carta europea de turismo sostenible...dossier de candidatura a la cets del parque natural de serra...

CARTA EUROPEA DE TURISMO SOSTENIBLE

DIAGNÓSTICO

PARQUE NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT (Priorat, Catalunya)

Carta Europea de Turismo Sostenible del Priorat

Documento presentado por

Parque Natural de la Serra de Montsant. Generalitat de Catalunya

Elaborado por:

Grupo de Trabajo y el Foro Permanente de la CETS del Priorat

Asesoría técnica a cargo de:

Parque Tecnológico de Turismo y Ocio de Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili

Financiado por:

Generalitat de Catalunya

Diputación de Tarragona. Patronato de Turismo

Dossier de candidatura a la CETS del Parque Natural de Serra de Montsant - DIAGNOSTICO

ÍNDEX DE LA DIAGNOSI

1. ANTECEDENTS ............................................................................................................ 1

1.1 LA VALORITZACIÓ DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS ......................................... 2

1.2 ELS OBJECTIUS DE LA CARTA EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE.................... 4

1.3 ANTECEDENTS AL PROCÉS D’ADHESIÓ A LA CARTA EUROPEA DE TURISME

SOSTENIBLE .................................................................................................................................... 7

2. LA CARTA EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE AL PARC NATURAL DE LA

SERRA DE MONTSANT ......................................................................................................12

2.1 ACORD D’ADHESIÓ ............................................................................................................... 13

2.2 EL PARC NATURAL DE MONTSANT I LA SEVA ÀREA D’INFLUÈNCIA ..................... 15

2.3 PROCEDIMENTS I ESTRUCTURA DE LA CARTA EUROPEA DE TURISME

SOSTENIBLE .................................................................................................................................. 19

2.3.1 Metodologia de la diagnosi ................................................................................ 19

2.3.2 Metodologia per al foment de la participació................................................... 22

3. LA COMARCA DEL PRIORAT .....................................................................................35

3.1 EL MEDI FÍSIC ......................................................................................................................... 36

3.2. L’ENTORN HUMÀ .................................................................................................................. 39

3.2.1. Evolució i distribució de la població ................................................................. 39

3.2.2. Estructura de la població ................................................................................... 43

3.2.3 Nivell de formació ................................................................................................ 45

3.2.4. El treball ............................................................................................................... 48

3.3. L’ESPAI ECONÒMIC ............................................................................................................. 59

3.3.1. El sector primari .................................................................................................. 59

3.3.2 El sector secundari .............................................................................................. 81

3.3.3. El sector terciari .................................................................................................. 85

3.3.4.La renda al Priorat ............................................................................................... 90

3.4. LES INFRAESTRUCTURES ................................................................................................. 92

3.4.1. La xarxa viària ..................................................................................................... 92

3.4.2. El ferrocarril i el transport públic....................................................................... 94

3.4.3. Les telecomunicacions ...................................................................................... 96

3.4.4.Altres infraestructures ......................................................................................... 97


3.5 L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS ............... 102

3.5.1. L’urbanisme ....................................................................................................... 102

3.5.2. Els espais naturals protegits ........................................................................... 109

4. EL PARC NATURAL DEL MONTSANT ...................................................................... 120

4.1. INFORMACIÓ GENERAL ................................................................................................... 121

4.1.1. Nom de l’espai i declaració ............................................................................. 121

4.1.2. Delimitació de l’espai i context territorial....................................................... 121

4.1.3. Població ............................................................................................................. 123

4.1.4 Marc legal de l’espai protegit ........................................................................... 125

4.1.5. Objectius estratègics, personal i pressupost anual .................................... 129

4.2. PRINCIPALS VALORS NATURALS, CULTURALS I PAISATGÍSTICS ...................... 136

4.2.1. Els valors naturals ............................................................................................ 136

4.2.2. Valors culturals ................................................................................................. 139

4.2.3.Valors paisatgístics ........................................................................................... 144

4.3. PRINCIPALS LÍNIES DE GESTIÓ DEL PARC NATURAL ............................................ 146

4.3.1. Àrea de patrimoni natural ................................................................................ 146

4.3.2. Àrea de patrimoni cultural i paisatgístic ........................................................ 156

4.3.3. Àrea de millora rural ......................................................................................... 165

4.3.4. Àrea de manteniment i vigilància ................................................................... 170

4.4. ÚS PÚBLIC I TURÍSTIC DEL PARC NATURAL .............................................................. 171

4.4.1. Principals punts d’interès del Parc Natural .................................................. 171

4.4.2. Accés al parc ..................................................................................................... 176

4.4.3. Infraestructura i equipaments d’ús públic ..................................................... 176

4.4.4. Programa de comunicació, informació i educació ambiental .................... 182

4.4.5. Marc general de gestió del turisme del Parc. Pràctica i regulacions de les activitats recreatives i esportives .............................................................................. 190

5. EL TURISME .............................................................................................................. 198

5.1. ELS RECURSOS TURÍSTICS ............................................................................................ 200

5.1.1Recursos naturals ............................................................................................... 201

5.1.2 Patrimoni arquitectònic i arqueològic ............................................................. 203

5.1.3 Patrimoni cultural i festiu .................................................................................. 209

5.1.4 Patrimoni gastronòmic ...................................................................................... 210

5.1.5 Recursos complementaris per municipi ......................................................... 211

5.2 L’OFERTA TURÍSTICA ................................................................................................... 216

5.2.1 Allotjament .......................................................................................................... 216


5.2.2 Restauració......................................................................................................... 221

5.2.3 Espais visitables ................................................................................................ 222

5.2.4 Empreses de servies turístics .......................................................................... 227

5.2.5 Enoturisme .......................................................................................................... 228

5.2.6 Òleoturisme ........................................................................................................ 231

5.2.7 Turisme actiu i de natura .................................................................................. 233

5.3 LA DEMANDA TURÍSTICA .................................................................................................. 235

5.3.1 La demanda actual ............................................................................................ 235

5.3.2 La demanda potencial....................................................................................... 237

5.4 LA CONSTRUCCIÓ DEL MODEL TURÍSTIC ................................................................... 242

5.5 L’ACTIVITAT TURÍSTICA AL PARC NATURAL DE MONTSANT ................................. 249

5.5.1 La infraestructura d’allotjament i restauració ................................................ 249

5.5.2 Empreses d’activitat .......................................................................................... 252

5.5.3 Projectes i iniciatives realitzades .................................................................... 253

6. ELS AGENTS TERRITORIALS I LA PERCEPCIÓ DE LA CARTA EUROPEA DE

TURISME SOSTENIBLE .................................................................................................... 255

6.1 LA PARTICIPACIÓ ................................................................................................................ 256

6.2 METODOLOGIA..................................................................................................................... 258

6.3 ENQUESTA ............................................................................................................................ 259

6.4 ANÀLISI DE RESULTATS .................................................................................................... 263

6.5 PROPOSTES GENÈRIQUES .............................................................................................. 268

7. DAFO. AVALUACIÓ DE LA DIAGNOSI A TRAVÉS DELS TEMES CLAU DE LA CARTA

EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE ............................................................................ 271

7.1 COOPERACIÓ: IMPLICAR TOTES LES PARTS RELACIONADES AMB EL TURISME

DE L’ESPAI PROTEGIT I LES ZONES PROPERES, EN EL DESENVOLUPAMENT I

GESTIÓ DE L’ESPAI PROTEGIT. ............................................................................................. 273

7.2 ESTRATÈGIA: ELABORAR I APLICAR UNA ESTRATÈGIA DE TURISME

SOSTENIBLE I UN PLA D’ACCIÓ PER L’ESPAI PROTEGIT .............................................. 276

7.3 PROTEGIR I PROMOCIONAR EL PATRIMONI NATURAL I CULTURAL .................. 278

7.4 MILLORAR LA QUALITAT DE L’EXPERIÈNCIA TURÍSTICA. ..................................... 286

7.5 CONSCIENCIAR AL PÚBLIC ............................................................................................. 289

7.6 DESENVOLUPAMENT DEL TURISME VINCULAT A LES PARTICULARITATS DE LA

ZONA .............................................................................................................................................. 292

7.7 FORMACIÓ ............................................................................................................................ 294

7.8 PROTECCIÓ I SUPORT A LA QUALITAT DE VIDA DE LA POBLACIÓ LOCAL ...... 297


7.9 DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL: INCREMENTAR ELS BENEFICIS

DEL TURISME PER LA POBLACIÓ LOCAL. .......................................................................... 299

7.10. CONTROLAR EL NOMBRE DE TURISTES .................................................................. 301

8. ÍNDEX DE MAPES,TAULES ILUSTRACIONS I ABREVIATURES ............................. 306

8.1 ÍNDEX DE MAPES. ............................................................................................................... 307

8.2 ÍNDEX DE TAULES I IL·LUSTRACIONS .......................................................................... 308

8.1 ABREVIATURES UTILITZADES. ........................................................................................ 312


1

1. ANTECEDENTS


2

1.1 LA VALORITZACIÓ DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS

Els espais naturals protegits són els territoris amb la naturalesa millor

conservada d’un país o d’una regió. A més de la conservació dels seus

recursos, tenen com a objectiu el benestar social de la població local i

el gaudi dels seus valors paisatgístics naturals, estètics i culturals per

part de la ciutadania. Són a més laboratoris per al desenvolupament

sostenible.

Europarc

Un dels objectius dels espais naturals protegits és aconseguir de forma harmoniosa la

protecció i conservació dels seus recursos naturals i culturals i el progrés econòmic i social

de la població garantint els seus drets històrics, les seves activitats econòmiques i el seu

benestar social. Per aquesta raó és molt important la participació i el compromís de la

població amb els objectius del Parc així com que el Parc animi les potencialitats i les

voluntats de la població local.

Així mateix la formació en el reconeixement dels valors naturals i culturals de l’entorn té una

doble direcció, la interna dirigida a la població local i l’externa cap als visitants i des d’aquest

punt de vista el turisme pot prendre aquesta funció múltiple: formar, informar, divertir i

diversificar l’economia. El turisme esdevé doncs un instrument de comunicació del Parc en

relació als visitants, però també una forma que permet fer comprendre els esforços de tota la

societat en el manteniment dels espais naturals i culturals i justificar així les inversions

públiques que els espais requereixen ja sigui per la conservació, la valorització o la recerca.

Tot i que la sostenibilitat ens obliga a pensar amb les generacions futures l’accés públic i l’ús

dels ciutadans dels entorns naturals és un dret reconegut per la Constitució Espanyola i per

l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i més que unes limitacions a la conservació o a la

dinamització econòmica s’ha d’entendre com una oportunitat de gestió intel·ligent dels

recursos. La gestió d’aquests espais ha de conduir a generar un escenari idoni per la

conservació i valorització del patrimoni natural i cultural i promoure uns incentius eficients pel

que fa a la millora econòmica i de la qualitat de vida dels habitants implicats.

Els espais naturals mantenen intactes els seus valors gracies o a causa que han quedat

aïllats dels processos d’industrialització de la societat, amb unes agricultures de caràcter

marginal que ha reorientat la seva estratègia cap a produccions amb valor afegit i que per

les seves condicions geogràfiques no han patit una excessiva pressió urbanística. Fins fa

poc s’han vist sotmesos a una regressió demogràfica que els ha deixat amb una estructura

poblacional feble. En aquest escenari de debilitat general, aquests entorns rurals poden ser

objecte d’interessos contraposats.

El que s’ha demostrat com a més eficient per trencar aquestes dinàmiques tan negatives

han estat les estratègies de desenvolupament endogen, promogudes en el cas del Priorat

per la Unió Europea amb els primers Programes, aleshores iniciatives comunitàries,

LEADER i recolzats per les administracions autonòmiques i estatals, que han promogut el


3

desenvolupament des de la base a partir de fomentar les petites empreses locals en una

estratègia econòmica de caràcter molt territorial.

De fet coincideix exactament amb els objectius de la Carta Europea de Turisme Sostenible

que, sobre la base del component territorial propi i distintiu que és l’espai natural protegit, té

com a objectiu promoure un conjunt d’activitats turístiques que, fonamentades sobre els

recursos i els valors de l’espai natural, generin dinàmiques econòmiques per tal que siguin

percebudes primer i utilitzades més tard per les empreses locals i per tant per generar

dinàmiques econòmiques que tinguin caràcter transversal i millorin l’economia i les

condicions de vida de la gent.

La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) és una proposta per avançar de manera

efectiva en l’aplicació dels principis del turisme sostenible als espais naturals protegits.

Representa un compromís entre els territori i els empresaris turístics sobre un acord

voluntari entre els actors implicats per al foment d’activitats econòmiques dins d’una

estratègia local en el foment de la sostenibilitat en general i del turisme sostenible en

particular.

El Parc Natural de Montsant, amb estreta col·laboració amb l’administració, conscient del

seu paper estructurador de l’activitat turística en el conjunt de la comarca, activant el seu

compromís de potenciar un conjunt d’activitats que sota la condició de la sostenibilitat han

de contribuir a l’impuls econòmic i social i a la preservació dels valors socials, ambientals,

històrics i patrimonials ha iniciat el procés d’adhesió a la Carta Europea de Turisme

Sostenible.

Atenent que un dels requeriments essencials per ser acreditats és la realització d’una

diagnosi en la que hi participin els diferents agents implicats es presenta aquest document

que recull tot el procés que ha de conduir a l’adhesió del Parc Natural de la Serra de

Montsant i de la seva àrea a la Carta Europea de Turisme Sostenible.


4

1.2 ELS OBJECTIUS DE LA CARTA EUROPEA DE TURISME

SOSTENIBLE

La Carta Europea de turisme sostenible (CETS) és una iniciativa que vol promoure el

desenvolupament del turisme en clau de sostenibilitat als espais naturals protegits. Segons

la CETS el turisme sostenible és “un turisme definit com qualsevol forma de

desenvolupament, equipament o activitat turística que respecti i preservi a llarg termini els

recursos naturals, culturals i socials i que contribueixi de forma positiva i equitativa al

desenvolupament econòmic i a la plenitud dels individus que viuen, treballen o realitzen una

estada als espais protegits”. La CETS és, per tant, una proposta de desenvolupament

territorial.

L’objectiu de la CETS és el de generar un compromís entre els agents signants per portar a

la pràctica una estratègia local a favor del turisme sostenible que ha de facilitar al territori:

Ser reconegut a nivell europeu

Disposar de noves oportunitats comercials

Reforçar la qualitat de l’oferta turística

Racionalitzar les despeses ambientals

La CETS pren el format tècnic de certificació, sent per tant un procediment i un label de

reconeixement i qualitat. Com la major part de certificacions compta amb un plantejament de

compromís per part del sol·licitant, usualment l’ens gestor de l’espai protegit. Tanmateix, la

certificació no adquireix valor si les empreses i els agents del territori, sobretot els turístics

no s’adhereixen al procés.

La CETS es basa en 10 principis fonamentals:

1. Implicar totes les parts relacionades amb el turisme amb l’espai natural protegit i el

seu entorn, en la gestió i el desenvolupament turístic del territori

2. Elaborar i aplicar una estratègia de turisme sostenible i un Pla d’Acció per l’espai

protegit

3. Protegir i promocionar el patrimoni natural i cultural del territori per al turisme i amb el

turisme, evitant un desenvolupament turístic excessiu que posi en perill la seva

conservació.

4. Oferir als visitants una experiència d’alta qualitat en tots els aspectes

5. Proporcionar informació adequada als visitants sobre els valors especials i singulars

del territori

6. Promocionar productes turístics genuïns que permetin als visitants descobrir,

comprendre i establir una relació amb el territori

7. Ampliar els coneixements sobre l’espai protegit i els temes de la sostenibilitat entre

els actors relacionats amb el turisme

8. Garantir la millora de l’activitat turística sense que suposi un detriment de la qualitat

de vida de la població local


5

9. Incrementar els beneficis del turisme per la població local.

10. Controlar i influir sobre els fluxos de visitants per tal de reduir els impactes negatius

que puguin generar el nombre de turistes

El procés d’implementació de la CETS es realitza en tres fases generals, en les quals, totes

les parts implicades han d’adquirir compromisos voluntaris per la millora de a sostenibilitat

en el turisme.

Fase 1: Acreditació dels espais protegits.Per poder accedir a l’acreditació de la Carta

cal presentar un dossier de candidatura que es composa, d’una banda, d’un

document de diagnòstic del territori on s’analitza la situació de partida del parc

natural i del turisme de la zona geogràfica d’influència, en aquest cas la comarca del

Priorat. De l’altra, cal també elaborar l’estratègia i pla d’acció per als pròxims cinc

anys. Un document on s’identifiquen les línies d’actuació principals i el calendari

d’actuacions a assumir pel parc i les empreses turístiques respecte la protecció i

valorització del patrimoni natural i cultural, el desenvolupament socioeconòmic i

preservació de la qualitat de vida de la població local i el control de la freqüentació i

millor de la qualitat de l’oferta turística.

Fase2: Adhesió dels empresaris turístics mitjançant un compromís de col·laboració

que inclogui un pla de millora de la sostenibilitat de l’empresa a executar en tres

anys. L’adhesió de les empreses conforma la segona fase del procés, sent necessari

abans l’adhesió de l’espai protegit. Aquesta primera adhesió ha de comptar amb el

compromís de les empreses i dels actors locals. Les empreses han de ser

relacionades amb l’activitat del turisme, sent una aportació singular en el cas del PN

del Montsant la possible adhesió de cellers visitables., a més, òbviament de les

empreses d’acollida i d’activitats.

Fase 3: Adhesió dels operadors turístics. A causa del desenvolupament cronològic

de les tres fases aquesta és posterior però molt convenient per la comercialització

dels productes i les experiències turístiques.

Per l’adhesió del Parc Natural de la Serra de Montsant a la CETS s’han d’activar

progressivament les tres fases promovent l’acompliment dels requisits de cadascuna d’elles.

Per la Fase 1: s’ha d’acomplir les següents tasques:

1. Difondre la CETS al territori per tal d’arribar a l’acord entre els agents implicats per

notificar a la Federació EUROPARC l’interès a l’adhesió de l’espai per tal de ser

registrar com a candidat.

2. Elaborar el Dossier de la Candidatura en el qual es demostri la implicació dels actors

territorials. El Dossier ha d’incloure un Diagnòstic de la situació del territori en relació

a les exigències de la CETS, una Estratègia per conjunt del territori i un Pla d’acció

per a cinc anys. Tot el procés ha de ser participat implicant totes les parts

relacionades amb el turisme del territori

3. Lliurar el Dossier de la Candidatura a la Federació EUROPARC

4. EUROPARC avaluarà el Dossier i envia un auditor per tal de verificar la Diagnosi, el

compromís de les accions i la viabilitat del Pla d’Acció

5. EUROPARC concedeix o no l’acreditació


6

En tot cas per l’acreditació del Parc Natural de Montsant en aquesta Fase 1 s’han de

seguir uns processos molt concrets per tal de garantir l’acompliment de les tasques que

assegurin la participació i la implicació del territori: la creació d’un Grup de Treball i la del

Fòrum permanent, que són els estaments que asseguren la participació i han de validar

tant la diagnosi com l’estratègia i el Pla d’Acció.

L’elaboració del dossier de la candidatura es desenvolupa amb l’assistència tècnica de la

Fundació del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci vinculat a la Universitat Rovira i

Virgili i el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i s’ha programat per

l’any 2015 l’elaboració del dossier de la candidatura.


7

1.3 ANTECEDENTS AL PROCÉS D’ADHESIÓ A LA CARTA

EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE

A la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament,

anomenada Cimera de la Terra del 1992 es va fer palès la necessitat de fer un pla urgent

d’actuacions per al segle 21 orientat a generar models de desenvolupament sostenibles.

Una de les accions que es van impulsar per assolir aquest objectiu va ser la redacció de les

Agendes 21 i va ser en aquest marc que el Parc Natural de Montsant va aprovar la seva

Agenda 21 al juliol de 2008.

La redacció del’Agenda 21 i per tant la planificació de les accions que l’acompanyen va ser

consensuada per l’ajuntament de la Morera de Montsant, la Mancomunitat de Municipis de

Montsant, l’equip tècnic del Parc Natural de la Serra de Montsant, la Diputació de Tarragona,

l’equip redactor de l’Agenda i a través de diversos tallers de participació i de consulta amb

els agents públics i privats.

Anteriorment i atenent als objectius del Parc Natural de contribuir a la dinamització social i

econòmica en la seva àrea d’influència ja es van impulsar accions per ajuntar esforços entre

els agents públics i privats per estimular el turisme al Priorat. Així, al 2003 es va realitzar una

trobada entre el Parc Natural i els representats dels allotjaments rurals de la comarca

agrupats a l’associació de Cases de Pagès i del Centre d’Iniciatives Turístiques del Priorat.

Més tard, entre el 2004 i el 2014 el Parc Natural ha establert acords amb empreses

d’activitat respectuoses amb el medi ambient com Pedrenca, Cat Sud, El Brogit Guiatges o

Rot Punk per tal de facilitar la comunicació dels valors i els atractius de l’espai natural a

partir de l’aprofitament recreatiu.

La col·laboració entre el Parc Natural i la comarca en el desenvolupament dels actius

turístics ha estat des de sempre una constant participant activament i amb estreta

col·laboració amb el Consell Comarcal donant suport a les iniciatives que, per al

desenvolupament de l’activitat turística, s’emprenien a la comarca. A tall d’exemple es pot

citar la col·laboració al 2007 amb la senyalització de la xarxa de camins proposada pel Pla

de Foment Turístic del Priorat i la celebració en aquest mateix any de diverses de jornades

de formació “La Singularitat de Montsant” per difondre els valors del Parc entre els

establiments turístics de la comarca.

Aquestes jornades tenien com objectiu donar a conèixer els valors naturals i culturals del

PNMON i els aspectes que el singularitzen. Estava adreçada a tot tipus d’establiments

turístics, cases de pagès, restaurants, cooperatives, cellers, molins d’oli, agrobotigues,

establiments de venda de productes vinícoles i agrícoles, entitats culturals i recreatives, etc.

que tenen contacte amb els visitants.

La campanya s’estructurava en dues actuacions diferenciades, per una part es van realitzar

en diverses poblacions del Priorat xerrades informatives amb projecció de diapositives de

Montsant per conèixer els valors que singularitzen el PNMON. Per l’altra part els interessats

dels diferents establiments participants van fer sortides d’interpretació dels valors naturals

culturals i paisatgístics del Parc de Montsant. En tot cas es tracta de jornades orientades a


8

reforçar també els valors que promou la CETS d’una major implicació dels habitants locals

en el coneixement i difusió dels valors de l’Espai Natural.

El Pla d’actuació de l’agenda 21 de 2008 es va estructurar en 7 línies estratègiques,

desenvolupades a partir de 30 programes d’actuació que es concreten amb un conjunt de

109 accions.

Les línies estratègiques responien a les tres dimensions que implica el desenvolupament

sostenible: la dimensió ambiental, l’econòmica i la social i una dimensió territorial de caràcter

transversal i dirigida a la preservació dels espais agraris i el patrimoni cultural i històric.

Quatre estratègies desenvolupen la dimensió ambiental:

Organització administrativa i execució de les competències ambientals

Democràcia participativa i informació ambiental

Millora en la gestió i conservació del Patrimoni Natural

Millora de la sostenibilitat urbana

La dimensió econòmica:

Foment de la diversificació econòmica per la fixació de la població i millora de la

competitivitat del territori

La dimensió social

Millora del benestar de la ciutadana i foment de la cohesió social

La dimensió territorial

Millora de l’ordenació territorial per a la preservació de la identitat i la qualitat de vida

de Montsant

De fet l’Agenda 21 ha permès dotar al Parc Natural d’un full de ruta en les seves actuacions

que s’han anat orientant cap a un marc d’actuació coherent i han fet que els processos

participatius s’assumeixin com un fet natural d’actuació malgrat les dificultats del procés.

En aquest marc es va redactar durant els anys 2009 i 2010 el Pla Especial de Protecció

del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de Montsant, que és l’instrument

d’ordenació que fixa els aspectes globals i permanents de l’ordenació del Parc Natural:

zonificació, infraestructures i serveis bàsics, regulació d’usos i activitats, etc. Que tot i haver

superat el procés participatiu està pendent de la seva aprovació definitiva

També es va redactar,al mateix temps, el Pla de Dinamització Social de Montsant que és

un document participatiu que dona a conèixer la percepció local del Parc Natural en el

territori. El Pla té els següents objectius principals:

Obtenir informació dels diferents agents socials del territori que permeti analitzar els

vincles existents entre ells i amb el Parc, detectar les problemàtiques i treballar les

propostes de millora de relació i comunicació.


9

Analitzar la percepció dels diferents actors socials vinculats o no amb el Parc i els

que potencialment poden estar‐ho.

Detectar la possibilitat d’enfortir dinàmiques pròpies entre els pobles i sectorialment.

Promoure i coordinar la participació dels diferents grups a través de tècniques

participatives de manera que el mateix procés generi inquietuds i un vincle i

compromís amb els municipis i el Parc.

Elaborar una base de dades quantitativa i qualitativa amb tots els sectors, col·lectius

i/o persones individuals que puguin participar en els processos departicipació. Això

ha de permetre de cara al futur:

o Tenir un registre actiu i actualitzat de les persones convocades en els

processos, la seva assistència i informació referent al seu àmbit sectorial, la

seva percepció i la capacitat i potencial de participació.

o Facilitar la consulta, l’elaboració d’informes i mapes estadístics de

participació.

o Obtenir i extreure de manera clara i ràpida la informació sobre un col·lectiu

determinat i que serveixi per convidar els actors socials més rellevants.

Amb aquest objectiu, l’eix principal del pla va ser la participació ciutadana a través de

diferents metodologies. Els resultats d’aquest projecte es constitueixen com a síntesi de les

aportacions ciutadanes entorn a diferents grans temes: la identificació del Montsant vers el

Parc, la dinàmica de les activitats del territori (des d’una perspectiva evolutiva), les

percepcions sobre el propi parc, sobre els espais de consulta, participació i comunicació,

sobre la junta rectora, sobre la Mancomunitat de municipis del Montsant i sobre el propi

procés. En tot cas el Pla de Dinamització és un antecedent clar al foment de la participació

dels diferents actors territorials que persegueix la Carta Europea de Turisme Sostenible.

L’any 2011 el PNMON empren dues accions: la diagnosi del sector oleícolai el projecte

per la dinamització i promoció de les economies productives locals que rep el nom de “De

Montsant a Taula”

El projecte tenia els objectius següents:

Potenciar i difondre els productes alimentaris elaborats als nou municipis del Parc

Natural de Montsant

Sensibilitzar i coresponsabilitzar als productors per la seva tasca de conservació del

paisatge i els valors naturals del Parc

Fomentar el consum d’aquests productes a través de la gastronomia i el comerç de

proximitat

Del projecte es van derivar diverses actuacions: l’edició del catàleg de Montsant a Taula i la

realització de diverses jornades acompanyades d’una sèrie de presentacions per tal de

donar a conèixer el projecte “de Montsant a Taula” al públic en general tant de la comarca

com de fora.

Del catàleg de productors se’n van editar el mes de maig de 2013 2.000 exemplars que es

van distribuir en primer lloc entre els mateixos productors.


10

El lliurament dels catàlegs es va fer en mà i es va aprofitar la visita per fer una petita

enquesta als productors sobre quines podrien ser les futures accions a realitzar amb el

projecte, i així conèixer quines eren les seves necessitats.

Per complementar el projecte es va realitzar un fòrum de comercialització i unes jornades:

Fòrum de comercialització “de Montsant a taula”

Jornades “Coneix i Tasta Montsant”

El “Fòrum de comercialització de Montsant a Taula” va tenir lloc el novembre de 2012 amb

l’objectiu de fomentar la relació entre productors agroalimentaris i el sector turístic. Els

assistents van intercanviar contactes, experiències, inquietuds i propostes de futur per

aprofitar les sinèrgies dels dos sectors econòmics claus en el desenvolupament

socioeconòmic de la zona.

Les jornades “Coneix i Tasta Montsant”, conduïdes per l’empresa Pedrenca, es van fer

durant el període entre maig i juny de 2013. Estaven dirigides principalment al sector turístic

de la demarcació de Tarragona (punts d’informació turística, hotels, cases rurals,

apartaments, restaurants, empreses d’activitats, guies turístics), amb l’objectiu d’ampliar la

informació que ofereixen sobre Montsant als seus visitants i clients i de retruc incrementar el

nombre de visitants.

També anava dirigida als productors d’aliments de Montsant amb l’objectiu que, a més de

conèixer espais del Parc Natural, poguessin conèixer com treballaven altres productors de

Montsant i a la vegada com organitzaven les visites al públic fomentant les xarxes de relació.

També, durant el 2013, es van realitzar altres jornades per afavorir el desenvolupament de

l’agricultura als municipis del Parc Natural de Montsant:

Eines per activar les terres abandonades

Cap una agricultura més viable al Parc Natural de Montsant

A aquestes iniciatives convindria donar continuïtat ja que materialitzen com el Parc Natural

pot ajudar a dinamitzar el sector agrari millorant aspectes relacionats amb la venda directa i

la comercialització.

Al novembre de 2013 es va realitzar la Jornada “Priorat: territori sostenible i claus de futur” a

la Cartoixa d’Escaladei, a iniciativa del Parc Natural de Montsant en el marc del Pla d’Acció

Territorial, que va comptar amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i el Consorci LEADER Priorat Baix

Camp.

Entre les conclusions de la jornada es va fer palès la necessitat d’elaborar un pla d’acció que

tingues en compte les diverses iniciatives que es desenvolupen a la comarca i aprofitar les

sinergies que poden generar.

Entre aquestes iniciatives hi la Carta del Paisatge del Priorat i la iniciativa de l’associació

Prioritat, creada al 2008,per presentar la candidatura del Priorat com a “Paisatge cultural

agrícola de muntanya mediterrània” per ser declarada comarca patrimonide la Humanitat per


11

la UNESCO. Ambdues iniciatives no només compten amb el suport del PNMON sinó que hi

col·labora activament en la promoció de la candidatura i amb la signatura de compromisos a

la taula de seguiment de de la Carta del Paisatge.

Aquests compromisos són:

Promoure l'aplicació de les mesures en matèria de paisatge derivades de

l'aprovació del Pla Especial de protecció del medi natural i el paisatge del

Parc Natural de la serra de Montsant.

Aprovar el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Parc Natural de la serra

de Montsant i fomentar la qualitat paisatgística en el compliment de totes les

actuacions.

Desenvolupar la iniciativa "de Montsant a taula"

Planificació, gestió i promoció de la pastura i la ramaderia extensiva.

Gestió activa per la conservació i millora de la funcionalitat ecològica dels

paisatges del Parc Natural.

Integració del patrimoni cultural immaterial en la planificació i gestió de l'espai

natural protegit del Parc Natural de Montsant perquè contribueix

significativament en la conservació del paisatge de Montsant.

La Carta del Paisatge que té com a objectiu implicar de manera activa la ciutadania en la

protecció d’aquest bé comú va iniciar els seus treballa al 2004. El 2006 es va presentar el

primer document de Diagnosi i el 4 d’octubre de 2012 es va signar amb la presentació de

Pacte pel Paisatge del Priorat.

La Carta, com no podia ser d’altre manera, contempla entre els seus objectius l’impuls de la

candidatura del Priorat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, amb la qual cosa

queda ben palès com institucions i agents locals han arribat a un consens sobre les

condicions de preservació del paisatge de la comarca.

Finalment, el mes de febrer de 2015 el DAAM i Departament d’Empresa i Ocupació donen

per conclòs el Pla de Foment del Turisme de Natura als Espais Naturals Protegits de

Catalunya on a més d’una diagnosi de l’estat dels diferents espais naturals de Catalunya es

proposa un Pla d’Actuació on es recull que “La CETS es consolida com a via per planificar

l’ecoturisme als espais protegits i facilitar la col·laboració amb el sector turístic” (Actuació 42.

Així doncs a partir de l’objectiu inicial de la Jornada “Priorat: territori sostenible, claus de

futur” que era el de crear un debat sobre el model turístic del Priorat es va arribar a la

conclusió que seria convenient impulsar la Carta Europea de Turisme Sostenible com a

projecte de comarca i crear un fòrum per debatre el model turístic del Priorat prenent el

testimoni dels compromisos del Parc amb l’entorn natural i social que representa i impulsant

els dues grans iniciatives transformadores la Carta del Paisatge i la candidatura a la

UNESCO.


12

2. LA CARTA EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE AL

PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT


13

2.1 ACORD D’ADHESIÓ

Vistos els antecedents durant l’any 2014 es van fer els primers passos per valorar la

conveniència d’optar a l’adhesió a la CETS per al Parc Natural de la Serra de Montsant.

Inicialment es van fer un conjunt de consultes prèvies per valorar si l’esforç que comporta

l’acreditació compta amb un mínim suport per parts dels agents territorials. En primer lloc es

va tenir en consideració el fet que el DAAM en el seu Pla Estratègic per als Espais Naturals

assenyalés la importància de la CETS per posar en valor els Espais Naturals Protegits.

En segon lloc es va tenir en compte que el Patronat de Turisme de la Diputació de

Tarragona estava disposat a col·laborar i aportar la seva experiència en l’acreditació del

Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Finalment es van valorar altres iniciatives i projectes determinants per la comarca del Priorat

i que calia incloure en l’estratègia de desenvolupament sostenible del turisme. Aquestes

iniciatives eren les accions derivades de la signatura de la Carta del Paisatge del Priorat,

impulsada pel Consell Comarcal però que estableix el consens entre els agents territorials

per les accions a dur a terme per la protecció i valorització del paisatge de la comarca.

L’altre iniciativa que es va tenir en compte va ser la de l’associació Prioritat que presenta la

Candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO per al reconeixement del Priorat com

“Paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània” .

De forma transversal es va tenir en compte que el Priorat és una

comarca petita amb molts pocs efectius demogràfics i que els

projectes no s’han de solapar de cap de les maneres sinó que

han de ser instruments que mantinguin els esforços fets fins al

moment i que se’ls doti de noves oportunitats.

Per tant a iniciativa del Parc Natural de Montsant es van tenir un

conjunt d’entrevistes per avaluar la receptivitat de la proposta a l’adhesió a la CETS. En tot

moment i en tots els contactes la Carta Europea de Turisme Sostenible es va valorar com un

projecte que permetia el desenvolupament de les directrius de la Carta del Paisatge del

Priorat i que facilitava la Candidatura del Paisatge a la UNESCO ja que entre els

requeriments que es demanen a la candidatura hi ha la de l’elaboració d’un Pla de Gestió de

l’Activitat turística per l’àrea objecte de la candidatura.

Davant la receptivitat positiva de molts actors del territori i la suma de diferents projectes en

la mateixa direcció el Parc de Montsant decideix emprendre l’adhesió a la CETS, però no

sense abans fer una valoració de la necessitat de recursos humans i econòmics necessaris

per portar endavant el projecte.


14

Per tot això sol·licita suport al Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona que es

materialitza, la tardor de 2014, amb l’encàrrec al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci

de Catalunya per tal que els seus tècnics siguin els encarregats d’acompanyar en el procés

d’adhesió a la CETS i promoguin, juntament amb els tècnics de Parc Natural de Montsant, la

constitució del Grup de Treball i el Fòrum Permanent i coordinin l’elaboració de la Diagnosi,

l’Estratègia i el Pla d’Acció.

Un cop vistes doncs que les condicions inicials per presentar la sol·licitud a l’Adhesió a la

CETS a la Federació EUROPARC el més de novembre es va formalitzar la sol·licitud amb el

benentès que es presentarà per l’Espai Natural Protegit però també per tota la seva àrea

d’influència que és, en primera instància, el conjunt de la comarca.


15

2.2 EL PARC NATURAL DE MONTSANT I LA SEVA ÀREA

D’INFLUÈNCIA

Europarc reconeix els espais naturals protegits com aquells territoris que han estat declarats

legalment amb la finalitat de conservar la natura. Tanmateix aquests espais són un

instrument per a garantir la conservació de la biodiversitat i els processos ecològics

essencials que impliquen models de desenvolupament sostenible, especialment per a

facilitar i garantir una millora de les condicions de vida de la població que hi viu però també

de la seva àrea d’influència. Per aquesta raó les accions de planificació sobre aquests

espais cal entendre-les com accions integrals en el conjunt del territori que ha d’afectar

necessàriament al conjunt de la comarca i en tot cas s’emmarquen en un projecte que afecta

al conjunt de la societat i per tant a conjunt del país.

La comarca del Priorat, de només 496 km2, té 23 municipis i una població total de 9.550

habitants (IDESCAT, 2014). La major part dels municipis són molt petits, de menys de 500

habitants i la població es concentra a la capital de comarca, Falset, amb 2.838 habitants.

Només tres municipis superen els 500 habitants, Cornudella amb 954, Marçà 611 i el

Masroig 534. El resultat és una població molt dispersa, amb una densitat de 19,6 habitants

per km2, que ha estat al marge de tots els processos d’industrialització i turístics del seu

entorn.

Si a la comarca hi ha un element geogràfic que destaca per sobre de qualsevol altre aquest

és la presencia de la Serra de Montsant que presideix tot l’àmbit geogràfic. El 30 d’abril de

2002 va ser reconegut com a Parc Natural mitjançant el decret 131/2001 que va establir un

àmbit de protecció de 9.242,07 ha. Inclou part dels municipis de la Morera de Montsant,

Ulldemolins, Margalef, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la

Bisbal de Falset i la Figuera.

Per la naturalesa dels espais protegits a l’interior del Parc Natural hi ha molt poca activitat.

Per aquesta raó l’any 2008 el Parc va impulsar la creació d’una Mancomunitat de municipis

per facilitar que el Parc sigui un instrument que contribueixi a la dinamització econòmica

dels municipis, les empreses i les persones que comparteixen el seu terme municipal amb

l’espai protegit.

Aquests 9 municipis sumen un total de 2.622 habitants (IDESCAT, 2014), la qual cosa

només representa una quarta part de la població comarcal. Amb l’excepció de Cornudella de

Montsant la resta està per sota dels 250 habitants si no tenim en compte Ulldemolins (412

habitants) i Cabacés (326 habitants).

Pel que fa a l’activitat turística segons les dades de l’Oficina de Turisme del Consell

Comarcal del Priorat els municipis de la Mancomunitat representen al voltant del 40% dels

establiments i les places d’allotjament i restauració. Pel que fa a l’oferta de càmping

presenten una mica més de la meitat de l’oferta. Tot i això estem parlant d’un total de només

42 establiments.


16

Taula 1: Establiments turístics de la Mancomunitat de Municipis de Montsant, any 2013

Turisme Rural Hotels Càmpings Restaurants

Població IDESCAT

(2014) Establ. Places Establ. Places Establ. Places Establ.

Cabacés 326 1 5 0 0 0 0 0

Cornudella 954 11 100 2 23 1 102 6

La Bisbal de Falset

216 3 34 0 0 0 0 0

La Figuera 118 0 0 0 0 0 0 1

La Morera del Montsant

157 0 0 2 27 0 0 1

La Vilella Alta 129 1 7 0 0 0 0 1

La Vilella Baixa 202 1 4 1 5 0 0 2

Margalef 108 0 0 1 16 0 0 1

Ulldemolins 412 1 4 1 19 1 396 3

2.622 18 154 7 90 2 498 15

Total Comarca 9.550 48 410 19 266 3 951 49

% 27,45 37,50 37,56 36,84 33,83 66,67 52,37 30,61

Font: elaboració pròpia

Des dels seus inicis el Parc Natural de la Serra de Montsant estableix com a objectiu

garantir la conservació dels valors naturals de manera compatible amb l’aprofitament

ordenat dels seus recursos i el manteniment de les activitats tradicionals dels seus habitants,

fent del Parc un factor de dinamització social i econòmica i de vertebració d’un

desenvolupament sostenible dels municipis que el conformen així com de la resta de la

comarca.

Aquesta voluntat del Parc Natural concorda amb el valor simbòlic que representa per al

conjunt de la comarca. Al peu de Montsant els monjos cistercencs van bastir la Cartoixa

d’Escaladei que organitzava el territori del que després s’ha anomenat com el Priorat

històric, un territori que gairebé coincideix amb la DOQ Priorat. La resta del territori es troba

sota la jurisdicció de l’altre DO del vi de la comarca i que agafa precisament el nom de la

serralada.

Per aquestes raons i per la vinculació històrica i social dels municipis i els habitants de la

comarca amb el Parc Natural esdevé un fet natural el considerar l’àrea d’influència del Parc

el conjunt de la comarca. El PDRI (Programa de Desenvolupament Integrat de la comarca

per al període 2000-2006) ja establia com a eixos de desenvolupament prioritari la vinculació

de l’espai natural i el turisme associat a la natura amb la valorització dels productes agraris

del conjunt de la comarca del Priorat, el vi i l’oli. Per altra banda és ben conegut com cada

vegada, amb major intensitat, es vinculen els espais de producció agrària amb els Parc

Naturals que afegeixen valor als productes i als productors que treballen tan dins com a la

seva àrea d’influència.

Actualment el vi és el producte més conegut i de més projecció de la comarca. Fins i tot s’ha

convertit en el millor ambaixador que la projecta internacionalment. L’estreta vinculació entre

la DOQ Priorat i el Parc Natural no és només de proximitat física sinó també històrica. La

DOQ abraça la serralada que acull la Cartoixa d’Escaladei, símbol també del conreu originari


17

de la vinya. No són poques les referències entre els productors i el Parc Natural, que marca

bona part de la personalitat a causa de la seva orografia i com influencia el clima. La

vinculació del vi amb l’Espai Natural Protegit és tan gran que la resta de la comarca té el

nom de Montsant per definir la Denominació d’Origen.

En tot cas quan es parla del Priorat s’ha de tenir sempre present la seva dimensió. L’adhesió

a la CETS representarà un esforç important que només té sentit si es considera com a

objectiu territorial el conjunt de la comarca. Tot i que el turisme s’ha convertit en un

instrument eficient en la vertebració del territori, la generació d’oportunitats de treball i la

potenciació del valors dels recursos agraris, històrics i patrimonials requereix, per continuar

mantenint aquest factor tractor d’altres activitats econòmiques i de la millora de la qualitat de

vida d’una permanent actualització cap a mercats amb major valor afegit i respectuosos amb

els valors territorials. Objectius que van d’acord amb els objectius generals de la CETS.

El Priorat ha experimentat en els darrers anys una transformació radical en molts aspectes.

De ser una comarca deprimida que il·lustrava de manera paradigmàtica la dinàmica de

marginalització i de declivi socioeconòmic ha viscut una clara millora en els índexs

econòmics agrícoles i poblacionals que crida l’atenció. Aquest canvi de naturalesa gairebé

radical es va iniciar a les darreries del segle XX a causa de dos factors fonamentals: el

posicionament dels vins de la comarca en el mercat internacional i la concessió de la

iniciativa comunitària LEADER II que va ser un important revulsiu en la creació d’oferta

turística.

Aquest canvi, del tot cultural, fa que recursos abans obviats ara formin part de l’oferta

turística: les mines de plom de Bellmunt, els rellotges de sol de Porrera o festes i tradicions

com l’encamisada de Falset ara tenen una nova lectura que fins fa poc no era considerada.

Al menys si fem cas del que deia Josep M. Espinàs en els seus famosos viatges a peu pel

Priorat on afirmava que “el Priorat no és país de turistes(...) el Priorat no és terra perquè

ningú s’acosti a veure-la perquè sí”. Ara més que mai es reivindica el paisatge com a recurs

turístic pel seu valor patrimonial perquè és ni més ni menys que la plasmació de la cultura de

cada societat i s’ha convertit en el gran actiu de la comarca tant pel que fa a la diferenciació

del vi com del turisme. Estudis presentats per el Grup de Recerca d’Anàlisis Territorial i

Estudis Turístics de la URV assenyalaven l’any 1998 el paisatge del vi com a recurs bàsic

per atreure la demanda turística on ja es parlava de fer la Carta del Paisatge del Priorat.

Aquests mateixos estudis assenyalaven com a factor prioritari de desenvolupament el valor

de la Serralada de Montsant per el desenvolupament del turisme de Natura i complementar

la resta d’activitats de lleure.

El resultat d’aquest conjunt de processos sembla agafar una nova dimensió en els darrers

anys. Promogut per diferents agents socials, empresarials i institucionals de la comarca, la

presentació del Priorat com a Paisatge Cultural a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la

UNESCO, pot esdevenir una fita on la CETS ha de tenir un efecte multiplicador.

Actualment a la comarca del Priorat el turisme s’està convertint en un veritable motor

econòmic que complementa les economies locals. La CETS és, des d’aquest punt de vista,

una oportunitat per vehicular totes aquelles veus i iniciatives que demanen d’estructurar un

model turístic propi per la comarca que tingui en compte les singularitats i en permeti una


18

projecció de futur que s’avingui amb el respecte a la natura, el patrimoni i la cultura de la

comarca i n’estableixi, si cal, els límits o les condicions.

Per tot això es considera que l’àmbit d’aplicació de la CETS ha de ser el conjunt de la

comarca i així ho han entès tots els agents consultats i que han esdevingut l’embrió per la

creació del Grup de Treball que té com a missió validar el procés, impulsar-lo i dinamitzar-lo.

A causa doncs, de les petites dimensions humanes i geogràfiques de la comarca i del paper

indiscutible del Parc Natural de Montsant com element estructurador del territori vinculat

estretament amb els processos econòmics, agraris i turístics i, tenint en compte, que és un

element identitari per al conjunt de la comarca, la diagnosi es centrarà en quatre apartats

clau: la comarca del Priorat, l’Espai Natural Protegit, l’anàlisi del sector turístic i l’anàlisi de la

percepció dels agents territorials en relació a la Carta Europea de Turisme Sostenible.

Mapa 1:àmbit d’aplicació de la CETS

Font: Elaboració Parc Natural de Montsant


19

2.3 PROCEDIMENTS I ESTRUCTURA DE LA CARTA EUROPEA DE

TURISME SOSTENIBLE

2.3.1 Metodologia de la diagnosi

Per la realització de la diagnosi per la sol·licitud de la Carta Europea de Turisme Sostenible

s’ha comptat amb les aportacions dels membres del Grup de Treball. Des d’un bon principi

es va considerar que calia aprofitar els documents que, en el mateix moment de la redacció

de la diagnosi, s’estaven generant a la comarca i que tenien la finalitat de dibuixar el retrat

actual de les condicions socials, econòmiques i físiques de la comarca.

Considerant que la Carta Europea de Turisme Sostenible es planteja per al conjunt de la

comarca donat que aquest va ser el primer acord assolit per promoure’n l’impuls és va

resoldre que els membres del Grup de Treball havien de contribuir amb el suport documental

que facilités la realització de la diagnosi comarcal més enllà de la seva validació posterior.

En aquesta funció no tots els agents podien contribuir de la mateixa manera, les principals

aportacions han estat per una banda per part del Parc Natural de la Serra de Montsant qui

ha aportat els continguts referents a l’espai natural protegit. L’altra aportació documental que

més ha contribuït en la redacció de la diagnosi ha estat per part del Consell Comarcal del

Priorat, aprofitant que en aquest mateix període ha presentat una diagnosi comarcal per

dissenyar el Pla Estratègic Comarcal de Desenvolupament Socioeconòmic Rural 2014-2020.

Altres contribucions remarcables han estat les aportacions del Consorci de la Serra de

Llaberia, molt actiu en la revisió documental, i del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i

Estudis Turístics (GRATET) de la Universitat Rovira i Virgili que ha realitzat aportacions

referents a la segmentació de la demanda potencial, així com els recursos turístics claus

dels municipis del Priorat. De forma complementària, s’ha disposat d’informació procedent

de l’Oficina de Turisme Comarcal, situada a Falset, amb dades reals sobre el perfil de

visitants de l’oficina.

Els Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació de la Generalitat han facilitat també dades

sobre l’impacte econòmic que genera l’activitat a la comarca, a través del cobrament de la

taxa turística i altres aportacions puntuals per part de Prioritat i la resta d’agents del Grup de

Treball.

A més la diagnosi ha tingut en compte altres fonts documentals com la Carta del Paisatge

del Priorat i el Pla de Foment del turisme de natura als espais naturals protegits de

Catalunya.

En tot cas s’han volgut aprofitar els recursos amb les aportacions des membres del Grup de

Treball, especialment els més vinclats al territori, per la qual cosa les seves aportacions han

estat molt valuoses i han estalviat el treball de camp, que per altres vies ja s’havia fet amb la

clara intenció de fer efectiva la participació i estalviar recursos i temps.

La integració d’aquests documents i aquestes informacions l’han realitzada els membres del

Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya a través de la metodologia DAFO.


20

DAFO és l’acrònim format per les inicials de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats i

és un instrument que permet estructurar la informació, facilita la identificació de

característiques rellevants i l'obtenció de conclusions de manera simple i ordenada d’un

determinat espai.

En altres paraules, l'anàlisi DAFO permet obtenir una radiografia real de la situació actual del

territori, identificant les fortaleses i analitzant les debilitats inherents a la destinació, així,

com, les amenaces externes que s'han d'afrontar i les oportunitats que l'entorn ofereix.

Així, doncs, contempla dues dimensions:

Una dimensió actual en la qual es detalla les fortaleses i les debilitats.

Una dimensió de futur segons les amenaces i oportunitats que sorgeixen de l’anàlisi de l’entorn i, en aquest cas, la demanda turística.

Les fortaleses i les debilitats corresponen a atributs intrínsecs al sistema, de caràcter estàtic

i estructural:

Les debilitats enumeren aquells aspectes en els quals el sistema resulta deficient per atendre objectius de millora.

Les fortaleses posen en relleu aquells aspectes en els quals el sistema resulta competitiu.

Les amenaces i oportunitats estan associades, en aquest mètode, al context exterior, i es refereixen a aspectes dinàmics de caràcter conjuntural; no obstant, també es poden detectar amenaces i oportunitats internes al sistema:

Les amenaces identifiquen aspectes que poden perjudicar el sistema.

Les oportunitats identifiquen aspectes dels quals pot beneficiar-se el sistema.

Oportunitats Amenaces

Fortaleses

Oportunitats aprofitables

per les fortaleses

Amenaces contrarrestables

per les fortaleses

Debilitats

Oportunitats que es poden

aprofitar si es superen les

debilitats

Amenaces que no es

poden contrarrestar fins

que no es superin les

debilitats

La distinció entre una amenaça i una oportunitat és, en molts casos, matisable, en quant les

amenaces detectades amb prou antelació es poden convertir en oportunitats si s’apliquen

les mesures correctores pertinents. Contràriament, les oportunitats no aprofitades a temps


21

es poden convertir en una amenaça a llarg termini en quan representa una disminució de la

capacitat competitiva del municipi.

Els distints components de la matriu DAFO s’han organitzat en funció dels deu principis que

sustenten l’ideari de la CETS. En una primera fase s’han confrontat, per a cadascun dels

principis i de forma interna, les fortaleses, les debilitats, les amenaces i les oportunitats entre

elles, de tal manera que s’han dibuixat quatre escenaris: situació d’estratègia, situació

d’il·lusió, situació de desgast i situació d’alt risc.

Situació d’estratègia (Fortaleses i Oportunitats): Parlem de situació d’estratègia quan es dóna una situació de combinació de fortaleses que s’integren i adeqüen a les oportunitats que presenta el sector i el mercat.

Les situacions d’estratègia que sorgeixen són els eixos estructurals sobre els quals

es pot orientar el projecte de valorització territorial i que permet una millora

competitiva.

Situació d’il·lusió (Debilitats i Oportunitats): La situació d’il·lusió és quan el territori presenta unes oportunitats òptimes que es poden aprofitar però les condicions i preparació de l’estratègia són inadequades.

En aquesta situació, cal reorientar les estratègies per aprofitar la situació favorable

que presenta l’entorn.

Situació de desgast (Fortaleses i Amenaces): La situació de desgast es defineix com aquell moment conjuntural en el qual s’han identificat les fortaleses adequades per al desenvolupament que permeten reduir les amenaces. En aquesta situació de desgast es tracta, doncs, de posar en valor els elements

diferencials i singulars en relació als condicionants externs negatius.

Situació d’alt risc (Debilitats i Amenaces): Les situacions d’alt risc són aquelles on les activitats a desenvolupar han de superar les amenaces externes derivades de l’entorn per esdevenir competitives.


22

Aquesta és una situació complexa que desvetllen aquelles situacions que requereixen no

només canvis estructurals interns sinó atendre els condicionants externs.

Aquestes situacions o escenaris faciliten la comprensió i interpretació, de manera

sistemàtica, de l’entorn operatiu actual i el futur possible. Així, doncs, les conclusions

generades en cada una de les situacions permeten generar un escenari idoni i competitiu

amb possibilitats reals d’adaptació, ja que es tenen en compte les potencialitats actuals del

territori i les possibilitats externes que el rodegen.

No obstant això, val a dir que l’escenari òptim i favorable per a qualsevol territori és aquell en

el qual conflueixen les fortaleses i oportunitats identificades i que, ambdós aspectes,

generen una situació d’estratègia.

Tanmateix, no s’han de menystenir la resta de situacions, ja sigui per abandonar-les o per

analitzar quins són els factors a transformar per poder apropar-se o assimilar-se a una

situació d’estratègia.

Aquesta anàlisi va servir per orientar un taller de participació amb el Fòrum Permanent dels

dies 6 i 7 de juliol de 2105 i que es va presentar el dia 15 de juny en l’acte formal de

constitució dl Fòrum Permanent. En el taller es van recollir un conjunt de propostes prèvies

a la redacció de l’estratègia i al Pla d’Acció.

Posteriorment la DAFO es va afinar amb les aportacions del Grup de Treball i el Fòrum

Permanent en la forma que es presenta en el present document de diagnosi on a més dels

punts forts, els punts febles, les amenaces i les oportunitats es recullen les accions prèvies

realitzades al territori i es detecten cap on cal orientar les accions futures tenint en compte

els principis de la CETS.

2.3.2 Metodologia per al foment de la participació

La participació és un element rellevant per a la CETS i a la vegada molt comú en els

diferents projectes implementats al Priorat. Des de fa anys a la comarca s’ha impulsat un

conjunt d’iniciatives gràcies justament a l’emprenedoria i empenta dels agents turístics de la

comarca. Ha estat per tant, fàcil continuar amb aquesta línia de treball.

Així s’han utilitzat diferents eines per fomentar aquesta participació dels agents (tant públics

com privats)dins el projecte de la CETS:

a) Resum de les accions realitzades

Amb l’objectiu d’assolir el certificat de la CETS, el mes de març de 2014 es fa una primera

reunió entre els membres del Parc Natural (PN) i del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i

Oci de Catalunya (PCT), amb l’objectiu de poder establir un inici de col·laboració entre

aquestes dues entitats pel projecte de la Carta Europea de Turisme Sostenible, col·laboració

que queda formalitzada el mes de juliol.


23

Al setembre es realitza la primera reunió interna entre el Parc Natural i el Parc Científic, i

s’acorda que l’àmbit d’acció del CETS serà d’escala comarcal, ja que, tot i que el PN és

l’impulsor, es considera lògic tenir en compte l’àrea d’influència del Parc Natural, pel que es

contempla la necessitat de fer-ho extensible a tota la comarca del Priorat.

El mes d’octubre es constitueix el Grup de Treball, partint d’un llistat de noms originats de la

reunió del juliol.

Durant els mesos de gener, febrer i març de 2015 s’han realitzat presentacions de la Carta

Europea de Turisme Sostenible a diferents municipis de la comarca, amb l’objectiu de donar

a conèixer el projecte i captar membres pel Fòrum Permanent. Tanmateix, el Parc Natural

ha fet difusió del projecte en diferents actes i jornades.

De forma complementària s’han anat realitzant reunions de seguiment entre el Parc Natural i

el Parc Científic, així com reunions amb els membres del Grup de Treball.

A mitjans de juny del 2015 es va realitzar la Constitució del Fòrum Permanent, un acte on es

van invitar a tots els membres del Fòrum Permanent.

Posteriorment es va realitzar una nova trobada amb els agents del Fòrum Permanent (els

dies 6 i 7 de juliol) per treballar conjuntament el que seria un inici del Pla d’Accions de la

CETS, a través d’unes taules de treball on es van debatre les accions a emprendre, basant-

nos en els 10 principis establerts per la CETS. D’aquests dos tallers va sorgir un llistat

d’inquietuds, o dit d’una altra manera, necessitats que percebia el sector.

Entre altres accions singulars realitzades el segon semestre de l’any destaca la visita d’un

representant d’Europarc Espanya, qui, a part d’assessorar sobre el procés que estàvem a

punt de finalitzar, es va poder reunir amb els membres del Grup de Treball, responent

diverses qüestions i dubtes que van sorgir durant el matí de treball.

El mes d’octubre es va organitzar una jornada sobre el model turístic del Priorat, on es va

comptar amb la participació d’altres parcs naturals catalans que ja comptem amb aquest

certificat.


24

b) Constitució del Grup de Treball

El dia 17 d’octubre de 2014 va quedar constituït el Grup de Treball, integrat pels agents

següents:

Entitat Representant

Agència Catalana de Patrimoni

Gemma Guitard

Serveis Territorials Comerç i Turisme de la

Generalitat,

Lorena Lamberto

Consorci Leader Baix Camp-Priorat

Clara Santiveri /Jordi París

DO Montsant

Sophie Lacome

DOQ Priorat

Jaume Josa

Priorat Enoturisme

Isabel Vilà

Consell Comarcal del Priorat

Josep Maria Coll

Patronat de Turisme de la Diputació de

Tarragona

Marta Farrero

Mancomunitat de Municipis del Parc

Misericòrdia Montlleó

Departament de Medi Ambient de la

Diputació de Tarragona

Montserrat Balcells

Prioritat Roser Vernet

Associació Oleïcultors Priorat Ricard Massip

Consorci Serra de Llaberia

Jarkov Reverté

Parc Natural de Montsant

Neus Miró i Montserrat Solà

Parc Científic i Tecnològic de Turisme i

Oci de Catalunya i la URV

Jordi Calabuig, Jaume Salvat i

Olga Soler


25

Membres del Grup de Treball de la CETS

S’han realitzat 7 reunions del Grup de Treball:

1a reunió: 17 d'octubre de 2014, constitució del Grup de Treball

2a reunió: 10 de novembre de 2014, definició estructura del Fòrum i calendari de

creació, definició del material de la diagnosi i revisió del calendari de treball

3a reunió: 20 de març de 2015, validació preguntes enquesta on-line sobre la

percepció del turisme a la comarca (acció de participació ciutadana)

4a reunió: 1 de juny de 2015, presentació de la diagnosi, presentació informe de

l'enquesta on-line, anunci existència plataforma on-line i presentació de l'estratègia

plantejada per al parc i el conjunt de la comarca.

5a reunió: 30 de juliol de 2015, nova presentació de la diagnosi, pla d'accions derivat

del taller de participació (dies 6 i 7 de juliol) i conceptualització jornada PATT

6a reunió: 29 de setembre, explicació del projecte per part de representant

d'Europarc Espanya (Javier Gómez-Limón), determinació punts de la diagnosi i

concreció d'entrevistes personalitzades per treballar el Pla d'Acció

7a reunió: 2 de desembre, presentació del pla d'acció i validació del Pla d’Acció pel

Grup de Treball realitzada al Consell Comarcal del Priorat


26

Reunió del Grup de Treball del 2 de desembre

c) Constitució del Fòrum Permanent

Les presentacions territorials han servit per donar a conèixer el projecte i fer partícips als

agents a través del formulari d’adhesió al Fòrum Permanent.

Fins a data d’avui, el Fòrum Permanent compta amb 99 agents, tot i que es mantenen les

inscripcions obertes per tal de facilitar la participació dels agents en el procés de la CETS.A

l’annex 6.5 es pot consultar el llistat dels membres.

Pel que fa a la tipologia dels integrants destaquen els allotjaments (principalment cases

rurals), empreses d’enoturisme (principalment cellers), així com administracions

(majoritàriament ajuntaments) i els veïns que, sense una tasca econòmica concreta desitgen

participar en l’obtenció de la Carta Europea de Turisme Sostenible per part del Parc Natural i

de la comarca del Priorat.

A continuació mostrem la classificació per tipologies per tenir una visió més clara del perfil

dels integrants:

Taula 2: Classificació dels membres per àmbits

SECTORS NOMBRE

MEMBRES

empreses d'activitat/guiatge 8

allotjaments: 16

hotels 3

cases rurals 10

alberg 1


27

càmping 2

restauració 6

allotj+rest+activitats 1

enoturisme: 11

cellers 8

cooperatives 1

associació Priorat Enoturisme 1

CI castell del Vi 1

museus 1

oli (productor) 1

pagesos 4

associacions 7

veïns 14

altres 15

administració 15

ajuntaments 11

consorcis 1

consell comarcal 1

sstt Generalitat 2

TOTAL: 99

El dia 15 de juny de 2015 es va convocar la primera reunió presencial per a tots els membre

del Fòrum Permanent, acte que va materialitzar la constitució formal del Fòrum Permanent,a

la seu del Parc Natural.


28

La relació amb el Fòrum Permanent ha tingut diversos canals, a partir de les presentacions

dels diversos municipis s’han facilitat les adhesions al Fòrum, amb el qual s’ha mantingut

una constant relació a través de les vies telemàtiques, especialment a partir de la plataforma

i web creat per l’intercanvi d’informació i a partir del correu electrònic on s’ha anat informant

de tots els acords del Grup de Treball, de l’enquesta on line i dels documents que s’han

posat a disposició per la seva discussió i posterior validació.

El correu electrònic s’ha demostrat el canal més eficient d’intercanvi d’opinions i es el mitjà

que més han utilitzat els membres del Fòrum Permanent. Per aquesta raó es va habilitar el

correu electrònic [email protected] per unificar totes les comunicacions.

L correu electrònic també ha estat el mitjà de comunicació utilitzat per tal d’anunciar tant els

actes de difusió, les reunions diverses o la posada a disposició per la seva consulta de la

Diagnosi que es va validar definitivament el 29 de setembre.

En total s’han realitzat 4 reunions presencials amb els membres del Fòrum Permanent:

15 de juny de 2015: Acte de constitució del Fòrum

6 i 7 de juliol. Reunions en grups de treball del Fòrum Permanent per la discussió i

preparació de l’Estratègia i el Pla d’Acció

2 de desembre de 2015: Validació de la Diagnosi, l’Estratègia i Pla d’Acció

Fòrum Permanent del 2 de desembre

d) Reunions Internes

A part, el Parc Natural ha mantingut reunions de forma continuada amb el Parc Científic i

Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya / URV, amb l'objectiu de planificar el procés de la

CETS, marcant reunions amb el Grup de Treball i el Fòrum Permanent, elaborant la

documentació i dinamitzant tot el procés. En total s'han realitzat 13 reunions de caràcter

intern entre aquestes dues entitats. Es poden consultar les actes de les reunions realitzades

a l'annex 6.9.

mailto:[email protected]


29

e) Realització de presentacions territorials

A més s’han realitzat altres reunions i presentacions del projecte tant als municipis com

aprofitant actes diversos per tal de promoure la CETS i anomar als agents territorials a

participar a través del Fòrum Permanent

Reunió comarcal de caràcter plenari

El dia 11 de febrer de 2015 es va realitzar una reunió a Falset on va assistir:

El director dels Serveis Territorials DAAIL (Departament Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Rural), el Sr. Antón Ballvé

El President del Consell Comarcal del Priorat, el Sr. Joan Carles García

L’alcaldessa de la Morera de Montsant, la Sra. Núria Crivillé, diputada de Medi

Ambient de la Diputació de Tarragona

Altres presentacions realitzades aprofitant actes de l’àmbit turístic:

Presentació de la CETS, durant la Jornada Turisme i Territori Sostenible al Priorat,

impartida per la Neus Miró. També hi va participar el Jaume Salvat (3 de novembre

de 2014)

Presentació de la CETS, durant la Fira de les Cooperatives del Vi de Falset,

impartida per la Neus Miro, el 4 d’abril de 2015

Jornada “La sostenibilitat, un model pel Priorat” organitzada el 27 d’octubre al Castell

del Vi de Falset

Presentacions als municipis:

Taula 3: Cronograma de les presentacions de la CETS realitzades als municipis

Data Lloc Agent

26 de gener de 2015 La Bisbal de Falset Jaume Salvat, Misericòrdia

Montlleó i Neus Miró

27 de gener de 2015 Ulldemolins Jaume Salvat, Jordi Calabuig

i Neus Miró

28 de gener de 2015 La Vilella Baixa Jaume Salvat i Neus Miró

29 de gener de 2015 Cabacés Jaume Salvat i Neus Miró

30 de gener de 2015 Cornudella del Montsant Jordi Calabuig i Neus Miró

11 de febrer de 2015 Falset Jaume Salvat, Jordi

Calabuig, Neus Miró

22 de març de 2015 Els Guiamets Jaume Salvat

Font: Elaboració pròpia


30

Presentació a Falset de la CETS

Els municipis on es va realitzar aquestes presentacions es van escollir per tal d’arribar al

conjunt de la comarca. Com que l’impulsor de la CETS és el PNMON es van prioritzar els

municipis que formen part de la Mancomunitat de Municipis del Parc natural de la Serra de

Montsant, per la resta dels territoris es van programar una presentació a Falset que va tenir

caràcter plenari per al conjunt de la comarca i una als Guiamets a sol·licitud pròpia del

municipi.

f) Cronograma de les principals reunions i actes organitzats vinculats a la CETS Taula 4: Cronograma de les accions realitzades fins al moment

CRONOGRAMA DE REUNIONES INTERNAS

Lugar/fecha Motivo de la reunión Participantes

23 de setiembre de 2014, sede del

PCT

Determinación de la comarca

como ámbito territorial de la

CETS. Listado miembros posibles

Neus Miró, Montserrat

Solà, Jaume Salvat y

Jordi Calabuig

12 de diciembre de 2014, sede del

PCT

Revisión tareas realizadas hasta

el momento, estructura de Foro

Permanente, preparación

actividades Grupo de Trabajo y

continuidad de cara al 2015

Neus Miró (PN),

Montserrat Solà (PN),

Jordi Calabuig (URV) y

Jaume Salvat (URV)

13 de enero de 2015, sede del PCT

Revisión de las acciones

realizadas hasta el momento y

temas pendientes, preparación de

las reuniones para la constitución

del Foro Permanente, revisión de

la carta de la convocatoria y

revisión de la presentación

Neus Miró (PN),


Jordi Calabuig (URV) y

Jaume Salvat (URV)

27 de febrero de 2015, sede del PCT

Avaluación de las inscripciones

del Foro Permanente (carta de

bienvenida, documentos a

adjuntar, etc.), metodología de

Neus Miró (PN),


Jaume Salvat (URV) y


31

participación del Foro (otros

modelos, tipologías de

organizaciones, etc.), definición

del calendario de reuniones,

compilación de acciones a partir

de procesos de participación ya

realizados y análisis del

Diagnóstico y calendario

Olga Soler (URV)

24 de abril de 2015, Falset

Estado encuestas, estado

plataforma, calendario de

próximas reuniones y diagnóstico

Neus Miró (PN),



Olga Soler (URV)

22 de mayo de 2015, sede del PCT

Revisión informe encuestas,

primer borrador del diagnóstico,

revisión de la plataforma y listado

de los asistentes próximas

reuniones

Neus Miró (PN),



Olga Soler (URV)

30 de junio de 2015 sede del PCT

Revisión de diferentes

documentos (modelo, documento

8, 10 principios), preparación del

taller de participación días 6 y 7

julio, explicación actualización

plataforma

Neus Miró (PN),



Olga Soler (URV)

7 de julio, Falset

Preparación del taller del día 7,

repaso calendario diagnóstico,

conceptualización jornada del 27

de octubre y definición objetivos

reunión prevista miembros Grupo

de Trabajo

Neus Miró (PN),



Olga Soler (URV)

12 de agosto, sede del PCT Revisión de la diagnosis y

calendario de trabajo

Neus Miró (PN),

Montserrat Solà (PN) y

Jaume Salvat (URV)

15 d’octubre, Falset

Guión de la jornada del 27 de

octubre. Calendario de entrevistas

con el Grupo de Trabajo para

definir el Plan de Acciones.

Informe de Solicitud.

Neus Miró (PN),


Jaume Salvat (URV) i

Olga Soler (URV)

27 d’octubre, Falset

Carta de Compromiso, calendario

entrevistas, comentarios fichas

recibidas y definir próximas

acciones

Neus Miró (PN),



Olga Soler (URV)

4 de noviembre, Palacio de la

Diputación, Tarragona

Estado entrevistas y estado

acciones con los miembros del

Grup de Trabajo. Preparación de

la convocatoria del Foro y Grupo

de Trabajodel día 2 diciembre

Neus Miró (PN),



Olga Soler (URV)


32

19 de noviembre, sede del PCT

Preparación de la presentación de

documentos del día 2 de

diciembre.

Documento de Plan de Acción



Olga Soler (URV)

26 de noviembre, sede del PCT

Documento de Estrategia y

revisión de la fichas presentadas

por los miembros del Grupo de

Trabajo. Preparación de la

presentación de documentos del

día 2 de diciembre.



Olga Soler (URV)

11 de diciembre, sede del Parque

Natural de Montsant

Revisión de la documentación a

presentar a Europarc. Dos

documentos: Diagnosis y

Estrategia y Plan de acciones.

Montserrat Solà (PN) y

Jaume Salvat (URV)


g) Canals de comunicació amb els agents

Amb l’objectiu de facilitar un canal de comunicació entre els agents que integren el projecte

a l’octubre es va crear un correu electrònic propi ([email protected]).

Aquest sistema ha permès mantenir un contacte periòdic amb els membres del Grup de

Treball i del Fòrum Permanent, rebent fitxes d’inscripcions al Fòrum Permanent, informant

sobre el calendari de les reunions, enviant les actes d’aquestes, així com mantenint

informats als agents sobre les diferents fases del projecte.

Altres accions desenvolupades en 2015 dirigides a facilitar eines per afavorir la participació

dels agents del territori i fer arribar les iniciatives impulsades des de la Carta han estat la

creació i dinamització d'una plataforma on-line, l'elaboració d'una enquesta on-line i

l'organització d'un taller participatiu. Passem a detallar aquestes accions:

Plataforma on-line:

El Consell Comarcal va facilitar els serveis d'una plataforma virtual

(http://www.consensus.cat/ccpriorat/). Aquesta plataforma s’ha utilitzat com a mitjà de

comunicació entre els agents de la comarca on s’hi ha anat compartint tota la informació

generada d'aquest procés:

Documents de treball (la diagnosi, el document d'estratègies, esborrany de les

accions o llistat d'inquietuds).

Informació sobre la CETS.

Les actes de les reunions del Grup de Treball

Les jornades realitzades pel Parc Natural amb incidència en la CETS.

El llistat dels membres del Grup de Treball i del Fòrum Permanent

L'enquesta on-line realitzada amb l'informe de conclusions

Altres documents d’informació o discussió.

mailto:[email protected]


33

A més de ser un web que ens permet incorporar informació s’ha volgut crear un espai actiu

de participació. Per això es va articular un apartat anomenat Dónala teva opinió on s’han

plantejat preguntes que podien respondre els agents que prèviament s'haguessin registrat al

web. Al principi vam plantejar dues preguntes, una sobre els principals recursos de la

comarca i una altra incitant al fet que els internautes escrivissin quines accions haurien de

desenvolupar a la comarca per millor el sistema turístic actual. Aquesta part del web, tot i

que s'han registrat 27 persones no ha generat moltes aportacions ja que es va focalitzar la

participació a través d’una enquesta on line.

Altre cosa ha estat l’enquesta on line que va rebre un nivell de resposta i participació molt

elevat.

Amb l'objectiu de conèixer la percepció que tenen els agents del territori del turisme en la

seva comarca es va elaborar un qüestionari, consensuat amb els membres del Grup de

Treball, format per 68 preguntes (53 tancades i 15 obertes) que es va enviar per mail el dia

31 de març a tots els membres del Fòrum Permanent i del Grup de Treball. El període

d'enquesta va ser del 31 de març al 19 d'abril. Es va obtenir un grau de resposta del 55,8%.

L’enquesta va ser de gran utilitat per recollir la percepció sobre el turisme a la comarca, el

concepte de sostenibilitat i de la relació entre el Parc Natural i el conjunt del territori. A més

va servir per detectar quins són els aspectes relacionats amb el turisme, la seva gestió i la

sostenibilitat que més preocupen als agents territorials, veure les diferències entre territoris

dins de la comarca i entre sectors. A banda l’enquesta va servir per recollir un primer ventall

de propostes que es van presentar de manera ordenada i com a retorn a l’acte de

constitució formal del Fòrum Permanent el 15 de juny de 2015.

Per a més informació es pot consultar l'informe detallat de l'enquesta a l'annex 6.13.

Taller de participació:

Els dies 6 i 7 de juliol es van organitzar al Consell Comarcal dos tallers amb la intenció de

treballar entre tots un primer esborrany del pla d'acció. Per això es va demanar als agents

del Grup de Treball i del Fòrum Permanent que escollissin un dels dos dies en funció del seu

perfil. El dia 6 es va destinar principalment als agents turístics del territori, mentre que el

segon dia es va convocar a la resta d'agents econòmics del Priorat. Amb l'objectiu de ser

pragmàtics es van crear tres grups de treball, cadascun encarregat de pensar accions

referents a determinats principis. Aquests dos dies de treball van permetre definir un llistat

d'inquietuds, és a dir, accions que els agents consideren prioritàries, independentment de la

possibilitat de poder-se realitzar, bé per manca de recursos econòmics i tècnics, bé perquè

els agents participants no tenien competència per a poder realitzar aquestes accions.

A l'annex 6.14 es pot consultar l'informe del taller de participació.


34


35

3. LA COMARCA DEL PRIORAT


36

3.1 EL MEDI FÍSIC

La comarca del Priorat té una superfície d’uns 498,6 km2. Està ubicada al centre de les

comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) que

del límit administratiu amb l’Aragó. Representa un 7,9% de la província de Tarragona i un

1,55% de la superfície total de Catalunya.

Mapa 2: Mapa topogràfic i localització de la comarca del Priorat

Font: Elaboració pròpia amb bases de l’ICC

Comprèn els 23 municipis que tot seguit s’enumeren: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de

Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els

Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda,

Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la

Vilella Alta i la Vilella Baixa.

El territori esdevé un gran amfiteatre al nord-est de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, oberta

a l’extrem de ponent de la Serralada Prelitoral Catalana. La Serralada es divideix enllà de les

muntanyes de Prades i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al

subsòl.

De les muntanyes de la comarca, la més característica és el Montsant, formada per grans

blocs de conglomerats oligocènics de 800 m de gruix que culmina a 1.166 m. A la banda

oposada, les moles de Colldejou (914 m) i Llaberia (912 m), amb les serres de Puigcerver

(922 m) i de l’Argentera (799 m), separen la comarca del Baix Camp. Confinen també amb el

Baix Camp i amb la Conca de Barberà les muntanyes de Prades (1.201 m) i la serra la Llena

(1.023 m) fa de límit amb les Garrigues.


37

Mapa 3: Mapa geològic del Priorat

Font: Mapa geològic comarcal de Catalunya 1:50 000 (IGC), a través de www.creaf.cat

La xarxa hidrològica del Priorat pertany a la conca de l’Ebre, on desemboquen les aigües

que es recullen a la comarca, quasi totes a través del riu de Siurana

Malgrat la concentració final en únic riu, la xarxa hidrogràfica del Priorat és complexa,

principalment per l’orografia de la meitat nord de la comarca. Hi ha tres rius principals, el

més important el riu de Siurana que neix al nord-est del Priorat, en recollir les aigües de la

part occidental de les muntanyes de Prades i la serra de la Mussara.

El riu Montsant, es forma per la conjunció de multitud de barrancs i torrents que baixen del

nord de la serra del Montsant, de la serra de la Llena i dels contraforts nord-occidentals de

les muntanyes de Prades. Desprès d’un recorregut sinuós d’est a oest pel nord de la

comarca, amb paisatges tant espectaculars com el congost del Fraguerau, el riu rodeja la

serra del Montsant per l’oest, i després gira cap al sud per ajuntar-se al riu de Siurana a la

part central occidental de la comarca.

El riu de Capçanes o dels Guiamets, al sud de la comarca, és un altre afluent important, per

bé que menor, del riu Siurana.

http://www.creaf.cat/


38

El conjunt de la xarxa hidrogràfica presenta un règim clarament mediterrani, amb grans

diferències de cabal entre les èpoques més plujoses (primavera i tardor) i les més seques.

La majoria de torrents i barrancs secundaris resten secs bona part de l’any.

Els cursos fluvials del Priorat presenten, en general, un bon estat de conservació, i en

alguns casos, com el tram alt del riu Montsant, el bosc de ribera està ben desenvolupat i la

fauna associada és força interessant. Cal tenir en compte la presència d’embassaments a

les zones altes dels rius (embassament de Siurana, al riu homònim; de Margalef, al riu

Montsant; i dels Guiamets, al riu de Capçanes).

La vegetació del Priorat és de caràcter principalment mediterrani boreal. L’alzinar amb

marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) és la clímax principal. A les terres occidentals, de

clima més sec i continental, el substitueix el carrascar (Quercetum rotundifoliae). L’alt

Montsant i, sobretot, el vessant obac d’aquesta muntanya porta un bosc submediterrani de

roure valencià amb pinassa i pi roig (Violo-Quercetum fagineae). L’alzinar ha estat suplantat

en gran part pel bosc de pi blanc, que primitivament devia ésser limitat als terrenys abruptes,

molt secs, i per garrigues i brolles.


39

3.2. L’ENTORN HUMÀ

3.2.1. Evolució i distribució de la població

El Priorat és, segons dades de 2014, la tercera comarca menys poblada de Catalunya, amb

9.550 habitants. Només l’Alta Ribagorça (amb 3.873 habitants) i el Pallars Sobirà (amb

7.220) tenen menys població.

Com es pot veure en el quadre següent, relatiu a l’evolució de la població per municipis i des

de 1996, actualment la comarca està immersa en un període de pèrdua continuada de

població, que en molts municipis es va iniciar anteriorment a l’any 2011. Ja a partir d’aquell

any és la tendència general (a excepció de el Masroig, Porrera i la Vilella Baixa)

D’aquesta manera doncs, aquestes dades fan palès que la lleu recuperació demogràfica

viscuda durant gairebé la pràctica totalitat de la primera dècada del 2000 (i arribant a les

xifres màximes de 2011), deguda en gran mesura pel dinamisme del sector vitivinícola a la

comarca, ha arribat a la seva fi i actualment la població ha tornat a retrocedir fins a xifres de

fa 10 anys.

Taula 5: Evolució de la població per municipis 1996-2013

Evolució de la població per municipis 1996-2013

1996 2001 2006 2011 2013

%

variació

96-01

%

variació

01-06

%

variació

06-11

%

variació

11-13

Global

96-

2013

Bellmunt del

Priorat 303 308 324 337 313 1,65% 5,19% 4,01% -7,12% 3,30%

Bisbal de

Falset, la 245 252 266 225 219 2,86% 5,56% -15,41% -2,67%

-

10,61%

Cabacés 340 344 342 340 333 1,18% -0,58% -0,58% -2,06% -2,06%

Capçanes 409 409 408 420 415 0,00% -0,24% 2,94% -1,19% 1,47%

Cornudella

de Montsant 881 860 979 1026 983 -2,38% 13,84% 4,80% -4,19% 11,58%

Falset 2.504 2.518 2.717 2.952 2.883 0,56% 7,90% 8,65% -2,34% 15,14%

Figuera, la 123 120 165 133 108 -2,44% 37,50% -19,39% -18,80% -

12,20%

Gratallops 221 233 246 264 250 5,43% 5,58% 7,32% -5,30% 13,12%

Guiamets,

els 302 301 330 322 297 -0,33% 9,63% -2,42% -7,76% -1,66%

Lloar, el 133 116 111 119 113 -12,78% -4,31% 7,21% -5,04% -

15,04%

Marçà 611 603 653 638 616 -1,31% 8,29% -2,30% -3,45% 0,82%

Margalef 132 129 128 115 110 -2,27% -0,78% -10,16% -4,35% -

16,67%

Masroig, el 524 515 538 562 564 -1,72% 4,47% 4,46% 0,36% 7,63%

Molar, el 280 291 302 305 298 3,93% 3,78% 0,99% -2,30% 6,43%

Morera de

Montsant, la 184 170 165 164 158 -7,61% -2,94% -0,61% -3,66%

-

14,13%

Poboleda 336 339 353 383 362 0,89% 4,13% 8,50% -5,48% 7,74%

Porrera 444 467 488 468 469 5,18% 4,50% -4,10% 0,21% 5,63%


40

Pradell de

la Teixeta 232 191 178 204 191 -17,67% -6,81% 14,61% -6,37%

-

17,67%

Torre de

Fontaubella,

la

83 129 134 140 127 55,42% 3,88% 4,48% -9,29% 53,01%

Torroja del

Priorat 129 140 142 171 166 8,53% 1,43% 20,42% -2,92% 28,68%

Ulldemolins 494 491 508 449 435 -0,61% 3,46% -11,61% -3,12% -

11,94%

Vilella Alta,

la 133 123 121 140 131 -7,52% -1,63% 15,70% -6,43% -1,50%

Vilella

Baixa, la 169 179 198 210 215 5,92% 10,61% 6,06% 2,38% 27,22%

Priorat 9212 9228 9.796 10087 9.756 0,17% 6,16% 2,97% -3,28% 5,91%

Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat

Si s’analitza el comportament a nivell de municipis de manera recent, podem apreciar com

durant el darrer trienni, els municipis que més població han perdut han estat la Figuera (un -

18,80%), la Torre de Fontaubella (-9,29%) i els Guiamets (amb un -7,76%). Tot i amb això

cal dir que en el cas de la Figuera, les recents dades de població de 2014 li confirmen un

nou augment de població, que en canvi no es produeix en els altres dos municipis, que

continuen perdent població.

Mapa 4: Mapa d’evolució de la població per municipis 1996-2013 (%)


Si analitzem el període des de l’any 1996 podem constatar que els municipis amb major

pèrdua de població han estat Pradell de la Teixeta, el Lloar i Margalef.

En el cas oposat, els municipis que han viscut un major increment de població durant el

període 1996-2013 han estat la Torre de Fontaubella amb un augment del 53, 01%, passant

de 83 a 127 habitants), Torroja del Priorat (amb un 28,68%, passant de 129 a 166 habitants)

i la Vilella Baixa (amb un augment del 27,22%, passant de 169 habitants a 215). Si tenim en

compte les últimes xifres disponibles de 2014, veiem com la Torre de Fontaubella manté

Ulldemolins

Margalef

Cornudella de MontsantMorera de Montsant, la

Cabacés

Bisbal de Falset, la

Porrera

Vilella Alta, laPoboledaTorroja del Priorat

Figuera, la

Vilella Baixa, la

GratallopsLloar, el

Pradell de la Teixeta

Molar, el FalsetBellmunt del Priorat

Masroig, el

Marçà

Guiamets, elsTorre de Fontaubella, la

Capçanes

EVOLUCIÓ POBLACIÓ 1996-2013 (%) (Municipis Priorat)

[-17.67, -5.00)

[-5.00, 0.00)

[0.00, 10.00)

[10.00, 15.00)

[15.00, 25.00)

[25.00, 53.01]

Evolucio poblacio 1996-2013

Ulldemolins

Margalef


Cabacés


Porrera

Vilella Alta, laPoboledaTorroja del Priorat

Figuera, la

Vilella Baixa, la

GratallopsLloar, el



Masroig, el

Marçà

Guiamets, elsTorre de Fontaubella, la

Capçanes

EVOLUCIÓ POBLACIÓ 1996-2013 (%) (Municipis Priorat)

[-17.67, -5.00)

[-5.00, 0.00)

[0.00, 10.00)

[10.00, 15.00)

[15.00, 25.00)

[25.00, 53.01]

Evolucio poblacio 1996-2013


41

aquestes dades (perd un habitant), però els altres dos municipis viuen un retrocés puntual

de població.

Taula 6: Habitants. Distribució per municipis. Any 2014

Habitants. Distribució per municipis. Any 2014

Municipi Homes Dones Total

Bellmunt del Priorat 156 151 307

Bisbal de Falset, la 119 97 216

Cabacés 163 163 326

Capçanes 203 208 411

Cornudella de Montsant 509 445 954

Falset 1.429 1.409 2.838

Figuera, la 66 52 118

Gratallops 129 114 243

Guiamets, els 134 158 292

Lloar, el 58 52 110

Marçà 316 295 611

Margalef 65 43 108

Masroig, el 283 251 534

Molar, el 160 133 293

Morera de Montsant, la 94 63 157

Poboleda 195 166 361

Porrera 253 208 461

Pradell de la Teixeta 81 100 181

Torre de Fontaubella, la 67 59 126

Torroja del Priorat 89 71 160

Ulldemolins 230 182 412

Vilella Alta, la 70 59 129

Vilella Baixa, la 107 95 202

Priorat 4.976 4.574 9.550

Font: Idescat. Padró municipal d'habitants

Pel que fa als municipis de major població de la comarca, aquests continuen sent els

mateixos de l’any 1996: Falset que és l’únic que supera els 2.000 habitants, Cornudella de

Montsant, Marçà, Masroig i Porrera.

Per entendre l’evolució de la població de la comarca en els darrers anys és molt necessari

fer un cop d’ull a les xifres de creixement natural i de saldo migratori durant el període 2001-

2011. Al llarg d’aquest període, hi destaca el pes de les immigracions a la comarca, que han

ajudat a compensar un creixement natural negatiu de la població i que no deixa de ser

conseqüència de l’envelliment general d’una comarca en la qual les defuncions dupliquen

els naixements.


42

Taula 7: Creixement intercensal de la població, per components i sexe. 2001-2011

Components del creixement

Sexe Naixements Defuncions Creixement

natural

Saldo

migratori

Creixement

total

Homes 355 695 -340 852 512

Dones 323 675 -352 576 224

Total 678 1370 -692 1428 736

Font: Idescat

El clima favorable de creixement econòmic viscut al Priorat i a tot Catalunya durant bona

part de la dècada va afavorir l’arribada a la comarca de molts estrangers, que va ser màxima

l’any 2003, on la taxa bruta de creixement migratori va arribar a ser de 27,78 per mil

habitants. Des de l’any 2011 però, aquesta taxa també és negativa, i ja l’any 2012 va assolir

un valor de -13,05 per mil, fet que provocà que la taxa bruta de creixement total (en la qual

s’hi uneix el creixement natural), també assolís una taxa màxima negativa de -19,58 per mil.

Taula 8:Creixement per mil habitants. Priorat. Sèrie temporal

Any

Taxa bruta

de

creixement

total

Taxa bruta de

creixement

natural

Taxa bruta de

creixement

migratori

2012 -19,58 -6,53 -13,05

2011 -8,25 -6,64 -1,61

2010 -1,6 -6,01 4,41

2009 6,83 -4,82 11,66

2008 15,24 -4,98 20,22

2007 8,96 -6,38 15,34

2006 4,45 -5,49 9,94

2005 13,05 -9,08 22,13

2004 7,7 -8,76 16,46

2003 18,17 -9,62 27,78

2002 2,16 -8,85 11,01

2001 9,01 -4,67 13,69

2000 4,37 -7,11 11,48

1999 -2,3 -7,22 4,93

1998 -3,6 -9,49 5,89

1997 -0,87 -6,64 5,77

1996 -4,02 -6,84 2,82

Font: Idescat

Com a resum final d’aquest apartat, la taula amb taxes de creixement de la població ens

posa de manifest la situació ja descrita d’una comarca amb alta mortalitat, que duplica la

seva natalitat i amb un creixement migratori recent també negatiu, fruit de la situació de crisi

viscuda durant els darrers anys i que ha implicat un retorn de població als seus països

d’origen a causa de la manca de possibilitats laborals i de prosperitat econòmica.


43

Taula 9: Creixement de la població

Creixement de la població Taxa bruta per 1.000

hab.

Taxa bruta de natalitat. 2013 6,88

Taxa bruta de mortalitat. 2011 14,28

Creixement natural. 2012 -6,53

Creixement migratori. 2012 -13,05

Creixement total. 2012 -19,58

Font: Idescat. Indicadors demogràfics

3.2.2. Estructura de la població

Si s’observa la piràmide de població de la comarca, on es mostren les xifres de població per

grups quinquennals i sexe de l’any 2012, es pot comprovar el notable envelliment d’aquesta

població.

La base de la piràmide, on es representen els grups més joves de població, és més estreta

que la part alta de la mateixa, on hi apareixen els grups de més edat de la comarca. Així, el

grup de més de 65 anys era de 2.393 habitants l’any 2013, mentre que el de menors de 15

era de 1.197.

Taula10: Població per sexe i edat quinquennal. Priorat. 2012

Font: Idescat

Aquest envelliment de població però, si tenim en compte les xifres de la sèrie temporal 1996-

2012, és menys intens del que vivia la comarca fins a l’any 1999, on el grup de població de

menys de 15 anys va assolir el seu punt més baix (amb només un 11,14% del total).

A partir de llavors, tot i les tendències generals de creixement i decreixement de població

segons els anys, s’ha viscut un procés de rejoveniment de la població, i l’any 2012 aquest

grup d’edat representava el 13,24% del total de població.


44

Taula 11: Població. Per grups d'edat. 2013

Grups d’edat Homes Dones Total

De 0 a 14 anys 628 569 1.197

De 15 a 64 anys 3.362 2.804 6.166

De 65 a 84 anys 957 1.003 1.960

De 85 anys i més 161 272 433

Total 5.108 4.648 9.756

Font: Idescat. Padró municipal d'habitants

En canvi, el grup de majors de 65 anys ha viscut una evolució contrària, i ha vist reduït el

seu nombre des de l’any 1998 (del 28,71% del 1998 al 24,62% de 2012). Així, l’índex

d’envelliment de la població comarcal ha sofert un descens més o menys continuat des de

l’any 1999. Taula 12: Estructura per edats, envelliment i dependència. Priorat. Sèrie temporal

Any % 0 a 15

anys

% 16

a 64

anys

% 65

anys i

més

Índex

d’envelliment1

Índex de sobre

envelliment

Índex de

dependència

juvenil

Índex de

dependència

de la gent gran

Índex de

dependència

global

2012 13,24 62,14 24,62 197 18 20 39 59

2011 13,46 62,12 24,43 193 18 20 39 59

2010 13,3 62,28 24,43 197 19 20 39 58

2009 13,12 62,58 24,3 195 19 20 38 58

2008 12,71 62,94 24,35 204 18 19 38 57

2007 12,47 62,44 25,09 216 17 18 40 58

2006 11,94 62,55 25,52 227 16 18 40 58

2005 11,92 62,25 25,83 234 15 17 41 58

2004 11,56 62,22 26,22 247 16 17 42 58

2003 11,31 61,35 27,34 261 16 17 44 61

2002 11,37 60,56 28,07 265 15 17 46 63

2001 11,42 60,37 28,21 264 15 17 46 64

2000 11,29 60,21 28,51 271 14 17 47 64

1999 11,14 60,16 28,7 276 14 17 47 64

1998 11,56 59,73 28,71 273 13 17 47 65

1997 11,62 59,72 28,66 267 13 18 47 65

1996 11,99 59,69 28,32 258 12 18 47 65

Font: Idescat

El grup de població entre 16 i 64 anys ha viscut un procés continuat d’augment de pes

específic durant tot el període analitzat, assolint una proporció del 62,14% del total l’any

2012. Així, durant el període 2008-2012, la taxa de variació de la població potencialment

activa (16-64 anys), ha estat més favorable a la comarca que en el conjunt de Catalunya.

1

Nota: Índex d'envelliment= Quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys. S'expressa en tant per cent.


45

Taula 13: Índexs demogràfics. Estructura de la població. Catalunya – Priorat

Índexs demogràfics. Estructura de la població.

Catalunya - Priorat Priorat Catalunya

Índex d’envelliment 197% 110%

Taxa de variació de la població potencialment activa

(16-64 anys)

(Variació 2012 vs 2008)

0,6% 0,3%

Font: Observatori d'Empresa i Ocupació

Si comparem les dades d’envelliment del Priorat amb les del conjunt del territori català veiem

com aquest índex és molt superior al de la mitjana catalana, on té un valor de 110%, en

comparació amb el 197% de la comarca.

El 20,9% de la població té 65 anys i més (1.960) i un 4,44% tenen 85 anys i més (433). El

51,17% de les persones de 65 anys i més són dones, així com el 62,82% dels que tenen 85

anys i més.

Entre els anys 2000 i el 2009, l’índex d’envelliment, que posa en relació el nombre de

persones de 65 anys i més sobre el de joves menors de 15 anys, va disminuir lleugerament

gràcies a l’entrada de població jove amb els fluxos migratoris. Tot i amb això actualment el

Priorat esdevé una de les comarques catalanes amb un índex d’envelliment més elevat, amb

un 197%, només per sota de l’envelliment que presenta la Terra Alta (amb un 240%).

El grau de càrrega que representa la població en edats dependents per a la població en edat

de treballar es mesura a través de l’índex de dependència global (relació de la població

major de 64 anys i els menors de 15 anys respecte del grup comprès entre ambdues edats).

El Priorat, en aquest sentit, és una de les comarques catalanes que presenta una major

dependència global (59%), sent també una de les més envellides i amb major dependència

senil.

En relació amb l’índex de dependència juvenil (quocient entre el nombre de joves menors de

15 anys i el nombre de persones de 15 a 64 anys), la comarca presenta un valor de 19,41%,

un dels valors més baixos del conjunt de comarques catalanes (Alta Ribagorça, la Ribera

d’Ebre i la Terra Alta, presenten un 19% en tots els casos).

3.2.3 Nivell de formació

En relació al nivell d’instrucció i formació, el Priorat presenta uns percentatges de població

que no sap llegir o escriure i sense estudis inferiors als del total del Camp de Tarragona i de

Catalunya, per tant aquesta dada és positiva. Així, el percentatge de població de 15 a 64

anys que no ha assolit estudis primaris (2,93%) és també inferior al del total català (4,29%).


46

Taula 14: Població de 15 a 64 anys que no ha assolit estudis primaris. 2011. Per 100 habitants

Població de 15 a 64 anys que no ha assolit estudis

primaris. 2011

Homes Dones Total

Priorat 1,86% 4,21% 2,93%

Catalunya 3,96% 4,63% 4,29%

Font: Idescat

Tot i amb això, si tenim en compte les taxes d’escolarització segons edat, veiem com aquest

nivell d’instrucció és inferior en base aquest paràmetre al de tot el territori català.

Especialment allunyat de la dada mitjana catalana és la d’escolarització als 17 anys, amb

una distància a l’entorn del 25%.

Taula 15: Taxes específiques d'escolarització Taxes específiques per 100 hab. 2012

Taxes específiques d'escolarització Taxes específiques per

100 hab. 2012

Àmbit De 2 a 4

anys Als 16 anys Als 17 anys

Priorat 69,72 76,32 56,25

Catalunya 81,89 88,99 81,66

Font: Institut d'Estadística de Catalunya

En quant a titulacions, la comarca presenta percentatge més elevats que la mitjana catalana

en les titulacions bàsiques (primària, ESO, etc.), però canvia diametralment quan observem

les xifres de titulacions mitjanes i superiors, on el Priorat presenta un nivell de formació

inferior en gairebé tots aquests nivells en relació amb el Camp i amb Catalunya.

Entenem per formació reglada els ensenyaments de tipus obligatori i gratuït (fins als 16

anys), la formació professional de grau mitjà i superior, el batxillerat, l'ensenyament

universitari i la certificació de les escoles oficials d'idiomes.

La comarca del Priorat disposa d’una reduïda oferta educativa d’aquest tipus. Només 2

centres ofereixen educació secundària a la comarca, així com també cicles formatius i

batxillerat: L’INS Priorat i l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana.

L’Institut imparteix els estudis d'ESO, Batxillerat i els Cicles Formatius de Grau Mitjà

d'Atenció Sociosanitària i de Cures auxiliars d'infermeria. A més, l’institut integra l’Escola

d'Enologia Jaume Ciurana.

Al llarg dels darrers anys la importància de l’Escola d’Enologia, a nivell formatiu i de

desenvolupament del teixit productiu del vi, és incontestable. A dia d’avui, a l’Escola

s’imparteix el Cicle Formatiu de Grau Superior de Vitivinicultura i el Cicle Formatiu de Grau

Mitjà d'Olis d'oliva i vins. A més, disposa d’una borsa de treball, per a alumnes i ex-alumnes

de l'Escola i tota una sèrie d’empreses col·laboradores que han acollit alumnes per a fer les

seves pràctiques d'empresa.


47

Fora de la capital de comarca, només hi trobem un altre centre en el que es pugui cursar

l’educació secundària obligatòria (ESO), és l’Institut Montsant, de Cornudella de Montsant.

Pel que fa a la formació no reglada, que és aquella amb la qual s'obté una titulació que no

està reconeguda per un òrgan oficial, engloba tots aquells ensenyaments, aprenentatges,

cursos, seminaris, etc. que es poden fer per iniciar-se i especialitzar-se en alguna temàtica,

o bé simplement com a afició.

Un dels principals agents que du a terme aquestes tasques a la comarca és, no cal dir-ho, el

Consell Comarcal. El Consell Comarcal del Priorat, principalment a través del seu servei de

Formació, organitza i coordina diferents tipus de cursos, jornades i seminaris amb l’objectiu

de fomentar l’educació i contribuir al reciclatge tant dels treballadors, dels empresaris, com

del públic en general.

Les principals línies en les que treballa són les següents:

Detectar necessitats no cobertes per la formació existent i, tenir-les en compte a

l’hora de planificar les actuacions.

Informar sobre els diversos cursos de formació ocupacional que s’ofereixen a la

comarca del Priorat i d’altres indrets.

Informar sobre l’ensenyament reglat: formació professional, batxillerat, formació

d’adults, etc.

Organitzar xerrades i seminaris sobre temes d’interès general i específic.

Organitzar seminaris, cursos o xerrades en els diferents àmbits del desenvolupament

rural de la comarca.

A data de redacció de la present diagnosi tenia oberts o previstos els següents cursos i

seminaris:

Anglès en l'atenció i el servei al client

Comunicació en rus en atenció i servei al client. (15h)

Comunicació en rus en atenció i servei al client. (20 h)

Alemany bàsic per a trobar feina

Preparació a les proves lliure per a l'obtenció del Graduat en Educació Secundària

Preparació a les proves lliures per a l’accés a Cicle Formatiu de Grau Mig

Preparació a les proves lliures per a l’accés a Cicle Formatiu de Grau Superior

Monitor/a de menjador

Monitor/a de lleure

Curs de manipulador d'aliments

Eines 2.0 Activa el teu negoci a través de la web

Einestic: la suite informàtica gratuïta per a autònoms i petites empreses

Carnet de carretoner (traspaleta i apilador)

Cursos d'alfabetització d'adults

Curs de formació ocupacional

Formació de català per a persones adultes


48

Un altre ens important en quant a temes de formació sobretot en l'àmbit de l'agricultura, el

turisme rural i el medi ambient és el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural (DAAM). Els cursos, jornades tècniques i jornades de formació

que s'ofereixen abracen molts temaris, formats i metodologies de treball. Aquesta formació

és fruit de les propostes del propi DAAM o bé el Departament recull la demanda de formació

en diferents temes que se li fan des del territori, ens locals, associacions, etc.. És un tipus de

formació molt interessant en tant que té una gran agilitat d'organització i un ampli ventall de

propostes. Els tipus de cursos són, com hem dit, alguns exemples series:

Taller de tast d’oli d’oliva

Producció agroalimentària: requisits mínims d’etiquetatge i envasat

curs d’anàlisi sensorial de la mel

Territori i producte

L'oli d'oliva, el vi i el seu entorn. Oleoturisme, enoturisme, gastronomia i salut

Màrqueting i exportació. Venda en línea

3.2.4. El treball

En l’estructura productiva del Priorat, el sector serveis és el que té major pes específic, i

representa un 55% del VAB (segons dades de 2012), notablement inferior al pes que té el

sector serveis en el conjunt de Catalunya, on representa el 69,3% del VAB.

A continuació, la indústria representa el 16,4% de l’activitat econòmica (menor al 21,1% que

representa al global de Catalunya), la construcció, el 15,7% (molt superior al 7,9% que

representa a Catalunya) i l’agricultura, el 13%, molt notablement superior a l’1,6% que

presenta al total de Catalunya.

Taula 16: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica productiva (VAB pb)


El cas de l’agricultura requereix d’una menció específica ja que, com s’ha dit, el pes que

aquest sector té en la dinàmica productiva de la comarca és molt més important que en la

mitjana catalana. Tot i amb això, durant els anys 2007-2012, el pes del sector ha minvat a la

comarca (-15,3%), mentre que a tota Catalunya el sector ha augmentat el seu pes en el VAB

pb (1,9%).


49

Observant el mateix període 2007 i 2012, la construcció, tot i el seu evident descens (-

28,7%) no és tan notable com en el cas català (-30,4%). Així, la construcció continua sent un

sector molt important a la comarca.

El sector industrial ha retrocedit a la comarca (-3,67%), inferior al descens de -9,7% de

Catalunya.

El sector serveis representa el 55,0% de l’economia del Priorat (inferior al 69,3% que suposa

a l’economia catalana). Dins dels serveis, el comerç té un pes del 9,1%, també inferior al

12,3% que té en l’economia catalana. El VAB dels serveis s’ha incrementat a Catalunya

(+2,2%) mentre que al Priorat ha augmentat un 5,9%.

L’hostaleria representa el 12% del VAB comarcal, amb un pes superior al del global català

(8%) i amb un augment entre 2007 i 2012 superior al valor de Catalunya (un +22,8% vs el

+19,7% a Catalunya).

Si observem l’evolució dels ocupats al llarg de la dècada compresa entre els anys 2001 i

2011, podem observar com els sectors primari i secundari (agricultura, indústria i

construcció) han perdut pes específic en relació al conjunt de població ocupada de la

comarca. Per tant, l’únic sector que veu incrementat el seu percentatge d’ocupats és el

sector serveis. L’agricultura i la indústria perden uns quatre punts percentuals cada una

d’elles i la construcció dos i escaig. Aquests punts són els que guanya el sector serveis, que

passà del 46,59% al 56,42%.

Taula 17: Evolució dels ocupats per sector 2001 - 2011


Taula 18: Indicadors relatius a ocupacions d'alt contingut tecnològic

Indicadors relatius a ocupacions d'alt contingut

tecnològic Priorat Catalunya

Taxa de variació de les ocupacions d'alt contingut

tecnològic

(des'13 vs març'08)

10,7% -13,1%

% Afiliats SS en OACT (des'13) 2,7% 7,7%


0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

22,00% 17,56% 13,85%

46,59%

18,40% 13,86% 11,31%

56,42%

2001 2011


50

Des de març de 2008 fins a desembre de 2013, la afiliació va disminuir amb força a tot

Catalunya (-15,2%). Després de la davallada més intensa de 2009, el ritme del descens ha

estat més moderat, tot i que el 2013 encara es registra un descens interanual. En aquest

context, el Priorat pot disposar d’una de les dades menys negatives en aquest sentit ja que

el descens en la afiliació “tan sols” ha estat del -9,8%.

Cal destacar que les activitats que es consideren d’alt contingut tecnològic presenten a la

comarca un augment notable en l’ocupació (10,7%), i més si es té en compte que al conjunt

de Catalunya sofreixen una davallada (-13,1%), tot i que més moderada que en d’altres

sectors econòmics.

Tot i amb això, i sent una nota positiva l’elevada taxa de creixement d’aquest indicador, cal

tenir present que el Priorat es troben entre les comarques amb un menor pes de la afiliació

en activitats d’alt contingut tecnològic (2,7%), força per sota de la mitjana de Catalunya

(7,7%) i per tant les variacions en valors absoluts han estat moderades.

Els contractes temporals representen el 89,8% del total de contractació laboral de 2013 a

Catalunya. El Priorat amb un 94,0% de contractes temporals per l’important pes de

l’agricultura en l’economia comarcal i de les tipologies de tasques que en ella s’hi realitzen

(verema, recol·lecció d’oliva, etc.)

Pel que fa referència a les afiliacions, durant el període 2008-2013, aquestes han caigut un

9,80% a la comarca, xifra menys negativa que la que trobem en el conjunt català, on han

caigut un 15,20%.

A desembre de 2013, la comarca comptava amb 3.501 afiliats, la major part dels quals

pertanyien al sector serveis (1.972, un 56,30% del total), seguit de l’agricultura, amb 588

afiliats (un 16,80% del total).

Destacar però que el nombre d’afiliats a l’agricultura ha sofert una davallada molt intensa a

la comarca, molt superior que a la resta de Catalunya, ja que en aquests anys ha perdut un

25,90% d’afiliats, mentre que a Catalunya el descens ha estat de -14,30%.

En sentit contrari, i per tant de caire positiu, remarca l’augment d’afiliats en el sector serveis

(per sobre les dades de conjunt, amb un augment del 2,30%) i del sector de l’hostaleria, que

creix un 1,60%, lluny de les pèrdues generals d’afiliats del sector a tota Catalunya (-4,60%).


51

Taula 19: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica ocupacional. Afiliacions de persones amb residència a la

comarca (totes les edats)

Estructura (Des 2013) Dinàmica (des'13 vs març'08)

Priorat Catalunya Ràtio

2

Sectors Afiliació % Afiliació % Priorat Catalunya Ràtio*

Total 3.501 100,00% 2.798.378 100,00% 1 -9,80% -15,20% 1,36

AGR Agricultura 588 16,80% 46.798 1,70% 10,04 -25,90% -14,30% 0,19

IND Indústria 532 15,20% 422.064 15,10% 1,01 -17,60% -27,60% 1,36

ENE Extr., energia,

aigua i residus

(CCAE 05-09, 35-39)

42 1,20% 30.855 1,10% 1,09 -32,30% -6,40% -3,03

CON Construcció 247 7,10% 155.448 5,60% 1,27 -52,00% -59,70% 1,13

SER Serveis 1.972 56,30% 2.164.827 77,40% 0,73 2,30% -4,90% 2,47

CCOM Comerç al

detall (CCAE 47) 240 6,90% 302.085 10,80% 0,64 1,30% -5,70% 2,22

HOS Hostaleria

(CCAE 55, 56) 260 7,40% 197.028 7,00% 1,05 1,60% -4,60% 2,34

TIC Sector TIC

(CCAE 61, 62) 15 0,40% 46.774 1,70% 0,26 -16,70% 14,90% -1,12

Font: Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de dades de la TGSS

L’evolució de les xifres d’atur registrat en les oficines de treball evidencien un impacte molt

sever de la crisi econòmica en el mercat de treball tant de la comarca com del català. Així, a

nivell català, analitzant la variació interanual de l’atur des de gener de 2008 fins a desembre

de 2013, es pot distingir una primera etapa de creixement de l’atur més intens (que assoleix

un màxim el març de 2009, i una segona, entre l’inici de 2011 i la fi de 2013, amb un

creixement més moderat i fins i tot un descens des de la segona meitat de 2013.

A partir del registre d’atur per comarques, es pot aproximar la taxa d’atur registral calculada

com el quocient entre la xifra d’atur comarcal i la xifra d’afiliats a la Seguretat Social més la

d’aturats registrats, sumatori que aproxima la població activa. Així, a 31 de desembre de

2013 la taxa d’atur registral al Priorat era del 14,5%, uns punts per sota de la taxa catalana

que era del 18,4%.

2* La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor territori / valor total Catalunya - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor territori / valor total Catalunya)


52

Mapa 5: Mapa de distribució de l’atur registrat per comarques (desembre 2013)

Font: Departament d'Empresa i Ocupació

Per tal de mesurar l’evolució de les xifres d’atur territorials durant el període de crisi

econòmica s’analitza la taxa de variació de l’atur comparant els registres de desembre de

2007 i de 2013. La taxa de variació de l’atur registrat a Catalunya en aquest període és del

135,1%.

Durant aquest període la taxa de variació de l’atur al Priorat ha estat una mica més elevada

(159,3%), però certament allunyada de les comarques amb una taxa de variació acumulada

més elevada: el Montsià (+242,3%), el Segrià (+230,3%) i l’Alta Ribagorça (+224,5%). Tot i

amb això cal destacar que en gairebé totes les comarques l’atur registrat s’ha, com a mínim,

duplicat (i en el cas del Priorat, triplicat) exceptuant només les comarques del Ripollès i la

Cerdanya.


53

Mapa 6 Mapa de variació de l’atur registrat per comarques (des’13-des’07)


Entrant en l’anàlisi per col·lectius específics, les dades mostren que a 31 de desembre de

2013 hi havia 278 aturats de llarga durada al Priorat, xifra que representa el 47,4% del total

(a Catalunya el percentatge era del 44,3%).

Els aturats que tenen un nivell de formació baix tenen un pes del 8,4% a la comarca (49

persones), dada que contrasta amb el 14,7% (91.745 persones) en el conjunt de l’atur

català.

També en aquest sentit hi trobem les xifres d’atur juvenil (de 16 a 29 anys) a la comarca,

amb 76 persones, que representen un 13,0% del total d’aturats. Aquesta xifra és inferior a la

de moltes comarques i de la mitjana catalana, on representa el 14,5% del total d’aturats.

D’altra banda, el col·lectiu de 45 anys en endavant té un pes en l’atur català del 46,2%, i fins

i tot més elevat en el cas del Priorat (fins arribar al el 52,9%), sent la comarca catalana amb

una xifra més elevada.

Les dones representen el 49,3% del total dels aturats del Priorat (289), amb una xifra

gairebé idèntica a la mitjana catalana, que és del 49,4%.


54

Taula 20: Indicadors d’atur registrat. Catalunya - Priorat

Indicadors d’atur registrat. Catalunya - Priorat Priorat Catalunya

Taxa d'atur registral (des'13) 14,5% 18,4%

Taxa de variació de l'atur registrat (des'13 vs des'07) 159,3% 135,1%

Atur registrat de llarga durada (des'13) 47,4% 44,3%

Atur registrat amb baixa formació (fins a primària)

(des'13) 8,4% 14,7%

Joves aturats registrats (fins a 29 anys) (des'13) 13,0% 14,5%

Persones de 45 i més anys aturades registrades (des'13) 52,9% 46,2%

Dones aturades registrades (des'13) 49,3% 49,4%

Persones estrangeres aturades registrades (des'13) 18,9% 19,8%

Atur registrat no qualificat (cno 9) 28,3% 28,3%

Atur registrat que no percep cap prestació per

desocupació 45,6% 47,2%

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació

Pel que fa a la nacionalitat, el 18,9% dels aturats registrats al Priorat són estrangers (111),

mentre que a Catalunya el percentatge és del 19,8%.

Considerant la classificació nacional d’ocupacions 2011, l’atur registrat no qualificat

representa el 28,3% del total a la comarca, amb un percentatge idèntic que el del global

català.

Del total d’aturats registrats a 31 de desembre de 2013, n’hi havia 267 que no cobraven cap

mena de prestació (el 45,6%), una proporció lleugerament inferior a la del conjunt del territori

català, on era del 47,2%.

Per tal d’il·lustrar amb major detall la situació de la comarca en aquest indicador, es mostra

una taula amb l’atur registrat per sector d’activitat i municipi, segons mitjanes anuals l’any

2013.

Taula 21: Atur registrat. Per sectors. Any 2013. Unitats: Mitjanes anuals

Atur registrat. Per sectors. Any 2013. Unitats: Mitjanes anuals.

Agricultura Indústria Constr. Serveis

Sense

ocup.

anterior

Total

Bellmunt del

Priorat 1,2 6,8 3,8 8,8 0,8 21,3

Bisbal de Falset,

la 1,7 2,8 1,2 2,7 1,1 9,4

Cabacés 3,3 1,9 2,3 15,7 0 23,2

Capçanes 0,3 5 2,3 9,6 1,8 19

Cornudella de

Montsant 7,8 10,3 7 31,4 1,4 57,8

Falset 35,2 56,4 29,6 108,6 11,3 241

Figuera, la 0,9 0,9 0,7 2,8 0 5,3

Gratallops 2,1 1,3 0,3 4,3 0 7,8

Guiamets, els 2 7,2 0,9 10 0 20,1

Lloar, el 0,2 2,5 1,8 3,1 0 7,5

Marçà 7,2 7,4 3,7 20,9 1,3 40,4

Margalef 1 0 0,8 4,6 0 6,3


55

Atur registrat. Per sectors. Any 2013. Unitats: Mitjanes anuals.

Agricultura Indústria Constr. Serveis

Sense

ocup.

anterior

Total

Masroig, el 6,4 4,6 3,3 11,8 0,6 26,7

Molar, el 2,7 1 4 7,4 0 15,1

Morera de

Montsant, la 0,8 1,3 1,3 3,9 0,1 7,3

Poboleda 6,2 2,6 2,6 11,1 0,5 22,9

Porrera 1,9 7,1 3,8 7,3 0,4 20,5

Pradell de la

Teixeta 0,2 1,5 0 6,3 0 8

Torre de

Fontaubella, la 0,8 1,1 2,8 5 0 9,7

Torroja del Priorat 0,4 3,2 2 5,8 1 12,3

Ulldemolins 2 3,2 4,6 16,1 0,3 26,2

Vilella Alta, la 0,8 2,6 0 1,2 0 4,6

Vilella Baixa, la 1,2 2 0,3 9,3 0 12,7

Priorat 85,8 132,4 78,8 307,3 20,6 624,9

Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació

Si es comparen les xifres d’atur registrat a la comarca, en relació a les del conjunt del

territori català, podem observar alguns fets que és important subratllar.

Per exemple, el percentatge d’aturats en el sector agrari a la comarca (16,40%) és molt

superior al de tota Catalunya (2,20%); la indústria també presenta unes xifres superiors a les

del conjunt del territori (té un 22% del total d’aturats), experimentant un creixement molt

superior al que ha esdevingut a nivell general (el tancament d’indústries a la comarca té a

veure amb aquest indicador); i finalment destacar que el sector serveis té un percentatge

menor d’aturats que el que té en el conjunt de Catalunya (on són el 64,80% del total).

Taula 22: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica de l'atur registrat

Estructura (Des 2013) Dinàmica (des'13 vs

des'07)

Taxa d'atur

registral

(des'13)

Priorat Catalunya

Sectors Atur % Atur % Ràtio3 Priorat Catalunya Ràtio*

Total 586 100% 624.872 100% 1 159,30% 135,10% 1,18 14,50%

AGR

Agricultura 96 16,40% 13.893 2,20% 7,37 540,00% 560,00% 0,96 14,20%

IND

Indústria 129 22,00% 90.648 14,50% 1,52 130,40% 64,50% 2,02 19,70%

ENE Extr.,

energia,

aigua i

residus

(CCAE 05-

5 0,90% 6.123 1,00% 0,87 25,00% 156,40% 0,16 10,60%

3* La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya: - Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor territori / valor total Catalunya - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor territori / valor total Catalunya) 2 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat.


56

Estructura (Des 2013) Dinàmica (des'13 vs

des'07)

Taxa d'atur

registral

(des'13)

Priorat Catalunya

Sectors Atur % Atur % Ràtio3 Priorat Catalunya Ràtio*

09, 35-39)

CON

Construcció 64 10,90% 85.225 13,60% 0,8 64,10% 138,50% 0,46 20,80%

SER

Serveis 282 48,10% 404.759 64,80% 0,74 145,20% 144,20% 1,01 12,60%

CCOM

Comerç al

detall

(CCAE 47)

34 5,80% 59.395 9,50% 0,61 466,70% 139,20% 3,35 12,40%

HOS

Hostaleria

(CCAE 55,

56)

43 7,30% 59.421 9,50% 0,77 104,80% 158,30% 0,66 14,40%

TIC Sector

TIC (CCAE

61, 62)

1 0,20% 5.461 0,90% 0,2 0,00% 154,00% 0 6,30%


Tot i l’elevat nombre de residents a la comarca que treballen en municipis i comarques

veïnes (principalment Baix Camp, Tarragonès, però també Ribera d’Ebre), cal dir que en els

darrers anys el Priorat ha estat capaç de revertir una mica les xifres i compensar una

balança laboral eminentment negativa.

Si observem les dades de 2001 i l’evolució d’aquestes xifres comparant-les amb les de l’any

2011, podem comprovar com durant aquests deu anys el Priorat va aconseguir atraure

població a viure i treballar a la comarca i alhora generar ocupació per un cert nombre de

població que anteriorment s’havia de desplaçar a d’altres comarques, fruit de la bonança

econòmica de bona part de la primera dècada dels 2000 i del creixement experimentat per

l’activitat econòmica durant aquells anys. Caldria poder disposar de dades més recents per

veure com han evolucionat aquests indicadors fins a la data actual.

Tot i amb això, i com s’anunciava al principi d’aquest apartat, la comarca segueix sent

un territori dormitori per a un nombre força elevat de gent, ja sigui població que ha

establert la residència a la comarca de manera recent i que no hi ha trobat ofertes

laborals prou atractives o per gent que manté el seu lloc de treball fora la comarca i

que prefereix desplaçar-se diàriament cap a nuclis propers d’atracció laboral (com

Reus, Tarragona, etc.) abans de canviar el seu lloc de residència.


57

Taula 23: Població ocupada resident i llocs de treball localitzats

Població ocupada resident i llocs de treball localitzats

Any

Treballen a la

comarca Residents

ocupats a

fora

Llocs de

treball

localitzats

(1)4

Població

ocupada

resident (2)

Diferència

(1) - (2) Residents

No

residents

2001 2075 639 1694 2714 3769 -1055

2011 2524 519 1400 3043 3924 -881

Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE

Si s’analitzen els dos principals índexs que deriven d’aquestes dades, com són l’Índex

d’autocontenció (relació entre els residents que treballen a la comarca i el total de població

ocupada resident) i l’índex d’autoocupació (relació entre els residents que treballen a la

comarca i el total de llocs de treball localitzats), i l’evolució que aquests índexs han

experimentat entre els anys 2001 i 2011, podem veure com es confirmen les tendències

abans comentades. Així, mentre l’any 2001 el Priorat presentava un índex d’autocontenció

del 55,05%, a l’any 2011 aquest índex havia pujat fins el 64,32%, fet que demostra que un

bon nombre de prioratins van poder passar a disposar d’ocupació a la comarca i no van

veure’s obligats a desplaçar-se per raons laborals.

Taula 24: Autocontenció i autoocupació. 2001 - 2011

Autocontenció i autoocupació. 2001 - 2011

Any Índex

d’autocontenció

índex

d’autoocupació

2001 55,05% 76,46%

2011 64,32% 82,94%

Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat,

Per un altre costat, el Priorat presenta un índex d’autoocupació molt elevat (del 82,94%, que

augmenta per tant respecte el 76,45 % del 2001), que significa que els que viuen i treballen

a la comarca representen un percentatge elevat dels Llocs de Treball Localitzats (LTL), que

fan referència a la població que treballa a la comarca independentment de si hi viu en ella o

no.

Aquest índex doncs permet demostrar la poca atracció laboral de la comarca en relació a

l’exterior. Així, comentar que no només percentualment sinó també en nombres absoluts, el

nombre de no residents que treballen a la comarca ha caigut en 120 persones en 10 anys.

Com a servei de recolzament a l’emprenedoria, la comarca compta amb el servei

Catalunya Emprèn.És un servei subvencionat pel Departament de Treball de la Generalitat

de Catalunya i cofinançat pel Fons social europeu que es realitza des del consell comarcal.

De fet, aquesta entitat és la única de tota la comarca que ofereix el servei Catalunya

Emprèn. Així, s’ofereix informació, orientació, assessorament, formació, facilitats de

finançament i suport a la consolidació empresarial. Els objectius dels serveis són: la difusió

de la cultura d’empresa, el foment de la creació d’activitat empresarial i el suport a les

4(1) Llocs de treball localitzats = Residents ocupats a dins + No residents ocupats a dins (2) Població ocupada resident = Residents ocupats a dins + Residents ocupats a fora


58

microempreses i petites empreses. De forma complementària, el consell comarca també

disposa d’una borsa de treball.


59

3.3. L’ESPAI ECONÒMIC

3.3.1. El sector primari

a) Aspectes generals

El Priorat és la comarca més agrícola del Camp de Tarragona i presenta un 16,8% dels

afiliats al sector agrari. Tot i amb això, si tenim en compte l’evolució dels ocupats del sector

primari, aquests han sofert un descens molt notable des dels primers anys 90 arribant a

unes xifres mínimes l’any 2011. Així, tot i la importància del sector agrari a la comarca, el

nombre d’ocupats està en clar descens i en un molt preocupant procés d’envelliment.

Taula 25: Evolució dels ocupats sector primari. 1991-2011


Una dada molt destacable també per entendre l’evolució recent del sector és la d’afiliacions

al règim d'autònoms de la Seguretat Social, que ha experimentat un augment molt important

en els darrers anys, arribant a ser de 388 persones l’any 2013 (multiplicant per més de 6 les

xifres de 2006). Aquest augment s’explica per la situació d’estancament i crisi que es va

viure a la comarca durant els darrers anys 2000 i que va propiciar que molta població que

estava donada d’alta al règim general, per reestructuracions d’empresa, acabés donant-se

d’alta d’autònom en el sector primari, molts cops seguint treballant per la mateixa empresa

inicial.

Taula 26: Afiliacions al règim d'autònoms de la S.S. a l’agricultura. Sèrie temporal

Afiliacions al règim d'autònoms de la S.S.

a l’agricultura. Sèrie temporal

2013 388

2006 60

2004 55

2002 42


Segons dades el darrer Cens Agrari la ramaderia és cada cop més testimonial a la comarca

amb només 52 explotacions del total de 1.458 i de caràcter complementari a l’agricultura.

0

200

400

600

800

1000

1200

1991 1996 2001 2011

1104

782 829

722

Evolució dels ocupats sector primari


60

D’aquestes explotacions el nombre més important el representen les d’aviram (amb 13

explotacions i 251.752 caps) i el porcí (amb 7 explotacions i 5.319 caps).Tot i amb això, com

s’ha dit, el pes de la ramaderia dins el sector i en el global de l’economia comarcal és força

discret. Taula 27: Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

Explotacions agràries. Segons tinença de

ramaderia. 2009

Sense ramaderia 1.406

Amb ramaderia 52

Total 1.458

Font: Idescat, a partir de les dades del Cens agrari de l'INE.

De les 1.458 explotacions agràries (només 5 sense terres) el 92,41% són terres llurades i un

7,59% pastures permanents amb un total de superfíície agrícola utilitzada (SAU) de 9.463

hectàrees. Taula 28: Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009

Explotacions agràries. Segons tinença de

terres. 2009

Sense terres 5

Amb terres 1.453

Total 1.458


Taula 29: Superfície agrícola utilitzada (SAU). 2009

Superfície agrícola utilitzada

(SAU) Hectàrees

Terres llaurades 8.745

Pastures permanents 718

Total 9.463


En relació als municipis de la comarca, Cornudella de Montsant és el que té més superfície

agrària utilitzada, amb 1.005 ha seguit de Falset (726 ha), Ulldemolins (amb 638 ha de terres

llaurades) i Cabacés (amb 616 ha) els segueixen a certa distància. El municipi amb menor

SAU de la comarca (terres llaurades) és la Torre de Fontaubella, amb 72 ha.

Taula 30: Distribució de la superfície agrària. 2009 (hectàrees)

SAU

terres

llaurades

pastures

permanents

Terreny

forestal Altres

Bellmunt del Priorat 366 29 149 81

Bisbal de Falset, la 541 65 171 137

Cabacés 616 17 503 236

Capçanes 324 1 289 45

Cornudella de

Montsant 773 232 551 260

Falset 721 5 1226 272

Figuera, la 151 30 134 132

Gratallops 426 22 58 205

Guiamets, els 467 4 125 33


61

SAU

terres

llaurades

pastures

permanents

Terreny

forestal Altres

Lloar, el 101 7 52 40

Marçà 591 34 61 128

Margalef 191 27 181 121

Masroig, el 501 6 169 58

Molar, el 524 1 161 212

Morera de Montsant, la 226 4 520 532

Poboleda 204 5 147 83

Porrera 579 130 466 257

Pradell de la Teixeta 246 23 211 75

Torre de Fontaubella,

la 72 0 160 109

Torroja del Priorat 193 15 132 77

Ulldemolins 638 63 459 261

Vilella Alta, la 162 0 44 70

Vilella Baixa, la 131 0 69 67

Priorat 8745 718 6037 3492


Tot i la gran presència i incidència del sector en l’economia comarcal i en la configuració del

seu paisatge, durant la dècada 1999-2009 hi ha hagut una pèrdua força evident de

superfície agrària utilitzada (SAU), ja que ha caigut en més de 5.000 ha des de l’any 1999,

quan les hectàrees de SAU van arribar a la xifra de 14.514.

Taula 31: Evolució de la SAU en hectàrees (1989-2009)


Pel que fa referència als titulars de les explotacions agràries de la comarca, es visualitza una

presència predominant dels homes per sobre de les dones. Tot i amb això, aquesta

desigualtat és menys acusada que l’any 1999 ja que, tot i que en conjunt hi ha hagut un gran

descens en el nombre de titulars (603 titulars), el descens ha estat menys pronunciat en el

cas de les dones (-52 titulars dones, contra la pèrdua de 551 titulars homes).

Taula 32: Titulars d’explotacions agràries, per sexe. Anys 1999-2009

+ Titulars Titulars caps d'explotació

Any Total Homes Dones Total Homes Dones

2009 1368 968 400 1118 885 233

1999 1971 1519 452 1786 1451 335


1989 1999 2005 2009

12.516 14.514

11.830 9.463

Evolució de la SAU en hectàrees


62

Molt preocupant és l’elevat nivell d’envelliment dels titulars d’aquestes explotacions agràries,

tot i que és un fet molt generalitzat en tot el camp català. Així, la majoria dels titulars de les

explotacions agràries (el 32,97%) tenen més de 65 anys, i per tant es tracta de població que

en principi està jubilada. L’any 1999 el grup més nombrós era el dels que tenien edats

compreses entre els 60 i 64 anys (amb un 30,05%), la qual cosa demostra que no hi ha

hagut renovació en el sector i que aquells que ja eren majoria l’any 1999 ho continuen sent

ara però 10 anys més vells.

A més, el problema no és només que el grup més nombrós de titulars sigui el de majors de

65 anys, sinó que a més hi ha un nombre descendent de titulars a mesura que es redueix

l’edat : els de 55 a 64 anys representen el 27,92% del total, els de 45 a 54 anys el 20,32%,

els de 35 a 44 anys el 14,40% els de 25 a 34 anys només el 3,95%, i els menors de 25 anys

només un testimonial i preocupant 0,44%. Aquest fet torna a demostrar l’enorme envelliment

del sector i la dificultat de recanvi generacional a l’agricultura.

Cal dir que durant els darrers anys, s’ha pogut observar a la comarca un augment de la

superfície mitjana de les explotacions, ja que a causa de l’envelliment de la població agrària i

la manca de continuïtat generacional de molta d’aquesta població, molts d’aquests pagesos

van vendre les seves terres a cellers en fase d’expansió, que van passar a explotar un

nombre cada cop més nombrós d’hectàrees.

Taula 33: Nombre de titulars d’explotació agrària, segons rang d’edat


Si analitzem la tipologia de terres llaurades, podem comprovar com la vinya és el tipus de

conreu predominant a la comarca, amb 3.522 ha (40,27% del total), seguit de l’olivera amb

2.685 (30,70%) i els fruiters, amb 2.161 ha (que representen un 24,71% del total). Els

conreus herbacis tenen una presència molt menor, amb només 359 ha (un 4,11%).

Taula 34: Terres llaurades. Per tipus de conreu. 2009

Terres llaurades. Per tipus de conreu.

2009

Tipus de conreu ha %

Herbacis 359 4,11%

Fruiters 2.161 24,71%

Olivera 2.685 30,70%

6

54

197

278

382

451

Nombre de titulars, segons rang d'edat

Menys de 25 anys

De 25 a 34 anys

De 35 a 44 anys

De 45 a 54 anys

De 55 a 64 anys

De 65 anys o més


63

Vinya 3.522 40,27%

Altres 18 0,21%

Total 8.745


b) El sector vitivinícola

Al Priorat, com sabem, es produeix un raïm excepcional, capaç de donar vins estructurats i

poderosos. Les vinyes es troben instal·lades sobre diferents tipus de sòls, com poden ser les

pissarres (la “llicorella”) o els gresos paleozoics. Aquestes vinyes ocupen els vessants

costeruts del sistema de serres i turons que conformen la comarca. Són un element

caracteritzador de primer ordre, ja que les plantacions sobre costers que es poden admirar

al Priorat no tenen rèplica en cap altre indret de Catalunya.

És a les vinyes del Priorat on es pot copsar millor el fet que la vinya és una obra humana, el

resultat d’un treball personal i cultural al llarg dels anys.

Així, des de que al segle XII, els monjos de la cartoixa d’Escaladei van introduir el conreu de

la vinya i les tècniques d'elaboració del vi, la gent d’aquesta zona ha produït raïm i l’ha

transformat en uns vins que, sobretot al llarg dels darrers anys, han anat guanyant un

reconegut prestigi a nivell mundial. D’aquesta manera, després d’uns anys de reculada del

conreu de la vinya al Priorat, aquest va tornar a revifar amb l’augment dels preus del vi en

relació amb l’augment de la qualitat aconseguida per alguns cellers. Antigues vinyes

abandonades van tornar a produir mentre que poc a poc van anar augmentat les rompudes i

els moviments de terres en els vessants per instal·lar-hi noves partides.

Actualment el desenvolupament del sector va íntimament lligat a generar nou valor afegit als

productes, a través de la innovació lligada a la tradició, i a associar, encara més, producte i

territori. A més, el desenvolupament d’activitats complementàries com l’enoturisme, esdevé

un altre pilar o opció del sector. És notori que el paisatge de la vinya té la capacitat de

caracteritzar per ell mateix el territori i fins i tot atreure un tipus de turisme interessat en els

valors paisatgístics.

Taula 35: Hectàrees de vinya segons municipi. 2009

Total Secà Regadiu

Municipi Exp. ha Exp. ha Exp. ha

Bellmunt del Priorat 44 278 37 237 13 41

Bisbal de Falset, la 2 6 0 0 2 6

Cabacés 26 61 14 52 13 9

Capçanes 47 199 46 185 4 14

Cornudella de

Montsant 73 190 70 144 3 46

Falset 113 331 93 246 30 86

Figuera, la 22 48 19 40 6 8

Gratallops 53 341 52 325 4 16

Guiamets, els 56 243 54 201 15 42

Lloar, el 16 65 14 61 2 4

Marçà 77 234 71 200 17 34

Margalef 1 3 1 3 0 0


64

Total Secà Regadiu

Municipi Exp. ha Exp. ha Exp. ha

Masroig, el 63 266 46 160 27 106

Molar, el 59 239 43 200 19 39

Morera de

Montsant, la 27 181 25 155 3 27

Poboleda 50 135 47 111 8 24

Porrera 76 386 74 365 2 21

Pradell de la

Teixeta 12 25 12 25 0 0

Torre de

Fontaubella, la 5 3 5 3 0 0

Torroja del Priorat 30 115 28 109 4 6

Ulldemolins 15 24 15 23 1 1

Vilella Alta, la 23 84 22 81 1 3

Vilella Baixa, la 19 65 15 52 8 13

Priorat 909 3522 803 2977 182 546

Font: Idescat, a partir de les dades del Cens agrari de l'INE

Com és notori, al Priorat hi conviuen dues denominacions d’origen del vi amb els seus

respectius consells reguladors, les quals constitueixen un element molt important de suport

per al sector. Aquesta realitat vitivinícola de la comarca, doncs, ha de ser explicada tenint en

compte aquesta zonificació.

DOQ PRIORAT

www.doqpriorat.org

La Denominació d’Origen Qualificada Priorat té una superfície de 17.629 hectàrees, de les

quals 1.887 estan plantades de vinya i conreades per més de 600 viticultors.

Administrativament formen part de la DOQ Priorat 9 dels 23 municipis del total de la

comarca. Aquests municipis són: la Morera de Montsant (que inclou l’agregat d’Escaladei),

Gratallops, Porrera, Poboleda, Torroja del Priorat, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, el Lloar i

Bellmunt del Priorat. També, dins dels límits de la DOQ Priorat, s’hi inclouen la part nord del

terme municipal del municipi de Falset (Masos de Falset) i la part est del terme municipal del

Molar (Les Solanes del Molar). Els 6 primers son els municipis que conformaven el Priorat

de la Cartoixa d’Escaladei. Els altres s’hi van incloure en la delimitació de la denominació

d’origen que es va fer l’any 1932 i que configura l’actual territori de la DOQ Priorat.

Actualment hi ha inscrits 606 viticultors al registre de la DOQ Priorat (cal dir que un mateix

viticultor pot tenir vinyes en més d’una Vila).


65

Taula 36: Evolució de la producció de raïm a la DOQ Priorat (2001-2014)

Font: Butlletí informatiu de la DOQ Priorat, número 24

Si observem el gràfic d’evolució de la producció de raïm entre els anys 2001 i 2014, podem

constatar com el volum de producció ha seguit una línia general ascendent, només trencada

per tres collites (2005, 2010 i 2012), les quals van representar uns volums de producció

inferiors als dels seus anys precedents. D’aquesta manera, i tal com s’afirma en el Butlletí

Informatiu de la pròpia DOQ (número 24, hivern 2014), la verema 2014 ha obtingut uns

xifres rècord de producció, arribant als 5.959.964 quilos. Una producció que duplica la que

es registrava a la DOQ a principis de la dècada del 2000 (2002, per exemple).

La garnatxa negra és la principal varietat de la zona, a nivell de producció, amb un 42,82%

del total, seguida a una notable distància, de la carinyena, que es queda amb un 21,05% del

total de producció. Ja a molta distància, les segueixen el cabernet sauvignon i el syrah, que

superen per poc el 10% de la producció (cadascuna d’elles).

Taula 37: Collita 2014. Desglossament per varietats. DOQ Priorat

Font: Butlletí informatiu de la DOQ Priorat, número 24

El municipi/vila que disposa de major nombre de cellers de la zona és Gratallops, amb 23,

seguit de Porrera, amb 17, i Poboleda, amb 13. La Vilella Baixa i El Lloar, amb 4.


66

Taula 38: Nombre de cellers segons municipi / vila

Municipi / Vila

Nº

cellers

Bellmunt del Priorat 10

Gratallops 23

El Lloar 4

La Morera de Montsant 5

Scala Dei 3

Poboleda 13

Porrera 17

Torroja del Priorat 11

La Vilella Alta 6

La Vilella Baixa 4

Masos de Falset 1

Solanes del Molar 6

Font: Consell Regulador DOQ Priorat


67

Tot seguit es detalla un llistat complert dels cellers de la DOQ Priorat:

Taula 39: Cellers DOQ Priorat

CELLER MUNICIPI / VILA

CELLER MUNICIPI /

VILA

Casa Gran del

Siurana Bellmunt del Priorat

Hidalgo Albert Poboleda

Celler Família Sedó

Barceló Bellmunt del Priorat

Mas la Mola Poboleda

Celler Rosa Ma.

Bartolomé Vernet Bellmunt del Priorat

Mas Perinet Poboleda

Cellers Fuentes -

Gran Clos- Bellmunt del Priorat

Terres de Vidalba Poboleda

De Muller Bellmunt del Priorat

Balmaprat Porrera

Mas dels Estels Bellmunt del Priorat

Celler Ardèvol i

Associats Porrera

Pinord "Mas Blanc" Bellmunt del Priorat

Celler Cal Pla Porrera

Solà Clàssic Bellmunt del Priorat

Celler Castellet Porrera

Viticultors del Priorat Bellmunt del Priorat

Celler de l'Encastell Porrera

Viticultors Mas d'en

Gil Bellmunt del Priorat

Celler Familia Nin

Ortiz Porrera

Álvaro Palacios Gratallops

Celler Joan Simó Porrera

Arrels del Priorat,

SCP Gratallops

Celler Vall Llach Porrera

Balaguer i Cabré Gratallops

Cims de Porrera Porrera

Bodega Puig Priorat,

S.L. Gratallops

Clos Dominic Porrera

Bodegas Bordalás

Garcia (B.G.) Gratallops

Domaines Magrez

Espagne Porrera

Buil & Giné Wine Gratallops

Ferrer Bobet Porrera

Cal Batllet - Celler

Ripoll Sans Gratallops

Marco Abella Porrera

Celler Cecilio Gratallops

Mas Martinet

Assessoraments Porrera

Celler Cesca Vicent Gratallops

Merum Priorati Porrera

Cellers Costers del

Ros Gratallops

Parmi Priorat Porrera


68


CELLER MUNICIPI /

VILA

Clos Aubaga Gratallops

Sangenís i Vaqué Porrera

Clos de l Obac Gratallops

Cellers de Scala Dei Scala Dei

Clos Figueras Gratallops

La Conreria d'Scala

Dei Scala Dei

Clos i Terrasses Gratallops

Masia Duch Scala Dei

Clos Mogador Gratallops

Celler dels Pins Vers Solanes del

Molar

Devinssi Gratallops

Celler Mas Garrian Solanes del

Molar

Gratavinum Gratallops

Celler Pol Grifoll

Declara

Solanes del

Molar

Mas Igneus Gratallops

Clos Berenguer Solanes del

Molar

Mas Martinet

Viticultors Gratallops

Domini de la Cartoixa Solanes del

Molar

Masdeu i Campos Gratallops

Estriacus Solanes del

Molar

Saó del Coster Gratallops

Celler Aixalà i Alcait Torroja del

Priorat

Trossos del Priorat Gratallops

Celler Escoda Pallejà Torroja del

Priorat

Vinícola del Priorat Gratallops

Celler Heid & Marqués Torroja del

Priorat

Agnès de Cervera El Lloar

Cellers Sabaté

Franquet

Torroja del

Priorat

Clos 93 El Lloar

Combier-Fischer-Gerin

(Celler l'Infernal)

Torroja del

Priorat

Portal del Priorat El Lloar

En Números Vermells Torroja del

Priorat

Torres Priorat El Lloar

Llicorella Vins Torroja del

Priorat

Cellers Capafons-

Ossó Masos de Falset

Mayol Viticultors Torroja del

Priorat

Celler Mas d'en Blei La Morera de

Montsant

Sabaté i Mur Vinaters Torroja del

Priorat


69


CELLER MUNICIPI /

VILA

Celler Pasanau La Morera de

Montsant

Terroir al Límit Torroja del

Priorat

Joan Ametller La Morera de

Montsant

Vins d'Alta Qualitat Torroja del

Priorat

Maius Viticultors La Morera de

Montsant

Bodegas Mas Alta,

S.A.

La Vilella

Alta

Noguerals La Morera de

Montsant

Cartoixa de Montsalvat La Vilella

Alta

Agrícola de

Poboleda Poboleda

Celler Prior Pons La Vilella

Alta

Burgos Porta Poboleda

Ritme Celler La Vilella

Alta

Celler Jordi

Domènech Poboleda

Terra de Verema La Vilella

Alta

Celler Mas d'en Just Poboleda

Vinyes Altair La Vilella

Alta

Celler Mas de les

Pereres Poboleda

Celler Bujorn La Vilella

Baixa

Celler Mas Doix Poboleda

Celler del Pont La Vilella

Baixa

Celler Pahí Poboleda

Celler Lo La Vilella

Baixa

Cellers Tane -

Santes Gates SL Poboleda

Celler Sabaté La Vilella

Baixa

Genium Celler Poboleda

Font: Consell Regulador DOQ Priorat

La DOQ Priorat ha col·laborat en l’impuls de la Normativa de Paisatge de la DOQ perquè

productors i agents locals tinguin cura de la preservació del territori i de les formes de

conreu, de producció i de les formes de treball tradicionals que hi conviuen. Les formes de

vida locals donen identitat a la comarca i la DOQ Priorat, preservant-les, també afavoreix el

progrés i la millora del seu àmbit més proper.

Veiem, doncs, que la DOQ Priorat, a part de desenvolupar les funcions que són pròpies

d’aquest tipus d’organismes, té un especial interès en influir sobre la gestió del paisatge de

la comarca, de difondre’n els seus valors i treballar per fer d’aquest element, un element

definitori del territori i un element, alhora, dinamitzador de l’economia i de la societat

prioratina.


70

DO MONTSANT

www.domontsant.com

La Denominació d’Origen Montsant va néixer l’any 2001 integrada pels municipis i cellers

que, fins aquella data, formaven la subzona Falset de la denominació d’origen Tarragona. El

Consell regulador és l’òrgan que dirigeix la denominació d’origen i té com a principal missió

la garantia de la seva qualitat.

Així, la Denominació d'Origen Montsant té la major part de la seva zona de producció a la

comarca del Priorat, llevat d'algunes terres de la Ribera d'Ebre, a la riba del riu de Montsant,

coincidint amb els següents municipis: la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella

de Montsant, la Figuera, els Guiamets, Marçà, Margalef, el Masroig, Pradell de la Teixeta, la

Torre de Fontaubella i Ulldemolins, i part dels termes de Falset, Garcia, el Molar, Móra la

Nova i Tivissa.

La DO Montsant ha viscut, des de llavors, un creixement espectacular. Si en el moment del

seu naixement, la DO tenia 28 cellers, la xifra supera ara els cinquanta. Gairebé un 70% de

la seva producció embotellada es destina a l’exportació (principalment a Alemanya i els

Estats Units).

La superfície de vinyes plantades és de unes 2.000 hectàrees i la producció de raïm se situa

al voltant dels 10 milions de quilos i es comercialitzen uns 5 milions d’ampolles

Taula 40: Cellers DO Montsant amb domicili social al Priorat. Desembre 2014

Noms

Municipi

domicili

social

Web

Acústic Celler Marçà www.acusticceller.com

Agrícola Aubacs i

Solans SCCL La Figuera

Agrícola

d'Ulldemolins Sant

Jaume, SCCL

Ulldemolins www.coopulldemolins.com

Agricola Falset-

Marçà, SCCL Falset www.etim.es

Agricola i Sec.Cred

de Cabacés, SCCL Cabacés www.coopcabaces.com

Alfredo Arribas Falset www.portaldelpriorat.com

Amics del Gobe,

SL. Marçà

Baronia del

Montsant Cornudella www.baronia-m.com

Baronia d'Entença,

SL. Falset www.pascona.com

Celler Clos

Mesorah, SL Marçà

Celler Clos

Pissarra, SL. Falset

Celler Cooperatiu

Cornudella, SCCL Cornudella www.cellercornudella.cat


71

Celler Cooperatiu

El Molar, S.C.C.L El Molar

Celler Cubells i

Cubells, S.C.P La Figuera www.cellercubells.cat

Celler D. Russel

Smith El Masroig

Celler de

Capçanes i SEC.

CRED., SCCL

Capçanes www.cellercapcanes.com

Celler de l'Era -

Mas de les

Moreres

Cornudella

de Montsant

Celler Dosterras Marçà

Celler el Masroig Masroig www.cellermasroig.com

Celler Els

Guiamets

Els

Guiamets

Celler Laurona, SA Falset www.cellerlaurona.com

Celler La Placeta Els

Guiamets www.cellerlaplaceta.com

Celler Malondro,

SL Cornudella www.malondro.es

Celler Mas de les

vinyes Cabacés www.masdelesvinyes,com

Celler Serra Major,

SL Ulldemolins

Celler Vermunver Marçà

Cellers Can Blau,

SL. El Molar www.gilfamily.es

Cellers Capafons-

Ossó, SL Falset www.capafons-osso.com

Cellers Joan

d'Anguera Darmós www.cellersjoandanguera.com

Cellers Sant Rafel,

SL

Pradell de la

Teixeta

Cingles Blaus, SL. Cornudella www.cinglesblaus.com

Dit and CF, SCP. /

Coca i Fito El Masroig www.cocaifito.cat

Don Carles Vins Falset www.topwines4u.com

El Cucullar Falset www.elcucullar.com

El Vi dels 20, SL. Falset

Ficaria Vins, SL La Figuera www.ficariavins.net

Finca GB Falset

Geotica

Promocionant, SL Cornudella

Graus de siurana Cornudella

Grifoll Declara

Grup, SL El Molar

Josep Cabré i

Beltran El Masroig

Josep Grau

Viticultor Marçà www.josepgrauviticultor.com

Mas de la

Caçadora

Els

Guiamets www.masdelacasadora.com

Mas de

l'abundància El Masroig www.masdelabundancia.com


72

Viticultors, SL.

Mas Perinet, SL Cornudella www.masperinet.com

Noguerals, SCP Cornudella www.noguerals.com

Orto Vins, SCP El Masroig www.ortovins.com

Portal del

Montsant, SL Marçà www.portaldelmontsant.com

Ronadelles, SL. Cornudella www.ronadelles.com

Serra i Barceló, SL Els

Guiamets

Spectacle Vins, SL Gratallops closmogador.com

Vendrell Rived, CB Marça www.vendrellrived.com

Venus La

Universal, SL Falset

Viñas del Montsant Marçà

Vins de Mas

Sersal, SL Falset www.massersal.com

Vinyes d'en Gabriel Darmós www.vinyesdengabriel.com

Vinyes Domenech

SCP. Barcelona www.vinyesdomenech.com

Font: Consell Regulador DO Montsant

La DO Montsant ha apostat per les varietats autòctones. La garnatxa i la carinyena en els

sòls de Montsant, juntament amb el clima i el cupatge amb les varietats introduïdes amb

posterioritat (cabernet, syrah, merlot...), acaben configurant uns vins excel·lents.

Cal destacar que des de la DO Montsant s'entén el paisatge com a element d’identitat, però

també com a valor cultural. L’aposta decidida de la DO Montsant per impulsar, conjuntament

amb altres institucions, la Carta del Paisatge és clara i el compromís de la DO s’estén al

projecte de candidatura del paisatge de la comarca a patrimoni mundial de la UNESCO.

El VITEC (Parc Tecnològic del VI) és un punt de trobada per la R+D+i vitivinícola, unint en

un espai i una institució a les principals DOs i als centres d’investigació, institucions i

universitats que generen coneixement en vinya i vi. Així, VITEC ofereix tota una sèrie de

serveis tecnològics pel sector vitivinícola, com són anàlisis de sòl, la viticultura de precisió,

l'elaboració de vins i caves, el laboratori i el posicionament de productes en el mercat.

El VITEC compta amb la col·laboració de diferents institucions d’investigació, que formen

part del seu patronat, com són la Universitat Rovira i Virgili, l’IRTA, l’INCAVI i l’ Institut Català

del Suro.

Les actuals línies de R+D+i del parc són les següents:

Recerca en anàlisi sensorial

Recerca per a una viticultura de precisió

R+D+i en suro i tancaments per a vi i cava

Recerca per a la reducció de la petjada ecològica en el procés d’elaboració de vi

Recerca per a la caracterització de qualitat del most i vi

Recerca per millorar els processos de vinificació

Recerca en microbiologia


73

VITEC. EL PARC

TECNOLÒGIC DEL VI

Carretera de Porrera, km.1

43730 Falset (Tarragona)

www.vitec.ca

La innovació a les vinyes en concret i al sector de la viticultura en general és clau per a la

millora de la producció, de la qualitat, per estalviar costos i, amb tot això, per impulsar la

competitivitat local i internacional i obrir nous mercats, tant interiors com exteriors.

Actualment s’està desenvolupant recerca orientada cap a una viticultura de precisió amb

influència sobre el disseny de la vinya, del reg segons el tipus de sòl, la gestió de cultius a

través de l'aplicació de fertilització o fitosanitaris i el mostreig i discriminació de la matèria

primera a l'hora d'elaborar cada tipus de vi. Són avenços que es van desenvolupant i

implantant dins l’àmbit de la viticultura i cal que els productors i comercialitzadors de la

comarca coneguin les noves tècniques per tal d’aplicar-les i així millorar les seves

produccions i ser competitius en un sector cada vegada més ampli i on, òbviament, també la

competència entre territoris vitivinícoles i entre marques va en augment.

c) El sector de l’oli

El cultiu de l’olivera és una de les produccions agrícoles més destacades al Priorat

juntament amb la vinya, i té un pes important en l’economia de certs municipis de la

comarca. Una gran part de productors de la zona, produeix sota l’empara de la Denominació

d’Origen Protegida Siurana, fet que permet afegir valor al producte, garantint-li un control de

la qualitat en base als seus paràmetres i, posteriorment, una millor visualització, notorietat i

possibilitats de comercialització. L’oli del Priorat es produeix bàsicament amb l’oliva

arbequina que representa un 95% del total de la producció d’oli del Priorat. També hi trobem

altres varietats com la farga i la rojal. la producció d’oli als municipis del Priorat és d’unes

4.800 tones d’oliva i els 950.000 kg d’oli anuals depenent, òbviament, de les variacions

provocades per qüestions climàtiques.

El mètode de cultiu que predomina a la comarca és el tradicional tot i que els darrers anys hi

ha una decidida tendència cap a la utilització de procediments i sistemes de conreus

integrats i ecològics, afavorits per la ubicació de bona part dels conreus en zones altes i de

muntanya, on l’alçada dificulta o impedeix l’aparició de plaques.

Els sistemes continus i els procediments mecànics que s’utilitzen mantenen la composició

del producte, les seves característiques sensorials i les seves qualitats nutritives i

gastronòmiques.


74

Taula 41: Hectàrees d’olivera segons municipi. 2009

Total Secà Regadiu

Exp. ha Exp. ha Exp. ha



Cabacés 86 464 41 141 68 323

Capçanes 47 66 43 57 6 9

Cornudella de

Montsant 78 83 74 74 7 8

Falset 159 145 109 88 67 57

Figuera, la 26 60 19 28 15 32

Gratallops 46 72 46 71 5 2

Guiamets, els 66 108 59 85 15 23

Lloar, el 16 23 14 19 3 3

Marçà 96 136 77 98 37 37

Margalef 18 144 15 79 15 65

Masroig, el 90 164 71 112 33 52

Molar, el 66 152 56 111 25 41

Morera de Montsant,

la 15 32 14 22 4 10

Poboleda 38 34 32 21 10 13

Porrera 51 37 49 34 2 3

Pradell de la Teixeta 39 28 38 28 1 0


la 12 9 10 7 4 2


Ulldemolins 53 285 53 259 8 26



Priorat 1172 2685 959 1726 388 959

Font: Idescat, a partir de les dades del Cens agrari de l'INE

Així doncs, actualment el conreu de l’olivera es troba principalment a la zona nord-oest de la

comarca, concretament als municipis de la Bisbal de Falset, Cabacés i Ulldemolins. També

en trobem conreus destacables a Falset i Marçà mentre que a la resta de municipis la

producció hi és menor.


75

DO SIURANA

Tots els municipis del Priorat es troben inclosos dins de la zona de producció

de la DO Siurana, si bé no tots els productors de la zona hi estan adscrits.

El Consell regulador de la Denominació d’Origen protegida “Siurana” és una

Corporació de dret públic constituïda democràticament per representants dels

sectors de la producció, la elaboració i la comercialització de la zona de producció. El consell

Regulador garanteix que l’oli comercialitzat amb D.O.P. “Siurana” ha estat:

Produït a la zona geogràfica que abasta la Denominació.

Elaborat segons la seva pròpia normativa.

Controlat segons els seus paràmetres de qualitat.

Un grup de cooperatives elaboradores d’oli va decidir agrupar-se el 2002 en una associació

anomenada “Associació d'Oleïcultors del Priorat” (AOP), per tal de rendibilitzar recursos i a

la vegada potenciar els elements propis de la producció oleícola de la comarca.

ASSOCIACIÓ D’OLEÏCULTORS DE LA COMARCA DEL PRIORAT

Així, l'Associació integra actualment diferents productors i cooperatives de la

comarca i una de la Ribera d’Ebre, amb un àmbit de producció d’unes 2.130

ha. Hi formen part actualment les següents almàsseres:

Agrícola Sant Bartomeu del Masroig, SCCL

Agrícola d’Ulldemolins Sant Jaume, SCCL

Cooperativa Agrícola de Torroja, SCCL

Celler Cooperatiu el Molar, SCCL

Agrícola de Cabacés, SCCL

Vinícola del Priorat, SCCL

Molí de la Mola, SCCL

Cooperativa Agrícola de la Serra d’Almos, SCCL (Ribera d’Ebre)

A part dels olis elaborats per cada productor associat, l’any 2006 l’AOP, amb l’ajuda dels

tècnics de l’IRTA, elaborà l’oli “Oleum Priorat”. Aquest és un oli d’alta gamma resultat dels

cupatges dels olis representatius dels associats. L’any 2007 l’AOP, a partir de la marca

“mare” Oleum Priorat, realitzà dos diferenciacions d’aquest producte: “Oleum Priorat Elixir” i

“Oleum Priorat Vitae”. L’“Oleum Priorat Elixir” és l’Oleum Priorat que s’estava fent fins al

moment el qual té un perfil únic dins de l’oliva arbequina de la comarca del Priorat. Per altra

part, “Oleum Priorat Vitae” es creà de nou, com a reflex de la resta d’olis del Priorat

recalcant la dolçor i la possibilitat del cupatge. Ambdues diferenciacions gaudeixen de la

qualitat superior “extra-verge”.


76

Aquesta tasca de millora de la qualitat del producte i dels processos ha donat com a resultat

l’obtenció de diversos premis i distincions, ja sigui a productors associats o a l’AOP en

conjunt, com són el Premi Innovació Tecnològica Agrària (Categoria Agroindústria) del DAR,

el Premi del Fòrum i Fira ModernAL i el de l’Innofòrum Gust, entre d’altres.

d) Les fruites seques

Els sector agroalimentari dels fruits secs té una llarga tradició a la comarca del Priorat i a dia

d’avui hi segueix tenint un pes destacable. Hem de tenir en compte que la comarca és veïna

del Baix Camp, la capital de la qual és Reus, ciutat amb un gran pes dins del sector de la

fruita seca, seu de la DO Avellana de Reus i que acull, des de l’any 2013, la seu del Consell

Internacional dels Fruits Secs (INC).

Actualment l'avellaner és un cultiu encara notablement característic del Priorat tot i que per

darrere d’altres conreus clàssics com són l’olivera i la vinya. En aquesta estadística també

s’hi inclouen, per exemple, els ametllers, també amb relativa presència en el mar de terres

de la comarca.

Taula 42:Fruiters de fruits secs. Any 2009

Fruiters de fruits secs. Any 2009

Municipi Total Secà Regadiu

Exp. ha Exp. ha Exp. ha



Cabacés 35 36 18 17 26 19

Capçanes 30 42 27 36 6 6

Cornudella de

Montsant 107 328 102 278 17 50

Falset 131 215 92 156 57 59

Figuera, la 23 33 16 21 12 12

Gratallops 17 12 17 11 2 0

Guiamets, els 44 61 43 59 2 2

Lloar, el 9 13 9 13 0 0

Marçà 75 164 60 140 26 24

Margalef 14 34 12 31 7 3

Masroig, el 47 50 42 44 9 5

Molar, el 47 99 41 89 10 10

Morera de Montsant,

la 7 10 7 10 1 0

Poboleda 27 33 26 32 5 1

Porrera 42 136 41 134 2 2



la 16 57 15 40 2 17


Ulldemolins 55 275 55 256 7 19



Priorat 861 1869 745 1614 218 255



77

Així doncs trobem que en total, hi ha una producció aproximada de fruita seca de prop de

1.900 ha. repartides en zones de secà (1.614 ha.) i zones de regadiu (255 ha.). La producció

més important es troba a Cornudella de Montsant i Ulldemolins, el majors productors de la

comarca, seguits de pobles com Falset (215 ha.), Pradell de la Teixeta (167 ha.) i Marçà

(164 ha). També destaca Porrera amb 136 ha de conreu.

A la resta de municipis de la comarca la presència de conreus de fruits secs hi és molt més

testimonial i, a excepció d’el Molar i els Guiamets, no se superen les 50 ha.

DO AVELLANA DE REUS

El Priorat forma part de l’àrea de la DO Avellana de Reus, ja que la zona de

producció de les avellanes emparades per aquesta Denominació d'Origen

està constituïda pels terrenys ubicats en els termes municipals compresos en

les comarques del Baix Camp, Priorat, el Tarragonès, la Conca de Barberà i

la Terra Alta.

Tot i que la zona d'elaboració i envasament coincideix amb la zona de producció, cap de les

empreses inscrites a la DO tenen seu a la comarca.

La comercialització d’aquests productes del sector primari és un dels problemes en que es

troben els seus productors. Hi ha iniciatives que ajuden a fomentar la comercialització entre

el productor i el client final. Un exemple és l’aplicatiu mòbil De la terra, desenvolupada pel

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), que permet cercar productes

agroalimentaris de la Conca de Barberà i el Priorat, trobar on comprar-los, buscar els

establiments a través del mapa o al cercador i descobrir les activitats que ofereixen alguns

punts de venda.L’aplicacióté com a objectiu donar a conèixer els productes i productors de

les dues comarques i, en darrer terme, afavorir i augmentar la venda directa o de proximitat.

e) Els aprofitaments forestals

Actualment el sector forestal està en un procés de canvi. Per una banda trobem que

l'abandó dels cultius provoca un important augment de la massa que envaeix espais abans

ocupats per conreus i que ara veuen perdre la seva riquesa i biodiversitat en favor d'un bosc

que creix descontrolat i amb una baixa qualitat mediambiental.

Per altra banda, aquest creixement comporta un major risc d'incendi forestal, de degradació i

erosió dels sòls, etc. Finalment el canvi climàtic també afecta i afectarà encara més de cara

al futur, la situació dels boscos i comportarà la necessitat de dedicar un major esforç per a la

gestió de la massa forestal. Per tant cal perfilar cap a on s’orienta la ciència i la tecnologia

forestals, així com els nous usos socials d’aquests paisatges que no estan quiets i que són

forestalment acumulatius.

I és que l'actual transformació accelerada del clima i del territori és un fet assumit

majoritàriament per la societat. Els boscos juguen un paper fonamental en aquesta

transformació perquè reben l’impacte directe d’aquests canvis. Els boscos, però, també


78

tenen un rol actiu com a agents de mitigació i com a proveïdors de serveis i de recursos

econòmics que han d’adaptar-se a la nova situació.

La comarca del Priorat disposa actualment d'una important massa forestal en expansió, una

massa forestal que és necessari gestionar de manera sostenible però que també pot

esdevenir una sortida per un producte que fins ara estava poc valoritzat i tenia un escàs

valor comercial, com és la fusta de petit diàmetre o de poca qualitat. Un tipus de producte

que sovint s'obté als treballs de millora i desbrossament que necessiten bona part dels

boscos de la comarca.

L’aprofitament de la llenya

El bosc és l’únic productor de determinades matèries primeres d’interès comercial, com fusta

i llenya. També aporta altres recursos, com pinyons, suro, bolets, plantes aromàtiques entre

d’altres i per tant hi recau una activitat econòmica prou important que cal ser considerada. El

bosc, a banda de la seva funció productora, fa de forma indirecta una sèrie de funcions i

serveis interrelacionats entre si, com són la fixació de diòxid de carboni (CO2), la millora de

la qualitat de l’aire, la regulació hídrica, la conservació dels sòls per evitar els processos

d’erosió o la conservació de la biodiversitat.

L’aprofitament sostenible dels recursos forestals, de la fusta i llenya dels boscos, permet el

manteniment d’un sector econòmic estratègic per al territori i garanteix la persistència dels

boscos davant determinats riscos naturals, com els incendis forestals. Per tant és important

promoure la gestió activa dels terrenys forestals com una necessitat per potenciar llurs

funcions socioeconòmiques i ambientals, i com a eina de millora per a la seva defensa

enfront dels riscos naturals. Les superfícies forestals i especialment els boscos conformen

un paisatge d’alt valor, contenen una gran biodiversitat i connecten els espais naturals que

disposen de figures de protecció.

Els aprofitaments actuals suposen menys d’un 20 % del que creix el bosc, així doncs, una

possible situació de sobreexplotació dels boscos queda molt lluny, i s’han de trobar nous

usos per poder augmentar la superfície forestal gestionada d’una manera sostenible i

seguint criteris de biodiversitat.

Pel que fa la província de Tarragona, i la comarca del Priorat no n’és una excepció, la

situació actual d’abandonament de terres de cultiu, camps, pastures i boscos ha fet que la

superfície forestal arbrada hagi augmentat més d’un 140% en els últims 30 anys. Això s’ha

traduït en uns boscos desequilibrats, amb grans densitats d’arbres i un elevat risc d’incendi

forestal. Si a tot això, li sumem la gran atomització de la propietat privada dels boscos i la

manca de rendibilitat dels productes forestals, ens trobem en una situació que fa complicada

la gestió i permanència del bosc.

És en aquest sentit i en aquest marc on els actuals propietaris forestals han de començar a

actuar per tal de trobar alternatives viables per tal de gestionar i fer més rendibles les seves

propietats.


79

A tall d’exemple, destacar la tasca que s’està duent a terme des de l’Associació Forestal de

les Comarques de Tarragona, associació de propietaris, que impulsa la gestió de forma

eficient de les seves propietats, i alhora representa i posa en comú els interessos de la

societat forestal, per fomentar una gestió conjunta i sostenible dels boscos i per difondre els

valors i els beneficis socioambientals de l’entorn natural.

L’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona és, doncs, una entitat sense ànim de

lucre, constituïda per a un grup de propietaris forestals interessats i motivats per la

conservació dels boscos i la natura i en la qual hi ha propietaris forestals de la comarca del

Priorat. Aquests propietaris forestals, a més a més de treballar per a l’explotació dels seus

boscos tenen un clar compromís amb la sostenibilitat d’aquests espais tan importants per a

la societat i per al propi medi natural. En aquest sentit vetllen per l’assoliment d’objectius tan

importants com els següents:

Creació llocs de treball al territori

Revalorització dels boscos abandonats

Tractar i comercialitzar la biomassa com a una energia renovable

Reduir el risc d’incendis i conservar els boscos

Per altra banda l’associació ofereix diferents tipus de serveis tècnics i d’assessorament:

Assessorament per a la Gestió Forestal Sostenible.

Execució i seguiment tècnic de treballs forestal

Tramitació de permisos per rompudes forestals, aprofitaments forestals,

arranjament i construcció de pistes.

Assessorament i/o tramitació dels diferents ajuts que convoquen les diferents

administracions publiques i entitats privades.

Elaboració d’instruments d’ordenació forestal (IOF).

Delimitacions de propietats, generació de cartogràfica i tràmits cadastrals.

Venda de llenya i altres productes del bosc

Actuacions per part dels propietaris, de caire conjunt i en el marc d’una associació poden

ajudar a que aquesta gestió forestal sigui viable.

La biomassa

La potencial disponibilitat de biomassa a la comarca del Priorat és força notable, en les

elevades i creixents superfícies forestals. La biomassa utilitzada com a font d'energia pot

incloure material vegetal d'origen agrícola, o de subproductes o restes d'altres cultius,

biomassa d'origen forestal, llenya sobretot. La biomassa sol utilitzar-se per al seu

aprofitament com a energia tèrmica o, indirectament, per a la generació d'energia elèctrica.

L’aprofitament de la biomassa per a usos energètics pot ser una solució per als problemes

derivats de la utilització de combustibles fòssils per a usos tèrmics, com poden ser l’impacte

contaminant de l’ús de l’energia, l’esgotament i la deslocalització de recursos bàsics.


80

A més, l’aprofitament energètic de la biomassa afavoreix el manteniment i desenvolupament

dels sectors agrícola, forestal i industrial, fet que contribueix a la creació de llocs de treball,

element fonamental en l’àmbit rural per a la fixació de la població al territori.

En quant a beneficis ambientals la biomassa forestal és una energia renovable que prové de

la realització d’una gestió forestal sostenible. Als boscos del Priorat hi ha una acumulació

important de combustible. Mobilitzar aquest combustible per la generació d’energia podria

millorar l’estat de conservació dels boscos i té un benefici associat a la prevenció d’incendis.

La biomassa presenta un baix contingut en sofre i presenta un balanç neutre d’emissions de

CO2 (atès que prèviament i en un breu període de temps, les mateixes plantes han absorbit

aquests gasos en la realització de la fotosíntesi).

A nivell social l’ús de biomassa forestal pot generar ocupació i millorar la riquesa local. La

biomassa és l’energia renovable que genera més llocs de treball per MW d’energia produït.

Per altra banda el desenvolupament de la biomassa afavoreix la cohesió i el creixement del

medi rural en un context de reducció de subvencions.

En quant als beneficis econòmics la biomassa presenta un balanç econòmic positiu, amb un

cost de l’energia en €/kWh inferior al dels combustibles sòlids. Les energies renovables

obtingudes a partir de recursos propis com la biomassa forestal han de permetre disminuir la

dependència energètica que actualment es té amb altres zones o països.

La gestió de la biomassa dóna sortida per un producte poc valoritzat, que serveix de

complement en els aprofitaments forestals realitzats, ofereix una major estabilitat de preus,

amb variacions anuals de preus properes a l’IPC. En aquest sentit, d’acord amb els resultats

de demanda potencial i de disponibilitat de biomassa, es pot concloure, segons el Pla

d'Acció d'aprofitament de Biomassa per a usos tèrmics al Priorat i la Ribera d'Ebre que la

biomassa disponible a l’àrea d’estudi (incloent la biomassa forestal primària, la dels cultius

llenyosos i els cultius energètics) podria cobrir el 100% de la demanda de tots els sectors

considerats interessants per a la implementació de la bioenergia (excloent habitatges

aglomerats). Si es fa referència només a la biomassa forestal primària (BFP), també es

podria cobrir el 100% de la demanda potencial en l’escenari de màxima implementació.

Així doncs, és important posar l’accent en les actuacions que des de fa uns anys s’estan

impulsant i implementant des del Consorci de la Serra de Llaberia en relació al foment de

l’obtenció i ús de la biomassa local. Tot seguit es detallen algunes de les actuacions de

gestió forestal que s'hi han promogut.

Actuacions de gestió forestal sostenible per a la producció local d’estella

forestal. Es fan tallades de millora i també algunes rompudes per recuperar terrenys

agrícoles. La conversió de terrenys forestals a terrenys agrícoles a l’interior de l’espai

natural protegit de la Serra de Llaberia té efectes beneficiosos per a la biodiversitat.

Una vegada fets els treballs forestals, la fusta s’emmagatzema i es tritura per proveir-

la a diversos clients entre els quals destaca la cooperativa de les Atxes. L’ús de

l’estella forestal per a calderes està especialment indicat per a usos no domèstics

(forns de pa, granges, càmpings, edificis públics, etc).


81

Inserció laboral de treballadors en risc d'exclusió social: Els treballs abans

esmentats els duu a terme l’empresa d’inserció sociolaboral que depèn del Consorci

que gestiona l'espai natural, de manera que també té un efecte beneficiós per a

l’ocupació de persones en risc d’exclusió social.

Manteniment de franges de baixa càrrega de combustibles. S’ha realitzat un

projecte d’inserció sociolaboral per actuacions de prevenció d’incendis al sud del

Priorat. Es realitza el manteniment de franges de baixa càrrega de combustibles

creades entre 2006 i 2011 per les ADF de Capçanes, Marçà i la Torre de

Fontaubella. Les obres es realitzen amb l’empresa d’inserció sociolaboral.

3.3.2 El sector secundari

a) Indústria

La indústria a la comarca del Priorat ha estat tradicionalment poc significativa, i ho continua

sent, si es tenen en compte les dades de Valor Afegit Brut (VAB) per sectors de la comarca

(any 2012). Aquestes dades evidencien que el pes que la indústria té al Priorat és molt

menor al pes que aquest sector té en el conjunt del territori català (un 16,40% del VAB al

Priorat front un 21,10% a tot Catalunya).

Tot i amb això, durant els darrers anys, l’augment de l’activitat industrial lligada al sector

agroalimentari (principalment vitivinícola i oleícola) ha permès que el sector no hagi sofert

una davallada tan important de pes en relació al % del VAB generat com a la resta de

Catalunya, on el descens entre els anys 2007 i 2012 ha estat del -9,70%, mentre que al

Priorat sols ha baixat un -3,60%.

Si analitzem la dinàmica de la població ocupada en el sector industrial en el període 2008-

2013, podem comprovar com la tendència generalitzada de descens del nombre de

treballadors ocupats en el sector no és tan acusada a la comarca, on el descens ha estat del

-17,60% front al -27,60% de tot el sector industrial català. Per nombre d’afiliacions, el Priorat

gairebé calca les xifres del global del territori català.

Si creuem una i altra dada (la de VAB per sector i la de nombre de persones afiliades),

podem observar doncs com a mateix % de persones afiliades respecte el total del sector

català, la indústria del Priorat genera molt menys VAB. Això pot tenir a veure amb el menor

valor afegit generat per la indústria de la comarca, fet que esdevé una debilitat estructural

del sector.

Les dades de població ocupada són prou clarificadores de la situació que està

experimentant l’activitat industrial a la comarca durant els darrers anys. Així, com s’observa

en la taula, la indústria és el sector que més pèrdua de població ocupada va sofrir al llarg de

la dècada 2001-2011. Aquesta pèrdua d’ocupació també la van patir l’agricultura i la

construcció, mentre que l’únic sector que va experimentar un augment de l’ocupació va ser

el dels serveis.


82

El teixit industrial del Priorat, exceptuant certs casos força concrets, es troba integrat

per un conjunt d’empreses de petites i mitjanes dimensions, normalment de caràcter

familiar. En aquest sentit cal dir que la major part d’empreses tenen menys de 6

treballadors. En aquest punt també cal incidir en la importància que mantenen les

cooperatives (constituïdes com a Societats Cooperatives Catalanes Limitada - SCCL) en la

vertebració de l’activitat econòmica i social dels municipis de la zona, on vàries d’elles

apareixen en el llistat d’empreses industrials amb més de 5 treballadors.

Taula 43: Població ocupada segons sectors d'activitat (2001 i 2011)

2001 2011 Variació

Agricultura 829 22,00% 722 18,40% -12,91%

Indústria 662 17,56% 544 13,86% -17,82%

Construcció 522 13,85% 444 11,31% -14,94%

Serveis 1756 46,59% 2214 56,42% 26,08%

Total 3769 100,00% 3924 100,00%

Font: Elaboració pròpia amb dades d’ Idescat

En tot el territori comarcal no hi ha cap indústria que doni ocupació a més de 200

treballadors, fet que pot ser analitzat des d’una doble òptica ja que la comarca, a diferència

d’altres comarques i territoris catalans, no està tan exposada a la deslocalització i tancament

d’empreses industrials que ha sacsejat l’estructura productiva i la vertebració econòmica

d’aquestes zones.

Segons dades de desembre de 2014, hi ha a la comarca 23 empreses industrials de més de

5 treballadors inscrites al Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC). Val a dir

que d’aquestes 23 empreses, 13 estan dedicades al sector agroalimentari (principalment

elaboració de vins). A la taula és mostra el conjunt detallat d’aquest tipus d’empreses. Tot i

amb això cal dir que una de les empreses que encara consten inscrites en aquest Registre,

ja no porta a terme la seva activitat a la comarca: Es tracta de l’empresa de manufactures

Falbar, de Falset, que aglutinava 139 treballadors, i era l’empresa amb més ocupats del

sector i també la única amb més de 100 treballadors en el conjunt de la comarca. La

deslocalització de la producció d’aquesta empresa va representar un fort impacte en

l’estructura econòmica i social de la comarca ja que va representar una pèrdua molt notable

de llocs de treball.

Taula 44: Empreses Inscrites en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC), amb més de 5

treballadors. Consulta realitzada el desembre de 2014

Empreses Inscrites en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC)

Nom de l'empresa Plantilla Activitat principal

AGRICOLA FALSET-MARÇA I SEC. DE

CREDIT, ALFAMA SCCL -Falset 19 1102 Elaboració de vins

AGRICOLA I SECCIO DE CREDIT DE

MARGALEF, SCCL -Margalef 7

5210 Dipòsit i

emmagatzematge

AGRICOLA I SECCIO DE CREDIT SANT

BARTOMEU DEL MASROIG SCCL -Masroig,

el

12 1102 Elaboració de vins

ALUMINIS DEL MONTSANT SL -Cornudella

de Montsant 8 No informat

ALVARO PALACIOS, SL -Gratallops 19 1102 Elaboració de vins


83

Empreses Inscrites en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC)

Nom de l'empresa Plantilla Activitat principal

ARTS GRAFIQUES OCTAVI, SA -Falset 10 1812 Altres activitats

d'impressió i arts gràfiques

BUIL &GINE WINE COMPANY, SL -

Gratallops 6 1102 Elaboració de vins

CELLER DE CAPÇANES I SECCIO DE

CREDIT SCCL -Capçanes 20 1102 Elaboració de vins

CONST.CAPDEVILA BIARNALL, S.L. -Falset 6 Construcció d'edificis

residencials

DE MULLER, SA -Molar, el 10 1102 Elaboració de vins

DOORS MOVEMENT TECHNOLOGY SL -

Falset 40

2512 Fabricació de tancaments

metàl·lics

EXCAVACIONES Y OBRAS HERMANOS

MUÑOZ SL -Falset 14

2361 Fabricació d'elements de

formigó per a la construcció

LINEA TEXTIL MERI BLANCH, SCCL -

Masroig, el 22

1413 Confecció d'altres peces

de vestir exteriors

MAS PERINET SL -Morera de Montsant, la 17 1102 Elaboració de vins

MEDINRE SL -Molar, el 7 1102 Elaboració de vins

Merum Priorati, SL –Porrera 6 1102 Elaboració de vins

MOLI DE LA MOLA SCCL -Marçà 6 1043 Fabricació d'oli d'oliva

PALMES VIAPLANA, SL -Vilella Baixa, la 7

1629 Fabricació d'altres

productes de fusta; fabricació

de productes de suro,

cistelleria i esparteria

PELLEJA PUJOL, GASPAR -Marçà 9 1413 Confecció d'altres peces

de vestir exteriors

PLASTICOS RODA SL –Falset 13 2016 Fabricació de primeres

matèries plàstiques

UNIO FRUITS SCCL -Guiamets, els 6 1102 Elaboració de vins

VITICULTORS MAS D'EN GIL SL -Bellmunt

del Priorat 8 1102 Elaboració de vins

Font: Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC)

NOTA: S’ha eliminat l’empresa FALBAR d’aquest llistat, tot i que encara consta com a inscrita en el REIC,

segons consulta realitzada a desembre de 2014

En aquest punt és important incidir en una de les empreses que apareix en aquest llistat, i

que és una de les principals indústries de la comarca actualment, tant a nivell de número de

treballadors, com de volum de producció. Es tracta de l’empresa Doors Movement

Technology S.L., que pertany al Grup Fermator, un dels fabricants de portes automàtiques

per a ascensors més importants del món. Aquesta empresa té una planta de producció al

Polígon Industrial Sort dels Capellans, de Falset.

En el llistat d’empreses inscrites en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya

(REIC), de més de 5 treballadors, hi destaca clarament la presència d’indústries

agroalimentàries, que conformen la major part del teixit industrial de la comarca. Així, és

predominant la presència d’empreses d’elaboració de vins lligades al sector vinícola

(cooperatives i cellers). Destacar també la presència d’empreses de confecció industrial i del

tèxtil.


84

Si atenem a les xifres del REIC, és especialment significatiu que de les 9 empreses no

agroalimentàries de més de 5 treballadors que figuren en aquest llistat, 5 estan ubicades a

Falset i només 4 estan ubicades en algun dels 22 pobles restants de la comarca.

b) Construcció

La construcció ha tingut en els darrers anys, i segueix tenint en l’actualitat, una importància

molt considerable dins l’estructura econòmica comarcal. Així, tot i que la recessió econòmica

dels darrers anys ha reduït la seva dimensió, després d’una època de creixement

desmesurat, el seu pes dins la balança dels diferents sectors econòmics és gairebé el doble

del que representa en el conjunt del territori català, i s’iguala pràcticament al pes de la

indústria comarcal.

Així, mentre que a Catalunya la construcció representa el 7,9% del VAB, a Priorat segueix

representant un elevat 15,7% del seu VAB. Evidentment la crisi econòmica general viscuda

els darrers anys, i la crisi sectorial del sector de la construcció han afectat la comarca, però

ho ha fet en menor mesura que al conjunt de comarques catalanes. D’aquesta manera,

durant els anys 2007 i 2012, el retrocés viscut per aquest sector en referència al seu VAB,

ha estat del -28,7%, mentre que a tot el territori català la seva caiguda ha estat fins i tot més

brusca, amb un retrocés del -30,4%.

Taula 45: Estructura i dinàmica productiva (VAB pb) de la construcció

Estructura 2012 Dinàmica (2012 vs 2007)

Priorat Catalunya

Ràtio Priorat Cataluny

a Ràtio

VAB

pb %

VAB

pb %

CON

Construcció 16 15,7% 10.797 7,9% 1,99 -28,7% -30,4% 1,06


A més, el sector té una gran importància en termes d’ocupació a la comarca, i el fet que es

tracti d’un sector d’impossible deslocalització fa pensar que el seu pes, un cop culminat

l’ajustament a les necessitats reals, es pot mantenir a més llarg termini. Així, si tenim en

compte el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, cal dir que el sector també presenta

percentatges majors que els del conjunt del territori català (un 7,1% respecte el 5,6% català)

i una pèrdua menys accentuada (tot i amb això molt notable) d’afiliats respecte a les xifres

de març de 2008 i en relació a les dades de tota Catalunya.

Taula 46: Estructura i dinàmica ocupacional (afiliació a la Seguretat Social) de la construcció

Estructura (des’2013) Dinàmica (des’13 vs

març’08)

Priorat Catalunya Ràti

o Priorat Catalunya Ràtio

Afiliaci

ó % Afiliació %

CON

Construcció 247

7,1

% 155.448

5,6

% 1,27

-

52,0% -59,0% 1,13



85

Alhora la crisi ha provocat un canvi en l’estructura de la producció interna en la construcció i

sectors com el de la rehabilitació i manteniment d’edificis o el de l’obra civil han pogut

guanyar pes mentre que s’ha reduït el d’habitatges de nova construcció.

Taula 47: Taula resum d’estructura i dinàmica del mercat de treball de la construcció

Taxa

d'atur

registral

(des'13)

Atur registrat

(des'13)

Variació

atur

registrat

(des'13 vs

des'07)

Afiliació SS

(des'13)

Variació

afiliació

SS (des'13

vs

març’08)

Valor % Valor %

CON Construcció 20,8% 64 10,9% 64,1% 247 7,1% -52,0%


Segons l’“Estudi sobre els estocs d’habitatges a Catalunya. Habitatges registrats sense

vendre, inscrits als Registres de la Propietat i Mercantils de Catalunya”, realitzat per la

Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, del Departament de Territori i Sostenibilitat,

l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i Registradors de Catalunya (febrer de 2013), el

Priorat és la comarca amb menys habitatges registrats sense vendre, tant amb nombres

absoluts (22) com amb la relació amb la població (2,2 habitatges sense vendre per cada mil

habitants), de tota Catalunya.

Així, si tenim en compte aquestes dades podem concloure que tot i la importància del

sector de la construcció a la comarca, aquesta no s’ha focalitzat en la construcció de

nous habitatges, sinó que s’ha especialitzat en la rehabilitació de vivendes, o en la

construcció d’equipaments turístics o agroindustrials (cellers, etc.).

3.3.3. El sector terciari

En els darrers anys un dels canvis més importants en l’economia del Priorat ha estat

l’increment de l’activitat turística. Tot i que en aquest apartat li correspondria fer-ne l’anàlisi i

com que l’objecte d’aquesta diagnosi és avaluar la comarca per l’adhesió a la Carta Europea

de Turisme Sostenible s’ha cregut convenient dedicar-li un capítol específic.

a) Els serveis

El sector terciari al Priorat, tot i tenir un pes específic menor al que representa en el conjunt

del territori català, fruit de la importància de les activitats agràries la comarca ha

experimentat un creixement significatiu en els darrers anys. Tot i amb això, dins el propi

sector hi diferències notables entre els diferents subsectors que l’integren (serveis, comerç i

reparació, hostaleria i sector TIC).

Si es té en compte el VAB (valor afegit brut) d’aquests subsectors podem veure una evolució

molt diferenciada de cadascun d’ells en els darrers anys. Així, l’hostaleria ha experimentat

un creixement molt notable (+22,8%) mentre que el comerç ha vist reduïda la seva

importància i ha decrescut en riquesa generada. A Catalunya el comerç és el subsector que

menys creix, però encara manté certa dinàmica positiva. Per tant el comerç a la comarca

requereix d’actuacions concretes que el potenciïn i el fomentin (segurament basades en la


86

producció artesanal, local, de qualitat, etc). Només d’aquesta manera es podrà revertir

aquesta situació de decreixement més accentuat que en d’altres comarques catalanes.

Si tenim en compte el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, el sector també presenta

percentatges menors que els del conjunt del territori català. D’aquesta manera, tot i que el

sector terciari és el que més persones té afiliades a la comarca, el seu pes continua sent

molt inferior al de tot el conjunt (tot i que també l’hostaleria presenta percentatges d’afiliació

una mica més elevades que a les de Catalunya en conjunt). Si mirem l’evolució per

subsectors, podem constatar que, a excepció del sector TIC, tots tenen una evolució

positiva, tot i que molt lleugera. Aquesta dinàmica és totalment contrària a la que presenta el

conjunt del territori, on durant els anys 2008-2013 el sector terciari ha perdut afiliats, a

excepció del subsector TIC, que ha crescut de manera destacable.

Taula 48: Treballadors afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms, per municipi i secció d'activitat

econòmica (CCAE-2009). Desembre de 2014

Treballadors Autònoms, per municipi i secció d'activitat econòmica (CCAE-2009).

Desembre de 2014

Municipi Treballadors

afiliats Agricultura Indústria Construcció Serveis

Bellmunt del Priorat 24 4 1 6 13

Bisbal de Falset, la 47 41

6

Cabacés 50 30 1 11 8

Capçanes 50 20 1 6 23

Cornudella de Montsant 102 21 5 18 58

Falset 235 32 22 33 148

Figuera, la 11 7

1 3

Gratallops 37 7 11 1 18

Guiamets, els 40 23 2 4 11

Lloar, el 10 3

3 4

Margalef 14 10

4

Marçà 57 19 5 9 24

Masroig, el 75 39 6 14 16

Molar, el 28 8 4 4 12

Morera de Montsant, la 10 1

2 7

Poboleda 48 12 3 13 20

Porrera 73 33 9 6 25


87

Treballadors Autònoms, per municipi i secció d'activitat econòmica (CCAE-2009).

Desembre de 2014

Municipi Treballadors

afiliats Agricultura Indústria Construcció Serveis

Pradell de la Teixeta 22 8 1 3 10

Torre de Fontaubella, la 6 1

2 3

Torroja del Priorat 12 7

2 3

Ulldemolins 71 41 5 7 18

Vilella Alta, la 18 6 4 4 4

Vilella Baixa, la 24 8 4 6 6

TOTAL 1.064 381 84 155 444


Les dades de treballadors inscrits a la Seguretat Social en el sector dels serveis dels darrers

anys reflecteixen igualment l’augment dels treballadors afiliats. A desembre de 2014, el

nombre de treballadors del sector serveis (entre autònoms i afiliats al Règim General) era de

1.105, en una proporció aproximada de 60/40 entre els de Règim General i els autònoms.

Taula 49: Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, per municipi del compte de cotització, I per sector

d'activitat econòmica. Desembre de 2014

Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, per municipi del compte de cotització, I per sector


Municipi Comptes de

cotització

Treballador

s afiliats

Agricultur

a Indústria Construcció Serveis

Bellmunt del Priorat 8 31

22

9

Bisbal de Falset, la 4 10

6

4

Cabacés 8 19 2 8 1 8

Capçanes 8 46

22 8 16

Cornudella de

Montsant 44 106 2 26 2 76

Falset 100 487 1 126 23 337

Figuera, la 5 12

4

8

Gratallops 29 111 5 82

24

Guiamets, els 5 35 2 4

29

Lloar, el 4 12

7

5

Margalef 7 15

15


88

Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, per municipi del compte de cotització, I per sector


Municipi Comptes de

cotització

Treballador

s afiliats

Agricultur

a Indústria Construcció Serveis

Marçà 15 37

21 2 14

Masroig, el 11 60 6 33

21

Molar, el 10 21

14

7

Morera de Montsant,

la 9 23 2 14

7

Poboleda 14 35 1 3

31

Porrera 20 37 1 19 1 16



la 1 3

3

Torroja del Priorat 8 16 1 7

8

Ulldemolins 8 15

4

11

Vilella Alta, la 2 3

1

2

Vilella Baixa, la 3 8

4

4

TOTAL 330 1.160 26 433 40 661


Pel que fa als establiments de serveis, cal dir que aquests han tendit a augmentar de

manera important en els darrers anys (de 222 empreses el 1995 a 482 el 2002), tot i que el

seu ritme no ha estat el mateix en les diferents branques. Algunes de les tendències

observades són:

Un predomini dels establiments d’hostaleria vinculats al desenvolupament del

sector turístic experimentat a la comarca en aquests darrers anys. Destaca

sobretot la presència de bars, restaurants i allotjaments rurals.

Una presència creixent dels serveis personals, que han crescut també de manera

molt significativa dins del context de la comarca.

Un increment progressiu i constant de la resta de serveis que tenen una menor

significació a la comarca.

Pel que fa a la localització dels establiments de serveis, tenint en compte a més la branca

del comerç al detall, queda clara la concentració de serveis a la capital comarcal, que

aglutina una gran proporció dels establiments de la comarca. L’altre municipi amb una

important concentració d’establiments de serveis tot i que ja a una certa distància de la

capital de la comarca és Cornudella de Montsant. La resta de municipis presenten un


89

nombre molt baix d’empreses, a excepció d’alguns nuclis com Gratallops, Marçà,

Ulldemolins i Porrera, que disposen de certa oferta de serveis.

Cal destacar la forta dependència de serveis externs existents de fora de la comarca i la

interdependència interna sobre els principals municipis del Priorat.

b) El comerç

A nivell d’oferta de comerç al detall, i segons dades de PIMEC, la concentració

d’establiments a Falset és molt destacada. Així, la capital tindria uns 63 comerços a

l’actualitat, del centenar i escaig que hi ha a tota la comarca. Cornudella de Montsant seria el

segon municipi en nombre de comerços, amb 31. A la resta de la comarca el nombre de

comerços està en clara dinàmica negativa. Molts pobles veuen com les seves botigues

tradicionals, “de tota la vida”, normalment per jubilació dels seus propietaris, no tenen

continuïtat i acaben tancant.

Es tracta d’un sector bàsicament orientat a l’autoabastament, de productes bàsics i

poc dinàmic a nivell d’adequació a nous perfils de demanda. El comerç tradicional,

generalment, no ha acabat de saber reinventar-se per tal d’atraure nous clients i cercar

noves vies de negoci. Per exemple, en la majoria de casos el teixit comercial no ha aprofitat

les possibilitats que el desenvolupament turístic ha generat a la comarca.

Els hàbits de compra han canviat, els desplaçaments a supermercats de Falset o Móra, a

capitals properes (Reus, Tarragona) o a grans superfícies del Camp, provoquen que el

comerç tradicional cada vegada tingui més difícil el seu encaix si no sap o veu la necessitat i

possibilitat d’adaptar-se a aquests canvis.

En tot cas el comerç local també té una funció social i de reequilibri territorial ja que ofereix

productes als habitants locals especialment a la gent gran que té més dificultats de

desplaçament i l’única alternativa d’abastiment de productes són els comerços locals.

Les tendències en els hàbits de consum actualment es basen en una creixent importància

del factor preu en les decisions de compra, en un augment de la quota de mercat de les

cadenes de descompte i en un creixement continuat de la quota de mercat de les marques

de distribució (marca blanca). El comerç del Priorat (sobretot el dels municipis més petits) no

pot lluitar en igualtat de condicions contra aquests hàbits de consum generalitzats, i per tant

ha d’oferir quelcom diferent i amb major valor afegit.

El comerç ha de començar a ser actor principal del desenvolupament comarcal, i ha de

saber posicionar-se com a pilar fonamental de la descoberta i de l’experiència que els

visitants tenen a la comarca. Només així, la seva supervivència i creixement podrà ser una

realitat.

A més, el comerç hauria d’aprofitar també (o nous emprenedors iniciar activitats en aquest

sentit) les possibilitats que ofereixen els nous canals de venda i que tenen una impacte

creixent en els hàbits de consum de la població i, sobretot, de les noves generacions.


90

L’actual consumidor continua barrejant diferents canals a l’hora de fer la compra, també per

Internet, on augmenten les formes i iniciatives de compra col·lectiva i consum col·laboratiu.

Aquests nous canals o formes de comerç poden ser filons de mercat i/o d’ocupació que els

comerços existents o els que es puguin crear a partir d’ara poden aprofitar per

desenvolupar-se i créixer en vendes i públic potencial.

Per tant els reptes són importants, però alhora il·lusionants. Cal treballar de forma específica

en aquest sector, ja que la supervivència, enfortiment del teixit comercial d’un territori

esdevé un element primordial del seu desenvolupament econòmic i, en igualtat

d’importància, social.

3.3.4.La renda al Priorat

Si analitzem les dades de PIB comarcal dels anys compresos entre 2001 i 2010, podem

comprovar com aquest va veure’s incrementat en un 43,41% en aquests deu anys.

Taula 50: PIB Priorat 2001-2010 (en milions d'euros)


Analitzant el PIB per habitant, en el qual per tant es creuen les dades absolutes amb les

xifres de població dels territoris es pot observar com el Priorat era la comarca catalana l’any

2010 amb menor PIB per habitant, amb 15,1 milers d’euros, molt lluny de la mitjana catalana

que era de 27,7 milers d’euros, representant només doncs un 54,5% d’aquesta mitjana

catalana.

El nivell de desenvolupament d’un territori es pot avaluar, entre d’altres índexs i xifres, a

través de les dades de renda familiar bruta disponible (RFBD). Així, tenint en compte la

RFBD de la comarca al llarg del trienni 2008-2010 (darreres dades disponibles a data de

redacció d’aquesta diagnosi), podem afirmar que el Priorat va veure incrementat el nivell

adquisitiu de les seves famílies entre 2008 i 2009, i a partir d’aquell any aquesta renda es va

tornar a reduir. Especialment destacable és la reducció de les remuneracions dels

103,20

150,20 148,70 146,10 148,00

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

120,00

140,00

160,00

2001 2006 2008 2009 2010

PIB Priorat 2001-2010 (en milions d'euros)


91

assalariats i en menor mesura els excedents bruts d’explotació. En canvi, les prestacions

socials (en les que s’hi inclouen també per exemple els ajuts de les diferents administracions

i institucions) veuen incrementat el seu pes en l’economia de les famílies, arribant a ser el

20,43% del total de recursos.

El pes relatiu d’aquestes prestacions és superior al que presenta el conjunt de Catalunya i

en canvi es produeix una situació inversa, i de manera més accentuada, en les xifres de

remuneració dels assalariats, que presenten percentatges molt més elevats a Catalunya en

relació als de la comarca.

Taula 51: Renda familiar disponible bruta (RFDB). 2008-2010. En milers d’euros i percentatge

Renda familiar disponible bruta (RFDB). 2008-2010. En milers

d’euros i en percentatge

Any Àmbit

Recursos

Remuneració

assalariats

Excedent

brut

explotació

Prestacions

socials

2010 Priorat 90.302 73.634 42.095

Catalunya 96.622.775 35.236.185 31.263.622

2009 Priorat 94.530 74.006 42.314

Catalunya 98.913.589 36.441.360 29.906.620

2008 Priorat 91.139 74.406 38.857

Catalunya 101.940.237 39.266.931 26.343.099

2010

Priorat 43,83% 35,74% 20,43%

Catalunya 59,23% 21,60% 19,17%

2009 Priorat 44,83% 35,10% 20,07%

Catalunya 59,85% 22,05% 18,10%

2008 Priorat 44,59% 36,40% 19,01%

Catalunya 60,84% 23,44% 15,72%


Tot i amb això, el nivell de renda familiar de la comarca (17,4 milers d’euros per habitant) és

superior al del conjunt de del territori català (amb una xifra de 16,9 milers d’euros).

Taula 52: Renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant. 2010. En milers

Renda familiar disponible bruta (RFDB) per

habitant

Priorat Catalunya

17,4 16,9


Taula 53: Renda familiar disponible bruta per habitant. Base 2008. Priorat

Renda familiar disponible bruta per habitant. Base

2008.Priorat (milers d'euros)

2010 17,4

2009 18,2

2008 17,4

Font: Idescat


92

3.4. LES INFRAESTRUCTURES

3.4.1. La xarxa viària

El principal eix de comunicacions de la comarca és la N-420 (eix Tarragona - Terol), que

segons el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 (PITC), elaborat pel

Departament de Territori i Sostenibilitat, és un dels principals eixos de llarg recorregut de la

xarxa bàsica primària de Catalunya.

Aquesta via uneix la comarca amb els principals nuclis de població del Camp de Tarragona i

amb la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i Aragó, en sentit contrari, i és de titularitat estatal. Pel

que fa al seu traçat per la comarca, cal dir que a dia d’avui aquesta via té mancances

importants a nivell d’estat de conservació del ferm, sobretot en el tram entre Falset i la

Ribera d’Ebre.

Un altre important eix de comunicació de la comarca és la carretera C-242, entre les Borges

del Camp i Torrebesses, englobada en la xarxa comarcal de carreteres del PITC, i que uneix

el Camp de Tarragona i el Segrià, i que esdevé un important eix vertebrador i d’accés a la

zona Montsant-Prades. Aquesta via és titularitat de la Generalitat de Catalunya.

També destacar la importància de la via local entre Falset, Gratallops, la Vilella Baixa,

Cabacés i Margalef, amb una notable funció de vertebració i redistribució de fluxos i

desplaçaments de caire intern per la comarca, així com les vies de connexió entre la Vilella i

la C-242 i entre Cabacés i la Ribera d’Ebre, totes elles també de titularitat catalana.

En darrer terme, destacar els trams i carreteres de la comarca del Priorat que formen part de

la xarxa general de la Diputació de Tarragona, a gener de 2015, i que són els següents:

Taula 54: Llistat de carreteres de la Diputació de Tarragona a la comarca del Priorat

Carretera Denominació Km

Recorregut pels

Municipis

T-3225 De Cornudella de Montsant

a Siurana 7.38 Cornudella de Montsant

T-711 De Gratallops a Torroja del

Priorat 5.67

Gratallops, Torroja del

Priorat

T-712 De Gratallops al Lloar. 3.96 Gratallops, El Lloar

T-730 De la T-714 al Molar 13.57 La Figuera, El Molar

T-731 De Garcia al Molar 6.70 El Molar, Garcia

T-732 Del Molar al Lloar 6.35 El Molar, El Lloar

T-734 De la N-420 al Molar 9.81 El Masroig, El Molar


93

Carretera Denominació Km

Recorregut pels

Municipis

T-740 De Falset a Porrera 9.22 Falset , Porrera

TP-7101 De Falset a Bellmunt del

Priorat. 4.76

Falset , Bellmunt del

Priorat

TP-7101b Accés al Museu Mines de

Bellmunt 0.74 Bellmunt del Priorat

TP-7401 De Porrera a la N-420. 5.45 Porrera

TP-7402 De Porrera a la Venta del

Pubill. 8.86 Porrera

TP-7403 De Porrera a Torroja del

Priorat. 7.45

Porrera, Torroja del

Priorat

TV-3002 De Capçanes a Marçà. 3.57 Capçanes, Marçà

TV-3111 De Llaberia a la T-311. 8.86

TV-3223 De la Torre de Fontaubella

a Pradell. 6.98

Pradell de la Teixeta, La

Torre de Fontaubella

TV-7021 De la Morera de Montsant

a Cornudella de Montsant. 8.06

La Morera, Cornudella de

Montsant

TV-7022 Accés a Escaladei des de

la T-702. 0.36

TV-7023 Accés a la Bisbal de Falset. 0.33 La Bisbal de Falset

TV-7111 De la Vilella Alta a la T-

702. 0.56 La Vilella Alta

TV-7341 Del Masroig a la N-420. 1.86 El Masroig

Font: Diputació de Tarragona

La resta de vies locals pertany a la Generalitat de Catalunya. Aquestes vies han estat

sotmeses a millores puntuals en els darrers anys, sobretot a nivell de ferms i de revolts.

Amb tot però, i tot i les millores realitzades a nivell puntual, la xarxa manté encara certes

deficiències, que des dels agents del territori es reclama abordar.

Especialment sensibles són les demandes a l’entorn de la C-242, via que disposa d’un

projecte de millora integral (que va superar el període d'informació pública i de tramitació

ambiental), amb un pressupost d’uns 80 milions d’euros, que està pendent de ser executat,

a l’espera de disponibilitat pressupostària per part de la Generalitat. Aquest projecte preveu

la millora del traçat de la carretera, amb l'eixamplament de la calçada i l'eliminació dels

revolts més pronunciats. El projecte també inclou la millora de la carretera T-701, d'accés a

Prades.


94

3.4.2. El ferrocarril i el transport públic

Per la zona sud del territori comarcal hi transcorre la línia ferroviària de Barcelona a

Saragossa per Móra i Casp, amb diverses parades a la comarca, com són Marçà - Falset (la

que ofereix major disponibilitat de trens), Pradell - la Torre de Fontaubella, Capçanes i els

Guiamets.

A dia d’avui el nombre de trens que fan parada a la comarca és certament reduït. Només 6

dels trens d’aquesta ruta fan parada en alguna de les estacions de la comarca, tant en sentit

Reus, Tarragona i Barcelona, com en sentit contrari. A l’estació dels Guiamets només un

d’aquests trens hi té parada.

Actualment la ruta ferroviària que ofereix servei a aquestes estacions és l’anomenada R-15

de Regionals de Catalunya que connecta Barcelona amb Riba-roja d’Ebre, passant per

Tarragona i Reus. L’R15 ofereix serveis de tipus Regional, Regional Exprés i Catalunya

Exprés.

El traçat que va de Reus a la Vall de l’Ebre és considerat un dels traçats més espectaculars

de tot el país, ja que va ser la darrera gran línia ferroviària clàssica que es va construir a

Catalunya, i té com a obra emblemàtica el conegut túnel de l’Argentera. La seva dificultosa

perforació va endarrerir notablement l’entrada en servei de la línia. Així, la primera secció

entre Reus i Marçà-Falset va ser inaugurada el 1890 i la van seguir les seccions de Marçà-

Falset a Móra la Nova (1891), de Móra la Nova a Faió (1892, de Faió a Casp i la Pobla

d'Híxar (1893), i de la Pobla d'Híxar a Samper de Calanda (1894) on ja enllaçava amb les

vies provinents de Saragossa.

Taula 55: Horaris de trens de la línia R-15 (Barcelona - Reus - Riba-roja d’Ebre)

Font: http://rodalies.gencat.cat


95

Pel que fa al transport en autobús cal destacar que per tal d’assegurar el màxim de

cobertura de transport públic en una comarca amb una població tan dispersa i amb uns

municipis tant petits i aïllats com el Priorat, el Consell Comarcal i el Departament de Territori

i Sostenibilitat tenen signat un conveni per a la millora de la xarxa de transport públic de

passatgers.

L’objectiu és oferir una cobertura de qualitat, optimitzar la xarxa de carreteres i les rutes de

transport públic i també aprofitar el transport escolar com a transport per a passatgers no

escolars. La idea, doncs, és integrar tots els moviments de transport públic de persones i les

infraestructures existents per tal de donar cobertura a tots els pobles de la comarca i al

màxim de gent possible.

A través d’aquesta col·laboració entre administracions actualment hi ha 8 rutes comarcals,

adjudicades a les empreses Transports Públics del Priorat i Domènech, SL i Margalef Bus,

SL.

En alguns casos específics els autobusos funcionen sota demanda, és a dir, a sol·licitud

específica per part d’algun usuari.

De les rutes actuals existents, dues només es fan en període escolar, és a dir, de dilluns a

divendres des de mitjans de setembre a finals de juny. Els dissabtes, diumenges, festius i

durant les vacances escolars no hi ha servei. Aquestes rutes són:

Ruta de Falset-Cabacés (fins a la Palma a la demanda), amb parades a Palma

d’Ebre, Margalef, La Bisbal de Falset, Cabacés, La Vilella Alta, La Vilella Baixa,

Falset (IES), Falset (poble).

Ruta Les Guiamets - Falset, amb parades a La Serra d’Almos, Els Guiamets,

Capçanes, Marçà, Falset (IES), Falset (poble).

Hi ha, per altra banda, dues rutes que només es fan en període no escolar, és a dir, els

dissabtes, diumenges i festius, i durant les vacances escolars. Aquestes rutes són:

Ruta de FalsetCabacés (fins a la Palma a la demanda) amb parades a Palma d’Ebre,

Margalef, La Bisbal de Falset, Cabacés, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Falset (poble).

Ruta Els Guiamets - Falset, amb parades a la Serra d’Almos, els Guiamets,

Capçanes, Marçà, Falset (poble).

Finalment hi ha quatre rutes que es fan durant tot l’any, durant el període escolar i el no

escolar. Aquestes rutes són:

La Torre de Fontaubella - Falset, amb parades a la Torre de Fontaubella, Falset

(IES), Falset (poble).

Porrera - Falset, amb parades a Porrera, Pradell de la Teixeta, Falset (poble), Falset

(IES)

La Figuera - Móra d’Ebre, amb parades a la Figuera, el Molar i Móra d’Ebre.


96

Margalef - Móra d’Ebre, amb parades a Margalef, la Bisbal de Falset, la Palma

d’Ebre, Móra d’Ebre (parada bus), Móra d’Ebre (Hospital).

A part d’aquestes rutes hi ha el transport regular públic que connecta el Priorat amb Reus

des de la Figuera. També es connecta Falset amb Móra d'Ebre en un trajecte que acaba a

l'Hospital Comarcal de Móra. Una altra de les connexions regulars és la de Falset, Marçà i

Capçanes, (només dimarts aquest últim municipi), amb l’estació de ferrocarrils de

Marçà/Falset.

3.4.3. Les telecomunicacions

Les infraestructures i capacitats d'un territori en matèria de telecomunicacions esdevenen un

dels principals indicadors del seu progrés social i econòmic. Aquestes xarxes s’han construït

sempre en base la configuració dels territoris sobre les quals incideixen. Així, a més de les

problemàtiques derivades de les dificultats que plantegen les companyies a donar servei a

les àrees rurals, donada la seva poca rendibilitat derivada del limitat nombre d’usuaris i

àmplia i difícil superfície, se li han d’afegir, de manera paral·lela, els potencials impactes

ambientals d’aquest tipus d’infraestructures i les limitacions de caràcter normatiu i dificultats

d’entesa entre les administracions i agents implicats.

El que queda del tot clar, tenint en compte aquest marc general, és que la fisonomia i

perfil poblacional de la comarca del Priorat han provocat que aquestes xarxes no

s’han desenvolupat de manera adequada i el servei que en reben els ciutadans i

empreses del territori, en molts casos, és poc adequat a les demandes actuals.

Val a dir que tant a nivell comarcal com a nivell local dels propis ajuntaments s’han portat a

terme actuacions per intentar pal·liar aquestes mancances, i per intentar donar un servei de

qualitat que les grans companyies no garantien ni actualment garanteixen.

També des de la Generalitat s’han impulsat mesures correctores d’aquestes deficiències

presents bàsicament en els àmbits rurals. Així, el govern de Catalunya va posar en marxa,

l'any 2010, el pla Catalunya Connecta, un pla de desplegament d’infraestructures i serveis

de comunicacions electròniques. Aquest pla havia de permetre universalitzar l’accés als

nous serveis de telecomunicacions a la ciutadania, les administracions i el teixit empresarial

català, dotant de cobertura dels serveis de televisió digital terrestre, telefonia mòbil i banda

ampla, com a mínim, als nuclis de població de més de 50 habitants.

L'any 2010 es va presentar el pla per a la comarca del Priorat, que incloïa 60 actuacions per

dotar de telefonia mòbil, internet de banda ampla i TDT tots el nuclis de població de més de

50 habitants, i de més petits, atenent a les especificitats del territori.

El Priorat Connecta, que és el nom que va rebre el pla d’extensió dels serveis de

comunicacions electròniques de la comarca, va suposar una inversió d’1.130.000 euros.

Entre les diferents actuacions hi havia la construcció de noves torres de telecomunicacions,


97

per fer arribar els serveis de TDT i telefonia mòbil, principalment, tot i que també de banda

ampla a aquells nuclis de població que encara no en tenien.

Aquest Pla va suposar petits avenços en determinades zones de la comarca però calen

moltes més inversions i actuacions en aquest sentit per afavorir la cohesió territorial del

Priorat i per poder augmentar la competitivitat de l’economia de la comarca.

A més, cal tenir en compte que les zones rurals també tenen el repte de configurar-se

progressivament en seu i precursores de les xarxes elèctriques i de telecomunicacions

intel·ligents o "smart grids", que representen l'evolució del sistema elèctric cap a una fusió

tecnològica i de serveis amb les telecomunicacions (TIC).

Aquesta fusió permet la interconnexió de múltiples agents consumidors i generadors

distribuïts en el territori i la gestió dels fluxos d'energia en temps real, per assolir la màxima

eficiència energètica possible i al menor cost, augmentant la fiabilitat i la seguretat en la

producció, en el subministrament i en el consum.

I per a que aquest repte sigui viable i possible d’afrontar, novament cal tornar a posar

l’accent en la necessitat de millorar la xarxa de telecomunicacions de la comarca.

3.4.4. Altres infraestructures

a) L’energia eòlica

El 9 d'octubre de 2012 es va aprovar el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 redactat

pel Govern de la Generalitat, que en l’àmbit eòlic, estableix un objectiu de 5.153,6 MW

instal·lats l’any 2020. Per tant, el Pla de Determinació de les Zones de Desenvolupament

Prioritari, que suposa una potència total de 769 MW, no serà suficient per assolir els

objectius establerts en l’horitzó del 2020 i obre la porta a definir, fora de l’àmbit del Pla de

Determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari, les estratègies i actuacions que

permetin la consecució d’aquests objectius.

Tenint en compte doncs tots aquests antecedents, fer constar l’estat actual dels parcs eòlics

en funcionament i en tramitació a la comarca del Priorat, que són els que es mostren en la

taula annexa.

Taula 56: Llistat de parcs eòlics en servei i en tràmit al Priorat

Nom

parc

Potèn

cia

(MW)

Promotor

Estat

tramita

ció

Data

dades

Tràmit

ambiental Municipis

Agrosolar

Cabacés 0.8

AGROSOLAR

CABACÉS,

SCCL

Tràmit 31/03/201

2

Acord

aplicació

AIA

Cabacés

Carabers 50 TARRACO

EOLICA, SA Tràmit

31/03/201

2

Document

abast

Garcia, el Molar, la

Figuera


98

Nom

parc

Potèn

cia

(MW)

Promotor

Estat

tramita

ció

Data

dades

Tràmit

ambiental Municipis

Foradade

s 42

TARRACO

EOLICA, SA Tràmit

31/03/201

2

Docume

nt abast

Cabacés, la Bisbal de

Falset

La Coma 32 TARRACO

EOLICA, SA Altres

31/03/201

2

DIA

Desfavora

ble

Cabacés

Los

Segaless

os

27

CATALANA

D'ENERGIES

RENOVABLES,

S.L.

Tràmit 31/03/201

2 Altres

Cornudella de

Montsant, Prades,

Vilanova de Prades

Mas de la

Potra 2.64 ESBRUG, SL Servei

31/03/201

2

DIA

Favorable

Duesaigües, Pradell

de la Teixeta

Trucafort 29.85

SOCIETAT

EÒLICA

L'ENDERROCA

DA

Servei 31/03/201

2

DIA

Favorable

Colldejou, Pradell de

la Teixeta, l'Argentera,

la Torre de

Fontaubella

Font: www.geolocal.cat

b) Planificació de l’energia sostenible

Alguns dels municipis de la comarca participen en el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible

(PAES) que la Diputació de Tarragona, a través de Medi Ambient, Salut Pública i Territori del

Servei d’Assistència Municipal està implantant en 52 municipis del Priorat i d’altres

comarques de la província. L'objectiu és assolir el compromís municipal 20/20/20 (reduir un

20% el consum energètic, reduir un 20% les emissions de CO2 i introduir un 20% d’energia

procedent de font renovable) de cara al 2020.

El PAES recull les accions que ha de dur a terme un ajuntament per millorar l’eficiència

energètica dels edificis públics, de l’enllumenat i els semàfors, així com de la flota de

transport públic. L’àmbit dels treballs inclosos en aquests plans d'acció també inclou la

realització d’auditories energètiques de 5 equipaments públics de cada ajuntament.

c) La gestió de residus

La comarca del Priorat gestiona els seus residus a través del Consorci per la Gestió de

Residus Municipals de les Comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta. El

Consorci, està format per 7 socis, l’Agència de Residus de Catalunya (del Departament de

Medi Ambient i Habitatge), el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el Consell Comarcal de

la Terra Alta, el Consell Comarcal del Priorat, l’Ajuntament de la Fatarella, l’Ajuntament de

Batea i l’Ajuntament de Gandesa.

En l’actualitat el Consorci presta als municipis del seu àmbit d’actuació el servei de recollida i

transport de cada municipi fins al seu destí final (ja sigui l’abocador, planta de compostatge o

recuperador). Aquests serveis es poden diferenciar en dos apartats:


99

Serveis interiors: el Consorci s'encarrega de la recollida de residus dins de les poblacions,

amb contenidors o iglús, i s'encarrega de la seva gestió.

Serveis exteriors: el Consorci recull els residus que hi ha en caixes metàl·liques a l'exterior

dels municipis (l'ajuntament és qui s'encarrega de recollir-los i deixar els residus a les caixes

metàl·liques) , i se n'encarrega de la gestió.

Actualment el Consorci, a la comarca del Priorat, compta amb dues deixalleries més, les

dues de titularitat municipal, la de Falset i la de Cornudella de Montsant.

A nivell de generació de residus, el Priorat genera una quantitat relativament inferior de

residus que la mitjana de Catalunya i, en canvi, la recollida selectiva que es fa d'aquests

residus és notablement superior a la de la mitjana del país, fins a 10 punts percentuals més.

Taula 57: Residus municipals. 2013

Residus municipals. 2013 Priorat Catalunya

Generació per càpita

(kg/hab./dia) 1,1 1,3

Recollida selectiva (%) 47,3 37,9

Font: Agència de Residus de Catalunya

Si entrem a analitzar la generació de residus de la comarca a nivell municipal, podem

observar com els municipis que menys residus generen (en kg/hab./any i segons dades de

2013) són Poboleda (236,77), el Masroig (281,14) i la Vilella Baixa (285,6).

Per contra, els municipis que més residus generen són Margalef (547,16), Cornudella de

Montsant (544,05) i la Figuera (536,82), força superiors a la mitjana catalana, que és de

460,01 kg/hab./any. Cal dir que els dos primers municipis citats són dos dels municipis amb

major freqüentació turística, fet que provoca evidentment una major generació de residus.

També en aquest sentit, la figura mostra l’evolució de la recollida selectiva a la comarca i de

la fracció resta a la comarca, des de l’any 2000. El punt àlgid a nivell de recollida va ser a

l’any 2009, mentre que la fracció resta ha seguit una tendència a la baixa, sobretot en els

darrers anys.


100

Taula 58: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Priorat. Tones


Pel que fa al nivell d’implantació de la recollida selectiva de la FORM (fracció orgànica), cal

dir que la major part dels municipis de la comarca han portat a terme una implantació activa

d’aquesta recollida, a excepció de la Bisbal de Falset, el Lloar, el Molar, Torroja del Priorat i

la Vilella Alta.

Taula 59: Nivell d’implantació i model de Recollida Selectiva de la FORM (fracció orgànica)

Nivell d’implantació i model de recollida selectiva de la FORM

Municipi

Data d'inici

Servei RS

FORM

Implantació

Activa

Abast

Implantació

Model RS

FORM

Domiciliària

Bellmunt del Priorat 01/12/2008 Sí TOTAL Porta a porta


No

Cabacés 20/07/2009 Sí TOTAL Porta a porta

Capçanes 09/03/2010 Sí TOTAL Porta a porta

Cornudella de Montsant 12/04/2006 Sí TOTAL Porta a porta

Falset 15/11/2004 Sí TOTAL Porta a porta

Figuera, la 08/04/2013 Sí TOTAL Porta a porta

Gratallops 01/07/2008 Sí TOTAL Porta a porta

Guiamets, els 23/11/2009 Sí TOTAL Porta a porta

Lloar, el

No

Marçà 08/03/2010 Sí TOTAL Vorera

Margalef 01/05/2014 Sí TOTAL Porta a porta

Masroig, el 29/11/2004 Sí TOTAL Porta a porta

Molar, el

No


101

Nivell d’implantació i model de recollida selectiva de la FORM

Municipi

Data d'inici

Servei RS

FORM

Implantació

Activa

Abast

Implantació

Model RS

FORM

Domiciliària

Morera de Montsant, la 01/08/2008 Sí TOTAL Porta a porta

Poboleda 19/04/2010 Sí TOTAL Porta a porta

Porrera 01/12/2007 Sí TOTAL Porta a porta

Pradell de la Teixeta 04/06/2012 Sí TOTAL Porta a porta

Torre de Fontaubella, la 02/01/2006 Sí TOTAL Porta a porta

Torroja del Priorat

No

Ulldemolins 15/03/2006 Sí TOTAL Porta a porta

Vilella Alta, la

No

Vilella Baixa, la 08/04/2013 Sí TOTAL Porta a porta


Tenint en compte el model de recollida adoptat pels municipis que sí que l’han implantat,

destacar que tots, a excepció de Marçà, han apostat per la recollida porta a porta (que

consisteix en lliurar els residus al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en

uns dies i hores determinats per a cada fracció).

Pel que fa al tractament dels residus industrials a la comarca del Priorat, veiem com aquest

tractament ha augmentat exponencialment en els darrers anys, ja que no s'arribava al 10% a

principis de la dècada i actualment es recull i es tracta gairebé la meitat dels residus

generats arribant, així, a un dels nivells més alts del país.

Aquests residus industrials són relativament baixos a nivell comarcal, tenint en compte la

minsa activitat industrial del territori, i més si tenim en compte que la majoria de les

indústries estan relacionades amb el sector agrari i agroalimentari. Així, els volums d’aquest

tipus de residus és força menor als de la mitjana catalana.

Taula 60: Residus industrials. 2012

Residus industrials. 2012

Establiments amb declaració anual de residus 139

Generació de residus (tones) 8.598,71

Tractament de residus (% de valorització) 84,5



102

3.5 L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I ELS ESPAIS NATURALS

PROTEGITS

3.5.1. L’urbanisme

El Priorat no és una comarca que presenti problemàtiques urbanístiques remarcables. Els

assentaments i el poblament és força nodal, els pobles es caracteritzen per una notable

compacitat i no disposa d’urbanitzacions de baixa densitat disperses.

A dia d’avui, 13 dels municipis de la comarca disposen d’un POUM5 (“Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal”), aprovat i vigent. Són els següents: Cabacés, Falset, la Figuera,

Gratallops, els Guiamets, Marçà, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda,

Porrera, la Torre de Fontaubella i Ulldemolins. En alguns d’aquests municipis, posteriorment,

s’han portat a terme modificacions puntuals del PUOM. Aquestes modificacions també es

detallen en la taula que acompanya aquest apartat.

Tres municipis disposen de “Normes subsidiàries de planejament tipus a i tipus b”:

Capçanes, Cornudella de Montsant i Torroja del Priorat, que en alguns casos també han

sofert modificacions puntuals aprovades posteriorment.

Els deu municipis restants que encara no han estat citats (Bellmunt del Priorat, la Bisbal de

Falset, el Lloar, Margalef, Pradell de la Teixeta, la Vilella Alta i la Vilella Baixa), disposen de

“Normes de planejament urbanístic”, que són la figures de planejament bàsiques que des de

la Generalitat de Catalunya (el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, tal com

s’anomenava en la data d’aprovació d’aquestes normes, l’any 2010) es van redactar, d’acord

i en contacte amb els ajuntaments que no disposaven de planejament. Aquestes Normes

permeten, al menys, tenir delimitat el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, contenen unes

ordenances d'edificació bàsiques i plànols d'ordenació per a cada terme municipal.

Igualment, preveuen reserves d'equipaments i d'espais lliures, delimiten polígons d'actuació

urbanística i sectors de millora urbana. És a dir, constitueixen una eina de planejament

bàsica per a un municipi mentre aquest tramita el seu Pla d'Ordenació Urbanística Municipal

(POUM).

Cal recordar que aquestes normes tenen una vigència de 4 anys mentre no es finalitzi la

tramitació dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), garantint així la no

interferència en la determinació del model de creixement que els ajuntaments han d’establir

amb les degudes garanties de participació ciutadana mitjançant la tramitació dels respectius

POUM.

5

Els POUM són l’instrument d’ordenació urbanística integral del territori i generalment abasten un sol terme municipal, encara que també poden abastar-ne

més d’un. Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:

• Classificar el sòl, amb la finalitat d’establir-ne el règim jurídic corresponent. • Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic. • Definir l’estructura general de l’ordenació urbanística del territori i les pautes per fer-ne el desenvolupament. • Determinar les circumstàncies que poden produir la seva modificació o revisió.


103

Un dels objectius que s’ha volgut impulsar des del Consell Comarcal i altres agents implicats

en el desenvolupament del Priorat, és preservar i potenciar l’entorn, com a element de

foment d’un desenvolupament sostenible basat en els valors del PAISATGE de la comarca.

També destacar l’existència de l’Agenda 21 de Montsant que té per objectiu potenciar el

desenvolupament socioeconòmic de nous municipis de la comarca (La Bisbal de Falset,

Cabacés, Cornudella del Montsant, La Figuera Margalef, la Morera de Montsant,

Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa), fent-lo compatible amb la utilització sostenible

dels recursos, la conservació de la biodiversitat, i fomentar la participació i la implicació dels

sectors socials i econòmics dels municipis en relació amb el desenvolupament sostenible i la

lluita contra el canvi climàtic.


104

Taula 61: Instruments de planejament urbanístic dels municipis

Instruments de planejament urbanístic dels municipis

MUNICIPI INSTRUMENT DATA

PUBLICACIÓ TEMA

Bellmunt del

Priorat Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament

Bisbal de

Falset, la Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament

Cabacés

Pla d'ordenació urbanística municipal 24-gen-2011 Pla d'ordenació urbanística municipal

Modificació pla ordenació urbanística

municipal 08-oct-2012 Modificació puntual número 1 del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal

Capçanes

Normes subsidiàries tipus a i tipus b 17-jul-2003 Normes subsidiàries de planejament

Modificació normes subsidiàries 18-jun-2008 Modificació puntual de les Normes subsidiàries que afecta a l'àmbit de la UA-1, carrer de l'Olivar i

del sector de desenvolupament residencial SR-1

Cornudella de

Montsant

Normes subsidiàries tipus a i tipus b 23-mai-2000 Normes subsidiàries de planejament

Modificació normes subsidiàries 14-mai-2002 Modificació puntual número 1 de les Normes subsidiàries de planejament

Modificació normes subsidiàries 07-jul-2006 Modificació puntual número 2 de les Normes subsidiàries

Modificació normes subsidiàries - Modificació puntual número 4 de les Normes subsidiàries

Text refós normes urbanístiques

planejament general 24-ago-2005 Text articulat de la normativa vigent

Pla especial 25-jul-2001 Pla especial de reforma interior del sector del carrer de la Font

Falset Pla d'ordenació urbanística municipal 03-oct-2008 Pla d'ordenació urbanística municipal


105


municipal 13-oct-2010

Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal en referència al polígon d'actuació

en sòl urbà (PAU-3)


municipal 14-des-2010 Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal, primera


municipal 22-mar-2011 Modificació puntual 2/2010 del Pla d'ordenació urbanística municipal


municipal 04-abr-2011

Modificació puntual del POUM que afecta a la qualificació urbanística de l'equipament esportiu on

hi ha ubicat el pavelló poliesportiu, la distribució dels sistemes de l'àmbit del PAU-9 i a l'article 70

de les normes urbanístiques


municipal 09-jun-2011

Modificació puntual 3/2010 del Pla d'ordenació urbanística municipal, regulació d'alçades

mínimes en primera planta


municipal 09-jun-2011 Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 4/2010


municipal 16-jun-2011 Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 5/2010

Pla especial urbanístic 16-abr-2012 Pla especial urbanístic "Mas d'en Siurana"


municipal 07-ago-2012 Modificació puntual 1/2011 del Pla d'ordenació urbanístic municipal, articles 76 i 77


municipal - Modificació puntual 1/2012 del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal


municipal - Modificació puntual 2/2012 del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal


municipal 03-gen-2013

Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 1/2013 en l'àmbit de l'aparcament

del Teatre de l'Artesana


106


municipal 06-feb-2013 Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal número 3/2012


municipal 03-jul-2013 Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal número 4/2012


municipal - Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 5/2012


municipal 27-mar-2014

Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 3/2013, de l'àmbit de la zona de la

indústria aïllada amb la Clau IA


municipal 13-mai-2014

Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 5/2013, en relació a la normativa de

la regulació dels rètols a la via pública

Figuera, la Pla d'ordenació urbanística municipal 06-mai-2011 Pla d'ordenació urbanística municipal

Gratallops Pla d'ordenació urbanística municipal 27-nov-2007 Pla d'ordenació urbanística municipal

Guiamets, els

Pla d'ordenació urbanística municipal 26-jun-2012 Pla d'ordenació urbanística municipal

Pla especial urbanístic - Pla especial d'equipaments turístics

Lloar, el Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament

Marçà

Pla d'ordenació urbanística municipal 28-jun-2005 Pla d'ordenació urbanística municipal


municipal 11-feb-2014

Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal núm. 3, article 90 - construccions

ramaderes en SNU

Margalef

Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament

Pla especial urbanístic 03-oct-2014 Pla especial de desenvolupament urbanístic d'un espai d'acollida i serveis pels visitants

Masroig, el Pla d'ordenació urbanística municipal 16-jul-2014 Pla d'ordenació urbanística municipal


107

Molar, el

Pla d'ordenació urbanística municipal 23-set-2011 Pla d'ordenació urbanística municipal

Pla especial urbanístic 06-oct-2008 Pla especial parc eòlic Coll de la Garganta

Morera de

Montsant, la Pla d'ordenació urbanística municipal 14-oct-2009 Pla d'ordenació urbanística municipal

Poboleda

Pla d'ordenació urbanística municipal 02-nov-2010 Pla d'ordenació urbanística municipal


municipal 26-mai-2014

Correcció d'errada material en relació amb les línies de delimitació de zonificació, de parcel·les i

de límit de sòl urbà en determinats punts d'unes parcel·les urbanes

Porrera

Pla d'ordenació urbanística municipal 09-des-2005 Pla d'ordenació urbanística municipal


municipal 28-gen-2011

Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal número 1, per l'ampliació de sòl

urbà i la instal·lació de la nova depuradora municipal

Pla especial urbanístic 11-des-2013 Pla especial urbanístic per l'establiment d'un restaurant, celler i molí d'oli a la finca situada a les

parcel·les 4 a 10 del polígon 1

Pradell de la

Teixeta

Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament

Pla especial urbanístic 02-mai-2013 Pla especial urbanístic en sòl no urbanitzable per al desenvolupament d'una zona d'equipaments

comunitaris a les parcel·les 19849-19, 19849-25 i 136 del polígon 14

Torre de

Fontaubella, la

Pla d'ordenació urbanística municipal 22-jul-2008 Pla d'ordenació urbanística municipal


municipal 25-set-2007 Rectificació d'errades materials del Pla d'ordenació urbanística municipal


municipal 24-abr-2009 Modificació puntual del POUM PAU 2 (Plana de Cal Jan)


municipal 17-abr-2012

Modificació puntual núm. 3 del POUM que fa esment a la infraestructura viària en relació a les

carreteres TV-3001, TV-3223 i l'àmbit del SUD 1


108


municipal 17-abr-2012 Modificació puntual núm. 4 del POUM referent a les construccions auxiliars

Torroja del

Priorat

Normes subsidiàries tipus a i tipus b 15-abr-2003 Normes subsidiàries de planejament

Modificació normes subsidiàries 25-mar-2010 Modificació puntual de les Normes subsidiàries en relació amb la UA-2

Ulldemolins Pla d'ordenació urbanística municipal 24-abr-2009 Pla d'ordenació urbanística municipal

Vilella Alta, la Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament

Vilella Baixa,

la Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament

Font: Registre de planejament urbanístic de Catalunya


109

3.5.2. Els espais naturals protegits

D'acord amb l'article 15 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, el PEIN és un

instrument de planificació territorial amb la categoria de pla territorial sectorial.

El PEIN va ser aprovat amb el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla

d'Espais d'Interès Natural. Posteriorment, s'han aprovat, per decret, modificacions puntuals

de les normes i els límits com ampliacions o incorporacions de nous espais. Així mateix, cal

tenir en compte que l'aprovació de nous espais de protecció especial o la designació de

zones especials de conservació o de zones de especial protecció per a les aus en relació

amb la xarxa Natura 2000, comporten l'ampliació automàtica del PEIN.

En aquest sentit, la Llei 12/2006, que modifica la Llei 12/1985 d'espais naturals, determina

que tots els espais naturals (LIC i ZEPA) s'inclouen automàticament al PEIN al moment de la

seva designació. Les Zones Especials de Protecció de les Aus (ZEPA) i els Llocs d'Interès

Comunitari (LIC) formen part de la Directiva europea d'hàbitats a protegir.

La comarca del Priorat disposa de 25.485 ha espais delimitats al PEIN, que representa

un 51,10% del total de la superfície de la comarca.

En tots els espais delimitats al PEIN se'ls aplica un règim preventiu bàsic. Hi ha un nombre

d'espais concrets, on el PEIN estableix disposicions de caràcter particular, que afecten

bàsicament al planejament urbanístic, a la protecció de les aigües i algunes espècies de la

flora i fauna silvestres. No obstant això, el PEIN no és un instrument passiu de protecció. A

partir d'una diagnosi individualitzada de cada espai es determinen els factors de risc, actuals

o potencials, per a la preservació del conjunt dels seus valors naturals i les mesures de

protecció addicionals a aplicar.

Aquestes mesures poden adoptar la forma de les normes de caràcter particular esmentades

o bé d'actuacions específiques que són recollides en el Programa de desenvolupament del

Pla. En aquest programa de desenvolupament, que s’ha de revisar cada quatre anys, es

preveuen les actuacions a realitzar per fer efectius els seus objectius.

Aquestes actuacions inclouen previsions tant de caràcter general, per dotar el Pla dels

mecanismes necessaris d'eficàcia i control, com la programació d'actuacions específiques

en espais concrets. La revisió periòdica del Programa de desenvolupament ha de permetre

adaptar les previsions del Pla a l'evolució de les necessitats de protecció de cada espai.


110

Taula 62: Pla d'Espais d'Interès Natural (abril 2008)

Font: Elaboració pròpia amb bases de l’ICC

El PEIN, d'acord amb la Llei que el crea, pretén també fomentar millores en l'àmbit rural i

assegurar el manteniment de les activitats tradicionals, de manera compatible amb la

protecció dels espais. A aquest efecte, defineix uns beneficis en forma d'ajudes tècniques i

econòmiques.

Així doncs, la regulació de les activitats del sector primari (silvícoles i agroramaderes) en

aquests espais es deriva de la implementació de la xarxa Natura 2000 i no de la seva

catalogació com PEIN, ja que aquesta última classificació pretén regular sol usos

urbanístics.

Taula 63: Espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) al Priorat. 2012

Nom Àrea (1) Àrea (2) % sup (3)

Serra de Llaberia 3.483,56 10.350,40 33,66

Serra de Montsant 11.755,83 11.762,14 99,95

Muntanyes de Prades 3.559,47 30.726,39 11,58

Pas de l'Ase 3.847,67 7.769,50 49,52

Serres de Pradell -

l'Argentera 77,64 197,51 39,31

Riu Siurana i planes del

Priorat 2.761,02 2.879,17 95,90

Total 25.485,18

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat


111

Notes:

(1) Àrea de l'espai a la comarca en hectàrees

(2) Àrea de l'espai en el conjunt de Catalunya en hectàrees

(3) Tant per cent de l'espai que resta dintre de la comarca

A la comarca, doncs hi trobem a més del Parc Natural de la Serra de Montsant els següents

espais naturals inclosos en el PEIN: Muntanyes de Prades, Pas de l’Ase, Serra de Llaberia,

Serres de Pradell - l'Argentera i Riu Siurana i planes del Priorat.

El municipi que disposa de major superfície catalogada com a PEIN és la Morera de

Montsant, amb 4.060,41 ha, procedents de dos espais diferenciats, la Serra de Montsant,

amb 4.047,30 ha, i en menor mesura, el Riu Siurana i planes del Priorat (amb 13,11 ha). El

segueix, en nombre d’hectàrees catalogades, Cornudella de Montsant, amb 3.226,62 ha,

procedents de tres espais, Muntanyes de Prades (2.730,49 ha), Serra del Montsant (463,71

ha) i Riu Siurana i planes del Priorat (32,42 ha).

Taula 64: Superfície administrativa de PEIN per municipi i espai (Priorat)

Superfície administrativa de PEIN per municipi i espai (Priorat)

Bellmunt del Priorat Riu Siurana i planes del Priorat 57,74

Total Bellmunt del Priorat 57,74

Cabacés Pas de l'Ase 529,07

Serra del Montsant 1.517,53

Total Cabacés 2.046,60

Capçanes Serra de Llaberia 1.923,64

Total Capçanes 1.923,64

Cornudella de Montsant Muntanyes de Prades 2.730,49

Riu Siurana i planes del Priorat 32,42

Serra del Montsant 463,71

Total Cornudella de Montsant 3.226,62

El Lloar Pas de l'Ase 550,50

Total el Lloar 550,50

El Masroig Riu Siurana i planes del Priorat 20,78

Total el Masroig 20,78

El Molar Pas de l'Ase 891,63


Total el Molar 926,01

Els Guiamets Serra de Llaberia 106,44

Total els Guiamets 106,44

Falset Riu Siurana i planes del Priorat 1.037,76

Serra de Llaberia 431,68

Total Falset 1.469,44

Gratallops Pas de l'Ase 0,02


Total Gratallops 351,47

la Bisbal de Falset Serra del Montsant 60,91

Total la Bisbal de Falset 60,91

La Figuera Pas de l'Ase 1.583,73


Total la Figuera 1.613,13

La Morera de Montsant Riu Siurana i planes del Priorat 13,11


Total la Morera de Montsant 4.060,41


112

Superfície administrativa de PEIN per municipi i espai (Priorat)

La Torre de Fontaubella Serra de Llaberia 317,09

Total la Torre de Fontaubella 317,09

La Vilella Alta Serra del Montsant 321,17

Total la Vilella Alta 321,17

La Vilella Baixa Pas de l'Ase 292,71


Total la Vilella Baixa 486,29

Marçà Serra de Llaberia 428,74

Total Marçà 428,74

Margalef Serra del Montsant 2.643,27

Total Margalef 2.643,27

Poboleda Riu Siurana i planes del Priorat 26,04


Total Poboleda 378,13

Porrera Riu Siurana i planes del Priorat 1.106,21

Total Porrera 1.106,21

Pradell de la Teixeta Serra de Llaberia 275,96

Serres de Pradell - l'Argentera 77,64

Total Pradell de la Teixeta 353,60

Torroja del Priorat Riu Siurana i planes del Priorat 81,13


Total Torroja del Priorat 538,25

Ulldemolins Muntanyes de Prades 828,99


Total Ulldemolins 2.498,75

Total Priorat 25.485,19


Val a dir que tots els municipis de la comarca tenen algun espai catalogat com a PEIN, fet

que és força destacable i que és representatiu de la qualitat paisatgística de l’entorn prioratí.


113

a) La Serra de Llaberia

La serra de Llaberia forma un nucli orogràfic complex, que uneix estructuralment les

Muntanyes de Prades i de Cardó. L’Espai presenta la particularitat d’acollir una notable

diversitat de paisatges i, en especial, una excel·lent representació dels propis de les

muntanyes calcàries de la Catalunya meridional, amb algunes àrees característiques de la

muntanya silícia.

Mapa 7: Mapa de l’espai PEIN Serra de Llaberia

Font: Elaboració pròpia amb bases del Departament de Territori i Sostenibilitat

L’Espai Natural Protegit de la Serra de Llaberia va ser incorporat al PEIN pel Decret

328/1992. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC el 1997 i com a ZEPA

el 2005 i, posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del

Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya

(DOGC 4735, de 6-10-2006).

Així mateix, mitjançant el Pla especial se'n va fer la delimitació definitiva. Aquest Pla

complementa el règim normatiu bàsic de protecció establert pel PEIN amb determinacions

específiques per a aquest Espai.

Com veiem a la taula, la superfície de l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Llaberia es

reparteix gairebé a parts iguals per les tres comarques per on es distribueix el seu territori i

abraça part dels termes municipals de sis municipis del Priorat: Capçanes, Falset, Marçà, La

Torre de Fontaubella, Pradell de la Teixeta i els Guiaments

Ulldemolins

Margalef

Cornudella de Montsant

Morera de Montsant, la

Cabacés


Porrera

Vilella Alta, la PoboledaTorroja del Priorat

Figuera, la

Vilella Baixa, la

GratallopsLloar, el


Molar, elFalset

Bellmunt del Priorat

Masroig, el

Marçà

Guiamets, els

Torre de Fontaubella, la

Capçanes

Municipis Priorat


114

Taula 65: Superfície administrativa de la Serra de Llaberia

Superfície (ha) %

Priorat 3.483,55 33,66

Capçanes 1.923,64 18,59

Falset 431,68 4,17

Marçà 428,74 4,14

La Torre de Fontaubella 317,09 3,06

Pradell de la Teixeta 275,96 2,67

Els Guiamets 106,44 1,03

Ribera d'Ebre 3.481,53 33,64

Tivissa 3.481,53 33,64

Baix Camp 3.385,32 32,71

Pratdip 1.406,76 13,59

Colldejou 1.113,68 10,76

Vandellòs i l'Hospitalet de

l'Infant 347,30 3,36

Vilanova d'Escornalbou 303,56 2,93

Mont-roig del Camp 214,03 2,07

TOTAL 10,350,40 100


La seva gestió es realitza a través del Consorci de la Serra de Llaberia. El Consorci és una

entitat creada el 30 d'abril de 2004 amb l'objectiu de recuperar camins vells per a l'ús turístic,

fer actuacions de conservació de les fonts naturals, fer actuacions de conservació de flora i

fauna, actuacions de prevenció d'incendis forestals en col·laboració amb els ajuntaments i

les ADF, d’educació ambiental i inserció sociolaboral.

En són membres l'Ajuntament de Capçanes, l’Ajuntament de Colldejou, l’Ajuntament de

Marçà, l’Ajuntament de Pratdip, l’Ajuntament de Tivissa, l’Ajuntament de la Torre de

Fontaubella i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de

la Generalitat de Catalunya. Actualment l’equip del Consorci el conformen dos tècnics i una

administrativa - secretària. A més, cal dir que des del Consorci es col·labora i es fan serveis

a fins a un total de 12 municipis. El Consorci porta a terme una gran quantitat d’actuacions,

que deriven dels documents de planificació estratègica dels quals s’ha anat dotant al llarg

dels darrers anys i que s’intenten anar executant, sempre en funció de les disponibilitats de

finançament i recursos.

El Consorci porta a terme una gran tasca de gestió, conservació,

dinamització i difusió de la Serra de Llaberia. Així, els seus principals

objectius són els que es detallen tot seguit.

Protecció, restauració i millora del patrimoni natural i cultural del a Serra de Llaberia

Foment de l’aprofitament sostenible dels recursos naturals.

Desenvolupament local per millorar les condicions de vida de la població.

Inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.

Educació ambiental i foment del turisme respectuós amb el medi ambient.

Redacció d’un Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge.

Gestió i obtenció de recursos i ajuts per assolir aquestes finalitats.


115

El Consorci no disposa d’una dotació pressupostària assignada, sinó que el seu finançament

és anual, i la seva previsió inicial s’elabora en base a una aportació anual que realitzen els

Ajuntaments consorciats i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i

Medi Natural (DAAM). A més d’aquestes aportacions, el Consorci intenta garantir el

compliment dels seus objectius a través de vies de finançament externes en forma de

subvencions i ajuts, ja siguin de la pròpia Generalitat de Catalunya, de la Diputació de

Tarragona, de la UE (ajuts LIFE), o ajuts procedents de l’Obra Social de La Caixa.

A més, col·labora amb altres entitats per tal portar a terme activitats a la Serra. Així, per

exemple, ha col·laborat estretament amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, en la

promoció de la gestió forestal sostenible per a la producció de biomassa, i forma part de la

Xarxa de Custòdia del Territori a través de la qual s’ha iniciat un programa que ha permès

signar diversos acords de custòdia.

En el mateix ordre de coses, destacar també la col·laboració que porta a terme amb les

agrupacions de defensa forestal (ADF) dels 9 municipis, perifèrics, els propietaris forestals i

els propietaris d'establiments vinculats amb el turisme i la venda de productes locals.

Les principals línies d’actuació que s’estan portant a terme actualment:

Tasques de conservació del medi ambient: A través d’ajudes puntuals de diferents

organismes, i actuant en punts o municipis que ho sol·liciten, es realitzen tasques

d’adequació o millora d’espais.

Prevenció d’incendis forestals: Es fan millores en la xarxa viària estratègica,

construcció o adequació de punts de reserva d’aigua i de franges de prevenció, etc.

Es fa amb la col·laboració de Bombers, les ADF i propietaris.

Gestió forestal sostenible: Es treballa colze a colze amb propietaris forestals per tal

de que demanin l’ajut per a redactar el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal per tal

de que així aquests propietaris obtinguin ajudes per a portar a terme la gestió de les

seves finques.

Empresa d’Inserció Sociolaboral i Serveis Ambientals de la Serra de Llaberia.

Creada l’any 2009, promoguda pel propi Consorci (el qual n’és l’únic soci) i que

presta serveis de diferent caire, sempre relacionats amb temes ambientals i forestals

(treballs forestals, serveis tècnics forestals, de manteniment de jardineria, trituració

de restes, activitats d’educació ambiental, etc).

Aquesta empresa ha signat un conveni amb la Cooperativa Les Atxes, de Serveis

d’Estalvi Energètic, cooperativa que ofereix la venta de biomassa a través del

contracte d'estalvi energètic i que inclou un pack integral de serveis a mida del

consumidor. Així, l’Empresa d’Inserció Sociolaboral i Serveis Ambientals de la Serra

de Llaberia s’ha convertit en un proveïdors de biomassa de la Cooperativa, ja que la

producció de biomassa s’ha convertit en un dels pilars d’aquesta entitat per millorar

la resposta dels boscos enfront als incendis forestals.

Foment del turisme. El Consorci porta a terme millora d’infraestructures (adequació

de la xarxa de senders, senyalitzacions, etc.), realitza accions de difusió, edita

publicacions, etc. A més, participa de manera activa en les iniciatives territorials que

han sorgit a la comarca per tal de valoritzar els valors del paisatge del Priorat (Carta


116

del Paisatge, Carta Europea de Turisme Sostenible, Patrimoni Mundial de la

UNESCO).

En relació amb les comunitats de teixedes de l’espai, val a dir que el Consorci ha

participat en el projecte LIFE Taxus, que té l’objectiu de millorar significativament

les teixedes de Catalunya. A través d’aquest projecte, s’han identificat, inventariat i

cartografiat la majoria dels boscos de teixos de Catalunya, sobretot en els terrenys

forestals privats i també en terrenys públics. Actualment s’està treballant en acords

de custòdia de les teixedes amb els propietaris, i en definir els plans de maneig i les

seves accions a desenvolupar en cada àrea d’activitat.

Un altre dels hàbits d’interès comunitari prioritari present a la Serra de Laberia són

les pinedes de pinassa. Així doncs el Consorci també participa en el projecte LIFE

Pinassa i de la mateixa manera que es fa amb el projecte LIFE Taxus s’estan duent

a terme diverses actuacions i també acords de custòdia delterritori.

b) Les Muntanyes de Prades

Les Muntanyes de Prades són un espai natural de primer ordre a Catalunya, que compleix

amb els requisits bàsics de diversitat, representativitat i singularitat,i és enquadrat dins el

sistema mediterrani català. Constitueix una unitat geogràfica perfectament identificable entre

les comarques de l'Alt i Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat.

Es tracta d’un conjunt de muntanyes i tossals que culminen en altiplans i cims que superen

els 1.000 m, tots d’una gran complexitat orogràfica i tectònica. El límit meridional del massís

és flanquejat per potents cingleres i altiplans. Pel que fa al sòls, cal dir que presenta una

gran diversitat edàfica: als terrenys calcaris, els sòls són més o menys estables; a la zona de

granits, molt fràgils. Es tracta d'un espai biogeogràficament excepcional que incorpora al seu

interior espais naturals de protecció especial, com les reserves naturals parcials del Titllar i

de la Trinitat.

L’Espai presenta una xarxa hidrogràfica complexa (Brugent, Montsant, Siurana, Glorieta i

Francolí), amb una potent acció erosiva que ha estat el principal determinant de la formació

d’aquestes muntanyes. D'altra banda, s'ha de considerar l'existència de jaciments

paleontològics de gran valor científic, declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any

1992.

Els municipis del Priorat de Cornudella de Montsant amb 2.730,49 ha i Ulldemolins amb

828,99 ha ocupen poc més de 11% de la superfície de l’espai natural de les Muntanyes de

Prades.

L’Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Prades va ser incorporat al PEIN pel Decret

328/1992. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC l’any 1997, ZEPA

l’any 2005 i posteriorment va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del

Govern 112/2006, de 5 de setembre, que aprova la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC

4735 de 6-10-2006).


117

Mapa 8: Mapa de l’espai PEIN Muntanyes de Prades

Font: Elaboració pròpia amb bases del Departament de Territori i Sostenibilitat

Entre la gran diversitat de comunitats, a les Muntanyes de Prades hi destaquen les úniques

rouredes de roure reboll del Principat de Catalunya i la comunitat de salze de cingle

endèmica de les muntanyes catalanes meridionals. Són diversos els usos que es practiquen

a les Muntanyes de Prades. Hi trobem l’aprofitament silvícola, acompanyat de la pastura, tot

i que cada dia menor, i, a les zones més planeres, l’agricultura de secà, com l’olivera, la

vinya i l’avellana.

c) Serres de Pradell – l’Argentera

Petit espai singular, situat al nord de la serra de Pradell - l'Argentera (prolongació

septentrional del sistema Llaberia-Colldejou), al migjorn català. La zona presenta l'interès

d'acollir un bon grup d'unitats de vegetació pròpia de la muntanya mediterrània silícia, i en

especial d'algunes comunitats vegetals extremadament singulars.

Com es veu a la taula de superfícies, només un municipi de la comarca té presència en

aquest espai PEIN, Pradell de la Teixeta, amb 92,50 ha.

Taula 66: Superfície administrativa de les Serres de Pradell - l'Argentera

Superfície (ha)

Baix Camp 127,50

Duesaigües 65,00

Argentera, l’ 62,50

Priorat 92,50

Pradell de la Teixeta 92,50

TOTAL 220,00


L'indret del coll de la Teixeta comprèn una àrea formada bàsicament per materials silicis.

Les roques triàsiques, com els gresos del Buntsandstein, interromputs bruscament per la

Ulldemolins

Margalef


Cabacés


Porrera


Figuera, la

Vilella Baixa, la

GratallopsLloar, el



Masroig, el

Marçà

Guiamets, els


Capçanes

Municipis Priorat

Àrea terrestre (Selecció de -> Pla d'Espais d'Interès Natural (gener 2011))


118

falla responsable de la Depressió de Marçà-Falset, formen relleus particulars d'especial

interès paisatgístic. Així els espadats calcaris, blanquinosos, destaquen per sobre dels

materials gresosos i esquistosos.

La presència d'excepcionals teixedes (Sanicufo-Taxetum) dins el domini de l'alzinar

muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) justifica plenament la inclusió d'aquest

espai en el PEIN.

El paisatge vegetal és caracteritzat per la presència de fragments d'alzinar típic, a les parts

més baixes, i alzinar muntanyenc, junt amb brolles silicícoles (Cisto-Sarothamnetum

catalaunici i Pferidio-Lavanduletum pedunculatae), sovint arbrades amb pins.

Les roques silícies d'aquest espai serven una rica flora criptogàmica, amb algunes espècies

de plantes inferiors molt rares a tot Catalunya

d) Riu Siurana i Planes del Priorat

Aquest espai esdevé un exemple paradigmàtic de diversitat en un espai físic relativament

reduït. El patrimoni natural i paisatgístic d'aquesta zona presenta un veritable mosaic de

relleus, sòls, vegetació i colors. La orografia és accidentada, ofereix alguns punts culminants

i privilegiats per tenir vistes de conjunt del mosaic de cultius, clars de bosc, marges de pedra

seca, vores i bancals de vinyes i oliveres, barrancs i rierols. Són per tant, un reflex del

paisatge antròpic modificat des de fa mil·lennis mitjançant tècniques ancestrals de cultiu

sostenible. Taula 67: Superfície administrativa de l’espai Riu Siurana i planes del Priorat

Superfície (ha)

Baix Camp 6,89

Arbolí 6,89

Priorat 2758,04


Cornudella de

Montsant 32,42

Falset 1032,73

Gratallops 355,55

el Masroig 18,24

el Molar 36,48

la Morera de

Montsant 13,13

Poboleda 26,02

Porrera 1116,49


119

Torroja del Priorat 68,98

Ribera d'Ebre 114,2

Garcia 114,2

TOTAL 2879,13


Tot i que també altres comarques comparteixen aquest espai (Ribera d’Ebre i Baix Camp), la

major part de la seva superfície es troba dins el Priorat, arribant a estendre’s per deu

municipis de la comarca (Porrera i Falset són els que disposen de major superfície

catalogada, amb més de 1.000 ha cadascun).

El riu Siurana manté una vegetació de ribera ben conservada i estructurada, incloent-se dins

d'aquestes comunitats alguns hàbitats d'interès comunitari. A més es pot considerar part del

rebost que utilitza l'àguila cuabarrada per al seu aliment. Aquest espai és una zona de

nidificació i caça de l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També, el sector de la conca

del riu Siurana constitueix l’hàbitat d’espècies amenaçades, entre les quals destaca la

llúdriga (Lutra lutra), el cranc de riu (Austropotamobius pallipes), i d’altres en franca

regressió com el turó (Mustela putorius). També s’hi troba interessant fauna ictiològica i

ornitològica.

A la comarca hi ha altres espais natural que no formen part del PEIN però que també

presenten notables valors naturals. Alguns exemples en són la serra de Bellmunt o a

l’entorn de Porrera la serra del Molló.


120

4. EL PARC NATURAL DEL MONTSANT


121

4.1. INFORMACIÓ GENERAL

4.1.1. Nom de l’espai i declaració

El Parc Natural de la Serra de Montsant (PNMON) va ser declarat el 15 de maig de 2002

mitjançant el Decret 131/2002, de 30 d'abril. La declaració del Parc respon a l’objectiu de

protegir els valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals de l’espai tot respectant el

desenvolupament sostenible dels seus aprofitaments i amb la voluntat d’impulsar el territori

en tots els seus àmbits.

Si es fa una breu ressenya històrica que justifica els valors de declaració del parc natural, es

confirma que la protecció jurídica de la serra del Montsant ha estat reiteradament

reivindicada. Ja l’any 1932, el “Regional Planning”, primer intent de planificació integral del

territori de Catalunya incloïa en la xarxa d’espais naturals que propugnava, amb la

denominació de “parcs i boscos reservats”, el que anomenava “el Montsant”, amb una

delimitació no gaire allunyada de la de l’actual espai d’interès natural i, entre els “rius

reservats”, el “riu de Montsant i riuet del Teix”.

El “Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans” (1976) assenyalava la serra

del Montsant com una de les zones mereixedores d’especials mesures de protecció per la

notable importància dels valors naturals que acull.

De manera semblant s’han pronunciat altres treballs promoguts des del sector públic. A

remarcar l’”Inventario abierto de espacios naturales de protección especial” (1978) de

l’ICONA, el “Reconocimiento Territorial de Cataluña” (1984), redactat per encàrrec del

CEOTMA del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme, i també la Relació d’espais d’especial

interès natural (1980), elaborada per la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC), que va

ser inclosa com a annex en la Llei 12/1981, de 24 de desembre, sobre normes addicionals

de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives. Poc

després (1982) la Direcció General de Política Territorial del Departament de Política

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya encarregava un estudi (enllestit

el 1983) de delimitació dels espais naturals a protegir de la serra del Montsant.

Posteriorment, la serra del Montsant va ser inclosa al Pla d’espais d’interès natural (PEIN),

aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre, i,

posteriorment va ser proposada la seva inclusió en la xarxa europea Natura 2000.

4.1.2. Delimitació de l’espai i context territorial

El Parc Natural de la Serra de Montsant està a la zona nord de la comarca del Priorat. La

superfície del Parc és de 9.242 ha, la qual cosa representa el 18,53% del conjunt de la

comarca. A més inclou una zona annexa important que es va declarar LIC (lloc d’interès

comunitari) i ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus), motiu pel qual s’ha incorporat a


122

la Xarxa Natura 2000, en la categoria d’espai de muntanya interior, amb una superfície total

de 19.531,5 ha i incorporada com a EIN Serra de Montsant - Pas de l’Ase. Dins del Parc,

també hi ha una finca de titularitat privada, anomenada Congost de Fraguerau, declarada

reserva de fauna salvatge, i que es troba al terme municipal d’Ulldemolins. La finca la va

comprar l’any 2001 l’Obra Social de Caixa de Catalunya i té 183,09 ha.

Tot i que dins de l’àmbit del Parc Natural hi ha algunes finques de titularitat pública i d’altres

que es gestionen mitjançant conveni el 94% és privat.

Taula 68 Titularitat de la propietat

Font: Parc Natural

Aquest fet implica que el Parc Natural manté relacions amb la gran diversitat d’actors públics

i privats que estan directament o indirectament relacionats amb les tasques de gestió de la

conservació que duu a terme el Parc Natural.

Taula 69 Relacions institucions públiques i privades

Relacions amb

institucions

Consell Comarcal del Priorat

Relacions

amb actors

del territori

Propietaris

Societats de caçadors

del Priorat

Diputació de Tarragona Associacions

Agència Catalana del Patrimoni

Cultural Ajuntaments

Departament d’Empresa,

Ocupació i Turisme

Mancomunitat de

Municipis del Parc

Departament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca i Alimentació Prioritat

Departament Territori i

Sostenibilitat DOQ Priorat

Agència Catalana de l’Aigua DO Montsant

Cos d’Agents Rurals

DOP Siurana Cos de Bombers

Cos dels Mossos d’Esquadra

Universitats

Federació Catalana de Caça

Mancomunitat de

Muncipis del Parc

Natural de Montsant

Obra Social La Caixa

Repsol YPF

Universitats (Universitat Autònoma

de Barcelona, Universitat de

Lleida, Universitat Rovira i Virgili)

Font: Parc Natural

Mancomunitat de Municipis del Parc Natural de Montsant

Tanmateix, l’any 2007 es va crear la Mancomunitat de Municipis del Parc Natural de

Montsant per tal de contribuir a la preservació i defensa dels recursos naturals i dels valors

Propietat Superfície (ha) %

Privada 8.629,37 93,38

Pública municipal 300,7 3,24

Pública Generalitat 312 3,38


123

socioculturals dels pobles de la zona, potenciar les marques de qualitat dels productes

autòctons, millorar les infraestructures turístiques i dinamitzar el sector mitjançant publicitat i

accions directes de formació i promoció. La Mancomunitat és, de fet, un ens supramunicipal

formada pels 9 municipis (11 pobles) que envolten el Parc. Durant aquests anys, ha realitzat

moltes accions, entre les quals destaca el projecte global de sostenibilitat ambiental de

l’Agenda 21 de Montsant desenvolupat gràcies al suport econòmic de la Diputació de

Tarragaona, i el posterior procés de participació per aprofundir en el coneixement de les

persones envers la figura del Parc i la Mancomunitat mateixa, i copsar així les inquietuds

globals de les persones del territori. Altres actuacions han estat el manteniment de les àrees

de lleure municipals d’acord amb les mesures de prevenció i risc d’incendis forestals, la

creació de brigades per als treballs de netejar i desbrossar els boscos de titularitat pública i

durant períodes ha permès l’ocupació temporal via plans d’ocupació de personal tècnic,

informadors turístics i peons forestals que han treballat en la recuperació de senders,

principalment.

4.1.3. Població

L'espai natural protegit (ENP) de la serra de Montsant, se situa al sector occidental de la

Serralada Prelitoral Catalana, tot ell dins la comarca del Priorat i en formen part 9 municipis

d'aquesta comarca, cap dels quals es troben dins dels seus límits6:

- La Bisbal de Falset

- Cabacés

- Cornudella de Montsant

- La Figuera

- Margalef

- La Morera de Montsant

- Ulldemolins

- La Vilella Alta

- La Vilella Baixa

La població total dels 9 municipis que formen part de l'ENP de la serra de Montsant és de 2.622

habitants (IDESCAT 2014). Les superfícies da cadascun dels municipis inclosos en l'àmbit de

protecció és molt desigual. Només dos dels municipis (la Morera de Montsant i Margalef)

aporten més de la meitat de la superfície de l'espai.

L'ENP de la serra de Montsant té la particularitat que, després de l'ampliació de la Xarxa Natura

2000 l'any 2007, s'hi incorporen dos municipis -Poboleda i Torroja del Priorat- que no formen

part del Parc Natural, el qual es basa en la delimitació original del PEIN. La distribució de la

superfície de la delimitació vigent per municipis es relaciona a la taula següent.

6El Parc Natural comprèn 11 pobles perquè cal incorporar Albarca i Escaladei, si bé Albarca pertany al municipi de Cornudella de Montsant i Escaladei al de la Morera de Montsant.


124

Taula 70 Distribució de la població del Parc Natural i el total comarcal, dades 2014

Font: IDESCAT

El municipi de Cornudella concentra el 36,38% del total dels 9 municipis. El

segon municipi en volum d’habitants, a molta distància és Ulldemolins, amb 412

habitants.

Taula 71Superfície dels municipis que constitueixen la delimitació

vigent de l'espai natural protegit de la serra de Montsant

Municipi Sup.

(ha)*

Sup. ENP

(ha)**

% Sup.

municipal***

% Sup.

ENP**** Nuclis

Població

(2014)

Cabacés 3.127 1.517,53 48,5% 12,9% 1 326

Cornudella de Montsant 6.350 463,71 7,3% 3,9% 3 954

la Bisbal de Falset 1.414 60,91 4,3% 0,5% 1 216

la Figuera 1.869 29,39 1,6% 0,3% 1 118

la Morera de Montsant 5.288 4.047,3 76,5% 34,4% 2 157

la Vilella Alta 515 321,17 62,4% 2,7% 1 129

la Vilella Baixa 562 193,58 34,4% 1,6% 1 202

Margalef 3.466 2.643,27 76,3% 22,5% 1 108

Poboleda 1.395 352,09 25,2% 3,0% 1 361

Torroja del Priorat 1.316 457,12 34,7% 3,9% 1 160

Ulldemolins 3.817 1.669,75 43,7% 14,2% 1 412

TOTAL 29119 11755.82 14 3.143

* Font: IDESCAT

** Superfície del municipi inclosa a l'espai protegit

*** % de la superfície del municipi inclosa a l'espai protegi

**** % de la superfície del municipi inclosa a l’espai respecte la superfície total de l'espai

Habitants. Distribució per municipis. Any 2014

Municipi Total

Cabacés 326

Cornudella de Montsant 954

Bisbal de Falset, la 216

Figuera, la 118

Morera de Montsant, la 157

Vilella Alta, la 129

Vilella Baixa, la 202

Margalef 108

Ulldemolins 412

Total 9 municipis 2.622

Poboleda 361


Total 11 municipis 3.143

Total comarca 9.550


125

Taula 72 Límit del Pla Especial del Parc Natural de Montsant.


L’evolució de la població dels municipis del Parc Natural de Montsant, tal com s’ha explicat

en el punt 3 d’aquesta diagnosi, segueix la tendència general de la comarca del Priorat

caracteritzada per un notable envelliment de la població que sumat a l’alta mortalitat i un

creixement migratori negatiu fruit de la situació de crisi dels darrers anys, s’ha traduït en un

descens demogràfic malgrat la recuperació que va haver-hi a finals del segle XX quan la

creixent demanda de llocs de treball propicia l’ampliació del mercat de treball i va permetre

atraure i fixar gent al territori.

4.1.4 Marc legal de l’espai protegit

Amb la Llei d’espais naturals 12/1985 es va crear i regular un nou instrument de protecció: el

Pla d’espais d’interès natural (PEIN). L’objectiu d’aquest pla territorial sectorial era la delimitació

i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals

la conservació dels quals calia assegurar, d’acord amb els seus valors científics, ecològics,

paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius.

L’any 1992 es va publicar el Decret mitjançant el qual s’aprovava el Pla d’espais d’interès

natural (Decret 328/1992, de 14 de desembre), que establia una xarxa d’espais naturals

protegits (ENP), considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals

presents a Catalunya i als quals dotava d’un règim de protecció bàsic. Una de les seves unitats

destacades era la serra de Montsant.


126

Segons la Llei 12/1985 d’espais naturals a més, s’establia que els espais naturals protegits a

Catalunya disposen de dos tipus d’instruments normatius d’ordenació i planificació dels usos i

de la gestió. D’una banda, els plans especials de protecció del medi natural i del paisatge que

tenen com a objectiu definir les principals línies d’actuació per tal de conservar el patrimoni

natural, cultural i paisatgístic i aconseguir un desenvolupament sostenible de l’espai, incloent

les normes generals d’ordenació de regulació dels usos (urbanístics, aprofitaments dels

recursos naturals, etc.). De l’altra, hi hauria el Pla rector d’ús i de gestió (PRUG) que programa

les actuacions de gestió a mitjà termini en l’espai natural protegit.

El Parc Natural de Montsant té redactada la proposta de Pla Especial i està tramitada a través

del departament corresponent, si bé encara no ha estat aprovat pel Govern de la Generalitat de

Catalunya.

Fins a la data, el Parc té com a instruments de planificació de l’espai principalment: el decret de

declaració, el document de propostes aprovats per la Junta Rectora el 2003 i els programes

d’actuacions aprovats per la Junta Rectora anualment. A més, des de la seva creació han estat

incorporades altre tipus de regulacions i figures de protecció. Els principals instruments són:

Decret 131/2002, de 30 d’abril, de declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant.

Document de propostes i criteris de gestió, aprovat per Junta Rectora el 29 de

novembre de 2003.

Regulació de l’escalada, aprovada per Junta Rectora el 16 de desembre de 2004

Proposta del Parc per a la gestió piscícola del riu Montsant, ratificada per Comissió

Permanent el 14 de gener de 2008 i per Junta Rectora el 13 de febrer de 2008

Proposta de recomanacions de la iniciativa Delos (CAMP- UICN) acordada per la

Comissió Permanent el 14 de gener de 2008 i ratificada per la Junta Rectora el 14 de

febrer de 2008.

Pla d’acció local per a la sostenibilitat. Montsant agenda 21 (desembre de 2008)

Proposta de regulació d’accés motoritzat a l’interior del Parc – xarxa de camins i creació

de la tarja de vehicles autoritzats ratificat per junta rectora el 14 de juny de 2013.

Declaració del Refugi de Fauna Salvatge al Congost de Fraguerau, al terme

municipal d'Ulldemolins.

En resum, les figures de protecció que afecten a l’espai són:

Taula 73 Figures de protecció

Any Figura de protecció Superfície (ha)

1992 EIN (Espai d’Interès Natural, inclòs en el PEIN) 11.762,14 ha

2002 Parc Natural de la Serra de Montsant 9.242,1 ha

2004 Refugi de Fauna Salvatge del Congost de

Fraguerau 157 ha

2006 Xarxa Natura 2000

2008 Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Montsant-Pas

de l’Ase 19.531,5 ha

Font: Parc Natural


127

A continuació es presenta un resum de la legislació que fa referència a la protecció legal de

l’ENP serra de Montsant.


128

Resum de la legislació aplicable a l’EIN de la serra de Montsant

Llei 12/1985, de 14 de juny, d’espais naturals.

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural

(DOGC 1714, d’1/3/1993), modificat per diversos decrets posteriors.

Decret 131/2002, de 30 d’abril, de declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant.

Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial

protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària

(LIC).

Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats

naturals i de la fauna i flora silvestre, que preveu la creació d’una xarxa ecològica

europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000

Ordre 5/9/1984 de la Generalitat de Catalunya sobre la protecció de la flora

autòctona i Ordre 28/11/1986 sobre la regulació del verd nadalenc

Llei 9/1993, de 30 de setembre, sobre el patrimoni cultural català

Convenció per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (17 d’octubre de 2003)

Normes de caràcter sectorial que incideixen en a l’ EIN Serra de Montsant

Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat.

Decret 56/2003, de 4.2.2003, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el

medi natural.

Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques,

científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

Reial decret 1997/95, de 7.12.1995, pel qual s’estableixen mesures per contribuir a

garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la

flora silvestres.

Decret legislatiu 2/2008, de 15.4.2008, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de

protecció dels animals.

Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de

Catalunya.

Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial

protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària

(LIC).

Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres, que preveu la

creació de zones d’especial protecció per a les aus, que garanteixin la conservació de

les aus incloses en el seu annex I.

Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats

naturals i de la fauna i flora silvestre, que preveu la creació d’una xarxa ecològica

europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000.

Llei 22/2009, de 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües

continentals. (Correcció d’errada en el DOGC núm. 5560, de 4.2.2010)

Orden de 20 de mayo de 1987 por la que se modifica la Orden de Presidencia del

Gobierno de 23 de mayo de 1977 sobre zonas prohibidas y restringidas al vuelo.

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/lleis/955108.jsp?ComponentID=116150&SourcePageID=116289#1






129

Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i

addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de

Catalunya.

Edicte de 16 de març de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les

determinacions de contingut normatiu del Pla hidrològic de les conques internes de

Catalunya.

En quant a les activitats turístiques, les disposicions legals aplicables que s’han tingut en

compte són:

Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.

Decret 214/95, de 27 de juny, que regula la modalitat turística residència-casa de

pagès.

Decret 313/2006, de 26 de juliol, que regula els establiments de turisme rural.

Decret 81/1991, de 25 de març, que estableix els requisits que han de reunir les

empreses dedicades a l’organització d’activitats esportives d’esbarjo i les turístiques

d’aventura.

Ordre de 10 d’abril de 1991, per la qual es regulen les activitats esportives d’esbarjo i

les turístiques d’aventura.

Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el

medi natural.

4.1.5. Objectius estratègics, personal i pressupost anual

Com ja s’ha comentat anteriorment l’elaboració d’un pla especial de protecció del medi

natural i del paisatge al Parc Natural de Montsant presenta una alta complexitat i actualment

està en fase de tramitació al departament governamental corresponent.

Fins a la data, el Parc es basa en un document previ:Document de propostes i criteris de

gestió, aprovat per Junta Rectora el 29 de novembre de 2003, que serveix de base per a

una planificació normativa, en el qual es defineixen els objectius estratègics i les directives

de gestió per desenvolupar pel mateix Parc a mitjà i llarg termini.

L’objectiu bàsic de la declaració com a parc natural de l’espai de la serra del Montsant és

garantir la conservació dels valors naturals d’aquest espai d’interès natural d’una manera

compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i el manteniment de les activitats

tradicionals dels seus habitants, de manera que l’existència del parc i la seva gestió

constitueixin factors de dinamització social i econòmica i de vertebració d’un

desenvolupament sostenible d’aquests municipis i aquesta comarca. Així doncs els

objectius estratègics de l’espai són els següents:

La preservació dels valors naturals de l’espai enfront d’aquelles transformacions del

territori que els puguin desnaturalitzar (urbanitzacions, desforestacions, sobre

pasturatge per excés de població d’herbívors, incendis) i, en general, les activitats de

gran impacte ambiental


130

La divulgació d’aquests valors per tal de donar-los a conèixer com un atractiu afegit

de la zona que estimuli un turisme respectuós amb ells.

El foment de l’aprofitament sostenible (agrícola, forestal, ramader, cinegètic, turístic,

recreatiu) dels recursos naturals i del patrimoni cultural immaterial.

L’afavoriment de la diversificació de les economies familiars agràries dels habitants

dels municipis afectats mitjançant la promoció dels productes agraris i artesanals

propis de la zona i la de l’activitat turística ordenada per tal que es desenvolupi sense

oblidar el caràcter protegit de l’espai natural

En quan a la gestió administrativa del Parc Natural es fonamenta en les següents bases

jurídiques:

DECRET 131/2002, de 30 d'abril, de declaració del parc natural de la serra del

Montsant.

Decret 136/84, de 17 d’abril, de desplegament de la Llei 21/1983, determina els

òrgans competents per a la gestió dels espais naturals protegits per la Llei 21/1983.

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Es crea el Consell de Protecció de la

Natura que és l’òrgan consultiu.

Els òrgans gestors del Parc Natural són fonamentalment dos: la Junta Rectora i a partir de

l’any 2007, i a proposta de la mateixa junta es crea una Comissió Permanent. La Junta

Rectora del Parc és un òrgan de participació en la que estan representades les diferents

administracions, així com les associacions ciutadanes i professionals que implicats en la gestió

de l’espai natural. Té, entre altres tasques, la de fixar les directrius de gestió i controlar el seu

compliment. Són un total de 17 membres.


131

Taula 74 Junta Rectora del Parc Natural

Font: Parc Natural

La Comissió Permanent està formada pel president de la Junta Rectora, un representant del

Departament de Govern on hi ha adscrit el Parc Natural, un representant de l’equip de gestió i

un representant de cadascun dels municipis del Parc.

A proposta de la Junta Rectora i per al tractament específic de temes de gestió concreta,

durant el període 2004-2014 s’han creat les següents comissions de treball, en la qual hi

participen tant agents públics com privats

Taula 75 Comissions de treball

JUNTA RECTORA (2014) Nombre de membres al plenari

Administració local

1 Diputació de Tarragona

1 Consell Comarcal del Priorat

4 Ajuntaments del Parc

Administració de la Generalitat

de Catalunya

1 President de la Junta Rectora

1 Directora del Parc

2 DAAM

1 Dept. Empresa i Ocupació

1 Dept. Cultura

1 Dept. Territori i Sostenibilitat

Entitats

1 Federació Catalana de Caça

1 representant d’entitat de defensa de la natura (GEPEC)

1 Consell Regulador de la DOQ Priorat i DO Montsant

1 representant de la comunitat de regants

Particulars 1 representants de propietaris forestals

1 President de la Junta Rectora

TOTAL de representants 17

Comissions de treball del

PNMON (2004-2014) Any de creació Membres

Comissió de la regulació de

l’escalada 2003

1 representant de FEEC, 1 representant de

ICRA, 1 representant de l'associació de

propietaris, 1 representant del servei de fauna, 2

escaladors del territori i 2 membres de l'equip de

gestió del parc

Comissió del programa de

conservació de l’àguila

cuabarrada

2009

1 tècnic del Servei de fauna, flora i animals de

companyia; Directora o un tècnic del parc; 1

representant de l’àrea de biodiversitat dels SSTT

del DMAH de Tarragona; 1 cap dels Cos

d’Agents Rurals del Priorat; 1 representant

d’ICRA; quan calgui, convidar a un representant

de la FEEC, de la Federació de Caça de

Catalunya, d’agricultura, de l’Equip de la Biologia

de la Conservació de la UB, pagesos, tècnics

autònoms, d’empreses o organismes, de l’ICO,

etc

Comissió de seguretat de la

muntanya 2013

1 representant de l’Ajuntament de la Morera, 1

representant de la FEEC, El director del Parc, 1

tècnic del Parc, 2 de la DG. De Prevenció,

extinció incendis i salvaments, 1


132

Font: Parc Natural

Finalment, a nivell tècnic i sota les directrius de la Junta Rectora l'execució material de la gestió del Parc correspondrà a una unitat específica. Aquesta unitat de gestió, comandada pel director del Parc i adscrita a l’administració de la Generalitat, serà dotada d'autonomia orgànica i financera per tal de garantir-ne la capacitat operativa.

La plantilla de treballadors fixa del Parc Natural de Montsant és reduïda. Personal

directament de l’Administració només hi ha 2 persones (1 tècnic i 1 administrativa interina).

L’empresa pública Forestal Catalana (FC) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

(CTFC) aporta la resta de personal estable.

En moments puntuals i quan hi ha projectes específics s’amplia amb personal extern. També

es compta amb personal a través de plans d’ocupació que es contracten temporalment per

desenvolupar tasques d’informadors del parc.

Taula 76 Recursos humans Parc

Equip de gestió 2014 – personal administració

CATEGORIA DURADA

(mesos) Nom NOMBRE DE TREBALLADORS

Enginyer tècnic Funcionari David Iturria 1

Administrativa Interina Berta Navarro 1

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

CATEGORIA Nom DURADA

Coordinadora Neus Miró i Miró Anual

Suport a l’equip de gestió – Forestal Catalana 2014

CATEGORIA NOM DURADA

(mesos) NOMBRE TREBALLADORS

Tècnica Montserrat Solà

Personal

labora fix 1

Tècnic

Antoni Mestres

Treballa 2

dies

setmana

10 mesos 1

president Junta rectora

Comissió del foc 2003

1 Delegació MA Tarragona,1 Consell comarcal

Priorat, 1 bombers, 1 CAR, 1 DG Emergencies i

Seguretat Civil, 1 president junta rectora, Vice-

president junta rectora, ! DG de Prevenció de

Riscos, 1ADFS, Director Parc

Comissió de caça

1 representant de l’associació de propietaris

forestals, 1 representant del Departament, 1

tècnic del parc, 1 directora del parc, 1

representant de la Fundació Territori i Paisatge,

1 representant del Cos d’Agents Rurals, 1

representant de l’ICRA, 1 representant de la

Federació de Caça de Tarragona, 1

representant de cadascuna de les societats de

caçadors


133

Auxiliar administratiu Montserrat Bonet 4.5 mesos 1

Brigada del Parc Natural de la Serra de Montsant – forestal catalana 2014

CATEGORIA Nom DURADA

(mesos) NOMBRE TREBALLADORS

Encarregat David Martra Personal

labora fix 1

Oficial 1a Joan Ribera Personal

labora fix 1

Oficial 1a Oscar Escoda Personal

labora fix 1

Oficial 1a Albert Ribera Personal

labora fix 1

Plans d’ocupació 2014

MUNICIPI CATEGORIA DURADA

(mesos)

NOMBRE DE

TREBALLADORS

La Morera de Montsant D1 Informador 2 1

Cornudella de Montsant D1 Informador 2 1

Ulldemolins D1 Informador 2,5 (40%) 1

La Vilella Baixa D1 Informador 2,5 (40%) 1

Personal contractats pel daam – servei parcs 2014

MUNICIPI CATEGORIA DURADA

(mesos)

NOMBRE DE

TREBALLADORS

Cornudella de Montsant D1 Informador 2 (40%) 1

Morera de Montsant D1 Informador 3.5 (40%) 1

Font: Parc Natural

A continuació es mostra l’organigrama de l’equip de gestió del Parc Natural de Montsant:

Taula 77 Organigrama Parc

Font: Parc Natural


134

En quant al pressupost anual, es mostra l’evolució dels pressupostos designats al Parc

Natural de Montsant des de l’any 2010-2014: Taula 78 Pressupost anual

Any Pressupost (€)

2010 1.355.454,16 €

2011 746.218,31 €

2012 225.734,50 €

2013 674.309,14 €

2014 643.604,01 €

Font: Parc Natural

Les fonts de finançament del Parc pel darrer any 2014 foren les següents Taula 79 Fonts de finançament del PN, any 2014

Font Import

Finançament del Departament, ordinari 314.751,62€

Finançament del Departament, RAE 123.719,00€

Finançament d’altres administracions públiques 44.200,00€

Ingressos propis 8.384,90€

Romanents incorporats 151.948,49€

Altres fonts 600,00 €

TOTAL 643.604,01€

Font: Parc Natural, memòria 2014

Aquest finançament s’ha destinat als projectes següents: Taula 80 Execució de les despeses de 2014

Concepte Import

Manteniment,

subministraments,

estudis, etc. (Capítol 2)

Contracte manteniment Forestal

Catalana, SA.

Encomana de

manteniment

I personal

157.608,00€

Altres Despeses Maquinària 5.025,02€

Altres Despeses serveis informadors 12.159,15€

Règim d’Autonomia Econòmica RAE 328.852,39 €

Ajuts

(capítols 4 i/o 7)

A ajuntaments 44.907,30€

A particulars 39.907,93€

A associacions i empreses sense

ànim lucre i empreses 39.072,30€


135

Altres (capítol 4) Altres despeses Becaris UDL 1.610,00€

Inversions (Capítol 6)

Adquisició de finques 0,00 €

Obres, i material inventariable Aïllament ignífug 14.461,92€

TOTAL 643.604,01€

Font: Parc Natural, memòria 2014

En una altra ordre, cal destacar la línia d'ajuts per al finançament d'actuacions dins els espais

naturals protegits de Catalunya, promoguda pel DAAM i que es convoca

periòdicament.L’objectiu d’aquests ajuts és finançar actuacions per a la conservació, millora i

divulgació dels espais naturals protegits de Catalunya. Aquests ajuts poden ser sol·licitats

per ens locals, entitats sense finalitat de lucre, empreses i particulars, principalment. Les

actuacions subvencionables, entre d’altres, són:la restauració, millora i condicionament del

patrimoni i els valors naturals de l’espai; el condicionament d’infraestructures vinculades als

usos públics de l’espai; el condicionament d’edificacions d’ús agroramader i

d’infraestructures ramaderes i la divulgació dels valors ambientals i del patrimoni cultural

immaterial dels espais naturals.


136

4.2. PRINCIPALS VALORS NATURALS, CULTURALS I

PAISATGÍSTICS

4.2.1. Els valors naturals

Els valors naturals de l’espai natural de la serra de Montsant rauen en l’elevada diversitat

biològica i paisatgística. Des de les àrees més muntanyoses, amb un escàs grau

d’artificialització, propiciat pel seu particular relleu i la seva complicada orografia, que en

dificulten l’accés, fins les terres i barrancs que envolten el massís i que són una excel·lent

representació dels típics mosaics agroforestals mediterranis.

a) El relleu i el clima

La singularitat de la serra resideix en l’originalitat del relleu, que s’aixeca com un bloc

abrupte orientat en direcció est nord-est a oest sud-oest, dins del sector occidental de la

Serralada Prelitoral Catalana. El modelat del paisatge es deu a l’erosió diferencial del vent i

de l’aigua sobre els materials calcaris i d’altres de més tous intercalats, junt amb el fenomen

de la carstificació. Els cims tornejats destaquen amb enclotats barrancs i prominents cingles.

La naturalesa calcària del massís s’evidencia pels elements més característics del seu

relleu, com les balmes, els avencs, els tormos i les coves. Al vessant sud destaquen les

imposants parets rocoses del Cingle Major, format per conglomerats calcaris de l’oligocè (de

38 a 24,6 milions d’anys)

Cap al nord, les ondulacions es transformen en un bon grapat de barrancs esquerps, com el

dels Pèlecs, que vessen les seves aigües a l’excepcionalment ben conservat riu Montsant.

Passat el majestuós congost de Fraguerau, a la banda de ponent, la velocitat de les aigües

s’atura a l’embassament de Margalef, i la Serra Major s’escindeix en un ventall de serralades

menors que davallen suaument fins al revolt més occidental del riu.

El Parc està situat al nord-est de la península Ibèrica i, vist a gran escala, es troba inclòs

dins de la franja de clima temperat càlid que envolta tot l’hemisferi nord. A una escala més

petita s’ha de dir que el clima mediterrani l’afecta de ple. Aquest es caracteritza per un estiu

subtropical sec i un hivern suau, amb cops de fred periòdics. La significativa diferència de

cota existent entre la base i els cims culminants, l’orientació diversa dels vessants i la

complicada orografia, fan que els factors climàtics afavoreixin la presència de microclimes

força variats. Les temperatures més altes es registren al vessant occidental del massís entre

els mesos de juny i agost arribant als 40º C. Les mínimes hivernals són molt baixes, en

especial a les valls dominades per la inversió tèrmica (entre -10º C i -15º C), on glaça sovint

des de ben entrada la tardor fins a mitja primavera. La temperatura mitjana anual està al

voltant dels 15º C. Les precipitacions són molt irregulars, amb registres màxims a la

primavera i la tardor, i mínims a l’estiu i l’hivern. La pluviositat mitjana oscil·la entre 450 i 600

l/m2 per any. Les nevades hi són freqüents, així com la formació de núvols baixos del tipus

estrat que creen bancs de boira, de vegades força persistents.


137

b) Hàbitats

Dins dels límits del Parc, els boscos són el grup d’hàbitats quantitativament més destacat, ja

que ocupen més d’una tercera part de la superfície de l’àmbit (39%). Segueixen en

importància els matollars i les brolles (30,2%), les terres agrícoles i àrees antròpiques (14%),

els prats i herbassars (12,2%) i les roques i tarteres (4,1%). Els hàbitats aquàtics o molt

humits no arriben a l’1%.

Respecte a la biodiversitat, la major part de les espècies presenten requeriments

mediterranis, amb penetracions d’algunes espècies eurosiberianes. 72 espècies de flora i

162 de fauna s’hi han considerat d’interès pel seu estatus, la distribució, la raresa o pel fet

de tenir un paper clau als ecosistemes. D’aquestes, 101 espècies tenen algun tipus de

catalogació d’amenaça o interès en el marc de la Directiva Hàbitats, la Directiva d’aus, els

catàlegs catalans de fauna i flora amenaçada i altres documents tècnics similars als catàlegs

en el cas d’aquells grups biològics que actualment no tenen catàleg legal.

c) Fauna

El Parc Natural de la Serra de Montsant acull sense cap mena de dubte un dels poblaments

faunístics més rics de Catalunya. La gran varietat d’ambients permet l’establiment d’una

diversitat considerable d’espècies de gran interès no només per la seva abundància sinó per

ser animals endèmics o molt rars per a la fauna catalana.

Entre els mamífers hem de destacar els ratpenats de ferradura gran (Rhinolophus

ferrumequinum), el gat salvatge (Felis silvestris) i alguns exemplars isolats de cabra salvatge

(Capra pyrenaica ssp hispanica). També són característics el senglar (Sus scrofa), la geneta

(Genetta genetta), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles), el turó (Mustela putorius) i

la musaranya nana (Suncus etruscus).

Montsant és un territori de nidificació i descans de rapinyaires tan importants com l’àliga

cuabarrada (Aquila fasciata), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el xoriguer (Falco

tinnunculus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el duc (Bubo bubo), l’astor (Accipiter

gentilis) i el mussol banyut (Asio otus). Entre la resta d’ocells destaquen la merla blava

(Monticola solitarius), la merla roquera (Monticola saxatilis), el pela-roques (Trichodroma

muraria), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), el picot garser gros (Dendrocopus

major), la merla d’aigua (Cinclus cinclus) i el blauet (Alcedo atthis). Els rèptils estan

representats per la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), l’escurçó ibèric (Vipera latasti),

la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp d’aigua (Natrix maura), la serp de ferradura (Coluber

hippocrepis) i la serp verda (Malpolon monspessulanus). Dins dels invertebrats, escarabats

com el banyarriquer (Cerambyx cerdo ssp mirbecky), el rinoceront (Oryctes nasicornis ssp

grypus), i l’escanyapolls (Lucanus cervus) són els més grossos i vistosos. D’altra banda, la

bona qualitat de les aigües del riu Montsant i els seus barrancs subsidiaris han permès una

gran riquesa de peixos, en especial d’espècies com barbs (Barbus graellsii, B.haasi),

madrilles (Chondrostoma miegii) i truites (Salmo trutta). En els racons més amagats encara

es troba el cada vegada més escàs cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes). Entre els

amfibis ressalten la salamandra (Salamandra salamandra) i el gripau corredor (Bufo

calamita).


138

d) Flora i comunitats vegetals

El paisatge vegetal de Montsant es compon d’una vegetació mediterrània, amb una certa

influència submediterrània i eurosiberiana. La vegetació potencial es reparteix entre els

dominis de l’alzinar amb marfull i el carrascar, que predominen en la major part de l’espai, i

el de la roureda seca de roure de fulla petita, que apareix als fondals més humits i als nivells

superiors de la serra. Les rouredes són escasses a Montsant, formen petites clapes enmig

de les pinedes i conformen boscos mixtos. A més del roure de fulla petita (Quercus faginea) i

del martinenc (Q. pubescens i Q. x cerrioides), s’hi troba el pi roig (Pinus sylvestris) i el pi

carrasser (pinassa) (Pinus nigra ssp salzmanii). En aquests boscos hi ha altres caducifolis

com l’auró (Acer opalus ssp granatense), l’auró negre (Acer monspessulanum), i l’avellaner

(Corylus avellana) que pigallen la forest de les obagues i els barrancs frescals, i són

especialment visibles a la tardor, quan les fulles es tenyeixen de color groc i vermell. En el

paisatge actual trobem pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) a les parts baixes recobrint la

brolla de romer i bruc d’hivern o de pi roig i pinassa a les àrees més enlairades. Els fondals

humits i els riberals destaquen per sostenir algunes comunitats extramediterrànies com

fragments de rouredes de roure matinenc, teixedes i boscos incipients de ribera. L’albereda

és el bosc de ribera més comú, i ocupa els indrets poc inundables. El conformen arbres com

l’àlber (Populus alba), el xop (Populus nigra) i el freixe (Fraxinus angustifolia). La salzeda és

un bosc de ribera que ocupa indrets freqüentment inundables. Els salzes (Salix alba,

S.atrocinerea, S.elaeagnos, S.purpurea, S.fragilis) recobreixen un sotabosc d’arbustos

baixos i herbes, com ara esbarzers, llúpols (Humulus lupulus) o menta borda (Mentha

suaveolens). Els canyissars estan formats per espècies que arrelen en ribes inundades i poc

profundes, com el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha angustifolia) o la jonca

(Scirpus maritimus). D’altra banda, en els llocs més arrecerats de la Serra Major hi són

freqüents el boix (Buxus sempervirens), la savina (Juniperus phoenicea), el ginebró

(Juniperus oxycedrus) i la boixerola (Arctostaphyllos uva-ursi var crassifolius). La gran

extensió dels rocams singularitzen aquest espai, ric en elements propis d’aquesta mena

d’ambients, com les comunitats de salze de cingle. Les parets dels penya-segats i del rocam

acullen tota una sèrie d’espècies vegetals que arrelen directament a la pedra, aprofitant el

poc sòl que s’acumula a les múltiples escletxes i forats de la roca calcària, com la lluqueta

de roca (Globularia repens), el te de soqueta (Pontentilla caulescens) i el te de roca (Jasonia

saxatilis). Així mateix, el peu de la muntanya, especialment al domini dels carrascars,

presenta algunes introgressions d’elements de caràcter continental estèpic com per exemple

la bardissa de coralet (Berberidetum aragonense).

En quant a la flora protegida i singular, a més les espècies de flora autòctona protegides a

tot el territori de Catalunya: el teix (Taxus baccata) i el grèvol (Ilex aquifolium); hi ha les

espècies de flora autòctona protegides a Montsant:Euphorbia minutai Thymus loscosii . A

més, tot i que no estan protegides per cap llei, són de màxim interès:

- Verbascum virgatum subsp. virgatum

- Narduroides salzmannii

- Galium pusillum subsp. brockmannii

- Senecio doronicum subsp. gerardi

- Hornungia aragonensis

- Brimeura amethystina

- Campanula speciosa subsp. speciosa


139

- Allium ampeloprasum subsp. pardoi

4.2.2. Valors culturals

Montsant disposa d'un patrimoni cultural testimoni de l'ocupació i les activitats econòmiques

que al llarg dels segles han existit en aquesta zona. Des dels temps prehistòrics, passant

per l'eremitisme medieval, fins als segles XVIII-XIX, en què la comarca va viure la seva

màxima expansió demogràfica, econòmica i social, la presència humana a Montsant ha estat

constant. Per tant, el paisatge de Montsant és un paisatge resultat de l'acció humana sobre

el medi natural. Els elements visibles que testimonien aquesta petjada humana al territori

són nombrosos: masos, molins, construccions populars de pedra seca, fites, carrerades,

balmes murades, etc. Tot això, sense oblidar que paral·lelament existeix un ric patrimoni

immaterial que es tradueix en forma de creences, festes populars, oficis, etc. Per tant, el

paisatge de Montsant és un paisatge resultat de l'acció humana sobre el medi natural. I on el

medi també ha condicionat i condiciona les formes de vida que s’hi desenvolupen.

Les troballes arqueològiques fetes arreu de la serra del Montsant deixen constància de

l’antiguitat de l’establiment humà en aquest territori. Els importants jaciments de sílex de la

Serra i de la vall del riu Montsant han atret el poblament com a mínim d’ençà del Magdalenià i

són abundants els testimonis arqueològics des d’aquella fase del Paleolític fins a l’època

romana. A la cova de la Taverna s'hi va descobrir el gravat mural figuratiu més antic de

Catalunya, datat del paleolític superior i representant la figura d'un cérvol. Del neolític també

se n'han trobat restes a jaciments com els de la cova de Santa Llúcia, les balmes de Sant

Bartomeu, o la coveta de l'Heura.

De les edats del bronze i del ferro es conserven coves d'enterrament i d'habitació, així com

cabanes de pedra. D'aquest període són les urnes funeràries conservades a les Obagues

d'Ulldemolins i la cista del Tancat, enterrament amb indicis de ritual de foc trobat a

Escaladei, i el poblat del Coll de la Coma, prop de la Morera de Montsant.

De les civilitzacions ibera i romana no s'hi han trobat registres, encara que una llegenda diu

que el poble de la Figuera deu el seu nom a una enorme figuera on els romans aixoplugaven

els ramats.

Les primeres dades històriques daten de la dominació àrab, des del segle VIII fins a mitjan

segle XII, quan cau Siurana el 1153. Durant aquest temps es té constància de la presència

d'eremites a la serra de Montsant, que els mateixos àrabs anomenaven “muntanya beneïda”.

Els territoris conquerits passen a mans del senyor de Siurana, Albert de Castellvell, que,

posteriorment, amb el consentiment del rei Alfons I, concedirà cartes de població a d'altres

senyors, com ara Ramon de Vallbona, fra Guerau Miquel o Arnau de Salfores. La majoria de

les poblacions actuals, així com la fundació de la Cartoixa d'Escaladei o la del monestir de

Bonrepòs, daten del segles XII. Bonrepòs, situat al barranc de Sant Blai, a La Morera de

Montsant va dominar el territori Montsant fins al segle XV, fins que es va integrar al territori

de la Cartoixa d’ Scala Dei, junt amb el monestir. Les monges de Bonrepòs es van traslladar


140

a Vallbona i Bonrepòs es va convertir en el Mas de Sant Blai, actualment en runes. La

Cartoixa d’Escaladei, primera de la península ibèrica, durant el seu domini va suposar la

fundació dels primers pobles del Priorat, actualment corresponent a la zona de la DOQ

Priorat. El 1835, amb la desamortització de Mendizaval es va exclaustrar a els monjos, i el

monestir i totes les terres del Prior van ser subhastades,

Al llarg dels segles, la densitat de la població va patir alts i baixos, com a la resta del

Principat, per causes diverses, com ara l'arribada d'onades immigratòries procedents de

l'altra banda del Pirineu, epidèmies de verola, fams, guerres, etc. Des de la darreria del

segle XVII fins al darrer quart del segle XIX, la zona va prendre embranzida amb l'expansió

del conreu de la vinya. Arreu hi ha signes evidents d'aprofitaments agrícoles i ramaders que

arriben a l'època contemporània: marges, balmes murades i cabanes i anjub bastits de

pedra. Els conreus dominants a la muntanya foren la vinya, l'olivera, els cereals i els fruits

secs. Des de finals dels segle XIX -amb la crisi agrícola de la fil•loxera, que provocà

l'abandonament de conreus i masos- i durant tot el segle XX, els pobles de Montsant han

patit una constant pèrdua de població cap a les zones més industrialitzades. Després de la

Guerra Civil, es visqué un període d'intens aprofitament dels recursos forestals -fusta i

carboneig-, però al darrer terç del segle pràcticament van minvar o desaparèixer les

activitats econòmiques tradicionals, com l'agricultura o la ramaderia, limitades a les parts

baixes de la serra. La muntanya esdevingué al voltant del 1900, amb l'aparició de

l'excursionisme, indret d'oci i esport.

A nivell de resum, a la serra de Montsant podem distingir:

a) Patrimoni arqueològic

La serra de Montsant és un territori ric en jaciments arqueològics, particularment del

Paleolític, el Neolític i l’edat del Bronze. Particularment ben representats en l'àmbit estan els

jaciments paleolítics i neolítics, sobretot al llarg del riu Montsant, entre la Bisbal de Falset i el

pantà de Margalef. Es creu que l'abundància de palets de sílex en aquesta zona, resultat de

l'erosió dels estrats geològics eocènics de la vall d'Ulldemolins, va ser un dels motius

importants d'aquests assentaments. El més antic és el Planot (Paleolític mitjà i superior),

ubicat en una antiga terrassa del riu, entre la Bisbal i Margalef. Al terme de Margalef hi ha

altres jaciments que han estat estudiats i documentats: els horts de la Boquera i d'en

Marquet allotgen sengles tallers de sílex i estan datats del Paleolític superior; la cova dels

Colls (o dels Gitanos), de la mateixa època, a més d'un taller de sílex inclou una llar de

pedra circular; la cova del Filador, davant mateix del poble de Margalef, que conté una

estratigrafia molt completa que s'estén de l'Epipaleolític fins al Neolític. De gran singularitat i

simbolisme és la troballa feta el 1981 a la cova de la Taverna (Margalef), que no va ser

publicitada fins molt més tard. Es tracta d'un gravat mural figuratiu, assignat al Paleolític

superior, que representa un cèrvid i que resulta ser el més antic de Catalunya.

Del Neolític destaquen els jaciments de la cova de Santa Llúcia, a la Bisbal de Falset, més

coneguda per allotjar un hospital durant la guerra civil espanyola, les coves Roges

d'Escaladei, les balmes de Sant Bartomeu (Ulldemolins), amb un notable taller de sílex, i els

Obacs, també a Ulldemolins.


141

A partir de l'any 2006 es van descobrir nombrosos jaciments amb una rica representació de

pintures rupestres associades als corrents postpaleolítics en diferents abrics de Cabacés, la

Morera de Montsant, i Siurana (aquest últim, a la zona de les Muntanyes de Prades), de

manera que el patrimoni de pintures rupestres a Catalunya, que aleshores comptava amb

uns 70 elements, s'ha vist incrementat amb 30 elements més, tots al Priorat. Les troballes

pertanyen tant a l'"art llevantí" (tendència figurativo-naturalista de la tradició caçadora-

recol·lectora) com a l'"art esquemàtic" (tendència esquemàtico-abstracta de la tradició

agrícola-ramadera).

Del Calcolític (-2200 a -1800), i les edats del Bronze (-1800 a -650) i del Ferro (-650 a l'inici

de la nostra era), hi ha altres jaciments repartits pel territori, tot i que amb una concentració

més important a la vall d'Ulldemolins. Un dels més importants és el de les Obagues

d'Ulldemolins: és el jaciment tipus de la periodització dels camps d’urnes Catalans que

probablement indiquen la presència d'un poblat encara per descobrir. D’èpoques posteriors, i

testimoni del poblament de Montsant a l’època altmedieval és la necròpoli formada per cinc

tombes antropomòrfiques excavades en una roca, al vessant obanc de la muntanya, a poca

distància del nucli de la població d’Albarca. Segons els arqueòlegs que han estudiat aquest

tipus de sepultures, aquesta mena de tombes es poden datar entre els segles IX i XI.

En síntesi, i extret de la Carta Arqueològica del Priorat, s’han identificat un total de 143

jaciments arqueològics als municipis que integren l’ENP de la serra de Montsant.

b) Patrimoni històric, arquitectònic i artístic

Els elements del patrimoni històric i arquitectònic són nombrosos dins l’ENP i estan

catalogats a l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya i als instruments de

planejament urbanístic dels municipis on estan ubicat. Certament, molts d'ells es troben

ubicats als centres històrics de les poblacions i per tant, en sentit estricte fora del límit del

Pla especial.

Dels 236 elements inventariats en el Pla Especial, la majoria estan declarats Béns culturals

d'interès local (BCIL) d'acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural

català i Béns catalogats urbanísticament (BCU). Especialment destaquem el Bé culturals

d'interès nacional (BCIN), d'acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni

Cultural català. Taula 81 Béns culturals d'interès nacional dels municipis del PN

Bé culturals d'interès nacional (BCIN) dels municipis del Parc

Element Municipi Època

Castell de Cabacés Cabacés s. XIII

Església de Santa Maria Cornudella de Montsant s. XVI-XVII

Església de Sant Vicenç d’Albarca Albarca - Cornudella de Montsant s. XII-XVII

Muralla de la Figuera La Figuera medieval

Castell de la Morera La Morera de Montsant s. XIII

Antiga casa de la procura La Morera de Montsant s. XIX

Cartoixa d’Escaladei Escaladei – La Morera de Montsant s.XIII-XVIII

Castell d’Ulldemolins Ulldemolins s. XII

Església de Sant Jaume Ulldemolins s. XVI

Creu de terme Ulldemolins


142

Fonts: Inventari del patrimoni arquitectònic, documents de planejament urbanístic i serveis territorials del

Departament de Cultura i Mitjans d'Informació

Entre els béns declarats d’interès local, destaquem especialment el mas Roger, que va ser

adquirit per la Generalitat de Catalunya l’any 2007. Mas Roger, també conegut com a mas

de Dalt està situat a la part baixa del barranc de Cavaloca, en el terme de Cabacés. El mas

pertany a la finca del mateix nom i havia estat una gran explotació vitivinícola durant el segle

XIX. Va ser declarat pel Consell Comarcal del Priorat Bé d’interès local el 29 de setembre de

2008 atenent els valors arquitectònics, històrics i etnogràfics. El mas Roger és l’únic mas

dins els límits del Parc Natural que es conserva dempeus. La declaració de mas Roger com

a BCIL contribueix i és garantia dels objectius que el Parc es fixa per comptabilitzar la dels

valors naturals i culturals de la serra de Montsant. La finca, de 94 ha de superfície total, és

actualment un dels equipaments de gestió del Parc on es desenvolupen diversos projectes

de gestió i conservació (vegeu apartat 4.3.2 Àrea patrimoni cultural i paisatgístic)

c) Patrimoni etnogràfic i immaterial

El patrimoni etnogràfic i immaterial és el testimoni de la nostra cultura de caràcter popular,

tant en les seves mostres tangibles com intangibles i que ens expliquen les formes de vida

que han caracteritzat els pobles de Montsant i els usos i aprofitaments que s’han fet a la

serra.

Un dels elements més característics i visible que testimonien aquesta petjada humana en el

paisatge és el patrimoni arquitectònic de pedra seca. La diversitat de construccions en

pedra en l’àmbit de Montsant és molt gran i inclou tant les infraestructures pròpies dels

conreus i per l’aprofitament de l’aigua (anjubs, marges, fites...), com altres que, tot i no estar

directament relacionades amb l’aprofitament agrícola (balmes murades, carrerades,

camins... ), ens informen sobre un modus vivendi molt diferent de l’actual en un passat no

tan llunyà . Aquest és un recurs etnogràfic, ja que permet interpretar la vida pretèrita del

pagès però alhora, té un interès pedagògic indiscutible per explicar els conceptes d’ús

sostenible del territori i d’optimització dels recursos naturals i en aquest sentit s’ha creat un

itinerari d’interpretació de la pedra seca a la zona de Montalts.

Però també forma part d’aquest patrimoni cultural immaterial, tal com defineix la convenció

per la salvaguarda d’aquest patrimoni de l’UNESCO (2003), els usos, les representacions,

les expressions, els coneixements i les tècniques juntament amb els instruments, els

objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents que les comunitats, els

grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni

cultural. Aquest patrimoni es transmet d'una generació a l'altra i és recreat constantment per

les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la

seva història, la qual cosa els atorga un sentiment d'identitat i continuïtat i contribueix, per

tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana.

En aquest sentit, el Parc Natural de Montsant treballa especialment en aquells aspectes del

patrimoni immaterial que incideixen en la conservació i gestió del paisatge: patrimoni

festiu, coneixements d’etnobotànica, toponímia i geografia popular, coneixement dels fets

històrics succeïts a la serra de Montsant, costums i formes de la vida quotidiana a la


143

muntanya, treball, coneixements tècnics d'oficis, creences i formes de religiositat popular i tot

el conjunt de folklore oral (Llegendes que fan referència al territori, història popular sobre fets

significatius que han succeït en el territori, cançons, dites i refranys, etc. )

Especialment, volem destacar el ric patrimoni festiu que caracteritzen els pobles de la serra

de Montsant en concret, i a la comarca del Priorat en general. Les festes són un patrimoni

cultural immaterial viu que inclou un seguit de pràctiques, coneixements, cançons o tonades

de ball, d'un passat recent que mantenen una vinculació amb l’espai. D'altra banda, no s'ha

d'oblidar la importància de les celebracions festives com a factor identitari i de cohesió

social.

En el cas de la serra de Montsant podem diferenciar entre les festes que se celebren a la

muntanya, en l'àmbit del Parc Natural, i les que se celebren als diferents nuclis de població

de la serralada. Les primeres –que es desenvolupen bàsicament a l'entorn de les ermites

existents a Montsant– són especialment significatives en la mesura que il·lustren la secular

relació de les comunitats humanes amb el medi, els espais de trobada, els indrets de culte i

les pràctiques de religiositat popular adreçades a aconseguir l'ajut de la divinitat per a la

pròpia existència.

A partir d'aquesta estreta relació entre entorn i comunitats humanes, entre natura i cultura, el

Parc Natural de la Serra de Montsant es proposa conèixer a través d'una de les seves línies

de gestió el conjunt d'elements patrimonials que es troben dins el seu territori, impulsant un

estudi del patrimoni cultural de la serra de Montsant i establint línies de gestió concretes

centrades en l’arquitectura de la pedra seca i l’espiritualitat de Montsant.

d) Patrimoni espiritual de Montsant

Aquest és el valor del patrimoni immaterial més destacable i que ha marcat amb més

profunditat la vida a la zona.

El nom de la serralada, Montsant, també ens indica que la muntanya ha estat, des d'antic,

un indret d'espiritualitat. En són testimonis antics topònims com Colldemònecs o vestigis

arqueològics com les tombes medievals excavades a la roca que es troben prop d'Albarca,

en els límits del Parc. La llegenda situa l'eremitisme ja en època musulmana, i l'etimologia

del nom d'Albarca —que derivaria de l'àrab gäbäl al-barka, que es tradueix per ‘muntanya de

benedicció' o ‘muntanya beneïda'— fa pensar que, efectivament, la serralada era un indret

d'espiritualitat abans de la conquesta cristiana.

Però, sens dubte, parlar d'espiritualitat a Montsant implica fer referència a la cartoixa de

Santa Maria d'Escaladei, instal·lada al territori des de l'any 1194 fins a la desamortització de

1835, i al conjunt d'ermites que es troben escampades per tota la muntanya. És en aquest

període que la comarca va viure la seva màxima expansió demogràfica, econòmica i social,

la presència humana a Montsant ha estat constant. Molts d’aquests llocs eremítics van

esdevenir ermites i santuaris. Dins els límits de Parc Natural hi ha una desena d’ermites, que

a més del valor arquitectònic i històric, són espai de devoció i punts de trobada de la

comunitat local, on hi succeeixen diverses manifestacions festives i de religiositat popular

durant tot el calendari festiu, vinculada a la celebració de romeries i aplecs. A més, les


144

ermites són espais preferents d’ús públic al Parc. Hi ha una alta freqüentació. Moltes d’elles

disposen d’àrees de lliure Habilitació amb àrees de lleure (fonts, bancs, taules, zones

d’acampada...).A totes s’hi pot accedir en cotxe, a excepció de Sant Bartomeu (Ulldemolins)

i la Mare de Déu de Montsant (Albarca).

A partir d’aquí el Parc Natural de la Serra de Montsant ha estat incorporat dins la Iniciativa

Delos, impulsada des de la UICN, com a cas d'estudi per realitzar una diagnosi de com els

valors espirituals, especialment en relació amb els valors naturals, culturals i espirituals

afavoreixen la gestió de la conservació del l’espai natural protegit. L’estudi es va realitzar

durant l’any 2007, i de les recomanacions sorgides arran de l’estudi van ser aprovades per la

la comissió permanent del Parc el 14 de gener de 2008 i per la junta rectora el 14 de febrer

de 2014. (Vegeu apartat 4.2.2.Valors culturals)

4.2.3.Valors paisatgístics

La singularitat de la serra resideix en l’originalitat del relleu, que s’aixeca com un bloc

abrupte orientat en direcció est nord-est a oest sud-oest, dins del sector occidental de la

serralada Prelitoral catalana. El modelat del paisatge és degut a l’erosió diferencial causada

per l’acció dels agents climàtics (del vent i de l’aigua) sobre els materials calcaris i d’altres

de més tous intercalats, juntament amb el fenomen de la carstificació. Els cims tornejats

destaquen amb enclotats barrancs i prominents cingles. La naturalesa calcària del massís

s’evidencia pels elements més característics del seu relleu, com les balmes, els avencs, els

tormos o roques singulars i coves. Al vessant sud, destaquen les imposants parets rocoses

del cingle Major, format per conglomerats calcaris. Cap al nord, les ondulacions es

transformen en un bon grapat de barrancs esquerps, com el dels Pèligs, que vessen les

seves aigües a l’excepcionalment ben conservat riu Montsant. Passat el majestuós congost

de Fraguerau, a la banda de ponent, la velocitat de les aigües s’atura a l’embassament de

Margalef, i la serra Major s’escindeix en un ventall de serralades menors que davallen

suaument fins al revolt més occidental del riu.

El paisatge és fruit de la interacció entre la història geològica, els fenòmens climàtics, els

elements biològics i els usos antròpics d’un territori al llarg del temps. Al paisatge natural, cal

afegir-hi el paisatge humanitzat que s’obre als peus del massís i encara conserva l’encant

del paisatge agrícola tradicional que envolta els pobles eminentment rurals de Montsant. Així

doncs, entre les masses forestals i els roquissars, es poden contemplar els bancals

d’avellaners i ametlles, els costers de vinya i els camps d’olivers. Encara queden algunes

parades de cereals i en algunes ribes, tant del riu Montsant com del Siurana, horts familiars.

Les principals unitats paisatgístiques són:

El vessant sud. Destaquen poderosament les imponents parets rocoses del cingle

Major, format per conglomerats calcaris, i els cingles dels Montalts, formats per

calcàries dolomítiques. Per damunt d'aquests, la muntanya continua ascendint

suaument fins a arribar a la serra Major.


145

La Serra Major. Carena culminant de Montsant, formada per grans estrats de

conglomerat que formen el llom de la muntanya. És una zona rupícola amb poca o

nul·la vegetació. La majoria dels accessos a la serra Major es realitzen a través del

que es coneix com a graus, ja que són diversos els indrets en els quals cal superar el

desnivell passant per un esglaó o un pas amb dificultat.

El vessant nord. Àrea de boscos feréstecs i barrancs profunds, que s'estén des de

la serra Major cap al nord. Com a unitats paisatgístiques individuals destaquen: la

vall del Silenci, el Congost de Fraguerau i el barranc dels Pèligs, el més llarg i

profund de Montsant.

Montsant occidental. Sector de barrancs profunds i brolles amb pinedes que

descendeixen de les cingleres cap al riu Montsant. Destaquen el barranc de la

Taverna, el de Sant Salvador, el dels Colls Baixos, el de Montsant-Tancat i el de

Cavaloca.

Les valls dels rius Montsant i Siurana. Zona d'un alt valor ecològic i estètic com a

paisatge singular i de gran bellesa. El riu Montsant representa el límit geogràfic del

massís al nord i l’oest, i el riu Siurana n’és el límit meridional.

Montsant oriental. A l’oest, Montsant es visualitza en forma de vèrtex, on és

fàcilment observable la transició entre el paisatge de solana i el d’obaga.

A escala comarcal, la valorització i conservació del paisatge ha esdevingut una aposta de

futur conjunta de tots els agents implicats en la planificació i ordenació del territori. Els valors

paisatgístics i patrimonials de Montsant han estat mereixedors d’una menció especial tant en

la Carta del Paisatge del Priorat, que promou el Consell Comarcal, com en la candidatura

del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a Paisatge cultural agrícola de

muntanya mediterrània, que promou l’associació Prioritat.


146

4.3. PRINCIPALS LÍNIES DE GESTIÓ DEL PARC NATURAL

4.3.1. Àrea de patrimoni natural

Dins dels projectes de protecció conservació i gestió del patrimoni natural, el Parc Natural de

Montsant ha tingut i tindria de dedicar molts recursos en l’estudi dels seus valors, donat que

Montsant no ha estat objecte d’estudi amb profunditat per investigadors i naturalistes.

El llistat d’estudis realitzats des de la creació del Parc (2003-2015) són:

Taula 82 Llistat d’estudis

Any Nom de l'estudi

2003 Model turístic. La Bisbal de Falset i el Montsant

2003 Model turístic. Cabacés i el Montsant

2003 Model turístic. La Figuera i el Montsant

2003 Comunitats vegetals a la Serra de Montsant: Tipologia i propostes per a la conservació

2004 Etnobotànica "Estudi de l'ús tradicional de les plantes silvestres de la Serra de Montsant"

2004 Caracterització limnologia del riu Montsant. Aplicabilitat a la teoria del riu continu

2004 Els lepidòpters de Parc Natural de la Serra de Montsant

2004 Estudi de l'ictofauna del riu Montsant

2005 Inventari de camins ciclables

2004 La conservació de l'àliga perdiguera a Catalunya 1992-2004

2004 Flora Vascular de la Serra de Montsant (1-240 sp)

2005 Estudi de la xarxa de camins pedrestres al PN Montsant

2005 Estudi del patrimoni cultural de la serra de Montsant

2005 Estudi de la distribució i caracterització Taxus baccata al PN Montsant

2005 Flora Vascular de la Serra de Montsant

2005 Inventari dels rapinyaires al PN Montsant.

2005 Estudi faunístic dels micromamífers al PN Montsant

2005 Els lepidòpters del PN Montsant (2004-2005)

2005 Bases per a la conservació de la flora protegida, amenaçada i/o singular del Camp de Tarragona

2005 Programa de seguiment de l'avifauna en espais naturals de protecció especial del DMAH - PN

MONTSANT

2005 Projecte de perímetre de protecció prioritari Priorat - Serra del Montsant. T2 (2a fase)

2006 Atles herpetològic del Parc Natural de la Serra de Montsant

2006 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc Natural de

la Serra de Montsant.

2006 Informe 2006 Avifauna. Conveni de col·laboració entre el DMAiH de la Generalitat de Catalunya i l'

ICO

2006 L’àliga cuabarrada al PN de la Serra de Montsant. Actuacions i propostes 2006

2006 Els lepidòpters del Parc Natural de la Serra del Montsant (2004-2005)

2006 Estudi faunístic dels mamífers carnívors del Parc Natural de la Serra de Montsant

2006 Control de la processionària (Thaumetopoea pytiocampa) mitjançant la col·locació de trampes de

feromona sexual

2006 Diagnosi de la pressió ramadera sobre la vegetació de la Serra Major del PN Montsant i Directrius

per a la seva gestió

2006 Seguiment de la Pressió ramadera sobre la vegetació de la Serra Major del PNMON. Parcel.les

d'exclusió

2006 Els masos de la serra de Montsant

2006 El PN de Montsant. Eina de Dinamització Turística


147

2007 Bases para la planificació ecoturística del Parc Natural de la Serra de Montsant

2007 Els lepidòpters del Parc Natural de la Serra del Montsant (2006)

2007 Diagnosi de les poblacions d'espècies cinegètiques del PN Montsant

2007 Seguiment de l'avifauna al PN de la Serra de Montsant.

2007 Resultat del primer cens de duc (Bubo bubo) i altres rapinyaires nocturns al PN Montsant

2007 Alimentació dels mamífers carnívors al Parc Natural de la Serra de Montsant

2007 Inventari de cavitats i habitacles utilitzats com a refugi pels quiròpters al PN Montsant.


Montsant

2007 Identificació i avaluació dels impactes negatius de la conca del riu Montsant i propostes de mesures

correctores

2007 Integració de la pastura de sotabosc en la lluita contra els incendis forestals: el cas de les franges de

baix combustible del PNMON

2007 Seguiment de la gestió ramadera i la seva afectació sobre la vegetació de la Serra Major del PN

Montsant

2007 Restauració d'un abocador en un jardí botànic

2008 Actividades de educación ambiental para divulgar el Parque Natural de la Serra de Montsant

2008 Seguiment de les poblacions d'espècies cinegètiques. Perdiu roja (Alectoris rufa). Informe 2008-

2009

2008 Mapa geològic del Parc Natural de la Serra de Montsant - Sector La Morera, Cabacés, les Vilelles

2008 Atles dels odonats a Catalunya. Grup Oxygastra. Memoria descriptiva

2008 Estudi dels quiròpters com a control biològic de la plaga de la papallona del raïm (Lobesia botrana) a

Montsant: inventari i seguiment de refugis.

2008 Rata d’aigua (Arvicola sapidus) al Parc Natural de la Serra de Montsant. Distribució i estima

poblacional


la Serra de Montsant

2008 Inventari de béns d'interès patrimonial

2008 Cens de duc al Parc Natural de la Serra de Montsant

2008 Seguiment de l’àguila cuabarrada al Parc Natural de la Serra de Montsant

2008 L’àliga cuabarrada al PNMON.Mapes

2008 Programa de seguiment de l'avifauna en espais naturals de protecció especial del DMAiH - PN

MONTSANT

2008 Estudi de definició i adequació de camins per a la pràctica de la bicicleta de muntanya dins el

PNMON

2008 Seguiment de la gestió ramadera i la seva afectació sobre la vegetació de la Serra Major al PNMON.

2008 Els lepidòpters del Parc Natural de la Serra del Montsant (2007)

2008 Montsant Agenda 21

2008 Estudi de definició i adequació de camins per a la pràctica de la bicicleta de muntanya dins del parc

natural de la serra de Montsant

2008 Valoració del projecte de recuperació del conill al Parc Natural de Montsant respecte a les àligues

cuabarrada i daurada

2009 Aportacions a l'estudi de l'ecologia tròfica de Testudo hermanni hermanni (Gmelin 1789) al PNMON.

Article

2009 L'àliga cuabarrada al Parc Natural de la Serra de Montsant. 2005-2009

2009 Efectes de l'Agricultura i la seva gestió en la conservació de la biodiversitat al parc natural de la

Serra de Montsant. Els ocells i els ratpenats com a bioindicadors

2009 Seguiment de la Gestió silvipastoral i de la pressió ramadera sobre la vegetació de Serra Major al

Parc Natural de Montsant

2009 Cartografia digital dels hàbitats Corine elementals i dels hàbitats d'interès comunitari al PNMON a

escala detallada 1:10000

2009 Catàleg de cavitats d'interès per a les poblacions de quiròpters al PNMON

2009 Minimització dels impactes que afecten als hàbitats i espècies al Riuet d'Scala Dei

2009 Recuperació del cranc de riu autòcton al Parc Natural de la Serra de Montsant. Memòria 2005-2009


148

2009 Rata d’aigua (Arvicola sapidus) al Parc Natural de la Serra de Montsant. Seguiment poblacional i

selecció de l'hàbitat

2009 Seguiment d'espècies cinegètiques al PNMON. Senglar i Cabirol

2009 Senyalització interpretativa i diposicions del mobiliari i serveis de les àrees de lleure del PNMON

2009 Participació i dinamització social al PNMON. Una aproximació a les percepcions socials del PNMON

2009 Les plantes del Parc Natural de la serra de Montsant i la seva gestió

2009 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo Hermanni hermanni) al Parc Natural de


2009 Projecte de reintroducció del conill de bosc al Parc Natural de la Serra de Montsant. Informe 2005-

2009

2009 Programa de Conservació i Seguiment de la Biodiversitat. Fase I

2009 Recuperació del camí del Grau de la Grallera

2009 Les fonts de Montsant

2010 Viabilitat de l'hàbitat per la reintroducció del cranc de riu autòcton a la conca del riu Montsant

2010 Programa de Conservació i Seguiment de la Biodiversitat. Memòria 2010

2010 Estudi dels sistemes de captació, distribució i evacuació d'aigües de la Cartoixa d'Escaladei : Morera

de Montsant, Priorat

2010 Seguiment de la vegetació a les franges de protecció al Parc Natural de Montsant

2010 Seguiment de l'avifauna al PN de la Serra de Montsant.

2010 Estudi de la distribució de les poblacions de Thymus loscosii i Euphorbia minuta

2010 Projecte de recuperació d'un tram fluvial del riuet de Scala Dei

2010 Segona fase del catàleg de cavitats d'interès per a les poblacions de quiròpters del PNMON

2010 Prospecció d'odonats al massís de Montsant



2010 Situació del turó, Mustela putorius, al PNMON. Presència i estatus poblacional

2010 Cartografia digital dels hàbitats Corine i dels hàbitats d'interès comunitari del vessant nord de la

Serra de Montsant, escala 1:10.000

2010-

2011 Seguiment d'espècies cinegètiques senglar i cabirol

2011 Catàleg de Flora al·lòctona de Montsant

2011 Radioseguiment de les parelles d'àguila cuabarrada Aquila fasciata de Cabacés MS-3 i d'Escaladei

MS-5 del Parc Natural de la Serra del Montsant. Novembre 2009 - gener 2011

2011 Diagnosi de l'efecte del pasturatge sobre la vegetació al Parc Natural de Montsant i propostes de

gestió



2011 Atles del conill i la perdiu

2011 Memòria de seguiment, inventari i treballs realitzats per la conservació de la comunitat de quiròpters

durant l'any 2011

2011 Marges de pedra seca i patrimoni cultural al Parc Natural de Montsant

2011 Diagnosi del sector oleícola del Parc Natural de la Serra de Montsant

2012 El Centre d'Interpretació de l'Oli i les Economies Productives del Montsant : el seu contingut, la

filosofia i els seus aspectes museològics

2012 Determinació de les característiques físicoquímiques i de l'estat sanitari de les fonts naturals de la

serra de Montsant. Fase 1, Localització i inventari de les fonts i proposta d'estudi sanitari

2012 Proyecto de Ordenación de los recursos piscícolas en el espacio natural protegido de la Serra de

Montsant



2012

Memòria de les actuacions de conservació realitzades en relació a l'àguila cuabarrada (Aquila

fasciata) al Parc Natural de la Serra de Montsant. Parellles de les Vilelles i Cabacés, període 2010 i

2011

2012 Programa de segument de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 2012-2013. Informe


149

per a les colles participatns



2013 Inventari de fonts (2)

2013 Projecte cuabarrada

2013 Estudi dels efectes de la pastura eqüestre sobre la diversitat i l'estructura de les comunitats

2013

Diagnosi de la situació actual de la població de cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. Hispànica) i

els seus possibles escenaris de futur, en el marc de la planificació i gestió del Parc Natural de la

Serra de Montsant.

2013 Caracterització de les zones agrícoles de Montsant

2013 Anàlisi de l'Estat i propostes per a la millora de les zones d'escalada al Parc Natural de Montsant

2013 Geologia de la serra de Montsant: aprendre a llegir els afloraments

2013 Projecte de arborètum a la Seu del Parc Natural de Montsant

2013 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc Natural

de la Serra de Montsant. Memòria 2013 + annexos

2013 Determinació de les característiques fisicoquímiques i de l'estat sanitari de les fonts naturals de la

serra de Montsant Fase2: característiques de les fonts del sector occidental de Montsant.

2013 Actuacions de millora d'hàbitats a la finca de Mas Roger al PN Montsant

2013 Conservació ex situ de les poblacions de Leontodon crispus i Verbascum virgatum

de la Serra de Montsant. Assaig de germinació i desenvolupament de les plàntules

2013 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 2013-2014. Informe

per a les colles participants

2014 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al PN Montsant

2014 Determinació de la potencialitat per al cultiu de Tuber menanosporum Vitt. De la finca Mas Roger del

Parc Natural de la Serra de Montsant

2014 Seguiment de la somereta de Montsant

2014 Memòria de seguiment GPS-Satèl·lit del mascle d'àguila cuabarrada de les Vilelles. Avaluació de les

actuacions de conservació realitzades al PN Montsant (període 2013-2014)

2014 Estudi dels efectes de la pastura eqüestre sobre la biodiversitat i l'estructura de les comunitats

2014 Caracterització biològica d'hàbitats fontinals de Montsant. Els briòfits com a bioindicadors

2014 Determinació de les característiques fisicoquímiques i de l'estat sanitari de les fonts naturals de la

serra de Montsant. Fase 3: Caracterització de les fonts del sector oriental de Montsant

2014 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. MONTSANT. Temporada 2013-

2014. Informe per a les colles participants

2015 Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits de Catalunya

Font: Parc Natural


150

a) Fauna

Des de la seva creació, en quant a les línies de gestió del Parc per a la protecció dels valors

faunístics s’han prioritzat quatre projectes:

1. Reintroducció de la Tortuga Mediterrània

2. Projecte de conservació de l’àguila cuabarrada i seguiment de la àguila

daurada

3. Projecte de conservació de la Somereta de Montsant

4. El cranc de riu autòcton

A més de realitzar el fer seguiment, prospeccions, censos i controls de:

- Cens de duc

- Cens de cabra salvatge

- Cens de cranc

- Cens de cabirol

- Seguiment de la llúdriga

- Seguiment de la població d’espècies cinegètiques: conill i porc senglar

- Actuacions de control de desgast del cranc americà

- Seguiment de ratpenats en diferents cavitats i projecte de millores de gestió

- protocol per la repoblació de perdiu autòctona /aclimatització i alliberament)

- Salvament de peixos dels rius Escaladei i Montsant

- Prospecció i monitoreig d’odonats

- Seguiment de la tortuga de rierol

- Anellament d’ocells. Programa Sylvia - ICO

- Inventari i seguiment d’amfibis i rèptils

- Seguiment de les papallones nocturnes

- Censos papallones diürnes

- Projecte orenetes

1. Reintroducció de la tortuga mediterrània

Des de l’any 2005, el Parc conjuntament amb el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils

de Catalunya (CRARC) duu a terme el projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània

(Testudo hermanni hermanni). La presència de la tortuga mediterrània a Montsant ha estat

documentada en el jaciment neolític de l’Abric del Filador, a Margalef de Montsant, prop del

riu Montsant, on les comunitats prehistòriques acostumaven a instal·lar-se i dóna testimoni

de la utilització de les tortugues com a recurs alimentari.

La tortuga mediterrània és l’únic queloni terrestre autòcton que es pot trobar a Catalunya.

L’espècie està greument amenaçada d’extinció a causa de la destrucció del seu hàbitat. La

comarca del Priorat és una àrea amb una alta presència de tortuga mediterrània. A més de

l’espai natural de la serra de Montsant, en podem localitzar a la serra de Llaberia.

Fins a la data (2015) s’han alliberat 2.305 tortugues. Totes les tortugues procedeixen de la

cria en captivitat en instal·lacions col·laboradores del Departament d’Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya (DAAM), de centres de


151

recuperació especialitzats en quelonis com el CRARC, dels centres de recuperació del

Govern Balear i de centres en conveni amb aquesta administració autonòmica, com el GOB

(Grup Ornitològic Balear) de Menorca.

Lligat en aquest projecte i a fi i efecte de difondre’l es va construir el maig de 2011 a la seu

del Parc de Montsant un nucli zoològic de cria en captivitat de tortuga mediterrània

incorporant 3 femelles i dos mascles. A data d’avui (2015), en el tancat hi ha 20 cries.

Per donar a conèixer el projecte de conservació s’han realitzat diferents accions com ara

xerrades a la població local, edició d’un tríptic informatiu, cartelleres, estovalles de paper per

restaurants per donar a conèixer el projecte, creació de la unitat didàctica escolar

“Coneguem la tortuga de Montsant”; a més de difusió a les xarxes socials, notes de premsa i

reportatges televisius.

2. Projecte de conservació de l’àguila cuabarrada i seguiment de l’àguila daurada

L’àguila perdiguera o àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) és un dels rapinyaires més

representatius dels sistemes mediterranis. En els darrers anys, les poblacions d’aquesta

àliga es troben en regressió en la major part de la seva àrea de distribució europea, on un

20% de la població ha desaparegut en la darrera dècada.Al Priorat, l’espècie ha seguit la

mateixa tendència negativa.

Anteriorment a la creació del Parc algunes entitats a través del servei de fauna

s’encarregaven amb col·laboració del CAR del seu seguiment, però serà a partir del2005,

quan s’inicia el seu radioseguiment, detectant diverses problemàtiques com és la pèrdua de

territori enfront la daurada i de zones de nidificació enfront el voltor, baixa productivitat

reproductora i sortides extraterritorials.

Antigament en l’àmbit del Parc hi havia hagut cinc territoris d’àguila cuabarrada i l’objectiu és

no perdre cap més territori establint diferents mesures de gestió a curt, mitjà i llarg termini.

Des del 2005 s’han dut a terme les següents mesures de gestió amb la col·laboració de

diverses entitats.:

- Projectes de seguiment i radioseguiment (ICRA i MN Consultors)

- Anellament de cries i estudi de l’alimentació (UB)

- Obertura d’espais i sembres per recuperar antics camps

- Regulació de les zones de batuda en època de nidificació

- Proposta de recuperació de camps d’olivera a Mas Roger

- Regulació d’activitats humanes en zones de nidificació

- Acords de custodia per la recuperació de conreus abandonats

- Construcció d’un Punt d’Alimentació Suplementari (2009)

- Repoblació de perdiu i conill (2004-2008 I 2011)

- Manteniment d’espais oberts amb pastura equina

- Construcció i gestió de dos colomars

En quant al seguiment de l’àguila daurada(Aquila chrysaetos), al Parc Natural nidifiquen 2

parelles d’àguila daurada, conegudes com Montsant Nord i Montsant Sud.Al respecte s’ha


152

instal·lat una càmera de vídeo d’enregistrament en el sector de cria de la parella Montsant

Sud per realitzar el seguiment d’un cicle reproductor complert per analitzar les imatges que

s’obtinguin. La baixada als nius i la recollida de restes per al seu posterior anàlisi, ens

permetrà fer un estudi de la dieta de l’àguila.

3. Projecte de conservació de la somereta de Montsant

La somereta de Montsant (Steropleurus panteli)és una espècie d’importància prioritària pel

patrimoni natural català i dins el Parc Natural de Montsanthi ha l’única població coneguda a

nivell mundial. L’any 1897, entomòleg català Longelí Navàs va realitzar la descoberta de la

somereta de Montsant, va poder capturar 2 exemplars que van servir per descobrir i

descriure l’espècie, dipositats a la col•lecció del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Des

de l’aleshores va passar més d’un segle sense cap altra notícia, per la qual cosa la somereta

es va considerar extingida o quasi extingida. Posteriorment hi ha hagut alguna citació

puntual però la seva distribució, biologia i comportament era totalment un misteri.

Recentment amb la elaboració del catàleg d’espècies amenaçades de Catalunya, la

somereta de Montsant ha estat inclosa en la categoria de “en perill d’extinció” per la

probabilitat alta que es tractés d’una espècie ja extingida o en vies de desaparició.

En els darrers anys s’han reiniciat treballs de recerca i censos i el Parc ha establert un

protocol de gestió de l’espècie basat en el coneixement de la biologia i ecologia de l’espècie;

l’obtenció de dades en quant abundàncies i/o densitats de l’espècie que al mateix temps ens

permeti saber possibles variacions interanuals, així com determinar l’estat actual de la

població, les seves amenaces i vulnerabilitats; la distribució de l’espècie; obtenir un

reconeixement legal; i ha definit un pla de gestió de conservació.

4. El cranc de riu autòcton

L’agost del 2005 el Parc inicia el projecte de recuperació del cranc de riu autòcton

(Austropotamobius pallipes) arran de la troballa de restes d’aquesta espècie al riu Montsant.

La població de cranc de riu autòcton es troba greument amenaçades per la sequerai per la

presència del cranc roig americà(Procambarus clarkii).Per aquest motiu, després de provar

diferents tècniques de captura s’ha establert una metodologia pel control de l’espècie

al·lòctona i s’han realitzat millores de l’hàbitat i correctores. Des de l’any 2005 es realitza un

monitoreig dels cursos fluvials del Parc per detectar la seva presència, conjuntament amb el

CAR i es dóna continuïtat a les mesures de control de les poblacions de cranc roig americà,

s’apliquen mesures preventives pel fong de l’afanomicosis i es fa una tasca important de

conscienciació de la situació entre la població local. A més de realitzar reintroduccions a les

capçaleres del riu Montsant i fer la cria en captivitat.

b) Flora

El Parc Natural de la Serra de Montsant gaudeix d’una elevada biodiversitat florística amb

més de 1.240 espècies, trobant-se més de la meitat de les espècies conegudes a la

península Ibèrica i més d’una tercera part de les espècies europees. Aquesta riquesa

biogeogràfica ve donada per diverses raons ecològiques, com: una orografia extremadament

complicada, forts contrastos litològics que dona multitud de substrats i diversos microclimes


153

existents.Dins les línies de gestió en la protecció i conservació dels valors florístics des de

l’equip de gestió s’ha fet una aposta per:

1. Coneixement de la flora vascular de Montsant, amb mes de 1.250 plantes

estudiades, fitxades i amb el seu mapa de distribució

Al 2007 s’impulsa des del Parc l’edició dels dos volums de flora Flora de la serra de

Montsant del bioquímic Roger Pasqual i Garsavallon es recullen totes les citacions de la

zona conegudes fins a les hores, es cataloguen 150 espècies noves de flora de Montsant i 3

de la flora Catalana i s’elabora de la distribució d’aquestes especies a escala 1:250.000. A

partir d’aquí, s’ha fet una valoració dels tàxons del Parc i s’ha establert una llista prioritzada

de la flora del parc per establir les espècies més urgents d’actuació i conservació.

2. Coneixement de la distribució dels tàxons més singulars del Parc

S’està treballant amb la creació d’un model de recollida d’informació dels tàxons més

urgents en quant a la conservació vinculats a una cartografia digital que inclogui la seva

localització precisa. Sobretot amb els tàxons protegits per el decret de flora amenaçada de

Catalunya com Thymus loscosii loscosii, Armeria fontqueri, Delphinium bolosii, Ononis

ornithopodioides, Berberis vulgaris subsp. Seroi, Senecio auricula sicoricus, Phyllitis

sagittata, Erodium neuradifolium subsp aragonense, etc i amb el hàbitats declarats

prioritaris. D’aquesta manera es disposa d’una eina útil per poder aplicar mesures de gestió

com la millora dels hàbitats.

3. Cursos de flora encaminats als coneixementsde la flora més singular als agents de

conservació de la flora.

Des del 2011 periòdicament es realitzen cursos de formació pels agents implicats (brigada,

agents rurals, tècnics del parc i dels serveis territorials) en la conservació de la flora singular

de Montsant i dels tàxons legalment protegits.Aquests cursos són a nivell comarcal i

impliquen mostrar la planta, les seves característiques i diferències per evitar confusions

amb d’altres, mostrar l’hàbitat on viu i les seves preferències i veure en cada localitat els

impactes que han patit o possibles impactes que pugui patir.

4. Actuacions de flora ex situ

Segons el Conveni de Diversitat Biològica, signat a Rio de Janeiro (1992), els estats

signataris es comprometen a tenir el 60% de les espècies amenaçades del seu territori

conservades en bancs de germoplasma, i d’ençà de la creació del Decret del catàleg de

flora amenaçada de Catalunya (2008) existeix a Catalunya una normativa que obliga a

promoure les actuacions procedents per preservar les espècies incloses en els seus

annexos.

El Parc duu a terme diversos assaigs de germinació de la flora més singular. Està

emmagatzemant el material genètic de tàxons tan rars com ara Ononis ornithopodioides,

Delphinium bolosii, Thymus loscosii, etc. en un banc de germoplasma, i, juntament amb el

cos d’Agents Rurals del Priorat, s’estan cercant noves localitats de plantes protegides al

territori.


154

Aquests bancs de germoplasma són col·leccions de material genètic, principalment en forma

de llavors, que es conserven en condicions especials de temperatura i humitat i que

permeten que la utilització d’aquest material es mantingui durant llargs períodes de temps.

El banc és una eina que permet mantenir les espècies en estat de repòs i fer-les germinar

sempre que cal material fresc, ja sigui per a nous estudis de recerca o per obtenir plantes a

fi de reintroduir-les en el seu hàbitat natural.

5. Gestió i eradicació d’espècies invasores de flora al Parc Natural de Montsant

Des del 2011 el Parcha iniciat una línia de gestió de la flora exòtica basada en:

Conèixer i determinar les espècies exòtiques que es troben dins del Parc.

Elaboració d’un Catàleg de Flora Al·lòctona de Montsant per tal de recollir informació

bàsica de cada un dels tàxons naturalitzats al medi.

Creació d’una base de dades georeferenciada que, a través de programari SIG,

podent localitzar i caracteritzar les poblacions dels tàxons a Montsant per tal de fer-

ne una gestió adequada.

Cartografiar a través de prospeccions a camp i caracteritzar les poblacions de la flora

invasora i s’ha treballat en concret en tres espècies: Ailanthus altíssima, la canya

americana (Arundo donax) i el seneci del cap (Senecio inaequidens). Sobre aquesta

darrera espècie, s’han desenvolupat diverses accions a partir de jornades de

voluntariat i alumnes en pràctiques de l’IES d’Horticultura de Reus. En aquesta

mateix línia, durant el 2012 es va treballar en col·laboració amb l’ADV de la DOQ

Priorat per tal de conscienciar als viticultors que cal efectuar l’eliminació dels

individus de seneci del cap de les seves terres.

6. Aprofundiment sobre els briòfits fontinals del Parc Natural de Montsant

Des del 2009 s’està duent a terme un estudi taxonòmic dels briòfits de les fonts més

representatives del Parc, uns indrets considerats ecològicament com a hàbitats vulnerables.

Els briòfits són organismes evolutivament anteriors a les plantes amb flor, no tenen

conductes i estan adaptades al medi terrestre. Es poden distingir tres tipus: les molses (el

grup més nombrós), les hepàtiques i les antocerotals, de les quals no s’ha trobat cap

exemplar a Montsant. L’objectiu és aprofundir en la flora briofítica del Parc i així poder

catalogar les espècies que es poden trobar a la serra. A més, la biodiversitat de briòfits en

aquests hàbitats fontinals permet fer estimacions sobre possibles símptomes del canvi

climàtic i de la contaminació tant hídrica com atmosfèrica.

L’estudi consta de 25 fonts naturals i degotalls mostrejats, on s’ha trobat més de 60 espècies

diferents de briòfits (majoritàriament molses), alguns d’aquests citats per primer cop a

Montsant. De moment, s’han identificat dues espècies que apareixen a la Llista Vermella de

Briòfits de la península Ibèrica, considerades de distribució desconeguda: l’Amblystegium

fluviatile* i la Didymodon tophaceus*.


155

7. Recuperació del bosc de ribera amb la millora dels hàbitats de bogars, canyissars i

tamarigars i recuperació de flora autòctona com l’aloc.

Des de l’any 2009 s’estan treballant els ambients de ribera, sobretot en indrets on hi ha una

gran quantitat de canya al·lòctona que envaeix l’espai de la vegetació de ribera autòctona i

n’impedeix el desenvolupament, a més d’augmentar el risc d’obturació en cas de riuada.

Alhora aquests ambients de ribera s’han reforestat amb reforços de vegetació autòctona per

obtenir hàbitats autòctons consolidats com ara bogars i canyissars i es dedica una especial

atenció als hàbitats existents de tamarigars amb alocs de gran importància biològica.

8. Elaboració del catàleg d’arbres monumentals i singulars.

Un arbre singular és aquell que presenta valors molt superiors als de la matriu d’altres

exemplars que estan presents en un territori. Malgrat que només hi ha declarat dos arbres

monumental en l’àmbit del Parc (Vegeu apartat 4.4.1. Principals punts d’interès del Parc

Natural), les característiques del territori de Montsant i el desconeixement de la legislació

que regula la singularitat dels arbres excepcionals ha fet que el nombre d’arbres

monumentals que figura a la llista de la Generalitat de Catalunya sigui força reduït. La

tradició reflectida en la toponímia local ens mostra tot el contrari. Per aquest motiu l’any

2009 el Parc va promoure la realització d’un catàleg on hi consten 20 arbres singulars i que

a la redacció del Pla Especial s’han inclòs 36 arbres com a arbres singulars amb la seva

localització.

9. Mapa d’hàbitats

Durant els anys 2009, 2010 i 2011 és va procedir a l'aixecament cartogràfic a escala

1:10.000 dels hàbitats CORINE de l’àmbit del Parc de Montsant a partir de la col·laboració

amb el grup de Geobotànica i cartografia de la vegetació de la Universitat de Barcelona.

L’aixecament es va fer a escala 1:10.000 a partir de les ortoimatges en color a 1:5.000 de

l’ICC, versió 5.0.

Els resultats en quant a punts d’hàbitats cartografiats van ser de 681 habitats on hi havia 84

tipus hàbitats diferents d’habitats, i en quant a polígons s’han cartografiat 3.622 hàbitats amb

una variació de 99 tipus d’habitats diferents, i l’habitat més cartografiat va ser “Pinedes de pi

blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles”.

10. Projecte Xarxa de Boscos d’Evolució Lliure (XBEL)

El Parc Natural de Montsant participa en el projecte de Xarxa de Boscos d’Evolució Lliure.

En el marc de treball del Grup de Seguiment de l’Inventari de Boscos Singulars de

Catalunya (IBSC), formada amb la representació del DAMM, DTES, CREAF, CTFC i ICHN,

es va decidir iniciar les tasques de creació d’una futura xarxa de boscos a evolució lliure.

Aquesta xarxa és la base per a la preservació dels millors ecosistemes forestals del país des

del punt de vista ecològic amb les eines legals d’ordenació o de custòdia del territori

corresponents i més adients en cada cas. La proposta és incloure-hi aquells boscos que

compleixen amb les millors característiques de naturalitat o maduresa i representativitat

d’hàbitats a Catalunya per tal d’assegurar la manca d’intervenció humana i per tant lliure de

qualsevol explotació forestal o d’altres aprofitaments secundaris que permeti l’absoluta

dinàmica natural i integritat ecològica d’aquests boscos.


156

c) Geologia

Geològicament parlant, l’àmbit del pla forma part de la Cadena Ibèricai de la unitat tectònica

anomenada Cadena Costanera Catalana. A escala regional, podem dir que la zona pertany

al braç interior de la Serralada Prelitoral Catalana, prop del punt de bifurcació cap a llevant

en que aquesta es divideix en dues branques: una de marítima que s’acaba enfonsant al

mar a l’alçada de Vandellòs i una altre de terrestre que s’uneix als contraforts meridionals

del Sistema Ibèric (Pàndols, Cavalls i els Ports). Malgrat que l’estudi i caracterització de la

geologia de Montsant ha estat limitada, dins el Parc existeixen 3 espais d’interès geològic:

Geozona 302: Roca Llaurada.Aquest geòtop és interessant per la combinació entre

aspectes geològics i paisatgístics. Està situat en la vessant obaga de la Serra del

Montsant. Les condicions excepcionals de paisatge i d'aflorament són propiciades

per la incisió del riu Montsant, que amb un desnivell superior als 500 m dona lloc a

inusuals formes d'erosió.

Geozona 303: Montsant.L'interès d'aquesta geozona rau en la combinació entre

aspectes geològics, paisatgístics i històrico-culturals.

Geozona 308: Successió turbídica paleozòica de Poboleda – Vilella Alta.La geozona

Vilella Alta - Poboleda forma part i és representativa de l'aflorament de materials del

Carbonífer mes ampli de les Serralades Costaneres Catalanes.

Per donar a conèixer aquest potencial geològic de Montsant s’han organitzat cursos de

formació per conèixer els valors geològics de Montsant i els seus afloraments en

col·laboració amb la Institució Catalana d’Història Natural. Dins l’àrea d’educació ambiental,

s’ha construït una maqueta per explicar com va emergí Montsant des del mar de Tetis.

4.3.2. Àrea de patrimoni cultural i paisatgístic

El Parc Natural de la Serra de Montsant va ser el primer parc natural de Catalunya que va

incloure en la seva declaració la protecció dels valors culturals i paisatgístics. El paisatge

que observem a Montsant, a més de ser dipositari d’una gran biodiversitat, està configurat

per tota una sèrie d’elements resultat de l’acció humana sobre aquest territori. Montsant ha

estat des de temps prehistòrics habitat per l’ésser humà, i per tant, aquest paisatge és un

paisatge que s’ha configurat i és testimoni de les formes de vida, l’activitat quotidiana, de l’ús

i aprofitament dels recursos que al llarg dels segle s’han produït a la muntanya. En definitiva

de la relació de l’ésser humà amb el medi natural.

Des d’aquesta perspectiva, i des d’una visió integral del paisatge que inclou tant els valors

naturals com culturals dins dels criteris de gestió que regeixen el Parc Natural s’ha inclòs

l’estudi i gestió del patrimoni cultural d’un espai natural com una de les línies de gestió i

d’actuacions del Parc. La Llei 9/1993 del 30 de setembre sobre el patrimoni cultural

català, parteix d’un concepte de patrimoni que engloba tant el patrimoni moble, el patrimoni

immoble i el patrimoni immaterial, siguin de titularia pública o privada, i les manifestacions de

la cultura tradicional i popular. L’objecte de la Llei procura per a la seva protecció,

conservació, investigació i difusió per tal que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin


157

ésser transmesos a les generacions futures. Per tant, és la voluntat i competència del Parc

Natural de la Serra de Montsant emprendre les actuacions corresponents dirigides a la

conservació i restauració d’aquests patrimoni cultural material o immaterial i a emprendre les

activitats d’ús públic que consideri oportunes per a la sensibilització pública enfront aquest

patrimoni.

a) Recerca, conservació i divulgació del patrimoni cultural

L’estudi i identificació de tots aquests elements patrimonials s’estableix com la fase prèvia

per decidir quins mereixen ser conservats, recuperats o puguin esdevenir un recurs

d’interpretació del territori. Des de l’any 2004, el Parc Natural impulsa la realització de

l’estudi del patrimoni etnogràfic i la seva difusió a partir de la col·laboració principalment de

l’associació Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, una entitat que fa

més de 30 anys que treballa al territori del Priorat, i en concret sobre els pobles de Montsant.

A continuación s’exposen les actuacions realitzades en aquesta línea:

Cicles de conferències. Organització anual del cicle de xerrades d’estiu per a la

divulgació del patrimoni cultural de la serra de Montsant. Des de l’any 2007

s’organitza aquest cicle que inclou 9 xerrades, una a cadascun dels pobles de la

serra de Montsant.

Exposicions. Des de la seva creació, el Parc ha produït:

- Exposicio temporal sobre “Les ermites de Montsant” ubicada a les dependències

de la Cartoixa d’Escaladei.

- “A casa, al tros i al carrer. Imatge de dones dels pobles de la serra de Montsant”.

Exposició temporal i a disposició de les entitats i ajuntaments dels municipis de

Montsant.

- “La pianola de mas Roger. Patrimoni sonor de Montsant”. Exposició permanent

ubicada al Centre d’Interpretació de la seu del Parc Natural de Montsant, a la

Morera de Montsant.

Publicacions. En forma de quaderns dins la línia de “Patrimoni cultural”:

- Les ermites de Montsant

- Els molins hidràulics del riu Montsant

- Els masos de Montsant

- L’aprofitament de l’aigua. Arquitectura popular a Montsant

- Edició calendaris amb imatges antigues de Montsant

Identificació de les àrees d’interès arqueològic i obtenció de la Carta Arqueològica

del PNMON (Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya).

Recull i documentació de fotografies antigues dels pobles de Montsant.

Treball d’inventari i documentació de béns d’interès patrimonial(2008).

Treball d’inventari de les balmes de Montsant en col·laboració amb el Cos d’Agents

Rurals.

Suport a les excavacions arqueològiques realitzades a l’interior del Parc (Universitat

de Barcelona)

Inclusió dels continguts sobre patrimoni cultural dins la campanya d’activitats del

Parc Natural, tríptics d’itineraris, etc.


158

Participació en la pàgina web del “Geoportal el patrimonio cultural de nuestros

espacios protegides” d’Europarc Espanya.

b) Línia de gestió de la pedra seca

L’arquitectura de pedra seca és una tècnica de construcció tradicional comú del paisatge del

Mediterrani, que es basa en l’ús de la pedra com a únic material de construcció i que pot ser

aplicada a tot el sistema rural: des dels elements de contenció de la terra fins a petites

construcció destinades a l’habitacle, emmagatzegament d’aigua, aixopluc d’eines del camp,

pujadors... Una de les característiques singulars de Montsant és precisament aquest

paisatge de pedra seca, testimoni de primer ordre de la petjada humana sobre el medi de la

muntanya durant segles, i que troba en aquests elements arquitectònics i de construcció

popular, el testimoni de les formes de vida i ocupació del territori.

Des dels inicis des del Parc s’ha impulsat la formació en aquesta tècnica. L’any 2005 amb el

suport de la Diputació de Tarragona es va poder organitzar un taller d’ocupació de la pedra

en sec, afavorint la formació a la gent del territori i alhora recuperant en cada un dels

municipis del parc un lloc emblemàtic

Cabacés: Anjub de Sant Roc

Margalef: Construcció d’escales a l’àrea de lleure del Pantà

Vilella Alta: Recuperació dels antics rentadors i empedrat d’una vorera

La Bisbal de Falset: recuperació d’unes escales en un marge

La Morera de Montsant: Recuperació d’un abeurador i construcció marge

Ulldemolins: Refer marges a la ermita de Sant Antoni i empedrats

D’altra banda, en relació a la conservació i divulgació d’aquest patrimoni es duen a terme

tasques de:

Recuperació i conservació d’elements d’arquitectura popular (marges, anjubs,

camins empedrats...) per part de la brigada del Parc.

Línia d’ajuts dels espais naturals protegits (propietaris) que afavoreix la recuperació

de marges per temes d’erosió, conservació flora i fauna rupícola, conservació del

patrimoni cultural

Inventari de béns d’interès patrimonial, on es recullen les abundants mostres de

patrimoni cultural i elements arquitectònics com són les ermites, els camins, ponts,

molins, masos i totes aquelles construccions d’arquitectura popular, principalment

fetes en pedra seca (barraques, aixoplucs, marges, etc.). A més de la seva

valorització patrimonial, aquest inventari és una informació que no només útil i a

relacionar amb determinats projectes de conservació que es desenvolupen des de

l’equip de gestió del Parc.

Control d’actuacions externes (cellers, recuperació de bancals...)

Taller “Reconstruïm un marge” dirigit per un mestre marger local.

Altres projectes a destacar han estat la recuperació dels abeuradors i bassa de

rentar de la font d’Albarca, la recuperació del camí de la mina del Manitral a la Pietat,

d’un tram d’empedrat del Camí de Montsant de marges dels itineraris del parc, d’un


159

tram de la carrerada i la Recuperació de l’empedrat i façana de l’ermita de la Mare de

Déu de Montsant.

Creació d’itinerari circular d’interpretació de la pedra seca del racó de Montalts

La tardor de 2010 es va inagurar aquest itinerari amb l’objectiu de potenciar la divulgació del

paisatge natural i cultural de Montsant, i en concret, del patrimoni arquitectònic de la pedra

seca. El Racó de Montalts fou una zona de gran activitat agrícola fins a mitjans segle XX.

Fruit d’aquesta ocupació hi ha tota una sèrie d’elements testimoni de les formes de vida als

pobles de Montsant durant dècades i que alhora demostren la particular racionalitat humana

per adaptar-se a les característiques geomòrfiques de Montsant davant uns recursos que

són limitats.

La singularitat de l’indret rau en què fent un recorregut que no supera els 2 km es poden

observar una gran tipologia de construccions de pedra seca. D’una banda, destaca el

conjunt de marges construïts per tal de possibilitar el conreu. De l’altra, es descobreix una

alta concentració d’elements que servien d’aixopluc a persones i animals, per desar-hi les

eines o bé es bastien com a dipòsits d’emmagatzemat d’aigua, entre d’altres. En general, es

tracta de construccions sòlides, ja siguin encastades a un marge o plantades al mig d’un

bancal; que permeten observar la tècnica de construcció de la pedra seca, basada en l’ús de

la pedra sense emprar cap més tipus de material aglutinant. Estan històricament associades

al cultiu de la vinya, i probablement, van servir d’aixopluc als que s’hi desplaçaven per a

treballar la terra; posteriorment, aquestes barraques i casetes foren utilitzades per

carboners, pastors, caçadors o d’altres persones que temporalment es refugiaren a

Montsant. La zona també va ser testimoni del pas del front de guerra per Montsant, fet

visible a partir de les trinxeres fetes de pedra seca que encara s’hi conserven.

Amb la creació d’aquest itinerari, a nivell d’objectius generals es pretén:

Descobriment i valoració del paisatge natural i cultural del PNMON, i en concret, de

les construccions de pedra seca.

Potenciar la protecció i conservació del patrimoni arquitectònic i mostrar la seva

interrelació amb el territori on està ubicat.

Desenvolupar un producte cultural de qualitat, recurs d’interpretació i dinamització

local.

Completar els itineraris i activitats que es proposen des del PNMON i des l’àrea de

promoció econòmica i turística de la comarca.

Reflexionar sobre el desenvolupament sostenible del paisatge rural i respecte al

mediambient.

Amb la creació d’aquest itinerari, a nivell d’objectius específics es pretén:

Creació d’un itinerari circular i bidireccional a la zona del Racó dels Montalts,

quefuncioni com un recurs d’interpretació de la pedra seca a Montsant.

Coneixement històric i etnogràfic de l’activitat agrícola de Montsant, de l’arquitectura

de l’aigua i aproximació a l’arquitectura de guerra.

Divulgació de l’itinerari dirigit a diferents públics (excursionista, escolar, familiar...)

Promoció econòmica i turística de les poblacions de la Vilella Baixa i Cabacés.


160

c) Línia de gestió sobre l’espiritualitat

Com ja s’ha esmentat, des de fa més una dècada els principals organismes de conservació

de la natura (UICN) han començat a reconèixer que els espais naturals protegits tenen

associats una gran quantitat de valors immaterials que no poden aïllar-se dels valors

patrimonials naturals que els hi són propis. Es parteix d’una concepció que entén el

patrimoni immaterial associat al patrimoni natural, amb tots els seus valors culturals i

espirituals. I això darrer vol dir, entre d’altres, que es considera que la natura i el paisatges

dels ENP incorporen una sèrie de valors intangibles –com ara la bellesa, la tranquil·litat, el

silenci, comunió interior... – que cal també incloure en la gestió de la conservació. Uns

valors, aquests, que tant si es manifesten de manera material –en un cim, una pedra, en un

edifici, en un topònim... – o bé immaterial, són béns d’interès patrimonial i formen part també

del patrimoni immaterial de l’espai natural on estan ubicats.

Com hem detallat en la descripció dels valors culturals (vegeu punt 4.2.2 Valors culturals),

dins l’àmbit del patrimoni immaterial destaca l’espiritualitat de la serra de Montsant, un dels

trets distintius i singulars d’aquest espai natural protegit.L’any 2008 el Parc Natural de

Montsant s’incorpora com a cas d’estudi a la Iniciativa Delos (ComissióMundial d’Àrees

Protegides de la UICN), la qual parteix de reconèixer que les polítiques de conservació de la

natura han d’incorporar els valors espirituals dins els seus plans de gestió. A partir de la

realització d’aquest cas d’estudi es proposen una sèrie de recomanacions que són

aprovades per la Comissió Permanent del Parc Natural de Montsant (14 de gener de 2008)i

per la Junta Rectora posteriorment.

Entre les principals recomanacions i actuacions derivades d’aquesta Iniciativa han estat:

Inclusió al Pla Especial de la recomanació de recuperar el topònim original: Parc

natural de Montsant.

Promoure l’estudi de l’eremitisme popular al Montsant.

Completar l’inventari de les principals balmes murades, per tal d’identificar indrets de

nou habilitades com a espais de recés. valorar els seus possibles usos futurs

Elaborar els dos instruments de planificació fonamentals, el Pla especial i el PRUG

com més aviat millor, vetllant per tal que considerin adequadament els valors del

patrimoni cultural intangible i espiritual, i de forma molt especial en els aspectes d’ús

públic, senyalització, educació i sensibilització.

Ampliar l’àmbit del Parc pel sud, a fi d’incloure l’entorn d’Escaladei fins la Conreria, i

també el sector de Mas Blai (emplaçament de l’antic monestir de Bonrepós)

Establir una zonificació del Parc tenint en compte els àmbits amb valors religiosos i

eremítics, que poden superposar-se a altres zones de protecció, amb una regulació

específica, que hi eviti els usos incompatibles.

Incorporar els valors intangibles de la natura i els valors espirituals i religiosos del

Montsant en tots els àmbits de planificació que sigui escaient.


161

Educació i sensibilització: en tots els materials educatius i de sensibilització del Parc

posar en valor la dimensió espiritual de la natura, així com la tradició eremítica i

monàstica que han fet del Montsant el que és.

Donar suport al manteniment de les ermites com a centres devocionals populars.

Mereix una menció especial l’acord de col·laboració que hi ha establert amb l’equipament de

la Cartoixa d’Escaladei, actualment monument nacional i gestionat per l’Agència Catalana

del Patrimoni. En aquest sentit el Parc:

Forma part del Patronat de la Cartoixa

Organitza activitats conjuntes com ara visites guiades, jornades sobre natura i

espiritualitat.

Dóna suport logístic en el manteniment forestal de l’entorn de la cartoixa.

Realitza tasques de manteniment i recuperació del camí de la Cartoixa a La Pietat.

Facilita l’assessorament tècnic per plantació de vegetació a l’interior de la cartoixa.

Dóna suport al projecte de l’òliba i al seguiment de la colònia de ratpenats.

Suport a l’estudi del sistema de captació i distribució d’aigües del barranc de la Pietat

a la Cartoixa.

Posteriorment, i promogut per l’organisme EUROPARC i conjuntament amb l’Associació

Silene, la primavera de 2011 es va constituir un grup de treball format per membres de

diferents ENP amb l’objectiu d’elaborar un manual de directrius per a la incorporació del

patrimoni immaterial en els instruments de gestió i planificació de les àrees naturals

protegides. El Parc Natural de Montsant va ser un dels membres actius en l’elaboració

d’aquest manual que duu per títol “Manual 10 d’Europarc España: El patrimonio inmaterial:

valores culturales y espirituales. Manual para su incorporació en las áreas protegidas”

publicat l’any 2012. El manual pretén descriure la importància del patrimoni immaterial per a

la gestió del ENP; establir una metodologia bàsica per diagnosticar quins són aquests valors

immaterials, i en tercer lloc, fer una sèrie de recomanacions per a incorporar el patrimoni

immaterial en la planificació i gestió.

Altres actuacions que es realitzen dins aquesta àrea han estat:

L’organització del taller “Integración del Patrimonio Inmaterial en la planificación y

gestión de los espacios Naturales Protegidos del Estado Español” (març 2012)

L’elaboració d’un mapa de zonificació de la tranquil·litat que ha estat inclòs en la

redacció del Pla Especial del Parc Natural de Montsant (pendent d’aprovació). .

Manteniment i millora de l’entorn dels indrets religiosos (ermites i balmes).

Treball conjunt amb població local i agents que els custodien i suport quan hi ha la

celebració de festes i aplecs.

Recomanacions i divulgació per a la compatibilització dels usos actuals de les

ermites (festiu, lúdic i religiós).

Potenciació dels valors intangibles: silenci, tranquil·litat, bellesa, contemplació…

Activitats de comunió amb la natura encol·laboració amb l’ermitana Montserrat

Domingo de Sant Joan del Codolar.

Col·laboració amb el Cos d’Agents Rurals per a l’aplicació del protocol de regulació

de la instal·lació de pessebres dins el Parc.


162

Assistència i participació en jornades i seminaris:“Montsant: espiritualitat i

conservació: Les ermites i el Parc Natural de Montsant” (vallfarrera2013)

Creació de la ruta del “Camí dels Cartoixans” (Cabacés-Albarca).

Redacció del projecte “La integració dels valors culturals i espirituals al Parc Natural

de Montsant. Proposta sobre l’ús d’ermites i balmes com a espais de recés” (2014).

d) Línia de gestió sobre paisatge

Entenem per paisatge el resultat de la interacció de la natura i els éssers humans, és a dir,

no només és una realitat física sinó que a més a més hi és present una dimensió simbòlica i

espiritual basada en l’experiència viscuda de forma col·lectiva i individual. Podem dir doncs,

que és la projecció cultural d’una societat en un espai determinat i que, per tant, juga un

paper fonamental en la creació de la identitat territorial.

A escala comarcal, la valorització i conservació del paisatge ha esdevingut una aposta de

futur conjunta de tots els agents implicats en la planificació i ordenació del territori. Els valors

paisatgístics i patrimonials de Montsant han estat mereixedors d’una menció especial tant en

la Carta del Paisatge del Priorat, que promou el Consell Comarcal, com en la candidatura

del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a Paisatge cultural agrícola de

muntanya mediterrània, que promou l’associació Prioritat.

Prioritat és una plataforma d’entitats, institucions i persones particulars que aglutina el teixit

socioeconòmic i cultural del Priorat entorn els valors del seu paisatge cultural, amb l’objectiu

de tirar endavant la candidatura i amb l’objectiu de situar el paisatge com a eix vertebrador

de primer ordre a l’hora d’impulsar el model de desenvolupament de la comarca.

Respecte a l’Associació Prioritat el Parc col·labora com a soci actiu formant part de la Junta i

donant suport en la redacció dels continguts de la diagnosi de la candidatura pel que fa als

valors immaterials i participa en tots aquells actes i jornades que organitza. De fet, moltes de

les activitats del Parc contribueixen a la valoració formació i gestió del Paisatge del Priorat

com un patrimoni viu, valuós i alhora fràgil, fruit de la interacció de la natura i cultura, de la

manera com els nostres avantpassats i nosaltres mateixos, dia a dia, actuem sobre el

territori. Alguns exemples d’activitats de valoració i formació són els tallers de cuina,

apicultura, astronomia popular, elaboració de sabons, coneixement de propietats de les

plantes, sortides per conèixer els paisatges del vi, etc...

Respecte a la Carta del Paisatge del Priorat el Parc forma part de la taula de seguiment i

els compromisos que ha adquirit son:

1. Promoure l'aplicació de les mesures en matèria de paisatge derivades de

l'aprovació del Pla Especial de protecció del medi natural i el paisatge del Parc

Natural de la serra de Montsant.

2. Aprovar el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Parc Natural de la serra de

Montsant i fomentar la qualitat paisatgística en el compliment de totes les actuacions.

3. Desenvolupar la iniciativa "de Montsant a taula"

4. Planificació, gestió i promoció de la pastura i la ramaderia extensiva.


163

5. Gestió activa per la conservació i millora de la funcionalitat ecològica dels

paisatges del Parc Natural.

6. Integració del patrimoni cultural immaterial en la planificació i gestió de l'espai

natural protegit del Parc Natural de Montsant perquè contribueix significativament en

la conservació del paisatge de Montsant.

En l’àmbit de la gestió del paisatge, el Parc contribueix en donar suport en totes aquelles

actuacions que permetin una millora de l’impacte paisatgístic del territori o que afavoreixen a

la recuperació d’aquests. Les principals actuacions en aquest sentit han estat:

- Col·laboració amb la DOQ Priorat per redactar el document de criteri de

rompudes en vinyes (2005)

- Eliminació d’una torre de medició eòlica ubicada dalt de la serra

- Enderrocament d’estructures obsoletes

- Desmantellament de la bassa d’oliassesde la Viella Alta

- Enderrocament d’edificacions no autoritzades

- Restauració d’edificis

- Recollida de pessebres i senyalització no permesa a la muntanya.

- Creació d’itineraris per la revalortizació del paisatge:

o Paisatges de Margalef. Barranc de Sant Salvador, que ens apropa als

usos i aprofitaments de les terres de Montsant i l’evolució del paisatge

(2013)

o Ruta dels cartoixans (en curs)

o Camí de l’aigua de la Mina del Manitral (en curs)

- Col·laboració el Màster de planificació territorial de la Universitat Rovira i Virgili

(2015) en la redacció de la proposta metodològica per l’anàlisi de la qualitat visual del

paisatge.

Durant el 2015 s’ha treballat en la proposta de col·laboració amb el departament de Territori

i Sostenibilitat per a la caracterització lumínica i acústica dels municipis del Parc Natural de

Montsant. La finalitat és ser la primera zona protegida de Catalunya a l’entorn d’un Parc

Natural, en la preservació del cel nocturn, el silenci i la tranquil·litat. Amb aquesta

caracterització es pretén:

- Garantir l’aplicació de mesures correctores contra el soroll i mesures d’eficiència

energètica en noves infraestructures.

- Mantenir la qualitat ambiental necessària per la conservació de la fauna nocturna

i les espècies migradores i reduir la presència de plagues.

- Conservar les condicions excepcionals existents per l’observació astronòmica del

cel.

Annex. Mas Roger. Un exemple de gestió integral del patrimoni natural, cultural i

paisatgística

Tal com s’ha explicat, en data 26 de novembre de 2007, la Generalitat de Catalunya

adquireix la finca anomenada Mas Roger, també conegut com a mas de Dalt i que està

situat a la part baixa del barranc de Cavaloca, en el terme de Cabacés. L’indret destaca pels

seu valor arquitectònic, sent un exemple d’arquitectura rural d’un gran mas del Priorat; pel

seu valor històric en tant que va ser una gran explotació vitivinícola i pel seu valor etnogràfic,


164

ja que permet aproximar-se al coneixement de la vida quotidiana d’un gran mas del territori.

A més, la finca de Mas Roger té el valor afegit de localitzar-se dins d’un entorn que gaudeix

de diverses qualificacions especials tals com:

- Xarxa Natura 2000: Serra de Montsant - Pas de l'Ase.

- Pla d’Espais d’Interès Natural: Serra de Montsant.

- Esta inclòs dins de l’espai del Parc Natural de la Serra de Montsant.

- Lloc d’Importància Comunitària (LIC).

Les accions realitzades respecte a l’edifici i el seu entorn han estat múltiples tant des de la

vessant de la gestió del patrimoni cultural com del patrimoni natural. Sens dubte, mas Roger

és l’exemple clar de les possibilitats que ofereix la gestió integral de la conservació dels

valors naturals i culturals d’un espai natural. Principals actuacions i mesures de gestió

realitzades:

Inventari gràfic dels elements d’interès patrimonial de l’exterior de Mas roger

(col·laboració amb els ST Cultura-Tarragona)

Inventari, catalogació, enregistrament i digitalització dels rotllos de pianola, Edició

d’una breu exposició i d’un audiovisual al respecte. Patrimoni sonor de Montsant.(

Restauració Pianola del mas (Departament d’Etnomusicologia de la Universitat

Autònoma de Barcelona)

Inventari dels llibres i documents de la biblioteca cedits a L’Arxiu Comarcal del

Priorat.

Documental de l’escarabajo verde TV2 “La velocidad nos detiene” sobre Mas Roger

Suport a l’historiador Pedro Novella sobre el ceramista Manuel Pastor constructor del

rellotge de sol de Mas Roger primer rellotge de sol triple construït a Catalunya.

Guiatge/sortida 2 vegades a l’any a conèixer la finca amb l’activitat: “Descobrim la

Vall de Cavaloca i mas Roger”.

Inventari i catalogació dels mobles.

Finca declarada d’utilitat pública i inclosa al Catàleg de Forest d’Utilitat Pública amb

el número 93 de Tarragona.

Projecte de millora de l’hàbitat de l’àguila cuabarrada a traves de múltiples accions:

o Construcció d’un colomar i acord de col·laboració amb l’Associació Club del

Colom de Vol Català i MN Consultors per aportar coloms i controlar el seu

estat sanitari. Foment de la raça autòctona del mongí girat.

o Projecte de repoblació de perdius.

o Construcció de vedrunes per la reintroducció del conill de bosc.

o Construcció de punts d’aigua i basses per amfibis i rèptils.

o Introducció de la pastura equina, per la millora del sotabosc, la prevenció

d’incendis i el manteniment d’espais oberts, amb cavalls de raça Pottoka,

actualment en perill d’extinció a causa de la modernització.

o Recuperació de camps de cereals i oliveres.

o Restauració de les parcel·les cremades amb mitjans mecànics (arrabassar i/o

destoconar i llaurar)


165

4.3.3. Àrea de millora rural

La funció bàsica d’aquesta àrea es fomentar i facilitar els aprofitaments tradicionals que es

realitzen al Parc de forma compatible amb els objectius de conservació del mateix.

a) Planificació i gestió forestal

Realment el foc seria el pitjor enemic del Parc per la seva conservació per això moltes

actuacions i projectes s’han encaminat a la realització d’estudis o projectes de millora de les

zones forestal per prevenció d’incendis. Cal assenyalar que la propietat forestal recau en el

seu 90% en la propietat privada i que aquest propietaris no en treuen cap tipus de benefici

del bosc, això obliga a l’equip de gestió a estar en permanent contacte amb ajuntaments i

propietaris privats realitzat acords de col·laboració per tal de poder realitzar actuacions de:

- Franges de seguretat vial

- Àrees de baixa càrrega de combustible

- Franges auxiliars estratègiques

- Punts d’aigua

- Neteges a banda i banda de pistes forestals

A partir del Pla de Prevenció d’incendis aprovat per Junta Rectora del Parc l’any 2013 i

que en aquests moments està pendent de l’elaboració de l’Informe de Sostenibilitat

ambiental per tal de ser aprovat definitivament s’han realitzat diverses actuacions als

diversos municipis del Parc. La majoria d’accions de gestió forestal han estat possibles

gràcies al suport del conveni amb “La Caixa” (CIRE),la Diputació de Tarragona i amb DMAH

i DAAM.

Altres actuacions emmarcades en aquesta línia han estat:

Suport a la redacció de projectes pels ajuts de Gestió Forestal Sostenible que poden

demanar les associacions ADF per a l’arranjament de pistes forestals, franges de

protecció, tallafocs, tractaments silvícoles.

Suport en la redacció de l’instrument de planificació de la forest d’Ulldemolins Cup 40

Organització d’un simulacre d’incendis amb coordinació amb Bombers, CAR i ADFs

dels municipis del Parc.

Redacció de projectes i memòries per part dels tècnics de parc de suport a

ajuntaments

Jornades de formació a propietaris: sessió informativa sobre la Xarxa Custodia del

territori; jornada “Els focs s’apaguen a l’hivern” i “Futur agrícola, cooperar per

recuperar”.

Realització de treballs silvícoles i de millora rural per a la mitigació dels efectes del

canvi climàtic.

b) Planificació i gestió de la pastura

L’activitat ramadera ha estat una de les activitats tradicionals de la serra de Montsant, i ha

estat considerada un agent clau en la conservació del patrimoni natural i en la configuració i

manteniment del paisatge al Parc Natural (Agenda 21). Amb el progressiu abandonament


166

del silvopastoralisme a gran part de la muntanya mediterrània, els ecosistemes s’han

ressentit de forma negativa respecte als béns i serveis que produeixen la prevenció

d’incendis forestals, la conservació del paisatge agroforestal, el manteniment de zones

obertes i la pèrdua de diversitat genètica de les races autòctones. A Montsant, la ramaderia

era protagonista de l’explotació de la muntanya a través dels ramats que hi pasturaven

provinents dels pobles i masos (ramaderia de proximitat) i de la ramaderia transhumant de

pas o com a destinació final. El nombre de ramats a la muntanya va anar disminuint al llarg

dels darrers 50 anys, i des del 2012 no hi ha cap ramat, si bé aquesta és una de les línies de

gestió prioritària pel Parc.

De l’any 2005 al 2010 es va realitzar un seguiment de la pastura realitzada a l’interior del

parc per determinar la capacitat de càrrega d’aquesta i establir les mesures de gestió

necessàries que va determinar que les zones culminars de la serra estaven sotmeses a una

pressió ramadera forta o molt forta i on es proposen diferents alternatives, que procurin per a

la recuperació d’un bon estat de conservació de la vegetació del cap de la serra. A partir

d’aquí s’han realitzat diverses accions:

S’ha introduït el pastoreig equí (cavalls de raça Pottoka) per al mantenir d’espais

oberts a mas Roger per a la protecció de la biodiversitat i especialment de

l’ecosistema on habita l’àliga cuabarrada, alhora que s’afavoreix la prevenció

d’incendis forestals mitjançant el manteniment del sotabosc a partir de la pastura, els

efectes del trepig i l’adob natural que els seus excrements proporcionen. Això ha

estat possible gràcies a l’acord de col·laboració amb la propietària de les eugues.

Projecte d’ordenació dels recursos pascícoles de Montsant (2012)

Pla d’aprofitament de pastures la finca de Mas Roger, per pastura de cavalls(2013-

2015).

Estudi de biodiversitat a la zona de mas Roger mitjançant índex de Xannon i

Margalef pel control de pastura de cavalls de la raça pottoka (2013-2014)

Proposta de projecte de recuperació d’un antic corral, recuperació de zones de

pasturai activació de la figura del pastor, coordinat amb el parc per a la gestió i la

prevenció d’incendis al terme municipal de la Morera de Montsant (2015).

Una altra de les línies dins aquest àrea de treball ha estat afavorir zones de conreu per a

la pastura de perdius i conills. Aquesta línia ha estat efectuada amb la col·laboració de

les societats de caçadors dels municipis del Parc, que destinen camps de conreus propis

o abandonats per incorporar sembres. La despesa de les llavors actualment està

subvencionada través d’ajuts o del propi parc.

c) Planificació i gestió de la xarxa viària i altres infraestructures

Redacció del projecte d’actuacions en vials estratègics de prevenció d’incendis

forestals dins l’àmbit del perímetre de protecció prioritària ET1 “Priorat-Serra de

Montsant” sector Morera de Montsant-Cabacés. (2014)

Regulació del tancament de pistes forestals amb acord d’ajuntaments i aprovat

per junta rectora (2013).

Restauració de mas de l’Estrem, situat a la finca de les Martorelles,el qual és

propietat de la Generalitat.Per les possibilitats d’utilització de cara a l’ús públic i a


167

desenvolupar projectes de conservació propis es va procedir a la seva

reconstrucció.

d) Planificació, gestió i dinamització de l’activitat agrícola

El sector primari ha estat sempre una de les prioritats del Parc i una de les mancances

detectades en els processos de participació realitzats en el territori. En definitiva són el

principal aliat que afavoreix el manteniment de la biodiversitat i el paisatge del nostre

territori.

En quant a la recerca, des del Parc s’han impulsat tres recerques que han permès

caracteritzar la biodiversitat i l’activitat agrícola de l’àmbit del Parc, alhora que han proposat

mesures de gestió i pla d’accions.

- Estudi de la importància dels ambients agraris en la biodiversitat al PN de la Serra de

Montsant (2009).

- Diagnosi del sector oleïcola dels municipis del parc (2010).

- Caracterització de les zones agrícoles de Montsant (2013)

Entre les principals actuacions derivades d’aquests estudis destaquen les següent línies de

gestió:

- Reactivar terres de cultiu abandonades

- Reduir la continuïtat boscosa i mantenir espais oberts

- Trencar l’homogeneïtat del paisatge

- Foment de l’agricultura ecològica i les varietats autòctones

- Diversificar els tipus de cultiu (apostar per la producció d’herbacis, alzina tofonera

i plantes aromàtiques)

Els acords de custòdia agrària

L’agricultura és una activitat important a nivell productiu/econòmic i de conservació de la

biodiversitat però també exerceix un paper rellevant com element modelador del paisatge.

La tasca que es fa des del Parc Natural de Montsant referent a l’agricultura no només és per

transformar en més sostenible l’activitat sinó també per recuperar-la i promocionar-la. Estem

parlant d’un sector que s’està abandonant de forma molt notable en les últimes dècades i al

qual li cal un impuls important. A més, s’hi afegeix que ha aparegut una qüestió important i

clau com és la problemàtica per a l’accés a la terra. Aquesta problemàtica està impulsant,

arreu del món, solucions per fer-hi front, totes elles amb una filosofia de treball comú que

consisteix en sumar esforços de propietaris de terres i emprenedors agraris per tal

d’aconseguir els objectius mutus.

A més, ens trobem davant d’una situació en la que l’activitat agrària està canviant d’objectius

i està passant a tenir una major importància la garantia alimentària o el manteniment dels

valor naturals que el simple fet de produir, fet relacionat amb una evolució social. Tot plegat

ha afavorit l’aparició dels acords de custòdia del territori.

Els acords de custòdia del territori (custòdia agrària) pretenen assegurar la conservació a

llarg termini dels valors naturals, culturals i paisatgístics d’un lloc determinat, que poden ser


168

boscos, rius, el mar, camps de conreu, etc. a partir d’establir un acord, lliure i negociable,

entre el propietari o gestor de la finca i una entitat sense ànim de lucre que pot ser pública o

privada. Aquesta entitat, en aquest cas el Parc Natural) te la funció d’ajudar al propietari

(assessorament tècnic, finançament, etc.) a canvi de que el propietari/gestor es comprometi

a fer una gestió sostenible de la finca per a de garantir-ne la preservació.

D’aquesta manera el Parc aconsegueix els següents objectius:

- Mantenir actives les terres abandonades o amb intenció de ser-ho que tinguin

potencial productiu.

- Preservar el patrimoni natural i cultural d’un indret a llarg termini.

- Fer créixer la consciència dels habitats i visitants del territori de la necessitat de

preservació.

- Fer compatibles les activitats que es desenvolupen al territori amb la preservació

d’aquest.

- Donar un valor afegit als productes

Com ja s’ha comentat anteriorment aquesta voluntat del Parc està estretament relacionada

amb els compromisos que va adquirir en la Carta del Paisatge del Priorat. Compromisos

com la gestió activa per la conservació i millora de la funcionalitat ecològica dels paisatges

del Parc Natural que es pretén dur a terme a partir d’accions com la gestió de finques

públiques com a inversió d’estructura de paisatge i la conservació d’aspectes

microestructurals del paisatge agrícola com els marges dels conreus o la flora arvense, que

contribueixen en la millora de la qualitat dels diferents hàbitats per evitar la homogeneïtzació

del paisatge, que en molts casos ens porta cap a la pèrdua de mosaic agrícola i pas al

desenvolupament boscós.


169

De Montsant a Taula

En la línia d’afavorir la dinamització social, econòmica i cultural dels municipis del Parc, des

de l’equip gestor treball en la promoció del producte local. D’aquí neix la iniciativa “De

Montsant a taula”, un projecte que ha buscat l’aliança i compromís amb els productors dels

municipis de Montsant que han sabut preservar el coneixement tradicional per obtenir

productes de qualitat tot contribuint a la conservació del patrimoni natural, cultura i

paisatgístic de Montsant.

El projecte “De Montsant a taula” té els següents objectius:

- Conèixer, difondre i potenciar els productes que s’elaboren a Montsant

- Corresponsabilitzar al sector productiu per la seva contribució en la conservació del

patrimoni natural i paisatgístic

- Fomentar el consum d’aquests productes a través de la gastronomia i el comerç de

proximitat

- Crear els espais per facilitar les xarxes de relació entre el sector productiu del territori

- Sensibilitzar al consumidor sobre la conservació dels valors naturals, culturals i

paisatgístics de Montsant

Les accions realitzades des del 2011 han estat:

Edició del catàleg “De Montsant a taula” en paper i digital on hi ha participat 56

productors (13 ecològics i 2 producció integrada).

Fòrum de comercialització entre productors i sector turístic de la comarca (2012)

Jornades “Coneix i tasta Montsant” (2013) adreçades a productors, punts

d’informació turística , comerços i allotjaments

Jornada “Eines per activar les terres abandonades” (2014). Presentació de diverses

experiències d’èxit de recuperació de conreus abandonats.

Jornada: “Cap a una agricultura més viable al Parc Natural de Montsant” (2014)

Mostrar la viabilitat de l’agricultura ecològica amb agricultors ecològics dels municipis

del Parc Natural, així com el maneig i els tràmits per la reconversió

Jornada: “Priorat: territori sostenible i turisme, claus de futur” (2013). Crear debat

sobre el model turístic al Priorat.

Visita d’experiències per a productors locals a la Garrotxa. Organitzat pel Consell

Comarcal del Priorat amb el suport del PNMON per tal de conèixer experiències de

comercialització de productors locals i d’empreses adherides a la Carta Europea de

Turisme Sostenible

Estudi de la viabilitat de plantació d’alzines tofoneres arran de què alguns joves

agricultors han fet una aposta per aquest tipus de plantació i des del Parc se’ls dona

suport a través d’ajuts i seguiment de les seves finques. El Parc desprès de realitzar

un estudi d’unes parcel·les propietat de la Generalitat, l’any 2016 engegarà una

prova pilot de plantació d’alzina a la Finca de Mas Roger.

e) Programa de seguiment i conservació de la biodiversitat

S’ha fet seguiment de la biodiversitat de les finques amb acords de custòdia i en aquelles

zones que s’ha fet una intervenció com és el riuet d’Escaladei on s’ha procedit a retirar el


170

canyar i fer una repoblació de plantes autòctones: tamarigar amb alocar, alberedes i

salzedes.

4.3.4. Àrea de manteniment i vigilància

L’àrea de mantenimentcorrespona la brigada del parc i és una àrea estratègica per la

conservació dels valors del parc en totes les seves vessants, ja que fan una intervenció

directa en tots els projectes de conservació, gestió, seguiment de fauna, flora i patrimoni

cultural, així com el manteniment d’espais emblemàtics com són les ares de lleure, ermites,

senders que en fa ús el visitant, també dona suport a les diferents àrees de gestió del parc

en:

Suport als diferents ajuntaments dels municipis del Parc.

Distribució a nivell comarcal del material editat pel PNMON (calendaris, pòsters,

tríptics, etc..)

Formació d’alumnes en pràctiques (treballs forestals i feines de pedra seca).

Instal·lació de senyalització en tot l'àmbit del parc.

Col·laboració en estudis de flora, projecte rius,mostreig d’aigua dels rius,

alliberament de cranc autòcton, tortuga mediterrània, etc..

Manteniment periòdic del PAS (Punt d’Alimentació Suplementària) de l’àliga

cuabarrada, en època de cria.

Pesca elèctrica de desgast al riu Montsant per la retirada de cranc roig americà.

Manteniment del colomar de Mas Roger.

Condicionament i feines diverses a la seu del Parc.

Manteniment de l’entorn enjardinat de la seu del PNMON.

Manteniment dels GR’s , graus, senders i itineraris.

Tasques de vigilància forestal per risc d’incendi.

Reintroducció de perdiu roja al PNMON.

Retirada de deixalles a tot l’entorn del Parc Natural.

Manteniment de nucli zoològic de tortuga mediterrània.

Manteniment dels equipaments del Parc.

Suport durant l’activació del Pla Alfa 3 en col·laboració amb el CAR.

La vigilància per la conservació de l’espai per tal que es compleixin les regulacions i

normatives d’aquest Parc correspon al CAR i els Mossos d’Esquadra amb qui des del Parc

realitzem una coordinació fluida, així com amb el Cos de Bombers per temes de prevenció i

seguretat a la muntanya.


171

4.4. ÚS PÚBLIC I TURÍSTIC DEL PARC NATURAL

4.4.1. Principals punts d’interès del Parc Natural

Dins l’àmbit del Parc Natural de Montsant i de la seva àrea d’influència existeixen una sèrie

d’elements amb grans valors patrimonials per la riquesa natural i cultural que representen i

que han esdevingut punt d’interès i atracció de visitants. A continuació es sintetitzen els

principals recursos patrimonials de l’àrea.

a) Punts d’interès paisatgístic

Serra Major: carena culminant de la serra de Montsant que s’estén en direcció N-E a

S-O al llarg de 17 km des del terme d’Albarca fins a Cabacés. És on trobem els punts

més alts de Montsant. Corbatera, piló dels Senyalets i la Cogulla, d'on davallen el

conjunt de carenes i penya-segats de la serra Major que forma la imatge més

característica de la serra. Des dels seus cims es domina un extens paisatge que

comprèn gran part de la depressió de l'Ebre i dels Pirineus i Prepirineus, així com els

relleus més sobresortints de les serralades Litoral i Prelitoral catalanes i del sistema

Ibèric.

Roca Corbatera: amb 1.163 m, és el punt culminant de la serra Major, situada sobre

el poble de Cornudella de Montsant.

Pont Natural: és una impressionant formació rocosa situada al cor de Montsant, que

conforma, com diu el nom, un pont excavat a la roca per l’acció erosiva. S’hi pot

passar per sota seguint el camí de la Llibreria, però el millor lloc per observar-lo és

des dels Ventadors.

Congost de Fraguerau: impressionant congost obert pel riu Montsant entre

Ulldemolins i Margalef. Són 13 km de curs fluvial amb un ecosistema de ribera molt

ben conservat.

Coves i balmes: la geologia de l’indret propicia la l’existència de nombroses coves i

balmes arreu de Montsant. Solen ser estructures baixes de profunditat variable que

han patit una erosió diferencial de les capes a causa de la variabilitat de materials

que les formen. Algunes han estat utilitzades al llarg de la història per l’activitat

humana, amb usos religiosos (eremites) o agraris (per guardar els ramats o com a

aixopluc per a pastors i material). En són alguns exemples la cova del Ximet, la cova

Soronelles, la cova Santa, la cova de l’ós, la cova de la Columna, les coves Altes, la

cova dels Casaments, la cova de la bruixa, la cova del Metge o la cova de la

Taverna, etc.

Els Ventadors: és una cinglera de l’obaga de Montsant, entre Ulldemolins i Margalef,

que es diferencia de la resta pels estrats inclinats que presenta, característics d’una

discordança progressiva de materials en aquesta zona, fàcilment visible a l’àrea

coneguda com la roca llaurada.

Cinglera de l’Escambell: contrafort més meridional de la serra de la Llena, domina la

vall del riu Montsant i la part baixa del barranc dels Pèligs, que desemboca en aquest

riu al peu mateix de la cinglera.


172

Roques singulars: les formes singulars de les roques de Montsant no deixen

indiferent ningú. Moltes d’elles van adquirir noms associats a les seves formes

característiques. Així, trobem per exemple el Frare, el Rei i la Reina, la Trona, els

tres jurats, els Rogerets, el Pa Badat, els Castells, la roca de les Dotze etc.

b) Punts d’interès natural

Cadolles fondes: gorgs allargassats i molt profunds a la confluència del torrent de la

Gleva amb el riu Montsant. Espai reclòs, però de gran bellesa.

Toll de l’Ou: la dissolució de la roca calcària a les lleres dels rius ha format

concavitats que quan s’omplen d’aigua s’anomenen Tolls. El toll de l’Ou es troba a la

regió central del barranc dels Pèligs, i és un dels més populars de tots.

Clots: depressions del terreny aproximadament circulars, producte de la dissolució

dels conglomerats originals, envoltades de balmes. Els més importants són el clot del

Cirer (1.000 m) i el clot del Moloner (1.070 m). El clot del Guasc no és tan

impressionant paisatgísticament però hi creix una teixeda única a tot el massís.

Arbres monumentals o singulars:

o Teix del Racó del Teix: arbre monumental declarat a l’Ordre de 3 de

desembre de 1992 (DOGC núm. 1687, de 28.12.1992). Exemplar femella que

destaca per la mida de volta de canó i el redós on es troba, una balma que

conserva el bassi d’abeurament dels temps de pasturatge a Montsant.

o Saüquer de Fontalba: arbre monumental declarat a l’Ordre de 30 d’agost de

1988 (DOGC núm. 1042, de 12.9.1988). Destaquen les dimensions de tronc i

capçada, si bé no tant les de l’alçada.

o Roure de la Rasa: de dimensions considerables, va sobreviure a la intensa

activitat carbonera desenvolupada al bosc on es troba, probablement perquè

marcava una font propera. Es troba a la roureda de l’obaga d’Albarca, un

bosc gairebé pur de roure valencià.

o Pi del Cugat: és un arbre aïllat al carener, amb una morfologia esculpida pel

factor mecànic del vent amb conjunció de les gebrades. És un element de

referència geogràfica per als usuaris dels camins a Montsant.

o Pi de la Carabasseta: és un arbre corpulent al carener, situat a la partió entre

els termes d’Ulldemolins i la Morera de Montsant. La morfologia ha estat

esculpida pel factor mecànic del vent.

c) Punts d’interès cultural

Cartoixa d'Escaladei.Santa María d’Escaladei va ser la primera cartoixa de la

península Ibèrica. Situat al vessant sud de la Serra de Montsant, va ser fundat a

finals del segle XII gràcies a les donacions de la corona catalano-aragonesa. Els

cartoixans van estendre el conreu de la vinya, van ensenyar les tècniques agrícoles

bàsiques i van donar una identitat a la zona: Priorat. Actualment és l’element

patrimonial més representatiu a escala comarcal per a conèixer la història i cultura de

Montsant i el Priorat. Està declarat Bé Nacional d’Interès Cultural.

Arquitectura rural. Masos i molins. El testimoni de les formes de vida i de

l’aprofitament dels recursos del medi es troba ben reflectit en l’existència de

nombrosos masos i molins hidràulics dins el Parc. Bona part dels masos de Montsant


173

es troben vinculats a la Cartoixa d’Escaladei, de la qual havien estat propietat. Tots

ells actualment deshabitats, formen part dels itineraris excursionistes (mas de Sant

Antoni, mas Déu, mas del Tancat, mas Blanc, mas de Forçans, mas de Soleràs, mas

de l’Estrem, etc.). Destaquen especialment el mas de Sant Blai, antic monestir

cistercenc de Bonrepòs i el mas Roger, un mas del segle XVIII actualment propietat

del Parc Natural. En quant als molins, trobarem les seves restes al llarg del riu

Montsant i certifiquen l’activitat molinera de blat del territori, una economia de

subsistència.

Ermites i santuaris: Montsant ha estat un indret on persones i comunitats humanes

han cercat l’espiritualitat. La presència d’eremites a la muntanya és coneguda des de

temps medievals i arriba fins als nostres dies. Posteriorment a les fundacions

monàstiques de Bonrepòs i de la cartoixa d’Escaladei, es van establir nombroses

ermites i santuaris que estan ubicades en indrets naturalment excepcionals. Són

idrets molt promocionats a nivell d’ús públic perquè permeten aproximar-se al valors

naturals i culturals del Parc fàcilment i són punt de sortida de moltes excursions a la

serra. A la majoria d’aquests indrets es pot arribar amb cotxe i compten amb àrees

de lleure: Mare de Déu de la Foia i Sant Roc a Cabacés; Sant Joan del Codolar a

Cornudella de Montsant; Sant Pau a la Figuera; Sant Salvador a Margalef; Santa

Maria de Montsant al terme de la Morera de Montsant, Sant Antoni i Santa Bàrbara,

Sant Bartomeu, Santa Magdalena i la Mare de Déu del Loreto a Ulldemolins i la cova

de Santa Llúcia a la Bisbal de Falset.

Itinerari d’interpretació de la pedra seca. El Racó de Montalts. L’arquitectura de pedra

seca és una tècnica de construcció tradicional comú del paisatge mediterrani, que es

basa en l'ús de la pedra com a material de construcció únic que es pot aplicar a tot el

sistema rural. Aquesta ruta es dóna a conèixer la gran diversitat de existents en

l'arquitectura popular de Montsant. (Vegeu apartat 4.3.2. Àrea de patrimoni cultural i

paisatgístic)

Paral·lelament a aquesta diversitat de punt d’interès natural, cultural i paisatgístics, s’hi

sumen els elements singulars que es troben ubicats en els propis municipis del Parc. Des

dels pobles, a més, és on hi ha el camins d’accés a l’interior del Parc.

La Morera de Montsant - Escaladei

Poble petit i acollidor situat al mateix peu de Montsant, amb una gran varietat de graus

d’ascensió a la Serra Major: el grau de Salfores, el camí de Montsant o grau de la Grallera,

el grau de l’Espinós, el grau de l’Agnet, el grau dels Barrots, el grau del Carrasclet i el grau

del Carabassal, que ofereixen al visitant una visió paisatgística del Priorat; a més de la via

ferrada de Montsant. És molt aconsellable passejar pels carrers de l’antiga vila d’origen

àrab i contemplar les diverses façanes fetes de pedra. Cal destacar la façana romànica de

l’església, el mas de Sant Blai (antic monestir de Bonrepòs) i l’ermita de la Mare de Déu de

Montsant. El poble acull el Centre d’Interpretació i seu del Parc Natural de la Serra de

Montsant.

A 5 km, trobem la vila d'Escaladei, on s’ubica la Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei. Des

de la cartoixa d'Escaladei es pot accedir als graus del Caixer, l’Enderrocada i l’Escletxa.


174

Cabacés

Cabacés transpira aigua abundant pels seus carrers, fonts i ermites. Damunt del riu

Montsant hi ha un pont de pedra, amb un gran arc central i dos de laterals, una obra

medieval pròpia d’un camí important i que la tradició ha volgut atribuir als romans. A l’interior

del poble es troba la capella de Sant Joan, el museu de Miquel Montagut i ja a l’interior de

Montsant, les ermites de Sant Roc i de la Foia.

Per al caminant, la població és punt de sortida de camins tradicionals que unien els seus

habitants amb les poblacions veïnes, com el camí a Margalef, el camí ral a la Vilella Baixa i

el camí dels Cartoixans cap a Escaladei. També es pot gaudir de camins dins del mateix

terme municipal, com el camí de la Sèquia, el camí vell de la Foia i el camí a la serra de

Solans - les Pinedes. Per accedir a la Serra Major, part culminant de Montsant, trobem el

pas de la Boca de l’Infern, des de l’ermita de la Foia.

Ulldemolins

El terme municipal d’Ulldemolins s’estén al sector més septentrional de la comarca a la falda

de Montsant, formant una vall coneguda com la Vall del Silenci. En el seu terme podem

localitzar diverses ermites d’interès arquitectònic, històric i llegendari. La més antiga és la de

Sant Bartomeu, datada del segle XII i situada al congost de Fraguerau, un indret de bellesa

singular travessat pel riu Montsant. També cal destacar l’ermita de Sant Antoni de Pàdua i

l’ermita de Santa Magdalena. En el mateix municipi podem trobar l’església parroquial de

Sant Jaume, i a la sortida del poble trobem el santuari de Loreto, edifici d'estil neoclàssic. Els

accessos a l’interior de Montsant són: el grau de la Cova del Corb, grau de la Roca del

Llençol, grau del Pi de la Carabasseta, grau del Llop, grau de la Cornereda i el congost de

Fraguerau.

Cornudella de Montsant - Albarca

La vila de Cornudella de Montsant es troba situada a la vall alta del riu de Siurana, entre els

massissos de Montsant, a ponent, i les muntanyes de Prades, a llevant, units pel coll

d’Albarca, punt de sortida de moltes excursions. Cal destacar l’ermita de Sant Joan del

Codolar, situada als vessants meridionals de la serra de Montsant i a la capçalera del

barranc de Sant Joan. També té graus d’ascensió a Montsant com, per exemple, el grau del

Tomaset o camí de Montsant, el grau de la Montserrat, el grau dels Tres Esglaons i el grau

de Sant Joan.

Cornudella comprèn a més de la mateixa vila, dos nuclis agregats de població, Albarca i

Siurana. El poblet d’Albarca conserva tot l'encant de temps passats; hi destaca l'absis

romànic de la seva església i tres tombes antropomòrfiques medievals excavades a la roca a

l’interior del bosc de la Devesa, espai de singular bellesa. Des del poble es poden realitzar

múltiples excursions, així com arribar a l'ermita de la Mare de Déu i iniciar l’itinerari del camí

dels Cartoixans. Els graus d’accés a la serra són el grau Gran, el grau de la Mare de Déu i el

grau del Belart.

La Vilella Alta

Petit municipi enlairat dalt d’un turó a la vall que configura el riuet d'Escaladei, fins poc abans

de la seva confluència amb el riu Montsant. A la dreta del riu, s'alcen els cingles dels


175

Montalts, que ofereixen al visitant una panoràmica de la falda de Montsant i de la vall. Per

accedir-hi, els graus de la Vilella i de la Guineu. De l’interior del poble cal destacar l’església

parroquial de Santa Llúcia, datada de la segona meitat del segle XVIII, d’estil neoclàssic

abarrocat.

La Vilella Baixa

Poble encisador situat just a la vall del riu Montsant. Forma un conjunt arquitectònic notable i

de gran interès pintoresc, ple de regust medieval. Els carrers costeruts de poca amplada i

els edificis singulars en donen fe. És coneguda com el New York del Priorat, per l’alçada de

les seves cases. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’estil

neoclàssic abarrocat. També cal destacar els diferents senders que s’enfilen cap a la

Figuera, el camí ral de la Vilella Baixa a Cabacés i el grau dels Bous i el del camí del Coll

Empedrat, que accedeixen a la serra de Montsant i a l’itinerari de pedra seca dels Montalts.

La Bisbal de Falset

És un petit poble situat a la vall del riu Montsant, que separa els darrers contraforts

occidentals de la serra de la Llena. Oliveres, presseguers i ametllers son el tret característic

del paisatge d'aquest petit poble, on l'oli continua essent la base de l'economia local. El

poble de la Bisbal de Falset es troba arrapat a la muntanya, i està format per un paisatge

eminentment agrícola entre balmes i formacions rocoses. Destaca per diverses cases, la

majoria del segle XIX, i l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, de la fi del

segle XVIII, d'estil neoclàssic amb alguns elements barrocs. Prop del poble podem trobar

una cova on es venerava Santa Llúcia, que va funcionar com a hospital militar el 1938. Per

accedir a l’interior del parc trobem el camí de Coll de Manxa i el camí del barranc dels Colls

Baixos.

La Figuera

Poble enlairat a la dreta del riu Montsant, al territori muntanyós que separa les conques del

riu Montsant de les del riu de Siurana i l'Ebre, amb els cingles del tossal de Guixar, a

l'extrem de llevant, i el punt culminant del tossal de Sant Pau, al nord. El poble de la Figuera

es troba en un lloc elevat i de bona visibilitat, des del qual es poden visualitzar set províncies

(Tarragona, Lleida, Barcelona, Osca, Saragossa, Terol i Castelló), i ofereix una visió

panoràmica de la serra de Montsant. Cal destacar l'església parroquial de Sant Martí, amb

elements barroquitzats del segle XVIII i l'ermita de Sant Pau.

Margalef

A l'extrem nord-oest de la comarca del Priorat, en contacte amb la Ribera d'Ebre i les

Garrigues, es troba situat al nord-oest de Montsant, a la vall del riu del mateix nom i separat

del riu per la carretera. Moltes cases del poble reposen sobre immenses roques

conglomerades, abundants en aquest indret. El territori, accidentat, dóna lloc a l'existència

de coves, avencs i balmes, molt visitades pels excursionistes. D'aquest poble encantador

destaca l'església de Sant Miquel, arrapada a la roca, d'estil neoclàssic del segle XVIII.

El municipi forma l'eix del riu Montsant, que travessa el territori de nord-est a nord-oest

formant un congost estret i abrupte entre els vessants meridionals de la serra de la Llena i

els septentrionals del massís de Montsant. Des de la riba esquerra del riu davallen els


176

barrancs de Sant Salvador, de la Coma Negra, de la Coma Closa o el de la Taverna, on

abunden fonts, balmes, coves i avencs També hi destaca l'ermita de Sant Salvador de

Margalef, construïda al segle XVI.

Al poble es pot visitar el Molí de l’Oli (centre d’interpretació de l’oli i les economies

productives de Montsant), punt d’informació del Parc.

4.4.2. Accés al parc

La comarca del Priorat té diversos accessos per carretera i que permeten accedir a

qualsevol dels pobles del Parc. Les principals carreteres són:

- Autopista AP-7 (Barcelona-València): Sortida: Reus. Cal continuar per la carretera N-

240 en direcció Falset i a les Borges del Camp ens desviarem per la carretera C-242

en direcció Ulldemolins.

- Des de Falset en direcció Gratallops - la Vilella Baixa: T-710

- Des de Lleida N-230 fins al desviament cap a la Granadella, direcció Reus C-242

- Des de Prades, direcció Albarca: T-701.

En quant al transport públic i privat, la comarca presenta greus dèficits per la baixa

freqüència i la manca de connexió regular entre els diferents pobles. Pel que fa al transport

públic, amb tren s’arriba a Reus o Falset i hi ha línies regulars d'autobusos fins a determinats

pobles, tot i que en baixa freqüència. Es pot consultar els horaris a les diferents pàgines

web: www.turismepriorat.org/ca/informat/transports), la pàgina web de Renfe

(http://www.renfe.com) i la d’Autocars Plana (http://www.autocarsplana.com/).

L’accés a l’interior del Parc es pot fer des dels 11 pobles que envolten la serra de Montsant,

d’on surten un gran ventall de senders, camins i graus per recórrer a peu.

No hi ha carreteres a l’interior de l’àrea protegida, només hi ha pistes forestals, la major part

no pavimentades. Cal recordar que per circular per aquelles que tinguin tanca es necessita

autorització. Fora d’aquestes pistes, l’accés motoritzat a l’interior del Parc és prohibit.

4.4.3. Infraestructura i equipaments d’ús públic

Tal com defineix EUROPARC-ESPAÑA (2000), l'ús públic és el conjunt d'instal·lacions,

activitats i serveis independentment de qui els gestiona, que l’equip de gestió del parc

promou amb la finalitat de portar als visitants els seus valors naturals, cultural i paisatgístics

d'una manera segura i ordenada que assegura la conservació i difusió d'aquests a través

d'informació, educació i la interpretació ambiental.

http://www.renfe.com/

http://www.autocarsplana.com/


177

Al Parc Natural de Montsant la planificació i regulació de l’ús públic pretén combinar el dret

de la població a l’accés al patrimoni natural i cultural amb la conservació necessària

d’aquest, a partir de:

– Promoure i donar prioritat als usos públics tradicionals i respectuosos amb el

medi.

– Oferir qualitat i seguretat en quant a les activitats d’ús públic que promou el

Parc (senyalització, equipaments, estat de camins, etc.).

– Exercir un control sobre el volum d’usuaris segons ús i cada àrea geogràfica

del parc.

– Assegurar difusió normes de comportament.

– Divulgar el patrimoni de Montsant.

– Regulació de les activitats d’ús públic (senderisme, escalada, circul·lació

rodada...)

– Sensibilització i transmissió de valors de la conservació de la biodiversitat.

Per tant, l'ús públic, és molt més que crear equipaments i serveis per al visitant; també ha de

ser una estratègia per garantir la conservació de la natura i promoure la promoció

socioeconòmica del territori que és part de l'ENP.

A continuació es descriuren les principals instal·lacions i serveis d’ús públic i turístic

existents al Parc Natural de Montsant i els seus municipis.

a) Informació i atenció al visitant i a la població local

Punt d’informació i centre d’interpretació del Parc Natural de Montsant, ubicat a la

Morera de Montsant. També és on hi ha l’oficina tècnica del Parc Natural. En

l’equipament l’usuari habitualment pot visitar:

- Vol virtual: “Montsant des de l’aire

- Estació interactiva de flora

- Exposició permanent: “Mas Roger. Paisatge sonor”

- Exposicions temporals

- Centre de Documentació

- Centre de cria de la tortuga mediterrània

Horari permanent d’obertura en horaris d’oficina de dilluns a diventres (de 8 a 15 h.).

Temporalment oberta els caps de setmana i en els períodes de Setmana Santa i ponts

festius. Inaugurada el 9 de juliol de 2010, propietat de la Generalitat de Catalunya.

Molí d’Oli de Margalef. Centre d’Interpretació de les Economies Productives de

Montsant. Espai museogràfic destinat a la promoció i cultura de l’oli a partir de la

rehabilitació d’un antic molí del 1933. Audiovisual “Els fruits de la terra”. Punt

d’informació del Parc Natural. També s’organitzen activitats per divulgar els beneficis

de l’oli d’oliva verge extra i es poden comprar tots els olis produïts a Montsant. Obert

al públic el 22 d’agost de 2010. Propietat de la Generalitat de Catalunya.

Oficina municipal de Turisme de Cornudella de Montsant, que funciona també com a

punt d’informació del Parc. Oberta durant tot l’any.

Punt d'informació del Parc d'Ulldemolins. Oberta durant el període d’estiu els caps de

setmana.


178

Punt d'informació del Parc de la Vilella Baixa. Oberta durant el període d’estiu els

caps de setmana.

Punt d’informació i centre d’atenció del visitant de la Cartoixa d’Escaladei.

b) Àrees de lleure, d’acampada i miradors

En els termes municipals del Parc hi ha ubicades nombroses àrees de lleure, ja siguin en

els propis nucli o bé vora fonts, ermites, etc. properes. En alguns d’aquest indrets

l’acampada –prèvia autorització– és permesa.

Taula 83 Àrees de lleure del Parc

Àrea de lleure, acampada i miradors Municipi

Àrea de lleure de l'ermita de Sant Joan del Codolar Cornudella de Montsant

Àrea de lleure de la Cova de Santa Llúcia Bisbal de Falset, la

Àrea de lleure de l'Aubereda Cabacés

Àrea de lleure de l'ermita de Sant Antoni Ulldemolins

Àrea de lleure de l'ermita de Santa Magdalena Ulldemolins

Àrea de lleure de l'ermita de Sant Pau La Figuera

Àrea de lleure de l'ermita de la Mare de Déu de la Foia Cabacés

Àrea de lleure de l'ermita de Sant Salvador Margalef

Àrea de lleure del Pantà de Margalef Margalef

Àrea de lleure de la Font Vella La Vilella Alta

Àrea de lleure de la Vilella Baixa La Vilella Baixa

Àrea de lleure de la Font La Morera de Montsant

Àrea d’acampada de Sant Antoni Ulldemolins

Campament juvenil i zona d’acampada de Santa

Magdalena Ulldemolins

Mirador de la Morera de Montsant La Morera de Montsant

Mirador de la serra la Llena Ulldemolins

Mirador de l'ermita de Sant Pau. Observatori de la batalla

de l’Ebre (1938) La Figuera

Font: Parc Natural

c) Aula de natura d’Ulldemolins

A partir de l’any 2007 es desenvolupa el projecte pedagògic de l’Aula de natura en una

instal·lació que es troba a la zona de les ermites d’Ulldemolins i annexa al Congost de

Fraguerau, uns dels indrets més visitats del Parc Natural de la Serra del Montsant. El

projecte tenia com objectius:

Crear un punt d’acollida abans d’entrar al Parc Natural de la Serra de Montsant i al

refugi de Fauna de la finca Congost de Fraguerau.

Oferir informació i activitats d’educació ambiental al públic visitant, a la població

autòctona i als centres d’ensenyament.

Sensibilitzar als visitants periòdics, estacionals i als centres d’ensenyament en la

protecció i conservació dels valors geològics , biològics, paisatgístics i culturals de

l’indret.

Fomentar el desenvolupament sostenible de les activitats que es puguin realitzar en

l’indret protegit.

El projecte s’impulsa amb el recolzament i col·laboració del Parc Natural de la Serra de

Montsant, L’ajuntament d’Ulldemolins i l’empresa Pedrenca, Natura i Cultura, SCP. Aquest


179

projecte pedagògic d’educació ambiental ha comportat també l’edició de diferents materials:

“El riu és vida”; “Maqueta de la geología a Montsant”; el quadern “L’arbre, element esencial

per la vida”; i la realització d’un arboretum a l’ermita de Santa Magdalena així com el

quadern de continguts dirigit a educadors.

Mapa 9: Infraestructures del Parc Natural de Montsant


d) Xarxa d’itineraris del Parc Natural de Montsant

El Parc Natural de Montsant ha estat una muntanya amb una llarga tradició excursionista

des de finals del segle XIX. A més hi ha els camins històrics que havien estat utilitzats com a

vies de comunicació entre pobles per traginers i per a la circul·lació de persones i ramats.

Posteriorment, molts d’aquests camins tradicionals van convertir-se en senders destinats a

la pràctica excursionista i també se n’han creat de nous per agrupacions excursionistes i pel

propi Parc Natural.

Per tant, són nombrosos els senders que creuen la serra de Montsant. De caire

internacional, destaquen els senders de gran recorregut (GR) i petit recorregut ubicats dins

els límits del Parc. Aquests senders formen part d’una xarxa de camins aptes per a turisme

pedestre i creuen Europa en totes direccions. A Catalunya són custodiats per la Federació

Catalana d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), si bé al Parc Natural de Montsant

són conservats per la pròpia brigada del Parc arran del conveni firmat amb la FEEC.

Taula 84 Senders de Gran i Petit Recorregut

Senders de Gran Recorregut Senders de Petit Recorregut

GR-171 PR-14

GR-174 PR-C

GR-65.5

Font: Parc Natural


180

Senders de Gran Recorregut. GR 171, paral·lel al GR 7, caracteritzat pel seu pas per

monuments de gran interès com la Cartoixa d’Escaladei, que comença a Pinós i arriba a les

estribacions del Caro a través de Paüls. Va d’Albarca a Ulldemolins, travessa la serra pel Pi de

la Carabasseta i el toll de l’Ou fins al grau de l’Agnet, per descendir a la Morera. Des d’aquí

continua cap a la Cartoixa d’Escaladei i continua, després de recular una mica, cap a Cabacés i

la Figuera.

El GR-174 connecta els pobles del Priorat. En l’àmbit del Pla va des de Torroja del Priorat, a la

Vilella Alta, Poboleda, Cornudella de Montsant i Albarca.

El GR 65-5 és un sender històric que associat al camí de Sant Jaume de Compostel·la a través

de l’antiga via romana que unia Tarragona amb Saragossa. El tram català comença a la costa i,

a Montsant, hi arriba des de Prades, entrant per Ulldemolins, des d’on s’enfila a la serra de la

Llena per saltar a Les Garrigues i seguir fins a Saragossa i Sant Jaume de Compostel·la. Cal

no oblidar doncs, la importància d’aquest últim GR com un element més del patrimoni espiritual.

Senders de Petit Recorregut. El PR-C 14, de 18 km, amb sortida i arribada a la Morera de

Montsant, que passa per la cova de l'Ós, el camí de La Pleta, la font de la Canaleta, el barranc

de la Falconera, el Clot del Cirer, i el Grau de Salfores. El PR-C de 9 km, és una ruta circular,

tamb amb punt d’inici i arribada a la Morera, que transcorre pel camí dels Fareus, el grau del

Carabassal, els GR 174-1 i 171, el Balcó del Priorat, la Roca de les Onze i el grau dels Barrots.

A continuació s’exposen aquells itineraris que han estat creats, senyalitzats pel propi Parc i

als quals es destinen tasques de manteniment. Existeixen tres tipus d’itineraris, la majoria

d’ells són circulars i tenen com a punt de partida els diferents municipis del Parc. N’hi ha de

diferents nivells de dificultat en funció de la durada, ascensió acumulada i si presenten

passos equipats. Taula 85: Itineraris municipals

Itineraris municipals del Parc Natural de Montsant (circulars)

Poble de sortida Distància Durada Dificultat

La Morera de Montsant (M1) 6,2 km 2 h 30 min Molt alta

Ulldemolins (M2) 9 km 3 h 40 min Molt alta

Margalef (M3) 9.5 km 4 h 15 min Alta

Cabacés (M4) 8.8 km 2 h 40 min Mitjana

Cornudella de Montsant (M5) 7,1 km 3 h Mitjana

La Vilella Alta (M6) 7,8 km 3 h 30 min Molt alta

La Vilella Baixa (M7) 7,6 km 2 h 20 min Mitjana

La Bisbal de Falset (M8) 9.2 km 4 h Baixa

La Figuera (M9) 4,15 km 1 h 20 min Baixa

Escaladei (M10) 6,3 km 2 h Baixa

Albarca (M11) 4,7 km 2 h Mitjana

Font: Parc Natural

Els itineraris de flora són petits recorreguts dissenyats pel Parc Natural amb l’objectiu d'oferir

als visitants una mostra de les diverses espècies presents al territori. Pretenen ser una fórmula

d'interpretació del paisatge vegetal mitjançant una síntesi entre els coneixements botànics i la

lectura geogràfica del paisatge. Són itineraris relativament curts, circulars, ben senyalitzats i

amb un grau de dificultat baix.


181

Taula 86 Itineraris de flora

Itineraris de flora del Parc Natural de Montsant

Temàtica / Poble de sortida Distància Durada

Pins i roure a Fontalba (Ulldemolins) (F1) 3 km 1 h

Brolles dels Rogerets (La Vilella Baixa (F3) 2 km 45 min

Brolles i vinyes (Escaladei) (F4) 4,2 km 1 h 15 min

Roureda d’obaga (Albarca (F5) 2 km 45 min

Els obacs de la Foia (Cabacés) (F6) 6,2 km 2 h

Mosaic forestal a Sant Blai (La Morera de Montsant) (F7) 4,8 km 1 h 45 min

Vegetació de ribera. Riu Montsant (Margalef) 6,2 km 2h

Font: Parc Natural

I finalment el Parc té senyalitzats dos itineraris interpretatius sobre dos dels temes claus del

patrimoni cultural de Montsant: l’arquitectura de pedra seca i l’espiritualitat cartoixana. D’una

banda, l’itinerari d’interpretació de la pedra seca. Racó de Montalts, que enllaça amb

l’itinerari municipal M7; de l’altra, l’anomenada “Ruta dels Cartoixans” i que permet travessar

Montsant des d’Albarca a Cabacés i que transcorre per camins que havien estat utilitzats

pels monjos cartoixans. Taula 87 Itineraris intrepretatius

Itineraris interpretatius

Poble de sortida Distància Durada Dificultat

Racó de Montalts. Itinerari d’interpretació de la pedra

seca de Montsant 0,8 km 30 min Baixa

Ruta dels Cartoixans 23,5 km 7 h 45 Baixa

Font: Parc Natural

A més des del Consell Comarcal de Priorat s’ha dut a terme la iniciativa “Xarxa de camins”

que uneix tots els senders i camins de la comarca, xarxa que compta amb una senyalització

i material promocional específic.

d) Volta al Parc Natural de Montsant en BTT

Des del Parc Natural de la Serra de Montsant s’ha dissenyat un itinerari per a fer la volta al

parc en bicicleta de muntanya (BTT). Les característiques dels límits de l’espai natural

protegit permeten fer una ruta circular de gairebé 100 km plens d’aventura amb una

ascensió acumulada de 2.800 m. Es tracta d’un recorregut amb una dificultat mitjana-alta,

pràcticament pedalable en un 98 % per fer-ho en 2 dies. Hi predominen les pistes forestals

—un total de 60 km—, multitud de corriols, alguns de més planers i d’altres de més tècnics,

que sumen gairebé 17 km, i 20 km de camins pavimentats majoritàriament de pujada. Una

ruta circular amb punt de sortida i arribada al costat de la històrica Cartoixa d’Escaladei,

l’indret més emblemàtic del Priorat.

e) Via ferrada de Montsant

La via ferrada de Montsant va ser equipada pel Grup d’Escalada i Alta Muntanya de

l’Associació Excursionista de Catalunya de Reus l’any 2002 i i va ser un pol d’atracció

esportiva per tal de conèixer Montsant. Amb el temps, però, les greus deficiències en

matèria de seguretat van fer que l’equip de gestió del Parc decidís el seu tancament el 2011.

Immediatament es va començar a treballar per a la seva reobertura conscients que era un

equipament més del Parc Natural i una eina de dinamització del territori. L’any 2015 va

tornar a obrir-se la via ferrada arran del treball conjunta entre el Parc Natural de Montsant i


182

la col·laboració d’una comissió de treball formada per l’Ajuntament de la Morera de

Montsant, Bombers de la Generalitat de Catalunya, la Federació d’Entitats Excursionistes de

Catalunya (FEEC), personal tècnic del Parc i el propietari de la finca. La rehabilitació

d’aquesta ferrada s’està portant a terme amb tecnologia i materials d’última generació. A

més del sistema d’assegurança individual clàssic en ferrades, permetrà l’avanç en cordada

per a principiants i usuaris infantils.

Des de la seva posada en funcionalment el març de 2015 i fins a data de l’1 de juny de 2015

s’han comptabilitzat 1.766 usuaris.

4.4.4. Programa de comunicació, informació i educació ambiental

La informació al públic visitant i a la població local s’articula principalment a través del

programa de comunicació, informació i educació ambiental que s’impulsa des de l’àrea d’ús

públic del Parc. Els objectius d’aquest programa són:

Combinar el dret de la població a l’accés al patrimoni natural i cultural amb la

conservació.

Promoure i estendre el coneixement del Parc i les activitats que es pot

desenvolupar dins l’espai natural.

Informar sobre els valors naturals i culturals del Parc i dels seus municipis.

Divulgar els recursos d’interpretació i promoció del Parc.

Comunicar el significat i importància del llegat, natural, cultural i paisatgístic al

públic visitant del Parc.

Per dur a terme aquests objectius, el Parc disposa dels equipaments d’ús públic que s’ha

esmentat en el punt anterior (4.4.3) i es dota d’una sèrie d’instruments i projectes, on

destaca especialment la campanya d’educació ambiental i el pla de promoció i comunicació

de l’espai natural.

En quan a l’afluència de visitants, a continuació s’exposa l’evolució que hi ha hagut, tenint en

compte que aquestes dades incorporen les persones que han passat per algun dels punts

d’informació del Parc. Taula 88 Evolució de l'estimació del nombre de visitants al Parc

Evolució de l’estimació de visitants al Parc

Natural de Montsant

Anys Número de visitants

informats

2010 69.000

2011 72.000

2012 75.000

2013 76.972

2014 78.000

Font: Parc Natural

a) Programa d’Educació Ambiental


183

Campanya d’educació ambiental escolar

Des de l’any 2004 el Parc Natural de Montsant té com una de les seves línies estratègiques

de treball l’educació ambiental formal dirigida principalment al públic escolar. A partir d’aquí

s’ha executat de manera permanent una campanya d’educació ambiental a partir de la

realització d‘activitats de descoberta del Parc natural de la serra de Montsant adreçat als

centres d’ensenyament de la comarca del Priorat, tant de Primària com de Secundària.

Depenent dels anys i dels recursos econòmics disponibles, aquesta campanya s’ha ampliat

als centres educatius de la demarcació de Tarragona o bé ha quedat restringida a les

escoles del Parc Natural de Montsant. Fins l’any 2013, la campanya era duta a terme per

l’empresa d’educació ambiental Pedrenca

Amb aquesta campanya es pretén:

Difondre els valors i objectius del Parc natural de la serra de Montsant a la població

autòctona del Priorat en edat escolar.

Descobrir a través de l’observació directa els elements que conformen el paisatge de

la serra de Montsant i els que el singularitzen.

Sensibilitzar a la població autòctona de la necessitat de la seva preservació del

patrimoni natural del Priorat.

Transmetre actituds de respecte pel medi ambient.

Dotar als centres d’ensenyament d’un material educatiu i didàctic per continuar

treballant aquests objectius des del propi centre.


184

Taula 89 Evolució d'alumnes participants campanya educació ambiental

Evolució d’alumnes participants de la campanya d’educació

ambiental

Any Àmbit de la campanya Alumnes

2010-2011 Província de Tarragona 1.853

2011-2012 Priorat 228

2012-2013 Priorat 228

2013-2014 Municipis de Montsant 24

2014-2015 Municipis de Montsant 19

Font: Parc Natural

Campanya “Descobreix el Parc Natural de Montsant”

Des de l’any 2004 el Parc ha desenvolupat la campanya “Descobreix el Parc Natural de

Montsant”, que té com a objectiu donar a conèixer el valuós patrimoni natural, històric i

cultural d’aquest espai protegit, així com la diversitat de llocs emblemàtics que integra la

serra i de les principals activitats socials, econòmiques i culturals que s’hi desenvolupen. Per

tant, les activitats que s’organitzen s’inscriurien dins la l’educació ambiental no formal i

alhora vol promoure el coneixement del territori a partir dels propis agents. La campanya

“Descobreix...” inclou activitats de senderisme interpretatiu, sortides naturalístiques, sortides-

tallers i cicles temàtics i diades monogràfiques, i s’estructura a partir de tres modalitats:

Activitats que contracta el Parc a través de l’oferta que ofereixen les empreses

col·laboradores i que sobretot corresponen a sortides de senderisme interpretatiu.

Activitats que s’organitzen directament des del Parc amb la col·laboració de

persones individuals del territori que mostren els seus coneixements populars sobre

temes d’aprofitament del medi (apicultura, mestres margers, agricultura

regenerativa...) o bé que mostren els projectes de conservació que duu a terme

l’equip de gestió del parc natural ( Nit Catalana dels Ratpenats, Cens de duc)

Activitats que s’organitzen amb la col·laboració d’entitats que fan estudis o treballen

dins el marc de l’espai natural protegit (Institut Català d’Ornitologia, la Societat de

Pesca Montsant, el Cos d’Agents Rurals, el Centre de Recuperació d’Amfibis i

Rèptils de Catalunya (CRARC), el Dept. D’Arqueologia de la Universitat de

Barcelona, GEPEC, Museu de Granollers. Secció Natural, ONCE ).

Destaca especialment i per tal d’afavorir l’aproximació del coneixement del medi natural i

cultural del parc les activitats organitzades amb col·laboració de l’ONCE. Cada any, s’ha

organitzat una sortida per a persones amb diversitat funcional. L’itinerari proposat

s’acompanya d’un tríptic traduït al Braille.

En un altra ordre, també es promocionen les activitats que són organitzades per empreses

del territori i que operen dins l’espai natural protegit.

Gaudeix del Parc en família

Des de l’any 2005 al 2011 el Parc ha organitzat la jornada “Gaudeix el Parc en família”, una

diada lúdico-ambiental dirigida al públic familiar que pretenia divulgar els valors naturals i

culturals del Parc Natural i dels seus municipis. La festa era de caràcter itinerant per tots els

municipis del Parc donava a conèixer a la població local principalment, però també al públic


185

visitant, les tasques de gestió que s’estan portant a terme des del Parc. La festa comptava

amb el suport de l’ajuntament del municipi on se celebrava i la participació de persones i

entitats del poble. Taula 90 Evolusió de participants a la campanya "Descobreix el PN de Montsant"

Evolució de participants en la campanya

“Descobreix el Parc Natural de Montsant”

Any Participants

2010 693

2011 783

2012 288

2013 522

2014 582

Font: Parc Natural

Festa del Parc a l’escola. Dia Europeu dels Parcs

En motiu del Dia Europeu dels Parcs, el 24 de maig, el Parc Natural de Montsant organitza

la aquesta jornada cada any en una escola de la comarca del Priorat. La festa se celebra

des de l’any 2004, si bé els primers anys era sota la denominació de la “Festa de l’Arbre”. A

partir del 2009, la festa es denomina “Festa del Parc a l’escola” i durant un matí, els alumnes

d’una escola, a través de diferents tallers, jocs, i explicacions adquireixen coneixements i

respecte cap a l’entorn natural on viuen i coneixen els principals projectes de conservació

del Parc. L’activitat compta també amb la participació del Cos d’Agents Rurals, qui

organitzen una sèrie de tallers perquè els alumnes coneguin la seva feina.

Projecte Rius

El Projecte Rius que té com a objectiu principal estimular i fomentar l’apropament de la gent

al riu per conèixer com són, com funcionen, quins problemes pateixen i què es pot fer per

millorar-los. Aquesta iniciativa es realitza amb la participació de voluntaris que poden

realitzar inspeccions o bé adopcions de trams de riu. En el cas de la inspecció es tria un

tram de riu i, se’n fa una inspecció a la primavera i a la tardor, utilitzant la metodologia

científica però adaptada per tal de què tothom que hi vulgui participar ho pugui fer.

Des de l’any 2006, el Parc impulsa el Projecte Rius a les escoles de l’àmbit del parc a partir

de motivar la inspecció d’un tram del riuet d’Escaladei. Les dades recopilades serveixen per

l’elaboració, per part del Projecte Rius, d’un “Informe Anual de l’estat dels nostres rius”.

Aquest document es fa arribar a tots els grups, a les entitats col·laboradores, a les

administracions competents, als mitjans de comunicació,...

b) Pla de formació, promoció i comunicació

El Parc Natural de Montsant disposa d’un programa de formació, promoció i comunicació

que s’ha desenvolupat des de la seva creació. Així, en quant a la formació ja l’any 2003 es

va desenvolupar u programa de la “Casa d’oficis. Senders de Montsant” que va formar 16

persones en els valors naturals i culturals del Parc i que va ser finançat per la Diputació de

Tarragona, la Subdirecció General d’Afers Laborals d’Ocupació del Departament d’Indústria i

Turismes i el Fons Social Europeu.


186

A continuació s’exposen les diferents jornades organitzades directament pel Parc Natural

des del període 2005-2011. Taula 91 Jornades organitzades pel Parc (2005-2011)

Any Títol de les jornades

2005 I JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT.

Coneixements bàsics dels valors naturals culturals i històrics

2006 II JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT.

Coneixements bàsics dels valors naturalsi culturals

2007 III JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT

Coneixements bàsics dels valors naturals i culturals

2008 IV JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT

L’aigua a Montsant: usos, gestió i biodiversitat

2009 V JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT

Rapinyaires a Montsant: l’àguila cuabarrada

2011 VI JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT

La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni

Font: Parc Natural

També durant el període de 2006-2013 es van realitzar anualment el cicle de xerrades

sobre el patrimoni cultural dels pobles de Montsant. Aquest cicle era encarregat a

l’entitat Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, que des de fa més de

30 anys ha fet recerca i divulgació del patrimoni cultural de Montsant. Amb aquesta

associació també s’han publicat la sèrie de quaderns dedicats al patrimoni cultural i la sèrie

de calendaris sobre la vida quotidiana als pobles de Montsant.

Dins l’àrea d’ús públic s’inclou l’àrea de comunicació del Parc Natural que procura per a la

divulgació dels valors i línies de treball del Parc. Els recursos i canals utilitzats habitualment

per a la difusió són:

Edició de cartells i tríptics i altres materials impresos fungibles

Redacció de notes de premsa i redacció d’articles per a publicacions locals de la

comarca, revistes especialitzades, butlletins...

Atenció a programes de ràdio.

Correu electrònic massiu a la base de contactes i persones interessades.

Mailing postal (anual/bianual) als diferents sectors que són agents de promoció del

Parc (oficines de turisme, associacions de la comarca, cellers, cooperatives,

empreses de lleure, Xarxa d’Espais Naturals Protegits, sector de la restauració i

allotjaments...)

Difusió a partir de la pàgina web del Parc. Actualització constant de la pàgina web i

del facebook

Difusió mitjançant el repartiment de cartells i tríptics als 50 punts dels municipis del

Parc identificats. Cartelleres del Parc Natural.

Reportatges i documentals audiovisuals científics.

Promoció i presència en fires i esdeveniments: festa de l’Oli de (Cabacés,

Margalef...); Festa del Vim Blanc (la Morera); Festa del Vi (Falset)...

El darrer punt mereix una especial atenció, ja que es constata que les xarxes socials han

esdevingut el mitjà de comunicació per excel·lència per a divulgar els valors i activitats del


187

Parc Natural al públic en general. A tall de xifres, durant l’any 2014 la pàgina web del Parc

ha rebut, un total de 18.317 visites que han suposat 64.130 pàgines consultades i 5.142

descàrregues de documents. En quant al Facebook, a data de 31 de juliol la pàgina del

Parc té 2.590 seguidors i en relació a les pàgines de Facebook dels altres parcs, el Parc de

Montsant es mantè en el 5è lloc en número de seguidors.

Taula 92: Evolució de visites al web del PN Montsant

(2009 – 2014)

Font: Parc Natural

Centre de Documentació

Altres recursos per divulgar l’espai natural protegit són les exposicions permanents i el

catàleg de publicacions del Parc Natural de Montsant. Així mateix, el Parc Natural de

Montsant disposa d’un centre de documentació on es comptabilitzen 1.424 documents

catalogats constituïts per monografies, estudis inèdits, mapes, materials multimèdia,

recursos electrònics, publicacions periòdiques, separates i buidats. Aquest catàleg és

consultable en el catàleg col·lectiu de les Biblioteques especialitzades de la Generalitat de

Catalunya (XBEG).

A més, es disposa d’una sèrie d’exposicions permanents que són un recurs que poden

sol·licitar qualsevol organisme i/o entitat de la comarca.

a) Exposicions permanents

Montsant, descobreix-lo (2005)

Exposició del I concurs de Fotografia de Natura de Montsant. Exposició del Parc

Natural en la que s’hi recullen 30 fotografies seleccionades d’entre totes les

presentades (2013)

Exposició del II concurs de Fotografia de Natura de Montsant dedicat a “Rocs,

balmes i coves” (2015).

Exposició “Ermites de Montsant”. Exposició de fotografies en blanc i negre de les

ermites de Montsant del fotògraf Xavier Vaqué (2007).

Exposició i permanent “La pianola de mas Roger. Patrimoni sonor de Montsant”

(2010). Exposició basada en l’estudi realitzat sobre la pianola i la col·lecció de rotlles

musicals localitzada a mas Roger. L’exposició s’acompanya d’una audiovisual en

català.


188

A més, la sala d’exposicions de la seu del Parc Natural de Montsant ha acollit múltiples

exposicions temporals de tot tipus: fotogràfiques, documentals històriques, etc.

b) Publicacions i material editat

En quant a les publicacions i materials editats per donar suport a la tasca d’informació i

comunicació sobre els valors del Parc Natural, es presenta els següent quadre:

Taula 93: Material editat

Material editat pel Parc Natural de Montsant (2004-2014)

Fulletons i

tríptics

Recomanacions i normes del Parc Natural de la Serra de Montsant.

(2006). Reedició 2009

Opuscle d’informació general del Parc. Català (2005), castellà, francès i

anglès (2006).Reedició en català, 3.000 unitats (2010)

Tríptic “La tortuga mediterrània torna a Montsant” (2005) i (2013)

Tríptic “Regulació de l’escalada al Parc Natural de la Serra de Montsant”.

(2006) en català, castellà, anglès i francès.

Tríptic “Els valors naturals del Parc” (2006) en català, castellà, anglès i

francès.

Tríptic “Centre d’Interpretació de l’Oli i de les Economies Productives de

Montsant” (2010)

Catàleg d’activitats (2013).

Tríptic “Vine, escala i cuida Montsant” (2013)

Cartells

Patrimoni cultural, Una illa de biodiversitat vegetal, Fauna salvatge,

Ermites, Papallones, Paisatge (2005)

Els rapinyaires de la Serra de Montsant (2008)

Balma del Caterí, Clot del Cirer, Montsant nevat, Sant Bartomeu. (2006)

Mosaic Agroforestal, Ermita de Sant Bartomeu, Clot del Cirer, Cartoixa d’

Scala Dei (2013)

Itineraris, mapes

i guies

pedagògiques

Itineraris pels municipis del Parc

Itineraris de flora

Itinerari “Paisatges de Margalef” (2013)

Mapa de la “Volta al Parc de Montsant amb BTT” (2013)

Mapa 3D del parc

Mapa del Parc

Fitxes de fauna.” Vertebrats de Montsant”

Quaderns d’educació ambiental a les escoles: «Descobrim el Parc

Natural de la Serra de Montsant»

Edició de mapa 1:20.000 Editorial Piolet cinquena edició

Reedició mapa 1:45.000 Editorial piolet per a visitants.

Mapa topogràfic de Catalunya, Parc Natural de la serra de Montsant ICC

1:25.000.

Monografies

Opuscle “Els masos de Montsant”. (2006). Reedició (2009).

Opuscle “Els molins hidràulics al riu Montsant” (2007). Reedició (2014)

Opuscle “Montsant, cartografia literària” any (2007). Reedició (2009).

Opuscle “L’aprofitament de l’aigua. Arquitectura popular a Montsant”

(2008)

Opuscle “Les ermites de Montsant” any (2007). Reedició (2009).

Llibres tècnics i

de divulgació

dels valors del

Llibre “Flora de la Serra de Montsant” (volums 1 i 2) (2007)

Llibre “Fauna vertebrada del Parc Natural de la Serra de Montsant”

(2007)


189

Parc

“Atles d’amfibis i rèptils del Parc Natural de la Serra de Montsant” (2007)

Llibre “Montsant, parc natural” (2008)

Altres

publicacions

Puzzle de la mascota de Montant, el Codolet

Agenda escolar 2009-2015

El Parc Informa

Cartelleres sobre els rapinyaires de Montsant. 2009

CD multimèdia del Parc. (2006) Reedició 2007

Calendari:

o 2007: La vida quotidiana als pobles de Montsant

o 2008: La vida quotidiana als pobles de Montsant

o 2009: A la font i al rentador

o 2010: Homes a la muntanya. Feina i lleure a la Serra de

Montsant

o 2011: Els records i les imatges

Estovalles de paper “La tortuga mediterrània torna a Montsant” (2006)

Mapa Piolet (2009)

Estació interactiva de flora de Montsant (2007)

Audiovisual del Molí d’Oli de Margalef: “Els fruits de la terra” (2009-2010)

Adhesius Cuida Montsant. (2013)

Vol virtual cartografia dinàmica – navegació en 3D. (2010)

Estovalles de paper Cuida Montsant. (2013)

Catàleg de productors de “Montsant a taula” (2012)

Plafó “Què és l’oli?” (2012)

Edició de postals de les ermites de Montsant (2013)

Roll-up “Montsant” (2013)

Roll-up “Montsant a taula” (2013)

Font: Parc Natural

Entre aquests publicacions, destaca especialment el butlletí “El Parc Informa” i l’ agenda

escolar del Parc Natural de Montsant:

Butlletí informatiu “El Parc Informa”

El Parc edita semestralment un butlletí propi on s’inclouen les principals notícies

relacionades amb els projectes i línies de treball que s’estan duent a terme des de l’equip de

gestió. S’imprimeixen 2.000 unitats que es distribueixen per més de 50 punts dels pobles del

Parc Natural. La versió digital és consultable a la pàgina web del Parc i s’envia a tot el

mailing digital que es disposa.

Agenda escolar del Parc Natural de Montsant (2009-2015)

L’any 2009, fruit de la col·laboració entre el Parc Natural de Montsant i el Centre de

Recursos Pedagògics depenent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de

Catalunya es va acordar la realització de l’agenda escolar del Parc Natural de Montsant

durant 7 anys. Es tracta d’una agenda destinada a totes les escoles de Primària de la

comarca del Priorat (19 centres educatius), on a més del calendari i agenda escolar,

s’inclouen tota una sèrie de continguts monogràfics que divulguen els valors naturals,

culturals i paisatgístics de la serra de Montsant. Per a la preparació de l’agenda es treballa

conjuntament amb una comissió formada per representants de mestres de primària i de

secundària, un membre de l’Extensió del Centre de Recursos Pedagògics, un del Servei


190

Educatiu del Priorat i una tècnica del Parc Natural de Montsant. Dóna suport pedagògic a la

comissió una educadora ambiental.

L’agenda té una primera part que correspon al calendari escolar on s’exposen continguts

que els mateixos alumnes han recollit i que són d’interès cultural i etnogràfic (rondalles,

llegendes, vocabulari local, etc.).Respecte els continguts específics del Parc Natural, cada

any es tracta un àmbit del Parc

- Curs 2010-2011. Presentació del Parc Natural de Montsant

- Curs 2011-2012. Cingle amunt

- Curs 2012-2013. L’aigua a Montsant

- Curs 2013-2014. La vida al bosc

- Curs 2014-2015. Espais oberts

- Curs 2015-2016. Montsant, la muntanya santa

Cal dir que cada curs i en el desenvolupament dels continguts es dedicarà també un espai

de referència a l’espai d’interès natural (EIN) de la serra de Llaberia i a les muntanyes de

Prades, ateses les característiques naturals de la comarca.

4.4.5. Marc general de gestió del turisme del Parc. Pràctica i regulacions de les

activitats recreatives i esportives

Tal com es descriu al “Document de propostes i criteris de gestió, aprovat per Junta Rectora

el 29 de novembre de 2003”, en l’apartat d’ordenació de l’ús públic, El turisme ofereix un

mitjà privilegiat per sensibilitzar el gran públic respecte el medi ambient i, igualment,

presenta un fort potencial d’activitats econòmiques. Els eixos sobre els que es potenciarà i

dirigirà el desenvolupament de l’activitat turística són:

Desestacionalització mitjançant la diversificació i la dispersió de les activitats i

productes,

Promoció d’activitats de qualitat, relacionades amb el coneixement i el gaudi de la

patrimoni natural, paisatgístic i cultural dins de l’àmbit del PNMON,

Divulgació i promoció del Parc a nivell comarcal, català, estatal i internacional,

dels seus valors naturals, paisatgístics i culturals, i de la seva oferta d’activitats

turístiques relacionades.

En general dins l’àmbit del Parc es fomentarà el desenvolupament ordenat i sostenible de

les activitats recreatives, esportives i de muntanya, sempre que es garanteixi la conservació

dels valors naturals, la flora i la fauna i del patrimoni cultural i s’eviti la sobrefreqüentació i la

degradació del medi. En aquest sentit, tota pràctica esportiva, recreativa i d’ús públic pot ser

objecte de regulació per tal de garantir la conservació dels sistemes naturals i en aquesta

línia es poden crear, quan sigui oportú, les comissions tècniques específiques per tal

d'establir una regulació basada en el diàleg i el consens de tots els implicats.


191

En una altre ordre, la gestió de l’activitat turística també es vincula als principis i acord

relacionats que es van establir amb la implantació de l’Agenda 21 local en els municipis del

Parc Naturals de Montsant.

a) L’excursionisme. Curses de muntanya

En les últimes dècades l’excursionisme s’ha popularitzat arreu i també a la comarca del Priorat i

del Parc Natural de Montsant. Aquest fenomen ha comportat l’aparició de noves formes

d’excursionisme que, majoritàriament, es poden dividir en tres grups. Un primer grup configurat

per aquells excursionistes que segueixen anant a la muntanya amb guies a la mà, sols o

conduïts per persones més experimentades. Un segon grup, està format per persones que

troben en l’excursionisme una activitat a cavall entre una forma de lleure i una activitat físico-

esportiva en un entorn natural, on trobar ambients allunyats dels urbans, amb valors com la

tranquil·litat i el silenci. I una tercera forma d’excursionisme és el que es practica com una

activitat merament física i, per tant, convertida en un esport que aprofita les dificultats que

presenta la muntanya: tindria més relació amb el muntanyisme, que es tracta en el següent

punt. D’aquesta última forma n’han sorgit les curses de muntanya.

Actualment, en l’àmbit del Pla hi ha tres entitats excursionistes. L’Associació Excursionista

d’Ulldemolins, l’Associació d’Excursionistes de Cornudella de Montsant –amb els seus treball,

el Parc va poder habilitar i dissenyar la “Ruta dels Cartoixans” i el Club Excursionista del

Priorat.

D’altra banda, a Montsant, existeix una tradició prou consolidada i popular “d’anar a portar

el pessebre” durant aquest cicle de Nadal, i si bé és cert que hi ha iniciatives individuals,

també ho és que són diversos els col·lectius que any rere any renoven aquest ritual fins el

punt que hi ha punts a la serra que han esdevingut simbòlicament de referència per a

aquesta pràctica. Els darrers anys però, s’ha produït un volum creixent de pessebres

abandonats dins l’espai natural que ningú custodia, convertint-se en un residu. Atesa la Llei

12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals i la Llei 6/1993 de 15 de juliol, reguladora dels

residus, l’equip gestor acorda amb els Cos d’Agents Rurals del Priorat establir un protocol

que regula l’establiment d’aquests artefactes i paral·lelament es mantenen relacions amb

l’Agrupació Excursionista de Catalunya, l’Associació Excursionista de Catalanya i

l’agrupament escolta Mare de Déu de Montsant-Verge del Cim de Reus.

Un aspecte a considerar en relació a l’excursionisme són les competicions esportives que es

realitzen a peu, corrent o mixtes amb bicicleta de muntanya i/o esports d’aventura. De marxes i

curses organitzades n’hi ha hagut diverses, tot i que poc nombroses. Destaquen especialment

l’Open Raid X-Race Cornudella, consistent en un duatló (cursa i bicicleta de muntanya), que

transcorre en part dins de l’espai natural protegit i des del 2009, que es realitza la cursa de

resistència de muntanya anomenada Ultra Trail Serra de Montsant. impulsada, igual que

l’anterior, per la Secció Excursionista de l’Agrupació Cultural Vila-Seca. Aquesta cursa

consisteix a passar per tots els pobles de Montsant recorrent 105 Km amb un desnivell total

acumulat de més de 4.000 m. El Parc té amb l’empresa que s’encarrega de l’organització

tècnica de la cursa un acord de col·laboració que inclou la definició i disseny de l’itinerari de la

cursa, tenint en compte els valors naturals i culturals de Parc.


192

Taula 94: Nombre d'inscrits Ultra Trail Serra de Montsant 2011-2014

Any Nombre

d’inscrits

2011 360

2012 490

2013 475

2014 650

Font: Parc Natural

b) L’escalada. Campanya “Cuida i escala Montsant”

El conglomerat de Montsant presenta unes qualitats excepcionals per a l’escalada, per la

presència de multitud de forats i fissures més pròpies de la roca calcària que del conglomerat.

L’escalada que s’hi pràctica és majoritàriament l’esportiva; la clàssica és més pròpia de grans

escarpaments verticals o subverticals de centenars de metres, menys presents a Montsant. A

la serra de Montsant hi ha més d’un miler de vies i que es divideixen en 7 àrees: dues a

Margalef, una a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant més propera a Albarca, una altra a

Sant Joan del Codolar, una quarta a les cingleres del poble de la Morera de Montsant, una

cinquena i força àmplia seguint les cingleres de la serra Major sobre Escaladei, i una darrera a

Cabacés.

Amb l’objectiu de garantir la compatibilització de l’escalada i els valors naturals del Parc natural

de Montsant es va crear una comissió per consensuar amb propietaris, ens socials i escaladors

un document de regulació de l’escalada dins de l’espai natural de protecció especial, on

s’acordà una zonificació respecte la possibilitat d’escalada (zona no condicionada, zona

condicionada i zona de prohibició permanent), la temporalització i tipus d’escalada, i altres

aspectes relacionats com els tràmits a seguir per a l’obertura de vies (Zones d’escalada;

L’Escalada al parc natural de la serra de Montsant, regulació). Aquesta regulació s’ha divulgat

mitjançant l’edició d’un mapa de regulació de l’escalada i cartelleres informatives en els

principals punts. Així mateix s’estableix que en cas de voler equipar un via, cal comunicar-ho a

l’equip gestor del parc.

Actualment l’escalada per a pobles com Margalef o Cornudella és una font d’ingressos

suplementària a les economies dels pobles i constitueix una forma alternativa d'apropar-se a

l’espai natural protegit. No obstant això, també ha generat problemes en alguns punts,

relacionats amb la sobrefreqüentació d’algunes zones, els estacionaments descontrolats de

vehicles en camins i la ruderalització dels peus de les vies.

L’any 2012 es va fer una diagnosi d’aquesta situació i es va engegar la campanya de

sensibilització: “Vine, escala i cuida Montsant. Consells i bones pràctiques per a

l’escalada al Parc Natural de Montsant” per regular les zones d’aparcament i pernoctació i

promoure bones pràctiques davant la greu problemàtica de les restes fecals. A més de

tríptics i cartelleres informatives, es va fer una campanya activa directament en els punts de

més afluència (pantà de Margalef i Cornudella de Montsant), i s’ha promogut l’ús de les

pales per enterrar els excrements. Aquesta campanya va comptar amb la col·laboració de la

Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), el Cos d’Agents Rurals i el Cos de

Bombers de la Generalitat de Catalunya.


193

c) Acampada i pernoctació

Dins els Parc Natural de Montsant l’acampada lliure està prohibida. Sovint, però aquesta es

troba vinculada a activitats com l’escalada o l’excursionisme. Arran de la campanya “Vine,

escala i cuida Montsant. Consells i bones pràctiques per a l’escalada al Parc Natural de

Montsant” del 2012 es va consensuar amb els ajuntaments dels municipis del Parc Natural

les zones d’acampada permeses i els indrets de pernoctació i els mecanismes

d’autoritzacions per a la realització de l’activitat, que depèn dels propis ajuntaments.

Taula 95: àrees d'acampada i de pernoctació permeses

Àrees d’acampada permesa Àrees de pernoctació permesa

Cabacés. Ermita de la Mare de Déu

de la Foia

La Bisbal de Falset. Cova de Santa

Llúcia

La Figuera. Ermita de Sant Pau La Morera de Montsant. Àrea de

lleure de la Font

Margalef. Pantà i àrea d’acollida La Vilella Baixa. Àrea de lleure

Ulldemolins. Ermita de Sant Antoni i

ermita de Santa Magdalena.

Font: Parc Natural

Especialment, destaquem l’àrea d’acollida de Margalef que l’any 2015 s’ha inaugurat en

aquest municipi, a l’entrada del poble. Margalef s’ha consolidat com un referent mundial quant

a la pràctica de l’escalada, fet que ha generat un fort increment d’excursionistes i

d’escaladors al poble. Per tal de regular l’activitat, el Parc Natural de Montsant i l’Ajuntament

de Margalef han treballat conjuntament per a l’ordenació de les zones d'acampada i

aparcament per a vehicles de motor en el municipi. Aquesta col·laboració s’ha concretat en

la instal·lació d’un conjunt de senyals que condueixen els visitants a les zones habilitades

per acampar i pernoctar i en la millora i senyalització dels accessos als sectors d’escalada.

També s’ha creat una àrea d’acollida i serveis a l’entrada del poble a la qual s’accedeix a

peu per un pont de fusta, on s’ofereixen aparcaments per a autocaravanes, lavabos i dutxes,

servei de rentadora, etc. A l’àrea del pantà, també s’han instal·lat serveis de lavabos i s’ha

creat un camí saludable que uneix l’àrea del pantà amb el poble.

d) Bicicleta de muntanya

La bicicleta de muntanya o bicicleta tot terreny (BTT) és una modalitat d’accés al medi natural

que ha tingut cada cop més practicants. Des de la seva creació, aquesta activitat ha anat en

augment a la comarca i també al Parc Natural de Montsant on recorren corriols i camins. La

dificultat d’alguns per descendir i el desnivell que presenten atrauen a ciclistes, encara que la

dificultat en les aproximacions (sense vehicle) limita la pràctica de l’especialitat, però en els

darrers anys hi ha hagut unademanda creixent de poder fer una ruta que donés la volta a tota

el Parc Natural. Durant el 2014, es va dissenyar un recorregut que permeten fer una ruta

circular de gairebé 100 km amb una ascensió acumulada de 2.800 m (veure apartat “4.4.3.

Infraestructura i equipaments d’ús públic”).

e) Caça

La caça ha estat una de les activitats d’aprofitament de recursos del medi habitual en el

territori del Parc. Primer, com un complement càrnic a la dieta pobre en proteïna animal i

després, quan s’abandonen els paranys i les armes rudimentàries per les armes de foc i és

té més accés a una dieta proteica, com a activitat lúdica bàsicament masculina. La


194

implantació com a activitat lúdico-esportiva en el territori ha estat important i existeixen

societats de caçadors a tots els municipis amb les qual s’ha treballat conjuntament des de la

creació de l’òrgan gestor.

Una de les iniciatives que ha permès aquest diàleg obert ha estat la creació de la Comissió

de Caça de Montsant, de la que formen part la majoria d’actors implicats en la gestió de la

caça.

La gestió cinegètica es realitza a través de les Àrees Privades de Caça (APC), en general de

caire social, sota la titularitat de societat de caçadors locals dels diversos municipis. En total

hi ha 11 APC dins dels límits del Pla Especial. També hi ha el Refugi de Fauna salvatge

anomenat Congost de Fraguerau, propietat de la Fundació Obra social Caixa Catalunya i

únic refugi de tot el Priorat amb 157 ha. A l’interior del Parc Natural, al terme municipal

d’Ulldemolins, també existeix un Mont de titularitat pública amb règim lliure, on la caça no

està permesa sense l’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Paral·lelament en el terme municipal de la Vilella Alta hi ha una zona sense gestió de 119

ha.

Al Parc, hi ha dos tipus d’aprofitaments cinegètics, la caça menor i major. La caça major se

centra bàsicament en el porc senglar (Susscrofa) encara que en els darrers anys s’ha iniciat

la caça del cabirol (Capreoluscapreolus). Respecte la caça menor, les espècies més

caçades a l’àmbit del pla són la perdiu (Alectorisrufa), el tudó (Columbapalumbus), la griva

(Turdusviscivorus), el tord (Turdusphilomelos), el tord ala-roig (Turdusiliacus), la tórtora

comuna (Streptopeliaturtur), el conill de bosc (Oryctolaguscuniculus) i també la guineu

(Vulpesvulpes) i la becada (Scolopax rusticola).

Les poblacions de caça menor de conill i perdiu, així com les de la tórtora comuna, s’han

reduït molt els últims decennis, inclús desapareixent en molts indrets. Per aquest motiu, des

de les APC i amb el suport del Parc Natural, s’ha realitzat periòdicament alliberaments de

perdiu i un projecte de recuperació del conill de bosc.

f) Pesca

De forma paral·lela a la caça, la pesca al riu Montsant ha esdevingut una activitat lúdico-

esportiva. Malgrat l’actual modalitat de pesca sense mort, que implica el retorn de l’individu

capturat al riu, històricament, tot el que es capturava es dirigia al consum. Les captures no

només se centraven en peixos com els barbs (Barbusgraellsii, B. hasii) o l’anguila

(Anguillaanguilla), o, posteriorment després de la seva introducció a meitats del segle XX, la

truita (Salmotrutta), sinó també en altres espècies aquàtiques com el cranc de riu ibèric

(Astropotamobiuspallipes).

La història de la pesca lúdico-esportiva en els últims 50 anys al riu Montsant ha estat

marcada per l’absència de regulació i insuficient gestió. Fins a finals dels anys 1970 el riu

Montsant no va tenir cap tipus de regulació específica, és a dir que es regia per la Llei

estatal de pesca. En aquesta època s’introdueix la truita irisada i més tard la truita comuna.

A més, també es va introduir la perca americana (Micropterussalmoides), detectada el 1988 i

que, a partir de la riuades de 1994, va poder colonitzar tot el riu (Barrull i Mate, 2007).


195

Existeix el Club de Pesca “Montsant” constituït l’any 2001 amb seu a Margalef.

L’aprofitament de la pesca al rius Siurana i Montsant no es troba regulada específicament i

es regeix per la normativa general de pesca, si bé l’any 2008 es va aprovar per Junta

Rectora del Parc una proposta per a la gestió piscícola i zonificació del riu Montsant.

g) Espeleologia

L’espeleologia s’ha practicat en la serra de Montsant degut a que les característiques

geomorfològiques han produït un modelat càrstic i per tant, ofereix un gran nombre de coves i

avencs on poder practicar aquesta activitat. Tanmateix, donades aquestes característiques,

l’activitat espeleològica a Montsant ha estat relativament escassa. Hi ha cites que ens remeten

a la pràctica d’aquesta activitat a principis del segle XX, però no és fins a mitjans de segle que

determinades associacions d’espeleologia visiten diverses cavitats a Montsant, realitzant una

campanya de localització de balmes, avencs i coves.

Les últimes campanyes que es coneixen són les realitzades pel grup espeleològic lleidatà

(GELL) entre els anys 1995 i 2005. D’aquestes campanyes semi-professionals es van publicar

els resultats amb les topografies de totes les cavitats visitades i comentaris sobre aspectes

físics i biològics de les visites. A part d’aquestes visites no se'n coneix cap més realitzada en

l’últim decenni, fet que indica per una banda, la dificultat d’accés a la majoria de cavitats, el

minso atractiu de l’espeleologia a Montsant i el baix seguiment d’aquesta activitat comparada

amb d’altres com l’excursionisme o l’escalada.

h) Bany

L’activitat del bany al riu Montsant no està regulada. A diferència d’altres activitats, on la

majoria de practicants són vinguts de fora els municipis de l’espai natural protegit, el bany

majoritàriament és practicat per veïns dels pobles. Els indrets preferits són els que tenen

acumulacions d’aigua ja sigui per petites represes o per gorgs naturals o salts d’aigua, i que

són fàcilment accessibles.

Els llocs més habituals al riu Montsant són el toll Palanca, el toll de la Pixera, el toll de les

Noies, el toll Lleno, el pont de Cabacés i les Cadolles Fondes, encara que també s’utilitzen

altres gorgs i salts d’aigua del riu durant el període estival. Hi ha visitants, sobretot escaladors,

que es banyen –tot i estar prohibit- al pantà de Margalef.

i) Activitats aèries

Les activitats aèries les podem dividir entre les realitzades amb aparells de motor o sense.

Respecte les activitats amb motor els vols amb helicòpter a baixa alçada destaquen els de

Bombers o Agent Rurals pel manteniment d’infraestructures de prevenció, vigilància i extinció

en els incendis forestals, així com també pel rescat d’excursionistes o escaladors. Altres usos

esporàdics serien les tasques d’investigació, recerca, divulgació o informació, pel manteniment i

vigilància de línies elèctriques o en vols d’interès privat.

Respecte als vols amb aparells sense motor, a Montsant, normalment i amb una certa

regularitat, es practica el vol en parapent, tot i que aquesta activitat no està regulada.


196

j) Circul·lació motoritzada recreativa

Tot i que no és una destinació molt escollida pels practicants de motocròs, trial, enduro,

vehicles tot terreny o quads, no és rar a Montsant trobar, sobretot els caps de setmana, grups

de vehicles que recorren els camins i pistes de l’espai natural protegit. Molts d’aquests usuaris

circulen per camins que no tenen l’amplada suficient segons estipula la normativa vigent en

matèria d’accés motoritzat al medi natural (Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de

l’accés motoritzat al medi natural).

Un dels objectius de regular l’accés motoritzat a Montsant és per la conservació i el

manteniment de les vies de comunicació en bon estat. La circulació motoritzada organitzada i/o

comercialitzada, segons el decret legislatiu 3/2010 de 5 d’octubre que modifica la Llei 9/1995 de

27 de juliol de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, requereix l’aprovació del

recorregut per l'òrgan gestor de l’espai natural. El 4 de juny de 2013, la junta rectora del Parc

aprova i regula l’accés motoritzat al Parc Natural de Montsant i estableix el protocol de

targeta d’identificació dels vehicles autoritzats. Aquesta regulació s’incorporarà en el Pla

Especial del Parc.

Així mateix, les administracions competents i especialment l’òrgan gestor poden establir

determinacions complementàries d'ordenació o limitació de l'ús i l'accés públic per garantir la

conservació de la gea, la fauna, la flora, la vegetació i el paisatge. Aquesta limitació abasta la

prohibició de pas permanent o temporal, quan puguin ocasionar-se fenòmens de recessió

vegetal, d’erosió o de destorb a la fauna en èpoques sensibles o alteració dels hàbitats i dels

ecosistemes en general.

Actualment, la xarxa viària, en l’àmbit del Parc, es classifica en dues categories:

Camins lliures: són tots els camins, que no tenen cap tipus de restricció a part de

les lleis vigents de l’accés motoritzat al medi natural, en els quals no hi ha

tancaments i que no precisen d’autorització per poder-hi circular.

Camins restringits: són aquells camins els quals està restringida la seva circulació

motoritzada al públic en general (Article 8, Llei 9/1995). Són camins, amb

senyalització especifica d’accés restringit, amb tanques a la seva entrada. Hi ha

dues classificacions els camins de nivell baix de restricció i camins d’alt nivell de

restricció. Podran sol·licitar autorització per a circular pel camins de nivell baix de

restricció els titulars de finques, les persones amb mobilitat reduïda, gent gran

(majors de 65 anys), per tasques de recerca científica, socis de les àrees de caça

autoritzades, per finalitat recreativa o turística previ acord de col·laboració amb el

parc i persones autoritzades per l'òrgan gestor.

Pels camins d’alt nivell de restricció, on la preservació del patrimoni natural, cultural i

de silenci i tranquil·litat, amb un nivell mínim d’artificialització i d’intrusió antròpica és

màxima, no es podrà autoritzar la circulació per fins recreatius o turístics, i només

podran sol·licitar l’autorització els titulars de finques, qui desenvolupi activitats i usos

de caràcter forestal, agrícola o ramader, persones autoritzades per l'òrgan gestor i

per la gestió de les àrees privades de caça.


197

Taula 96 Camins de baix i alt nivell de restriccions

Font: Parc Natural

k) Investigació i activitats audiovisuals

Les tasques d’investigació i activitats audiovisuals han experimentat un creixement exponencial

des de l’aprovació del Parc Natural de Montsant, fet que ha comportat un coneixement

diferencial d’aquesta zona respecte la resta de l’espai natural protegit. La regulació d’aquesta

activitat es basa en aplicació del Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les

activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna

salvatge; la realització de pel·lícules, documentals, spots publicitaris, etc. i la fotografia

d'espècies sensibles dins els espais naturals de protecció especial. Aquest tipus d’activitats

requereixen autorització prèvia a l’òrgan gestor del Parc.

Camins de baix nivell de restricció Camins d’alt nivell de

restricció

Santa Magdalena – Albarca Camí de les Cadolles Fondes

(Ulldemolins)

Carretera T-702 – Pla de la Macipa C. de la Foia a Mas de l’Estrem

(Cabacés)

Pla de la Macipa – Barraca del Creuetes Mare de Déu de Montsant -

Font del Manyano – Toll de l’Ou

Camí del Tormo (La Vilella Alta)

Camí dels Pics (la Vilella Baixa- La

Vilella Alta)

Camí de la font de la Foranca (Cabacés)

Camí de les Coves Altes (Cabacés)

Camí del Coll de Manxa (La Bisbal de

Falset)

Camí del Tormo (La Morera de Montsant)

Albarca – Mare de Déu de Montsant


198

5. EL TURISME


199

Un dels motors econòmics del Priorat ha estat el turisme. Aquesta activitat va rebre un fort

impuls a partir dels ajuts de la Unió Europea a través del programa LEADER. Tot i que hi ha

establiments amb molta tradició al Priorat l’activitat ha anat guanyant intensitat, s’ha

incrementat la qualitat i diversitat dels establiments i s’ha anat difonent per tot el territori.

Paral·lelament l’increment per l’interès de la comarca ha comportat que a hores d’ara

diversos operadors, nacionals i internacionals programin el Priorat dins de la seva oferta.


200

5.1. ELS RECURSOS TURÍSTICS

Es considera recurs turístic qualsevol element capaç de generar desplaçaments turístics, ja

sigui per si sol o en combinació amb altres elements turístics.

Més enllà de la seva funcionalitat, es distingeixen dos grans grups de recursos turístics: els

bàsics i els complementaris. Els recursos bàsics són aquells que atrauen i fixen la demanda

en una zona i constitueixen el suport de les activitats.

Els recursos complementaris són aquells que no tenen el suficient poder d’atracció i fixació

de la demanda per justificar per si sols la dotació d’infraestructures i equipaments.

Precisament el paisatge és l’element bàsic que identifica i singularitza el Priorat com a

territori capaç d’atraure fluxos turístics i de fixar-ne la demanda.

Hem d’entendre el paisatge con un fet cultural resultant de l’acció de l’home sobre el medi i,

en definitiva, com l’expressió física de la identitat d’un determinat territori.

L’atractiu paisatgístic del Priorat com a destinació ha de contemplar-se lligada a tres

conceptes claus:

1. La qualitat estètica. Respon a valors subjectius de l’individu, però normalment existeix

un consens general que es defineix pel reflex d’un estat harmònic i equilibrat del sistema

territorial sobre el qual s’assenta.

2. La vivència de l’autenticitat que suposa una de les primeres raons de l’elecció de

l’espai rural com a destinació turística. Per aquest motiu cal preservar els elements

paisatgístics característics de la ruralitat tradicional, i dels sistemes productius sobre els

que se sosté aquesta ruralitat

3. La varietat paisatgística que en aquest cas es defineix com la interrelació dels diferents

elements del paisatge agrícola, el natural i els que configuren els nuclis de població i el

propi patrimoni històric.

El recursos complementaris s’han classificat en un de les quatre categories següents

1. Recursos naturals

2. Recursos arquitectònics i arqueològics

3. Festivitats i esdeveniments

4. Recursos gastronòmics


201

5.1.1Recursos naturals

El Patrimoni natural i el paisatge són un dels valors fonamentals de la comarca del Priorat i li

confereixen un poderós atractiu a tots els nivells, també, òbviament, a nivell turístic. La força

del paisatge del Priorat és tan potent que l’oli que s’hi produeix o els vins que en molts casos

donen prestigi a la comarca no s’entenen sense el seu entorn natural. El paisatge i el

patrimoni natural del Priorat està vivint una revalorització molt important a nivell general però

especialment a nivell de comarca. La valorització dels vins i la presencia del Parc Natural de

la Serra de Montsant en són els motors. La gent del territori entén el seu paisatge com a una

clara expressió de la seva identitat i entén que això pot ajudar a la seva conservació però

també a la dinamització del territori a través de la posada en valor d’aquest patrimoni natural

i paisatgístic.

Territori de massissos imponents, de cingleres, de marges, de llicorella, de vinyes i

d'oliveres, té tots els trets identificadors del paisatge agrari de la muntanya mediterrània. El

paisatge actual del Priorat s’ha anat forjant al llarg dels segles perquè l’ocupació humana

n’ha modificat i modelat gradualment la fesomia, però no n'ha malmès la identitat. I aquest

és un patrimoni molt preuat. Des de fa més de set anys l'associació Prioritat, que aglutina

societat civil, sectors empresarials agraris, entitats culturals i institucions, treballa per fer

possible la candidatura del paisatge del Priorat a patrimoni mundial de la UNESCO.

A continuació es destaquen alguns dels elements naturals més atractius que donen

potencialitat a l’àmbit turístic del territori:

a) El Montsant

És, segurament, l’espai natural més característic del Priorat i el recurs natural més

emblemàtic de la comarca, un símbol de territori que li dóna atractiu i personalitat. La seva

característica orografia escarpada, els seus cingles i formacions rocoses li donen una

especificitat ben clara. El Montsant és, a més a més, un espai ideal per a desenvolupar-hi

activitats de turisme actiu com el senderisme, l’escalada, vies ferrades o la BTT. L’accés a la

muntanya no és fàcil i cal fer-lo a través dels graus, els passos que permeten superar els

cingles. N’hi ha de relativament còmodes, resseguits per camins de ferradura, i altres que

només permeten el pas de persones, molt estrets en alguns casos, molt aeris en d’altres.

Tot plegat, però, confereixen un gran atractiu a la muntanya del Montsant.

b) Congost de Fra Guerau

Situat entre la Serra la Llena i la de Montsant és un dels llocs més emblemàtics del Parc

Natural. El riu Montsant vertebra un paisatge excepcional, per estètica i per continguts, on es

combina l’efecte de l’home per extreure riquesa a un terreny aspre i on es reflexa la seva

espiritualitat, tot plegat integrat en una natura diversa i atractiva.

El congost és el resultat de l’acció erosionadora de l’aigua, que ha modelat els conglomerats

calcaris de gran volum i formes arrodonides. Això permet fer excursions molt atractives per

l’espai, on hi trobem un pont penjant, balmes, impressionants senders aeris, etc.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4194918/20140531/prioritat.org


202

Destaca, també les ermites de Sant Bartomeu, la de Sant Antoni i la de Santa Magdalena

d’Ulldemolins, totes elles senzilles però de gran bellesa i situades en impressionants espais

naturals.

c) Conjunt Paisatgístic de Siurana

El poble de Siurana està situat a 737 metres d'altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a

l'extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana. És un terme molt accidentat,

amb elevacions considerables i uns fons de vall molt profunds. La part més suau és la

meridional, a l'entorn del riu.

El poble, que també té un clar atractiu a nivell patrimonial, destaca per les seves

característiques geogràfiques, per la seva ubicació i per l’imponent patrimoni natural i

paisatgístic que l’envolta que l’han convertit en un dels llocs internacionals més preuats per

l’escalada.

d) La Serra de Llaberia i La Mola de Colldejou

El Priorat comparteix, amb el Baix Camp i la Ribera d’Ebre, L’Espai Natural Protegit de la

Serra de Llaberia. L’Espai acull una notable diversitat de paisatges i, en especial, una

excel·lent representació dels propis de les muntanyes calcàries de la Catalunya meridional.

El conjunt de l’Espai és singular, principalment pels notables valors paisatgístics de la

vegetació i de la fauna i és un element de patrimoni natural destacable a nivell comarcal ja

que, a part dels interessos paisatgístics i de flora i fauna que integra, és un territori idoni per

a la pràctica del turisme actiu en diferents modalitats com el senderisme, escalada, BTT, etc.

e) Embassament de Siurana

Situat als peus de les cingleres i del poble de Siurana. L’embassament està enmig d’un

bonic entorn paisatgístic envoltat per la serra del Montsant i les muntanyes de Prades.

L’embassament atura les aigües del riu Siurana, el principal afluent de l'Ebre a les terres de

Tarragona. A tocar del pantà hi ha la serra de la Gritella, amb una geografia que augmenta

l’atractiu visual de la zona.

L’embassament és un destacat atractiu turístic comarcal, un element de patrimoni natural

que enriqueix l’oferta de turística del Priorat amb una proposta paisatgística i

d’excursionisme, per una banda, però també amb una oferta basada en les activitats

aquàtiques. Aquestes activitats se centren, bàsicament, en el rem i el piragüisme. En

instal·lacions situades al mateix embassament s'hi poden llogar diverses classes de

barques, canoes i piragües facilitant i fomentant, així, l’ús d’aquest espai per a la pràctica

esportiva i per al gaudi i l’oci dels visitants.

f) Embassament dels Guiamets

Embassament que pertany a la riera de Capçanes (conca del riu Ebre), amb una capacitat

màxima de 9,7 hm3.

El seu entorn esdevé un paratge ideal per anar d’excursió i gaudir de la natura, i en ell s’hi

pot practicar la pesca durant tot l’any (amb llicència). En aquest sentit doncs, té potencial per

acollir campionats de pesca.


203

Actualment s’hi està iniciant una activitat de lloguer de caiacs, per part d’un agent privat, que

es pretén que esdevingui la punta de llança en el desenvolupament d’activitats a l’entorn del

pantà, i per tal de que aquest acabi configurant-se com un recurs turístic notable i amb poder

d’atracció.

5.1.2 Patrimoni arquitectònic i arqueològic

a) La Cartoixa d’Escaladei

El segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa van construir un monestir i van fundar la

primera cartoixa de la Península Ibèrica. al fons d'una vall, protegida per la serralada de

Montsant. En aquest espai tranquil, els monjos cartoixans van seguir un model de vida

marcat pel silenci i l'oració, combinant la solitud eremítica amb l'empara de la vida

comunitària. La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor.

Amb la Desamortització de Mendizábal els monjos van abandonar sobtadament cel•les i

claustres, l’església i l’hostatgeria, cosa que va provocar una ràpida degradació del complex

religiós.

b) Museu de Les Mines de Bellmunt del Priorat

Aquest complex va ser el nucli més important de les explotacions mineres de la conca del

Priorat, per les seves dimensions –uns 14 km de galeries subterrànies fins a 620 m de

profunditat- i pel seu rendiment extractiu. Durant el segle XIX l’empresa concessionària de

les mines “Minas del Priorato, SA”, va construir un interessant conjunt d’habitatges. És la

coneguda Colònia, que es troba en el sector del poble de Bellmunt més proper a la mina. Hi

trobem, també, la Casa de les Mines, edifici modernista, data del 1905 i fou destinada a

residència de la direcció, oficines i laboratori de l’empresa.

c) El Castell del Vi

Aquest centre s’ubica a l’antic Castell dels Comtes de Prades de Falset, bastit al segle XII,

sobre un turó que domina la vila de Falset. El castell comptava amb una part residencial i

una església. En els darrers temps, abans de ser totalment abandonat, també va ser utilitzat

com a presó.

d) El molí de l’oli de Margalef. Centre d’Interpretació de l’oli i de les economies

productives de Montsant

Es tracta d’un equipament d’ús públic del Parc Natural de Montsant destinat a divulgar el

procés d’elaboració i usos de l’oli, una de les principals economies del territori. L’edifici era

un antic molí d’oli construït el 1933 i que va funcionar fins a la dècada de 1960. La seva

maquinària es va conservar pràcticament intacta la qual cosa permet conèixer de primera

mà quin era el procés de producció i elaboració de l’oli. L’objectiu del Centre és reflexionar

sobre l’evolució del paisatge de Montsant i l’acció humana sobre el territori, sensibilitzar-lo


204

sobre la sostenibilitat del sector oleícola i incentivar-lo a consumir un producte de prestigi i

de cultiu majoritari en els municipis del Parc Natural.

e) Arquitectura religiosa de Montsant

Al llarg dels segles, al Montsant s’hi ha desenvolupat una important cultura al voltant de la

religió i l’espiritualitat. Això s’ha traduït en una intensa tradició eremítica que ha donat com a

resultat bellíssimes ermites situades en llocs d’una natura impressionant .

Algunes de les principals ermites són:

• Ermita de la Mare de Déu de Montsant. Situada a Albarca, a 1027 metres d’altitud, al

peu de la Roca Corbatera, la més alta de la serra de Montsant. Té el seu origen en les

construccions eremítiques del segle XII

• Ermita de Sant Joan del Codolar. Situada a uns 3 km de Cornudella de Montsant als

peus dels cingles de Sant Joan de la serra de Montsant. Construïda pels monjos

cartoixans a finals del segle XV. Encara avui dia hi viu una ermitana

• Ermita de Sant Bartomeu. Ulldemolins. Ermita d’estil romànic que data del s. XIV,

situada a l’espectacular congost de Fraguerau. L’edifici, construït davant d’una balma,

consta d’una sola nau amb absis rodó, volta de canó de carreus de pedra un xic

apuntada i campanar d’espadanya.

• Ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Ulldemolins. Ermita situada al peu del

Montsant, a 3 km del poble d’Ulldemolins. L’edifici, de línies senzilles, consta d’arcs

apuntats, atri frontal, campanar d’espadanya i porta dovellada.

• Ermita de Santa Magdalena. Ulldemolins. També és coneguda com la “Catedral de

Montsant” donades les seves grans dimensions tenint en compte la mida habitual de

les ermites. Té 6 capelles, cor, tribunes i cripta.

• Ermita de Sant Salvador. L’ermita de Sant Salvador es troba ubicada a 3,5 km de

Margalef. L’edifici està aixoplugat sota una immensa roca. L’original va ser construïda

al segle XVI però el 1936 va ser incendiada i va haver de ser reconstruïda.

• Ermita de Sant Roc. Cabacés. Petita ermita situada a 1,5 km del poble. L’edifici data

del segle XVI i és de construcció senzilla, aprofitant com a parets la mateixa roca.

Consta d’una sola nau i dues petites capelles laterals.

• Ermita de la Mare de Déu de la Foia. L’ermita de la Foia està situada a 3 km del

poble de Cabacés. Deu el nom a la seva ubicació en una fondalada on hi abunda

l’aigua que abasteix també la vila. S’hi veneren la Mare de Déu de les Neus, Sant Marc

i Santa Bàrbara.

• Ermita de Sant Pau. Molt prop de la Figuera i construïda dalt d’un turó, vora 700 m

d’altitud. L’ermita és d’estil renaixentista, de planta rectangular, sense absis i volta

semicircular. Té una sola nau coberta amb volta de canó.

f) Conjunt Històric de Siurana

Siurana ofereix al visitant un patrimoni arquitectònic i cultural molt interessant. El seu passat

històric i les seves mostres d’edificis religiosos i civils són un element patrimonial destacat i

d’un gran atractiu. A més a més, el poble té llegendes associades que li donen un valor


205

afegit en quan a atractiu turístic immaterial que combinat amb el seu entorn natural i el seu

patrimoni arquitectònic, prenen molta força i converteixen aquest poble en un protagonista

destacat del turisme a la comarca. Avui dia, podem contemplar un poble molt ben conservat

i restaurat, de cases i carrers empedrats. L’edifici més rellevant de Siurana és l’església,

d’estil romànic, amb una portalada, amb timpà figurat, emmarcat per tres arquivoltes de mig

punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.

Al poble també hi destaquen i les restes de la fortalesa sarraïna, situades a l’entrada del

poble.

g) Cooperatives Modernistes del Priorat

Els cellers modernistes van proliferar en una conjuntura del sector agrícola marcada per

l’aparició de les cooperatives. El segle XIX havia acabat amb l’arribada de la fil·loxera, que

va empobrir la pagesia catalana, i el cooperativisme va néixer com a alternativa per sortir

d’aquella situació a través de la unió entre els pagesos. L’èxit de la fórmula i les aportacions

personals de molts agricultors, tant en diners com en jornals a l’obra, van fer possibles els

edificis dels cellers cooperatius, entre els quals es compten la major part de catedrals del vi,

construïdes majoritàriament entre el 1915 i el 1930.

La comarca del Priorat té alguns exemples destacats de cellers i cooperatives modernistes

sobretot centrats concretament amb el Celler Cooperatiu de Falset i el Celler Cooperatiu de


Pel que fa al Celler Cooperatiu de Falset és un edifici modernista de Cèsar Martinell declarat

bé cultural d'interès nacional. Actualment forma la part de la Cooperativa Falset-Marçà

inscrita en els cellers de la Denominació d'Origen Montsant.

El Celler Cooperatiu de Falset és un edifici compost per dos cossos amb coberta inclinada

de teula a dues vessants, sobre encavallada de fusta. El cos principal, destinat a celler, és

de tipologia basilical, format per una nau central major i dues naus laterals menors.

Aquestes se separen mitjançant arcs parabòlics d'obra de maó sobre pilars allargats, per

acabar en un mur superior amb les finestres d'il·luminació lateral de la nau. El cos

transversal és el destinat a l'elaboració. Tots dos cossos estan separades per una arcada

mixta de petits arcs rebaixats i arcs parabòlics als extrems sobre pilastres d'obra de maó,

que permet la comunicació visual dels espais.

La façana principal té una composició medievalista, de caràcter singular, flanquejada per

dues torres laterals (que contenen les escales) amb acabat emmerletat, i presidida per una

portalada amb dovelles de granit i un gran finestral emmarcat amb obra de maó. La façana

està ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats.

Són especialment notables la torre del dipòsit d'aigua, amb una estructura d'arcs parabòlics

creuats, i la formalització neomedieval de la façana que converteix aquest edifici industrial

en una construcció amb entitat arquitectònica que enllaça amb els antecedents medievals i

culturals de la població.


206

El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de

tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de

Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en la

construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de

les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per

cambres aïllants ventilades i la composició i textures de les façanes.

Va ser construït l'any 1919 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet per encàrrec del Sindicat

Agrícola de Falset. Actualment la cooperativa ofereix visites a l’edifici, d’especial menció

mereix la visita teatralitzada que s’hi realitza i on s’ha habilitat un espai de venda de vi.

L'altre gran exemple comarcal d'arquitectura agrícola modernista és el Celler Cooperatiu de

Cornudella de Montsant. Es tracta d'un edifici de planta aproximadament rectangular, de

planta baixa i soterrani en el cos principal i de diferents nivells a la part posterior,

corresponents a dependències i usos múltiples. Fou bastit sobre una fossa, que facilita la

construcció i permet l'accés directe al soterrani, amb arcs de descàrrega parabòlics i voltes

de maó de pla "a la catalana". L'interior té cups diversos amb una cabuda d'11.000

hectolitres situats a banda i banda. Un segon cos, situat transversalment en la zona

intermèdia, també de dues plantes, es destina a l'elaboració i un tercer cos, només de planta

baixa, a la part posterior conté les tremuges. Una porxada protegeix la façana posterior. Les

són a dues aigües amb teula sobre encavallada de fusta, exceptuant el moll de descàrrega,

cobert a una sola aigua.

La façana principal -majoritàriament de pedra vista, com la totalitat de les altres façanes-

destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i els materials

utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en què s'integren les finestres baixes de ventilació

i la porta d'accés amb arc de mig punt; separat pel rètol hi ha un segon nivell, de parament

estucat, amb un gran finestral triforat; un tercer nivell és el coronament de l'edifici.

És especialment notable l'estructura de la planta inferior formada per un conjunt d'arcs

parabòlics de maó i rajola, i també l'ús de la pedra vista a la façana que enllaça amb el

paisatge i amb els antecedents culturals de la població. El celler cooperatiu fou construït

entre el 1919 i el 1922 per Cèsar Martinell.

h) Pont Vell de Cabacés

És un pont d'origen medieval sobre el riu Montsant (s. XIV) situat al camí entre Cabacés i la

Bisbal de Falset, construït amb carreus i totalment assentat sobre la roca. Té una llargada

de 38 m, una alçada de 6 m i una amplada de 3 m. S'hi aprecien les marques dels

picapedrers.


207

i) Conjunt Arquitectònic de la Vilella Baixa

Val la pena destacar com a element patrimonial força destacat de la comarca del Priorat tot

el conjunt arquitectònic de la façana del riu de la Vilella Baixa. Es tracta de la part posterior

d'una sèrie de cases, les façanes principals de les quals corresponen als carrers Major i de

St. Joan. La gran pendent del turó on es localitza el nucli antic va obligar a construir cases

de set o vuit pisos d'alçada però amb l'entrada principal a la quarta o cinquena planta; a la

façana principal és on trobem les portes d'entrada i des d'aquí tan sols són visibles dos o

tres plantes de la construcció. Els últims habitatges van ser bastits a finals segle XIX i

principis del XX. Generalment presenten gran quantitat de balcons i finestres.

Aquestes habitatges corresponen a la construcció de noves cases o a l'ampliació de

preexistents durant l'època pròspera del Priorat. Josep Maria Espinàs en el seu llibre "Viatge

al Priorat"(1962) va definir aquestes cases com els "gratacels del Nova York del Priorat".

Més enllà de la singularitat de les seves cases, el poble és conegut també per disposar d’un

carrer conegut com el "carrer que no passa", un carrer amb un arc gòtic a l’entrada,

segurament del nucli més antic de la població, i que no té cap sortida. Segurament aquest

carrer es tancava per defensar als habitants del poble d’atacs puntuals.

j) Els Rentadors del Priorat

A la comarca del Priorat hi tenen una certa presència i significança els rentadors que hi ha

en molts dels seus pobles. És un patrimoni popular, poc valorat fins al moment, però que

està carregat de la història senzilla de la gent dels pobles de la comarca i sobretot de la vida

de les dones que, en aquest cas eren les que en feien ús.

Des de l’antiguitat, les ciutats de la Mediterrània s’han articulat a l’entorn d’espais de trobada

i intercanvi. Aquests llocs han anat transformant-se a la vegada que canviaven els temps i la

individualitat s’imposava a les nostres societats. Nascuts a l’entorn de feines quotidianes

com ara anar al mercat, fer la bugada o anar a omplir el càntir a la font, les dones han actuat

durant segles com a protagonistes d’aquests espais reservats, on s’hi conversava, però

sobretot, s’hi anava a treballar.

Durant segles, les dones del Priorat han emprat llocs poc estudiats com són els propis

rentadors, però igual d’importants per conèixer la socialització d’aquestes comunitats. En

ells, la conversa i l’intercanvi eren la premissa bàsica relacionada amb el desenvolupament

d’alguna activitat domèstica: fer la bugada, portar el càntir a la font, etc. Així doncs, els

rentadors eren espais intrínsecament de socialització femenina, de configuració d'identitats i,

en definitiva, un lloc de cultura popular i de cohesió entre la gent del territori.

Com hem dit anteriorment, a la comarca hi ha exemples destacats de rentadors que en la

majoria dels casos s'han deixat d'utilitzar però que seria bo de recuperar per tal de

recuperar, també, la memòria col·lectiva i la història social de la comarca. Trobem exemples

de rentadors a Capçanes, amb uns rentadors de mitjans de S.XX, al Masroig, amb els

rentadors que foren construïts l'any 1921, els del Molar que juntament amb la font

constitueixen un bonic conjunt de mitjans del S.XIX. També se'n troben als Guiamets,

Porrera o a Pradell de la Teixeta on, en aquest últim, actualment encara algun dia es pot


208

veure com algú hi renta en la època de bon temps. Aquests són els principals exemples de

la comarca tot i que segurament se'n trobarien i se'n podrien recuperar alguns més.

Els rentadors són espais i patrimoni que van adquirint interès en tant que expliquen la

història i la cultura del territori, la seva identitat i no deixen de ser un bonic exemple

d'arquitectura popular.

k) Construccions de Pedra Seca

La construcció de pedra en sec es basa en la utilització únicament de pedra per realitzar

estructures i construccions, sense cap mena de morter que ajudi a l’assentament de les

pedres i serveixi de ciment d’unió.

Des dels inicis de l’agricultura l’home ha tingut en la pedra un element auxiliar que li ha servit

per anivellar el terreny, protegir els ramats, conservar el gel, el vi, l’aigua i els aliments, etc.

Però va ser durant els segles XIII-XIV i els XVIII-XIX quan l’increment de la població va

portar a l’extensió de l’art de la pedra en sec, construccions que, al Priorat, encara podem

admirar avui en dia en les seves més diverses expressions.

Aquestes construccions neixen de les necessitats dels pagesos i ramaders del Priorat. Les

pedres s’extreien del terreny en el moment d’utilitzar-lo per al conreu o per usos ramaders. A

partir de la preparació del terreny per tal de poder cultivar la terra, afloraven les pedres que

després es van utilitzar per fer barraques, marges, camins, etc.

Segons els tipus de material de la pedra (calcari, granític, pissarra, etc.) canvia la forma i el

tipus de construcció. Podem trobar marges molt baixos o molt grans, barraques amb

diferents tipus de volta, etc.

Al Priorat, com a tot el territori mediterrani, hi trobem molts exemples d'aquest tipus

d'arquitectura tradicional i popular que encara roman en el paisatge i que és una bona

mostra de la cultura i la identitat de la comarca. A la comarca hi trobem exemples de

construcció amb pedra en sec a camins, marges, barraques, cisternes subterrànies, cucons,

arneres o forns de calç. Com veiem hi ha una àmplia mostra de construccions que servien,

bàsicament per ordenar i fer més còmoda i productiva la vida al camp i la feina de pagès i

ramader. És, per tant, un patrimoni que ha sigut bàsic en la configuració paisatgística del

Priorat però també en el desenvolupament econòmic de la mateixa.

Cal mantenir aquest patrimoni i posar-lo en valor per explicar la identitat prioratina i

mediterrània però també per mantenir un paisatge de qualitat i, un elements constructius que

contenen la bellesa d'allò popular.

Actualment ja hi ha propostes en aquest sentit com la Ruta de la Pedra Seca de Capçanes

amb una gran quantitat d'elements que mostren la diversitat de construccions. També

trobem propostes al Masroig, a la Vilella Alta, a la Torre de Fontaubella i a Pradell de la

Teixeta. Cal donar més valor a aquest element patrimonial tan definitori del territori i

convertir-lo en un recurs turístic potent i atractiu.


209

l) Poblat Prehistòric de Puig Roig del Roget

El Puig Roig és un jaciment arqueològic d’uns 1200 m2, ubicat dins el terme municipal del

Masroig. El jaciment, datat entre els segles IX-VII aC, és un dels més ben conservats de

Catalunya dels quals es pot apreciar la planta sencera. A través d’uns plafons explicatius

podreu conèixer el medi, les construccions i els habitants del poblat, pertanyents a la cultura

dels Camps d’Urnes. En el jaciment s’hi ha trobat fragments de terrissa, peces de sílex o

destrals de pedra polida.

m) Poblat Prehistòric del Calvari

El poblat del Calvari, dels s. VII-VI ac, formava part d'una estructura territorial integrada per

dos assentaments principals, el Calvari i el Puig Roig, comentat en el punt anterior, i dos de

secundaris, el Tossal del Camat (el Molar) i el Tossal de l’Avenc del Primo (Bellmunt del

Priorat), que depenien, respectivament, dels dos poblats principals. El domini visual d’uns i

altres, una condició que sempre tenien en l’antiguitat els poblats pertanyents a un mateix

territori, i les comunicacions amb l’Ebre, el Siurana i la foia de Mora així semblen indicar‐ ho.

La construcció de l’antic dipòsit del Molar va tallar el poblat per aquest costat tot i que no

massa més extens. Per la banda de la font hi ha el límit i la seva corresponent muralla, que

és doble. Es desconeixen els límits per l’extrem nord tot i que es considera que el poblat

tenia més de 1.000 m2.

n) Els Rellotges de Sol

Tot i que és freqüent trobar rellotges de sol en façanes d’edificis i construccions rurals en lloc

es dona una concentració tant gran com a Porrera on fins hi tot s’ha establert una ruta per

anar identificant els tretze rellotges de sòl que es conserven al municipi. Alguns força

curiosos, com el que sempre és a l’ombra o el més gran de Catalunya.

5.1.3 Patrimoni cultural i festiu

a) Fira del Vi de Falset

El primer cap de setmana de maig se celebra a Falset aquesta fira dedicada als vins de les

dues denominacions d'origen de la comarca, la DOQ Priorat i la DO Montsant.

b) Festa de la Verema a l'antiga de Poboleda

Se celebra el segon dissabte de setembre i es representa la manera antiga i tradicional de

fer la verema Es participa en la verema anant a les vinyes i en retornar té lloc un esmorzar

popular. A continuació es pia el raïm, tenen lloc degustacions de vins de la població i altres

activitats lúdiques i culturals.

c) L'encamisada

La festa de l'Encamisada se celebra el cap de setmana més proper al 17 de gener, Sant

Antoni i rememora un atac dels homes de Falset contra els francesos vestint-se amb

camises blanques per tal d'aprofitar la boira espessa, i passar desapercebuts.El mateix dia,

a la Missa Major es pot contemplar com es balla la jota de Falset, recuperada fa uns quants

anys.


210

d) Festes Majors i Actes Populars

La majoria de les festes majors se celebren durant els mesos d’estiu, juliol i agost,

principalment. Festes que solen incloure ball, sardanes i actes per a la mainada. Cal

destacar-hi una jornada especial que té lloc en molts pobles, el “dia dels dropos”, últim dia

de la Festa Major, on solen dur-se a terme les “cucanyes”, jocs per als nens. És una

esdeveniment molt popular.

e) Aplecs a les Ermites

El Priorat és terra d’ermites i en moltes d’elles s’hi celebren aplecs populars, una acció amb

una llarguíssima tradició al territori i que acull a molta gent.

5.1.4 Patrimoni gastronòmic

Els municipis del Priorat, a part de la seva estreta i tradicional relació amb l’àmbit de

l’enologia i totes les activitats turístiques i enològiques que se’n desprenen, també integra

altres mostres de manifestacions gastronòmiques i culinàries que són mostra de la riquesa

de la comarca.

Els aromes i sabors del territori són els d’una cuina tradicional transmesa de generació en

generació, amb ingredients reconeguts oficialment per la seva qualitat, com l’oli de la

Denominació d’Origen Protegida (DOP) Siurana. No obstant el seu fort arrelament a la terra,

actualment la cuina del Priorat també se serveix dels nous productes i de les tendències

gastronòmiques actuals per oferir al client una cuina de qualitat.

Tot plegat dóna com a resultat plats i combinacions de gran qualitat que se serveixen en

diferents establiments de la zona. Per altra banda, els productes gastronòmics de qualitat

també són presents en agrobotigues i altres punts de venda als municipis.

a) Fires i Mostres de Vins del Priorat

El Priorat és, també, terra de vins i degut a això i la reeixida que ha tingut aquest sector els

darrers anys, molts pobles celebren festes i mostres del vi, sovint acompanyades d’activitats

gastronòmiques, musicals i culturals.

b) Oli DOP Siurana

El prestigi d’aquest oli d’oliva verge extra és conseqüència directa de la seva qualitat i d’una

producció acurada. Tota la comarca del Priorat entra dins de la zona d’aquesta Denominació

d’Origen Protegida. Des el Consell Comarcal hi ha una proposta per conèixer a fons el món

de l’oli i de l’olivera i el del procés d’elaboració. Per això es va crear la Ruta de l’Oli on es

proposa la visita a vuit molins d’oli d ela comarca on es poden fer tastos d’oli. Es molins

inclosos a la ruta són els de la Cooperativa de Cabacés, la Cooperativa de la Bisbal de

Falset, la Cooperativa de la Serra d’Almos, el Molí Miró Cubells de Cabacés, el Molí del

Celler del Masroig, , el molí Gratavinum de la Vilella Baixa, la Cooperativa de Sant Jaume

d’Ulldemolins i el Molí Nou de la Vilella Alta.


211

c) Festa de la Truita amb Suc d'Ulldemolins

El segon diumenge de març a Ulldemolins té lloc una diada que gira al voltant d'aquest plat

emblemàtic del Priorat. El plat, típic de la Quaresma, es pot preparar de diverses maneres.

Durant la jornada s’organitza un concurs de truites i en acabat es poden degustar els plats

presentats. També hi tenen lloc altres activitats lúdiques.

d) Jornada Gastronòmica i Mercat d'Artesania de Cornudella de Montsant

Diada on se celebra tot un seguit d’actes gastronòmics com la Diada de l’Arròs amb Conill,

la Diada del Cargols Dolços i Coents , el Tast de vins dels cellers de Cornudella de

Montsant, el Mercat d’Artesania i la Mostra de restaurants.

e) Altres productes gastronòmics populars

Orelletes, un dolç fregit.

Coques d'oli, farina i sucre. És una coca tova, d'un diàmetre de 20 centímetres i

disponible a un gran nombre de forns i fleques de la comarca.

Ensaginades, pastes elaborades amb sagí de porc.

5.1.5 Recursos complementaris per municipi

Hi ha diversos inventaris de recursos que s’han anat construint des de l’any 1998,

especialment pels estudis realitzats pel GRATET i per encàrrec del Patronat de Turisme de

la Diputació de Tarragona i del Consell Comarcal del Priorat.

Aquest inventaris han servit de base per l’elaboració d’aquest informe tot i que convindria

fer-ne una actualització. En tot cas ens serveix per veure la naturalesa dels atractius actuals

i l’actualització de l’inventari haurà de ser una tasca d’un proper Pla d’Acció. Especialment

tenint en compte que la consideració de recurs i de la seva jerarquia té un component

cultural canviant al llarg del temps.

Dit això s’ha treballat sobre la base d’un total de 186 de les diferents tipologies a la comarca

del Priorat.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sag%C3%AD

http://ca.wikipedia.org/wiki/Porc


212

Taula 97: Classificació dels recursos turístics del Priorat d’una major jerarquia


En els següents quadres es presenten municipi per municipi els principals recursos

identificats:

Taula 98 Liistat de recursos turístics per municipis Font: Elaboració pròpia


213


214


215


216

5.2 L’OFERTA TURÍSTICA

5.2.1 Allotjament

L’allotjament és l’indicador turístic per excel·lència. Si atenem a la definició de la OMT

que assenyala com a turista exclusivament aquella persona que es desplaça fora del

seu lloc habitual de residencia per motius d’oci i per estades superiors a les 24 hores,

el turisme comptabilitza únicament les persones que s’allotgen al territori. Per altra

banda és ben palès que hi ha molta altre gent que fa activitats lúdiques en el lloc, hi ha

els que anomenem excursionistes i els propis residents.

Però quan un turista s’allotja obligatòriament utilitza més recursos territorials, passa

més temps a la destinació i contribueix molt més i millor amb els objectius de difusió

econòmica de l’activitat i en la generació de riquesa. Per aquestes raons l’anàlisi de

l’allotjament és especialment interessant.

L’oferta d’allotjament s’ha incrementat notablement en els darrers anys. L’any 1991

només Cornudella del Montsant, Falset, Margalef i Poboleda comptaven amb

establiments d’allotjament, amb un total de 107 places. Al 2001 ja hi havia una oferta

de 998 places, tot i que 629 corresponien a càmpings, modalitat sempre majoritària pel

que fa a capacitat.

D’aquest període al 2007 hi ha un important increment de l’oferta de turisme rural i es

passa dels 18 establiments a 42 incrementant-se de forma proporcional el nombre de

places ofertades.

Al llarg del període 2007-2013, les xifres del nombre d’establiments d’allotjament no ha

sofert canvis significatius però s’han generat 73 noves places de turisme rural així com

un increment de l’oferta en places hoteleres, la qual cosa pot assenyalar una tendència

cap a la consolidació de formes turístiques no complementaries del sector primari i de

reforçament del sector terciari.

Taula 99: Allotjaments turístics. Nombre i places. 2001-2013

2001 2007 2013 Variació

2007/13

Hotels Nombre 13 17 19 11,76%

Places 206 257 266 3,50%

Càmpings Nombre 3 3 3 0,00%

Places 629 853 951 11,49%

Establiments

de

turisme rural

Nombre 18 42 48 14,29%

Places 163 337 410 21,66%

Font: Elaboració pròpia amb dades d’ Idescat i del Departament d'Empresa i Ocupació

Si analitzem les dades d’establiments segons municipis, podem constatar que Falset

només disposava d’un sol establiment hoteler l’any 2013 (recentment hi ha hagut

l’obertura d’un nou establiment, encara no comptabilitzat en aquesta estadística), i que


217

el municipi que concentra major nombre d’hotels i hostals i pensions és Gratallops,

amb 4. Destacar també els municipis de Cornudella de Montsant i la Morera de

Montsant, nuclis amb una notable atracció turística (el primer a raó principalment de

l’escalada i el pantà i el segon, seu del Parc Natural; per disposar d’Escaladei i per la

seva localització als peus del Montsant), que disposen de 2 establiments hotelers cada

un. Taula 100: Establiments hotelers. Any 2013

Establiments hotelers. Any 2013

Municipi

Hotels Hostals i

pensions Total d'1

estrella

de 2

estrelles

de 3

estrelles

de 4

estrelles

de 5

estrelles Total

Bellmunt del

Priorat 0 0 0 0 0 0 1 1

Capçanes 0 0 0 1 0 1 0 1

Cornudella de

Montsant 1 0 0 1 0 2 0 2

Falset 0 0 0 1 0 1 0 1

Gratallops 0 0 1 1 0 2 2 4

Guiamets, els 0 0 1 0 0 1 0 1

Margalef 0 0 0 0 0 0 1 1

Masroig, el 1 0 0 0 0 1 0 1

Morera de

Montsant, la 0 0 1 0 0 1 1 2

Poboleda 0 0 0 0 0 0 1 1

Porrera 0 1 0 0 0 1 0 1

Torroja del

Priorat 0 0 0 1 0 1 0 1

Ulldemolins 0 0 0 0 0 0 1 1

Vilella Baixa,

la 0 0 0 0 0 0 1 1

Priorat 2 1 3 5 0 11 8 19


La categoria més representada entre els hotels són els de 4 estrelles indicatiu de la

voluntat i l’aposta del sector per potenciar la qualitat en els establiments i serveis.

Destacar també la presència de 8 hostals i pensions a la comarca, establiments de

caràcter molt tradicional que aporten al conjunt de la destinació fins a 96 places.

Taula 101: Places hoteleres. Any 2013

Places hoteleres. Any 2013

Municipi

Hotels Hostals i

pensions Total d'1

estrella

de 2

estrelles

de 3

estrelles

de 4

estrelles

de 5

estrelles Total

Bellmunt

del Priorat 0 0 0 0 0 0 7 7

Capçanes 0 0 0 28 0 28 0 28

Cornudella

de

Montsant

12 0 0 11 0 23 0 23

Falset 0 0 0 22 0 22 0 22

Gratallops 0 0 18 6 0 24 24 48

Guiamets,

els 0 0 14 0 0 14 0 14

Margalef 0 0 0 0 0 0 16 16


218

Masroig, el 6 0 0 0 0 6 0 6

Morera de

Montsant,

la

0 0 19 0 0 19 8 27

Poboleda 0 0 0 0 0 0 17 17

Porrera 0 12 0 0 0 12 0 12

Torroja del

Priorat 0 0 0 22 0 22 0 22

Ulldemolins 0 0 0 0 0 0 19 19

Vilella

Baixa, la 0 0 0 0 0 0 5 5

Priorat 18 12 51 89 0 170 96 266


Pel que fa el nombre de places també destacar la presència d’un hotel de 4 estrelles a

Capçanes amb 28 places, que és el de major capacitat de tota la comarca.

Pel que fa als establiments de turisme rural existents, i segons tipus i municipi,

destacar la major presència de cases de poble independents (habitatges unifamiliars

ubicats en els nuclis de població i on només es presta el servei d’allotjament), que

representen més del 50% del total d’establiments de turisme rural presents al Priorat.

Els municipis de Cornudella de Montsant i Torroja del Priorat són els que disposen de

més establiments d’aquest tipus, així com la major oferta de places.

Tot i amb això Porrera apareix com a segon municipi amb major nombre de places,

amb 61 (i només per darrera de Cornudella que en té 100), si fem el còmput del total

de tipus d’establiments, ja que també disposa de 3 cases de poble compartides

(habitatge unifamiliar dins de nucli de població, que comparteix el titular amb els

usuaris turístics i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a

mínim, d'esmorzar).

Taula 102: Establiments i places de càmpings, segons categoria. Any 2013

Establiments i places de càmpings, segons categoria.Any 2013

Municipi

Luxe Primera Segona Tercera Total

Establi

ments

Plac

es

Establi

ments

Plac

es

Establi

ments

Plac

es

Establi

ments

Plac

es

Establi

ments

Plac

es

Cornudel

la de

Montsant

0 0 0 0 0 0 1 102 1 102

Poboleda 0 0 0 0 1 453 0 0 1 453

Ulldemoli

ns 0 0 0 0 1 396 0 0 1 396

Priorat 0 0 0 0 2 849 1 102 3 951

Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Com s’ha comentat, en tota la comarca només hi ha tres càmpings, dos de segona

categoria, a Poboleda (453 places) i a Ulldemolins (396 places), i un de tercera a

Cornudella de Montsant. El càmping de Cornudella (localitzat a Siurana) és el que té

menor capacitat de tots tres (102 places) però també el més especialitzat molt orientat

al sector de l’escalada.


219

Taula103: Places de turisme rural per municipi

Font: Elaboració pròpia, amb dades d’Idescat

Molt lluny de les xifres que presenten aquests tipus, hi apareixen les dels altres dos

tipus d’establiments de turisme rural, la masia (habitatge unifamiliar fora de nucli, que

comparteix el titular amb els usuaris turístics i on es presta el servei d'allotjament en

règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar) i la masoveria (habitatge unifamiliar,

fora de nucli de població que es lloga en règim d'habitatge rural). Així, a la comarca

només hi ha 4 masies i 6 masoveries. Això sí, és remarcable que totes les masies

ofereixen 15 places.

Taula 104: Establiments de turisme rural. Any 2013

Establiments de turisme rural. Any 2013

Municipi

Casa de

poble

comparti

da

Casa de

poble

independe

nt

Masia Masoveria Total

Nº Pla

ces Nº

Pla

ces Nº

Pla

ces Nº

Pla

ces Nº

Pla

ces

Bellmunt del

Priorat 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4

Bisbal de

Falset, la 3 34 0 0 0 0 0 0 3 34

Cabacés 0 0 1 5 0 0 0 0 1 5

Capçanes 0 0 1 7 0 0 0 0 1 7

Cornudella de

Montsant 1 11 6 59 1 15 3 15 11 100

Falset 0 0 0 0 1 15 2 15 3 30

Figuera, la 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Gratallops 0 0 1 5 0 0 0 0 1 5

Guiamets, els 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4

Lloar, el 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Marçà 1 7 0 0 1 15 1 7 3 29

Margalef 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Masroig, el 0 0 1 9 0 0 0 0 1 9

Molar, el 1 12 0 0 0 0 0 0 1 12

La Morera 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Ulldemolins

Margalef


Cabacés


Porrera


Figuera, la

Vilella Baixa, la

GratallopsLloar, el



Masroig, el

Marçà

Guiamets, els


Capçanes

PLACES TURISME RURAL (Municipis Priorat)

[3, 6]

[7, 13]

[14, 23]

[24, 33]

[34, 55]

[56, 100]


220

Montsant, la

Poboleda 0 0 2 20 0 0 0 0 2 20

Porrera 3 35 2 11 1 15 0 0 6 61

Pradell de la

Teixeta 1 12 1 5 0 0 0 0 2 17

Torre de

Fontaubella,

la

0 0 2 11 0 0 0 0 2 11

Torroja del

Priorat 1 15 5 32 0 0 0 0 6 47

Ulldemolins 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4

Vilella Alta, la 0 0 1 7 0 0 0 0 1 7

Vilella Baixa,

la 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4

Priorat 11 126 27 187 4 60 6 37 48 410

Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Entre aquestes dades i les que disposa l’oficina de turisme hi ha petites variacions.

Nosaltres hem utilitzat les que figuren a l’IDESCAT a partir del recull del Departament

d’Empresa i Ocupació, la qual cosa ens ha permés fer aquesta anàlisi comparada.

Ara bé les que figuren a data d’avui i s’ofereixen a traés del web de l’Oficina són les

següents:

Taula 105: Establiments d’allotjament 2015

Tipus d’establiment Nombre d’establiments Nombre de Places Allotjaments rurals 43 442

Habitatges d’ús turístic 24 215

Hostals 8 103

Hotels 10 158

Campings 3 114

Refugis 4 132

TOTAL 92 1164 Font: Oficina Comarcal de Turisme


221

5.2.2 Restauració

Segons dades del Consell Comarcal del Priorat de l’any 2001, la comarca comptava

amb un total de 35 establiments de restauració. La consolidació de la comarca com a

territori de referència en quant a la producció de vins molt valorats i reconeguts ha

ajudat al desenvolupament d’aquest sector i actualment l’oferta s’ha incrementat fins

als 49 establiments. Taula 106: Restaurants per municipi. Any 2015

Restaurants. Any 2015

Municipi Restaurants


Cabacés 0

Capçanes 0


Siurana 3

El Masroig 2

Els Guiamets 1

Escaladei 3

Falset 10

Gratallops 7

La Figuera 1

La Morera de Montsant 1

La Vilella Alta 1

La Vilella Baixa 2

Marçà 2

Margalef 1

Poboleda 3

Porrera 3

Pradell de la Teixeta 0

Torroja de Priorat 1

Ulldemolins 3

Total 49

Font: Turisme Consell Comarcal del Priorat

Trobem el major nombre de restaurants a Falset, amb 10 establiments. Aquest fet

respon, òbviament, a la capitalitat d’aquest municipi i centre de serveis. Per la seva

banda, Gratallops, tot i ser un poble petit que no arriba als 250 habitants té una oferta

de restauració molt destacable (7 establiments) que respon, en part, a la situació del

municipi com a referent de la producció de vins de qualitat i al fet que diversos cellers

de renom hi tinguin les seves instal·lacions. Tot plegat ha revertit en les visites i en la

presència de turistes al poble cosa que ajudat a multiplicar l’oferta de restaurants.

Els altres pobles de la comarca tenen un menor nombre de restaurants no superant,

cap d’ells, els 3 establiments. Però val a dir que tenint en compte les dimensions

d’aquests municipis, la seva població i la seva dinàmica social i econòmica, la

presència de restaurants hi és considerable.


222

5.2.3 Espais visitables

L’oferta turística es complementa amb els espais visitables que a part de

complementar la visita ajuden a interpretar el territori. S’han convertit en elements de

dinamització econòmica i esdevenen fites que permeten distribuir l’activitat turística pel

conjunt de la comarca.

Els més significatiu són els Centres d’Interpretació, espais importants que expliquen

les característiques de diferents aspectes relacionats amb la zona (història, cultura,

societat, natura, etc.) i que són, alhora, importants dinamitzadors dels territoris turístics

al fomentar la seva descoberta i coneixement.

Finalment la relació mostra aquells espais que no són centres d’interpretació en sí

mateixos però que es poden visitar amb horaris i dates fixades pels propis espais o bé

prèviament convingudes amb els turistes i que expliquen elements concrets del territori

des de diferents vessants (històric, patrimonial, etnològic, gastronòmic, etc.). Són

visites i espais de temàtica local que ajuden, també, a obtenir una informació completa

del territori.

La Cartoixa d’Escaladei

La Cartoixa d’Escaladei és una visita clàssica i obligada per conèixer els orígens del

Priorat.

Els espais que es poden visitar són Pati de l’entrada, la Capella de Sant Bru,

l’Hostatgeria , la Porteria - accés a la clausura, el Pati de l’Ave Maria, la façana de

Santa Maria, la placeta de l’església, l’església de Santa Maria, els claustres, una

cel·la amb els seus diferents espais, les capelles, les cel·les excavades, el sagrari, el

refetor i l’horta. Tot plegat mostra la vida comunitària dels cartoixans i la seva manera

de veure i viure la religió.

La Cartoixa d’Escaladei és gestionada pel Museu d’Història de Catalunya depenent del

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que s’encarrega tant de les

visites com de la dinamització de l’espai i del seu manteniment i restauració.

Avui dia s’ofereixen visites de les seves ruïnes en un recorregut comentat per l’exterior

dels 3 claustres, l’església i refectori, així com d’una cel·la reconstruïda amb tot detall.

L’espai, que disposa de botiga i aparcament de cotxes i autocars obre, a la tardor, de

l'1 d'octubre al 8 de desembre i a la primavera de l'1 de març al 31 de maig, de 10:00 h

a 17:00 h. Durant l’hivern obre del 10 de desembre al 28 de febrer de 10:00 h a 15:30

h i a l’estiu obre de l’1 de juny al 30 de setembre de 10:00h a 19:30h.

Museu de Les Mines de Bellmunt del Priorat

El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, situat a l’antic complex industrial de la

Mina Eugènia, es configura com un centre d’interpretació de la mineria del plom a la

comarca del Priorat. En aquest espai es fan visites guiades en les que s’hi explica com

era el treball del miner i com es va formar una manera de ser i de viure pròpia d’un

poble miner ben diferent a la que es duia a la resta de la comarca del Priorat.


223

La Mina Eugènia compta amb un total de 20 plantes subterrànies. Les visites guiades

transcorren per la primera planta de la mina, a 35 m de profunditat, i recorre uns 700 m

de la primera galeria.

Les dates i horaris d’obertura són força complertes. De l'1 de setembre al 30 de juny,

l’espai obre de dimarts a divendres amb reserva prèvia i els dissabtes d’11:00h a

13:00h i de 16:00 a 18:00 h i els diumenges i festius d’11:00 h a 13:00 h. De l’1 al 31

de juliol obre de dimarts a dissabte d’11:00 h a 13:00 h i de 17:00 h a 19:00 h i els

diumenges i festius: d’11:00 h a 13:00 h. Finalment de l'1 al 31 d'agost, l’espai obre de

dilluns a dissabte d’11:00 h a 13:00 h i de 17:00 a 19:00 h i els diumenges i festius

d’11:00 h a 13:00 h. L’espai és tancat al públic del 24 de desembre al 15 de gener.

Les instal·lacions del complex de les Mines de Bellmunt són propietat de l’Ajuntament

de Bellmunt del Priorat, que en fa la gestió, en col·laboració amb el Museu de la

Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

El Castell del Vi

El Centre d’interpretació del Castell del vi ocupa tres plantes de la part residencial

d’aquesta antiga fortalesa. Les modernes instal·lacions i una avançada tecnologia

acompanyen el recorregut del visitant a través de la cultura del vi del Priorat, en una

proposta atractiva i innovadora on la utilització d’elements audiovisuals i interactius

permet copsar d’una manera clara i sintètica la història i les particularitats d’aquesta

comarca vinícola.

La visita transcorre per tres espais diferents:

Planta baixa. En aquesta sala es fa una introducció al món del vi i de la

comarca del Priorat a través d’imatges emblemàtiques i elements decoratius.

També en aquest espai s’hi expliquen tots els passos del procés d’elaboració

del vi.

Planta primera. Espai dedicat a la història i les singularitats de la comarca,

dividit en dues parts:

o Sala Un comarca vinícola. Una maqueta mostra el relleu abrupte d ela

comarca i un audiovisual ens mostra la història d’aquest territori. L'àrea

expositiva es complementa amb panells i vitrines que destaquen la

idiosincràsia i curiositats del Priorat.

o Sala Testimonis. En aquest espai s’hi fa un homenatge a la gent que ha

contribuït al renaixement de la comarca. A més a més, una sèrie

d’entrevistes ens traslladen les experiències personals i punts de vista

de diverses persones implicades en aquest procés.

Planta segona. Aquesta sala-mirador ofereix unes vistes magnífiques de la

comarca. Pantalles interactives donen informació sobre llocs d’interès i festes

destacades. En una altra part de la sala es dóna més informació sobre la

producció del vi a la comarca i al món a través de pantalles tàctils. Finalment


224

trobem un espai on s’hi expliquen i s’hi ajuda a reconèixer les aromes bàsiques

del vi del Priorat.

El Castell del vi està obert tot l’any a excepció dels dies que van del 22 de desembre al

12 de gener. De l’octubre a juny (ambdós inclosos) s’obre els dilluns de 11:00h a

15:00h, els dimarts, dimecres i dijous només si hi ha vistes concertades, els divendres

i dissabtes de 11:00h a 14:00h i de 16:00 a 18:00h i els diumenges i festius d’11:00 a

15:00h.

Durant els mesos d’estiu, juliol, agost i setembre, l’espai obre de dilluns a dijous

d’11:00h a 15:00h i a les tardes si hi ha visites concertades, els divendres i dissabtes

de 11:00h a 15:00h i de 16:30 a 19:00h i els diumenges i festius d’11:00 a 15:00h.

L’absis de l’antiga església s’utilitza per fer actes culturals, conferències, exposicions i

presentacions diverses.

La gestió del Centre de Visitants del Castell del Vi depèn de la Fundació Pública

Castell del Vi, constituïda l’any 2008 per l’Ajuntament de Falset, el Consell Comarcal

del Priorat i PIMEC Priorat que en són els patrons. Entre els seus objectius hi ha

l’explotació turística de l’equipament però també la de ser un instrument als servei del

desenvolupament local de la comarca.

El molí de l’oli de Margalef. Centre d’Interpretació de l’oli i de les economies

productives de Montsant

Es tracta d’un equipament d’ús públic del Parc Natural de Montsant destinat a divulgar

el procés d’elaboració i usos de l’oli, una de les principals economies del territori.

El Centre està dividit en dues plantes: a la planta superior l’usuari hi pot veure una

rentadora d’olives en funcionament així com una rèplica d’una cuina tradicional. En

aquesta sala es projecta l’audiovisual: “Els fruits de la terra”, destinat a donar a

conèixer el Parc Natural de Montsant i les activitats econòmiques que s’hi

desenvolupen.

A la planta inferior es fa un recorregut per les diferents parts del procés d’obtenció de

l’oli partir d’un itinerari autoguiat que s’acompanya d’un tríptic. En aquest espai inferior

s’hi troba la mòlta i la premsa de les olives, les bassetes de decantació, la conservació

en trulls, la pesada, l’espai del moliner, el costum de la rosta i el sistema de transport

de l’oli un cop elaborat.

L’espai obre els caps de setmana de la tardor i l’hivern. Els dissabtes de 10:00h a

14:00h. i els diumenges de 10,00 h a 14,00 h i de 16,30 a 19,00 h.

Cooperatives Modernistes del Priorat

La comarca del Priorat té alguns exemples destacats de cellers i cooperatives

modernistes sobretot centrats concretament amb el Celler Cooperatiu de Falset i el

Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant.


225

La Cooperativa de Falset s’ha convertit en un important lloc de visita en el qual es

combina la visita tradicional amb unes visites teatralitzades.

A part d’aquests llocs on la visita està estructurada hi ha altres indrets amb mlt

d’interés i que formen part de les visites tradicionals de la comarca.

Centre d’Interpretació i reproducció de la tortuga mediterrània

L'objectiu del Centre de Cria i d'Interpretació de Tortugues de Marçà és la conservació

de la tortuga mediterrània, una espècie protegida i en perill d'extinció. Es pretén

fomentar la cria i la reintroducció d'aquestes tortugues al seu hàbitat quan ja tenen

entre 3 i 5 anys i la seva closca és ben dura. Els visitants podran veure una

cinquantena de tortugues mediterrànies.

A més a més, aquest centre ofereix l'atractiu del parc de les olors, una gran jardinera

amb plantes aromàtiques amb què es pretén impulsar un projecte de coneixement

d'aquesta flora.

S'organitzen tallers, educació ambiental, cursos i visites concertades per encàrrec i

segons el programa de temporada.

Horaris:

De Setmana Santa al 30 de juny i del 12 de setembre al 12 d’octubre:

Dissabtes, diumenges i festius: de 10.00 h a 13.00 h

De l'1 de juliol a l'11 de setembre:

De dilluns a diumenge: de 10.00 h a 13.00 h

Des de l’Oficina de Turisme del Consel Comarcal del Priorat es destaquen els

següents llocs de visita:

El conjunt d’ermites del Priorat: Cal destacar el congost de Fraguerau, però

la resta de les ermites descrites en l’apartat de la descripció del patrimoni

arquitectònic i arqueològic són llocs de visita habitual i la major part compten

amb zones d’esbarjo amb llocs per fer foc, taules per emnjar i alguens fins hi tot

sanitaris. Destacar dins aquest conjunt les ermites deles Pinyeres, Sant

Gregori, Mare de Déu de la Consolació i Santa Pau

Conjunt Històric de Siurana. El poble està envoltat de llocs interessants i és

un punt des d’on es pot disfrutar d’unes vistes magnifiques de la Serra de

Montsant, la Gritella i les Muntanyes de Prades.

Cal destacar Siurana com a referència i destí per a escaladors i excursionistes.

Els seus llegendaris penya-segats són coneguts a arreu del món per a la

realització d’aquestes pràctiques.

Embassament de Siurana. L'embassament de Siurana, situat en un entorn

magnífic, envoltat per la serra del Montsant i les muntanyes de Prades, atura

les aigües del riu Siurana, el principal afluent de l'Ebre a les terres de

Tarragona.

Embassament dels Guiamets.L'Embassament dels Guiamets es troba a la

part sud de la comarca del Priorat i rep les aigües de la riera de Capçanes. És

un lloc ideal per gaudir de la natura on s'hi pot observar una gran varietat d'aus

com ara el bernat-pescaire, el martinet, el corb-marí o l'ànec de coll verd.


226

Museu de Cabacés Miquel Montagud. Museu Municipal Miquel Montagud, on

s'hi exposen les obres de l'antic museu privat "El Eco del Greco” amb

reproduccions de El Greco i obres originals de Miquel Montagud Borja (1897-

1984).

Museu Lula Pérez-Marçàginé.Es tracta d’un museu d’obra escultòrica de

l’artista local Marçel·lí Giné i de la seva esposa Lula Pérez. La de Marçaginé

(1918-2006) és especialment original i fins i tot inquietant.

Al mateix museu s’exhibeix obra pictòrica del marçalenc Josep Sancho Piqué

de principis del segle XX.

Horaris:Del 12 de setembre al 23 de juny. Diumenges de 12 a 13:30 h. Del 24

de juny a l’11 de setembre.Cada dia de 12 a 13:30 h

Clot del cirer.Aquest preciós abric de conglomerat de grans dimensions es

troba a un kilòmetre del poble de La Bisbal de Falset en direcció a La Palma

d’Ebre.

Cova de la Taverna. Cova propera a l'embassament de Margalef de Montsant,

ideal per a la pràctica de l'espeleologia, on s'hi troba una de les pintures

rupestres més antigues de Catalunya, suposadament un cap caprí.

Cova de Santa Llúcia

Pont Vell de Cabacés. Pont d'origen medieval sobre el riu Montsant (s.XIV)

construït amb carreus i totalment assentat sobre la roca. Té una llargada de 38

m, una alçada de 6 m i una amplada de 3 m. S'hi aprecien les marques dels

picapedrers.

Poblat Prehistòric de Puig Roig del Roget. El Puig Roig és un jaciment

arqueològic dels segles IX-VII aC, ubicat dins el terme municipal del Masroig,

que s’alça sobre un turó estratègic enmig del bosc amb vistes al riu Siurana i al

Montsant.

Poblat Prehistòric del Calvari. El jaciment del Calvari (s.VII-VI aC) es troba

molt a prop del poble del Molar, sobre una petita elevació que permet un bon

control del seu entorn. Part de les seves estructures encara resten amagades

ja que no es està totalment excavat.

Els Rellotges de Sol. Original ruta per la vila de Porrera per descobrir una

tretzena de rellotges de sol de gran bellesa i varietat pictòrica, datats en la seva

majoria al segle XIX, fruit de l’auge econòmic que experimentà la comarca en

aquella època

Indrets habituals de vista de Montsant: En el capítol del Parc Natural es

destaquen els indrets més interessants d’aquest espai, però des de l’oficina de

tursime es destaquen diversos elements: La Roca Corbatera, el Clot del Cirer,

el Toll de l’Ou i els graus de Montsant

Miradors Naturals: El balcó del Priorat del Coll d’en Solans, el Bacó del Priorat

del Montsant i la Roca Corbatera

Altres indrets destacables: Conjunt Arquitectònic de la Vilella Baixa, els

Rentadors del Priorat, les construccions de pedra seca i el Mas de Sant Antoni.


227

5.2.4 Empreses de servies turístics

Pel que fa a les empreses que ofereixen activitats turístiques al territori aquestes són

bàsicament, empreses que ofereixen activitats de turisme actiu tot i que també hi

trobem, com es veu en el següent quadre, empreses no relacionades directament amb

cellers però que ofereixen experiències enològiques, culturals i gastronòmiques. La

visita a cellers, una de les principals activitats turístiques i gastronòmiques que es

desenvolupen al Priorat, s’ha tractat en un altre punt per la importància d’aquest

subsector estratègic per a les dinàmiques turístiques actuals de la comarca del Priorat.

Taula 107: Empreses d’oferta turística complementària. Any 2015

Empreses d’oferta turística complementària. Any 2015

Municipi Enoturisme Senderisme BTT Aquàtiques Parapent Altres

Cornudella de

Montsant 2 2 3 2 1 3

El Masroig 0 1 0 0 0 0

Els Guiamets 0 0 0 1 0 1

Escaladei 0 1 0 0 0 0

Falset 0 1 0 0 0 1

Porrera 0 0 0 0 0 1

Ulledemolins 0 0 0 0 0 0

Total 2 5 3 3 1 6

Font: Turisme Consell Comarcal del Priorat

Pel que fa a empreses de turisme actiu en trobem a quatre municipis, Cornudella de

Montsant, on hi ha empreses de senderisme interpretatiu, de propostes de rutes i

guiatges en BTT, d’activitats aquàtiques gràcies a la presència en aquest municipi,

concretament al poble de Siurana, de l’embassament. També hi trobem, a Cornudella,

una empresa que hi fa vols en parapent, una altra que fa rutes en 4x4 per vinyes i una

empresa que ofereix experiències culturals i enoturístiques a mida del turista. Val a dir

que aquest municipi és, clarament, el que té més oferta turística complementària.

També trobem propostes de turisme actiu a el Masroig amb una empresa que ofereix

activitats de senderisme interpretatiu.

A Escaladei hi ha una empresa que proposa rutes en BTT per la Serra del Montsant.

Per la seva banda, a la capital de comarca, Falset, hi ha dues empreses d’activitats

turístiques. Una especialitzada, també, en propostes i serveis per a realitzar rutes en

BT i una altra empresa que fa propostes de visites al Priorat amb experiències

enoturístiques, gastronòmiques i culturals.

Códol Educació realitza visites guiades al conjunt històric de Siurana. S’ofereixen

visites durant els caps de setmana i els dies festius i una visita teatralitzada cada

segon cap de setmana de mes. La visita té un cost de 6€ i la teatralitzada de 9€.

L?empresa també ofereix un programa educatiu destinat a centres escolars.

Finalment, a Porrera hi trobem una empresa de turisme actiu que disposa d’una zona

de lleure amb passarel·les, ponts, xarxes i tirolines. És un recinte tancat i totes les

activitats es fan a dins d’aquest recinte.


228

A part hi ha agències de viatges de fora de la comarca que realitzen activitats al

Priorat:

Taula 108 Llistat d'agències de viatges de fora del Priorat que ofereixen activitats a la comarca

Nom AAVV Seu Activitat

BikeCat Girona Cicloturisme

Pedals del Priorat Riera de Gaià Cicloturisme

SNP Holanda senderisme

Hannibal Reizen Holanda senderisme

El Molí Tours Torrelles de Foix senderisme

Allibert, Montagnes et déserts França senderisme

Frontier Regne Unit senderisme i enosenderisme

Font: Web Turisme Priorat

Les agències amb una oferta específica d’enoturisme apareixen en l’apartat següent

5.2.5 Enoturisme

L’enoturisme és una modalitat de turisme que permet conèixer un territori a través dels

seus vins. Els agents territorials són conscients que l’enoturisme ofereix moltes

possibilitats i oportunitats de desenvolupament i de creixement. Els empresaris

vitivinícoles s'han adonat que la diversificació i la combinació de l'activitat vitivinícola

amb el turisme pot oferir alternatives de negoci a través de la venda directa de vi, al

mateix temps que suposa una nova forma de generar imatge de marca i de fidelització

del visitant amb els valors, principis i productes d'un celler.

Pel que fa als empresaris turístics, d'oci i oferta relacionada, és una important

oportunitat per generar demanda addicional al seu producte turístic tradicional, el

turisme rural que, malgrat el seu important creixement en els darrers anys, pateix de la

problemàtica d'una excessiva estacionalitat en caps de setmana, ponts i època estival,

així com d'una cada vegada més ferotge competència entre destinacions i

establiments per captar fluxos de demanda.

Finalment, per als territoris vitivinícoles l’enoturisme constitueix una oportunitat única

per crear un producte turístic singular, que correspon a les noves tendències de la

demanda i que, mitjançant una planificació adequada, pot esdevenir un "motor" per al

desenvolupament turístic sostenible d'un territori, generalment caracteritzat per una

excessiva dependència del sector vitivinícola.

L’enoturisme, doncs, sovint porta associades activitats complementàries que van una

mica més enllà de la simple visita a cellers i un tast dels vins del celler visitat. Aquestes

activitats poden ser passejades per les vinyes a peu, en bicicleta o en 4x4, maridatge

de vins amb productes o gastronomia de la zona, visites a elements del patrimoni

arquitectònic i cultural sovint relacionat amb el vi, etc. Aquestes visites combinades

s’organitzen o bé des dels propis cellers o bé des d’empreses de turisme actiu o

agències de viatges.

Al Priorat l’enoturisme hi comença a tenir una certa tradició i les propostes van

evolucionant i enriquint-se a mesura que passa el temps. El vi del Priorat ha anat


229

adquirint un gran prestigi els darrers anys al ser referenciat pels principals

especialistes mundials en aquesta matèria. El vi ha passat de ser més que una beguda

alcohòlic. Actualment el vi és un símbol de paisatge, tradició, cultura, art, salut,

convivència i d’altres atributs que el defineixen i que el posicionen com un producte

idoni per captar un turisme de qualitat.

Degut al potencial d’aquest subsector turístic a la comarca, des del Consell Comarcal

es va estructurar una oferta de cellers visitables que inclou cellers de la DO Montsant

i de la DOQ Priorat. Són establiments i instal·lacions que esta obertes al públic ja sigui

amb preus i horaris fixes o bé convinguts, depenent de la capacitat logística de

cadascun d’ells. Amb tot les propostes que es fan són un important dinamitzador

econòmic de la comarca, un bon complement per a les empreses i cellers que fan el vi

i també constitueixen una fórmula molt adequada per donar a conèixer la història, la

cultura i el paisatge del Priorat.

Actualment els cellers que obren les seves portes als visitants i que ofereixen diferents

tipus de visites i activitats són els següents:

Taula 109: Cellers visitables. Any 2015

Cellers visitables. Any 2015

Municipi DOQ

Priorat

DOQ

Montsant

Bellmunt del Priorat 2 1

Cabacés 0 1

Capçanes 0 2

Cornudella de Montsant 0 4

El Masroig 0 2

Els Guiamets 0 1

El Lloar 2 0

Escaladei 2 0

Falset 1 2

Gratallops 12 0

La Figuera 0 1

La Morera de Montsant 2 0

La Torre de Fontaubella 0 0

La Vilella Alta 0 0

La Vilella Baixa 1 0

Marçà 0 3

Margalef 0 0

Poboleda 3 0

Porrera 6 0

Pradell de la Teixeta 0 0

Torroja de Priorat 0 0

Ulldemolins 0 0

Total 31 17

Font: Web del Consell Comarcal del Priorat. 2015

Com es veu en el quadre el municipi amb més cellers visitables és, amb diferència,

Gratallops, amb un total de 12. Aquest municipi, situat al centre de la comarca, és un

dels principals centres de producció de vi DOQ Priorat tal i com mostra el gran nombre

de cellers que hi ha.


230

Porrera és el segon poble amb més cellers oberts a les visites, amb un total de 6.

També és un municipi ben conegut per la producció de vins d’alta qualitat de la DOQ

Priorat. Pel que fa a la DOQ Montsant el poble amb més oferta de cellers visitables, 4

en total, és Cornudella, la segona població en habitants del Priorat. La resta de pobles

de la comarca que disposen de cellers oberts al públic estan entre els 3 de Poboleda,

de la DOQ Priorat, als que tenen 1 o 2 propostes de visites. Entre les dues DOQ hi ha

6 pobles que no tenen oferta de visita de cellers; La Vilella Alta, Margalef, Pradell de la

Teixeta, La Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat i Ulldemolins.

A part de les accions de dinamització de l’enoturisme endegades dels del Consell

Comarcal també es va crear, l’any 2013, l’associació “Priorat Enoturisme”. L’associació

està formada per socis de diferents tipologies d’empreses entre les quals hi ha

allotjaments, restaurants, empreses d’activitats, molins d’oli i fins a 15 cellers.

L’associació treballa per al foment del turisme i de les diverses opcions que ofereix la

comarca (cultural, gastronòmic, actiu, etc) i comercialitza experiències turístiques,

paquets combinats que integren serveis i productes de diferents tipus. L’enoturisme és

un punt capital, un element fonamental de la majoria de propostes turístiques que es

fas des d’aquesta associació d’empresaris turístics.

A continuació es llisten la agències de viatges que ofereixen activitats d’enoturisme a

la comarca


231

Taula 110 Llistat d'agències de viatges que ofereixen activitats enoturístiques al Priorat


Així doncs, queda clar que el Priorat té un gran potencial en el subsector de

l’enoturisme i també que l’està aprofitant molt correctament, fent-lo evolucionar en la

direcció de les noves tendències turístiques.

5.2.6 Òleoturisme

Un dels principals productes de la gastronomia mediterrània és l'oli d'oliva, un producte

que es converteix, cada dia més, en un element d'interès turístic. Aquest fet i la força

que estan agafant la gastronomia, el paisatge i la cultura tradicional com a motiu

turístic fan que el sector de oli, l'òleoturisme, tingui cada vegada més, un potencial

d'atracció creixent.

L'òleoturisme encaixa dins d'un turisme aliè a les masses i respectuós amb el medi

ambient, amb la cultura local i amb les tècniques tradicionals de l'agricultura .

Conscients d'aquest fet des de la comarca del Priorat s'han dut a terme diferents

iniciatives per posar l'òleoturisme dins del catàleg de productes i elements turístics

d'interès. No es tracta únicament de donar a conèixer el treball artesanal de la collita

de l'oliva i l'elaboració de l'oli verge extra, sinó que tot aquests aspecte agrari es

complementa i combina amb excursions, tallers sobre l'oli, tasts, degustacions, classes

de cuina, etc.

Per la seva banda, l'any 2002 es va crear l'Associació d'Oleïcultors del Priorat.

Aquesta associació acull un bon nombre dels productors de la comarca que vetlla per

rendibilitzar recursos i a la vegada potenciar els elements propis de la producció

oleícola de la comarca. Això, a part de fer-ho utilitzant mètodes tradicionals de

recollida i tractament de les olives combinats amb processos avançats de

transformació, també es fa donant a conèixer el món de l'oli fora del seu propi àmbit, o

sigui, a turistes i visitants.

En aquest sentit, juntament amb el Consell Comarcal del Priorat, s'ofereixen propostes

de rutes en cotxe per la comarca per conèixer més a fons els paisatges de l'oli i,

sobretot, es proposa, com un dels productes més destacats a nivell turístic del Priorat,

la ruta de l'Oli.

Nom AAVV Seu Activitat

Wine Experience Tarragona enoturisme

Ardanza Holanda enoturisme

A La Carta Salamanca enoturisme

Vintage Spain, Rutas del Vino Miranda de Ebro enoturisme

The Unique Traveller Regne Unit enoturisme

Gourmand Breaks Girona enoturisme

Epicurian Ways EUA enoturisme

The Wine Colours Barcelona enoturisme

City Tours Barcelona Barcelona enoturisme

Cellar Tours Madrid enoturisme

By You Barcelona enoturisme

BSP Tour Wine Experience Priorat Barcelona enoturisme


232

Set molins del Priorat (més el de la Cooperativa de la Serra d’Almos) formen part

d'aquesta ruta. El molins estan oberts al públic, que els pot visitar i en pot comprar oli

que s'hi produeix. Els molins i els municipis on es troben són els que veiem en la taula

següent:

Alguns molins només fan visites durant l'època de collita, els mesos de novembre i

desembre. És el cas del molí de la Cooperativa Agrícola Sant Jaume d'Ulldemolins (i el

de la Cooperativa de la Serra d'Almos). La resta de molins obren tot l'any.

Taula 111: Molins d’oli visitables. Any 2015

Molins d’oli visitables

Municipi Molins

El Masroig 1

Ulldemolins 1

La Bisbal de Falset 1

La Vilella Alta 1

Cabacés 2

La Vilella Baixa 1

Total 7


Per altra banda, tal i com es pot veure en el quadre, el turista pot gaudir d'una visita,

d'unes activitats complementàries i d'uns serveis diferents segons les instal·lacions a

les que s'adreça.


233

Taula 112: Activitats que ofereixen els molins d’oli visitables. 2015

Activitats que ofereixen els molins d’oli visitables

Molí Visita

molí

Visita

finca

Tast Obsequi Idiomes

Molí del Celler el Masroig Si Si Si No Si

Cooperativa Sant Jaume

d'Ulldemolins Si No Si Si No

Cooperativa de la Bisbal de

Falset Si No Si Si No

Molí Nou de la Vilella Alta Si Si Si No No

Cooperativa de Cabacés Si No Si Si Si

Molí Miró Cubells Si No Si No Si

Molí Gratavinum Si Si Si No Si


Com veiem el tipus de visites que es fan en els diferents molins d'oli es diferencien en

alguns aspectes les unes de les altres segons les activitats o serveis que ofereixen.

Totes elles contenen, òbviament, una visita a les instal·lacions on es tracta i es

transforma l'oliva en oli. Altres propostes, com són els casos del Molí del Celler el

Masroig, el Molí Nou de la Vilella Alta o el Molí Gratavinum, també inclouen una visita

a la finca on es produeixen les olives, aspecte que permet al turista o visitant tenir un

contacte més proper amb el territori i el paisatge prioratí i una major comprensió de tot

el cicle de producció de l'oli d'oliva.

Una altra de les activitats que ofereixen els molins d'oli, és la cata de l'oli o dels olis

que es produeixen en cadascun d'aquests molins. Això, sovint, indueix a la compra del

producte e les pròpies instal·lacions.

Alguns dels molins, com són els de la Cooperativa Sant Jaume d'Ulldemolins, el de la

Cooperativa de la Bisbal de Falset o el de la Cooperativa de Cabacés inclouen, en el

preu de la visita, l'obsequi d'una ampolla de l'oli produït en la pròpia cooperativa.

Finalment, alguns dels molins ofereixen les visites amb diferents idiomes (anglès i

francès bàsicament) a més a més del català i el castellà. És el cas dels molins del

Celler el Masroig, de la Cooperativa de Cabacés, del Molí Miró Cubells i del Molí

Gratavinum. Aquest fet els dóna un plus de competitivitat i els permet accedir a públics

als que no poden accedir altres molins i cooperatives que no ofereixen aquest servei

amb idiomes.

5.2.7 Turisme actiu i de natura

Com ja s’ha destacat en diferents apartats d’aquest document, el Priorat és un territori

idoni per a la pràctica de diferents modalitats de turisme actiu, amb propostes que

presenten diferents nivells de dificultat. Això converteix la zona en un recurs esportiu i

de lleure ideal per a tot tipus d’usuaris, des dels que opten per fer activitats aquàtiques

als pantans dels Guiamets o de Siurana, per l’escalada o les ascensions en bicicleta

tot terreny, fins a aquells que prefereixen caminar pel territori ja sigui tranquil·lament o

en família o bé a un nivell més exigent.


234

Així doncs, les principals activitats de turisme actiu i d’aventura que es poden practicar

a la zona són els següents:

Senderisme. El senderisme és un dels recursos principals de la zona, amb

nombrosos camins i itineraris, part dels quals estan tematitzats en funció del

lloc per on transcorren, ja siguin espais naturals, conreus de vinya u oliveres o

bé terres d’història i de llegendes. La Xarxa de camins del Priorat està formada

per antics camins rals, camins de ferradura, senderes i també camins de carro i

agrícoles més actuals. Són camins recuperats pel Consell Comarcal del Priorat,

els ajuntaments, el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Consorci de la

Serra de Llaberia.

Els camins de la Xarxa del Priorat estan senyalitzats amb marques de color

groc tret que coincideixin amb trams de GR o de PR on es mantenen les

marques dels itineraris de la FEEC. Les propostes senderistes són moltes i

molt diverses . A més a més n’hi ha de diferents dificultats i pensades per a tot

tipus de senderistes i turistes.

BTT. La proposta de rutes en BTT també és àmplia a la comarca. Alguns

trajectes estan pensats per als ciclistes més exigents, mentre que altres circuits

són més tranquils, pensats per a famílies o per a aquells que simplement volen

passejar en bicicleta.

Escalada. L’escalada és un altre dels grans atractius per als amants del

turisme actiu. Els cingles de Siurana, la zona de Margalef o el Montsant, per

posar alguns exemples, són indrets que s’han convertit en referents mundials

com a destinacions d’escalada esportiva. Escaladors de tot el món viatgen al

Priorat i a zones properes per practicar l’escalada. La quantitat i qualitat de la

roca, així com el clima, fan d’aquestes muntanyes un dels punts preferits pels

escaladors, que hi practiquen les modalitats esportiva, clàssica i en bloc. Hi ha

centenars de vies d’escalada de diferents modalitats, amb diferent tipus de roca

i amb diferents nivells de dificultat.

Touring. La zona posa a disposició del visitant itineraris per fer en vehicle

motoritzat, amb rutes que porten als visitants pels paisatges i els pobles més

característics i destacats de la comarca i que proposen, també, tastos

gastronòmics, visites a espais museïtzats, a cellers, etc.

Activitats aquàtiques: Als embassaments de Siurana i els Guiaments hi està

permès de fer-hi activitats aquàtiques. Diverses empreses ofereixen lloguer de

material (barques, caiacs, canoes,etc) per fer-hi activitats d’oci i esportives.


235

5.3 LA DEMANDA TURÍSTICA

5.3.1 La demanda actual

Pel que fa a les característiques i evolució de la demanda turística es constata com la

comarca es va consolidant com a destinació turística i com la seva imatge es va

reforçant a nivell de l'Estat espanyol també a nivell internacional principalment

assentada sobre l'àmbit del vi.

Per analitzar el perfil de la demanda turística de la comarca s’han analitzat les dades

estadístiques de l'Oficina de Turisme del Priorat relatives a l'any 2014, que mostren

l'evolució del nombre de visitants, el perfil del turista i les seves motivacions per triar el

Priorat com a lloc de visita o com a destinació turística. D’aquestes dades en podem

comentar diferents elements, que es consideren d’interès.

Veiem, per exemple, com la major demanda d'informació turística la trobem durant els

mesos d'abril i d'agost, coincidint amb les vacances de Setmana Santa i la temporada

alta de l'estiu mentre que el nombre més baix de consultes es fa durant els mesos de

gener i febrer època en que el Priorat rep menys visitants. Per altra banda de totes

aquestes consultes fetes, un 59% provenien de Catalunya, un 26% d'Espanya, un 13%

de diferents països europeus i el 2% de la resta del món.

Pel que fa a les consultes dels visitants catalans, de 1.858 consultes fetes, 1.114 les

van fer turistes provinents de la província de Barcelona, 552 de la de Tarragona, 107

de la de Girona i 55 de la de Lleida. Això confirma que Barcelona és, avui en dia, qui

més turistes aporta a la comarca a força diferència d ela resta. També veiem com el

turisme de proximitat té molta incidència amb un nombre molt destacable de turistes

tarragonins i destaca el major interès demostrat des de Girona tot i la major distància

al Priorat que hi ha en relació a la província de Lleida. Pel que fa a la resta d'Espanya,

de 395 consultes realitzades 116 les van fer visitants del País Valencià, 60 de la

comunitat de Madrid, 55 del País Basc, 54 d'Aragó, 17 de les Illes Balears i 93 de la

resta de l'estat.

Aquestes dades mostren la tendència que té el públic valencià a visitar la zona i també

des de la capital de l'Estat. Posteriorment es veu la certa incidència que tenen els

turistes espanyols de la zona d ela vall de l'Ebre amb una certa tendència a viatjar al

Costa Daurada i que, com veiem, aporta un flux de turistes al Priorat que cal tenir en

compte sobretot en quant a potencial de creixement.

Finalment, pel que fa a l'àmbit internacional, de les 981 consultes fetes des d'altres

països 320 foren fetes des de França, 72 des del Regne Unit, 95 des d'Alemanya, 78

des de Bèlgica, 91 des d'Holanda, 34 des de Suïssa, 28 des de Suècia i 114 des

d'altres països d'Europa.

Destaca, clarament, l' interès dels francesos pel territori. Aquest és un turista clàssic

sobretot de la zona de la Costa Daurada però que, com veiem, també esta arribant als


236

territoris d'interior de la demarcació de Tarragona. La proximitat, els preus i la qualitat

de la destinació són un punt molt important a favor de la captació de turistes gals. A

una notable distància trobem altres mercats com l'alemany, l'holandès, el belga o

l'anglès, també destacable i amb força capacitat de creixement.

De fora d'Europa cal destacar les 52 consultes fetes per turistes dels EUA, 26 de

Canadà i, finalment 71 consultes que es van rebre de països de la resta del món. És

evident que aquests són mercats molt llunyans, als que costa arribar i, encara més,

dels que costa atraure turistes.

Pel que fa a les motivacions del viatge, les dades estadístiques ens diuen que un 49%

dels turistes van venir bàsicament atrets pel món de la viticultura, per fer visites als

cellers i per comprar vi, un 8% va venir principalment per practicar el senderisme, un

7% atrets pel que va trobar en mapes i fulletons, un altre últim 7% per visitar la capital

de comarca i un últim 7% per gaudir de la restauració del territori. Un 5% dels turistes

van anar al Priorat per visitar museus o monuments, un 6% per gaudir dels

establiments locals, un 2% atrets pel món de l'oli i per la compra d'aquest producte i

també un 2% pels diferents esdeveniments que s'organitzen a la comarca. El 7%

restant de visitants van declarar altres interessos.

Caldria destacar, en aquesta relació de dades diversos aspectes. Per una banda la

claríssima força que té el món del vi i tot el que l'envolta com a element motivador del

viatge al Priorat. L'enoturisme segueix sent l'element fonamental de projecció del

territori. Això és bo en part però també fa de pantalla sobre altres elements que poden

tenir un gran atractiu turístic i, encara més, sobre altres eixos més transversals

(paisatge, per exemple) que poden donar més cohesió i força al Priorat com a

destinació turística. És en aquest sentit que veiem que, per exemple, recursos que

caldria potenciar i posar en primera línia turística com a estratègia per a la

dinamització econòmica i social de territori queden en un segon o tercer lloc molt lluny

de l'atractivitat que té l'àmbit del vi. Estem parlant, per exemple, del món de l'oli, que

cal desenvolupar, potenciar i comercialitzar amb més força, o del turisme actiu,

senderisme, etc que actualment també té una capacitat motivadora molt relativa (7%).

Pel que fa a ocupació dels establiments d'allotjament i a les pernoctacions, cal

destacar que un 20% dels visitants de la comarca no pernoctes al Priorat sinó que fa

un viatge d'anada i tornada i només estan un dia a la comarca. Per altra banda, un

18% dels visitants no estan allotjats al Priorat sinó que pernocten en municipis del

litoral tarragoní. Un 9% dels turistes del Priorat pernocta en apartaments de la costa i

un 7% estan de pas, un 6% estan en hotels fora de la comarca, un 3% estan en cases

rurals de fora la comarca, un 1% estan en cases particulars fora de la comarca i un

altre 1% estan en hotels de Barcelona. Per tant, una gran majoria dels turistes que va

al Priorat no hi pernocten amb la qual cosa hotels, restaurants i altres serveis turístics

no es poden aprofitar d'aquest flux de turistes que arriba al Priorat, fa la visita i marxa

havent-hi fet poca despesa. Cal treballar per aconseguir que part d'aquests visitants es

quedin a dormir a la comarca i a fer ús d'allotjaments i d'altres serveis.

Si analitzem els visitants al Priorat veiem que un 11% pernocten en hotels de la

comarca, un 8% en cases de turisme rural del Priorat, un 6% en cases particulars de la


237

comarca i un 4% en càmpings o refugis de la comarca. Cal treballar, com hem dit, per

fer augmentar aquest nombre de pernoctacions a la destinació a través d'una major i

més professionalitzada tasca de promoció i comercialització i també a través de

l'augment de llits, ja sigui a través de la creació d'hotels, càmpings o cases de turisme

rural principalment.

Finalment comentar que pel que fa a les consultes a través de la web de turisme del

Priorat veiem que durant l'any 2014 hi han hagut gairebé 650.000 visites úniques, un

nombre força considerable que mostra l'atractiu que té la comarca a tots nivells i més

si considerem la seva capacitat de promoció dins del gran mercat turístic actual. La

gran majoria (206.315) visites provenen de l'Estat espanyol i després ja es passa ales

5.268 visites a la web fetes des de França, el segon lloc d'origen dels visitants de la

comarca. És interessant comprovar que el tercer lloc d'accessos a la pàgina web es fa

des dels EUA (3.246 visites), seguit del Regne Unit i Alemanya (sobre els 2.450

ambdues). Cal treballar, també, la promoció que es fa a través de la web i les xarxes

socials per arribar a més mercats i per utilitzar arguments de venda adequats a

cadascun dels mercats. També cal desenvolupar estratègies efectives i actualitzar

metodologies de treball en aquest àmbit tantvariable i que tant necessita estar al dia de

les tendències turístiques, per una banda, però també dels canvis tecnològics que es

produeixen a la xarxa.

De forma complementària, recentment s’ha presentat l’estudi “Impacte econòmic i

social dels espais naturals protegits a Catalunya”, redactat per l’Institut Cerdà, que

analitza la repercusió en volum d’ingressos i de llocs de treball generats pels espais

naturals catalans. Per fer-ho s’han analitzat les memòries anuals i s’han realitzat

enquestes presencials a 16 espais naturals de Catalunya.

5.3.2 La demanda potencial

a) Les noves tendències de la demanda

L'entorn econòmic, demogràfic, cultural, polític i tecnològic fa preveure una tendència

de fons, a mig i llarg termini, de sosteniment de la demanda turística en els països

desenvolupats i, en particular, de relatiu creixement de la demanda catalana i

espanyola.

Les formes de consum turístic estan experimentant canvis importants que són

conseqüència de múltiples factors de caràcter econòmic, laboral, cultural i polític. Entre

ells es poden destacar: el creixement sostingut de l’ economia, l'augment del temps de

vacances, la concentració urbana de la població i les possibilitats de turisme social per

a aquesta franja de població, la modificació de les escales de valor individuals,

l'aparició de noves necessitats de lleure i l'aparició de noves tecnologies de

comercialització.

Els principals canvis qualitatius de la demanda que afecten els mercats turístics són:

a) Exigència de majors nivells de confort i estètica ambiental

b) Exigència de major qualitat i personalització dels serveis.


238

c) Canvis en l'estructura motivacional dels turistes

d) Fraccionament i augment progressiu dels dies de vacances

e) Segmentació de la demanda

f) Demanda de productes territorialment integrats

L'aparició de noves tendències en la demanda de productes turístics, especialment a

partir de la segona meitat de la dècada dels anys vuitanta, està vinculada al

desenvolupament de nous productes.

El factor que pot incidir d'una manera més notable i de manera més favorable sobre

l'activitat turística de la comarca és l'aparició de productes especialitzats que donin

resposta a les necessitats dels nous segments de demanda.

Una primera selecció inicial de productes amb projecció en relació a la dinàmica

turística de la comarca del Priorat ens du a diferenciar-ne dues línies bàsiques

basades, d’una banda, en el vi i els productes agroalimentaris en general, i, de l’altra

banda, amb la natura, la cultura i l’activitat.

b) Característiques de nous segments de demanda potencial

La demanda de turisme en medi rural és fonamentalment interna o domèstica. Tot i

això, també hi ha importants segments de turistes internacionals que es mouen per

productes molt específics. Com a exemple, el sector de europeus francesos que es

mouen per productes senderístics, o el sector de turistes internacionals apassionats

per la temàtica vinícola que es mouen per productes turístics viti-vinícoles.

c) La importància de la segmentació

La segmentació és l’agregació dels individus que componen el mercat global en

subconjunts homogenis en termes de necessitats i de motivacions de compra,

susceptibles de constituir grups de consumidors potencials compradors del producte.

Es basa en el fet que els consumidors no són tots iguals, són heterogenis quant a

necessitats i desigs.

Dit d’una altra manera, un segment és un conjunt de clients amb característiques

similars.

L’objectiu de la segmentació es determinar quin és el públic a qui majoritàriament

s’ofereix un producte. Això ha de permetre concentrar els esforços de venda en

aquells segments que estan en millors condicions de servir de manera satisfactòria.

Així, doncs, la segmentació s’ha de convertir en una estratègia que comportarà

diversos avantatges :

Permet definir millor el mercat en funció de les necessitats dels consumidors.

Identificar el públic que més interessa.

Conèixer les necessitats dels consumidors que no estan satisfetes.

Adaptar-nos als canvis de la demanda.


239

Optimitzar els recursos de promoció, publicitat i comunicació amb els

consumidors.

Definir un segment de demanda no és una tasca fàcil, però és una funció que s’ha de

realitzar per tal de fer més efectiva la promoció, o adaptar el territori a les necessitats

del públic que interessa atraure. Es tracta en definitiva de racionalitzar els esforços i no

tant de rebutjar aquells segments que no interessen.

Es presenten a continuació una relació de segments de demanda, amb les seves

característiques principals, que a partir de les consideracions realitzades en anteriors

estudis realitzat pel GRATET útils a l’hora de planificar actuacions per a la comarca del

Priorat.

Segment 1 : Joves menors de 20 anys, principalment nois/es que es desplacen en

transport públic o en cotxe d’amics, la principal motivació són els esports d’aventura i

el contacte amb la natura, practiquen l’acampada lliure i tenen un nivell d’ingressos

baix, procedeixen de zones urbanes a menys de 50 km de distància.

Segment 2. Joves de 20 a 28 anys, es desplacen amb vehicle propi i en grups de 4 a

7 persones. Reben la informació a través d’oficines de turisme o a partir de familiars o

amics, les principals motivacions són la natura i la pràctica d’esports d’aventura,

s’allotgen en càmpings i són treballadors qualificats o estudiants de cicle superior.

Procedeixen de zones urbanes a menys de 100 km.

Segment 3 : Parelles de 29 a 35 anys que es desplacen amb vehicle propi. Poden

desplaçar-se des de zones urbanes a 300 km de distància o més. Reben la informació

a partir de mitjans de comunicació, TV, premsa especialitzada. Els interessa tot allò

relacionat amb el patrimoni històric, cultural i gastronòmic. S’allotgen preferentment en

hotel i la seva despesa diària, exceptuant l’allotjament, és de més de 3.000

ptes/persona/dia.

Segment 4 : famílies de 36 a 46 anys. S’allotgen en cases pròpies o de familiars i la

seva despesa diària és mínima. Tenen antecedents familiars rurals. Fan estades

llargues durant les èpoques de vacances i els caps de setmana.

Segment 5 : famílies de 36 a 46 anys. Nivell socioeconòmic mitjà-alt, ingressos al

voltant de les 300.000 ptes mensuals. Reben la informació a partir de mitjans de

comunicació i ocasionalment a partir d’oficines d’informació. S’interessen, sobretot, per

aspectes relacionats amb el patrimoni històric i la cultura i la natura. S’allotgen en

hotels i tenen una despesa diària per persona i dia superior a les 3.000 ptes.

Procedeixen de zones urbanes i es poden desplaçar fins a 300 km amb vehicle propi.

Segment 6 : grups familiars de 45 a 55 anys, generalment catalans, que es desplacen

en cotxe propi i coneixen la destinació a partir de la informació subministrada per les

agències de viatge. El preu és determinant alhora d’escollir la destinació turística.

Segment 7 : Persones de més de 55 anys. Es desplacen amb autocar i contracten el

viatge a les agències de viatge. El preu és fonamental per escollir la destinació, i la

gastronomia econòmica és molt important. Requereixen un alt nivell organitzatiu i

tenen una mobilitat limitada per l’edat. Gasten menys de 1.500 ptes. diàries. El grup de

jubilats és majoritari.


240

Segment 8: Persones i professionals de totes les nacionalitats en edat adulta que

realitzen un turisme especialitzat en el món del vi. Tenen un nivell de despesa alt i

mitjà. Donada la seva procedència i el tipus de producte que reclamen, contracten els

serveis d’una agència de viatges especialitzada. Requereixen un altíssim nivell

organitzatiu.

Segment 9: Escoles. Grups nombrosos d’escolars que reclamen moltes activitats

complementàries relacionades amb la natura, els esports i les activitats rurals.

S’allotgen en cases de colònies i les despeses es realitzen, en la pràctica totalitat,

abans d’iniciar la visita.

Com més capacitat hi hagi de definir les característiques d’un segment de demanda

millor es pot actuar i conèixer les potencialitats del territori en funció d’aquest grup de

consumidors.

Serà molt útil en el moment de definir el Pla d’Actuació tenir en compte l’adaptació dels

segents als productes actuals i potencials de la comarca del Priorat. En aquest

moment de la diagnosi és suficient l’elaboració d’una matriu sintètica que vinculi

aquests dos factors, els segments i els productes.

La definició de productes potencials té a veure amb les aptituds dels recursos de la

comarca per a crear diferents línies de producte a partir de dos eixos principals:

VI: aquesta línia genèrica de producte engloba tots aquells productes que tenen

com a contingut bàsic les temàtiques viti-vinícoles, oleícoles i les relacionades amb

la resta de productes agroalimentaris de qualitat que produeix la comarca.

NATURA: aquesta línia genèrica de producte engloba en el seu concepte tots

aquells productes relacionats amb aspectes tant de natura, com d’activitat i cultura.

D’aquesta manera, relacionant les línies de producte amb els segments de demanda,

s’afina més en l’anàlisi de la diagnosi especificant quins són els segments que més

interessen en funció de les línies de productes turístics a desenvolupar.

El grau d’adequació existent entre els segments de demanda i els diferents productes

delimitats es valora segons el següent barem:

Grau d’adequació baix: 1

Grau d’adequació mitjà: 2

Grau d’adequació alt: 3

Fixant-nos en la matriu es pot observar que són els segments 3, 5 i 8 els més

interessants i els que millor s’adeqüen a les línies de producte proposades.

Bàsicament es tracta de:

Segments de joves o adults, que viatgen en parella o família, que es desplacen en

cotxe propi, i que els interessa tot allò relacionat amb el patrimoni històric, cultural i

gastronòmic. S’allotgen preferentment en establiments de caràcter hoteler i tenen un

nivell de despesa mitjà-alt.

Segments de persones i professionals de totes les nacionalitats interessats en el

món del vi, que tenen un nivell de despesa alt i mitjà, i que reclamen uns productes

molt elaborats amb un altíssim nivell organitzatiu.


241

Fent l’anàlisi inversa observem que no hi ha cap línia de producte que destaqui per

sobre el demés, sinó que es produeix un equilibri entre tots els productes genèrics

proposats.

Taula 113: Matriu Productes - Mercats


Productes PotencialsSegment

1

Segment

2

Segment

3

Segment

4

Segment

5

Segment

6

Segment

7

Segment

8

Segment

9Global Mitjana

Vi 1 2 3 2 3 2 2 3 1 19 2,1

Oli 1 1 3 2 3 2 2 3 1 18 2,0

Altres 1 1 3 1 3 2 2 3 1 17 1,9

Natura 3 3 2 1 2 2 1 2 3 19 2,1

Activitat 3 3 2 1 2 2 1 2 3 19 2,1

Cultura 1 2 3 1 3 2 3 3 2 20 2,2

Total Mercats 10 12 16 8 16 12 11 16 11 92

Mitjana Mercats 1,7 2,0 2,7 1,3 2,7 2,0 1,8 2,7 1,8


Alt

Mitjà

Baix

Eix del

vi

Eix de

la

natura

Mercats


242

5.4 LA CONSTRUCCIÓ DEL MODEL TURÍSTIC

La integració de l’agricultura, la natura i el turisme com a estratègia territorial ha estat una

constant en els plans de desenvolupament de la comarca i l’èxit assolit ha generat molt

d’interès acadèmic, malgrat que les publicacions al respecte escassegen.

Des de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i concretament des del Grup de Recerca

d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics GRATET de la Unitat Predepartamental de Geografia,

s’ha establert una col·laboració gairebé permanent entre els agents públics de la comarca,

especialment el Consell Comarcal a través de l’Organisme Autònom de Desenvolupament

Local7, però també ajuntaments, i el Grup de Recerca. El resultat d’aquesta col·laboració es

materialitza en diversos documents que han servit per iniciar polítiques actives de promoció

turística de la comarca.

Entre aquests documents destaquem: la participació en la diagnosi del programa Leader II

per al període 1995-1999; un Programa de Dinamització Turística durant l’any 2001; una

proposta de Directrius per al Desenvolupament del Turisme al Priorat que va ser la base de

les estratègies turístiques en el marc del programa Leader + per al període financer 2001-

2006; l’organització d’un seminari per definir un Model Organitzatiu de Gestió Turística al

març de 2002; i els distints documents d’estratègies per al desenvolupament del turisme

elaborats per a 12 municipis de la comarca, realitzats entre els anys 1998 i el 2006 en

col·laboració amb el Patronat de Turisme i el Servei d’Assistència als Municipis de la

Diputació de Tarragona.

En tots els documents hi ha un objectiu comú: el desenvolupament del turisme tenint en

compte que el recurs bàsic - el que té capacitat pròpia per atreure el visitant, que no té

problemes de localització espaial, fixa la demanda i en general justifica les inversions en

equipaments i serveis turístics, és el paisatge del vi. De fet, parlar del Priorat és parlar de vi.

El pas de la consideració del paisatge de recurs turístic potencial a recurs turístic real ha

estat progressiu.

De totes maneres, la primera referència publicada sobre el potencial turístic del Priorat a

partir del vi és feta l’any 1996 per Salvador Anton i Rafel López, que recull els treballs previs

de diagnosi fets per la sol·licitud del programa de Desenvolupament Rural Leader II.

Més tard, l’any 1999, en els documents per al desenvolupament del turisme dels municipis

del Priorat anomenats anteriorment, ja es defineix el paisatge del vi com a recurs territorial

turístic de caràcter bàsic i es recomana l‘elaboració de la carta del paisatge del Priorat.

El punt de partida del programa Leader II, l’any 1995 sembla irreconeixible en l’actualitat. El

Priorat era una comarca sense equipaments ni serveis turístics i estava tot per fer. No es

podien visitar les bodegues i la infraestructura turística era pràcticament inexistent. Només

7 L’Organisme Autònom de Desenvolupament Local és el nom del Grup d’Acció Local encarregat de la gestió

dels programes Leader.


243

els bars i alguns restaurants cobrien les activitats d’oci, però la major part del vi es venia a

doll i la major part dels restauradors tradicionals coneixien poc els nous vins que s’estaven

elaborant. El que més assemblava a l’oferta turística era l’adequació d’àrees de lleure,

especialment als municipis on els recursos naturals eren més visitats i, per tant, al voltat dels

municipis que més tard formarien part del Parc Natural de la Serra de Montsant.

Per tant, el programa tenia dues línies de treball bàsiques, per un costat el suport al sector

agrari per la millora de la transformació, promoció i comercialització dels productes agrícoles

i, per altre costat, el desenvolupament de les activitats turístiques i de la gastronomia.

El desplegament de la cultura del vi va coincidir en l’espai i el temps amb la declaració del

Parc Natural de la Serra de Montsant al 2002 i l’augment quantitatiu d’equipaments, dels

serveis i del nombre d’activitats va ser molt significatiu.

Els indicadors més destacables d’aquest moment eren l’increment del nombre de bodegues i

la recuperació del sector vitivinícola, amb un augment considerable de la superfície plantada

i del nombre de cellers que s’inscriuen en el consell regulador de la DOQ Priorat.

Pel que fa al turisme, els canvis més significatius es van produir en l’oferta d’allotjament i, en

menor mesura, en la de restauració. Segons dades de l’Oficina Comarcal de Turisme del

Priorat l’allotjament passa de les tristes 174 places ofertades l’any 1995 en hotels de

categoria modesta de la comarca, a 764 l’any 2000. El creixement és sobretot quantitatiu i

en menor mesura qualitatiu, tot i que es diversifica l’oferta. A les ofertes hoteleres s’afegeix

la d’un càmping a Ulldemolins amb 475 places i 13 cases de pagès que ofereixen en conjunt

155 places, entre les cases de poble, les masies i els allotjaments rurals independents8.

Taula 114: Especialització productiva en Serveis turístics del Priorat respecte a Catalunya. 2005


Aquesta evolució no ha parat, i els indicadors de l’any 2005 ja demostraven que el Priorat

era una comarca amb una certa especialització turística, si es compara la relació entre la

població i els serveis turístics (places hoteleres, càmpings i restauració) de la comarca amb

els de Catalunya.

8 La normativa que regulava l’allotjament rural a Catalunya era, en aquell moment, el Decret 214/1995 que definia aquestes tres modalitats que diferenciava els

allotjaments rurals independentsde la resta, perquè en aquesta tipologia el propietari no tenia rendes agràries. La nova normativa Decret 313/2006 de 26 de juliol

de la Generalitat de Catalunya vigent manté les tres tipologies tot i que només pot usar l’adjectiu de pagès aquelles que el seu propietari manté rendes provinents

de l’agricultura.


244

Podem concloure que en tots els casos existeix especialització productiva del Priorat

respecte a Catalunya amb una única excepció, que és el nombre de places d’hotels, la qual

cosa ens indica que les dimensions dels hotels del conjunt de Catalunya és superior a les

dels hotels del Priorat.

Si el mateix exercici el fem només dels establiments de turisme rural, les dades encara són

més concloents.

Taula115: Especialització productiva en turisme rural del Priorat respecte Catalunya. 2005


L’any 2001 el Consell Comarcal del Priorat va aprovar un programa marc de caràcter

intersectorial per al període 2001-2006 que coordina totes les accions que es fan des de

distintes iniciatives de l’Administració i des de diferents programes, amb la finalitat de fer

més efectives les accions i dotar-les d’un marc estratègic únic. El primer dels eixos marca

“l’impuls de la cultura del vi” i va servir, amb altres accions, per justificar el programa

Leader+ que va fer de la promoció de la cultura del vi l’eix aglutinador de totes les accions.

El Programa Comarcal de Desenvolupament Rural Integrat (PDRI) va significar la creació

d’un ens gestor format per un equip tècnic encarregat d’executar les prerrogatives del Grup

d’Acció Local integrant dels agents socials, públics i privats de la comarca.

Aquest sistema organitzatiu va focalitzar les accions de desenvolupament turístic en el

Consell Comarcal i en l’Oficina de Turisme com a referent operatiu.

L’any 2002 amb la declaració del Parc Natural de Montsant es materialitza un atractiu

tradicional de la comarca com és el turisme de natura i el senderisme i que de fet, a redós

de la Serra, és on les activitats d’oci eren, fins que el món del vi expandeix l’activitat a la

resta de la comarca, on el turisme havia generat activitat, equipaments i alguns serveis

turístics.

En tot cas, l’any 2006 es va encetar un nou impuls per al turisme de la comarca amb

l’aprovació d’un Pla d’acció turística 2006-2009 anomenat Priorat Futur. El Pla es va finançar


245

a través del PLADETUR9 de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

El cost de les inversions es va quantificar en 883.564€, dels quals un 50% seria finançat per

la Direcció General de Turisme, un 25% pel Consorci pel Desenvolupament del Priorat-

Leader+ i el 25% restant pel Consell Comarcal del Priorat.

Les estratègies de desenvolupament es fonamenten en dos eixos bàsics: el vi i la natura. A

partir d’aquest concepte es pretén:

Desenvolupar un model turístic sostenible sota el concepte d’ordenació territorial.

Valoritzar el territori com a recurs i desenvolupar activitats turístiques.

Crear productes turístics competitius i establir protocols de promoció i comunicació

integrals.

Diferenciar la comarca del Priorat de la resta de destinacions turístiques.

Els objectius del Pla passen per convertir el Priorat en una destinació turística d’interior

mitjançant l’augment i la diversificació de l’oferta, amb la creació de productes turístics

d’abast comarcal que contribueixin a desestacionalitzar la demanda, allargar l’estada dels

visitants i incrementar-ne la despesa. Tot plegat per permetre que el turisme esdevingui un

sector de desenvolupament econòmic de la comarca.

Com a accions més destacades el Pla de Foment va comportar la creació de la imatge

turística del Priorat, la execució del pla de desenvolupament dels camins del vi i l’oli, una

definició de senders aptes per a desenvolupar un producte turístic d’interpretació del

patrimoni natural, vitivinícola i oleícola i definir estratègies de comunicació.

A través del Pla de Foment també es va millorar la senyalització d’itineraris en el medi rural

tot estructurant una xarxa de senders que seria la base del producte turístic de senderisme,

un dels elements més importants i transversals del projecte. Finalment, també va permetre

la creació d’un producte de turisme enològic: la ruta del vi de la DOQ Priorat i la ruta del vi

de la DO Montsant, amb oferta dels cellers visitables i l’edició de catàlegs de la ruta i creació

de paquets.

El Pla de Foment Turístic del Priorat va ser, doncs, un projecte clau per posar les bases per

al desenvolupament del sector, per permetre la diversificació de productes i una clara millora

en les accions de promoció i comercialització de productes.

Actualment des del Consell Comarcal se segueix promocionant el territori i els seus recursos

turístics. Aquesta línia de treball està centrada en potenciar la difusió i la comercialització

dels productes turístics. Això es fa mitjançant la realització d’accions de promoció i

participant en diferents fires i workshops, en viatges de familiarització, viatges de premsa i

trobades de treball, entre d’altres. Per un altre costat, també s’incideix en la promoció del

9 El PLADETUR forma part del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010 del Departament d’Innovació

Universitats i Empresa i que financia els Plans de Foment de Turisme.


246

territori a través de la pàgina web turística i la participació i aparicions promocionals en

mitjans de comunicació diversos.

Cal dir que el Consell Comarcal disposa d’una oficina de turisme a través de la qual es fa

atenció turística en diversos idiomes i, finalment, es fa l’anàlisi de les tendències dels

mercats i dels productes per tal de crear estratègies eficients per a la comunicació i

comercialització turística del Priorat.

En quant al sector privat, l’any 2013 es va constituir l’entitat “Priorat Enoturisme”.

L’associació està integrada per socis que diferents tipologies d’empreses entre les quals hi

ha allotjaments, restaurants, empreses d’activitats, cellers i molins d’oli. L’associació treballa

en el foment dels valors propis del Priorat, partint del foment de l’enoturisme. Per tal de fer-

ho va crear una plataforma de promoció i comercialització de productes i experiències

enoturístiques impulsant el desenvolupament turístic de qualitat de la comarca a partir de la

creació d’oferta de serveis i d’activitats complementàries lligades a l’entorn i respectuoses

amb el medi.

Priorat Enorutisme també vol crear productes enoturístics entre els membres de l’Associació

per tal que permetin conèixer la comarca des de les vessants enològiques, gastronòmiques,

culturals i paisatgístiques. Per altra banda l’associació també s’adhereix a aquelles

iniciatives locals o globals que fomenten la revalorització i conservació dels recursos

naturals i culturals ja que les consideren la base per al desenvolupament de l’enoturisme a la

zona. A més, també elabora normes obligatòries per a tots els associats per vetllar per la

qualitat i per garantir una marca de l’Associació que generi prestigi i confiança a turistes i

consumidors.

Així doncs, l’associació treballa per oferir productes i serveis de qualitat que se centrin en

l’especificitat de la comarca, de la seva cultura, dels seus paisatges i dels seus productes.

L’associació fomenta la col·laboració entre associats i societat civil per tal de crear sinèrgies

positives que ajudin al desenvolupament d’un turisme sostenible i respectuós amb el medi.

Pel que fa a les perspectives de l’activitat turística, actualment es viu una època en què hi ha

una important revalorització del medi rural. El territori és una font d’originalitat per la seva

singularitat i per això molts espais i edificis rurals no tan sols tenen una funcionalitat agrària

sinó que també van agafat una funcionalitat cultural i turística. D’altra banda, com que el

patrimoni rural està lligat al medi ambient, la seva bona conservació implica també la

conservació de l’entorn natural i comporta unes majors possibilitats de desenvolupament del

sector turístic. Per tant, la conservació del medi és clau per a territoris com el Priorat. L’espai

rural que configura la territorialització de les pràctiques turístiques és un espai de límits

imprecisos i el turisme relacionat amb el patrimoni rural és de caràcter dispers o difús.

Aquesta característica espacial és atorgada per la naturalesa del seu propi espai i els seus

recursos patrimonials, els quals no han de ser pas de base extraordinària ni dependre de la

presència d’un únic element.

En aquest sentit, la riquesa de paisatges i edificis rurals que hi ha al Priorat suposa un valor

molt important i que comporta unes bones perspectives de futur donades les noves

tendències turístiques. Com hem dit la sensibilitat i la conscienciació envers el patrimoni


247

rural i la seva vinculació amb el territori s’ha generalitzat entre àmplies capes socials de la

població. La majoria d’iniciatives encaminades a l’ús turístic del patrimoni rural estan

relacionades amb l’agroturisme la natura i el turisme rural. El Priorat disposa d’una certa

infraestructura turística (cellers, centres d’interpretació, visites guiades) que s’integra dins

d’aquest patrimoni natural i agrari i que, per tant, li dóna potencialitat.

Amb tot, el paper del sector públic en la potenciació del turisme és, per norma general, força

rellevant. En primer lloc, com a creador i gestor de nous productes (senyalització i

manteniment de rutes i itineraris, ordenació dels espais turístics, etc.); i, en segon lloc, per la

funció d’animador econòmic que impulsa la creació de productes i plataformes de serveis

per a les empreses.

En el cas del Priorat, tot i la gran implicació de les diferents administracions locals en el

suport de projectes relacionats amb el turisme, encara hi han propostes que poden

evolucionar i d’altres que encara no han vist la llum. Malgrat tot la comarca aposta pel

turisme, concretament per un turisme sostenible, molt relacionat amb la natura, amb l’àmbit

rural i amb el paisatge de la comarca.

En aquest sentit s’està treballant de manera activa en diferents projectes per tal de valoritzar

al màxim el paisatge del Priorat a través del desenvolupament d’accions lligades a la Carta

del Paisatge, per adherir-se a la Carta Europea de Turisme Sostenible i per tal que el

Paisatge del Priorat sigui declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO. La comarca, doncs, té

clar que un dels seus grans potencials resideix en el paisatge i en la capacitat que tingui el

territori de mantenir-lo i valoritzar-lo.

És en aquest sentit que s’estan desenvolupant accions de promoció i comercialització del

territori tant des de l’administració (Consell Comarcal i ajuntaments) com des de l’empresa

privada i des de les associacions que la representen com “Priorat Enoturisme”.

Vinculat amb la funció del sector públic com a gestor de l’activitat turística, el Priorat, així

com la resta de comarques de Catalunya disposa d’una part de la recaptació de la taxa

turística. Aquesta taxa (en actiu desde finals de 2012) és un impost que ha de pagar tota

persona que faci estada en qualsevol dels establiments o equipaments turístics situats a

Catalunya, com són: hotels, apartaments turístics, càmpings, cases rurals, albergs de

joventut, habitatges d'ús turístic, àrees de pernoctació per a albergs mòbils i embarcacions

de creuer. També hi estan subjectes les estades en hostals i pensions.

L'import de la taxa varia entre 0,45 i 2,25 euros per persona i unitat d'estada, segons el tipus

d'establiment i si està ubicat a la ciutat de Barcelona o a la resta de Catalunya, amb un límit

de 7 dies d'estada per persona. La recaptació de l'impost l'efectua el mateix responsable de

l'establiment turístic. Amb la recaptació de l'impost es nodreix el Fons de foment del turisme.

El 30% dels recursos d'aquest fons s'han de destinar a les administracions locals.

Segons les dades facilitades pels Serveis Territorials de Turisme de la Generalitat, entre el

quart trimestre de 2012 i el primer trimestre de 2015 (últimes dades disponibles), la comarca

ha recaptat uns 44 mil euros, repartits entre els diferents establiments d’allotjament.


248

L’establiment hoteler i el turisme rural són els dos sectors més recaptadors. Cal considerar

que el 30% de la recaptació es destina a les administracions locals (als municipis).

Taula 116 Recaptació de l'impost sobre estades turístiques (taxa turística) al Priorat per tipologia d'establiment

Comarca 2012-4T TOTAL 2013 TOTAL 2014 2015-1T Total

general

Total 2.348,20 € 17.358,26 € 21.155,28 € 3.860,10 € 44.721,84 €

Establiment hoteler 800,55 € 8.318,73 € 8.304,03 € 1.462,95 € 18.886,26 €

Càmping 563,85 € 2.444,40 € 4.015,80 € 723,15 € 7.747,20 €

Apartament 59,40 € 69,30 € 29,25 € 9,00 € 166,95 €

Habitatge turístic 40,95 € 996,80 € 2.664,90 € 512,10 € 4.214,75 €

Turisme rural 551,35 € 4.053,03 € 4.864,69 € 726,30 € 10.195,37 €

Alberg de Joventut 279,90 € 1.464,75 € 1.233,45 € 424,35 € 3.402,45 €

Altres 52,20 € 11,25 € 0,90 € 2,25 € 66,60 €

Error / valor zero

42,26 €

Font: Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació de la Generalitat


249

5.5 L’ACTIVITAT TURÍSTICA AL PARC NATURAL DE MONTSANT

5.5.1 La infraestructura d’allotjament i restauració

Una vegada detallada la infraestructura del Parc Natural (punts d’informació, principals vies

d’entrada, activitats, etc. presents al punt 4). passem a detallar l’oferta d’allotjaments i

restauració dels municipis que composen el Parc Natural de la Serra de Montsant.

Per analitzar l’oferta turística del parc es tenen en consideració els 9 municipis que integren

el parc natural (Cabacés, Cornudella de Montsant, La Bisbal de Falset, La Figuera, La

Morera de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Margalef i Ulldemolins...) més els

municipis de Torroja i Poboleda tinguts en consideració pel Pla Especial.

a) Allotjaments hotelers i pensions

L’oferta hotelera dels municipis que integren el parc, amb 9 establimentsrepresenta el

47,37% del nombre d’establiments hotelers, hostals i pensions del conjunt de la comarca i el

48,50% pel que fa al nombre de places.

Taula 117 Distribució dels establiments hotelers,per municipis del Parc i per categories, any 2013

Establiments hotelers. Any 2013

Municipi

Hotels Hostals i pensions

Total d'1 estrella

de 2 estrelles

de 3 estrelles

de 4 estrelles

de 5 estrelles

Total

Cabacés 0 0 0 0 0 0 0 0

Cornudella de Montsant 1 0 0 1 0 2 0 2

Bisbal de Falset, la 0 0 0 0 0 0 0 0

La Figuera 0 0 0 0 0 0 0 0

Morera de Montsant, la 0 0 1 0 0 1 1 2

Vilella Alta, la 0 0 0 0 0 0 0 0

Vilella Baixa, la 0 0 0 0 0 0 1 1

Margalef 0 0 0 0 0 0 1 1

Poboleda 0 0 0 0 0 0 1 1

Torroja del Priorat 0 0 0 1 0 1 0 1

Ulldemolins 0 0 0 0 0 0 1 1

Total PN 1 0 1 2 0 4 5 9

Total comarca 2 1 3 5 0 11 8 19

Font:Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Taula 118 Distribució de les places hoteleres, per municipis del Parc i per categories, any 2013

Places hoteleres. Any 2013

Municipi Hotels

Hostals i pensions Total

d'1 estrella

de 2 estrelles

de 3 estrelles

de 4 estrelles

de 5 estrelles Total

Cabacés 0 0 0 0 0 0 0 0

Cornudella de Montsant 12 0 0 11 0 23 0 23

Bisbal de Falset, la 0 0 0 0 0 0 0 0

La Figuera 0 0 0 0 0 0 0 0

Morera de Montsant, la 0 0 19 0 0 19 8 27


250

Vilella Alta, la 0 0 0 0 0 0 0 0

Vilella Baixa, la 0 0 0 0 0 0 5 5

Margalef 0 0 0 0 0 0 16 16

Poboleda 0 0 0 0 0 0 17 17

Torroja del Priorat 0 0 0 22 0 22 0 22

Ulldemolins 0 0 0 0 0 0 19 19

Total PN 12 0 19 33 0 64 65 129

Total comarca 18 12 51 89 0 170 96 266


Pel que fa a la seva distribució de places per categoria, el 50,39% de les places es

concentren en hostals i pensions, en el cas dels municipis que composen el Parc Natural. La

segona tipologia amb més places són els hotels de 4 estrelles, amb un 25,58% del total.

Destaca el fet que la comarca no disposa de cap hotel de màxima categoria.

Si es compara l’oferta de places hoteleres per categories entre el Parc Natural i el conjunt de

la comarca destaca el Priorat amb una oferta de major qualitat (ja que té un percentatge

d’hostals i pensions més baix, i a la vegada un major pes d’hotels de 4 i 3 estrelles).

Taula 119 Distribució de les places hotelers i d'hostals i pensions per categories, any 2013

Font: Elaboració pròpia, a partir de dades d’Idescat ( dades del Departament d'Empresa i Ocupació).

b) Càmpings

L’oferta de càmpings de la comarca es concentra en tres municipis, els quals pertanyen al

Parc Natural. Els tres càmpings són de categoria mitjana i mitjana baixa i aglutinen 951

places.

Taula 120 Distribució de l'oferta de càmpings de la comarca, per categories i municipis, any 2013

Establiments i places de càmpings, segons categoria.Any 2013

Municipi Luxe Primera Segona Tercera Total

Establ. Places Establ. Places Establ. Places Establ. Places Establ. Places


0 0 0 0 0 0 1 102 1 102

Poboleda 0 0 0 0 1 453 0 0 1 453

Ulldemolins 0 0 0 0 1 396 0 0 1 396

Priorat 0 0 0 0 2 849 1 102 3 951


9,30

0,00

14,73

25,58

0,00

50,39

6,77 4,51

19,17

33,46

0,00

36,09

d'1 estrella de 2 estrelles de 3 estrelles de 4 estrelles de 5 estrelles Hostals ipensions

Total PN Total comarca


251

Casa de poble

compartida

27% Casa de

poble independ

ent 59%

Masoveria

7%

Masia 7%

Espai municipis PN Casa de

poble comparti

da 31%

Casa de poble

independent

45%

Masoveria

9%

Masia 15%

Priorat

c) Oferta de turisme rural

L’espai del Parc Natural concentra el 53,90% de les places totals de turisme rural de tota la

comarca i un 54,16% del nombre d’establiments.

Taula 121 Distribució de l'oferta de turisme rural, per municipis i tipologies, any 2013


Per tipologies destaquen diferències entre els municipis que integren el parc i el conjunt

comarcal. Així, mentre en el conjunt del Priorat hi ha una distribució més equitativa de les

places per tipologies (casa de poble independent, casa de poble compartida i masia, per

aquest ordre), en els 11 municipis que integren el Parc hi ha un major pes de les cases de

poble independent, amb gairebé el 60% del total.

Taula 122 Places de turisme rural per tipologies, any 2013

Font: Elaboració pròpia, a partir de dades d’Idescat ( dades del Departament d'Empresa i Ocupació).

Establiments de turisme rural. Any 2013

Municipi

Casa de poble compartida

Casa de poble independent

Masia Masoveria Total

Nº Places Nº Places Nº Places Nº Places Nº Places

Cabacés 0 0 1 5 0 0 0 0 1 5

Cornudella de Montsant 1 11 6 59 1 15 3 15 11 100

Bisbal de Falset, la 3 34 0 0 0 0 0 0 3 34

La Figuera 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Morera de Montsant, la 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Vilella Alta, la 0 0 1 7 0 0 0 0 1 7

Vilella Baixa, la 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4

Margalef 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Poboleda 0 0 2 20 0 0 0 0 2 20

Torroja del Priorat 1 15 5 32 0 0 0 0 6 47

Ulldemolins 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4

Total PN 5 60 17 131 1 15 3 15 26 221

Total comarca 11 126 27 187 4 60 6 37 48 410


252

d) Restauració

Els municipis del Parc concentren el 32,65% dels establiments de restauració de la comarca

Taula 123 Distribució de l'oferta de restauració, per municipis, any 2015

Restaurants. Any 2015

Municipi Restaurants

Cabacés 0


Bisbal de Falset, la 0

La Figuera 1

Morera de Montsant, la 1

Vilella Alta, la 1

Vilella Baixa, la 2

Margalef 1

Poboleda 3


Ulldemolins 3

Total PN 16

Total comarca 49


5.5.2 Empreses d’activitat

Segons dades del web turístic de la comarca, de les 11 empreses de turisme actiu del

Priorat, 5 tenen la seu social a un dels municipis del parc i realitzen activitats aprofitant els

espais naturals del propi parc. Totes elles es troben al municipi de Cornudella de Montsant o

bé a Siurana (dintre del municipi de Cornudella però fora dels límits del parc). Les empreses

són: Montsant Natura Adventures (vinyes amb 4X4), Parapente Montsant (vols en parapent

sobrevolant el parc natural), CanoaKayak (lloguer d’embarcacions a l’embassament de

Siurana), el Centre d’Activitats Montsant Natura (visites a les vinyes i al celler cooperatiu de

Cornudella, amb tast, principalment) i Brogit Guiatges.

De totes elles, la que disposa d’una major oferta d’activitats és Brogit Guiatges, una

empresa d’activitats que fa poc s’ha convertit en agència de viatges. Més enllà de les

activitats que ofereix per tota Catalunya (Pririneus, Barcelona), centra bona part de la seva

oferta en les muntanyes de Catalunya Sud, i en activitats específiques dintre el parc natural.

Així, disposa de fins a 10 propostes d’activitat diferents, combinant la descoberta de la

gastronomia i l’enoturisme, amb senderisme interpretatiu pel parc. “Vins cartoixans sota les

llàgrimes de Sant Llorenç”, “Collins olives al Montsant”, o “Tasta Montsant” són alguns dels

seus productes turístics. És, a més, una de les empreses que té un conveni amb el parc

natural per a la realització d’activitats.

D’altra banda, el parc ha establert acords amb empreses d’activitat de la comarca

respectuoses amb el medi ambient. Una d’elles és el Brogit Guiatges, la resta són:


253

a) Pedrenca

Empresa d’activitats amb seu a la Morera del Montsant. Entre els objectius de l’empresa

estava la realització d'activitats de pedagogia ambiental i la sensibilitzacióde la importància

de conservar i valorar el patrimoni natural i cultural existent.Actualment resta tancada.

b) Cat Sud

Empresa de senderisme que realitza una gran diversitat d’activitats d’interpretació a la

natura pels diferents parcs i espais naturals del sud de Catalunya. A part del Parc Natural de

Montsant també realitzen sortides al PN Delta, PN Ports, PNIN de Poblet, així com a les

Muntanyes Costa Daurada, Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, etc.

c) Rot Punk

Empresa d’activitats especialitzada en l’escalada. Ha finalitzat ja la seva activitat

5.5.3 Projectes i iniciatives realitzades

El Parc ha realitzat diverses iniciatives amb la voluntat d’integrar-se en l’activitat turística de

la comarca i de fomentar la interrelació entre els diferents sectors econòmics de la seva àrea

d’influència. A continuació s’exposen algunes de les iniciatives que el parc ha emprès

aquests darrers anys, algunes d’elles ja citades en l’apartat d’antecedents:

2003: trobada entre el Parc Natural i els representats de les cases de pagès de

la comarca

Entre 2004 i 2014: acords amb empreses d’activitat respectuoses amb el medi

ambient com Pedrenca, Cat Sud, El Brogit Guiatges o Rot Punk.

2007: col·laboració amb la senyalització de la xarxa de camins proposada pel Pla

de Foment Turístic del Priorat.

2007: celebració de jornades de formació per difondre els valors del Parc entre

els establiments turístics de la comarca.

De forma complementària, com a agent del territori el parc forma part de la Taula de

Turisme del Consell Comarcal del Priorat, creada a mitjans del 2012. Aquesta taula te la

voluntat d’integrar a tots els agents turístics referents de la comarca.

Un altre projecte referent és Montsant a Taula, iniciat al 2011, que posa en valor la tasca

de les persones que fan possible obtenir un producte de qualitat i que contribueixen a la

conservació d’un valuós patrimoni natural i paisatgístic. A través d’un catàleg, que és fruit de

la suma de sinèrgies entre l’equip de gestió del Parc i la Mancomunitat de municipis de

Montsant, s’incorpora un conjunt de productors que permeten difondre i potenciar els

productes que s’elaboren a Montsant mitjançant la gastronomia i el comerç de proximitat. En

l’edició de 2013, el catàleg aglutinava l’oferta d’11 productors d’oli, fruita, productes de l’hort,

carn, fruits secs i plantes aromàtiques.

Des del Ceder Pallars – Ribagorça i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i

Alimentacióva sorgir la iniciativa Fem Parc per a la promoció dels espais naturals de


254

Catalunya que es trobin dins de Consorcis Leader, i crear productes turístics sostenibles que

potenciïn el desenvolupament econòmic de les zones on es troben. El Parc Natural participa

en el projecte a través del Consorci Leader Priorat- Baix Camp, i compta amb un pressupost

assignat per encarregar a empreses del territori el desenvolupament de 3 pacs ecoturístics i

un pla d’acció per a la seva comercialització: “Assaborint la calma, tasta Montsant”;

“Montsant místic, paisatges per l’esperit”; “Escapada naturalista a Montsant”, i on s’hi ha

sumat l’oferta “Montsant actiu”.

Per últim es destaca l’existència d’un conveni de col·laboració entre el Parc Natural i

l’associació Priorat Enoturisme. L’Associació Priorat Enoturisme compta amb més de 50

associats del sector turístic i enològic del Priorat i dinamitza gran part de l’oferta turística de

la comarca, combinant en els seus productes allotjaments amb restauració, cellers i molins

d’oli, així com ofertes de coneixement del territori que inclouen Montsant. L’any 2013

l’Associació va col·laborar amb el Parc Natural i altres entitats en la realització de la jornada

de turisme que es va dur a terme a la Cartoixa de Scala Dei. Des d’aquell moment es van

iniciar una sèrie de col·laboracions que es van formalitzar en la signatura d’un conveni de

col·laboració el dia 9 de juliol de 2014, entre l’Associació Priorat Enoturisme i el Parc per

realitzar diverses actuacions entorn a la promoció turística del Parc Natural, com són el

suport a la realització de jornades sobre el turisme i la seva col·laboració en el procés

d’adhesió a la CETS.


255

6. ELS AGENTS TERRITORIALS I LA PERCEPCIÓ DE LA

CARTA EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE


256

6.1 LA PARTICIPACIÓ

Amb la voluntat de conèixer la percepció dels agents del territori sobre l’activitat turística

desenvolupada al Priorat es va realitzar una enquesta on-line que va ser enviada a tots els

membres que en aquell moment (a data 31 de març) formaven part del Fòrum Permanent.

De la mateixa manera també es va enviar l’enllaç de la mateix enquesta als membres del

Grup de Treball.

El grau de resposta global fou d’un 55,8%, sent més elevada la participació en el cas dels

membres del Grup de Treball que del Fòrum Permanent. En el cas del Grup de Treball es

van rebre 10 enquestes de les 13 entitats integrants (76,9% de participació). Pel que fa al

Fòrum Permanent, es van arribar a comptabilitza 48 enquestes vàlides d’un total de 91

agents (52,7% de participació)

El perfil de les enquestes rebudes fou el següent:

Taula 124 Membres del Fòrum Permanent que van respondre l’enquesta on-line

MEMBRES DEL FÒRUM PERMANENT

SECTORS

NOMBRE

ENQUESTES

empreses d'activitat/guiatge 5

allotjaments

hotels

cases rurals 2

albergs

càmping

restauració 3

allotjament + restauració (Populetus) 1

allotj+rest+activitats 1

enoturisme

cellers 5

cooperatives 2

CI castell del Vi 1

museus

oli (productor)

pagesos

associacions 6

veïns 7

altres 8

administració

ajuntaments 4

consorcis

consell comarcal 1

sstt Generalitat 2

TOTAL: 48



257

La tipologia altres, els veïns, les associacions i els cellers i empreses d’activitat van ser els

sectors que més van respondre l’enquesta. Per contra l’oferta d’allotjament i restauració no

va tenir un pes significatiu a l’enquesta

Taula 125 Membres del Grup de Treball que van respondre l’enquesta on-line

MEMBRES DEL GRUP DE TREBALL

Generalitat 1

Diputació 1

Consorcis 2

consell comarcal 1

DO's 2

associacions 2

Parc Natural 1

TOTAL 10


Pel que fa als integrants del Grup de Treball, es va comptar amb una àmplia diversitat

d’entitats que van respondre l’enquesta.


258

6.2 METODOLOGIA

Es va elaborar un qüestionari on-line a través d’una aplicació del Google, havent consensuat

prèviament les preguntes amb els membres del Grup de Treball.

Finalment es van redactar 68 preguntes, de les quals 53 eren preguntes tancades amb

valoracions de sí/no, puntuacions, etc. i amb 15 preguntes obertes on es pretenia recollir

idees i opinions.

Aquesta enquesta es va enviar on-line a través d’un mail amb un enllaç a l’enquesta el dia

31 de març. Es van realitzar fins a 3 recordatoris via mail, els dies 7, 10 i 14 d’abril.

L’enquesta es va donar per tancada el 19 d’abril (període d’enquestació, del 31 de març al

19 d’abril).

L’informe final dels resultats de l’enquesta es poden consultar a l’annex 6.13.


259

6.3 ENQUESTA

A continuació es mostren les 68 preguntes que integraven l’enquesta on-line

tituladaConeixement de la percepció del turisme a la comarca del Priorat per part dels

agents del territori

1. Identificació de l’enquestat

2. Consideres important que el Parc Natural de Montsant iniciï l’acreditació de la Carta

Europea de Turisme Sostenible?

3. Com qualificaries la situació general actual de l’activitat turística del Priorat?

4. Quin és el teu grau de satisfacció sobre l’actual estratègia turística del Priorat?

5. A dia d’avui, com creus que és l’activitat turística al Priorat? (puntuació mitjana sobre 10).

6. Com t’agradaria que fos l’activitat turística al Priorat? (puntuació mitjana sobre 10).

7. Marca el grau d’interès de cada una de les activitats turístiques del Priorat.

8. En el cas de que hagis trobat a faltar alguna activitat, explica-la breument

9. En quins àmbits geogràfics pot despertar major interès el Priorat?

10. Consideres que l'oferta del Priorat desperta el mateix interès en tots els mercats?

11. Consideres que el grau d’implicació dels agents implicats en el desenvolupament turístic

a la comarca és l’adequat?

12. En el cas de respondre que no, quins agents s’haurien d’implicar més

13. En el cas d'escollir l'opció "altres" explicar breument quins agents has trobat a faltar al

llistat

14. Puntua de l’1 al 5 les accions que es podrien fer per desestacionalitzar l’activitat

turística

15. En el cas d'haver trobat a faltar alguna acció, explica-la breument

16. Resulta el territori accessible per al visitant, pel que fa a les comunicacions?

17. Què consideres que caldria millorar? (xarxa viària/transport públic)

18. En el cas d'haver trobat a faltar algun element a millorar en quant a accessibilitat,

explica-ho breument


260

19. Perceps problemes de senyalització?

20. Els espais de gestió públics turístics (museus, recursos turístics visitables, Punts

d’Informació) estan adaptats a les persones amb mobilitat reduïda (entès com gent amb

problemes visuals, de mobilitat, etc.)?

22. Caldria regular l’accessibilitat d’alguns espais?

23. En el cas de respondre que sí (pregunta derivada de la pregunta 20 sobre el grau de

mobilitat reduïda d’alguns espais) explica quins espais

24. Consideres que l’accés a les Noves Tecnologies de la Informació (Internet, Xarxes

Socials, aplicacions mòbil) contribueix a reforçar els valors del Priorat?

25. La qualitat de la informació que ofereixen els diferents agents turístics és adequada?

Pregunta per sectors d’activitat.

26. Creus que aquesta informació està basada en valors de sostenibilitat (entenent la

sostenibilitat com la protecció del medi natural, el patrimoni i la millora de la qualitat de

vida)?

27. S’ha de potenciar la informació turística aprofitant les noves tecnologies?

28. Quins consideres que són els canals de comunicació més òptims per oferir la

informació turística? (puntuació mitjana sobre 5).

29. Consideres que els establiments següents haurien de disposar d’informació turística de

la comarca ?

30. La xarxa d'oficines de turisme de la comarca és suficient?

31. Respondre només en el cas de ser empresa turística (allotjament, restaurant, empresa

d’activitats, etc.): Disposes d’informació referent a aquests elements visitables?

32. És necessària més oferta d'allotjament al Priorat?

33. En el cas de que es creessin nous allotjaments, quina creus que hauria de ser la

tipologia d'aquests nous allotjaments?

34. En quina franja de preus (preus per habitació doble) creus que haurien de situar-se

aquests nous allotjaments?

35. Quins problemes té l’actual oferta d’allotjament? (puntuació mitjana sobre 5).


261

36. Les classificacions existents actuals dels allotjaments s’adapten a la realitat turística del

Priorat?

37. Creus que l’oferta turística permet descobrir com és el Priorat?

38. La comarca ofereix una oferta suficient d’activitats?

39. En el cas de que la resposta sigui negativa, en quins àmbits faltarien activitats?

40. Quines activitats actuals no s’haurien de promocionar?

41. Qui hauria de ser l’impulsor de l’oferta i les activitats turístiques del Priorat?

42. Creus que estan suficientment introduïts els productes locals (productes alimentaris de

proximitat i qualitat) dintre l’oferta turística de la comarca?

43. Com es podria millorar la presència de productes locals dintre l’oferta turística de la

comarca?

44. Et sents satisfets amb la imatge que té la comarca als mitjans de comunicació i a les

xarxes socials?

45. Té el concepte sostenibilitat (entenent la sostenibilitat com la protecció del medi

natural, el patrimoni i la millora de la qualitat de vida) presència dintre la imatge que

ofereix la comarca actualment?

46. Quins són els valors que identifiquen la comarca?

47. Creus que, en moments concrets (caps de setmana, ponts, estiu) hi ha massa visitants

en determinats punts del Priorat?

48. En el cas de respondre que SÍ, afegir quins són aquests punts

49. Creus que hi ha massa pocs visitants en determinats punts del Priorat?

50. En el cas de respondre que SÍ, afegir quins són aquests punts

51. Vols que la comarca aculli més visitants?

52. Seria convenient que s’elaboressin estudis d’impacte de l’activitat turística al Priorat per

conèixer més detalladament quins són els indrets més freqüentats, quina pot ser la seva

capacitat d’acollida i/o saturació i quins problemes poden generar els visitants?

Pregunta 53 i 54. Indica el teu grau d'acord o desacord amb la frase següent: El turisme és

una activitat que incideix positivament en la conservació dels valors patrimonials (naturals,

culturals i paisatgístics) del PARC NATURAL DE MONTSANT i del PRIORAT. (Puntuació

mitjana sobre 5).


262

Preguntes 55, 56, 57 i 58. Puntua de l’1 al 5: el grau de coneixement en idiomes, el grau

d’atenció al client, el grau de coneixement del territori i el grau de coneixement de les noves

tecnologies de la informació per part dels treballadors del sector turístic al Priorat. (puntuació

mitjana sobre 5).

59. Participaries en un curs de formació sobre el coneixement del territori?

60. Puntua entre 1-5 el grau de satisfacció que creus que té el visitant de la comarca

(puntuació mitjana sobre 5).

61. Quins són els elements que creus que són MÉS valorats pels visitants durant la seva

estada a la comarca?

62. Quins són els elements que creus que són MENYS valorats pels visitants durant la seva

estada a la comarca?

63. Puntua de l’1 al 5 quin és el teu grau de coneixement sobre els elements següents

(puntuació mitjana sobre 5).

64. Puntua de l’1 al 5 el teu grau de coneixement sobre els elements següents

65. Coneixes el material turístic que pots aconseguir a la comarca?

66. Saps on es pot trobar documentació turística diversa de la comarca?

67. Enumera, per importància, els 7 llocs més interessants per visitar de la comarca


263

6.4 ANÀLISI DE RESULTATS

A continuació es presenta un resum de les principals conclusions extretes del formulari on-

line. En el cas de que es desitgi més informació es pot consultar l’apartat anàlisi de síntesi o

bé l’informe automàtic generat pel sistema.

1. Hi ha un clar consens sobre la importància de que el Parc Natural de Montsant

s’acrediti per a l’obtenció de la Carta Europea de Turisme Sostenible. (Correspon a

la pregunta 2).

2. La situació turística actual de la comarca es defineix principalment com a

acceptable, en un 53,4% dels casos, i bona en un 31%. Respecte a l’estratègia

turística que està desenvolupament el Priorat, un 62% considera està satisfet en

part i un 22,4% es declara satisfet. El percentatge d’insatisfacció és molt baix.

(Correspon a les preguntes 3 i 4).

3. L’enquestat defineix el model turístic de la comarca com a personalitzat, exclusiu i

de petit format, amb una oferta amb preus mitjans. Pel que fa a l’escenari desitjat,

aquest optaria per una activitat turística més desestacionalitzadora. (Correspon a les

preguntes 5 i 6).

4. Amb l’objectiu de reduir l’estacionalitat de l’activitat turística l’enquestat tria la

creació de productes propis, l’organització d’actes (jornades gastronòmiques, tallers,

concerts), així com ampliar la informació turística del Priorat.Altres accions, aquesta

vegada proposades pels agents enquestats, estan relacionades amb l’aprofundiment

dels valors de la marca Priorat, realitzar una promoció conjunta entre tots els agents

del territori i accions de formació en dues direccions: accions de formació de caràcter

intern, dirigides als agents, i accions externes orientades a donar a conèixer la

realitat del Priorat (cursos, seminaris). (Correspon a les preguntes 14 i 15).

5. Les activitats turístiques qualificades com a més interessants pels enquestats són,

per aquest ordre el vi, el paisatge, l’oli i el senderisme. Per altra banda, totes les

activitats vinculades amb el motor no tenen cap tipus d’interès. És curiós el sentiment

que hi ha versus l’escalada, una activitat considerada a la vegada interessant i poc

interessant, segurament per l’impacte que genera al territori. Aquest fet dóna una

idea de la percepció de les activitats turístiques segons el lloc on es realitzin, la

intensitat i la temporalitat. Caldrà, per tant, vincular les activitats amb aquests factors.

(Correspon a la pregunta 7).

6. El principal mercat turístic de la comarca és l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el

continent europeu, per aquest ordre. Mercats propers com el procedent de la Costa

Daurada, Terres de l’Ebre o el mercat espanyol no es consideren rellevants. Per altra

banda els agents són conscients de les diferències pel que fa a l’ interès que pot

despertar la mateixa comarca segons mercats, el que constata la necessitat

d’especialització segons mercat a captar. (Correspon a les preguntes 9 i 10).

http://www.consensus.cat/ccpriorat/components/com_docs/files/Primer%20Informe%20Enquesta.pdf


264

7. Es desprèn que el grau d’implicació dels agents en el desenvolupament de

l’activitat turística no és l’adequat. Així ho afirma el 69,0% dels enquestats. Es

demana major implicació dels ajuntaments, els empresaris a nivell individual i les

associacions, per aquest ordre. Alguns dels agents que es troben a faltar en el

desenvolupament turístic de la comarca són els pagesos, els productors no vinculats

necessàriament al món de l’oli i el vi (artesans, productors de formatges i conserves)

així com diferents institucions públiques. (Correspon a les preguntes 11, 12 i 13).

8. Respecte a l’accessibilitat de la comarca, més de la meitat dels enquestats (un

58%) considera que el territori és accessible, no sent necessari millorar la xarxa de

carreteres. Ara bé, es constata un dèficit pel que fa a l’oferta de transport públic (57

dels 58 enquestats opina que és un servei millorable). Respecte a accions per

millorar l’accessibilitat al Priorat es proposa una millor informació dels serveis de

transport públic als municipis, fomentar el servei de taxis, augmentar la freqüència de

pas de trens o la incorporació de publicitat turística a l’estació de tren de Marçà.

(Correspon a les preguntes 16, 17 i 18).

Tot i que hi ha un elevat desconeixement sobre l’estat d’accessibilitat d’alguns espais

turístics (un 38% ho desconeix), quan es pregunta sobre quins serien els espais on

caldria millorar l’accessibilitat, els enquestats coincideixen en anomenar La Cartoixa

d’Escaladei, Siurana (en determinades èpoques de l’any), determinades zones

d’escalada, l’entorn natural i les Mines de Bellmunt, entre d’altres punts. (Correspon

a les preguntes 22 i 23).

Encara que l’accessibilitat no es considerada, en general, un problema, sí que

destaquen problemes relacionats amb la senyalització. (Correspon a la pregunta 19).

9. Les Noves Tecnologies de la Informació són considerades per la gran majoria dels

enquestats com un element que contribueix a reforçar els valors del Priorat. Tant sols

un 5% ho considera indiferent. Les Noves Tecnologies de la informació són també

percebudes com un sistema per potenciar la informació turística de la comarca, així

ho opina el 95% dels enquestats. Ara bé, no és la única eina ni la més important. Els

agents turístics (allotjaments, restaurants, cellers, comerços) són el canal de

comunicació preferit pels enquestats. En segona posició es troben les oficines de

turisme i en tercer lloc les Noves Tecnologies de la Informació. (Correspon a les

preguntes 24, 27 i 28).

10. Pel que fa a laqualitat de la informació turística es percep que aquesta és bona.

Destaca el Parc Natural de Montsant, els allotjaments, les empreses d’activitat i els

cellers com els agents que ofereixen una millor qualitat de la informació turística. En

menor mesura destaquen establiments no específicament turístics com els molins

d’oli o les cooperatives. Per contra, les oficines de turisme municipals, els

ajuntaments, els comerços i les associacions són les àrees en que es considera que

la qualitat de la informació que ofereixen podria ser més elevada. (Correspon a la

pregunta 25).


265

Respecte el pes del concepte sostenibilitat dins la informació turística, tot i que el

40% considera que la informació que ofereixen els diferents agents turístics compleix

amb els valors de sostenibilitat, hi ha un 31% que ho desconeix, mentre que un 29%

afirma que aquesta informació no segueix aquests valors. Es manifesta, doncs, una

dificultat per materialitzar el concepte de sostenibilitat, el qual genera una certa

confusió. (Correspon a la pregunta 26).

Els enquestats opinen que tots els agents turístics i també no turístics de la comarca

(tant allotjaments, empreses d’activitat, com cellers, molins d’olis i cooperatives)

haurien de disposar d’informació turística. El sector percebut com a menys important

per oferir informació són els comerços. (Correspon a la pregunta 29).

Es percep una falta d’oficines d’informació turística a la comarca. Així ho diu un 76%

dels enquestats. (Correspon a la pregunta 30).

11. El Parc Natural de Montsant és el recurs visitable més present (en forma

d’informació turística) en els establiments turístics consultats. La meitat dels

establiments consultats disposen d’informació del Castell del Vi de Falset, el Museu

de les Mines de Bellmunt i la Cartoixa d’Escaladei. En canvi tant sols un 21,7%

disposa d’informació referent a la Serra de Llaberia. (Correspon a la pregunta 31).

12. El 52% dels enquestats constata un dèficit d’oferta d’allotjaments a la comarca. És

rellevant el pes dels enquestats que ho desconeixen (un 26%). Les cases rurals són

la tipologia més votada segons els enquestats en el cas de que es plantegés un

increment del nombre d’allotjaments de la comarca. Pel que fa als preus d’aquesta

nova oferta s’apunta cap a franges entre 30 i 50 euros (preu per habitació doble), i

entre 50 i 70 euros com les opcions preferides. L’ocupació i la promoció són

considerats els majors problemes de l’oferta actual d’allotjaments. Per contra la

qualitat no és considerada un problema. (Correspon a les preguntes 32, 33, 34 i 35).

13. L’oferta turística de la comarca (entesa com la possibilitat de realitzar activitats) es

creu que permet descobrir com és el Priorat, tot i que es manifesta una mancança

d’activitats. L’enquestat proposa un conjunt d’activitats per la comarca com són

activitats vinculades amb productes de la terra, activitats culturals, artístiques,

d’educació ambiental, etc. Les activitats a motor, l’escalada i els quads són algunes

de les activitats rebutjades. (Correspon a les preguntes 37, 38, 39 i 40).

14. Respecte a la gestió, la col·laboració público privada destaca com la fórmula clau

per impulsar l’oferta i les activitats turístiques a la comarca. Així ho manifeta el 93%

del total. (Correspon a la pregunta 41).

15. Cal introduir més els productes locals (entesos com a productes alimentaris de

proximitat i qualitat) dintre l’oferta turística del Priorat. Crear una xarxa de distribució,

els allotjaments com a punt de venda o la introducció als menjadors escolars són

algunes de les accions proposades pels agents enquestats. (Correspon a les

preguntes 42 i 43).


266

16. La major part dels enquestats se sent satisfet amb la imatge que té la comarca als

mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Aquesta imatge està vinculada al

concepte de sostenibilitat (així ho considera un 59% dels enquestats), tot i que hi

hauria marge de millora, ja que un 26% no ho considera. La natura, la singularitat del

paisatge, la identitat o la tranquil·litat són alguns dels valors que identifiquen la

comarca. (Correspon a les preguntes 44, 45 i 46).

17. Pel que fa a la percepció del volum de turistes de la comarca es conclou que en

general hi ha pocs turistes, tot i que hi ha problemes de saturació turística en

determinats moments en zones com Siurana, les Mines de Bellmunt, La Cartoixa o

zones d’escalada. (Correspon a les preguntes 47, 48 i 49)

Pel que fa als punts que reben menys turistes destaquen les zones allunyades de la

Serra del Montsant, alguns municipis fora de la temporada alta així com museus o

cellers. L’enquesta permet afirmar que en general (en un 65% dels casos) es

desitjaria incrementar el nombre de turistes de la comarca. (Correspon a les

preguntes 50 i 51).

18. Relacionat amb la sostenibilitat turística de determinats espais, el 83% està a favor

de l’elaboració d’estudis d’impacte de l’activitat turística. Correspon a la pregunta

52).

19. Pel que fa a la competitivitat de l’oferta turística (idiomes, grau d’atenció al client,

grau de coneixement del territori i noves tecnologies) s’afirma que les oficines de

turisme i els empreses d’activitats (amb clara vocació turística ambdues) són les que

reben millors puntuacions. En canvi, el sector de la restauració, també amb vocació

turística és el que rep pitjors resultats. Es destacable com, empreses no

específicament destinades al turisme (cooperatives i cellers visitables així com els

molins d’oli) reben puntuacions igual o superiors a d’altres establiments amb clara

vocació turística. En l’anàlisi per variables es pot veure com l’atenció al client i el

coneixement del territori són els elements més ben treballats pel conjunt dels

establiments de la comarca. Per contra, els idiomes principalment, i en menor

mesura el coneixement de les TIC’s són els elements que reben una puntuació més

baixa. (Correspon a les preguntes 55, 56, 57 i 58).

20. La satisfacció del visitant al Priorat es calcula en un 4,1 sobre 5. Entre els

elements més valorats pels turistes (segons l’opinió dels enquestats) es troba

l’atenció al client, la qualitat del servei i producte o l’exclusivitat del lloc, entre altres.

Per contra la brutícia generada pels escaladors, el desgast dels senders o el fet de

que els horaris d’atenció al client no estiguin adaptats als horaris dels turistes són

alguns dels elements destacats de forma negativa. (Correspon a les preguntes 60,

61 i 62).

21. Respecte al coneixement dels recursos turístics de la comarca, l’oferta turística

del propi municipi, els espais naturals o els itineraris pel Parc Natural de Montsant

són els elements més coneguts pels enquestats. Els enquestats coneixen el material


267

turístic que hi ha disponible a la comarca i saben on trobar-lo. (Correspon a les

preguntes 63, 65 i 66).

22. Els llocs més interessants de la comarca des del punt de l’enquestat coincideixen

també amb alguns dels punts amb majors problemes de saturació: La Cartoixa, el

Parc Natural, les Mines de Bellmunt, el Castell del Vi, la Serra de Llaberia, Siurana,

Margalef, etc. (Correspon a la pregunta 67).

23. A la pregunta 68 varem plantejar que els enquestats proposessin les accions que

consideressin per millorar l’activitat turística a la comarca, tenint en compte 9

àmbits d’acció. A l’apartat següent trobareu una llista d’accions resumides de les

idees plantejades pels enquestats ordenades segons temàtica. Per obtenir una

informació més detallada de les respostes, podeu consultar l’informe automàtic.



268

6.5 PROPOSTES GENÈRIQUES

Seguidament es llista un resum de les accions proposades pels enquestats, dividides en 9

àmbits específics. Per a una informació més detallada consultar l’informe automàtic.

Resultats obtinguts de la pregunta 68: A continuació donem l’oportunitat de proposar i opinar

breument sobre possibles accions que podrien ser implantades per la CETS per als àmbits

temàtics següents.

Model i estratègia

Accessibilitat

Informació turística

Allotjaments

Oferta turística i activitats

Imatge de la comarca

Satisfacció dels turistes

Formació dels recursos humans del sector

Fluxos i sostenibilitat

Sobre model i estratègia

Potenciar els valors identitaris de la comarca per establir el model turístic

Activitats per desestacionalitzar l’activitat turística

Combinar activitats enoturístiques amb altres valors de la comarca, com és la cultura,

la natura

Fomentar la col·laboració amb els agents

Potenciar el turisme de qualitat i treballar per la seva fidelització (evitar el turisme

massiu)

Treballar per una comarca slow

Fomentar l’associacionisme

Sobre accessibilitat

Millorar l’afluència del transport públic

Incrementar la informació dels horaris del transport

Crear un autobús del PN

Millorar senyalització en general

Millorar la xarxa de carreteres, en especial de zones concretes de la comarca

Millorar la senyalització dels cellers

Realitzar una senyalització basada en criteris europeus



269

Sobre informació turística

Fomentar que tots els agents disposin d’informació turística

Potenciar la informació turística als centres culturals, ajuntaments, restaurants,

allotjaments, etc.

Incrementar els horaris de les OIT adaptant-se als horaris dels turistes

Formació en idiomes dels recursos humans de des oficines d’informació turística

Sobre allotjaments

Crear allotjaments amb bona relació qualitat preu

Crear allotjaments amb preus més assequibles

Necessitat de més càmpings, refugis, albergs (oferta de preus baixos)

Sobre l'oferta turística i activitats

Fomentar activitats per desestacionalitzar

Crear una agenda d’activitats

Activitats vinculades amb els valors identitaris

Activitats en municipis poc o gents turístics per fomentar el turisme

Fomentar el turisme fotogràfic, el turisme pedagògic, les estades esportives, etc.

Crear una xarxa de jaciments arqueològics

Crear packs amb altres comarques

Promocionar les activitats al territori a través de les Xarxes Social

Creació d’una web específica pel PN

Regulació de la qualitat del servei turístic, principalment dels guies de turisme i dels

allotjaments

Sobre la imatge de la comarca

Complementar l’enoturisme amb altres valors de la comarca

Potenciar el concepte de sostenibilitat en tots els àmbits

Sobre fluxos i sostenibilitat

Evitar activitats de motor al territori

Aconseguir que els agents privats s’integrin en la CETS

Realització d’estudis sobre la capacitat de càrrega de determinats punts turístics


270

Sobre la formació dels recursos humans del sector

Necessitat de cursos de formació, a poder ser gratuïts, sobre idiomes (anglès i

francès), coneixement del territori (història, recursos turístics principals), ús de noves

tecnologies, atenció al client

Formació en enoturisme des dels instituts

Sobre la satisfacció dels turistes

Realització d’enquestes i/o documents que mesurin la satisfacció del client una

vegada finalitzat el servei


271

7. DAFO. AVALUACIÓ DE LA DIAGNOSI A TRAVÉS DELS

TEMES CLAU DE LA CARTA EUROPEA DE TURISME

SOSTENIBLE


272

Un cop feta la diagnosi presentem de forma sintètica les fortaleses i debilitats, amenaces i

oportunitats del Parc Natural de la Serra de Montsant i de la seva àrea d’influència tenint en

compte les directrius establertes a la Carta Europea de Turisme Sostenible en funció dels

temes clau que ha d’atendre la carta.

Els temes clau són:

Cooperació. Implicar totes les parts relacionades amb el turisme

Elaborar i aplicar una Estratègia i Pla d’Acció en turisme sostenible

Protegir i promocionar el patrimoni natural i cultural

Millorar la qualitat de l’experiència turística

Conscienciar al públic

Desenvolupament del turisme vinculat a les particularitats de la zona

Formació

Protecció i suport a la qualitat de vida de la població local

Desenvolupament econòmic i social: Incrementar els beneficis del turisme per la

població local.

Controlar el nombre de turistes

La informació, que es basa amb el resultat de la diagnosi, es presenta en 10 fitxes, una per

a cada tema clau. Cada fitxa s’estructura prenent com a referència les implicacions

contemplades a la CETS per a cada tema clau.

Per a cada tema clau, s’assenyalen els punts forts i febles identificats a la diagnosi, així com

les amenaces i oportunitats.

Els punts forts indiquen els elements que ja es porten a terme de manera total o parcial. Les

febleses indiquen les deficiències actuals. Les oportunitats identifiquen factors externs que

poden afavorir el desenvolupament del tema clau mentre que les amenaces identifiquen,

també factors externs, que poden posar en dificultat el tema clau en qüestió.

Finalment la confrontació entre els distints components de l’anàlisi DAFO (Debilitats,

Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) permeten definir uns objectius per a cada principi on

s’assenyalen els compromisos del l’objectiu en relació a la CETS, les accions i les seves

referències bibliogràfiques que ja s’han portat a terme a l’àrea i els marc d’actuació que

acotarà les accions a proposar en el Pla d’Acció.


273

7.1 COOPERACIÓ: IMPLICAR TOTES LES PARTS RELACIONADES

AMB EL TURISME DE L’ESPAI PROTEGIT I LES ZONES

PROPERES, EN EL DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ DE L’ESPAI

PROTEGIT.

Exigències de la CETS

Existència d’associacions conservacionistes de turisme o d’altres sectors

Estructures de participació que impliquin tots els actors en el desenvolupament i

gestió del turisme al territori

Constitució d’un fòrum permanent de participació orientat a la gestió de l’espai

objecte de la CETS

Manteniment de vincles amb els estaments regionals i nacionals

Objectius

1.1: Establir un sistema de cooperació entre tots els agents implicats en el turisme al Priorat

Taula DAFO

PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

El PNMON participa activament en tots els projectes d’abast comarcal relacionats amb el desenvolupament local

A la comarca hi ha un alt nivell d’associacionisme on es troben representades associacions privades d’activitats i serveis turístics, associacions conservacionistes, sindicats agraris i associacions culturals

Hi ha un ampli consens en la imatge del Priorat

S’ha creat el Grup de Treball per l’impuls de la CETS on s’integren representants públics interns i externs implicats en el desenvolupament del turisme a la comarca

S’ha constituït el Fòrum permanent per l’Impuls de la CETS on s’integren tota la diversitat d’agents públics i privats de la Comarca

Desigual implicació de distints estaments i organitzacions en les polítiques de desenvolupament territorial

Baix nivell d’implicació dels ajuntaments en la gestió turística de la comarca

OPORTUNITATS AMENACES

El turisme és un eix estratègic de desenvolupament local

El Parc Natural és reconegut com element integrador del conjunt de la comarca

Els programes de desenvolupament local derivats dels ajuts LEADER poden contribuir a l’articulació de projectes de desenvolupament sostenible

Crear un model de gestió dels turisme per la comarca i per la candidatura a la UNESCO

La descoordinació de les accions perjudiquin la imatge i l’economia de la comarca

Baixa disponibilitat de recursos públics


274

1.1: Establir un sistema de cooperació entre tots els agents implicats en el turisme

Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar

Constitució d’un fòrum permanent de participació orientat a la gestió de l’espai objecte de la CETS

Dotar de recursos l'estructura de gestió del turisme a la comarca

Implicar més als agents turístics

Implicar més als agents del conjunt del territori

Millorar els ingressos de les activitats turísitques millorant la comunicació i la promoció

Existència d’associacions conservacionistes de turisme o d’altres sectors

Vehiculació del Grup de Treball cap a un òrgan de gestió operatiu

Creació d'estructures de participació que impliquin tots els actors en el desenvolupament i gestió del turisme al territori

Vincular el Pla d’Acció de la CETS a les estratègies de la Carta del Paisatge del Priorat i al pla de gestió del turisme de la candidatura del Priorat a la UNESCO

Manteniment de vincles amb els estaments regionals i nacionals

Vehicular les demandes sorgides als plans de participació orientats a la sostenibilitat de la comarca

Fomentar i implicar diferents agents en la gestió del turisme sostenible a la comarca

Continuïtat del projecte LEADER

Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències

S'han realitzat accions prèvies orientades a la coordinació del desenvolupament turístic 2.1

Hi ha estudis previs de l'activitat i el potencial turístics de la comarca. 2.1

Acord comarcal d'unificar esforços entre tots els agents participants en la gestió i la promoció de l'activitat turística

2.1

Creació i participació amb l'associació Prioritat 2.1 - 4.3.2

S'ha constituït el Fòrum Permanent, on hi ha representats tots els agents implicats en la gestió del turisme, tant de caràcter intern com extern 2.3.3

El Consell Comarcal centralitza la informació i la promoció turística de la Comarca 5.4

Existència de la Taula de Turisme de la comarca. 5.5.3

Pla d’acció turística 2006-2009 anomenat Priorat Futur 5.4

Des de la seva creació el Parc Natura de Montsant ha participat en tots els processos d'impuls socioeconòmic tant en el seu àmbit d'actuació com em en el conjunt de la comarca

1.3

Els programes LEADER han incorporat el turisme com un eix central de desenvolupament des del 1998 fins l’actualitat

1.3

L'any 2008 es va impulsar l'agenda 21 de Montsant 1.3 - 3.5.1 -

4.3.1

El Parc manté diversitat de relacions amb actors públics i privats del territori 4.1.2

El Patronat de Turisme del a Diputació de Tarragona amb el finançament de la CETS i aporta l'experiència en l'acreditació del PN del Delta de l'Ebre

2.1

S’ha constituït el Grup de Treball. 2.3.1 - 2.3.2

Creació del consorci de la Serra de Llaberia l'any 2004 3.5.2

A la Junta Rectora del Parc Natural hi formen part entitats públiques i associacions privades. 4.1.5


275

L’any 2007 es crea la Mancomunitat de Municipis del Parc Natural de Montsant 4.1.2

El Parc Natural forma part del Patronat de la Cartoixa d’Escaladei, monument nacional gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni.

4.1.5

El PNNM ha creat diverses comissions de treball on s’integren agents interns i externs 4.1.5

L’any 2009 es va impulsar un projecte de participació i de dinamització social al PNMON 4.3.1

Acords amb l’associació Carrutxa per l’estudi del patrimoni etnogràfic 4.3.2

Existència de comissions de treball al Parc Natural sobre regulació de l'escalada, seguretat en la munyanya, foc, caça, conservació de l'àguila cuabarrada, etc.

4.1.5

Col·laboració amb Europarc Espanya 4.3.2

Suport a les excavacions arqueològiques amb la Universitat de Barcelona 4.3.2

Treballs d’inventari amb el suport dels Agents Rurals 4.3.2

Col·laboració amb la Diputació de Tarragona en diversos aspectes: tallers ocupacionals 4.3.2

Col·laboració amb la DOQ Priorat 4.3.2

Col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili 4.3.2

Col·laboració amb els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona 4.3.2

Col·laboració amb el Departament d’etnomusicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona 4.3.2

Col·laboració amb l'Arxiu Comarcal del Priorat 4.3.2

Col·laboració amb altres entitats: Associació Club del Colom Català i MN Consultors 4.3.2

Col·laboració amb entitats financeres “La Caixa” 4.3.3

Col·laboració amb empreses d'educació ambiental: Empresa Pedrenca, Natura i Cultura, SCP 4.4.3

S’ha creat una comissió entre propietaris , ens social i escaladors per la regulació de l’escalada 4.4.4.

Centre Iniciatives Turístiques del Priorat 1.3


276

7.2 ESTRATÈGIA: ELABORAR I APLICAR UNA ESTRATÈGIA DE

TURISME SOSTENIBLE I UN PLA D’ACCIÓ PER L’ESPAI PROTEGIT

Exigències de la CETS

Definició de la zona d’aplicació de la Carta Europea de Turisme Sostenible

o Delimitació de l’àrea d’influència del Parc Natural de la Serra de Montsant

o Avaluació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic de la zona

o Avaluació dels visitants potencials i actuals i dels futurs mercats potencials

o Definició dels valors naturals, culturals i paisatgístics de la comarca

Determinar els objectius estratègics per al desenvolupament i la gestió del turisme

que incloguin:

o La conservació i millora del medi ambient i el patrimoni

o El desenvolupament econòmic i social

o La protecció i millora de la qualitat de vida dels agents locals

o La millora de la qualitat de vida i de l’oferta turística

Elaborar un Pla d’actuació

Definir els compromisos dels diferents agents participants per el desenvolupament

del turisme sostenible

Seguiment dels resultats del pla d’acció

Objectius

2.1: Elaborar una estratègia i un Pla d'Acció per al desenvolupament del turisme sostenible

al Priorat

Taula DAFO


Hi ha acord per delimitar l’àrea d’influència del PNMON al conjunt de la comarca

Implicació d’agents privats en les estratègies de desenvolupament sostenible

Els recursos turístics estan inventariats

El patrimoni natural està reconegut el % del territori té figures de protecció

Implicació del sector del vi en la protecció dels valors naturals i paisatgístics

Hi ha estudis de demanda tot i es té quantificada i tipificada l’oferta

Dificultat pel reconeixement dels valors socials i culturals

Pocs efectius demogràfics per atendre les noves demandes

Els estudis de demanda turística estan molt orientats a la zona costanera


Hi ha una demanda creixent de productes turístics responsables

El turisme és un sector en creixement

L’àmbit de la marca turística del PNMON té experiència en la gestió del turisme

La no gestió i planificació del turisme pot posar en perill els atractius de la comarca

Baixa disponibilitat de recursos públics


277

2.1: Elaborar una estratègia i un Pla d'Acció per al desenvolupament del turisme sostenible al Priorat


Elaborar una estratègia per al turisme sostenible aplicable a una àrea definida i homogènia

Identificar els valors propis del Priorat , potenciar-los i establir mesures per protegir-los

L’estratègia ha de ser participada per tots els agents de la comarca. Especialment els turístics però no exclusivament els agents turístics

Delimitar les funcions dels diferents agents implicats en el desenvolupament del turisme, la gestió i la planificació turística

L’estratègia i el pla d’acció s’ha d’adequar a les particularitats de l’àmbit d’aplicació

Elaborar un pla d'acció , temporalitzat i amb la identificació d'indicadors de resultats

Definir els valors de la comarca que han de fonamentar l’estratègia i el pla d’acció

Estendre les mesures de valorització a l'àrea d'influència del Parc Natural

Establir acords entre els actors locals Aprofitar la creixent dinàmica turística per justificar recursos públics destinats al manteniment dels recursos naturals, culturals i patrimonials del Priorat

Implicació de les administracions turístiques i de gestió territorial per l’estratègia de sostenibilitat turística

Activar les directrius de la Carta del Paisatge del Priorat i dels Plans de Gestió dels espais Naturals per la protecció dels valors naturals i culturals dels diversos recursos


S'ha delimitat l'àrea d'influència del Parc Natural i àmbit d'aplicació de la CETS al conjunt de la comarca del Priorat

2.2

Els primers acords del Grup de Treball és l'establiment de l'àrea d'influència del PNMON i per tant l'àrea d'aplicació de la CETS el conjunt de la comarca

2.3.1

S'han realitzat presentacions públiques de la CETS al conjunt de la comarca 2.3.1

S'ha facilitat la participació dels agents mitjançant diversos processos. Reunions presencials i sistemes telemàtics

2.3.1

S'ha creat una web de comunicació i participació 2.3.4

S'han realitzat diversos processos de participació on s'han identificat accions i reclamacions dels agents locals susceptible de ser incloses en el Pla d'Acció

2.1- 4.1.5 - 4.3.1

S'han recollit propostes per al Pla d'acció dels membres del fòrum permanent 2.4.4 - 6.1 - 6.5

La candidatura del Priorat a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO es fonamenta amb els valors que formen part de la identitat del Priorat

1.3 - 2.1 - 4.2.3 - 5.1.1

Al Grup de Treball hi ha representats els organismes oficials que gestionen i promouen el turisme al Priorat: Agència Catalana de Turisme, Diputació de Tarragona i Consell Comarcal

2.3.2

Al Grup de Treball hi els gestors dels principals recursos culturals de la comarca 2.3.2

Al Grup de treball hi ha representats els agents privats turístics a partir de Priorat Enoturisme 2.3.2 - 2.3.3

El Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona i les associacions privades de la comarca que volen promoure el turisme sostenible: Priorat Enoturisme, Prioritat formen part del Grup de Treball i del Fòrum Permanent

2.3.2


278

7.3 PROTEGIR I PROMOCIONAR EL PATRIMONI NATURAL I

CULTURAL

Exigències de la CETS:

Seguiment sobre l’impacte a la flora i la fauna controlant els llocs turístics sensibles

Promoure activitats que contribueixin al manteniment del patrimoni històric, la cultura

i les tradicions locals

Preservar els recursos naturals

Animar als visitants i al sector turístic a contribuir en la conservació de la natura

Objectius:

3.1 Protegir i valoritzar el patrimoni natural

3.2 Conservar i valoritzar el patrimoni arquitectònic

3.3 Conservar i valoritzar el patrimoni etnològic i la cultura local

3.4 Preservar el paisatge del Priorat

3.5 Preservar la qualitat ambiental

3.6 Reduir i optimitzar l’ús de l’energia

3.7 Minimitzar i valoritzar els residus

Taula DAFO


El Parc Natural de la Serra de Montsant va ser el primer Parc Natural de Catalunya que va incloure en la seva declaració la protecció dels valors culturals i paisatgístics.

El Parc Natural de Montsant té un Pla anual d’actuació en relació a la protecció de la flora i la fauna dins dels límits administratius del Parc i ha publicat diversos itineraris i guies pedagògiques.

Al Priorat hi ha moltes propostes turístiques encaminades a la valorització del patrimoni natural i cultural a traves de diversos actors: El Parc Natural, la Serra de Llaberia, el Consell Comarcal i alguns ajuntaments.

La Serra de Llaberia ha impulsat un Pla d’Us i Gestió de l’entorn on s’identifiquen els principals valors naturals i s’estableixen mesures de protecció i valorització

Creixement de formes de producció agrícola respectuosa amb l’entorn

Les cooperatives i les associacions d’agricultors mantenen un servei d’assessorament professional per minimitzar l’impacte sobre el medi de les activitats agràries a partir de les Associacions de Defensa Vegetal

Baixa pressió turística ens els llocs més sensibles

Regulació d’activitats dins dels Espais Naturals Protegits. Exemple de l’escalada.

Els Parc Natural segueix les directrius de

• Inexistència de plans d’actuació fora dels límits dels espais naturals protegits • Dificultat per al manteniment de les infraestructures de suport turístic • Dificultat en mantenir la traçabilitat entre les accions dels turistes i els agents turístics i el manteniment dels recursos naturals • Baix grau de materialització de les propostes dels distints plans de participació realitzats a la comarca • Desconeixement de la población local. Manca de visió de comarca.


279

l’Agenda 21, redactada i aprovada l’any 2011.

Altres municipis de la comarca disposen d’Agenda 21

Iniciativa DELOS. Recomanacions d’UICN de com integrar els valors culturals i espirituals en la gestió de la conservació.

Base cartogràfica de flora i fauna del PNMON.

Consens comarcal en la protecció dels valors naturals per part de la població local

Baixa implementació de l’activitat industrial a la comarca

Existència de la Carta del Paisatge del Priorat

Millora de la rehabilitació dels nuclis rurals

El Parc Natural permet vehicular ajuts al desenvolupament sostenible per al manteniment d’elements patrimonials, marges, camins i senyalització turística.

El Parc Natural de Montsant hi ha la única població coneguda a nivell mundial de la somereta de Montsant (Steropleurus panteli)


Mercat de turisme creixent

Suport de les administracions al model turístic que implica la valorització dels recursos naturals i culturals

Necessitat d’establir espais de valorització i protecció de recursos naturals per al conjunt de la societat fora dels àmbits amb més pressió urbanística

Suport a les activitats turístiques a través dels programa LEADER

Suport al turisme i al sector agrari a través del PDR de Catalunya

Declaració del Paisatge del Priorat patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO

La CETS com a instrument de garantia de la protecció dels recursos naturals històrics i patrimonials i impulsora de l’activitat turística

L’any 2016 Catalunya serà declarada regió europea de la gastronomia

Disminució de recursos públics per part de les administracions

Baixa rendibilitat de les activitats turístiques

Pèrdua del valor dels recursos naturals

Abandonament de l’activitat agrària

Pèrdua de valor paisatgístic

Canvi climàtic i increment de la fragilitat dels espais naturals


280

3.1: Protegir i valoritzar el patrimoni natural


Estudi, inventari i seguiment del patrimoni natural Inventari i seguiment del patrimoni natural fora de les àrees protegides

Establiment de mesures de protecció als llocs sensibles

Impulsar els Plans de gestió dels Espais Naturals Protegits

Rehabilitació d’espais degradats Reduir l'impacte negatiu de les activitats sobre els recursos naturals

Col·laboració amb associacions conservacionistes Establir una ordenació i sistema de gestió d'usos del Parc Natural, especialment del turisme i de l'ús públic

Creació i manteniment d’equipaments que permetin acolli visitants i protegir l’entorn

Mantenir i promoure activitats turístiques que fomentin la conservació i la valorització del patrimoni natural

Vincular els empresaris en la protecció dels espais naturals

Participació directa de les empreses turístiques en els projectes de conservació

Diversificar el coneixement sobre el patrimoni integrant els recursos complementaris

Diversificar el coneixement del patrimoni integrant recursos més desconeguts


Reserva de Fauna Salvatge al congost de Fraguerau 4.1.2

Inventaris diversos del PN. S’han identificat 72 especies de flora i 162 de fauna amb interès pel seu estatus. D’aquestes 101 tenen alguna catalogació o amenaça.

4.2.1

Des de la creació del Parc Natural s’han impulsat diversos estudis fins al 2014 s’han realitzat fins a 131 estudis. 99 específics sobre inventari, diagnosi o mesures de protecció del patrimoni natural; 13 de diagnosi i adequació turística.

4.3.1

Per la protecció dels valors faunístics s’han prioritzat quatre projectes: La reintroducció de la Tortuga Mediterrània: la conservació de l’àguila cuabarrada i seguiment de l’àguila daurada; el projecte de conservació de la Somereta de Montsant; El cranc de riu autòcton

4.3.1

Es fan censos i seguiments de distintes especies de flora i fauna 4.3.1

S’han realitzat acords entre agricultors a través de les ADV’s i la DOQ Priorat per eliminar plantes al·lòctones, any 2012.

4.3.1

Pla de comunicació de les accions del PNOM 4.4.4

Regulació de l’escalada, accés als camins 4.4.5

Agenda d'activitats de divulgació del patrimoni naturals dins la campanya "Descobreix el Parc Natural de Montsant

4.4.4

Creació del nucli zoològic en captivitat de la tortuga mediterrània 4.3.1

Elaboració del catàleg d'arbres monumentals i singulars del PNMON 4.3.1

Elaboració del mapa d'hàbitats del PNMON 4.3.1.

Línia d'ajuts per al finançament d'actuacions dins els espais naturals protegits promoguda pel DAAM

4.1.5


281

3.2: Conservar i valoritzar el patrimoni arquitectònic i arqueològic


Conservar, valoritzar i restaurar el patrimoni arquitectònic

Inventariar els espais amb valors arquitectònic i arqueològic

Identificar i protegir els espais arqueològics Promoure activitats turístiques de valorització del patrimoni arquitectònic

Valorització del patrimoni arqueològic en l’oferta turística Preservar els recursos arqueològics de l'activitat turística

Fer partícips a la població local i a l’empresariat turístic del valors del patrimoni cultural


13 municipis de la comarca disposen de POUM, 3 de Normes subsidiàries i 10 de Normes de planejament urbanístic.

3.5.1

Carta Arqueològica del Priorat on s’han identificat un totals de 143 jaciments arqueològics als municipis que integren el Parc Natural de la Serra de Montsant

4.2.2 - 4.3.2

Els elements del Patrimoni històric estan catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i als instruments de planejament urbanístic des municipis

4.2.2

S’han establert mesures de protecció per bona part dels elements de patrimoni arquitectònic catalogats als municipis de Montsant i s’han declarat BCIL (Bens Culturals d’Interès Local)

4.2.2

Agenda d'activitats de divulgació del patrimoni cultural dins la campanya "Descobreix el Parc Natural de Montsant

4.4.4

Restauració de la façana de l'ermita de la Mare de Déu de Montsant 4.3.2

Suport a les campanyes arqueologiques de la Universitat de Barcelona (Margalef) i la Universitat Autònoma de Barcelona (Ulldemolins)

4.3.2


4.1.5

Restauració del Mas de l’Estrem 4.3.3


282

3.3: Conservar i valoritzar el patrimoni etnològic i la cultura local


Promoció i conservació del patrimoni i la cultura local Completar els inventaris iniciats pel PNMON sobre patrimoni etnològic i cultura local i extendre'ls al conjunt de la comarca

Recollir i inventariar els elements constituents de la cultura local

Integrar els elements de la cultura local en les propostes turístiques

Promoure els estudis de la cultura local Implicar la població local en la valorització del patrimoni etnoògic i les festes locals

Promoure festes que posin en valor la cultura local Potenciar el patrimoni gastronòmic més enllà de l'enoturisme

Potenciar la gastronomia local

Síntesis d'accions desenvoluapdes al territori Referències

El 2007 es va realitzar un estudi per establir la relació entre valors espirituals i la conservació de l’espai natural protegit. L’estudi forma part de la Iniciativa Delos impulsada per la UCIN

4.3.2

S’ha creat un itinerari d'interpretació de la pedra seca (Racó de Montalts) un altre vinculat a l’espiritualitat de Montsant (Ruta dels cartoixans)

4.3.2

El Parc Natural ha impulsat diversos estudis per la identificació i posada en valor la cultura i el patrimoni cultural de l’àrea del Parc Natural: masos, molins hidràulics, aprofitament de l'aigua i pedra seca, les ermites de Montsant…

4.3.2

Des de l’any 2004, el Parc Natural impulsa la realització de l’estudi del patrimoni etnogràfic i la seva difusió a partir de la col·laboració, principalment amb l’associació Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria

4.3.2

L’adquisició de Mas Roger esdevé un instrument per la gestió integral del patrimoni natural i cultural 4.3.2

Al voltant del món del vi es fan festes de recuperació de formes tradicionals com la Festa de la Verema a l’Antiga de Poboleda

5.1.4

Les festes del vi i especialment la Fira del vi promouen la identitat del Priorat vinculada a la cultura del Vi. (Fira del Vi Blanc)

5.1.4

Les fires de l’oli 5.1.4

La festa de la "tuita en suc d'Ulldemolins" 5.1.4

Agenda d'activitats de divulgació del patrimoni cultural dins la campanya "Descobreix el Parc Natural de Montsant

4.4.4


4.1.5

Col·laboració amb la Cartoixa d'Escaladei com a punt d'informació del Parc i en l'organització d'activitats

4.3.2.

Col·laboració en la redacció del “Manual 10 d’Europarc España: El patrimonio inmaterial: valores culturales y espirituales. Manual para su incorporació en las áreas protegidas” publicat l’any 2012

4.3.2.


283

3.4: Preservar el paisatge del Priorat


Control de l’ús del sòl a través de distints instruments:

Incorporar les directrius de la Carta del Paisatge del Priorat

Plans urbanístics

Plans sectorials urbanístics

Plans sectorials d’intervenció sobre els sòls agraris

Manteniment de la diversitat del paisatge Integrar a la CETS les directrius sorgides dels dossier de la Candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània.

Identificació de les característiques i els valors del paisatge no construït

Identificació dels valors del paisatge urbà

Millora de la qualitat paisatgística Implicar als agricultors i al sector turístic en la preservació i valorització del paisatge

Creació de plans i Programes de conservació del paisatge

Impulsar accions de millora de la qualitat paisatgística


S’ha creat l’Associació Prioritat per promoure la Candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània

1.3 - 2.1- 4.2.3 - 5.1.1

Tots els municipis de la comarca tenen normes urbanístiques en distints nivells de desenvolupament

3.5.1

La comarca del Priorat disposa de 25.485 ha espais delimitats al PEIN, que representa un 51,10% del total de la superfície de la comarca.

3.5.2

El Consorci de la Serra de Llaberia ha redactat un Pla Especial de protecció del Medi Natural i el Paisatge

3.5.2

El Parc Natural de Montsant forma part de la Junta de l’Associació Prioritat 4.3.2

El Parc Natural forma part de la taula de seguiment de la Carta del Paisatge del Priorat on ha assumit un conjunt de compromisos pel que fa a la protecció del medi natural, a la gestió de l’agricultura en l’àmbit del Parc i la integració de la cultura en la gestió del paisatge

4.3.2

Redacció d’un document per establir els criteris en la rompuda de vinyes, impulsat per la DOQ amb la col·laboració d’altres agents (PNMON, Departament d’Agricultura i de Medi Ambient de la Generalitat, etc.), realitzat durant el període 2004-2005

4.3.2

Proposta metodològica per l’anàlisi de la qualitat visual del Paisatge amb col·laboració amb el Màster de Planificació Territorial de la URV el 2015

4.3.2

El Parc Natural realitza accions de millora paisatgística 4.3.2

S’han creat itineraris per la valorització del paisatge 4.3.2

S’han impulsat acords de custòdia del territori per promoure recuperar l’activitat agrària i promoure-la de forma sostenible.

4.3.3


4.1.5

El Parc media i promou acords de custòdia agrària 4.3.3

El Parc disposa de Pla de Prevenció d'Incendis 4.3.3

Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de Montsant 1.1.3 -4.1.4


284



La protecció ambiental és l’eix de la sostenibilitat Promoure activitats i serveis turístics que mantinguin la qualitat ambiental

Reducció de les emissions contaminants Promoure activitats respectuoses amb la fauna i els valors de tranquil·litat de l’entorn

Mesures per la millora de la gestió de l’aigua, estalvi i racionalització

Estendre la qualitat ambiental més enllà de la zona de protecció del PNMON

Protecció i conservació dels rius


A la comarca del Priorat s'incrementa la producció agrària ecològica 3.3.1

El Consorci de la Serra de Llaberia realitza accions de gestió de la massa forestal 3.5.2

El Parc Natural realitza accions de suport a la Gestió Forestal i l'extinció d'incendis 4.3.3

El Parc Natural té competències en la preservació de la qualitat ambiental. Diversos projectes es centren en la qualitat de les aigües

4.2.1 - 4.3 - 4.4

Caracterització lumínica i acústica dels municipis del Parc Natural de Montsant 4.3.2

Projecte Xarxa de Boscos d’Evolució Lliure (XBEL) 4.3.1

Realització de treballs silvícoles i de millora rual per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic 4.3.3

Millora de la vegetació de ribera 4.3.1


285

3.6 Reduir i optimitzar l'ús d'energia


Reducció de l’ús d’energies no renovables Programa per promoure les energies netes i renovables

Creació d’un pla d’ús de les energies Programa d'estalvi energètic per les empreses i els serveis turístics

Implicació dels sector turístic en l’ús eficient de l’energia


Redacció del Pla de Desenvolupament Prioritari d’energia eòlica 3.4.4

Participació del territori en el PAES (Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible) 3.4.4

3.7: Minimitzar i valoritzar els residus


Eliminació d’abocadors incontrolats Pla de gestió i neteja de l'espai natural i el paisatge

Reciclatge de residus urbans, especialment en els establiments turístics

Pla de comunicació a població i empreses de serveis turístics

Sensibilització dels turistes en la generació de residus Accions d'implicació dels visitants en la gestió i recollida per la reutilització dels residus

Formació dels empresaris en la reducció i valorització dels residus


S’han netejat abocadors incontrolats de residus a la comarca i s’han senyalitzat 3.4.4

El Pla de recollida de residus es va acompanyar d'una campanya de sensibilització a la població 3.4.4

Desmantellament d’una bassa d’oliasses a la Vilella Baixa 4.3.2

Recollida d’artefactes diversos a l’àmbit del Parc Natural 4.3.2 - 4.4.5


286

7.4 MILLORAR LA QUALITAT DE L’EXPERIÈNCIA TURÍSTICA.


Estudi de les expectatives i el grau de satisfacció des visitants actuals i potencials

Atendre les necessitats especials de les Persones amb Discapacitats Funcionals

(PDF)

Donar suport a les iniciatives per comprovar i millorar la qualitat de les instal·lacions i

dels serveis

Objectius:

4.1 Millorar el coneixement dels turistes

4.2 Fer accessible els recursos i equipaments a les Persones amb Discapacitat Funcional

(PDF).

4.3 Millorar la qualitat dels serveis turístics

Taula DAFO


Alta valoració de l’experiència turística per part dels visitants

El Priorat és una marca molt valorada

Es recullen enquestes des del Parc Natural l’Oficina de turisme del Consell Comarcal del Priorat i diversos establiments.

Hi ha una bona percepció de qualitat pels establiments del Priorat

El Parc ha desenvolupat diversos programes per la senyalització direccional i informativa dels principals recursos i atractius.

Existència d’acords de col·laboració entre el Parc Natural i empreses de guiatge, Catsud i el Brogit per donar a conèixer el patrimoni natural, històric i cultural i els indrets més emblemàtics

El Parc Natural impulsa infraestructures turístiques particulars com les Via Ferrada.

El parc Natural disposa d’equipaments propis per l’ús turístic i informes per incorporar els recursos patrimonials i naturals a les propostes turístiques

Hi ha acord per delimitar l’àrea d’influència del PNMON al conjunt de la comarca

Implicació d’agents privats en les estratègies de desenvolupament sostenible

Els recursos turístics estan inventariats

El patrimoni natural està reconegut el % del territori té figures de protecció

Implicació del sector del vi en la protecció dels valors naturals i paisatgístics

Les enquestes que es disposen no són homogènies. El tractament de les dades està infrautilitzat. No permet establir estratègies d’actuació.

Dificultat per accedir als espais naturals per part de les Persones amb Discapacitat Funcional (PDF).

No hi ha sistemes de certificació de la qualitat. La qualitat és, ara per ara, i pel que fa als serveis turístics al Priorat una percepció

Horaris inadequats a les característiques i necessitats dels consumidors no residents i turistes.

Els establiments turístics no visibilitzen la sostenibilitat de la seva activitat.

Increment de la massa forestal

Debilitat de l’oferta de serveis complementaris a l’activitat turística

Insuficient i desigual presència de punts d’informació a la comarca


287


El PCT disposa d’un sistema d’informació d’ocupació turística orienta a la presa de decisions dels agents públics i privats.

La CETS és una oportunitat per establir sistemes de qualitat per al conjunt dels establiments de la comarca en l’àmbit del turisme.

La CETS pot esdevenir una oportunitat per adequar recursos i productes a les necessitats de les Persones amb Discapacitat Funcional (PDF).

La demanda exigent obliga a la modernització i actualització de serveis i equipaments

La demanda cada cop és més exigent

Desconèixer els canvis en la demanda potencial

Poca capacitat de retenció dels visitants.

Increment de la competència entre les destinacions turístiques

Desatendre les oportunitats

4.1: Millorar el coneixement dels turistes


Millorar el coneixement dels turistes actuals i potencials

Unificar la informació sobre visitants, fluxos i comportaments i posar-la a disposició dels distints agents públics i privats de forma ràpida per tal de permetre la presa de decisions estratègiques ja sigui a nivell d'empresa com a nivell de destinació

Realitzar estudis de mercat per identificar productes i tipologies de visitants sensibles als criteris de sostenibilitat ambiental


L'oficina de turisme del Consell Comarcal del Priorat recull dades dels turistes 5.3.1

L'Observatori de Turisme de la Fundació d'Estudis turístics integrada al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya recull sistemàticament dades d'ocupació i d'oferta turística.

5.3.1

L'Observatori de Turisme de la Fundació d'Estudis turístics integrada al Parc Científic i Tecnològic de trisme i Oci de Catalunya realitza periòdicament enquestes als turistes per tenir dades sobre segments, motivacions i comportament

5.4

Estudi d'impacte socio-econòmic dels Espais Naturals Protegits (Institut Cerdà - Fundació la Caixa) 5.3.1

4.2: Fer accessible els recursos i equipaments a Persones amb Discapacitat Funcional (PDF)


Atendre les necessitats especials de les Persones amb

Discapacitat Funcional (PDF). Promoure accions que permetin la màxima accessibilitat física, intel·lectual i emocional a equipaments i serveis d'interès turístic de la zona com a tret diferenciador i de qualitat Identificar equipaments i recursos


Activitats de senderisme amb col·laboració ONCE 4.4.4

Maqueta per invidents feta amb col·laboració de l'ONCE 4.4.3.


288

4.3: Millorar la qualitat dels serveis turístics


Donar suport a les iniciatives per comprovar i millorar la qualitat de les instal·lacions i dels serveis

Definir criteris objectius per la qualitat dels serveis i equipaments turístics

Promoure un pla per la millora de la qualitat dels establiments de la comarca

Incorporar bones pràctiques turístiques d'altres territoris en el conjunt de l'oferta turística en l'àmbit de la CETS

Millorar l’oferta turística Articular processos continus de millora de la qualitat turística


Pla de Foment del turisme: Priorat futur 5.4


289

7.5 CONSCIENCIAR AL PÚBLIC


La promoció s’ha de basar amb imatges autèntiques i s’adapta a les necessitats i

capacitats segons el moment i el lloc.

Oferir al visitant informació de qualitat i de fàcil accés a tota l’àrea d’influència

Facilitar instal·lacions i serveis educatius que donin a conèixer el patrimoni i l’entorn

de la zona als visitats i a la població local

Objectius:

5.1 Facilitar el coneixement del patrimoni natural i cultural als visitants

5.2 Segmentar la informació

5.3 Conscienciar a la població i les empreses locals

Taula DAFO


Consens entre els agents turístics en quines són les imatges que cal transmetre al Priorat.

Disposició d’un banc d’imatges de qualitat per al Priorat

Agents interns amb capacitat per proporcionar imatges de qualitat.

Existència de Centres de visita i d’interpretació

Hi ha m un bon volum de material divulgatiu i de promoció turística, recent i ben cuidat.

Existència de llibres de prestigi en relació als recursos patrimonials i naturals més importants del Priorat

El Parc Natural ha editat nombrosos fulletons de material divulgatiu i formatiu

L’oficina de turisme del Consell Comarcal del Priorat concentra la informació turística de tota la comarca

Existència a la comarca de grups especialistes en formació i en guiatge de grups.

Existència d’associacions de caràcter privat orientades a la promoció i la comercialització de productes turístics

Existència de serveis turístics dispersos pel conjunt de la comarca

Alt grau d’associacionisme

El Parc Natural té un programa de formació on s’inclouen cursos i seminaris orientats, entre altres temes, al turisme i la sostenibilitat al Priorat, sobre els valors de la Carta del Paisatge i de la Candidatura de la UNESCO

El Parc Natural té equipaments propis amb l’objectiu de dedicar-los a l’educació ambiental.

Desconeixement per part de la gent de la zona i del propi sector turístic del potencial atractiu de la zona

El cost del material divulgatiu de qualitat per la promoció

Alt cost de manteniment de les infraestructures dels Centres de Visitants i d’Interpretació

Xarxa feble de punts d’informació turística

Baixa participació d’alguns agents en les iniciatives col·lectives

Formació turística i en llengües

Minimització de l’àrea d’educació ambiental del Parc.


290


Les TIC per la difusió d’informació de qualitat

Creix l’ interès dels turistes per adquirir coneixements

La mida i la naturalesa de les empreses afegeix un grau d’autenticitat molt alt

Menor disponibilitat de recursos públics

Baixa rendibilitat de l’activitat turística i dificultat per invertir en elements promocionals

5.1: Facilitar el coneixement del patrimoni natural i cultural als visitants


Fer dels habitants un bons comunicadors dels valors naturals i culturals del Priorat

Desenvolupar productes turístics que expliquin els valors de la zona utilitzant els mitjans més adequats. Utilitzar tècniques de comunicació interpretativa i utilitzant elements patrimonials vius i autèntics

Col·laboració entre institucions i empresaris turístics per promoure i difondre el patrimoni natural i cultural

Potenciar estratègies comunicacionals amb missatges coherents aprofitant el consens pel que fa als valors i les imatges de la comarca

Assegurar l’accessibilitat als centres d’informació Assegurar el manteniment i l’accés dels centres d’interpretació existents

Promoure activitats per conèixer els valors naturals i culturals entre els visitants

Mantenir i actualitzar els continguts dels equipaments d’interpretació de la comarca

Promoure la comarca a partir d'imatges autèntiques i adaptades a les distintes activitats, èpoques i llocs


A febrer de 2015 s’ha presentat el Pla de Foment del Turisme de Natura als Espais Naturals Protegits. Diagnosi i Pla d’Acció per encàrrec del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

4.3.1

El Parc Natural disposa d'un pla de comunicació i ús públic que inclou l'organització de jornades, cicles de xerrades, divulgació, publicacions, pàgina web, etc.

4.4.4

Els Parc Natural ha habilitat un punt d’informació turístic amb diversos serveis a la seu del Parc Natural i també ha habilitat altres punts d’informació a altres municipis de major freqüentació turística

4.4.2

Agenda d'activitats "Descobreix el Parc Natural de Montsant" 4.4.3

Creació de la Xarxa d’itineraris del Parc Natural de Montsant (municipals, de flora i monogràfics) 4.4.3

El Parc Natural i el Consell Comarcal del Priorat disposen de pàgina web pròpia i facebook 4.4.4

Creació del projecte " Xarxa de camins" des del Consell Comarcal del Priorat, que vertebra i uneix tots els senders de la comarca

1.3 - 4.4.3

Senyalització i edició de tríptics d'itineraris de la "Xarxa de camins" 4.4.3


291



Utilitzar les noves tecnologies per dirigir i orientar la promoció

Aprofundir en la comunicació 2.0 i en la informació circulada a través de les xarxes socials

Oferir informació adequada als segments en quant a motivacions i idioma

Millorar les eines de comunicació

Promoure una oferta turística "slow" orientada a aquest públic

Orientar l'oferta i la divulgació turística a segments de demanda motivacionals


Priorat enoturisme ofereix al web la promoció turística en funció d'uns pocs segments de demanda 5.4

5.3: Conscienciar a la població i les empreses locals


Facilitar l'accés de la informació a la població local Fer dels habitants del Priorat el millors comunicador per la qual cosa cal conscienciar a través d’accions experimentals als habitants propis de la comarca

Facilitar informació de qualitat i accessible Millorar la divulgació de l'oferta turística

Promoure el coneixement dels recursos i valors entre la població local

Programar accions de conscienciació a les escoles i als centres de secundària del Priorat


El Consorci de la Serra de Llaberia fa tasques d'educació ambiental 3.5.2

Butlletí informatiu "El Parc Informa" 4.4.4

Des de l’any 2004 campanya “Descobreix el Parc Natural de Montsant” a partir d’agents propis del territori

4.4.4

Gaudeix del Parc en família 4.4.4

El Parc Natural ha promogut diversos plans de formació i de comunicació: Projecte “Casa d’oficis. Senders de Montsant”, jornades amb les cases de pagès i altres establiments turístics, jornades diverses i edició de material de comunicación, entre d’altres accions

5.5 - 4.4.4

Edició de l'Agenda Escolar del Parc Natural de Montsant (2009-2015) 4.4.4

Festa del Parc a l'escola. Dia Europeu dels Parcs 4.4.4

Campanya d'educació ambiental escolar 4.4.4


292

7.6 DESENVOLUPAMENT DEL TURISME VINCULAT A LES

PARTICULARITATS DE LA ZONA


Promocionar productes turístics específics que permetin al visitant descobrir,

comprendre i establir una relació directa amb al territori. L’oferta i promoció

d’activitat, esdeveniments i fórmules que incloguin la interpretació de la natura i el

patrimoni.

Objectius

6.1 Vincular l’oferta turística als valors del Priorat

Taula DAFO


Des del 2007 el Par Natural de Montsant realitza jornades per donar a conèixer els valors naturals i culturals de l’espai protegit al sector turístic

Hi ha productes específics per l’espai protegit: escalada, oleoturisme, enoturisme, senderisme

Material divulgatiu divers a la zona.

Propostes integrades de serveis turístics complerta

Existència d’associacions privades dedicades a la comercialització de productes turístics

Existència de operadors locals dedicats a la comercialització turística

Importància de la indústria agroalimentària tant a nivell global de la comarca com dels petits municipis.

Projecte de custodia agrària per la recuperació de conreus abandonats a Montsant

La inversió en la promoció

La percepció sobre els preus al Priorat


Pla estratègic de gestió dels Espais Naturals protegits de Catalunya 2015-20 del DAMM. L’eix 5 de foment de l’ús públic especifica l’impuls de l’activitat turística en el marc de la CETS

Canals de promoció externs de turisme a través de l’Agencia Catalana de Turisme i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

Singularitat de l’oferta del Priorat per als turistes estrangers que tenen nivells de despesa superior als de proximitat

Pèrdua de conreus

Disminució de l’estada mitjana i de la despesa del turista. Especialment al turista nacional i de proximitat


293

6.1: Vincular l'oferta turística als valors del Priorat


Definir els valors del Priorat com a pas previ a la vinculació a l'oferta turística

Utilitzar els canals de promoció altres canals de promoció que permeten arribar mercats sensibles pels criteris de sostenibilitat i pels elements diferenciadors del Priorat

Orientar l'oferta turística a segments que valorin la sostenibilitat turística dels territoris

Dissenyar paquets de turisme sostenible

Incorporar a l'oferta el conjunt del territori

Promoure productes turístics que incorporin propostes més enllà de l'enoturisme

Potenciar productes actuals existents


Els municipis que formen part del Parc Natural disposen de diversos centres d’interpretació i actius turístics que es fonamenten en els valors del Priorat

4.4.1

Creació de la Xarxa d’Itineraris del Parc Natural de Montsant (municipals, de flora i monogràfics) 4.4.3

Itineraris d'interpretació de la pedra seca de Montsant i Ruta dels Cartoixans 4.4.3

Programa "Fem Parc" (creació de paquets ecoturístics) 5.5.3

Creació del projecte " Xarxa de camins" des del Consell Comarcal del Priorat, que vertebra i uneix tots els senders de la comarca

1.3 - 4.4.3


294

7.7 FORMACIÓ


Ampliar els coneixements sobre l’espai protegit i els temes vinculats amb la sostenibilitat

entre els actors relacionats amb el turisme.

Objectius

7.1 Formar als gestors del turisme

7.2 Formar a la població local

7.3 Formar als empresaris turístics

Taula DAFO


Experiència en l’organització de cursos i seminaris

Programa anual de seminaris de divulgació dels valors del Priorat

Entitats amb capacitat per formar entorn al vi. Escola d’enologia, VITEC, les mateixes DO’s.

En els plans de divulgació dels valors naturals del Parc Natural i ha una clara vocació formativa

Altres entitats promouen cursos i seminaris en la formació

El Consell Comarcal impulsa jornades de formació i capacitació específiques

Dèficits de formació en relació al turisme i les llengües

Desigual coneixement entre la població dels recursos del Priorat

Desconeixement del que implica la sostenibilitat


L’increment de l’ interès pels recursos i valors propis permet una millor receptivitat per part dels agents locals que es tradueix en una major implicació dels centres de formació primària

La proximitat i relació amb la URV per la formació en turisme

L’administració periòdicament ofereix formació per facilitar l’ocupabilitat de les persones en atur

No formar fa perdre competitivitat

Menor disponibilitat de recursos públics


295

7.1: Formar als gestors del turisme


Formar els agents del Parc Fomentar la formació reglada en turisme i educació ambiental

Formar els agents turístics del conjunt de la comarca Centralitzar, crear i difondre recursos formatius


El Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona periòdicament programen accions de formació específica

3.2.3

El DAAM programa cada any cursos de formació no reglada en l'àmbit del turisme rural 3.2.3

El Parc Natural ha promogut diversos plans de formació i de comunicació: Projecte “Casa d’oficis. Senders de Montsant”, jornades amb les cases de pagès i altres establiments turístics, jornades diverses i edició de material de comunicación, entre d’altres accions

5.5 - 4.4.4

Consell Comarcal del Priorat disposa del servei Catalunya Emprèn 3.2.4

Projecte de Montsant a Taula: coneixement i difusió del sector primari; fòrum de comercialització 1.3 - 4.3.3 -

5.5.3



Programa de formació a la població local en sostenibilitat ambiental

Generar activitats orientades a la població local per formar-los en els valors de la comarca i els seus atractius


El Parc Natural de Montsant promou activitats d’educació ambiental, any 2008 4.3.1

Difusió del Projecte “Coneguem la Tortuga de Montsant” 4.3.1

Jornades per la prevenció d’incendis 4.3.3

Des de l’any 2004 campanyes d’educació ambiental escolar 4.4.4


296



Formar els empresaris turístics en turisme sostenible Fomentar la professionalització del sector turístic, tant públic com privat

Formar els empresaris turístics en creació, promoció i comercialització de productes turístics

Centralitzar, crear i difondre recursos formatius

Fomentatar la formació dels agents i empresaris turístics en llengües, gestió d'empreses i activitats i atenció al client


La Universitat Rovira i Virgili ofereix un Grau de formació en turisme i diversos Màsters especialitzats

3.2.3

El Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona periòdicament programen accions de formació específica

3.2.3

El DAAM programa cada any cursos de formació no reglada en l'àmbit del turisme rural 3.2.3


297

7.8 PROTECCIÓ I SUPORT A LA QUALITAT DE VIDA DE LA

POBLACIÓ LOCAL


Garantir la millora de l’activitat turística sense que això impliqui la reducció de la qualitat de

vida de la població local.

Implicant les comunitats locals en la planificació turística de la zona

Garantint una bona comunicació entre l’espai natural protegit, la seva població local i

els visitants

Objectius

8.1 Millorar la qualitat de vida de la població local

8.2 Reforçar la comunicació entre la població local, els visitants i l’espai protegit

Taula DAFO


Els programes LEADER han permès el desenvolupament d’una xarxa d’equipaments de suport l’activitat turística, especialment allotjaments i restaurants participats per agents locals i resident a la comarca.

Existència de mecanismes de participació en el si del Parc Natural

El Fòrum Permanent s’ha constituït amb gairebé un centener d’agents de la comarca.

Els principals agents de la comarca participen en la Junta rectora del Parc i en el Fòrum permanent

Tradició en els plantejaments conjunts

La dimensió de la comarca només permet sistemes de comunicació molt personals

Identificació de la població amb el seus espais protegits i el paisatge de la comarca

Infraestructures turístiques per a petits contingents

S’han fet diversos plans de participació. PN, Prioritat, Agendes 21

Baix nivell d’ocupació dels establiments de turisme

Infraestructures turístiques per a petits contingents

La participació es restringeix a uns poca agents territorials

Dificultats de comunicació entre l’espai natural protegit i els habitants de la comarca

Desconeixement dels agents privats de les iniciatives públiques per la dinamització i promoció turística del territori


El Priorat és reconegut com un espai amb valors singulars

Bona xarxa de camins que s’ha millorat en diversos plans d’actuació: Pla de Foment del Tursme del Priorat i en els Plans d’actuació dins de l’àmbit de l’espai Protegit

El turisme està creixent

Potencial important d’excursionistes de zones turístiques properes

Existència de nous sistemes de comunicació econòmics i personals derivats de l’ús generalitzat de la informàtica

La fragilitat dels espais naturals

Conflictivitat entre l’ús agrari dels espais i l’ús turístic

Saturació turística d’alguns indrets

Que la població es desentengui de la gestió turística.

Descoordinació entre les estratègies de promoció turística entre els agents públics i privats


298



Garantir la millora de l’activitat turística sense que això impliqui la reducció de la qualitat de vida de la població local.at turística sense que això impliqui la reducció de la qualitat de vida de la població local.

Crear infraestructures turístiques que millorin la qualitat de vida de la població local

Implicant les comunitats locals en la planificació turística de la zona

Donar suport i promoure sistemes d'ajut a la dinamització socioeconòmica i al desenvolupament sostenible

Identificar i evitar possibles conflictes entre activitat turística i la població local

Facilitar l'accés a l'habitatge per fixar població

Utilitzar el turisme per millorar els entorns d’ús de la població local


Conveni entre el Consell Comarcal i el Departament de Territori i sostenibilitat per la millora del transport públic de passatgers

3.4.2

Pla Connecta impulsat per la Generalitat de Catalunya 2010 3.4.2

El PNMONT ha impulsat diversos estudis sobre la ramaderia a Montsant els anys 2006, 2007, 2008, 2009, 2013. Sobre el sector oleícola al 2011. Caracterització de les zones agrícoles al 2013

4.3.1

Concreció d'acords de custòdia agrària al Parc Natural de Montsant 4.3.3

Senyalització dels principals punts d'interès turístic comarcal 4.3.3 -4.3.4-

4.4.3-5.4

Arranjament de les àrees de lleure i aparcaments dels municipis el Parc Natural 4.3.4


4.1.5

8.2 Reforçar la comunicació entre la població local, els visitants i l'espai protegit


Garantir una bona comunicació entre l’espai natural protegit, la seva població local i els visitants

Facilitar espais de trobada entre la població local i els agents turístics

Generar complicitats entre els visitants, l'espai protegit i la població local


Edició del butlletí "El Parc Informa" 4.4.4

Pàgina web i facebook pròpia del Parc Natural de Montsant 4.4.4

El Parc Natural disposa d'un pla de comunicació i ús públic que inclou l'organització de jornades, cicles de xerrades, divulgació, publicacions, cartelleres, calendaris…

4.4.4

Difusió digital. El Parc Natural de Montsant disposa d'una àmplia base de dades de persones, ens públics i privats del territori i d'aquells interessats en rebre la informació del parc.

4.4.4


299

7.9 DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL: INCREMENTAR

ELS BENEFICIS DEL TURISME PER LA POBLACIÓ LOCAL.


Promoure la compra de productes locals entre els visitants i les empreses turístiques

Promoure l’ocupació en el sector turístic entre la població local

Objectius

9.1 Promoure els productes locals

9.2 Crear noves oportunitats de treball

Taula DAFO


La major part dels cellers venen els seus productes

Han aparegut noves botigues especialitzades en la venda de vins i de productes locals

Han sorgit empreses de elaboració i comercialització de productes agroalimentaris i artesanals més enllà del vi

Arrelament de la cultura KMO

Diversos restaurants de la comarca formen part de la xarxa de restaurants km0 promoguda per l’associació slow food

Edició del material de Montsant a Taula

Increment de la rendibilitat de les empreses locals a través de la venda directa

Alt nivell de formació entre els joves agricultors

La comarca té una gran atractivitat turística però amb una dèbil capacitat d’acollida i gestió de fluxos

Baixa inversió pública en el sector turístic

Hi ha municipis de la comarca sense serves i equipaments turístics

No tots els establiments turístics venen productes locals

Envelliment de la població

Baix nivell de formació en llengües


Programes de l’administració orientat al foment de la iniciativa privada i especialment el turisme en el marc del PDR del LEADER

Interès pels visitants per al compra de productes locals

Creixement mundial del nombre de turistes

Valorització creixent amb la declaració de la Dieta Mediterrània Patrimoni Mundial per la UNESCO

Compatibilitat entre el model agrícola predominant i la possibilitat de desenvolupament turístic del territori

El turisme diversifica l’economia tradicional de la comarca.

Demanda creixent de productes ecològics o amb distintius d’origen i de proximitat, la qual cosa comporta oportunitats per la comercialització de productes locals.

Posada en marxa d’un marc legal per al foment de la venda i de la certificació de productes de proximitat . Decret 24/2013, de 8 de gener.

Creació d’una xarxa de centres d’interpretació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic de Montsant i de la comarca.

Visibilitat turística de la comarca diferenciada per la proximitat d’ofertes turístiques massives

Crisi econòmica en general

Creixement dels costos de l’energia

Agreujament de la crisi en el turisme de proximitat

Increment dels costos en l’actualització i generació de negocis turístics dificultant la inversió


300



Vincular els productes locals als criteris de sostenibilitat de la comarca

Promoure espais de trobada entre els productors agroalimentaris i el sector turístic de la comarca

Promoure els mercats locals

Facilitar la comercialització de productes locals. Estendre la idea de "Montsant" per a tot l'àmbit d'aplicació de la CETS

Crear i donar suport a esdeveniments orientats a a la comercialització de productes locals


Aplicatiu per mòbil del Consell Comarcal de Montsant de promoció dels productors localsdel Priorat i de la Conca de Barberà

3.3.1

Projecte "Montsant a Taula" 4.3.2



Promoure noves formes de treball vinculades a turisme sostenible

Promoure projectes de petites dimensions que impliquin directament als productors i les persones locals

Promoure l'ocupació Crear mecanismes de suport a la inversió i a la creació d'empreses

Facilitar l'accés al treball Evitar la pèrdua de l'activitat agrícola i forestal


Programes LEADER 1.3 - 5.4

Millores en infraestructures 3.4

Associació forestal de les Comarques de Tarragona 3.3.2

El Consorci de la Serra de Llaberia ha creat el 2009 l'empresa d'Inserció Sòcio-laboral i Serveis Ambientals de la Serra de Llaberia

3.5.2

El Consorci de la Serra de Llaberia ha signat un conveni amb la Cooperativa les Atxes per la comercialització de biomassa

3.5.2

Projecte "Montsant a Taula" 4.3.2


301

7.10. CONTROLAR EL NOMBRE DE TURISTES


Mantenir un registre de visitants en el temps i l’espai

Crear i implementar un pla de gestió de visitants

Promoure l’ús del transport públic, la bicicleta i el senderisme com alternatives a l’ús

del vehicle privat

Controlar la localització i l’estil dels nous assentaments turístics

Objectius:

10.1 Millorar la informació sobre els visitants

10.2 Canalitzar els fluxes de visitants

10.3 Promoure la mobilitat sostenible tenint en compte les particularitats del Priorat

10.4 Definir criteris per la localització i característiques dels equipaments turístics

Taula DAFO


Hi ha un registre de visitants al Parc Natural

L’oficina de turisme del Consell Comarcal recull dades de visitants a l’oficina i dels principals atractius de la comarca.

Es recullen dades d’afluència als cellers de les rues del vi de la DO Montsant i dee la DOQ Priorat.

Millora de la xarxa de transports i les infraestructures viaries

Existència de la Carta del Paisatge del Priorat

Propostes de mobilitat no motoritzada per la comarca

Les dades sobre visitants no són homogènies

El tractament de les dades és costós en quan a recursos humans

Les dades es disposen amb decalatge de temps

La disponibilitat de les dades per les empreses turístiques

Inexistència de mètodes per mesurar fluxos turístics

Deficiència del transport públic

Inexistència d’estudis de capacitat de càrrega dels principals punts d i de mobilitat turística


L’ús de les noves tecnologies permet noves fórmules més eficients de recol·lecció de dades

Experiència i proximitat de l’Observatori de turisme del PCT de Catalunya en quan la gestió de dades turístiques

Increment de la mobilitat entre turistes i residents

Redacció del Pla Director Urbanístic de l’Enoturisme

Increment de la mobilitat entre els turistes i els residents

Increment de les activitats d’oci poc respectuoses amb l’entorn natural, patrimonial i cultural del Priorat i contraries als valors de tranquil·litat com ara les activitats motoritzades

No regulació d’activitats de lleure en essencialment en zones sensibles

Desconeixement de la capacitat de càrrega turística dels diferents espais i recursos


302



Control dels fluxos de visitants en l'espai i el temps Aplicació de mesures per respectar la capacitat de càrrega dels espais de freqüentació de visitants

Establiment de mesures d'observació, anàlisi i seguiment de fluxos dels visitants

Sistematitzar la informació sobre la percepció de l'espai per part dels visitants

Contribució de l'empresariat turístic i les administracions locals en el registre dels visitants

Implicar als agents turístics en el registre de visitants


El PNMON disposa de comptadors als principals punts d'accés al Parc 4.4.3

L'oficina de turisme del Consell Comarcal del Priorat recull dades dels turistes 5.3.1

L'Observatori de Turisme de la Fundació d'Estudis turístics integrada al Parc Científic i Tecnològic de trisme i Oci de Catalunya realitza periòdicament enquestes als turistes per tenir dades sobre segments, motivacions i comportament

5.4



Definir la capacitat de càrrega dels diferents espais i recursos, establint criteris de temps, intensitat i període en la presència de turistes

Estudi de la capacitat de càrrega i de freqüentació en l'àmbit d'aplicació de la CETS

Crear i difondre una base de dades que relacioni activitats, intensitat, època i zona per la realització d'activitats a l'aire lliure

Programar accions i activitats per descongestionar els espais amb més pressió

Elaboració i aplicació d'un Pla de Gestió de la mobilitat dels visitants que integri la informació, la senyalització, els equipaments turístics i els itineraris

Crear un Pla de Gestió dels visitants per a tot l'àmbit d'aplicació de la CETS

Integrar l’oferta complementària per redistribuir fluxos de visitants

Fer participar als agents en la creació de Pla de Gestió de visitants

Transferir eines i instruments als empresaris turístics per canalitzar els fluxos turístics

Integrar senyalització, promoció, itineraris, recursos visitables i estacionament com a recursos per la gestió de visitants


Regulació de l'accés al Medi Natural 4.1.4

Regulació de les activitats motoritzades 4.1.4

Consell i bones pràctiques per l'escalada 4.4.5

Habilitació de Centres d'Interpretació i de visita 4.4.1 - 5.2.3

Senyalització de recursos turístics 4.4.2 - 5.2.7 -

5.4

En el document de propostes i criteris de gestió aprovat per la Junta Rectora del Parc Natural de Montsant el novembre de 2003 es van establir els criteris per la gestió d’activitats lúdiques a l’espai protegit en relació a l’excursionisme, l’escalada l’acampada i la pernoctació, l’ús de la bicicleta de muntanya, la caça, la pesca l’espeleologia el bany les activitats aèries i la circulació motoritzada recreativa.

4.4.5


303

Regulació i zonificació de l’escalada amb l’edició del mapa de regulació de l’escalada del Parc Natural

4.4.5

Regulació de les àrees d'acampada i pernoctació dins els límits el Parc Natural 4.4.5



Establir un Pla de gestió de la mobilitat Integrar el transport públic i privat en un pla de mobilitat integrat

Foment del transport públic Habilitar espais per al control de l'accessibilitat als recursos naturals, culturals i patrimonials

Foment del transport sostenible Promoure la mobilitat sostenible

Reglamentació de l'accés als recursos sensibles Utilitzar el Pla de mobilitat per regular l'accés a determinats espais sensibles




Establiment de directrius per la implementació d'equipaments turístics

Identificar els elements bàsics que defineixen les formes tradicionals de l'urbanisme als municipis del Priorat

Prioritzar la rehabilitació d'edificis Promoure la rehabilitació d'edificis respectant i mantenint els valors del Priorat

Respectar i mantenir l'estil arquitectònic tradicional Participar com agent actiu a la Carta del Paisatge del Priorat i de suport a les administracions locals en el desplegament de la normativa urbanística


S’ha creat l’Associació Prioritat per promoure la Candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània .

1.3 - 2.1- 4.2.3 - 5.1.1

Carta del Paisatge del Priorat 2.1 - 2.2 - 3.5.2 - 4.2.3 - 4.3.2 -

5.4

Tots els municipis disposen de normes urbanístiques en diversos nivells de desenvolupament 3.5.1

La normativa que regula l'allotjament rural està orientada al manteniment de l'estil arquitectònic tradicional

5.2.1

A continuació es mostra una taula resum dels objectius per cada un dels 10 principis

Dossier de candidatura a la CETS del Parque Natural de Serra de Montsant - INFORME DE DIAGNOSTICO

304

Principi Objectiu

1. Cooperació: Implicar totes les parts relacionades amb el turisme de l’espai protegit i les zones properes, en el desenvolupament i gestió de l’espai protegit.

1.1: Establir un sistema de cooperació entre tots els agents implicats en el turisme al Priorat

2. Estratègia: Elaborar i aplicar una estratègia de turisme sostenible i un pla d’acció per l’espai protegit

2.1: Elaborar una estratègia i un pla d’acció per el desenvolupament del turisme sostenible al Priorat

3. Protegir i promocionar el patrimoni natural i cultural

3.1 Protegir i valoritzar el patrimoni natural

3.2 Conservar i valoritzar el patrimoni arquitectònic i arqueològic

3.3 Conservar i valoritzar el patrimoni etnològic i la cultura local

3.4 Preservar el paisatge del Priorat


3.6 Reduir i optimitzar l’ús de l’energia

3.7 Minimitzar i valoritzar els residus

4. Millorar la qualitat de l’experiència turística.

4.1 Millorar el coneixement dels turistes

4.2 Fer accessible els recursos i equipaments a les Persones amb Discapacitat Funcional (PDF)

4.3 Millorar la qualitat dels serveis turístics

5. Conscienciar al públic 5.1 Facilitar el coneixement del patrimoni natural i cultural als visitants



305

5.3 Conscienciar a la població i les empreses locals

6. Desenvolupament del turisme vinculat a les particularitats de la zona

6.1 Vincular l’oferta turística als valors del Priorat

7. Formació

7.1 Formar als gestors del turisme



8. Protecció i suport a la qualitat de vida de la població local


8.2 Reforçar la comunicació entre la població local, els visitants i l’espai protegit

9. Desenvolupament econòmic i social: Incrementar els beneficis del turisme per la població local.



10. Controlar el nombre de turistes






306

8. ÍNDEX DE MAPES,TAULES ILUSTRACIONS I

ABREVIATURES


307

8.1 ÍNDEX DE MAPES.

Mapa 1:àmbit d’aplicació de la CETS ......................................................................... 18

Mapa 2: Mapa topogràfic i localització de la comarca del Priorat ................................ 36

Mapa 3: Mapa geològic del Priorat .............................................................................. 37

Mapa 4: Mapa d’evolució de la població per municipis 1996-2013 (%) ....................... 40

Mapa 5: Mapa de distribució de l’atur registrat per comarques (desembre 2013) ....... 52

Mapa 6 Mapa de variació de l’atur registrat per comarques (des’13-des’07) ............... 53

Mapa 7: Mapa de l’espai PEIN Serra de Llaberia ...................................................... 113

Mapa 8: Mapa de l’espai PEIN Muntanyes de Prades .............................................. 117

Mapa 9: Infraestructures del Parc Natural de Montsant ............................................ 179


308

8.2 ÍNDEX DE TAULES I IL·LUSTRACIONS

Taula 1: Establiments turístics de la Mancomunitat de Municipis de Montsant, any 2013 ................................................................................................................................... 16

Taula 2: Classificació dels membres per àmbits ......................................................... 26

Taula 3: Cronograma de les presentacions de la CETS realitzades als municipis ...... 29

Taula 4: Cronograma de les accions realitzades fins al moment ................................. 30

Taula 5: Evolució de la població per municipis 1996-2013 .......................................... 39

Taula 6: Habitants. Distribució per municipis. Any 2014 .............................................. 41

Taula 7: Creixement intercensal de la població, per components i sexe. 2001-2011 .. 42

Taula 8:Creixement per mil habitants. Priorat. Sèrie temporal .................................... 42

Taula 9: Creixement de la població ............................................................................. 43

Taula10: Població per sexe i edat quinquennal. Priorat. 2012 ..................................... 43

Taula 11: Població. Per grups d'edat. 2013................................................................. 44

Taula 12: Estructura per edats, envelliment i dependència. Priorat. Sèrie temporal .... 44

Taula 13: Índexs demogràfics. Estructura de la població. Catalunya – Priorat ............ 45

Taula 14: Població de 15 a 64 anys que no ha assolit estudis primaris. 2011. Per 100 habitants ..................................................................................................................... 46

Taula 15: Taxes específiques d'escolarització Taxes específiques per 100 hab. 2012 46

Taula 16: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica productiva (VAB pb) ............... 48

Taula 17: Evolució dels ocupats per sector 2001 - 2011 ............................................. 49

Taula 18: Indicadors relatius a ocupacions d'alt contingut tecnològic .......................... 49

Taula 19: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica ocupacional. Afiliacions de persones amb residència a la comarca (totes les edats) ............................................. 51

Taula 20: Indicadors d’atur registrat. Catalunya - Priorat ............................................ 54

Taula 21: Atur registrat. Per sectors. Any 2013. Unitats: Mitjanes anuals ................... 54

Taula 22: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica de l'atur registrat .................... 55

Taula 23: Població ocupada resident i llocs de treball localitzats ................................ 57

Taula 24: Autocontenció i autoocupació. 2001 - 2011 ................................................. 57

Taula 25: Evolució dels ocupats sector primari. 1991-2011 ........................................ 59

Taula 26: Afiliacions al règim d'autònoms de la S.S. a l’agricultura. Sèrie temporal .... 59

Taula 27: Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009 ........................ 60

Taula 28: Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 ............................... 60

Taula 29: Superfície agrícola utilitzada (SAU). 2009 ................................................... 60


309

Taula 30: Distribució de la superfície agrària. 2009 (hectàrees) .................................. 60

Taula 31: Evolució de la SAU en hectàrees (1989-2009) ............................................ 61

Taula 32: Titulars d’explotacions agràries, per sexe. Anys 1999-2009 ........................ 61

Taula 33: Nombre de titulars d’explotació agrària, segons rang d’edat ....................... 62

Taula 34: Terres llaurades. Per tipus de conreu. 2009 ................................................ 62

Taula 35: Hectàrees de vinya segons municipi. 2009 ................................................. 63

Taula 36: Evolució de la producció de raïm a la DOQ Priorat (2001-2014) ................. 65

Taula 37: Collita 2014. Desglossament per varietats. DOQ Priorat ............................. 65

Taula 38: Nombre de cellers segons municipi / vila .................................................... 66

Taula 39: Cellers DOQ Priorat .................................................................................... 67

Taula 40: Cellers DO Montsant amb domicili social al Priorat. Desembre 2014 .......... 70

Taula 41: Hectàrees d’olivera segons municipi. 2009 ................................................. 74

Taula 42:Fruiters de fruits secs. Any 2009 .................................................................. 76

Taula 43: Població ocupada segons sectors d'activitat (2001 i 2011).......................... 82

Taula 44: Empreses Inscrites en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC), amb més de 5 treballadors. Consulta realitzada el desembre de 2014 ........... 82

Taula 45: Estructura i dinàmica productiva (VAB pb) de la construcció ....................... 84

Taula 46: Estructura i dinàmica ocupacional (afiliació a la Seguretat Social) de la construcció ................................................................................................................. 84

Taula 47: Taula resum d’estructura i dinàmica del mercat de treball de la construcció 85

Taula 48: Treballadors afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms, per municipi i secció d'activitat econòmica (CCAE-2009). Desembre de 2014 .................. 86

Taula 49: Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, per municipi del compte de cotització, I per sector d'activitat econòmica. Desembre de 2014 ............................... 87

Taula 50: PIB Priorat 2001-2010 (en milions d'euros) ................................................. 90

Taula 51: Renda familiar disponible bruta (RFDB). 2008-2010. En milers d’euros i percentatge ................................................................................................................. 91

Taula 52: Renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant. 2010. En milers ........ 91

Taula 53: Renda familiar disponible bruta per habitant. Base 2008. Priorat ................ 91

Taula 54: Llistat de carreteres de la Diputació de Tarragona a la comarca del Priorat 92

Taula 55: Horaris de trens de la línia R-15 (Barcelona - Reus - Riba-roja d’Ebre) ....... 94

Taula 56: Llistat de parcs eòlics en servei i en tràmit al Priorat ................................... 97

Taula 57: Residus municipals. 2013 ........................................................................... 99

Taula 58: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Priorat. Tones ....................................................................................................................... 100

Taula 59: Nivell d’implantació i model de Recollida Selectiva de la FORM (fracció orgànica) ................................................................................................................... 100

Taula 60: Residus industrials. 2012 .......................................................................... 101

Taula 61: Instruments de planejament urbanístic dels municipis ............................... 104


310

Taula 62: Pla d'Espais d'Interès Natural (abril 2008) ................................................. 110

Taula 63: Espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) al Priorat. 2012 ................................................................................................................................. 110

Taula 64: Superfície administrativa de PEIN per municipi i espai (Priorat) ................ 111

Taula 65: Superfície administrativa de la Serra de Llaberia ...................................... 114

Taula 66: Superfície administrativa de les Serres de Pradell - l'Argentera ................ 117

Taula 67: Superfície administrativa de l’espai Riu Siurana i planes del Priorat.......... 118

Taula 68 Titularitat de la propietat ............................................................................. 122

Taula 69 Relacions institucions públiques i privades ................................................ 122

Taula 70 Distribució de la població del Parc Natural i el total comarcal, dades 2014 124

Taula 71Superfície dels municipis que constitueixen la delimitació ........................... 124

Taula 72 Límit del Pla Especial del Parc Natural de Montsant. ................................. 125

Taula 73 Figures de protecció ................................................................................... 126

Taula 74 Junta Rectora del Parc Natural .................................................................. 131

Taula 75 Comissions de treball ................................................................................. 131

Taula 76 Recursos humans Parc .............................................................................. 132

Taula 77 Organigrama Parc ...................................................................................... 133

Taula 78 Pressupost anual ....................................................................................... 134

Taula 79 Fonts de finançament del PN, any 2014 ..................................................... 134

Taula 80 Execució de les despeses de 2014 ............................................................ 134

Taula 81 Béns culturals d'interès nacional dels municipis del PN ............................. 141

Taula 82 Llistat d’estudis .......................................................................................... 146

Taula 83 Àrees de lleure del Parc ............................................................................. 178

Taula 84 Senders de Gran i Petit Recorregut ........................................................... 179

Taula 85: Itineraris municipals .................................................................................. 180

Taula 86 Itineraris de flora ........................................................................................ 181

Taula 87 Itineraris intrepretatius ................................................................................ 181

Taula 88 Evolució de l'estimació del nombre de visitants al Parc .............................. 182

Taula 89 Evolució d'alumnes participants campanya educació ambiental ................. 184

Taula 90 Evolusió de participants a la campanya "Descobreix el PN de Montsant" .. 185

Taula 91 Jornades organitzades pel Parc (2005-2011) ............................................. 186

Taula 92: Evolució de visites al web del PN Montsant (2009 – 2014) ....................... 187

Taula 93: Material editat ........................................................................................... 188

Taula 94: Nombre d'inscrits Ultra Trail Serra de Montsant 2011-2014 ...................... 192

Taula 95: àrees d'acampada i de pernoctació permeses .......................................... 193

Taula 96 Camins de baix i alt nivell de restriccions ................................................... 197

Taula 97: Classificació dels recursos turístics del Priorat d’una major jerarquia ........ 212


311

Taula 98 Liistat de recursos turístics per municipis ................................................... 212

Taula 99: Allotjaments turístics. Nombre i places. 2001-2013 ................................... 216

Taula 100: Establiments hotelers. Any 2013 ............................................................. 217

Taula 101: Places hoteleres. Any 2013 ..................................................................... 217

Taula 102: Establiments i places de càmpings, segons categoria. Any 2013 ............ 218

Taula103: Places de turisme rural per municipi......................................................... 219

Taula 104: Establiments de turisme rural. Any 2013 ................................................. 219

Taula 105: Establiments d’allotjament 2015 .............................................................. 220

Taula 106: Restaurants per municipi. Any 2015 ........................................................ 221

Taula 107: Empreses d’oferta turística complementària. Any 2015 ........................... 227

Taula 108 Llistat d'agències de viatges de fora del Priorat que ofereixen activitats a la comarca .................................................................................................................... 228

Taula 109: Cellers visitables. Any 2015 .................................................................... 229

Taula 110 Llistat d'agències de viatges que ofereixen activitats enoturístiques al Priorat ................................................................................................................................. 231

Taula 110: Molins d’oli visitables. Any 2015 .............................................................. 232

Taula 111: Activitats que ofereixen els molins d’oli visitables. 2015 .......................... 233

Taula 112: Matriu Productes - Mercats ..................................................................... 241

Taula 113: Especialització productiva en Serveis turístics del Priorat respecte a Catalunya. 2005 ........................................................................................................ 243

Taula114: Especialització productiva en turisme rural del Priorat respecte Catalunya. 2005 ......................................................................................................................... 244

Taula 115 Recaptació de l'impost sobre estades turístiques (taxa turística) al Priorat per tipologia d'establiment ........................................................................................ 248

Taula 116 Distribució dels establiments hotelers,per municipis del Parc i per categories, any 2013................................................................................................. 249

Taula 117 Distribució de les places hoteleres, per municipis del Parc i per categories, any 2013 ................................................................................................................... 249

Taula 118 Distribució de les places hotelers i d'hostals i pensions per categories, any 2013 ......................................................................................................................... 250

Taula 119 Distribució de l'oferta de càmpings de la comarca, per categories i municipis, any 2013 ................................................................................................................... 250

Taula 120 Distribució de l'oferta de turisme rural, per municipis i tipologies, any 2013 ................................................................................................................................. 251

Taula 121 Places de turisme rural per tipologies, any 2013 ...................................... 251

Taula 122 Distribució de l'oferta de restauració, per municipis, any 2015 ................. 252

Taula 123 Membres del Fòrum Permanent que van respondre l’enquesta on-line .... 256

Taula 124 Membres del Grup de Treball que van respondre l’enquesta on-line ........ 257


312

8.1 ABREVIATURES UTILITZADES.

ADF: Associació de Defensa Forestal

AOP: Associació d’oleïcultors del Priorat

CETS: Carta Europea de Turisme Sostenible

CTFC: Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya

BTT: Bicicleta de Tot Terreny

DAAM: Departament D’Agricultura Ramaderia Pesca i Alimentació de la

Generalitat de Catalunya

DAFO: Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats

DHAM: Departament de Medi Ambient i Habitatge

DO: Denominació d’Origen

DOP: Denominació d’Origen Protegida

DOQ: Denominació d’Origen Qualificada

EIN: Espai d’Interès Natural

ESO: Educació Secundaria Obligatòria

FEEC: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

FORM: Fracció Orgànica de Residus Municipals

GEPEC: Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans

GR: Camí Gran Recorregut

GRATET: Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics

IDESCAT: Institut d’Estadística de Catalunya

ICRA: Institut Català de Protecció de Rapinyaires

INC: International Nut and Driet Fruit Council

INCAVI: Institut Català de la Vinya i el vi

IES: Institut d’Ensenyança Secundaria

IRTA: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaria

LIC: Lloc d’Interès Comunitari

LTL: LlocS de Treball Localitzats

PDR: Pla de Desenvolupament Rural

PDRI: Pla de Desenvolupament Rural Integrat

PAES: Pla d’acció per l’energia sostenible

PCT: Parc Científic i Tecnològic


313

PEIN: Pla d’Espais d’Interès Natural

PICT: Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya

PN: Parc Natural

PNIN: Paratge Natural d’Interès Nacional

PNMON: Parc Natural de Montsant

POUM: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

REIC: Registre d’Establiments Industrials de Catalunya

SAU: Superfície Agrària Útil

SCCL: Societat Cooperativa Catalana Limitada

SSTT: Serveis Territorials

TDT: Televisió Digital Terrestre

TIC: Tecnologies de la Informació i la Comunicació

UB: Universitat de Barcelona

UNESCO: Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la

Cultura

URV: Universitat Rovira i Virgili

VAB: Valor Afegit Brut

ZEPA: Zones Especials de Protecció de les Aus