calmarÍdegelida, 1912–2012ed%202012.pdf · forn de mediona i es casà el 1876 amb maria sala i...

CAL MARÍ DE GELIDA,1912 – 2012:100 ANYS FENT BON PA...Sis generacions de forners

Gelida, desembre de 2012Portada: Joan Marí i Mañosas© Fotografies:

Arxiu família Marí de Gelida.Arxiu Diocesà de Barcelona -ADB-.Arxiu Gelidenc M. Morera Martí i P. Carafí Pascual -AGMC-.

© Edita Forn de pa Marí© Enric Carafí i Morera© Ramon Rovira i Tubella

Als familiars, amics, clients i tots els gelidencs

Amb motiu d’haver celebrat, aquest any que s’acaba,que fa cent anys que el meu avi, Joan Marí Sala, vainaugurar el forn de pa a Gelida, gràcies a l’ajuda delsamics Enric Carafí i Ramon Rovira ha estat possible ferrealitat aquest resum escrit del treball realitzat en el mónde la fleca per les diverses generacions de la nostra família.

També vull esmentar Joan Turull, Manel Turull,Salvador Barber i Salvador Jurado, entre d’altres, que ambles seves lliçons, ajudes i consells m’han fet veure amb unamica més de claredat el meu camí dins del món de la fleca.

Així mateix, agraeixo l’esforç dels presidents delGremi de Flequers i del Gremi de Pastissers de la provínciade Barcelona, Sr. Andreu Llargués i Sr. Joan Turull,respectivament, per donar una major valoració a l’ofici deflequer-pastisser tot destacant la professionalitat, lesmillores i l’augment de qualitat dels nostres productes.

Espero que aquest petit recull històric dels nostrescent anys a Gelida sigui rebut i llegit amb la mateixa il·lusióque nosaltres hem posat a l’editar-lo.

Molt agraïts a tots els gelidencs.

Joan Marí i família

Gràcies a les investigacions fetes en arxiusparroquials i municipals pel gelidenc Ramon Rovira iTubella, sabem que ja són sis les generacions de la famíliaMarí que s’han dedicat a fer pa, un dels ingredientsprincipals de l’alimentació humana des de tempsimmemorials, a les comarques veïnes de l’Anoia i l’AltPenedès.

En aquest sentit, hem documentat Gaietà Marí, de laPobla de Claramunt o bé d'aquesta zona, mort abans de1844, que s’havia casat amb Josepa Claramunt, deVilanoveta. No sabem si ell feia de forner, però sí que en vafer un dels fills que tingueren, Joan Marí i Claramunt (quecuriosament té el mateix nom i cognoms que l’actualpropietari del forn), nascut a Capellades vers el 1816 i morta Sant Joan de Conilles (Mediona) el 1874. Ell ja tenia unforn de pa el 1844 a Mediona. S’havia casat aquest mateixany amb Teresa Llacuna i Montalt (1818–1890), natural deVillanueva de Gállego (Saragossa) però que des de la sevainfància vivia a Capellades.

Tingueren una família nombrosa, vuit fills nascuts aSant Joan de Conilles (Mediona): Pau, 1845, que morí totseguit; Teresa, 1846; Agnès, 1850; Antoni, 1851, que enfou l’hereu i que seria el besavi de la saga dels forners deGelida; Maria, 1854; Jaume, 1856; M. Dolors, 1859, i Joan,1862.

Forn de pa Marí. Gelida 19122012

1

Maria Sala i Santacana i Antoni Marí i Llacuna

Josefa Mañosas i Llobet i Joan Marí i Sala

2

Antoni Marí i Llacuna (1851–1906) continuà en elforn de Mediona i es casà el 1876 amb Maria Sala iSantacana, també de Mediona. Tingueren tres fills: Pere(forner a Mediona), Teresa i Joan (1885–1966). Joan, comque no era l’hereu, se n’anà de la casa i atès que era valenti emprenedor anà a aprendre l’ofici a Maó i més tard a SantPere de Riudebitlles, i finalment s’establí a Gelida el 1912,ara fa cent anys, fet que motiva l’edició d’aquest llibre.

Sabem que Teresa Marí i Llacuna, vídua de JosepRibas i Salas, vivia el 1910 al carrer del Pi, 66, amb els seusfills solters, Pere (que faria de rajoler a la bòbila de sota canSàbat, que posteriorment explotaria el seu nebot RemigiTorné i Ribas, que fou alcalde de Gelida) i Aniceta. És moltprobable que això facilités la vinguda del seu nebot Joan aGelida. Remigi era fill de Dolors Ribas i Marí i d’Isidre Tornéi Llopart, casats a Gelida el 1903.

Aquests anys, concretament el 1910, el padrómunicipal de Gelida era de 2.010 habitants distribuïts entre449 cases i pisos.

Joan Marí i Sala estrenà forn al carrer del Pi, 6 (calBitxo de Sant Salvador i més tard cal Corradies) iposteriorment, vers el 1915, llogà la casa del carrer del Pi, 3(actual domicili del carrer Major, 57) a Josep Bertran i Ollé,de cal Met de Sant Salvador de la Calçada, pare del políticrepublicà Joan Bertran i Llopart. Es casà el 1914 ambJosepa Mañosas i Llobet, de Sant Pere de Riudebitlles itingueren tres fills: Antònia, el 1915; Joan, el 1917, iVicenç, el 1928, ordenat sacerdot el 1953, mort massa jovel’any 1969. L’any 1999, els seus nebots, Josefina i Joan,donaren el seu calze a l’Associació d’Amics del Castell, queel diposità a la Parròquia de Sant Pere de Gelida per millorseguretat i per usar-lo en les celebracions litúrgiques.

El mateix any del seu casament, el 1914, compràuna moderna pastadora de pa a l’industrial de Terrassa Joan

3


Teresa Claramunt i Corral i Joan Marí i Mañosas, 1946

4

Portal del Forn amb la

vidriera modernista i

l'àvia Josefa Mañosas i

el seu fill Vicenç.

Primera Festa

d'Homenatge a la

Vellesa de Gelida,

1942

Turu per la quantitat de 1.050 pessetes, de la qual esguarda la factura. A la contribució industrial del 1914, queés la primera donada d’alta del seu forn, pagava 14,96pessetes anuals.

Com a curiositats d’aquells anys, sabem que per laPasqua de l’any 1912 Gelida deixà de ser il·luminada ambllum de gas i es va donar pas a la moderna electricitat. L’any1913 funcionà per primera vegada el telèfon a la nostrapoblació.

Durant aquests anys, a Gelida es vivia un remarcableambient cultural. Fou l’època dels tres envelats per la FestaMajor: el del Cafè Vell o Cafè dels Senyors (més tard FondaGelida i El Pinar), el del Coro (Artesans) i el del CentreCultural i Recreatiu, que es feia a l’era de cal Maco i méstard al lloc de l’actual pista de ball del Casal Gelidenc.

Els estiuejants, o “la colònia”, també enriquien l’estiugelidenc amb balls benèfics, Jocs Florals a Cal Pallejà o elsFestivals Perelló, organitzats per Vicenç Perelló.

Joan Marí i Mañosas (1917–1997) estava destinat acontinuar l’ofici familiar i donar encara més empenta al fornamb l’adquisició de maquinària moderna i novetats en pa ipastisseria.

A part de fer bon pa amb elegància i honradesa,havia estat un activista cultural a l’entorn de la Parròquia iels Lluïsos, paral·lelament a la seva afició a la fotografia, dela qual ha deixat un bon arxiu de temàtica gelidenca quecaldria estudiar i preservar.

Es casà el 1946 amb Teresa Claramunt i Corral, fillade Gelida, i tingueren dos fills: Joan, el 1948, i Josefina, el1950. En Joan enviudà i es quedà amb dos fills petits, Joanamb 3 anys i Fina amb 6 mesos. Sortosament, la germanadel Joan, l’Antònia, actuà com a tieta-mare. El 1966 compràl’actual casa a Àngela Bertran i Capdevila, filla del políticJoan Bertran i Llopart, que no podia vendre pel seu passatpolític republicà.

5


Joan Marí i Sala, fill, treballadors i elde la dreta és Miquel Muray i Ribera

de cal Cantí, 1926

6

Pere Marí Sala, a Mediona

Fins al 1965, el forn funcionava amb llenya, costalsque, per exemple, el 1958 subministrava Josep Sendra,masover de can Voltà, a 9 ptes. cadascun, o a 11 ptes. el1959 Josep Bayot de can Ginebreda, o també a 11 ptes.Benet Julivert (el Reiet) de Castellví de Rosanes, el 1960.Aquestes mateixes anotacions també indiquen que el 1959gastaren 2.286 costals de llenya i 2.170 el 1960.Posteriorment també cremaven feixos de les restes de lesfusteries. El 1965 es posà fueloil i el 1994 es canvià pergasoil, que és el sistema actual de coure el pa.

Joan Marí i Claramunt continuà amb ganes l’ofici delsseus avantpassats i donà l’empenta definitiva a l’actualinstal·lació, que a part de la venda de variats tipus de pa ipastisseria reconvertí, el 2002, part de l’antic forn ambdegustació de pastisseria. Es casà el 1973 amb la gelidencaM. Antònia Parellada i Comellas (1950) i tingueren tres fills:Vicenç, el 1976, i que continua la tradició de la fleca; Maite,el 1978, i Anna, el 1991.

Vicenç Marí i Parellada es casà el 2003 amb ElisabetPascual Cañas i han tingut tres fills: Aleix, Ivet i Joan. Ell i elseu pare continuen al peu del canó amb força i ganes i el2009 obriren una sucursal a la nova urbanització de canSàbat de la Pujada, dos indrets des d’on miren el futur ambesperança gràcies al bagatge de sis generacions que han feti faran bon pa.

Com a reconeixement públic a la seva tasca, el 2009la Generalitat de Catalunya els atorgà el Diploma de MestreArtesà Alimentari i el 2012 la certificació d’empresaartesanal alimentària.

7


Primera pàgina del receptari

8

UN CURIÓS RECEPTARI

Sortosament la família Marí ha conservat una llibreta,de 7,5 cm d’amplada per 11 cm d’alçada, folrada depergamí, que recull un curiós receptari dels productes delforn, amb les mesures, els ingredients i fins i tot les vendesper les diades assenyalades del curs de l’any.

L’inicià Joan Marí i Sala el 1912, alternant-hi elcastellà, el català i la barreja de les dues llengües, escrivint“Apuntación de pastaleria”, on explica la manera de ferensaïmades, tortells, borregos tallats, coques de llardons ipinyons, massapà per als panellets, torrons, torrons de neui de fruita confitada o codony, melindros, bolados, mones...

Cada diada gelidenca es reflecteix en aquestinteressant manuscrit: per la Festa Major del Puig, PasquaGranada, el 1912 van fer 184 garlandes. Per la PasquaFlorida del 1913 van fer 32 mones de dos ous, 4 mones de 3ous i 3 mones de 4 ous, més 16 garlandes de 2 ous i 12 de4. I afegeix el forner: “...i en va faltar alguna, de garlanda, ivaren ser molt bones...”. El 1914 van fer 38 garlandes de 2ous, 14 de 3, 5 de 4, i 15 garlandes de 2 rals i 24 depesseta. La fórmula per fer-les (el 1914) es componia de 16litres de llevat, 11 dotzenes d’ous, 11 litres de sucre, 12unces d’aigua, 3 unces de sal, 4 unces matafaluga, 2 uncesde celiandre, 1 unça de canyella, ½ unça de llimó...

Segueixen anotacions similars el 1915, el 1916, el1917 i el 1918. El 1919 la mona de 2 ous valia 75 cèntims;de 3, 1’10, i de 4, 1’50 cèntims, i diu que encara en vanfaltar. Aquests anys també s’incorporen llimones a lesfórmules. Continua el 1920 i el 1921, que diu que perPasqua van pastar quasi igual que l’any anterior. Continua el1922, i el 1923 parla de pa habitual, tot dient: “...Cada diafixem la fornada de pa gros i deixàvem 5 quilos de pasta pergalleda de llevat i de 4 galledes sortien 130 pans de quilo i

9


10

Joan Marí i Claramunt enfornant Josefina Marí i Claramunt, 1965

Joan Marí i Mañosas, 1958.Nou portal del forn de pa

llonguets”. També hi parla del “pa vienès” i explica lesfórmules per fer “coques per pastar bones”, “coca de lleter”(que es feien amb 2 lliures de llevat o pasta pujada, ½ l dellet, ½ l de sucre i 4 rovells d’ou, llimó i canyella”) i “coquesfines”. Continua amb les Pasqües de 1923 i 1924, i parlade la fornada de pa per la Festa Major, el 17 d’agost: “elbiernes una fornada de pa gros y 2 de petit y sàbado ban fé5 fornades tot pa petit no masa plenas y ba bení bastan becada dia ya feyam 1 fornada y 1/2 pa petit i 1/2 de gros...”

Aquí, sense ordre cronològic diu “El pa que ban feper la festa mayor de 22 agosto de 1920: el biernes 2fornadas de pa gros y 1 de petit y sabado 1 fornada de pagros 1 de dos kilos y 2 de pa petit cuasi es te de fé totbarras el pa gros y de dos kilos ni ba bé per tot cuasi desobras. Tot el mes ya feyam cada dia 1 fornada grosa de pade kilo, de 120 a 130 pans diaris...”

Segueixen les anotacions del 1925, 1926 i 1927, enquè van fer 102 garlandes de 10 unces al preu d’unapesseta pel 17 de gener, festa de Sant Antoni; per la festade Sant Isidre, el 15 de maig, van sortir 127 garlandes i hianota “Y ban se mol bonas y ban està mol bé, la pasta es tede treballà forsa al menus 14 pesadas, y no tenen de segaira cuitas de couras un poc depresa...”. El 1928 fan unaproducció semblant per a ambdues mateixes diades, i totseguit trobem les anotacions relatives a les coquescorresponents al 1926, 1927 i 1932, referents a les diadesde la “Barbena” de Sant Joan i de la diada de Nadal, onexplica les formules per fer-ne de pinyons i de llardons.I saltant l’ordre cronològic tornem a trobar les mones igarlandes de les Pasqües de 1929, 1930, 1932, 1933,1934, 1935 i 1936, on anota: “...Per pascua y segonapascua es te de fé mol pa petit perque benen mols seños,año 1936 y abia tres festas y al ? ban fé tres fornadas yencara ba fe cur. Es te de fé cuasi tot pa petit...”

Anota la revetlla de Sant Joan del 1935, on diu“...van sortit 11 coques d’una lliura i 28 de ½ lliura. Van ser

11


12

Nova reforma del forn de pa Marí de l'any 1980

Forn de pa Marí, interior, any 1987. 75 aniversari.

molt demanades al preu d’1’20 ptes la lliura i també vamfer 45 coques d’una lliura i 25 de 2 lliures de pinyons i envan sobrar unes 10 coques de lliura. Va fer un temps moltbo i tothom va anar al bosc. Les de llardons les comptem1’50 ptes el ½ quilo...”

El mateix any de la dissortada guerra civil, el 1936,hi trobem dues anotacions: “Pascua de 1936. Ban fe el pade la Salud. Ban pastar 7 arrobes de farina que la ba portarel Cadiraire, ni abia 66 kilos els 4 als y ban (vam) posà elspanets són de mitcha lliura y els tenen de fe el diumengeperquè a les 7 y ½ els tenen de beneí, anaben a conta delJoan y tots dos de la Ferreria els ban contà dels treballs 25pts.”. Aquesta festa del dilluns de Pasqua Florida, dedicadades del segle XVIII a la Mare de Déu de la Font de la Salut,es perdé amb la guerra civil del 1936. La tradició del “pa il’empenta” o dels panets beneïts, la recuperà l’EquipRecerca els anys 1970. I encara per Sant Joan, 24 de juny,el forner va anotar una pila de coques per celebrar larevetlla.

El 18 de juliol esclatava la guerra civil, que tant demal féu a Gelida i arreu del país. La família Marí sofrí lestrifulgues d’aquells moments. El forn fou ocupat per laintendència republicana i posteriorment va ser recuperatpels propietaris. En conjunt, el forn tancà molt poc temps.

A la llibreta no s’hi escriu res fins al 4 d’agost del1946, en temps de postguerra i del nou règim de Franco.Joan Mari i Sala hi escriu la darrera nota. És la festa deSant Domènec, patró dels paperers, i diu que van fer 1.150barretes de 5 unces a 1,50 ptes. cadascuna i que la farinavalia a 10,50 ptes. el quilo. Que van pastar 150 quilos defarina i van sobrar 8 quilos de pastar. Era tanta la feinadaque els van ajudar el Larrull i el Nebot per la Comissió de lafesta i també va venir el Tetas... Aquell any la celebració esva fer al Molí Vell. La població estava a l’entorn del 2.242habitants el 1940.

A partir del 1952, son fill, Joan Marí i Mañosas, serà qui

13


14

Visita del president Jordi Pujol al Forn de pa Marí, 1989

Diada de Sta. Llúcia de 1954. Tastant l'escudella Mn. Vicenç Marí, a la

dreta Mn. Josep Masana i l'esquerra Mn. Joan Esteve. Tots tres de Gelida

continuarà la curiosa llibreta, però només 3 anys, fins al1954, i hi anotarà les diades habituals que ellssubministraven el pa: Sant Domènec del 1952, en què ferenmenys barretes que el 1946 (760) i les pogueren vendremés barates que aquell any, a 1,40 ptes. La cuita en duesfornades, diu, la va fer ell, son pare i els ajudants JaumeMuray i Rafael Claramunt. La festa també es feu al MolíVell.

Anota la mateixa festa del 1953, en què feren 835barretes de ½ lliura, en dues fornades, i les feren ell, sonpare i els ajudants Amadeu Raventós i Rafael Claramunt. Ladiada es feu al Molí Nou.

UNA MITJANA DE L’ELABORACIÓ DE PA

Aquesta interessant anotació ens dóna dades referentsals forns de pa existents en aquell moment a Gelida: Sala,Marí, Cooperativa, L’Espiga i Cal Calderé (Pisonc).

Alternant el castellà i el català, el pare de l’actualforner anota la producció, primer semestre del 1953, de lescoques de Sant Joan i de Nadal. “El dia de San Esteban, sevende poco pan”.

I ja acabant les seves notes, anota la Festa Majordel Puig del 1954, Pasqua Granada, “per la que van fer 30llonguets, 30 panets i 6 quilos de coca. Van faltar uns 50llonguets. Van demanar moltes barres. Va fer molt bontemps...” Aquell any les coques de Sant Joan es van vendretotes, sempre de pinyons o sense. Les de fruita encara nos’anomenen. Aquest mateix 1954, anota una data emotivaper a ell i la seva família: “Fiesta de Santa Lucia. 13 dediciembre 1954. (1ª Misa solemne de Mn. Vicente Marí).Hemos regalado el pan a les Sres. Administradores,entregándoles 16 panes de kg. redondos y 200 llonguets de70 grs. para repartir”.

15


16

Joan Marí, Josefa Mañosas i els seus fillsAntonieta, Joan i el petit Vicenç. 1930.

Tanca definitivament les seves anotacions amb lesvendes de coques de Nadal i el pa de Sant Esteve, i perprimera vegada anota la venda de coques pel 31 dedesembre, Cap d’Any, i escriu les fórmules de la xocolataen pols, dels panets de Viena i el pa anglès, el pa integral ila coca adobada.

A la contraportada, el seu pare havia escrit : “JuanMarí. Este libro si se pierde es de un pobre estudiante quelo ha de menester, si quereis saber mi nombre aqui abajo yarriba lo pondré. Juan Marí”.

Dos fulls solts completen aquest entranyable recull,escrits per Joan Marí i Sala, explicant la forma de fer lescoques de llardons i els panellets per Tots Sants. El 1942,hi diu: “En van portar moltes llaunes (de panellets) a courei vam fer pagar una pesseta per llauna”.

FLEQUERS I FORNERS DE GELIDA, 1846-1916

Novament, gràcies a les recerques de Ramon RoviraTubella, podem reflectir unes pinzellades sobre els forners ibotigues de vendre pa a Gelida entre el 1846 i 1916,aproximadament els anys de l’arribada dels Marí a Gelida.Gràcies als anomenats “llibres de matrícula industrial deGelida”, existents a l’Arxiu Municipal, i malgrat la pocainformació i uns buits documentals notables que, en part,hem suplert per padrons, podem tenir una petita visió delsindustrials i famílies d’aleshores.Es fa veritablement difícil situar exactament les botigues,però ens atrevim a pensar, i ben segur que no l’errem, queestaven instal·lades al llarg dels carrers actuals delMarquès de Gelida fins al carrer del Pi. Els canvis dedenominació dels carrers o bé el trasllat de la ubicació i elscanvis dels noms, i no parlem de la numeració, sónperceptibles i vinculats al creixement del nucli.

17


18

Els avis JoanMarí i Josefa

Mañosas. Els fillsAntonieta,

Mossèn Vicenç iJoan. Els nétsJosefina Marí iJoan Marí. 1958

Joan Marí i Mañosas enfornant

En relacionem uns quants exemples i respectem algunesdefinicions en castellà.Forns de pa o forners:1846. Josep Notó. Tienda de pan.1850-1880. Miquel Pujol i Sàbat. Horno de cocer ydespacho. Diu en una nota del 1871: “ara de TomàsDeulofeu”.1856. Pau Guarro. Horno de cocer pan y despacho.1863-1868. Rafel Vives i Solà. Horno de pan con tienda. El1859 consta com a secretari de l’Ajuntament i del 1863 al1868 com a forner. Casat amb Josepa Roig i Deu i pare delsgermans Camil, eclesiàstic i matemàtic, nat a Gelida, iAmadeu Vives i Roig, compositor, nat a Collbató.1871-1889. Tomàs Deulofeu i Llobateres. Horno de pan, alcarrer Major. Era el gendre de Miquel Pujol, que es casàamb Mercè Pujol i Montserrat.1889. Francisco Llopart i Grau. Forner, solter.1895. Joan Llopart i Fernàndez, carrer del Pi 86 o 95.Forner. Era cal Pocoli Gran, on encara es conserva la bocadel forn i les balances de vendre pa i continuen amb elcognom Llopart. Posteriorment treballà de forner a cal Marí ia la Cooperativa.1895. Esteve Esteve i Castellví. Carrer Major 9 o 67. Forner.Era un altre gendre de Miquel Pujol.1898... Antoni Calderé i Tous. Carrer Major 4. Forner. CalPisonc.1908. Josep Urgellès i Rius. Forner. Carrer del Pi 45.1910... Sociedad Cooperativa Aliança. Carrer Marquès 25.1912...Joan Marí i Sala. Cal Marí o cal Bitxo. Carrer del Pi 4.Forner.1913. Isidre Pla i Gasch. Carrer del Pi 3. Forner.1916....Fernando Gascon Ronzano, el Nando. CarrerMarquès 9. Forner.

El 1916 hi havia aquests forns de pa regentats per:Antoni Calderé (Cal Pisonc, que el 1973 passà als Bertran),carrer Major 4; Fernando Gascón (després l’Espiga –no la

19


20

Forn de pa Marí, 2012

Matrimoni Marí-Parellada, amb les dues filles, Maria Teresa Maríamb el seu marit i filla Júlia, i l'Anna Marí. 2012

botiga de comestibles de la plaça de l’església- que passàals Gonzàlez els voltants del 1931 fins als anys seixanta),carrer Marquès 9; Societat Cooperativa Aliança, carrerMarquès 25 i Joan Marí i Sala, carrer del Pi 3.

Després de la guerra civil, els anys 40, s’establí deforner Jaume Sala, “el forn de baix”, que el traspassà aJosep Oliva i Vilà i la seva esposa Vicenta Fumanal vers el1964. Continuà en Joaquim Plans i Mestres que el traspassàa uns forners provinents d’Esparreguera i aquests a AntonioPriego Mengual, que al morir el continuà la seva dona Anna,que finalment l’ha transferit a Rubén Artero Rodríguez, queregenta El forn de Gelida o forn de baix, com es diupopularment

Actualment, setembre de 2012, el nombre d’habitantsde Gelida és de 7.149 persones, inclosos estrangers imenors.

LES DARRERES DÈCADES

En Joan Marí i Mañosas i el seu fill Joan Marí iClaramunt posaren les bases del forn de pa modern,conservant les antigues especialitats i endegant nousproductes que es presenten en els seus dos establiments. Eldarrer Marí, el seu fill Vicenç, continua fidelment l’empentadels nous temps.

Enrere queden els antics costums del “pa fiat”, donarla “torna” quan es comprava una barra de quilo (mitjallesca) o portar-hi a coure les mones de Pasqua, elspanellets i moniatos de Tots Sants o els codonys.

El forn de pa de cal Marí conserva un obrador queconté elements entranyables del passat al costat de lesdarreres maquinàries més avançades.

Desitgem una llarga vida a aquest forn tan lligat a lahistòria dels darrers cent anys de Gelida. Tant de bo els fillsdel Vicenç, els néts del Joan i la M. Antònia, conservin latradició!

21


22

Forn de pa Marí, interior 2012

Forn de pa Marí, obrador 2012

LES ESPECIALITATS DE CAL MARÍ

Per deixar constància de les especialitats d’aquest forn el2012, any del centenari, les relacionem tot seguit:

Pa de pagès català, de barret, de crostons, integral, sensesal, de sègol, de xapata, de soja, rústec de la Toscana,gallec, de Sant Jordi, “vienois”, de fibres, d’hamburguesa,de mel i panses, de Viena, de motllo, motllo integral, torrat.Llonguets, trenes, bastons, bastons integrals.Pastisseria: brioix, bunyols de vent i de l’Empordà. Coquesde forner, vidre, brioix, brioix d’aniversari, crema, fruita,poma, xocolata, cabell d’àngel, llardons.Croissants: xocolata, pernil i formatge, formatge,sobrassada.Assortit de croissants “minis”, normals i farcits.Ensaïmades normals i “minis” o petites.Ferradures de cabell d’àngel.Canyes de crema i xocolata.Garlandes del Penedès.Magdalenes normals i integrals.Mantegades (Mantecados).Melindros.Pa de pessic.Pastissets.Ulleres o palmeres.Miniulleres.Pitzes.Xuixos.

23


24

Sucursal. Ronda President Francesc Macià, 24.Zona de can Sàbat. 2012

Sucursal, interior. Rda. President Francesc Macià, 24.Zona de can Sàbat. 2012

I els productes típics de les diades:

Tortell de Reis i de Sant Antoni.Coques de llardons, brioix i full (Dijous Gras).Cors de Sant Valentí.Pa de truita (Dijous Gras).Carotes de Carnaval.Coca d’arengada (Dimecres de Cendra).Bunyols de Quaresma.Mones de Pasqua.Garlandes de Pasqua.Coques de Sant Joan.Panellets.Tisores de Santa Llúcia.Pa de Nadal.Neules i torrons.Braços de gitano.Pastissos gelats.

25


Família Marí celebrant els 100 anys

26

ADB. Partida de matrimoni de Joan Maríamb Teresa Llacuna, 1844

ADB. Partida de bateig d'Antoni Marí i Llacuna,1851

27


AGMC. C. Marquès de Gelida ara carrer Major. Vers 1910.

AGMC. Carrer del Pi ara carrer Major.A l'esquerra el Forn de pa Marí. Vers 1920.

28

Ram de roses fetes de pa. Noces d'argent del Joan i la M. Antònia, 1998

Obra feta de pa. Commemoració del 75 aniversari, 1975

29

Obra feta de pa. Diada de St. Jordi, 1988

31

FONS CONSULTATS

Els autors agraeixen les facilitats de:

Família Marí de Gelida i de MedionaArxiu Diocesà de Barcelona -ADB-Arxiu Gelidenc M. Morera Martí i P. Carafí Pascual -AGMC-Arxiu Biblioteca Episcopal de VicArxiu Històric Municipal de GelidaRegistres Civils de Gelida, de Mediona i de St. Pere deRiudebitlles

calmarÍdegelida, 1912–2012ed%202012.pdf · forn de mediona i es casà el 1876 amb maria sala i...

Documents