catalana - romanes

PRESENTACIÓ PREZENTARE

Aquest llibre d’ensenyament del valencià o català com a segona llengua ha estat concebut com un Aceast carte de predare a valencianei sau catalanei ca o a doua limbã a fost conceputã ca un

material adreçat a tota classe de persones que per qualsevol raó comencen a aprendre la nostra material adresat oric rei clase de persoane care pentru orice motiv începe s înve e limba

llengua. Està dividit en 16 unitats, cada una de les quals desenvolupa algunes funcions noastra. Este împ r it în 16 unit i, fiecare din ele dezvolt câteva func ii

comunicatives necessàries per a realitzar les activitats quotidianes més habituals en una segona comunicative necesare pentru a realiza activit ile cotidiene cele mai habituale într-o a doua

llengua. Per això pot ser adequat per a treballar el nivell oral de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. limbã. De asta poate s fie adecvat pentru a lucra nivelul oral al Consiliului Calificativ de Cuno tin e despre Valencian .

També ha estat pensat perquè puga ser usat com a material d’autoaprenentetge o com a llibre de De asemenea, a fost gândit pentru a fi folosit ca material de autoînv are sau ca manual

text en una aula regular, ja siga d’adults o de secundària. într-o sal de cursuri normal , fie de adul i sau de înv mânt secundar.

Al costat de les funcions purament comunicatives hi ha el treball sobre aspectes gramaticals necessaris per a desenvolupar Pe lâng func iile pur comunicative, e o lucrare despre aspectele gramaticale necesare pentru a progresa

correctament els primers.corect în primele.

L’alumne pot seguir les indicacions del llibre en la seua pròpia llengua, ja que els quadres d’informació i una part dels Elevul poate s urmeze indica iile din carte în propia lui limba, deoarece tabelele de informa ie i o parte din întreb ri

enunciats dels exercicis estan traduïts al romanès, anglès, castellà i àrab, de manera que, sense cap ajuda, pot conèixer què sunt traduse în limba român , în engleza, în castilian i în arab , a a încât, f r nici un ajutor, el s fie în stare s cunoasc

s’espera que faça en cada moment. ceea ce se asteapt s fac în orice moment.

Cada exercici que treballa cada funció comunicativa o contingut gramatical indica a l’alumne quin tipus de treball ha de fer: Fiecare exerci iu care lucreaz , fiecare func ie comunicativ sau con inut gramatical îi arat elevului ce tip de lucrare se cere s realizeze.

Escriure Scrie

Llegir Cite te

Escoltar Ascult

Parlar Vorbe te

Llegir informació teòrica Cite te teoria

Treball llarg Lucrare lung

Cada aprenent necessitarà un quadern per a realitzar els exercicis escrits i un diccionari català o valencià – llengua de Fiecare elev o s aib nevoie de un caiet ca s efectueze exerci iile scrise i un dic ionar de catalan ori valencian –limba

l’aprenent, per tal de consultar vocabulari nou. També serà útil que dispose d’un enregistrador MP3 per tal de realizar elevului- , ca s consulte vocabular nou. De asemenea, o s - i fie util un MP3 recorder ca s efectueze

treballs orals. lucr rile orale

Al web de l’editorial els aprenents poden trobar una relació de diccionaris convencionals i en línia que poden resultar útils. În pagina editorialului, elevii pot s g seasc un grup de dic ionare conven ionale i online care le pot rezulta folositoare.

Al final del llibre hem inclòs quatre tests que poden servir per comprovar el grau en què l’alumnat avança. Spre sfâr itul c r ii am inclus patru teste, utile pentru a verifica gradul în care elevul avanseaz .

El material enregistrat es troba a l’abast de l’alumnat a través del web www.tabarcallibres.com Materialul înregistrat se g se te la îndemâna elevilor în pagina web www.tabarcallibres.com

També en el web hi ha informació sobre pàgines educatives que amplien la informació que es tracta en cada unitat, Pe lâng aceasta, se poate afla informa ie în leg tur cu alte pagini web instructive care con in teoria din fiecare unitate dar mai extins ,

de manera que els alumnes puguen ampliar coneixements a través d’internet. în a a fel încât elevii pot m ri cuno tin ele lor prin Internet.

També es troben al web de l’editorial les solucions de les activitats i textos amb activitats per ampliar coneixements i În plus, în pagina editorialului se g sesc solu iile la activit ile i la textele cu exerci ii pentru a înt ri cuno tin e

provocar la discussió oral. i a stârni conversa ia oral .

QUINA LLENGUA APRENS? CE LIMB ÎNVE I?

El valencià o català és una de les diferents llengües que es parlen actualment a la Península Ibèrica. Dins d’Espanya hi ha Valenciana sau catalana e una din diferitele limbi vorbite în actualitate în Peninsula Iberic . În Spania sunt vorbite

quatre llengües oficials: català o valencià, gallec o portugués, basc o èuscar i castellà o espanyol. urm toarele patru limbi oficiale: catalana ori valenciana, galiciana sau portugheza, basca i castiliana sau spaniola.

El català o valencià és una de les diferents llengües que van evolucionar a partir del llatí, igual que el gallec o portugués, el Catalana ori valenciana e una din diversile limbi care sunt provenite din latin , la fel ca galiciana sau portugheza,

francés, el romanés, l’italià, el sard o el castellà. El valencià o català ja es parlava al segle X i els primers textos escritsfranceza, româna, italiana, sarda sau castiliana. Valenciana sau catalana deja se vorbea în secolul X i primele texte scrise

coneguts són del segle XI. Va ser la llengua principal de la Corona d’Aragó i amb la creació d’Espanya després de la invasió cunoscute dateaz din secolul XI. O s fie limba principal în Regatul Aragonului iar cu crearea posterioar a Spaniei dup invaziunea

castellana del segle XVIII, la llengua va ser perseguida amb més o menys èxit en els àmbits públics, encara que la població l’hacastilian din secolul XVIII, o s fie urm rit cu mai mult sau mai pu in suces în sectorul public, de i popula ia a

mantinguda com a llengua de relació habitual i única. Durant el règim feixista posterior a la guerra civil de 1936-39, l’Estat men inut-o ca o limb de conexiune habitual i unic . În timpul regimului fascist ulterior dup r zboiul civil din 1936-39, Statul

espanyol va dur una política d’eliminació de la llengua que va fer que una part de la població urbana deixara de transmetre-la spaniol a trasat o politic de eliminare a limbii, ceea ce a dus pe o parte din popula ia urban s nu o mai transmit

als fills. Per això, en l’actualitat, encara que el 90% dels ciutadans la coneixen i són capaços d’usar-la, només és la llengua de copiilor lor. Din acest motiv, în actualitate, chiar dac 90% din cet eni o cunosc i ar putea s o foloseasc , doar 60%

relació habitual d’un 60% de la població. Així i tot, el seu ensenyament obligatori i la recuperació progressiva de parlants fadin ei o vorbesc în mod curent. În ciuda acestor factori, predarea ei obligatorie i recuperarea treptat a vorbitorilor a f cut

que tinga una vitalitat superior a la de moltes llengües estatals. És la vint-i-unena llengua per freqüència d’ús a internet i és s aib o vitalitate mai ridicat ca multe alte limbi statale. E a dou zeci i una limb dup frecven de folosire în Internet i

oficial a les Nacions Unides. La producció literària en català des del segle XI fins avui dia és comparable a la de qualsevol altra are caracter oficial în cadrul Na iunile Unite. Producerea literar în catalan din secolul XVI pân în actualitate e comparabilcu oricare alt

llengua de cultura. De tota manera, el fet que l’administració central espanyola no l’adopte com a llengua oficial fa que fora limb de cultur . Pe de alt parte, faptul c administra ia central spaniol nu o adopt ca limb oficial o transform

d’Espanya siga menys coneguda que el castellà. într-o limb mai pu in cunoscut decât castiliana în afara Spaniei.

La llengua catalana o valenciana és la llengua pròpia i oficial de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. No és oficial aLimba catalan sau valencian e limba propie i oficial în Cataluña, ara Valencian i Insulele Baleare. Nu e oficial în

l’Aragó ni a Múrcia, encara que es parla en una part dels seus territoris. Fora de l’Estat espanyol es parla a la CatalunyaAragon nici în Murcia, chiar dac se vorbe te într-o parte din teritoriile lor. Afar din Statul spaniol se vorbe te în Cataluña

francesa i a la ciutat de l’Alguer, dins de l’illa de Sardenya, a Itàlia. També és l’idioma oficial d’Andorra. En total, parlenfrancez i în ora ul sardinian l'Alguer, Italia. De asemenea, e limba oficial în Andorra. În total, o vorbesc

aquesta llengua uns 11 milions de persones que també estan obligades a conèixer l’espanyol, el francés o l’italià, depenent aproximativ 11 milioane de persoane care, pe lâng asta, sunt obligate s cunoasc spaniola, franceza sau italiana, depinzând

de l’estat on viuen. També és l’única llengua no estatal que es pot usar oficialment en la major part d’organismes de la UE i de statul unde tr ie c. În plus, e unica limb non-statal care se poate folosi oficial în majoritatea organismelor din UE i

s’estudia en unes noranta universitats del món. se studiaz în aproape nou zeci de universit i din lume.

Les ciutats més grans on es parla l’idioma són Barcelona, València, Palma de Mallorca, Alacant, Tarragona, Girona, Lleida, Elx Cele mai mari ora e unde se vorbeste limba sunt Barcelona, Valencia, Palma de Mallorca, Alicante, Tarragona, Girona, Lleida, Elche

o Castelló. En els darrers anys s’han establert en Catalunya, Illes Balears i País Valencià moltes persones de procedència sau Castellón. În anii anteriori s-au stabilit în Cataluña, insulele Baleare i ara Valencian multe persoane de provenien

diversa que han trobat un treball al costat dels habitants més antics. Tots els habitants tenen l’obligació de conéixer els dosdivers care au g sit un post de munc al turi de locuitorii mai vechi. To i locuitorii au obliga ia s cunoasc cele dou

idiomes oficials d’aquests territoris. Conéixer i usar el català o valencià té l’avantatge que permet una integració més limbi oficiale ale acestor teritorii. A cunoa te i a utiliza catalana sau valenciana are avantajul c permite o integrare mai

profunda en la cultura pròpia dels tres territoris. Els valencians, catalans o balears agraeixen els esforços dels nouvinguts iprofund în cultura original din aceste trei zone. Valencienii, catalanii sau balearii sunt recunosc tori pentru eforturile celor sosi ide curând i

dels autòctons castellanoparlants per aprendre a usar la seua llengua. Esperem que aquest llibre us siga útil per aconseguir- ho. a autohtonilor vorbitori de castilian de a înv a limba lor. Sper m c aceast carte o s v fie de folos pentru a duce la bun-sfâr it acest obiectiv.

Per tal d’obtenir més informació sobre la llengua, entreu en el web de l’editorial. Dac vre i s ob ine i mai mult informa ie, intra i pe pagina editorialului.

unitat 1 presentar-se unitatea 1 a se prezenta

Habilitats comunicatives i correcció gramaticalAbilit i comunicative i corectare gramatical

Vocabulari Vocabular

1.Saludar i dir adéu A saluta i a- i lua r mas bun

2.demanar i dir el nom A întreba i a spune numele

3.lletrejar. l’alfabet A rosti literele alfabetului

4.usar dígrafs Folosirea grafemelor

5.identificar alguna persona segons les relacions familiars convencionals. Els possessius. A identifica o persoan conform rela iilor familiare conven ionale. Posesivele.

6.dir els números de l’1 al 10A spune numerele de la 1 la 10

7.usar l’article A folosi articolul

Nom de les lletres de l’alfabet Numele literelor alfabetului

Els numerals cardinals: del zero al deu Numerele cardinale: de la zero la zece

Noms de vincles familiars o socials Numele leg turilor familiare i sociale

Alguns noms propisCâteva nume propii

Materials de classe Material pentru clas

Elements gramaticals Elemente gramaticale

Expressions Expresii

• Present d’indicatiu del verb ser i dir-se Prezentul de indicativ al verbelor a fi i a se zice• Els pronoms personals tònics: jo, tu , vosté, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles Pronumele personale: eu, tu, dumneavoastr , el, ea, noi, voi, ei, ele• Els pronoms personals febles: em, et, es, ens, vos, us, li Pronumele cu forme neaccentuate:

Caz Acusativ1ºsg: m , m- 1ºpl: ne-

2ºsg: te- 2ºpl: v , v-

3ºsg: l-, îl, o 3ºpl: îi, le, i-

Caz Dativ1ºsg: îmi, mi- 1ºpl: ne-, ni

2ºsg: î i2ºpl: v-, v , vi

3ºsg: i-, îi 3ºpl: le-, li

• L’article definit i personal: la, el, les, els

Articolul hot rât

SingularNominativ & Acusativ: -ulGenitiv & Dativ: -uluiVocativ: -e

Plural

Consulteu els quadres de les pàgines Consulta i tabelele de la paginele

9, 10, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19

Nominativ & Acusativ: - iiGenitiv & Dativ: - ilorVocativ: - ilor

• L’apostrofació Apostrofarea

• Els demostratius: aquest, aquell, etc. Demonstrativele: acest, acel, etc.

• Els interrogatius qui? i com? Interoga iile cine? i cum?

• La negació ...no... Nega ia "nu"

• L’alfabet i els digraphs Alfabetul i digrafele

• Els numerals de l’1 al 10 Numerele de la 1 la 10

1. Saludar i dir adéu

Fórmules de salutacióFormule de salut

Bon dia. Bun ziua! Què hi ha? Ce mai faci? Bona vesprada. Bun ziua! (numai dup -amiaza) Què fem? Ce facem? Bona nit. Noapte bun ! Com anem? Cum mergem? Hola! Bun Com va això?

Hola, què hi ha?Bun , ce mai faci?Bon dia. Bun ziua

Hola, com va això? Bun , cum î imerge?

És vosté Sara Arnau? Sunte i dumneavoastr Sara Arnau?

No, jo sóc Lídia Pons. Nu, eu sunt Lidia Pons.

Molt de gust. Cu pl cere.

Encantada, com va? Încântat de cuno tin , ce mai faci?

Anem fent. Gràcies O ducem înainte. Mul umesc.

Ja ens veurem. Adéu Ne mai vedem. Pa

Adéu La revedere!

Fórmules de presentación Formule pentru a se prezenta

Pronoms Personals + Present d’Indicatiu del verb SER Pronumele personale + prezentul indicativ al verbului A FI+Jo sóc Lídia Eu sunt Lidia Tu eres/ets Pau Tu e ti Pau Ell/Ella és Teresa El/Ea e Teresa Vosté és Teresa Dumneavoastr sunte i Teresa

Nosaltres som Vicent, Andrés i Aitor Noi suntem Vicent, Andrei i Aitor Vosaltres sou Borja i Núria Voi sunte i Borja i Nuria Ells/Elles/Vostés són Carme i Miquel Ei/Ele/Dumnealor sunt Carmen i Mihai

-Jo no sóc Lídia Eu nu sunt Lidia Tu no ets/eres Pau Tu nu e ti Pau? Ell/Ella no és Teresa El/Ea nu e Teresa Vosté no és Teresa Dumneavoastr nu sunte i Teresa

Nosaltres no som Vicent, Andrés i Aitor Noi nu suntem Vicent, Andrei i Aitor

Vosaltres no sou Borja i Núria Voi nu sunte i Borja i Nuria

Ells/Elles/Vostés no són Carme i Miquel Ei/Ele/Dumnealor nu sunt Carmen i Mihai

?Eres/ets tu Pau? E ti tu Pau? És ell/ella/vosté Teresa? E el/ea Teresa? Sou vosaltres Borja i Núria? Sunte i voi Borja i Nuria? Són ells/elles/vostés Carme i Miquel? Sunt Ei/Ele/Dumnealor Carmen i Mihai?

X Sí, sóc jo Da, sunt eu. No, no és ella Nu, nu e ea No, no som nosaltres Nu, nu suntem noi Sí, són ells Da, sunt ei

Resposta a una presentació R spuns la o prezentare

Molt de gust. Îmi face pl cere s te cunosc. Molt de gust de conéixer-lo/-la. Foarte încântat s v cunosc Encantat. încântat Hola, què hi ha? Bun , ce mai faci? Com anem? Cum mergem? Com va? Cum o duci?

Fórmules de comiat Formule pentru a- i lua r mas bun

Molt bé, gràcies! Foarte bine, mul umesc! Adéu. PaAnem fent. Mergem înainte A passar-ho bé. A se distra. Anem tirant. O ducem înainte. A reveure. La revedere. Malament. ( R u Fins... Pân .... Fatal. ( Fatal Ja ens veurem. Ne mai vedem

Així, així. A a i a a Records. Salut ri No massa bé. Nu prea bine Que vaja bé. S - i mearg bine Que no siga res. S nu fie nimic.

1. Escolta i escriu al costat de cada foto el número del diàleg que li correspon: Ascult i scrie lâng fiecare fotografie num rul dialogului care îi corespunde:

2. Practica. Practica) Escolta els diàlegs una altra vegada i repeteix-los llegint en veu alta.

Ascult dialogurile înc o dat i repet -le citindu-le cu voce tare b) Feu grups de tres, si és possible, i presenteu-vos imitant els diàlegs. Face i grupe de câte trei, dac este posibil i prezenta i-v imitând dialogurile.

3. Escriu la paraula adequada oralment i per escrit en el diàleg següent: Scrie cuvântul adecvat oral i scris în dialogul urm tor:

4. Torna a escriure les frases substituint les paraules en cursiva per jo, tu ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles. Com en l’exemple: Scrie din nou frazele înlocuind cuvintele cursive cu eu, tu, el/ea, noi, voi, ei/ele. Ca în exemplul:

Maria és alta. Ella és alta Maria e înalt . Ea e înalt

5. Relaciona les formes verbals del present d’indicatiu del verb ser amb les dels pronoms personals forts. Rela ioneaz formele verbale de la prezentul indicativ al verbului a fi cu pronumele personale.

2. Demanar i dir el nom

Com et diuen? / Com et dius? Cum te nume ti? Jo em dic Miquel. / El meu nom és Miquel. / Jo sóc Miquel. /Em diuen Miquel. M numesc Mihai. / Numele meu e Mihai. / Eu sunt Mihai. / M cheam Mihai.

6. Escolta el diàleg i marca les paraules que ha utilitzat per a demanar i dir el nom. Ascult dialogul i marcheaz cuvintele care a folosit pentru a întreba i a spune numele.

7. Pregunta el nom a aquests personatges. Întreab pe aceste personaje care sunt numele lor.

8. Llegeix el quadre següent: Cite te tabelul urm tor:

9. Relaciona les formes verbals del present d’indicatiu del verb dir amb les dels pronoms personals forts, com a l’exemple. Rela ioneaz formele verbale de la prezentul indicativ al verbului a zice cu pronumele personale, ca în exemplu.

10. Completa les oracions següents: Completeaz propozi iile urm toare:

Com es diu? Cum îl cheam ?

Es diu Brunet Se nume te Brunet

3. Lletrejar. l’alfabet Pronun liter cu liter alfabetul

11. Escolta el nom de les lletres de l’abecedari i copia a sota. Ascult numele literelor alfabetului i copiaz dedesubt

12. Torna a escoltar l’alfabet i escriu el nom de les lletres: Ascult din nou alfabetul i scrie numele literelor:

13. Escolta i escriu el nom de cada lletra. Ascult i scrie numele fiec rei litere.

14. Lletregeu les sigles de l’activitat anterior. Pronun acronimele din exerci iul anterior

15. Escriu en aquesta graella el nom de les persones de la classe que comencen per aquestes lletres. Digues quantes persones hi ha de cada una. Scrie i în acest tabel numele persoanelor din clas care încep cu aceste litere. Spune i câte persoane sunt în fiecare din ele.

16. Lletregeu les lletres del vostre nom i cognoms. Ex.: Jhon Martin: jota-hac-o-ene, eme-a-erre-te-i-ene. Després digueu al vostre company o companya que us lletrege els seus i els d’una persona famosa que admire. Pronun a i literele numelui i prenumelui vostru. Ex.: Jhon Martin: J-ha -o-en, em-a-er-te- i -en. Pe urm spune i-i colegului vostru s -l pronun e pe al lui i cel al unei persoane faimoase care admir .

4. Usar dígrafs A folosi digrafe

En valencià o català alguns sons es representen amb dues lletres per exemple: Lluís, Marcel·la, Guillem... Aquestes combinacions s’anomenen DÍGRAFS. În valencian sau catalan câteva sunete sunt reprezentate cu dou litere de exemplu: Lluís, Marcel·la, Guillem...Aceste combina ii se numesc DIGRAFE.

17 Escolta i llegeix els noms o cognoms següents i fixa’t en els dígrafs marcats. Ascult i cite te urm toarele nume i prenume i fii atent la digrafele marcate.

18. Marca els dígrafs en les paraules següents relacionades amb l’institut. Algunes paraules no tenen dígrafs. Marcheaz digrafele în urm toarele cuvinte rela ionate cu coala.

19. Llegeix en veu alta els embarbussaments següents: Citi i cu voce tare urm toarele exerci ii de dic ie:

5. Identificar alguna persona segons les relacions familiars convencionals. Els possessius. A identifica persoanele depinzând de rela iile familiale conven ionale. Posesivele.

-Qui és? / Qui ets/eres? / Qui és vosté? - Cine e?/Cine e ti?/ - És la meua germana. - E sora mea.

20. Escolta el diàleg i marca les paraules que hem utilitzat per demanar i dir qui som. Ascult dialogul i marcheaz cuvintele care le-am folosit pentru a întreba i a spune cine suntem.

Qui és? Cine e?

És la meua germana. E sora mea.

21. Observa l’arbre genealògic, consulta el quadre adjunt i completa les relacions de parentiu de la família Manguire-Benavent? Observ arborele genealogic, consult tabelul al turat i completeaz rela iile de înrudire ale familiei Manguire-Benavent?

ELS PARENTIUS avi/àvia bunic/bunic

nét/néta nepot /nepoat

cosí/cosina veri or/veri oar

marit/muller so /so ie

oncle/tia unchi/m tu a

fill/filla fiu/fiic

cunyat/cunyada cumnat/cumnat

nebot/neboda nepot /nepoat

pare/mare mam /tat

germà/germana frate/suror

22. Dibuixa el teu arbre genealògic. Deseneaz arborele t u genealogic.

23. Usa els possessius per a exlicar a un company o a una companya qui és cada un dels membres de la teua família que has representat a l’arbre genealògic. Com a l’exemple: Folose te posesivele pentru a-i explica unui coleg sau unei colege cine e fiecare din membrii familiei tale reprezenta i în arborele genealogic.

POSSESSIUS POSESIVELE

De mi Al meu

el meu Meu

la meua/ la meva a mea

De tu Al t u

el teu T u

la teua a ta

D’ell/d’ella Al lui/ei

el seu Lui/ei

la seua/la seva a sa

ma mare mama mea

De nosaltres Al nostru

El nostre Nostru

la nostra a noastr

De vosaltres Al vostru

el vostre Vostru

la vostra a voastr

D’ells Al lor

el seu Al lor

la seua/ la seva a sa

mon pare tat l meu

24. Identifica quin personatge de la família Manguire-Benavent diu aquestes frases. Fixa’t en l’arbre cronològic. Identific -l pe personajul din familia Manguire-Benavent care zice aceste fraze. Fii atent la arborele genealogic.

25. Defineix els següents parentius per a les relacions familiars. Define te urm toarele rudenii pentru rela iile familiale.

26. Escriu els possessius que falten en les frases següents: Scrie posesivele care lipsesc în urm toarele fraze:

6. Dir els números de l’1 al 10 A zice numérele de la 1 la 10

27. Completa els quadres amb els noms dels números.

quatre, un/una, vuit, dos/dues, sis patru, unu/una, opt, doi/dou , ase

NÚMEROS0 zero zero1 / 62 / 7 set

apte3 tres

trei8

4 9 nou nou

5 cinc cinci

10 deu zece

28. Escolta els números i fixa’t com s’escriuen. Repeteix-los.

Ascult numerele i fii atent la cum se scriu. Repet -le.

29. Escolta i escriu els números sense mirar el quadre anterior. Ascult numerele i scrie numerele f r s te ui i la tabelul anterior.

30. Escolta i copia al dictat el número del dibuix al costat de cada paraula. Ascult i scrie la dictare num rul desenului lâng fiecare cuvânt

31. Escolta les paraules anteriors i repeteix-les. Ascult cuvintele anterioare i repet -le.

32. Demana a un company l’objecte que correspon a cada número. Practica seguint l’exemple. Cere-i unui coleg obiectul care îi corespunde fiec rui num r. Practic urmând exemplul A: Número 5?

Num rul 5? B: Telèfon. Número 3?

Telefon. Num rul 3?

33. Relaciona els números del quadre amb els dibuixos: Rela ioneaz numerele din tabel cu desenele:

Zero Zero un-una unu-una dos-dues doi-doutres treiquatre patrucinc cincisis ase

set apte

huit/vuit optnounoudeuzece

7. Usar l’article A folosi articolul

L’article és una paraula que indica que el substantiu que va darrere d’ell ja és conegut. Els articles en valencià són: Articolul este un cuvânt care indic c substantivul care merge înapoia lui deja se cunoa te. Articolele în valencian sunt:

MASCULÍ MASCULIN

FEMENÍ FEMININ

SINGULAR el/l’ - ul

la/l’ ei

PLURAL els ii

Lesle

EL MEU PARE TAT L MEU ELS MEUS PARESP RIN II MEI LA MEUA GERMANASORA MEA LES MEUES GERMANES SURORILE MELE

El pare els pares la mare les maresP rintele P rin ii Mama MameleEl germà els germans la germana les germanesFratele Fra ii Sora Surorile l’oncle els oncles l’aula les aulesUnchiul Unchii Aula Aulele l’amic els amics l’amiga les amiguesPrietenul Prietenii Prietena Prietenele l’institut els instituts l’Úrsula les Úrsules

coala colile Ursula Ursulelel’esborrador els esborradors la unió les unions

terg torul terg toarele uniunea uniunile l’Ezequiel els Ezequiels la informació les informacionsEzequiel Ezequielii informa ia informa iile l’Emili els Emilis la Inmaculada les ImmaculadesEmili Emilii Imaculata Imaculatele

En valencià o català existeix l’apòstrof, és a dir, la reducció dels articles el i la a l’ (L’animal és dòcil; L’anciana està alegre ) i În valencian sau catalan exist apostroful, adic reducerea articolelor el i la la l’ (Animalul e docil; B trâna e voioas ) i

de la preposició de a d’ (El gos d’Ernest s’ho ha menjat tot). Les regles bàsiques de l’apostrofació són les següents: a prepozi iei de la d’ (Câinele lui Ernest a mâncat tot). Regulile principale ale apostrof rii sunt urm toarele:

S’apostrofen Se apostrofeaz

quan la paraula que els segueix comença per a,e,i,o,u o h muda când cuvântul care le urmeaz începe cu a,e,i,o,u sau h mut

l’alba, l’artista, l’home, l’institut, l’habitació, l’última, l’íntima zorile, artistul, b rbatul, coala, camera, ultima, intima

la quan el mot següent és femení i comença amb i o u àtones la când cuvântul urm tor e feminin i începe cu i sau u atone

la universitat, la imaginació, la idea,la histèria, la unió universitatea, imagina ia, ideea, isteria, uniunea,

el/laNo s’apostrofen Nu se apostrofeaz

davant del nom de les lletres Înaintea numelor literelor

la a, la e, la efa, la ema litera a, e, f, m

de S’apostrofa Se apostrofeaz

davant de a,e,i,o,u o h muda Înaintea a,e,i,o,u sau h mut

dona d’acció, taca d’humitat femeie de ac iune, urm de umanitate

34. Escriu l’article masculí (el/l’) davant de les paraules següents:

Scrie articolul masculin (el/l’) înaintea cuvintelor urm toare:

35. Escriu l’article femení davant de cada mot (hem marcat les paraules femenines que no comencen per i, u àtona). Fixa’t en el nom de la lletra. Scrie articolul feminin înaintea fiec rui cuvânt (am marcat cuvintele feminine care nu încep cu i, u atone). Fii atent la numele literei.

36. Escriu l’article que correspon a les paraules següents. Scrie articolul corespunz tor pentru fiecare din cuvintele urm toare.

37. Llegeix el text següent i respon les preguntes: Citi i textul urm tor i r spunde i la întreb ri: a) Quina relació tenen Alba i Rosa? Ce rela ie au Alba i Rosa? b) Què han fet aquest matí les dues germanes a l’institut? Ce au f cut la coal în diminea a asta cele dou surori? c) Qui és la Paula? Cine este Paula? d) Què mengen les tres xiquetes? Ce m nânc cele trei feti e? e) Quina relació tenen la tia Isabel i l’oncle Julià? Ce rela ie au m tu a Isabel i unchiul Julià?

unitat 2 informació personal unitatea 2 informa ie personal

Habilitats comunicatives i correcció gramatical Abilit i comunicative i corectare gramatical


1.demanar i donar adreces i telèfons. A cere i a da adrese i telefoane 2.dir el país, la nacionalitat i l’idioma. A spune ara, na ionalitatea i limba3.fórmules per a parlar per telèfon i demanar disculpes . Formule pentru a vorbi la telefon i a- i cere scuze 4.preguntar i dir l’edat A întreba i a spune vârsta

• llengües, països, nacionalitats Limbi, ri i na ionalit i



• Verb viure (present) Verbul a tr i (prezent) • Interroatius on, quin Interogativele unde, ce • prep. a/al, a la a l’ Prep. la • numerals i ordinals Numerale cardinale i ordinale • verb tenir Verbul a avea • Que hi és (el) Josep Este Josep? • hi ha/hi és Este •Verb Tenir/tindre (present) Verbul a avea (prezent)

• Consulta els quadres de les pàgines Consulta i tabelele de la paginele

21, 22, 23, 24, 25

1. Demanar i donar adreces i telèfons

- On vius? Unde locuie ti?- A Quatretonda. În Quatretonda- A quin carrer? Pe ce strad ?- Al carrer Jaume I, 12. Pe strada Jaume I, 12.

- Tens telèfon? Ai telefon? - Sí, és el número 96 386 70 42. Da, e num rul 96 386 70 42 - Quin número de telèfon tens? Care e num rul t u de telefon? - És el 96 370 58 96 / Tinc el ... E 96 370 58 96 / Am ...

JoEuTu/vosté Tu/DumneavoastrEll/ella El/ea Nosaltres Noi Vosaltres Voi Ells/elles Ei/ele

visc tr iesc vius/viu tr ie ti/tr i iviu tr ie te vivim tr imviviu tr i iviuen tr iesc

aÎn

Xàtiva Gandia Barcelona Mallorca Alzira Vilallonga

al a la a l’ pe

carrer del Mig strada del Mig carrer Poassa strada Poassacarrer Enric Valor strada Enric Valorcamí Serra calea Serra plaça de l’Oliver Pia a Oliver avinguda País Valencià bulevardul País Valencià

20, 6é, 6a 112, 4t, 2a 2, 8é, 1a 18, baix 18, parter 33, 7é, 3a 60, 4t, 1a

On vius? Unde locuie ti?

A Quatretonda, al carrer Jaume I, 12. El CP és 46001 În Quatretonda, strada Jaume I, 12. CP e 46001.

1. Escolta el diàleg, subratlla adreces i telèfons i canvia’ls pels teus. Ascult dialogul i subliniaz adresele i telefoanele i schimb -le cu ale tale.

2. Llegeix, repeteix i representa el diàleg anterior. Scrie, repet i reprezint dialogul anterior.

3. Observa com ha estat confeccionada aquesta targeta de visita. Observ cum a fost fabricat aceast carte de vizit

4. Confecciona la teua targeta al teu quadern. F - i cartea ta de vizit în caietul t u.

2. Dir el país, la nacionalitat i l’idioma A spune ara, na ionalitatea i limba

- D’on eres/ets? De unde e ti? - De Brasil, sóc brasiler. Din Brazilia, sunt brazilian. - Quina llengua parles? Ce limb vorbe ti? - Parle el portugués, l’anglés i el català. Vorbesc portugheza, engleza i catalana.

- D’on és? De unde e? - Ell/ella és d’Alemanya. El/ea e din Germania. - Quina nacionalitat té? Ce na ionalitate are? - És rus/sa. E rus/s .- Quina llengua parla? Ce limb vorbe te? - Parla l’alemany i el rus. Vorbe te germana i rusa.

5. Escolta el diàleg i copia’l al dictat. Ascult dialogul i copiaz -l ca o dictare.

6. Completa el diàleg anb les paraules següents: sóc, parles,i, ets, jo, parle, tu Completeaz dialogul cu urm toarele cuvinte: sunt, vorbe ti, i, e ti, eu, vorbe ti, tu

7. Escriu el nom dels països i les nacionalitats que faltenen el quadre següent. Scrie numele rilor i na ionalit ilor care lipsesc în tabelul urm tor

8. Pregunta a un company el nom, el país i la nacionalitat d’aquests personatges. Întreab -l pe un coleg numele, ara i na ionalita ea acestor personaje.

3. Fórmules per a parlar per telèfon i demanar disculpes Formule pentru a vorbi la telefon i a- i cere scuze

D’on ets? De unde e ti?

De Brasil, sóc brasiler. Din Brazilia. Sunt brazilian

Que hi ha la Pepa? Pepa este?

Sí? Da?

Sí, jo mateix. Da, eu îns mi

Ah, hola, escolta... Ah, bun , ascult ...

Per a despenjar Pentru a ridica receptorul - Diga’m. Zi-mi - Digueu-me. Spune i-mi. - Sí? Da?

Per a demanar per algú Pentru a întreb de cineva- Que hi ha (la) Laia? Pot s vorbesc cu Laia? -Que hi és (el) Guillem? Pot s vorbesc cu Guillem? - Amb la senyora Maria, per favor? Cu doamna Maria, v rog? - Em pot passar amb Pep, per favor? M poate trece cu Pep, v rog?

Per a respondre Pentru a r spunde- Sí, jo mateix. Da, eu însumi. - Un moment, ara s’hi posa. Doar o clip , acum se pune. - Un moment, ara te la passe. Doar o clip , acum i-l dau. - Ara li la passe. Acum v trec.

Per a comprovar Pentru a verifica - És el 96 221 42 32? E num rul 96 221 42 32? - Com ha dit que es deia, per favor? Cum a spus c se zicea, v rog? - Amb qui vol parlar? Cu cine vrea s vorbeasc ?

Per a respondre negativament Pentru a r spunde negativ - Ara no hi és. Acum nu este aici. - No hi és en aquest moment. în acest moment nu este aici. - No, perdone, però sembla que s’equivoca. Nu, m scuza i dar mi se pare a i gre it num rul - Ací no hi ha cap Raquel. Aici nu este nici o Raquel. - Està ocupada, no s’hi pot posar. Este ocupat , nu se poate pune la telefon.

Per a mantenir la conversa Pentru a men ine conversa ia - Sí, és clar. Da, bineîn eles - Escolta! Ascult !- Em sents? M auzi? - Diga, diga... Zi-mi, zi-mi…

Demanar disculpes A cere scuze

Disculpe, ScuzePerdone, ScuzePerdó, iart -mHo sent îmi pare r u

m’he equivocat am gre it

No té (cap) importància. Nu conteazNo passa res. Nu se întâmpl nimic

9. Escolta el diàleg telefònic que mantenen aquestes persones. Fixa’t en les fórmules de conversa que utilitzen i assenyala-les. Ascult dialogul telefonic care îl men in aceste persoane. Fii atent la formulele de conversa ie care le folosesc isubliniaz -le.

10. Representa per parelles aquest diàleg. Reprezenta i pe perechi acest dialog.

11. Imagina que treballes en un servei d’informació telefònica. Per parelles confeccioneu un diàleg on A sol·licita els números dels serveis següents i B fa de telefonista:

Imagineaz - i c lucrezi într-un serviciu telefonic de informa ie. Pe perechi construi i un dialog unde A cere urm toarele numere de servicii i B face pe telefonista.

12. Escolta el diàleg i marca les expressions que s’utilitzen per a demanar disculpes. Ascult dialogul i marcheaz expresiile care se folosesc pentru a cere scuze.

13. Representa amb un company aquest o un altre diàleg semblant. Reprezint cu un coleg acest dialog sau altul asem n tor.

4. Preguntar i dir l’edat

Pare i fill tat i fiu Quants anys tens?

Câ i ani ai?

Tinc cinquanta-un Anys. Am cincizeci i unu de ani.

Tenir/tindreA aveaTinc AmTensAi TéAre Tenim AvemTeniu Ave iTenenAu

onze 11 unsprezece dotze 12 doisprezece tretze 13 treisprezece catorze 14 paisprezece quinze 15 cincisprezece setze 16 aisprezece

dèsset 17 aptesprezece

divuit 18 optsprezece dènou 19 nou sprezece vint 20 dou zeci vint-i-un 21 dou zeci i unu vint-i-sis 26 dou zeci i asevint-i-nou 29 dou zeci i noutrenta 30 treizeci

quaranta-quatre 44 patruzeci i patru cinquanta-dos 52 cincizeci i doi seixanta-tres 63 aizeci i trei

setanta-cinc 75 aptezeci i cinci

vuitanta-sis 86 optzeci i asenoranta-nou 99 nou zeci i noucent 100 o sut

anysani

14. Escolta el diàleg i copia’l al dictat. Ascult dialogul i copiaz -l ca o dictare.

15. Interpreta el diàleg amb algun company o amb alguna companya. Interpreteaz dialogul cu un coleg sau o coleg

16. Ordena aquests números de menor a major. Ordoneaz cresc tor numerele.

17. Escriu els números amb xifres. Scrie numerele cu cifre.

18. Escriu amb lletres i llegeix els números. Scrie cu litere i cite te numerele.

19. Llegeix el text següent. Primer silenciosament i després en veu alta. Pots enregistrar-lo per qualsevol sistema. Cite te urm torul text. Prima dat în t cere i apoi cu voce tare. Po i s te înregistrezi cu orice sistem. Després respon les preguntes: Dup asta, r spunde la întreb ri:a) Qui telefona? Cine sun ?b) De quin sexe és la persona que respon? Care este sexul persoanei care a r spuns? c) La que respon al telèfon té vint-i-un anys? Cea care a r spuns la telefon are dou zeci i unu de ani? d) A la casa viuen dues xiques i dos xics ? în cas tr iesc dou fete i doi b ie i?e) Quantes llengües es parlen a la casa del carrer Almansa? Câte limbi se vorbesc în casa de pe strada Almansa?

20. Tria un continent i fes una llista de trenta llengües i deu nacionalitats que hi pugues trobar. Pots consultar Alege un continent i f o list cu treizeci de limbi i zece na ionalit i care ai putea s g se ti. Po i s cau iinformació als webs: mercator.com, ciemen.cat wiquipedia.org o www6.gencat/llencat/publicacions/mapa/index.htm informa ie în paginile web: mercator.com, ciemen.cat, wiquipedia.org sau www6.gencat/llencat/publicacions/mapa/index.htm

- Quants anys tens? Câ i ani ai?- Tinc catorze anys. Am paisprezece ani. - Quants anys té? Câ i ani are?- Té trenta-dos anys. Are treizeci i doi de ani.

unitat 3 Llocs unitatea 3 Locuri



1.Preguntar i indicar on és un lloc A întreba i a semnala unde este un loc 2.usar el verb anar A utiliza verbul a merge 3.usar les contraccions A folosi contrac iile 4.usar adverbis i locucions de lloc A folosi adverbe i locu iuni de loc 5.usar numerals cardinals i ordinals A folosi numerale cardinale i ordinale

• situacionals contextual



Interrogatiu On Interogativa Unde

fins, agafar, trencar Pân , a prinde, a rupe

verb anar A merge contraccions

Contrac ii adverbis i locucions

Adverbe i locu iuni numerals 100-1000 ordinals 1-6

Numerale 100-1000 ordinale 1-6

Consulta els quadres de les pàgines Consulta i tabelele de la pagínele

27, 31, 32, 35

1. Preguntar i indicar on és un lloc

On és la biblioteca municipal? Unde este biblioteca municipal ?

Al costat de l’ajuntament. Lâng prim rie

Davant/ darrere de la comissaria În fa a/în spatele comisariatului Damunt/davall de l’oficina d’ocupació Deasupra/dedesubtul biroului de posturi de muncA mà dreta /a mà Esquerra La mâna dreapt /mâna stângTot dret Tot înainte A la dreta/ a l’esquerra de la carnisseria La dreapta/ stânga m cel riei Dalt/baix, al final de l’escala Sus/jos, la sfâr itul sc rii Entre la farmàcia i l’hotel între farmacie i hotel Lluny/prop Departe/aproapePassant la via del tren Trecând calea feratMés enllà del supermercat Mai încolo de la Pia a Mare

Dos persones parlant al carrer Dou persoane vorbind pe strad

On és la biblioteca?Unde este biblioteca?

Al costat de l’ajuntament Lâng prim rie

1. Escolta l’enregistrament i després repeteix-lo amb un company. Ascult înregistrarea i apoi repet-o cu un coleg.

2. Per parelles pregunteu i contesteu usant aquestes cinc estructures (al costat de, tot dret, a mà esquerra, puge, a la Pe perechi, face i-v întreb ri i r spunde i folosind aceste cinci elemente (lâng , tot înainte, la mâna dreapt , ie i, la

dreta) per indicar en el plànol els llocs següents: dreapta) pentru a semnala pe plan locurile urm toare:

- el quiosc Chio cul- El camp de bàsquet Câmpul de basket - El ciber Cyberul - La biblioteca municipal Biblioteca municipal - La parada de l’autobús. Sta ia de autobuz- El locutori telefònic. Cabina telefonic

3. Llegeix el recorregut pels ponts que tens marcats en aquest plànol de la ciutat d’Alcoi. Segueix la ruta en el mapa Cite te traseul pe punctele care le ai marcate în acest plan al ora ului Alcoi. Urm re te drumul pe hart

4. Dibuixa en el mapa d’Alcoi l’itinerari següent: Deseneaz pe harta ora ului Alcoi itinerarul urm tor: Per anar de la plaça d’Espanya al parc de Cantagallet cal fer el següent: Pentru a merge din pia a Spaniei pân la Parcul Cantagallet este nevoie s urmezi pa ii ace tia: Agafes el carrer Sant Nicolau tot al dret. Quan arribes a la sisena boca de carrer, trenques a la dreta vorejant la Glorieta i Ia strada Sant Nicolau tot la dreapta. Când ajungi la a asea intrare de strad , cote ti la dreapta înconjurând pia eta ientres al Camí. Segueixes el Camí tot al dret i arribes al parc de Cantagallet. Intri pe Drum. Continui Drumul tot la dreapta i ajungi la parcul Cantagallet.

5. Ara dibuixa tu en el mapa un trajecte des de A a B i dicta’l al teu company perquè el marque en el seu mapa. Acum deseneaz tu pe hart un traseu din A pân la B i dicteaz -i colegului t u ce s marcheze pe hart .

6. Observa el plànol d’Alcoi i digues si és vertader o fals. Observ planul ora ului Alcoi i spune dac e adev rat sau fals.

7. Mireu els mapes. Per parelles, pregunteu i responeu seguint l’exemple proposat. Uita i-v pe h r i. Pe perechi, întreba i i r spunde i urm rind exemplul propus A: On vius?

Unde locuie ti? B: A Sagunt.

În Sagunto.A: On és? Unde e? B: Al centre del País Valencià, a la comarca del Camp de Morvedre, al nord de la ciutat De València. În centrul Comunit ii Valenciene, în regiunea Câmpului Morvedre, în nordul ora ului Valencia.

2. Usar el verb anar A folosi verbul a merge

El verb anar també s’utilitza molt per a indicar lloc. Fixa’t en la seua conjugació en present. Verbul a merge se folose te de asemenea pentru a indica locul. Fii atent la conjugarea lui în prezent.

Jo vaig al centre. Eu merg spre centru. Tu vas per l’avinguda. Tu mergi pe bulevard. Ell/ella va pel mig del carrer. El/ea merge prin mijlocul str zii Vosté va pel mig del carrer. Dumneavoastr merge i prin mijlocul str zii

Nosaltres anem junts. Noi mergem împreunVosaltres aneu caminant. Voi merge i pe jos Ells/elles/vostés van a l’esquerra. Ei/ele/dumnealor merg la stânga

I ara fixa’t en la seua conjugació en imperatiu, per a indicar situacions: i acum fii atent la conjugarea lui în imperativ, pentru a semnala situa ii

Ves (tu) al centre. Merge tu spre centru. Vaja (ell/ella/vosté) al carrer de dalt. Mearg (el/ea/dumneavoastr ) pe strada de sus. Anem (nosaltres) per la dreta Mergem (noi) pe stânga Aneu (vosaltres) al nord. Merge i (voi) în nord.Vagen (ells/elles/vostés) pel pont Merg (ei/ele/dumnealor) pe pod.

8. Completa les oracions amb les formes en present del verb anar.Completeaz propozi iile cu formele în prezent ale verbului a merge

9. Completa les oracions amb les formes en imperatiu del verb anar.Completeaz propozi iile cu formele în imperativ ale verbului a merge

3. Usar les contraccions A folosi contrac iile

Observa aquestes particularitats lingüístiques i gramaticals. Observ aceste note lingvistice distinctive i gramaticale.

Jo visc al ( a + el) camp. Però: Jo visc a la platja. / Vosaltres viviu a l’hotel. Eu tr iesc la câmp. Dar: Eu tr iesc pe plaj /Voi tr i i la hotel. Tu vius del (de + el) comerç. Tu tr ie ti din comer .Ell viu pel (per + el) passeig de l’albereda. El tr ie te pe lâng alea plopilor. Ella viu a cal (ca + el) farmacèutic. Ea tr ie te în casa farmacistului. Nosaltres vivim als (a + els) Jardins del riu. Noi tr im în gr dinile din râu. Vosaltres viviu pels (per + els) voltants del centre. Voi tr i i pe lâng împrejurimile din centru. Ells viuen dels (de + els) jornals dels pares. Ei tr iesc din salariul p rin ilor.

Quan les preposicions a, de, per i la partícula ca (reducció de casa) es troben davant dels articles el, els, en es produeixen

Când prepozi iile a, de, per i particula ca (reducerea la casa) se g sesc înaintea articolelor el, els, en se produc els articles contractes. Cadascun d’aquests articles és el resultat de la fusió de dos mots tal com apareixen al quadre articolele contracte. Fiecare din aceste articole e rezultatul fuziunii celor dou cuvinte a a cum apare în tabelului següent: urm tor:

preposició + article prepozi ie + articol

contracció contrac ie

quan s’apostrofa l’article, no es fa la contracció când se apostrofeaz articolul, nu are loc

contrac iaade + el per ca

al: Vaig al carrer M duc pe straddel: Vinc del ciber Vin de la cyber. pel: Passe pel pont Trece pe pod cal: vaig a cal metge M duc la casa medicului.

Vaig a l’aeroport M duc la aeroport.Vinc de l’hotel Vin de la hotel.Passe per l’aeroport Trece pe la aeroport.Vaig a ca l’Andreu M duc la casa lui Andrei.

a de + els per ca

als: aneu als jardins merge i la gr dini dels: festa dels taxistes s rb toarea taxi tilor pels: van pels ponts merg pe poduri cals: vaig a cals avis merg la casa bunicilor

10. Copia al dictat les frases següents. Posteriorment, assenyala en el text les contraccions que hi trobes. Scrie dup dictare urm toarele propozi ii. Dup asta, semnaleaz în text contrac iile care le g se ti. En quins casos de les frases a), c), d) no s’ha fet la contracció perquè s’apostrofa l’article? In ce cazuri de la propozi iile a), c), d) nu a avut loc contrac ia pentru c s-a apostrofat articolul?

11. Escriu les combinacions de preposició i article de cada contracció, igual que a l’exemple: Scrie combina iile de prepozi ii i articole din fiecare contrac ie, la fel ca în exemplu: Als: a + els

12. Completa les frases amb al/ a la/ a l’, segons corresponga: Completeaz propozi iile cu al/a la/ a l’, dup cum corespunde:

13. Completa igualment aquestes frases amb del/ de la/ de l’ Completeaz la fel aceste propozi ii cu del/de la/de l’

14. I ara fes el mateix amb pel/per la/per l’ i acum urmeaz acela i proces cu pel/per la/per l’

15. Completa les frases de la primera columna amb les formes de contracció en singular adequades i fes les Completeaz propozi iile din prima coloan cu formele de contrac ie adecvate la singular i ftransformacions de plural necessàries per a completar les de la segona columna. Com a l’exemple: schimb rile la plural necesare pentru a completa a doua coloan . De exemplu:

16. Escriu les contraccions que cregues convenients en les oracions següents. Fixa-t’hi quan s’han de desfer les contraccions: Scrie contrac iile care crezi c sunt potrivite în urm toarele propozi ii. Fii atent când trebuie s fie desf cute contrac iile

4. Usar adverbis i locucions de lloc A folosi adverbe i locu iuni de loc

17. Fixa’t en les distintes localitzacions de l’emoticona i relaciona cada número amb la localització corresponent. Fii atent la diferitele localiz ri ale emoticonului rela ioneaz fiecare numer cu localizarea corespunz toare.

18. Observa el dibuix i completa les frases amb els adverbis i locucions d’aquest quadre. Observ desenul i completeaz propozi iile cu adverbe i locu iuni din acest tabel

19. Escriu sota cada foto el nom o els noms que fan referència als llocs i objectes que hi ha dins les poblacions. Scrie dedesubtul fiec rei fotografii numele care fac referire la locuri i obiecte din sectorul urban (ora e, localit i, etc).

la tanca publicitària, el pis, la cabina telefònica, el gual, la paperera, la llibreria, el forn de pa, el supermercat, l’aparador, la panoul publicitar, apartamentul, cabina telefonic , vadul, co ul de gunoi, libr ria, brut ria, pia a mare, vitrina (magazinului), vorera, el xamfrà, la façana, el carrer, l’embornal, el semàfor, la bústia, el senyal de trànsit, el pas de vianants, la plaça, el trotuarul, te itura, fa ada, strada, canalul de scurgere, semaforul, c su a po tal , zebra, semnul de circula ie, pia a, banc, l’escultura, el gronxador, la font, el parc, el carreró, l’avinguda, la cantonada. Banca, sculptura, scrânciobul, fântâna, parcul, stradela, bulevardul, col ul (de strad ).

20. Completa les definicions amb la paraula correcta. Completeaz defini iile cu termenii potrivi i.

21. Indica tot el que veus des de la finestra de la classe. Si no hi ha finestra, imagina què t’agradaria veure. Spune tot ceea ce vezi de pe fereastra clasei. Dac nu este nici o fereastr , imagineaz - i ce i-ar pl cea s vezi.

22. Indica què veus en aquestes fotos de ciutats. Spune ce vezi în aceste fotografii de ora e.

5. Usar numerals cardinals i ordinals Numerale 100-1000 ordinale 1-6

100 cent o sut200 dos-cents/dues-centes dou sute 300 tres-cents/tres-centes

Trei sute 222 dos-cents vint-i-dos

dou sute dou zeci i doi 315 tres-cents quinze trei sute cincisprezece 106 cent sis o sut ase 750 set-cents cinquanta apte sute cincizeci

23. Escriu el nom d’aquests números:

Scrie numele acestor numere:

103: 345: 564: 423: 901: 368:

NUMERALS ORDINALS NUMERELE ORDINALE 1r/1a primer/primera primul/prima 2n/2a segon/segona Al doilea/a doua 3r/3a tercer/tercera Al treilea/a treia 4t/4a quart/quarta Al patrulea/a patra 5é/5a cinqué/cinquena Al cincilea/a cincea 6é/6a sisé/sisena Al aselea/a asea

24. Consulta el quadre i escriu en ordre de major a menor les deu ciutats que més han crescut entre 1990 i 2000, com a l’exemple: Consult tabelul i scrie descresc tor cele zece ora e care au crescut cel mai mult din 1990 pân în 2000, ca în exemplu:

25. Llegeix el text següent i marca V o F. Cite te urm torul text i marcheaz V (adev rat) sau F (fals).

unitat 4 el temps unitatea 4 timpul



és... Este… comença.. începe.. ix... pleac /iese.. arriba... ajunge… obri... deschide..

1. demanar i dir l’hora a întreba i a spune ora

2. demanar i dir horaris a întreba i a spune orarele/programele


Consulta els quadres de les pàgines Consulta i tabelele de la paginele

37, 38


voldria a vrea...

1. Demanar i dir l’hora A întreba i a spune ora

Quina hora és? Cât e ceasul? Per favor, quina hora té? Cât e ceasul, v rog? (Que) té hora? Cine are or /ceas?

Són les quatre i quart (16:15h) Este ora patru i un sfert És la una (13:00h) Este ora unu. (Sí), són les deu (10h) Da, e ora zece.

1. Escolta el diàleg i repeteix-lo: Ascult dialogul i repet -l:

2. Escriu el diàleg i reprodueix-lo oralment: Scrie i dialogul i reproduce i-l oral:

3. Escriu amb números i amb lletres l’hora que marquen els rellotges: Scrie cu numere i litere ora marcat pe ceasuri:

2. Demanar i dir horaris. A întreba i a spune orarele/programele

Quina hora és? Cât e ceasul?

Són les quatre en punt. Este ora patru fix.

Qualsevol Personatge Orice personaj

A quna hora ix el tren? La ce or pleactrenul?

A les nou i vint La nou i dou zeci

A quina hora La ce or ?

és... este… comença.. începe.. ix... pleacarriba... ajunge… obri... deschide..

?

A la una La unu a les dotze. La doisprezece a les tres. La trei a les vuit. La opt a les set. La apte

Quin horari fas? Ce orar/program ai? Quin és l’horari de... Care e orarul/programul de

de 7h a 14h de la ora 7 la 14 des de les... fins a les... de la…pân la..

Matinada Dis de dimineamatí DimineaMigdia La amiazvesprada/tarda Dup -amiazVespre Seara Nit Noapte

4. Fes la pregunta adequada a la resposta: F întrebarea adecvat pentru r spunsul:

5. Escolta el diàleg i copia’l al dictat Ascult dialogul i scrie-l dup dictare.

6. Escriu el diàleg i reprodueix-lo oralment:

Scrie i dialogul i reproduce i-l oral: Situació: demanes a un funcionari de l’Ajuntament l’horari d’atenció al públic. Situa ie: cere-i unui func ionar de la Prim rie programul pentru public.

7. Escriu el diàleg i reprodueix-lo oralment: Scrie i dialogul i reproduce i-l oral: Situació: Vols anar al Gran Teatre de Xàtiva, on fan una obra que t’agrada. Telefones demanant dies i hores de les sessions. Situa ie: vrei s mergi la Teatrul Mare din Xàtiva, unde se realizeaz o pies care î i place. Sun cerând zilele i orele sesiunilor.

8. Completa les caselles amb els horaris d’aquests anuncis. Completeaz c su ele cu orarele din aceste anun uri.

9. Digues quin horari fan habitualment aquests establiments o serveis. Exemple: L’hospital té l’horari de visita de 16h a 20hSpune ce orar au în mod obi nuit aceste institu iuni sau servicii. Exemplu: Spitalul are orarul de vizite de la 16ºº la 20ºº

10. Mireu aquests cartells sobre diferents actes i indiqueu oralment i per escrit quins dies i a quines hores se celebren. Uita i-v pe aceste afi e despre diferite evenimente i indica i, scris i oral, în ce zile i la ce ore au loc.

11. En parelles o individualment, escriviu un cartell que anuncie una festa o qualsevol esdeveniment amb diverses Pe perechi sau individual, scrie i un afi care s vesteasc o petrecere sau orice alt eveniment cu diferite activitats que s’han celebrat al vostre poble, institut...activit i care s-au s rb torit în ora ul vostru, la coal ...

12. Individualment, completeu aquesta nota indicant a un amic el dia, l’hora i el lloc on se celebra la festa. Individual, completa i aceast noti men ionându-i unui prieten ziua, ora i locul unde se s rb tore te petrecerea.

13. Ompli aquesta fitxa d’acord amb el que sentiràs. Umple fi a în conformitate cu ce o s auzi.

14. Completa les frases. Completeaz propozi iile.

15. Completa les frases. Completeaz propozi iile.

16. Tria la resposta adequada. Alege r spunsul potrivit.

17. Ordena els dies de la setmana i relaciona’ls amb l’astre al qual fa referència el seu nom. Enllaceu-los també amb la seua abreviatura. Ordoneaz zilele s pt mânii i f -le leg tura cu astrul la care face referire numele lor. De asemenea, une te-le cu abrevierea lor.

18. Ordena: Ordoneaz :

19. Tot tenint en compte l’esquema, completa les frases amb el nom del dia de la setmana que convinga: inând cont de schem , completeaz propozi iile cu numele zilei s pt mânii care se potrivesc.

20. Relaciona amb fletxes cada menjada amb el moment del dia en què sol fer-se: Leag cu s ge i fiecare mâncare cu momentul din zi în care se obi nuie te s se prepare.

21. A més a més de les relacionades amb les menjades, hi ha altres parts del dia que convé conèixer. Ací les tens totes În afar de cele rela ionate cu mâncarea, o zi este alc tuit din mai multe p r i care e bine s cuno ti. Aici le ai pe toate

definides, però desordenades. Relaciona les hores i les parts del dia.definite dar dezordenate. Rela ioneaz orele cu p r ile unei zile.

22. Mira l’esquema següent i completa’n les hores. Fixa’t que, de vegades, a més de l’hora caldrà especificar també de quina Observ schema urm toare i completeaz orele. Fii atent pentru c din când în când o s fie nevoie s specifici i despre cepart del dia es tracta: parte din zi este vorba:

23. Relaciona les estacions i els mesos de l’any. Rela ioneaz anotimpurile cu lunele anului.

24. Relaciona els signes del zodíac i els seus noms Rela ioneaz semnelor zodiacale cu numele lor.

25. Ací tens un recull de més paraules que ens ajuden a mesurar el temps. Relaciona’ls amb el seu significat: Aici ai mai multe cuvinte care ne ajut s m sur m timpul. Rela ioneaz -le cu în elesul lor.

26. Llegeix els diàlegs següents i respon les preguntes: Cite te urm toarele dialoguri i r spunde la întreb ri:a) Quant de temps dura el viatge a Sóller? Cât dureaz c l toria pâna la Sóller? b) Quins mitjans de transport apareixen als texts? Ce mijloace de transport apar în texte? c) Hi ha autobús cap a Gandia a les sis i mitja? Este vreun autobuz spre Gandia la ase i jum tate? d) El personatge del diàleg 1 pot arribar a Gandia? Personajul din dialogul 1 poate s ajung la Gandia?

unitat 5 Accions habituals unitatea 5 Ac iuni habituale




1. Preguntar i dir què fa una persona ara, en aquest moment. El present indicatiu

A întreba i a spune ce face o persoan în acest moment. Prezentul indicativ 2. Preguntar i dir què fa una persona ara, en aquest període de temps. A întreba i a spune ce face o persoan acum, în aceastperioad de timp 3. Usar els verbs anar i anar-se’n. A folosi verbele a merge i a se duce 4. Preguntar i dir què fa alguna persona habitualment A întreba i a spune ce face o persoan în mod obi nuit


49, 50, 54, 56


• estar+ gerundi Estar + gerunziul • present fer Prezentul fer (a face) • model regular 1a conj. Present Modelul conj. I regular . Prezentul • anar i anar-se’n

A merge i a se duce • sempre sovint alguna vegada quasi mai mai Mereu deseori câteodat aproape câteodat niciodat• accions en present Ac iuni în prezent • el present d’indicatiu Prezentul indicativ

1. Preguntar i dir què fa una persona ara, en aquest moment. El present indicatiu A întreba i a spune ce face o persoan în acest moment. Prezentul indicativ

Estudie i pense són verbs en present d’indicatiu. El present d’indicatiu s’usa per a: Studiez i m gândesc sunt verbe la prezent/indicativ. Prezentul indicativ se întrebuin eaz pentru a: • indicar situacions que ocorren en el moment que parlem (apartat 1). Remarca situa ii care se întâmpl în momentul vorbirii (capitolul 1) • indicar situacions que es mantenen estables (apartat 2) o es repeteixen de manera habitual. Aquesta utilitat Remarca situa ii care se men in stabile (capitolul 2) sau se repet frecvent. Aceast func ie se studiaz s’estudia en l’apartat 3. În capitolul 3.• El present indicatiu també té altres valors que pots estudiar en una gramàtica. Prezentul indicativ mai are alte valori care se pot g si într-o carte de gramatic .

El present d’indicatiu es fa de la manera següent: Prezentul indicativ se formeaz a a:

Observacions: Observa ii:1. La major part dels verbs que acaben en -IR són incoatius, és a dir, es conjuguen com patir. Es diuen incoatius perquè

Marea parte a verbelor care se termin în –IR sunt incoative, adic se conjug ca patir (a suferi, a îndura). Se numesc incoative deoarece presenten l’infix o increment isc(o esc)/eix entre el radical del verb i la desinència en les persones 1a, 2a i 3a del prezint infixul sau extensiunea isc (sau esc)/eix între radicalul verbului i desinen a la persoana întâia, a doua i a treia singular i 3a del plural en el present d’indicatiu. També ho fan en el present de subjuntiu i en l’imperatiu, que singular i a treia plural la indicativ prezent. Se întâmpl la fel la conjunctivul prezent i la imperativ, pe care o s le

estudiaràs posteriorment. Per exemple: Indicatiu present: patisc,pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen. Subjuntiu studiezi mai târziu. De exemplu: prezentul indicativ: eu suf r, tu suferi, el sufer , noi suferim, voi suferi i, ei sufer .Conjunctivpresent: patisca, patisques, patisca, patim, patiu, patisquen. Imperatiu: pateix, patisca, patim, patiu, patisquen.Prezent: eu s suf r, tu s suferi, el s sufere, noi s suferim, voi s suferi i, ei s sufere. En la resta de temps, els incoatius (com patir) i els purs ( com dormir) es conjuguen igual.

În celelalte timpuri, incoativele (ca patir) i cele pure (ca dormir) se conjug la fel.

2. Alguns verbs de la tercera conjugació com afegir, engolir, fregir, teixir, llegir, mentir, vestir, etc. admeten la forma Câteva verbe din conjugarea a treia ca afegir, engolir, fregir, teixir, llegir, mentir, vestir, etc. admit forma incoativa i la pura. incoativ i pur .

3. A Catalunya i nord del País Valencià la primera persona pot adoptar també la desinència –o (parl-o, perd-o, tem-o,pat- În Cataluña i în ara Valencian prima persoan poate s - i însu easca desinen a –o (parl-o, perd-o, tem-o, pat-eix-o, dorm-o). A les Illes Balears no es posa desinència en la primera persona (parl, perd, tem, patisc, dorm): Jocompro eix-o, dorm-o). În insulele Baleare nu se pune desinen în prima persoan (parl, perd, tem, patisc, dorm): Jo comproverdures, jo compr verdures, jo compre verdures són formes equivalents.verdures, jo compr verdures, jo compre verdures (Eu cump r verde uri) sunt forme identice.

4. Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, excepte anar i estar. Toate verbele din conjugarea I sunt regulare, exceptând anar i estar.

5. En els verbs acabats en –iar, com pronunciar, canviar, estudiar, etc. cal pronunciar planes les persones 1a, 2a i 3a del La verbele terminate în –iar, ca pronunciar, canviar, estudiar, etc. 1a, a 2a i a 3a persoansingular i 3a del plural: pronuncie, pronuncies, pronuncia, pronuncien. singular i a 3a plural sunt plane (cuvintele plane sunt cele care au penultima silab accentuat ): pronuncie, pronuncies, pronuncia, pronuncien.

6. Quan el lexema dels verbs acaba en c, ç, g, j es produeixen transformacions ortogràfiques: pescar: pesque, pesca; caçar: Când lexema verbelor termin în c, ç, g, j se produc schimb ri ortografice: pescar: pesque, pesca; caçar:cace, caça; enutjar: enutge, enutja; cace, caça; enutjar: enutge, enutja;

7. La segona conjugació té moltes irregularitats: conéixer: conec, coneixes...; veure: veig, veus...; nàixer: nasc, naixes...; A doua conjugare are multe iregularit i: a cunoa te: cunosc, cuno ti...; a vedea: v d, vezi...; a na te: nasc, na ti...; córrer: córrec, corres... a alerga: alerg, alergi…

ACTIVITATS Activit i

1. Completa en present d’indicatiu Completeaz cu prezentul indicativ

2. Llegeix l’observació 6 i conjuga en present indicatiu Cite te observa ia 6 i conjug la prezent indicativ

3. Llegeix l’observació 2 i conjuga en present d’indicatiu tant en la forma pura com en la incoativa Cite te observa ia 6 i conjug la prezent indicativ nu numai forma pur dar i incoativa.

4. Completa la graella amb les formes verbals irregulars del següent quadre que els corresponen: Completeaz panoul cu formele verbale iregulare care li se potrivesc din urm torul tabel:

5. Completa les oracions següents amb la forma en present del verb entre parèntesis: Completeaz urm toarele propozi ii cu forma la prezent al verbului din paranteze:

6. Escriu la forma en present del verb remarcat: Scrie forma la prezent al verbului semnalat:

7. Fes que concorden el subjecte i el predicat: Rezolv acordul între subiect i predicat

8. Posa en present els verbs que hi ha entre parèntesis: Pune la prezent verbele din paranteze:

9. Completa: Completeaz

10. Completa: Completeaz

2. Preguntar i dir què fa una persona ara, en aquest període de temps A întreba i a spune ce face o persoan acum, în aceast perioad de timp

verb estar + gerundi verbul estar + gerunziu

verb en present d’indicatiu

verbul la prezent indicativ

Què fas? Ce faci? Què estàs fent? Ce faci?

Estic estudiant Studiez. Estic netejant. Fac cur enie. Estic pintant Pictez Estic telefonant Sun (la telefon)

Estudie StudiazNetege CurPinte PicteazTelefone Sun

11. Tria l’opció o les opcions adequades: Alege op iunea sau op iunile adecvate:

12. Observa com es construeix el gerundi: Observ cum se construie te gerunziul

VERB INFINITIU VERBUL INFINITIV

GERUNDI GERUNZIUL

Estic parlant Vorbesc

Parlar A vorbi

Parlant vorbind

Estàs menjant M nânci

Menjar A mânca

Menjant mâncând

Estic fent gimnàstica Fac gimnastic

Fer A face

Fent f când

Està coneixentCunoa te

Conéixer A cunoa te

Coneixent cunoscând

Estan elegint Aleg

ElegirA alege

elegintçalegând

Estic llegint Citesc

LlegirA citi

Llegint citind

13. Completa ara les frases següents amb les formes de gerundi corresponents. Després llegeix-les en veu alta. Completeaz urm toarele propozi ii cu formele de gerunziu potrivite. Pe urm cite te-le cu voce tare.

14. Utilitza l’estructura estar+ gerundi per explicar què fan els personatges següents durant el matí: Folose te structura estar + gerundi pentru a explica ce fac urm toarele personaje în timpul dimine ii:

15. Utilitza l’estructura estar+ gerundi per explicar què fan. Folose te structura estar + gerundi pentru a explica ce fac.

16. Contesta les preguntes a partir de les accions que et suggereixen les fotografies: R spunde la întreb ri începând cu activit ile care i le inspir fotografiile:

17. Què fan? Utilitza, per respondre, els següents verbs: bussejar, pintar, tallar,sopar, volar.Ce fac? Pentru a r spunde, folose te urm toarele verbe: bussejar, pintar, tallar,sopar, volar (a se scufunda, a picta, a ciopli, a cina, a zbura)

18. Respon igual com el model: R spunde la fel ca în exemplu:Estan cantant? Cânt ?

No, estan reparant Nu, repar .

3. Usar els verbs anar i anar-se’n A folosi verbele a merge i a se duce

Anar A merge

Anar-se’n A se duce

vaig merg vasmergi vamerge anem mergem aneumerge ivanmerg

Vaig al cine Merg la cinema Vas al metro Mergi la metrou Va a l’ambulatori Merge la dispensar Anem al circ Mergem la circ Aneu a treballar Merge i la muncVan al camp Merg la câmp

me’n vaig m duc te’n vas te duci se’n va ens n’anem ne ducem us n’aneu v duce ise’n van se duc

Me’n vaig de classe m duc din clasTe’n vas a l’hospital Te duci la spital Se’n va a córrer Se duce s alerge Ens n’anem al futbol Ne ducem la fotbal Us n’aneu amb bici v duce i cu bicicleta Se’n van a l’hotel Se duc la hotel

19. Respon amb anar. Llegeix en veu alta: R spunde cu anar (a merge). Cite te cu voce tare.

20. Respon amb anar-se’n. Llegeix en veu alta R spunde cu anar (a se duce). Cite te cu voce tare.

4. Preguntar i dir què fa alguna persona habitualment A întreba i a spune ce face o persoan în mod obi nuit

verb en present verbul la prezent

Què fas habitualment? Ce faci în mod obi nuit? Què fas durant la setmana? Ce faci în timpul s pt mânii? Què fas un dia de treball? Ce faci într-o zi de munc ?

M’alce a les 7h. i a les 8h vaig a l’institut M scol la apte i la opt m duc la coaldesprés de desdejunar-me. Hi estudie totes dup ce iau micul dejun. Acolo studiez toate les assignatures del dia. Després vaig a casa materiile zilei. Apoi merg acasa dinar. En acabant de dinar dorm la s iau masa de prânz. Dup ce termin de mâncat, dorm migdiada. Després, a mitja vesprada, ajude siesta. Dup aceea, pe la jum tatea dup -amiezii îi ajut els meus pares a netejar i a fer la faena de pe p rin ii mei s fac cur enie i treburile casa. Tot seguit faig els deures i pinte a la casei. Pe urm , fac temele i vopsesc meua habitació. Després llegisc i me’n vaig camera mea. Apoi citesc i m duc al llit cap a mitjanit. la culcare pe la miezul nop ii

21. Què fas? Ce faci?

22. Relaciona les preguntes amb les respostes corresponents Rela ioneaz întreb rile cu r spunsurile corespunz toare:

23. Fas les mateixes activitats un dia de treball que un dia de festa? Selecciona les accions de la llista següent que Realizezi acelea i activit i într-o zi de munc ca într-o zi de s rb toare? Alege din lista urm toare ac iunile care consideres oportunes i ompli les dues columnes: gânde ti c sunt potrivite i umple cele dou coloane.

24. Ara completa el teu horari personal. Llegeix-lo en veu alta: Acum completeaz orarul t u personal. Cite te-l cu voce tare:

25. Pregunta a un company a quina hora fa certes activitats i fes un text com el teu de l’activitat anterior. Després Întreab -l pe un coleg la ce or desf oar anumite activit i i scrie un text ca al t u, din exerci iul anterior. Dup aceea explica-ho a un altre company. explic -l altui coleg.

A quina hora t’alces? Jo m’alce a les 7h. La ce or te treze ti? Eu m trezesc la apte. Joan s’alça a les 7h... Joan se treze te la apte...

26. Pots endevinar a què es dediquen aquestes tres persones en el seu temps d’oci? Po i s ghice ti la ce se dedic aceste trei persoane în timpul lor liber?

27. Completa la següent narració amb la forma en present del verb entre parèntesis: Completeaz urm toarea nara iune cu forma la prezent al verbului din paranteze:

28. Llegeix el text següent i respon V o F: Cite te urm torul text i r spunde V (adev rat) sau F (fals):a) la zura existeix V F Zura* exist *b utur tipic în determinate zone din Comunitatea Valencianb) menja flors V F m nânc flori c) corre molt, V F alearg mult d) no mor V F nu moare e) viu de nit V F tr ie te de noapte f) menja molt V F m nânc mult g) menja sal V F m nânc sare

unitat 6 treballs unitatea 6 joburi




1. Preguntar i dir a què es dedica una persona A întreba i a spune cu ce se ocup o persoan

2. Preguntar i dir on treballa o estudia una persona A întreba i a spune unde lucreaz sau studiaz o persoan

3. preguntar i dir en què consisteix una faena A întreba i a spune în ce const o slujb Consulta els quadres de les pàgines

Consulta i tabelele de la paginele 62, 64


• fer/ser en present A face/a fi la prezent • derivats Deriva i• repàs incoatius en present Revizuirea incoativelor la prezent

1. Preguntar i dir a què es dedica una persona A întreba i a spune cu ce se ocup o persoan

De què treballes? Cu ce te ocupi? Què fas? Cu ce te ocupi? A què et dediques? La ce te dedici? Quina és la teua/seua professió? Ce profesie ai?

Faig de Fac de Treballe de Lucrez de SócSunt

guia ghid mestre/mestra înv tor/înv toare pilot pilot perruquer/a coafor/Coafezconductor/a conduc tor/oare guàrdia gardian (de paz )metge/metgessa medic/doctorillaurador/a

ran/ rancobrer/a muncitor/muncitoare pallasso/pallassa paiapescador/a pescar/pesc risoldat soldat carnisser/a m celar femater/a gunoier/forner/a brutar/brut ri

A què et dediques ara? La ce te dedici acum?

fuster/a tâmplar advocat/advocada avocat/avocataprenent/a ucenic/uceniccambrer/a osp tar / osp t ricomerciant comerciant empleat/empleada angajat/angajatelectricista electrician enginyer/a inginer/escriptor/a scriitor/scriitoare estudiant/a student/manyà/manyana l c tu

Estudie i busque treball Studiez i îmi caut de muncPinte edificis Vopsesc blocuri Conduisc camions Conduc camioane Cuine en un restaurant Preg tesc mâncare într-un restaurant Rente cotxes Sp l ma ini Ajude a un mecànic Ajut pe un mecanic Repare electrodomèstics Repar electrodomestice Faig classe en un institut Dau lec ii la o coalCuide ancians Am grij de b trâni Faig faenes de casa per hores Fac munci de-ale casei pe ore

1. Repassa els verbs fer i ser en present (p. 52 i 11) i amb la informació que et donem, pregunta i respon seguint Revizuie te verbele fer i ser la prezent (p. 52 i 11) i cu informa ia care i-o d m, întreab i r spunde urmând l’exemple. exemplul. (Teresa/netejadora) (Teresa/ menajer )- De què treballes? -Cu ce te ocupi? - Sóc netejadora - Sunt menajer

2. Copia al dictat les preguntes i respostes següents. Després representa-les amb un company o companya. Scrie dup dictare întreb rile i r spunsurile urm toare. Dup aceea reprezint -le cu un coleg sau cu o coleg

3. Pregunta al teu company/companya què fa ara i què li agradaria fer. Utilitza diferents formes. Întreab -l pe colegul/a t u cu ce se ocup acum i ce i-ar pl cea s fac . Utilizeaz forme variate.

4. Escolta l’enregistrament i relaciona el que es diu amb els personatges fotografiats. Ascult înregistrarea i f leg tura între ce se spune i personajele fotografiate.

5. Digues quins oficis usen aquests instruments o eines Spune în ce meserii se folosesc aceste instrumente sau unelte.

6. Pensa quins oficis podrien fer cada una d’aquestes persones Gânde te-te la ce slujbe ar putea s îndeplineasc fiecare din personajele urm toare.

7. Repassa la conjugació dels verbs en present acabats en –ir i després escolta i copia els verbs de cada frase. Revizuie te conjugarea verbelos la prezent terminate în –IR i apoi ascult i scrie verbele din fiecare propozi ie. Repeteix les frases en veu alta. Repet frazele cu voce tare.

8. Escriu quina és la professió dels personatges fotografiats. Scrie care e profesia personajelor fotografiate.

9. Formula les preguntes de les respostes següents: Formuleaz întreb rile pentru urm toarele r spunsuri:

10. Escriu el nom de la professió que es deriva de cadascuna d’aquestes paraules: Scrie numele profesiei care deriveaz din fiecare din aceste cuvinte:

Fusta fuster fustera Lemn lemnar lemn rie a) Sabata Pantof b) Llibre Carte c) Joia Bijuterie d) Llanterna Lanterne) Granera M tur

11. Escriu al costat de cada definició el nom de l’ofici en masculí i femení: Scrie lâng fiecare defini ie numele slujbei în masculin i feminin:

12. Localitza en aquest embolic de lletres el nom de 6 oficis. Localizeaz în aceast încurc tur de litere numele la ase slujbe.

2. Preguntar i dir on treballa o estudia una persona A întreba i a spune unde lucreaz sau studiaz o persoan

(Encara) estudies a l’institut? Înc mai înve i la coal ?Sí, encara hi estudie. / No, ja no hi estudie. Da, înc mai înv acolo. / Nu, nu mai înv acolo. I ara, on treballes?

i acum, unde lucrezi? En una empresa de prospeccions. / Enlloc, estic aturat. Într-o întreprindere de prospec iuni. / Nic ieri, sunt în omaj.

12. Per parelles, amb la informació que teniu a la taula següent, pregunteu i contesteu seguint els exemples. Pe perechi, cu informa ia care o ave i pe tabla urm toare, întreba i i r spunde i urmând exemplele:

Els derivats més usats Derivatele cele mai folosite:

Ofici, professió: Oficiu, profesie: -er/-era: forner, quiosquera... -er/-era: brutar, chio car... -aire: drapaire... -aire: peticar... -dor, -dora: aviador, cobrador... -dor, -dora: aviator, taxator (sau osp tar ef)... -ista: dentista, electricista, futbolista... -ista: dentist, electrician, fotbalist... Botiga, taller: Pr v lie, atelier: -eria: carnisseria, rellotgeria -eria: m cel rie, ceasornic rie

Qualsevol persona Oricare persoan

Encara estudies a l’institut? Înc mai înve i la coal ?

No, ja no hi estudie. Nu, nu mai înv

3. Preguntar i dir en què consisteix una faena A întreba i a explica în ce const o slujb

13. És el primer dia de classe. La professora pregunta a què et dediques i en què consisteix la teua faena. E prima zi de coal . Profesoara te întreab la ce te dedici i în ce const treaba ta.

14. Digues en què consisteixen els treballs que apareixen a l’activitat 9 Spune în ce consist slujbele care apar în exerci iul 9

15. Digues en què consisteixen aquests oficis: Spune în ce consist aceste munci: Llaurador: .....................................

ran Cambrer: Chelner: Professora: Profesoar :Actriu: Actri :

16. Llegeix les definicions següents. Després escriu una llista de definicions d’oficis inventats (pots combinar Cite te defini iile urm toare. Apoi scrie o list cu defini ii de meserii inventate (po i combina característiques d’oficis diferents). Per exemple: Polinador: persona que agrana els carrers amb la porra per mantenir en însu iri de la diferite munci). De exemplu: Polinador: persoan care m tur str zile cu bastonul pentru a p stra ordre les deixalles. ordinea în de euri.

17. Escriu un diàleg en què A pregunta a B quina és la seua ocupació. B respon. A diu que no ho entén. B ho explica. Scrie dialogul în care A îl/o întreab pe B cu ce se ocup . B r spunde. A zice c nu îl/o în elege. B îi explic . Representa el diàleg que has escrit. Reprezint dialogul care l-ai scris.

18. Llegeix l’anunci i respon les preguntes: Cite te anun ul i r spunde la întreb ri:

a) On és l’empresa? Unde e întreprinderea? b) Què és “horari intensiu”? Ce este “orarul intensiv”? c) Tens tu “capacitat de treball”? Ai “capacitate de munc ”?d) Escriu tu un anunci demanant un treballador de les teues característiques. Scrie tu un anun cerând un lucr tor cu tr s turile tale.

19. Llegeix el diàleg i respon V F: Cite te dialogul i r spunde VF:a) Toca la carn V F Atinge carnea b) No li agrada el supermercat V F Nu îi place mall-ul c) Li agrada treballar a la caixa V F îi place s lucreze la casd) Fa de tot V F Face de toate e) No arregla prestatgeries V F Nu repar etajere

Qualsevol Oricare

En què consisteix fer de tanatopràctic? în ce consist munca de antreprenor de pompe funebre?

És molt senzill, però delicat: E foarte simplu dar delicat: maquille cadàvers machiaz cadavre

unitat 7 comprar i consumir menjar unitatea 7 a cump ra i a mânca




1. Demanar i dir què es vol i quant se’n vol. A cere ceea ce se dore te i a specifica cantitatea. 2. Actes relacionats amb el menjar. Ac iuni rela ionate cu mâncarea 3. Demanar coses que es poden comptar (es poden A cere lucruri care se pot num ra (se pot consumir per unitats) i respondre-hi. consuma pe unit i) i a-i r spunde 4. Demanar coses que no es poden comptar (no es A cere lucruri care nu se pot num ra (nu sepoden consumir per unitats) i respondre-hi. pot consuma pe unit i) i a-i r spunde 5. Preguntar quantitats. A întreba cantit i.6. Demanar productes i respondre-hi sense repetir el A cere produse i a-i r spunde f r s repe iproducte. produsul. 7. Expressar preferències de qualitat. A expresa preferin e de calitate. 8. Demanar tanda. A cere loc la rând


67, 69, 70, 71, 72, 73, 76, 77.


• què/ quant/quanta/quants/quantes ce/cât/ cât /câ i/câte • verb voler verbul a vrea • pronom en/el/la/els /les pronumele en/el/la/els /les • quantitaius gens/cap cantitativele pu in/nici unul• com? cum? • més aviat dimpotriv

1. Demanar i dir què es vol i quant se’n vol A cere ceea ce se dore te i a specifica cantitatea

Què vol? /Què vols? Ce dore te/Ce dore te?

Pose’m/Posa’m Pune-ne/Pune-mi Done’m/ dona’m D -ne/D -mi

formatge, arròs, llet, oli, brânz , orez, lapte, ulei, iogurt, olives, etc iaurt, m sline, etc

Quant en vol?/Quant en vols? Cât vrea?/ Cât vrei?

En vull Vreau

una quarta ( Kg) un sfert de kilogram mig quilo (1/2 Kg) jum tate de kilogram un quilo (1Kg) un kilogram una botella o sticlun paquet un pachet una bossa o pungun pot un borcan

Pose’m dues tallades de mero Pune-mi dou buc i de lup de mare

1. Selecciona els aliments que consumeixes habitualment i respon les preguntes. Alege alimentele care le consumi în mod obi nuit i r spunde la întreb ri

2. Llegeix els ingredients de la recepta i després indica les quantitats i els ingredients que calen per a fer l’arròs al fornCite te ingredientele re etei i apoi semnaleaz cantit ile i ingredientele necesare pentru a face orez la cuptor per a quatre persones: pentr patru persoane:

2. Actes relacionats amb el menjar Ac iuni rela ionate cu mâncarea

Menjar, desdejunar-se, esmorzar, aperitiu, dinar, berenar, sopar, resopó, una picadeta, beure, cuinar, coure, bullir, guisar, a mânca, a lua micul-dejun, a lua masa de prânz, aperitiv, a lua masa de prânz, a lua gustarea de sear , a cina, gustare târzie dup cin , aperitive (În mod normal înso esc b uturile), a bea, a preg ti mâncare, a coace, a fierbe, a g ti, rostir, fregir, torrar a frige, a pr ji.

3. Completa les frases següents amb els verbs relacionats amb l’acte de menjar: Completeaz urm toarele propozi ii cu verbele care au de-a face cu ac iunea de-a mânca:

4. Relaciona amb fletxes les frases següents amb el pronom corresponent: Leag cu s ge i urm toarele fraze cu pronumele corespunz tor:

5. Amb els verbs de l’exercici anterior, escriu el present d’indicatiu del verb voler. Cu verbele din exerci iul anterior, scrie prezentul indicativ al verbului a vrea.

3. Demanar coses que es poden comptar (es poden consumir per unitats) i respondre-hi. A cere lucruri care se pot num ra (se pot consuma pe unit i) i a-i r spunde

6. Respon les preguntes següents: R spunde la întreb rile urm toare:

7. Classifica en dues columnes els productes comptables i els incomptables Aranjeaz în dou coloane produsele calculabile i nu-calculabile

8. Demana en una tenda cada un dels productes de la columna dels comptables. Respon les preguntes Cere într-un magazin fiecare din produsele din coloana de calculabile. R spunde la întreb ri com si fores el dependent. Ca i cum ai fi vânz torul.

TéAre TensAi

Llibres de cuina C r i culinare Discs de reagee Discuri de reagee Botelles d’aigua Sticle cu apbosses de pipes Pungi de semin eBolígrafs Pixuri Pantalons Pantaloni Pisos per llogar Apartamente de închiriat Aparells de música Aparate de muzicMelons Pepeni galbeni

?

Sí, Da

En-

Tinc am

No, no Nu

enme’n ens en ne-a

tinc cap am nimic queda cap r mas nimic

4. Demanar coses que no es poden comptar (no es poden consumir per unitats) i respondre-hi A cere lucruri care nu se pot num ra (nu se pot consuma pe unit i) i a-i r spunde

9. Respon les preguntes següents: R spunde la întreb rile urm toare:

10. Demana en una tenda cada un dels productes de la columna dels incomptables de l’activitat 8. Respon les Cere într-un magazin fiecare din produsele din coloana de nu-calculabile din exerci iul 8. R spunde la întreb ri preguntes com si fores el dependent.

Ca i cum ai fi vânz torul.

11. Fes frases relacionant els següents aliments amb gens o cap segons convinga. Creaz fraze legate cu urm toarele alimente utilizând gens sau cap dup cum convine mai bine.

12. Els productes no comptables es compren en envasos o mesures. Produsele nu calculabile se cump r ambalate sau m surate. Relaciona els productes següents amb les mesures o envasos corresponents: Rela ioneaz urm toarele produse cu m surile sau ambalajele corespunz toare:

5. Preguntar quantitats A întreba cantit i

Quant de Cât (de)

arròs, dolç, sucre, café, raïm orez, dulce, zah r, cafea, strugure

Quanta Cât

llet, cervesa, mel, aigua lapte, bere, miere, ap

Quants Câ i

encisams, pastissos, melons, l ptuca, pr jituri, pepeni galbeni, cogombres, ràbens, moniatos castrave i, - , cartofi

Quantes Câte

tomaques, maduixes, carabasses, ro ii, c p uni, dovleci, peres , creïlles/patates, cebes, nous pere, cartofi, cepe, nuci

hi ha este vol, vols, volen vrea, vrei, vor tens, té, tenen ai, are, au queda, queden r mâne,r mân

?

13. Completa les frases següents amb quant, quanta, quants, quantes:Completeaz urm toarele propozi ii cu quant, quanta, quants, quantes:

14. Escriu el diàleg seguint les indicacions i representa’l després amb un company. Scrie dialogul urmând indica iile reprezint -l dup aceea cu un coleg.

TéAre TensAi

Sucre zah raigua apvi vin vidre sticlroba haine detergent detergent música muziccarn carne enveja invidie

?

Sí,Da en tinc

am

No, no Nu

enme’n ensenne

tinc gens am pu in queda gens r mâne pu in

Té carn d’estruç? Are carne de stru ?

No, no me’n queda gens Nu, nu mi-a r mas nimic.

15. Completa les frases següents imitant la primera però canviant els productes i les persones: Completeaz urm toarele fraze imitând-o pe prima dar schimbând produsele i persoanele:

6. Demanar productes i respondre-hi sense repetir el producte A cere produse i a r spunde f r s repe i produsul

Vols Vrei Ø taronja?

portocal ?

Vols Vrei

els / (banane)leaquests aceste aquells acele

plàtans? banane?

Vols Vrei

Ø plàtans? banane?

Vols Vrei

les / (pere)leaquestes aceste les teues (perele) tale

peres? pere?

Vols Vrei Ø peres?

pere?

16. Marca a les respostes les paraules que substitueixen les paraules marcades a les preguntes Marcheaz la r spunsuri cuvintele care înlocuiesc cuvintele marcate în întreb ri

17. Ompli els buits de les frases següents Completeaz spa iile din frazele urm toare:

18. Contesta les preguntes: R spunde la întreb ri.

19. Marca en cada pregunta la paraula substituïda per en en la resposta. Com a l’exemple: Marcheaz în fiecare întrebare termenul înlocuit de en în r spuns. Ca în exemplu:

Vols Vrei

l’(orez)-ul aquell Acel el meu (orez)-ul meu

arròs? orez?

No, no el vull Nu, nu-l vreau

Vols Vrei Ø arròs?

orez?No, no en vull Nu, nu vreau

No, no la vull Nu, nu o vreau

Vols Vrei

la (portoca)la aquesta aceastaquella acea

taronja? portocal ?

No, no en vull Nu, nu vreau

No, no els vull Nu, nu le vreau


No, no les vull Nu, nu le vreau


20. Fixa’t en el pronom en i després explica la seua norma d’escriptura davant del verbFii atent la pronumele en, apoi explic norma lui de scriere înaintea verbului s’escriu en davant el verb quan comença per............... se scrie en înaintea verbului când începe cu......... s’escriu n’ davant el verb quan comença per............... se scrie n’ înaintea verbului când începe cu.........

21. Completa les frases següents amb els pronoms el/la/els/les o el pronom en, n’)Completeaz urm toarele propozi ii cu pronumele el/la/els/les sau pronumele en, n’)

22. Copia al dictat. Scrie dup dictare.

23. Llegeix el text següent i marca tots els productes que hi apareixen i els pronoms (el, la els les, en) que els Cite te urm torul text i marcheaz toate produsele care apar i pronumele (el, la els les, en) care lesubstitueixen. Înlocuiesc.

7. Expressar preferències de qualitat A expresa preferin e de calitate

24. Expressa les teues preferències sobre els següents productes a partir del model de l’exemple Exprim - i-preferin ele despre urm toarele produse urmând modelul din exemplu -Com la vols? -Més aviat xicoteta, amb molta tomaca i sense olives. -Cum o vrei? -Mai mic , cu multe ro ii i f r m sline.

25. Escriu tots els adjectius que cregues convenient al costat de la llista de substantius següents, tenint en compte el Scrie toate adjectivele care le crezi potrivite lâng urm toarea list de substantive, inând cont de gènere i nombre corresponents. genul i num rul corespunz tor.menut/da/s/des dolç/a/os/ces madur/a/s/es m runt/ / i/te dulce/Dulci matur/ /i/e verd/a/s/es cuit/a/s/es gran/s verde/Verzi copt/coapt / i/te mare/i groc/ga/s/gues petit/a/s/es tendre/a/s galben/ /i/e mic/ /i tandru/ /i/e xicotet/a/s/es menut/da/s/des mic/ /i m runt/ / i/te

8. Demanar tanda A cere loc la rând

Més aviat Dimpotriv (ci)

madura maturverdes verzi curt scurt grossa groasblanc alb

gran mare xicotet mic crua crudbarats ieftini prim slab

negre negru llarg lung cares scumpe cuit copt curt scurt

ComCum

el el la eaels ei les ele

vol? vor?

El pot, com el vol? Cum vrea cutia?

Més aviat gran Mai bine mare.

Qui és l’últim? Cine e ultimul?

Jo mateix. Eu însumi.

26. Identifica en aquest diàleg les frases que serveixen per a demanar tanda: Recunoa te în dialog frazele care se folosesc pentru a cere loc la rând

27. Classifica les frases següents segons els criteris de la graella: Clasific frazele urm toare urmând criteriile din panel:

28. Interpretació de papers: Interpretare de roluri:

29. Llegeix el text i respon les preguntes Cite te urm torul text i r spunde la întreb ri: a) Quins ingredients té el torró? Ce ingrediente are alvi a? b) En quina època es consumeix? În ce epoc se consum ?c) On es fa el torró? Unde se face alvi a? d) Com és el torró d’Alacant? Cum e alvi a din Alicante? e) Quin tipus de persones no poden menjar torró? Ce tipuri de persoane nu pot s m nânce alvi ?

Qui és Cine e Ets E tiEts tu E ti tu És vosté Sunte i dumneavoastrØ

l’últim/a ultimul/a ?

Sóc jo. Sunt eu. Jo. Eu. Jo mateix. Eu însumi.

unitat 8 peticions i serveis unitatea 8 rug min i i servicii



1. Demanar i dir què hi ha en un lloc A întreba i a spune ce este într-un loc 2. Demanar i dir qui hi ha en un lloc A întreba i a spune cine este într-un loc 3. Demanar i dir si algú pot fer alguna cosa A întreba i a spune dac cineva poate s fac ceva 4. Usar alguns pronoms febles apostrofats* A folosi determinate pronume nehot râte apostrofate*

1. Substantius: Substantive: 2. Adjectius: Adjective 3. Adverbis: Adverbe 4. verbs: Verbe



• pronoms febles - pronume nehot râte

• verb haver-hi - verbul a fi, a exista

• verb poder - verbul a putea


79, 81, 82, 83

Què hi ha a la bossa? Ce este în pung ?

(a la bossa) în pung

hi ha un bolígraf. Este un pix. no hi ha res. Nu este nimic. hi ha un pintallavis. Este un ruj.

Quantes coses hi ha? Câte lucruri sunt

(a la bossa) în pung

no n’hi ha cap Nu este nimic. n’hi ha tres acolo sunt trei. hi ha tres coses sunt trei lucruri.

1. Respon: què hi ha? R spunde: ce este?

2. Consulta la llista d’animals de terra i indica què hi ha en cada foto Examineaz lista cu animale terestre i semnaleaz ce este în fiecare fotografie: el llop/la lloba, la rabosa, el porc senglar, l’ós/l’óssa, el conill, el lleó/la lleona, el tigre/la tigressa, l’hipopòtam, el goril·la, ellupul/lupoaica, vulpea, mistre ul, ursul/ursoaica, iepurele, leul/leoaica, tigrul/tigroaica, hipopotamul, gorila, ximpanzé, la girafa, l’elefant, el dromedari, el camell, el ruc, el cavall, el bou/la vaca, el porc, l’ovella, la cabra/el xot, la serp, la cimpanzeul, girafa, elefantul, dromaderul, c mila, m garul, calul, boul/vaca, porcul, oaia, capra/iedul, arpele, tortuga, la sargantana. broasca estoas , opârla.

3. Consulta la llista d’animals de mar i indica què hi ha en cada foto. Examineaz lista cu animale marine i semnaleaz ce este în fiecare fotografie: la granota, el gripau, l’anguila, la tortuga, el cocodril, el tauró, el catxalot, el dofí, la rajada, el lluç, broasca, broasca râioas , iparul, broasca estoas , crocodilul, rechinul, ca alotul, delfinul, pisica de mare, batogul, el cranc, la gamba, la galera, el llagostí, la llagosta, la balena, la medusa, la tonyina, la sardina, el bacallà o abadejo, elllenguado, racul, creveta, galera, creveta, langusta, balena, meduza, tonul, sardeaua, morua, sola, el moll, la petxina o copinya, la clòtxina o musclo, l’ostra, la sèpia, el calamar, el polp. Somonul, midia, midia, stridia, sepia, calamarul, caracati a.

2. Demanar i dir qui hi ha en un llocA întreba i a spune cine este într-un loc

Qui hi ha a la piscina? Cine este în piscin ?

(Hi ha) els alumnes. Sunt elevii. No hi ha ningú. Nu este nici unul.

Hi ha la Sandra? Sandra este?

Sí, sóc jo. Da, sunt eu. No, no hi és. Nu, nu este.

4. Relaciona: F leg tura Exemple: Exemplu: - Acosta’m el cendrer Apropie-mi scrumiera. - No vull. Nu vreau.

5. Classifica aquestes frases en la columna corresponent: Categorise te aceste propozi ii în coloana corespunz toare

6. Completa les preguntes i respostes oralment i per escrit Completeaz întreb rile i r spunde oral i scris.

3. Demanar i dir si algú pot fer alguna cosa A întreba i a spune dac cineva poate s fac ceva

PucPot Pots Po iEll Poate Podem Putem Podeupute iPodenpot

obrir la porta? Deschid u a?comprar el pa? Cump ra pâine? tancar la porta? închide u a?recollir l’anàlisi? pune mâna pe analiz ?obrir la finestra? Deschide fereastra? portar el guix? Aduce creta? vindre? Veni?

Sí, és clar Da, bineîn eles No, ara no (poder) Nu, acum nu (a putea) Ja vaig Acum m duc Ja vinc Acum vin Ja (+ verb) Acum (+verb) Un moment Un moment

Et î iLi îiUs V

va be vine bine

7. Completa aquestes frases amb les formes del verb poder i l’expressió et/li/us va bé.Completeaz urm toarele propozi ii cu formele verbului a poate i expresia î i/ îi/ V merge (duce) bine.

Qui hi ha a l’aula? Cine este în clas ?

Hi ha el Pere i el Manel Sunt Pere i Manel

Sí, un moment Da, a teapt un moment

Pots ajudar-me? Po i s m aju i?

8. Demana a aquestes persones que t’ajuden en alguna de les següents situacions. Cere-le ceptor personaje s te ajute într-una din situa iile astea:

9. Observa aquesta taula parada, consulta el vocabulari i omple els globus amb peticions, com a l’exemple: “pots passar- Observ tabla aceasta pus i umple globurile cu rug min i, de exemplu: „Po i s -mi dai me el ganivet?” cu itul?”

1. el tovalló o torcaboques erve elul

2. el got/vas paharul

3. la copa cupa

4. el ganivet cu itul

5. la cullera lingura

6. les estovalles fe ele de mas

7. la forqueta furculi a

8. la tassa cana

9. la safata tava

4. Usar alguns pronoms febles apostrofats* A folosi determinate pronume nehot râte apostrofate*

Fixa’t en aquestes frases: Fii atent la aceste fraze:

- Pot tancar la porta? Sí, ara la tanque. Po i s închizi u a? Da, acum o închid. - Pot apagar el cigarret? Sí, ja l’apague. Po i s stingi igara? Da, acum o sting. - Pot obrir la finestra? Ja l’òbric. Po i s deschizi fereastra? Da, acum o deschid.

La, el, l’ són pronoms febles. Ja ho saps de les unitats anteriors. Però observa que tant la forma el masculina com la forma laLa, el, l’ sunt pronume nehot râte. O tii deja din unit ile anterioare. Dar observ c nu numai forma masculin ci ifemenina s’apostrofen quan el verb que va darrere comença per a,e,i,o,u (o ha, he, hi, ho, hu).Feminina se apostrofeaz atunci când verbul care merge înapoi începe cu a,e,i,o,u (sau ha, he, hi, ho, hu).

L’apague el cigarret Am stins-o igara L’òbric la finestra Am deschis-o fereastra

(al final de la pàgina) la sfâr itul paginii *Si vols practicar a fons l’ús dels pronoms febles pots fer els exercicis del web de Tabarca Dac vrei s practici în profunditate pronumele nehot râte, po i s faci exerci iile din pagina web a lui Tabarca

10. Substitueix el complement en negreta per l’, com a l’exemple: Înlocuie te complementul scris cu bold (îngro at) cu l’, ca în exemplu:

11. Substitueix el complement en negreta pel pronom feble corresponent el, la, Înlocuie te complementul scris cu bold (îngro at) cu pronumele nehot rât corespunz tor el, la

12. Substitueix el complement en negreta pel pronom feble corresponent el, la, l’.Înlocuie te complementul scris cu bold (îngro at) cu pronumele nehot rât corespunz tor el, la, l’.

13. Llegeix aquesta nota i respon les preguntes: Cite te aceast noti i r spunde la întreb ri: a) Quants personatges hi ha? Câte personaje sunt? b) Qui són? Cine sunt? c) Què fa cada un d’ells? Ce face fiecare din ei? d) Què poden dinar demà? Ce pot mânca mâine?

unitat 9 descripció de persones unitatea 9 a descrie persoane



1. Descriure el físic d’una persona. A descrie fizicul unei persoane 2. Descriure el caràcter i l’estat físic i anímic A descrie caracterul i starea fizic i sufleteascd’una persona. a unei persoane3. Expressar opinions sobre persones. A exprima opinii despre persoane

1. Substantius: parts del cos, vestits i complements, estats Substantive: p r ile corpului, costume i accesorii, st ri físics i anímics. fizice i suflete ti2. Adjectius: relatius a les parts del cos, a la roba, al Adjective: rela ionate cu p r ile corpului, cu hainele, cu caràcter i als estats físics i anímics. Caracterul i cu st rile fizice i suflete ti 3. Adverbis: bé, malament, millor, pitjor. Adverbele: bine, r u, mai bine, mai r u



1. Flexió de gènere i nombre de noms i adjectius Declinarea genului i num rului în substantive i adjective 2. Verb dur Verbul a aduce 3. Perífrasi de possibilitat amb el verb deure Perifraza care exprim o posibilitate, cu verbul a trebui 4. Alguns usos de ser i estar Câteva moduri de folosin a verbelor a fi i a exista.5. El gènere del nom: Masculí i femení Genul substantivului: masculin i feminin 6. El nombre del nom: singular i plural Num rul substantivului: singular i plural. 7. Gènere i nombre dels adjectius Genul i num rul adjectivelor 8. usar relatius a folosi relativele


85, 86, 87, 89, 90, 92, 93, 95, 96, 97, 98, 102, 103

1. Descriure el físic d’una persona A descrie fizicul unei persoane

Com Cum

sóc/ets/és/som/sou/són? Sunt/e ti/este/suntem/sunte i/sunt

Què Ce

duc/dus/du/duem/dueu/duen? duc/duci/duce/ducem/duce i/duc? porte/portes/porta/portem/porteu/porten? Port/por i/poart /purt m/purta i/poart

Quant Cât

pese/peses/pesa/pesem/peseu/pesen? cânt resc/cânt re ti/cânt re te/cânt rim/cânt ri i/cânt resc faig/fas/fa/fem/feu/fan? fac/faci/face/facem/face i/fac?

els cabells p rul

llargs, curts, llisos, arrissats, larg, scurt, drept, ondulat, rossos, morens/bruns, tintats, ro cat, brunet, vopsit, greixosos, solts, recollits, amb gras, liber, legat, cu rastes, amb serrell rasta, cu breton

Tinc AmTens

el cap capul

gros, redó, quadrat, allargat, gran, gros, rotund, p trat, lungit, mare, xicotet/petit mic

-Com és Anna? Cum este Anna?

-Té els cabells llargs Are p rul mare, i rossos, recollits en i ro cat, prins prins

într-un un monyo. Té el cap coc. Are capul xicotet i la cara molt mic i chipul foarte

És gran, porta una camisa, deu pesar E înalt, poart o c ma , probabil90kg i fa 1’70m d’alçada. Cânt re te 90kg i are 1’70m de în l ime.

la cara fa a

expressiva, redona, quadrada, expresiv, rotund , p trat ,ovalada, demacrada, arrugada, oval , istovit , cu riduri, alegre, trista vesel , trist

el nas nasul

ample, xato/camús, llarg, curt amplu, cârn, mare, mic

la boca gura

gran, petita/xicoteta, estreta mare, mic , îngust

els ulls ochii

verds, negres, grisos, blaus, com deverzi, negri, gris, alba tri, ca de xinés, grans, redons, expressius, chinezi, rotunzi, expresivi oberts, tancats deschi i, închi i

els llavis buzele

gruixuts, prims, vermells, morats, groase, sub iri, ro ii, vinete, molsuts, perfilats c rnoase, conturate

la pell pielea

clara, fosca, blanca, negra, deschis , închis , alb , neagr ,morena/bruna, llisa, arrugada,´ bronzat , neted , cu riduri, pigada pistruiat

el cos corpul

robust, feble, prim, gros, atlètic, robust, pl pând, voluminos, atletic, deforme strâmb

les cames picioarele

llargues, curtes, tortes, rectes, lungi, scurte, strâmbe, drepte, musculoses, primes, grosses, musculoase, slabe, groase, fortes, febles/dèbils, robustes, puternice, slabe, robuste,lleugeres, pesades u oare, grele

Ai TéAreTenim AvemTeniu Ave iTenenAu

els braços bra ele

llargs, curts, torts, rectes, lungi, scurte, strâmbe, drepte, musculosos, prims, grossos, forts, musculoase, slabe, groase, febles/dèbils, robustos, lleugers, slabe, robuste, u oare, pesats grele

expressiva. El nas ésexpresiv. Nasul e ample i la boca amplu i gura gran. Els ulls de mare. Ochii

color verd i redons. Verzi i rotunzi.

Els llavis els té Are buzele prims, la pell fine, pielea morena, el cos închis , corpul atlètic, les cames în form , picioarele llargues i els braços lungi i bra ele forts. Tari.

Duc Porte Duc Port Dus Portes Duci Por iDu Porta Duce PoartDuem Portem Ducem Purt mDueu Porteu Duce i Purta iDuen Porten Duc Poart

un barret, unes ulleres, un bigot, p l rie, ochelari, musta ,una barba, unes arracades, un barb , cercei, collar, un enfilall, un cinturó, un colier, irag, curea, rellotge, un anell, un xandall, una un ceas, un inel, un trening, camisa, una jaqueta, una armilla, c ma , jachet , vest , un suèter, una falda, una brusa, pulov r, fust , bluz ,una samarreta, una caçadora, uns bluz , geac ,calcetins, unes calces, unes osete, ciorapi scur i,

sabates, unes sabatilles, uns pantofi, papuci, pantalons, un abric, una bufanda pantaloni, palton, fular, uns guants, un pijama, uns m nu i, pijama, calçotets, unes braguetes, un chilo i, fermoare (sau chiloti), sostenidor sutien

llarg/a, curt/a, ample/a, estret/a, lung/ , scurt/ , amplu/ , strâmt/ ,ajustat/ajustada, cenyit/cenyida, ajustat/ , strâns/ ,gran, petit/a, blau/va, roig/ja, mare, mic/ , albastru/ , ro / ,vermell/a verd/a, groc/groga, beix, ro u-aprins, verde, galben/ , crem,rosa, morat/morada, marró, roz, vân t/ , maro, negre/a, blanc/a, pintat/da, de negru, alb, pictat/ ,quadres, de ratlles, llis/a, clar/a, cu motive de p trate, cu linii, neted/ , deschis/ ,fosc/a, intens/a închis/ , viu/e brillant, estampat/estampada, de str lucit , cu motiv,punt, de cuir, de llana, de cotó, tricotat, de piele, de lân , de bumbac.

-Què portes? Ce por i?

-Porte un jaqueta de Port o jachetcolor marró, una maro, corbata blava, una cravat alb , o camisa de ratlles, uns c ma cu linii, ni te pantalons foscs, pantaloni închi i,guants, calcetins i m nu i, osete isabates. També duc pantofi. De asemenea, port un anell i rellotge. Inel i ceas.

Sóc Som Sunt Suntem Ets Sou E ti Sunte iÉs Són Este Sunt

gran, petit/xicotet, alt/a, baix/a, gros/sa, prim/a, jove, vell/a, bonic/a, guapo/a, lleig/lletja, calb/a, pelut/da, fort/a, feble, robust/a, ben plantat

Jo sóc gros, però la meua mare és prima.

Pese Pesem Cânt resc Cânt rimPeses Peseu Cânt re ti Cânt ri iPesa Pesen Cânt re te Cânt resc

20 Kg, 30 quilos, 40 quilos, 55 Kg., 62 quilos, 7.300 grams 20 kg, 30 kg, 40 kg, 55 kg, 62 kg, 7300 grame.

Marta pesa 110 quilos Marta cânt re te 110 kg i la seua mare 93.

i mama ei 93.Faig Fem Fac (am) Facem (Avem) Fas Feu Faci (ai) Face i (Ave i)Fa Fan Face (are) Fac (au)

Un metre, seixanta-cinc (1’65), dos metres, deu (2’10), u setanta (1’70) Un metru, aizeci i cinci (1’65), doi metri, zece (2’10), sau aptezeci (1’70)

Ernest fa quasi dos Ernest are aproape doi metres d’alçada. metri de în l ime.

ser e

jove, vell, etc. tân r, b trân, etc.

fer m soar

un metre setanta, dos metres, etc. un metru aptezeci, doi metri, etc.

pesar cânt re te

seixanta quilos, molt, poc, etc. aizeci de kilograme, mult, pu in, etc.

DeuPoate(pare) c

tindre/tenir are

dèsset anys, catorze anys, etc. aptesprezece ani, patrusprezecce ani, etc.

No n’estic segur: Nu sunt sigur: Marta deu pesar uns Marta cred c are seixanta quilos, deu aizeci de kile, poate

fer u huitanta, deu poate c m soar un metru optzeci, pare ctindre uns setze anys are aptesprezeci ani i el seu pare deu ser i tat l ei pare a fi

jove encara. totu i tân r.

2. Descriure el caràcter i l’estat físic i anímic d’una persona A descrie caracterul i starea fizic i sufleteasc a unei persoane

ComCum

sóc/ets/és/som/sou/són? sunt/e ti/este/suntem/sunte i/sunt?

Ser A fi

actiu/activa, alegre, amable, atent/a, ansiós/ansiosa, antipàtic/a, antiquat/ada, atabalat/atabalada, activ/ , vesel/ , amabil/ , atent/ , doritor/oare, antipatic/ , învechit/ , ame it/ ,

autoritari/autoritària, avorrit/avorrida, bo/bona, brut/a, comunicatiu/comunicativa, capritxós/a, autoritar/ , plictisit/ , bun/ , necioplit/ , comunicativ/ , capricios/ ,

content/a, covard/a, desficiós/a, distret/a, divertit/divertida, egoista, enèrgic/a, esquerp/a, feliç, fort/a, bucuros/ , la / , searb d/ , distrat/ , distractiv/ , egoist/ , energic/ , ursuz/ , fericit/ , puternic/ ,gandul/a, gasiu/gasiva, generós/a, intel·ligent, llest/a, madur/a, mandrós/mandrosa, maniàtic/a, net/a, lene / , zgârcit/ , generos/ , inteligent/ , de tept/ , matur/ , lene / , maniac/ , curat/ ,

respectuós/a, responsable, roí/roïna, savi/sàvia, senzill/a, sincer/a, simpàtic/a, solitari/solitària, sociable, respectos/ , responsabil / , meschin/ , în elept/ , simplu/ , simpatic/ , solitar/ , sociabil/ ,tímid/a, trist/a, tranquil/tranquil·la, treballador/a, valent/a. timid/ , trist/ , lini tit/ , muncitor/e, curajos/ ,

Com ets? Cum e?

Sóc activa, esportista, tímida i treballadora. Sunt activ , sportiv ,ru inoas i muncitoare.

Què tens? Ce ai?

Què et passa? Ce i se întâmpl ?

Com estàs? Cum e ti?

alegria, ànsia, mandra, enveja, tristesa, son, gana, set, picor, ganes de plorar, ganes de riure, calor, suor, bucurie, nelini te, lene, mâhnire, somn, dorin , sete, mânc rime, dorin de a plânge, dorin de a râde, c ldur , sudoare. fred, maldecaps. frig, îngrijor rifebre, tos, mocs, un refredat, picor, cansament, fiebre, tuse, muci, r ceal , mânc rime, oboseal

Tindre A avea

mal r u

de cap, d’estómac, de queixal, de ventre, de coll, de gola. de cap, de stomac, de m sea, de burt , de gât, de gâtlej

Estar A fi

boig, atabalat/atabalada, atrafegat/atrafegada, amoïnat/amoïnada, pansit/pansida, nebun, ame it/ , ocupat/ pân peste cap, îngândurat/ , stins/ ,capficat/capficada,tranquil/tranquil·la, neguitós/a, desficiós/a, avorrit/avorrida, animat/animada, ab tut/ , calm/ , nep s tor/e, mole it/ , plictisit/ , însufle it/ ,desanimat/desanimada, de mal humor, de bon humor, deprimit/deprimida, eufòric/a, empipat/empipada, descurajat/ , în toane rele, în toane bune, deprimat/ , euforic/ , sup rat/ ,content/a, irritat/irritada, calmat/calmada, ansiós/a, relaxat/relaxada, mandrós/a, actiu/activa, vesel/ , enervat/ , lini tit/ , doritor/oare, relaxat/ , hoinar, harnic/ ,gandul/gandula, treballador/a. lene / , muncitor/e.

Emîmi Et î iLi îiEnsNeUs VEls Le

fa mal este r u

el peu, la cama, la gola, l’esquena, la panxa, el pit, l’oïda picior, picior, gâtlej, ira spin rii, burta, pieptul, urechea

EmMEt TeElSeEnsNeUs VEls Se

trobar a se g si

bé, malament, millor (més bé), pitjor (més malament) bine, r u, mai bine, mai r u

3. Expressar opinions sobre persones A exprima opinii despre persoane

Què en penses, de la professora? Ce gânde ti despre profesoar ?

La trobe massa seriosa i Cred c e prea serioas imolt treballadora foarte harnic .

penses del professor gânde ti despre profesor

en penses, del professor gânde ti despre profesor

Em sembla Mi se pare Em pareix Mi se pare PenseCred Trobe G sescVeig V d

que és c e

li sembla el professor îi pare profesorului

El trobe Îl g sescEl veig Îl v d

massa prea prou destul bastant destul molt mult una mica un pic pocpu inun poc pu inalmenys cel pu insi més no cel pu in

xarrador vorb rerabiós furios tranquil lini titamable amabil antipàtic antipatic seriós serios desastrós dezastros senzill simplu cregut antiquat învechitsimpàtic simpatic ximple simplu nerviós nelini titordenat, etc. ordonat, etc.

Què Ce

et pareix el professor (cum) i se pare profesorul

I tu, com el veus? i tu, cum îl vezi?

Quin és el teu punt de vista? Care este punctul t u de vedere?

?

Per mi, ja està bé/no hi tinc res en contra. Pentru mine, este bine/un am nimic împotriv .

4. El gènere del nom: masculí i femení Genul substantivului: masculin i feminin

En aquest apartat estudiaràs les maneres com es formen els gèneres masculí i femení. În acest capitol o s studiezi felurile cum se formeaz genurile masculin i feminin.

Casos Exemples

·Afegint una –a al masculí. Ad ugând –a la masculin

fill – filla fiu - fiic

amant amant home b rbat amic prieten bomber pompier

amant amantdonafemeie amiga prietenbombera pompier

·De vegades, en afegir la –aUneori, a-l ad uga -aes transforma l’última grafia ultima liter la masculindel masculí: se transform :p>bt>d c>gf>v u>vs>ss

llop - llobalup - lupoaiccunyat - cunyadacumnat - cumnatamic - amigaprieten - prietenserf - servaservitor - servitoare jueu - juevaevreu - evreicós - óssaurs - ursoaic

Alguns femenins tenen Câteva cuvinte feminine au terminacions pròpies: termina ii proprii: -essa, -iu, -ina

abat - abadessa,abate actor - actriu,actor - actrigall - gallina coco - g in

Canviant la –e o la –oSchimbândfinal per a

monjo - monjac lug r - c lug rimestre - mestra înv tor - înv toare

Canviant –leg per Schimbând –leg cu –loga–loga

psicòleg - psicòlogapsiholog - psiholoag

Afegint al femení –ot Ad ugând la feminin -ot

bruixa - bruixot vr jitoare - vr jitor

Hi ha una mateixa paraula amb terminació invariable: Exist un acela i cuvânt cu termina ie invariabilEls acabats en –aire, -ista, -cida, -ant, -ent Acele terminate în –aire, -ista, -cida, -ant, -ent

captaire, electricista, homicida, cantant, cer etor, electrician, uciga , cânt re ,escrivent secretar

Usant paraules diferents per al masculí i el femení Folosind cuvinte diferite pentru masculin i pentru feminin

home/dona, mascle/femella, cavall/egua, b rbat/femeie, mascul/femel , cal/iap ,oncle/tia... unchi/m tu

Es manté una única paraula per al masculí i el femení, i és Se men ine acela i cuvânt pentru masculin i pentru feminin, il’article o una altra paraula la que especifica el gènere que éseste articolul sau alt cuvânt cel care precizeaz generul lui.

una zebra mascle o una zebra femella; un guia o o zebr mascul sau o zebr femel ; un ghid una guia

5. El nombre del nom: singular i plural Num rul substantivului: singular i plural

Home i dona Homes i dones B rbat i femeie B rba i i femei

Els substantius tenen forma singular i plural. El plural dels noms es forma a partir de la seua forma en singular. Es poden Substantivele au forma singular i plural. Pluralul substantivelor se formeaz cu ajutorul formelor la singular. Se pot donar els casos següents: g si cazurile urm toare:

CasosCazuri

Exemples Exemple

1. Afegir –s al singular Ad ugând –s la singular

arbre/arbres; ordinador/ordinadors; metge/metges;arbore/arbori; calculator/calculatoare; medic/medici; sostre/sostres; moble/mobles; telèfon/telèfonstavan/tavane; mobil /mobile; telefon/telefoane

2. Transformar la terminació –a àtona en –es, amb els Transformând termina ia -a aton în –es, cu canvis ortogràfics que pertoquen înlocuirile ortografice corespunz toare

revolta/revoltes; rosa/roses; boca/boques; roja/roges;r scoal /r scoale;trandafir/trandafiri; gur /guri; roib /roibe; raça/races; eruga/erugues; aigua/aigües; pasqua/pasqüesras /rase; omid /omizi; ap /ape; pa te/pa ti

3. Afegir –ns al singular dels noms aguts acabats en vocal tònica Ad ugând –ns la singularul substantivelor oxitone terminate în vocal tonic

camió/camions; cosí/cosins; bessó/bessons;camion/camioane; veri or/veri ori; geam n/gemeni; huracà/huracans uragan/uragane

4. Afegir –os al singular dels substantius masculins i aguts Ad ugând –os la singularul substantivelor masculine i oxitoneacabats en –s, -ç -x, -ix, -tx terminate în –s, -ç -x, -ix, -tx

bes/besos; braç/braços; complex/complexos; peix/peixos;s rut/s ruturi; bra /brá e; complex/compléc i; pe te/pe ti;despatx/despatxosbirou/birouri

5. Alguns noms que acaben en –s dupliquen la essa per Câteva substantive care se termin în –s dubleaz„s” pentru formar el plural a forma pluralul

Pas/passos, nas/nassos, congrés/congressos,Pas/pa i, nas/nasuri, congres/congrese,accés/accessos, ós/óssos, tros/trossos, arròs/arrossos, acces/accese, urs/ur i, bucat /buc i, orez/orezuri, cos/cossos...corp/corpuri…

6. També hi ha noms que acaben en –s i són invariables De asemenea, exist substantive care termin în –s i sunt invariabile.

pols, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, temps, praf, luni, mar i, miercuri, joi, vineri, timpul, atles, pelvis, tos, lapsus, llapis, globus, tipus, focus, virus, atlas, pelvis, tuse, lapsus, creion, glob, tip, focar, virus, càries... carii...

6. Gènere i nombre dels adjectius Genul i num rul adjectivelor

Home negre i dona blanca Homes negres Dones blanques

B rbat negru i femeie alb B rba i negri Femei albe

Tots els adjectius tenen flexió de nombre, és a dir, varien segons siguen singular o plural. En canvi, només una part d’ells Toate adjectivele au flexiune de num r, adic , difer în cazul în care urmeaz un singular sau un plural. În schimb, numai o parte din ele tenen flexió de gènere, ja que molts són invariables i tenen la mateixa forma per al masculí i el femení. Vegem-ho au flexiune de gen, deoarece multe sunt invariabile i au aceea i form pentru masculin i pentru feminin. S o vedem detalladament: în am nunt:

Tipus Tipuri

CasosCazuri

Exemples Exemple

Acabats en –r Terminate în -r

regular/regulars; vulgar/vulgars; regulat/regula i; vulgar/vulgari; major/majors; millor/millors mai mare/mai mari; mai mic/mai mici

Acabats en –e àtona Terminate în – e aton

amable/amables; jove/joves; amabil/amabili; tân r/tineri; salvatge/salvatges. s lbatic/s lbatici

Acabats en –a àtona Terminate în –a aton

idiota/idiotes; hipòcrita/hipòcrites; idiot/idio i; ipocrit/ipocri i;comunista/comunistes comunist/comuni ti

Adjectius invariables Adjectivele invariabile Són aquells en què el femení Sunt acelea la care femininul coincideix amb el masculí. Però coincide cu masculinul. Dar tenen una forma per al singular i au o form pentru singular iuna altra per al plural. Vegem alta pentru plural. S vedemcom varien de nombre segons les cum variaz de num r urmând seues terminacions termina iile sale

La major part dels acabats en Majoritatea lor terminate în –al. –el, -il. –ant, -ent

igual/iguals; cruel/cruels; imbècil/imbècils; egal/egali; necru tor/necru tori;imbecil/imbecili; amargant/amargants; prudent/prudents amar/amari; atent/aten i

Els acabats en –ç tenen una sola Cele terminate în –ç au numai unaal singular i dues per al plural pentru singular i dou pentru plural.

feliç/feliços/felices; fericit/ferici i;precoç/precoços/precoces; precoce/precoci; capaç/capaços/capaces capabil/capabili

Adjectius de dues terminacions Adjective de dou termina ii

El femení i el plural es fan com Femininul i pluralul se fac ca ien el nom, afegint o canviant la substantivul, ad ugând sau schimbând part final de la paraula. Al partea final a cuvântului. În diccionari es troben la forma dic ionar se g sesc formele masculina i la femenina masculine i feminine.

prim/prima/prims/primes; slab/slab /slabi/slabe; ample/ampla/amples/amples; amplu/ampl /ampli/ample;pobre/pobra/pobres/pobres; s rac/s rac /s raci/ s race europeu/europea/europeus/europees; european/european /europeni/europene; cardiòleg/cardiòloga/cardiòlegs/cardiòlogues; cardiolog/ cardiolog /cardiologi/ cardiologe verd/verda/verds/verdes; verde/verde/verzi/verzi; nu/nua/nus/nues;

gol/goal /goi/goale; roig/roja/rojos/roges; ro u/ro ie/ro ii/ro ii;blau/blava/blaus/blaves; albastru/albastr /alba tri/albastre; ros/rossa/rossos/rosses blond/blond /blonzi/blonde

7. Usar relatius A folosi relative

En les frases anteriors la xica usa construccions com els vestits que m’agraden. En aquestes frases les paraules que hem În propozi iile anterioare, fata folose te construc ii ca rochiile care îmi plac. În aceste propozi ii, cuviintele care marcat en roig són pronoms relatius que, a més d’introduir una oració subordinada, substitueixen la paraula subratllada ensunt marcate cu ro u sunt pronume relative care, în afara faptului c introduc o propozi ie subordonat , înlocuiesc cuvântul subliniat în l’oració principal. Els relatius són els següents: propozi ia principal . Relativele sunt urm toarele:

Formes Forme

UsosUzuri

Exemples Exemple

quece/care

És el més habitual E cel mai comun

El carter que va a la teua casa es Po ta ul care merge la tine acasdiu Andreu; el bar, que és nou, se nume te Andreu; barul, care e nou, tanca a les deu închide la zece.

quècare

Va precedit d’una preposició i es E precedat de o prepozi ie i se refereix a coses refer la lucruri.

El document de què et parle el Documentul despre care î i vorbesc rebràs dilluns; la clau amb què obris o s - i ajung luni; parola cu care îl deschizi és meua; e a mea;

qui cine

Pot anar precedit d’una preposició i Poate s fie precedat de o prepozi ie ies refereix a persones se refer la persoane.

La cambrera de qui parle és rossa; Chelneri despre care î i vorbesc e blond .Qui vulga suc que alce la mà. Cine vrea suc, s ridice mâna.

S’usen en registres formals i sempre Se folosesc în circumstan e formale imereu darrere de preposicions, locucions înaintea prepozi iilor, locu iunilor prepositives, gerundis o infinitius prepozi ionale, gerunziului i infinitivului.

És una taula sobre la qual és difícil E o mas pe care e greu treballar; Va cobrar el primer sou, de lucrat. O s încaseze primul lui salar, per a guanyar el qual havia pentru care a muncit mult treballat molt ca s -l câ tige.

el qual, la qual, els quals, les quals cel care, cea care, cei care, cele care

PodenPot substituir înlocui

· que en oracions -que (ce) în propozi iiadjectives adjectivale explicatives. explicative.

Jordi, que és alt, ha clavat el Jordi, care e înalt, a b tut clau>Jordi, el qual és alt, ha clavat cuiul>Jordi, cel care e înalt, a b tut el clau. cuiul.

Pija Fandosit

Els vestits que m’agraden són els curts. La casa on visc és Îmi plac rochiile care sunt scurte. Casa unde tr iesc e blanca. L’home a qui estime és alt. El cotxe amb què viatge alb . B rbatul pe care îl iubesc e înalt. Ma ina cu care c l toresc és més aviat nou. Les persones amb les quals vaig al gimnàs e aproape nou . Persoanele cu care m duc la gimnaziu són amables. L’empresa, l’adreça de la qual no conec, és del sunt prietenoase. Firma c rei adrese nu cunosc e a meu sogre. socrului meu.

· què sempre. -que (ce) întotdeauna

Dus-me les ferramentes de què et Adu-mi uneltele de care i-am vaig parlar>dus-me les ferramentes vorbit> Adu-mi uneltele de les quals et vaig parlar. de care i-am vorbit.

· qui precedit de -que (ce) precedat dePreposició prepozi ie

Conec el funcionari a quiÎl cunosc pe func ionarul care îl espere>conec el funcionari al quala tept> Îl cunosc pe func ionarul care îl espere. a tept

Precedits de la preposició dePreceda i de prepozi ia deequivalen al castellà cuyo, al sunt echivalen ii lui cuyo (c rui) în castilian ,francés dont, o a l’anglés whose în francez dont, sau în englez whose

El animal cuyo dueño sonríe, està domesticado/the animal, whose owner smiles, is domesticated>l’animal, l’amo del qual somriu, està domesticat. Animalul c rui st pân zâmbe te, e domesticit.

onunde

Fa la funció de CCL i equival a en Face func ia de CCL i e echivalentul lui enquè, a què, en el qual, etc.què, a què, en el qual, etc.

L’institut on estudien els meus fills és als afores>l’institut en què/ en el qual estudien els meus fills, és als afores.

coala unde înva copiii mei e situat în împrejurimile (ora ului).

la qual cosa; cosa que; fet que i care, ce; ceea ce ianàlegs asem n toare

Equivalen al castellà lo que, lo cual.Sunt echivalentele în castilian la lo que, lo cual.Es refereixen a tota una oració o Se refer la o propozi ie întreag sau la antecedent global. La fórmula la un antecedent global. Formula laqual cosa pot anar precedida de qual cosa (ceea ce) poate s fie precedat depreposició. o prepozi ie.

No li van prestar els diners, la qual cosa/cosa que/fet que la va enfurir. Nu i-au dat bani împrumut, ceea ce a sup rat-o.

el que, la que, els que, les que cel care, cea care, cei care, cele care açò que, això que, allò que acesta, acel

Introdueixen oracions substantives Introduc propozi ii substantivale de relatiu relative

Pots portar això que m’agrada; Po i purta ceea ce-mi place. Són les que he comprat. Sunt cele care le-am cump rat.

Observacions: Observa ii

1. No s’ha de confondre el relatiu que amb la conjunció que: Sempre que podem susbstituir que per el qual, la qual, S nu se confunde que (relativul) cu que (conjunc ia). Ori de câte ori putem înlocui que cu el qual, la qual,els quals o les quals, estem davant del pronom relatiu i no de la conjunció. Fixa’t que que no és igual en aquestes dues els quals sau les quals, avem de-a face cu pronumele relativ, nu cu conjunc ia. Uit -te la aceste dou propozi ii unde oracions: el cotxe que m’agrada és blau; diuen que t’agrada el cotxe blau. El primer es pot substituir per el qualque nu e la fel: ma ina care îmi place e albastr ; se zvone te c î i place ma ina albastr . Primul se poate înlocui cu el qual (cel care) perquè és relatiu. El segon no es pot substituir per el qual.pentru c e relativ. Al doilea nu se poate înlocui cu el qual (cel care).

2. Tampoc no s’ha de confondre amb que, introductor d’interrogacions: Que tens raïm?, Que et quedes a sopar? Que De asemenea, nu trebuie s se confunde cu que, elementul care introduce interoga ii: Ai struguri? R mâi la cin ?vols llet? i admiracions Que gran!, Què bonic és!, Que content estic!vrei lapte? i exclam ri: Ce mare!, Ce dr gu e!, Ce bucuros sunt!

3. Els relatius el que, la que, els que, les que sols són correctes quan es poden substituir per aquell que (o allò que), Relativele cel care, cea care, cei care, cele care doar sunt corecte când se pot înlocui cu acel ce (sau acel care,aquella que, aquells que, aquelles que. No són correctes si equivalen a el qual, la qual, els quals, la qual cosa, que o acea care, acei care, acele care). Nu sunt corecte dac echivaleaz cu cel care, cea care, cei care, care, ce sauqui:cine:

incorrecte

gre itecorrecte corecte

És un soci del que estic pagat. E un partener de care sunt ata at Eixe és el motiu pel que t’ho explique. Acela e motivul pentru care i-l explic. La gossa amb la que passege. Câinele cu care m plimb. Les parelles amb les que ballava. Perechile cu care dansam. Els amics amb els que eixia. Prietenii cu care ie eam. Les muntanyes a les que pugem Mun ii pe care îi escalad m

És un soci del qual ( o de què) estic pagat. E un partener de care sunt ata at Eixe és el motiu per què t’ho explique. Acela e motivul pentru care i-l explic. La gossa amb la qual (o amb què) passege. Câinele cu care m plimb. Les parelles amb les quals (o amb qui) ballava. Perechile cu care dansam. Els amics amb els quals (o amb qui) eixia. Prietenii cu care ie eam. Les muntanyes a les quals (o a què) pugem. Mun ii pe care îi escalad m

4. Cal distingir els pronoms qui i què relatius dels interrogatius qui i què: els interrogatius qui i què es poden substituir E necesar s facem diferen a între qui i què ca relative i qui i què ca interoga ii: interogativele qui i què se pot înlocui per quin, quina, quins, quines + un nom: A qui busques=A quina persona busques?; A què véns?=A quina cosavéns?. Els cu cine + un substantiv: Pe cine cau i=Pe ce persoan cau i?; De ce ai venit?=Pentru ce lucru ai venit?. relatius qui i què es poden substituir per el qual, la qual, els quals, les quals, tal com ja hem vist.

Relativele qui i què se pot înlocui cu el qual, la qual, els quals, les quals, a a cum am v zut deja.

5. Finalment, no s’ha de confondre per què (combinació de preposició per i el relatiu o interrogatiu què) i perquèîn cele din urm , nu trebuie s se confunde per què (combina ie de prepozi ie i relativ sau interoga ia què) i perquè(conjunció causal o final, o substantiu). Exemples: (conjun ie cauzal sau final , sau substantiv). Exemple: Per què has vingut?; Aquesta és la situació per què ens preocupem. De ce ai venit?; Aceasta e situa ia pentru care ne îngrijor m. Conduïm perquè (ja que) ens agrada; t’ajude perquè(a fi que) triomfes;No sé el perquè(motiu)d’algunes coses. Conducem pentru c ne place; te ajut pentru ca tu s triumfezi; Nu cunosc motivul algunor lucruri.

unitat 10 projectes, proposicions i suggeriments unitatea 10 proiecte, propuneri i sugestii



1. Demanar i dir quan es pensa fer una cosa. Enunciar A întreba i a spune ce se pl nuie te a duce la cap t. A enun aprojectes. proiecte.

2. Parlar amb el futur simple. A vorbi folosind viitorul simplu.

3. Demanar i dir una data A întreba i a spune o dat

4. Preguntar i dir quin oratge farà A întreba i a spune cum o s fie vremea.

5. Expressar la durada d’un fet o d’un esdeveniment. A formula durata unui eveniment sau întâmplare.

6. Proposar de fer una cosa. Acceptar-ho o refusar-ho. A propune a duce ceva la cap t. A accepta sau a refuza.

7. Parlar amb l’imperfet de subjuntiu. A vorbi folosind imperfectul de conjunctiv.



1. quan Când

2. futur simple Viitorul simplu

3. preposicions Prepozi ii

4. imperfet de subjuntiu Imperfectul de conjunctiv

Consulta els quadres de les pàgines Consulta i tabelele de la paginele106, 107, 108, 110, 111, 112, 113, 114, 115

1. Demanar i dir quan es pensa fer una cosa. Enunciar projectes A întreba i a spune ce se pl nuie te a duce la cap t. A enun a proiecte

al a la

al matí, a la vesprada, a la nit, diminea a, dup -amiaza, noaptea(parts del dia)

(p r i ale zilei) dede

de dia, de vesprada, de nit. diminea , dup -amiaz , noapte

començaré, o s încep

començaràs, o s începi

començarà, o s înceapcomençarem, o s începemcomençareu, o s începe icomençaran o s înceap

(dies de la setmana) (zile din s pt mân )

Øel unun/o

Dimecres pròxim, dilluns que ve, diumenge proper Miercurea urm toare, lunea care vine, duminica El dilluns del mes que ve, el primer dissabte del urm toare. Lunea lunei care vine, prima sâmb tUn dimarts, un dijous. Un luni, un mar i

el mes luna

El mes que ve, el mes pròxim, el mes de juliol, el Luna care vine, luna viitoare, luna iulie, luna mes d’agost august

Quan Când

treballaré o s muncesc treballaràs o s munce titreballarà o s munceasctreballarem o s muncim treballareu o s munci itreballaran o s munceasc

(mesos) (luni)

pel, per l’ prin

Pel juny, pel desembre, per l’agost, per l’abril Iunie, decembrie, august, aprilie.

Quan estudiareu? Când v pune i peînv at?

A la vesprada Dup -amiaz

al a l’, În

al juny, al febrer, a l’octubre, a l’abril Iunie, februarie, octombrie, aprilie.

“el mes de” „luna”

el mes de març, el mes de setembre, el mes martie, septembrie, august d’agost

a la a l’ În

a la tardor, a la primavera toamn -prim vara l’estiu, a l’hivern var , iarn(estacions)

(anotimpuri)per la per l’ pe la

per la tardor, per la primavera toamn -prim varper l’estiu, per l’hivern var /iarn

(festivitats) (festivit i)

per de

per sant Jaume, per falles, per fogueres, sfântul Jaime, Las Fallas, Las hogueras (ruguri) per Pasqua de Pa ti

(dates) (d i) el el 12 d’octubre de 2017

12 octombrie de 2017

(anys) (ani)

el l’any anul

el 2019. el 2022 2019. 2022 l’any que ve, l’any pròxim, l’any 2021 anul care vine, anul urm tor, anul 2021

Estudiar- Studia- é/às/à/em/eu/an Pintar- Picta- é/às/à/em/eu/an Acabar- Termina- é/às/à/em/eu/an Netejar- Cur a- é/às/à/em/eu/an? Somriur- Zâmbi- é/às/à/em/eu/an? Parlar-Vorbi-é/às/à/em/eu/an? Llegir- Citi- é/às/à/em/eu/an? Escriu- Scrie- é/às/à/em/eu/an? Viatjar- C l tori- é/às/à/em/eu/an? Agranar- M tura- é/às/à/em/eu/an?

(èpoques i segles) (epoci i secole)

enel/la În

en el Renaixement, en l’Holocauste, en la rena terea, Holocaustul, diàspora, en el segle XIV diaspora, în secolul XIV

Aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran o s m duc, o s te duci, o s se duc , o s ne ducem, o s v duce i, o s se ducVindré, vindràs, vindrà, vindrem, vindreu, vindran o s vin, o s vii, o s vin , o s venim, o sveni i, o s vinSeré, seràs, serà, serem, sereu, seran o s merg, o s mergi, o s mearg , o smergem, o s merge i, o s meargEixiré, eixiràs, eixirà, eixirem, eixireu, eixiran o s ies, o s ie i, o s ias , o s ie im, o sie i i, o s ias

Penseam de gânds

anar merg vindre s vin ser s fiu eixir s ies

al cine la cinema al futbol la fotbal a la biblioteca la bibliotecal treball la munca la piscina la piscinal sopar la cin

después?dup ?el cap de setmana? la sfâr itul s pt mânii? demà? mâine? l’any que ve? anul care vine? pel juny? prin iunie?a la tardor? În toamn ?a la vesprada? dup -amiaz ?el 15 de març? 15 martie?

penseam de gând spensesai de gând spensaare de gând spensem avem de gând spenseuave i de gând spensenau de gând s

fer fac

Estaré, estaràs, estarà, estarem, estareu, O s fiu, o s fii, o s fie, o s fim, o s fi iestaran o s fie.

treballant lucrând jugant jucând pensant gândind parlant vorbind

Què Ce

faré o s facfaràs o s faci farà o s facfarem o s facem fareu

quan + present când + prezentul subjuntiu? de conjunctiv?

Acabaré acabaràs, acabarà, acabarem, acabareu, O s sfâr esc, o s sfâr e ti, o s sfâr easc , o s sfâr im, o s sfâr i i, acabaran o s sfâr eascFaré, faràs, farà, farem, fareu, faran O s fac, o s faci, o s fac , o s facem, o sface i, o s fac

el treball munca la faena treaba els deures sarcinile

o s face ifaran o s fac Tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran

O s am, o s ai, o s aib , o s avem, o save i, o s aib

un sopar o cinun partit o partiduna cita o întâlnire un examen un examen

2. Parlar amb el futur simpleA vorbi folosind viitorul simplu

El futur es construeix a partir de l’infinitiu de cada verb, amb desinències úniques per a les tres conjugacions, de la manera Viitorul se formeaz cu ajutorul infinitivului al fiec rui verb, cu desinen e specifice pentru cele trei conjug ri, în modul següent: urm tor:

-AR -RE/ER -IRcantar a cânta

perdre a pierde

témer a se îngrijora

patir (incoatiu)a suferi

dormir (pur)a dormi

jo eu

cantar-é o s cânt

perdr-é o s pierd

temer-é o s m îngrijorez

patir-é o s suf r

dormir-é o s dorm

tu tu

cantar –às o s cân i

perdr-às o s pierzi

temer-às o s te îngrijorezi

patir-às o s suferi

dormir-às o s dormi

ell/a el/ea

cantar –à o s cânte

perdr-à o s piard

temer-à o s se îngrijoreze

patir-à o s sufere

dormir-à o s doarm

nosaltres noi

cantar –em o s cânt m

perdr-em o s pierdem

temer-em o s ne îngrijorezi

patir-em o s suferim

dormir-em o s dormim

vosaltres voi

cantar –eu o s cânta i

perdr-eu o s pierde i

temer-eu o s v îngrijora i

patir-eu o s suferi i

dormir-eu o s dormi i

ells/elles ei/ele

cantar –an o s cânte

perdr-an o s piard

temer-an o s se îngrijoreze

patir-an o s sufere

dormir-an o s doarm

Observacions: Observa ii:

1. Els verbs acabats en –re perden la vocal final de l’infinitiu per a evitar l’encontre amb la vocal de la endré cia i fan els Verbele terminate în –re pierd vocala final la infinitiv pentru a evita ciocnirea cu vocala din desinen i formeaztemps de futur d’acord amb el model de perdre. Exemple: rompre: rompré, rompràs, romprà, etc. Timpurile de viitor de acord cu modelul perdre (a pierde). Exemplu: o s termin, o s termini, o s termine, etc.

2. Alguns verbs irregulars són: anar : aniré…; fer: faré, venir: endré; valer: valdré….; saber: sabré…; haver: hauré…Câteva verbe neregulate sunt: anar (a se duce): o s m duc...; fer (a face): o s fac; venir (a veni): o s vin; valer (a fi însemnat): o s fiu însemnat...; saber (a cunoa te): o s cunosc...; haver (a fi): o s fiu...

3. Demanar i dir una data A întreba i a spune o dat

Quin dia és hui? Ce zi e azi?

(Hui) és dijous, 25 de març de 2023 (Azi) e joi, 25 martie din 2023

Quin dia és el teu aniversari? Când e ziua ta?

El 12 de novembre. Pe 12 noiembrie.

Quin dia és hui? Ce zi e azi?

És dijous, catorze de maig. E joi, mai paisprezece.

Cantaré, tocaré la o s cânt, o s cânt guitarra i ballaré la chitar i o s dansez

4. Preguntar i dir quin oratge farà A întreba i a spune cum o s fie vremea.

Nevarà, pedregarà, plourà, s’ennuvolarà, s’obrirà el dia, es tancarà el dia O s ning , o s bat grindina, o s ploaie, o s se înnoreze, o s se deschid /închid ziua

Farà O s fie

basca, bon oratge, bon temps, bona temperatura, brisa, z pu eal , bun timp, vreme bun , temperatur bun , briz ,calor, fred, fresca, mal oratge, mal temps, sol, vent, ventijol, c ldur , frig, r coare, vreme rea, timp r u, soare, vânt, adiere, xafogor ar i

(el cel, el dia, la nit, etc.) estarà (cerul, ziua, noaptea, etc.) o s fie

assolellat, boirós, cobert, clar, entelat, enteranyinat, fosc, însorit, ce ós, acoperit, limpede, înnorat, mohorât, întunecat, ennuvolat, nebulós, gris, ras noros, nebulos, cenu iu, f r nori

Hi haurà O s fie

anticicló, arc de Sant Martí/iris, boira, boirina, bonança, anticiclon, curcubeu, cea , negur , acalmie, clarianes, depressió, estrelles/estels, front càlid, front fred, luminos, depresiune atmosferic , stele, frontul cald, frontul rece gel, glaç, granís, humitat, inindacions, llamps, lluna, mar ghea , sloi de ghea , grindin , umezeal , inunda ii, fulgere, luna, mare grossa, maror, nebulositat, pedregada/calamarsa, plugim, furtunoas , hula, înnorat, ploaie cu grindin , burnipluja, neu, sol, temperatura alta/baixa, tempesta, trons, ploaie, ninsoare, soare, temperatur mare/sc zut , furtun , tunete,vendaval, vent, ruixat, xàfec, vânt puternic, vânt, avers , pârp r .

5. Expressar la durada d’un fet o d’un esdeveniment A formula durata unui eveniment sau întâmplare

6. Proposar de fer una cosa. Acceptar-ho o refusar-ho A propune a duce ceva la cap t. A accepta sau a refuza

Quant dura la pel·lícula? Cât dureaz filmul?

Quant de temps t’hi estaràs? Cât timp o s stai? Quant hi ha d’ací a París? Cât faci de aici pân la Paris?

Una hora i mitja. O or i jum tate

Quatre dies. Patru zile. Amb cotxe, dos dies Dou zile cu ma ina

Quant dura la pel·lícula? Cât dureazfilmul?

Una hora i mitja o or i jum tate

Podríem nadar al riu Am putea s înot mîn râu

No en tinc ganes N-am chef.

De matí farà sol i vent. A la Pe diminea o fie soare i vânt. vesprada farà mal oratge. Dup -amiaz o s se înr ut easc .Plourà i potser nevarà. No O s ploaie i e posibil s ning . Nu pedregarà. o s bat grindina.

Quin oratge farà demà? Cum o s fie vremea mâine?

Podríem* Am putea* Us/T’agradaria* V-ar/ i-ar pl cea* Et/li ve de gust Te/ îl v d bucuros Tens/té ganes de Ai/ are poft de

anar al futbol? merge la fotbal? fer un passeig? da o tur ?jugar a cartes? juca c r i? córrer uns quilòmetres? alerga câ iva kilometri? prendre alguna cosa? a ie i în oraveure una pel·lícula? a vedea un film

I si i dac

Què et/us/li Cum îti/v /îi semblaria si pare dac

anàrem al futbol? am merge la fotbal? férem un passeig? d m o tur ?jugàrem a cartes? juc m c r i? correguérem uns quilòmetres? alerg m câ iva kilometri? prenguérem alguna cosa? ie im în ora ?veiérem una pel·lícula? vedem un film?parlàrem una mica? vorbim pu in?

Vols dir? Tu crezi? I per què (en compte de...) no...? i de ce nu (în loc de) nu...?

I si (en lloc de)...? i dac (în loc de)...?

No en tinc ganes N-am chef.

No em ve de gust Nu m simt bine. Em sembla/pareix (molt) bé Îmi pare (foarte) bine Bona idea! Bun idee! Molt bé, d’acord. Foarte bine, de acord. Fantàstic, fenomenal!, perfecte! Fantastic, perfect!

*Nota: podríem i agradaria són verbs en condicional que s’estudien a la p. 165 i 166 *Not : podríem i agradaria sunt verbe la condi ional care se studiaz în pagina 165 i 166

7. Parlar amb l’imperfet de subjuntiu A vorbi folosind imperfectul de conjunctiv

Igual que tot el mode subjuntiu, designa accions no reals i expressa desig, dubte, etc. Fa referència a accions passades, La fel ca modul conjunctiv întreg, expune ac iuni ireale i exprim dorin , dubii, etc. Face referin la ac iuni trecute, presents o futures, però incideix en l’aspecte duratiu: Voldria que vingueres a sopar prezente sau viitoare, dar influen eaz latura durativ : A vrea s vii la cinPot adoptar una d’aquestes dues formes. La primera té un ús més generalitzat al valencià i la segona és més literària i la Poate s asimileze una din aceste dou forme. Prima se folose te în general în valencian i a doua e mai literar imés usada al valencià del nord, a Catalunya i a les Illes Balears: se folose te în nordul Valenciei, în Cataluña i în insulele Baleare.


perdre a pierde



dormir (pur)a dormi

Que jo Eu

cant-ara s fi cântat

perd-era s fi pierdut

tem-era s m fi îngrijorat

pat-ira s fi suferit

dorm-ira s fi dormit

Que tuTu

cant-ares s fi cântat

perd-eres s fi pierdut

tem-eres s te fi îngrijorat

pat-ires s fi suferit

dorm-ires s fi dormit

Que ell/ella El/ea

cant-ara s fi cântat

perd-era s fi pierdut

tem-era s se fi îngrijorat

pat-ira s fi suferit

dorm-ira s fi dormit

Que nosaltres Noi

cant-àrem s fi cântat

perd-érem s fi pierdut

tem-érem s ne fi îngrijorat

pat-írem s fi suferit

dorm-írem s fi dormit

Que vosaltres Voi

cant-àreu s fi cântat

perd-éreu s fi pierdut

tem-éreu s v fi îngrijorat

pat-íreu s fi suferit

dorm-íreu s fi dormit

Que ells/elles Ei/Ele

cant-aren s fi cântat

perd-eren s fi pierdut

tem-eren s se fi îngrijorat

pat-iren s fi suferit

dorm-iren s fi dormit

I si abandonara ma casa? i dac a pleca

de-acas ?

I si fóra pilot? i dac a fi

pilot?


perdre a pierde


patir (incoatiu) a suferi

dormi (pur)a dormi

Que jo Ca Eu

cant-és s fi cântat

perd-és s fi pierdut

tem-és s m fi îngrijorat

pat-ís s fi suferit

dorm-ís s fi dormit

Que tu Ca Tu

cant-esses s fi cântat

perd-esses s fi pierdut

tem-esses s te fi îngrijorat

pat-isses s fi suferit

dorm-isses s fi dormit

Que ell/ella Ca El/ea

cant-és s fi cântat

perd-és s fi pierdut

tem-és s se fi îngrijorat

pat-ís s fi suferit

dorm-ís s fi dormit

Que nosaltres Ca Noi

cant-éssem s fi cântat

perd-éssem s fi pierdut

tem-éssem s ne fi îngrijorat

pat-íssem s fi suferit

dorm-íssem s fi dormit

Que vosaltres Ca Voi

cant-ésseu s fi cântat

perd-ésseu s fi pierdut

tem-ésseu s v fi îngrijorat

pat-ísseu s fi suferit

dorm-ísseu s fi dormit

Que ells/elles Ca Ei/Ele

cant-essen s fi cântat

perd-essen s fi pierdut

tem-essen s se fi îngrijorat

pat-issen s fi suferit

dorm-issen s fi dormit


1. Igual que en el present de subjuntiu, a una -c final en la primera persona del singular del present d’indicatiu corresponen La fel ca la conjunctivul prezent, –c-ului final la persoana întâia singular al indicativului prezent îi corespund els grups –gu o –qu en totes les formes de l’imperfet de subjuntiu.

grupurile grups –gu sau –qu în toate formele conjunctivului imperfect.

Jo conec jo coneguera o conegués, tu conegueres o coneguesses, etc. Eu cunosc eu s fi cunoscut, tu s fi cunoscut, etc.Jo visc jo visquera o visqués, tu visqueres o visquesses, etc. Eu tr iesc eu s fi tr it, tu s fi tr it, etc.

2. Les terminacions de la primera conjugació a la llengua antiga i als parlars balears també poden ser: cant-às, cant-asses, Termina iile de la conjugarea a I-a în limba veche i în dialectele baleare de asemenea pot fi: cant-às, cant-asses, cant-às, cant-àssem, cant-àsseu, cant-assen cant-às, cant-àssem, cant-àsseu, cant-assen

3. Les terminacions –esses, -éssem, -ésseu, -essen, a les versions de l’estàndard de Catalunya i les Balears es fan: Termina iile –esses, -éssem, -ésseu, -essen, în versiunile limbii standard din Cataluña i din insulele Baleare se transformîn:

–essis, -éssim, -éssiu, -essin. –essis, -éssim, -éssiu, -essin.

unitat 11 accions recents unitatea 11 ac iuni recente



1. Preguntar i dir què ha passat fa un moment. A întreba i a spune ce s-a întâmplat acum un moment 2. Preguntar i dir què ha fet una persona. A întreba i a spune ce a f cut o persoan

1. Accions freqüents



1. perfet indicatiu, participi 1. perfectul de indicativ, participiul 2. Quan s’han d’usar el passat perifràstic i el perfet Când trebuie s se foloseasc trecutul perifrastic i perfectul d’indicatiu de indicativ

Consulta i tabelele de la paginele117, 121

1. Preguntar i dir què ha passat fa un moment A întreba i a spune ce s-a întâmplat acum un moment

Què ha passat? Ce s-a întâmplat?

El partit X ha guanyat (guanyar) les Partidul X a câ tigat (a câ tiga) eleccions. alegerile. L’equip X ha fitxat (fitxar) un nou jugador. Echipa X a ales (a alege) un nou juc tor. S’ha buscat (buscar) un representant i-a c utat (a c uta) un reprezentant.

Han segrestat (segrestar) un avió Au sechestrat (a sechestra) un avion. Han apujat (apujar) les accions de les Au crescut (a cre te) ac iunile petrolieres petrolierelor. Han canviat (canviar) les lleis d’emigració Au schimbat (a schimba) legile imigra iei

Ha batut (batre) un rècord A b tut (a bate) un record ha ocorregut (ocórrer) un atemptat s-a petrecut (a se petrece) un atentat M’ha romput (rompre) el cor Mi-a rupt (a rupe) inima.

Han caigut (caure) els arbres. Au c zut (a c dea) arborii. Els nostres han perdut (perdre) el partit de bàsquet. Ai no tri au pierdut (a pierde) partida de baschet. Han conegut (conèixer) el meu nuvi. L-au cunoscut (a cunoa te) pe iubitul meu.

Ha dormit (dormir) vint-i-quatre hores A dormit (a dormi) dou zeci i patru de ore. Ha patit (patir) un accident A suferit (a suferi) un accident Ha reunit (reunir) tres-centes persones A adunat (a aduna) trei sute de persoane.

Han elegit (elegir) el representant Au ales (a alege) reprezentantul. Han construït (construir) un hospital Au construit (a construi) un spital. Han conduït(conduir) el tren Au condus (a conduce) trenul.

2. Preguntar i dir què ha fet una persona A întreba i a spune ce a f cut o persoan

Què has fet? Ce-ai f cut?

M’he alçat a les set, m’he dutxat, he portat els meus fills a classe i he vingut a treballar. M-am trezit la apte, mi-am f cut du , i-am dus pe copii la coal i am venit la munc

Què ha passat? Ce s-a întâmplat?

Han segrestat un avió Au sechestrat un avion.

3. Preguntar i dir què li ha passat a una persona recentment A întreba i a spune ce s-a întâmplat de curând în via a unei persoane

Què t’ha passat? Ce-ai p it?

4. Parlar amb el perfet d’indicatiu A vorbi cu perfectul de indicativ

EL PERFET D’INDICATIU PERFECTUL DE INDICATIV Igual que el passat perifràstic o simple, s’usa per a expressar accions acabades però realitzades en un temps que encara La fel ca trecutul perifrastic sau simplu, se folose te pentru a exprima ac iuni terminate dar încheiate într-un timp care încdura. Ho entendràs millor a l’activitat 8.dureaz . O s o în elegi mai bine în exerci iul 8

heam

has ai Es forma amb el present ha Se formeaz cu prezentul a + el participi passat del verb que es conjugaindicatiu del verb haver hem + participiul trecut al verbului care se conjugindicativ al verbului haver am heu a i

han au

Exemples: he anat, has mogut, ha trencat, hem fugit, heu eliminat, han pintat Exemplu: am mers, ai plecat, a rupt, am fugit, a i eliminat, au pictat


1. El participi passat presenta aquestes terminacions: Trecutul participiului prezint aceste termina ii:

els verbs que acaben en –ar -> -at/ada: anat, parlada, besada, dibuixat. Verbele terminate în –ar -> at/ada: mers, vorbit , s rutat , desenat. els verbs que acaben en –er/-re -> -ut/uda:, perduda, temut. Verbele terminate în –er/-re -> -ut/uda:, pierdut , temut. els verbs que acaben en -ir -> -it/ida: patida, conduït, ferida, rostit. els verbs que acaben en -ir -> -it/ida: suferit , condus, r nit , fript

He tingut mala sort. He eixit prompte de casa pera fer una excursió i he caigut ací. Am avut ghinion. Am ie it devreme din cas ca s fac o excursie i am c zut aici.

Què ha passat? Ce s-a întâmplat?Què heu fet? Ce a i f cut?

2. També hi ha alguns verbs que fan el participi de forma irregular De asemenea, exist anumite verbe care î i creeaz participiul de form neregulat

haver: hagut/haguda resoldre: resolt/resolta a fi: fost/fost a rezolva: rezolvat/ conèixer: conegut/coneguda a cunoa te: cunoscut/ser: sigut/siguda encendre: encés/encesa a fi: fost/fost a aprinde: aprins/admetre: admés/admesa escriure: escrit/escrita a recunoa te: recunoscut/ a scrie: scris/ cloure: clos/closa establir: establert/establerta a închide: închis/ a stabilli: stabilit/cobrir: cobert/Roberta fer: fet/feta a acoperi: acoperit/ a face: f cutcompondre: compost/composta fondre: fos/fosa a compune: compus/ a se topi: topit/creure: cregut/creguda imprimir: imprés/impresa a crede: crezut/ a imprima: imprimat/prendre: pres/presa morir: mort/morta a prinde: prins/ a muri: mort/moartobrir: obert/oberta riure: rigut/riguda a deschide: deschis/ a râde: râs tenir: tingut/tingada traure: tret/treta a avea: avut/ a scoate: scos/scoas/venir: vingut/vinguda viure: viscut/viscuda a vine: venit/ a tr i: tr it/

unitat 12 comparacions i preferències unitatea 12 compara ii i preferin e



1. Expressar opinions. A expresa opinii 2. Expressar gustos sobre coses i fenòmens. A expresa gusturi pentru lucruri i fenomene 3. Expressar preferències sobre coses i fenòmens A expresa preferin e pentru lucruri i fenomene 4. Comparar el passat i el present. Usar el pretèrit imperfet. A compara trecutul i prezentul. A folosi imperfectul.



1. l’imperfet d’indicatiu imperfectul de indicativ

2. Que/quin, quina, quins, quines Ce/Cine


123, 124, 125, 126, 127, 128, 129

1. Expressar opinions A expresa opinii

Que Ce

brut/bruta/bruts/brutes murdar/murdar /murdari/murdare lleig/lletja/lletjos/lletges urât/urât /urâ i/urâte bonic/bonica/bonics/boniques frumos/frumoas /frumo i/frumoase bo/bona/bons bones bun/bun /buni/bune guapo/guapa/guapos/guapes dr g la /dr g la /dr g la i/dr g la esalvatge/salvatges s lbatic/s lbatici ridícul/ridícula/ridículs/ridícules caraghios/caraghioas /caraghio i/caraghioase blanc/blanca/blancs/blanques alb/alb /albi/albe fort/forta/forts/fortes puternic/puternic /puternici/puternicehorrible oribil elegant elegant impressionant spectaculos

Quin Ce

home b rbat monstre monstru xiquet copilaprofessor profesor desastre dezastru animal

!

Que brut! Ce murdar! L’aigua està brutíssima! Apa e foarte murdar !

animal programa program

QuinaCe

donafemeie monstre monstru xiqueta fetiprofessora profesoarmeravella minune desgràcia nenorocire pallissa b taie

Quins Ce

hòmens b rba imonstres mon trixiquets copila iprofessors profesori desastres dezastre animals animale programes programe

Quines Ce

donesfemei monstres mon trixiquetes feti eprofessores profesoaremeravelles minuni desgràcies nenorociri pallisses b t i

És (molt) Està (molt) E (foarte)

bo/bona bun/amable amabil/simpàtic/a simpatic/generós/a darnic/

boníssim/a foarte bun/amabilíssim/a foarte amabil/simpatiquíssim/a foarte simpatic/generosíssim/a foarte darnic/

ÉsE

el cel la ceal’

millor mai bun/pitjor r u/rea

clase claspersona persoanescola coal

partit partidtaller atelier ofici meserie programa program

És E

el cel la ceal’

clase claspersona persoanescola coal

partit partidtaller atelier ofici meserie programa program

més mai menys mai pu in

bo/bona bun/car/a scump/barat ieftin/avorrit/avorrida plictisitor/plictisitoare divertit/divertida distractiv/agradable agreabil/intel·ligent de tept / de teapt

ÉsE

tan tot atît de

bo/bona bun/car/a scump/barat ieftin/avorrit/avorrida plictisitor/plictisitoare divertit/divertida distractiv/agradable agreabil/intel·ligent de tept / de teapt

com… ca…

2. Expressar gustos sobre coses i fenòmens A expresa gusturi pentru lucruri i fenomene

penses del regal i se pare, cadoul

en penses, del regal i se pare, cadoul

Em sembla Em pareix PenseTrobe Mi se pare

que és c e

li sembla el regal îi pare cadoul

El trobe Mi se pare

massa prea prou destul bastant suficient (de) molt mult una mica pu in cam pocpu inun poc oleacalmenys cel pu in si més no m car

útil folositor inútil nefolositor bonic dr gulleig urât gran mare petit/xicotet mic/micumitjà mijlociu mediocre mediocru vulgar vulgar especial special ofensiu ofensiv atractiu atractiv impagable care nu se poate pl ti barat Ieftin

Què Cum

et pareix el regal i se pare cadoul

?

Per mi ja està bé/tant me fa/no hi tinc res en contra Dup mine este bine/ mi-e indiferent/ n-am nimic împotriv

El trobe massa gran Cred c e prea mare

Què et sembla el televisor? Cum i se pare televizorul?

3. Expressar preferències sobre coses i fenòmens A expresa preferin e pentru lucruri i fenomene

Què t’estimes més, el futbol o el bàsquet? Ce î i place mai mult, fotbalul sau baschetul?

Què m’/t’/li/ens/us/els agrada més, nadar o córrer? Ce c/ î i/îi/ne/v /le plac/e mai mult, s îno i sau s alergi?

M’agrada més el futbol. Îmi place mai mult fotbalul.M’estime més el bàsquet Îmi place mai mult baschetul. Preferisc córrer. Prefer s alerg. Tant fa / M’és igual. Mi-e indiferent.

T’agrada llegir? î i place s cite ti?

Sí, m’agrada molt. Da, îmi place mult. No, no m’agrada gens ni mica. Nu, îmi place deloc sau pu in

4. Comparar el passat i el present. Usar el pretèrit imperfet A compara trecutul i prezentul. A folosi imperfectul.

Com et trobes a la teua casa nova? Cum te sim i în casa ta nouc?

Molt bé. Abans, al pis vell, tenia poc d’espai. Els meus fills Foarte bine. Înainte, în vechiul apartament, aveam pu in spa iu. Copiii mei no cabien a les seues habitacions i jo no podia treballar a nu înc peau în camerele lor i eu nu puteam s lucrez casa. Sempre estava incòmoda. Ara tinc un estudi acas . Mereu m sim eam stingherit . Acum am un studiuampli, un safareig, una terrassa i els meus fills tenenmare, o sp l torie, o teras i copiii mei au habitacions àmplies. camere înc p toare.

L’imperfet d’indicatiu fa referència al passat i destaca l’aspecte duratiu i indeterminat: no sabem quan acaba l’acció. Imperfectul de indicativ face referin la trecut i accentueaz aspectul durativ i nedeterminat: nu tim cînd terminac iunea.

Exemple: Anava perdut; Anna dibuixava molt bé; Josep volia un rellotge.Exemplu: Mergea pierdut; Ana desena foarte bine; Josep vroia un ceas.

L’imperfet d’indicatiu es fa de la manera següent: Imperfectul de indicativ se

Com estàs a la teua casa nova? Cum te sim i în casa ta nou ?

Molt bé. Abans no tenia espai. Ara en tinc molt. Foarte bine. înainte nu aveam spa iu. Acum avem mult.

Què t’estimes més: anar al cine o passejar Ce î i place mai mult: s mergi la cinema sau s te plimbi?

Tant me fa mi-e indiferent


perdre a pierde



dormir (pur)a dormi

jo Eu

cant -ava cântam

perd-ia pierdeam

tem-ia m îngrijoram

pat-ia sufeream

dorm-ia dormeam

tu Tu

cant -avescântai

perd-ies pierdeai

tem-ies te îngrijorai

pat-ies sufereai

dorm-ies dormeai

ell/a El/ea

cant -ava cânta

perd-ia pierdea

tem-ia se îngrijora

pat-ia suferea

dorm-ia dormea

nosaltres Noi

cant -àvem cântam

perd-íempierdeam

tem-íem ne îngrijoram

pat-íem sufeream

dorm-íem dormeam

vosaltres Voi

cant -àveu cânta i

perd-íeu pierdea i

tem-íeu v îngrijora i

pat-íeu suferea i

dorm-íeu dormea i

ells/elles Ei/ele

cant –avencântau

perd-ien pierdeau

tem-ien se îngrijorau

pat-ien sufereau

dorm-ien dormeau


1. Tots els verbs de la primera conjugació són regulars. Toate verbele de la conjugarea a I-a sunt regulare.

2. La d dels verbs acabats en –oldre i –ndre (oldre, absoldre, resoldre, dissoldre, respondre, compondre, vendre, etc.) Litera d ale verbelor terminate în –oldre i –ndre (mirosi, absolví, rezolva, dizolva, r spunde, compune, vinde, etc) desapareix i fan l’imperfet: olia, absolia, resolia, dissolia, responia,componia, venia, etc. dispare i fac imperfectul: mirosea, absolva, rezolva, dizolva, r spundea, compunea vindea, etc.

3. En verbs com coure, cloure, incloure, plaure i derivats, les desinències –ia, -ies, -ien presenten una dièresi quan Anumite verbe, a coace, a închide, a include, a pl cea i derivatele, desinen ele –ia, -ies, -ien prezint dierez cânds’ajunten a l’arrel verbal acabada en vocal (coïa, coïes, coïen, etc.). se ata eaz la r d cini verbale terminate în vocal (coceam, coceai, coceau, etc.).

4. El mateix acorre en certs verbs de la tercera conjugació com ara conduir, agrair, obeir, oir, i similars Se întâmpl acela lucru în unele verbe de la conjugarea a III-a ca (a) conduce, (a) mul umi, (a) asculta, (a) auzi ianaloage (amb l’arrel del verb acabada en vocal) on apareix una dièresi en idèntiques situacions (agraïa, agraïes, agraïa, agraïen).(cu diereza verbului terminat în vocal ) unde apare o dierez în conjuncturi asem n toare (mul umeam, mul umeai, mul umea, mul umeau).

5. El verb ser fa l’imperfet d’indicatiu: era, eres era, érem, éreu, eren. I el verb haver-hi el fa: hi haviaVerbul a fi î i formeaz imperfectul de indicativ a a: era, eres era, érem, éreu, eren. i verbul a fi (a exista) îl formeaz a a: hi havia

unitat 13 narracionsunitatea 13 nara iuni



1. Explicar canvis en la pròpia història (el passat perifràstic). A explica schimb ri din istoria proprie (trecutul perifrastic).2. Quan s’han d’usar el passat perifràstic i el perfet d’indicatiu Când trebuie s se foloseasc trecutul perifrastic i perfectul de indicativ. 3. Biografies. Biografii 4. Explicar canvis en la història. A explica schimb ri istorice. 5. Narracions literàries. Nara iuni literare6. Usar conjuncions. A folosi conjunc ii



passat perifràstic i simple trecutul perifrastic i simplu

Consulta els quadres de les pàgines Consulta i tabelele de la paginele132, 134, 140, 141, 143, 144, 145,

1. Explicar canvis en la pròpia història (el passat perifràstic) A explica schimb ri din istoria proprie (trecutul perifrastic)

En la conversa anterior, Lady usa el passat perifràstic per a explicar els canvis en la seua vida (vaig nàixer, vaig créixer, vam anar, vaig În dialogul anterior, Lady folose te trecutul perifrastic pentru a explica schimb rile din via a ei (m-am n scut, am crescut, am mers,matricular, es va desl·lusionar, etc.)m-am înscris, a fost dezam git , etc.) El passat perifràstic expressa accions acabades de manera absoluta. Una forma equivalent del passat perifràstic és el passat simple.Trecutul perifrastic exprim o ac iune trecut terminat de tot. O form asem n toare al trecutului compus e cea a trecutului simplu. Tant el perifràstic com el simple tenen el mateix valor i són intercanviables: vaig córrer la marató (passat perifràstic); correguí la La fel compusul ca i simplul au aceea i valoare i se pot schimba între ele: am alergat maratonul (trecutul perifrastic); eu alergai

Lady, explica als teus companys de classe com ha canviat la teua vida des que vas arribar Lady, explic -le colegilor t i cum s-a schimbat via a ta de când ai ajuns aici

Vaig nàixer a Quito fa catorze anys. Al meu barri hi havia una dona que M-am n scut în Quito acum paisprezece ani. în cartierul meu cuidava xiquets. Jo em passava molt de temps a la seua casa perquè ma era o doamn care avea grij de copii. Eu îmi petreceam mult timp la ea acaspentru c mama mare treballava tot el dia netejant cases. Mai no he conegut el meu pare. mea lucra toat ziua cur ând case. Dar nu l-am cunoscut pe tat l meu. Quan vaig créixer un poc vam anar a viure a Guayaquil. Em vaig matricularDup ce am crescut pu in ne-am mutat în Guayaquil. M-am înscris en una escola de monges. Jo era feliç però ma mare no guanyava bastants într-o coal de m icu e. Eu eram fericit dar mama mea nu câ tiga diners per a viure. Es va desil·lusionar i va envellir. Fa dos anys vam arribarbani suficien i pentru a tr i. A fost dezam git i a îmb trânit. Acum doi ani amajuns ací. Després de treballar molt, ma mare ha rejovenit, s’ha il·lusionat molt, aici. Dup ce-a muncit mult, mama mea a întinerit, s-a iluzionat mult, s’ha enamorat i s’ha fet més guapa. S’ha tornat una altra persona. s-a îndr gostit i s-a înfrumuse at. S-a transformat într-o alt persoan .I crec que a mi m’ha passat el mateix. Cred c mi s-a întâmplat acela lucru.

marató (passat simple). Com que no tens encara un gran domini de la llengua, et recomanem que uses sempre el passat perifràstic, que maratonul (perfectul simplu). Cum înc nu st pâne ti limba, î i recomand m s întrebuin ezi mereu trecutul perifrastic, deoarece resulta més fàcil. e mai u or.

El passat perifràstic es forma així: Trecutul perifrastic se formeaz a a:

Vaig AmVas (o vares) Ai Va A + l’infinitiu (infinitivul) Vam (o vàrem) AmVau (o vàreu) A iVan (o varen) Au

Exemples: vaig anar, vaig menjar, vaig arribar, va morir, va significar, vas agafar, vas fumar, vam elegir, vam patir, vam fruir, vau Exemple: am mers, am mâncat, am ajuns, a murit, a însemnat, ai prins, ai fumat, am ales, am suferit, ne-am bucurat de, a irestaurar, vau construir, van aixoplugar, van atabalar. Et recomanem que, si no domines massa l’idioma, uses aquesta modalitat.restaurat, a i construit, s-au ad postit, s-au z p cit. Î i recomand m s întrebuin ezi aceast form dac nu st pâne tilimba foarte bine.

El passat simple es forma així: Perfectul simplu se formeaz a a:

-AR -RE/-ER -IRcantar a cânta

perdre a pierde



dormir (pur)a dormi

jo eu

cant-í cântai

perd-ípierdui

tem-í temui

pat-í suferii

dorm-ídormii

tu tu

cant -arescânta i

perd-eres pierdu i

tem-eres temu i

pat-ires suferi i

dorm-ires dormi i

ell/a el/a

cant -à cânt

perd-épierdu

tem-étemu

pat-ísuferi

dorm-ídormi

nosaltres noi

cant -àrem cântar m

perd-érempierdur m

tem-érem temur m

pat-írem suferir m

dorm-írem dormir m

vosaltres voi

cant -àreu cântar i

perd-éreu pierdur i

tem-éreu temur i

pat-íreu suferir i

dorm-íreu dormir i

ells/elles ei/ele

cant –aren cântar

perd-eren pierdur

tem-eren temur

pat-iren suferir

dorm-iren dormir

2. Quan s’han d’usar el passat perifràstic i el perfet d’indicatiu? Când trebuie s se foloseasc trecutul perifrastic i perfectul de indicativ?

passat perifràstic trecutul perifrastic

perfet d’indicatiu perfectul de indicativ

Temps acabat (dilluns passat, ahir, l’any passat, el curs passat, l’estiu passat, etc) Timp terminat (lunea trecut , ieri, anul trecut, cursul trecut, vara trecut , etc.)

Temps que encara existeix (enguany, avui, fa poc, aquesta setmana, aquest dimarts, etc.). Timp care înc mai exist (anul acesta, azi, acum pu in timp, s pt mâna asta, mar ea asta, etc.)

Ahir vaig anar al metge Ieri m-am dus la medic. Despús-ahir vaig dinar amb mon pare Alalt ieri am luat prânzul cu tat l meu La setmana passada vaig conduir una moto S pt mâna trecut am condus o motociclet .Dimarts passat vas oblidar la cita. Mar ea trecut ai uitat de întâlnire. El mes passat comprares la casa. Luna trecut ai cump rat casa. La primavera passada vam viatjar. Prim vara trecut am c l torit. Vam arribar l’any passat Am ajuns anul trecut. Van aprovar el curs passat Au trecut anul ( colar) trecut.

Avui he anat al metge Azi m-am dus la medic. Fa poc he dinat amb mon pare Acum pu in timp am luat prânzul cu tat l meu Aquesta setmana he conduït una moto. S pt mâna asta am condus o motociclet .Aquest dimarts he oblidat la cita. Mar ea asta am uitat de întâlnire. Aquest mes has comprat la casa. Luna aceasta ai cump rat casa.Aquesta primavera he viatjat Prim vara asta am c l torit. Hem arribat enguany. Am ajuns anul acesta. Han aprovat aquest curs Au trecut anul ( colar) trecut.

6. Usar conjuncions A folosi conjunc ii

En les narracions, com en la resta de textos, s’usen moltes conjuncions. Les conjuncions són mots que relacionen altres mots (p. ex. În nara iuni, la fel ca în restul textelor, se folosesc multe conjunc ii. Conjunc iile sunt cuvinte care leag alte cuvinte (de exemplu menge pa i formatge) o frases independents (p. ex. Anem al cine i comprem roses). En aquests cas s’anomenen conjuncions m nânc pâine i brânz ) sau propozi ii independente. (de exemplu Hai s mergem la cinema i s cump r mtrandafiri). În aceste exemple se numesc conjunc iicoordinades. Però les conjuncions també poden enllaçar una oració principal amb una altra subordinada. I en aquest cas s’anomenen coordonatoare. Dar conjunc iile de asemenea pot lega o propozi ie principal cu alta subordonat . În acest caz se numesc subordinades (per exemple: No m’agrada la sopa perquè està calenta).subordonatoare (de exemplu : Nu îmi place supa pentru c e cald ).No s’han de confondre les conjuncions amb les preposicions, perquè aquestes últimes només tenen com a missió subordinar unes Nu trebuie s se confunde conjunc iile cu prepozi iile deoarece prepozi iile doar unesc anumite paraules de l’oració a unes altres mai no connecten frases. cuvinte din propozi ie cu altele dar nu unesc propozi ii.Ací hi ha el quadre de les conjuncions coordinades. Més avall hi ha el de les conjuncions subordinades: Aici ai tabelul conjunc iilor coordonatoare. Mai jos este tabelul subordonatoarelor.

Coordinades Coordonatoare

copulatives copulative Uneixen simplement doar leagfrases i paraules propozi ii i cuvinte

i, ni i, nici

- Es menja el sopar i mira la tele. î i m nânc cina i se uit la televizor. - No vol peres ni pomes. Nu vrea pere nici mere.

i no es canvia per e:viatja per França iItàlia i nu se înlocuie te cu e: c l tore te prin Fran a i Italia

disjuntives disjunctiveProposen optar entredues alternatives Se poate opta între dou posibilit i

o, sauo bé, ori o si no, dac nu

-Aniràs amb tren o amb avió O s mergi cu trenul sau cuautobuzul -Conduiràs, o bé pedalaràs O s conduci ori o s pedalezi -Menja’t el berenar, o si no,m’enfadaré.M nânc - i gustarea de sear ,dac nu, m sup r.

o no es canvia mai per u: vols plata oor? o nu se înlocuie te niciodat cu u: vrei argint sau aur?

- Ni ha vingut ni vindrà. Nu a venit, nici nu o s vin- O obris la llibreta o telefone al teu pare. Ori deschizi caietul ori îl sun pe tat l t u. -l’un beu café, l’altra menja pipes. Unul bea cafea, cealalt m nâncsemin e. - No sols compra oli, sinó també vi.Nu cump r numai ulei ci i vin.

distributives distributive Indiquen alternativa entre els elements que relacionen Semnaleazalternativa între elementele care le une te

ni... ni nici… nici o... o ori… ori l’un/a... l’altre/a unul/a… altul/a no sols... sinó (també) nu numai… ci ino solament... sinó (també) nu numai… ci ino sols... sinó quenu numai… ci i

ara... ara acum… acum adés... adéscând... cândtant... com atât... cum així... com a a cum... a amig... mig jum( t)ate... jum( t)ate

- No solament aprén francés, sinó també anglés. Nu înva numai francez ci i englez .- No sols juga, sinó que guanya. Nu numai c joac , ci i câ tig .- Ara diu això, ara diu allò. Acum zice una, acum zice alta. - Adés ha dit que vindria, adés ha dit que no vindria. Când zice c-ar veni, când zice c n-ar veni.-Tant Ernest com Carmela porten corbata.Atât Ernest cum i Carmela poart cravat-Així menjaré ous com tomaques. A a cum o s m nânc ou , a a o sm nânc i ro ii. - Era mig valencià mig castellà Era jum( t)ate valencian, jum( t)atecastilian.

adversatives adversative Expressen contrarietat o oposició Exprimcontrarietatea iopozi ia

però dar ara/ara bé dar altrament în caz contrariu tanmateix totu isinó/Sinó que dar/Ci no obstant totu iaixò/això no obstant în ciuda... en canvi/ Amb tot în schimb/În ciuda... més aviat dimpotrivaixí i tot/tot i això chiar daci això que unde mai pui cmentre que în timp ce això sí dar a a cum...

- El busque però sense ganes. El caut dar f r mult voin- No són les meues; ara bé, m’agraden bastant. Nu sunt ale mele dar îmi plac destul de mult. - Procureu alimentar-vos; altrament acabareu desnodrits. Încerca i s v alimenta i; în caz contrariuo s fi i r u hr ni i.- El carrer és estret, tanmateix m’agrada. Strada e îngust ; totu i îmi place - No busca a Joan, sinó a Joana. Nu îl caut pe Joan ci pe Joana.- No vol banyar-se; no obstant això vindrà a la piscina. În ciuda faptului c nu vrea s - i fac baie, o svin la piscin .- No presta mai res a ningú; en canvi sí que vol que els altres li presten. Nu împrumut niciodat nimic nim nui; În schimb vrea ca al ii s -i împrumute lui. - No és seriós; més aviat resulta alegre Nu e serios; dimpotriv , pare bucuros. - És pesat; així i tot me l’estime. Chiar dac e agasant, in la el. - Mentre que estudies no podràs treballar. În timp ce studiezi, nu o s po i munci.- El cotxe és molt xicotet; això sí, molt segur. Ma in e mic ; dar a a cum e, e sigur .

il·latives ilative Introdueixen una oració que és conseqüència de l’oració anterior Introduc o propozi ie care e o consecina propozi iei anterioare.

doncs/doncs bé a adar per tant astfel per consegüent/ consegüentmentdeci de manera que així és que a a încât

- No vens? Doncs tu t’ho perds. Nu vii? Deci tu i-o pierzi - No li agrada llegir; per tant, suspendrà Nu îi place s citeasc ; A adar, o sr mân corijent. -Vindrà tard, per consegüent ens tocarà esperar. O s ajung târziu, deci o s fie nevoie sa tept m. - Menge poc, de manera que estic prim.. M nânc pu in, a a încât sunt slab. - Demà no vindrà la de mates, així és queeixirem més prompte. Mâine nu o s vin profesoara de matematic , deci o s ie im mai devreme.

Doncs no és mai causal. No es pot dir: vaig al metge doncs estic malalt.En aquest cas s’ha d’usar ja que o perquè. Doncs nu e niciodatcauzal. Nu se poate spune: am mers la medic a a încâtm simt r u. În acest caz, se foloseste ja que sau perquè(pentru c )

continuatives continuativeIndiquen successió Exprim succesiune

a més pe lângi també de asemenea així mateix de asemeneaés més mai mult decât atât i encara i înc

ni tan sols nici m car

-He aprovat naturals i social; i, a més, les llengües. Am promovat tiin ele naturii i tiin ele sociale, pelâng limbi. -He aprovat naturals i social; i també les llengües. Am promovat tiin ele naturii i tiin ele sociale, deasemenea limbile.-He aprovat naturals i social i, així mateix, les llengües Am promovat tiin ele naturii i tiin ele sociale, deasemenea limbile.-He aprovat; és més, he tret bones notes. Am promovat. Mai mult decât atât, am adus note bune. -No tinc diners i encara és dilluns. N-am bani i înc e luni. -Ha passat i ni tans sols m’ha mirat. A trecut i nici m car nu s-a uitat la mine.

“ni tan siquiera” és incorrecte. S’ha d’usar ni tan sols

“ni tan siquiera” e gre it. Trebuie folosit „ni tan sols”

Subordinades Subordonate

completives completive

quec /Ce si dac

Desitge que ho passes bé Sper c o s te distrezi. No sabia si evitaria l’accident Nu tiam dac a fi preîntâmpinat accidentul.

que es pot usar per introduir una oració on es fa una pregunta: Que hi ha la marta? Que vas al cine? com no és conjunció completiva. Per tant, és incorrecte usar-lo en frases com demà veureu com tot era una mentida. S’ha de dir: Demà veureu que tot era una mentida. que se poate folosi pentru a introduce o propozi ie unde se formuleaz o întrebare:

i Marta este? i te duci la cinema?

com nu e o conjunc ie completiv . . Prin urmare, este gre it s se utilizeze în propozi ii ca aceasta: Mâine o s vede i cum totul era o în elare. Trebuie s se formuleze a a: Mâine o s vede i c totul era o în elare.

temporals temporale

quancândabans que înainte de després que dup ce mentre(s) în timp cesempre que ori de câte ori fins que (no) pân când (nu) tan aviat com cât de repede posibil tot seguit que imediat així que îndattan bon punt numaidecât a penes abia tot just exact des que de când d’ençà que de când

L’ambulància se n’havia anat quan arribà la policia Ambulan a plecase când ajunsese poli ia. Passa pel meu despatx abans que te’n vages Treci pe la biroul meu înainte de a pleca.Va penjar l’auricular després que acabà la conversa A închis telefonul dup ce a terminat convorbirea M’afaite mentre sent la ràdio M b rbieresc în timp ce ascult un post de radio. Fa fred sempre que plou Ori de câte ori plou , e frig. No estudiaré fins que no acabe la pel·lícula Nu o s studiez pân nu se sfâr e te filmul. Estudiaré tan aviat com acabe la pel·lícula. O s studiez cât de repede posibil, dup ce sesfâr e te filmul.Desà la roba a l’armari tot seguit que arribà L sase hainele în dulap imediat când ajungese. Desà la roba a l’armari així que arribà Când ajungese, îndat p strase hainele în dulap.Desà la roba a l’armari tan bon punt arribà Numaidecât ajungese, p strase hainele în dulap.A penes va entrar, em donà un bes Abia intrase când m-a pupat. Tot just va entrar, em donà un bes Exact când intrase, m-a pupat.Estic més tranquil des que m’he canviat de casa Sunt mai mai lini tit de când m-am schimbat de cas .Estic més tranquil d’ençà que m’he canviat de casaSunt mai mai lini tit de când m-am schimbat de cas .

mentre(s) indica simultaneïtat entre dues accions: escolte música mentre estudie.în timp ce semnaleazsimultaneitate între douac iuni. mentre que contraposa dues accions: Joan escolta música mentre que jo estudie.în timp ce contrapune douac iuni: Joan ascult muzicîn timp ce eu studiez.Així que no té valor de conseqüència. No s’ha de dir: tinc son, així que vaig al llit . El correcte seria: Tinc son, de manera que vaig al llit.A a c nu are valoare de consecin . Nu se poate zice mi-e somn a a c mduc la culcare. sempre que és l’única forma correcta. No s’ha de dir “sempre i quan”Ori de câte ori e unica form corect . Nu se poate spune “sempre i quan” (doar dac ).

causals cauzale

perquè pentru cja que deoarece com que cumatès que de vreme ce vist que întrucât puix deoarece puix que deoarece per tal com deoarece com siga que în orice fel a causa que din cauz ca causa de din cauza per raó que

inând seama deper raó de

inând seama decar pentru cquec

Vaig amb cotxe perquè ja tinc carnet Merg cu ma ina pentru c am deja carnet. Vaig amb cotxe, ja que tinc carnet Merg cu ma ina deoarece am carnet.Com que tinc carnet, vaig amb cotxe. Cum am carnet, merg cu ma ina. Atés que tinc carnet, vaig amb cotxe De vreme ce am carnet, merg cu ma ina.Vist que tinc carnet, vaig amb cotxe Întrucât am carnet, merg cu ma ina.Vaig amb cotxe, puix tinc carnet Merg cu ma ina deoarece am deja carnet.Vaig amb cotxe, puix que tinc carnet Merg cu ma ina deoarece am deja carnet.Per tal com tinc carnet, vaig amb cotxe Com siga que tinga carnet, aniré amb cotxe. A causa que tinc carnet, vaig amb cotxe Din cauz c am carnet, merg cu ma ina.A causa del carnet, vaig amb cotxe Din cauz c am carnet, merg cu ma ina.Per raó que tinc carnet, vaig amb cotxe.

inând seama de faptul c am carnet, merg cu ma ina Per raó del carnet, vaig amb cotxe

inând seama de faptul c am carnet, merg cu ma ina Vaig amb cotxe, car tinc carnet Merg cu ma ina pentru c am carnet. Vaig amb cotxe, que tinc carnet Merg cu ma ina, c am carnet.

com que s’usa sempre a començament d’oració. No s’ha de confondre amb com, que és un comparatiu: és bo com sa mare Cum se folose te mereu la începutul frazei. Nu trebuie s se confunde cu com,care e un comparativ: e bun ca mama lui. “degut a” és incorrecte. S’han d’usar les conjuncions equivalents com: a causa de, per raó de, etc. “degut a” (din cauza) e gre it. Se pot folosi conjunc iile similare ca: acausa de, per raó de, etc.

locatives locative

onundeallà on acolo unde

Venim d’on regalen paraigües. Venim de unde d ruiesc umbrele. Anem allà on es pon el sol Plec m acolo unde se pune soarele.

modals modale

com cumcom si ca i cum així com a a cumigual que /com la fel cum tal com, a a cumsegons (que) (com) dup cum sense que f r sa mesura que pe m sur ce en tant que ca

Ho fa com vol. O face cum vrea. Ho fa com si tinguera un càrrec important. O face ca i cum ar avea o func ie important .Ho fa així com m’agrada O face a a cum îmi place. Ho fa igual que m’agrada O face la fel cum îmi place. Ho fa tal com m’agrada; O face a a cum îmi place. Ho fa segons com t’agrada O face a a dup cum î i place. Ho fa sense que ho mires. O face f r s -l prive ti. Fa millor gust a mesura que ho tastes Pe m sur ce-l încerci, are gust mai bun.Ha parlat en tant que president del club A vorbit ca pre edinte al clubului.

comparatives comparative

tan... com la fel de… ca itant... com la fel de…ca imés... que (no pas) mai… ca menys... quemai pu in...cacom menys... menys mai pu in... mai pu incom menys... més mai pu in... mai multcom més... menys mai mult… mai pu in com més... més mai mult… mai mult

És tan alt com ella E la fel de înalt ca ea.Espera tant d’amor com ella A teapt la fel de mult dragoste ca ea. És més alt que (no pas) ella E mai înalt ca ea. És menys alt que ella E mai pu in înalt ca ea. Com menys somrius, menys simpàtic resultes Cum zâmbe ti mai pu in, pari mai pu in simpatic. Com menys demanes, més reps Cum ceri mai pu in, prime ti mai mult.Com més reps, menys demanes. Cum prime ti mai mult, ceri mai pu in.Com més tens, més vols. Cum ai mai mult, mai mult vrei.

concessives concesive

encara que chiar dacmalgrat que chiar dacni que chiar dacper bé que oricât de bine si bé chiar dactot i que chiar dacmal que chiar dacper més que oricât ai

No ho digues encara que ho penses. Nu o spune chiar dac gânde ti asta. Malgrat que ho penses, no ho digues Chiar dac gânde ti asta, nu o spune.No ho digues ni que ho penses Nu o spune chiar dac gânde ti asta. Per bé que ho penses, no ho digues. Oricât de bine ai gândi asta, nu o zi.Si bé ho pots pensar, millor que no ho digues. Chiar dac po i s gânde ti asta, nu o spune. Tot i que ho penses, no ho digues Chiar dac gânde ti asta, nu o spune. Mal que ho penses, no ho digues Chiar dac gânde ti asta, nu o spune.Per més que ho penses, no ho digues Oricât ai gândi asta, nu o spune.

consecutives consecutive

tan o tant... que atât de mult/ ... cde (tal) manera que a a (astfel) cfins al punt que a a încâtmassa, molt, prou... perquè prea, foarte, destul ca

Tenia tanta gana que s’ho va menjar tot. Avea atât de mult foame c a mâncat-o toat .Han perdut el tren de manera que s’han quedat. Au pierdut trenul a a c au r mas. El problema s’ha complicat fins al punt que no té solució. Problema s-a încurcat a a de tare încât nu mai are rezolvare. El cotxe és massa gran perquè càpia a l’aparcament. Ma ina e prea mare ca s încap în parcare.

condicionals condi ionale

si dacamb que ~posat que dat fiind (faptul) cnomés que doar dacmentre (que) în timpulsempre que ori de câte orien cas que în cazul în caresi de cas/si per cas dac cumvafora que chiar dac(în afara faptului c )llevat que numai dactret que (doar) dac

Si tens gana, menja Dac i-e foame, m nâncAmb que portes botes serà prou. E suficient s î i iei ghetele. Posat que tingues fred, posa’t l’abric Dat fiind faptul c i-e frig, pune- i paltonul.Posa’t l’abric només que tingues fred Pune- i paltonul doar dac i-e frig. Menjaràs coca mentre hi haja partit? O s m nânc turt în timpul partidei? Menjaré coca sempre que hi haja partit. O s m nânc turt ori de câte ori are loc o partidMenjaré coca en cas que hi haja partit O s m nânc turt în cazul în care o s aib loc o partid .Si de cas tinc gana, menjaré. Dac cumva o s -mi fie foame, o s m nânc. Fora que ploga, aniré al partit. Chiar dac o s plou , o s m duc la meci.Aniré al partit, llevat que ploga. O s m duc la meci, numai dac nu plou .Tret que ploga, aniré al partit O s m duc la meci (doar) dac nu plou .

finals finale

perquè ca sa fi que pentru a per tal que pentru a

Li done un euro perquè compre rosques. L-am dat un euro ca s cumpere colaci. Li done un euro a fi que compre rosques. L-am dat un euro pentru a cump ra colaci.Li done un euro per tal que compre rosques. L-am dat un euro pentru a cump ra colaci.

No s’ha de confondre: perquè/per què/ per a què. Nu trebuie s se confunde: perquè/per què/per a què.-perquè (conjunció causal): no vaig perquè no puc. -perquè (conjunc ia cauzal ): nu merg pentru c nu pot.-per què (per+ què): per què no vens?-per què (per+què): De ce nu vii? -per a què (per a+ què): per a què vols això? (=per a quina cosa vols això?) -per a què(per a+ què): pentru ce vrei aia? (=pentru ce lucru vrei aia?)

unitat 14 instruccions i ordres unitatea 14 instruc ii i comenzi



1. Instruccions i requisits. Instruc ii i cerin e2. Ordres afirmatives. Comenzi pozitive3. Instruccions negatives Instruc ii negative4. Advertències i recriminacions. El plusquamperfet Avertismente i repro uri. Mai mult ca perfectul



1. Perífrasis d’obligació impersonals i personals Perifraze impersonale i personale de obliga ie. 2. L’imperatiu Imperativul 3. Present de subjuntiu (instruccions negatives)

Prezentul conjunctivului (Instruc ii negative)


147, 148, 149, 153, 154, 157

1. Instruccions i requisits Instruc ii i cerin e

Obligacions impersonals Obliga ii impersonale

S’ha de A avea de + infinitiu Cal + infinitiv Trebuie (s )

Cal + que+ present de subjuntiu (s’explica en p. 153) Cal + que + prezentul conjunctivului (explicat în paginile 153)

Què s’ha de fer Ce este de f cutQuè cal fer per Ce trebuie f cut per a tindre un bon treball? Què cal que faça pentru a avea un post de munc bun?Ce trebuie s fac

S’ha de tindre Trebuie s aiCal tindre titulació i bona sort. E nevoie s ai licen i noroc bun. Cal que tingues E nevoie s ai

Obligacions personals Obliga ii personale

he, has, ha, hem, heu, han + de + infinitiu he, has, ha, hem, heu, han (trebuie s ) + infinitiv

Què he de comprar? Ce trebuie s cump r?Què has de fer esta vesprada? Ce trebuie s faci în dup -amiaza asta? Què han de portar? Ce trebuie s aduc ?Què heu de signar? Ce ave i de semnat?

(Has de) comprar pastissos i beguda. Trebuie s cumperi pr jituri i b uturi. (He de) treballar molt. Trebuie s lucrez mult. (Han de portar) motxilles. Trebuie s aduc ghiozdane. (Hem de signar) un contracte. Trebuie s semn m un contract.

He de comprar pa Trebuie s cump r pâine

Has de vindre amb mi Trebuie s vii cu mine

He de pensarmenysTrebuie s nu mmai gândesc atât de mult.

2. Ordres afirmatives. L’imperatiu Comenzi pozitive. Imperativul

Què faig? Ce fac?

Ix de casa, tanca la porta amb clau, agafa un taxi, vés al jutjat, pregunta per Anna Marquina, dóna-li el passaport i espera que et telefone. Ie i din cas , încuie u a cu cheia, cheam taxiul, dute la judec torie, întreaba de Anna Marquina, d -i pa aportul i a teapt s te sun.

Com prepare una truita? Cum prepar omleta?

Agafa un ou de la nevera, trenca’l, bat-lo, calfa la paella al foc, aboca l’ou batut a la paella, pega-li unes voltes i ja està. Scoate un ou din frigider, sparge-l, bate-l, încinge tigaia pe foc, toarn oul b tut în tigaie, învârte te-l de câteva ori i gata.

Els verbs que hem marcat en roig són imperatius. La utilitat de l’imperatiu és aconseguir que el receptor actue d’una manera Verbele cu ro u sunt la imperativ. Acest mod se folose te pentru a ob ine un anumit r spuns sub form de ac iune de la interlocutor. determinada. S’utilitza en oracions afirmatives i expressa una instrucció, una ordre o un prec: mengeu bé!; porteu-vos com a persones!; Se utilizeaz în propozi iile enun iative i exprim o instruc ie, o porunc sau o rug minte: S mânca i bine!; Purta i-v ca ni te persoane deixeu les carteres al terra, per favor; alceu el cap!; puja les persianes!; amagueu la panxa!; ensenya les mans! normale!; L sa i ghiozdanele pe p mânt, v rog; ridica i capul!; ridica i persienele!; ascunde i burta!; arat mâinile! El model de conjugació és el següent: Modelul de conjugare e urm torul:


perdre a pierde

témer a temea


dormir (pur) a dormi

cant-a cânt !

perd pierde!

tem teme!

pat-eix sufer !

dorm dormi!

tu tu

cant -e ~

perd-a ~

tem-a ~

pat-isca ~

dorm-a ~

ell/ella el/ea

cant -em ~

perd-em ~

tem-em ~

pat-im ~

dorm-im ~

nosaltres noi

cant -eu cânta i!

perd-eu pierde i!

tem-eu teme i!

pat-iu suferi i!

dorm-iu dormi i!

vosaltres voi

cant -en ~

perd-en ~

tem-en ~

pat-isquen ~

dorm-en ~

ells/elles ei/ele


1. No té formes referides a la 1a persona del singular Nu are forma persoanei a I-a singular.

2. S’usa només en frases afirmatives. En les oracions negatives usem el present de subjuntiu (p. 153). Mira-ho: Se folose te doar în propozi iile enun iative. În propozi iile negative se utilizeaz prezentul conjunctivului (p. 153). Fii atent:

Beveu vi > no begueu vi Creieu el que diu > no cregueu el que diu Be i vin > nu be i vin Crede i ceea ce spun > Nu crede i ceea ce spun Moveu-vos > no us Moguer Dueu els mobles > no dugueu els mobles Mi ca i-v > Nu v mi ca i Aduce i mobila > Nu aduce i mobila Enceneu el foc > no encengueu el foc Veniu ací > no vingueu ací Aprinde i focul > Nu aprinde i focul Veni i aici > Nu veni i aici!

3. Molts parlants dubten sobre la forma que ha d’adoptar l’imperatiu dels verbs irregulars. Per ajudar a resoldre aquests dubtes podem Mul i vorbitori au îndoieli în ceea ce prive te forma imperativului la verbele neregulate. Pentru a v ajuta s solu iona iaceste dubii, tenir en consideració la regla següent: pute i lua în considerare regula urm toare:

Com prepare la truita? Cum prepar omleta?

Agafa un ou de la nevera, trenca’l, bat-lo... Scoate un ou din frigider, sparge-l, bate-l...

Si en la segona persona del singular apareix el fonema [g] (grafies g o gu) també apareixerà en la segona persona del plural. Si no apareix Dac la persoana a II-a singular apare fonemul [g] (grafemele g sau gu) apare de asemenea la persoana a II-a plural. Dac nu apare en la 2a persona del singular, tampoc apareixerà en la 2a persona del plural. Exemples: la persoana a II-a singular, nu apare nici a la II-a plural. Exemple:

Digues tu (2a p. singular) Digueu vosaltres (2a p. plural).Spune tu (II-a singular) Spune i voi (II-a plural)

Beu tu (2a p. singular) Beveu vosaltres (2a p. plural). Bea tu (II-a singular) Be i voi (II-a plural)

Si g o gu apareixen en la 3a persona del singular, també apareixeran en la 1a i en la 3a persona del plural. Dac g sau gu apar la persoana a III-a singular, de asemenea apar la a-I-a i la a-III-a plural.Exemples: Exemple:

Diga ella (3a p. singular) Diguem nosaltres (1a p. plural), diguen ells (3a. Plural) S spun ea (III-a singular) S spunem noi (I-a plural), s spun ei (III-a plural)

bega ella (3a p. singular) Beguem nosaltres (1a p. plural), beguen ells (3a. Plural) S bea ea (III-a singular) S bem noi (I-a plural), s bea ei (III-a plural)

3. Instruccions negatives. El present de subjuntiu Instruc ii negative. Prezentul conjunctivului

Per a donar instruccions negatives usem el present de subjuntiu (No córregues, no begues, no menges, nogastes, no et claves no faces , noPentru a da instruc ii negative folosim prezentul conjunctivului (Nu alerga, nu bea, nu te du, nu mânca, nu veni, nu cheltui, nu te b ga, nu chiuli, nu fura, nu te întoarce). El present de subjuntiu també expressa accions que no ocorren ara, sinó que ocorren en la nostra imaginació. Si aquestes accions es feren Prezentul conjunctivului la fel exprim ac iuni care nu au loc în acest moment., ci numai în imagina ia noastr .Dac aceste ac iuni ar devenireals, s’expressarien en present o en futur d’indicatiu: Exemples: reale, s-ar exprima la prezent sau la viitorul indicativului. Exemple:

No ocorre ara Nu se întâmpl acum

Ocorre araSe întâmpl acum

Vull que vages amb Ximo Vreau s mergi cu Ximo. M’agrada que tingues bons amics i bones amigues. M bucur c ai buni prieteni i prietene. Sembla que visques a l’Índia. Parc tr ie ti în India. Quan jo estudie locomoció, podré aprendre a rectificar motors. Când o s studiez locomo ia, o s pot înv a s rectific motoare. Quan tinga carnet de conduir aniré a Vila-real Când o s am carnet de conducere, o s merg la Vila-real.

Vas amb Ximo Mergi cu Ximo. Tens bons amics i bones amigues. Ai buni prieteni i prietene. Vius a l’Índia. Tr ie ti în India. Estudie locomoció i aprenc a rectificar motors. Studiez locomo ia i înv s rectific motoare. Tinc carnet de conduir per anar a Vila-real. Am carnet de conducere ca s pot merge la Vila-real.

SINGULAR PLURAL __ 1ª. 2ª. 2ª. 3ª. 3ª.

No córregues per la carretera, no begues, no vages amb desconeguts, nomenges massa, no vingues tard, no gastes massa diners, no et claves en embolics, no faces fugina, no furtes, no tornes caminant, Nu alerga pe osea, nu bea, nu te du cu necunoscu i, nu mânca prea mult, nu veni târziu, nu cheltui prea mul i bani, nu te b ga în necazuri, nu chiuli,nu fura, nu te întoarce mergând

El model regular és el següent: Modelul regular e acesta:

-AR -RE/-ER -IRpatir (incoatiu)

a sufericantar a cânta

perdre a pierde

témer a temea

versió valenciana versiunea valencian

versió catalana i balear

versiunea catalani balear

dormir (pur)

a dormi

Que jo Ca eu

cant-e s cânt

perd-a s pierd

tem-a s tem

pat-isca s suf r

pat-eixi s suf r

dorm-a s dorm

Que tu Ca tu

cant-es s cân i

perd-es s pierzi

tem-es s temi

pat-isques s suferi

pat-eixis s suferi

dorm-es s dormi

Que ell/ella Ca el/ea

cant-e s cânte

perd-a s piard

tem-a s team

pat-isca s sufere

pat-eixi s sufere

dorm-a s doarm

Que nosaltres Ca noi

cant-em s cânt m

perd-em s pierdem

tem-em s temem

pat-im s suferim

pat-im s suferim

dorm-im s dormim

Que vosaltresCa voi

cant-eu s cânta i

perd-eu s pierde i

tem-eu s teme i

pat-iu s suferi i

pat-iu s suferi i

dorm-iu s dormi i

Que ells/elles Ca ei/ele

cant-en s cânte

perd-en s piard

tem-en s team

pat-isquen s sufere

pat-eixin s sufere

dorm-en s doarm


1. Cal tenir en compte que les desinències de la 1ª, 2ª i 3ª persona del singular i 3ª del plural a Catalunya i Balears són, per a totes les Trebuie s se in cont de desinen ele de la persoana a I-a, II-a, III-a singular i a III-a plural în Cataluña i în Baleare,deoarece sunt valabile conjugacions, -i, -is, -i, -in: parli, perdis, temi, dormin, etc. pentru toate conjug rile: , -i, -is, -i, -in: parli, perdis, temi, dormin, etc.

2. També és important saber que quan la 1ª persona del present indicatiu acaba en –c, en el present de subjuntiu es transforma en g/gu o qu/c. Com a l’exemple següent:

De asemenea, este important s tii c atunci când I-a persoan al prezentului indicativ termin în –c, prezentul conjunctivului se transform în g/gu o qu/c. Ca în exemplul urm tor:

Jo crec crega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen Eu cred s cred, s crezi, s cread , s credem, s crede i, s cread Jo visc visca, visques, visca, visquem, visqueu, visquen Eu tr iesc s tr iesc, s tr ie ti, s tr iasc , s tr im, s tr i i, s tr iasc

3. En els verbs acabats en –iar, cal pronunciar planes les persones 1a, 2a, i 3a del singular i 3a del plural: La verbele terminate în –iar, trebuie s se pronun e cu accent pe ultima silab persoana a I-a, a II-a i a III-a plural:

Estudie, estudies, estudie, estudiem, estudieu, estudien.S studiez, s studiezi, s studieze, s studiem, s studia i, s studieze

4. En les prohibicions, convé usar la 2a persona del plural: no parleu amb el conductor, no fumeu, no encengueu foc, no mengeu, no entreu, etc. La prohibi ii, cel mai bine e s se foloseasc persoana a II-a plural: Nu vorbi i cu oferul, nu fuma i, nu aprinde ifocul, nu mânca i, nu intra i, etc.

4. Advertències i recriminacions. El plusquamperfet Avertismente i repro uri. Mai mult ca perfectul

Havia advertit, havia avisat, havia dit, havia amenaçat són plusquamperfets. El plusquamperfet és un temps verbal molt paregut al perfet Te avertizasem, î i spusesem, te amenin asem sunt la timpul mai mult ca perfectul. Mai mult ca perfectul e un timp verbal asem n tor d’indicatiu. L’únic que canvia és que en comptes d’usar el present del verb haver (he, has ,ha...), se n’ha d’utilitzar l’imperfet. cu perfectul indicativului. Unica diferen e c în loc de a folosi prezentul verbului haver, trebuie s se foloseascimperfectul lui. Serveix per a indicar anterioritat en el passat. Func ia lui e s dea idea de anterioritate în trecut. Així: A a:

havia havies imperfet del verb haver havia + el participi passat del verb que es conjuga imperfectul verbului haver havíem + participiul trecut al verbului care se conjug havíeu havien

Exemples: Quan tu començaves jo ja havia acabat; Marta havia trencat el llum abans d’instal·lar-lo. Dilluns havia nevat i dimarts no es podia eixir; No podia anar al futbol perquè havien eliminat el seu equip de la competició.Exemple: când tu începeai, eu terminasem deja; Marta stinsese lumina înainte de-al instala. Luni ninsese i mar i nu puteam s ies; Nu am putut s m duc la fotbal pentru c eliminaser echipa lor din competi ie.

No molestes a classe, que t’expulsaré Nu deranja în clas sau te dau afar

No vages amb moto, que et mullaràs Nu te du cu motocicleta, c o s te uzi.

No fumes al lavabo, que està prohibit Nu fuma în b i pentru c e interzis.

No copies als exàmens, que et suspendré Nu copia în examene sau te las corijent.

Ja t’havia avisat que no anares amb moto!!! Te avertizasem s nu te duci cu

Ja t’havia dit que no fumares!!! Doar i-am spus s nu fumezi!

Ja t’havia amenaçat que no copiares!!! Deja te avertizasem s nu copiezi!

unitat 15 habitatge, objectes i màquines unitatea 15 locuin e, obiecte i aparate



1. Descripció d’habitatges Descriere de locuin e2. Identificació, composició i qualitats d’un objecte. Recunoa tere, compozi ie i calit i ale unui obiect. 3. Explicar una avaria A explica o avarie 4. Reclamar un servei . El condicional A cere un serviciu. Condi ionalul

1. Substantius: Tipus d’habitatges, parts de l’habitatge, materials i objectes d’ús quotidià,

Substantive: tipuri de locuin e, p r i din locuin ,materiale i obiecte de folosin zilnic .

2. Adjectius: relatius als objectes Adjective: rela ionate cu obiecte 3. Adverbis: molt, massa, una mica, poc, gens Adverbe: mult, prea, pu in cam, pu in, deloc (nimic)



1. Comparacions Compara ii2. Adverbis: molt, massa, una mica, poc, gens Adverbe: mult, prea, pu in cam, pu in, deloc (nimic)

Consulta els quadres de les pàgines Consulta i tabelele de la paginele159, 160, 162, 165, 166

1. Descripció d’habitatges Descriere de locuin e

Com és la teua casa? Cum e casa ta?

És un apartament de 60m2, en un barri als afores. Té un saló, un lavabo, una cuina petita i un dormitori. També té un balcó ampli que dóna al jardí d’una escola. E un apartament de 60m2, într-un cartier din împrejurimi. Are o sufragerie, o baie, o buc t rie mic i un dormitor.

A la ciutat la ora

L’edifici, el gratacel, la finca, el pis, l’apartament, l’estudi, l’ àtic el dúplex, la casa, la xabola, la mansió Blocul, zgârie-nori, propietatea (funciar ), studioul, aticul, duplex, casa, baraca, vila

Tipus d’habitatges Tipuri de locuin e Al camp

la ar

La urbanització, el bungalou, l’unifamiliar, la casa, el xalet/la torre, la barraca, el mas, la masia, la mansió Cartier elegant, bungalou, cas familiar , casa, vila/turnul, baraca, ferm ,cresc torie, vila

Parts de l’habitatge, electrodomèstics i mobles principals

P r i din locuin ,aparate de uz casnic i mobile principale

El rebedor, el dormitori (el llit, el matalaf, el coixí, l’armari, el llum, tauleta de nit), el Intrarea (hol), dormitorul (patul, salteaua, perna, dulapul, lamp , m su de noapte), corredor/passadís, la cuina (el foguer, l’extractor, el banc, la pica, el rebost, el safareig, els taulells, el holul, buc t ria (vatr , lamp de g tit, c mar , sp l torie, mesele, forn, el frigorífic, el rentaplats, la rentadora, ) el menjador (la taula, la prestatgeria, l’aparador, les aragazul, frigiderul, ma ina de sp lat vase), sufrageria (masa, raft, vitrin ,cadires, les butaques, el sofà, la cortina, els quadres) l’escala (esglaons, barana), la terrassa (la scaunele, fotoliile, canapeaua, perdeaua, tablourile), scara (trepte, parapet), terasa barana, els tests), el balcó, el desllunat, el bany (lavabo, vàter, dutxa, espill), la porta, la finestra, parapetul, ghivece), balconul, curtea interioar , baia (chiuveta, veceul, du ul, oglinfa), u a, fereastra, l’envà, la paret, el terra, el sostre, la façana, la teulada, la xemeneia (la llar), la calefacció, l’aire peretele desp r itor, peretele, solul, tavanul, fa ada, acoperi ul, emineul, înc lzirea, condicionat, el garatge aerul condi ionat, garajul

Petits electrodomèstics i utensilis Mici aparate de uz casnic iustensile

l’allisador de cabells, l’aspirador, la batedora, la cafetera, el calefactor, l’eixugador de cabells, l’espremedor, la fregidora, la ganiveta d’afaitar, la graella elèctrica, la màquina d’afaitar, el microones, el molinet de café, l’obrellaunes, l’olla de pressió, la planxa, el raspall de dents, el telèfon sense fil, el mòbil, la torradora, Usc tor pentru a netezi p rul, aspirator,

Com és la teua casa? Cum e casa ta?

Parament de la llar Bunuri casnice

Tèxtil: els llençols, les mantes, els cobertors, les cortines, els tovallons, les tovalloles, les estovalles. Textile: cear afurile, plapumele, cuverturile de pat, perdelele, serve elele, prosoapele, fe ele de masAtifells: les cassoles, les olles, les paelles, els gerros, els pitxers, els coberts (les culleres, les forquilles, els ganivets), els plats, les plates/plàteres, els gots/vasos, les botelles/ampolles, les escudelles, les paletes, les escumadores. Oale: crati , oalele, tig ile, urcioare, tacâmuri (linguri,furculi e, cu ite), farfuriile, vasele, paharele, sticlele, strachini, palete, linguri de spum

2. Identificació, composició i qualitats d’un objecte Recunoa tere, compozi ie i calit i ale unui obiect

Què és Ce e

açò?asta? això? aia? allò? aia?

Un rellotge, una maleta, un bolígraf, una lupa, un flexo, uns altaveus, una figura, una capsa, un paraigua, una llanterna, un llevataps, una cistella Un ceas, o valiz , un pix, o lup , o veioz , o lamp , difuzoare, o figur , o cutie, o umbrel , o lantern , un tirbu on, un co

(no) És més (nu) E mai

que... ca

ÉsE

massa prea molt mult bastant destul una mica pu in cam pocpu in

Com és Cum e

No és nu e

massa prea gaire aproape bastant destul gensdeloc

car/cara scump/ barat/barata Ieftin/modern/moderna antic/antiga modern/ veche lleig/lletja bonic/bonica urât/ dr g la /nou/nova vell/vella nou/ veche bo/bona roí/roïna bun/ r u/rea gran xicotet/xicoteta mare mic/ mare petit/petita mare Micu / clar/clara fosc/fosca clar/ obscur/

De què és Din ce e f cut

(no) És de

(nu) e de

fusta, metall, tela, or, plata, plàstic, pell, fil, cotó, seda, llana, paper, cartó, vidre, lemn, metal, stof , aur, argint, plastic, piele, pânz , bumbac, m tase, lân , hârtie, carton, sticl

De qui és A cui e

el rellotge? ceasul? la maleta? valiza? el bolígraf? pixul? la lupa? lupa? el flexo, etc.? lampa, etc.?

(no) És(nu) e al

meu/a nostre/a meu/a nostru/noastr

teu/a vostre/a t u/ta vostru/voastrseu/a seu/a s u/sa s u/sa

Què és això? Ce e aia?

No ho sé. No és una caixa, ni un regle. Deu ser un objecte impossible. Nu tiu. Nu e o cutie, nici o linie. Poate e un obiect imposibil.

3. Explicar una avaria A explica o avarie

4. Reclamar un servei. El condicional A cere un serviciu. Condi ionalul

Estaria o arreglarien són verbs en condicional. El condicional expressa una acció futura respecte a una altra situada en el passat que li serveix de referència: L’any passat digueren que enguany ens visitarien. Visitarien era un acte futur quan es realitzava el passat digueren. També s’usa per a expressar cortesia (Em deixariatelefonar?), irrealitat (Si tingueres més temps estudiaries xinés), o per atenuar una informació (El nombre de víctimes s’elevaria a un centenar).Estaria sau arreglarien sunt verbe la condi ional. Condi ionalul exprim o ac iune viitoare în compara ie cu alta din trecut care îi serve te de referin . Anul trecut spuseser c anul sta o s ne viziteze. Visitarien era o ac iune de viitor atunci când se realiza trecutul digueren. De asemenea, se folose te pentru a exprima curtoazie, irrealitate sau pentru a modera o ttire. El condicional es construeix a partir de l’infinitiu de cada verb, amb desinències regulars idèntiques per a les tres conjugacions, de la manera següent: Condi ionalul se formeaz cu infinitivul fiec rui verb, cu desinen e regulare identice pentru cele trei conjug ri, de forma urm toare:


perdre a pierde

témer a temea


Dormir (pur)a dormi

jo eu

cantar-ia a cânta

perdr-ia a pierde

temer-ia a teme

patir-ia a suferi

dormir-ia a dormi

tu tu

cantar-ies ai cânta

perdr-iesai pierde

temer-ies ai teme

patir-ies ai suferi

dormir-ies ai dormi

ell/a el/ea

cantar-ia ar cânta

perdr-ia ar pierde

temer-ia ar teme

patir-ia ar suferi

dormir-ia ar dormi

nosaltres noi

cantar-íem am cânta

perdr-íemam pierde

temer-íem am teme

patir-íem am suferi

dormir-íem am dormi

vosaltres voi

cantar-íeu a i cânta

perdr-íeua i pierde

temer-íeu a i teme

patir-íeu a i suferi

dormir-íeu a i dormi

ells/elles ei/ele

cantar-ien ar cânta

perdr-ienar pierde

temer-ien ar teme

patir-ien ar suferi

dormir-ien ar dormi

Ja han arreglat la persiana? Au reparat deja persiana?

No, encara no ha vingut el persianer. Nu, încâ nu a venit me terul.

Però van dir que Hui ja estaria Dar mi-au spus c azi o s o rezolve.

No, van dir que l’arreglarien esta setmana. Nu, au spus c o s o fixeze s pt mâna asta.

Què (li) ha passat? Ce s-a întâmplat?

Se n’ha anat la llum i s’hadescongelat tot el que guardava al congelador...Au luat lumina i s-a dezcongelat totce aveam în congelator.

I s’ha espatllat l’ascensor, s’han fosdues bombetes, s’ha encallat la porta del carrer, s’ha foradat la bomba de l’aigua... S-a blocat liftul, s-au ars dou becuri, s-a în epenit u a de afar , s-a g urit pompa de ap ...

I s’han embossat els radiadors, han rebentat les canonades, hedesconnectat els ordinadors i s’ ha tallat la connexió a internet. M’he caigut, m’he trencat la cama i m’he punxat el dit. S-au înfundat radiatoarele, au explodat evile, am stins calculatoarele i am r mas f r conexiune la internet. Am c zut, mi-am rupt patul i m-am în epat la deget.


1. Els verbs acabats en –re perden la darrera vocal de l’infinitiu en el condicional simple, com s’observa al verb perdreVerbele terminate în –re pierd ultima vocal al infinitivului la condi ionalul simplu, , cum se poate observa la verbul apierde.

2. Alguns verbs amb el condicional simple irregular són: haver: hauria...voler: voldria; anar: aniria; fer: faria...; valer:valdria...; tenir: tindria...; venir: vindria; etc. Anumite verbe care au condi ionalul simplu neregulat sunt: haver: hauria...voler: voldria; anar: aniria; fer: faria...; valer:valdria...; tenir: tindria...; venir: vindria; etc.

unitat 16 argumentacions unitatea 16 argument ri



1. Argumentar A argumenta



1. Connectors Conectori

Consulta els quadres de les pàgines Consulta i tabelele de la paginele168, 169

1. Argumentar A argumenta

Les expressions en color són connectors i serveixen per organitzar un text oral o escrit i per assenyalar la distribució de les idees en el text. Alguns connectors molt usats són els següents: Construc iile în culori sunt conectori i se folosesc pentru a organiza un text scris sau oral i pentru a semnala reparti ia ideilor în text. Ace tia sunt unii din conectorii cei mai utiliza i:

Frase 1 Fraza 1

Connector Conectorul

Frase 2 Fraza 2

i, a continuació, a més, després i, în continuare, în plus, dup aia

encara més, més encara, a més încper una banda i, per l’altra, d’entrada i, en segon lloc Per començar i, finalment, per acabar pe o parte i, pe alta, în primul rând, în al doilea rând, pentru a începe, pentru a terminaper cert, i també În mod sigur, de altfel,igualment, així mateix, de la mateixa manera la fel, de aceea i form

afegir informació adauginforma ie

Construiré una casa dins la ciutat, no massa gran o s -mi construiesc o cas în ora , nu prea mare

millor dit, encara millor, és a dir, això és, més ben dit, més aviat mai bine spus, cu atât mai bine, adic , mai bine spus, dimpotriv

reformular reformula

em faré un palau amb grans jardins i una piscina vora la mar. o s -mi construiesc un palat cu gr dini mari io piscin lâng mare

En primer lloc parlaré de les nostres experiències com a persones emigrades. Després repassaré l’organització dels centres escolars on assistim. Per cert, faré una comparació amb els centres educatius xinesos. En particular compararé aquest centre amb el de Guandong, on jo assistia. Igualment, el meu amic José parlarà de la seua antiga escola, a Santa Cruz. Per acabar, llegirem un poema de Marzal i un altre de G. Jaén. în primul rând, o s vorbesc despre experien a noastr ca persoane emigrate. Dup aceasta, o s recapitulez organizarea colilor la care mergem i o s o compar cu cea a chinezilor. în

acest caz o s compar acest centru cu cel din Guadong, unde mergeam eu. De astfel, prietenul meu José, o s vorbeascdespre vechea lui coal , din Santa Cruz. Pentru a finaliza, o scitim o poezie de Estellés i alta de G. Jaén.

o, per exemple, en resum, sau, de exemplu, în rezumat ras i curt, total, resumint scurt i concis, total,

exemplificar i resumir a pune exemple i a rezuma

si no, en cas contrari, això sí, no obstant això, tot i així, tot i això, malgrat tot, en tot cas, de tota manera, si més no, almenys, en realitat, de fet, fet i fet, ben mirat dac nu, în caz contrariu, în orice caz, în realitate, oricum, cel pu in

contrastar a contrasta

així doncs, aleshores/llavors, per tant, així, per consegüent, en fi, en conclusió, en definitiva, al capdavall, al cap i a la fi, tot plegat a adar, atunci, ca urmare, în final i la urma urmei

expressar conseqüència i acabar exprima consecin e i a termina

catalana - romanes

Documents