cas clínic
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Cas clínic
Dr. Jordi Argimon. Hospital Universitari Sagrat Cor. Barcelona.Dra. Rosaura Figueras. ABS 17 de setembre. El Prat de Llobregat.Dra. Núria Plana. Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Presentació
Dona de 59 anys hipertensa controlada amb mesures
higièniques i dietètiques i amb dislipèmia severa
d’anys d’evolució tractada amb simvastatina 40mg
Motiu de consulta
La pacient ens porta l’informe d’alta hospitalària. Acaba de patir un infart cerebral i ha quedat amb una lleugera hemiparèsia esquerra.
El tractament recomanat a l’hospital és enalapril10mg, àcid acetilsalicílic 300mg i atorvastatina 80mg.
Exploració durant l’ingrés
PA 133/61 mm Hg
FC 84 x’
Auscultació cardiorespiratòria normal
Paràlisi facial dreta, parèsia braquio‐crural esquerra 3/6.
Anàlisi del primer dia de l’ingrés
Hemograma, glucosa, funció hepàtica i renal normal
Perfil lipídic:
colesterol total (CT) 312 mg/dL
c‐LDL 232 mg/dL
c‐HDL 52 mg/dL
TG 139 mg/dL
Història familiar
El pare va morir als 47 anys d’un infart agut de miocardi
Té 3 germans i un d’ells té també una dislipèmia severa (refereix CT al voltant dels 400mg/dL)
Té 2 fills amb dislipèmia severa i un nét de 7 anys amb un CT de 287mg/dL
Cal fer el càlcul del risc coronari?
No, ja que es tracta d’un cas de prevenciósecundària
Quin és el diagnòstic d’aquesta dislipèmia?
Prevalença
Edat inici
Colesterolèmia (mg/dl)
Lipoproteïnes
Xantomes tendinosos
Edat 1ª manifestacióaterosclerosi coronària
Hiperlipèmiesde 1r grau (%)
Associació amb obesitat, DM, HTA
Hiperlipèmies primàries més freqüents
Hipercolesterolèmia familiar heterozigòtica
Hipercolesterolèmia poligènica Hiperlipèmia fami‐liar combinada
0.2% (1/500)5% hiperlipèmies
3‐4% 1‐2 %15% hiperlipèmies
Naixement Edat adulta Pubertat
300‐600 CT 280‐320 CT 250 ‐400Fenotip variable
LDL LDL LDL, VLDL
Si No No
30 ‐50 anys 50 ‐60 >40 anys
en familiars 50% 10‐20% 50%
No Si
Defecte molecular Mutacions gen receptor LDL
Poligènica No s'ha trobat
85% hiperlipèmies
No
anys
Criteris diagnòstics d’hipercolesterolèmia familiar heterozigòtica
Història Familiar: Puntuació si afirmatiu
I.‐ Familiar de primer grau amb malaltia coronària i/o vascular precoç SI NO 1
II.‐ Familiar de primer grau amb c‐LDL ≥ 210 mg/dL
III.‐ Familiar de primer grau amb xantomes i/o arc cornealSI NO 2
IV.‐ Nen menor de 18 anys amb c‐LDL ≥ 150 mg/dL
Història Personal:
I.‐ Antecedent de malaltia coronària precoç SI NO 2
II.‐ Antecedent de malaltia vascular perifèrica o cerebral precoçSI NO 1
(precoç= < 55 anys en homes i < 60 anys en dones)
Criteris diagnòstics d’hipercolesterolèmia familiar heterozigòtica
Examen Físic
I.‐ Xantomes tendinosos SI NO 6
II.‐ Arc corneal abans dels 45 anys SI NO 4
Analítica en dejú, amb triglicèrids < 200 mg/dL
I.‐ c‐LDL ≥ 330 mg/dL SI NO 8
II.‐ c‐LDL 250 ‐ 329 mg/dL SI NO 5
III.‐c‐LDL 190 ‐ 249 mg/dL SI NO 3
IV.‐c‐LDL 155 ‐ 189 mg/dL SI NO 1
TOTAL DE PUNTS:
Diagnòstic clínic d’Hipercolesterolèmia Familiar:Cert: ≥ 8 punts Probable : 6 ‐ 7 punts
Quines recomanacions se li faran inicialment?
Li recomanarem una dieta baixa en greixos
saturats i l’enviarem a rehabilitació per
intentar que millori de les seqüeles de l’infart
cerebral.
Quin és el grup farmacològic d’elecció per
tractar la dislipèmia d’aquesta pacient?
El grup farmacològic d’elecció per a tractar aquesta
pacient són les estatines ja que existeix una major
evidència en l’eficàcia en la reducció de la
morbimortalitat coronària i perquè són els fàrmacs
més potents per a baixar el c‐LDL.
Està indicat el tractament farmacològic
hipolipemiant indicat a l’hospital?
En aquest cas, la pacient estava prenent simvastatina 40 amb molt mal control (c‐LDL 232) i l’objectiu terapèutic és aconseguir un c‐LDL < 70mg/dl.
Simvastatina 40mg redueix el c‐LDL al voltant d’un 41%; Atorvastatina 80mg té el potencial de reduir‐lo un 55%, i Rosuvastatina 40 mg el 63%
Cal fer algun control analític? Quan?
Després d’un esdeveniment cardiovascular major han de passar un mínim de 3 mesos per poder valorar el perfil lipídic . De tota manera, seria bo fer una anàlisi de seguretat amb funció hepàtica a les 4 setmanes del canvi de tractament. A l’anàlisi feta a les 4 setmanes de l’AVC , les transaminases eren normals.
Se li fa una nova anàlisi als 3 mesos i tenia el següent perfil lipídic: Colesterol total 280 mg/dl; c‐LDL 196 mg/dl; c‐HDL 58 mg/dl i TG 140 mg/dl.
Quina seria l’actitud terapèutica?
Insistir en els canvis d’estil de vida
Assegurar‐se que hi ha un bon acompliment terapèutic
En aquest cas, una pacient d’alt risc amb HF, estaria indicat afegir ezetimiba, un fàrmac que potència l’acció de les estatines i pot aconseguir disminuir el c‐LDL un 20% addicional.
Convindria derivar aquesta pacient a una Unitat de Lípids?
Un pacient de prevenció secundària s’hauria de derivar a una Unitat de Lípids quan no s’aconsegueix un bon control de la dislipèmia o si se sospita que hi pot haver algun altre factor (que nosaltres no podem estudiar des de l’Atenció Primària) que pugui estar incrementant el risc del pacient.
En el cas de la pacient, a més d’haver patit un AVC, li hem diagnosticat clínicament una hipercolesterolèmia familiar. Seria convenient derivar‐la a una Unitat de Lípids per confirmar el diagnòstic i, si és així, emetre el certificat d’aportació reduïda en la prescripció d’estatines i ezetimiba.
També és molt important estudiar la resta de la família ja que la hipercolesterolèmia familiar heterozigòtica s’hereta de forma autosòmica dominant de forma que el 50% de familiars estaran afectats. Això ens permetria fer el diagnòstic en cascada.