitària, que sol serhidròxid de calci, al fons de la cavitat.

- Conformadors de solcs. Instruments dobles de mà, amb una part acti-va de forma piramidal i que serveixen per aixafar l’amalgama, enca-ra en fase plàstica, i així conformar els solcs dentaris.

- Brunyidors. Instruments amb forma de bola que es fan servir quanl’amalgama ha adquirit una consistència més dura i amb els quals esbrunyeix la seva superfície. Amb aquest brunyiment s’aconsegueixextraure una gran quantitat de mercuri de l’aliatge i remarcar elssolcs realitzats.

- Retalladors d’excessos d’amalgama. Com que és necessari emplenarmolt la cavitat amb l’amalgama de tal forma que se sobreobturi, caleliminar posteriorment aquests excessos. En aquesta fase, en la quall’amalgama està en forma plàstica, això resulta fàcil de fer. Per això,s’usen dos tipus d’instrumental de mà que són el cleoide-discoide iHollenback. El primer té dues parts actives, una d’arrodonida i unaaltra de lanceolada amb capacitat de tall.

112244112244

6.11. Matrius tipus Palodent®.

6.12. Safata d’obturació d’amalgamade plata.

2

1

3

4

5

6

7

8

9

10

Vas Dappen.

Conformador de solcs.

Brunyidor doble.

Atacador.

Hollenback.

Porta-amalgames.

Cleoide-discoide.

Retallador de marge gingival.

Espàtula plàstica.

Brunyidor simple.10

9

8

7

6

5

4

3

2

1


El segon és pla i també té dues parts actives. L’ús d’un o de l’altre depènde la zona de la peça de la qual s’hagin d’eliminar els sobrants d’amal-gama.

• Material de polit. Les amalgames de plata s’han de polir quan ha pas-sat, com a mínim, 24 hores de la seva col·locació. En aquest temps, s’haproduït la presa adequada. S’ha de preparar el següent instrumental(Figura 6.13):

- Instrumental rotatori. Sol ser micromotor i contraangle. Les baixesvelocitats eviten el tall innecessari de la restauració.

- Freses específiques. Són freses d’acer i amb poc tall que reben elnom de freses mil fulles.

- Tires de polir interproximals. Presenten diferents graus d’abrasivi-tat.

– IInnssttrruummeennttaall ppeerr aa llaa rreeaalliittzzaacciióó dd’’oobbttuurraacciioonnss aammbb ccoommppòòssiitt..

Els compòsits o resines compostes constitueixen el material més usat enl’actualitat pels seus beneficis estètics i per la menor destrucció que calfer de teixit dentari per a la col·locació de l’obturació. A més, els crei-xents avenços en aquests materials han propiciat una millora de lesseves propietats mecàniques i estètiques.


6.13. Instrumental per polir.

Tires de polir interproximals

Freses de polir

Discos de polir

Tècnica

Preparació de l’amalgama per a obturació dental

Descripció: l’auxiliar d’infermeria fa vibrar l’amalgama per a la sevaposterior utilització pel dentista.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants no estèrils.2. Depenent del tipus d’amalgama seleccionada pel dentista, progra-

mar el temps (en segons) i/o rpm de l’aparell vibrador d’amalgama.3. Activar la càpsula d’amalgama segons les indicacions del fabricant (mitjançant gir o pressió) per posar en

contacte els components.4. Col·locar la càpsula en el suport del vibrador d’amalgama i abaixar la tapa protectora.5. Posar en funcionament l’aparell durant els segons i rpm seleccionats.6. Un cop transcorregut el temps de vibració, obrir la càpsula i dipositar el contingut en el vas Dappen.7. Amb el portaamalgama, recollir amalgama i transferir-la, les vegades que siguin necessàries, al dentista.8. Un cop acabada la tècnica, recollir l’instrumental i el material.9. Anotar la tècnica i les incidències, si n’hi ha hagués, en la fitxa clínica del pacient.

Observacions:

– No oblidar col·locar adequadament la tapa protectora abans de posar en funcionament l’aparell vibradorper evitar accidents.

– Un dels components de l’amalgama és el mercuri (contaminant medioambiental molt tòxic i que s’acumu-la en la cadena alimentària), per la qual cosa la seva eliminació s’ha de realitzar segons el protocol d’e-lements contaminants tòxics i ha de ser retirat per l’empresa especialitzada.

Material: càpsula d’amalgama, aparell vibrador d’amalgama, vasDappen i porta-amalgama.


112266112266

Haurem de preparar el següent material:

• Safata d’exploració.• Safata d’anestèsia.• Safata d’aïllament. El seu ús és bàsic per assegurar la fixació de l’obtura-

ció.Els compòsits s’han de col·locar en absència d’humitat, ja que si, perqualsevol raó, s’humitegen abans de la seva polimerització, les possibili-tats que caiguin són altes.

• Instrumental per a la realització de la cavitat. Inclou els següents ele-ments:

- Instrumental rotatori, tant turbina com micromotor i contraangle.- Freses específiques. Les més usades són la de pera de diamant i les fre-ses per bisellar la superfície de l’esmalt.

- Mandrí.

• Safata de matrius. Encara que el concepte és el mateix que les usades enles restauracions d’amalgama de plata, canvia el material, ja que per alscompòsits és transparent, tant per a les matrius com per a les falques.Això és així per permetre el pas de la llum per a la polimerització de lesresines.

• Safata de gravat àcid. Depenent de la tècnica usada, haurem de prepararl’àcid, el primer i l’adhesiu o els agents autocondicionants.

• Safata d’obturació. Ha de tenir els següents elements:

- Compòsit elegit. Estan identificats per un codi de color, generalment elcodi VITA® (Figura 6.14).

- Instrumental de bola. Per omplir, si és necessari, el fons cavitari de lacavitat.

- Instrument plàstic. És un instrument doble de mà amb el qual el den-tista porta el compòsit a la dent i el col·loca al seu interior, seguint unatècnica determinada i sempre en petites quantitats.

• Làmpada de polimerització. Emet una llum que és capaç d’activar unasubstància que presenten els compòsits, per així iniciar la reacció depolimerització.El dentista ha de tenir un protector per evitar lesionar la retina.

• Material de polit. Les obturacions de compòsit tenen com a característi-ca principal l’estètica i que, a diferència de les d’amalgama de plata, espoden polir en el moment de col·locar-les.Per al polit existeixen nombrosos equips específics, que es poden resu-mir en el següent instrumental:

- Instrumental rotatori. Se sol usar micromotor i contraangle.- Freses. Són de contraangle i de diferents graus d’abrasivitat. Solen venircodificades en colors.

- Discos de polir. S’usen muntats en un mandril. També presenten dife-rents graus d’abrasivitat.

- Tires de polir. S’usen per als espais interdentals i també tenen diferentsgraus d’abrasivitat.

6.14. Guia de colors.

Atenció

Les làmpades de polimeritzar s’han d’u-sar amb protecció ocular, ja que la llumque emeten pot lesionar la retina.



2.5 > Safata d’endodòncia

Una de les tècniques d’odontologia conservadora és l’eennddooddòònncciiaa, tècnicaque s’utilitza quan el procés cariós o destructiu de la peça dentària ha arri-bat a lesionar el complex dentino-pulpar i ha provocat afectació pulparirreversible, que obliga a l’extirpació i substitució per un material biocom-patible, com és la gutaperxa. Existeixen diverses formes de tractamentpulpar, segons el tipus de dentició:

– DDeennttiicciióó tteemmppoorraall.. S’usen dues tècniques:

• Pulpotomia. Consisteix en eliminar la polpa cameral momificant odestruint la resta de polpa radicular.

• Pulpectomia. Com en l’anterior, s’elimina la polpa cameral, peròtambé la radicular.

– DDeennttiicciióó ppeerrmmaanneenntt jjoovvee.. La tècnica és la mateixa que en la denticióadulta i només varia depenent de com estigui l’àpex de la peça. Si estàtancat, el tractament és similar al de l’adult, però si no ho està, és neces-sari tancar-lo abans amb tècniques com ara l’aappiiccooffoorrmmaacciióó, en què s’in-tenta tancar l’àpex amb fàrmacs com l’hidròxid de calci. Un cop tancat,es duu a terme la tècnica convencional d’adults.

– DDeennttiicciióó ppeerrmmaanneenntt aadduullttaa.. L’instrumental que es necessita és:

• Safata d’exploració.• Safata d’anestèsia.• Safata d’aïllament.• Instrumental rotatori i freses. S’usen turbines a alta velocitat per acce-

dir a la polpa cameral, amb freses llargues de diamant que assegurenun ràpid accés. Un cop que s’hi ha arribat, cal localitzar l’entrada alsconductes radiculars i, a vegades, ampliar-la. Per això, s’usen fresesque no tallen, és a dir, inactives en la seva punta però no en els late-rals, anomenades freses EndoZ.

• Localitzadors d’àpexs. Són instruments que detecten l’àpex de l’arrelper medició elèctrica.

• Llimes d’endodòncia. Són instruments que llimen l’interior del con-ducte radicular per eliminar els seus gèrmens i eixamplar-lo fins a lamida adequada. Estan codificats mitjançant el codi de colors ISO i espoden classificar de diferents maneres:

6.15. Caixa d’endodòncia.

Tipus de llimes d’endodòncia

- Per la seva longitud:

• Llimes curtes: DeepStar® o Farside®.• Llimes llargues: de 21, 25, 28 i 31 mm.

- Pel tipus de trenat:

• Llimes K o de Kerr. S’identifiquen per tenir un quadraten el seu mànec.

• Llimes H o llimes Hedstroem. S’identifiquen per uncercle.

- Pel material amb què estan fabricades:

• Llimes flexibles o de níquel titani (llimes NiTi®).• Llimes d’acer.

- Pel seu ús manual o amb instrumental rotatori:

• Llimes manuals.• Llimes usades amb instrumental rotatori específic.


112288112288

• Estiranervis. Instruments d’ús manual, similars a les llimes i codifi-cats amb un sistema de colors semblant al d’aquestes. La seva funcióno és llimar els conductes, sinó eliminar la polpa radicular.

• Instrumental d’irrigació. Són cànules que porten agulles flexibles i enquè s’introdueix hipoclorit sòdic a l’ ‰. Serveixen per netejar el con-ducte de gèrmens i eliminar de la paret radicular les restes que es pro-dueixen en llimar-la.

• Regla mil·limetrada. Es tracta d’un instrument que té un sistema demesura per mesurar la llima introduïda en el conducte amb la finali-tat de conèixer-ne la longitud.

• Corbador de llimes d’endodòncia. A vegades, el conducte radicular éscorbat. En aquests casos, el dentista ha de precursar la llima abansd’introduir-la al conducte, la qual cosa es pot realitzar, de formamanual o mecànica, amb l’ajuda d’aquests elements (Figura 6.16).

• Instrumental per al farciment dels conductes. La tècnica més usual ésla de condensació lateral de la gutaperxa.

Codi de colors ISO de les llimes

Número Diàmetre Codi de color del mànec

06 0,06 Rosa

08 0,08 Gris

10 0,1 Violeta

15 0,15 Blanc

20 0,20 Groc

25 0,25 Vermell

30 0,30 Blau

35 0,35 Verd

40 0,40 Negre

45 0,45 Blanc

50 0,50 Groc

55 0,55 Vermell

60 0,60 Blau

70 0,70 Verd

80 0,80 Negre

90 0,90 Blanc

100 1,0 Groc

110 1,10 Vermell

120 1,20 Blau

130 1,30 Verd

140 1,40 Negre

6.16. Corbador de llimesd’endodòncia.



Si vols ampliar els teus coneixements,en aquesta pàgina web:www.infomed.es/rode/index.php?option=com_content&task=view&id=83&Itemid=1 trobaràs informació sobre lahistòria de l’endodòncia.

Web

Tècnica

Col·locació de l’instrumental en les safates

Descripció: l’auxiliar d’infermeria col·loca l’instrumental en la safatao taula auxiliar del dentista.

Protocol:

1. Col·locar en la taula de la unitat dental, o taula auxiliar, la safataamb l’instrumental que es necessita per a la tècnic que s’hagi d’efectuar.

2. Ordenar l’instrumental segons s’hagi d’utilitzar: l’instrument que s’utilitza abans es col·loca més a propdel lloc que ocupa el dentista i el que s’utilitzi més tard, més allunyat del dentista.

3. La part activa de l’instrument s’orientarà cap a l’esquerra quan s’hagi de treballar amb la mà dreta.4. Un cop utilitzats, els instruments es dipositen a la safata en el lloc que ocupaven.

Observacions:

– El tècnic en cures auxiliars d’infermeria s’encarrega de la col·locació de l’instrumental, ja que el desor-dre ocasiona fatiga visual, fallades i temps excessius en la realització de les tècniques.

– El correcte seria que el dentista pogués trobar l’instrumental que necessita sense mirar a la safata.– El dentista ha de tenir una rutina de treball que sigui coneguda per l’auxiliar d’infermeria per tal que l’or-

dre de col·locació sigui el correcte en tot moment.

Material: safata d’instru-ments i instruments.

3·· Amb el material que tinguis a l’aula de pràctiques, prepara una safata per realitzar una obturació ambamalgama de plata.

4·· Dibuixa diferents tipus de llimes i estiranervis al teu quadern de pràctiques, en funció del material quetinguis a l’aula de pràctiques.


Existeixen altres tècniques, com la de gutaperxa calenta o la de condensa-ció vertical, que són menys usades en la pràctica habitual. L’instrumentalper al farciment dels conductes és el següent:

- Paper d’assecat. És paper absorbent que ve codificat amb la norma ISO,de la mateixa manera que les llimes, i que s’usa per assecar el conduc-te de les restes d’hipoclorit que hagin quedat.

- Puntes de gutaperxa. S’usen per emplenar el conducte radicular.- Condensadors manuals. Són instruments manuals, angulats i de

diferents gruixos, encara que predominen els fins. Serveixen per con-densar les puntes de gutaperxa contra la paret lateral del conducteradicular.

- Condensadors digitals. Fan el mateix que els anteriors, però s’usensubjectant-los amb els dits. Estan codificats amb el codi ISO.

- Encenedor. Serveix per escalfar, al roig viu, l’instrumental de tall.- Instrumental de tall. Com que la gutaperxa és un material termoplàs-

tic, es talla amb l’aplicació de calor. Per això, s’escalfa una espàtula alroig viu i s’eliminen els excessos de les puntes de gutaperxa que sobre-surten del conducte radicular.


113300113300

Tipus de freses

Safata d’anestèsia

Atles d’instrumental

Copes de contraangle.

Xeringues d’un sol ús. Carpule i agulles d’anestèsia.

1 Fresa de contraangle. 2 Fresa deturbina. 3 Fresa de peça de mà.

1

2

3

Xeringa de càrrega frontal.

Xeringa de càrrega tipus revòlver. Xeringa per a anestèsia intralligamentosa.



Instrumental rotatori

Turbina. Contraangle.

Micromotor. Peça de mà.

Safata d’exploració

Sonda periodontal.

Sonda d’exploració. Pinça portacotons.

Mirall d’exploració.


113322113322

Safata d’aïllament

Portaclamps. Arcs de Young. Caixa de clamps.

Clamp de dents corones petites. Clamp per a incisives. Clamp per a molars.

Dic de goma. Clamp amb ales. Perforador de dics.

Clamp per a molars parcialmenterupcionades.

Clamp per a molars temporals. Clamp per a premolars.



Safata d’operatòria dental:

Safata d’obturació d’amalgama de plata

Vas Dappen. Atacador. Brunyidor.

Brunyidor simple. Brunyidor doble. Cleoide-discoide.

Portaamalgames. Retalladors de marge.

Conformador de solcs. Escariador. Hollenback.


113344113344

Safata d’operatòria dental:

Safata d’obturació amb compòsit

Pinzell. Espàtula de compòsits. Polimeritzador.

Safata d’operatòria dental: Safata de matrius

Portamatrius tipus Toflemire.

Aleta Palodent per a molars i anellmesial.

Aleta Palodent i anell distal. Matriu tipus Automatrix.

Safata d’operatòria dental: Safata de polit d’obturacions

Tires de polir interproximals. Discos de polir. Freses de polir.



Safata d’endodòncia

Condensador digital. Fresa endoZ. Fresa gates.

Lèntul. Llima d’endodòncia. Dispensador de topalls de goma.

Conformador de llimes d’endodòncia. Localitzador d’àpexs.

Freses d’endodòncia en recipient. Estiranervis. Obreboques.


Idees clau

INSTRUMENTAL D’ÚS ODONTOLÒGIC I

Concepte d’instrumentdental

Classificació delsinstruments dentals

Safata d’exploració

Safata d’anestèsia

Safata d’aïllament

Safata d’operatòria dental

Organització del’instrumental

Safata d’obturació

Safata d’endodòncia

113366113366


Activitats finals


.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Dibuixa al teu quadern de pràctiques dos instruments dentals articulats.

2·· Fes un resum, al teu quadern de pràctiques, dels instruments rotatoris estudiats en aquesta unitat.

3·· A l’aula-taller de pràctiques, selecciona el material adequat per realitzar anestèsies tronculars, infil-tratives i intralligamentoses.

4·· Fes una taula amb els diferents tipus de fàrmacs anestèsics que hi ha en els carpules, indicant si por-ten associats altres fàrmacs. Comprova el color del carpule.

5·· Pots ampliar els teus coneixements sobre l’anestèsia en la següent pàgina web: http://colombiamedica.univalle.edu.co/VOL32NO3/anestesicos.htm

6·· Fes un quadre esquemàtic dels elements necessaris per preparar una safata d’aïllament, expressant lafunció específica de cada un.

7·· Quina diferència hi ha entre l’obturació amb amalgama de plata i amb compòsit?

8·· Fes un resum, al teu quadern de pràctiques, del material que es necessita per realitzar una obturacióamb compòsit, especificant el seu ús en cada cas.

9·· Quina funció desenvolupa l’hidròxid càlcic en el tractament pulpar?

10·· Fes un quadre resum dels diferents tipus de llimes utilitzades en endodòncia i il·lustra’l amb els dibui-xos corresponents.

.: APLICACIÓ :.

1·· A l’aula de pràctiques, connecta la turbina, el contraangle i el micromotor a les mànegues adequades,segons correspongui.

2·· Identifica les diferents freses que s’utilitzen en el contraangle i la turbina, selecciona’n tres o quatre icol·loca-les en l’instrument rotatori corresponent.

3·· Selecciona l’instrumental necessari per preparar una safata d’exploració.

4·· Amb l’instrumental que tinguis a l’aula de pràctiques, preparar una safata d’aïllament.

5·· Selecciona les freses necessàries per a l’obertura de la cavitat si s’ha de realitzar una obturació ambamalgama de plata.

6·· Prepara una safata per realitzar una obturació amb compòsit.

7·· Selecciona el material necessari per realitzar una endodòncia i prepara la safata corresponent.

8·· Selecciona l’instrumental necessari per a la condensació de la gotaperxa.

9·· Agafa les guies de colors que tinguis a l’aula-taller. Compara els tons de la guia Vita amb la dels diver-sos compòsits.

Analitza-les i anota’n les diferències al teu quadern de pràctiques.

10·· A l’aula-taller i amb l’ajuda d’una petita lupa, analitza les diferències en el trenat de les llimes K iles llimes H.

Fixa’t també en la codificació que porten impresa al mànec.


113388113388

Solució ··

1. Com en tots els casos, el primer que cal fer és preparar la safata d’exploració, que consta de mirall,sonda i pinça.

2. En segon lloc, cal preparar la safata d’anestèsia. En tractar-se d’una peça inferior, aquesta safata ha d’in-cloure xeringa i agulla per a anestèsia troncular. A més, com que el pacient és hipertens, els carpules esprepararan amb anestèsia sense vasoconstrictor.

3. A continuació, prepara la safata d’aïllament, que consta de dic de goma, clamp per a molars erupciona-des, pinça portaclamps, perforador de dic i arc de Young.

4. L’instrumental rotatori ha d’estar prèviament preparat i portar freses de cavitats (fresa de pera) i de coninvertit per a contraangle.

5. A més, es prepararà instrumental de mà per a amalgama de plata. Per això, es necessiten els elementsque formen la safata d’obturació d’amalgama de plata.

6. Com que es decideix fer una endodòncia, també s’haurà de preparar els elements que formen la safatad’endodòncies.

Preparació de l’instrumental necessari per realitzar una obturació amb amalgama deplata i la posterior endodòncia

·· Pacient de 37 anys, hipertens, que va a la consulta per realitzar-se una obturació d’amalgama de plataa la peça 3.6. Durant el transcurs del procediment, el dentista decideix fer una endodòncia d’aquestapeça.

Prepara el material necessari per a tot el procediment i situa’l en l’ordre lògic.

Cas final


Unitat 6 - Instrumental dental I RREEVVIISSTTAA SSAANNIITTÀÀRRIIAA

PIERCING A LA BOCA:UNA MODA MOLT PERILLOSA

es col·locaven diverses arracades,imperdibles o joies com a sím-bols de rebel·lia. Posteriorment,els homosexuals, per distingir-sedels heterosexuals, es vancomençar a foradar l’orella dretaper identificar-se entre si. Totesaquestes tendències han suposatsempre una forma de diferen-ciar-se o d’establir diferentsrangs o estatus socials. Aquestaforma de modificar l’aspectefísic es va anomenar body art.Utilitzant el cos com una bande-ra a la qual posar diferents se-nyals, es transmet a la resta delsmortals una tendència, situacióo forma de vida. Podria ser discu-tible o no aquesta forma d’ex-pressar-se, però el que és cert ésque respon a unes normes esta-blertes i uns criteris normal-ment respectables.

RREECCOOMMAANNAACCIIOONNSS

Als Estats Units, existeix unaAssociació d’Anelladors Pro-fessionals (Association of Profe-ssional Piercers), però a Espanyano existeix actualment, segonsinformació recopilada, cap asso-ciació que reuneixi aquestcol·lectiu. Per aquest motiu, al’hora de col·locar-se un piercinga la boca s’hauria de consultaramb l’odontòleg sobre les com-

plicacions que pot comportar lacol·locació d’aquest tipus dejoies. A més, caldria assegurar-sede la professionalitat del pier-cer, anant a locals degudamentregistrats i abstenint-se delspiercers de mercadets i parade-tes ambulants. Així mateix, calcomprovar-se l’esterilització delpiercing, el qual ha de venir enla seva bossa estèril. El materialdel piercing ha de ser d’or decom a mínim 14 quirats,almenys en la primera etapa decicatrització. Per últim, s’hau-rien d’abstenir de realitzar-se unpiercing els menors d’edat, lesembarassades, els pacients ambinfeccions cutànies, els pacientsamb VIH i en general qualsevolpersona que tingui risc de conta-gi.

En aquesta nova era, ja hem ditque no hi ha res com estar a l’úl-tim crit en moda. Tot i això,aquestes modes poden, per unsimple capritx, complicar greu-ment la salut física i dental, perla qual cosa és recomanable anara centres especialitzats i seguirescrupolosament les indicacionsdels professionals mèdics.

Font: GGaacceettaa DDeennttaall

1·· Fes un repàs sobre les complicacions que tenen els piercing dentals, segons el lloc en què es col·loquen(llengua, llavis, etc.).

Activitats

Els avenços estètics de lanova era en què vivim estanduent els joves a col·locar-se

a la boca determinades joies quepoden provocar moltes complica-cions. Aquest afany dels joves perestar a l’últim crit de la moda,modificant o incloent diferentspeces de joieria a la boca, estàportant multitud de complica-cions orals, les quals en moltscasos són irreversibles o nomésreversibles mitjançant interven-cions quirúrgiques.

El piercing oral és una d’aques-tes formes d’estar a la moda.Consisteix en la col·locació d’unaarracada, ja sigui travessant lallengua o bé els llavis o queixosamb la col·locació d’un altretipus de pedreria.

L’aparició del piercing oral no espot concretar ni justificar percap moviment en concret. Ja elsegipcis i els romans usaven l’ane-llat com a senyal identificatoride determinats rangs socials.Existeixen multitud de coinci-dències i referències a l’anellattambé entre els mariners, pira-tes, esquimals i entre diferentstribus de l’Amazònia.

Més recentment, les majors coin-cidències s’estableixen en elsanys setanta, en què els punkies


SUMARI

� Instrumental

d’exodòncies i cirurgia� Instrumental de pròtesis� Instrumental de

periodòncia i profilaxi� Instrumental

d’ortodòncia

i implantologia

Instrumental dental II77un

it

at

OBJECTIUS

·· Reconèixer l’instrumental odontològic.

·· Preparar l’instrumental adequat per a les diferents tècniques.

·· Ser capaç de modificar l’instrumental segons les necessitats

que es presentin.


114411114411Unitat 7 - Instrumental dental II

1 >> Introducció

Les extraccions dentàries o eexxooddòònncciieess són un procediment rutinari en lamajor part dels gabinets bucodentals, encara que en l’actualitat la sevafreqüència està disminuint a favor de tractaments més conservadors de lespeces dentàries. Tot i això, en molts indrets continua essent un procedi-ment molt utilitzat.

Podem considerar diversos tipus d’extraccions dentàries i classificar-les enfunció de la seva dificultat o de la posició que té la peça respecte de l’os desuport o la geniva. D’aquesta manera, es distingeixen:

– Extraccions simples o senzilles.– Extraccions complexes.– Extraccions de restes d’arrels que hagin pogut quedar en l’os alveolar

per qualsevol motiu (restes radiculars).– Extraccions de dents retingudes en os o de dents semiretingudes en os i

geniva.

1.1 > Instrumental d’exodòncies

L’auxiliar d’odontologia, per a aquests procediments, ha de preparar elsegüent instrumental organitzat en forma de safates de treball:

– SSaaffaattaa dd’’eexxpplloorraacciióó..– SSaaffaattaa dd’’aanneessttèèssiiaa..– SSaaffaattaa dd’’eexxooddòònncciieess.. En aquesta safata, l’instrumental seleccionat

dependrà de la peça a extraure i del tipus d’extracció a realitzar. Per ales extraccions simples, complexes i de restes radiculars, podrà incloureel següent instrumental:

• Sindesmòtom. Es tracta d’un instrument de mà que s’usa per a realit-zar la sindesmotomia. Amb aquest procediment es persegueixen dosobjectius: facilitar la pressió de la dent i evitar esquinços gingivals.Consta d’una nansa, un eix i un full dentari.

• Botadors o elevadors. La seva funció essencial és extraure restes radi-culars. També s’usa per a la luxació de dents com a pas previ de l’ex-tracció dentària. Actuen segons els principis de les palanques de pri-mer i segon gènere i estan formats per tres elements, que són: màneco nansa , eix i full dentari (Figura 7.1).

Tots tenen dues cares, una de convexa i una altra de còncava, essent aques-ta última la que es col·loca sobre l’arrel de la dent per intentar-ne la luxa-ció o extracció. Els estrets s’usen per a arrels estretes i els amples, per a lesamples o per a realitzar l’extracció dentària. Es classifiquen en diferentstipus:

– Botador o elevador recte (Figura 7.1).– Botador o elevador corbat.– Botador o elevador en angle recte.– Botadors de Winter. És un tipus molt específic de botador que acaba en

una part activa triangular i que s’aplica només sobre una part de la dent,per la qual cosa hi ha una tipus de suport mesial i un altre de tipus distal.

321

7.1. Botador recte.

A la següent pàgina web: http://scie-lo.isciii.es/scielo.php?pid=S1138-123X2004000100005&script= sci_art-text&tlng=es, pots trobar informaciósobre les exodòncies en dentició tem-poral.

Web

Sindesmotomia: procés pel quals’esquinça el lligament que uneix ladent amb la geniva, evitant així el seuesquinç durant les extraccions.

Vocabulari

Palanques de primer gènere: sónles que tenen el punt de suport entre laforça que apliquem (potència) i laresistència. Les palanques de segongènere són aquelles en què la forçaresistent es troba entre el punt desuport i la força aplicada (potència).

Vocabulari

1

2

3

3


114422114422

• Fòrceps. Són instruments ideats i fabricats amb la finalitat de prac-ticar una extracció dental o exodòncia. Realitzen la seva funciósegons les palanques de segon gènere. Estan formats per tres ele-ments, que són les valves , els braços d’adaptació a la mà i l’ar-ticulació d’ambdós components (Figura 7.2). Es classifiquen dediverses formes:

- En relació amb el pacient. D’adult i de nen. La diferència rau en lamida, essent els fòrceps per a nens més petits.

- En relació amb les dents. Per a l’arcada superior i per a l’arcada infe-rior.

• Fòrceps per a arcada superior. Es caracteritzen perquè els tres ele-ments que formen segueixen una línia recta i es corben a mesura ques’usen en sectors posteriors.

- Fòrceps d’incisives i canines superiors. Els tres elements es troben enlínia recta. La part activa és d’aspecte rectangular i té unes caresinternes còncaves per adaptar-se millor a les cares convexes de lesdents (Figura 7.2).

- Fòrceps de premolars superiors. Els seus tres components tenen unaondulació en la seva disposició lineal que facilita l’accés a aquestaregió. La part activa en les seves cares internes és còncava per adap-tar-se millor a les cares convexes de la corona dentària.

- Fòrceps de molars superiors. En els fòrceps de molars superiors exis-teix una diferència entre el dret i l’esquerre per la disposició de lesarrels vestibulars, mesial i distal de la molar. Els tres elements del fòr-ceps presenten una posició més ondulada per introduir-se ambmajor facilitat i precisió fins al grup dentari. La part activa, en rela-ció amb la disposició de les arrels vestibulars de la molar, permet dis-tingir quin instrument s’utilitza en el costat dret de l’arcada dentà-ria i quin en l’esquerre. La valva que s’aplica a la cara vestibular de ladent presenta un sortint central a l’extrem lliure de la valva, en for-ma de pic que se situa sobre el coll de la dent (Figures 7.3 i 7.4).

3

21Valves: constitueixen la part activadel fòrceps, a través de la qual se sub-jecta la peça dentària.

Vocabulari

7.4. Safata d’exodòncia.

7.2. Fòrceps d’incisives i caninessuperiors.

7.3. Fòrceps de molars superiorsdretes.

1

1

3

2

Fòrceps de bec de lloro

Fòrceps demolars

Botador recte

Botador deWinter



• Fòrceps de molars superiors dretes.• Fòrceps de molars superiors esquerres.• Fòrceps de molars superiors dretes i esquerres.• Fòrceps de terceres molars superiors. La disposició molt posterior

de la tercera molar en l’arcada superior fa que aquest instrumentpresenti una disposició dels seus tres components molt peculiar:uns es disposen en angle recte o obtús amb l’articulació i les nan-ses del fòrceps, mentre que l’autèntica part activa es disposa enangle recte amb els eixos abans descrits.

- Fòrceps d’arrels superiors o de baioneta. Les valves dentàries presen-ten dues parts fonamentals: la valva dentària i un eix que surt enangle obtús a l’eix de les nanses.La valva dentària té forma triangular, de base molt estreta, i acabaen un extrem lliure molt fi. Això fa que es pugui adaptar millor irealitzar millor presa sobre les restes radiculars.

• Fòrceps per a arcada inferior:

- Fòrceps d’incisives inferiors. La corona d’aquestes dents té dues caresd’aspecte rectangular, però disposades de forma més o menysparal·lela amb quatre extrems. Les valves estan disposades de maneraque, quan s’obren lleugerament, les seves cares internes no resultintan còncaves com en altres fòrceps (Figura 7.5).

- Fòrceps de canines i premolars inferiors. Són fòrceps més pesats, mésgrans i més llargs que els de les incisives.

- En obrir el fòrceps, les cares internes de les valves dentàries de l’ins-trument no es troben paral·leles, com en el d’incisives inferiors, sinóque són còncaves (Figura 7.6).

- Fòrceps de molars inferiors. Les valves no són quadrangulars, sinóque tenen cada una la forma d’un garfi o ganxo acabat en una pun-ta fina. Ambdós s’aproximen des del seu origen, seguint més o menysel traçat d’una circumferència.

- Aquestes valves tenen les següents característiques:

• La seva disposició és de tal manera que entre les dues formen unacircumferència.

• El diàmetre del cercle que tanca les dues valves és d’uns 12 a 14 mm.• Si es fa un tall perpendicular a l’eix de la valva dentària, aquest tall

representa la figura d’una circumferència, amb la qual cosa s’obtéun millor efecte de falca.

- Fòrceps de bec de lloro d’ús lateral. Les valves són còncaves en tota laseva longitud, amb una cara còncava i una altra de convexa. Les duesvalves s’atansen seguint el recorregut d’una circumferència. En l’ex-trem lliure de cada valva, apareix un relleu, a l’igual que en la valvadentària del fòrceps de molars superiors.

- Fòrceps de tercers molars inferiors o de bec de lloro d’ús frontal.Presenten, en l’extrem de cada una de les valves dentàries, un sor-tint o pinxo per subjectar la corona de la cordal erupcionada. Lapart activa es caracteritza per presentar una angulació pròximaals 90º.

7.5. Fòrceps d’incisives inferiors.

7.6. Fòrceps de premolars inferiors.


114444114444

• Cullereta de raspatge. Després de les extraccions, es queden adheridesa l’os alveolar restes de teixit conjuntiu.Aquestes restes han de ser eliminades mitjançant elements raspadors,com són les culleretes de raspatge. Es tracta d’un instrument d’úsmanual amb dues parts actives que són còncaves i un extrem tallant.

1.2 > Instrumental quirúrgic d’exodòncies

Si l’extracció és quirúrgica, com pot ser en el cas d’una dent que estiguiposada dins de l’os maxil·lar o mandibular —és a dir, una dent retinguda—,el material és similar al de la safata d’exodòncies, però estarà aplicat a latècnica quirúrgica a realitzar.

Per a una tercera molar o una canina retinguda, que són els casos més fre-qüents, s’haurà de preparar, a més de la safata d’exploració i de l’anestè-sia, el següent instrumental (Figura 7.7):

– Mànec de bisturí i full del núm. 12 o del núm. 15.– Periostòtom. És un instrument d’ús manual que té dues parts actives

romes i s’utilitza per eliminar el periosti, és a dir, la capa més adheridaa l’os.

– Peça de mà.– Fresa llarga d’acer per a peça de mà.– Turbina.– Fresa per a turbina de tungstè o d’acer.– Botadors recte, angulat i de Winter.– Sutura.– Pinça portaagulles. És una pinça específica que presenta una ranura per

a subjectar l’agulla de sutura.– Pinça de ratolí. Anomenada així perquè la seva part activa té una mena

de dents que permeten agafar el teixit a suturar (Figura 7.8).– Tisora.

Raspatge: és l’eliminació del teixittou que queda després de l’extracciódentària dins de l’alvèol.

Vocabulari

Sabies que...

Les fulles de bisturí es classifiquensegons un codi numèric.

7.8. Pinça de dent de ratolí. 7.7. Safata d’exodòncia quirúrgica.

Botadors de Winter

Botadorrecte

Turbina

Micromotor

Peça de mà

Fulla debisturí

Mànec debisturí



Després de l’extracció, al pacient se li han de recordar les normes bàsiquesper evitar el sagnat i les possibles infeccions, tal com es veu en el següentexemple de full de recomanacions al pacient.

1·· Observa les parts actives dels botadors rectes i d’angle. Fixa’t en la seva diferent mida i en les sevescares. Dibuixa’ls al teu quadern de pràctiques.

2·· Realitza el mateix exercici que en l’activitat anterior, però amb els botadors de Winter. Analitza lesdiferències entre les seves parts actives i representa-les al teu quadern de pràctiques.

3·· Dibuixa la forma de la part activa dels fòrceps d’incisives superiors i premolars i analitza’n les diferèn-cies.

4·· Selecciona els fòrceps de molars. Fixa’t en la diferència que hi ha entre les del costat dret i les del cos-tat esquerre. Dibuixa-ho al teu quadern de pràctiques.

5·· Dibuixa i compara la forma dels fòrceps per a dents inferiors amb la dels que s’usen per a dents supe-riors.

6·· Analitza les diferències de la part activa dels fòrceps de molars inferiors. Anota-les al teu quadern depràctiques.

7·· A l’aula-taller, selecciona el material necessari per suturar. Analitza la forma de la part activa de la pin-ça portaagulles i de la pinça de ratolí. Fes un dibuix de les dues pinces al teu quadern de pràctiques.


Instruccions després d’extraccions dentàries

Acaben de ser-li extretes les següents peces dentàries:

– 3.6.– 3.7.

Amb la finalitat d’aconseguir una correcta cicatrització, li preguem que tingui en compte les següentsrecomanacions:

1. No realitzi exercicis ni moviments bruscos durant tot el dia.2. Mantingui la gasa mossegada durant 30 o 60 minuts.3. Si un cop que se la treu torna a sagnar, posi’s una altra gasa durant 30 o 60 minuts més i col·loqui el cap dret.

Si segueix sagnant, avisi’ns.

4. Apliqui’s gel, en una bossa o en un drap, sobre la zona de la pell corresponent durant 10 minuts cada mit-ja hora, durant les tres o quatre primeres hores.

5. No realitzi glopeigs durant el primer dia.

Després, faci’ls amb aigua tèbia i sal (una culleradeta de sal en mig vas d’aigua). No es raspalli la zona, durant uns dies.

6. No fumi durant el primer dia i procuri no fer-ho en 5 dies.7. Si és necessari, prengui’s la medicació que el facultatiu li ha indicat.

Exemples


114466114466

2 >> Instrumental de cirurgia

La cirurgia oral és un procediment d’ús habitual en el gabinet bucodental.Existeixen innombrables situacions en què s’ha de procedir a un tracta-ment quirúrgic, ja sigui com a ajuda en una extracció, per extraure dentsretingudes o fins i tot per realitzar una biòpsia d’una lesió intrabucal. Peraquesta raó, l’instrumental a preparar per l’auxiliar dependrà dels dife-rents procediments a realitzar, però en tots cal tenir en compte una sèried’elements comuns.

L’instrumental comú per a totes les tècniques és el següent:

– CCaammpp qquuiirrúúrrggiicc..– TTaauulleettaa aauuxxiilliiaarr..– SSaaffaattaa dd’’eexxpplloorraacciióó..– SSaaffaattaa dd’’aanneessttèèssiiaa..– SSaaffaattaa dd’’oobbeerrttuurraa qquuiirrúúrrggiiccaa::

• Bisturí.• Periostòtom.• Gases estèrils.• Separadors.

– SSaaffaattaa ddee ssuuttuurraa (Figura 7.9):

• Tisora. • Sutura. • Portaagulles. • Pinça amb dents de ratolí.

Pel que fa a l’instrumental específic, tenim:

– EExxttrraacccciioonnss ddee ddeennttss rreettiinngguuddeessoo sseemmiirreettiinngguuddeess::

• Peça de mà muntada en con-traangle amb irrigació.

• Fresa de carbur de tungstè pera peça de mà, per a la realitza-ció de l’osteotomia.

• Turbina.• Fresa de turbina, d’acer o de

tungstè, llarga per a la realit-zació de l’odontosecció.

• Botadors o elevadors adequatsa la peça a extraure.

– GGiinnggiivveeccttoommiieess ii cciirruurrggiieess ppeerriioo--ddoonnttaallss::

• Bisturí elèctric o bé bisturí demà.

• Sonda periodontal.• Curetes específiques.• Peça de mà i fresa de tungstè.

4

3

2

1

En aquesta pàgina web: www.dental-quirurgics.com/, trobaràs instrumen-tal utilitzat en cirurgia.

Web

Osteotomia: tècnica mitjançant laqual es talla l’os que envolta la dentper facilitar-ne la seva extracció.

Odontosecció: ruptura de la dent enfragments més petits per facilitar-ne laseva extracció.

Vocabulari

7.9. Safata de sutura.

1

2

3

4



Tècnica

Preparació del camp quirúrgic i gabinet dental per a cirurgia

Descripció: preparar el camp quirúrgic per evitar la contaminació de la zona de treball amb microorganis-mes patògens. Preparar les taules auxiliars i la butaca dental per a la cirurgia.

Protocol:

1. Col·locar-se els guants d’un sol ús.2. Desinfectar i esterilitzar totes les superfícies de treball seguint les tècniques explicades en la unitat 5.3. Obrir els paquets de draps estèrils sense tocar els draps i deixant-los preparats per a la seva col·loca-

ció.4. Obrir els paquets d’instrumental i material estèril, deixant el contingut al seu interior.5. Col·locar-se gorra, bata, mascareta i guants estèrils.6. Protegir les superfícies de treball amb draps estèrils o protectors de material plàstic estèril (nansa de

làmpada, panell de control i sistema d’aspiració).7. Preparar la taula auxiliar per a la cirurgia: agafar per una punta un drap estèril, desplegar-lo totalment

sense tocar cap superfície. Cal mantenir el drap sempre a un nivell per sobre de la cintura, ja que persota d’aquest nivell es considera zona contaminada. Col·locar-lo en la taula auxiliar per crear una super-fície estèril on dipositar l’instrumental i el material estèril que faci falta. No sacsejar amb força el drapa l’aire per evitar-ne la contaminació per disseminació dels microorganismes presents en el terra.Col·locar el drap estèril de la taula en l’ordre establert en el protocol de cirurgia, l’instrumental i elmaterial preparat en el punt 4.

8. Preparar el pacient. Col·locar-li gorra, bata i guants estèrils per evitar que toqui cap zona del campestèril. Si el pacient s’ho pot col·locar ell mateix, se li indicarà com fer-ho i, en cas contrari, li col·loca-rem. En aquest últim cas, és necessari canviar-se els guants estèrils per uns altres de nous.

9. Col·locar el pacient en la posició adequada a la butaca dental.10. Preparar el camp quirúrgic. Col·locar un drap fenestrat estèril sobre la cara, deixant al descobert el nas

i la boca del pacient.11. Ajudar el dentista a col·locar-se la bata estèril.12. Col·laborar amb el dentista en la tècnica quirúrgica que s’hagi de realitzar, aspirant secrecions bucals,

lliurant instrumental i materials, etc.13. Un cop finalitzada la tècnica, recollir tot l’instrumental i els materials, per ordre de risc (bisturís, son-

des, objectes punxants, etc.), i procedir a la seva desinfecció i esterilització posterior si es tracta dematerial reutilitzable.

14. Recollir els draps del camp estèril.15. Realitzar la desinfecció de les superfícies que no es puguin esterilitzar.

Observacions: en la butaca dental, el camp quirúrgic es realitza utilitzant, a més, un drap estèril fenes-trat que deixa al descobert només el nas i la boca del pacient. Per protegir les superfícies de treball ambmaterial estèril, es pot utilitzar paper d’alumini prèviament esterilitzat en autoclau. S’ha de dipositar enla taula auxiliar que té col·locat el drap estèril. A vegades, no es col·loquen guants estèrils al pacient, sinóque se li deixen els braços per sota de la bata estèril.

Material: draps estèrils, guants estèrils, drap estèril fenestrat, gorres, mascareta, bates estèrils,tauleta auxiliar i material estèril (paper d’alumini o plàstic) per aïllar superfícies.


114488114488

3 >> Instrumental de pròtesis

Encara que es tracta d’una activitat diària i molt sol·licitada pel pacient,la major part dels instruments pertanyen al laboratori de pròtesis den-tals. Al gabinet bucodental, s’agafen els registres o les impressions de laboca del pacient i és el laboratori el que confecciona la pròtesi dissenya-da pel dentista.

– IInnssttrruummeennttaall ppeerr aa llaa pprreessaa dd’’iimmpprreessssiioonnss o rreeggiissttrreess bbuuccaallss.. Per a aques-ta tècnica, s’ha de preparar el següent:

• Safata d’exploració.• Cubetes de presa d’impressió. Existeixen múltiples tipus de cubetes que

s’usen en funció de la tècnica elegida. La majoria són metàl·liques iestan classificades segons la mida i l’amplada de l’arcada.Probablement, les més utilitzades siguin les cubetes Rim-Lock®, que sónmetàl·liques i tenen una pestanya per retenir el material d’impressió.També existeixen cubetes de plàstic perforades i altres d’específiques decertes tècniques dentals, com les de tipus Schreinemaker (Figura 7.10).

– IInnssttrruummeennttaall ppeerr aall bbuuiiddaatt ddee lleess iimmpprreessssiioonnss.. Un cop preses les impres-sions, cal positivar-les amb escaiola. Aquest procés s’anomena buidat irequereix el següent instrumental:

• Tassa i espàtula per batre guix dental.• Vibrador d’escaioles. És un instrument elèctric que, en vibrar, fa que

les bombolles d’aire atrapades en la impressió surtin a l’exterior,impedint la formació de porus en el model.

• Ganivetet retallador d’excessos de guix. És necessari que el buidat dela impressió surti de la impressió amb facilitat i, per això, es fa serviraquest instrument amb el qual eliminem els excessos.

– AArrttiiccuullaaddoorrss ddeennttaallss.. Són instruments en què es col·loquen els modelsbuidats i en què el protèsic confecciona les pròtesis dentals. Existeixenmolts tipus d’articuladors dentals, essent els més recomanables elssemiajustables. S’han d’utilitzar obligatòriament amb un suplementanomenat arc facial, gràcies al qual es pot transferir la posició que té l’osmaxil·lar respecte del crani, a la branca superior de l’articulador (Figura7.11).

– IInnssttrruummeennttaall ppeerr aa rreettooccaarr pprròòtteessiiss.. A vegades, és necessari procedir arealitzar petits retocs en les pròtesis del pacient. L’instrumental necessa-ri és el següent:

• Peça de mà muntada en micromotor amb fresa de tungstè i freses depolit.

• Llapis tinta. És capaç de pintar sobre zones humides, per la qual cosa,a vegades, quan la pròtesi frega la geniva dels pacients, es pinta ambaquest llapis, es torna a col·locar la pròtesi, s’elimina amb la fresa onhagi quedat marcat i després es poleix.

• Paper d’articular. És similar al paper carbó i serveix per marcar leszones de contacte de les dents de les dues arcades quan aquestes mos-seguen. D’aquesta manera, el dentista pot determinar quina zona és laque més topa i eliminar-la així amb les freses.

Cubetes: són instruments en què escol·loca un material semifluid amb quèes pot agafar un motlle de la boca.

Vocabulari

7.10. Cubetes de presa d’impressió.

7.11. Articulador dental.



4 >> Instrumental de periodòncia i profilaxi

En la pràctica habitual, de la mateixa manera que la càries, la malaltiaperiodontal té una gran rellevància.

La causa fonamental d’aquest procés és l’acumulació de carrall per sobrede les genives (supragingival) i per sota (infragingival).

El carrall consisteix en placa bacteriana calcificada que es diposita en totala boca i ha de ser eliminada abans de la seva calcificació, ja que a partird’aquest moment les tècniques habituals d’higiene dental són insufi-cients, fent-se necessaris tractaments professionals, coneguts com a nete-ja o pprrooffiillaaxxii ddeennttaall.

4.1 > Instrumental per a la neteja dental

La neteja és un procediment rutinari en la clínica dental, que pot ser rea-litzat pels dentistes o pels higienistes bucodentals. El seu objectiu és l’eli-minació del carrall acumulat a les dents, així com de les taques extrínse-ques que puguin presentar.

El carrall s’acumula en les zones en què la higiene bucodental és insufi-cient, així com en aquelles en què l’autoclisi o autoneteja de la boca —rea-litzada amb els llavis, la llengua, etc.— no és capaç d’eliminar la placa bac-teriana. Les zones on s’acumula amb més freqüència són:

– CCaarraa lliinngguuaall ddee lleess ccaanniinneess ii iinncciissiivveess iinnffeerriioorrss..– CCaarraa vveessttiibbuullaarr ddee lleess pprriimmeerreess ii sseeggoonneess mmoollaarrss ssuuppeerriioorrss..

En aquestes zones, a més de l’esmentat anteriorment, el carrall s’acumu-la amb major freqüència perquè són el lloc on desemboquen els conduc-tes excretors de les glàndules salivals majors: el conducte de Stenon, anivell de les molars superiors, i el conducte de Wharton, a nivell de lesdents inferiors.

Aquest fet provoca que aquestes cares de les dents estiguin reben de formaconstant saliva i, per tant, formant-se la capa adherida que porta a l’apari-ció de la placa bacteriana i, si aquesta no s’elimina, a l’aparició del carrall.

La neteja dental no busca només l’eliminació del carrall, sinó també detotes les alteracions de color extrínseques que pugui presentar la dent.Així, doncs, les taques de tabac, de cafè o d’altres elements s’han d’elimi-nar amb aquesta tècnica.

– TTaarrttrreeccttoommiiaa.. És la tècnica usada per a l’eliminació del carrall. Per elimi-nar-lo, es necessiten instruments capaços de remoure’l de la dent, és adir, instruments de tall o que siguin capaços de vibrar amb ultrasonsque el desenganxin de la dent:

• Tartrectomia manual. Es realitza amb curetes i raspadors. Aquestescuretes són de diversos tipus i formes i es veuran a l’apartat d’instru-mental en periodòncia.

• Tartrectomia ultrasònica. Necessita un aparatatge capaç de vibrar (20a 29 hertzs) i transmetre aquesta vibració a la part final de l’instru-ment, anomenada punta ultrasònica (Figura 7.12).

Curetes: són instruments de mà ambuna o dues parts actives, que tenencapacitat de tall.

Vocabulari

7.12. Safata de tartrectomiaultrasònica.

Peça demà

Puntesd’ultrasò

Clau de prémer puntes


115500115500

Aquesta punta es col·loca sobre el carrall i, en vibrar, el desenganxa dela dent. Aquestes puntes tenen diferents formes (cisell, pala de diferentamplada i cureta) i s’utilitza en funció de la quantitat de carrall present.

És important que l’ús d’aquest element vagi acompanyat d’una irrigacióabundant per tal de no augmentar la temperatura de la dent i no irritaraixí la polpa dental.

Els aparells ultrasònics poden ser de diferents tipus, en funció del meca-nisme productor de la vibració i del lloc on es connectin. Així, hi ha apa-rells ultrasònics acoblats a la butaca dental i altres d’externs. Un copfinalitzada la tartrectomia, és possible que quedin petites restes decarrall adherides o, d’altra banda, superfícies d’esmalt rugoses que calpolir.

Per aquest motiu, després de la tartrectomia, és necessari realitzar unpolit de les peces amb aquest doble objectiu. Per això, s’utilitzen fresesde contraangle que tenen cerres amb forma de raspall o copes de gomasiliconada. Les dues necessiten una pasta que té poder abrasiu i s’usensense irrigació, passant-les per totes les cares de les dents. D’aquestamanera, també contribuïm a l’eliminació de les possibles taques de lesdents.

– EElliimmiinnaacciióó ddee ttaaqquueess ddeennttààrriieess.. Les alteracions dentàries de color que espoden eliminar són les que obeeixen a pigmentacions externes. Les méshabituals són les que es produeixen pel consum excessiu de cafè, te,tabac, vi i colorants alimentaris, així com per l’excés de placa bacteria-na. Per aquest motiu, comptem amb el següent instrumental:

• Freses amb forma de raspall o de copa, muntades en contraangle iamb pasta abrasiva.

• Sistema de bicarbonat a alta pressió. Es tracta d’un aparatatge que éscapaç de desprendre aigua i bicarbonat micronitzat (en grànuls moltpetits) de diferents sabors. Ambdós s’usen a altes pressions amb l’ob-jectiu d’eliminar de forma mecànica les pigmentacions dentàries. Enser partícules sòlides les que emet l’aparell, poden resultar molestes sitoquen la geniva del pacient, per la qual cosa és recomanable la sevaprotecció.Aquests aparells poden anar col·locats en una de les mànegues de l’e-quip o ser independents. És important que el personal auxiliar com-provi, després de cada ús, la quantitat de bicarbonat que queda aldipòsit i el reempleni, si és necessari (Figura 7.13).

8·· Fes una recerca a Internet d’imatges en què apareguin boques amb carrall dentari. Fixa’t en l’aspected’aquestes boques i anota, al teu quadern, els diversos tipus de coloració que produeix el carrall.

9·· A l’aula-taller, anota la forma que tenen les puntes de l’ultrasò. Fes un dibuix de cada un al teu qua-dern de pràctiques.

10·· Realitza una simulació de la tècnica d’eliminació de taques dentàries.


Pigmentacions internes

No es poden eliminar per aquest proce-diment, sinó que necessiten un tracta-ment específic denominat blanqueja-ment dental.

7.13. Dispensador de bicarbonat.

En la següent pàgina web: www.dentsply.es/articulos.htm, tro-baràs informació sobre tartrectomies ialtres processos associats.

Web



4.2 > Instrumental de patologia periodontal

Existeix un salt qualitatiu entre el tractament de la gingivitis i el de lamalaltia periodontal. Per tractar la primera, són essencials les normesd’higiene i la realització de tartrectomies ultrasòniques, mentre que pertractar la segona, que implica pèrdua de l’os de suport i lesió del cimentradicular, és necessari eliminar el carrall subgingival mitjançant la realit-zació de la tècnica del raspatge i allisat radicular. Per mitjà d’aquests pro-cediments, s’aconsegueix l’eliminació total de les acumulacions de carrallsupragingivals i subgingivals, així com l’allisat de la superfície radicularen la qual se situen aquests carralls (Figura 7.14):

– Raspadors. Falçs, grapes i cisells.– Curetes. Universals i específiques.

– RRaassppaaddoorrss::• Raspadors en forma de falç. Els instruments que pertanyen a la cate-

goria de raspadors en forma de falç s’utilitzen per a dipòsits supragin-givals en les àrees interproximals de les dents de la regió anterior. Sóninstruments en forma triangular (tall seccional de la part activa) queacaben en punta aguda. El tall el dóna la unió en angle agut de la carafrontal amb les cares laterals i és de 90º respecte de l’eix del raspador(Figura 7.15).

7.15. Raspador en forma de falç.

• Raspador en forma de cisell. Es tracta d’un instrumental molt traumà-tic i està dissenyat per a la regió interproximal anterior. Pot tenir uno dos extrems i presenta un extrem tallant a 45º respecte de la tija(Figura 7.16).

Raspatge: instrumentació de la coronai de la superfície radicular de les dentsper retirar placa bacteriana, càlculs itaques d’aquestes superfícies.Es pot definir aquesta acció com supra-gingival si és executada sobre la coronaclínica de la dent o les dents i subgingi-val, si es fa en la bossa periodontal.

Allisat radicular: procediment detractament amb la finalitat d’eliminarles restes de ciment rugós i alterat pelcarrall i, d’aquesta manera, “allisar”l’arrel.

(Segons les definicions del Glosario detérminos periodontales, de l’AcadèmiaAmericana de Periodòncia).

Vocabulari

7.14. Safata de raspatge i allisat.

90°

7.16. Raspador en forma de cisell.

90°

Pedrad’Arkansas

Olimineral

Curetes


115522115522

• Raspador en forma d’aixada. Té una sola fulla que forma un angle de90 a 100º respecte de la tija. S’usa per eliminar càlculs grossos, nor-malment en zones de fàcil accés (Figura 7.17).

– CCuurreetteess::Són instruments especials dissenyats per realitzar l’allisat radicular i elimi-nar el ciment afectat o necròtic. En algunes ocasions, s’han utilitzat cure-tes per eliminar part de l’epiteli intern de la bossa periodontal mitjançantel curetatge gingival de la paret blanca de la bossa periodontal. Tot i això,la utilització principal de la cureta és actualment l’allisat radicular i l’eli-minació de càlculs subgingivals.

Les curetes tenen forma de culleretes fines, amb dos extrems tallants ide punta rodona. Estan dissenyades de tal forma que permeten la sevaintroducció a l’interior de la bossa periodontal. La cureta, aplicada a lasuperfície dental, pràcticament abraça l’arrel de la dent, adaptant-s’hiperfectament. La punta de la cureta és arrodonida amb el propòsit d’e-vitar lesionar innecessàriament el teixit tou present. Les curetes es divi-deixen en dos tipus, universals i específiques:

• Universals. Poden ser utilitzades en qualsevol dent i en qualsevolsuperfície de la dent, ja que la seva part activa presenta dos extremstallants amb una angulació de 90º respecte de l’eix de la cureta. Lesmés utilitzades són: cureta Columbia 13-14, cureta Columbia 2R-2L icureta Columbia 4R-4L.

• Específiques. S’anomenen així perquè cada una està indicada per auna dent o, fins i tot, per a una superfície concreta de la dent. Dins deles curetes específiques, les de Gracey són probablement les més utilit-zades per realitzar raspatge i allisat radicular. Constitueixen un jocd’instruments específics per a determinades regions. Les va dissenyarel Dr. Clayton H. Gracey, de Michigan (EUA), i presenten tres caracterís-tiques que determinen la seva peculiaritat:

- Són específiques per a zones determinades.- Només s’usa un extrem tallant en cada fulla, a diferència de les uni-versals. Aquest extrem és el que s’aplica a la superfície dentària i l’al-tre extrem que és rom, no és lesiu per a la geniva del pacient.

- L’angulació d’aquest extrem tallant és de 70º respecte de l’eix de lacureta.

7.17. Raspador en forma d’aixada.

70o


Existeixen diversos tipus de curetes de Gracey,però com a mínim, per a realitzar adequadamentel procediment, es recomana l’ús de les següents:1-2 i 3-4, per a dents anteriors. 5-6, per a dentsanteriors i bicúspides. 7-8 i 9-10, per a dents poste-riors en mesial. 13-14, per a dents posteriors endistal.

En la Figura 7.18, es pot veure el lloc d’aplicació deles curetes Gracey.

Afilat de l’instrumental periodontal

Amb l’ús en els successius processos de raspatge iallisat i els cicles d’esterilització, els elements ras-padors poden perdre el seu tall i, per tant, la sevacapacitat de tallar. Per això, és necessari procedir al’afilat d’aquest instrumental amb l’objectiu prin-cipal de retornar a l’instrument la seva característi-ca d’angulació perfectament definida. Aquest afilatpot ser manual o mecànic i, per fer-lo, és necessaril’ús de pedres d’afilar:

– PPeeddrreess dd’’aaffiillaarr.. Les pedres estan formades percristalls abrasius més durs que el metall dels ins-truments. Hi ha pedres de gra gruixut i pedresde gra fi. Naturalment, les primeres tallen ambmajor rapidesa i estan indicades per afilar instruments més roms. Lespedres fines s’utilitzen per acabar l’afilat o bé per afilar instrumentslleugerament roms. Les més usades són la pedra d’Índia i lad’Arkansas, que són pedres naturals. Per a la seva utilització, s’aconse-lla usar una lleugera capa d’oli vegetal en la superfície. També hi hapedres artificials de materials com el carborúndum o el robí, les qualss’aconsegueixen barrejant substàncies no metàl·liques amb partículesabrasives.

– AAffiillaatt mmaannuuaall.. Les pedres per a ús manual es troben comercialmenten diferents formes i mides. Algunes són rectangulars i planes i altresacanalades, cilíndriques o còniques. La tècnica es pot realitzar mante-nint la pedra fixa i desplaçant l’instrument o a l’inrevés, és a dir, dei-xant fix l’instrumental i desplaçant la pedra. En tot cas, la idea ésreconstruir l’angle agut que constitueix l’extrem tallant de l’instru-ment.

– AAffiillaatt mmeeccàànniicc.. Aquesta tècnica és la preferida per alguns professionals,encara que els resultats són exactament els mateixos que els obtingutsen l’afilat manual (Figura 7.19).

En el mercat, es troben diferents tipus d’aparells afiladors, uns d’elèctricsi altres de manuals, que permeten la utilització de pedres d’afilar de for-mes diferents. De tota manera, la pedra d’afilar s’ha de lubricar lleugera-ment per impedir que els encenalls metàl·lics embeguin els petits porusque hi ha entre els cristalls de la pedra. Per a les pedres naturals, s’utilit-za oli mineral i per a les sintètiques, aigua.


7.18. Esquema d’aplicació de les curetes.

7.19. Afilat mecànic.

Superfícies vestibulars linguals

Superfícies mestals premolars i molars

Superfícies distals premolars i molars

1/2 3/4 5/6

7/8 9/10

11/12

13/14


115544115544

Tècnica

Afilat manual d’instrumental periodontal

Descripció: preparar els talls de l’instrumental periodontal mitjançant l’afilat.

Protocol:

1. Comprovar l’afilat de l’instrumental periodontal, ja sigui visualment o de forma tàctil:

– Comprovació visual de l’afilat. Fer incidir el focus de llum perpendicularment sobre l’extrem tallant.– Si l’extrem està afilat, no reflecteix la llum, però si és rom sí que reflectirà la llum.– Comprovació tàctil de l’afilat. Adaptar l’extrem tallant en la posició de treball sobre una barreta de

plàstic. Si l’extrem està afilat, aixecarà un petit encenall de plàstic i, a més, s’observarà que la super-fície que deixa sobre la barreta de plàstic és llisa. Si l’extrem tallant està rom, no despendrà l’ence-nall de la barreta de plàstic i la superfície que deixarà en la mateixa serà rugosa.

2. Afilar l’instrument. Es pot realitzar de dues formes, encara que en ambdós casos es necessita una bonail·luminació i una superfície de treball estable:

– Instrument fix i pedra mòbil.– Instrument mòbil i pedra fixa.

3. Elegir la pedra adequada per a l’instrument (rectangular, cilíndrica) i dipositar una gota d’oli mineralper lubricar-la.

4. Identificar l’extrem tallant. Si s’utilitza la tècnica de l’instrument fix, subjectar-lo fermament amb lamà no dominant recolzada sobre la superfície de treball i agafar-lo amb el palmell amb el dit polze estèsper immobilitzar i fixar l’instrument. La part activa s’orienta cap a l’operador mentre que l’extremtallant angulat queda cap a la pedra.

5. Agafar la pedra fermament amb la mà dominant i col·locar-la contra l’extrem tallant en l’angle ade-quat.

6. En la tècnica de l’instrument mòbil i pedra fixa, se subjecta la pedra amb la mà no dominant i l’instru-ment amb la mà dominant. L’afilat es realitza seguint les instruccions donades en l’apartat 4.

7. Afilar l’instrument des de la tija i moure cap a la punta desplaçant la pedra verticalment sobre la super-fície lubricada.

8. La pedra es desplaça, amb moviments suaus i curts, de dalt cap a baix, sense perdre el contacte ambl’instrument i utilitzant major pressió en el moviment cap avall.

9. Comprovar l’afilat de l’instrument segons el punt 1 d’aquesta tècnica.10. Recollir el material.11. Desinfectar i esterilitzar l’instrumental.

Observacions:

– Quan la punta de l’instrument és arrodonida, s’afila al voltant seu per conservar-ne la forma.– Si l’instrumental té dos extrems tallants, s’afilarà a continuació el segon extrem amb la mateixa tèc-

nica.

Material: instrumental periodontal, pedra d’afilar Índia, d’Arkansas o artificial, oli vegetal i basto-net de plàstic.



Tècnica

Afilat mecànic d’instrumental periodontal

Descripció: preparar els talls de l’instrumental periodontal mitjançant la utilització d’aparells mecà-nics.

Protocol:

1. Comprovar l’afilat de l’instrumental periodontal. Es pot realitzar visualment o de forma tàctil, de lamateixa manera que en l’apartat 1 de la tècnica anterior.

2. L’aparell ha d’estar en una superfície estable.3. Connectar l’aparell a la presa de corrent.4. Inserir la pedra d’afilat segons les instruccions del fabricant.5. Col·locar la càpsula protectora a l’extrem actiu de l’instrument que no ha de ser afilat com a mesura

de seguretat.6. Fixar i angular l’instrument en l’aparell seguint les instruccions d’acord amb cada instrument.7. Un cop orientat l’extrem que s’ha d’afilar, accionar l’interruptor de posada en marxa.8. Comprovar l’afilat del tall amb la vareta acrílica desplaçant l’extrem afilat sobre seu amb una lleugera

pressió i comprovant si se’n desprenen encenalls.9. Recollir el material.

10. Desinfectar i esterilitzar l’instrumental.

Observacions:

– En l’instrumental doble (amb dos extrems actius), l’extrem que no s’està afilant es protegeix amb unacàpsula protectora com a norma de seguretat.

– Els instruments s’afilen segons el seu disseny:

• En el cas del raspador, s’ha d’afilar només la superfície lateral i mai al voltant de la punta.• D’altra banda, la cureta universal s’afila en ambdós costats de l’extrem actiu i al voltant de la pun-

ta.• Per últim, en el cas de la cureta Gracey, s’ha d’afilar pel tall descendent i al voltant de la punta.

11·· Fes un dibuix de la forma de la part activa dels raspadors.

12·· Fes un dibuix, al teu quadern de pràctiques, on es representin les diferències de la part activa entreels dos tipus de curetes.

13·· Selecciona els diferents tipus de pedres que s’usen per a l’afilat de curetes. Apunta’n els noms i lesformes al teu quadern de pràctiques.


Material: instrumental periodontal, pedra d’afilar de diferent gra (fi, mitjà, etc.), pasta d’afilat,vareta acrílica de comprovació i aparell per afilar.


115566115566

5 >> Instrumental d’ortodòncia

LL’’oorrttooddòònncciiaa ééss llaa ppaarrtt ddee ll’’ooddoonnttoollooggiiaa qquuee ss’’eennccaarrrreeggaa ddeell ddiiaagg--nnòòssttiicc ii eell ttrraaccttaammeenntt ddeellss pprroobblleemmeess ddeennttaarriiss..

En l’actualitat, la major exigència estètica dels pacients ha fet que l’orto-dòncia no només serveixi per tractar problemes dentaris sinó que, enmolts casos, també s’usi per aconseguir una millora del somriure i, pertant, de l’aspecte físic de la persona.

Els ortodoncistes usen material molt específic per treballar amb els ele-ments que formen part dels tractaments ortodòncics. Per realitzar aqueststreballs, els ortodoncistes utilitzen dos tipus d’aparatologia:

– AAppaarraattoollooggiiaa rreemmoovviibbllee o ppllaaqquueess.. És aquella que es pot treure de laboca, d’on ve el nom de removible. N’existeixen de molts tipus diferentsi són fabricats pels laboratoris de pròtesis dentals especialitzats a partird’unes impressions obtingudes de la boca del pacient. Totes aquestespròtesis tenen una base que s’acobla a les dents i una sèrie d’elementsfabricats amb filferro (ressorts, arcs encarregats de realitzar els movi-ments, etc.).En aquests casos, el personal auxiliar no ha de preparar cap instrumen-tal específic, ja que la placa ve confeccionada i serà el dentista el que lacol·loqui a la boca.• Avantatges de les plaques:

- Usen forces més fisiològiques.- Major higiene.- Major estètica i menor cost.- Fàcil d’arreglar.- Controls més ràpids.- Més senzills de manejar.

• Desavantatges de les plaques:- Possibilitats limitades de moviment.- Produeixen alteracions en la parla.- Menor control del moviment.- Dependència total del pacient.- Tractament prolongat en el temps.- Es desajusten amb major freqüència.

– AAppaarraattoollooggiiaa ffiixxaa.. Com el seu nom indica, és aquella que va unida a lespeces dentàries i que, per tant, no es pot treure a voluntat del pacient. Hiha molts tipus d’aparatologia fixa, la més comuna de les quals són els ano-menats brackets (Figura 7.20). Els brackets són petits elements realitzats enmetall o en ceràmica que es col·loquen adherits sobre les dents. S’uneixenentre si amb un filferro que és el que aconsegueix el moviment de les pecesdentàries. Aquest filferro, al seu torn, pot o no romandre unit a unesestructures anomenades bandes, que se subjecten en les molars.Per a la col·locació dels brackets i de tota l’aparatologia fixa, el personalauxiliar haurà de preparar el següent instrumental:• Safata d’exploració.• Rodets de cotó per realitzar un aïllament relatiu.

7.20. Aparatologia fixa. Brackets.



• Separadors de galtes amb depressors linguals, amb la finalitat d’acon-seguir un accés sense dificultat a la cara vestibular de les dents.

• Cànula d’aspiració.• Bandes de molars.• Ciment de vidre ionòmer per a cimentar les bandes. És possible l’ús de

qualsevol altre ciment, però aquest proporciona avantatges com aral’alliberació de fluor, fet que protegeix la dent de la possible aparicióde càries.

• Safata d’adhesió de compòsits:- Àcid gravador.- Adhesiu.- Compòsit.- Espàtula plàstica o metàl·lica.- Làmpada de polimerització.

L’instrumental més utilitzat per realitzar aquests procediments és elsegüent:

– AAlliiccaatteess.. N’hi ha de molts tipus:

• Alicates per tallar filferros:- De tall distal.- De tall de lligadures.- De tall de filferro gruixut.

• Alicates per doblegar filferros:- Alicates d’Angle.- Alicates d’Adams.- Alicates de Jarabak.- Alicates de Tweed.- Alicates d’Aderer o de tres puntes.- Alicates de How recte i corbat.

– IInnssttrruummeennttaall ppeerr aa bbrraacckkeettss::

• Brackets.• Pinces per col·locar separadors elàstics.• Pinces per posicionar brackets.• Alicates per desenganxar brackets.• Alicates per treure adhesiu.

– IInnssttrruummeennttaall ppeerr aa bbaannddeess::

• Bandes.• Adaptador de bandes.• Desenganxador de bandes.• Mossegador/adaptador de bandes.

14·· Realitza una simulació de la preparació d’una safata per al control d’una placa en un nen. Anota elprocediment al teu quadern.


7.21. Safata d’adhesió.

1

2 3 45

6

78

9

Làmpada de polimeritzar.

Pinzell.

Espàtula plàstica.

Xeringa de compòsit.

Cartutx de compòsit.

Sistema d’adhesió en dos passos.

Àcid gravador.

Vasets dosificadors.

Sistema d’adhesió tot en un.9

8

7

6

5

4

3

2

1


115588115588

6 >> Instrumental d’implantologia

Una de les formes més habituals, avui en dia, de reposar dents perdudessón els implants dentals, que han arribat a un punt d’expansió tan granque alguns autors els atorguen el qualificatiu de “tercera dentició”.

Es tracta d’un procediment ràpid, segur i fiable que permet la reposició dela funció de l’aparell estomatognàtic.

EEllss iimmppllaannttss ssóónn eessttrruuccttuurreess ccoonnffeecccciioonnaaddeess eenn ttiittaannii qquuee ss’’eennrrooss--qquueenn ddiinnss ddee ll’’ooss mmaaxxiill··llaarr ii mmaannddiibbuullaarr eenn eell lllloocc ddee llaa ddeenntt nnaattuu--rraall ppeerrdduuddaa,, aammbb ll’’oobbjjeeccttiiuu ddee ssuuppoorrttaarr uunnaa pprròòtteessii ddeennttaall..

Un cop al seu interior, es produeix un procés denominat osteointegraciópel qual l’implant s’uneix a l’os aconseguint la màxima estabilitat.

En una situació ideal, un implant pot reposar una única dent perduda. Percontra, en una situació extrema, s’utilitzen dos o més implants per supor-tar una barra que donarà estabilitat a una pròtesi completa, que és el quees denomina ssoobbrreeddeennttaadduurraa.

L’instrumental que l’auxiliar ha de preparar per a la seva col·locació és elsegüent:

– SSaaffaattaa dd’’eexxpplloorraacciióó..– SSaaffaattaa dd’’aanneessttèèssiiaa.. Es prefereix l’ús d’agulles curtes i ultracurtes amb la

finalitat d’infiltrar la geniva amb l’anestèsic. Aquest, si la situació delpacient ho permet, ha de ser amb vasoconstrictor, de tal forma queredueixi el sagnat durant el procés.

– CCaammpp eessttèèrriill.. Els implants s’han de col·locar amb les màximes condi-cions d’asèpsia i, per tant, el pacient, el dentista i el personal auxiliars’han de protegir amb bates estèrils.El dentista i l’auxiliar, a més, portaran guants estèrils, gorra i mascare-tes i sobre el pacient es muntarà un camp quirúrgic.A més, les zones de la butaca dental amb què es pot contactar es prote-giran amb fundes de plàstic estèrils, així com el sistema d’aspiració.També es crearà una tauleta auxiliar estèril per col·locar tot el materialnecessari per a la realització de la tècnica. Aquestes dades estan en la tèc-nica de preparació del camp quirúrgic.

– SSaaffaattaa ddee cciirruurrggiiaa.. Ha d’incloure mànec de bisturí amb fulla del núme-ro 12 o 15, periostòtom i separador de galtes.

– FFiissiiooddiissppeennssaaddoorr oo mmoottoorr qquuiirrúúrrggiicc.. Es tracta d’un element que ens per-met controlar la velocitat de rotació del contraangle i, per tant, de la fre-sa. Per això, fa falta l’existència d’un contraangle reductor, és a dir, uninstrument rotatori capaç de reduir la velocitat que li aporta el micro-motor.Normalment, s’usen contraangles reductors en una relació 16:1. Se’lsanomena així perquè utilitzen sèrum fisiològic per irrigar les freses ievitar-ne l’escalfament.El micromotor es controla a través d’un pedal multifunció i es pot pro-gramar (Figura 7.22).

A la següent pàgina web: www.dentopo-lis.com/content-65.html, pots conèixerles característiques dels implants. T’hihas de registrar, però és gratuït i senzill.

Web

7.22. Fisiodispensador.



– IImmppllaanntt.. Existeixen múltiples marques i models d’implants, els quals espoden resumir en iimmppllaannttss ddee ccoonnnneexxiióó eexxtteerrnnaa (hexàgon extern) iiimmppllaannttss ddee ccoonnnneexxiióó iinntteerrnnaa (hexàgon intern) (Figura 7.23). En els pri-mers, la pròtesi se subjecta sobre l’implant en una superfície que està perfora del seu cos. En canvi, en el segon cas, la pròtesi se subjecta dins delpropi implant. Estan presentats en caixes o en recipients estèrils que, alseu torn, estan dins d’altres de no estèrils. Aquests recipients s’han d’obrirper abocar-ne el seu contingut, sense tocar-lo, a la tauleta auxiliar.

– CCaaiixxaa qquuiirrúúrrggiiccaa::

• Freses per a la realització de l’alvèol artificial. Totes aquestes freses sónde carbur de tungstè i presenten marques realitzades amb làsser quedeterminen la profunditat a què se situa l’implant. El seu gruix vaaugmentant i l’última que el dentista usa és la que correspon al dià-metre elegit per a l’implant a col·locar. És important que, per a nete-jar aquestes freses, no se submergeixin en cubetes ultrasòniques niamb desinfectants potents perquè perden la seva capacitat de tall. Amés, l’ús d’aquestes freses és limitat i les cases comercials recomanenun màxim de 10 usos per fresa. Se solen rentar a mà amb sabó neutrei després es procedeix a la seva esterilització:- Marcador.- Pilot.- Freses per eixamplar.- Fresa avellanadora. El seu ús és comú i serveix per preparar la capa mésexterna de l’os i adaptar-la a la forma del cap de l’implant.

• Paral·lelitzadors. Són tiges metàl·liques mil·limetrades que serveixentant per mesurar la profunditat de l’orifici realitzat com per veure elparal·lelisme entre els diferents implants.

• Adaptadors. Serveixen per poder agafar el transportador de l’implanti enroscar-lo a l’os a través seu. Poden ser manuals, per adaptar-los a lacarraca o per adaptar-los al contraangle.

• Carraca. Instrument que ens permet roscar l’implant de formamanual.

• Tornavisos. Es fan servir per poder treure el transportador de l’im-plant i col·locar-ne el cargol de tancament. La forma de la seva partactiva depèn del sistema d’implants usat.

– SSaaffaattaa ddee ssuuttuurraa.. Com totes les d’aquest tipus, ha de reunir els següentselements:

• Pinça portaagulles.• Pinça de ratolí.• Tisora.• Sutura. Es pot utilitzar sutura no reabsorbible com la seda, que cal eli-minar passat un temps, o sutura reabsorbible que s’elimina sola.

15·· Fes una recerca per Internet en què reflecteixis els diferents sistemes d’implants que hi ha en l’ac-tualitat i realitza’n un dibuix al teu quadern de pràctiques.


7.23. Tipus d’implants.

Hexàgon extern

Hexàgon intern


116600116600

Safata d’extraccions inferiors

Atlas d’instrumental dental

Sindesmòtom. Botador recte. Botadors de Winter.

Elevador d’arrels. Gúbia muntada. Fòrceps d’incisives inferiors I.

Fòrceps d’incisives inferiors II.

Fòrceps de cordals inferiors.Fòrceps de premolars inferiors.

Bec de lloro d’accés lateral.Bec de lloro d’accés frontal.

Fòrceps d’arrels inferiors d’accés frontal.



Safata d’extraccions superiors

Sindesmòtom muntat. Botador recte. Fòrceps de cordals superiors.

Gúbia muntada. Fòrceps d’incisives superiors.

Fòrceps de molars superiors dretes.

Fòrceps de premolars superiors.

Fòrceps de molars superiors esquerres.

Fòrceps d’arrels superiors.


116622116622

Safata de cirurgia

Safata d’instrumental de pròtesis

Tisores. Cullereta de raspatge.

Pinça de dent de ratolí. Portaagulles I. Portaagulles II.

Espàtula per a ciments.

Paper articular. Abaixaponts.

Guia de colors VITA.

Calibre de peu de rei.

Guies de colors.

Corones provisionals d’acetat.



Safata de raspatge i allisat radicular

Llima de periodòncia. Grapa. Cureta 4RL.

Cureta Gracey 1. Cureta Gracey 2.

Cureta Gracey 3.

Cureta universal 1. Cureta universal 2.

Curetes d’implants.


116644116644

Safata de tartrectomies i eliminació de taques

Puntes d’ultrasò pneumàtic. Dappen per a profilaxi.

Dispensador de bicarbonat.

Clau per prémer puntes ultrasòniques. Pasta de polir.

Peça d’ultrasons amb acoblador. Punta d’ultrasò elèctric.

Peça de mà ultrasònica amb detall deconnexió.



Instrumental en implantologia

Implant. Tipus d’implants. Caixa d’implantologia.

Fisiodispensador amb pedal.

Hexàgon intern

Hexàgon extern


116666116666

Idees clau

INSTRUMENTAL DENTAL II

Instrumentalde periodòncia

i profilaxi

Instrumentald’ortodòncia

Instrumentald’implantologia

Instrumentald’exodòncies

Instrumentalde

cirurgia

Instrumentalde

pròtesis


.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Simula la preparació de les safates necessàries per a la realització de les següents tècniques:

a) Exodòncia d’incisives centrals superiors.b) Exodòncia de molars superiors dretes.c) Exodòncia de premolars inferiors esquerres.d) Exodòncia de segones molars inferiors dretes.e) Tartrectomia supragingival.f) Raspatge i allisat del sector I.g) Realització d’implant en 3.6.

2·· Sobre el fantomas de l’aula-taller, prepara el material necessari per a la confecció d’un camp quirúr-gic. Anota-ho al teu quadern de pràctiques.

3·· Selecciona les cubetes de presa d’impressions necessàries per realitzar el procediment. Comprova querealment serveixen usant el fantomas de l’aula-taller. Anota al teu quadern de pràctiques les diferènciesentre uns tipus i altres.

4·· Amb les curetes Gracey, raspa un bolígraf de plàstic i comprova on està situada la zona de tall de l’ins-trument.

5·· Simula la realització de l’afilat de curetes universals i Gracey.

6·· Fes una simulació de la creació d’un camp quirúrgic per a la realització de tècniques implantològiques.

7·· Realitza l’afilat manual de les curetes Gracey.

8·· Sobre un fantomas, prova la cubeta adequada a la forma de l’arcada i realitza el buidatge d’una impres-sió prèvia.

9·· Agafa les curetes Gracey que tinguis a l’aula-taller. Analitza les diferències que tenen les seves partsactives depenent de la seva numeració.

.: APLICACIÓ :.

1·· En grups de dos alumnes, analitzeu les diferents formes de les parts actives dels elevadors, dibuixant-les al teu quadern de pràctiques.

2·· Estudia les diferències entre els fòrceps de bec de lloro frontal i lateral i el de corn de vaca. Dibuixa’lsal teu quadern de pràctiques.

3·· Busca informació sobre l’instrumental usat en ortodòncia i anota els elements més importants al teuquadern de pràctiques.

4·· Dibuixa, al teu quadern de pràctiques, les diferents formes que tenen les puntes dels aparells d’ultra-sò i observa el moviment que produeix l’aparell d’ultrasons.

5·· Analitza les formes en què es poden afilar les curetes. Comprova quina és la superfície de tall quecal afilar i la posició de la pedra d’afilat. Anota les diferències dels diversos tipus al teu quadern depràctiques.

6·· Fes un esquema en què es representin les zones de treball de l’arcada dentària amb les curetes Gracey.

7·· Realitza un treball sobre l’aparatatge mecànic nou per a l’afilat de curetes.

Activitats finals



116688116688

Cas final

Solució ··

1. En primer lloc, es faran les exodòncies de les peces previstes. Per aquest motiu, seran necessàries:

– Safata d’exploració.– Safata d’anestèsia.– Safata d’extracció de dents inferiors:

• Elevador recte.• Fòrceps d’incisives inferiors.• Fòrceps de premolars inferiors.• Fòrceps de bec de lloro frontal i lateral per a molars inferiors.• Cullereta de raspatge.

2. A continuació, es col·locaran els implants i, per fer-ho, seguirem els següents passos:

– Retirar tots els elements usats.– Preparar la taula auxiliar i el camp quirúrgic per al pacient, per a l’operador i per a l’auxiliar.– Deixar a la taula quirúrgica el següent instrumental;

• Safata d’exploració.• Aspiradors estèrils.• Caixa d’implantologia completa.• Implants seleccionats.• Caixa de sutura.

3. Per últim, es procedirà a la rea-lització de la pròtesi, per a laqual cosa se seguiran els següentspassos:

– Retirar els elements usats.– Seleccionar les cubetes ade-

quades.– Batre i/o carregar el material

d’impressió en les cubetes.– Passar-les al dentista per tal

que agafi les impressions.– Buidar-les amb el guix adequat.– Enviar-les al laboratori per tal

que confeccioni la pròtesi.

Preparació d’instrumental

·· Arriba a la consulta un pacient de 50 anys al qual se li ha previst realitzar, en la mateixa sessió, l’ex-tracció de les peces 3.3, 3.2, 3.1, 4.5, 4.6 i 4.7. La resta de la boca no té dents.

A més, se li pensen col·locar quatre implants per reposar les peces perdudes i col·locar-li una pròtesisobre aquests implants. Prepara en fases l’instrumental necessari per fer possible la realització de latècnica.

7.24. Caixa d’implantologia.


Actividades

Unitat 7 - Instrumental dental II

1·· Fes una recerca bibliogràfica a Internet en què apareguin les mesures higièniques que ha de seguir elpacient per a la cura dels seus implants dentals. Anota-les al teu quadern de pràctiques.

Activitats

RREEVVIISSTTAA SSAANNIITTÀÀRRIIAA

L a tècnica d’implants es pot defi-nir com “la inserció d’un teixit,òrgan o material en un altre”. Si

ens referim en concret als implantsdentals, podem dir que es basa en unacirurgia de reconstrucció que tractaels maxil·lars sense retenció i estabili-tat per al manteniment de pròtesisconvencionals, col·locant dispositiusd’ancoratge amb l’objectiu d’obtenir omantenir:

1. Funció: masticació, fonació, deglu-ció.

2. Retenció: per falta de suport anatò-mic real a causa de la pèrdua d’estruc-tures òssies, tant per la degeneraciónormal del vorell alveolar com peraltres situacions, que impedeixin l’esta-bilitat d’una pròtesi convencional.

3. Comoditat i estètica.

Per a què serveixen?

Encara que existeixen altres aplica-cions, els implants serveixen bàsica-ment per a substituir les arrels de lesdents perdudes i col·locar damunt seuuna corona roscada. Per aquest motiu,no és necessari retirar les pròtesis de laboca per realitzar les tasques d’higiene.A més, eviten haver de tallar (llimar)altres dents per reposar les perdudesmitjançant pròtesis amb ponts.

En els pacients totalment desdentegats,es poden usar els implants per anarsubstituint dent per dent (un grannúmero d’implants) o bé col·locar estra-tègicament quatre implants en elmaxil·lar i tres en la mandíbula per a lasubjecció de sobredentadures. És a dir,de la mateixa manera que les pròtesiscompletes tradicionals, però ancoradesa unes “bastides” de titani basades en

els implants. Aquest sistema té l’avan-tatge que permet una millor higiene dela pròtesi i un bon ancoratge peraquests implants.

Són duradors els implants?

Tot i ser una tècnica recent, l’experièn-cia ja supera els 25 anys amb excel·lentsresultats. Tot i això, com sempre ocorreen medicina, és impossible predir cadacas individual, i tampoc garantir-lo,però les estadístiques més àmpliesrecullen un èxit superior al 90% en els15 anys d’utilització.

Els implants necessiten encara de méshigiene que la dentició natural, per laqual cosa no val a dir que “com que ésuna dent artificial no l’he de netejar”.En dentició natural, la mala higieneorigina l’aparició de carrall que irritales genives i constitueix un focus infec-ciós que facilita la presència de càries i

produeix la malaltia periodontal, queprogressa fins que arriba a destruir l’osde suport de la dent i, finalment, ladent cau. Això mateix ocorre amb elsimplants, encara que aquí parlem deperiimplantitis. Si aquesta progressa,acaba per destruir l’os de suport, ambla qual cosa l’implant cau i fracassa eltractament.

Quin problema tenen?

És una tècnica molt poc molesta, jaque el dolor postoperatori és petit i s’e-vita amb un senzill tractament. Percontra, és una tècnica que, en requerirdiverses fases, comporta un tracta-ment llarg (entre sis mesos i un any) iresulta cara, ja que requereix un altgrau d’especialització i l’ús de mate-rials molt costosos.

Font:www.geocities.com/CollegePark/Quad/

7991/implant.html

IMPLANTS DENTALS


SUMARI

� Materials per a

odontologia conservadora� Materials per a

odontologia preventiva� Materials cimentants� Materials per a presa

i buidat d’impressions

Materials d’ús en odontologia88u

ni

ta

t

OBJECTIUS

· Reconèixer la importància dels materials dentals.

· Conèixer les seves formes més habituals de presentació.

· Identificar els materials en funció de la tècnica odontològica

a realitzar.

· Conèixer el maneig dels materials més utilitzats.

TAO_CATunidad08.qxd 2/6/08 18:15 Página 170

117711117711Unitat 8 - Materials d’ús en odontologia

1 >> Introducció

La creixent complexitat de les tècniques odontològiques, derivades de lescada vegada majors demandes estètiques i funcionals de la societat, ha ori-ginat que en els últims anys estiguem assistint a un augment espectacularen la quantitat i la qualitat dels materials d’ús dental.

1.1 > Conceptes generals

EEllss mmaatteerriiaallss ddeennttaallss ssóónn eellss qquuee ppeerrmmeetteenn ssuubbssttiittuuiirr ll’’eessttrruuccttuurraaddeennttaall mmaallaallttaa oo ppeerrdduuddaa ii,, dd’’aaqquueessttaa ffoorrmmaa,, rreessttaabblliirr ll’’aassppeeccttee ii llaaffuunncciióó qquuee ss’’hhaaggii vviisstt aalltteerraaddaa..

La funció de l’auxiliar d’odontologia és la de conèixer aquests materials,manipular-los de forma correcta abans de ser col·locats pel dentista iemmagatzemar-los en els llocs adequats.

Els materials dentals serveixen per a múltiples funcions:

– Per reposar les zones danyades per càries de les dents, com es fa en el casde les obturacions o empastes.

– Per tractar les lesions que afecten la polpa dentària, com en les endodòn-cies.

– Per protegir la dent de l’aparició de càries, com es fa amb els segelladors.– Per protegir les dents sensibles, amb els vernissos desensibilitzants.– Per cimentar les diferents estructures que s’usen en la reposició de dents

perdudes, per exemple, fundes, facetes dentals, etc.– Per confeccionar protectors bucals.– Per realitzar pròtesis que reposin dents perdudes.– Per a la presa d’impressions i el buidat de models.

1.2 > Propietats dels materials

Són les que el defineixen i determinen el seu comportament. Els materialsusats en odontologia han de ser duradors, resistents i estètics. Aquestescaracterístiques s’obtenen de les seves propietats i són les que ens fan ele-gir un o altre material en funció del tractament a realitzar.

Com s’utilitzen i es conserven?

L’auxiliar ha de conèixer el maneig, la preparació i la conservació dels mate-rials dentals. La conservació s’ha de dur a terme en llocs nets, secs, a tempe-ratura constant (al voltant dels 20 ºC) i preferiblement foscos. Aquestesmesures es tenen en compte per evitar el possible envelliment i deteriora-ment del material, ja que molts agents externs —però sobretot la temperatu-ra, la humitat ambiental i la llum— poden modificar la forma de reaccionardel material i, per tant, les seves propietats.

1·· Enumera cinc materials diferents i les funcions per a les quals s’utilitzen.


Endodòncia: tècnica en què s’eliminala polpa de l’interior de la dent i sesubstitueix per una estructura plàstica.

Fundes i facetes dentals: formesprotèsiques de reposar peces perdudes.La faceta dental només reposa la caraestètica de la peça.

Pròtesis parcials: són les pròtesisremovibles —és a dir, de treure i posar—que reposen diverses zones dentàries almateix temps.

Vocabulari

Impressions: registres presos de lesdents per reproduir-ne la morfologia.

Model: buidat amb escaiola d’aquestregistre per obtenir una còpia en guixde l’estructura bucal.

Vocabulari


117722117722

2 >> Maneig i preparació dels materials dentals

Ara veurem el maneig i la preparació dels materials en funció de les dife-rents tècniques odontològiques utilitzades.

2.1 > Materials en odontologia conservadora

SSóónn eellss mmaatteerriiaallss qquuee ss’’uusseenn eenn ttèèccnniiqquueess qquuee sseerrvveeiixxeenn ppeerr ccoonnsseerr--vvaarr ll’’eessttrruuccttuurraa ddeennttààrriiaa..

Es divideixen en:

Materials usats en operatòria dental

SSóónn eellss mmaatteerriiaallss qquuee eennss ppeerrmmeetteenn rreeaalliittzzaarr ll’’oobbttuurraacciióó ddee lleess ccaavvii--ttaattss eenn eell ttrraaccttaammeenntt ddee lleess ccààrriieess oo ppeerr rreeppoossaarr ll’’eessttrruuccttuurraa ddeennttàà--rriiaa ppeerrdduuddaa..

Segons quina sigui la profunditat de les lesions dentàries —és a dir, commés pròxim s’estigui del complex dentino-pulpar—, major en serà la com-plexitat i major serà el nombre de materials a usar.

Per aquesta raó, els materials es divideixen en:

– FFoonnss ddee ccaavviittaatt oo pprrootteeccttoorrss ddeennttiinnoo--ppuullppaarrss.. Estan indicats en càriesmolt profundes o quan es vol protegir el CDP (complex dentino-pulpar).N’existeixen de diferents tipus:

• Compòsits fluids. Són resines sense càrrega inorgànica que es distri-bueixen pel fons de la cavitat. Normalment, són fotopolimeritzablesi, com tots els compòsits, necessiten altres substàncies anomenadesadhesius per quedar units a la dentina.

• Ciments de vidre ionòmer (CIV). S’usen per la seva alliberació defluor. El fluor té una acció bactericida i provoca la destrucció dels gèr-mens que poden quedar a les capes dentàries pròximes al complexdentino-pulpar.

• Òxid de Zn-eugenol. L’eugenol és un sedant pulpar que s’usa en casosen què la irritació pulpar provoca símptomes dolorosos. El seu incon-venient és que sobre seu només es poden col·locar restauracions d’a-malgama de plata, ja que l’eugenol inhibeix la polimerització delscompòsits.

• Hidròxid de calci. En aquest cas, té dos usos diferents (Figura 8.1):

- Exposicions pulpars directes. S’usa hidròxid de calci pur, que té lacapacitat de crear dentina que repari la lesió.

- Exposicions pulpars indirectes. S’usa hidròxid de calci comercial.Ambdós són bactericides, encara que la seva resistència a les forces depressió és baixa.

• Vernissos. Creen una fina pel·lícula que separa el fons de la cavitat delmaterial de restauració. S’usen molt poc perquè són volàtils. El mésconegut és el vernís de Copal®, utilitzat en les restauracions d’amal-gama de plata.

8.1. Hidròxid de calci.

Operatòria: part de l’odontologia quees dedica a intentar conservar lesestructures dentàries.

Vocabulari

Polimerització: procés pel qual esforma una cadena llarga a partir de lesunions de compostos més petits omonòmers.

Autopolimeritzable: és el materialque polimeritza per si sol, sense neces-sitat de cap agent extern.

Vocabulari

Exposició pulpar: quan en l’elimina-ció de la càries s’arriba a prop de lapolpa o a la pròpia polpa apareix unsagnat visible. Aquesta situació s’ano-mena exposició pulpar directa. La indi-recta és quan el sagnat no és visible inomés es veu una coloració rogencasota de la capa de dentina.

Vocabulari



– MMaatteerriiaallss dd’’oobbttuurraacciióó tteemmppoorraall.. S’usen en aquelles situacions en què esconsidera que la restauració definitiva no es pot col·locar inicialment, jasigui perquè hi ha dubtes en la viabilitat de la peça o bé perquè es pos-posa el tractament fins a un moment posterior, o bé perquè es conside-ra que el pacient-client necessita un temps d’adaptació a aquesta novasituació bucal. Aquests materials solen ser ciments de baixa capacitatd’adhesió, per així poder eliminar-los amb facilitat o alliberadors defluor per aprofitar-ne l’efecte anticàries.Entre altres, destaquen:

• Ciments d’hidròxid de calci.• Ciments d’òxid de Zn, amb o sense eugenol.• Ciments de vidre ionòmer (Figura 8.2).

– MMaatteerriiaallss dd’’oobbttuurraacciióó ddeeffiinniittiivvaa::

• Compòsits. Són materials d’obturació, complexos i resistents, que des-taquen per la seva estètica. Es presenten habitualment en forma dexeringues o de petits cartutxos (Figura 8.3). El color és un aspecteimportant, ja que la majoria de marques comercials presenten en lesseves mostres diferents colors amb diferents graus de translucidesa.Així, tenim compòsits de color marró-rogenc (indicats amb la lletraA), groc-rogenc (indicats amb la lletra B), grisenc (indicats amb la lle-tra C) i gris-rogenc (indicats amb la lletra D). Els números de l’1 al 4que acompanyen aquestes lletres indiquen la intensitat del color.Aquesta distribució de colors és coneguda com a gamma VITA®.També es distingeix en els envasos si els colors corresponen a esmalt,dentina, cos i translúcids o incisals (indicant el grau de translucidesadel material), amb els quals es poden aconseguir molt bons resultatsestètics. Són fotopolimeritzables perquè, en la seva composició, por-ten un activador que fa que, amb la llum, es produeixi la reacció depolimerització. Per tal que aquests materials s’uneixin a les estructu-res dentàries, necessiten un tractament previ d’aquestes estructuresamb substàncies que afavoreixen aquesta adhesió denominades siste-mes adhesius (Figura 8.4).Partim del fet que en qualsevol sistema adhesiu són necessaris treselements: condicionador, primer i adhesiu.

Segons aquesta indicació, podem classificar els sistemes adhesius en:

- Sistemes multiflascons. Es presenten comercialment amb els seustres components en flascons independents.

- Sistemes monoflascons o monocomponents. Els seus tres compo-nents es presenten comercialment en dos flascons, un que conté elcondicionador i un altre que conté el primer i l’adhesiu.

- Sistemes autocondicionants. Aquests també es presenten en dos flas-cons però, a diferència dels anteriors, un conté el condicionador i elprimer, mentre que l’altre té l’adhesiu. Es presenta, en aquest cas, elcondicionador per a esmalt (àcid fosfòric) en un envàs separat.

- “Tot en un”. Són sistemes adhesius en què tots els components espresenten en un sol envàs.

8.2. Ciment de vidre ionòmer.

8.3. Càpsules de compòsit.

8.4. Presentació comercial d’unsistema d’adhesió.


117744117744

Tècnica

Maneig dels sistemes adhesius

Descripció: preparar el material dels sistemes d’adhesió als compòsits.

Protocol:

1. Preparació del material. Es col·loca el material adhesiu en els recipients preparats per a aquesta fina-litat. En els sistemes multiflascó, el primer i l’adhesiu es presenten en flascons separats, per la qualcosa col·locarem un gota de cada un en recipients diferents. En els sistemes monocomponents, en quèel primer i l’adhesiu es presenten en un sol envàs, se’n col·loquen una o dues gotes al recipient. En elsistema autocondicionant, usarem dos recipients, mentre que en el sistema “tot en un”, n’usarem unde sol.

2. Aplicació del condicionador. L’agent gravador (àcid fosfòric) s’ha d’estendre per tota la superfície de lapreparació, començant per l’esmalt. Posteriorment, s’ha de procedir al rentat i a l’assecat de la super-fície, amb la xeringa de triple funció. Amb els adhesius “tot en un”, en teoria no seria necessari utilit-zar un agent gravador de l’esmalt.

3. Aplicació del primer. S’agafa del recipient en què va ser col·locat amb un aplicador (pinzell o microbrush)i es porta a la preparació realitzada en la peça dentària, distribuint-lo per tota la superfície. Es deixaactuar i s’asseca suaument amb aire.

4. Aplicació de l’adhesiu. L’adhesiu s’agafa amb un aplicador diferent a l’usat amb el primer i es reparteixper tota la preparació dentària. Amb un raig d’aire s’intenta que l’espessor sigui el menor possible i des-prés es fotopolimeritza.

5. Sistemes monocomponents. En aquests sistemes, en què el primer i l’adhesiu es comercialitzen en un solenvàs, el fabricant sol suggerir que se n’apliquin dues capes per tota la superfície de la preparació. Unesvegades, s’indica que s’han de fotopolimeritzar les dues capes per separats i altres vegades només lasegona (llegir les indicacions del fabricant).

6. Sistemes autocondicionadors. En aquests sistemes, el procediment tècnic és similar als adhesius de mul-tiflascons, encara que els efectes sobre el teixit dentari són diferents. S’aplica primer elcondicionador/primer i després l’adhesiu, que ha de ser fotopolimeritzat.

Observacions:

– Sempre va ser un objectiu de l’odontologia restauradora aconseguir que existís una veritable adhesió quí-mica del material als teixits dentaris i, d’aquesta manera, obtenir una integració perfecta entre ambduesparts.

– El motiu de la recerca d’aquesta adhesió era aconseguir una millora estètica en les restauracions dentals,de manera que es poguessin substituir les antigues restauracions d’amalgama de plata o d’or per altresmaterials més estètics i, al mateix temps, capaços de presentar bones propietats masticatòries.

– Avui en dia podem dir que l’adhesió amb sistemes polimèrics és una realitat tangible, encara que millora-ble en el futur.

– La investigació ens demostra, dia rere dia, els seus avenços en el tema.

Material: sistema adhesiu a usar, aplicadors, xeringa d’aire i aigua, làmpada de fotopolimerització,dos vasos Dappen o recipients plàstics d’un sol ús proporcionats pel fabricant del material i cronòme-tre o rellotger amb secundària.



Tècnica

Maneig dels compòsits

Descripció: les resines compostes, o compòsits, tenen la particularitat de poder-se integrar en l’estructuradentària mitjançant la utilització de sistemes adhesius. Aquests sistemes s’han d’aplicar prèviament a lacol·locació d’aquestes resines sobre l’estructura dentària per aconseguir la seva adhesió i, per consegüent, laintegració dels dos elements. D’aquesta manera, és possible reconstruir el teixit dentari absent amb un mate-rial adherit a l’estructura dentària, aconseguir una harmonia òptica i disposar de restauracions duradores.

Protocol:

1. Preparació de la peça dentària per part del dentista.2. Aplicació de la resina composta. Aquesta resina serà col·locada en capes. Primer, s’aplicarà la resina flui-

da, que es presenta en xeringues aplicadores, i es procedirà a la fotopolimerització corresponent.Després, es col·locarà el compòsit en un recipient des del qual amb l’espàtula es porta a la cavitat den-tària i es fotopolimeritza. A continuació, es realitza la mateixa operació amb els diferents tipus de colorde compòsit (dentina i esmalt). Amb cada increment de resina composta es va intentant retornar la formaanatòmica perduda.

3. Eliminació d’excessos. Són eliminats pel dentista amb un bisturí de fulla corba (núm. 12) i amb una fresade diamant de gra fi a alta velocitat.

4. Polit. Primer es poleix amb freses de diamant de gra extrafi a alta velocitat amb refrigeració i desprésamb discs de gra decreixent a baixa velocitat amb pasta de polir. També es poden utilitzar gomes perpolir resines compostes a baixa velocitat, però sempre amb refrigeració.

Material: resina composta i sistema adhesiu, làmpada de fotopolimerització, turbina, micromotor icontraangle, freses de diamant de gra fi i extrafi, gomes i discs per polir compòsits, pasta per polircompòsits, espàtula per a compòsits, pinzells per aplicar adhesiu, vas Dappen, mànec per a bisturí ifulla núm. 12 i rellotge amb cronòmetre o secundària.

• Amalgama de plata. Les amalgames són aliatgesde Hg (mercuri) i Ag (plata). Degut a la toxicitatdel mercuri, es tendeix a no utilitzar-la. No tenenadhesió química sinó que se subjecten de formamecànica, és a dir, el dentista ha de realitzar unasèrie de retencions en la cavitat de la dent per talque l’amalgama es mantingui. La presa no ésimmediata, sinó que ocorre en la primera hora ies completa a les 24 hores (Figura 8.5). A més,necessiten, al cap de passades com a mínim 24hores, un polit per adaptar-les als marges de lacavitat.Es presenten en forma de càpsules individualsamb monodosis preestablertes o en un sistema depols (llimadures de plata) i líquid (mercuri) que esbarregen entre si. 8.5. Amalgama de plata presa.


117766117766

Termoplàstic: és el material que, peracció de la calor, és capaç de defor-mar-se.

Vocabulari

8.6. Puntes de gutaperxa.

8.7. Quadre de colors segons lanormativa ISO.

2.2 > Materials usats en odontologia preventiva

Els sseeggeellllaaddoorrss ddee ffoosssseess ii ffiissssuurreess s’usen de forma preventiva per disminuirla incidència de càries en dents permanents joves. El seu ús es basa encol·locar una resina sense càrrega inorgànica (a diferència dels compòsits)que flueixi a través dels solcs i les fissures de les dents per tal que quedinsegellades i resultin inaccessibles per a l’entrada de gèrmens.

2.3 > Materials usats en endodòncia

En aquells processos en què la càries ha avançat tant que ha arribat a lapolpa, ja no es pot realitzar una obturació perquè aquesta polpa està con-taminada per les bactèries de la càries. En aquest cas, es recorre a l’endo-dòncia, que és una tècnica en què s’elimina el teixit pulpar i se substitueixper un material de característiques plàstiques que evita la comunicacióentre la saliva de la boca i l’àpex de la dent, aconseguint així un segellattridimensional complet del canal pulpar.

Els materials més usats són:

– GGuuttaappeerrxxaa.. És un material derivat del cautxú. Entre les seves propietats,destaca el seu caràcter termoplàstic, que fa que es deformi amb facilitat,adaptant-se als límits del conducte radicular (Figura 8.6).Les puntes de gutaperxa es presenten de forma estàndard codificadessegons la norma ISO en els colors que podem veure a la Figura 8.7.

Sabies que...

Els segelladors són una mesura desalut pública que ha demostrat unagran efectivitat en la disminució decàries en nens i joves.

També es presenten de forma no codificada, denominant-se ppuunntteessppiirraattaa.

Existeixen diverses tècniques per a la col·locació de la gutaperxa:

• De condensació lateral. És la més usada i consisteix en aixafar les pun-tes de gutaperxa contra la paret lateral de l’arrel per aconseguir aixíun segellat complet.



• Tècnica de la gutaperxa calenta. En escalfar la gutaperxa, s’aconsegueixque quedi fluida, facilitant així la seva distribució dins del conducteradicular i s’aconsegueix també un segellat tridimensional (Figura 8.8).

Resina epoxi: tipus de material degran duresa i estabilitat que, a més deser insoluble en saliva, és radioopac ité una gran estabilitat dimensional.

Vocabulari

8.8. Segellat tridimensional de les endodòncies.

– PPuunntteess ddee ppllaattaa.. Material en desús que feia la mateixa funció que lespuntes de gutaperxa, però que, a diferència d’aquestes, no es pot elimi-nar en cas que sigui necessari.

– CCiimmeennttss sseeggeellllaaddoorrss.. Existeix una gran quantitat de ciments segelladorsi el seu objectiu és segellar els espais que queden entre les puntes degutaperxa, amb la qual cosa s’aconsegueix una obturació tridimensio-nal òptima. Els més usats són els de resina epoxi, amb o sense plata.

– AAllttrreess mmaatteerriiaallss:: • Quelants de calci. En aquelles situacions en què el conducte radicular

és molt estret o està calcificat, ja sigui totalment o parcialment, espoden usar substàncies com l’EDTAC, que eliminen el calci dentari ipermeten la canalització d’aquest conducte.

• Mentol. S’utilitza quan cal realitzar una reendodòncia, ja que té lacapacitat de dissoldre la gutaperxa.

• Puntes de paper. S’usen per assecar el conducte radicular abans de laseva obturació definitiva amb les puntes de gutaperxa. Estan codifica-des també segons la norma ISO.

• Hipoclorit sòdic. S’utilitza en les endodòncies en dilucions baixes (1 ‰) per desinfectar les restes del conducte radicular.

• Hidròxid de calci pur. A vegades, els conductes radiculars sagnen o noqueden lliures de gèrmens. En aquests casos, o quan hi ha símptomeslocals, aquesta substància actua com a bactericida i/o com a sedant.

2·· A l’aula-taller, prepara hidròxid de calci per a les exposicions pulpars.

3·· Comprova, a l’aula-taller, la polimerització dels compòsits en activar-los amb la llum.

4·· En un model de dent, realitza amb un company la tècnica de maneig de l’amalgama de plata.

5·· Fes un quadre, al teu quadern de pràctiques, en què es reflecteixin els colors que es manifesten en lanorma ISO.


8.9. Caixa d’endodòncies i conforma-dor de llimes.


117788117788

3 >> Materials per cimentar

Un cop que el laboratori protèsic ha confeccionat la pròtesi, és necessarifixar-la sobre la peça preparada, per a la qual cosa ens ajudem amb elscciimmeennttss. Els ciments es classifiquen, segons la seva major o menor solubi-litat, en saliva —fet que en determina la seva durada en boca— i segons laseva capacitat d’adhesió a les estructures dentàries, en:

– CCiimmeennttss pprroovviissiioonnaallss.. Són aquells la durada dels quals està limitada enel temps i amb una força d’adhesió no gaire alta. En destaquen elssegüents:• Ciment d’hidròxid de calci. Es presenta en un sistema pasta-pasta i el

seu ús és freqüent degut a la seva capacitat de protecció pulpar i laseva baixa adhesió.

• Ciment d’òxid de Zn-eugenol. Es comercialitza en forma d’un sistemapasta-líquid. Hi ha una variant en què no hi ha eugenol.

– CCiimmeennttss ddeeffiinniittiiuuss.. Són els que permeten la cimentació, a llarg termini,de les restauracions. S’usen bàsicament per enganxar corones i ponts,així com per a qualsevol tipus de restauració definitiva. Destaquen elssegüents:• Ciment de fosfat de Zn. És el que major potència d’unió té, però com

a inconvenient presenta un pH baix, per la qual cosa cal protegir lapolpa abans d’usar-lo. Es presenten en dos flascons, un amb pols i unaltre amb líquid.

• Ciment de policarboxilat. És similar a l’anterior, però ofereix unamenor capacitat d’adhesió encara que és menys àcid i provoca unamenor irritació pulpar. Es comercialitza de forma similar als anteriors.

• Ciment de vidre ionòmer CIV. Es tracta d’uns nous ciments que acon-segueixen millors propietats, ja que no provoquen lesió pulpar en notenir tant efecte àcid i irritant, encara que, de tota manera, es recoma-na protegir la polpa prèviament. Tenen una bona capacitat d’adhesiói la seva característica bàsica és que alliberen fluor de forma perma-

nent, per la qual cosa tenen un efecte anti-cariogen. A vegades, s’usen com a materiald’obturació temporal, ja que la seva duresapermet la masticació durant temps curts. Escomercialitzen en un sistema pols-líquidque requereix un maneig apropiat.

• Ciment d’òxid de Zn-eugenol. Té poca capa-citat d’adhesió, però provoca un efectesedant sobre la polpa. Les seves propietatsprincipals són la de tenir un pH adequat iuna bona resistència.

• Compòsits i ciments de resines. Són mate-rials insolubles en saliva, per la qual cosacobreixen qualsevol escletxa que pugui que-dar entre la restauració i la peça. Se solenpresentar comercialment en un sistema dedos tubs, per tal que, en posar en contacte elseu contingut, es produeixi la reacció depolimerització.

Sabies que...

En barrejar el pols i el líquid en algunsciments, es produeix una reacció d’a-lliberació de calor. Això s’anomenareacció exotèrmica.

8.10. Els brackets dels tractaments d’ortodòncia estan cimentats a les dentsamb ciments de resina.



Tècnica

Preparació dels diferents ciments

Òxid de zinc-eugenol

Descripció: el ciment amb una composició que es basa en la presència d’òxid de zinc i eugenol requereixels següents passos per ser manipulat adequadament.

Protocol:

1. Proporció. Introduir el dosificador de pols al ciment, enrasar-lo i dipositar el material en la lloseta devidre. Afegir, al costat, tres o quatre gotes d’eugenol (cal considerar que la proporció encertada és de 30 4:1, tenint en compte que sempre es parla de mg de pols i de ml de líquid). La quantitat de materialdependrà de l’ús clínic que s’hagi de donar a la barreja.

2. Espatulat. S’incorpora a l’eugenol l’òxid de zinc en petites proporcions i s’espatula de manera enèrgicai vigorosa fins a obtenir la consistència final desitjada durant un minut i mig. En cas de ser necessari, s’a-fegirà una major quantitat de pols d’òxid de zinc fins que s’aconsegueixi la consistència necessària. Atesala dificultat de realitzar proporcions exactes de pols i líquid, s’incorporarà al líquid la major quantitat depols possible, de forma que s’aconsegueixi una relació de P/L de 3:1 o 4:1.

3. Consistència final. La consistència final serà massillosa i estarem segurs de la seva obtenció quan s’acon-segueixi que la massa preparada no taqui la lloseta.

4. Neteja de l’instrumental. Un cop finalitzada la restauració, s’ha de procedir a la neteja de l’instrumen-tal, que es realitzarà amb una gasa o un tros de cotó humitejats en alcohol, per eliminar totes les restesde ciment en l’instrumental utilitzat, sobretot en la lloseta de vidre, ja que el ciment queda molt retin-gut en els seus porus. Posteriorment, es renta amb aigua i detergent o amb una cubeta ultrasònica quecontingui el líquid recomanat pel fabricant.

Observacions: en cas de necessitar-se aquesta barreja per al cimentat provisional de corones o ponts, espot preparar una mica més fluida, però sense excés d’eugenol.

Ciment de fosfat de zinc

Descripció: aquest ciment només es fa servir com a mitjà cimentant de pròtesis fixes.

Protocol:

1. Mesurar la quantitat de material. El primer que cal fer és llegir atentament el prospecte del fabricant,realitzant la barreja segons la proporció pols/líquid recomanada (que, en general, és de 3:1).

Material: lloseta (de vidre), espàtula d’acer, ciment d’òxid de zinc i eugenol, dosificador de ciment,rotlles de cotó, gasa, alcohol i rellotge o cronòmetre.

Material: ciment de fosfat de zinc, lloseta de vidre gruixut (aproximadament 2 cm d’espessor), espà-tula per a ciment, dosificadors adequats i rellotge o cronòmetre.


118800118800

2. Dosificar. Col·locar sobre la lloseta el pols i el líquid en les proporcions adequades tenint en compte laquantitat que es necessitarà, en funció del cas clínic.

3. Espatulat. Dividir en petites quantitats de pols per incorporar-lo a poc a poc al líquid amb una espatulatampli i sense pressió, utilitzant una gran part de la lloseta. El temps estipulat per a aquest procedimentés aproximadament d’1 minut. La lloseta ha d’estar freda.

4. Consistència final. Ha de ser viscosa, de tal forma que, en intentar separar l’espàtula del ciment, es for-min dos cons pel seu vèrtex.

5. Neteja de l’instrumental. Es realitza amb aigua i detergent.

Ciment de vidre ionòmer

Descripció: aquest material té diverses aplicacionsen odontologia: cimentació, restauracions, segella-dors de foses i fissures, recobriments i substitució dedentina.

Protocol:

1. Preparació dels elements a espatular. Per prepararles dosis de líquid i pols del ciment de ionòmer devidre, s’han d’utilitzar els elements que aporta elfabricant per a aquesta finalitat. El pols es dosifi-ca amb la cullera que alguns fabricants dissenyenper a aquest ús, enrasant-la amb una espàtula ocontra un extrem plàstic en la boca del flascó. Ellíquid, en canvi, s’afegeix en gotes, fent servir elflascó-goter en què ve emmagatzemat. S’ha de preparar, tant el pols com el líquid, segons les quantitatsd’un i altre suggerides pel fabricant (cullerades en pols i gotes de líquid). En el cas de comptar ambciments de ionòmer de vidre, que es comercialitzen predosificats en càpsules, simplement s’hauria d’ac-tivar la càpsula segons les indicacions del fabricant per tal que el líquid es barregi amb el pols.

2. Espatulat. S’ha d’incorporar el pols al líquid en dues meitats, de tal forma que l’espatulat sigui curt isense pressió. S’incorpora una meitat del pols i després, quan la primera meitat estigui totalment dissol-ta en el líquid, s’incorpora l’altra meitat. El temps estipulat per a aquesta operació és de 30 a 45 segons,segons les indicacions del fabricant. És molt important que es respectin tant les proporcions (explicadesen el punt anterior) com la forma de manipular el ionòmer, degut al fet que en depenen les propietatsfinals del producte.

3. Consistència final. Un cop finalitzat l’espatulat, hem d’assegurar-nos que el seu aspecte sigui brillant. Laconsistència variarà d’acord amb el tipus de ionòmer utilitzat (restauració, cimentat, etc.), ja que la con-sistència depèn de la mida de partícula utilitzada pel fabricant.

Observacions: la manipulació adequada d’aquest ciment és bàsica per a l’assoliment de les seves propie-tats, entre altres la d’adhesió específica dels teixits dentaris. És imprescindible el respecte de les propor-cions indicades pel fabricant.

6·· Realitza el protocol de preparació del ciment de fosfat de zinc a l’aula-taller.


Material:

- Ciment de ionòmer de vidre.- Lloseta de vidre o block de paper engo-

mat.- Espàtula per a ciment, metàl·lica o plàs-

tica.- Sonda d’exploració.- Rellotge o cronòmetre.- Dosificadors.



4 >> Materials usats per a la presa d’impressions

La funció d’un material d’impressió és la de registrar amb exactitud els tei-xits bucals (sobretot, les dents) i les seves relacions espacials. Per aconse-guir aquesta finalitat, és necessari usar un material que es trobi en estatplàstic en arribar a la boca i que prengui al seu interior. Un cop que ho hafet, s’extrau de la boca per tenir així una rèplica dels teixits bucals. Elsmaterials d’impressió han de complir una sèrie de requisits:

– Facilitat de maneig.– Fluïdesa adequada.– Temps i presa adequats.– Resistència mecànica adequada.– Exactitud dimensional.– Acceptable per al pacient.– No ha de ser tòxic ni irritant.– No s’ha de deteriorar en emmagatzemar-se.Existeixen un gran nombre de materials, encara que els més usats són:

– AAllggiinnaattss.. Es tracta d’un dels materials dentals més utilitzats en odonto-logia, degut a la seva facilitat d’ús, el seu baix cost i les seves bones pro-pietats físiques i mecàniques. Com a inconvenient, exigeix un buidatràpid de les impressions en ser molt sensible a la presència o absènciad’aigua. Comercialment, ve preparat en forma de pols i dins d’una bossaal buit per preservar-lo de la humitat. Aquesta pols cal barrejar-lo ambaigua, seguint les indicacions del fabricant, espatulant vigorosamentamb l’espàtula i les tasses adequades. Un problema freqüent en batre oespatular l’alginat és que se solen atrapar bombolles d’aire que podenalterar la morfologia del model; per aquest motiu, s’utilitza un altrematerial en les situacions en què es requereix una gran exactitud(Figura 8.11).

8.11. Material per al batut d’alginat.

Precaucions amb l’alginat

És molt important que l’alginat estiguiespatulat adequadament i que es res-pectin les dosis de pols i aigua querecomana el fabricant. Si es fa moltlíquid, pot ocórrer que, en agafar laimpressió, patini i el pacient presentinàusees i arcades i, d’altra banda, si esfa molt sòlid és impossible col·locar-loadequadament en la boca.

Mesuradors de pols i aigua.

Tassó per al batut.

Bossa d’alginat.

Espàtula de batut.4

3

2

1

1 2

3 4


118822118822

Tècnica

Preparació de l’alginat

Descripció: l’alginat s’utilitza per a la presa d’im-pressions de les quals s’obtindran models d’estudi,per a la confecció de pròtesis i d’aparatologia remo-vible.

Protocol:

1. Selecció de la cubeta. La cubeta ha de ser rígida,sense perforacions i amb retencions.

2. Homogeneïtzació del pols. Ha d’agafar-se el reci-pient en què s’emmagatzema l’alginat amb lesdues mans i agitar-lo durant 5 segons.

3. Proporció. Afegir el pols utilitzant el dosificadorque aporta el fabricant:

– Agafar el dosificador i omplir-lo d’alginat.- Colpejar el dosificador contra l’extrem del reci-

pient.- Enrasar el dosificador sense pressió amb l’espà-

tula.- Abocar el contingut a la tassa de goma.– Usar tantes mesures de pols com suggereixi el

fabricant, segons es tracti de la realització d’unaimpressió superior, inferior o parcial.

4. Afegir aigua utilitzant el dosificador del fabricant:

– Omplir el dosificador amb aigua, segons les indi-cacions del fabricant per a cada mesura de pols.

- Abocar el contingut d’aigua proporcionat en latassa de goma.

– Cal recordar que primer s’ha d’abocar la pols idesprés d’aigua a la tassa de goma, i mai a l’inrevés.

5. Espatulat. S’ha de realitzar un espatulat enèrgic, aixafant el material sobre les parets de la tassa degoma, entre 45 i 60 segons aproximadament.

6. Carregament de la cubeta. La cubeta s’ha de carregar sostenint-la des del seu mànec, juntament ambla tassa de goma (en una mateixa mà), des de darrere cap endavant.

7. Rentat de la impressió. Es realitza després que el dentista hagi pres la impressió. El rentat s’efectuaràsota un raig abundant d’aigua corrent.

8. Desinfecció. Es realitzarà amb una solució d’hipoclorit de sodi 1:10 amb un atomitzador. No s’ha de sub-mergir la impressió en solucions antisèptiques i/o desinfectants perquè això l’alteraria.

9. Retallar l’excés d’alginat. Sobretot en la part posterior de la cubeta.10. Esperar. És necessari que, abans de realitzar el buidat, s’esperin uns 15 minuts per a la recuperació del

material. Durant aquest període, s’emmagatzema la impressió en un recipient hermètic que mantinguiel 100% de la humitat ambient relativa.

11. Realitzar el buidat.

Material:

- Alginat.- Cubetes metàl·liques rígides (tipus Rim

Lock®). (Figura 8.12).- Tassa de goma siliconada.- Espàtula flexible (metàl·lica o plàstica), que

s’adapti a la forma de la tassa de goma.- Dosificadors proporcionats pel fabricant

de l’alginat usat, tant per al pols com pera l’aigua.

- Rellotge amb cronòmetre o secundària.- Recipient hermètic (tipus Taper®).

8.12. Cubetes metàl·liques tipus Rim Lock@.



– SSiilliiccoonneess.. Es tracta de materials que han tingut un gran desenvolupa-ment degut al fet que milloren les propietats mecàniques, d’exactitud id’estabilitat dimensional de la resta dels materials. Depenent de quinasigui la seva reacció de polimerització, se’n diferencien dos tipus:• Silicones de condensació. Són aquelles en què es formen subproductes en

la reacció, de tal forma que el pes molecular del producte final és menorque el pes molecular de les substàncies que el formen. Això provoca queel material no registri amb l’exactitud que caldria.

• Silicones d’addició. En aquestes silicones, en canvi, no hi ha formació deproductes intermedis, per la qual cosa la seva exactitud és major. Tot iaixò, el seu cost també és major i, per tant, s’usen en aquelles situacionsen què interessa una gran fermesa en la reproducció dels detalls.

Tècnica

Preparació de les silicones segons la tècnica de la doble impressió

Descripció: preparació de silicona per a l’obtenciód’impressions.

Protocol:

1. Selecció de la cubeta. S’ha de fer tenint en comp-te la mida de l’arcada i que entre en els costats dela cubeta i la zona a impressionar existeixin de 3 a5 mm.

2. Proporció. En primer lloc, es prepara la pastapesada, respectant les indicacions del fabricant,que habitualment indica una quantitat de centí-metres de catalitzador per cada mesura de silico-na pesada, la qual sol ser una cullera. La siliconafluida es presenta en un cartutx amb un contingutque s’ha de col·locar sobre una lloseta, mesurantamb una regla la quantitat de centímetres reque-rits per a un determinat treball. El catalitzadors’administra en la mateixa quantitat de centíme-tres que la silicona fluida (llegir les indicacions decada fabricant). La fluida per addició es presentahabitualment en cartutxos que es barregen auto-màticament amb una pistola especial.

3. Manipulació. La pasta pesada s’amassa sense guants o amb guants lliures de làtex (hipoal·lergènics)durant 45 segons. La pasta fluida s’espatula sobre la lloseta durant 45 segons o amb la pistola mesclado-ra (segons el tipus de silicona que es faci servir).

4. Càrrega de la cubeta. Es col·loca la pasta pesada sobre la cubeta.5. Presa d’impressió. El dentista introdueix la cubeta carrega amb silicona pesada en la boca, la posiciona

i realitza una pressió uniforme fins que polimeritzi (3 a 5 minuts). S’han de llegir les indicacions del fabri-cant en relació amb el temps de polimerització.

6. Retirada de la impressió de silicona pesada. El dentista retira d’un sol moviment la cubeta de la boca delpacient.

Material:

- Silicona per addició o silicona per conden-sació (pesada i fluida).

- Lloseta llisa de 15 x 10 centímetres (es potutilitzar paper setinat o una lloseta devidre de 15 x 15 centímetres).

- Espàtula per a silicona.- Xeringa per a silicona.- Pistola per a cartutxos de silicona per

addició.- Puntes barrejadores i aplicadores.- Mànec i fulla de bisturí núm. 15.- Cubetes parcials i totals rígides,

metàl·liques i sense perforacions (segonsla mida del model) o cubeta individuald’acrílic.

- Regla mil·limetrada.- Rellotge amb secundària o cronòmetre.


118844118844

Relació interdentària

Quan es prenen mesures, és necessariconèixer la forma en què el pacientmossega. Això s’anomena relació inter-dentària.

7·· Realitza amb un company, a l’aula de pràctiques, la preparació de ceres per registrar la relació inter-dentària.


7. Impressió amb silicona fluida. A la impressió presa amb silicona pesada (cubeta individualitzada), s’eli-minen totes les zones retentives amb un bisturí, de tal forma que es disposi d’un espai suficient per ala pasta fluida. Es carrega la cubeta individualitzada amb la silicona fluida i, a més, es col·loca silico-na amb la mateixa xeringa en la zona bucal de la qual es desitgen obtenir els detalls més precisos.S’espera la polimerització de la pasta durant 5 minuts aproximadament (cal tenir en compte les indica-cions del fabricant al respecte).

8. Retirada de la impressió. Es retira de la boca de la mateixa manera que hem explicat prèviament per aaltres materials d’impressió.

9. Rentat i desinfecció. S’utilitza el mateix protocol que s’indica per a l’alginat.10. Buidat. En les silicones per condensació, s’ha de realitzar el model abans que transcorri mitja hora d’ha-

ver pres la impressió, mentre que en les silicones per addició es pot esperar més temps per poder rea-litzar l’esmentat pas.

Observacions:

– En algunes situacions, cal confeccionarde forma prèvia una cubeta específicaper a un pacient determinat.

– Això se sol realitzar en aquelles situa-cions en què les cubetes estàndard noserveixen per registrar tots els detallsanatòmics de les arcades dentàries i permillorar els registres en les preses d’im-pressions.

– Aquestes cubetes han d’estar perfora-des, per tal que el material d’impressióflueixi a través seu i es retingui dins dela pròpia cubeta, han de tenir un mànecper poder-les subjectar, col·locar i reti-rar de la boca sense dificultat. Les con-fecciona el protèsic dental, normalmenten resina, i reben el nom de cubeta indi-vidual.

– MMaatteerriiaallss ppeerr aall rreeggiissttrree ddee llaa rreellaacciióó iinntteerrddeennttààrriiaa.. Són molts els mate-rials que es poden usar per a aquesta finalitat, però els més utilitzats sónles cceerreess. Les ceres són molècules el component principal de les quals ésla cera d’abella, a la qual s’afegeixen altres ceres naturals i sintètiques. Esfan servir escalfant-les de tal manera que no perdin les seves propietats iregistrant la forma de mossegar del pacient, en les posicions que el den-tista consideri oportunes. El pas del temps i la temperatura alteren laseva fluïdesa, així com les seves propietats mecàniques i tèrmiques.

8.13. Pistola i cartutx de silicona.



5 >> Materials per al buidat de les impressions

El gguuiixx és el material d’elecció per realitzar el buidat de les impressions,sigui quin sigui el material amb què s’han pres. Químicament, és ssuullffaattccààllcciicc.

En funció de la seva duresa, existeixen diferents tipus de guixos, que esclassifiquen del I al IV i que es fan servir depenent de l’ús que s’hagi dedonar al model a obtenir:

– GGuuiixx II,, gguuiixx ttaalllleerr oo gguuiixx PPaarrííss.. És molt tou i porós. Es fa servir per rea-litzar models per estudiar el cas del pacient. Aquests models s’anome-nen “d’estudi”. Actualment, està en desús.

– GGuuiixx ttiippuuss IIII.. Aquest és el guix més utilitzat en el laboratori, ja que és elque es fa servir per al muntatge dels models en l’articulador i els corres-ponents sòcols.

– GGuuiixx ttiippuuss IIIIII.. Té major resistència i s’utilitza per a la realització demodels per a la fabricació de dentadures totals.

– GGuuiixx ttiippuuss IIVV oo eexxttrraadduurr.. Ha de ser resistent a l’abrasió.– GGuuiixx ppeeddrraa dd’’aallttaa rreessiissttèènncciiaa ((ttiippuuss VV)).. És el guix de més recent aparició,

amb una resistència major que el tipus IV.

Tècnica

Preparació dels guixos

Descripció: un cop presa la impressió, és necessa-ri obtenir el positiu realitzant-ne el buidat corres-ponent, és a dir, la confecció del model de guix. Elguix és un material que s’utilitza en odontologiaper a l’obtenció de models, per a la confecció depròtesis fixes i removibles i d’aparells d’ortodòn-cia.

Protocol:

1. Mesurar l’aigua. Per calcular l’aigua, cal mesurarla quantitat necessària. Això dependrà de si estracta de guix taller (0,45 a 0,50 cc), pedra (0,28a 0,30 cc) o densita (0,22 a 0,24 cc), així com dela mida de la impressió. Cal tenir en compte queserà necessari, a més, confeccionar una base osòcol. Abocar l’aigua en la tassa de goma.

2. Mesurar el guix. D’acord amb les proporcions indi-cades pel fabricant.

3. Realitzar l’espatulat. Es realitza sense pressió,barrejant tots els elements presents en la tassa degoma, amb l’espàtula. És important que s’utilitzi la tassa adequada, que és més flexible que la utilitza-da per a l’alginat. El temps necessari per a aquesta operació varia entre 45 i 60 segons, fins a obteniruna consistència cremosa.

Material: la impressió, si va ser presa enalginat, s’ha de trobar en un recipient her-mètic amb un 100% d’humitat ambient rela-tiva, durant no més de 15 minuts.

- Guix, segons l’exigència del cas.- Tassa de goma siliconada.- Espàtula flexible, plàstica o metàl·lica

que s’adapti a la forma de la tassa degoma.

- Vidre o rajoleta de 20 x 20 cm.- Vibrador de guixos (si se’n disposa).- Dosificador de guix.- Dosificador d’aigua.- Balança.- Rellotge o cronòmetre.- Ganivet per a guix.


118866118866

4. Buidat. Es col·loca una petita quantitat del guix obtingut en el punt anterior sobre la impressió i es favibrar sobre la rajoleta o vidre, sense colpejar el material d’impressió que pugui sobresortir de la cube-ta (en teoria, no haurien d’existir excessos, ja que aquests s’han de retallar). Al mateix temps, es vabalancejant la cubeta per tal que es distribueixi el guix uniformement. Se segueix agregant guix a laimpressió mentre es fa vibrar i es distribueix, fins que s’emplena completament. Aquest procedimenttambé es pot realitzar amb un dispositiu elèctric denominat vibrador, que produeix moviments repetits icontinus amb què s’assegura que no es formin bombolles.

5. Base o sòcol. Per a la seva realització, es poden seguir diferents tècniques i procediments. Fins i tot ésfactible que es realitzi amb un guix, diferent en qualitat i sobretot en color, a l’usat per a realitzar elbuidat (per exemple, model en guix pedra i sòcol en guix taller). Això es fa per diferenciar clarament oncomença el sòcol i on comença el model de buidat. Descriurem aquí la següent tècnica:

– Posar el guix preparat en la superfície polida d’una rajoleta o sobre un vidre.– Donar la volta a la impressió buidada sobre aquest guix.– Amb l’espàtula, donar forma al sòcol, agregant guix on sigui necessari.– Esperar 10 minuts per desenganxar el sòcol i la impressió de la superfície de la rajoleta o del vidre, fent

lliscant l’un contra l’altra.– Retallar l’excés amb un ganivet per a guix.– Esperar, com a mínim, 30 minuts per retirar el model de la impressió, temps durant el qual es mantin-

drà emmagatzemat en un recipient tancat amb 100% d’humitat ambient relativa.

6. Retirar el model de la impressió amb moviments suaus.

Observacions: Els excessos del material d’impressió s’han d’eliminar abans de procedir al buidat corres-ponent. És bàsic que el guix del buidat només empleni la impressió i no es quedi a la cubeta, ja que si aixòsucceeix i el guix es pren, seran zones retentives que dificultaran la retirada del model, podent arribar atrencar-se.

8.14. Material per a buidat d’impressions.

1

Tassa de goma.

Ganivetet retallador.

Espàtula mescladora.3

2

1

2

3



6 >> Materials per a anestèsia

En odontologia, s’usen fàrmacs anestèsics que aconsegueixen eliminar lasensació dolorosa que ocorre quan s’estimula el teixit pulpar.Comercialment, aquests fàrmacs es presenten en forma de cartutxos de1,8 ml de capacitat, que es denominen carpules. Aquests es poden associaramb altres fàrmacs, com són els vasoconstrictors, l’efecte dels quals éspotenciar l’acció dels anestèsics. Existeixen diversos tipus de fàrmacs anes-tèsics, essent els més usats els següents:

– Procaïna.– Lidocaïna. És el més usat de tots.– Mepivacaïna.– Bupivacaïna.– Articaïna.

Comercialment, existeixen altres formes de presentació dels fàrmacs anes-tèsics que no són injectables. Es tracta de les anestèsies que s’administrenper via tòpica i que són molt utilitzats especialment en nens i en personesque pateixen rebuig a les puncions de l’agulla. El seu efecte anestèsic ésmolt curt i poc intens, però tenen un gran efecte psicològic, tranquil·litza-dor sobre el pacient (el denominat efecte placebo).

També en els últims anys, han aparegut mètodes d’anestèsia electrònica,basats en l’estimulació elèctrica (de baixa intensitat), encara que els seusresultats encara no estan prou contrastats.

Els anestèsics exerceixen la seva acció per bloqueig de les terminacionsnervioses dels nervis sensitius de la boca.

Quan s’anestesia l’arcada superior, en ser l’os maxil·lar molt tou i porós,l’anestèsic flueix amb facilitat i la tècnica que es fa servir és la infiltrati-va, és a dir, es col·loca una petita quantitat d’anestèsic en les proximitatsde l’àpex de la dent a anestesiar.

En l’arcada inferior, l’os és molt dur i poc porós, per la qual cosa calcol·locar l’anestèsic en les proximitats dels nervis. Aquesta tècnica s’ano-mena anestèsia troncular i consisteix en anestesiar tres nervis: el temporo-bucal, el dentari i el lingual.

8.15. Instrumental i material per a anestèsia.


118888118888

Idees clau

MATERIALS DENTALS: MANEIG I PREPARACIÓ

En odontologia conservadora

Fons de cavitat

Obturació temporal

Obturació definitiva

Ciments provisionals

Ciments definitius

Alginats

Silicones

En odontologia preventiva

En endodòncies

Materials per cimentar

Buidat d’impressions

Materials per a anestèsia

Materials per a presad’impressions

Registre de relacionsinterdentals


Activitats finals

118899118899

.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Elabora un resum en què s’indiquin les propietats generals dels materials dentals.

2·· Quines diferències hi ha entre les resines fotopolimeritzables i les autopolimeritzables?

3·· Estableix les diferències entre les resines compostes o compòsits i les resines utilitzades en el segellatde fosses i fissures.

4·· Fes un resum, al teu quadern de pràctiques, en què es reflecteixin els diferents tipus de ciments i lesseves propietats més rellevants.

5·· Investiga les propietats que han de tenir els materials d’impressió.

Pots consultar la següent pàgina web per ampliar informació: www.medilegis.com/BancoConocimiento/O/ Odontologica-v1n3-materiales/materiales.htm

6·· Fes una llista dels materials necessaris per a la presa d’impressions.

7·· Amplia els teus coneixements sobre els anestèsics utilitzats en la consulta dental.

Pots utilitzar la següent adreça web: www.clinicaodontologicaintegral.com/entrevista.html

8·· Realitza, al teu quadern de pràctiques, un esquema comparatiu dels diferents tipus de sistemes anes-tèsics que es poden utilitzar.Pots trobar informació sobre aquest tema en les següents adreces d’Internet: http:\\scielo.isciii.es\scielo.php?script=sciarttext&pid=50213-12852004000300003&ing= pt&nrm=&tlng=es ihttp:\\ou2005.blogcindario.com/2006/02/00025-quot-anestesia-en-odontologia-quot.jtml

.: APLICACIÓ :.

1·· Fes un esquema, al teu quadern de pràctiques, del maneig dels diferents sistemes adhesius i, a conti-nuació, realitza una simulació pràctica a l’aula.

2·· Prepara, a l’aula de pràctiques, els materials necessaris per realitzar una restauració amb compò-sit.

3·· A l’aula-taller, realitza el protocol de preparació del ciment de vidre ionòmer.

4·· Porta a terme, a l’aula de pràctiques, el protocol de preparació del ciment d’òxid de Zn.

5·· En relació amb els alumnes de l’aula, selecciona diversos tipus de cubetes per a la realització de lapresa d’impressions amb alginat.

6·· A l’aula-taller i amb l’ajuda d’una petita caixa (caixa de diapositives), realitza el batut i espatulat d’al-ginat. Un cop realitzat, col·loca’l a l’interior del recipient i espera que prengui. Quan hagi ocorregut la presa, dibuixa un quadrat de 2 cm de costat i, amb l’ajuda d’una lupa, compta elnúmero de porus que han aparegut al seu interior.

7·· A l’aula-taller, realitza el protocol per a la presa d’impressions amb alginat.

8·· Realitza el buidat de les impressions obtingudes amb alginat de l’activitat anterior.

9·· Amplia els teus coneixements sobre alguns materials dentals en la següent pàgina d’Internet:www.odontocat.com/cartratrest.htm

Unitat 8 - Materials d’ús en odontologia


119900119900

Solució ·· Els materials necessaris per realitzar la tècnica dental són els següents:

1. Materials anestèsics: Es prepararan els carpules corresponents per aconseguir l’anestèsia de la zona.

2. Materials d’endodòncia:

- Hipoclorit sòdic a l’1 ‰ preparado en jeringas.- Puntes de paper.- Puntes de gutaperxa codificada.- Puntes de gutaperxa pirata.- Ciments segelladors.- Ciment provisional.

Un cop finalitzada l’endodòn-cia, cal reconstruir la peça i,per fer-ho, hi ha dues possibili-tats, entre les quals elegirà eldentista la més convenient.

Materials per a la reconstruccióde la peça:

a) Materials per a la recons-trucció amb pròtesis fixes:

- Materials d’impressió: • Alginats.• Silicones.

- Materials de buidat: • Guixos.

- Materials de cimentació:• Ciments temporals i/o

definitius.

b) Materials per a la recons-trucció no protèsica:- Sistemes d’adhesió.- Compòsits o amalgames.

Preparació de material

·· A la consulta dental arriba un home de 35 anys amb dolor localitzat en l’arcada inferior dreta.

En l’exploració, el dentista troba una càries profunda en un molar i prescriu, com a tractament, una endo-dòncia.

Enumera els materials que s’hauran de fer servir i l’ordre en què es prepararan.

Cas final

8.16. Dentista realitzant una impressió a un pacient.


RREEVVIISSTTAA SSAANNIITTÀÀRRIIAAUnitat 8 - Materials d’ús en odontologia

1·· Busca articles de premsa que tractin sobre els suposats efectes tòxics de l’amalgama de plata.

Activitats

ESTAT ACTUAL DELS POTENCIALS

DE L’AMALGAMA DENTAL EN LA SALUT

El Servei Públic de Salutdels Estats Units va publi-car una declaració el 1993

establint que no hi ha cap raóper no utilitzar l’amalgama, aexcepció de casos extremada-ment estranys de pacients al·lèr-gics a algun component de l’a-malgama.

Aquesta declaració es corresponamb les troballes de la FDA (Foodand Drug Administration), quevan concloure que l’amalgamaés un material segur i efectiuper a la restauració dental i que“no existeix cap motiu raonableper pensar que evitar o eliminarles amalgames suposaria unefecte beneficiós per a la salut.De fet, és desaconsellable substi-tuir les amalgames innecessària-ment, ja que això pot causardanys estructurals en dentssanes”. Al setembre del 1997, laFDI (Federació Dental Interna-cional), reunida a Seül (Corea),va establir una declaració deconsens de l’OMS en relacióamb l’estat de l’amalgama den-tal, en la qual estableix que nohi ha estudis controlats publi-cats que demostrin efectes sistè-

mics adversos de les restaura-cions d’amalgama.

CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS

1. Sense voler ser ni detractorsni partidaris de l’amalgamadental, i adoptant una postu-ra objectiva davant de la qües-tió, entenem que els planteja-ments radicals en contra del’amalgama poden haver estatmotivats més per pressionscomercials de certs fabricantsi per raons de tipus mediam-biental que per la iatrogènia(característiques lesives delpropi material) provocada perl’amalgama. De qualsevolmanera, això ha influït en l’o-pinió pública creant alarmasocial.

2. L’amalgama dental segueixessent un material vàlid per ala restauració en odontologiaconservadora. Els materialsalternatius desenvolupats finsa la data no poden substituir,a vegades, les propietatsmecàniques de l’amalgama,per la qual cosa encara mantéintactes les indicacions del

seu ús. Prova d’això és queencara continua essent elmaterial més utilitzat a nivellmundial per a obturacions,encara que també és cert queel seu ús va en disminució,degut no tant als seus supò-sits efectes danyosos per a lasalut com a la demanda d’unamajor estètica en les restaura-cions.

3. En correspondència amb totl’exposat, no trobem cap raóper substituir de manerageneral les amalgames anti-gues que es trobin en perfecteestat per un altre tipus dematerial alternatiu.

4. En treballar l’amalgama den-tal, cal tenir molt en compteles mesures de prevenció,tant per als professionals quela manipulen com per alspacients.

Font: DDiiccttaammeenn rreeaalliittzzaatt eenn llaa DDiisscciipplliinnaa ddee MMaatteerriiaallss DDeennttaallss

ddee llaa FFaaccuullttaatt dd’’OOddoonnttoollooggiiaa ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt ddee BBaarrcceelloonnaa

aa ssooll··lliicciittuudd ddeell CCooll··lleeggii dd’’OOddoonnttòòlleeggss ii EEssttoommaattòòlleeggss

ddee CCaattaalluunnyyaa


SUMARI

� Els raigs X� Radiologia analògica

i digital� Tècniques

radiogràfiques� Mesures de protecció

radiològica en

radiodiagnòstic dental

Radiologia bucodental99u

ni

ta

t

OBJECTIUS

·· Conèixer les característiques dels raigs X i les dels equips

de radiologia dental.

·· Explicar les tècniques d’obtenció de radiografies bucodentals,

especificant els criteris de posicionament del pacient, exposició

i angulació requerits en cada cas.

·· Descriure les diferents tècniques, materials i equips utilitzats

en el processat de radiografies bucodentals.

·· Aplicar les mesures de radioprotecció del personal i del pacient.


119933119933Unitat 9 - Radiologia bucodental

1 >> Introducció

LLeess rraaddiiooggrraaffiieess ddeennttaallss ssóónn eelleemmeennttss qquuee eennss ppeerrmmeetteenn rreeccoolllliirr llaaiimmaattggee ddee lleess ppeecceess ddeennttaallss ii eellss tteeiixxiittss aaddjjaacceennttss eenn sseerr iimmpprreessssiioo--nnaaddeess ppeellss rraaiiggss XX pprroodduuïïttss ppeerr uunn eemmiissssoorr ddee rraaiiggss..

Són molt útils per diagnosticar patologies bucodentals com càries,lesions òssies, focus d’infecció, peces dentals incloses i anomalies de lacavitat oral.

Els raigs X van ser descoberts per Wilhelm Conrad Röentgen (1845-1923),físic alemany i primer Premi Nobel de Física el 1901, en aplicar uncorrent elèctric a un tub de buit i col·locar la seva mà entre el tub i unpaper impregnat en una solució de platí-cianur de bari. En revelar elpaper fotogràfic, va descobrir que els ossos de la mà apareixien en ombra(Figures 9.1 i 9.2).

9.1. Wilhelm Conrad Röentgen.

A la pàgina web:www.xtal.iqfr.csic.es/cristalografia/parte02.html pots trobar informaciósobre els raigs X.

Web

Propietats dels raigs X:

1. No són visibles, es propaguen com aones electromagnètiques.

2. Tenen efecte fotoquímic.3. Penetren en la matèria.4. Produeixen fluorescència i fosfores-

cència.5. Són elèctricament neutres i no

tenen massa.6. Danyen els teixits vius: és una

radiació ionitzant.7. Els seus efectes són acumulatius.

9.2. Radiografia realitzada durant laprimera demostració pública de W.C.Röentgen.

Els raigs X

EEllss rraaiiggss XX ssóónn rraaddiiaacciioonnss eelleeccttrroommaaggnnèèttiiqquueess aammbb uunnaa lloonnggiittuudddd’’oonnaa qquuee vvaarriiaa ddeess ddeell 1100 nnmm ffiinnss aa 00,,000011 nnmm.. CCoomm mmeennoorr ééss uunnaalloonnggiittuudd dd’’oonnaa,, mmaajjoorr ééss llaa sseevvaa eenneerrggiiaa ii eell sseeuu ppooddeerr ddee ppeenneettrraacciióó..

Els raigs X es produeixen en bombardejar un objecte amb electrons d’altavelocitat. Una gran part de l’energia es perd en forma de calor i la restaprodueix raigs X. L’inconvenient dels ragis X és que són capaços de pene-trar en els cossos opacs i poden ocasionar alteracions somàtiques i genèti-ques degut a l’efecte ionitzant que posseeixen. La ionització provoca alte-racions moleculars i crea nous elements químics que són tòxics per a lacèl·lula.

Els raigs X es poden obtenir per diversos mètodes, encara que habitual-ment s’utilitza un tub de vidre i metall en el qual està fet el buit envoltatd’una cuirassa protectora. Dins del tub es troben el càtode o pol negatiu,format per un filament metàl·lic que, en escalfar-se, emet electrons, i l’à-node o pol positiu, sobre el qual impacten els electrons produïts generant-se raigs X i calor.


119944119944

2 >> Radiologia analògica

La radiologia analògica o convencional ha estat el mètode més comú derealització d’estudis radiogràfics en la pràctica mèdica i en el gabinetdental.

En els últims anys i en l’actualitat, estem assistint a l’auge de la radiologiadigital, que ofereix una sèrie d’avantatges enfront de la radiologia analò-gica, com per exemple, la de necessitar una menor dosi de radiació perobtenir la imatge.

Entre els seus inconvenients figuren el seu major cost i la seva especifici-tat tecnològica.

2.1 > Equips de raigs X analògics

UUnn eeqquuiipp ddee rraaiiggss XX ééss uunn ddiissppoossiittiiuu ccaappaaçç dd’’eemmeettrree aaqquueessttaa rraaddiiaa--cciióó ii qquuee ttéé ssiisstteemmeess ppeerr ttaall qquuee eess ppuugguuiinn iimmpprreessssiioonnaarr lleess ppeell··llííccuu--lleess rraaddiiooggrrààffiiqquueess..

Es poden classificar de diverses maneres, distingint-se equips portàtils ifixos, així com aparells de raigs X dentals per exposar pel·lícules intrabu-cals (col·locades dins de la boca) o extrabucals (col·locades fora de laboca). Tot i això, tots els equips tenen un funcionament i una estructurasimilar.

Enfront de la radiologia que es fa en la pràctica mèdica habitual, els apa-rells d’ús dental tenen un funcionament molt més senzill, ja que estanprefixats i l’operador ha de modificar menys controls.

Parts i components

Tres són les parts que formen un equip de raigs X (Figura 9.3):

– CCaapp.. És el lloc on es produeixen els raigs X. Presenta una estructura allar-gada o de con, que sol ser cilíndrica i amb la missió de restringir la midadel feix de raigs X. La resta del cap està emplomat per evitar fuites deradiació.

– BBrraaçç dd’’eexxtteennssiióó.. És un braç articulat que uneix el cap amb el mòdul decontrol. Conté el cablejat de l’aparell i ens permet la col·locació adequa-da del cap sobre el pacient.

– MMòòdduull ddee ccoonnttrrooll.. Permet regular el feix de raigs X i el seu aspecte ésvariable en funció del fabricant. La majoria s’usen a distància del cap del’equip de raigs X.

Conté els següents elements:

• Apagador i llum indicadora. L’apagador s’ha de col·locar en la posiciód’encesa, amb la qual cosa s’il·luminarà la llum corresponent.

• Botó d’exposició. Activa l’aparell per tal que produeixi els raigs X. Elsistema usat s’anomena d’“home mort”, és a dir, que només funcionamentre s’està pressionant. Així, doncs, si es deixa anar, el feix de raigsX s’interromp. Quan es polsa, s’encén una llum indicadora i sona unbrunzit clarament audible.

3

2

1

9.3. Aparell de raigs X.

1

23



• Additaments de control. Serveixen per regular el feix de raigs X. La majo-ria dels equips d’ús dental només tenen un tipus de selector per a la peçaa exposar i un altre en el que es determina la mida del pacient. El perso-nal qualificat, d’acord amb la tècnica a realitzar, a la constitució delpacient i a la peça dental, ajustarà el temps d’exposició tenint en comp-te les instruccions del fabricant.

El dentista, els pacients i l’auxiliar estan sotmesos a tres tipus de radia-ció:

– RRaaddiiaacciióó pprriimmààrriiaa.. És l’emesa per l’aparell directament. Aquest feix esconeix com a feix primari.

– RRaaddiiaacciióó sseeccuunnddààrriiaa.. Es produeix quan el raig interactua amb la matèria(teixits tous de la cara, ossos del crani i dents). La radiació secundària ésmenys penetrant que la primària.

– RRaaddiiaacciióó ddiissppeerrssaa.. És una forma de radiació secundària i és danyosa pera tot el personal i per al pacient. Es produeix degut a la desviació del raigen interaccionar amb la matèria, que fa que es desviï en totes direccionsen els teixits del pacient, fet que explica el seu efecte danyós.

2.2 > La pel·lícula radiogràfica

En radiologia, un cop que el feix de raigs X passa a través de les dents, arri-ba a la pel·lícula, amb la qual cosa aquesta es converteix en un mitjà deregistre o en un receptor de la imatge. Aquesta pel·lícula té quatre compo-nents bàsics:

– BBaassee ddee llaa ppeell··llííccuullaa.. És una peça flexible de plàstic que suporta la calor,la humitat i l’exposició química.

– CCaappaa dd’’aaddhheessiiuu.. Cobreix els dos costats de la base de la pel·lícula i serveixper unir l’emulsió a la base.

– EEmmuullssiióó ddee llaa ppeell··llííccuullaa.. És una coberta unida a ambdós costats de labase i formada per la mescla homogènia de gelatina i cristalls d’halur deplata.

– CCaappaa pprrootteeccttoorraa.. Es tracta d’una coberta transparent i prima que escol·loca sobre l’emulsió per a protegir-la.

Segons el procediment que es faci servir, s’utilitzen diferents mides deplaca.

2.3 > Tipus de plaques radiogràfiques

Les plaques radiogràfiques es poden classificar de múltiples formes, peròla classificació més usual és la que té en compte la posició en la qual escol·loca. Segons això, poden ser pel·lícules intrabucals o extrabucals.

Pel·lícules intrabucals

Són les que durant l’exposició de raigs X es col·loquen dins de la boca.Cada pel·lícula està embolicada per protegir-la de la llum i la humitat enel que s’anomena paquet de pel·lícula. Els paquets estan disponibles enquantitats de 25, 100 o 150 pel·lícules. Aquestes pel·lícules tenen quatrecomponents bàsics:

– PPeell··llííccuullaa ddee rraaiiggss XX.. És una pel·lícula de doble emulsió. S’usa en comptesde la d’una sola emulsió perquè requereix menys exposició a la radiació.

9.4. El dentista, els pacients il’auxiliar estan sotmesos a radiacions.


119966119966

El paquet pot contenir una sola pel·lícula o dues. En aquest últim cas,produeix dues radiografies idèntiques, la qual cosa és útil quan es neces-sita un registre per duplicat de l’estudi. En un extrem de la pel·lícula hiha una elevació anomenada punt d’identificació, que s’usa per determi-nar l’orientació de la pel·lícula i comprovar així si es tracta del costatdret o esquerre del pacient.

– EEmmbboollccaallll ddee ppaappeerr ddee llaa ppeell··llííccuullaa.. Consisteix en un full de paper pro-tector negre que cobreix la pel·lícula i la protegeix de la llum.

– FFuullll ddee pplloomm.. És una sola peça de plom que està dins del paquet i estroba en la part posterior de l’embolcall dins del paper protectornegre. Es col·loca darrere de la pel·lícula per protegir-la de la radiaciódispersa, que podria produir alteracions de la qualitat de la imatgeradiogràfica.

– EEmmbboollccaallll eexxtteerrnn ddeell ppaaqquueett.. És una coberta de plàstic suau que essegella hermèticament amb la pel·lícula, el paper negre i el full deplom. Té dos costats:

• Costat del tub o cara activa. És blanc per complet i té una elevació enuna de les cantonades. Aquest costat es col·loca cap a les dents i cap altub de raigs X.

• Costat de l’etiqueta. Té una sola-pa que s’usa per obrir el paquet itreure la pel·lícula abans de reve-lar-la. Té un codi de colors que eldiferencia de la cara anterior i escol·loca cap a la llengua.

Tipus de pel·lícules intrabucals

Existeixen tres tipus de plaquesintrabucals:

– PPeell··llííccuullaa ppeerriiaappiiccaall.. S’usa perexaminar tota la dent (corona iarrel) i l’os de suport. El termeperiapical prové del grec peri,que significa “al voltant”, i laparaula llatina apex, que signi-fica “extrem de l’arrel de ladent”. Per aquest motiu, aques-ta pel·lícula mostra tota l’estruc-tura dentària.

– PPeell··llííccuullaa dd’’aalleettaa ddee mmoosssseeggaaddaa..S’usa per a l’estudi de les coronesdentàries superiors i inferiors enuna sola pel·lícula i és útil per aestudiar les superfícies interpro-ximals. Té una aleta col·locada alcostat del tub de la pel·lícula. Elpacient mossega l’aleta per esta-bilitzar la pel·lícula i d’aquí enprocedeix el nom.

9.5. Elements d’una placa radiogràfica.

Embolcall plàstic Làmina de plom

Cartró antihalo Placa



– PPeell··llííccuullaa oocclluussaall.. S’usa per examinar àrees grans del maxil·lar o de lamandíbula. S’anomena així perquè el pacient mossega la pel·lícula.

Mida de les pel·lícules intrabucals

Es fabriquen en diverses mides per acomodar-se a les mides de les boquesde nens, adolescents i adults.

– PPeell··llííccuulleess ppeerriiaappiiccaallss.. Es fabriquen en tres mides (0, 1 i 2). La mida 0 i la1 s’usen en nens i la mida 2 s’usa en l’estudi dels adults. A vegades, lamida 1 serveix per veure les dents anteriors en els adults.

– PPeell··llííccuullaa dd’’aalleettaa ddee mmoosssseeggaaddaa.. Encara que hi ha diverses mides, les mésusades són les de mida 2 de les periapicals, en adults, i les de mida 0 i 1,de les periapicals, en nens.

– PPeell··llííccuullaa oocclluussaall.. És la més gran, ja que és gairebé 4 vegades major quela periapical de mida 2.

Pel·lícules extrabucals

Són les que es col·loquen fora de la boca durant l’exposició amb raigs X.Dins d’aquestes, en trobem de diversos subtipus:

– PPeell··llííccuullaa uussaaddaa eenn lleess oorrttooppaannttoommooggrraaffiieess (la veurem més endavant).– PPeell··llííccuullaa uussaaddaa eenn lleess tteelleerraaddiiooggrraaffiieess llaatteerraallss ddee ccrraannii (la veurem més

endavant). – TToommooggrraaffiiaa ccoommppuuttaarriittzzaaddaa ((TTCC)).. És una tècnica d’ús molt específic per

a tractaments més complexos, com la implantologia. Es realitza general-ment fora del gabinet bucodental i actualment amb equips digitals. Ésnecessari que les imatges obtingudes siguin processades amb softwareespecífic dental. Es lliuren al pacient en suport acetat (com una placaradiogràfica) o digital.

– RReessssoonnàànncciiaa mmaaggnnèèttiiccaa ((RRMM)).. Es tracta també d’una projecció extraoralespecífica, juntament amb altres estudis, en patologia de l’ATM.

Tipus de pel·lícules extrabucals

Hi ha dos tipus de pel·lícules extrabucals: les que s’usensense pantalla i les que s’usen amb pantalla.

– PPeell··llííccuulleess aammbb ppaannttaallllaa.. Són les més usades. En aquestes,la pel·lícula es col·loca entre dues pantalles intensificado-res que, en rebre el feix de raigs X, converteixen la radia-ció en llum fluorescent que és capaç, al seu torn, d’im-pressionar la pel·lícula radiogràfica. L’objectiu d’aquestespantalles és sotmetre el pacient a una menor dosi deradiació.

– PPeell··llííccuulleess sseennssee ppaannttaallllaa.. En no tenir pantalla, la dosis d’ex-posició és major i no estan recomanades per a ús dental.

Mida de les pel·lícules extrabucals

Les pel·lícules extraorals són de diverses mides en funció dela tècnica a realitzar. En la caixa ve reflectit el tipus, lamida, el número total de pel·lícules que conté i la data decaducitat. 9.6. Radiografia dental (acolorida).


119988119988

2.4 > Tècniques de revelat

És aconsellable que les clíniques odontològiques disposin d’una sala especí-fica per al revelat de les pel·lícules radiogràfiques. Aquesta sala haurà d’es-tar completament fosca per tal que no es filtri la llum de l’exterior i dispo-sar així d’un sistema de llums indicatius de situacions d’alarma o seguretat:

– LLlluumm vveerrmmeellllaa.. Situada a l’exterior de la sala, indica que no s’hi potaccedir per estar-se realitzant el revelat.

– LLlluumm ddee sseegguurreettaatt.. De color vermell o groc, per il·luminar la sala men-tre es revela sense alterar la pel·lícula exposada.

– LLlluumm bbllaannccaa.. Il·lumina l’interior de la sala mentre no s’està revelant.

El revelat de les plaques es pot realitzar de forma manual, semiautomàti-ca o automàtica:

– RReevveellaatt mmaannuuaall.. És el processat que es realitza manualment amb reci-pients. En les clíniques, es disposa de reveladores manuals que porten ma-neguets per introduir les mans i accedir als diferents recipients. Constend’una tapa per tal que la llum no incideixi sobre la pel·lícula. La pel·lículas’extrau de l’embalatge agafant-la pels extrems sense danyar-la ni doblegar-la. S’ha de subjectar amb pinces o col·locar-la en un bastidor (Figura 9.7).Aquest procés consta de cinc etapes: revelat, rentat, fixat, esbandida iassecat (Figura 9.8):

• Revelat. Consisteix en submergir la pel·lícula en solució reveladoraamb pH alcalí durant el temps indicat pel fabricant. La plata que estàen forma de sal (halur de plata) precipita en forma de plata metàl·licasobre la superfície de la pel·lícula enfosquint-la. La quantitat de plataque precipita està directament relacionada amb el temps que estiguien contacte amb el revelador i la temperatura a la qual es trobi. Amajor temps i temperatura, es produeix una major precipitació. Quanes distingeixen els àpexs de les dents, es poden treure les plaques delrevelador i passar al rentat.

• Rentat. Es realitza per parar l’acció del revelador i eliminar-lo de lasuperfície per tal que actuï el fixador.

9.7. Càmera per a revelat de plaquesintraorals.

1 2 3

4 5

9.8. Procés de revelat de plaques radiogràfiques.



• Fixat. El fixador és un líquid de caràcter àcid que elimina els cristallsde plata que no han estat revelats i no han estat exposats a la radiació.El temps de fixació normalment és el doble que l’utilitzat en el reve-lat. Aquest pas estabilitza l’emulsió per poder manipular la pel·lículai permet que la imatge radiogràfica sigui més clara.

• Esbandida. Es realitza per eliminar el líquid fixador. Aquest rentatfinal ha de durar diversos minuts.

• Assecat. Les radiografies es deixen assecar a l’aire en assecadores deplaques radiogràfiques.

Els líquids usats per a aquests processos normalment estan concen-trats i cal diluir-los segons les instruccions del fabricant per a la sevautilització. Els líquids utilitzats s’han de sacsejar bé per homogeneït-zar-los en la seva temperatura i composició abans d’utilitzar-los. Quanno s’estan utilitzant, s’emmagatzemen en flascons foscos i preservatsde la calor.

És necessari tenir un termòmetre per mantenir els líquids revelador ifixador a la temperatura que indiqui el fabricant i, a vegades, ambaquesta finalitat, els recipients s’envolten d’un circuit d’aigua calenta.

El temps de permanència de la pel·lícula en cada cubeta s’ha de con-trolar mitjançant un cronòmetre. Un cop acabat el procés, les pel·lícu-les s’agafen amb pinces —mai amb els dits— fins que estan completa-ment seques.

– RReevveellaatt sseemmiiaauuttoommààttiicc.. La pel·lícula radiogràfica es mou per agitació enles cubetes dels líquids per escurçar el temps de processat. Les pel·lículessurten humides.

– RReevveellaatt aauuttoommààttiicc.. S’utilitzen unes processadores denominades rreevveellaa--ddoorreess. Quan el volum de plaques a revelar és elevat, aquestes revelado-res escurcen el procés i el revelat és més uniforme. No és necessaritenir una sala fosca. Les pel·lícules es transporten a velocitat constantmitjançant un sistema de rodets a través dels successius recipients delíquids. Un termòstat manté la temperatura constant. La reposició delslíquids també és automàtica. L’auxiliar d’infermeria només ha d’obser-var el nivell dels líquids en els dipòsits per renovar-los, en cas que siguinecessari. Les pel·lícules s’assequen mitjançant els ventiladors queinclou l’aparell al seu interior, per la qual cosa la pel·lícula ja surt seca(Figura 9.9).

2.5 > Emmagatzematge de les pel·lícules

Les pel·lícules radiogràfiques es veuen alterades amb la calor, la humitat ila radiació, per la qual cosa per evitar problemes en les plaques, cal guar-dar-les sense exposició i sense processar en llocs frescos i secs. La tempera-tura adequada oscil·la entre 15 i 21 ºC, mentre que la humitat ha de ser del35 al 50 %. La placa s’ha d’emmagatzemar en zones ben protegides de lesfonts de radiació. Totes les plaques dentals tenen un període limitat devida en el magatzem, amb la qual cosa s’han d’usar abans de la data decaducitat. Per tant, la pel·lícula més vella s’ha de fer servir abans que qual-sevol pel·lícula nova. Un cop processades, les plaques s’han d’emmagatze-mar seques i en relació amb la fitxa dental del pacient.

Atenció

Les radiografies no es poden guardarhumides perquè es deterioren.

Sabies que...

Els reveladors i els fixadors es recan-vien depenent de la freqüència d’ús iels recipients no s’han d’emplenar ambaigua perquè variaria la concentracióinicial dels productes.

9.9. Reveladora automàtica.


220000220000

3 >> Radiologia digital

Durant la dècada passada, la radiologia digital va ser introduïda en lapràctica odontològica. Fins a mitjans dels anys 90, la baixa resolució d’a-quests sistemes va limitar en gran mesura la seva aplicació en odontolo-gia. Tot i això, al final de l’esmentada dècada, els avenços tecnològics vansuposar una dràstica millora en les possibilitats diagnòstiques d’aquestssistemes de radiologia digital.

Avui en dia, aquests avenços inclouen la simplificació tant dels aparellscom dels programes informàtics als quals van associats una ràpida obten-ció de la imatge radiogràfica, grans prestacions en el tractament d’aques-tes imatges i, en definitiva, majors comoditats tant per al dentista com peral pacient.

D’altra banda, al llarg d’aquesta evolució, ha anat augmentant l’oferta d’a-quests sistemes en el mercat i avui en dia disposem de nombrosos aparellsde radiologia digital entre els quals elegir el més convenient.

3.1 > Tipus de radiologia digital

Actualment, existeixen dues tecnologies diferents en radiologia digital:radiologia digital directa (RDD) i radiologia digital indirecta (RDI).

– RRaaddiioollooggiiaa ddiiggiittaall ddiirreeccttaa.. Fa servir com a receptor de raigs X un cap-tador rígid, habitualment connectat a un cable a través del qual s’en-via a l’ordinador la informació captada pel receptor. Es denominadirecta perquè, al contrari que en la indirecta, no requereix cap tipusd’actuació després de l’exposició als raigs X, sinó que el propi sistemarealitza automàticament el procés informàtic i l’obtenció de la imat-ge.

– RRaaddiioollooggiiaa ddiiggiittaall iinnddiirreeccttaa.. La imatge és capturada de forma analògicaen una placa de fòsfor fotoestimulable i convertida en digital després delseu processat o escanejat.

3.2 > Principis bàsics

Els principis bàsics en la radiologia digital són elssegüents:

– RRaaddiioollooggiiaa ddiiggiittaall ddiirreeccttaa.. Funciona amb sensorsfotosensibles similars als de les càmeres fotogràfi-ques digitals. Com que aquests sensors s’estimulenamb llum i es deteriorarien en ser exposats a raigsX, el receptor o captador d’aquests sistemes constade dos components més, a més del sensor. La prime-ra capa, anomenada escintil·lador, s’encarrega detransformar els raigs X en llum. Una petita quanti-tat de radiació travessa l’escintil·lador sense serconvertida en llum, per la qual cosa una segonacapa formada per fibra òptica o altres materialsevita la penetració dels raigs X fins al sensor i, pertant, el seu deteriorament.9.10. Sensors digitals.



El sensor està format per una estructura de cel·letes o píxels fotosensi-bles, capaços d’emmagatzemar fotons, que converteixen el senyal llumi-nós que reben en un senyal elèctric d’intensitat proporcional. Aquestsenyal elèctric és enviat a un conversor analògic digital o DAC que, comel seu propi nom indica, transforma el senyal analògic (elèctric) en unde digital (basat en un codi binari).D’aquesta manera, el senyal lluminós que rep cada píxel del sensor ésconvertit en un valor format per zeros i uns, i aquest valor serà interpre-tat com un determinat nivell de gris.La unió de tots els punts grisos corresponents als diferents píxels gene-rarà finalment una imatge.

– RRaaddiioollooggiiaa ddiiggiittaall iinnddiirreeccttaa.. Fa servir plaques d’aspecte similar a lespel·lícules radiogràfiques convencionals, però formades per una emul-sió de fluor-halur de bari enriquit amb europi. Aquesta emulsió és sen-sible a la radiació. L’energia, en forma de llum, és captada per un tubfotomultiplicador i transformada en senyal elèctric.Finalment, el senyal resultant és convertit en digital mitjançant un con-versor analògic-digital que determina el nombre màxim de tons de gris.

3.3 > Característiques tècniques (resolució)

En l’actualitat, existeixen tres tipus de sensors usats en radiologia digitaldirecta (RDD):

– CCCCDD (charge-couple device).– CCMMOOSS--AAPPSS (complementary metal oxide semiconductor active pixel sen-

sor).– SSuuppeerr CCMMOOSS..

Ofereixen diferents prestacions al sistema de RDD. Els CCD presenten unamajor sensibilitat a la llum i proporcionen imatges de més qualitat, peròtenen també un cost més elevat.

Els CMOS-APS són idèntics externament als CCD, però utilitzen una novatecnologia en píxels (APS) i ofereixen els següents avantatges sobre elsCCD:

– Redueixen cent vegades els requisits del sistema per processar la imatge.– Milloren la fiabilitat i la vida mitjana dels sensors.– Eviten el possible efecte de contaminació entre píxels veïns quan hi ha

situacions de sobreexposició.– Són més fàcils d’interconnectar a nous sistemes que els CCD.

D’altra banda, també presenten alguns desavantatges:

– Són menys sensibles i de menor qualitat, però en ser fàcils de fabricarsón més barats.

– Són molt sensible al soroll d’imatge perquè tenen poca sensibilitat.– L’àrea activa d’aquests sensors és més petita.

Per últim, el super CMOS és una evolució del CMOS que, segons els seusfabricants, ofereix una resolució superior.

Avantatges de la radiologia digital

L’avantatge fonamental de la radiolo-gia digital rau en la menor dosi deradiació que pateix el pacient i en lafacilitat d’integrar la imatge en la sevafitxa.


220022220022

3.4 > Sistemes comercialitzats. Descripció i diferències

– RRaaddiioollooggiiaa ddiiggiittaall ddiirreeccttaa.. En l’actualitat, ja són moltes les cases comer-cials que han desenvolupat sistemes de radiologia digital directa.Algunes fins i tot n’han llançat al mercat de diversos tipus o categoriesamb diferents prestacions. Es comercialitzen, per tant, un bon nombrede sistemes. El maneig de tots aquests sistemes és similar: en primerlloc, es col·loca el captador en una funda d’un sol ús per evitar infeccionscreuades. A continuació, es col·loca a la boca de la mateixa manera quesi es tractés d’una pel·lícula radiogràfica i es procedeix a l’exposició araigs X. En pocs segons, la imatge apareix en el monitor de l’ordinador.

– RRaaddiioollooggiiaa ddiiggiittaall iinnddiirreeccttaa.. En l’actualitat, podem trobar diferents sis-temes de plaques de fòsfor en el mercat. Bàsicament, tots els sistemesconsten d’una sèrie de receptors de fòsfor amb capacitat de flexió i dife-rents formes i mides. Aquestes plaques receptores es col·loquen en unesfundes protectores que es llençaran després de ser utilitzades. Un copfeta la radiografia i llençada la funda protectora, la placa es col·loca al’escàner, que llegeix la imatge captada, la transmet a l’ordinador i,finalment, l’esborra per permetre la nova utilització del receptor.Durant tot aquest procés de manipulació, es poden produir alteracionstant de la imatge com dels propis receptors.

3.5 > Avantatges i inconvenients

– Radiologia digital enfront de convencional:• Avantatges:

- Reducció de la dosi d’exposició.- Eliminació del processat químic.- Obtenció ràpida de la imatge.- Reutilització del sensor.- Emmagatzematge.- Tractament de la imatge.

• Inconvenients:- Cost econòmic.- Manipulació curosa.- No té valor jurídic.- Suposa una dificultat en el control de la infecció.- La resolució és inferior.

– Radiologia digital indirecta respecte de la radiologia digital directa:• Avantatges:

- Absència de cable.- Flexibilitat del receptor.- Menor gruix de la placa.- Major amplitud d’exposició.- Menor radiació.- Major similitud de formes i mides.- Facilitat per paral·lelitzar la placa.

• Inconvenients:- Cost econòmic i menor resolució.- Necessitat d’escàner i alt temps de processat.

Reducció de l’exposició a RX dela radiografia digital enfront dela convencional

– Fins a un 30 % en ortopantomografia.

– Fins a un 70 % en teleradiografia.

– Fins a un 90 % en radiografia intraoral.

En aquesta pàgina web: wwwve.kodak.com/global/es/helalt/productsByType,pots trobar informació sobre radiologiadirecta.

En aquesta pàgina web: www.sirona.com/, pots trobar informació sobre ra-diologia digital.



4 >> Tècniques de projecció radiogràfiques

Com ja hem vist anteriorment, les diferents radiografies ens proporcioneninformació de les alteracions de dents, teixits i diferents patologies com aracàries, reabsorció radicular o patologia de l’àpex. Existeixen dos tipus de tèc-niques radiogràfiques que s’utilitzen depenent de la patologia que presentiel pacient: tècniques radiogràfiques intraorals i extraorals.

4.1 > Tècniques radiogràfiques intraorals

Es realitzen amb la placa dins de la cavitat oral i n’hi ha de tres tipus:

– PPeerriiaappiiccaall.. El seu objectiu és realitzar un examen de la dent des de lacorona fins a la zona apical, l’espai periodontal i el teixit ossi que l’en-volta. Per a la seva realització, s’utilitzen dues tècniques, de paral·lelis-me i de la bisectriu:

• Tècnica de paral·lelisme. També coneguda com a tècnica d’angle recteo tècnica de con llarg, es basa en el concepte de paral·lelisme (Figura9.11). Els seus principis bàsics són:- La pel·lícula es col·loca a la boca de forma paral·lela a l’eix longitudi-nal de la dent a radiografiar.

- El raig central del feix es dirigeix de manera perpendicular (en anglerecte) a la pel·lícula i a l’eix longitudinal de la dent.

- S’usa un suport de pel·lícula per mantenir-la paral·lela amb l’eix lon-gitudinal de la dent, és a dir, el pacient no pot sostenir la pel·lícula.

Els suports de pel·lícula són additaments que s’usen per col·locar lapel·lícula en la boca i sostenir-la en el seu lloc durant l’exposició(Figura 9.12). Aquesta tècnica s’utilitza per obtenir la menor distorsiópossible de la imatge radiogràfica. Presenta avantatges i inconve-nients.

AAvvaannttaattggeess::- Exactitud. S’obtenen plaques sense distorsió.- Simplicitat. És una tècnica simple i fàcil d’aprendre.- Duplicació. Es pot duplicar de manera exacta o repetir-se. Com a resul-tat, les comparacions de radiografies són de gran validesa.

9.11. Tècnica de paral·lelisme.

9.12. Suports per a plaques.

PlacaPortaplaques

Feix raigs X


220044220044

IInnccoonnvveenniieennttss::- Col·locació de la pel·lícula. En requerir-se un suport, a vegades és difí-cil la seva col·locació en pacients infantils o amb boques petites.

- Molèstia. El suport pot danyar els teixits bucals i causar molèstia alpacient.

• Tècnica de la bisectriu. També anomenada tècnica d’angle de la bisec-triu o tècnica de con curt, és un altre mètode per exposar pel·lículesperiapicals. Es basa en el principi geomètric de la regla d’isometria,que estableix que dos triangles són iguals si tenen dos angles iguals icomparteixen un costat comú. S’utilitza per observar l’anatomia dela dent, les possibles lesions, els resultats dels tractaments, etc.(Figura 9.14). Les bases de la tècnica es poden descriure de la formasegüent:

- La pel·lícula es col·loca al llarg de la superfície lingual de la dent.- En el punt en què la pel·lícula té contacte amb la dent, el pla de lapel·lícula i l’eix longitudinal de la dent formen un angle.

- S’ha d’imaginar un pla que divideixi per la meitat l’angle format perla pel·lícula i l’eix longitudinal de la dent. Aquest pla s’anomenabisectriu imaginària.

- A continuació, es dirigeix el raig central del feix perpendicular a labisectriu imaginària.

- La pel·lícula és subjectada pel pacient amb els dits índex i polze de lamà contrària del costat de la dent. També es poden usar suportsradiogràfics específics.

AAvvaannttaattggeess.. Es pot fer servir sense un suport de pel·lícula i disminueixel temps d’exposició. IInnccoonnvveenniieennttss::- Distorsió de la imatge. Generalment, les imatges s’obtenen magnifi-cades.

- Problemes d’angulació. És difícil obtenir la bisectriu imaginària, ambla qual cosa la distorsió és molt freqüent.

- Exposició innecessària. Si no s’usa suport de pel·lícula i el pacient lasubjecta amb el dit, s’exposa de manera innecessària al feix primaride raigs X.

9.13. Placa amb portaplaca.

9.14. Tècnica de la bisectriu.

A la pàgina web:www.javeriana.edu.co/academiap-gendodoncia/i_a_revisión30.html,podràs trobar dibuixos de portapla-ques i de raigs.

Web

Portaplaques: són dispositius quedirigeixen els raigs X de forma perpen-dicular a la pel·lícula, reduint la sevadistorsió, i aconsegueixen una imatgede major qualitat diagnòstica. Constend’un cos en què es col·loca la pel·lícu-la i un mànec per tal que pugui subjec-tar-lo el pacient (Figura 9.13).

Vocabulari

Placa raigs X Pla pel·lícula dent

Feix raigs X



– RRaaddiiooggrraaffiiaa iinntteerrpprrooxxiimmaall oo dd’’aalleettaa ddee mmoosssseeggaaddaa ((bbiittee--wwiinngg)).. El seuobjectiu és determinar les càries de les cares proximals de les dents i lamida de la cambra pulpar, així com visualitzar la cresta interdentària iles seves lesions. La pel·lícula radiogràfica que es fa servir és la d’aleta demossegada, que es col·loca entre les arcades inferior i superior en oclu-sió, paral·lela a l’eix longitudinal de la dent. El raig es dirigeix cap alpunt de contacte de les dents superiors i inferiors formant un angleentre 0º i 10º per sobre del pla horitzontal. El cap del pacient es col·locade forma que el pla d’oclusió sigui paral·lel al terra (Figura 9.16).

– OOcclluussaall oo dd’’aarrccaaddaa ccoommpplleettaa.. El seu objectiu és un estudi dels maxil·larsmés detallat que amb les tècniques anteriors, que permeti visualitzardents no erupcionades, arrels detingudes, estats patològics, fractures,càlculs radioopacs de les glàndules salivals, etc. Per a la seva realització,es fan servir dues posicions:• Tècnica oclusal del maxil·lar superior. El cap del pacient es col·loca en

posició vertical. La placa radiogràfica és subjectada amb les dents pelpacient, de forma que la cara activa de la pel·lícula s’orienti cap alpaladar. El feix de raigs central incideix perpendicularment a la placa.

• Tècnica oclusal del maxil·lar inferior. El cap del pacient es col·loca enhiperextensió. La pel·lícula radiogràfica se subjecta amb les dents deforma que la seva cara activa es dirigeixi cap a la mandíbula. El feix deraigs central es dirigeix per sota de la símfisi mentoniana de formaperpendicular a la placa radiogràfica.

La visualització de les radiografies es realitza amb el nneeggaattoossccooppii i maiamb la llum de la unitat dental. Les zones clares de la pel·lícula són les queabsorbeixen radiació, per la qual cosa s’anomenen rraaddiiooooppaaqquueess, com l’es-malt, la dentina, els ossos, les obturacions metàl·liques, les pròtesis o elsimplants. Les zones fosques o negres són les que no absorbeixen suficientradiació, per la qual cosa s’anomenen rraaddiioollúúcciiddeess, com la polpa dentària,les fosses nasals, l’espai periodontal, les obturacions, els sins maxil·lars iles cavitats quístiques, etc.

Sabies que...

En la radiografia interproximal, ésaconsellable advertir al pacient que noes mogui i que respiri profundamentpel nas quan es fa la radiografia.

9.15. Tècnica d’aleta de mossegada.

Competències del tècnic auxiliar

1. Explicar breument al pacient el procediment radiogràfic a realitzar.

2. Col·locar la butaca dental de tal manera que el pacient s’hi estigui assegutrecte. Se n’ajusta l’altura per treballar en una posició còmoda.

3. Ajustar el capçal per col·locar el cap del pacient, que s’ha de col·locar deforma que l’arcada superior estigui paral·lela i la línia mitjana sigui perpen-dicular al terra.

4. Col·locar el davantal de plom amb el collar tiroide al pacient.

5. Retirar de la boca tots els objectes que presenti (com dentadures) quepuguin interferir amb l’exposició de la placa. Treure també les ulleres.

6. Ajustar els valors de la unitat de raigs X a les característiques del pacient ide la tècnica.

7. Col·locar la pel·lícula en el suport adequat i procedir a l’exposició corres-ponent amb la tècnica adequada.

8. Procedir al processat manual o digital de la placa obtinguda.

Negatoscopi: aparell amb una panta-lla i una llum interna per visualitzar lapel·lícula radiogràfica.

Vocabulari

Placa

Aleta

Feix raigs X


220066220066

4.2 > Tècniques radiogràfiques extraorals

Es realitzen amb la placa fora de la cavitat oral. Serveixen per estudiar elmassís maxil·lofacial, els arcs dentaris, les glàndules salivals, els sinsfacials i l’articulació temporomandibular (ATM). També es realitzen encasos en què el pacient no pot tenir una placa radiogràfica en la boca oquan la zona d’estudi es troba fora de la imatge obtinguda per les tècni-ques intraorals.

Les radiografies extraorals més utilitzades són de dos tipus: panoràmica oortopantomografia i teleradiografia lateral de crani.

– PPaannoorrààmmiiccaa oo oorrttooppaannttoommooggrraaffiiaa.. S’observen en una sola placa les duesarcades dentàries completes, de tal forma que el tub de raigs X i el por-taxassís giren al voltant del cap del pacient, obtenint-se d’aquesta mane-ra una imatge panoràmica dels maxil·lars (Figura 9.16).

S’utilitza quan es vol observar la boca i els teixits durs en la seva totali-tat per planificar múltiples estudis i poder avaluar l’evolució de patolo-gies i tractaments.

Per realitzar-la, és necessari col·locar adequadament el pacient, de peu oassegut amb l’esquena recta i el cap estabilitzat mitjançant tres plans dereferència que depenen de l’aparell utilitzat però que es poden concre-tar en (Figura 9.17):

• Barbeta. El pacient recolza la barbeta sobre una superfície que deter-mina aquest pla. Aquesta superfície és paral·lela al terra.

• Punt interincisiu. El pacient avança la mandíbula i mossega amb lesincisives un dispositiu que està ranurat. D’aquesta manera, en avançarla mandíbula, s’aconsegueix que les premolars i les molars no contac-tin entre si.

• Cefalòstat. És un dispositiu que fixa la posició del cap.• Els ortopantomògrafs tenen un sistema de guia lluminosa que ajuda a

col·locar el pacient.

9.17. Esquema de col·locació d’un pacient en l’ortopantomògraf.

9.16. Ortopantomògraf.

Cefalòstat: és un element que enspermet col·locar còmodament elpacient per realitzar radiografies decrani, que és la tècnica usada per rea-litzar els estudis cefalomètrics.

Vocabulari

Olivesauriculars

Cefalòstat

Cassetportaradiografies

Ajust del cefalòstat



Tècnica

Realització d’una exposició panoràmica o ortopantomogràfica

Protocol:

1. Connectar l’aparell.2. Carregar una pel·lícula radiogràfica.3. Verificar que el portapel·lícules està col·locat en la posició correcta.4. Seleccionar el programa d’exposició panoràmica segons les instruccions de la casa comercial.5. Activar el dispositiu que marqui el tipus de pacient (talla petita, talla mitjana, adult, etc.).6. Comprovar que els temps d’exposició seleccionats es corresponen amb el programa d’exposició que

hem determinat prèviament.7. Col·locar el pacient sobre el suport frontal i davant de les empunyadures de subjecció.8. Indicar al pacient que agafi l’empunyadura amb les dues mans i les porti el més lluny possible. Portar

els peus cap endavant col·locant-los un al costat de l’altre per protegir el cos i que la columna verte-bral es trobi estirada per disminuir els artefactes o ombres radiogràfiques que es poden projectarsobre la imatge. Si els pacients no poden adoptar aquesta posició (per exemple, persones grans, dis-minuïts físics, etc.), poden romandre drets en una posició més natural i confortable.

9. Col·locar al pacient la peça de mossegar (el “xumet”), amb les incisives a l’interior de l’osca de lapeça. En pacients desdentegats, s’ha de fer servir la mentonera per evitar que mosseguin més llunyd’aquesta zona marcada. En aquest cas, han de mossegar de manera que quedin alineades les incisi-ves inferiors amb les superiors.

10. Encendre la llum de posicionament.11. Quan el cap del pacient està correctament col·locat, tancar les aletes del suport frontal fins que el

front es col·loqui contra el suport.12. Assegurar-se que el pacient no canvia de posició durant l’examen radiogràfic.13. Indicar al pacient que toqui el paladar amb la llengua i es mantingui immòbil durant l’exposició.14. Realitzar l’exposició prement la tecla de Rx.15. Quan el cicle d’exposició ha finalitzat, es treu el pacient, es col·loca l’aparell a zero i se n’extrau la

casset per revelar la pel·lícula.

Observacions: l’auxiliar d’infermeria ha de recollir el material i preparar l’equip per al pròxim pacient.Per aquest motiu, desinfectarà el material crític, com la peça de mossegada, en autoclau. El material nocrític que està en contacte directe amb el pacient (empunyadures, mentonera, aletes de suport frontal,olives auriculars, etc.) també s’ha de netejar i desinfectar amb líquids desinfectants de contacte.

– TTeelleerraaddiiooggrraaffiiaa llaatteerraall ddee ccrraannii.. També anomenada radiografia cefalo-mètrica, té entre les seves característiques principals la de permetreobservar el perfil tou del pacient, és a dir, es veu el contorn del nas, elsllavis, etc. En odontologia, això resulta molt útil per realitzar estudisortodòncics. Com en l’ortopantomografia, el pacient pot col·locar-se depeu o assegut, però sempre de manera que el feix de raigs X incideixilateralment i el seu cap estigui en una posició estable.

Sabies que...

Al mercat, hi ha aparells que permetenexecutar un programa simulat de pro-jecció sense emissió de raigs X per talde realitzar comprovacions prèviessobre el bon funcionament de l’aparell.

Material: ortopantomògraf, pel·lícula radiogràfica o sensor de captació, casset portapel·lícules, dis-positiu de mossegada i armilla plomada.


220088220088

Tècnica

Realització d’una teleradiografia lateral de crani

Protocol:

1. Assegurar-se que l’aparell estigui encès.2. Introduir un casset que estigui carregat amb una pel·lícula radiogràfica en el portacassets cefalomètric.3. Assegurar-se que el generador de raigs estigui posicionat perpendicularment a la pel·lícula radiogràfica.4. Regular l’exposició dels pacients amb l’ajuda de les tecles: petit, per exemple una nena o un adoles-

cent; mitjà, proposat com a talla per defecte; gran, per exemple un home adult o una persona ancianaamb una gran calcificació dels ossos.

5. Les proteccions higièniques es col·loquen en els centradors auriculars.6. Col·locar manualment el cefalòstat, de forma que el cap del pacient s’orienti al costat oposat a la paret

(el pla sagital és paral·lel al casset). Obrir completament les olives auriculars del cefalòstat i desplaçarcompletament cap enrere el suport nasal.

7. Posicionar el braç del cefalòstat a l’altura adequada, de forma que les olives auriculars es trobin propdel nivell dels meats acústics del pacient.

8. Col·locar el cap del pacient en elcefalòstat i, delicadament, tancar lapinça auricular amb l’ajuda de lapalanca fins que entri a l’interior delsmeats acústics de les orelles.Assegurar-se que les proteccionshigièniques estan col·locades.

9. Per ajudar a l’estabilització del cap,es pot fer servir el suport nasal, quees pot girar en posició vertical i des-plaçar-se tant en forma longitudinal(amb l’ajuda de la palanca posiciona-da al costat del cefalòstat) com enaltura.

10. Per a aquesta exposició lateral, l’e-quip consta d’un filtre de teixits quedisminueix gradualment les radiacionsde la part frontal. D’aquesta forma, elperfil i els teixits tous de la cara espoden veure sobre la radiografia,mentre que, en circumstàncies nor-mals, apareixerien enfosquits degut ala dosi de gran intensitat que precisenles parts dures i denses del crani. 9.18. Teleradiografia.

Material: ortopandomògraf amb braç de teleradiografia, pel·lícula radiogràfica o sensor de capta-ció, casset portapel·lícules, dispositiu de mossegada i armilla plomada.



11. Demanar a la pacient que tanqui la boca (dents i llavis).12. Realitzar una exposició prement les tecles de raigs X. No oblidar aplicar els procediments de seguretat

contra les radiacions.13. El disparador ha d’estar premut a fons durant la totalitat de la durada de l’exposició, ja que, en cas

contrari, l’emissió de raigs X es pot veure interrompuda prematurament (“forma d’exposició d’homemort”), donant com a resultat una pel·lícula que no estarà totalment exposada.Durant l’emissió de raigs, s’il·lumina una llum groga i l’aparell emet un senyal acústic.

14. Un cop finalitza l’exposició, es fa sortir el pacient, es treu el casset i es procedeix al seu revelat.15. L’auxiliar d’infermeria ha de recollir el material i preparar l’equip per al pròxim pacient. Per fer-ho,

desinfectarà el material crític, com la peça de mossegada, en autoclau.El material no crític que està en contacte directe amb el pacient (empunyadures, mentonera, aletesde suport frontal, olives auriculars, etc.) s’ha de netejar i desinfectar amb líquids desinfectants decontacte.

Observacions:

– Abans de col·locar el pacient, cal que es tregui tots els objectes metàl·lics que porti, com les ulleres,les pròtesis metàl·liques removibles o les arracades.

– Si es porta una armilla plomada, cal assegurar-se que aquesta no provoca la no exposició de certeszones.

1·· Indica, en la següent ortopantomografia, les dents erupcionades i en germen (Figura 9.19).


9.19. Ortopantomografia.


221100221100

5 >> Mesures de protecció radiològica en radiodiagnòstic dental

Molts dels professionals que van començar a treballar amb la radiologiadental des dels seus inicis van patir, posteriorment, els efectes adversos dela radiació. Per tant, cal analitzar les recomanacions per evitar exposi-cions al pacient i a l’equip de salut bucodental.

5.1 > Protecció del pacient

Les mesures de protecció del pacient davant de la radiació són lessegüents:

– Abans de l’exposició:

• Prescripció adequada de les radiografies.• Ús d’equips adequats.

– Durant l’exposició:

• Ús de protectors com el collar tiroïdal i l’armilla de plom. Aquests dosprotectors eviten la radiació dispersa (Figura 9.20).

• En nens i en pacients embarassades (alt risc en el primer trimestre degestació) o en període de lactància, cal evitar les radiacions.

• Selecció adequada de la zona a tractar per tal de no perjudicar els tei-xits més pròxims.

• Ús de pel·lícules d’alta velocitat per aconseguir una menor exposició ala radiació i, per tant, menor risc per al pacient.

• Ús d’additaments per sostenir les pel·lícules.• Tècnica radiològica adequada.

– Després de l’exposició: és important un maneig adequat de les plaques,ja que si es fa incorrectament, serà necessari obtenir una altra placa delpacient i, per tant, sotmetre’l de nou a la radiació. Per aquest motiu, ésbàsic:

• Maneig adequat de la pel·lícula.• Revelat adequat.

5.2 > Protecció de l’operador

L’equip de salut bucodental ha d’adoptar les següents mesures de protec-ció davant de la radiació:

– Els professionals portaran dosímetres de radiació, que són uns aparellsque serveixen per registrar els nivells de radiació que es poden acumu-lar en l’organisme.

– Recomanacions de distància. Una de les maneres més efectives d’evitarl’exposició al feix primari de raigs X és mantenir-se’n allunyat i, peraixò, es recomana que hi hagi dos metres, com a mínim, entre el cap delraig i l’operador.

– Recomanacions de posició. El personal s’ha de col·locar de forma per-pendicular al feix primari o en un angle de 90º a 135º. Evidentment, noha de subjectar mmaaii la pel·lícula radiogràfica ni el con de l’equip deraigs X.

9.20. Armilla i collarí plomat.



– Recomanacions de protecció. Sempre que sigui possible, en els consulto-ris dentals, cal col·locar una barrera de protecció per tal que absorbeixila radiació dispersa.

Per a la realització d’algunes tècniques com l’ortopantomografia, les clí-niques estan dotades d’una zona protectora plomada (dels 20 cm delterra fins als 2 metres), a la porta de la qual hi ha una finestra amb vidreplomat per poder observar el pacient des d’un lloc protegit de les radia-cions. D’altra banda, els professionals portaran dosímetres.

5.3 > Normativa en seguretat radiològica

El titular de les instal·lacions de raigs X serà el responsable que l’exameni el control dels dispositius i les tècniques de protecció s’efectuï d’acordamb l’establert i amb la supervisió del Servei de Protecció radiològica oUnitat Tècnica de Protecció Radiològica.

Aquests organismes seran expressament autoritzats per part del Consellde Seguretat Nuclear (CSN). Les instal·lacions en què es disposi de genera-dors de radiacions ionitzants han d’estar delimitades i senyalitzades.

Segons el Reial Decret 53/1992, de Reglament de Protecció Sanitària con-tra Radiacions Ionitzants, les zones de treball, depenent del risc de radia-cions ionitzants, es poden classificar en:

– ZZoonnaa vviiggiillaaddaa.. Zona en què existeix risc de rebre dosis de radiació supe-riors a 5 mSv/any. Se senyalitzaamb un trèvol de color gris-bla-vós sobre fons blanc.

– ZZoonnaa ccoonnttrroollaaddaa.. Zona en quèexisteix risc de rebre una dosi deradiació entre 5 i 50 mSv/any. Sesenyalitza amb un trèvol de colorverd sobre fons blanc.

– ZZoonnaa ddee ppeerrmmaannèènncciiaa lliimmiittaaddaa..Zona en què existeix risc de supe-rar els límits establerts (50mSv/any). Se senyalitza amb untrèvol de color groc sobre fonsblanc.

– ZZoonnaa dd’’aaccccééss pprroohhiibbiitt.. Zona enquè existeix risc de superar elslímits establerts (50 mSv/any) enuna única exposició. Se senyalit-za amb un trèvol de color vermellsobre fons blanc.

El titular serà el responsable delcompliment de tot l’anterior itambé del fet que es realitzi perpart del Servei de ProteccióRadiològica o la Unitat Tècnica deProtecció Radiològica (Figura 9.21).

Sabies que...

El trèvol és un signe internacional deradiació que indica la presència poten-cial o real de radiacions ionitzants.

9.21. El titular de les instal·lacions de raigs X serà el responsable del compliment de lanormativa en seguretat radiològica.


221122221122

Senyalització de zones de treball segons perillositat

9.22. Símbols de seguretat radiològics.

Els treballadors exposats són els que estan sotmesos a l’acció de la radia-ció ionitzant. No es poden assignar als menors de 18 anys treballs quepoguessin convertir-los en treballadors exposats. Segons el nivell de radia-ció, els llocs de treball es poden classificar en:

– CCaatteeggoorriiaa AA.. Per les condicions de treball, poden rebre una dosi efectivasuperior a 6 mSv/per any oficial o dosis superiors a 3/10 de dosi equiva-lent per a cristal·lí, pell i extremitats.

– CCaatteeggoorriiaa BB.. Per les condicions de treball, és molt improbable que rebindosis superiors a 6 mSv/per any oficial o dosis superiors a 3/10 de dosiequivalent per a cristal·lí, pell i extremitats.

D’altra banda, és obligatòria la formació i l’acreditació del personal queutilitza els equips de raigs X:

– Els professionals sanitaris que realitzin radiografies han d’acreditar elseu títol davant del Consell de Seguretat Nuclear i rebre formació actua-litzada en tècniques de realització de radiografies intra i extraorals.

– L’equip dental no ha d’emetre radiacions innecessàries per fallades enl’equip o errors en la tècnica. Per aquest motiu, els equips són controlatsper empreses autoritzades i col·laboradores del CSN amb una periodici-tat anual.

En la següent pàgina web:www.csn.es/plantillas/index.jsp,podràs trobar informació sobre elConsell de Seguretat Nuclear.A la pàgina web: www.ionizantes.ciemat.es, podràs tro-bar informació sobre radiacions ionit-zants.

Web ZONA VIGILADA ZONA VIGILADA ZONA VIGILADA

ZONA CONTROLADA ZONA CONTROLADA ZONA CONTROLADA

ZONA DE PERMANÈNCIA LIMITADA ZONA DE PERMANÈNCIA LIMITADA ZONA DE PERMANÈNCIA LIMITADA

ZONA D’ACCÉS PROHIBIT ZONA D’ACCÉS PROHIBIT ZONA D’ACCÉS PROHIBIT

RISC D’IRRADIACIÓ EXTERNA RISC DE CONTAMINACIÓ RISC D’IRRADIACIÓ EXTERNA I CONTAMINACIÓ






Tipus de dosímetres

El control dosimètric habitual es realitza mitjançant dosímetres indivi-duals denominats de cos sencer. En el cas de persones que, pel seu tipusde feina, necessitin l’avaluació de la dosi equivalent en extremitatssuperiors, es poden utilitzar addicionalment dosímetres de canell i/oanell.

Per a la determinació de les dosis impartides a pacients sotmesos a explo-racions radiològiques, s’utilitzen els denominats dosímetres de pacients.Els dosímetres personals s’utilitzen durant tota la jornada laboral i no espoden portar fora del centre de treball. S’han de penjar en un lloc visibledel cos, per sobre de la bata de treball i sempre amb la cara anterior (la queporta el nom de l’usuari) mirant cap endavant. Si es col·loca a l’interiord’una butxaca, lògicament les lectures queden atenuades pel teixit inter-posat entre els detectors i la radiació. Quan s’utilitzi qualsevol mitjà pro-tector (per exemple, davantal de plom), el dosímetre haurà de quedarcol·locar per sota d’aquest.

Existeixen dos tipus de dosímetres:

– DDoossíímmeettrree aammbbiieennttaall.. És un detector que es col·loca en llocs estratègicsi, depenent del temps de permanència de la persona, es fa un càlcul esti-matiu de la dosi rebuda. Resulten molt sensibles per a mesurar nivellsde radiació molt baixos.

– DDoossíímmeettrree ppeerrssoonnaall.. Es col·loca en la zona més exposada de la persona(tòrax o mans), és de lectura mensual i sumatòria anual. Obligatori encategoria A. És imprescindible que es complementi amb el dosímetreambiental per predir la impossibilitat pràctica de rebre dosis superiorsals límits anuals (Figura 9.23). En l’informe d’aquests dosímetres indivi-duals, es reflectirà:

• Les dosis mensuals, dosis acumulades en cada any i dosi acumuladadurant un període de cinc anys consecutius.

• L’historial dosimètric, que figurarà en l’historial mèdic de formaactualitzada i estarà a disposició del treballador en tot moment.

• Si el treballador cessa en el seu treball, se li lliurarà una còpia certifi-cada del seu historial administratiu.

A la pàgina web:www.dosimetria.com/esp/index_en.html podràs trobar informació sobreels dosímetres usats en radiologia den-tal.

Web

9.23. Dosímetre.


221144221144

Idees clau

Equips radiogràfics analògics

Pel·lícula radiogràfica

Tipus de plaques radiogràfiques

Tècniques de revelat

Emmagatzematge de lespel·lícules

ELS RAIGS X

Radiologia analògica

Tipus de radiologia digital

Avantatges i desavantatges

Radiologia digital

Del pacient

De l’operador

Normes de seguretat en radiologia

Mesures de proteccióradiològica

Intraorals

Tècniques de projeccióradiogràfica

– Periapicals– Interproximals o d’aleta de

mossegada– Oclusals

Extraorals

– Ortopantomografia– Teleradiografia lateral de

crani


.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Han de tenir una concentració exacta els productes químics usats en el procés de revelat? Recomanacada fabricant la concentració més adequada per al revelat?

Raona la teva resposta.

2·· Realitza, al teu quadern de pràctiques, una taula que reculli els avantatges i inconvenients de la radio-logia digital.

3·· Practica les diferents posicions per obtenir radiografies intraorals i extraorals del pacient.

4·· Simula la realització de diferents radiografies a un pacient adult i a un d’infantil.

5·· Com funcionen els sensors en radiologia digital?

6·· Analitza la forma de col·locació del pacient per a la realització d’una ortopantomografia.

7·· Simula, amb el teu company de pràctiques, la col·locació de la pel·lícula radiogràfica, utilitzant porta-plaques o amb l’ajuda del dit.

8·· Per parelles, seleccioneu elements de protecció dels pacients i el personal auxiliar en la clínica dentali col·loqueu-vos-els.

9·· Recopila informació sobre els models de dosímetres utilitzats en les clíniques dentals.

10·· Explica la diferència entre un dosímetre personal i un dosímetre ambiental.

.: APLICACIÓ :.

1·· Busca informació sobre les entitats relacionades amb la protecció radiològica del medi sanitari (Consellde Seguretat Nuclear, Societat Espanyola de Protecció Radiològica, etc.).

2·· Realitza la simulació de la col·locació d’una radiografia per a la tècnica d’aleta de mossegada.

3·· Amb una imatge radiològica dental digital, tracta-la amb el software apropiat per introduir-la en la fitxadel pacient.

4·· Realitza, a l’aula de simulació, la protecció i col·locació del pacient per a la realització de les següentstècniques radiogràfiques:

a) Paral·lelisme.b) Tècnica de la bisectriu si el pacient precisa una radiografia del maxil·lar superior.c) Tècnica de la bisectriu si el pacient precisa una radiografia del maxil·lar inferior.d) Tècnica oclusal dels dos maxil·lars.

5·· Busca tots els símbols de radiació internacionals que existeixin i dibuixa’ls, al teu quadern de pràcti-ques, indicant-ne el significat i si són obligatoris.

6·· Busca informació sobre les entitats relacionades amb la protecció radiològica del medi sanitari, com perexemple:

– Consell de Seguretat Nuclear. – Societat Espanyola de Protecció Radiològica.– Altres.

Activitats finals



221166221166

Cas final

Solució ··

1. En el cas d’una radiografia periapical d’aleta de mossegada, l’auxiliar haurà de preparar el següentmaterial:

– Radiografia periapical.– Aleta de mossegada.– Elements de radioprotecció: armilla plomada i collar tiroïdal.

Es col·locarà el pacient còmodament assegut a la butaca, amb el respatller recte i el cap mirant enda-vant, de tal manera que el pla oclusal estigui paral·lel al terra. S’empega l’aleta de mossegada sobre lacara radiosensible de la pel·lícula (costat de color blanc) i es col·loca per tal que el pacient la mosse-gui, exposant aquesta cara al feix de raigs X. En el panell de control de l’equip de raigs X es marca eltemps, segons les característiques físiques del pacient, i es col·loquen els elements de radioprotecció.A continuació, es col·loca el con de l’equip de raigs X perpendicular a la posició de l’aleta i, a la distàn-cia adequada, es polsa el disparador de l’equip.Acabat el senyal acústic i òptic, es retiren el con, els elements de radioprotecció i, per últim, la pel·lícu-la radiogràfica, per procedir al seu processat.

2. En el cas de la teleradiografia lateral de crani, l’auxiliar haurà de preparar el material següent:

– Casset portaradiografies.– Pel·lícula radiogràfica.– Elements de radioprotecció: davantal plomat i collar tiroïdal.– Cefalòstat i olives auriculars.

Després de carregar, dins de la cambra fosca, la pel·lícula dins del casset portaradiografies i col·locar-la en el suport de l’equip de raigs X, se situa el pacient en la posició adequada, que ve determinada perla posició del cefalòstat i les olives auriculars.En el panell de control de l’equip, es determina el temps d’exposició tenint en compte les característi-ques físiques del pacient. Es col·loquen els elements de radioprotecció del pacient i, després de tancarla porta de l’habitació emplomada, es manté premut el disparador fins que cessa el senyal acústic i òptic.Després de realitzar l’exposició, es passa a la cambra plomada, es retiren el cefalòstat, les olives auri-culars i els elements de radioprotecció, acompanyant el pacient fins a la sala d’espera o fins al gabinetbucodental.A continuació, es realitza, si s’escau, el processat de la pel·lícula radiogràfica.

Simulació de la realització de radiografies dentals intraorals i extraorals

·· Es demana que l’alumne realitzi la simulació de l’obtenció i del processat, si procedeix, d’una radiogra-fia periapical seguint la tècnica d’aleta de mossegada i d’una teleradiografia lateral del crani.

En ambdós casos, es demana que tingui en compte els següents paràmetres:

– Posicionar correctament el pacient.– Seleccionar i aplicar els elements de radioprotecció adequats.– Elegir la pel·lícula radiogràfica adequada.– Col·locar la pel·lícula segons la tècnica a realitzar.– Procedir a la seva realització i, si s’escau, al seu processat.


RREEVVIISSTTAA SSAANNIITTÀÀRRIIAAUnitat 9 - Radiologia bucodental

A fluorescència és una propietat que tenen algu-nes substàncies que consisteix en emetre unallum de color o freqüència diferent a la quereben. Un exemple d’aquest tipus de material és

el que forma la capa blanca dels tubs fluorescents.Aquests tubs porten, al seu interior, vapor de mercuri debaixa pressió. Els àtoms de mercuri, excitats, produeixenllum ultravioleta no visible. Tot i això, en xocar els fotonsultravioletes amb el material fluorescent, són absorbits,excitant els àtoms del material. En desexcitar-se, el mate-rial emet fotons de colors visibles.

En un dels seus experiments, Wilhelm Conrad Röntgen vaobservar que, quan aplicava tensió al tub de raigs catòdics,no només s’il·luminava el trosset de paper que estavaenfront de la finestra feta en el cartró, sinó també els queestaven al voltant, fins i tot sota de la taula. Com que elsraigs catòdics no es propagaven per l’aire a pressió atmos-fèrica, Röntgen va arribar a la conclusió que s’estaven pro-duint altres raigs que travessaven no només el cartró sinófins i tot la taula de la fusta. Com que en desconeixia lanaturalesa, els va anomenar raigs X i es va dedicar a estu-diar-los en profunditat.

Al desembre de 1885, va publicar un article titulat “Sobreuna nova classe de raigs”. Röntgen va descobrir que elsraigs X es propaguen en línia recta, impressionen elsnegatius fotogràfics, no són sensibles al camp magnètic i,sobretot, són extremadament penetrants, de forma quesón parcialment absorbits pels materials.

Els ossos absorbeixen més radiació que els teixits tous iaixò li va permetre obtenir la primera radiografia de lahistòria, el 22 de desembre de 1895: la radiografia d’unamà de la seva dona.

A Röntgen li van concedir el primer premi Nobel de la his-tòria, el 1901, i va cedir els diners associats al premi a laUniversitat de Würzburg.

Fins al 1912, no es va descobrir la veritable naturalesadels misteriosos raigs X. Es tracta de radiacions com lesde la llum, encara que de longitud d’ona més curta,però això és avançar esdeveniments.

Font: http//museovirtual.csic.es/coleccion/

amaniel/radiactividad/radio3.htm

LL

BREU HISTÒRIA DE LA RADIOACTIVITAT

1·· Busca informació sobre els orígens de la radiologia i els avantatges que el seu descobriment va com-portar.

Activitats

9.24. Gravat del lliurament del premi Nobel de física a Wilhelm Conrad Röntgen el 1901.


SUMARI

� Introducció

� Higiene dental

� Pastes dentífriques

� Col·lutori

� Fluor

� Segelladors

� Halitosi

� Hipersensibilitat dental

Prevenció bucodental1100u

ni

ta

t

OBJECTIUS

·· Conèixer correctament els principis de la higiene bucal.

·· Realitzar les tècniques de raspallat, neteja lingual i seda dental.

·· Preparar el material per a la realització de fluoracions i

segelladors.

·· Definir les característiques de l’halitosi i la hipersensibilitat dental.

·· Identificar els factors de risc d’aparició d’hipersensibilitat, halitosi,

malalties periodontals i càries.


221199221199Unitat 10 - Prevenció bucodental

1 >> Introducció

La prevenció dental té com a objectiu millorar la salut oral de la població

i ensenyar la importància d’adquirir i mantenir hàbits higiènics i dietè-

tics. La prevenció bucodental es recolza en:

– Ús de fluorurs.

– Aplicació de segelladors.

– Revisions en el dentista cada 6 o 12 mesos.

– L’eliminació de la placa bacteriana mitjançant una bona higiene oral.

El moment idoni per començar a adquirir hàbits d’higiene oral és des

que es produeix l’erupció de les dents. Als nadons se’ls fa la neteja amb

una gasa humida per fregar les genives i eliminar restes d’aliments. Si es

tracta d’un adult, ha d’adquirir destresa i optar pel mètode que més s’a-

dapti al seu gust, però realitzant el raspallat dental correctament.

Si és un ancià edèntul (persona sense dents), se li passa una gasa humi-

da per les genives com als nadons. Cal prestar especial atenció als

pacients amb habilitats motores disminuïdes perquè poden presentar

dificultats en usar raspalls dentals poc flexibles, amb capçals no apro-

piats, etc. Actualment, existeix una gran varietat de models que perme-

ten elegir els més adequats per a cada pacient.

– Dieta correcta amb baix consum d’aliments cariogènics i hidratació ade-

quades.

Una correcta i variada aportació de nutrients contribueix a la formació

de dents sanes i fortes enfront de les càries. Ja des de l’embaràs s’ha d’in-

gerir una dieta variada i rica en nutrients, incloent, és clar, minerals,

per garantir la salut oral.

S’ha d’evitar l’abús en la ingesta de dolços. Els hidrats de carboni o

sucres són necessaris en una dieta variada, però no se n’ha d’abusar.

Combinats amb altres menjars són menys cariogènics que si es prenen

aïllats, de manera que cal evitar els dolços entre àpats o just abans d’a-

nar a dormir.

En l’alimentació del nadó s’evitaran les begudes edulcorades per l’alta

incidència de càries (càries rampants del biberó). Les recomanacions a

seguir són:

• No afegir al biberó o a la pipa substàncies edulcorades com sucre o

mel.

• Evitar el contacte prolongat de la tetina del biberó amb les dents.

Els utensilis bàsics de la higiene oral són: el raspall dental, el revelador de

placa oral, la seda dental, el netejador lingual, la irrigació oral, estimula-

dors de genives i col·lutoris.

1.1 > El raspall dental

Un mètode eficaç i senzill d’eliminació de placa bacteriana és el raspallat

dental freqüent. Amb aquest mètode aconseguim evitar malalties causa-

des per l’acumulació de placa bacteriana (càries i malaltia periodontal).

Exemple d’aliments cariogènics

Són els relacionats amb glucosa, fruc-tosa (melmelada, galetes, begudesdolces amb gas, gelats, xocolata ambllet, quetxup i iogurts edulcorats).

Sabies que...

Entre el 60 i el 90% de la població pre-senta càries dental. Un 90% de lapoblació té problemes de genives. Un70% no va mai al dentista.

La saliva

És un agent protector anticàries d’ori-gen natural, produït per les glàndulessalivals. La seva composició és un 95%d’aigua, el 5% restant el formen salsminerals (sodi, potassi, clorur, etc.),moc que lubrica el bol alimentari ilisozima que destrueix les bactèries ienzims. S’ha de beure aigua abundantdurant el dia.

10.1. És important una bona tècnicade raspallat des de la infància.


222200222200

EEllss rraassppaallllss ssóónn iinnssttrruummeennttss ddiisssseennyyaattss ppeerr rreeaalliittzzaarr llaa hhiiggiieenneebbuuccaall ii ppeerrmmeetteenn ll’’eelliimmiinnaacciióó ddee llaa ppllaaccaa bbaacctteerriiaannaa ii ddee lleess rreesstteessdd’’aalliimmeennttss eenn lleess ssuuppeerrffíícciieess ddee lleess ddeennttss..

A més de raspalls dentals, existeixen elements complementaris de la higie-ne oral, com són els dentífrics i els col·lutoris.

Tot i això, no és possible accedir correctament als espais interdentals i lesfissures de difícil accés. Per a aquestes zones, s’utilitzen altres mitjans comseda dental, raspalls interdentals, fluoracions o segelladors.

El raspall dental ha de complir una sèrie de característiques, recollides enles normes DIN 13917, apartat 1 (agost de 1986):

– Els filaments han de ser sintètics o de niló i fibres de polièster (Tynex®)amb puntes arrodonides i polides.

– Segons la seva duresa, els filaments poden ser classificats en tous (el seudiàmetre és de 0,17 mm) o suaus, mitjans (diàmetre 0,30 mm) o durs(diàmetre superior a 0,35 mm). Es recomanen els raspalls de duresa tovao mitjana.

– El capçal o cap ha de ser d’una mida petita i extrem arrodonit no massagran de superfície (de 2,5 a 3 cm de llarg i de 0,5 a 1 cm d’ample, amb 3o 4 fileres de fibres i de 5 a 12 plomalls per filera). Es recomana que laseva mida s’adeqüi a la mida de la boca.

– El disseny ha de ser ergonòmic.

– No han d’absorbir humitat.

– Ha de tenir una fàcil neteja i conservació.

Un raspall manual consta de tres parts (Figura 10.2):

– MMàànneecc.. És la zona de subjecció del raspall ergonòmic i juga un paperimportant en l’ergonomia, encara que no en l’efectivitat de la tècni-ca. Els materials seleccionats per al seu disseny han de ser antillis-cants.

– CCoollll.. És la part del raspall que comunica el mànec amb el cap i el dotade les seves característiques ergonòmiques. Poden ser rectes, angulats oamb doble angulació.

– CCaapp o ppaarrtt aaccttiivvaa ddeell rraassppaallll.. Format per fileres o plomalls de filamentsarrodonits, que són els responsables de la funció netejadora dels ras-palls.

Els raspalls es poden classificar en:

– CCoonnvveenncciioonnaallss.. Són els més habituals. Hi ha raspalls d’adults i infan-tils.

– EEssppeecciiaallss::

• Periodontals. S’utilitzen per eliminar placa bacteriana subgingival.Són tous i tenen tres fileres de filaments.

• De cirurgia o postoperatoris. Ultrasuaus, indicats per a raspallats enels dies posteriors a intervencions quirúrgiques.

• Ortodòncia. Amb dues fileres de cerres en forma de V per a neteja dezones difícils.

Sabies que...

La durada d’un raspall dental estàrelacionada amb la duresa i la tècnicadel raspallat. Cal canviar el raspallquan els filaments es comencen adeteriorar, aproximadament als 3mesos de la seva utilització, o desprésd’haver patit qualsevol malaltia oral.

10.2. Parts d’un raspall de dentsmanual.



• Interproximals. Tenen un fil o filferro inoxidable inserit en l’extremamb filaments distribuïts en forma de con o cilindre. S’utilitzen pereliminar els dipòsits entre els espais interdentals als quals no arribael raspall.

1·· Observa quantes sals minerals i altres sòlids conté la saliva. Per fer-ho, escup saliva en una placa dePetri sense tapa. Al cap de diverses hores a temperatura ambient, comprova si s’ha produït l’evaporació del’aigua que conté la saliva. Què observes en la placa? S’han evaporat les sals minerals? Dibuixa, al quadernde pràctiques, què observes i raona les teves respostes.

2·· Visita la següent pàgina web (www.periodoncia.com.ar/el_cepillo_dental.html) i busca l’apartat corres-ponent a les tècniques d’higiene oral, en la secció de pacients.


Avantatges dels raspalls amb protector de capçal

Eviten que contactin els capçals si hiha diversos raspalls junts i protegeixeni conserven la seva forma sense dete-riorar-se. Com a inconvenient, cal des-tacar que el protector no deixa circu-lar aire entre els filaments, impedintla seva correcta aireació.

10.3. Raspalls dentals.

En la pàgina web www.oralbprofessio-nal.com/es/proresources/pdf/seisce-pillos.asp. Trobaràs una comparacióentre la tècnica de raspallat manual ide raspallat elèctric.

Web

10.4. Raspall elèctric.

• Elèctrics. Indicats per a disminuïts psíquics o motors, pacients ambpoca motivació d’higiene dental o poc traçuts. Aquests raspallstenen la propietat de realitzar vibracions amb l’objectiu d’eliminarla placa bacteriana. El capçal (petit i rodó) raspalla totes les superfí-cies dentals (Figura 10.4). Tenen l’inconvenient que si s’aplica exces-siva pressió, es lesiona la geniva i la dent. La tècnica de raspallat, enaquest cas, està subjecta a les característiques del raspall i a les reco-manacions de les cases comercials, encara que en cap cas és necessa-ri realitzar els moviments del raspallat, sinó que el propi raspall elque elimina la placa mitjançant vibracions. Per realitzar la neteja,s’ha de passar el capçal per totes les superfícies dentals amb lesfibres tocant tota la superfície dental visible i una miqueta per sotade la geniva.

• Interdentals. Al seu capçal, els filaments es disposen en monoplo-malls (grup de filaments) per a les superfícies mesial i distal de dentsadjacents, dents apinyades, espais en què falti peça dental, diastema(separació patològica entre 2 o més peces dentals), pròtesis fixes,zones furcals i implants.

• Raspalls extraorals per a pròtesis removibles. Són de mida major queels normals i s’utilitzen per raspallar les pròtesis quan estan fora dela boca.


222222222222

1.2 > Utilització dels raspalls de dents

S’han de raspallar les dents després de cada àpat, 3 o 4 vegades al dia. Coma mínim un d’aquests raspallats, preferentment després d’haver sopat,s’ha de realitzar més de tres minuts. Cal posar poca pasta dental al raspall(no sobrepassar 1/3 de la longitud dels filaments) per tal que la boca nos’ompli d’escuma.

És aconsellable raspallar-se davant d’un mirall, amb bona il·luminació, percomprovar que s’està realitzant correctament.

Existeixen moltes tècniques de raspallat depenent del moviment que esdoni al raspall. Hi ha tècniques de raspallat horitzontal, tècniques de ras-pallat vertical, circular, etc. Les tècniques que orienten les fibres del ras-pall cap a la geniva (la tècnica de Bass, amb el capçal orientat 45º contrales superfícies dentàries) són més adequades per mantenir la salut perio-dontal.

Les dents es raspallen orientant les fibres cap a la geniva per tal que entrinen l’espai del solc gingival amb la finalitat de prevenir la malaltia periodon-tal (Figura 10.5). Aquest massatge de les genives les torna més resistents con-tra la invasió bacteriana i incrementa la producció de queratina epitelial.

Tècnica

Raspallat convencional

Descripció: raspallar les dents correctament per a pacients ambbona salut oral.

Protocol:

1. Col·locar el capçal del raspall al llarg de les dents amb l’extrem dels filaments en el solc gingival en anglede 45º dirigit cap a la geniva.

2. Realitzar petits moviments circulars o vibratoris permetent l’eliminació de la placa en els espais inter-dentals i el solc gingival.

3. Raspallar de forma suau però insistent les superfícies vestibulars, en el maxil·lar superior des de la geni-va cap a l’extrem incisal o superfície oclusal. El temps indicat és de 10 segons per cada 2 o 3 peces den-tals.

4. Raspallar les superfícies internes (palatines i linguals) de les incisives superiors i inferiors col·locant elraspall en posició vertical i realitzant moviments suaus de dalt cap a baix.

5. Raspallar horitzontalment les cares oclusals de les dues arcades.6. Establir un ordre de raspallat per no oblidar cap peça dental.

Observacions:

- Si es col·loca el raspall malament, es pot lesionar la zona d’inserció de l’epiteli i les genives.- Aquest mètode està indicat en persones sanes o en les que presentin un grau mínim de gingivitis o perio-

dontitis.- És aconsellable fer massatges a la geniva per afavorir la circulació sanguínia de la zona de raspallat.- En nens i en cares oclusals, es recomana fer moviments horitzontals.- El raspall dental es conserva sec i s’ha de mullar abans del seu ús immediat.

Sabies que...

Per evitar exercir una força excessivaen el raspallat, es recomana subjectarel raspall com si fos un llapis.

10.5. Les dents es raspallenorientant les fibres cap a la geniva.

Material: raspall de dentsi pasta dentífrica.



1.3 > La pasta dentífrica o dentifrici

ÉÉss uunn eelleemmeenntt ccoommpplleemmeennttaarrii ddee ll’’aacccciióó mmeeccàànniiccaa ddeell rraassppaallll ppeerr aarreeaalliittzzaarr llaa nneetteejjaa ddeennttaall..

La pasta dental dóna bon sabor i pot incorporar substàncies que afavorei-xin la salut dental i gingival, però no és clau per a un bon raspallat. A més,ajuda a eliminar les restes d’aliments i la placa dental.

Les característiques que ha de tenir un bon dentífric són:

– Alt poder de neteja.– Ha d’actuar protegint les genives.– Un caràcter abrasiu baix.– Sabor agradable.

En funció dels components o principis actius de la seva formulació, had’actuar:

– Inhibint el metabolisme de les bactèries de la boca.– Exercint un augment de la resistència de l’esmalt de la peça dental.– No ha de produir irritació dels teixits de la boca.

Els dentífrics estan formats principalment per:

– PPrriinncciippiiss aaccttiiuuss.. Fluor amb poder anticariogènic.– EEdduullccoorraannttss ii aarroommaattiittzzaannttss.. Aporten sabor agradable.– AAbbrraassiiuuss.. Components que arrosseguen les restes alimentàries.– TTeennssooaaccttiiuuss.. Controlen la producció d’escuma desitjada.– HHuummeeccttaannttss.. Retenen aigua i eviten que la pasta dentífrica s’assequi.

Tècnica

Raspallat interproximal o interdental

Descripció: raspallar els espais interdentals per accedir a zones on no arribael raspall convencional i protegir les dents de les càries i la malaltia periodon-tal.

Sabies que...

El filferro o fil inoxidable dels raspallsinterproximals està recobert de mate-rial plàstic per protegir zones sensi-bles, no danyar implants, etc.

Sabies que...

Els nens menors de cinc anys no han defer servir dentifricis amb sabors queestimulin la seva ingestió ni els quetinguin una alta concentració.

Material: raspalls interproximals de diferent gruix i forma del capçal.

Protocol:

1. Seleccionar el raspall més adequat per a cada espai interproximal (Figura 10.6).2. Introduir el raspall amb facilitat sense exercir pressió, per tal que contactin els

filaments amb les dents.3. Moure el raspall des del centre cap enfora sense girar-lo.

Observacions: evitar el contacte del filferro amb la dent per no erosionar-la. Perfacilitar la neteja de peces posteriors, se seleccionen raspalls de mànec llarg o escolza per accedir a aquestes zones.

10.6. Raspalls inter-proximals manuals.


222244222244

– AAggeennttss eessppeessssaannttss.. Proporcionen la viscositat i la textura al dentífric.– CCoonnsseerrvvaannttss ii ccoolloorraannttss.. Substàncies que eviten la contaminació i apor-

ten el color desitjat a la pasta dentífrica.

Segons la quantitat de fluor, els dentifricis es divideixen en:

– PPaasstteess ccoossmmèèttiiqquueess.. Entre 0 i 0,25 mg F/100 g de pasta.– PPaasstteess eessppeecciiaallss.. Fins a 250 mg F/100 g de pasta.

La presentació dels dentífrics és en forma de: pasta, gel, líquid o pols.

1.4 > Revelador de placa oral

LLaa ppllaaccaa oorraall ééss uunnaa ppeell··llííccuullaa qquuee eess ddiippoossiittaa ssoobbrree lleess ddeennttss ii tteeii--xxiittss bbuuccaallss.. EEssttàà ffoorrmmaaddaa ppeerr bbaaccttèèrriieess ii ééss llaa ccaauussaanntt ddee mmaallaallttiieessbbuuccaallss ccoomm ccààrriieess,, mmaallaallttiiaa ppeerriiooddoonnttaall ii hhaalliittoossii.. SSii eess mmiinneerraalliittzzaa,,ddóónnaa lllloocc aall ccaarrrraallll..

La placa oral és incolora a simple vista i, per poder valorar la seva presèn-cia, s’utilitzen dos reveladors de placa bacteriana, que tenyeixen la placadel color de la substància que porten (eritrosina, fucsina i verd malaquita)per tal que, d’aquesta manera, es pugui veure. S’utilitzen en tauletes mas-ticables o en gotes. Hi ha reveladors que tenyeixen per igual tota la placa,mentre que altres tenyeixen de blau la placa antiga i de rosa, la recent.

Tècnica

Revelat de placa bacteriana oral

Descripció: visualitzar la placa bacteriana acumulada en la cavitat oral.

Protocol:

1. Proporcionar al pacient el vas d’un sol ús i el revelador de placabacteriana en la dosi indicada pel fabricant.

2. Indicar-li que mastegui la tauleta sense empassar-se res i que passila llengua per tota la superfície de les dents. Si són gotes, esten-dre la saliva acolorida per tota la cavitat oral.

3. Al cap d’un minut o l’especificat al prospecte, el pacient ha d’es-copir.

4. Observar les zones tenyides, que indiquen on es diposita la placabacteriana.

5. Donar al pacient el mirall per tal que observi les zones tenyides i explicar-li que, en aquestes zones, had’insistir en un raspallat més meticulós per eliminar les acumulacions de placa.

6. Recollir i netejar el material utilitzat.7. Anotar la tècnica a la fitxa clínica del pacient i recomanar una nova visita per avaluar-ne els resul-

tats.

Observacions:

- El dentista o higienista bucodental valorarà l’estat de neteja de les dents.- Cada vegada que el pacient torni a la consulta, se li ha d’aplicar el revelador de placa per valorar-ne la

higiene oral i donar-li noves instruccions per a una correcta neteja bucal.

Material: vas d’un sol ús,revelador de placa(tauletes o gotes),mocadors de paper, mirall.

Sabies que...

Existeix un gel d’aplicació local per altractament d’úlceres bucals o aftes.Estimula el procés natural de cicatrit-zació, amb activitat antiinflamatòria ianalgèsica.



1.5 > Seda dental

Es tracta d’un element per a la cura dental interproximal, indicat en l’eli-minació de la placa bacteriana d’aquestes zones. No substitueix el raspa-llat. Els diferents tipus de seda dental són:

– FFiill o sseeddaa ddeennttaall bbààssiiccaa.. Amb cera o sense cera i la seva superfície és arro-donida. S’utilitza en persones amb espais interdentals normals.

– SSeeddaa ddeennttaall fflluuoorraaddaa.. S’usa per netejar els espais interdentals i desprènfluor en les superfícies que neteja.

– CCiinnttaa ddeennttaall.. Amb o sense cera, presenta major superfície que les ante-riors i està indicada per a netejar dents separades i sota de ponts dentals.

– SSuuppeerr FFlloossss.. És un fil de seda que està indicat per a ponts fixos i aparellsd’ortodòncia. Cada fil té tres seccions: una de rígida per introduir sotadel pont o els brackets, una altra d’esponjosa per a l’eliminació de laplaca dental i una de central sense cera per a la resta de les dents.

– PPoossccaarree.. És un fil trenat que s’utilitza en la neteja dels implants, realit-zant moviments de vaivé al voltant dels seus pilars.

La seda es presenta en bobines amb un dispensador que permet tallar la sec-ció que s’utilitzarà. Existeixen enfiladors de seda per poder passar-la persota de ponts dentals i entre les dents quan es porten brackets o retenidorsfixos d’ortodòncia. Una altra presentació de la seda o cinta és en trossos indi-vidualitzats per a una sola operació d’higiene, als extrems dels quals elmaterial és una mica rígid per poder-lo enfilar si fos necessari.

La seda dental està formada per fibres sintètiques. Si la peça dental està enuna zona posterior i, per tant, resulta més inaccessible, s’utilitzen uns dis-positius que serveixen de suport al fil i en faciliten la col·locació en els espaisinterdentals.

Tècnica

Utilització de la seda dental

Descripció: utilització de la seda dental per eliminar placa bacteriana.

Protocol:

1. Tallar aproximadament 50 cm de seda dental i enrotllar la major part en el dit mitjà.2. Enrotllar la seda restant en el dit mitjà de l’altra mà.3. Tensar la seda aproximadament 2 o 3 cm amb els dits polzes i índexs. Per a l’arcada superior, s’utilitzen

els polzes i per a la inferior, els índexs.4. Introduir la seda entre les dents amb un moviment de vaivé suau i, quan la seda arribi a l’extrem de les

genives, corbar-la en forma de C contra la superfície de la dent i fer-la lliscar suaument en l’espai entrela geniva i la dent.

5. Fregar la seda contra la dent per eliminar les restes d’aliments i placa.6. Repetir aquesta operació amb la resta de les dents usant un tros net de seda per a cada un, desenrot-

llant la part neta d’un dit i enrotllant el fil brut en l’altre dit.

Material: seda o cintadental.

Sabies que...

No s’ha d’aplicar la seda dental ambmoviments bruscos, ni contra les geni-ves, ja que les podrien danyar.

10.7. Seda dental.


222266222266

1.6 > Netejador lingual

La llengua és el lloc on s’acumula una major quantitat de bactèries de totala cavitat oral, de manera que cal rentar-la diàriament. Per fer-ho, s’utilit-za un dispositiu anomenat netejador lingual.

Tècnica

Neteja de la llengua

Descripció: eliminar la placa bacteriana de la llengua utilitzant elnetejador lingual (Figura 10.8).

Protocol:

1. Netejar la part central de la llengua utilitzant la cara del netejador que té un sortint. Subjectar el nete-jador pel mànec de forma que el sortint quedi orientat a la part inferior.

2. Treure la llengua introduint el netejador lingual en la boca intentant arribar a la part posterior.3. Arrossegar el netejador pel centre de la llengua cap a la part davantera de la boca.4. Esbandir el netejador amb aigua.5. Netejar els laterals de la llengua utilitzant la cara llisa del netejador.6. Esbandir el netejador després de cada operació.7. Esbandir amb abundant aigua després de finalitzar la tècnica.

Observacions:

- Existeixen netejadors al mercat dissenyats amb un sortint en una de les cares per facilitar la neteja delsolc mitjà lingual.

- En la neteja posterior de la llengua, es poden produir nàusees; en aquest cas, es recomana no arribar finsa un nivell tan profund.

1.7 > Irrigació oral

ÉÉss ll’’aapplliiccaacciióó dd’’uunn rraaiigg dd’’aaiigguuaa oo uunnaa aallttrraa ssuubbssttàànncciiaa aannttiimmiiccrroobbiiaa--nnaa aammbb ffiinnaalliittaattss tteerraappèèuuttiiqquueess oo ddee nneetteejjaa ddee llaa ccaavviittaatt oorraall..

Es realitza amb els irrigadors o dutxes dentals, que eliminen restes ali-mentàries dels espais interdentals i arrosseguen els dipòsits en bossesperiodontals, disminuint així la inflamació dels marges de les bossesperiodontals. Només eliminen la placa bacteriana quan és produïda perrestes toves.

Utilitzen un raig d’aigua/aire a pressió. Poden portar un antisèptic incor-porat (clorhexidina al 5%) o col·lutori. Estan especialment indicades en lespròtesis. Contribueixen a eliminar la placa bacteriana i a reduir el risc demalaltia periodontal i la neteja de pròtesis fixes.

3·· Busca informació sobre les bactèries productores de VSC (compostos volàtils de sulfur) que habitensobre la superfície lingual. Què formen? De què són responsables? Quines mesures higièniques adoptaries?


10.8. Netejador lingual.

Material: netejadorlingual.



1.8 > Estimulador de genives

SSóónn iinnssttrruummeennttss ddee ggoommaa oo ppllààssttiicc fflleexxiibbllee ddee ffoorrmmaa ccòònniiccaa qquueess’’iinnttrroodduueeiixxeenn eenn ll’’eessppaaii iinntteerrddeennttaarrii ppeerr eessttiimmuullaarr llaa ppaappiill··llaaiinntteerrddeennttaall ii llaa cciirrccuullaacciióó ssaanngguuíínniiaa,, aaiixxíí ccoomm ppeerr rreedduuiirr llaa iinnffllaa--mmaacciióó ddee llaa zzoonnaa..

Estan indicats en espais interdentals grans i en implants i estan contrain-dicats en genives sanes.

Existeixen models units al raspall i individuals.

1.9 > Col·lutoris

SSóónn ssuubbssttàànncciieess qquuíímmiiqquueess llííqquuiiddeess qquuee ccoonnttrroolleenn llaa ppllaaccaa bbaaccttee--rriiaannaa ii eelliimmiinneenn oo ddiissmmiinnuueeiixxeenn tteemmppoorraallmmeenntt lleess bbaaccttèèrriieess qquueeccoonnttéé..

Poden portar diferents substàncies depenent de la malaltia sobre la qualactuen. Algunes d’aquestes substàncies són: clorhexidina, olis essencials,hexetidina, etc. (Figura 10.9).

Estan indicats després de cirurgia periodontal i extraccions, en casos d’in-flamació de genives, sagnat de genives, hipersensibilitat al fred, halitosi osi existeix alguna dificultat transitòria per al raspallat.

Els col·lutoris amb substàncies antisèptiques (clorhexidina) eliminensuperficialment les bactèries i mantenen la boca més neta, però no s’hand’utilitzar durant llargs períodes de temps, excepte per prescripció deldentista, perquè a altes concentracions produeixen efectes secundariscom pigmentacions dentals, desequilibri bacterià, alteració del gust, reac-cions al·lèrgiques o descamacions de les mucoses. Hi ha col·lutoris ambdiferents concentracions de clorhexidina.

Els col·lutoris fluorats tenen una concentració baixa de fluor i eviten el pHàcid en la boca, disminuint l’aparició de càries i afavorint la remineralit-zació de càries incipients.

Els col·lutoris s’apliquen mitjançant glopeigs, amb un temps de manteni-ment en boca que depèn del tipus de col·lutori utilitzat.

4·· Busca informació sobre els diferents mètodes de raspallat dental:

– Mètode rotatori. – Mètode de Stillman.– Mètode Charters. – Mètode fisiològic Smith i Bell.

Dibuixa els diferents mètodes al teu quadern de pràctiques.

5·· Realitza la tècnica del raspallat convencional, observant els moviments en el mirall de l’aula.

6·· Realitza un revelat de placa a l’aula-taller.

Quines zones observes acolorides? Per què? Quines solucions proposaries?


10.9. Col·lutori.


222288222288

2 >> Fluor

EEll fflluuoorr ééss uunn oolliiggooeelleemmeenntt qquuee,, eenn ll’’oorrggaanniissmmee,, eess ddiippoossiittaa pprriinnccii--ppaallmmeenntt eenn oossssooss,, ccaarrttííllaaggss ii ddeennttss.. SS’’aapplliiccaa mmiittjjaannççaanntt ccoommppoossttoossfflluuoorraattss:: eellss fflluuoorruurrss..

La utilització del fluor proporciona més resistència a la dent contra lacàries. Suposa una aportació mineral per als teixits durs de la dent.S’uneix als cristalls de l’esmalt transformant-los d’hidroxiapatita a fluora-patita, més resistent a l’atac àcid.

Formes d’aplicació del fluor:

– Fluor sistèmic:• Aigua fluorada. L’OMS recomana l’aigua de beguda (1 ppm) com a

mètode més eficaç d’administració de suplements fluorats per establirun efecte preventiu sobre la càries dental. En algunes poblacions, l’ai-gua està fluorada com a mesura de prevenció anticàries i no és neces-sària una aportació extra de fluor. Les concentracions en l’aigua pota-ble es troben entre 0,7 i 1,2 ppm. Està contraindicat a dosis més altesperquè pot produir fluorosi dental. Els compostos de fluor en l’aiguamés utilitzats són:- Fluorur de sodi.- Hexafluorsilicat.- Àcid hexafluorsilicat.

La relació entre l’edat i les concentracions de fluor diàries en aigua pota-ble (ppm) s’expressa en la següent taula:

Concentració de fluor en aigua

Edat < 0,3 ppm 0,3-0,7 ppm > 0,7 ppm

0-2 anys 0,25 mg F/dia 0 mg F/dia 0 mg F/dia

2-3 anys 0,50 mg F/dia 0,25 mg F/dia 0 mg F/dia

3-14 anys 1,0 mg F/dia 0,50 mg F/dia 0 mg F/dia

• Suplements fluorats en forma de:

- Comprimits i tauletes. La seva principal indicació és en nens ambrisc de càries que encara no han desenvolupat la capacitat de glope-jar sense empassar-se el líquid.

- Gotes. Indicades en nens petits.- Complexos vitamínics fluorats.- Xiclets amb fluor.- El component utilitzat és el fluorur sòdic, que s’administra en fun-

ció de l’edat del nen i sota prescripció mèdica.

• Aliments fluorats. Quan l’aigua potable no està fluorada, es pot admi-nistrar sal fluorada amb una concentració entre 200-250 mg de ionsde fluorur per kg de sal. Està contraindicada la ingesta de sal enpacients hipertensos.

Parts per milió (ppm)

És la unitat usada per valorar la pre-sència d’elements en petites quanti-tats en una barreja. Es refereix a per-centatges en pes, si són sòlids, i envolums, si són gasos.

Aliments rics en fluor

Fetge i ronyó de corder, espines i pellde peixos, sobretot les sardinesenllaunades. La fulla de te destaca perla seva alta concentració de fluor.

Fluorosi dental

És la hipomineralització de l’esmaltper un augment de la porositat. Esprodueix quan existeix una excessivaingesta de fluor durant el desenvolu-pament de l’esmalt. Es manifesta enforma d’estries, taques blanquinoses omarrons.



– Fluor tòpic. Té efecte sobre la dent erupcionada. Permet l’aplicació fre-qüent i continuada, però requereix una major col·laboració per partdel pacient. L’aplicació per part dels professionals està indicada enpacients amb un alt risc de patir càries. S’utilitzen concentracionsaltes i amb una periodicitat baixa. Depenent del vehicle d’administra-ció, s’utilitzen:• Solucions fluorades. Després d’una neteja amb pasta de profilaxi, s’as-

sequen les superfícies dentals i s’aplica amb un pinzell sobre les dents.S’ha de deixar assecar durant 30 minuts, en els quals el pacient no potbeure ni menjar. Les solucions més usades són:- Fluorur de sodi al 2%, que s’aplicarà als 3, 7, 10 i 13 anys, per coinci-

dir amb l’erupció de noves dents.- Fluorur d’estany al 8%. S’ha de preparar immediatament abans del

seu ús, ja que es tracta d’un compost inestable. És astringent, té malsabor, produeix irritació en els teixits tous i pot ocasionar l’aparicióde tincions.

- Fluorur de fosfat acidulat (APF). No tenyeix la dent i té un sabor agra-dable.

• Gels fluorats. Són solucions aquoses d’APF a les quals se’ls ha afegit unpolímer soluble en aigua que espessa la solució. S’apliquen en cubetesdurant uns segons o minuts. No s’ha d’esbandir la boca després deltractament (Figura 10.10).

• Vernissos de fluor. Amb aquests vernissos s’obté un major contacte delfluor amb l’esmalt, ja que la seva alliberació es duu a terme més len-tament. Estan indicats en nens menors de 6 anys i en disminuïts físicso psíquics que es podrien empassar el gel. S’apliquen després de la pro-filaxi amb boletes de cotó o xeringues i cànules romes per als espaisinterproximals. El pacient no pot esbandir-se la boca en trenta minutsni raspallar-se abans de 24 hores després de la seva aplicació.

10.11. Els vernissos de fluor estan indicats en nens menors de sis anys, proporcionant unamajor resistència de la dent contra la càries.

10.10. Cubetes de fluor.

En la següent pàgina web:www.ada.org/public/espanol/fluori-de.as, podràs trobar informació sobrefluoració.

Web


223300223300

• Pastes dentífriques i col·lutoris fluorats. A partir dels 6 anys, els nens jahan desenvolupat la capacitat de glopejar i de no empassar, per la qualcosa poden començar a utilitzar col·lutoris de fluor, que poden ser: - D’aplicació diària. Són més convenients, ja que creen hàbit.- D’aplicació setmanal.

El fluor pot ser tòxic quan s’ingereix a altes dosis. A dosis no tòxiquesperò sí més elevades del recomanat, pot ocasionar alteracions (taques,rugositats) en les dents en formació. La dosi letal de fluorur sòdic per al’home és de 5 grams. Els signes i símptomes de la sobredosi són dolorabdominal, vòmits, diarrea i arítmies. Cal traslladar el pacient a un cen-tre hospitalari per realitzar un rentat gàstric i disminuir l’absorció delfluor.

Tècnica

Aplicació del gel de fluor

Descripció: aplicar el fluor per prevenir càries. L’auxiliar d’inferme-ria prepara el material i col·labora en la tècnica.

Protocol:

1. Indicar al pacient que s’assegui amb l’esquena recta per evitaringerir el gel.

2. Protegir el pacient amb un pitet de paper i oferir-li tovallons o mocadors de paper.3. Provar la cubeta per assegurar-se que cobreix per darrere de la zona distal de l’últim molar. Aquest

procediment el realitza l’higienista dental o el dentista.4. Agafar la cubeta senzilla (una per arcada) o doble (per a maxil·lar

superior i inferior) i dipositar el gel de fluor, aproximadament 2 ml.5. Assecar les dents amb la xeringa d’aire.6. Mentre la cubeta està a la boca del pacient, vigilar per si es produei-

xen nàusees. Oferir al pacient mocadors de paper per tal que esnetegi, si és necessari. Es pot utilitzar un ejector de saliva per eli-minar l’excés de gel i saliva durant el tractament.

7. Un cop que s’ha tret la cubeta de la boca, eliminar-la al contenidorde residus adequat.

8. Recollir el material i anotar la tècnica i les incidències, si n’hi ha, ala fitxa clínica del pacient.

Observacions: no emplenar massa la cubeta per tal que no sobreïxi iprodueixi nàusees. Recordar al pacient que no s’ha d’esbandir i tampocha de beure ni menjar segons les indicacions de l’envàs de fluor.

7·· Selecciona el material necessari per a la realització de la tècnica d’aplicació de fluor en gel.

8·· Diferencia les cubetes d’aplicació de fluor existents a l’aula, classifica-les per mides i selecciona lesindicades per a ús d’adults i infantil.


Sabies que...

El fluor es fixa als ossos, les dents i elsteixits tous i, el que no es fixa, és eli-minat per l’orina i en menor proporcióper la femta, la suor i la saliva.

Material: envàs de fluor,cubetes senzilles o dobles,tovallons o mocadors depaper d’un sol ús i pitets.

10.12. Aplicació de fluor.



3 >> Els segelladors

EEllss sseeggeellllaaddoorrss ssóónn ssuubbssttàànncciieess qquuíímmiiqquueess qquuee aaccttuueenn ccoomm aa bbaarrrree--rraa ffííssiiccaa iimmppeeddiinntt qquuee lleess bbaaccttèèrriieess ii lleess rreesstteess dd’’aalliimmeennttss ppeenneettrriinneenn lleess ffoosssseess ii ffiissssuurreess,, ii eevviittaanntt ll’’aappaarriicciióó ddee ccààrriieess pprroodduuïïddaa ppeerr lleessbbaaccttèèrriieess..

El diàmetre del filament del raspall de dents és major que l’espai existententre aquestes fosses i fissures de la dent i, per tant, no arriba a aquesteszones, de manera que el segellat és una mesura important de prevencióde càries.

El material utilitzat per al segellat és fluid, s’estén amb facilitat i s’intro-dueix en les irregularitats de la superfície dental. Després s’endureix(polimeritza), generalment per aplicació de llum ultravioleta o llum visi-ble, ja que són fotopolimeritzables i no necessiten mescles. Existeixensegelladors autopolimeritzables que s’endureixen en mesclar-los ambuna substància (una amina orgànica). Es presenten en sistemes de doscomponents.

És necessari el condicionament de la zona a tractar amb un gravat àcid perafavorir la retenció. S’utilitza l’àcid fosfòric a una concentració entre el 30i el 50 % durant 60 segons aproximadament. La superfície gravada quedad’un color blanc guix. Les indicacions del segellador són:

– Pacients: • Nens amb necessitats especials

(minusvàlues físiques o psíqui-ques).

• Nens amb múltiples càries endentició temporal.

•Nens amb càries oclusal en unaprimera molar permanent(s’han de segellar la resta demolars).

– Dents:•Les dents d’elecció són les

molars i premolars (sobretot lescares oclusals de les molars per-manents, més susceptibles a lescàries).

•Fosses i fissures molt estretes.•Les superfícies interproximals

han d’estar sanes.

La dent a segellar ha d’estar sufi-cientment erupcionada per tal depermetre l’aïllament de la peça.L’aplicació de segelladors està con-traindicada quan les superfíciesproximals estan cariades. 10.13. Material per a aplicació de segelladors.

Làmpada depolimeritzar

Àcid gravador

PinzellPasta abrasiva

XeringaSistema d’adhesió

Cartutx


223322223322

Tècnica

Aplicació de segelladors

Descripció: procediment d’aplicació de segelladors. L’auxiliar de clí-nica col·labora en la preparació del material i la tècnica, però la rea-litza l’higienista dental o el dentista.

Protocol:

1. Posicionar el pacient a la butaca dental.2. Preparar material i instrumental i traspassar-lo al dentista o higie-

nista dental a mesura que el sol·licitin.3. Un cop finalitzada la tècnica, endreçar el gabinet i anotar la tèc-

nica i les incidències, en cas que n’hi hagi, a la fitxa clínica delpacient.

Observacions:

- Abans d’aplicar un segellador, cal posar un revelador de placa per detectar la presència de placa bacte-riana (Figura 10.14).

- S’aconsella als pacients que no mengin ni masteguin substàncies dures ni retentives almenys en 12 a 24 hores.- Es faran controls periòdics dels segelladors aplicats cada sis mesos.

9·· Selecciona el material necessari per a la realització de la tècnica d’aplicació de segelladors.


Material: rotlles de cotó omaterial d’aïllamentcomplet amb dic de goma,mirall, sondad’exploració, cànulesd’aspiració, micromotor,raspalls o copes, pastaabrasiva sense fluor, aigua oxigenada, gravador (gel o líquid) i paperd’articular.

10.14. Abans d’aplicar un segellador, cal posar un revelador de placa bacteriana.

El segellat invasiu o segellat convencional

Encara que el segellat convencional ésel més utilitzat, a vegades i degut al’anatomia molt marcada dels solcsdentals, és necessari que el dentistaobri amb una fresa per assegurar l’arribada del segellador al fons.Aquest tipus de procés s’anomenainvasiu.



4 >> Halitosi

LL’’hhaalliittoossii oo mmaall aallèè ééss uunnaa oolloorr ddeessaaggrraaddaabbllee qquuee ss’’eemmeett ppeerr llaabbooccaa.. PPoott aaffeeccttaarr qquuaallsseevvooll ppeerrssoonnaa eenn aallgguunn mmoommeenntt ddee llaa sseevvaavviiddaa..

En la majoria dels casos, prové de la cavitat bucal i està causada per unaacumulació excessiva de bactèries en la part posterior de la llengua.

Cal no confondre l’halitosi amb el mal alè temporal, com la mala olor deboca per la ingesta de determinats aliments (all, ceba, picants, tabac, alco-hol, etc.).

Per prevenir l’halitosi, cal mantenir unes mesures higièniques:

– Millorar la higiene oral, i netejar la llengua i les galtes per eliminarmecànicament les acumulacions de bactèries.

– Tractar les càries i les malalties periodontals.

– Usar un col·lutori específic per controlar el desenvolupament delsmicroorganismes generadors de CVS (compostos volàtils de sulfurosos).Aquests compostos produeixen mala olor, com el sulfur d’hidrogen,metilmercaptà, sulfur de dimetil, àcid butítric, indol, etc.

– Realitzar àpats escassos i menys espaiats, reduint o eliminant el cafè, eltabac i l’alcohol. Evitar aliments aromàtics com l’all, la ceba, etc.

– Beure abundant aigua entre els àpats.

– Reduir l’estrès.

Per avaluar l’halitosi, hi ha escales numèriques, com per exemple, la deRosenberg:

– Grau 0: no s’aprecia olor.

– Grau 1: olor gairebé imperceptible.

– Grau 2: olor lleugera però agradable.

– Grau 3: olor moderada.

– Grau 4: olor forta.

– Grau 5: olor molt desagradable.

El tractament de l’halitosi es basa en:

– Neteja professional.

– Realitzar un bon raspallat i neteja interdental usant seda i raspalls inter-proximals.

– Neteja lingual.

– Utilitzar col·lutoris específics per a halitosi que porten clorhexidina izinc. Els col·lutoris amb olis essencials redueixen les bactèries dels espaissubgingivals que produeixen la mala olor de la boca.

10·· Consulta els catàlegs de col·lutoris de diferents cases comercials que hi ha a l’aula i realitza un qua-dre que reflecteixi les diferents presentacions, les seves dosis i les seves contraindicacions.


Sabies que...

Existeix una halitosi denominada medi-camentosa originada per determinatsmedicaments com: certs analgèsics,antidepressius, anticolinèrgics, etc.

Sabies que...

Hi ha mesuradors que detecten i quan-tifiquen els elements que provoquenl’halitosi (CVS i gasos hidrocarbonats).La medició es realitza en pocs segons ies poden classificar els nivells d’alè enuna escala que va de l’1 (sense olor)fins al 4 (olor intensiva).


223344223344

5 >> Hiperestèsia dental

TTaammbbéé aannoommeennaaddaa hhiippeerrsseennssiibbiilliittaatt ddeennttaall.. ÉÉss uunnaa rreeaacccciióó eexxaaggeerraaddaaddaavvaanntt dd’’uunn eessttíímmuull sseennssiittiiuu iinnnnooccuu ppeerr ddiissmmiinnuucciióó ddeell lllliinnddaarr ddeesseennssiibbiilliittaatt ddee llaa ddeenntt.. ÉÉss uunn ddoolloorr ttrraannssiittoorrii,, nnoo pprroodduuïïtt ppeerr ppaattoollooggiiaappuullppaarr,, ddeerriivvaatt ddee ll’’eexxppoossiicciióó ddee llaa ddeennttiinnaa..

Apareix relacionada amb un estímul extern i no pot ser associat a capaltre tipus de patologia dental. Existeixen diverses teories per explicar elmecanismes de conducció del dolor des de la superfície fins a la polpa. Lamés acceptada és la teoria hidrodinàmica, segons la qual davant d’un estí-mul es produeix un moviment en els fluids dels túbuls dentinaris, elsquals estimulen les terminacions nervioses de la polpa i provoquen la res-posta dolorosa.

La sensibilitat dental es pot classificar en:

– SSeennssiibbiilliittaatt pprriimmààrriiaa oo eesssseenncciiaall.. Apareix sense intervencions terapèuti-ques sobre la dent.

– SSeennssiibbiilliittaatt sseeccuunnddààrriiaa.. Apareix després d’una intervenció per part deldentista o perquè existeix una patologia dentària.

Els estímuls que provoquen hipersensibilitat dental poden ser:

– MMeeccàànniiccss oo ttààccttiillss.. Produïts per algun objecte que actua directamentsobre la dent, per instruments dentals, raspallat incorrecte, ortodònciamal ajustada, bruxisme (disfunció temporomandibular que consisteixen desplaçar les dents cap als costats provocant trastorns estètics,lesions permanents, mals de cap i oïda, etc.).

– EEssttíímmuullss qquuíímmiiccss.. Produïts per aliments o begudes àcides (llimones) odolces que lesionen químicament l’esmalt i exposen la dentina subja-cent.

– EEssttíímmuullss ttèèrrmmiiccss.. Són els produïts per aliments o begudes calents ofreds, i fins i tot l’aire.

Els factors que causen la hiperestèsia inclouen:

– Anatomia. En el 10% de les persones el ciment i l’esmalt no estan perfec-tament units en el coll de la dent, fet que suposa una zona dentinàriaexposada.

– Pèrdua d’estructura dentària causada per càries, maloclusió, fractures,raspat o allisat radicular.

– Pèrdua d’estructura dental.– Abrasió mecànica.– Erosió química.– Retracció gingival deguda a l’edat, a una tècnica incorrecta de raspallat,

la pèrdua de suport després de la cirurgia periodontal o inflamacióperiodontal.

– Mala posició dental.– Àcids o dolços.– Calor o fred.– Bactèries (poden entrar pels túbuls, produint irritacions i hipersensibi-

litat dentinària).

En aquesta pàgina web: www.uv.es/?pascuala/ejdr/Art00008.htm, podràstrobar informació sobre la hiperestèsiadental.

Web

Sabies que...

La dent pot respondre formant unadentina secundària o reparadora quedisminueix la seva sensibilitat davantd’estímuls dolorosos.

Sabies que...

Els pacients anorèxics i bulímics estanpredisposats a patir hipersensibilitatdental pels vòmits repetitius, queexposen l’esmalt a l’elevada acidesadel suc gàstric.



Per tractar les hiperestèsies, s’utilitzen dentífrics desensibilitzadors icol·lutoris amb principis actius específics. El tractament de la hiperestèsiadental es pot dur a terme:

– Per part del pacient. Usant agents d’autoaplicació. Per fer-ho, s’ha de rea-litzar una bona higiene dental amb raspall suau i amb les pastes icol·lutoris indicats per a hipersensibilitat almenys una vegada al dia.

– Per part del professional. El dentista aplicarà substàncies desensibilitzado-res com oxalats fèrrics i potàssics, tractaments de fluor o agents adhesiusa la dentina. Altres mètodes requereixen anestèsia per restaurar la dent.

La prevenció es basa en:

– Controlar hàbits d’alimentació lesius per a la dentina pel seu caràcteràcid.

– No prendre en excés begudes carbonatades, ja que destrueixen l’esmaltdental.

– Evitar el raspallat incorrecte amb raspalls durs i exercint una pressióexcessiva.

Solució ··

1. Pèrdua i/o erosió de l’esmalt degut a: raspallat in-correcte, contacte de la dent amb aliments i begudesàcides i bruxisme.

2. Retracció gingival deguda a: Mala posició dental, raspallat incorrecte, gingivitis iperiodontitis.

Causes de la retracció gingival i de la pèrdua d’esmalt

·· Realitza un esquema d’una peça dental amb pèrduad’esmalt i retracció de genives amb el cement al desco-bert. Quines són les causes més freqüents que provoquenaquestes patologies?

Casos pràctics

11·· Un pacient va a la clínica dental i explica que sempre beu aigua molt freda i després de raspallar-seles dents sent freqüents molèsties a la boca. Quin mètode de raspallat li aconsellaries, enèrgic o suau? Quintipus de dentífric, normal o desensibilitzant?

12·· Quina malaltia creus que està relacionada amb els símptomes que descriu el pacient de l’activitatanterior com la sensació de fred o calor després d’ingerir begudes fredes o calentes?

13·· Consulta els catàlegs de diferents cases comercials que trobis a l’aula i busca productes indicats peral tractament d’hipersensibilitat dental. Quina composició tenen?


10.15. Retracció gingival.


223366223366

Idees clau

– Classificació– Prevenció

– Prevenció– Tractament

– Indicacions– Tècnica

– Formes d’aplicació– Tècniques de fluoració

– Revelat de placa dental. Tècniques de revelat

– Seda dental

– Netejador lingual. Tècnica de neteja lingual

– Irrigador oral. Tècnica

– Estimuladors de genives. Tècnica

– Pastes dentífriques

– Estimulador interdental

– Col·lutoris

Tipus

Tècniques de raspallat

Convencionals:– Adult– Infantil

Especials:– Periodontal– Cirurgia– Ortodòncia– Interproximal– Elèctric– Extraorals

PREVENCIÓBUCODENTAL

Higiene dental

Hipersensibilitat

Halitosi

Segelladors

Fluor

Raspallsdentals

• Tipus

• Tècnica

• Característiques

• Tipus



.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Resumeix les característiques que ha de tenir un raspall dental.

2·· Emplena un diari dietètic que inclogui els aliments ingerits durant els 7 dies de la setmana, anotant elsàpats realitzats. Enumera els aliments cariogènics ingerits i estableix els possibles aliments substitutius perno afavorir l’aparició de càries o malaltia periodontal.

Activitats finals

DIARI DIETÈTIC

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

Esmorzar

Dinar

Berenar

Sopar

Altres

3·· Observa la placa oral del teu company sense raspallat previ abans i després d’aplicar el revelador deplaca. Anota la diferència entre la quantitat de placa observada al principi i posteriorment.

4·· Dibuixa, al quadern de pràctiques, un netejador lingual i especifica’n les parts. A continuació, realitzauna pràctica de neteja de la llengua seguint la tècnica ensenyada. Busca, en els establiments sanitaris oconsultant catàlegs de diverses cases comercials, diferents models de netejadors linguals establint quin ésmés idoni.

5·· Consulta la taula que relaciona l’edat amb la concentració de fluor en aigua potable en la unitat i deter-mina quina dosi està indicada si la concentració de fluor en aigua de consum és de 5 ppm en:

– Un nen de 6 anys. – Un nen d’1 any.

6·· Simula el cas d’un pacient que no pot realitzar la neteja lingual per produir-se nàusees amb el neteja-dor. Com li explicaries la tècnica per tal que la pugui realitzar?

.: APLICACIÓ :.

1·· Consulta en la bibliografia les quantitats normals, tòxiques i letals del fluor, segons l’edat.

2·· Entra a la pàgina web www.dentaid.es, i realitza un recorregut virtual pels diferents enllaços:

– Coneixes la teva boca? – Raspallat dental. – Halitosis. – La cavitat oral. – Sensibilitat dental. – Placa dental.

3·· Estableix les diferències entre un dentífric d’adults i un d’infantil.

4·· Enumera els factors que causen l’exposició de la dentina.

5·· Esmenta els estímuls externs que poden causar sensibilitat dentària.

6·· Busca a Internet o en llibres relacionats amb la hiperestèsia dental qui va proposar la teoria hidrodinà-mica per explicar-la.


223388223388

Solució ··

1. En primer lloc, donem al pacient un revelador de placa per tal que visualitzi amb un mirall els dipòsitsacumulats i tenyits en les peces dentals.

2. A continuació, li proporcionem un raspall dental adequat a les seves característiques i li demanem quees raspalli les dents. Observem que la tècnica utilitzada és incorrecta perquè realitza moviments de ras-pallat horitzontals i verticals amb excessiva pressió, sobretot en el quadrant superior esquerre. Nosegueix un ordre de raspallat i no neteja adequadament les peces dentals posteriors. El pacient no coneixl’ús de la seda dental ni del netejador lingual.

3. L’auxiliar d’infermeria li expli-ca la tècnica correcta de ras-pallat, així com l’ús de sedadental per eliminar els dipò-sits de les zones interdentals iel netejador lingual Per fer-ho, fa la demostració en unfantoma.

4. A continuació, el pacient repe-teix la higiene dental amb elraspall, seda dental i netejadorlingual seguint la tècnica expli-cada. Per tal que comprovi ladiferència amb la tècnica ante-rior, li tornem a aplicar revela-dor de placa. En un mirall s’a-donarà de l’absència de colora-ció en les zones abans tenyides.

5. L’auxiliar dóna al nen informa-ció escrita amb dibuixos queil·lustrin les tècniques deforma senzilla i li recorda queés necessari realitzar la higienedental després de cada àpat,sense oblidar-se mai del raspa-llat nocturn.

Higiene dental

·· Un pacient, de 12 anys d’edat, ve a la clínica dental per primera vegada per realitzar-se una revisió den-tal. Un cop elaborada la fitxa dental del pacient, el dentista detecta en l’exploració una sèrie de proble-mes derivats d’una incorrecta tècnica d’higiene dental:

– Recessió gingival en el 2.3.– Dipòsit de placa dental en zones interproximals.

A continuació, l’auxiliar elabora i explica al pacient el pla de cures d’higiene dental que ha de realitzar finsa la pròxima visita.

Cas final

10.16. Retracció gingival.

Pèrdua i/o erosió

de l’esmalt

Retracciógingival


RREEVVIISSTTAA SSAANNIITTÀÀRRIIAAUnitat 10 - Prevenció bucodental

EL RASPALL: DEL SOMRIURE SENSE DENTS

AL RADIANT

En temps prehistòrics, era unaqüestió de supervivència,mentre que avui l’estètica

constitueix una part important del’assumpte. L’aliat més remot delsomriure radiant va ser, probable-ment, l’escuradents. El primerhome que va usar una branquetaper treure’s un molest tros de carnd’entre les dents segurament vaviure en les cavernes.

El raspall i el dentífric arribarien méstard i per camins separats. La pastava existir molt abans que el raspall...a no ser que vulguem incloure el ditpetit en la llista.

En algun moment entre els anys 5000i 3000 aC, els egipcis van inventar unacrema dental a base d’ungles de bou,mirra, closca d’ou cremada, pedratosca, sal, pebre i aigua. Algunsmanuscrits recomanaven afegir-hiorina. A vegades, es feia servir menta oflors per millorar-ne el sabor. Es creuque els egipcis es raspallaven, en efec-te, amb els dits.

En la literatura grega i romana, hi hareferències a escuradents mastica-bles i a Babilònia es va conèixer la“vara de mastegar”.

Els xinesos usaven branques d’arbresaromàtics seleccionades especial-ment de la mida d’un llapis modern.Una punta es deixava sencera percomplir la funció d’escuradent i l’al-tre extrem era suavitzat per formarcerres. Durant milers d’anys, els xine-sos van creure que un cuc de cap

negre causava la caiguda de les dentsi el van combatre a força de rentats,purgants i píndoles. Les píndoles esfeien d’all, sal i pebre i s’inserien enl’oïda contrària al costat de la bocaafectat pel dolor, segons la històriadel raspall explicada per Oral-B.

La invenció del raspall moderntambé la devem a la Xina. L’artefacteapareix esmentat en una enciclopè-dia del segle XVII com a inventat el1498. El raspall xinès estava fet depèls de porc de climes freds inseritsen una vara de bambú o os.

Es creu que viatgers el van portar aEuropa, però és William Addis quirep el crèdit per la invenció del ras-pall a Occident, específicament aAnglaterra, l’any 1780.

Als Estats Units, es van popularitzarels mànecs d’os de cuixa de vaca, men-tre que les cerres es fixaven una peruna en forats fets a mà. En aquellaèpoca, es va començar a comercialit-zar una fórmula dental, en presenta-cions en pols o crema, en flascons deceràmica. La fórmula no era gaire dife-rent de la mescla casolana, a base d’in-gredients com guix, totxo pulveritzat,carbó en pols i glicerina per al sabor.Se li afegia, això sí, bòrax per tal quefes escuma.

Al final del segle XIX, es va començara fabricar una pasta amb olor agrada-ble però, a l’igual que la pasta comer-cial, era més nociva que beneficiosaper a les dents, degut a les propietatsabrasives dels seus ingredients.

També es podria dir que va ser unsegle d’ajust a la nova tecnologia.

Alguns dels que tenien raspalls elsusaven amb aigua i alguns dels queadquirien cremes seguien usant el“raspall original”. “Els rics aplicavenla crema amb raspalls i els pobres,amb els dits”, diu el doctor Adams.

Més tard, dentistes i químics vancomençar a experimentar amb mes-cles menys contraproduents. S’atri-bueix al doctor Washington Sheff-ield, de Connectitut, la idea decol·locar la pasta en tubs flexibles.Colgate va treure a la venda el pro-ducte en aquesta mena de tubs el1896.

Finalment, dos avenços van comple-tar el quadre: el 1938, els laboratorisDupont d’Anglaterra van donar undescans als porcs xinesos quan vanreemplaçar les cerres naturals peraltres de niló. I als anys cinquanta,s’afegeix l’ingredient clau a la pastade dents: el fluor.

Des d’aleshores, no es pot que si algúté mala dentadura sigui per falta deraspalls i pasta dental. Hi ha raspallselèctrics, de capçal rodó, quadrat, ova-lat; de cerres suaus, dures, mitjanes,que avisen quan estan gastades i d’en-ginyeria galàctica. La pasta ve amb rat-lles de colors, sabors, per al mal alè,per a protegir les genives, per blanque-jar l’esmalt... i qui sap quantes cosesmés.

Font: BBBBCC MMuunnddoo

1·· Amplia la teva informació sobre l’ús de pastes i col·lutoris dentals que s’usin actualment. Per fer-ho,visita les següents pàgines web: www.oralb.com i www.dentaid.com.

Activitats


© Carlos Galindo, Concepción Romo, Manuela Heredia, Agustín García, Regina Cardelús

© MACMILLAN IBERIA, SA, empresa que pertany al GRUPO MACMILLANc/ Capitán Haya, 1 - planta 14ª. Edifici Eurocentro28020 Madrid (ESPANYA)Telèfon: (+34) 91 524 94 20

Maquetació: ARIAL ediciones gráficasCoordinació de disseny i maquetació: Jorge TimónEdició: Begoña Bernad i Silvia FilocheCorrecció: Montserrat SoléTraducció: Montserrat SoléIlllustracions: Sergio GuinotFotografies: age fotostock i Carlos GalindoDisseny de coberta: Institut Obert de CatalunyaRealització de coberta: Pedro Coronado

ISBN: 978-84-7942-938-6 Dipòsit legal: Z-2764-2011Imprès a Edelvives Talleres Gráficos

Reservats tots els drets. Queda prohibida, sense autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció totalo parcial, o la distribució d’aquesta obra, inclòs el disseny de coberta, per qualsevol mitjà o procediment,comprès el tractament informàtic i la reprografía.La infracció dels drets esmentats pot ser constitutiva de delicte contra la propietat intelllectual (Art. 270 i següents del Codi Penal).

C9_IOC_INTcontra_CREDITS_C9_IOC_INTcontra_CREDITS 19/07/11 15:06 Página 1

CFGM - Cures auxiliars d’infermeria

Sanitat

Tècniques d’ajudaodontològica/estomatològicaCFGM.1601.C09/0.11

CFGM.1601.C09/0.11

Tèc

niqu

es d

’aju

da o

dont

ològ

ica/

esto

mat

ològ

ica

C9_IOC_coberta_Maquetación 1 20/07/11 09:15 Página 1

documentc9

Documents