Moviment demogràfic de gener,

febrer i març de 2006

Pàg. 2

Es determinen els preus dels habitatges

de promoció municipal del pla de l’Avellà

Pàg. 3

La consellera Marta Cid va visitar

el CEIP del Pla de l’Avellà

Pàg. 4

Continuen les actuacions per la

recuperació de la platja de Cabrera

Pàg. 5

Es constitueix el Consell Sènior Municipal

Pàg. 6

La plaça de can Pau Ferrer

ja està remodelada

Pàg. 7

Propostes sorgides en les trobades de

joves que van fer-se el 2005

Pàg. 8

El bus de la línia C-30 enllaça

Cabrera amb Mataró

Pàg. 9

El municipi triplica el reciclatge

de residus que s’ha fet en un any

Pàg. 10

El rebuig s’ha reduït de manera

dràstica en les escombraries

Pàg. 11

II Festa Cultural per la diada de Sant Jordi

Pàg. 12

Aprovada la liquidació del pressupost

per a l’any 2005

Pàg. 13

Consells de seguretat

Pàg. 14

Campanya “Gos-net”

Pàg. 14

Els grups polítics opinen:

Mitjans de comunicació municipal

Pàg. 15

Trobada d’ADF del Maresme

Pàg. 16

CabreraBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL DE CABRERA DE MARMAIG 2006 • SEGONA ÈPOCA • NÚMERO 23

HABITATGES DE PROTECCIÓOFICIAL AL PLA DE L’AVELLÀ

2 Cabrera

ATENCIÓ ALS CIUTADANS

Carles Rocabert i ShellyAlcalde i regidor de Governaciói PatrimoniCal concertar les visites

Feliu Vilalta i Valls1r tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Obres, Serveis Públics i Medi Ambient (regidoria compartida)Cal concertar les visites

Enric Rodon i Viñals2n tinent d’alcalde i regidor de Joventut i Esports Cal concertar les visites

Joan Buxadé de la Torre3r tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda, Personal i RecursosHumans, Promoció Econòmica,Comerç, Consum, Turisme i Transports Dilluns i dijous, cal concertar l’hora

Marga Padilla i RubioRegidora d’Ensenyament, ServeisSocials, Sanitat i Atenció a la Gent GranCal concertar les visites

Montserrat Artigas i FeliuRegidora de Cultura, Festes i Medi AmbientCal concertar les visites

JUTJAT DE PAU

Horari d’oficinaDe dilluns a divendres, de 9 a 14 hDissabtes, de 9 a 13 h

Audiència pública del jutge de pauDimarts i dijous, de 13 a 14 hDissabtes, de 12,30 a 13 hTelèfon 93 759 46 05 · Fax 93 750 02 84

ASSISTENTA SOCIALMarta Álvarez i CastroDe dilluns a divendres de 9 a 15 hDimarts de 18 a 20 hDijous de 17 a 19 h (reunions Regidoria)

AJUNTAMENT

Horari d’atenció al ciutadà a l’AjuntamentMatins de dilluns a divendres, de 9 a 14 hDissabtes, de 9 a 13 hTardes de 18 a 22 h (informació)

BIBLIOTECA MUNICIPALJuliana Borràs PlanaDe dilluns a divendres, de 17 a 20 hDimarts, dijous i dissabtes, de 10 a 13 h

PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL VENTALLDilluns, de 9 a 13,30 h i de 18 a 21 hDimarts, de 17 a 21 hDijous, de 9 a 13,30 h i de 17 a 21 h

MOVIMENT DEMOGRÀFIC

Període de gener, febreri març de 2006

NAIXEMENTSERIK LORENCIO MALLEBRERA 16/01/06

FRANCESC PEÑALVER MIRALLES 04/02/06

DANIELA OSPITAL CASELLAS 07/02/06

GAËL SUEUR DEL JESÚS 24/02/06

MAELYS ARÁNEGA DANOY 27/02/06

MARTA MURCIA TORRES 18/03/06

JORDI VILELLA SILVESTRE 19/03/06

JOAN SERRES URPÍ 24/03/06

CASAMENTS DE GENT DE CABRERA DE MAR:JUAN JOSÉ BUXADÉ BARRERAS* I NOEMÍ OBIOL MARTÍN

DAVID ROCA ESTEBAN* I MARIA TERESA FORTÍ BATLLE

(*) Empadronats a Cabrera de Mar

DEFUNCIONS CARMEN LLONGUERAS ESTRANY 09/02/06

MANUEL GIL ROMERO 27/02/06

FRANCISCA RAMOS PÉREZ 25/03/06

ENTERRAMENTS TERESA CARBONELL NOÉ 15/01/06

CARMEN LLONGUERAS ESTRANY 10/02/06

MANUEL GIL ROMERO 28/02/06

LUISA CUNILL COROMINAS 01/03/06

MONTSERRAT SALOM PINART 10/03/06

HELIODORA SANTOS ZORRILLA 11/03/06

MARÍA DE LOS ÁNGELES RIBOSA RAMÓN 12/03/06

EDUARD CRUZ ALESINA 08/04/06

JUTJAT DE PAU

Noms més empratsEl Jutjat de Pau de Cabrera de Mar publi-

ca en aquesta edició la llista de noms que s’hanposat als nous ciutadans que han incrementati enriquit la població durant l’etapa del 2000 al2006, per ordre de noms més emprats:

Deu vegades: Arnau. Set vegades: Anna. Cinc vegades: Laia, Marta, Joan. Quatre vegades: Carla, Maria, Mireia,Albert, Pau. Tres vegades: Alba, Berta, Clàudia, Irene,Laura, Aleix, Alejandro, Àlex, Pol, Xavier. Dues vegades: Adriana, Aïna, Júlia, Mar-tina, Patrícia, Paula, Sandra, David, Enric.Una vegada: Gerard, Jan, Jordi, Manel,Ricard, Sergi, Anaïs, Andrea, Ariadna, Arica,Aida, Alexia, Beatriz, Carlota, Cristina,Daniela, Diana, Elena, Elisabet, Emma,Georgina, Guidomar, Jana, Joana, Johan-na, Lea, Lia, Lucía, Luna, Maelys, Mar,

M.Teresa, Marina, Mònica, Montserrat,Nicole, Noa, Noa Patricia, Núria, Roser,Sonia, Victòria, Adam, Adrià, Akiram, Ander,Antonio, Baker, Bernat, Biel, Bruno, Carles,Chadi, Daniel, Eduard, Enric, Feliu, Fernan-do, Francesc, Gäel, Guillem, Ignasi, Iñigo,Isaac, Ismael, Javier, Jesús, Jorge, Josep,Luca, Manuel, Llorenç, Lluís, Maarten, Marc,Martí, Max, Màxim, Miquel, Nicolas, Nil,Oriol, Pablo, Robert, Roberto, Roger, Santi,Santiago, Tomàs, Víctor.Amb el desig i la il·lusió de continuar

ampliant la llista, que no és res més que fer créi-xer el poble.

Des d’aquesta finestra, enviem als seuspares i a aquests petits ciudatans els nostresmillors desitjos d’una vida llarga i plena.

ALBERT JOAN i MANENTJutge de pau

ASSESSORIA JURÍDICAAndreu SainzUn dimarts al mesVisites a concertar

Cabrera 3

PÒRTIC URBANISME

Segons diuen els experts, els responsa-bles d’educació, els professors do-

cents, els sociòlegs, etc., sembla que lajoventut d’avui en dia pateix una impor-tant crisi de valors. Fa uns dies, un repor-tatge de Televisió de Catalunya mostravales dificultats que tenen, no només de pro-fessors sinó fins i tot els directors de cen-tres, per mantenir cert ordre i respecte enles relacions entre alumne-professor i, perquè no dir-ho, alumne-alumne. Tant elsagents socials implicats responsables dedetectar aquest tipus de comportaments icombatre’ls (els enumerats a l’inici deltext) com d’altres sectors que no tenencap funció assignada, però que són igual-ment importants a l’hora d’ajudar a resol-dre la situació, solem tenir una respostafàcil per assenyalar un culpable: la socie-tat. La societat es converteix en unaimmensa deixalleria; una deixalleria queno té personalitat física ni jurídica i que,per tant, no es queixa, i a qui adjudiquemtots els mals dels diferents sectors que lacomponen.

Botellons, gravacions amb telèfon mò-bil d’agressions, falta de respecte, excésd’individualisme i egocentrisme, passotis-me, etc. són demostracions que fan palèsque quelcom falla en la nostra societat.Després d’una afirmació així, un se sol que-dar tan tranquil havent abocat sis bossesmés de brossa al contenidor sense fons deles deixalles socials. Crec que, en fer afir-macions i/o comentaris així, un ha de serconscient que, com a membre de la socie-tat, se n’està coresponsabilitzant, i encaraque no estigui inclòs dins del grup d’agentsdirectes, segurament hi té molt a fer.

ENRIC RODONI VIÑALS2n tinent d’alcalde

i regidor de Joventut

i Esports

Es determinen els preus per als 18 habitatgesde promoció municipaldel pla de l’Avellà

El passat 6 d'abril el Consell d'Admi-nistració de GICSA va determinar els

valors de venda de la promoció públicai de protecció oficial dels 18 habitatgesdel carrer Canigó núm. 4, 6 i 8 del plade l'Avellà. El preu dels lots compostosper habitatge de 90 m2, traster de 4,89m2 i una plaça d'aparcament de 19,07m2 serà de 174.000 euros. Hi ha unasegona plaça d'aparcament, que no hipot ser vinculada, a la qual noméspodran accedir aquells a qui s’adjudiquiun habitatge i a la qual s’hi ha fixat unpreu de 6.000 euros. Aquests preus s’in-crementaran amb el 7% d'IVA. Els dretsde licitació es van fixar en 1.500 euros.El preu de la segona plaça d'aparcament,

que no és de protecció oficial, s'ha fixatmolt per sota del mercat, amb la finalitatque sigui fàcil adquirir-la.

Des de fa molts dies s'està facilitanttota la informació necessària, tant des deles oficines municipals com des deGICSA, i amb aquesta finalitat s'està fententrega d'unes carpetes amb les bases,l'imprès de sol·licitud, la distribució i laubicació dels lots, més un resum de lainformació més destacada.

Les obres, que com es pot veure ala foto estan molt avançades, tenen unaprevisió d'acabament de cap al mes dejuliol. És bastant previsible que durant elsetembre es pugui fer l'acte d'entrega deles claus.

El passat 25 de març es va celebrar alCEIP del Pla de l'Avellà un dia festiu de

portes obertes en el qual representants dela Generalitat, i més concretament delDepartament d'Educació, van fer la visitaoficial per primera vegada a l'escola.

L’aleshores consellera d'Educació de laGeneralitat, Marta Cid i la delegada adjun-ta, Carme Zapater, van arribar a l'Ajunta-ment de Cabrera de Mar a les quatre dela tarda, on les esperaven l'alcalde, CarlesRocabert, la regidora d'Ensenyament,Marga Padilla i la resta de regidors del Con-sistori.

Marta Cid va dedicar unes paraules alsassistents i va signar en el llibre d'honorde l'Ajuntament.

Seguidament, tota la comitiva es vadesplaçar fins al CEIP, on l'alcalde de Vilas-sar de Mar, Pere Almera, el regidor d'En-senyament, Jos Petit, i la directora del cen-tre, Rosa Riera, els esperaven per podercomençar la visita. Tots junts van recórrerles instal·lacions de l’escola.

Durant l'itinerari, la directora va expli-car els treballs que s'estan portant a terme,tant del claustre de professors com delsalumnes. Cal destacar també la presència

en el grup de la presidenta de l’AMPA i del’inspector d'Educació.

A l'acte, van assistir-hi moltes famílies,que esperaven en el gimnàs els parla-ments de les autoritats. La directora vaobrir el torn de paraula, seguida dels alcal-des; la consellera hi va posar el punt final.

A mesura que anava passant la tardaen el CEIP es respirava un aire festiu, elpati de l'escola estava ple de famílies i d'in-

fants que esperaven la gran festa quehavia organitzat l'Ajuntament i que totsdesitjaven tant. Es va servir una gran xoco-latada, entrepans i refrescos per a tothom.Seguidament es va gaudir de la simpàticaactuació del mag Selvin, molt popular perles seves actuacions a TV3, que va fer moltagradable el final de la festa en la qual elsnens i les nenes van passar-s’ho molt bé;es complí així l'objectiu plantejat.

4 Cabrera

ENSENYAMENT

La Consellera Marta Cid visitael CEIP del Pla de l'Avellà

CULTURA

La Biblioteca Municipal multiplica el nombre d'usuaris

El nombre d'usuaris de laBiblioteca Municipal gaire-

bé s'ha duplicat en el darrerany, tot coincidint amb l'en-trada en funcionament de lesseves noves instal·lacions.

Des de gener de l'any pas-sat, la Biblioteca està ubicada

a l'avinguda del pare JaumeCatalà, número 30-36, local 3.En concret, la població atesaper aquest equipament muni-cipal durant l'any 2005 haestat de 6.404 persones,mentre que el 2004 va ser de3.939, la qual cosa represen-

ta un increment del 62,6% enel nombre d'usuaris.

Així mateix, s'ha registratun important creixement delservei de préstec de llibres,que ha passat de 1.372volums el 2004 a 1.958 el2005, cosa que suposa un

increment del 42,7%. L'horari de la Biblioteca

Municipal és dimarts, dijous idissabte de 10 a 13 hores, ide dilluns a divendres de 17a 20 hores. El telèfon d'aten-ció als usuaris és el 937 590696.

Cabrera 5

Després de l'aportació de més de

400.000 m3 de sorra pel Ministeri

de Medi Ambient, la Demarcació de Cos-

tes a Catalunya, amb una inversió de

més 800.000 euros, ha restituït el vial

d'accés i circulació que connecta la riera

dels Vinyals amb el pas de Bonamar. Els

temporals del 2004 van destruir, des de

Bonamar fins a la riera de Cabrera,

aquest tram de circulació. RENFE, per

defensar la via del tren, va abocar-hi de

qualsevol manera pedres d'escullera,

impossibilitant la circulació per aquesta

zona. D'aquesta manera, poder anar des

de Costamar a l'estació del tren passe-

jant per la platja es va convertir en

impossible, si no és que es volia córrer

el risc d'obrir-se el cap.

L'obra ha consistit a construir una

escullera ben formada i deixar entre la

platja i la via del tren un pas de quatre

metres d'amplada que permet la circula-

ció de vianants, a peu o amb bicicleta, de

vehicles de servei i, en cas de necessitat,

de qualsevol altre i, per tant, recuperar els

dos accessos a la platja que hi havia hagut

sempre.

D'altra banda, i a iniciativa de les regi-

dories de Medi Ambient i de Serveis i

Obres Públiques, s'han generat unes

dunes, amb vegetació autòctona, entre la

riera dels Vinyals i el Club Nàutic, per

embellir el litoral alhora que serveixen de

separació entre la zona de terra dura i la

sorra de la platja.

MEDI AMBIENT

Continuen les tasques per recuperarla platja de Cabrera de Mar

VIA PÚBLICA

Inspector de via pública

El passat 1 de març va comen-çar les seves funcions de

control un inspector de Via Públi-ca. Es tracta d'un funcionari inte-rí amb capacitat sancionadora, ila seva tasca principal és fer com-plir les ordenances municipals:tinença d'animals domèstics,recollida de residus, obres iocupació de via pública, etc.

La seva jornada laboral seràvariable, incloent-hi dissabtes idiumenges, amb la finalitat de

dissuadir els cabrerencs o elsforanis de portar a terme actua-cions d'incivisme i sancionar-les, si cal. Les defecacions degossos, les bosses d'escombre-ries fora dels contenidors, lescaixes de cartró sense plegar iels trastos vells deixats al carrer,els abocadors incontrolats i elcontrol d'obres i ocupació de lavia pública sense la llicència cor-responent són les actuacionsque inicialment prioritzarà.

CONSISTORI

El nou domini .cat

Com ja és conegut, la can-didatura per a la creació

d'un domini propi per a la co-munitat lingüística i culturalcatalana a Internet ha satisfettots els criteris establerts per laInternet Corporation for Assig-ned Names and Numbers(ICANN), que és l'entitat res-ponsable de la coordinació delsistema de noms de domini ala Xarxa. Aquest ens va fer pú-blic el proppassat setembre

que autoritzava l'existència del.cat com a nou domini d'Inter-net i n’aprovava l’acord corres-ponent que regulava el seufuncionament, que està gestio-nat per la Fundació puntCAT.

L'Ajuntament va tramitar elregistre del domini .cat i ambdata 3 de abril de 2006 s'hanrebut els permisos per a la sevautilització. El .cat ja el tenim acasa nostra en substitució del.org que es feia servir fins ara.

6 Cabrera

CONSISTORI

Es constitueix el Consell Sènior Municipal que assessorarà l’alcalde

El passat divendres 10 de març es vaconstituir el Consell Sènior Municipal,

òrgan assessor de l'alcalde, que està for-mat per persones majors de 65 anys ique té per finalitat, des de l'experiènciadels anys viscuts, proposar, debatre i treu-re conclusions sobre els temes que, aproposta del batlle o dels mateixos mem-bres, siguin d'interès general per la sevaactualitat, o per preparar i decidir el futur.

El Consell està format per tots els

que són o han estat regidors de l'Ajun-tament des de l'inici de la democràcia,per dos representants de l'Associació dePensionistes i Gent Gran de Cabrera, unde la Cooperativa Agrícola El Sindicat, unde la Cooperativa La Guardiola, un del'Associació de Veïns del pla de l'Avellà,una de D'ones de Cabrera, un de cadapartit polític que va concórrer a les darre-res eleccions municipals i fins a deumembres nomenats per l'alcalde. (Fins

ara se n'han nomenat cinc).Una secretària aixeca acta de les reu-

nions, per deixar constància dels temestractats i el reglament de funcionamentdefineix que les conclusions i acords quees puguin prendre, que no són vinculants,s'han de publicar en el Butlletí Municipal.Entre tots els integrants del Consell SèniorMunicipal es va acordar que les reunionses farien cada dos mesos. El passat 12 demaig va tenir lloc la segona reunió.

VIA PÚBLICA

Els restaurants, indicats

Un dels objectius de l'Ajun-tament és la dinamització

del poble, una necessitat quecal tenir sempre present peranar avançant. Per això, a poca poc s'han anat retolant elsdiferents aspectes del nostremunicipi que calia que fossinindicats, com ara serveis, esco-les, biblioteca, Centre de Joven-tut, Casal d'Avis, etc.

En aquest apartat, hi man-caven els restaurants i atenenttambé les peticions dels inte-ressats, s'han posat els indica-dors dels diferents restaurants,per potenciar la restauració deCabrera. Aquests petits detalls, ono tan petits, fan que el nostrepoble resulti més còmode, tantper als ciutadans com per alsvisitants de la nostra localitat.

CULTURA

Un migmetratge de Cabrera

El passat divendres 7 d'abril,va tenir lloc a la Sala Nova,

la presentació del migmetratgeDesprés de Noa, producciódirigida per la jove cabrerencaPatrícia Boadas, encol·laboració amb d'al-tres joves del municipi,d'algunes entitats i ambel suport econòmic del'Ajuntament de Cabrerade Mar. Despres de Noa,que ha entrat en dife-rents circuits, és un curtque narra el drama per-sonal d'una jove quedescobreix la realitat queli han encobert desprésd'estar en coma duranttres anys. Amb l'aparicióde diferents protagonis-tes cabrerencs, al llarg dela cinta es poden identi-ficar diversos indrets del

municipi, on va ser rodat. Laproducció excel·leix per unaelaborada edició i una bonicabanda sonora composta espe-cialment per a la pel·lícula.

Cabrera 7

OBRES PÚBLIQUES

La plaça de can Pau Ferrerha estat remodelada

Després de moltes reivindicacions delsveïns demanant una millora d'estèti-

ca i d'ús de la plaça de can Pau Ferrer icoincidint plenament amb el Consistori enel fet que calia fer-hi una remodelació,finalment s'ha posat mans a l'obra.

Aquest projecte estava previst en elpressupost de l'any passat, però diversosmotius han anat retardant el seu inici; und'ells era les converses amb els veïns pertal de trobar la solució més idònia per atots; un altre, esperar les diferents pro-postes dels serveis tècnics per triar lamés adequada i consensuar-la amb elsveïns.

El passat mes de març es va comen-çar l'obra, que consistia a anivellar el sòlamb una capa d'asfalt per col·locar-hi persobre la resina de color. Calia aquesta pre-paració prèvia per tal que s'hi enganxésaquesta resina. També va ser importantesperar el temps adequat, ja que no podiafer fred per garantir la qualitat de l'obra.

Després s'hi han creat diferents

àrees: una amb un sorral i un arbre a lapart alta de la plaça, tocant al carrer deSant Joan, que era l'únic lloc on el sub-sòl ho permetia; a l'altra, a la part granque fa de sostre al pàrquing, on s'ubica-rà una zona petita de jocs infantils i una

altra amb una pèrgola i bancs.Aquesta remodelació s'ha fet amb

il·lusió per donar calidesa a una plaça quequedava molt buida i freda per gaudir-necom a espai de lleure. Creiem que hohem aconseguit!

OBRES PÚBLIQUES

Asfaltat de les Agudes

Des de l'any passat el plade l'Avellà ha estat objec-

te de diferents projectes iremodelacions per tal de dig-nificar tota la zona. S'ha pogutveure com sorgia i anava con-solidant-se un magnífic parcpúblic, que, a hores d'ara, ésespai de lleure per a diferentscol·lectius, com s'asfaltavendiferents carrers, etc.

A petició de diversos veïns,

i també perquè s'ha cregut quela realitat ho demanava, s'haportat a terme l'asfaltat de lazona de les Agudes, que esta-va bastant malmesa. Una obraaquesta a la qual, des de laRegidoria d'Obres Públiques,s'ha procurat donar prioritat ifer-la amb la màxima celeritat,tot i tenint en compte que, ambl'arranjament dels altres carrers,ja es preveia aquesta millora.

FESTES

XI Fira de Cabrera

El proper 4 de juny, tindrà llocla XI edició de la Fira de

Cabrera. A part de l’exposiciód’articles relacionats amb latemàtica, de la presència d’ar-tesans i tallers de demostració,de la bonica zona enjardinadaque elaboren els pagesos, de laparticipació d’entitats del muni-cipi... enguany tindrem unparell de novetats: una, la pre-sència d’estands de diversos

municipis de la comarca quedonaran a conèixer part delsseus importants jacimentsarqueològics; l’altra, la partici-pació de restaurants de Cabre-ra en la creació d’una “taverna”ubicada al centre de la fira ones podran fer tasts de plats vin-culats a l’època ibera i tambéa la romana. Novament calesperar una gran resposta delpúblic.

JOVENTUT

8 Cabrera

Propostes sorgides durant les trobades de joves que van fer-seal Centre de Joventut el passat 2005

Què tenim i què ens agrada?

Què no tenim? Què no ens agrada?Propostes Actualitat

Comissió jove perla Festa Major Festa major poc adequada als joves.

Adequar-la més al jovent.Creació d’una comissió per a l’organitzaciód’una Festa Major Jove alternativa.

L’any passat es va crear una comissió queva organitzar la Festa Major Jove per l’agost2005, anul·lada pel mal temps. Aquest anyla comissió necessita més gent !!!

Festes joves

Es podrien organitzar festes joves al llargde l’any.Es podrien recuperar antigues festes exclu-sives de la joventut, com per exemple laNit de Reis.

Cal crear un grup de joves amb convocatòriaespecífica per a l’organització.Cal negociar amb l’Ajuntament i els veïnsaltres alternatives per tal de poder celebrarles festes en espais on l’horari d’aquestes noperjudiqui a ningú.

Creació del grup de joves DA FSTUKS i organització el passat 3 demarç de la I festa Jove LA NIT amb unabona participació.

Carrossa jove de Reis

Carrossa jove de ReisSorgeix la proposta d’establir la carrossa comuna activitat amb continuïtat

Aquest és el segon any que es realitza l’ac-tivitat. Cada any hi creix la participació.

POUM

(Pla d’ordenació urbanística municipal)

Espai de la Half S’hauria d’arreglar la Half

Estem pendents d’unasubvenció per tal d’iniciarun procés de participacióen què els joves puguemdecidir com i què es faràen el nou espai que s’ha-bilitarà amb les reformesdel camp de futbol.

Hi ha un Con-sell Assessorformat perdiversosrepresentantsdel poble. Esva fer unaconvocatòriaper tal d’esco-llir un joveque participa-rà en aquestConsell Asses-sor en repre-sentació de lajoventut.

Carril bici. Carril bici que uneixi el poble amb el pla del’Avellà i Vilassar de Mar.

S’ha passat la proposta a laRegidoria d’Urbanisme.

Noves direccions.Alguns joves van mostrar el seu desacordamb la reorganització de les direccions delscarrers, zones blaves, etc.

Una jove del poble vaorganitzar una reunió infor-mativa i per recollir firmes.

Pisos per a joves.Es creu que 18 pisos de protecció oficial nosón suficients, per la demanda actual delsjoves.

En un futur, es construirannous pisos de proteccióoficial al poble.Possible proposta que n’hihagi de lloguer.

Participació

Centre excursionista

No hi ha Centre Excursionista de Cabrera.Crear un grup excursionista del poble perorganitzar activitats, sortides, centre de docu-mentació, punt de trobada d’aficionats...

Es va crear una comissió per a la seva cre-ació però el grup motor de joves no va tro-bar el suport del jovent que necessitaven.

Nou Centre dejoventut

Projecte del Nou Centre de Joventut.

Possibilitat de fer bucs d’assaig.Cessió de la gestió del bar a un col·lectiu dejoves del poble.Habilitar una sala amb sofàs, aparell de músi-ca, sala per cinema, màquines amb menjarmés econòmic. Millorar la connexió a Inter-net.

T’esperem a la propera convocatòria per talque donis el teu suport a les idees ja expli-cades i en proposis de noves!!!!

Mercat de l’intercanvi.Organització d’una diada en què tothom tin-gui la possibilitat d’intercanviar objectes ambaltres joves.

Pendent de realització.Mercat del’intercanvi

No hi ha esplai municipal. Creació d’un cau o grup d’esplai municipal. S’ha passat la proposta a la Regidoriacorresponent.Grup d’esplai

ÀMBITS ACCIÓ I i II TROBADA DE JOVES (març-novembre 2005)

Cabrera 9

TRANSPORTS

El bus de la línia C-30 jaconnecta Cabrera amb Mataró

El passat 13 de febrer el bus de la líniaC-30 va variar el seu recorregut i hora-

ri i en lloc de circular per la N-II va estre-nar circuit per la carretera d'Argentona i elcamí del Mig, amb quatre parades dins delterme de Cabrera de Mar: Ctra. Argentona-Garden / Sindicat de Cabrera / PI. lesCorts / Can Ballescà.

Amb aquest nou circuit, es fa realitatuna petició llargament esperada que erala d’enllaçar Cabrera de Mar amb Mataró,enllaç amb connexió amb el bus C-13,Cabrera de Mar - Vilassar de Mar i utilitzantla tarifa integrada.

Tal com ja es va anunciar en el seu dia,la freqüència del servei de dilluns a diven-dres és cada hora amb sortides de Mataródirecció Cabrera de Mar a partir de les 6:10del matí fins a les 22:10 de la nit i sortidesde Vilassar de Dalt direcció Cabrera de Mara partir de les 7:00 fins a les 22:00. Els dis-sabtes, diumenges i festius el servei és més

reduït i la freqüència cada dues hores.La parada de l'Hospital és el final de la

línia C-30 quan la procedència és des deVilassar de Dalt, via Cabrera de Mar; a par-tir d'aquest punt i amb el mateix vehicle,és l'inici de la línea C-20, Mataró - Llava-neres - Sant Vicenç de Montalt, canvi quepermet des de Cabrera de Mar arribar aLlavaneres i a Sant Vicenç de Montalt des-prés de diverses parades pel nucli urbà deMataró seguint el camí Ral. A la tornada deLlavaneres i amb final a l'Hospital, la líniaC-20 torna a ser la C-30 iniciant el seuretorn direcció a Cabrera de Mar, previ tra-jecte pel nucli urbà de Mataró diferent alde la línia C-20.

Aquest nou recorregut enriqueix lescomunicacions de Cabrera de Mar ambles poblacions del nostre entorn i en espe-cial amb Mataró amb la plena satisfacciódels usuaris que estan utilitzant aquestnou servei.

OBRES PÚBLIQUES

Conclòs l’enllumenat a la pujada de Les Monges

Tal com es deia en el But-lletí número 21 del passat

novembre, quan es va portara terme la urbanització de lapujada de les Monges mit-jançant voreres d’1 metre imig d'ample i baranes per talde garantir la seguretat viàriade la cruïlla amb el torrent deSant Feliu i pare Jaume Cata-là, es va fer la preinstal·lacióde l'enllumenat. Calia, però,esperar el pressupost del

2006 per tal de poder finalit-zar el projecte de millora d'a-quest sector.

Així, una de les primeresobres que s'han dut a termea principis d'aquest any haestat la instal·lació de l'enllu-menat pendent, que posa elpunt final a l'acomplimentd'aquest pla. D'aquesta ma-nera, aquest indret tan cèntricdel nostre municipi serà méssegur per als vianants.

MEDI AMBIENT

Cabrera de Mar triplica el reciclatge de residus en un any

Cabrera de Mar ha aprovat amb molt

bona nota el primer any d'implanta-

ció del nou servei municipal d'escom-

braries, en funcionament des del 31 de

gener de 2005, amb què s'està aplicant

la recollida selectiva en origen de la frac-

ció orgànica de la brossa domèstica. En

aquest sentit, cal destacar que en un any

s'ha triplicat la quantitat d'escombraries

recollides de manera selectiva al poble,

ja que el 2005 s'ha reciclat el 40,3% de

la brossa que hem generat a Cabrera de

Mar, mentre que el 2004 només es va

recuperar el 12,6%. Aquesta millora tan

important en la recollida selectiva es deu

a la fracció orgànica, que ha representat

el 26,4% del total de residus. La resta de

fraccions reciclables (vidre, paper i cartró

i envasos lleugers) es mantenen en uns

nivells similars als del 2004.

Per tot això, la Regidoria de Medi

Ambient vol agrair la col·laboració i la

implicació dels ciutadans i ciutadanes de

Cabrera de Mar en tot el procés d'im-

plantació del nou servei de recollida

selectiva de residus, ja que sense la vos-

tra participació no hauria estat possible

assolir aquest èxit. Des d'aquest Butlletí,

encoratgem els cabrerencs i cabreren-

ques a mantenir els bons resultats i a

corregir, entre tots, alguns detalls que

encara cal millorar. També, s'ha derecordar la importància d'abocarcada fracció al seu contenidor cor-responent o, en cas contrari, abocartota la brossa al rebuig abans de fer-ho en un contenidor equivocat.

10 Cabrera

SOLIDARITAT

Exposició i conferència sobre el tsunami

Durant el passat mes demarç, va fer-se una expo-

sició a la Sala Nova de l'Ajun-tament de Cabrera sobre eltsunami titulada "Un any des-prés del tsunami". L’exposicioconstava de 12 plafons ons'explicava la catàstrofe i l'a-juda que van donar tots elsmunicipis de Catalunya mit-jançant el Fons Català deCooperació al Desenvolu-pament.

D’altra banda, el dia 30 demarç va escoltar-se una con-ferència a càrrec de MiquelÀngel Prieto, tècnic responsa-ble de l'Àrea d'Àsia que va viat-

jar a Sri Lanka uns mesos des-prés del tsunami, per conèixerde prop la situació i veurequins projectes es podienposar en marxa després de lacampanya d'emergència queva tenir el suport de la majo-ria d'ajuntaments catalans. Vaexplicar la seva experiència allài quin és el paper del FonsCatalà, així com quins són elsprojectes que s'estan comen-çant i com està ara la situació.La conferència va comptaramb la presència d'una vinte-na de persones membresd’associacions i entitats delnostre municipi.

CULTURA

Parelles lingüístiquesper aprendre el català

Després de fer una crida, l'A-juntament de Cabrera de

Mar va convocar, en una troba-da, totes les persones que s'ha-vien apuntat al projecte de po-tenciar i facilitar l'aprenentatgede la llengua catalana a travésde la formació de parelles lin-güístiques.

El nombre de participantscatalanoparlants va ser de 17 iel de castellans va ser de 14;així doncs, es van poder fer 14parelles.

A la reunió mantinguda, laregidora Marga Padilla va pre-sentar la coordinadora lingüís-tica i mestra de català a l'Esco-

la d'Adults municipal, MariaPlanas, que va fer l'explicaciódel projecte i va designar lesparelles. D'altra banda, unavegada constituïdes, la coordi-nadora va repartir uns dossiersamb diversos temes de con-versa per als participants, i esva oferir per a qualsevol con-sulta. La darrera reunió de tre-ball conjunta es va fer el pas-sat 24 d’abril per comentar ivalorar els avenços i les difi-cultats que hagin anant sortint.

Aquesta iniciativa vol fo-mentar el coneixement de lanostra llengüa a través del ca-mí més fàcil, parlant.

Cabrera 11

MEDI AMBIENT

Una conseqüència directa del procés

d'implantació de la recollida selectiva

de la fracció orgànica dels residus, a Cabre-

ra de Mar, és la dràstica reducció de la

quantitat de rebuig que s'ha registrat en el

darrer any. En concret, la fracció de la bros-

sa que es recull barrejada, sense seleccio-

nar, durant l'any 2005 va ser de 1.536,32

tones, mentre que el 2004 va ser de

2.588,84 tones, la qual cosa representa

una reducció del 40,6%. Durant els pri-

mers anys d'aquesta dècada, l'important

creixement de la quantitat d'escombraries

sense seleccionar que es produïen al

Maresme va esdevenir un greu problema,

tant des del punt de vista econòmic com

ambiental, ja que la comarca no tenia prou

capacitat per eliminar correctament tots els

residus que generava. En aquest sentit, el

cas de Cabrera de Mar és prou significa-

tiu, perquè l'any 2001 es van recollir

2.731,72 tones de rebuig, el 2002 van ser

2.743,96 tones i el 2003 es va situar en

2.595,20 tones; és a dir, la producció de

rebuig es mantenia en uns nivells molt ele-

vats, difícilment sostenibles. L'aplicació de

la recollida selectiva de la fracció orgànica

ha permès, en el període d'un any, corre-

gir aquesta tendència i reduir gairebé a la

meitat la producció de rebuig.

El rebuig de les deixalles es redueixdràsticament a les escombraries

SERVEIS SOCIALS

Servei de teleassistència i telealarma a Cabrera

Des del gener d'aquest any,els Serveis Socials de

Cabrera de Mar amb la Diputa-ció de Barcelona estan fent lainstal·lació d'aparells de telea-larma a gent gran sola quetenen risc de caigudes a casaseva. Tenir una telealarma aldomicili suposa una gran tran-quil·litat per a la persona gran,ja que està connectada ambuna central d'alarmes les 24hores del dia.

El procés per tenir una tele-

alarma és molt senzill: cal parlaramb Serveis Socials i si es valo-ra la necessitat de l'aparell, la ins-tal·lació es realitza en un mes.La telealarma és un telèfon con-nectat a una central d'emergèn-cies, la persona gran porta uncollaret amb un botó que si elprem parla directament ambaquesta centraleta i li proporcio-nen l'ajuda que necessita. Per amés informació, podeu posar-vos en contacte amb ServeisSocials Municipals.

GENT GRAN

En marxa el taller de iogaper millorar la salut alCasal d’Avis municipal

Des de la Regidoria de Ser-veis Socials i Gent Gran de

l'Ajuntament, es va iniciar, durantel primer trimestre de l'any, untaller de ioga per a gent gran alCasal d'Avis municipal. El iogaensenya a afrontar la vida ambfermesa, assegura una perfectasalut, conserva la joventut i pro-longa la vida i integra harmonio-sament tots els aspectes de lapersonalitat. És una activitat que

procura l'evolució física, mental iespiritual de qui el practica. Eltaller està essent un èxit de par-ticipació i s'han hagut d'ampliarles sessions. N’hi ha dos grups ies practica cada dimarts i dijousde 9'30 a 11hores i de 11 horesa 12'30 h. El taller és a càrrec delSr. Francesc, professor titulat enioga. Per a més informació,podeu trucar a l'Ajuntament deCabrera en horaris d'oficina.

La Regidoria de Cultura va organitzar lasegona edició de la Festa Cultural de

Cabrera de Mar, els dies 21, 22 i 23 d'a-bril, amb motiu de la diada de Sant Jordi.L'objectiu d'aquesta festa és implantar almunicipi la celebració d'un esdeveni-ment dedicat al món de la literatura i alfoment de la lectura. Els actes es van ini-ciar el divendres 21 d'abril a la tarda, aCan Bartomeu, amb el concert de l'or-questra Harmonie Junior de la Côte d'Ar-gent. L'endemà, dissabte, dia 22, a latarda, a la Sala Nova va tenir lloc la pre-sentació dels dos primers títols que espubliquen de la col·lecció Poetes deCabrera de Mar, amb les obres El petóde cada dia, de Jaume Llinés i CabreraStalingrad, de Josep Garí. El diumenge23 d'abril, diada de Sant Jordi, durant elmatí, la plaça de l'Ajuntament es va con-

vertir en un fòrum de les lletres i la cul-tura, en què es podien trobar des deparades de venda de llibres i roses finsa tallers de lectura de poemes o de fabri-cació i enquadernació artesanal de lli-bres, entre altres ofertes culturals. Al mig-dia, la Sala Nova va acollir la conferència"Patrimoni de Cabrera de Mar: de l'ar-queologia al medi ambient", a càrrecd'Albert Martín i Josep M. Rovira.

A continuació, es va convocar el premide recerca històrica Burriac 2007.

La cloenda de la II Festa Cultural vatenir lloc a la plaça Nova, a la tarda, ambuna ballada de sardanes a càrrec de lacobla Marinada i un petit concert que vaoferir la Coral Parroquial Sant Feliu, en quèva interpretar les sardanes "Sant Jordi","La Santa Espina" i "Senyor Sant Jordi",sota la direcció de Carme Godall.

CULTURA

II Festa Cultural a la diada de Sant Jordi

12 Cabrera

VIA PÚBLICA

Soterrament del cablejatdel pla de l'Avellà

Continuant amb l'objectiud'aquesta Regidoria de so-

terrar gradualment el cablejatelèctric de tot el municipi,recordem que l'any passat esvan desmuntar totes les líniesde mitjana tensió, i algunes debaixa, de tot el veïnat del pla del'Avellà. Però en va quedar unaal davant del Centre Cívic, queestava quasi caient pel propipes del cablejat.

Finalment, aquest mesd'abril, s'ha desmuntat i sote-

rrat aquest darrer vestigi aeride línies a la zona i s’ha deixattot el carrer lliure de pals icables amb la qual cosa s’haaconseguit donar la imatgebuscada d'estètica i seguretat.Es confirma, a la vegada, queha estat una prioritat d'aques-ta Regidoria.

Amb el lema de "A poc apoc però sense parar", enaquestes dates s'han comen-çat a soterrar les línies de laGuardiola.

SERVEIS SOCIALS

Programa de la Generalitat de Catalunya:viure en família

Ja es pot sol·licitar a ServeisSocials el Programa d'ajuts

de suport econòmic a lespersones grans amb depen-dències de la Generalitat deCatalunya.

El Programa té per objec-te facilitar, mitjançant un ajuteconòmic, el mantenimentde la persona amb depen-dència greu al seu entorn

social i familiar habitual, res-pectant la voluntat de perma-nència en el propi domicili.

Està adreçat a personesmajors de 65 anys amb nivellde dependència greu omoderat que compleixin elsrequisits establerts en la nor-mativa reguladora.

Cal una entrevista ambServeis Socials.

TRANSPORTS

Nova marquesina

Ala N-II, a la parada del bus situadadavant de Costamar i Bonamar s'hi ha

posat una marquesina; la instal·lació haestat feta per la Generalitat de Catalunya.

Va ser autoritzada pel Ministeri deFoment el 20 de octubre de 2003. Desdel nostre Ajuntament i des d’aquellesdates n’havíem anat reclamant la seva ins-tal·lació: el tràmit ha estat molt lent, massa.

D'altra banda, aquests dies estem tra-mitant la instal·lació d'unes altres quatremarquesines a diferents indrets del nos-tre poble, fruit d'una subvenció provinentde la Diputació de Barcelona que cobriràuna part important del seu cost.

Cabrera 13

Tancament el 31/12/2005

Amb data 28 de febrer de 2006, s'haconfeccionat la liquidació del pressu-

post de l'Ajuntament del 2005; ha estatinformada per l'assessor jurídic en matè-ria d'hisendes locals, i conformada pelsecretari-interventor de l'Ajuntament, encompliment del que disposen els art.191.3 del Text refós de la llei reguladorade les hisendes locals, aprovat per RDL2/2004, de 05/03, i 90.1 del RD500/1990, de 20/04. La seva aprovaciócorrespon a l'alcalde, segons disposen elsarticles abans esmentats.

Com a aspectes més importants, calressaltar els següents:

1 - Resultats en els ingressos i les des-peses respecte a les previsions.

2 - Romanent de tresoreria el 31 dedesembre.

Les previsions en els ingressos ordina-ris era de 5.609.795,20 €, els ingressosreals, drets reconeguts, han estat de5.783.885,54 €, amb un nivell de realit-zació del 103,1%. Quant a les despesesordinàries, les previsions eren de5.064.749,93 € i les reals, obligacionsreconegudes, han estat de 4.898.961,48€, amb un nivell de realització del 96,7 %

i ha donat com a resultat un romanent detresoreria positiva (en termes col·loquials,SUPERÀVIT) de 378.895,15 €.

El romanent de tresoreria posa demanifest, el 31 de desembre de cada any,la situació econòmica de l'Ajuntament,derivada tant de la gestió pressupostàriadel mateix exercici com de la gestió delsdrets i obligacions liquidats procedentsd'exercicis pressupostaris anteriors (tan-cats), com de la gestió de deutors i credi-tors extrapressupostaris (dipòsits i fiances,retencions d'IRPF i d'assegurances socials,IVA, bestretes al personal, operacions detresoreria, recàrrec de l'IAE per a la Dipu-tació,...).

En definitiva, el romanent de tresoreriareflecteix, en termes generals, l'actiu circu-lant, tant disponible (caixa) com realitzable(deutors), i el passiu circulant, també deno-minat exigible a curt termini (creditors); ésa dir, recull la situació de la tresoreria (caixa)i de tots aquells comptes que haurien d'a-cabar també en un moviment de tresore-ria –cobrament o pagament.

El romanent de tresoreria té conse-qüències legals, tant si és positiu com siés negatiu. Si és positiu (cas en què enstrobem), pot servir per finançar expedientsde modificació de crèdits en el pressupost;

és a dir, és un instrument bàsic per finan-çar despeses que es produeixin durant l'e-xercici, i que no tenen cobertura pressu-postària.

Cal dir que el romanent de tresoreriapositiva del nostre Ajuntament, és degutprincipalment a l'aplicació en la nostra ges-tió d'un principi bàsic en qualsevol actua-ció amb diners públics, que és el del "prin-cipi de la prudència", i fruit d'això s'haaconseguit que els drets liquidats per in-gressos corrents hagin sobrepassat l'importde les obligacions reconegudes per des-peses del mateix caràcter (ordinàries). Aixòpermet a l'Ajuntament, com hem dit abans,disposar d'un fons de maniobra per adap-tar la gestió econòmica que s’hauria de rea-litzar durant el 2006 als esdevenimentsque, evidentment, es poden produir al llargde tot l'exercici econòmic, sense haverestat previstos pressupostàriament.

Tot això fa entendre que la situa-ció econòmica de l'Ajuntament estàclarament sanejada, la qual cosapermet també afrontar de maneranormal la realització de noves inver-sions, tenint en compte que dispo-sem d'un bon marge de maniobra,tant legal com econòmic, per accedira l'endeutament.

HISENDA

S'aprova la liquidació del pressupostde l'Ajuntament de l’any 2005

CONSISTORIL’alcalde, Carles Rocabert, entregant el diploma de fill adoptiu de Cabrera a mossènRaimon Canalias, el passat 22 de gener.

La vídua de l’avi Pere, Rosa Teixidó, rebent eldiploma de fill adoptiu de Cabrera a títol

pòstum. Pere Rodríguez, en vida, va ser jutgede pau de la nostra població.

14 Cabrera

1Econòmica: no hauràs depagar benzina, ni aparca-

ment.2. Saludable: 30 minuts diariset mantindran en forma.3. Ràpida: només cal pujar-hi ipedalar.4. Silenciosa: l’únic transportque no fa soroll.5. Segura: menys velocitat, més seguretat.6. Lleugera: ocupa poc espai i no necessi-ta grans infraestructures.7. Intermodal: pots combinar-la amb elstransports públics.8. I sobretot...GAUDEIXES PEDALANT.

Per on començar?• Comprova que tens la bicicleta en

bon estat i ben equipada.• Fes un primer itinerari curt i fàcil:

carrers amb poc trànsit, carrils bici, etc.• Comença a poc a poc per aprendre

a dominar el vehicle i l’entorn.• Circula amb prevenció i fes-te veure:

augmentaràs la teva seguretat.• Per les voreres i zones de vianants,

on està permès circular, respecta laprioritat dels vianants.

• Per la calçada, no t’enganxis a la vore-ra. Circula pel centre del carril dret irespecta les normes de circulació.

• Fes les maniobres progressivament,

CONSELLS DE SEGURETAT

8 raons per utilitzar la bicicleta

amb seguretat, senyalitzant-les i as-segurant-te que t’han vist.

• Lliga sembre la bicicleta amb uncadenat de tipus ferradura o “U” rígi-da en un lloc visible i freqüentat.

La llebre i la tortugaEls embussos a hores punta i el temps

dedicat per trobar aparcament han fet quela bicicleta sigui sovint el mitjà de trans-port més ràpid de porta a porta, en dis-tàncies inferiors a 5 quilòmetres.

Els expertsDemana consell als comerciants de

bicicletes sobre la talla de la bicicleta, lesrevisions, les reparacions que li calen...

Prevenció de robatoris a la platja i a l’interiordels vehicles

Són les platges i l’interior dels vehiclesels llocs on el risc de robatoris augmentaaquests mesos, especialment per als turis-

tes. Les principals recoma-nacions preventives són lessegüents:

Mesures de prevenció derobatoris a la platja:

- No hi porteu objectesde valor

- Tingueu les vostrespertinences controlades, i procureusempre que algú les vigili a l’hora delbany

- No porteu al mateix lloc els diners, lesclaus de casa i la documentació

Mesures de prevenció de robatoris a l’in-terior dels vehicles:

- Activeu el tancament de les portes ifinestres quan circuleu i desconfieu deles persones que se us puguin adreçarals semàfors o quan estigueu aturats

- No deixeu objectes visibles (roba,documents, targetes, claus, bosses,etc.) a l’interior del vehicle

- Quan sortiu del vehicle, comproveuque el volant queda bloquejat, les por-tes tancades i els vidres de les fines-tres completament pujats

- Utilitzeu sistemes antirobatori

Igualment, es recorda que, en cas deveure algun robatori o situació sospitosa,cal trucar al 600 516 151.

MEDI AMBIENT

La campanya “Gos-Net” es reforça a tot el municipi

La Regidoria de Medi Ambientha reforçat la campanya

“Gos-Net”, que es va posar enmarxa la primavera de l'any pas-sat amb la col·laboració de l'As-sociació Protectora d'Animalsde Cabrera (APAC), amb la ins-tal·lació de 20 noves papereres

model Gos-Net, que facilitenbosses de plàstic amb què espoden recollir les deposicionsdels gossos. En aquests mo-ments, hi ha 44 papereres Gos-Net distribuïdes per tot el termemunicipal. L'objectiu de la cam-panya és conscienciar els pro-

pietaris d'animals de companyia,per així evitar que els gossosembrutin els carrers, places, jar-dins i altres espais públics.

D'altra banda, s'ha comple-tat la instal·lació de cendrers al'entrada d'aquells edificis i es-pais municipals que encara no

en disposaven, com el gimnàs,les pistes de petanca de CanLlorell, la nova seu de la policiamunicipal i la piscina. Així ma-teix, també s'han col·locat pape-reres equipades amb cendrer atotes les parades d'autobús delpoble.

Cabrera 15

ELS GRUPS POLÍTICS OPINEN (tema triat pel PPC)

Parlar de mitjans de comunicació municipals abans que ERC formés partdel govern no hauria estat possible. Les cartelleres municipals i alguna cir-

cular repartida de tant en tant, si bé són mitjans de comunicació, no donenper teoritzar sobre una política de comunicació.

És a partir de l’arribada d’ERC al govern de Cabrera i conjuntament ambel PSC, l’any 1999, el moment en què es planteja iniciar i desenvolupar unapolítica de comunicació municipal.

Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a rebre informació puntual i periò-dica de les decisions que pren el govern municipal. Amb aquesta premissa,es dissenya el que, amb el temps i un pas darrere l’altre, s’anirà configurantcom l’obertura i aproximació de la informació cap als ciutadans.

Es podria considerar que el primer pas és el trasllat de les sessions delsplens a la Sala Nova, amb l’objectiu clar de facilitar-hi l’accés dels ciutadans iveure “de cara” els seus representants com decideixen el futur de tots. Ladecisió següent va ser millorar i facilitar l’accés de tothom a l’Ajuntament iespecialment als regidors i a l’alcalde.

El Butlletí d’informació municipal neix l’any 2000 i sis anys despréssegueix arribant puntualment a les vostres cases. És també el 2000 que l’al-calde convoca a la Sala Nova el primer acte públic. Actes públics que en elperíode 1999-2003 van ser més ocasionals, i que en l’actual període es vaadquirir el compromís de fer-ne dos cada any i de moment la mitjana és dequatre per any, dos a la Sala Nova i dos al pla de l’Avellà. Les circulars infor-matives; les campanyes divulgatives i de conscienciació; sobre seguretat engeneral i viària, tinença d’animals, recollida d’escombraries, risc d’incendis, etc.s’han accentuat: es treballa molt més i, per tant, es fan més actuacions i calarribar al més gran nombre de persones possible. El suport electrònic delsdos plafons lluminosos instal·lats davant l’Ajuntament i a la rambla Vinyals, alpla de l’Avellà, han significat una millora de la capacitat informativa no sola-ment d’informació municipal sinó també per a totes les entitats i associacionsdel nostre poble.

Amb la creació l’any 2001 de la web municipal www.cabrerademar.orgi el 2000, la del centre de joventut el Ventall, www.ventall-cabrera.com, s’en-trava en les noves tecnologies de comunicació.

Ràdio Cabrera de Mar 107,1 FM és un projecte bàsicament cultural, quefunciona amb independència i participa en la comunicació municipal tant del’Ajuntament com de totes les entitats i associacions del nostre poble.

Un pas més és la creació de consells. Amb ells s’inicia la política de par-ticipació: el Consell Municipal de Turisme per dissenyar i planificar la Fira deCabrera, el Consell Assessor Urbanístic Municipal, que servirà per debatre lessolucions urbanístiques del nou planejament que s’està redactant; el ConsellAssessor Sènior Municipal per debatre i assessorar l’alcalde des de l’expe-riència dels anys viscuts; el Consell Escolar Municipal per posar en comú icoordinar la política educativa de Cabrera entre totes les escoles, i participatper mestres, pares , alumnes, personal no docent i representants dels grupspolítics municipals.

El pas següent seria parlar de participació en la presa de decisions. Creiemque és el que s’ha de fer el proper període 2007-2011. Definir una políticade participació en la pressa de decisions municipals no és fàcil. Traslladar unapart de la voluntat popular que representen el regidors a persones que nohan estat elegides per sufragi és complex. Des d’ERC ens comprometem adefinir vies més àmplies que els consells consultius ja creats, per donar mésjoc i més participació. Cada cosa al seu temps.

Els mitjans de comunicació tenen diverses funcions.

L’entreteniment n’és una, però una altra, i la més

important, és la funció d’informar la societat de tots aquells

temes d’interès públic, ja sigui perquè ens afecten direc-

tament o perquè són pròxims a nosaltres. Crec que fins a

aquest punt estem tots d’acord. O potser no. Potser la regi-

dora de Cultura d’ERC a Cabrera de Mar creu que a la

ràdio del poble no s’hauria de parlar de política. No és, la

gestió política de Cabrera, un tema d’especial interès que

afecta directament els ciutadans del poble? Precisament a

la ràdio s’ha de parlar de política, s’ha d’informar el poble

del que es cou dins i fora de les parets de l’Ajuntament.

S’ha de fer de manera imparcial. De manera que sempre

es parli d’un tema determinat, es doni veu a les diferents

opcions polítiques, sense favoritismes ni partidismes, sim-

plement informant de la manera més sana possible. El

poble s’ho mereix. La ràdio de Cabrera ha de ser la ràdio

de tots en què ens sentim identificats i còmodes escol-

tant-la.

Al poble tenim altres mitjans de comunicació, però n’hi

ha dos amb un pes important: la pàgina web del poble i

el Butlletí oficial de l’Ajuntament. Des de la nostra situació

com a partit polític de l’oposició, creiem que no s’oferei-

xen facilitats perquè els altres partits polítics hi diguin la

seva. En aquests mitjans únicament s’ofereix un punt de

vista, el d’ERC. Bé, doncs igual que amb la ràdio, també

hem d’aconseguir que aquests dos mitjans siguin més

nostres, més del poble, més de tots. Allunyant-nos de les

informacions partidistes a què ens tenen acostumats.

Mitjans de comunicació municipal

16 Cabrera

Ajuntament deCabrera de Mar

El pavelló municipal va aco-llir, el diumenge 26 de

març, la 6a Trobada de lesAgrupacions de Defensa Fo-restal (ADF) del Maresme. Lajornada va consistir en unesmorzar que va aplegar elsvoluntaris i voluntàries de lesdiferents ADF de la comarca,els quals durant els mesosd'estiu, porten a terme la cam-panya de vigilància, prevenciói extinció d'incendis forestals,acompanyats pels presidentsde les ADF i els seus respon-sables municipals.

L'edició d'enguany va coin-

cidir amb la celebració deldesè aniversari de la fundacióde l'ADF Burriac, que estàconstituïda pels propietarisforestals i els ajuntaments delsmunicipis de Cabrera de Mar,Cabrils i Vilassar de Mar.

L'acte va tenir la presènciade l’aleshores conseller deMedi Ambient i Habitatge dela Generalitat de Catalunya,Salvador Milà, així com delspresidents de les Federacionsd'ADF del Maresme i deCatalunya i dels alcaldes deCabrils, Vilassar de Mar iCabrera de Mar.

Consell de redacció: Montserrat Artigas, Joan Buxadé, Marga Padilla, Carles Rocabert, Enric Rodon, Feliu Vilalta. Coordinació: Albert Calls.Fotografies d’aquest número: Arxiu Ajuntament.Dipòsit legal: B-18256-96. Disseny i impressió a càrrec de La Impremta d’Argentona, SL.

Les ADF del Maresme estroben a Cabrera de Mar

MEDI AMBIENT ENSENYAMENT

Es constitueix el Consell Escolar Municipal

El 4 d’abril va celebrar-se laprimera sessió extraordinà-

ria del Consell EscolarMunicipal de Cabrera de Mar.

Sota la presidència deMarga Padilla, presidenta de-legada, van concórrer, prèviaconvocatòria, Enric Rodon iMontserrat Artigas, represen-tants d’Esquerra Republicanade Catalunya; Guillem Aresté,de Convergència i Unió iSalvador Escàmez, del PartitPopular.

Representant l’Escola Par-roquial Sant Feliu, les directo-res Francisca Pallés i Maria Jo-sep Fernández, i el mestreJosep Ramon. La directora delCEIP del Pla de l’Avellà, RosaRiera, la mestra Àngels Garcia ila conserge, Isabel Riqué. Coma representants de l’AMPA deles dues escoles, Javier Vela,Laura Martínez, Olga Julián iCarles Munné. Així mateix for-ma part d’aquest consell l’AlbaPrat, com a representant delsalumnes. Com a convidada,amb veu però sense vot, ladirectora de l’escola Bressol,Núria Jornet. Actuant com a

secretària, Imma Sanfeliu. Totseguit es va fer la lectura de lesbases i constitució formal delPlenari del Consell EscolarMunicipal.

Els temes exposats per lapresidenta en aquesta primeraconvocatòria del Consell varenser els següents:

- Consensuar els dies delliure disposició per al curs2006-2007.

- Coordinar entre totes lesescoles del municipi la celebra-ció de les festes populars

- Lliurar la informació d’ex-posicions i tallers per realitzar ales escoles, organitzats i sub-vencionats per la Diputació deBarcelona i l’Ajuntament deCabrera de Mar:

• Exposició sobre els jovesi sexualitat

• Exposició “Cuida’t lesdents”

• Exposició sobre la sidaPer acabar la sessió, es con-

voca la propera per al mes dejuny, amb la intenció de crear laJunta de Govern i els diversosgrups de treball del ConsellMunicipal d’Ensenyament.

Recordem a tots els ciutadans i ciutadanesque fer ús de la Deixalleria comporta descomp-tes en la taxa d’escombaries.

De 4 a 7 visites: 5% de dte.De 8 a 11 visites: 10% de dte.

A partir de 12 visites: 15% de dte.

L'anterior butlletí municipal, número 22, va datar-se a la por-tada, per una errada d'impremta, com a febrer de 2005,quan la versió correcta havia de ser febrer de 2006.

FE D'ERRADES