catàleg música 2012-2013
DESCRIPTION
Catàleg Música 2012-2013TRANSCRIPT
MÚSICAESO 2012-2013
EDICIÓ
EN CATALÀ
2
ÍNDEXESO
Claus del Projecte pàg. 4
Material per a l’alumne pàg. 5
Material per al professor pàg. 6-7 Proposta didàctica DVD del professor
Índex de continguts pàg. 8-12
02
3
MATERIAL COMPLEMENTARI
PapagenoPòsters per a l’aula pàg. 13
03
www.ecasals.net
Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals pàg. 14-15
INCLOU DVD
MúsICa 4TEMPO
Josep Colomé, Miquel Àngel Maestro
TEM
PO
MÚ
SIC
A 4
elS teuS reCurSoS dIgItAlS A:
www.ecasals.net/alumnes/musica4eso
musica 4 cat.indd 1
2/12/10 16:35:47
NOVETAT pEr Al CUrS 2012-2013
4
CLAUS DEL PROJECTE
04
33% de contingut NOU: una
edició renovada, ampliada i
millorada amb:
•662 exemples musicals.
•Més de 200 vídeos amb
exemples musicals i sobre el
context històric de la música.
•40 exemples animats de teoria i
llenguatge musical.
NOU apartat Manipula: incorpora
un laboratori interactiu que consta
de dos programes per manipular i
crear sons.
Atén la diversitat de l’aula
mitjançant propostes didàctiques
que contenen més de 800
activitats de reforç, d’ampliació i de
consolidació.
NOU apartat Música en imatges:
representa la música visualment mitjançant
34 musicogrames per entendre millor el
que s’escolta.
4
5
8
Tema A
Tema B
Tema C
Tema D
0’’ 2’01’’ 3’26’’ 4’41’’ 6’25’’ 7’35’’
# 92
Les obres del compositor nord-americà George Gershwin (1898-1937) abasten tant el gènere clàssic com el jazzístic. Moltes de les seves melodies són mundialment conegudes, i les seves composicions més importants són el Concert per a piano en fa major, la Rhapsody in blue, l’Obertura cubana, Un americà a París o la seva òpera Porgy and Bess.
A Un americà a París, Gershwin va voler descriure musicalment les impres-sions d’un americà que visita París. Mentre passeja per la ciutat, sent di-ferents sorolls del carrer i de l’ambient parisenc. Durant un moment, el visitant sucumbeix a la nostàlgia de la seva ciutat, però no li dura gaire i ben aviat es deixa emportar un altre cop per la vida bulliciosa de París.
En l’obra, el compositor desenvolupa diferents temes que podem associar amb les diferents impressions del protagonista de l’obra. El tema A repre-senta el passeig, el tema B evoca el trànsit dels cotxes, amb una curiosa participació de botzines en mig de l’orquestra, el tema C representa una melodia parisenca que sent pel carrer i el tema D és un tema de blues que va associat amb el record de la seva ciutat. Escolta els temes per separat.
Un americà a París, de George Gershwin
música en imatges
1. S’escolten unes botzines acompanyant un tema. Quin?2. La tercera i la cinquena columna ens proposen una sortida de l’embús. Quin tempo fa servir Gershwin en aquests
fragments?3. Quin instrument ens presenta el tema D?
Segueix el musicograma mentre escoltes la música i contesta les preguntes següents.
ESO
04
Amb recursos interactius integrats a cada
pàgina del llibre, actualitzats permanentment.
Projecte disponible en llibre digital
505
ESO
MATERIAL PER A L’ALUMNE
Primer cicle ESOLlibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4345-1
3 ESOLlibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4347-5
4 ESOLlibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4814-2
INCLOU DVD
MúsICa 4TEMPO
Josep Colomé, Miquel Àngel Maestro
TEM
PO
MÚ
SIC
A 4
elS teuS reCurSoS dIgItAlS A:
www.ecasals.net/alumnes/musica4eso
musica 4 cat.indd 1 2/12/10 16:35:47
INCLOU DVD
MúsICa-IITEMPO
ana Belén Cañizares, Josep Colomé, Miquel Àngel Maestro
TEM
PO
MÚ
SIC
A-I
IelS teuS reCurSoS dIgItAlS A:
www.ecasals.net/alumnes/musicaIIeso
musica 2 cat.indd 1 2/12/10 16:41:09
Música-iTEMPO
iNcLOU DVD
Josep colomé, Jordi Giró, Miquel Àngel Maestro
TEM
PO
MÚ
SIC
A-I
elS teuS reCurSoS dIgItAlS A:
www.ecasals.net/alumnes/musicaIeso
musica 1 cat.indd 1 2/12/10 16:33:05
NOVETAT CURS 2012-2013
TEMPO
Música 4
Recursos digitales off line
www.ecasals.net/alumnos/musica4esoTambién disponible en:
Editado por Editorial Casals, S. A.Depósito legal: B-XXXXX-2011Fabricado por XXXXXXLas reproducciones se han realizado de acuerdo con el artículo 32 de la Ley de propiedad intelectual.No se autoriza la comercialización independiente de este DVD.
galeta musica 4 cast.indd 2 23/12/10 16:59:03
TEMPO
Música-ii
Recursos digitales off line
www.ecasals.net/alumnos/musicaIIesoTambién disponible en:
Editado por Editorial Casals, S. A.Depósito legal: B-XXXXX-2011Fabricado por XXXXXXLas reproducciones se han realizado de acuerdo con el artículo 32 de la Ley de propiedad intelectual.No se autoriza la comercialización independiente de este DVD.
galeta musica 2 cast.indd 2 23/12/10 17:00:05
TEMPO
Música-i
www.ecasals.net/alumnes/musicaIesoTambé els trobaràs a:
Recursos digitals off line
Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.
galeta musica 1 cat.indd 2 23/12/10 17:15:13
DVD DE L’ALUMNEUn DVD específic per a cada curs.
• Àudios.
• Vídeos.
• Animacions.
• Activitats TAC.
ESO
Descobreix l’ÍNDEX de CONTINGUTS dels llibres a les pàgines 8-12 del catàleg.
606
*Descobreix l’ÍNDEX de CONTINGUTS dels llibres a les pàgines 10-14 del catàleg.
NOVETAT CURS 2012-2013
MATERIAL PER AL PROFESSORPROPOSTA DIDÀCTICA
Primer cicle ESOProposta didàctica ISBN 978-84-218-4854-8
3 ESOProposta didàctica ISBN 978-84-218-4856-2
4 ESOProposta didàctica ISBN 978-84-218-4858-6
INCLOU DVD
TEMPO
Josep Colomé, Miquel Àngel Maestro
TEM
PO
MÚ
SIC
A 4
elS teuS reCurSoS dIgItAlS A:
Música 4proposta didàctica
www.ecasals.net/professors/musica4esowww.ecasals.net/llibre/musica4eso
X_musica 4 cat_profe.indd 1 9/12/10 16:41:27
INCLOU DVD
TEMPO
A. B. Cañizares, J. Colomé, J. Giró, M. A. Maestro
TEM
PO
MÚ
SIC
A-I
I
elS teuS reCurSoS dIgItAlS A:
Música-iiproposta didàctica
www.ecasals.net/professors/musicaIIesowww.ecasals.net/llibre/musicaIIeso
musica 2 cat_profe.indd 1 9/12/10 16:42:24
TEMPO
INCLOU DVD
Josep Colomé, Jordi Giró, Miquel Àngel Maestro
TEM
PO
MÚ
SIC
A-I
elS teuS reCurSoS dIgItAlS A:
Música-iproposta didàctica
www.ecasals.net/professors/musicaIesowww.ecasals.net/llibre/musicaIeso
musica 1 cat_profe.indd 1 9/12/10 16:43:28
PER A PISSARRA DIgITAL I ORDINADOR
Accés a la proposta didàctica en PDF integrada a cada unitat del llibre.
Accés als recursos digitals delllibre de l’alumne:
a cada unitat del llibre,classificats en vídeos, àudios iclips (animacions multimèdia).
707
Recursos també disponibles a www.ecasals.net
ESO
Un PACK amb 7 CD/DVD específics per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les teves classes.
• 5 CD amb tots els recursos d’àudio.
• 1 DVD amb tots els recursos de vídeo.
• 1 DVD off-line amb: - Tots el recursos digitals del llibre de l’alumne.
- Proposta didàctica: programacions, orientacions didàctiques, activitats complementàries, avaluacions, solucionari.
PACK DE DISCOS PER AL PROfESSOR
1R C
ICLE
ES
O08
MÚ
SIC
A I
ÍTEMS CD DVD INTERPRETA MANIPULA MúSICA I...
Competència comunicativa. Competència per aprendre
a aprendre
Competència per aprendre a aprendre
Competència per aprendre a aprendre
Competència social i ciutadana.
Autonomia i iniciativa personal
Tractament de la informació i
competència digital
Coneixement i interacció amb el
món físic
1. El so i el soroll. El silenci.Els gèneres musicals: música popular, culta, religiosa, profana, descriptiva i pura.
«Trashin’ the Camp», de Tarzan, de P. Collins.
Ionisation, d’E. Varèse.
«Trashin’ the Camp», de Tarzan, de P. Collins (adaptació).
Creació i manipulació d’ones mitjançant el programa Audacity.
…natura: Simfonia alpina, de R. Strauss.
2. L’altura. El pentagrama i les notes musicals.Els instruments musicals: classificació.La veu: classificació i tipus.
«Coral», de la Cantata núm. 147, de J. S. Bach.
Rambo, de C. Basie, interpretat per The Manhattan Transfer.
Tema de la pel·lícula Titanic, de J. Horner (adaptació).
Modificació del registre d’arxius de veu amb efectes del programa Audacity.
…religió: Panis angelicus, de C. Franck.
3. La durada. Les figures musicals.Els instruments cordòfons.
Tema de la pel·lícula Carros de foc, de Vangelis.
Fantasia Carmen, de Pablo de Sarasate.
Tema de la pel·lícula Carros de foc, de Vangelis (adaptació).
Creació de ritmes i pauses equivalents a una, dues, tres i quatre pulsacions, amb el programa MuseScore.
…temps: Andante de la Simfonia núm. 101, «El rellotge», de F. J. Haydn.
4. La intensitat. Les indicacions de dinàmica.Els instruments membranòfons: de so determinat i de so indeterminat.
Així parlà Zarathustra, de R. Strauss.
Bohemian Rhapsody, de Queen.
Tema de la pel·lícula El rei lleó, d’H. Zimmer i E. John (adaptació).
Creació d’una partitura amb el programa MuseScore i experimentació amb les diferents dinàmiques.
…màgia: L’aprenent de bruixot, de P. Dukas.
5. El timbre. La instrumentació.Els instruments idiòfons: de fusta, de metall i de materials diversos.
Preludi de l’òpera Carmen, de g. Bizet.
El fantasma de l’òpera, d’A. L. Webber.
Fragments del preludi de l’òpera Carmen, de g. Bizet (adaptació).
Variació del timbre d’una partitura interpretada per diferents instruments amb el programa MuseScore.
…transports: O trenzinho da Caipira, d’H. Villa-Lobos.
6. Elements musicals (I). La melodia: les escales, els intervals, els acords, el compàs.Els instruments aeròfons: embocadura de bisell, de canya o llengüeta, de metall i sense embocadura.
In the Mood (‘En forma’), de g. Miller.
«Promenade», de Quadres d’una exposició, de M. Mussorgski.
Fragments del tema de la pel·lícula La guerra de les galàxies, de J. Williams (adaptació).
Associació de conceptes de la unitat amb un dels diferents exemples escrits que trobaràs en els arxius del programa MuseScore.
…foc: «La dansa del foc», d’El amor brujo, de M. de Falla.
7. El moviment: el metrònom, les indicacions de moviment, el caràcter.Els instruments electròfons: electrònics i electroacústics.
Johnny B. Goode, de C. Berry.
Muntanyes del Canigó, de N. Yepes.
Tema de la pel·lícula Memòries d’Àfrica, de J. Barry (adaptació).
Modificació del tempo del tema principal de Memòries d’Àfrica amb els programes MuseScore i Audacity.
…tecnologia: We are the robots, de Kraftwerk.
8. La música tradicional o folklòrica. La música ètnica.Les formes musicals: forma binària, forma ternària.
La camisa negra, de Juanes.
«Jota», de Siete canciones populares españolas, de M. de Falla.
Música ètnica. Creació d’un lied ternari, amb la forma A-B-A, amb el programa MuseScore.
…viatges: Rumors de la caleta, d’I. Albéniz.
9. La creativitat: tipus de gènere; instruments, veus i forma; sèrie de notes musicals; sèrie de figures rítmiques; sèrie d’indicadors de dinàmica; sèrie d’acords.
«Dansa del furor per a les set trompetes», de Quartet per la fi dels temps, de O. Messiaen.
I Fall in love too easily, de M. Davis.
Interpretació de la partitura creada: Ring-ring-ring.
Escriure en arxiu la partitura creada a la unitat, assignació dels instruments que corresponguin a cada part amb el programa MuseScore.
…música: Fantasía para un gentilhombre, de J. Rodrigo.
09
ESO
ÍTEMS CD DVD INTERPRETA MANIPULA MúSICA I...
Competència comunicativa. Competència per aprendre
a aprendre
Competència per aprendre a aprendre
Competència per aprendre a aprendre
Competència social i ciutadana.
Autonomia i iniciativa personal
Tractament de la informació i
competència digital
Coneixement i interacció amb el
món físic
10. Elements musicals (II). Les escales. Els graus. Els intervals. Els acords. La tonalitat.Les agrupacions orquestrals: l’orquestra de corda i la simfònica, la banda de música.
«On the trail», de Grand Canyon Suite, de F. grofè.
Tema de la pel·lícula Pirates del Carib. La maledicció de la Perla Negra, de K. Badelt.
Oh, Susanna!, popular nord-americana.
Aplicació de conceptes de la unitat a un tema musical amb el programa MuseScore.
…història: Obertura 1812, de P. I. Txaikovski.
11. El ritme: els compassos simples i els compostos, la síncope i el contratemps.Els grups de cambra: duets i trios, quartets i quintets, i altres formacions.
«Scherzo», del Quintet op. 30, de L. Farrenc.
Eleanor Rigby i Help, de The Beatles.
Yellow Submarine, de The Beatles (adaptació).
Afegir un ritme de percussió a una cançó a partir d’una frase en compàs compost i una altra en compàs simple.
…sentiments: Sentimentale, de C. Bolling.
12. El folklore: les agrupacions populars, els instruments, la dansa.La textura musical. Els instruments antics: el travers, l’orgue i el clavicèmbal.
«La dansa de Zorba», de la pel·lícula Zorba el grec, de M. Theodorakis.
«gavota I i II», de la Suite núm. 3 en re major BWV 1068, de J. S. Bach.
Koko leo ko, popular del Senegal.
Combinació de diferents arxius per obtenir diferents textures amb els programes MuseScore i Audacity.
…drets humans: We are the world, de M. Jackson i L. Richie.
13. La música i els mitjans de comunicació: la música i la ràdio, la música i la televisió, la música i el cinema.Formes musicals (I): la forma rondó, el tema amb variacions.
Selecció de temes d’El senyor dels anells, de H. Shore.
Rondó en re major per a piano i orquestra K 382, de W. A. Mozart.
Rondó xinès, de F. Vila.
Construcció d’un rondó, de cinc o set seccions, amb el programa Audacity.
…la vida dels autors: Río Ancho, de P. de Lucía.
14. La música i la publicitat.Formes musicals (II): forma fuga, forma sonata.
Simfonia núm. 5, de L. V. Beethoven.
If You Leave Me Now, de Chicago Transit Authority.
Come Softly to Me, d’A. Franklin.
Escriure les veus d’un fragment d’àudio en pentagrames separats per escoltar-les amb timbre diferent amb el programa MuseScore.
…estacions: Primavera porteña, d’A. Piazzolla.
15. La música i la tecnologia: l’enregistrament i la reproducció del so, l’evolució de la informàtica musical, el midi.La música escènica: òpera, sarsuela i teatre musical, ballet.
«Cor de gitanos», de l’òpera Il Trovatore, de g. Verdi.
«Jellicle Songs for Jellicle Cats», del musical Cats, d’A. L. Webber.
«Va pensiero», de l’òpera Nabucco, de g. Verdi.
Combinació de l’enregistrament de la pròpia veu amb arxius d’efectes de so i fragments musicals perquè sonin simultàniament amb el programa Audacity.
…festes: Preludi de La verbena de la Paloma, de T. Bretón.
16. L’origen de la música moderna: el final del s. xix i la dècada de 1910: l’espiritual negre, el ragtime, el blues i l’estil New Orleans.Les dècades de 1920, 1930 i 1940: la big band.
Jam with Sam, de D. Ellington.
Primer moviment de «La primavera», de Les quatre estacions, d’A. Vivaldi.
When the saints go marching in, popular americana.
Completar els compassos buits d’un fragment musical amb l’acord que correspon a la versió original escoltada.
…indústria: La foneria d’acer, d’A. Mossolov.
17. Les dècades de 1950 i 1960. La dècada de 1970. La dècada de 1980. La dècada de 1990. La dècada dels anys 2000.
Viva la vida, de Coldplay.
Fragment de l’òpera La Bohème, de g. Puccini.
Blowin’ in the wind, de B. Dylan.
Acompanyament rítmic de la bateria de Satisfaction, dels Rolling Stones, amb el programa MuseScore.
…ciutats: Funkytown, de Lipps Inc.
18. La creativitat. Music for Pieces
of Wood, de Steve Reich.
Song to John, de Stanley Clarke.
Composició de partitures.
Escriure en un arxiu l’obra nova creada a la unitat i assignació dels instruments amb el programa MuseScore.
…nit: Música de la nit, de B. Bartók.
3 E
SO
10
MÚ
SIC
A II
ÍTEMS DVD COMPARA MANIPULA INTERPRETAMúSICA EN
IMATGES
Competència comunicativa. Competència per aprendre a
aprendre
Competència per aprendre a
aprendre
Competència per aprendre a
aprendre
Tractament de la informació i
competència digital
Competència social i ciutadana.
Autonomia i iniciativa personal
Coneixement i interacció amb el
món físic
1. Temps de monestirs i de joglarsCANTS DIVINS. El cant gregorià. El descobriment del cant a diverses veus.• Pueri hebraeorum portantes, anònim.• Laudemus Virginem, anònim.UN TROBADOR A L’ESPANYA MEDIEVAL.• Santa Maria, strela do dia, cantiga núm. 100 d’Alfons X el Savi.LES QUALITATS DEL SO (I): L’ALTURA. L’índex d’altura.
The sound of silence, de Simon & garfunkel.
Laudemus Virginem, anònim, i The sound of silence, de Simon & garfunkel.
Experimentació amb un tipus de música similar al de l’edat mitjana, mitjançant els programes Audacity i MuseScore.
The sound of silence, de Simon & garfunkel (adaptació).
«Pròleg», de les Cantigas de Santa María (Alfons X el Savi).
2. L’esplendor de la polifoniaLA MÚSICA VOCAL DEL RENAIXEMENT. La música al temple. El cant al palau.• Ave María, de Tomás Luis de Victoria.• Hoy comamos y bebamos, de Juan del Encina.LA MÚSICA INSTRUMENTAL DEL RENAIXEMENT.• Gallarda napolitana, d’Antonio Valente.ELS ACORDS, LES ESCALES I ELS PATRONS HARMÒNICS.
Blues Don’t Like Nobody, d’Otis Spann.
Gallarda napolitana, d’Antonio Valente, i Blues Don’t Like Nobody, d’Otis Spann.
Identificació d’algunes de las característiques de la improvisació en uns àudios de música renaixentista, mitjançant el programa Audacity.
Roda de blues. Magnificat, de Cristóbal de Morales.
3. L’ornamentació exuberant del BarrocMÚSICA PER CANTAR. Les principals formes vocals del Barroc: l’òpera. L’oratori, la passió i la cantata.• Ària de Cleòpatra «Piangerò la
sorte mia», de Giulio Cesare, de georg Friedrich Händel.
• El Messies, de georg Friedrich Händel.
CONJUNTS BEN ORQUESTRATS. Les formes instrumentals. • Concert de Brandenburgo
núm. 5, BWV 1050, de Johann Sebastian Bach.
• Fuga núm. 2, en do m, BWV 847, de Johann Sebastian Bach.
LES QUALITATS DEL SO: LA INTENSITAT. El timbre i els harmònics.
La muerte del ángel, d’Astor Piazzolla.
Fuga núm. 2, de Johann Sebastian Bach, i La muerte del ángel, d’Astor Piazzolla.
Enregistrament d’instruments en el programa Audacity i observació de l’ona que es produeix. Modificació de tessitures i escriptura d’una fuga a diverses veus en el programa MuseScore.
Alleluya, de William Boyce (adaptació).
Tema principal de la fuga núm. 6, en re m, de Johann Sebastian Bach.
4. La serenitat formal del ClassicismeLA MÚSICA VOCAL DURANT EL CLASSICISME: L’ÒPERA. • «Ària de la Reina de la
Nit» i «Duet de Papageno i Papagena», de La flauta màgica, KV 620, de W. A. Mozart.
EL PROTAgONISME INSTRUMENTAL. Els gèneres musicals.• Divertimento en mi b M, KV
252, de Wolfgang Amadeus Mozart. Fragment del tercer moviment: «Polonesa».
• Primer moviment de la Sinfonía núm. 26, en re m, «Lamentacions», de F. J. Haydn.
EL PERÍODE I LES CADÈNCIES.
Banda sonora d’Orgull i prejudici, de Dario Marianelli.
«Polonesa», del Divertimento en mi b M, KV 252, de Wolfgang Amadeus Mozart, i «Meyton Townhall», de la pel·lícula Orgull i prejudici, de Dario Marianelli.
Discriminació auditiva de cadències.
Dansa d’Orgull i prejudici, de Dario Marianelli (adaptació).
Ah! Vous dirai-je, maman K265, de Wolfgang Amadeus Mozart.
11
ESO
ÍTEMS DVD COMPARA MANIPULA INTERPRETAMúSICA EN
IMATGES
Competència comunicativa. Competència per aprendre a
aprendre
Competència per aprendre a
aprendre
Competència per aprendre a
aprendre
Tractament de la informació i
competència digital
Competència social i ciutadana.
Autonomia i iniciativa personal
Coneixement i interacció amb el
món físic
5. La exaltació sentimental del RomanticismeLA VEU AL SERVEI DEL TEXT MUSICAL. El lied. L’òpera. La sarsuela.• Acte I, «Libiamo, ne’lieti calici»
i «Un dì felice, eterea», de La Traviata, de giuseppe Verdi.
• «Tango de la Menegilda», de La Gran Vía, de Federico Chueca.
LA PASSIÓ DE LA MÚSICA INSTRUMENTAL. L’orquestra simfònica.
• Primer moviment de la Simfonia núm. 6 en Fa M, op. 68, de Ludwig Van Beethoven.
LES QUALITATS DEL SO: EL TIMBRE. L’instrument vocal humà. La classificació de les veus.
Fragments de la banda sonora de La guerra de les galàxies, de John Williams.
Sisena simfonia, de Ludwig Van Beethoven, i banda sonora de La guerra de les galàxies, de John Williams.
Construcció d’una obra amb diverses pistes d’àudio proporcionades, inspirades en unes suposades imatges d’una pel·lícula, mitjançant el programa Audacity.
«Oda a l’alegria» (adaptació).
«Marxa al suplici» del quart moviment de la Simfonia fantàstica, d’Héctor Berlioz.
6. Pinzellades musicals: el Nacionalisme i l’ImpressionismeL’IMPULS DE LA MÚSICA NACIONALISTA. L’escola nacionalista espanyola.• Suite espanyola Op. 47, de I.
Albéniz.LA PLASTICITAT DE L’IMPRESSIONISME MUSICAL. Característiques de l’Impressionisme musical.• Preludi a la migdiada d’un faune,
de Claude Debussy.LES NOTES REALS.
Banda sonora d’Un americà a París, de george gershwin.
Suite espanyola Op. 47, d’Isaac Albéniz, i banda sonora d’Un americà a París, de george gershwin.
Escriptura d’acords amb el programa MuseScore i composició d’una melodia amb diferents tonalitats sobre uns acords donats.
Tema de Braveheart, de James Horner (adaptació).
En les estepes de l’Àsia central, d’Alexandr Borodin.
7. Els moviments musicals innovadors del segle xx (1900-1950)LA MÚSICA FINS AL 1950.• «gebet an Pierrot», de Pierrot
Lunaire, Op. 21, núm. 9, d’Arnold Schönberg.
• «Oh, Fortuna», de Carmina Burana, de Carl Orff.
LES NOTES ESTRANYES. Les notes de pas. Les brodadures.
Highway to Hell, d’AC/DC.
«gebet an Pierrot», de Pierrot Lunaire, d’Arnold Schönberg, i Highway to Hell, d’AC/DC.
Enriquiment d’una melodia afegint-hi notes reals i notes estranyes, mitjançant el programa MuseScore.
Efectes sonors. Tercer moviment de la Simfonia núm. 1, en re M, de gustav Mahler (fragment).
8. Les avantguardes musicals des del 1950LA MÚSICA D’AVANTgUARDA DES DEL 1950 FINS ALS NOSTRES DIES.• Simfonia Turangalila, d’Olivier
Messiaen • Guai ai gelidi mostri, de Luigi
Nono.• Partita para violín, de Witold
Lutoslawski • Waarg, de Iannis Xenakis • Concert per a violí i orquestra, de
Philip glass.LES AVANTgUARDES A ESPANYA.LA CONSTRUCCIÓ D’OBJECTES SONORS.EL NOU LLENgUATgE MUSICAL.
Banda sonora d’El planeta dels simis, de Jerry goldsmith.
Simfonia Turangalila, d’O. Messiaen, Partita per a violí, de W. Lutoslawski, Guai ai gelidi mostri, de L. Nono, Waarg, de I. Nexakis,Concert per a violí i orquestra, de P. glass, El planeta dels simis, de J. goldsmith.
Composició d’una peça musical amb fragments d’obres de diferents estils i compositors, aportant-hi variacions amb efectes, amb el programa Audacity.
Invenció de un anunci publicitari.
Sequenza III, de Luciano Berio.
9. Les músiques urbanesMÚSICA: WATTS I VOLTS. Característiques de la música urbana moderna. La música rock. • It’s Only Rock’n’Roll (but I like it),
de The Rolling Stones.MÚSIQUES D’ARREL A ESPANYA.LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.
«Oda a l’alegria», de la Novena simfonia de L. V. Beethoven, i la versió «Himne a l’alegria» de Miguel Ríos.
«Oda a l’alegria», de la Novena simfonia de L. V. Beethoven, i la versió «Himne a l’alegria» de Miguel Ríos.
Audició de diferents estils musicals i la seva ordenació cronològica en un arxiu amb el programa Audacity.
Tea house moon, de Enya (adaptació).
«Maria», de West Side Story, de Leonard Berstein.
124
ES
OM
ÚS
ICA
ÍTEMS MúSICA TRADICIONAL INTERPRETAMúSICA EN
IMATGES
Competència comunicativa. Competència per aprendre a aprendre
El nostre folkloreConeixement i
interacció amb el món físic
Músiques del mónConeixement i
interacció amb el món físic
Competència social i ciutadana.
Autonomia i iniciativa personal
Coneixement i interacció amb
el món físic
1. De professió, crític musicalLa crítica musical (i)• Fuga n. 1 BWV 846, de J.S. Bach, per g.
Leonhardt, g. gould i The Swingle Singers.El jazzEls precedents del jazz.L’evolució del jazz.
Amen, de The golden gate Quartet.Reconsider Baby, de L. Fulson.Maple Leaf Rag, de S. Joplin.American Patrol, de g. Miller.Leap Frog, de D. gillespie. Round Midnight, de M. Davis.
GalíciaMuñeira de Lugo, tradicional.
IrlandaThe Christmas Reel, de The Chieftains.
Danny Boy, tradicional (adaptació).
L’art de la fuga, BWV 1080, de J. S. Bach.
2. De professió, arranjadorLa crítica musical (ii)• «Moviment coral», de la Novena simfonia,
de L.V. Beethoven i de F. Liszt.• Concert per a quatre violins, d’A. Vivaldi i
de J. S. Bach.• «Dansa dels pollets», de Quadres d’una
exposició, de M. Mussorgski i de M. Ravel.L’evolució de la música pop i rock (i)Els anys 50.Els anys 60.
Hound Dog, d’E. Presley.Can’t buy me Love, de The Beatles.Eleanor Rigby, de The Beatles.All You Need is Love, de The Beatles.Respectable, de The Rolling Stones.California Dreamin’, de The Mamas & The Papas.You Send Me, de Sam Cooke.Black is Black, de Los Bravos.
Comunitat Valenciana i Regió de MúrciaEl ball de bastonets, popular.Parranda, popular.
BaliLasem, per Seka Semar.
Ob-la-di, Ob-la-da, de The Beatles.
Rehab, d’Amy Winehouse.
3. De professió, DJLa crítica musical (iii)• «Kyrie», pel Kyriale Cum Iubilo i pel
gregorian Chillout Project.• Long Train Runnin’, per The Doobbie
Brothers i The Voca People.• Yesterday, per The Beatles, P. Domingo, F.
Sinatra, R. Charles i Pitingo.• Gimme! Gimme! Gimme!, d’ABBA.• Hang up, de Madonna.L’evolució de la música pop i rock (ii)Els anys 70: evolució i fusions.Els anys 80 i 90.De la dècada de 1990 a l’actualitat.El pop espanyol a les darreres dècades.La música en català a les darreres dècades.
Highway Star, de Deep Purple.Stayin’ Alive, de Bee gees.Jamming, de Bob Marley.Heart of Glass, de Blondie.Hoy no me puedo levantar, de Mecano.Clandestino, de Manu Chao.Dulce locura, de La Oreja de Van gogh.
País Basc i NavarraUtarregi, popular.Adiós, puente de Tudela, popular.
XinaTradicional xinesa, popular.
Evocació oriental.
ManipulaTractament de la informació i competència digital.Adaptació d’una obra escrita per a un instrument per a diferents instruments i a l’inrevés.
Música per a corda, percussió i celesta (Primer moviment), de Béla Bartók.
4. De professió, compositor per a teatreLa música cinematogràficaPrincipals compositors de bandes sonores. La música cinematogràfica a Espanya.
El fantasma i la senyora Muir, de B. Herrmann. Ben-Hur, de M. Rozsa. Psicosi, de B. Herrmann. La Pantera rosa, de H. Mancini. The Commitments, d’A. Parker. Star Wars, de J. Williams. The Little Mermaid, d’A. Menken. Braveheart, de J. Horner. Roxanne, de The Police.El jardinero fiel, d’A. Iglesias.
Andalusia i ExtremaduraCada vez que nos miramos, popular.Fandango extremeño, popular.
MèxicLa bamba, anònim.
La bamba, anònim (adaptació).
Novena Simfonia (Quart moviment), d’Antonín Dvořák.
5. De professió, tècnic de soLa música a la ràdio i la televisió.Els canals especialitzats.El vídeo musical.
Video Killed the Radio Star, de The Buggles.Thriller, de Michael Jackson.
Illes CanàriesCuando una canaria quiere, popular.
GuineaDansa dels caçadors, popular.
Ba ni Ngyeti Ba Yawe, popular (adaptació).
Te Deum (Preludi), de Marc Antoine Charpentier.
6. De professió, lletristaLa música a la publicitat• King of the road, d’E. Presley.• «Sarabande», Suite per a teclat HWV 437,
de g.F. Händel.Com influeix la música utilitzada a la publicitat?
Libre, de Nino Bravo. Aragó i La RiojaMañico, cierra la puerta, popular. Mi querida Rioja, popular.
ArgentinaMalena, de L. Demari i H. Manzi.
Don’t cry for me, Argentina, d’A. L. Webber i T. Rice (adaptació).ManipulaElaboració d’un anunci publicitari.
La guerra de les galàxies (Tema principal), de J. Williams.
7. De professió, músic de grupUn nou color musical (I): Àustria• Simfonia Op. 21, d’A. von Webern
Composició d’una melodia amb el mètode dodecafònic.
Catalunya i Illes BalearsBaixant de la font del gat, d’Enric Morera. Fandango pollencí, popular.
BrasilDança da Solidão, de P. da Viola.
Balaio, popular. Quintet de vent Op.26 (fragment del primer mov.), d’Arnold Schönberg.
8. De professió, mànagerUn nou color musical (II): Itàlia• Intonarumori, de L. Russolo.• Cançó de maig, de g. Balla.• Pentagrammatta, de F. Cangiullo.
Composició d’una obra futurista. Madrid, Castella i Lleó, Castella-la ManxaFandango del candil, popular. Rondeña de quintería, popular.
EgipteYa mimati, anònim.
La tarara, popular. Un americà a París, de g. gershwin.
9. De professió, coreògrafUn nou color musical (III): Estats Units• Music in Fifths, de P. glass.• Violin Phase, de S. Reich.• Piano Phase, de S. Reich.
Composició d’una obra minimalista.
Cantàbria i AstúriesEl tepeletre, popular.El quirosanu, popular.
PortugalFado português, d’A. Rodrigues.
Asturias, patria querida, popular.ManipulaCreació d’una obra minimalista manipulant petits fragments rítmics i/o melòdics.
«I’m going to make a cake» (Banda Sonora de The hours), de Philip glass
Papageno 3ISBN 978-84-218-3779-5
Pòsters per a l’aulaISBN 978-84-218-2009-4
PAPAgENO
Un quadern per consolidar la interpretació de la flauta amb un CD amb suport de bases preenregistrades per interpretar-hi a sobre.
Autors: Ll. Alcalà, J. Colomé, R. Ortín
PÒSTERS PER A L’AULACinc pòsters amb les imatges de les principals famílies d’instruments musicals i la seva disposició en l’orquestra.
MATErIAl COMplEMENTArI
13
14
www.ecasals.net
PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIgITALS D’EDITORIAL CASALS
Tots els recursos associats als teus llibres d’ESO en
un espai únic.
Navegació per carpetes i recursos
AlumneTots els recursos digitals referenciats al llibre accessibles sense registre.
Professor• programacions de totes les comunitats.• proposta didàctica organitzada per unitats. •Solucionari. •Bancd’activitats.
•Propostesd’avaluació.
OPCIÓ 1
Tria la via que s’adeqüi millor a la realitat del teu centre educatiu:
15
Llibre digital
Avantatges bàsics:
• Visualització òptima en pissarra Digital Interactiva (pDI),
netbook, ordinador i tablet.
• Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats que
s’amplien i actualitzen de manera constant.
• Disponibles al llarg de tot el llibre, contextualitzats a
cada pàgina.
• Amb activitats autoavaluables vinculades a cada apartat.
• Amb les solucions de les activitats dins el context de
cada activitat.
• Amb la proposta didàctica visual integrada.
• Amb accés directe a les programacions de totes les
comunitats.
• Amb la possibilitat d’incorporar els teus recursos dins el
context de cada apartat.
funcions socials: Tan sols per a alumnes amb llicència de llibre digital
• Organització en grups d’alumnes que permet seleccionar diferents activitats i recursos segons les teves necessitats.
• Major rapidesa d’avaluació i seguiment de resultats.• Major enriquiment i personalització de l’ensenyament:
un mur per a cada llibre de text i grup que et permetrà conversar amb els teus alumnes i compartir-hi els recursos.
OPCIÓ 2
Troba
busquestot el que
www.editorialcasals.comwww.ecasals.net
Atenció al clientTel.: 902 107 [email protected]
Contacta amb el teu delegat comercial per
sol·licitar mostres.
SU
C12
01