Patrons benefactors

Associats Amics

Patrons institucionalsSocietat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País - Consell Econòmic i Social de Barcelona - Ateneu Barcelonès - Sport Cultura Barcelona - Associació Consell de Cent - Institut Europeu de la Mediterrània - Fundació Centre Internacional de Música Antiga - Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

El MUHBA compta amb el suport del Cercle del Museu:

POBLENOU/BCNL’EIX PERE IVI LA DIAGONALGUIA D’HISTÒRIAURBANA

11CAT

© MUHBA 2012

AUTORIA: Mercè Tatjer, Salvador Clarós, Andrea Manenti

1a Edició, gener de 2013

FOTOGRAFIA:

IDEACIÓ FORMAL I DISSENY:

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Històric del Poblenou, Col·lecció Jordi Fossas, Institut Cartogràfic de Cata-lunya, Tavisa, Josep Brangulí, Salvador Clarós, Andrea Manenti, Àngel Toldrà.

Andrea Manenti

Museu d’Història de Barcelona Plaça del Rei, s/n 08002 Barcelona

Informació i reservesTel. 93 256 21 22reservesmuhba@bcn.cat

GUIES D’HISTÒRIA URBANA DEL MUHBA:

DIP

ÒSI

T LE

GAL:

B.2

7511

-201

2

1 – Barcino/BCN 2 – Gaudi/BCN 3 – Diagonal/BCN 4 – Parcs/BCN 5 – Gòtic/BCN 6 – Aigua/BCN 7 – Barraques/BCN

8 – Defensa 1936-39/BCN9 – Orient/BCN

10 – Seat 1950-65/BCN11 – Poblenou/BCN 12 – Teatres/BCN 13 – Cooperatives 1842-1939/BCN

1. ELS PRATS D’INDIANES I LA INDUSTRIALITZACIÓ INCIPIENT 1730-1848 Durant el segle xviii, Barcelona va viure una època de prosperitat econòmica, impulsada en bona part per la manufactura i l’estam-pació de teixits de cotó (indianes). L’expansió demogràfica comença-va a donar senyals de congestió a la ciutat encara emmurallada

i va estimular els empresaris a buscar noves localitzacions per a la producció d’indianes. Així, van començar a proliferar prats d’indianes fora de les muralles, i sobretot a la part de mar del mu-nicipi de Sant Martí, fins aleshores molt poc poblat, essencialment rural i ca ra cterit zat per una molt bene ficio sa abundància d’aigua.La introducció de la màquina de

vapor va impulsar, a partir del segon terç del segle xix, la decisiva industrialització de Barcelona. Els establiments fabrils mostraven, però, cada vegada més signes d’incompatibilitat amb una ciutat ja molt saturada, fins que, el 1848, la prohibició de construir noves fàbriques dins de les mu-ralles va portar a la progressiva industrialització de l’àrea de Sant Martí.

2. L’ESCLAT INDUSTRIAL I L’AUGE DEL TÈXTIL 1848-1897Els terrenys del Poblenou pre-sentaven diversos avantatges per a la localització de les fàbriques: proximitat del port i de les línies fèrries, bona accessibilitat i àmplia disponibilitat de sòl urbanitzable a baix preu.Així, en pocs anys, el Poblenou es va convertir en el nucli amb la concentració de màquines de vapor més gran d’Espanya, la ma-joria de les quals estaven al servei de la indústria tèxtil. Aquest va

ser el sector hegemònic durant tot el segle xix, sobretot en la branca dels acabats, dels teixits de cotó i de la fabricació llanera. A més a més, el tèxtil ja anava acompanyat per un bon ventall d’altres indústries, entre les quals destacava l’alimentària, la d’em-bocament de vins i la metal·lurgia. Amb l’explosió demogràfica es va produir un canvi substancial en l’estructura social del nucli urbà. La població obrera cada vegada més nombrosa va començar a or-ganitzar-se per millorar les seves condicions de vida: així és com van néixer les primeres coopera-tives obreres i es van assentar les bases dels moviments sindicals.

3. CONSOLIDACIÓ I DIvERSIFI-CACIÓ D’UN BARRI OBRER 1897-1965Després de l’agregació munici-pal de Sant Martí a Barcelona, tant la indústria com la població van continuar creixent al Poble-nou. Tanmateix, es van produir transformacions importants

en l’estructura pro ductiva. Sota l’empenta de la introducció de l’electricitat, es van consolidar la side rur gia, les indústries del metall i l’automoció, agafant progressivament el relleu del tèxtil com a sectors dominants. En un paisatge fabril format per grans factories que comparti-en espai amb un teixit menut i molt articulat de tallers i petites empreses, van proliferar també sectors industrials com el de la química, la manufactura del pa-per, les arts gràfiques, la indústria dels materials de construcció i el sector energètic.

Mentrestant, les diverses onades de creixement demogràfic plan-tejaven la qüestió de l’habitatge massiu. Abans que els poders públics s’hi enfrontessin amb la construcció de grans polígons d’habitatge, es van crear nombro-ses cooperatives obreres per a la promoció de conjunts residencials a preus assequibles.

4. DE LA DESLOCALITZACIÓ DE LA GRAN INDÚSTRIA AL 22@ 1965-2000L’any 1965, la creació d’un extens polígon industrial en els terrenys del port franc va convèncer moltes

empreses, fins aleshores ubicades al Poblenou, de traslladar-s’hi. En pocs anys, la Zona Franca va substituir el Poblenou com a principal concentració industrial de Catalunya. El procés de des-localització va anar acompanyat de la proliferació d’activitats com el transport i l’emmagatzematge, i també dels primers intents de reconversió especulativa, com el Pla de la Ribera del 1965. Aquest va ser un projecte aprovat per l’ajuntament de Porcioles, però es va aturar davant de la ferma opo-sició de les associacions de veïns. El sector va començar a trans-

formar-se decididament amb la construcció de la Vila Olímpica i la remodelació del front litoral, iniciatives que van desencadenar la decisió d’obrir la Diagonal fins al mar, així com altres operacions de gran abast com Diagonal Mar i el Fòrum Universal de les Cultures.Finalment, l’any 2000 es va aprovar el projecte 22@, amb el canvi de qualificació urbanística d’unes dues-centes hectàrees de sòl del Poblenou i l’augment de l’edificabilitat per atreure noves activitats terciàries i tecnològi-ques i compatibilitzar-les amb el teixit industrial existent.

PERE IV I DIAGONAL:CONTRAPUNTSPATRIMONIALS.

HISTÒRIA D’UNA VOCACIÓ INDUSTRIAL.

Es presenta un breu recorregut al llarg de més de dos segles d’història en què la indústria ha tingut un paper clau en la formació i el creixement del nucli urbà del Poblenou, on la Barcelona metropolitana ha vist concentrar-se una part important de la seva activitat industrial i de la seva població obrera.

La fàbrica d’indianes de Can Ricart en un gravat del 1887Interior d’una nau de la fàbrica Oliva Artés, 1930

Obres a l’àrea del Parc del Centre del Poblenou; en primer pla: les naus que pertanyien a la fàbrica Oliva Artés, 2007

Projectada pels enginyers militars l’any 1763 seguint el traçat del primitiu Camí Ral, la carretera va començar a acollir en la segona meitat del segle xix diverses fàbriques, i al llarg del segle xx es va consolidar com la principal artèria industrial de Barcelona.

En l’actualitat, el carrer Pere IV presenta fesomies força diferents que són viu reflex del que ha anat ocorrent en el temps. Deixa entreveure l’empremta del barri obrer que va ser escenari de confrontació i de revolta, de les dures jornades a les fàbriques, del virulent aixecament de la Setmana Tràgica i del fort esperit fraternal de les seves entitats cooperatives, recreatives i d’ins trucció republicana. El seu paisatge, anàrquic com els sindicalistes que va acollir, es troba ara esquitxat d’elements de totes èpoques. La transformació urbana del 22@ contextualitza un present i un futur en què la carretera continuarà inspirant els relats de la Barcelona treballa-dora.

En el punt de partida, a tocar de la via del tren, el paisatge de Pere IV està modulat per una

barreja entre petits tallers, edificis d’habitatges, naus industrials i magatzems ara convertits en locals d’oci, motiu pel qual s’ha guanyat el sobrenom de “triangu-lo golfo”. Els passatges Iglésias i Trullàs palesen la morfologia primigènia de la urbanització d’aquest sector de la ciutat, amb un parcel·lari es-tructurat per l’eix de la carretera de Mataró.La part central de Pere IV, des del carrer de Badajoz i fins al carrer de Marià Aguiló (els “Quatre Cantons”), esdevé una mena de carrer gran del Poblenou. Abunden el comerç i els edificis d’habitatges, la majoria dels quals es van construir en el primer terç del segle xx. També es troben aquí algunes seus d’entitats socials i recreatives que van ser escenari

de l’oci de les classes populars, com el desaparegut Ateneu Colon, fundat l’any 1889, i la Cooperativa Pau i Justícia, fundada el 1895.La confluència amb la Diagonal és el punt que ha sofert la transfor-mació més intensa en els últims anys, amb l’enderroc d’un gran nombre d’edificis residencials i industrials per deixar espai al Parc del Centre del Poblenou. Després, però, Pere IV recupera l’aspecte de carretera, dominada per com-plexos fabrils d’èpoques diverses com els de Lucena (Ca l’Alier) o la Escocesa, o com Semillas Fitó i Colores Hispania més amunt, fins a arribar a l’imponent recinte de Ca l’Illa.

DIAGONAL. ENTRE RUPTURES ICONTINUïTATS.

Dibuixada per Ildefons Cerdà com una via transcendental al seu pla d’eixample, la Diagonal ha trigat gairebé cent cinquanta anys a allargar-se fins al mar. La trama urbana del Poblenou havia evolucionat amb una lògica pròpia i impedia la prolongació de l’avinguda en aquest sector de la ciutat. La definitiva obertura de la Diagonal de llevant, acompanya-da d’un seguit de transformacions urbanístiques importants, va ser, per tant, un punt d’inflexió en la trajectòria del barri.En resposta a l’intens debat ciutadà que va desencadenar aquesta iniciativa, es van introduir nous instruments normatius i de planejament. D’una banda, amb el pla 22@ s’intentava evitar una ruptura excessiva del teixit social i econòmic, propiciant continuïtat i renovació de la tradició productiva

del barri. De l’altra, s’ampliava d’una manera substancial la consideració sobre el patrimoni industrial del sector, amb l’aprovació d’un nou pla especial de protecció i la declaració de la fàbrica de Can Ricart com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Aquest balanç difícil entre ruptura i continuïtat de formes i funcions es manifesta explícitament en el paisatge actual de la Diagonal. L’arquitectura contemporània n’és una protagonista, amb nombro-ses peces “d’autor”, com la torre Agbar, l’hotel ME i l’hotel Princess, i diversos espais verds, com el Parc de Diagonal Mar i el Parc del Centre del Poblenou.Aquesta imatge urbana renovada conviu, però, amb la de grans naus i recintes fabrils antics, avui dia rehabilitats i convertits en equipaments. És el cas, per exemple, de Ca l’Aranyó, de Can Framis i de Can Jaumandreu. A més, encara és molt destacada la presència dels conjunts residencials que les cooperatives obreres del barri van construir-hi entre els anys cinquanta i setanta del segle xx: uns grans blocs nascuts des de la pròpia iniciativa popular com a solució a la greu

manca d’habitatge que el gran creixement demogràfic d’aquelles dècades posava de manifest.

La intersecció entre el carrer de Pere IV i l’avinguda és on els con-trastos són més evidents, i on ha estat més problemàtic l’intent de conciliar els diversos valors en joc. La voluntat de reestructurar el sector al voltant de la Diagonal ha comportat el sacrifici, en aquest punt, de Pere IV, ara reduït a un camí que s’insinua per l’interior del Parc del Centre del Poblenou. Malgrat la desaparició d’un intri-cat teixit urbà fet de passatges, amb fàbriques i edificis d’habitat-ge, les reivindicacions ciutadanes van aconseguir la conservació de peces tan importants com Can Ricart i els tallers de mecànica Oliva Artés.

Contrast i contraposició corro­boren els trets morfològics propis dels dos eixos de Pere IV i de Diagonal, que generen un contrapunt intens al voltant de la idea de patrimoni.Pere IV: eix vertebrador, resultat de l’evolució orgànica d’un tros de ciutat, document viu de la seva trajectòria històrica: el patri moni que es fa paisatge urbà. Diagonal: eix de futur, de frontera i de ruptura, que ha d’afrontar, però, el repte de la incor poració d’elements existents i significatius: una renovació urbana en què ressonen els ecos patrimonials.

El carrer de Pere IV i l’avinguda Diagonal són dos eixos singulars dins de la quadrícula homogènia de l’Eixam-ple de Cerdà, avui consolidada també al Poblenou. Són dos carrers protagonistes de l’evolució de la metròpoli, tot i que en èpoques i amb processos molt diferents. En la seva complexa interrelació es resumeix tot el discurs sobre el patrimoni industrial impulsat per les darreres transformacions urbanes.

PERE Iv. L’ESPINA DORSAL I FABRIL DEL POBLENOU.

Conegut també com la carretera de Mataró o de França, Pere

IV ha estat durant molt de temps la principal via

d’entrada i sortida de la ciutat en direcció

a Mataró i Girona.

A partir del segle xviii i fins l’actualitat, la història de la ciutat de Barcelona ha estat fortament lligada a la seva trajectòria industrial. La tradició artesanal, la prosperitat d’una agricultura que propiciava amplis beneficis comercials i les experiències de producció d’indianes del segle xviii van ser les principals condicions favorables per a l’esclat a Catalunya de la Revolució Industrial, la qual, al llarg del segle xix, va transformar profun-dament l’economia i la societat de moltes ciutats i regions europees.

Un condicionament decisiu per a la industrialització catalana va ser, però, la manca de recursos naturals com el carbó i el ferro. El port de Barcelona es va convertir així en la principal porta d’entrada de ma-tèries primeres, i també de maquinària procedent sobretot d’Anglaterra. La proximitat al port va ser, per tant, un factor estratègic per a la implantació de les primeres fàbriques. Això, juntament amb la bona accessibilitat, l’àmplia disponibilitat de sòl urbanit-zable i la presència de nombrosos prats d’indianes van fer del Poblenou una localització privilegiada per als nous establiments productius.

Sota l’impuls inicial del sector tèxtil, aquest barri de l’antic municipi de Sant Martí va plasmar la seva vocació industrial i es va convertir en pocs anys en una de les principals concentracions manufacture-res de Catalunya i Espanya, coneguda també com la ”Manchester catalana”. Amb el temps, el seu teixit productiu cada vegada més complex es va conjugar amb un teixit social ric i molt actiu. Els treballadors del Poblenou es van organitzar en associacions i cooperatives obreres, i van tenir un paper molt important en la consolidació dels moviments sindicals.

Tanmateix, al llarg de l’últim terç del segle xx, amb el tancament d’algunes empreses i la reubicació de moltes altres, el barri va perdre progressivament el protagonisme industrial, i diversos recintes fabrils van ser abandonats. Amb la millora de les connexions amb la ciutat van sorgir alguns intents de reconversió especulativa del sector, com el Pla de la Ribera de l’any 1965. Però va ser sobretot a partir dels Jocs Olímpics del 1992 que un seguit d’actuacions urbanístiques de gran envergadura (Vila Olímpica, Diagonal Mar, obertura de la Diagonal, Fòrum 2004, 22@) va transformar radicalment la fisonomia del barri. Una de les conseqüències va ser un canvi important en la organització productiva, impulsat per la voluntat de la metròpoli de crear un districte aglutinador d’ac-tivitats innovadores i tecnològicament avançades. Aquest canvi ha suposat també la introducció de noves formes urbanes i arquitectòniques, que han substituït en bona part el teixit industrial existent.

Malgrat la desaparició de moltes peces rellevants, encara es conserven avui importants signes de la trajectòria industrial del Poblenou, que modulen una vívida memòria col·lectiva i articulen un conjunt patrimonial de gran interès històric. Es tracta, de fet, d’un conjunt d’elements que, en la seva extensió temporal, espacial i tipològica, dóna fe de processos fonamentals en el desenvolupament de la Barcelo-na contemporània.

POBLENOU:EL MOTOR INDUSTRIALDE BARCELONA

El perfil de la nova Diagonal s’enfronta, a l’àrea del Parc del Centre, amb el patrimoni industrial de conjunts com Can Ricart, i amb cooperatives

d’habitatge que han tingut un pes destacat en la trajectòria del barri.

El carrer Pere Iv a l’alçada del carrer Pallars. En primer pla, la casa Antònia Serra i Mas, obra del 1924 de l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt; al fons, el perfil esvelt de l’hotel ME, dissenyat per Dominique Perrault i inaugurat l’any 2004.

1900 1909 1915 1920 1935 1966 19981891

Anunci de la fàbrica Magin Quer, ubicada al Poblenou

C A R R E R D E L M A R R O C

C A R R E R D E B O L Í V I A

C A R R E R D E L P E R Ú

P A R C D E L C E N T R E

D E L

P O B L E N O U

C A R R E R D E P E R E I V

a n t i g a l l e r a d e l a L l a c u n a

P T G E . K L E I N

C A R R E R D E L L U L L

RA

MB

LA D

E P

RIM

CA

RR

ER

DE

L M

AR

ES

ME

CA

RR

ER

DE

PU

IGC

ER

DÀ

CA

RR

ER

DE

JO

SE

P P

LA

CA

RR

ER

DE

L T

RE

BA

LL

CA

RR

ER

DE

LA

SE

LVA

DE

MA

R

P A R C D E D I A G O N A L - M A R

A V I N G U D A D I A G O N A L

C A R R E R D E P U J A D E S

CA

RR

ER

DE

F

LUV

IÀ

CA

RR

ER

DE

BA

C D

E R

OD

A

CA

RR

ER

D’E

SP

RO

NC

ED

A

CA

RR

ER

DE

BIL

BA

O

C A R R E R D E P A L L A R S

CA

RR

ER

DE

LO

PE

DE

VE

GA

C

AR

RE

R D

E

L

A L

LAC

UN

A

C A R R E R D E P E R E I V

C A R R E R D E L S A L M O G À V E R S

C A R R E R D E S A N C H O D E À V I L A

C A R R E R D E T À N G E R

C A R R E R D E B O L Í V I A

RA

MB

L A D

EL

PO

BL E

NO

U

CA

RR

ER

DE

RO

C B

OR

ON

AT

CIU

TA

T D

E G

RA

NA

DA

CA

RR

ER

DE

B

AD

AJO

Z

CA

RR

ER

D’À

VIL

A

CA

RR

ER

D’À

LAB

A

CA

RR

ER

D

E P

AM

PLO

NA

A V I N G U D A

ME R I D I A N A

A V I N G U D A D I A G O N A L

PT G

E. I G

L ÉS

I AS

PT G

E. T

RU

L L ÀS

PLAÇA DE LESGLÒRIES

CATALANES

CA

RR

ER

DE

ZA

MO

RA

CA

RR

ER

DE

MA

RIÀ

AG

UIL

Ó

CA

RR

ER

D’A

LFO

NS

EL

MA

GN

ÀN

IM

CA

RR

ER

DE

SA

NT

RA

MO

N D

E P

EN

YAF

OR

T

P A S S E I G D E L T A U L A T

AV. D’EDUARD MARISTANY

C

arre

r D

e S.

JOaN

De

MaL

Ta

C A M Í A N T I C D E V A L È N C I A

C A R R E R D E C R I S T Ó B A L D E M O U R A

CA

RR

ER

DE

JO

AN

D’À

US

TR

IA

CA

RR

ER

DE

SA

RD

EN

YA

C A R R E R D E R I B E S

C A R R E R D E R A M O N T U R R Ó

L ín

i a

d

e

f er r

oc a

r ri l

s

G R A N V I A G R A N V I A D E L E S C O R T S C A T A L A N E S

RA

MB

LA

D

E P

RIM

CA

RR

ER

DE

LA

CA

RR

ER

DE

LA

MA

RIN

A

G R A N V I A D E L E S C O R T S C A T A L A N E S

A V I N G U D A D I A G O N A L

F

E

B

A

A

C

E

G

C

A B C D E F G H

B

D

F

H

D

La línia de ferrocarril de Granollers va ser inaugurada l’any 1854. Abans de la cons-trucció dels ponts de Marina i d’Almogàvers (1927), Pere IV i l’avinguda d’Icària eren els únics carrers amb pas a

nivell sobre la via del tren. El paisatge del primer tram de Pere IV està modulat per una barreja de petits tallers, edifi-cis d’habitatge, naus industri-als i magatzems, molts d’ells convertits en locals d’oci.

La plaça de les Glòries Catala-nes, on convergeixen les tres principals artèries viàries de Barcelona, és encara avui un espai en transformació, després de molts intents fracassats de convertir-lo en un indret de

Entorn del nucli dels passatges Iglésias i Trullàs, entre els anys seixanta i setanta del segle xix va créixer una barriada co-neguda com barri d’en Trullàs, que el 1878 va començar a celebrar la seva festa major.

Escala petita i varietat d’usos caracteritzen el tram central de Pere IV, amb irregularitats tipològiques compensades per la continuïtat de la façana al carrer. Enmig dels habitatges s’hi trobaven seus d’entitats recre-

atives populars, com l’Ateneu Colon, fundat l’any 1889, just on s’aixeca avui la seu de l’empresa Gaes, i també locals comercials i magatzems de llarga trajectòria, com les ferreteries Balius i Can Coral.

Al voltant de la Rambla del Poblenou, Pere IV esdevé una mena de carrer gran del barri. Abunden el comerç i els edificis d’habitatges, i també algunes seus de cooperatives obreres, com La Pau i Justícia.

Després de l’àrea del Parc del Centre, radicalment transforma-da per l’obertura de la Diagonal i les actuacions del 22@, Pere IV recupera l’aspecte de carretera, ara amb espais més amplis i un ritme més pausat.

Els habitatges escassegen i es concentren al voltant del passatge de Klein, que porta el nom d’una important fàbrica de productes de goma i cautxú que es va instal·lar en aquest indret.

Antics recintes com Joan Lucena (Ca l’Alier) i La Escocesa desta-quen en aquest tram de Pere IV. L’ús industrial d’aquests terrenys es remunta al 1852, quan s’hi va instal·lar una fàbrica de colorants que aprofitava la proximitat

d’una sèquia del Rec Comtal. L’església del Sagrat Cor, inaugu-rada el 1926 en el lloc on abans hi havia un altre temple destruït durant la Setmana Tràgica, va ser totalment reconstruïda el 1940, després de la Guerra Civil.

Establiments com Semillas Fitó i Ca l’Agustí també donen compte de l’existència d’una activitat rural a la carretera, on a poc a poc, al llarg del segle xx, s’anaven instal·lant noves fàbriques. Algunes d’elles tenien

una voluntat representati-va remarcable, com Colores Hispania i la noucentista Valls, Teixidó i Jordana, fins a arribar a l’imponent recinte de Ca l’Illa, que marca el final del paisatge industrial de Pere IV.

gran centralitat metropolitana. En aquest entorn heterogeni es troben també importants testimonis de la trajectòria industrial de la ciutat, com la Farinera del Clot i la fàbrica Hispano-Olivetti.

atraure noves activitats terci-àries. Diversos equipaments culturals i educatius han trobat acollida en antigues fàbriques rehabilitades, com Ca l’Aranyó, Can Framis i Can Canela.

El Campus Audiovisual és un dels sis àmbits d’actuació del 22@: un pla d’ordenació molt ambiciós, basat en la requalifi-cació urbanística dels terrenys industrials del Poblenou i en l’augment de l’edificabilitat per

L’àrea del Parc del Centre del Poblenou és on es fa més evi-dent la ruptura generada per les actuacions lligades a l’obertura de la Diagonal, i on s’ha centrat el debat sobre la conservació del patrimoni històric industrial.

Torres d’oficines i hotels defineixen el nou skyline de la Diagonal de llevant, marcat per les formes icòniques d’una arquitectura que, de vegades, es demostra autista respecte del context.

MACOSA, coneguda també com a Can Girona. Del recin-te d’aquesta queden encara visibles l’esvelta xemeneia de formigó, construïda en els anys cinquanta, i la torre de les aigües del Besòs.

El conjunt de Diagonal Mar, davant dels blocs cooperatius que porten el mateix nom, va ser una gran operació immobiliària dels anys 90, duta a terme en els terrenys que abans pertanyien a la gran fàbrica metal·lúrgica

la Guerra Civil (com recorda el monument Fraternitat). Aquesta part de la ciutat, abans molt perifèrica i amb serveis força limitats, va sofrir una transformació urbana radical amb la reforma del Fòrum 2004.

El gran eix cívic de la Rambla de Prim i la Diagonal es creuen en l’àrea on abans hi havia les platges i les barraques del Camp de la Bota, que va ser escenari dels afusellaments de la dictadura després de

EIX PERE IVL’espina dorsal del Poblenou industrial

2 LA UNIÓN METALÚRGICA1914 - Josep PlantadaC. Almogàvers 123

4 HURACAN MOTORS1957 - L. García-Barbón C. Almogàvers 122-124 5 FÀBRICA D’ALBERT

MUSTERÓSComençament s. xx C. Pamplona 88-90

7 OLIS PALLARÈSComençament s. xxC. Pere IV 63-67

8 COOPERATIVA LA FLOR DE MAIG1927 - J. RodríguezC. Pere IV 92

9 CASINO FAMILIARFinal s. xix C. Badajoz 79-79 bis

10 LA CIUTAT GROGA “LES COTXERES”1928 - José AlemanyC. Roc Boronat 99-115

12 CAN FELIPA1885 C. Pallars 249-277

14 TALLERS OLIVA ARTÉS1920-1923 - C. DuranC. Pere IV 271-281

15 FÀBRICA DE JOAN LUCENA (ALIER)1877C. Pere IV 362-370

16 LA ESCOCESASegona meitat del s. xix C. Pere IV 341-357

17 SEMILLAS FITÓ1951 - J. GarrigaC. Pere IV 418-422

18 COLORES HISPANIA1927 - Josep Graner C. Pere IV 482

19 FÀBRICA VALLS TEIXIDÓ I JORDANA1909 - Emili Lluch C. Pere IV 483

20 CA L’ILLA1930 - C. Martínez Sánchez C. Puigcerdà 132-148

1 FARINERA DEL CLOT1903-1908 - J.M. PericasGran Via 837

2 HISPANO OLIVETTI1942 - J. Soteras i I. LauroGran Via 860

4 CA L’ARANYÓ1872 - Josep Marimon C. Llacuna 143-150

5 CAN JAUMANDREU “VAPOR DE LA LLANA”1874 - Josep Marimon C. Sant Joan de Malta 64

13 CAN RICART1853 - J. Oriol Bernadet Ptge. Marquès de Santa Isabel

6 MAGATZEM I HABI-TATGE DE MIQUEL PICÓ1907 C. Pere IV 58-60

EIX DIAGONALEntre rupturesi continuïtats

1986

2009

FED

6 HABITATGES COOPE-RATIUS GRUP CIVIT1960 - Salvador Altimir Av. Diagonal 152

10 EDIFICI FÒRUM2004 - J. Herzog i P. De MeuronParc del Fòrum9 OBRA ESCULTÒRICA

FRATERNITAT1992 - Miquel Navarro Pl. de Leonardo da Vinci

8 COOPERATIVES D’HABITATGE A DIAGONAL MARAnys 70 Av. Diagonal 38-78

7 TORRE DE LES AIGÜES DEL BESÒS1881 - Pere Falqués Pl. de Ramon Calsina

CBA

1 CAN CARNÉComençament s. xxC. Pere IV 32-34

3 GALETES VIÑAS1880-1886 - Joan BarbaC. Pamplona 96-104

11 COOPERATIVA PAU I JUSTÍCIA1924 - Josep MasdeuC. Pere IV 228-232

3 CAN FRAMISPrimera meitat s. xix C. Roc Boronat 116-126

6

7

2

5

10

12

4

8

9

13

14 15

16 17

18

19

20

10

7

8

6

5

4

2

1

9

1

3 11

3