cançons
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
HIMNE A LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS
Aquesta cançó tracta sobre València i la Mare de Déu. Durant tota la cançó
alaba a la verge i a les terres valencianes.
La pàtria valenciana
s'ampara baix ton mant.
¡Oh, Verge Subirana
de terres de LLevant!
La terra llevantina revíu en ta Capella
al fer-vos homenaje de pur i ver amor.
Puix sou la nostra Reyna, i vostra
Image bella
pareix qu'està voltada de màgic
resplandor.
La rosa perfumada, la mística
açutcena,
lo seu verger formaren als peus de ton
altar,
i fervorós en elles lo valencià t'ofrena
la devoció més santa que puga
profesar.
En terres valencianes
la fe per vos no mor,
i vostra Image Santa
portem sempre en lo cor.
Salve, Reyna del cèl i la terra;
Salve, Verge dels Desamparats;
Salve, sempre adorada Patrona;
Salve, Mare dels bons valencians
JO TENIA UNA CAMARADA
Yo tenía un camarada
Otro igual no encontrare
El clarín llamó al combate
Siempre a mí lado marchaba
Al mismo paso y compas
Al mismo paso y compas
Silbando viene una bala
Para él o para mí
Le toco mucho lo siento
Ahí yace a mis pies sangriento
Como un pedazo de mí
Como un pedazo de mí
Puedes darme tú la mano
Mientras yo traigo el fusil
No puedo dártela muero
Vive feliz camarada
Se valiente y varonil
Se valiente y varonil
Aquesta cançó parla sobre dos soldats que lluitaven junts i a un dels dos li
arriba una bala i mor al costat del seu Company, el qual es queda amb ell fins
que mor.
QUÈ VOLEN AQUESTA GENT (Mª del Mar Bonet)
De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.
La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.
Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.
Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.
De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
Aquesta cançó tracta sobre un xic y van a la seua casa
per la nit per portar-lo a la guerra.
JO VINC D’UN SILENCI (Raimon)
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
per identitat!
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i moolt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.
Aquesta cançó parla sobre el passat, on soles manaven els poderosos per
això parla sobre que ve d’un silenci.