carbonell_rilke pensat per heidegger

7/29/2019 CARBONELL_Rilke Pensat Per Heidegger

1/11

Els Marges 76, Primavera 2005 19

ESTUDIS

Rilke pensat per Heidegger

MANUEL CARBONELL

Linters de Heidegger per la poesia de Rilke ateny el punt ms elevat en lassaigWozu Dichter? contingut a Holzwege.1 I, tanmateix, el moment inicial del debatamb aquesta poesia, que t lloc a la fi de lesmentat curs, aporta lesclat i la intensi-tat propis de la primera trobada. Com sestableix aquesta trobada? Quines sn lescondicions que la fan possible i necessria? Qu cont la poesia de Rilke denviturgent perqu el pensament de Heidegger se senti emps a respondre-hi? Per qu caltenir a la vista encara aquesta resposta, quan sembla ser all que s ms allunyat dela sensibilitat imperant?

La resposta que Heidegger dna a la poesia de Rilke lestableix dins el marc dundels termes fonamentals, per no dir el terme suprem, de la seva filosofia. Aquestterme s Unverborgenheit, mot que cerca reproduir amb el mxim de fidelitat el sen-tit original del mot grec altheia, tradicionalment tradut perveritat. Aquest neolo-gisme heideggeri lhe assajat de recrear2 amb un dequivalent dentrada tamb tandur i desconcertant com aquell, i lhe donat perillatncia, s a dir, la negaci de lalatncia, mot que, potser, entre daltres, t el mrit de remetre directament a larreldel mot grec, lthe.

Al curs impartit durant el semestre hivernal de 1942-43 a la Universitat de

Freiburg, dedicat a analitzar els supsits latents al fons dall que habitualmentconeixem sota el nom de veritat, Heidegger segueix quatre directrius que el termealtheia forneix. Les dues primeres sorgeixen de la forma del mot i tenen a veureamb lmfasi que es doni o al prefix privatiu a- o al radical leth. Les altres dues direc-

NOTA. Les consideracions segents sn fruit de la traducci del curs que Heidegger impart durant el primer semes-tre del 1942 a la universitat de Freiburg i que, amb el ttol deParmenides, ha estat publicat com a volum 54 de ledicicompleta [Gesamtausgabe] de lobra heideggeriana que realitza leditorial Vittorio Klostermann de Frankfurt. En certamanera, sn una anticipaci i alhora una mostra daquest text, que est a punt daparixer a Quaderns Crema.

1. M. HEIDEGGER, Gesamtausgabe, volum. 5.2. M. HEIDEGGER, Fites, Qu s metafsica?, De lessncia de la veritat, Carta sobre el Humanisme,

Lorigen de lobra dart, La qesti envers la tcnica, tr. Manuel Carbonell, Barcelona: Editorial Laia, 1989.


2/11

20 Els Marges 76

trius es deuen al contingut original del mot, sigui pel cant negatiu, desplegat a par-tir del seu antnim pseudos falsum fals, sigui pel positiu, proposat amb el seusinnim a-pseudesveruma-pertumobert. Lltima directriu, doncs, desembo-ca en lanlisi de la noci de obert, i s al llarg daquesta anlisi que lexposici hei-

deggeriana es troba amb la poesia de Rilke. En efecte, el terme de obertapareix tanta lesElegies de Duino com als Sonets a Orfeu, tot i que amb un sentit radicalmentdiferent del de Heidegger. s per aix que, en tractar la quarta indicaci de altheiaen el sentit de obert, ha de comparar lun amb laltre, i, arran de comparar-los,comena la discussi amb la poesia de Rilke.

En realitat, per, obertno s un mot que aparegui constantment a cada elegia, iall on apareix tampoc no ho fa amb la insistncia que sembla que hauria de justifi-car la importncia que Heidegger li dna. Per qu s tan important? Per quHeidegger el pren com a punt de partida per a discutir la poesia de Rilke? On i com

apareix prpiament? Respecte a qu sesmenta? Per respondre a aquestes preguntes,cal que prestem atenci al moment inicial de lesElegies de Duino, perqu s on sa-porten les bases conceptuals, els mots fonamentals, daquesta poesia.

Wer, wenn ich schreie, hrte mich denn aus der EngelOrdnungen? und gesetzt selbst, es nhmeeiner mich pltzlich ans Herz: ich verginge von seinemstrkeren Dasein. Denn das Schne ist nichtsals des Schrecklichen Anfang, den wir noch gerade ertragen,und wir bewundern es so, weil es gelassen verschmht,uns zu zerstren. Ein jeder Engel ist schrecklich.

Les dificultats de traduir aquests versos es poden constatar noms que es compa-rin les tres versions que en catal nhan fet Feliu Formosa, Joan Vinyoli i ManuelBalasch. I encara es fan ms paleses si sagafen unes quantes de les nombroses tra-duccions que se nhan fet en altres llenges com ara litali, el castell, el francs ilangls. En una altra ocasi,3 vaig indicar-les i vaig proposar una pretraducci de la

primera estrofa. Valgui aquesta ara com a punt de partida per a situar-nos en el llocde la reflexi heideggeriana de la poesia de Rilke.

Qui, si [jo / 0] [crids / cridava], [em sentiria / ?mescoltaria] llavors des dels[ordes / jerarquies / cohorts / rengs] // dels ngels? [0 / .] i [posat / suposat] i tot queem [prengus / maferrs / mestrenys] // un [dells/ 0] de sobte [a / al / en el / sobreel (seu)] cor [=?em corprengus]]: jo [transiria / mesvaniria] [pel / davant el] seu //[sser / existncia / presncia] [ms poders(a) / ms fort(a)]. Perqu el bell [no s

3. Traducci potica i tradici prpia. A propsit de tres versions al catal de la primera elegia de Duino de Rilke,Reduccions, nmero dedicat a la traducci potica, en premsa.


3/11

Estudis 21

res ms / s no res // ms] // que [linici / el principi / lincipient / limminent] [dallque esglaia / de lesglaiador], [0 / inici...] que nosaltres encara [tot just / quasi] supor-tem, // i nosaltres [(el bell) ho ladmirem / ens nadmirem] [aix / tant], [perqu /ats que] [(el bell) indiferent / ser / tranquil / impassible] [desdenya / menysprea] //

destruir-nos. Tot ngel [s esglaiador / colpeix desglai / esglaia].

Lanlisi daquesta estrofa treu a la llum que els punts que en fixen el permetresn els mots Schrei, Schreck,pltzlich i bewundern. Ells originen i sostenen les rela-cions entre els protagonistes de lelegia: el poeta i nosaltres, duna banda, i ln-gel i el Bell, de laltra. En resum, aquests versos saboquen a dir la potncia de la-parici de limprevisible, el fulgor que, com dun miracle (Wunder), esquina de coplespessa grisor quotidiana. Per aix, en copsar que linstant del crit, Schrei, i el saltde ladmiraci, Wunder-Bewunderung, es condensen en alemany en el mot Schreck

schrecklich,4 que troba lequivalent ms complet en catal en el mot esglai,5 com-prenem que tota lestrofa convergeix a ressaltar el carcter sobtat (pltzlich) daixque eminentment i primordialment ens agafa i ens captura (fangen)6 i que Aristtilanomena el thmbos, lestupor,7 davant el bell per excellncia: laparici de lafsis,el pur emergir en la presncia.

En tot cas, aqu no es diu qu s all que connecta lhome amb lngel de mane-ra que tots dos puguin estar en relaci i que hi hagin destar, ni tampoc qu fa possi-ble el contacte entre el Bell i nosaltres. Per, a ms, tamb resten a lombra encaraels altres dos elements requerits per aquesta base comuna i que falten per completarels punts cardinals de lesElegies i, desprs, dels Sonets a Orfeu, a saber, lanimal ila planta. La condici de la connexi entre home, ngel, animal i planta, el fonamentunitari que els aplega i que aix els mant en recproca oposici no apareixer clara-ment fins a la vuitena Elegia i llavors rebr el nom de obert. All que puguin sertots quatre, home, ngel, animal i planta, en la mesura que cada un s ell mateix res-pecte als altres tres, s cada vegada en virtut daquest obert, s sempre grcies aaquest fons com anomenat obert. Quines sn les caracterstiques daquest fons?Don treu la fora peculiar que, enfront de tota la resta de coses, fa que sigui aquest

fons el que decideixi els trets essencials dels quatre referents bsics de les Elegies deRilke? I si aquest fons rep el nom de obert, qu, doncs, s lobert per a Rilke?

Aqu s on sinicia la trobada entre pensador i poeta. Ms exactament, aquestatrobada es fa possible arran de la noci de obertsobre la qual ha de pensar Heideggerper qu la troba implcita en el sentit original de veritat, que s el que prpiament el

4.Der groe Duden, 7,Etymologie, Mannheim, 1963, p. 621-622.

5. J. COROMINES,Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Catalana, Vol. III, p. 583.

6. Per remetre a linici (Anfang) que s el Bell: das Schne ist nichts / als des Schrecklichen Anfang,Duden, 7, p. 155.

7. Stupeo: verbe exprimant un mouvement, un choc; vegeu. A. ERNOUT i A. MEILLET,Dictionnaire tymolo-gique de la Langue Latine, Pars, 1979, p. 658; vegeu tamb S. SERRALLONGA, Del Llibre damic als CantsdAbelone,Reduccions, nm. 20, 1983.


4/11

22 Els Marges 76

requereix. Per a Heidegger, la veritat s lobert. Dit ms prudentment, lmbit que esdesplega amb la veritat s la dimensi primordial on pot sorgir i crixer qualsevolpresncia, s a dir, qualsevol realitat. La veritat, doncs, s la condici de possibilitatde la manifestaci de tota cosa, i aix vol dir que la veritat s, en el fons, all que

allibera les coses de lestat docultaci, s all que les arrenca de la latncia i les ofe-reix a la visi. Per perqu aix sigui aix, cal que la veritat mateixa sigui essencial-ment lliure ella mateixa. La veritat s la llibertat, dir Heidegger en lassaig titulatWom Wesen der Wahrheit.8 Veritat i essncia es fonen llavors en una dinmica derecproca obertura a linterior de la qual la realitat de tota cosa es fa present entrant-hi, i aix lliurant-se a la visi, i es fa absent sortint-ne, i aix sostraient-se a la visi.Aix vol dir, per, que aquesta obertura (lobert de lsser) es dna noms en lho-me, el qual aix s el servidor de lsser, o en paraules de Heidegger, el pastor de ls-ser, i no pas el subjecte metafsic que serigeix en amo i senyor de lsser, s a dir,

en lagent absolut que ho converteix tot en objecte de la seva activitat i de la sevaarbitrarietat en funci de la necessitat dincrementar ms i ms el seu poder.

Per a Heidegger, aquesta imatge de lhome contemporani, dinspiraci nietzs-chiana, tanmateix, s la que Rilke contempla, a la seva manera, s clar. Succeeix, ams, que en aquesta imatge sobresurt el carcter de vital, de la vida, i, per tant, totall que t a veure amb la vida passa a primer pla.9 s comprensible, llavors, que ambaquesta imatge el pensament europeu es plantegi quin s lestatut propi de lhome enrelaci amb el de la resta dssers vivents. Aquest plantejament tamb sel fa Rilke,el qual veu la relaci entre home i animal des del punt de vista del biologisme impe-rant a Europa ara fa cent anys. s precisament des daquesta perspectiva que la dis-tinta essncia de lun i de laltre es fa palesa; per el perqu de la relaci home-ani-mal resta obscur. El mrit de Rilke s haver trobat el punt que fixa la relaci entrehome i animal, que no s pas el simple fet de viure, i, encara ms mrit, haver vistque aquesta relaci era primordial per entendre all que de nou i de mai no dit apa-reixia amb lhome contemporani. Aquest punt com a home i animal a partir del quallun es diferencia de laltre Rilke lanomena obert. All on Rilke pensa prpiamentcom respecte a lobert la distinta essncia de lhome i de lanimal es mostra s la vui-

tena Elegia deDuino. I s el seu mateix comenament que Heidegger comenta ique diu:

8. M. HEIDEGGER,Fites, p. 118.

9. Llavors, per, sentn que, potenciant aquesta concepci vitalista, tamb shagi de promoure a primer pla i shimantingui la seva antagnica negativa, el pessimisme-nihilisme. Si, cronolgicament parlant, aquest s anterior a aque-lla, aix no vol dir que, des del punt de vista de llur procedncia fonamental, no siguin dues manifestacions, aparentmentoposades, del mateix fenomen. Ara b, mentre no sen reconegui lorigen com i la recproca copertinena, no es podraferrar en tota la seva complexitat la peculiaritat daquest condicionant principal de la personalitat contempornia.Decadentisme i vitalisme sn, precisament en llur contraposici, el mateix. En la mesura que es perceben com a corrents

culturals o esttics, daltra banda simplement antagnics, per, resta inaccessible llur fons. Semblantment, tant lessn-cia de la vida com el misteri de la mort passen a mans del mtode cognitiu de les cincies erigit en panacea universal, itot all que escapa a la seva experimentalitat s rebutjat i sancionat com a digne de ser ignorat.


5/11

Estudis 23

Mit allen Augen sieht die Kreaturdas Offene. Nur unsre Augen sindwie umgekehrt und ganz um sie gestelltals Fallen, rings um ihren freien Ausgang.

Was drauen ist, wir wissen aus des TiersAntlitz allein;...

Tot ulls, la criatura veulobert. Noms els nostres ulls estancom girats i entorn seu (della) posats del totcom paranys, encerclant-li la lliure eixida.All que s a fora, ho sabem pel rostrede lanimal noms;...

Heidegger emprn dentrada la interpretaci del mot Kreatur, que, en tot cas,Rilke no fa servir en el sentit bblic i cristi de tot sser fruit de la creaci de Du, iper tant amb inclusi de lhome, sin en el sentit restringit dels ssers vivents ambexclusi de lhome. Criatura equival a sser vivent privat de ra; s lirracional, adiferncia del racional. En aquesta diferncia, per, Rilke no hi veu una mancana niuna inferioritat, sin que capgira la relaci habitual entre racional i irracional, i aixen virtut dall que lun i laltre sn capaos de fer respecte a lobert. Qu s, doncs,lobert rilki, a partir del qual sestableix la diferncia essencial entre home i sseranimat (planta i animal)?

Tal com Rilke lexplica a un lector rus, el concepte de obert, que he intentat deproposar en aquesta elegia, sha dentendre en el sentit que el grau de conscincia delanimal el situa en el mn sense que (a diferncia nostra) shagi de contraposarconstantment al mn. Lnima s en el mn. En canvi, nosaltres estem davant dell,i aix en virtut de la forma i nivell particulars de la nostra conscincia. Amb el termeobertno sentn el cel, laire i lespai; tamb aquests sn, per a qui els observa i elsconsidera, objectes i, per tant, opacs i closos. Lanimal, la flor, sn all que sn sense

adonar-sen, i tenen davant seu i sobre seu aquella llibertat indescriptiblement ober-ta que potser t el seu equivalent en nosaltres (duna manera totalment momentnia)noms en els primers moments de lamor, quan lhome veu en laltre, en lamat, laprpia immensitat, i en lexaltaci cap a Du.10

Obert s lmbit illimitat en qu tot sser animat est immers, per no pas lho-me, que hi est davant i enfront. Amb la intensificaci de la conscincia, lessnciade la qual consisteix en el pensament representatiu, apareix lestar i el contra-estarpropis de lobjecte. Com ms alta s la conscincia, ms lsser conscient s excls

10. M. BETZ,Rilke in Frankreich. Erinnerungen Briefe Dokumente, 1938, p. 289. Citat per M. HEIDEGGER,Holzwege. Wozu Dichter?, Frankfurt: Klostermann, 1972, 5a edici, p. 263.


6/11

24 Els Marges 76

del mn. Lobert per a Rilke s lespai en qu la criatura progressa illimitadamentduna cosa a laltra. Ara b, aquesta progressi desenfrenada, remarca Heidegger, noarriba mai a lespai lliure de lessncia, dall que en essncia s cada cosa i el con-junt de totes les coses, la qual essncia precisament la criatura no pot veure mai,

perqu la possibilitat de veure amb els ulls del coneixement s all que caracteritzalhome i que, doncs, aixeca una barrera infranquejable entre animal i home. Per elconeixement, per a Heidegger, no s la facultat del subjecte hum que li fa possiblela relaci amb totes les coses, incloent-hi ell mateix, de manera que, grcies a aques-ta facultat, pot acumular lexperincia que li permet imposar-se a tot all que len-volta i que lafecta. El coneixement, pres en aquest sentit, que no cal dir que s elque generalment es considera com a veritable, s paradoxal, perqu per acostar lho-me a les coses primer ha de separar lhome de les coses i lha tancar dins els lmitsde les seves capacitats sensorials. A partir daquesta limitaci, i noms a partir de la

necessitat de superar aquesta limitaci amb el coneixement acumulat a cpia dex-perincia, lhome va ampliant el radi del mn conegut i el sotmet a la seva voluntat.Ara b, aquesta s la definici que de lessncia humana fa Nietzsche, definici quedalguna manera s tamb la base de la concepci que Rilke t de lexistncia.Lhome, doncs, viu i experimenta la seva existncia com a essencialment limitada.Lhome, per poder estar obert al mn, ha destar bsicament tancat al mn. Lhomeest obert a si mateix perqu est primordialment tancat al mn.

En canvi, lanimal i la planta estan ja dentrada oberts al mn i s per aix queestan absolutament tancats a ells mateixos. I tamb, en aquest joc dobrir-se i tancar-se, lngel rilki, a laltre extrem, es caracteritza per estar eternament obert tant almn com a si mateix. Tenim, doncs, tres graus dobertura: el de lngel, obert tant ala infinitud del mn com a la infinitud de si mateix; el de la criatura, obert a la infi-nitud del mn i tancat a la finitud de si mateix; i el de lhome, tancat a la infinituddel mn i abocat, s a dir, obert a la finitud de si mateix.

No s potser una casualitat que aquesta disposici en tres mbits essencials, dis-posici que s la base de la poesia de Rilke, lhagi plasmada duna manera difanaun pintor per al qual msica, pintura i poesia es donen en estreta interrelaci. Hi ha

un poema compost per Paul Klee11 que t el mrit de posar davant els ulls aquestatriple estructura essencial. Prestar-li la merescuda atenci pot ajudar a albirar msclarament i distinta all que Rilke t sempre a la vista.

Zwei Berge gibt es / auf denen es hell ist und klar,den Berg der Tiere / und den Berg der Gtter.Dazwischen aber liegt / das dmmerige Tal der Menschen.

11. Cito de R. JAKOBSON, On the verbal art of William Blake and other poet-painters, Linguistic Inquiry, I(1970), 1, p. 3-23, reprodut a Questions de potique, Pars: Seuil, 1973, p. 394.


7/11

Estudis 25

Wenn einer einmal / nach oben sieht,erfasst ihn ahnend / eine unstillbare Sehnsucht,Ihn, der weiss, / dass er nicht weissnach ihnen, die nicht wissen, / dass sie nicht wissen

und nach ihnen, / die wissen dass sie wissen.

Dues muntanyes hi ha / on tot s clar i llumins,la muntanya dels animals / i la muntanya dels dus.Entremig, per, sestn / la crepuscular vall dels homes.Si mai un dells / mira cap a dalt,laferra, pressentint, / una insaciable nostlgia,a ell, que sap / que no sap,daquells que no saben / que no saben

i daquells / que saben que saben.

Aquest poema ajuda a veure com lobert rilki est en relaci directa amb elconeixement i la conscincia o, si es vol, amb la visi. Per al seu torn els ulls delconeixement estan en relaci amb la revelaci de les coses i, en conseqncia, reme-ten a lorigen de la filosofia occidental i a la direcci que aquesta filosofia pren a par-tir de laltheia, de la veritat com a no-latncia. Tornant a la vuitena Elegia:

Tot ulls la criatura veuLobert. Noms els nostres ulls ...

no veuen lobert, i no el veuen immediatament. Lhome veu tan poc lobert queprimer li cal lanimal per veurel. s el que diuen els versos cinqu i sis:

All que s a fora, ho sabem pel rostreDe lanimal noms...

Amb la contraposici entre animal i home, entre sser vivent privat de ra i sservivent dotat de ra, ens trobem dins una diferncia la primera formulaci de la qualsha de buscar en el mn grec. La caracteritzaci grega de lessncia de lhome el mos-tra com al vivent dotat de paraula. En canvi, lanimal s el vivent al qual li ha estatrefusada la paraula. Per als grecs, i encara per a Plat i Aristtil, lessncia de la parau-la i del llenguatge s la de fer pals lobert, s la de deixar aparixer all que apareix.A Grcia, lhome, i noms ell, s aquell sser vivent que, perqu t la paraula, penetraen lobert de la visi i veu lobert en el sentit dall que no es mant amagat. Podremdir que, comparant els grecs amb nosaltres, nosaltres pensem al revs de com pensa-

ven els grecs. Nosaltres pensem la visi en positiu, pensem primer que veiem el quees veu i ja no pensem que no veiem el que no es veu. Els grecs pensaven la visi en


8/11

26 Els Marges 76

negatiu, pensaven primer que no veien el que no es veu i, precisament per aix, sad-miraven llavors que veiessin el que es veu. Pensaven el positiu en tant que el no nega-tiu. Nosaltres pensem el negatiu com el no positiu i, precisament per aix, estem abo-cats a latonia de lobvietat de veure el que es veu. Limportant per als grecs era el

negatiu i la negaci del negatiu. Per a nosaltres noms compta el positiu i lafirmacidel positiu. Els grecs havien de prestar atenci al fet de sortir de lestat docultaci. Iaix s el que diu la paraula grega per al que nosaltres anomenem natura:fsis. Lafsis era el fet mateix de sortir de lestat dinvisible i de mantenir-se en lespai obertde la visi. Ara, all que arrenca de lestat dinvisibilitat, all que fa que una cosa esde-vingui visible, per als grecs shavia revelat com a paraula, era la fora del lgos.

La relaci entre presncia i paraula quedava instituda de tal manera que es podriaenunciar aix: un fenomen (material o espiritual) s perceptible noms si hi ha laparaula que lassenyala. Aix no diu que una cosa, una realitat fsica o conceptual,

no pugui ser ella mateixa, independentment de lhome, per s que afirma que per-qu aquesta realitat aparegui com a realitat, s a dir, es faci present, esdevinguipresncia, aix s, sinscrigui en el camp de la totalitat que anomenem mn, reque-reix que hi hagi un mbit de visibilitat dins el qual pugui entrar i aix esdevenir visi-ble com all que aquesta realitat s; per aix vol dir ensems tamb com no essentall que aquesta realitat no s. Per exemple, un roure o una mirada, que en la mesu-ra que sn vistos veritablement (i aix vol en la mesura que sn distingits) es perce-ben en la seva singularitat, apareixen com essent aquest roure i aquesta mirada i nopas cap dels altres roures ni cap de les altres mirades. Per aix s el que fa la parau-la que els anomena. La paraula s all que singularitza tota presncia i la mant dinslespai obert que anomenem realitat, la caracterstica de la qual s el fet de ser visi-ble, perceptible, intelligible, comprensible i, per tant, pensable, imaginable. Laparaula s el fonament i la condici de lobert de la visi.

Per aix, lanimal, lsser vivent privat de paraula, no veu aquest obert ni el potveure mai amb cap ull, sigui quin sigui. El comenament de la vuitena Elegia deRilke diu exactament el contrari. s aix com Rilke capgira la distinci entre home ianimal en la relaci que mantenen amb lobert?

Si Rilke pot capgirar aquesta distinci, s perqu pensa lhome en el sentit tradi-cional de la metafsica occidental, s a dir, el pensa com a animal rationale. Aix voldir que lhome s definit com a animal que calcula i planifica (sentits originals dereor), que saplica a all que li apareix no pas com a all que deixa destar amagat iocult en la latncia, sin com a all que ell mateix es posa davant seu i aix en faobjecte de la seva experincia. Lhome sha convertit en el subjecte absolut que posadavant seu les coses per tal dobservar-les i aix ordenar-les, de manera que en orde-nar-les les domina i les subjuga a la seva voluntat.

A la part final de lElegia, tot aix es diu ben clarament, amb la qual cosa es

recalca que la interpretaci de lsser de lhome a partir de lsser de lanimal s eltema del poema:


9/11

Estudis 27

Und wir: Zuschauer, immer, berall,Dem allen zugewandt und nie hinaus!Uns berfllts. Wir ordnens. Es zerfllt.Wir ordnens wieder und zerfallen selbst.

I nosaltres: espectadors, sempre, arreu,Al tot girats i mai enll!Ens excedeix. Lordenem. Sesfondra.Lordenem de nou i ens esfondrem.

El que aqu s bsic s i mai enll, s a dir, mai en lobert, lobert que lacriatura veu tot ulls, mentre que nosaltres, el que hi ha enll i el que hi ha afora ho podem saber pel rostre de lanimal noms. Lobert s pensat en funci de

lespai. Com diuen uns altres versos,

Wirhaben nie, nicht einen einzigen Tag,Den reinen Raum vor uns, in den die BlumenUnendlich aufgehn...

Nosaltres no tenim mai, ni un sol dia,el pur espai davant nostre, en qu les florsinfinitament es desclouen i es dissolen.

El pur espai, lobert, s ara linfinit. I perqu aquest obert s infinit, lsser ani-mat, ara representat pel vegetal, shi pot confondre i shi pot fondre. Aix: desclosai dissoluci (aufgehen) en linfinit, s possible perqu no hi ha res que a lsser ani-mat, sigui animal o vegetal, bstia o flor, se li oposi en tant que objecte.

Aquests versos apunten en negatiu a lenigma de lsser vivent i hi apunten aixperqu en quedem exclosos. Lanimal est referit al seu cicle de procurar-se aliment ireproduir-se. I hi est referit duna manera essencialment diferent de la manera com la

pedra est referida al terreny sobre el qual reposa. En lesfera dels ssers vivents, carac-teritzats per la planta i lanimal, destaca la mobilitat prpia de lagitaci, s a dir, delexcitaci que els empeny a dependre sempre dall que els excita, sense que puguinmai veure el que aix s en ell mateix. Mai una pedra no podr, com tampoc no podrun avi, elevar-se exultant cap al sol i moures com lalosa, que, tanmateix, no veu lo-bert en el sentit de la visi que la paraula fa possible. Per precisament perqu lani-mal i la planta no ultrapassen mai la circumferncia de lesfera de realitat que els sprpia, sin que shi mouen en total identificaci i fusi, nosaltres, espectadors da-questa mobilitat, la considerem lexemple ms alt de llibertat, nosaltres, per als quals

el mn s una seqncia infinita detapes i dobjectes que la nostra voluntat vol ultra-passar i superar, i s aix que ens hem de trobar constantment presoners de linfinit.


10/11

Heidegger permet que puguem tornar a llegir el comenament de la vuitenaElegia en condicions dentendre ms precisament el que hi ha a la base de la poe-sia de Rilke, lobert. La criatura, lsser vivent no hum, sacull a la limitaci de laseva esfera i aix queda exclosa de la dialctica de lobert i el tancat. En tant que

exclosa, es troba recollida en la pura obertura de lmbit que li correspon per natura.En canvi, nosaltres, reclosos en la dialctica de lobert i el tancat, estem obligats adescloure all que cada vegada ens limita en tant que clos en si mateix, i per tant, pera nosaltres, amagat i ocult, all que habitualment anomenem el desconegut. Peraix s aix perqu no ens podem escapar mai de la paraula, del llenguatge. La parau-la, alhora que ho posa tot a lobert de la visi, ens ho gira tot, nosaltres mateixosinclosos, cap a nosaltres mateixos, i aix la nostra relaci amb el mn s duna infi-nita i inabastable, insuperable limitaci. Per aix Rilke parla del nostre dest comdels ssers que han dacomplir la reconversi dall de qu shan apropiat com a

visible en invisible.12 La reconversi dexterior en interior. Perqu en lhome no hipot haver res que no sigui interior, ntim o, per dir-ho aix, espiritual. I aquesta recon-versi, el cant, el poema, la paraula en la seva expressi ms pura, s el que la rea-litza al mxim.

Les Elegies de Duino posen en paraules el procs dinterioritzaci dsser almn. Per tamb diuen com aquest procs, per poder-se acomplir plenament, sha demantenir constantment referit a lembranzida inicial que el posa en marxa, lem-branzida de lesglai que laparici del bell provoca. El bell imprevist amb qu sobrei es desclou la primera Elegia duinesa ja havia estat vist, per, per Hlderlin en laseva essncia sempre impensable, i per tant necessriament final, fins al punt dha-ver-lo dalludir Rilke, als versos amb qu es tanca i es conclou lhimne DieWanderung, La migraci:

Die Dienerinnen des HimmelsSind aber wunderbar,Wie alles Gttlichgeborne.

Zum Traume wirds ihm, will es EinerBeschleichen und straft den, derIhm gleichen will mit Gewalt;Oft berraschet es einen,Der eben kaum es gedacht hat.

12. Ara, noms en la mesura que hi hagi invisible, hi pot haver visible. (Si sempre es veis tot, llavors mai no esveuria res). En lmbit de la tradici basada en la presncia en tant que manifestaci i aparici, en lmbit, doncs, del

pensament fet possible per laltheia en tant que illatncia, s a dir, en tant que all que per si mateix es revela i emer-geix fora de la latncia, doncs, gens en tant que descobriment!, la condici de tota experincia vital (sensorial i intellec-tual, resumida en la visualitat) s limprevisible.

28 Els Marges 76


11/11

Les Serventes del Celsn, per, meravelloses,com tot el que s destirp divina.En somni es muda, a qui

vol sotjar-ho, i penaqui ho vol igualar per fora;sovint, per, sorprnqui a penes gosava pensar-ho.13

13. F. HLDERLIN,Himnes, tr. Manuel Carbonell, Barcelona: Quaderns Crema, 1981, p. 62-63.

Estudis 29

carbonell_rilke pensat per heidegger

Documents