categories lèxiques

11

Click here to load reader

Upload: masocias

Post on 02-Jul-2015

2.301 views

Category:

Education


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Categories lèxiques

Les categories gramaticaLs

Tipus de paraules M. A. Socias

Repàs ESO

Page 2: Categories lèxiques

categories gramaticaLs Noms Adjectius Verbs Determinants Pronoms Adverbis Preposicions Conjuncions Interjeccions

Page 3: Categories lèxiques

eL nom (o substantiu)

Designa un ésser, animat o inanimat, o una idea. Exemples: nen, llop, amor, bellesa…

És una paraula variable té: Gènere (el nen, la nena) Nombre (el llop, els llops).

Tenen entre 1 i 4 formes: 2 formes: arbre, arbres 4 formes: noi, noia, nois, noies

És el nucli del SN: Una dona rossaDet nucli CN

Page 4: Categories lèxiques

L’adjectiu Designa les característiques dels éssers o les coses (noia rossa,

herba verda, camí curt).

És una paraula variable, sol tenir: Gènere i nombre: (madur, madura, madurs, madures)

Pot presentar entre 1 i 3 formes: 2 formes: marró, marrons 3 formes: feliç, feliços, felices 4 formes: nou, nova, nous, noves

Acompanya el nom i el verb. (noi alt, és alta).

Fa de nucli del S.Adj. Dins el SN fa la funció de complement del nom.

El camí llarg Det N CN

Page 5: Categories lèxiques

eL determinant Paraula que presenta el nom (un elefant),

l’identifica segons la proximitat (aquella alzina) i possessió (el meu cotxe) o el quantifica (tres avions).

Acompanyen els noms. Normalment es posen al seu davant.

Presenten entre 1 i 4 formes: 1 forma: tres, quatre 2 formes: en, na . 4 formes: seu, seva, seus, seves...

Page 6: Categories lèxiques

eLs verbs Expressa: Acció (jugar) Esdeveniment (ploure) Estat (estar)

Presenten més de 100 formes.

És la paraula més variable, ja que es conjuga en funció de:

La persona (1a, 2a…) El nombre (canta, cantem) El temps (canto, cantava, cantaré)

És el nucli del SV (sintagma verbal) Mengen conill amb ceba.

Page 7: Categories lèxiques

Pronoms Paraula de significat variable que permet referir-se a una

persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el

nom. Ell canta.

Per tant, no tenen un significat propi, sinó que adopten el

del nom o sintagma al qual fan referència.

Substitueixen noms i sintagmes:

Venim de la platja En venim

En Lluís és simpàtic En Lluís ho és.

Page 8: Categories lèxiques

Els advErbis Expressen circumstàncies de:

Temps (avui, demà, sempre…) Lloc (aquí, allà, enlloc…) Manera (bé, malament…) Quantitat (més, menys…) Afirmació (sí, també…) Negació (no, tampoc…) Dubte (potser…)

És una paraula invariable.

Page 9: Categories lèxiques

lEs PrEPosicions Paraula que serveix per unir o relacionar

altres paraules. Uneixen sintagmes:

Ex: pa tomàquet pa → amb tomàquet

Són paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.

Page 10: Categories lèxiques

Les conjuncions Paraula que serveix per unir sintagmes o

oracions: Per exemple:

Sintagmes: la noia i el noiOracions: Anirem a la platja si fa bon

temps

Són invariables.

Page 11: Categories lèxiques

Les interjeccions

Paraula que serveix per fer una exclamació.

Ex: Ei, vigila! Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment,

repugnància (ai!, bah!, uf!, ecs!) Són invariables. Sovint introdueixen les oracions de modalitat

exclamativa.