cat dossier de premsa expo paraules pixelades

8/16/2019 CAT Dossier de Premsa EXPO Paraules Pixelades

1/33

1

Dossier de PremDossier de PremDossier de PremDossier de PremsasasasaExposicióExposicióExposicióExposició

Paraules pixeladesParaules pixeladesParaules pixeladesParaules pixeladesLa literatura en l’era digitalLa literatura en l’era digitalLa literatura en l’era digitalLa literatura en l’era digital

28 gener28 gener28 gener28 gener –––– 10 abril 201610 abril 201610 abril 201610 abril 2016Nivell 1 i Espai BalcóNivell 1 i Espai BalcóNivell 1 i Espai BalcóNivell 1 i Espai Balcó


2/33

2

1. FITXA I1. FITXA I1. FITXA I1. FITXA I TEXTTEXTTEXTTEXT.... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................4............................4............................4............................4

2.TEXT2.TEXT2.TEXT2.TEXT COMISSÀCOMISSÀCOMISSÀCOMISSÀRIESRIESRIESRIES ..................................................................................................................................................................................................................................................................................5..............................5..............................5..............................5

3333. ÀMBITS DE L’EXPOSICIÓ. ÀMBITS DE L’EXPOSICIÓ. ÀMBITS DE L’EXPOSICIÓ. ÀMBITS DE L’EXPOSICIÓ ..............................................................................................................................................................................................................................................6......................6......................6......................6----33333333

3333....1 Experimentacions analògiques i transformacions digitals1 Experimentacions analògiques i transformacions digitals1 Experimentacions analògiques i transformacions digitals1 Experimentacions analògiques i transformacions digitals .....................................................6.............6.............6.............6----99993.1.1 Stuart Moulthrop, The Garden of Forking Paths, 19873.1.2 Julio Cortázar, Rayuela, 19633.1.3 Augusto de Campos, poema-bomba, 19873.1.4 Guillaume Apollinaire, Il pleut , 19163.1.5 Ana María Uribe, Deseo-Desejo-Desire 3 Erotic Anipoems, 20023.1.6 Ramon Dachs, Intermínims de navegació poètica3.1.7 Raymond Queneau, Cent mille milliards de poèmes, 19613.1.8 Ramon Dachs, Intertarot de Marsella

3333.2 Els pioners.2 Els pioners.2 Els pioners.2 Els pioners ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................10.......................10.......................10.......................10----131313133.2.1 Christopher S. Strachey, The Love Letter, 19523.2.2 Michael Joyce, Afternoon, a story , 19873.2.3 Shelley Jackson, Patchwork Girl, 19953.2.4 Philippe Bootz, Poésie animée: selecció 3.2.5 Marjorie Luesebrink, Califia, 20003.2.6 Loss Pequeño Glazier, Viz Études, 19883.2.7 Deena Larsen, I’m Simply Saying, 20043.2.8 Jason Nelson, Surrounded by Boxes of Dangerous Creatures, 20153.2.9 Eugenio Tisselli, La tiranía del código, 2015

3333.3 La maduresa de la literatura digital.3 La maduresa de la literatura digital.3 La maduresa de la literatura digital.3 La maduresa de la literatura digital ..........................................................................................................................................................................14..............14..............14..............14----202020203.3.1 Doménico Chiappe & Andreas Meier, Tierra de extracción, 2000-20073.3.2 Rui Torres, Amor de Clarice, 20053.3.3 Jaime Alejandro Rodríguez, Golpe de gracia, 20063.3.4 Alison Clifford, The Sweet Old Etcetera, 20063.3.5 Stuart Moulthrop, The Garden of Forking Paths, 1987 i Deep Surface, 20073.3.6 Christine Wilks, Fitting the Pattern, 2008 i Underbelly , 20103.3.7 Serge Bouchardon & Vincent Volckaert, Déprise, 20103.3.8 Bryan Barrachina (artista), Douglas Duteil (programador) i CassandraRibotti (dissenyadora gràfica), Cursed Poems, 2013-20153.3.9 David Clark, 88 Constellations for Wittgenstein (to be played with the LeftHand), 2009

3333.4 Literatura digital catalana.4 Literatura digital catalana.4 Literatura digital catalana.4 Literatura digital catalana .................................................................................................................................................................................................21.........................21.........................21.........................21----242424243.4.1 Lluís Calvo i Pedro Valdeolmillos, Isopoema3.4.2 Laura Borràs, Diari d’una absència 3.4.3 Anton Ferret, Retorn a la Comallega, 20063.4.4 Anton Ferret, The Fugue Book , 20083.4.5 Isaías Herrero, La casa sota el temps, 20073.4.6 Màrius Sampere, Infinit ∞3.4.7 Cori Pedrola, Les formigues, 20053.4.8 Berta Rubio, Les aventures de la Lala, 20113.4.9 Isaías Herrero, 5000 palabras, 20113.4.10 Jerome Fletcher, … ha perdut la veu, 2009


3/33

3

3333.5 Aplicacions: noves pantalles.5 Aplicacions: noves pantalles.5 Aplicacions: noves pantalles.5 Aplicacions: noves pantalles ...................................................................................................................................................................................................26...................26...................26...................26----292929293.5.1 Jörg Piringer, abcdefghijklmnopqrstuvwxyz , 20103.5.2 T.S. Eliot, The Waste Land, 19223.5.3 Octavio Paz, Blanco, 1987

3.5.4 Aya Karpinska, Shadows Never Sleep, 20083.5.5 Erik Loyer, Strange Rain, 20113.5.6 Jason Edward Lewis, Bruno Nadeau, Christian Gratton, David JhaveJohnston, J.R. Carpenter, Jason Camlot, Jerome Fletcheri Loss Pequeño Glazier, Know Poems, 20123.5.7 Alexandra Saemmer i Julien Pænasse (autors), Lucile Haute i AurélieHerbet (dissenyadores), Tomek Jarolim (dissenyador d’interacció) i Odile Farge(coordinadora d’escriptura), Conduit d'aération, 20133.5.8 Stephanie Strickland i Cynthia Lawson Jaramillo, V: Vniverse, 20023.5.9 María Mencía (artista) i Pascal Auberson (programador), Gateway to theWorld: Data Visualisation Poetics―Gateway to the Mediterranean, 2013-2016

3333.6 Altres camins: les instal·lacions.6 Altres camins: les instal·lacions.6 Altres camins: les instal·lacions.6 Altres camins: les instal·lacions .............................................................................................................................................................................................................30.........30.........30.........30----323232323.6.1 Bruno Nadeau & Jason Lewis, Still Standing, 20053.6.2 Romy Achituv i Camille Utterback, Text Rain, 19993.6.3 Noah Wardrip-Fruin, Josh Carroll, Robert Coover, Shawn Greenlee,Andrew McClain i Ben “Sascha” Shine, Screen, 20033.6.4 Roderick Coover & Scott Rettberg, Toxicity. A Climate-change Narrative,2016

4444. CRÈDITS. CRÈDITS. CRÈDITS. CRÈDITS .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................33.............................33.............................33.............................33


4/33

4

1.1.1.1. FITXAFITXAFITXAFITXA IIII TEXTTEXTTEXTTEXT

Exposició

Paraules pixeladesParaules pixeladesParaules pixeladesParaules pixeladesLa literatura en l’era digitalLa literatura en l’era digitalLa literatura en l’era digitalLa literatura en l’era digital

28 gener – 10 abril 2016Nivell 1 i Espai Balcó

Romy Achituv, Apollinaire, Pascal Auberson, Bryan BarraRomy Achituv, Apollinaire, Pascal Auberson, Bryan BarraRomy Achituv, Apollinaire, Pascal Auberson, Bryan BarraRomy Achituv, Apollinaire, Pascal Auberson, Bryan Barrachina, Jorge Luis Borges,china, Jorge Luis Borges,china, Jorge Luis Borges,china, Jorge Luis Borges,Philippe Bootz, Serge Bouchardon, Augusto de Campos, Lluís Calvo, J.R.Philippe Bootz, Serge Bouchardon, Augusto de Campos, Lluís Calvo, J.R.Philippe Bootz, Serge Bouchardon, Augusto de Campos, Lluís Calvo, J.R.Philippe Bootz, Serge Bouchardon, Augusto de Campos, Lluís Calvo, J.R.Carpenter, Josh Carroll, Domenico Chiappe, David Clark, Alison Clifford, JulioCarpenter, Josh Carroll, Domenico Chiappe, David Clark, Alison Clifford, JulioCarpenter, Josh Carroll, Domenico Chiappe, David Clark, Alison Clifford, JulioCarpenter, Josh Carroll, Domenico Chiappe, David Clark, Alison Clifford, JulioCortázar, Ramon Dachs, Douglas Duteil, T.S. Eliot, Odile Farge, Ton Ferret,Cortázar, Ramon Dachs, Douglas Duteil, T.S. Eliot, Odile Farge, Ton Ferret,Cortázar, Ramon Dachs, Douglas Duteil, T.S. Eliot, Odile Farge, Ton Ferret,Cortázar, Ramon Dachs, Douglas Duteil, T.S. Eliot, Odile Farge, Ton Ferret,JeroJeroJeroJerome Fletcher, Loss Pequeño Glazier, Christian Gratton, Shawn Greenlee, Lucileme Fletcher, Loss Pequeño Glazier, Christian Gratton, Shawn Greenlee, Lucileme Fletcher, Loss Pequeño Glazier, Christian Gratton, Shawn Greenlee, Lucileme Fletcher, Loss Pequeño Glazier, Christian Gratton, Shawn Greenlee, LucileHaute, Carles HacHaute, Carles HacHaute, Carles HacHaute, Carles Hac----Mor, Aurélie Herbet, Isaías Herrero, Shelley Jackson, TomekMor, Aurélie Herbet, Isaías Herrero, Shelley Jackson, TomekMor, Aurélie Herbet, Isaías Herrero, Shelley Jackson, TomekMor, Aurélie Herbet, Isaías Herrero, Shelley Jackson, TomekJarolim, David Jhave Johnson, Michael Joyce, Aya Karpinska, Deena Larsen,Jarolim, David Jhave Johnson, Michael Joyce, Aya Karpinska, Deena Larsen,Jarolim, David Jhave Johnson, Michael Joyce, Aya Karpinska, Deena Larsen,Jarolim, David Jhave Johnson, Michael Joyce, Aya Karpinska, Deena Larsen,

Cynthia Lawson Jaramillo, JCynthia Lawson Jaramillo, JCynthia Lawson Jaramillo, JCynthia Lawson Jaramillo, Jason Lewis, Erik Loyer, Marjorie Luesebrink, Andrewason Lewis, Erik Loyer, Marjorie Luesebrink, Andrewason Lewis, Erik Loyer, Marjorie Luesebrink, Andrewason Lewis, Erik Loyer, Marjorie Luesebrink, AndrewMcClain, Andreas Meier, María Mencía, Stuart Moulthrop, Bruno Nadeau, JasonMcClain, Andreas Meier, María Mencía, Stuart Moulthrop, Bruno Nadeau, JasonMcClain, Andreas Meier, María Mencía, Stuart Moulthrop, Bruno Nadeau, JasonMcClain, Andreas Meier, María Mencía, Stuart Moulthrop, Bruno Nadeau, JasonNelson, Julien Pænasse, Cori Pedrola, Octavio Paz, Jörg Piringer, RaymondNelson, Julien Pænasse, Cori Pedrola, Octavio Paz, Jörg Piringer, RaymondNelson, Julien Pænasse, Cori Pedrola, Octavio Paz, Jörg Piringer, RaymondNelson, Julien Pænasse, Cori Pedrola, Octavio Paz, Jörg Piringer, RaymondQueneau, Scott Rettberg, Cassandra Ribotti, Jaime AlejQueneau, Scott Rettberg, Cassandra Ribotti, Jaime AlejQueneau, Scott Rettberg, Cassandra Ribotti, Jaime AlejQueneau, Scott Rettberg, Cassandra Ribotti, Jaime Alejandro Rodríguez, Bertaandro Rodríguez, Bertaandro Rodríguez, Bertaandro Rodríguez, BertaRubio, Alexandra Saemmer, Màrius Sampere, Benjamin "Sascha" Shine,Rubio, Alexandra Saemmer, Màrius Sampere, Benjamin "Sascha" Shine,Rubio, Alexandra Saemmer, Màrius Sampere, Benjamin "Sascha" Shine,Rubio, Alexandra Saemmer, Màrius Sampere, Benjamin "Sascha" Shine,Stephanie Strickland, Eugenio Tisselli, Rui TStephanie Strickland, Eugenio Tisselli, Rui TStephanie Strickland, Eugenio Tisselli, Rui TStephanie Strickland, Eugenio Tisselli, Rui Torres, Ana María Uribe, Camilleorres, Ana María Uribe, Camilleorres, Ana María Uribe, Camilleorres, Ana María Uribe, CamilleUtterback,Utterback,Utterback,Utterback, Pedro Valdeolmillos, Vincent Volckaert, Noah WardripPedro Valdeolmillos, Vincent Volckaert, Noah WardripPedro Valdeolmillos, Vincent Volckaert, Noah WardripPedro Valdeolmillos, Vincent Volckaert, Noah Wardrip----Fruin, ChristineFruin, ChristineFruin, ChristineFruin, ChristineWilks, EWilks, EWilks, EWilks, Ester Xargayster Xargayster Xargayster Xargay

Curadoria Laura BorràsLaura BorràsLaura BorràsLaura Borràs i Giovanna di RosarioGiovanna di RosarioGiovanna di RosarioGiovanna di RosarioOrganitza i produeix Arts Santa MònicaArts Santa MònicaArts Santa MònicaArts Santa Mònica –––– Departament de CulturaDepartament de CulturaDepartament de CulturaDepartament de CulturaCol·laboren:

L’exposició Paraules pixelades. La literatura en l’era digital, la primera de gran formatque es fa al món, vol ser una porta d’accés a una realitat literària encara emergent queneix d’un entorn digital i des de procediments digitals.

Normalment, quan es parla de literatura contemporània, gairebé ningú esmenta laliteratura electrònica. Mentre que l’art contemporani fa pensar en expressionsartístiques diverses, la literatura contemporània en general evoca només la producciórecent dels editors tradicionals o, en el millor dels casos, els llibres electrònics, els e-books.

La literatura digital, també coneguda com a literatura electrònica o e-lit, abreviaturad’electronic literature, que és la forma més utilitzada als Estats Units, es refereix a unaàmplia gamma de varietats literàries que tenen en comú l’ús prominent i crucial de lestecnologies digitals. La denominació literatura digital fa referència a la condició digitaldels textos literaris, és a dir, al fet que són textos nascuts en format digital i no pastextos digitalitzats.

La literatura digital se situa com un camp intermedial i transmedial entre la literatura,la computació i les arts visuals i performatives.

Aquesta exposició vol mostrar un dels camins que ha emprès la literatura en la nostrasocietat de la informació, en l’era digital.


5/33

5

2.2.2.2. TEXTTEXTTEXTTEXT DDDDE LE LE LE LESESESES COMISSÀCOMISSÀCOMISSÀCOMISSÀRIRIRIRIESESESES

La paraula pixeladaLa paraula pixeladaLa paraula pixeladaLa paraula pixelada

La paraula –oral i escrita– s’associa, des del Gènesi, a la creació verbal i divina. La

paraula i els seus «receptacles»: la veu, l’escriptura, la impremta, la màquinad’escriure, l’ordinador... la paraula i la tecnologia. L’exercici creatiu que «representa undesenvolupament de determinades propietats lingüístiques» (per dir-ho amb laformulació de Paul Valéry) l’anomenem, almenys des del segle XV, literatura.

La literatura digital és una forma de creació tecnològica literària que ja compta ambuna nodrida tradició, l’especificitat de la qual es pot explicar partint de la base delsdiversos elements de complexitat que presenta: la complexitat física (què és i com és), lacomplexitat autorial (qui la fa, el programador, la màquina...), la complexitat receptiva(les lògiques de lectura que l’entorn digital i els formats diversos utilitzats pels creadorsdeterminen), la complexitat tipològica (la varietat i la confusió de gèneres, la hibridaciód’una escriptura de l’ara i l’aquí) i la complexitat perceptiva (com llegim, amb què hofem, etc.).

Les possibilitats de l’escriptura en l’era digital són múltiples i diverses, i estandeterminades per les potencialitats del mitjà de transmissió de la informació: el suportdigital. Un text digital és, sobretot, un hipertext, és a dir, un text travessat per altrestextos, inserit en una madeixa textual alimentada per fils molt diversos. Un text detextos que permet vincular la paraula escrita a la imatge, la música, el moviment, latemporalitat, la sensorialitat... Aquesta exposició, la primera de gran format que es faarreu del món, vol ser una porta d’accés a una realitat literària encara emergent queneix d’un entorn digital i des de procediments digitals, i que només pot ser«consumida» de manera òptima (és a dir, sense limitar-ne les funcionalitats, els

recursos, l’estil i la intencionalitat) en aquest context. El suport digital agermana el soamb la cal•ligrafia, la paraula amb la imatge, el moviment amb el significat, i culminamolts dels somnis que l’aliança de la paraula amb l’espai ha tingut des dels anticscal•ligrames grecs o la pintura ideogràfica àrab fins a les avantguardes més recents. LaLaLaLaparaula pixeladaparaula pixeladaparaula pixeladaparaula pixelada, comissariada per Laura Borràs i Giovanna di Rosario, especialistesinternacionals en literatura digital i directores del grup HERMENEIA de la Universitat deBarcelona, ens permetrà fer un recorregut pel passat de la forma literària més recent,alhora que ens obrirà itineraris possibles per transitar els seus camins entre gèneres,temàtiques i suports.

Laura BorràsLaura BorràsLaura BorràsLaura Borràs iiii Giovanna di RosarioGiovanna di RosarioGiovanna di RosarioGiovanna di Rosario


6/33

6

3333. À. À. À. ÀMBITS DE L’EXPOSICIÓMBITS DE L’EXPOSICIÓMBITS DE L’EXPOSICIÓMBITS DE L’EXPOSICIÓ

3333....1.1.1.1. Experimentacions analògiques i transformacions digitalsExperimentacions analògiques i transformacions digitalsExperimentacions analògiques i transformacions digitalsExperimentacions analògiques i transformacions digitals

Aquesta secció presenta un breu repàs a la tradició poètica i mostra com l’escriptura i

la imatge s’han “contaminat” mútuament en un procés que va començar a l'AntigaGrècia amb els cal·ligrames i que ofereix a la cultura artística occidental una tradicióvisual que es manté viva almenys fins que el lent perfeccionament de la impremta vacomençar a estandarditzar la tipografia.

Hi trobarem autors clàssics que han experimentat amb els textos i les sevespossibilitats, de les avantguardes a El jardín de los senderos que se bifurcan de Borges,la Rayuela de Cortázar o els Cent mille milliard de poèmes de Queneau. Es tracta detextos pioners per tal com molts d’ells han estat traslladats a una dimensió informàticacom podrem veure en la reescriptura digital de Borges feta per Moulthrop, el Queneaurevisitat per Eugenio Tisselli, Ester Xargay i Carles Hac Mor, l’animació dels Anipoemas d’Uribe i “Il pleut” d’Apollinaire.

Obres:

3333.1.1.1.1.1.1.1.1 Stuart Moulthrop,Stuart Moulthrop,Stuart Moulthrop,Stuart Moulthrop, The Garden of Forking PathsThe Garden of Forking PathsThe Garden of Forking PathsThe Garden of Forking Paths, 1987, 1987, 1987, 1987

El jardín de los senderos que se bifurcan és un conte escrit el 1941 per l'escriptor i poetaargentí Jorge Luis Borges i que va ser considerat innovador per la seva construcciótemporal i laberíntica. Aquí es proposa també la versió digital feta per Stuart Moulthrop,The Garden of Forking Paths (el títol de l'obra de Borges en anglès).

L’obra de Moulthrop va ser un experiment d’hipertext literari digital que s'ha discutit is'esmenta en diversos textos teòrics, però que mai no va ser publicat íntegrament.Moulthrop el descriu com: "Una mena de pastitx literari de baix nivell inventat com unademostració de laboratori, o joc de saló, per a una classe d'escriptura de pregrau del1987." La documentació de l'obra, amb la major part del text del conte de Borgeseliminat, es publica en el CD que acompanya el llibre de Montfort and Wardrip-Fruin,New Media Reader.

3333.1.1.1.1.2.2.2.2 Julio Cortázar,Julio Cortázar,Julio Cortázar,Julio Cortázar, RayuelaRayuelaRayuelaRayuela, 1963, 1963, 1963, 1963

A Rayuela, Cortázar ens proposa un joc. A banda de la lectura lineal del llibre, ens

ofereix una nova lògica de lectura basada en la reproducció del dibuix de la xarranca osambori (la “rayuela” del títol) ens convida a seguir un recorregut lliure, gairebé infinit,en paraules de l’autor.

Cortázar, doncs, ens proposa un joc. El joc consisteix a decidir de llegir la novel·la demaneres diferents: llegir-la des del primer capítol fins al 56 i prescindir de la resta,seguir l’ordre dels capítols (no lineal) indicats al tauler de direcció inicial, o llançar-se ifer una lectura totalment personal i subjectiva de l’obra, l’estructura de la qual permet justament diferents lectures pel fet d’estar formada per capítols fragmentaris. En triarun o altre tipus de lectura, el lector decideix si participa o no en el joc metaliterari quesuposa la novel·la.

La novel·la s’estructura en tres parts diferenciades. La primera situa l’acció a


7/33

7

París, la segona a Buenos Aires i la tercera inclou capítols d’ampliació de les dues partsprèvies, fragments de llibres o diaris i altres històries suplementàries. La lecturasuggerida al tauler de direcció alterna la linealitat argumental de les dues primeresparts amb la tercera, que es va intercalant i suposa un contrapunt o reflexió sobre elque està succeint a l’obra.

3333.1.3.1.3.1.3.1.3 Augusto de Campos,Augusto de Campos,Augusto de Campos,Augusto de Campos, poemapoemapoemapoema----bomba,bomba,bomba,bomba, 1987198719871987

El poema-bomba ha trobat diverses manifestacions i suports. Primer va aparèixerimprès i també n’hi ha una versió hologràfica. Aquí en mostrem la reproducció digital.El poema va néixer a partir d’una frase de Sartre: “Le poème est la seule bombe” (“Elpoema és l’única bomba”).

Visualment, la intensitat del color de fons, vermell, crida immediatament l’atenció ireprodueix cromàticament l’impacte que es deriva d’una bomba, per seqüències:explosió/dispersió/foc/incendi. La forma de les lletres que exploten imiten elsfragments que es derivarien d’una explosió que es propaga en diferents direccions. Tot

transmet la idea d’una bomba, d’una explosió i del silenci, que és l’únic que resta quantot acaba. Paradoxalment, la versió digital entra en un bucle sense final.

3333.1.4.1.4.1.4.1.4 Guillaume Apollinaire,Guillaume Apollinaire,Guillaume Apollinaire,Guillaume Apollinaire, Il pleut Il pleut Il pleut Il pleut , 1916, 1916, 1916, 1916

El 1918 Apollinaire va publicar Calligrammes, una col·lecció dels seus poemes que,inicialment, va pensar d’anomenar “idéogrammes lyriques”. Aquests poemes, de fet,permeten que el lector s’alliberi de les limitacions de la lectura lineal gràcies a lapercepció instantània de la imatge a la qual fa al·lusió el poema. Un d’aquestsexperiments cal·ligramàtics és Il pleut (1916), que encaixa perfectament en l’antigatradició de technopaegnia i dels carmina figurata, això és, poemes que juguen amb la

forma i el contingut delss textos. Il pleut ofereix encara una direcció bastant lineal del’escriptura i la lectura. Proposem també la versió digital del poema per mostrar lespotencialitats de l’entorn digital per a les obres literàries i poètiques.

Els Cal·ligrames d’Apollinaire són un pont entre el passat i el futur que ens permetenconnectar des dels carmina figurata fins a les paraules en llibertat i es veu claramentuna línia línia d’evolució que mostra com l’escriptura pot convertir-se en un art del’espai.

3333.1.5.1.5.1.5.1.5 Ana María Uribe,Ana María Uribe,Ana María Uribe,Ana María Uribe, DeseoDeseoDeseoDeseo----DesejoDesejoDesejoDesejo----Desire 3 Erotic AnipoemsDesire 3 Erotic AnipoemsDesire 3 Erotic AnipoemsDesire 3 Erotic Anipoems, 2002, 2002, 2002, 2002

Els poemes d’Ana María Uribe van ser digitalitzats per tal d’amplificar el seu sentit

ecfràstic. Així, tant els Tipoemas com els Anipoemas són poemes tipogràfics o animats. Anipoemas conté una sèrie de petits poemes visuals, una mena de clips on unes breusparaules (de vegades una de sola) prenen moviment i s’acompanyen amb sonspertinents a aquesta paraula o al títol del poema animat. Textos brevíssims. Microtextosanimats.

En particular, a Deseo-Desejo-Desire 3 erotic Anipoems hi ha una volguda exploraciódels rostres diversos del desig en les seves diverses llengües (castellà, portuguès ianglès): sexi, sinuós, eròtic, seductor. Diverses formes del desig cobren vida per,mitjançant el moviment, representar i amplificar hermenèuticament els diversos tipusde desig que existeixen. Des d’un desig que devora fins a un altre que balla una músicasensual com és el tango. El lector està convidat a veure i a escoltar aquests poemes i a

reflexionar, en darrera instància, sobre el joc entre forma i contingut.


8/33

8

3333....1.61.61.61.6 Ramon Dachs,Ramon Dachs,Ramon Dachs,Ramon Dachs, Intermínims de navegació poèticaIntermínims de navegació poèticaIntermínims de navegació poèticaIntermínims de navegació poètica

Intermínims de navegació poètica és el primer poemari hipertextual que va aparèixer a

la xarxa espanyola, que cavalca i descavalca dos itineraris poètics:Poemes mínims i Cima branca, en català i gallec, respectivament. Més enllà de lafascinació produïda pels ressorts creatius que pretenien fer jocs malabars amb lesparaules i les màquines, es tracta d’un exercici literari que transcendeix la trans-parència del discurs i apel·la decididament a la complexitat mentre inscriu instànciessemàntiques impronunciables en una presentació figurativa tradicional.

Cenyint-se a un experiment d’indagació textual, intertextual, potenciat al màxim per lahipertextualitat electrònica, els Intermínims de Dachs -el títol del qual combina la idead’interrelació dels poemes ja de per si mínims que conformaven el llibre de títolhomònim-, encarnen el trencament del discurs poètic convencional. Aquesta poesia,víctima de la temptació del silenci, busca la seva raó de ser en la concisió i la

condensació expressives. Cada “poema” té un grau de brevetat tal que pot deduir-se’nque l’autor ha realitzat un treball de síntesi extrema, a la manera del haiku japonès. Lafal·lera de minimització textual és tan gran que, per moments ens pot semblar que nollegim poesia, sinó que la lectura transcorre a través d’un mar de textos fragmentaris,gairebé epigramàtics. El text es va integrant com un incessant i personal fluir poètic enel que cada lector configura i recorre el seu itinerari de lectura, és a dir, el seu poemariparticular.

3333.1.7.1.7.1.7.1.7 Raymond Queneau,Raymond Queneau,Raymond Queneau,Raymond Queneau, Cent mille milliards de poèmesCent mille milliards de poèmesCent mille milliards de poèmesCent mille milliards de poèmes,,,, 1961196119611961

L’Ouvroir de Littérature Potentielle (taller de literatura potencial) va ser el nom que es

van atorgar un grup d’escriptors i matemàtics francesos dedicats a l’experimentacióamb noves formes literàries (i el redescobriment de les antigues), l’ús conscient de leslimitacions formals, l’exploració de les connexions entre les matemàtiques i laliteratura. En definitiva, una proposta d’enfocament lúdic vers l’escriptura.Una de les obres més famoses de l’OuLiPo és la de Raymond Queneau Cent millemilliards de poèmes (Cent bilions de poemes), publicada el 1961. Es tracta d’un conjuntde deu sonets impresos en paper amb cada línia impresa en una tira separada. Com enun sonet, la pàgina es composa de 14 grups de 10 versos cadascun; els grups s’ordenen iles línies estan escrites de tal manera que es pot seleccionar una línia des del primergrup, una línia des del segon grup, i així successivament fins que es seleccionen 14línies. Aquestes 14 línies, llegides en l’ordre de la selecció, compondran un sonet. Cada

vers del sonet es pot combinar amb qualsevol dels altres nou, de manera que hi ha 1014

(=100.000.000.000.000) sonets diferents.

Mostrem també la versió digital en català de l’obra de Queneau que van fer EsterXargay i Carles Hac Mor i que va programar Eugenio Tisselli.

Aquesta peça es va fer l’any 2000 i ha estat recuperada el 2012 amb l’ajuda d’OretoDoménech Masià.


9/33

9

Ramon Dachs,Ramon Dachs,Ramon Dachs,Ramon Dachs, Int Int Int Intertarot de Marsellaertarot de Marsellaertarot de Marsellaertarot de Marsella, 2008, 2008, 2008, 2008

L’ Intertarot de Marsella, de Ramon Dachs, és una obra que representa (com an-teriorment amb els Intermínims de navegació poètica) la voluntat de fer sortir les

paraules, els poemes, del llibre, d’un joc de cartes, en aquest cas, i permetre que flueixinen una dimensió virtual, més “real”, si es vol en aquest cas, atès que permet la recreaciód’una tirada de les cartes del tarot, de manera lúdico-poètica. Així doncs, els lectors,com a jugadors nigromàntics, ens disposem a llençar les cartes, a dir-nos la sortpoètica que és dispar i desigual, com en la vida mateixa.La implementació web de Pau Ceano sobre el poemari de Ramon Dachs permet que elconcepte de la tirada de cartes, a l’estil de Mallarmé (“Un coup de dés jamais n’abolirale hasard”), no aboleixi l’atzar, ans el provoqui, el convoqui, el tempti, el materialitzi,també. Cada poema és, de fet, una tirada de cartes que nosaltres mateixos duem aterme. La lectura, la poesia, com un joc d’atzar.


10/33

10

3333.2.2.2.2 Els pionersEls pionersEls pionersEls pioners

Als anys cinquanta trobem els primers textos generats per una màquina: Theo Lutz vainserir setze títols dels capítols d’El castell de Kafka en una base de dades i els vaprogramar per recombinar-se creant l’Stochastische Text (1959), que va ser publicat en

una revista de poesia. No obstant això, es considera que el primer text de literaturadigital generat per una màquina és la Love letter de Christopher Strachey (1952). Elsprimers hipertextos de ficció són els ja clàssics Afternoon, a Story de Michael Joyce(1987), que és tingut per l’Homer de la literatura digital, i Patchwork Girl de ShelleyJackson (1995). Aquestes noves experimentacions literàries tracten de modificar lesestructures narratives de les formes textuals de ficció proposant textos amb diferentsconstruccions temporals, múltiples camins de lectura i arribant a deconstruir el textmateix. També aquí es mostren textos i poemes generatius, creats per ordinador, i queobren qüestions importants relatives a l’autoria.

Obres:

3333.2.1.2.1.2.1.2.1 Christopher S. StracChristopher S. StracChristopher S. StracChristopher S. Stracheyheyheyhey,,,, The Love LetterThe Love LetterThe Love LetterThe Love Letter, 1952, 1952, 1952, 1952

Christopher S. Strachey (1916-1975) va ser un científic de computació britànic, pioner en eldisseny de llenguatges de programació. Col·lega d’Alan Turing, el 1952 Strachey eraprogramador del primer ordinador del món disponible al mercat, el Ferranti Mark 1.

Strachey és pioner de la computació moderna, encara que és l’Stochastic Text (1959) de TheoLutz, que es considera la primera obra de literatura digital. Theo Lutz va inserir en un ordinadorZuse Z22 setze títols dels capítols i dels temes d’El Castell de Kafka en una base de dades i els vaprogramar per recombinar en frases unides per un mínim lligam de correcció gramatical. Noobstant això, alguns anys abans, el 1952, Strachey havia desenvolupat -utilitzant un generador

de nombres aleatoris de Turing- un programa (Mark I) que creava cartes d’amor combinatòries.Aquesta va ser la primera peça de literatura digital i d’art digital, que precedia en gairebé unadècada els primers exemples de formes d’art digital creades per l’ordinador.

3333.2.2.2.2.2.2.2.2 Michael JoyceMichael JoyceMichael JoyceMichael Joyce, Afternoon, a story , Afternoon, a story , Afternoon, a story , Afternoon, a story , 1987, 1987, 1987, 1987

Afternoon, a story és una obra de la literatura electrònica escrita el 1987 per l’escriptornord-americà Michael Joyce. Va ser publicada per Eastgate Systems el 1990 i es coneixcom la primera obra hipertextual de ficció. Afternoon va ser mostrada per primeravegada al públic com una demostració del sistema de creació d’hipertext Storyspace,anunciat el 1987 durant el primer congrés de l’Association for Computing MachineryHypertext en un article de Michael Joyce i Jay David Bolter. El 1990 es va publicar en

disquet i actualment es distribueix en format CD per Eastgate Systems. Va ser seguitper tota una sèrie de ficcions hipertextuals publicades per Storyspace, com ara VictoryGarden de Stuart Moulthrop, Patchwork Girl de Shelley Jackson i Marble Springs deDeena Larsen. Afternoon explica la història de Peter, un home recentment divorciat que va sertestimoni d’un accident de cotxe que podria haver involucrat la seva exdonai el seu fill i que el lector haurà de descobrir clicant les paraules d’un hipertext que elconvertirà en wreader, això és, en “escrilector”, segons el neologisme de George P.Landow.


11/33

11

3333.2.3.2.3.2.3.2.3 Shelley JacksonShelley JacksonShelley JacksonShelley Jackson, Patchwork Girl, Patchwork Girl, Patchwork Girl, Patchwork Girl, 1995, 1995, 1995, 1995

Patchwork Girl va ser escrit amb el programari Storyspace i publicat per EastgateSystems el 1995. És considerat sovint, juntament amb l’ Afternoon de Michael Joyce i

Victory Garden de Stuart Moulthrop, un dels clàssics de la ficció hipertextual.

La narració es basa en dos llibres: Frankenstein de Mary Shelley i The Patchwork Girl ofOz de L. Frank Baum. L’obra de Jackson té cites d’aquestes novel·les de Shelley i Baum,a més de dialogar i contenir material de filòsofs i escriptors com Jacques Derrida iDonna Haraway.

Shelley Jackson,Shelley Jackson,Shelley Jackson,Shelley Jackson, PatchPatchPatchPatchwork Girlwork Girlwork Girlwork Girl, 1995, 1995, 1995, 1995

Patchwork Girl explica la història a través d’il·lustracions de parts d’un cos femení quees van cosint a través del text i de les imatges. L’objectiu de la peça és no només fer queel lector pugui entendre l’estructura de Patchwork Girl en el seu conjunt, sinó tambéentendre totes les peces que han de ser “embastades” amb la finalitat de crear una solaestructura unificada. Cada segment mena el lector per un itinerari de lectura quedesplaça la història en direccions múltiples a través de diverses paraules d’enllaç i deles imatges

3333.2.4.2.4.2.4.2.4 Philippe Bootz,Philippe Bootz,Philippe Bootz,Philippe Bootz, Poésie animée: seleccióPoésie animée: seleccióPoésie animée: seleccióPoésie animée: selecció

Philippe Bootz és un dels pioners de la literatura digital a França. Aquí ens proposa unvídeo de quatre poemes que són una selecció de les primeres obres que l’autor va crear.Les obres són: Métamorphose (Metamorfosi, 1988) que és la primera obra de poesiadigital de l’autor programada en TO8 i Amour (Amor, 1989). L’où (L’on, 1990) és unaobra de poesia animada sense imatges ni sons que exigeix un fort compromís del’espectador/lector només amb les paraules a la pantalla, atès que es tracta d’un texttransitori, el text canvia sense cap interacció. À bribes abattues (1991) que significaliteralment “a retalls solts” ens confronta amb un conjunt de paraules que formen el

poema animat fins que s’esgota el significat de cada paraula. “Retalls” perquè l’autor


12/33

12

interpel·la el lector perquè llegeixi paraules, però també a les lletres que les conformen.En el canvi de la forma hi ha, també, el canvi de significat, la transformació de la lectura..

3333.2.5.2.5.2.5.2.5 Marjorie Luesebrink,Marjorie Luesebrink,Marjorie Luesebrink,Marjorie Luesebrink, CalifiaCalifiaCalifiaCalifia, 2000, 2000, 2000, 2000

Califia és un hipertext de ficció de l’autora M.D. Coverley, pseudònim de MarjorieCoverley Luesebrink. Narra la investigació feta per Augusta, una agent immobiliàriadivorciada que viu a Los Angeles, per trobar un misteriós tresor enterrat pels seusavantpassats en un lloc de Califòrnia.

Califia va ser feta usant el software Storyspace, d’Eastgate System, utilitzat també percrear Afternoon, a story (1987) de Michael Joyce i Patchwork Girl (1995) de ShelleyJackson. Com en la majoria de les creacions a Storyspace, les opcions de navegació queofereix a l’usuari són nombroses. A Califia, Coverley juga constantment entre elsconceptes de veritable o de fals.

Califia segueix sent una obra de memòria que ha de ser negociada entre el record il’oblit, una feina de lectura “arqueològica” que cerca retornar als fragments de lasuperfície de la història des de fa molt temps silenciats. Durant el descens vers elpassat, la paraula oral esdevé primordial i la superioritat del que es diu esdevénecessària per ressuscitar el que queda dels morts. El lector és el convidat a fer aquestviatge..

3333.2.6.2.6.2.6.2.6 Loss Pequeño Glazier,Loss Pequeño Glazier,Loss Pequeño Glazier,Loss Pequeño Glazier, Viz ÉtudesViz ÉtudesViz ÉtudesViz Études, 1988, 1988, 1988, 1988

Viz Études de Loss Pequeño Glazier és una sèrie de textos visuals i cinètics programats

en Java, obres que minen les possibilitats més flexibles de la poesia i exploren lesdimensions materials de l’escriptura en l’espai digital a través de l’ús d’elements comtextos en moviment, arxius de so, i capes de text en Java com a propietats del’escriptura.Loss Pequeño Glazier és un dels pioners de la literatura digital i el 2001 va organitzar elprimer congrés i festival de poesia electrònica: E-poetry, que enguany ha arribat a laseva 8a edició i que el 2009 va ser organitzat a Barcelona pel grup de recercaHermeneia.

3333.2.7.2.7.2.7.2.7 Deena Larsen,Deena Larsen,Deena Larsen,Deena Larsen, I’m Simply SayingI’m Simply SayingI’m Simply SayingI’m Simply Saying, 2004, 2004, 2004, 2004

I’m Simply Saying utilitza una interfície simple de poema que presenta versos que es

despleguen i generen altres textos en moviment com per indicar que res no es pot dir“simplement” un hipertext en la literatura electrònica.

A I’m Simply Saying, la materialitat del poema -tan important!-, la disposició espacialde les paraules en la pàgina en blanc i els jocs amb la descomposició dels versos enparaules, prefixos i lletres, n’emfasitzen el significat i els n’atorga de nous, totremetent-nos a la literatura en el sentit més literal (o tradicional) del terme. Alhora, elsmoviments del poema, les lletres que esdevenen ocells i volen lliures ofereixennombroses referències a la poesia concreta i la poesia visual. Sempre, però, en unentorn digital que explota la capacitat d’evocació, de connexió de significats transmesosa través de mitjans diferents: paraula, imatge, so i moviment i, és clar, a la capacitat dellector per “trobar” tot el text, tocar-lo, llegir-lo i descodificar-lo.


13/33

13

3333.2.8.2.8.2.8.2.8 Jason Nelson,Jason Nelson,Jason Nelson,Jason Nelson, Surrounded by Boxes of Dangerous CreaturesSurrounded by Boxes of Dangerous CreaturesSurrounded by Boxes of Dangerous CreaturesSurrounded by Boxes of Dangerous Creatures, 2015, 2015, 2015, 2015

No és la tecnologia la que fa bonics els nostres cables, nodes i fluxos de dades, lesnostres xarxes cada vegada més grans. Sinó que són les històries o la poètica, lanarrativa sempre coalescent que converteixen la inter/intranet en un convincentmosaic vital de poesia. Per explorar, simplement utilitzem el ratolí o naveguem vers unracó atractiu, fem clic, i llegim, contemplem les connexions i repetim.

Jason Nelson,Jason Nelson,Jason Nelson,Jason Nelson, Surrounded by Boxes of Dangerous CreaturesSurrounded by Boxes of Dangerous CreaturesSurrounded by Boxes of Dangerous CreaturesSurrounded by Boxes of Dangerous Creatures , 2011, 2011, 2011, 2011

Surrounded by Boxes of Dangerous Creatures recrea de quina manera les xarxes (tantreals com virtuals) construeixen i reconstrueixen històries exploradores o paisatgespoètics a través d’un zoom interactiu o d’un clic a la interfície. Utilitzant més de 200rajoles d’imatges poètiques o d’històries, l’obra genera mosaics dinàmicament,

infinitament recombinables per construir noves connexions o col·leccions basades enels moviments dels usuaris. Les imatges o textos provenen de descobrir Austràlia comun mosaic, una complexa barreja d’arquitectura, poemes locals, rajoles dibuixades amà, s’estenen i estan marcades pel món canviant en què vivim, les connexions entre lesidees i la bellesa giren per sempre sota els nostres dits, cap a dins, cap a dins i cap afora.

3333.2.9.2.9.2.9.2.9 Eugenio Tisselli,Eugenio Tisselli,Eugenio Tisselli,Eugenio Tisselli, La tiranía del códigoLa tiranía del códigoLa tiranía del códigoLa tiranía del código, 2015, 2015, 2015, 2015

Les ciutats són entorns de llenguatge: entorns on el llenguatge (la voluntat, la raó, eldesig) limita i subjuga el que és viu, l’orgànic. No obstant això, aquesta funció desupressió, alguna vegada exercida pels humans, opera avui a través de l’execuciód’algoritmes digitals i de l’acció de màquines interconnectades: sense voluntat ni desig:raó matemàtica, res més. Aquesta operació entreteixeix violentament l’orgànic i ellingüístic en un mateix conflicte, que s’obre i desplega com un fractal: com aescombraries, com a rebuig: el que viu és el que sobra. En quin punt feble podriacomençar a trencar aquesta nova tirania?

Les seqüències de La tiranía del código van ser gravades durant les caminades ha-bituals de l’autor a la Ciutat de Mèxic, i manipulades digitalment usant MIDIPoet. El textva ser escrit usant el programari de PAC (Poesia Assistida per Ordinador


14/33

14

3333.3.3.3.3 La maduresa de la literatura digitalLa maduresa de la literatura digitalLa maduresa de la literatura digitalLa maduresa de la literatura digital

Proposem aquí una selecció d’obres publicades en la segona col·lecció que l’ELO vadedicar a la literatura digital (2011) i que es considera un cànon de la literatura digital endiferents llengües (anglès, francès, castellà i portuguès, entre d’altres) i amb

traduccions. Algunes de les obres proposades són remediacions d’obres clàssiques,com la d’Alison Clifford The Sweet Old Etcetera (2006) que va reescriure digitalment elpoema d’e e cummings My Sweet Old Etcetera (1926), la de Rui Torres Amor de Clarice (2005), que es basa en extractes del relat Amor de l'escriptora brasilera ClariceLispector, o Tierra de extracción (2000-2007) de Doménico Chiappe i Andreas Meier.Altres obres, però, van néixer ja essent genuïnament digitals, com Golpe de gracia (2006) del colombià Jaime Alejandro Rodríguez, Fitting the Pattern (2008) de ChristineWilks, Deep Surface (2007) d’un dels pioners de la literatura digital, Stuart Moulthrop, iles 88 Constellations for Wittgenstein (2009) de David Clark.

Obres:

3333.3.1.3.1.3.1.3.1 Doménico Chiappe & Andreas Meier,Doménico Chiappe & Andreas Meier,Doménico Chiappe & Andreas Meier,Doménico Chiappe & Andreas Meier, Tierra de extracciónTierra de extracciónTierra de extracciónTierra de extracción, 2000, 2000, 2000, 2000----2007200720072007

La primera part del projecte, Terra d’Extracció 1.0, es va iniciar el 1996 i es va acabarl’any 2000 per al Seminari d’Escriptura Multimèdia promogut pel Centre d’Investigacióde la Comunicació a la Universitat Catòlica Andrés Bello (Caracas). En la recerca d’unaretòrica multimèdia, llavors es va començar a desenvolupar Terra d’Extracció 2.0, quees va completar i va publicar el 2007, específicament per ser inclosa en l’antologia del’Electronic Literature Collection, vol. II. Amb 63 capítols hipermèdia, l’acció té lloc al’estat de Zulia, en un poble anomenat Mene Grande, prop del primer gran pou veneçolàde petroli: Zumaque I, que marca l’origen de l’era comercial de la producció de petroli al

país el 1914. La narració transcorre en tres períodes diferents: el principi i el final delsegle XX i un període entremig. En un moment determinat, que pot ser el principi o elfinal del text, d’acord amb el camí pres pel lector, les històries trenquen les seves líniesde temps natural i estan unides en el mateix espai.

Doménico Chiappe i Andreas Meier,Doménico Chiappe i Andreas Meier,Doménico Chiappe i Andreas Meier,Doménico Chiappe i Andreas Meier, Tierra de extracciónTierra de extracciónTierra de extracciónTierra de extracción, 2000, 2000, 2000, 2000----2007200720072007

Cadascuna de les pàgines de la Terra d’extracció té diverses possibilitats de lectura i ellector decideix sobre una ruta de navegació que pot ser seqüencial, segons l’ordreimposat per l’autor, o aquest ordre es pot trencar a partir del mapa de navegació, on

cada paraula és un capítol. L’ús de diferents arts també és significatiu. Per exemple, labanda sonora original expressa les sensacions proporcionades per cada capítols i lesimatges han estat creades per tal d’establir un vincle emocional entre el text i el lector.


15/33

15

3333.3.2.3.2.3.2.3.2 Rui Torres,Rui Torres,Rui Torres,Rui Torres, Amor de Cl Amor de Cl Amor de Cl Amor de Claricearicearicearice, 2005, 2005, 2005, 2005

Amor de Clarice es basa en extractes del relat Amor, de l’escriptora brasilera ClariceLispector. El poema és un text animat que pot ser clicat i manipulat pel lector, amb sonsassignats a les paraules

Rui Torres,Rui Torres,Rui Torres,Rui Torres, Amor de Clarice Amor de Clarice Amor de Clarice Amor de Clarice 2005200520052005

Seguint les formes de la paratextualitat de Genette, el procés de citar o tornar aescriure en aquest poema implica un hipotext -el text literari antecedent ( Amor deClarice Lispector)- i un hipertext, el que imita l’hipotext (el poema Amor de Clarice).Tant l’hipotext com l’hipertext van ser realitzats i registrats per Nuno M. Cardoso, i vanser posteriorment transcrits en Flash, on l’autor va completar la integració de so,animació i interactivitat. Seguint l’ontologia de l’hipotext/hipertext, hi ha dos tipusdiferents de poemes. Entre ells (disponible des del menú principal, a l’esquerra), elpoema principal (l’hipertext) apareix com a text animat que pot ser manipulat pel lector.

En aquests poemes, el text original (l’hipotext) també està present, com un fons dediverses capes, visualment atractiu, però estàtic. El so d’aquestes pel·lícules va sercreat per Carlos Morgado utilitzant enregistraments amb les lectures del poema. Enl’altra meitat dels poemes (disponible des de l’enllaç principal del menú de la dreta), elmateix hipertext/poema animat està present, però l’hipotext del fons de l’anterior sesubstitueix per fotogrames de vídeo, animació i creats per Ana Carvalho. Els arxius deso per a aquestes pel·lícules va ser dissenyat per Luis Aly, la integració delsenregistraments amb les lectures del conte.

3333.3.3.3.3.3.3.3.3 Jaime Alejandro Rodríguez,Jaime Alejandro Rodríguez,Jaime Alejandro Rodríguez,Jaime Alejandro Rodríguez, Golpe de graciaGolpe de graciaGolpe de graciaGolpe de gracia, 2006, 2006, 2006, 2006

Golpe de gracia és una peça multimèdia interactiva que combina text, il·lustració, so i

animació i explica la història d’un personatge que pateix una experiència que el porta “aprop de la mort”; aquesta situació particular funciona com una metàfora de lestransicions culturals del moment present. El text consta de tres mons narratius:Cadáver exquisito, Línea mortal i Muerte digital i quatre “sales d’aprofundiment” (salade jocs, sala de lectura, sala d’estudi i sala de construcció).


16/33

16

Jaime Alejandro Rodríguez, Golpe de Gracia, 2006Jaime Alejandro Rodríguez, Golpe de Gracia, 2006Jaime Alejandro Rodríguez, Golpe de Gracia, 2006Jaime Alejandro Rodríguez, Golpe de Gracia, 2006

El treball ofereix diversos graus d’interacció que van des de la presa de decisions per talde seguir les rutes, el camí de lectura fins a la construcció col·lectiva del text, fins a laparticipació en diversos jocs interactius. Golpe de gracia també té un propòsit educatiu icomunicatiu no en va el seu autor, Jaime Alejandro Rodríguez, és professor de laPontificia Universidad Javeriana, on ensenya cibercultura i literatura digital i membredel grup Hermeneia, que vol fer-nos conscients i vol contribuir al desenvolupament delconeixement col·lectiu. En aquest sentit, cadascun dels mons narratius ofereix eldesenvolupament d’una o diverses accions possibles, diferents estratègies perpromoure la interacció, emfasitzant la dissolució dels rols de l’escriptor i el lector iinsistint en la idea de creació col·lectiva..

3333.3.4.3.4.3.4.3.4 Alison Clifford,Alison Clifford,Alison Clifford,Alison Clifford, The Sweet Old EtceteraThe Sweet Old EtceteraThe Sweet Old EtceteraThe Sweet Old Etcetera,,,, 2006200620062006

The Sweet Old Etcetera és un text interactiu basat en la poesia d’e.e. cummings, MySweet Old Etcetera. La poesia de cummings és molt visual, lúdica i experimental.Aquesta remediació digital de l’obra d’un poeta, pintor, assagista i dramaturg

avantguardista nordamericà Edward Estlin Cummings (1894-1962) “interpreta”poemes seleccionats per a un nou context mediàtic i introdueix capes addicionals designificat a través de l’ús del moviment, del gràfic, del so i de la programació. El projecteespera poder oferir una resposta fresca a la poesia impresa amb l’objectiu d’alliberar-ladels confins de la pàgina física i de posar-la en un entorn digital d’una manera lúdica.

Com un compositor o llibretista que adapta un text clàssic per a una òpera, Cliffordadapta hàbilment la poesia d’e.e. cummings a l’entorn digital. L’elegància dels efectesvisuals, juntament amb el so, evoca una alegria gairebé infantil, i anima el lector tambéa jugar, i a llegir. Clifford és acurada amb cada poema que reescriu digitalment itransporta la poesia de cummings a una nova dimensió hermenèutica on lespossibilitats gràfiques i cinètiques augmenten o materialitzen el que ja apuntava la

pàgina d’impressió estàtica.

Alison Clifford, The Sweet Old Etcetera, 2006Alison Clifford, The Sweet Old Etcetera, 2006Alison Clifford, The Sweet Old Etcetera, 2006Alison Clifford, The Sweet Old Etcetera, 2006


17/33

17

3333.3.5.3.5.3.5.3.5 StuStuStuStuart Moulthrop,art Moulthrop,art Moulthrop,art Moulthrop, The Garden of Forking Paths, 1987 iiii Deep SurfaceDeep SurfaceDeep SurfaceDeep Surface, 2007, 2007, 2007, 2007

The Garden of Forking Paths, Stuart Moulthrop, 1987

L’obra de Moulthrop, que és autor d’obres pioneres com Victory garden (1992), He- girascope (1995) o Reagan library (1999), va ser un experiment d’hipertext literari digitalque s’ha discutit i s’esmenta en diversos textos teòrics, però que mai no va ser publicatíntegrament. Moulthrop el descriu com: “Una mena de pastitx literari de baix nivellinventat com una demostració de laboratori, o joc de saló, per a una classe d’escripturade pregrau del 1987.” Es tracta d’un experiment docent per mostrar als alumnes elfuncionament de l’hipertext basant-se en l’obra clàssica de Borges. La documentaciódel projecte es publica en el CD que acompanya el llibre de Montfort and Wardrip-Fruin,New Media Reader.

Deep Surface , Stuart Moulthrop, 2007

Deep Surface és un text que juga amb la metàfora de la immersió. A partir de la ironiaque un informe del govern nord-americà advertia sobre el perill de llegir “en situacionsde risc”, Moulthrop crea una obra enginyosa nascuda d’una estranya història d’amorentre una màquina de lectura i un simulador d’immersió lliure. Deep Surface és unaobra literària tan suggeridora com inquietant basada en una simple pregunta: quèpassaria si les pàgines d’un llibre, o millor dit, les pàgines web fossin d’un fluid flexible,com l’aigua, de manera que els lectors poguessin bussejar gradualment des de lapàgina d’inici per a la següent i així successivament?Deep Surface no és només una narrativa, ja que és similar en estructura i enfocament aun joc, però cal entrar en la dimensió literària d’aprendre a com jugar, d’aprendre comrespirar per poder seguir llegint. Si no saps com llegir, mors.

Hi ha regles en aquest text i procediments i (com en la vida real) un sistema depuntuació més o menys invisible; així que els jugadors astuts poden ser capaçosd'inventar estratègies intel·ligents i fins i tot elegants.

3333.3.6.3.6.3.6.3.6 Christine Wilks,Christine Wilks,Christine Wilks,Christine Wilks, Fitting the PatternFitting the PatternFitting the PatternFitting the Pattern, 2008, 2008, 2008, 2008

Com a part d’una llarga tradició de l’exploració de les imbricacions entre el text i eltèxtil, Fitting the Pattern literalitza la idea que un acte de l’escriptura és també un actede textura, que cal teixir el text per escriure’l, però també per llegir-lo.Tallar a través de records, fixar fets, cosir costures, descosir el passat -un llibre de

memòries animat interactiu, creat amb Flash, que permet l’exploració dels aspectes dela relació de l’autora amb la seva mare modista. Els misteris de la vida poques vegadessón descoberts per un procés lògic, lineal, de deducció. S’arriba a respostes, idees,sospites, intuïcions, sense ordre ni concert, mitjançant fragments. Amb el temps, homarriba a construir la imatge, peça per peça, fent i desfent, refent i reordenant, fins quees comença a veure un patró emergent. L’estructura de l’obra intenta replicar aquestaexperiència; per tant és una memòria feta a trossos que el lector pot explorar, en certamesura, d’una manera no lineal.Fitting the Pattern articula les relacions familiars i, específicament les relacionsmaterno-filials i el treball domèstic, implícitament, tot traçant una línia de com eltreball de confecció de les dones és una pràctica d’escriptura de gènere. Cursorspersonalitzats dissenyats com a eines de tall i confecció digitals fusionen el procés

interactiu en el món narratiu, perquè el lector s’involucri activament en la construcció oel descosit de la narració.


18/33

18

Christine Wilks, Fitting the Pattern, 2008Christine Wilks, Fitting the Pattern, 2008Christine Wilks, Fitting the Pattern, 2008Christine Wilks, Fitting the Pattern, 2008

3333.3.7.3.7.3.7.3.7 Christine Wilks,Christine Wilks,Christine Wilks,Christine Wilks, Underbelly Underbelly Underbelly Underbelly , 201, 201, 201, 2010000

Underbelly és una narrativa interactiva sobre un escultora que treballa en una antigamina de carbó al nord d’Anglaterra. A mesura que va esculpint, se sent pertorbada peruna barreja de veus, com les del seu diàleg intern mateix, que articula les seves pors idesitjos més íntims, i altres veus subterrànies que expliquen les històries de les dones

del segle XIX que treballaven en l’extracció de carbó a les mines subterrànies.Turmentada per aquestes veus del passat, per un moment en què les treballadorestenien poc o cap control sobre les seves condicions de treball, sobre la maternitat osobre com tenir cura dels nens, l’escultora lluita per saber controlar el seu mateix destíd’entre les opcions disponibles per a la dona moderna.

El lector d’Underbelly explora un mapa que és un terreny que pot ser travessat a larecerca dels marcadors que desencadenen esdeveniments narratius. El disseny delmapa es basa en les notables qualitats uterines i en la forma embarassada del ventred’un mapa del segle XIII, el mapamundi de Hereford, juntament amb els diagrames delsòrgans reproductors femenins i les il·lustracions de pous de mines i el funcionamentdels pous al segle XIX. Underbelly , que va ser creat amb Flash per a la web, incorpora

una rica barreja d’imatges, paraula oral, text, animació, vídeo i elements similars al joc.

3333.3.8.3.8.3.8.3.8 Serge Bouchardon & Vincent Volckaert,Serge Bouchardon & Vincent Volckaert,Serge Bouchardon & Vincent Volckaert,Serge Bouchardon & Vincent Volckaert, DépriseDépriseDépriseDéprise, 2010, 2010, 2010, 2010

Déprise és una creació digital en línia sobre les nocions de comprensió i control. Sotaquines circumstàncies sentim que tenim un control sobre la nostra vida o no el tenim?L’obra ens confronta amb sis escenes que compten amb un personatge que estàperdent el control. Alhora, aquest joc de control i de pèrdua de control reflecteixl’experiència del lector d’una obra digital interactiva. Per exemple, en una escena, elnarrador està llegint una nota ambigua de la seva esposa. Ell parla clarament sobre laseva pèrdua de control. El lector pot llegir el text, ja sigui com un poema d’amor o comun missatge de ruptura. En una altra escena, fins i tot la pròpia imatge del narrador


19/33

19

sembla escapar d’ell mateix. En el sisè i últim lloc, el narrador està decidit a recuperar elcontrol.

El lector s’enfronta a una manipulació sobre la base d’una diferència entre les sevesexpectatives i la visualització a la pantalla. S’experimenta interactivament la sensació

de pèrdua de la comprensió del seu caràcter. En aquesta narrativa interactiva, el gestcontribueix plenament a la construcció de sentit i ajuda a reflexionar metafòricament ide manera metaliterària sobre els perills implícits en la lectura de literatura digital perpart d’usuaris que “perden el control”.

Serge Bouchardon and Vincent Volckaert, Déprise, 2010Serge Bouchardon and Vincent Volckaert, Déprise, 2010Serge Bouchardon and Vincent Volckaert, Déprise, 2010Serge Bouchardon and Vincent Volckaert, Déprise, 2010

3333.3.9.3.9.3.9.3.9 Bryan Barrachina (artista), Douglas DuteilBryan Barrachina (artista), Douglas DuteilBryan Barrachina (artista), Douglas DuteilBryan Barrachina (artista), Douglas Duteil (programador) i(programador) i(programador) i(programador) i CassandraCassandraCassandraCassandra

RibottiRibottiRibottiRibotti (dissenyadora gràfica),(dissenyadora gràfica),(dissenyadora gràfica),(dissenyadora gràfica), Cursed PoemsCursed PoemsCursed PoemsCursed Poems, 2013, 2013, 2013, 2013----2015201520152015

Cursed Poems és un projecte de literatura digital destinat a presentar la literatura enformat lúdic i que requereix un enfocament completament nou respecte la lectura i lainteracció amb la poesia a la pantalla. El jugador o lector se submergirà en el joc decreació i recreació poètica a través del moviment com a forma d’interacció. El joc és unmitjà per tal d’aconseguir un fi: el poema. L’objectiu d’aquest projecte és tornar aconfigurar la idea del lector en l’era digital, oferint la possibilitat d’experimentar unanova forma de sensibilitat lectora centrada en els avantatges que el nou mitjà digitalofereix en llegir o interactuar amb el nou medi ambient digital.

Cursed Poems combina un conjunt de poemes d’escriptors coneguts adaptats perexistir en un joc en què la creativitat i les habilitats dels usuaris que hi interactuendonaran lloc a una experiència literària completament immersiva. Mitjançant l’ús del’aparell Kinect de Microsoft el jugador, que és essencial per al joc i la lectura, haurà decompletar una sèrie d’etapes que inclouran, en funció de les habilitats dels jugadors,l’oportunitat de desbloquejar i experimentar camins ocults de la creació poètica. El queel jugador fa o deixa de fer influirà en l’experiència en el seu conjunt i alterarà el procésde lectura, tant com el resultat final del poema.


20/33

20

3333.3.10.3.10.3.10.3.10 David Clark,David Clark,David Clark,David Clark, 88 Constellations for Wittgenstein (to be played with the Left88 Constellations for Wittgenstein (to be played with the Left88 Constellations for Wittgenstein (to be played with the Left88 Constellations for Wittgenstein (to be played with the LeftHand)Hand)Hand)Hand), 2009, 2009, 2009, 2009

88 Constellations for Wittgenstein (to be played with the Left Hand) és un text interactiu,

no lineal, que explora la vida i la filosofia de Ludwig Wittgenstein a través d’una sèrie devinyetes animades creades amb Flash. Cadascuna de les 88 seccions correspon a unade les 88 constel·lacions en el cel nocturn. Cada constel·lació es converteix en undispositiu de navegació per a l’espectador per negociar les relacions associatives entreaquestes vinyetes. A més, els espectadors poden interactuar amb cada animaciócollage utilitzant la seva mà esquerra per desencadenar esdeveniments des del teclat del’ordinador (en homenatge al germà de Ludwig Wittgenstein, Paul, concertista de pianoque va perdre el seu braç dret en la Primera Guerra Mundial, però que va continuar laseva carrera realitzant obres per a piano compostes per a la mà esquerra). Aquestaobra considera algunes de les preguntes que Ludwig Wittgenstein es formulava com afilòsof: la lògica, el llenguatge, la naturalesa del pensament, i els límits del coneixement,sobretot en relació amb el nostre món digital contemporani.

Exquisidament dissenyada amb un vocabulari visual seductor, basat en icones i imatgesdegradades, 88 Constellations for Wittgenstein de vegades podria veure’s com undocumental independent molt ben fet, però que es desvia de les regles dels informesbiogràfics ortodoxos cap als jocs de paraules visuals, associacions fantàstiques idigressions extravagants. Aquest treball, envaït per la paradoxa, l’alegria i la paranoiaocasional de la vida del filòsof, és enorme, amb cercles dins de cercles, una lògica delectura que necessita diverses hores per ser “esgotada”.

David Clark,David Clark,David Clark,David Clark, 88 Constellations for Wittgenstein (for the left hand)88 Constellations for Wittgenstein (for the left hand)88 Constellations for Wittgenstein (for the left hand)88 Constellations for Wittgenstein (for the left hand), 2009, 2009, 2009, 2009


21/33

21

3333.4.4.4.4 Literatura digital catalanaLiteratura digital catalanaLiteratura digital catalanaLiteratura digital catalana

Aquesta secció està dedicada íntegrament a la literatura digital catalana i mostradiverses formes d’experimentació literària que arranquen amb les avantguardes,exemplificades amb un videolit de Cori Pedrola sobre Salvat-Papasseit, passen pel

trasllat dels textos de formats analògics a digitals―

l’Isopoema (2004) de Lluís Calvo―

i continuen amb altres remediacions com Ha perdut la veu (2009) de Jerome Fletcher ol’Infinit de Màrius Sampere, en format aplicació. Si al bloc d’“Experimentacionsanalògiques i transformacions digitals” hi ha el Tarot de Marsella, de Ramon Dachs,autor del primer hipertext en llengua catalana ―Intermínims de navegació poètica(1996)― aquí es mostren obres com el Diari d’una absència (2003), creadaespecíficament per a un entorn de docència de literatura digital (2003), així com obresguanyadores del premi Ciutat de Vinaròs de literatura digital: Anton Ferret amb Retorna la Comallega (2006) i La casa sota el temps (2007) d’Isaías Herrero.

Obres:

3333.4.1.4.1.4.1.4.1 Lluís Calvo i Pedro Valdeolmillos,Lluís Calvo i Pedro Valdeolmillos,Lluís Calvo i Pedro Valdeolmillos,Lluís Calvo i Pedro Valdeolmillos, IsopoemaIsopoemaIsopoemaIsopoema

El Poema del no és una peça de Lluís Calvo inclosa al seu llibre Omissió (2001) que ésremediada digitalment i considerada, com indica el subtítol de l’obra, “un.ex-periment.de.[pv].basat.en.el.[poema.del.no].de Lluís.Calvo”. L’Isopoema és, doncs, unexperiment basat en un poema imprès publicat en format llibre que és portat a l’espaidigital per tal que sigui manipulat i llegit per l’usuari en una forma cinètica personal noprefixada per l’autor. Les eines de lectura i navegació són dos signes tipogràfics: el signed’interrogació (?) i el d’admiració (!).

La lectura com a sorpresa, com a descoberta. Seguidament apareixen levitant el plànolinclinat de la presentació isomètrica i els dos botons principals que permetranl’escriptura i la lectura del poema: vers! i ajuda. Si el primer vers! fa caure versos delpoema, el botó ajuda ofereix les instruccions d’ús. Durant el procés de lecturagravitatòria, si cliquem massa de pressa, apareix el botó impaciència. És la drecera pera lectors impacients que el que volen no és llegar epifànicament, vers a vers, sinó que elsversos ocupin directament la posició prevista primordialment per l’autor en el formatimprès, sense jocs, sense aleatorietats, anant al poema que conformen els 20 versosremediats digitalment. El darrer avís és tota una declaració de principis: “Alguns versosofereixen una resistència especial a trobar el seu lloc final, però al cap i a la fi, si elsversos fossin fàcils tothom llegiria poesia a totes hores”.

3333.4.2.4.2.4.2.4.2 Laura Borràs,Laura Borràs,Laura Borràs,Laura Borràs, Diari d’una absènciaDiari d’una absènciaDiari d’una absènciaDiari d’una absència

El Diari d’una absència fou concebut com el producte d’una necessitat didàctica atenenta la manca de producció literària digital en llengua catalana o castellana acomençament de l’any 2000. És així com l’any 2002 s’inicia aquest producte de lainvestigació conjunta d’una autora i professora, amb dissenyadores i programadoresd’Arte final Studio (val a dir que és aquesta una obra feta únicament per donescatalanes i valencianes) i que la feina de gravació, programació, muntatge i elaboracióhipertextual es perllonga per dos anys fins que l’any 2004 ja és objecte d’estudi enl’assignatura Estudis Literaris i Tecnologies Digitals de la Llicenciatura de FilologiaCatalana de la UOC i l’any 2006 veu la llum en format CD publicat per les publicacionsd’aquesta universitat.


22/33

22

El Diari es presenta com un producte eminentment textual, ubicat en una dimensióvisual i musical determinant, que s’ofereix al lector o estudiant per ser transitat. Ladisposició espacial dels textos digitals desperten tot un conjunt de metàfores que fanpossible la lectura sota un nou prisma, el de la navegació. Aquesta és una idea peculiarque té a veure amb la idea del viatge, del recorregut, de la conquesta, però també del

naufragi, del fracàs. El llenguatge de la navegació és ambigu en la mesura quecomporta la possibilitat de desplaçament, cert, però també pot abocar-nos a la pèrdua.En aquest sentit, el lector que accedeix al Diari percebrà amb nitidesa que la casa és unterritori per explorar on les paraules actuen com a reclams alhora que funcionen com acapcioses contrasenyes que ens permeten accedir a text que s’oculta, que s’amagaperquè és secret el seu contingut i que com un secret li és confiat al lector. L’exploraciód’aquest particular hipertext s’assembla al diari d’un relat de conquesta on el lector esmou d’un node a un altre, compulsivament, seguint els enllaços fins aconseguir el tresorcobejat a l’altre extrem. La idea central d’aquesta proposta metodològica és la deconcebre la lectura com una queste, com una recerca.

3333.4.3.4.3.4.3.4.3 AntonAntonAntonAnton Ferret,Ferret,Ferret,Ferret, Retorn a la ComallegaRetorn a la ComallegaRetorn a la ComallegaRetorn a la Comallega, 2006, 2006, 2006, 2006

Retorn a la Comallega narra el retorn al poble de Maks, un jove gurú tecnològic, desprésd’un desencontre amb la seva xicota Joana. La Comallega és un poble mariner que nofigura als mapes (però sí al Google Maps que ens ofereix l’autor) i viu dels records delsemigrants que a final del segle XIX van marxar a fer les Amèriques. A la Comallega,Maks retroba la seva cosina Laieta, amb qui anys enrere havia mantingut una relaciómolt especial, però un detall íntim li revela que alguna cosa falla.

Distingida amb la menció Vicent Ferrer del premi Ciutat de Vinaròs, la narraciócombina figures literàries amb els formats digitals vigents l’any 2006: diàlegs en formade missatges SMS o xats IRC, cal·ligrames interactius, paraules en llibertat animades,

paròdies de webs i de blogs, una processó narrada en forma d’hipertext i simuladorsdigitals del prestigiós MIT com un cervell d’alcalde capaç de generar infinits discursospolítics o un lloro centenari que repeteix les notícies que el lector sent a la ràdio.

3333.4.4.4.4.4.4.4.4 Anton Ferret,Anton Ferret,Anton Ferret,Anton Ferret, The Fugue Book The Fugue Book The Fugue Book The Fugue Book , 2008, 2008, 2008, 2008

The Fugue Book converteix el lector en autor i protagonista del mateix relat que estàllegint i el seus amics a la vida real en personatges de ficció. Uns i altres l’assetgenobsessivament en una trama adés violenta, adés sensual: amb crims, enveges(incloent-hi les literàries), falses atribucions d’autoria i agres disputes en fòrums ixarxes socials. Escapant-se d’ell mateix, el lector experimenta la solitud i l’erosió del joen l’era digital.

Publicada l’any 2008 coincidint amb l’eclosió de Facebook, The Fugue Book és unaproposta narrativa que s’inspira en la literatura d’heterònims (Pessoa, TorrenteBallester, Cortázar). Tècnicament es basa en la idea de remescla i integra elements tandiversos com les API de Facebook, aplicacions en llenguatges PHP i Javascript, correuselectrònics automàtics, autogeneració de PDF o síntesi de veu, sempre amb la paraulacom a eix vertebrador. Va obtenir la menció Vicent Ferrer del premi Ciutat de Vinaròs.

3333.4.5.4.5.4.5.4.5 Isaías Herrero,Isaías Herrero,Isaías Herrero,Isaías Herrero, La casa sota el tempsLa casa sota el tempsLa casa sota el tempsLa casa sota el temps, 2007, 2007, 2007, 2007

Exercici que pretén la immersió de l’usuari en un espai virtual, dissenyat i programatper Isaías Herrero per tal de proporcionar una experiència que fa ús de les possibilitats

d’interacció digital aplicades a la narrativa convencional. Conduït per un fil narratiu, enel que el lector és el protagonista i actor principal d’un viatge en què diferents mitjans es


23/33

23

combinen per proporcionar a l’usuari la llibertat per explorar, La casa sota el temps ésun viatge i una exploració, un joc i un experiment, una descoberta i un estranyamentnarratiu.

Isaías Herrero,Isaías Herrero,Isaías Herrero,Isaías Herrero, La casa sota el tempsLa casa sota el tempsLa casa sota el tempsLa casa sota el temps, 2007, 2007, 2007, 2007

A través d’accions que cada lector du a terme de manera individual, l’obra es desplegacom un viatge summament personal pels nous escenaris de la literatura.

L’any 2007 va merèixer el Premi “Ciutat de Vinaròs” de literatura digital.

3333.4.6.4.6.4.6.4.6 Màrius Sampere,Màrius Sampere,Màrius Sampere,Màrius Sampere, Infinit Infinit Infinit Infinit ∞∞∞∞

Es tracta d’un “llibre digital interactiu”, com el defineixen els seus creadors d’UbicuoStudio, a partir de poemes de Màrius Sampere. Infinit és una obra en la qual l’ordre de

lectura és determinat pel lector, que pot triar si vol llegir els poemes cronològicament obé llegir-los aleatòriament, la qual cosa remetria -metafòricament- a l’infinit del títol.Els quaranta-quatre poemes que conté l’aplicació generen mil cinc-centes lecturespossibles, combinant també la part literària amb obra gràfica inèdita del mateix poetao, fins i tot, arxius de vídeo dels poemes recitats pel poeta mateix.

El projecte cerca explorar el pas de la linealitat de la lectura literària que fomenta eldispositiu llibre per passar a l’aleatorietat de la seqüència de lectura, la intervenció del’atzar i no un ordre preestablert per l’autor.

3333.4.7.4.7.4.7.4.7 Cori Pedrola,Cori Pedrola,Cori Pedrola,Cori Pedrola, LesLesLesLes formiguesformiguesformiguesformigues, 2005, 2005, 2005, 2005

Les formigues és un videolit realitzat per Cori Pedrola, a partir del cal·ligrama homònimde Joan Salvat-Papasseit, publicat a L’irradiador del port i les gavines, (1921).

Es tracta d’una animació realitzada amb Flash a partir de fotografies i dibuixosoriginals tractats digitalment.

La música que acompanya imatges i text és d’Oscar Rochet.

El propòsit del videolit és que el concepte de cal·ligrama quedi explicat en reproduir elmateix procés que se segueix en traslladar les imatges a l’escriptura quan aquesta esdisposa de manera que adquireixi una dimensió plàstica figurativa


24/33

24

3333.4.8.4.8.4.8.4.8 Berta Rubio,Berta Rubio,Berta Rubio,Berta Rubio, Les aventures de la LalaLes aventures de la LalaLes aventures de la LalaLes aventures de la Lala, 2011, 2011, 2011, 2011

Hi havia una vegada una àvia que volia que les seves nétes li diguessin “avioneta” i hihavia una vegada unes nétes que a la seva iaia van decidir dir-li Lala.

Les aventures de la Lala és un experiment literari analògico-digital que ens vol ensenyarque de vegades les coses no són com les esperàvem però que, al cap i a la fi, si somcuriosos, intrèpids i atrevits, en el lloc menys esperat ens pot esperar una granaventura... o un petit poema.

Nascudes com a treball final per al Màster en Estudis Literaris a l’Era Digital de laUniversitat de Barcelona i posant en pràctica i mostrant eclècticament alguns delscamins que troba la literatura en l’era digital: la col·laboració, treball en xarxa, elmultilingüisme, l’oralitat, la revisitació dels cal·ligrames, etc., Les aventures de la Lalaestan formades per petites càpsules de caràcter poètic que conviden a lecturesintergeneracionals, càpsules en què els més petits puguin descobrir la literatura i elsmés grans puguin recordar com pot ser-ne de divertit jugar-hi.

3333.4.9.4.9.4.9.4.9 Isaías Herrero,Isaías Herrero,Isaías Herrero,Isaías Herrero, 5000 palabras5000 palabras5000 palabras5000 palabras, 2011, 2011, 2011, 2011

5000 palabras és un joc literari que es desenvolupa en espais virtuals en què con-vergeixen diversos discursos narratius en forma de:

-Textos: relats curts i microrrelats en enllaços a un nivell. Poesia generativa.També permet fer ficció col·laborativa amb intervencions que l’usuari pot dur a termeen l’aplicació. (El que es registra a la base de dades.)

-Vídeo: cada pantalla disposa d’un escenari visual propi en forma de vídeo.Composicions en 3D i fals 3D i mescles de vídeo fetes amb programari de videojockey

amb material audiovisual de tota mena: enregistraments propis, seqüències depel·lícules, imatges generades amb ordinador, captures de videojocs… S’ha fet unexercici important de recopilació de dades.

-Àudio: la mateixa aplicació crea l’ambient sonor. L’autor ha fet un programaque fa servir un patró basat en l’atzar per, a cada escenari, agafar del repositorimultimèdia bases musicals i loops que ha composat o mesclat el mateix autor.

-Imatges: l’usuari participa i omple la base de dades amb paraules. En una partde l’aplicació, present en tots els escenaris, hi ha implementada una API de flickr que faservir les paraules de la base de dades per buscar imatges etiquetades amb la mateixaparaula i oferir-les en forma de cares d’un cub tridimensional.

Tot està motoritzat per pur atzar. Des de l’accés a la pantalla inicial, la disposició dels

botons que canvien de pantalla, la disposició dels nodes-vers que formen la poesiagenerativa, els bucles de so que es carreguen… Tot això fa que la navegació siguiexclusiva per a l’usuari en aquell moment: sempre s’iniciarà en una finestra diferent iatès el volum d’elements que configuren l’obra la probabilitat que dos usuaris facin elmateix trajecte per l’aplicació és gairebé improbable. I per rubricar aquest fet, en sortirde l’aplicació hi ha programat un script que crea un PDF-regal amb un poema generatautomàticament, que resulta de la interacció per les diverses pantalles i, si és el cas, laintervenció de l’usuari.

Tanmateix, malgrat tota aquesta aparença hermètica, infinita o complexa, hi ha unpatró lògic que resol la navegació general de l’aplicació i que, com en la majoria delstreballs de l’autor, es mostra en forma d’instruccions disfressades amb endevinalles o

presentades en clau literària.


25/33

25

3333.4.10.4.10.4.10.4.10 Jerome Fletcher,Jerome Fletcher,Jerome Fletcher,Jerome Fletcher, … ha perdut la veu… ha perdut la veu… ha perdut la veu… ha perdut la veu, 2009, 2009, 2009, 2009

...ha perdut la veu és una obra digital bilingüe, en anglès i català. Els textos catalanss’han pres de la traducció de la novel·la de l’autor, un llibre de literatura infantil titulatL’Alfreda Abbot ha perdut la veu. El text anglès, en canvi, surt de la traducció de l’obra

de Deleuze i Guattari Kafka. Pour une littérature mineure.

La proposta de Fletcher és evidenciar com la tecnologia és “gratar” digitalment. Així, ellector d’aquesta obra ha d’utilitzar el ratolí per anar fregant, arrossegant, gratant lapantalla, la superfície de cada capa de text per revelar capes subjacents que caldesenterrar per poder llegir. El lector, en l’exercici d’aquesta acció trenca jerarquies,llengües, gèneres, registres i fins i tot dispositius de lectura: obres majors/menors,literatura digital anglès/català, filosofia / literatura infantil, seriós/còmic, literaturaimpresa / literatura digital, paraula/silenci. D’aquesta manera, es realitzen digitalmentel tipus de trastorns que Deleuze i Guattari estan demanant en la seva defensa de Kafkacom a escriptor d’una literatura menor..


26/33

26

3333.5.5.5.5 Aplicacions: noves pantallesAplicacions: noves pantallesAplicacions: noves pantallesAplicacions: noves pantalles

Les obres narratives i poètiques per aplicacions per a pantalles tàctils impliquen unanova dimensió del text perquè reclamen una pràctica de lectura diferent, absolutamentinteractiva. Amb abcdefghijklmnopqrstuvwxyz de Jörg Piringer el lector crea a cada

moment el text que sent, llegeix i toca, controlant les unitats mínimes distintives de lallengua. També hem seleccionat exemples de narrativa líquida i humida com StrangeRain d’Erik Loyer o Silence de J.R. Carpenter, de narrativa hipertextual de Conduitd’aération d’Alexandra Saemmer, així com una mostra de literatura infantilespecíficament tàctil com la que proposa Aya Karpinska amb Shadows Never Sleep.

Al costat d’obres de literatura digital també mostrem adaptacions de clàssics com TheWaste Land de T.S. Eliot i Blanco d’Octavio Paz, que exploten les possibilitats tàctilsdigitals i mostren un nou ventall de possibilitats per a la literatura en l’entorn digital.

Obres:

3333.5.1.5.1.5.1.5.1 Jörg Piringer,Jörg Piringer,Jörg Piringer,Jörg Piringer, abcdefghijklmnopqrstuvwxyzabcdefghijklmnopqrstuvwxyzabcdefghijklmnopqrstuvwxyzabcdefghijklmnopqrstuvwxyz, 2010, 2010, 2010, 2010

abcdefghijklmnopqrstuvwxyzés una joguina sonora, una eina d’experimentacióperformativa i una obra d’art. El lector pot jugar amb les lletres-criatures i veure iescoltar com interactuen entre si o bé les pot utilitzar per produir sons com ho fariaamb un instrument musical electrònic. abcdefghijklmnopqrstuvwxyz combina l’art, labiologia, la diversió i la física per crear una ecologia del so única, dinàmica i interactiva.

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz convida el lector a crear i controlar petites criaturessonores en forma de lletres que reaccionen a la gravetat o entre elles i generen ritmes i

paisatges sonors. abcdefghijklmnopqrstuvwxyz invita a submergir-se en un micromónde so, moviment i tacte.

3333.5.2.5.2.5.2.5.2 T.S. Eliot,T.S. Eliot,T.S. Eliot,T.S. Eliot, The Waste LandThe Waste LandThe Waste LandThe Waste Land, 1922, 1922, 1922, 1922

The Waste Land per a iPad fa reviure el poema més revolucionari dels últims cent anys aun públic del segle XXI. Una gran quantitat de característiques interactives il·luminen laprincipal obra de T.S. Eliot.Aquesta edició digital respecta acuradament la integritat de l’original, però exposanoves maneres d’explorar el significat i la influència del poema incrementant-lo ambil·lustracions referides al mateix poema i que són referències del text, i ofereix unacol·lecció completa de notes al peu o mostrant les correccions que Ezra Pound va fer

sobre l’original.Per exemple el lector pot:

Veure una lectura dramatitzada integral del poema interpretat per Fiona ShawEscoltar les lectures d’àudio del poema efectuades pel mateix T.S. Eliot (lectures

de dos períodes diferents de la seva vida), també de Ted Hughes, Alec Guinness, ViggoMortensen i Jeremy Irons amb Eileen Atkins com si fos un karaok

Entendre moltes de les referències del poema i al·lusions intra i extratextualsamb l’ajuda de notes interactives integrals o il·lustracions.

Examinar les pàgines manuscrites originals per veure com el poema va prendreforma sota l’edició d’Ezra Pound en un exemple de crítica genètica digital.

Aquesta aplicació va guanyar el premi The Best Adult App at the FutureBook Awards

2011 i l’International Interaction Design Award 2013.


27/33

27

3333.5.3.5.3.5.3.5.3 Octavio Paz,Octavio Paz,Octavio Paz,Octavio Paz, BlancoBlancoBlancoBlanco, 1987, 1987, 1987, 1987

L’aplicació Blanco d’Octavio Paz ens ofereix la possibilitat de veure el poema enpantalla, seguint la idea original del Nobel en concebre’l: “Una successió de signes sobreuna pàgina única. A mida que avança la lectura, la pàgina es desdobla: un espai que en

el seu moviment deixa aparèixer el text i que, en certa manera, el produeix”.

Aquesta edició digital compta amb la lectura a tres veus del poema, llegit per OctavioPaz, Eduardo Lizalde i Guillermo Sheridan. També ofereix la possibilitat de diferentsformes de lectura. Quatre d’essencials que estan indicades en l’aplicació: “La versióncompleta”, “El poema erótico”, “El contrapunto”, “El tránsito de la palabra” i moltesvariants que el mateix lector podrà descobrir.

A més, a Facsímils l’usuari podrà veure les correccions que va fer el mateix Paz en crearel poema, tota una biblioteca “blanca” que irradia el poema en un conjunt de textos queva motivar reescriptures i versions musicals, pictòriques i literàries. També hi ha unaconsiderable acumulació de coneixement en forma de conferències d’especialistes que

parlen sobre l’autor i l’obra i que s’ofereixen com a material audiovisual complementarique amplifica el poema d’Octavio Paz i el converteix en un exemple d’edició críticadigital amplificada.

3333.5.4.5.4.5.4.5.4 Aya Karpinska,Aya Karpinska,Aya Karpinska,Aya Karpinska, Shadows Never SleepShadows Never SleepShadows Never SleepShadows Never Sleep, 2008, 2008, 2008, 2008

Aquesta obra explora el que les paraules i les imatges, el format específic d’un iPad, elsmitjans digitals, en definitiva, poden fer per les històries. Per respondre aquestapregunta, l’autora va decidir tornar al començament de la lectura, a les històries delsnens. Va començar escrivint històries en paper, l’exploració de l’estructura repetitivad’un conte popular clàssic, el paper de la fantasia, així com el ritme de les narracions

més llargues que es poden llegir en veu alta. El pas següent va ser crear una història desde les imatges per a un tipus diferent de dispositiu de mà: no un llibre, sinó un iPhone oiPad. La història final d’aquest text és una “narrativa zoom”, on no es passen lespàgines sinó que es fa zoom en la superfície de la pantalla, un gest característic delsdispositius tàctils, i es camina amb els dits per la pantalla. El tacte que obre camins ales històries.

3333.5.5.5.5.5.5.5.5 Erik Loyer,Erik Loyer,Erik Loyer,Erik Loyer, Strange RainStrange RainStrange RainStrange Rain, 2011, 2011, 2011, 2011

Strange Rain representa un cel tempestuós amb gotes d’aigua que esquitxen la pantallatàctil. Per llegir-lo cal tocar la pantalla en diverses combinacions o formats de lectura,

des de les paraules i els sons, fins a la complexitat de llegir una història. La música, eltacte i la narrativa es combinen i converteixen el dispositiu de l’usuari en una claraboiaportàtil fotorealista en un dia plujós. Les gotes de pluja cauen i esquitxen la pantalla, icanvien a mesura que el dispositiu s’inclina com una càmera de mà. Quan l’usuari tocala pantalla estableix amb els dits la melodia tàctil i la instància narrativa o poètica delseu “text”.

Com més tocs fa l’usuari, més estranya es torna la pluja, més complexa també, ievoluciona cap a cels en capes de color, canvis de velocitat, presència i invisibilitatsegons la intensitat del tacte en relació als fragments de la història que apareix enfragments i altres sorpreses avancen per la pantalla. L’experiència és com la celebraciód’una finestra que cobra vida a les mans. Strange Rain presenta diverses maneres de

ser jugada, llegida, vista o sentida. En format “wordless” (sense paraules), l’usuari potsimplement gaudir de les vistes i dels sons de la pluja que cau segons la seva intensitat


28/33

28

tàctil. En el mode “whispers” (xiuxiueig), quan l’usuari toca la pantalla fa que algunesgotes de pluja es converteixin en paraules que floten, inspirades en les qualitats de lapluja. Finalment, en el mode “story” (narrativa), cada toc desencadena un pensamentcom un text a la pantalla. Aquests pensaments expliquen la història d’un home en plenacrisi familiar que surt al pati de casa seva per remullar-se sota la pluja i ordenar els

seus pensaments davant les decisions que ha de pr

cat dossier de premsa expo paraules pixelades

Documents