celsona 530

Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta Cases Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

La Barra del Mia

L'ajuntament estudia comprar 4 edificis contigus a la futura illa cultural

L'ajuntament de Solsona ha iniciat les ges-tions necessàries per mirar d'adquirir quatre immobles situats en l'àmbit on està previst que es construeixi la futura illa cultural de la ciutat, davant l'edifici consistorial entre els carrers del Castell, Mirabalda, Fesolet i Sant Josep de Calassanç.

La intenció de l'executiu municipal és in-corporar l'espai que ocupen aquests immobles al futur projecte constructiu de l'illa cultural de Solsona, on està previst ubicar la nova biblioteca municipal de Solsona i el centre d'interpretació de la festa i el món geganter.

El regidor d'urbanisme de l'ajuntament de Solsona, Martí Abella, ha reconegut que han inciat converses amb els propietaris per adquirir aquests immobles i tot i que ha asse-gurat que "encara no hi ha res concretat", ha destacat "la bona predisposició" per part de totes les parts d'arribar a un acord. A més, Abella ha avançat que l'ajuntament compta amb la implicació de l'Institut Català del Sòl (Incasol) per tirar endavant el projecte.

Abella ha explicat també que el mal estat de conservació d'algunes d'aquestes finques aconsella que siguin enderrocades, fet que permetria augmentar de forma considerable l'espai total de l'illa.

L'espai que ocupen permetria ampliar les dimensionsde la futura illa cultural de Solsona

Edificis del carrer de Sant Josep de Calassanç

Dels quatre nous edificis que ara l'ajuntament estudia comprar, tres estan situats a la Travessia de Sant Josep de Calassanç i un al carrer del Fesolet. Si finalment s'acaba con-cretant l'operació aquestes finques se sumarien als tres immobles que actualment ja són de propietat municipal, la Casa Morató, Cal Met-ge Solé i una casa del carrer del Fesolet.

Per altra banda Abella ha reconegut també l'interès de l'ajuntament per la situació de l'edifici on hi havia hagut l'històric cinema transatlàntic. Tot i això ha admès que "ara per ara l'ajuntament no té previst comprar l'immoble ja que primer cal saber i plantejar quina utilitat podria tenir en el futur".

2 530 - Divendres, 17-8-2007

Solsona Ramon Estany

Els petits geganters homenatgen el mestre i artista Manel CasserrasLa Plaça de la Catedral es va quedar petita el dimarts a la tarda amb motiu de l’homenatge que els petits geganters van oferir al mestre i artista Manel Casserras i Boix

Entre els assistents, familiars del Manel, el seu fill, el Manelet, esposa i filles, també hi eren presents Xavier Jounou, alcalde de Solsona, Albert Muntada, vicepresident del Consell Comarcal, i Sara Alarcón, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Solsona.

En un escenari presidit pel primer gegantó que va cons-truir Manel Casserras, un grup de nens van anar explicant la vida de l’artista solsoní així com la història dels gegantons de Solsona.

L’acte es va cloure amb l’ofrena d’un ram de flors al monument del Manel Casserras i el lliurament d’un record al seu fill.

Una foto històrica. El gegant de Cal Poldo, primer gegantó construit per Manel Casserras, amb el Manelet Casserras i el Josep Lluís Caelles, primer portador d’aquest gegantóLa Plaça de la Catedral estava plena de gom a gom

Els nens van ser els encarregats de conduir l’acte

Conserges- Formació a càrrec de l'empresa

- Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana)

- Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Empresa de la zonaNECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Envieu-nos els vostres articles, opinions,

cròniques...abans de DIMECRES al migdia a la nostra

bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra

oficina.

[email protected]. de Torà, 25

SOLSONA

3530 - Divendres, 17-8-2007

Sota la direcció de Blanca Pujol i acompanyades a la percussió d’Andreu Moreno i al piano de Judit Aloy, les vuit veus femenines van oferir en la vetllada vigília de la Mare de Déu d’agost l’obra Liverpool Oratorio, de Paul McCartney, un conjunt de temes que ja havien cantat l’any 2001 en el cinquè aniversari de les Vox Musici i que enguany, havent celebrat els 10 anys, han volgut recuperar.

A part dels temes de l’Oratori, Vox Musici va interpretar una variada selecció de peces tradicionals ètniques: africanes, maorí, espiritual, així com temes moderns i del cinema.

Vox Musici

Neix l’any 1997. És un grup vocal format per vuit veus femenines i una pianista. Canta música ètnica, gospel, espirituals i soul. Ha actuat en diferents indrets de la comarca del Solsonès (Llobera, Lladurs, La Coma) Bages, Alt Urgell, Berguedà i Barcelonès. Ha participat durant diverses edicions en el Festival de tardor del barri de la Ribera de Barcelona. L’any 1999 va compartir concert amb els grups de cant coral de l’Escola Municipal de música “Musicant” de Cardona. A la mateixa ciutat també ha cantat a la Col·legiata del Castell i a la Biblioteca Municipal. Ha col·laborat amb l’Orfeó Nova Solsona i amb el grup de teatre Lacetània. Vox Musici ha cantat en el XXè Cicle de Concerts d’Estiu de Solsona, presentant l’oratori Paul Mc Cartney’s Liverpool Oratorio. Ha participat en l’acte organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès La nit de Sant Jordi. També ha col·laborat en la nit literària i musical organit-zada per l’entitat SOL del Solsonès.

En diferents ocasions ha participat en la tradicional vetllada musical de Santa Cecília a Solsona.

La tardor del 2003 Vox Musici va presentar Squitxades musicals sobre els orígens i l’evolució del Jazz a la sala Sputnik de Solsona.

El mateix any Vox Musici va organitzar conjuntament amb l’entitat SOM (amb qui ha col·laborat en diferents ocasions), un concert amb finalitat solidària, on el grup va cantar amb els músics i grups solsonins: Fermí Garriga, Pere Cuadrench, Josep Barcons, Àtic taller musical i Roger Mas.

L’any 2004 va compartir escenari amb la guitarrista M. José Santos. L’any 2005 va cantar en el cicle de concerts organitzat per l’Escola M. de música de Solsona en motiu del seu XXè aniversari.

Canta en diferents cerimònies. L’any 2006 el grup ce-lebra el Xè aniversari.

El desembre de 2006 el grup va enregistrar un disc per commemorar deu anys de treball.

El juliol de 2006 Vox Musici participa en el XXVè Cicle de Concerts d’estiu amb la col·laboració del Combo de l’Àtic taller musical, on va oferir un resum de la seva trajectòria.

Vox Musici omple els Sants Màrtirs


Un nombrós públic (aprox. 150 persones) va omplir de gom a gom la sala noble de la catedral de Solsona el passat dimarts 14 d’agost amb motiu del concert que va oferir el grup vocal solsoní Vox Musici

Vox Musici són: 3a veu: Montse Cots, Raquel Vila. 2a veu: Lídia Subirà, Ester Vila, Claustre Cuadrench, Mariaelina González . 1a veu: Blanca Pujol, Marta Subirà - Piano: Judit Aloy - Direcció: Blanca Pujol

PROGRAMA

Liverpool oratorio: Paul McCartney’sSelecció coral: Carl DavisArr. Gwyn Arch• Spanish lesson• Wedding• Work• The world you’re coming into• Save the child• Family life

Zangalewa: Cançó africanaMayaya la sim’key: Transcripció X. TeruelMangwani M’pulele: Cançó africanaNga I Wie: Nova Zelanda. Cançó MaoriKilling me softly: Ch. Fox/ N. GimbelWalking on sunshine: K. Rew. Arr. D. SharonMy baby, just cares for me: W. Donaldson/ G. Kahn. Harm. A. VelascCabaret: J. Kander/ F. EddHighlights from Chicago: J. Kander/ F. Edd. Arr. M HuffMay it be: Enya, N. Ryan, R. Ryan (recorded by Enya)The shoop shoop song (it’s in his Kiss): R. ClarkHome: A. Foster- Gilles, M. Bublé, A. Chang (recorded by M. Bublé)I say a little prayer for you: H. David/ B. BacharacWonderful tonight: E. ClaptonBohemian Rhapsody: F. Mercury. Arr. M. Brymer The storm is passing over: E. Djo Climbin’up the mountain: espiritual arr. P F. Sim

4 530 - Divendres, 17-8-2007

Solsona Redacció

El govern inverteix 63.000 euros durant el 2007 en obres de millora de centres educatius a Solsona

El Departament d’Educació i l’empresa pública GISA (Gestió d’Infraestructures, SA) adjudicaran l’any 2007 obres de reforma, ampliació i millora (RAM) de centres educatius de Solsona per un valor de 63.000 euros. Educació gestiona directament un 82,44% de la inversió total, mentre que GISA gestiona el 17,56% restant.

Les obres RAM són actuacions d’abast reduït per reparar i millorar les instal.lacions dels centres educatius. Un bon nom-bre d’aquestes intervencions es duu a terme durant els mesos d’estiu, aprofitant el període de vacances escolars.

A Solsona es realitzaran un total de 3 actuacions, distribuïdes de la manera següent:

IES Francesc Ribalta ..Reforma puntual de la distribució .........................................4.430,04 euros

CEIP de Solsona ........Millora instal.lacions de l’edifici principal, poliesportiu .. 28.725,86 euros

CEIP de Solsona ........Reforma de la distribució existent .......................................29.947,63 euros

Un banc de disseny?No n’estem segurs, però el que sí que és cert és que la forma curiosa d’aquest banc situat al jardí posterior del Club Sant Jordi de Solsona es deu a la bretolada d’algun o alguns incívics.

Un abocador incontrolatTambé a prop del mateix Club Sant Jordi, als jardins del darrera, s’hi pot trobar abocades un munt de llaunes. I és que a Solsona, les papereres deuen ser invisibles...

L'espieta

Els Mossos d'Esquadra han decretat una ordre de recerca i detenció per a quatre pressumptes lladres que fa dues setmanes van realitzar dos furts en dues botigues de Solsona, a més d'un intent de robatori en un altre establiment de la ciutat.

Segons fonts dels Mossos, que van iniciar la inves-tigació dels fets a resultes de les denúncies presentades pels responsables dels establiments afectats, els lladres van aconseguir sostreure material per un valor total d'uns 2.000 euros (300.000 pessetes). El modus operandi del grup consistia a despistar el dependent de la botiga. Mentre una parella s'encarregava d'atraure l'atenció del dependent, el tercer membre del grup aprofitava l'ocasió per sostraure el material.

La policia autonòmica ha aconseguit identificar els pressumptes responsables dels fets, tot i que, segons han informat, encara no els han pogut detenir.

Robatoris en dos establiments de Solsona

5530 - Divendres, 17-8-2007


Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Peó de fontaneria1 Gruista amb carnet

I n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134

Jocs per a la mainada. Una cursa de sacs

Sopar popular a la fresca, a la Plaça de l'Ajuntament

L'altar de Santa Susanna va estar exposat a la botiga de Cal Pujol

Repartint la coca i la xocolata

El passat dissabte 11 d’agost, el carrer Castell de Solsona va celebrar la festa de la seva patrona, Santa Susanna.

Al matí es va celebrar la missa en honor de la patrona a l’església de la Companyia de Maria. Tot seguit, la santa va restar exposada tot el dia a la vista de la gent en un bonic altar que els veïns van preparar en l’aparador d’un local del carrer. No hi va faltar l’escampada de barballó i la penjada de guirlandes que van vestir de festa el barri.

A la tarda, els nens van ser els protagonistes de la diada, amb un berenar a base de coca i xocolata i els tradicionals jocs de carrer, com les curses de sacs o el joc de trencar l’olla.

A la nit, la celebració es va cloure amb un sopar de veïns a la Plaça de l’Ajuntament, tot esperant amb il.lusió i ganes de repetir la festa l’any vinent.

Barri de Sant SerapiDissabte que ve, dia 18, Missa al Claustre a les 10 del matí en honor del patró del barri de la Plaça Major, Plaça de Palau i carrer Llobera.

El barri de Santa Susanna és tota una festa

6 530 - Divendres, 17-8-2007

Solsona

Sopar de Sant DomènecEl passat dimecres, 8 d'agost, els veïns del Carrer Castell varen celebrar un sopar a la fresca dins el marc de les activitats de la Festivitat de Sant Domènec de Guzmán. Tots els veïns sortiren al carrer amb ganes

de passar una bona estona, "fer-la petar", i recuperar un sopar oblidat des de feia uns anys


Festa del barri de Sant AgustíEl proper dimarts 28 d’agost el carrer de Sant Agustí celebrarà la festa del seu patró amb un programa farcit d’actes per tot el diaA les 10 del matí tindrà lloc la Missa a l’església del Cor de de Maria i tot seguit, a les 11, esmorzar amb coca i xocolata.A la tarda, a les 5, la mainada gaudirà amb l’animació i els jocs a càrrec de “l’Esplai Riallera”. I a les 6, xocolatada, on cadascú s’haurà de portar la tassa i la gana. I a la nit, a les 9 del vespre, tots els veïns celebraran un sopar de germanor, amb entrepà de botifarra i beguda. Cal recollir el tiquet (3 euros) abans del dia 24 a Perruqueria Nuri o bé a l’Sputnik. La festa es clourà a les 10 de la nit amb un ball amenitzat per Charli Music.

7530 - Divendres, 17-8-2007

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Marià Chaure va ser nomenat dissabte passat nou presi-dent del Consell Comarcal del Solsonès en l’acte de constitució d’aquest ens que es va celebrar a la sala gòtica del Palau Llobera de Solsona, seu del màxim organisme comarcal del Solsonès.

Chaure, actual alcalde de Guixers, va ser escollit amb els vots favorables de 15 consellers comarcals, 11 de la fede-ració nacionalista -que compta amb majoria absoluta al si de la institució- i 2 del grup del PSC que, per primer cop a la seva història, votava a favor del candidat de CiU a la presidència del consell. Per contra, els 4 consellers d'ERC i els 2 d'El Comú van optar per votar en blanc.

Discurs de ChaureEn el seu discurs d’investidura Chaure va prometre

"diàleg i col.laboració" amb la resta de forces polítiques comarcals i va defensar l'obligació del consell "de treballar conjuntament per resoldre els problemes de la ciutadania i donar resposta a les seves necessitats ".

Visiblement emocionat, el nou president comarcal va destacar la feina feta pels seus predecessors que "han fet del consell un referent a Catalunya" i va agrair especialment el suport del ja expresident, Joan Serra, així com, el recolzament dels companys de partit que el van escollir candidat a la presi-dència del consell.

Chaure va defensar la necessitat de reforçar el paper dels ajuntaments "ja que són els pilars de la comarca" i va prometre treballar amb "ganes i il.lusió" per garantir "les mateixes oportunitats de creixement per tothom".

Marià Chaure és escollit nou president comarcal del Solsonès

Chaure rep el suport del PSC que destaca com a fet històric que el nou president comarcal sigui un alcalde de la Vall de Lord

Continuar treballant per millorar les infraestructures i els serveis bàsics a la comarca i garantir a tots els ciutadans l'accés a les noves tecnologies seran, segons el nou president, els reptes més destacats que en el futur "haurà d'afrontar una comarca amb les especificitats pròpies del Solsonès".

Amb la veu trencada per l'emoció, Chaure es va compro-metre a treballar "per estar aprop" de les persones i les seves famílies i garantir-los els serveis i els recursos bàsics "que exigeix la societat actual". Finalment Chaure va agrair també el suport que la seva família li ha donat durant l'exercici de la seva activitat política.

Presa de possessió dels nous consellersPrèviament a l'elecció del nou president es va constituir

la mesa d'edat, formada per Meliton Bajona, regidor de CiU a l'ajuntament d'Odèn i conseller de més edat, i Marc Escarré, alcalde de CiU a La Coma i la Pedra i membre més jove del ple. Acte seguit van prendre possessió del càrrec els 19 consellers comarcals que formaran el ple del màxim organisme comarcal en aquesta legislatura 2007-2011.

El nou president es compromet a establir un diàleg periòdic amb la resta de partits i consensuar les principals polítiques comarcals

Els nous consellers comarcals van prendre possessió del càrrec El consell està format per 11 consellers de CiU, 4 d'ERC, 2 del PSC i 2 d'El Comú

Marià Chaure en el moment de prendre posessió del càrrec de conseller comarcal

8 530 - Divendres, 17-8-2007


A continuació, Albert Muntada, en nom del grup de CiU va presentar a Marià Chaure com a candidat de la federació nacionalista a la presidència del consell destacant "la seva capacitat per aglutinar la història, el present i el futur de la comarca". Muntada va recordar, també, que Chaure havia estat el candidat que "CiU va escollir democràticament" i el va definir com "un polític sensible a les necessitats de la gent" i que, "mantindà viu l'esperit de CiU a la comarca".

En nom del grup d'ERC, el seu portaveu David Rodrí-guez, va justificar el vot en blanc del seu partit assegurant que no tenien el "compromís" del futur president de l'ens de tirar endavant les quatre condicions plantejades per ERC i que se-gons va exposar consistien en desenvolupar el Pla d'Actuació Comarcal, la modificació dels estatuts del Centre Sanitari, la creació d'una comissió de seguiment del Pla de Camins i la mi-llor coordinació de la Comissió de Benestar Social del Consell Comarcal. Tanmanteix des del grup d'ERC, van explicar que el vot en blanc responia "a un gest de bona voluntat i perquè hi hagi entesa en el futur", va subratllar Rodríguez.

Per la seva banda, el protaveu del PSC, Enric Roures, va justificar el suport a la investidura de Chaure assegurant que "la comarca ha demanat un canvi i aquest s'ha produït". A més, va qualificar de "fet històric" que un alcalde de la Vall de Lord presidís el Consell Comarcal del Solsonès i en aquest sentit, va demanar que "la Vall de Lord no sigui un apèndix més del Solsonès".

Roures va instar al nou president comarcal a treballar perquè la junta del centre Sanitari sigui "menys política i més oberta", per crear una comissió de seguiment del pla de ca-mins, i a més, va defensar la necessitat de crear la figura d'un coordinador d'emergències per al Solsonès i un pla comarcal de carreterres i comunicacions.

El grup d'El Comú també es va decantar pel vot en blanc tot i reconèixer que "ens costa votar en blanc perquè valorem molt positivament les actituds del nou president". Tot i això, el portaveu d'El Comú, Marcel Colell, va argumentar que la polí-tica són "fets i realitats" i atès que "no tenim cap compromís del futur president respecte a qüestions importants que afecten la comarca, no podem votar a favor de la seva investidura", va concloure Colell.

Joan Serra i Marià ChaureAlbert Muntada, vicepresident primer del Consell Joan Solà, vicepresident segon del Consell

Tradicional foto dels membres del Consell Comarcal del Solsonès a les escales del pati gòtic del Palau Llobera de Solsona

Un públic força nombrós va seguir l'acte de constitució del nou consell comarcal

9530 - Divendres, 17-8-2007


Consellers i conselleres, alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, amics i amigues,

És per a mi un privilegi i una gran responsabilitat pre-sidir aquest consell comarcal, tasca que desenvoluparé amb empenta, il·lusió i un important sentit de servei als ciutadans de la comarca.

Permeteu que comenci aquesta intervenció amb unes paraules d’agraïment a les persones que han fet possible que hagi estat escollit per primera vegada un president del Consell Comarcal del Solsonès procedent de la Vall de Lord.

En primer lloc, agrair als militants i càrrecs electes de CiU que van confiar en mi com a candidat a la presidència d’aquesta institució.

En segon lloc, vull agrair a tots els consellers i conselle-res comarcals que avui m’han donat el seu suport.

També voldria reconèixer especialment la tasca dels meus antecessors en la presidència d’aquesta institució, i en concret en Joan Serra, que em consta que han treballat pel desenvolupament de la Comarca, essent el Solsonès i el propi Consell un referent en molts aspectes arreu de Catalunya.

Els organismes públics com els ajuntaments, els con-sells comarcals, les diputacions o la pròpia Generalitat, estan formats per persones que han demanat lliurement la confiança als ciutadans. En aquesta Sala ens trobem les persones que hem demanat i hem rebut la confiança dels habitants de la comarca i depèn de les nostres actuacions que el nostre Consell sigui valorat positivament. La ciutadania entén més de realitats que els faciliti la vida quotidiana, que no pas de desavinences per ser d’una tendència o d’una altra. Per tant, amb la seva con-fiança tenim l’obligació de treballar conjuntament per resoldre els seus problemes i donar resposta a les seves necessitats de forma immediata. És per això que, des d’aquí mateix, vull deixar palesa la meva voluntat i la d’aquest nou govern d’establir un diàleg periòdic amb totes les formacions aquí representades per consensuar les principals polítiques comarcals.

Per això, a partir d’aquest moment ofereixo a tots els responsables polítics transparència, comunicació, participació, compromís i col·laboració per trobar fórmules consensuades que no les pugui qüestionar ningú.

Estic plenament convençut que els ajuntaments són els pilars de la comarca. Per això, crec que el Consell Comarcal del Solsonès hem de donar resposta a les necessitats de la ciutadania col·laborant amb ells.

Per una banda, hem de continuar treballant per millorar les infraestructures bàsiques com l’aigua, la llum i les vies de comunicació. Per altra banda, hem de posar el Consell Comarcal al servei dels ajuntaments, fent-los plenament partíceps en totes les decisions i actuacions d’aquesta institució. Hem de tenir en compte que la realitat de la comarca fa que molts d’ells no pu-guin donar serveis de forma individualitzada, tant pel seu elevat cost econòmic com per la seva complexitat. Per això, els hem de donar la possibilitat de cooperar per oferir nous serveis a la gent, tot continuant donant suport als nostres ens consorciats, participats o autònoms. I, així, impulsar tota mena d’iniciatives socials, sanitàries, culturals i de serveis, entre altres, per estar a

prop de les persones i les famílies, com a pilar bàsic del model social que defensem.

Vull fer una especial referència en la necessitat de po-tenciar els avenços tecnològics en la societat de la informació. Com ja sabem, les noves tecnologies estan canviant radicalment el principi de proximitat. L’accés a Internet mitjançant banda ampla ha de ser un vertader dret per a tota la gent, amb inde-pendència de la seva situació geogràfica. Hem de disposar de les millors eines per tal que les famílies, el sector industrial, els professionals liberals, el sector serveis, el sector primari o el sector educatiu puguin tenir les mateixes oportunitats que la resta dels ciutadans de Catalunya. D’aquesta manera, de ben segur que la nostra comarca creixerà en inversions i en número d’habitants.

Per la importància que tenen a la comarca els valors patrimonials i paisatgístics, fortament lligats amb el sector turístic, l’urbanisme s’ha d’adequar a les necessitats de la co-marca i la seva gent. Hem d’aconseguir que les lleis i la seva normativa de desplegament reconeguin les especificitats del Solsonès. Aquestes han de servir i han d’estar al servei dels seus habitants, i no al revés.

Afrontem una nova etapa que farà que, amb una probable reorganització territorial de Catalunya, la comarca del Solsonès hagi de defensar els seus interessos com a comarca de mun-tanya, on les activitats agrícoles i ramaderes han mantingut el teixit social i econòmic, potenciant també un desenvolupament industrial i de serveis sostenible.

També confio amb el suport dels treballadors i les treballadores del Consell Comarcal, que amb la seva tasca i dedicació diària, faran possible que els projectes de la Comarca esdevinguin realitat.

I, finalment, gràcies a la meva família per la comprensió i els ànims rebuts en l’exercici d’aquest càrrec.

El meu desig és que aquests objectius, i tots aquells que sorgeixin del diàleg entre tots i totes, siguin col·lectius i com-partits per tots vosaltres, capaços d’il·lusionar-vos i donar-hi suport a fi i efecte de defensar-los amb fermesa d’una forma conjunta.

Moltes gràcies.Solsona 11 d'agost de 2007

A continuació us reproduïm el discurs d'investidura com a President del Consell Comarcal del Solsonès, pronunciat per Marià Chaure

10 530 - Divendres, 17-8-2007


David Rodríguez, portaveu d'ERC Enric Roures, portaveu del PSC Marcel Colell, portaveu d'El Comú

Un moment de l'acte de constitució del nou Consell Comarcal del Solsonès Dilluns passat es va celebrar l'acte simbòlic de traspàs de poders al Consell Comarcal, Marià Chaure relleva d'aquesta manera a Joan Serra a la presidència d'aquesta institucióL'Espurna del Mia

11530 - Divendres, 17-8-2007


Endesa porta l'ajuntament de Pinós al contenciós administratiu per la polèmica del parc eòlic

L'empresa Endesa Cogeneración y Renovables (ECYR) ha presentat un recurs contenciós administratiu al jutjat de Lleida contra la negativa de l'ajuntament de Pinós al projecte d'instal.lació del parc eòlic que aquesta empresa projectava construir a la serra de Pinós.

L'expedient presentat per Endesa, que es va comunicar a l'ajuntament de Pinós el passat dos d'agost, es manifesta contra l'acord de ple del consistori de Pinós en què es revocava la lli-cència mediambinetal necessària per dur a terme la construcció del parc.

Aquest ha estat, de moment, l'últim pas realitzat per la companyia elèctrica que ja havia presentat altres recursos contra la decisió presa pels membres de l'ajuntament de Pinós. Segons fonts municipals, la via administrativa que ara comença es podria allargar durant força temps, tot i que no han avançat quan pot durar el procés.

Per la seva banda, l'alcalde de Pinós, Josep M. Isanta, ha explicat que caldrà esperar que la justícia faci el seu curs i ha defensat la decisió presa per l'ajuntament de Pinós "ja que pensem que tenim bones raons per oposar-nos a aquest projecte".

Isanta ha assegurat també que si Endesa no canvia "de manera molt substancial" el seu plantejament en aquest projecte "nosaltres continuarem lluitant fins al final perquè es faci respectar la decisió de l'ajuntamenmt i la volunat dels veïns del municipi".

Els veïns de Pinós ja es van manifestar en contra del projecte d'instal.lació del parc eòlic d'Endesa al seu muni-cipi en una consulta popular promoguda per l'ajuntament a finals de l'any passat, i en la qual, la negativa al parc es va imposar per àmplia diferència.

Solsona ajorna el debat eòlic

Per altra banda, l'ajuntament de Solsona no té previst realitzar, de moment, cap consulta entre els seus ciutadans per conèixer la seva opinió respecte a la idoneïtat o no del projecte de parc eòlic que Endesa preveu construir a les serres de la Torregassa i el Villaró, al municipi d'Olius.

Així ho ha assegurat l'alcalde solsoní, Xavier Jounou, que ha explicat que "en aquests moments" el govern mu-nicipal té "altres prioritats a les quals donar resposta". Per Jounou aquesta qüestió "sembla que va per llarg" i segons ha expressat, ja es posarà sobre la taula quan sigui l'hora".

Jounou, a més, ha recordat que l'ajuntament de Solsona no té capacitat de decisió ni competències en aquest afer que administrativament depèn només de l'ajuntament d'Olius, que "ha portat el procés com l'ha portat". En aquest sentit, Jounou ha lamentant "que la gent no pogués donar la seva opinió en

una qüestió que els afecta tant".Per la seva banda, el regidor de me-

diambient de Solsona, Jordi Fraxanet, no ha volgut avançar cap opinió al respecte, tot i que no ha descartat la celebració d'una consulta entre la ciutadania.

Fraxanet ha explicat que "caldrà consen-suar-ho" amb la resta de partits que conformen el govern municipal i veure "quin és el millor moment i la millor manera de fer-ho".

Tant ERC com El Comú, ara al govern municipal de Solsona, van criticar durament l'actitud de l'equip de govern de CiU en l'anterior legislatura, a qui acusaven de no impulsar un procés de participació ciutadana real per informar la ciutadania i conèixer de primera mà la seva opinió respecte el projecte eòlic d'Olius.

Imatge d'arxiu de la consulta popular celebrada a Pinós el novembre de 2006

La companyia elèctrica recorre contra la decisió de l'ajuntament de Pinós de denegar la llicència mediambiental al parc eòlic

Fotomuntatge realitzat per Endesa on es pot veure la Serra de la Torregassa i el Villaró amb els molins de vent projectats per la companyia elèctrica

12 530 - Divendres, 17-8-2007

13530 - Divendres, 17-8-2007

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal

El Consell Comarcal del Solsonès, amb el suport de la Di-recció General de Participació Ciutadana i l’Institut Català de les Dones vol promoure la creació del Consell de Dones del Solsonès. El projecte compta amb el suport i la col.laboració de l’Ajuntament de Solsona i de l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys.

El Consell de Dones del Solsonès serà un òrgan assessor, de consulta i de participació adscrit orgànicament al Consell Comarcal del Solsonès.

Estarà format per un/a representant polític/a del Consell Comarcal, una representant de cada municipi de la comarca, una representant de cada partit polític amb representació al consell comarcal, dues representants de l’Associació de Dones del Solsonès, una tècnica de l’àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal, una tècnica del Servei d’Informació i Atenció a les Dones, entre d’altres.

Relleu a la presidència de la Mancomunitat d'Aigües

M. Teresa Canal no es tornarà a presentar a la reelecció per presidir la Mancomunitat d'Abastament d'Aigües del Sol-sonès, càrrec que ha desenvolupat durant el darrers 4 anys. Canal no repetirà com a presidenta d'aquest ens arran de la normativa interna que van aprovar recentment els responsables comarcals de CiU i que no permet que un càrrec electe d'aquesta formació ocupi més d'una càrrec polític institucional indirecte.

D'aquesta manera, l'actual alcaldessa de Castellar de la Ribera manté la seva acta de diputada provincial a la Diputació de Lleida, que es va constituir el passat 8 d'agost, i renuncia a la reeleció al capdavant de la presidència de la Mancomunitat. El nou president serà escollit les properes setmanes pels membres del con-sell d'administració de la mancomunitat, format per un representant de cada un dels 10 municipis que integren aquest organisme.

Tot i no continuar al capdavant de la Mancomunitat d'Aigües, Canal s'ha mostrat molt satisfeta de la feian feta durant aquests 4 anys "en què s'han fet actuacions importants per assegurar l'aigua a cada un dels 10 municipis que integren la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès".

Entre les obres realitzades, Canal ha destacat l'execució del projecte de portada d'aigües a 18 masies de la comarca, la renovació de la xarxa d'aigua de la urbanització del Pi de Sant Just o la instal.lació d'una planta de tractament d'aigua a la captació de Riu Lacó.

A banda d'aquestes actuacions, Canal ha ressaltat el projec-te de construcció d'una nova línia de captació d'aigua al Cardener que tindrà una longitud de 6 quilòmetres i que anirà de Meix a


M. Teresa Canal ha presidit la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès els darrers 4 anys

les Codines de Llera, on es construirà un dipòsit amb capacitat per 8.000 litres d'aigua i la creació d'una nova canonada de reforç entre els dipòsits de Rotxés i de les Codines de Llera.

Canal ha explicat que s'ha treballat per no tenir problemes d'aigua de cara al futur però ha reconegut que caldrà continuar treballant per fomentar la sensibilitat i l'estalvi, ja que la de-manda d'aigua creix cada any i cada cop hi ha més abonats. En aquest sentit ha reconegut que cal seguir pressionant per aconseguir d'una gvegada per totes la portada d'aigua de la Llosa del Cavall. Ja fa molts anys que ho reivindiquem perquè és una infrastructura que es troba a la nostra comarca i aportaria uns recursos molt necessaris ha manifestat Canal.

Actualment la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès té prop de 700 quilòmetres de xarxa i abasta uns 1.000 clients dels muncipis de Solsona, Olius, Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, Llobera, La Molsosa, Lladurs, Pinell, Riner i Odèn.

S’impulsa la creació d’un consell participatiu de dones al SolsonèsSerà un òrgan estable de participació destinat a la promoció de les donesi al foment de la igualtat d’oportunitats a tots els àmbits de la comarca

L’objectiu de la creació del Consell de Dones del Solsonès és dotar a la comarca d’un òrgan que vetlli per la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques comarcals i que treballi pel foment de la igualtat d’oportunitats i la millora de la situació de les dones en tots els àmbits. A més a més disposarà de grups de treball específics en aquelles temàtiques o àmbits en els quals calgui incidir d’una manera més específica.

Abans de finals d’any es preveu que el nou òrgan de participació estigui constituït i en ple funcionament. A més a més, disposarà d’una pàgina web pròpia destinada a difondre les activitats que desenvolupi i fomentar el debat i la participació de les dones de la comarca en aquells temes que les afectin d’una manera més rellevant. Paral.lelament també es preveu realitzar alguna jornada o sessió formativa amb les integrants del nou òrgan per tal de conèixer experiències similars.

14 530 - Divendres, 17-8-2007

Vall de Lord Dolors Pujols

Festa Major 2007

Més d’un miler de persones participen a la botifarrada organitzada per la Colla Gegantera de Sant Llorenç

Després de la primera jornada organitzada per l’Estaca, amb les “ereccions municipals” com a plat fort i que va culminar amb la tercera trobada d’acordionistes de la Vall de Lord, els més menuts serien protagonistes del dijous, participant als jocs de cucanya i concurs de dibuix infantil (organitzats pel casal d’estiu i patrocinats per Elèctrica de Guixers) i disfrutant de l’espectacle dels “Dandy Clowns” a la tarda. A les 10 del matí del mateix dijous havia començat el XVè Rally fotogràfic que anualment organitza la ferreteria Montserrat (hi van participar 20 persones) i a les 8 del vespre començava la tradicional cer-cavila amb els grallers i geganters “Els tres savis piteus”, que s’aturaria a la plaça major per a escenificar la llegenda de Jacint Verdaguer que dóna nom als gegants i culminaria a la Plaça de l’Era Nova on, més d’un miler de persones van participar a la botifarrada organitzada pels geganters, trencant qualsevol tipus de previsió. I el divendres al matí, altre cop, cercavila amb la colla gegantera de Sant Llorenç, en aquest cas acompanyats pels geganters de Guixers. A la tarda, l’orquestra Marina om-plia la terrassa del jardí amb un concert de festa major i a la nit tornaria a actuar al Pavelló amb un ball de gala. Les sardanes i les Havaneres també van ser protagonistes d’aquesta jornada i el grup local de teatre “El Perxe” a les 10:30 pujava altre cop a l’escenari per a representar per tercera i darrera vegada l’obra “Camí de Santiago Rossinyol”.

Trobada d’acordionistes a la plaça Major

Jocs de cucanya

Concert al jardí amb l’orquestra Marina

Mostra de fotografies antigues de la vall

Sant Llorenç celebra la seva festa gran amb la implicació de les entitats locals

Sis dies plens d’actes per a petits i grans (exceptuant les de diumenge a la tarda, suspeses a conseqüència del fort temporal de pluja) han estat el resultat de la festa Major de Sant Llorenç de Morunys d’enguany, que ha estat possible gràcies a l’organització (ajuntament de Sant Llorenç) i a les nombroses entitats del teixit associatiu de la Vall de Lord, que un any més s’han implicat al màxim amb la festa.

15530 - Divendres, 17-8-2007

El correfoc, protagonista un any més del dissabte, i la pluja desllueix els actes del diumenge

El matí del dissabte va ser el de l’esport infantil: per una banda el 15è concurs infantil de pesca, organitzat per la Societat de pescadors de la Vall de Lord i per altra banda les categories cadet i aleví del C.E. Sant Llorenç disputaven els respectius

Cantada d’havaneres

Fent el cremat de rom

Demostració de folklore mexicà


Escoltant les instruccions del correfoc infantil

16 530 - Divendres, 17-8-2007

partits de festa major a “Les Morunyedes”. Els cadets van em-patar a 2 amb l’Arrels (aquests útlims a la tanda de penals van guanyar el trofeu) mentre que els alevins es van imposar per 6 gols a 2 a un combinat de forasters. També a la tarda hi va haver futbol, en aquest cas de veterans: el Solsona s’endugué el V Memorial Ramon Bessa Fornell després d’empatar a un amb el Sant Llorenç i imposar-se als penals.

A la nit, el grup de correfoc “Els Estevats” va organitzar un any més el Correfoc: Diables i l’Estevat van sortir de la Plaça de l’església i van recórrer carrers del nucli antic per arribar fins la plaça Major, acompanyats pels timbals i les gralles dels “Som-kom-som”. La jornada del dissabte va acabar amb un concert a càrrec de la Fundación Tony Manero i els pastorets Rock a l’envelat, on s’hi van aplegar més de 600 persones.


Enric Roures, alcalde de Sant Llorenç, valora positivament la festa major d’enguany: ”hi ha hagut força gent i no hi ha hagut cap incident destacable, amb una festa major tan concorreguda sempre tens por dels possibles aldarulls”. Referent als actes, Roures apunta que “la gent ha quedat contenta en general, ha faltat la tronada però no ha pogut ser per qüestions de seguretat". L’alcalde afegeix que “de cara a les properes edicions ens plantejarem potenciar el correfoc en vista que és un dels actes més concorreguts i replantejar-nos l’orquestra i el concert o modificar-ho d’alguna manera". Roures considera que són actes on “la gent no hi participa com voldríem i són molt costosos econòmicament".

El diumenge va tenir lloc el Campionat de Botifarra del bar Llohis, on hi van participar 20 parelles: els guanyadors van ser “Lobo” i el “Gordo” que van ser obsequiats amb un trofeu i 250 euros, el segon premi va ser de 150 euros i trofeu i el tercer, guanyat per la parella local Muntada i Santa, d’un trofeu. Tots els participants van rebre a més una ampolla de cava gentilesa del mateix bar Llohis, organitzador. La forta tempesta de la tarda del diumenge va obligar a suspendre el partit que havia d’enfrontar el Sant Llorenç amb el Solsona. Després del concert de la Coral Morunys, quasi 200 persones s’aplegaven al pavelló per veure l’espectacle de folklore mexicà i per ballar amb Orgue de gats primer i amb el dj. Marc Altimira després. La Festa Major d’enguany va finalitzar el dilluns dia 13 d’agost amb un concorregut correfoc infantil.

17530 - Divendres, 17-8-2007

Recitals d’estiu al JardíDijous, 23 d’agost: Olivier, cantautor

Dijous, 30 d’agost: Joan Vinuesa i Ivette Nadal, Recitació i cançó

Divendres, 7 de setembre: “Sant Llorenç durant la guerra civil”- Projecció de fotografies de l’arxiu fotogràfic de la Vall de Lord.

ExposicionsXVIIè Concurs de Pintura RàpidaDel 14 al 22 d’agost als baixos de l’edifici Magnòlia III (crta. de Solsona)

2a Mostra de Fotografies Antigues de la VallDel 8 al 19 d’agost als Claustres de Sant Llorenç de MorunysOrganitza Associació Cultural Patronat Valldelord

Exposició de pintors locals “La Taca”Del 16 al 19 d’agost a la biblioeteca municipal

Exposició de quadres de Mossèn Lluís Cirera Del 15 d’agost al 2 de setembre a la Sala de plens de l’Ajuntament. Organitza Associació Cultural Patronat Valldelord


La Coma i Guixers també celebren la seva Festa Major

La Vall de Lord es tenyeix de festa durant el mes d’agost: a la festa Major de Sant Llorenç la segueixen les de la Coma i Guixers respec-tivament. Per una banda, la Coma presenta un programa ple d’actes pels dies 14, 15, 16, 17, 18 i 19 (els dos darrers dies els actes tenen lloc al Port del Comte). El passat dimarts a la tarda, altre cop els menuts van disfrutar a la plaça Major del poble menjant xocolata i animats per Lluís Aché. Avui divendres, el grup de música tradicional El Pont d’Arcalís actuarà a la carpa instal·lada davant la piscina municipal i aquest probablement es con-vertirà en un dels plats forts de la festa.

Per altra banda, el nucli de Valls, a Guixers, també celebra la seva festa Major aquests dies: Els actes van començar el dia 14 d’agost, quan va tenir lloc la Cantada d’Havaneres davant l’ajuntament del municipi. I el dia 15 d’agost, Josep Maria i Yolanda van amenitzar dos balls: el del matí, posterior a la missa, i el darrer, que tingué lloc a les 6 de la tarda.

Festa Major de Guixers

Festa Major a la Coma

Festa Major de la Coma

Agenda - Vall de Lord Dolors Pujols

18 530 - Divendres, 17-8-2007

Ep la foto! - Vall de Lord Dolors Pujols

19530 - Divendres, 17-8-2007

76.000 euros en projectes del Consell Comarcal del Solsonès

La Comissió de Govern del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de data 6 de juliol de 2007, ha aprovat inicialment el projecte per al desenvolupament de la banda ampla, al municipi d’Odèn: Connexió Solsona-Odèn, amb un pressupost de 18.943,96 euros.

Així mateix, la Comissió de Govern del Consell Comarcal, en la sessió de data 27 de juliol de 2007, ha aprovat inicialment els projectes d’obres següents:

- Projecte de formigonat de cunetes del camí de Coll de Jou a Coll de Port (1a fase) (TM Guixers-La Coma), amb un pressupost de 16.309,30 euros.- Projecte modificat pavimentació d’un tram en rampa en el camí de Sallent (Tm Pinell del Solsonès), amb un pressupost de 13.251,84 euros.- Projecte per al desenvolupament de la banda ampla, a 12 usuaris del mu-nicipi d’Odèn (Parròquies de Canalda i Cambrils), amb un pressupost de 28.468,14 euros.

Nomenament a RinerMitjançant resolució d’aquesta alcaldia del dia 26 de juny de 2007, s’ha nomenar tinent d’alcalde al regidor Joan Solà Bosch.

Nomenaments a l’Ajuntament de Castellar de la RiberaMitjançant resolució d’aquesta alcaldia del dia 26 de juny de 2007, s’ha resolt nomenar tinent d’alcalde al regidor Josep M Pujantell Caelles.

Comarca Redacció

Navès Redacció

Festa de cloenda del Casal d'EstiuDurant el passat mes de juliol i fins a mig agost un

nombrós grup de nens d'entre 3 i 14 anys han participat durant tres hores tots els matins de dilluns a divendres en les activitats que ha organitzat el Casal d'estiu: manualitats, jocs, diferents esports (natació, futbol,...). Diumenge passat, dia 12

d'agost, es va celebrar la festa de cloenda, ( encara que la piscina romandrà oberta durant tot l'agost), amb una demostració de dife-rents modalitats de natació, i a continuació es va fer el lliurament de les medalles i diplomes als participants del Casal. La festa es va acabar amb un pica-pica per a tots els assistents.

20 530 - Divendres, 17-8-2007

Cartellera

FESTA MAJOR D'ARDÈVOL

Divendres, 17 d’agost A les 9 del vespre, repic de campanes. A les 11 de la nit, revetlla popular, amb jocs de cucanya organitzats per l’Esplai Ardèvol, coca i xocolata per a tothom.

Dissabte, 18 d’agost A les 8 del matí, partit de futbol sala casats contra sol-ters. A 2/4 de 6 de la tarda, festa de l’escuma, a la pista po-lisportiva, per a qui es vulgui refrescar. A partir de 2/4 de 10 de la nit, gran botifarrada per sopar i seguidament, ball de nit amb el grut TRYFÀSIC i conti-nuarem la festa amb el grup de versions i rock&roll BO-TTOMLESS . I acabarem amb una escombrada popular.

Diumenge, 19 d’agost A les 8 del matí, ressaca popular (com de costum). A la 1 del migdia, missa solemne. A 2/4 de 8 de la tarda, gran ball de tarda a la pista polis-portiva amb l’ardevolà JOAN VILANDENY . * Tots els actes són gratuïts i hi haurà servei de bar i entrepans.

Propers concerts a El Miracle

Concerts d’alumnes i del’Orquestra de Cambra d’AIMS 2007Santuari del Miracle (23 d’agost - 22 h)Programes: obres d’Antonín Dvorák entre d’altresCicle “Els Orgues de Catalunya”

Daniel Parache Riner Santuari del Miracle - diumenge, 26 d’agost de 2007 - 13:00

Assaigs del Ball de Bastons i Cavallets - Festa major 2007

El proper dilluns 27 d’agost de 2007 s’iniciaran els assaigs del Ball de Bastons a les 7 de la tarda, que tindran lloc a la Plaça del Consell Comarcal. A diferència dels altres anys, els Cavallets no començaran fins a les 8 del vespre, el mateix dia i hora. L'obligació dels membres és assistir a tots els assaigs i convocatòries. Només es permeten tres faltes i han d’estar justificades a l’Agrupació. L’Assaig General tindrà lloc el dijous dia 6 de setembre a la Plaça del Consell Comarcal.

Recordeu que els balladors del Ball de Bastons i Cava-llets ja poden anar a Cal 65 per tal d’encomanar les espardenyes de set brencs, abans del dia 17 d’agost.

El sorteig per entrar al Ball de Bastons s’efectuarà el divendres 17 d’agost a les 8 del vespre a la Casa de la Ciutat.

Aprofitem per desitjar-vos s tots una Bona Festa Ma-jor 2007. Agrupació de Geganters de la Ciutat de Solsona

REVETLLA: Crystalplaça del Camp, 18 d’agost, 23 hEl duet Crystal ofereix la revetlla d’aquest cap de setmana a la plaça del Camp, amb un repertori per a tots els públics.

Cinema a l’aire lliure a Solsona amb un film per a la memòria històricaplaça de Sant Joan, 19 d’agost, 21.30 hEl film El tren de la vida (Train de Vie) es projecta diumenge al vespre a la plaça de Sant Joan de Solsona en el marc del pro-grama d’activitats que duu a terme el Centre d’Estudis Lacetans sota el títol "La memòria de la reraguarda al Prepirineu". La pel·lícula, dirigida per Radu Mihaileanu, és una coproducció franco-belga del 1998 que narra la història d’una comunitat jueva que el 1941 decideix defugir de la deportació a través de l’oportunitat que els brinda un tren. En cas de mal temps la projecció es farà a la Sala d’Actes del Casal de Cultura.

Exposició del Folklore festiudel Corpus i la Festa MajorDurant tot l’agost a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.

21530 - Divendres, 17-8-2007

Oliana Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

En aquests moments l’activitat sindical a les terres de Ponent acaba de complir el 30è aniversari. La UGT va retre homenatge als fidels, al sindicat, des dels principis de 1977 a Lleida.

El dia 15 de juny a les 21 hores un important grup de persones van rebre un càlid homenatge per part de diferents autoritats, entre les quals cal esmentar al secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, la secretària general del sindicat a les comarques de Lleida, Rosa Palau, els alcaldes de Mollerussa i Golmés, etc.

Una d’aquestes persones va ser en Miquel Gutiérrez Es-queta, membre del Comité d’Empresa Taurus. Durant el sopar que es va dur a terme al restaurant Resquitx (Mollerussa), va rebre de mans de Josep Maria Álvarez dues litografies de les tres mil i escaig que va fer i signar el Sr. Josep Fossas d’aquesta edi-ció commemorativa, també va recollir les paraules d’agraïment pel seu compromís viu i actiu al llarg de tots aquests anys.

Després de tants anys de militància, en Miquel n’ha vist de tots colors, és una persona molt activa, on hi ha un problema per solucionar, allí el trobareu. Cal també dir que a la Seu d’Urgell hi ha una oficina de la UGT, també a Solsona, i d'ambdues se’n cuida en Miquel.

Després de tants anys al peu del canó ha tingut moltes satisfaccions però sense oblidar que també durant aquest llarg camí s’ha trobat moments amargs, com pot ser quan ha hagut d’afrontar a algun que altre expedient de regulació, -quan això arriba, em comenta en Miquel, és un moment molt dolorós per totes les persones que formen un comité. Malauradament nosaltres hem agafat algun expedient i després de passar hores i dies sense quasi dormir i anar a “Treball” i fer moltes reunions

Compromís de 30 anys

maratonianes, finalment a pesar de tot, quan ja s’han esgotat totes les possibilitats, alguns companys de feina han d’anar al carrer. Això és un dels moments més dolorosos, en especial perquè molts companys creuen que podries haver fet més, quan no és així.

La UGT sempre estarà al vostre costat, donant un cop de mà en aquella ocasió en què les coses no ens van de la ma-nera en què nosaltres voldríem. Aquest agraïment i homenatge que m’ha fet la UGT, el dedico a tots el companys que m’han fet costat durant aquests trenta anys, i a totes les persones que confien en la UGT.

Manuel Gallardo, Miquel Gutiérrez i Josep Maria Álvarez.

Dirigents i homenatjats de la UGTEn Miquel Gutiérrez, amb una de les dues litografies d’homenatge.

22 530 - Divendres, 17-8-2007

Oliana Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Associació de dones d’OlianaEl dia 8 de juliol l’Associació de Dones d’Oliana va

portar a terme una excursió a Olot i Besalú. Es va poder gaudir de la visita a la famosa Fageda d’en Jordà i, com era d'esperar,

Grup de persones de les nostres contrades a la Zona Volcànica.

és clar, també a la Zona Volcànica. L’Àpat del dinar va ser al bonic i històric poble de Santa Pau, poble famós per les seves mongetes.

23530 - Divendres, 17-8-2007

Associacions i Entitats El Sol del Solsonès

Rifa de NadalA la vostra disposició el número 63.224

Es juga per cada butlleta 4 euros. Donatiu 1 euro. Total per butlleta 5 euros.Qui vulgui loteria de l’esmentat número cal que ingressi la quantitat que vulgui jugar a Caixa Penedès de Solsona, c/c 2081-0352-41-0000012956 a nom de Sol del Solsonès.

V Caminada popular Solsona-Castellvellsortida del passeig del Pare Claret26 d’agost, 10 h del matí

L’Associació de familiars de malalts mentals i drogo-dependents Sol del Solsonès organitza la cinquena Caminada popular Solsona-Castellvell. Les inscripcions costen 5 euros per als adults i 3 euros per als menors de 10 anys.

Exposició de pintures i dibuixos de Candi Guilanyà

El Club Estel informa que en les excursions que realitza amb autocar, el número del seient

s'atorgarà en el moment del pagament de l'excursió.

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Excursió al MontsenyDiumenge 26 d'agost de 2007

Sortida a les 7:00h del matí de l'Estació d'autobusos.Farem una parada per esmorzar a l'Àrea de Gurb.Tot seguit continuarem el viatge a Santa Fe, que és la muntanya del Montseny. Dinar a l'Hostal de la Glòria a la ciutat de Viladrau. Per la tarda farem una parada a Tona a fer el cafè i pair el dinar. Preu socis: 38 euros. Preu No socis: 40 euros.

Us hi esperem a tots! Moltes gràcies! La Junta

Durant aquest mes d'agost l'horari del Club serà de 8h a 12h del migdia i de 4h a 8h del vespre.

Excursió a MadridDies 12, 13, 14 i 15 de setembre

Dimecres dia 12: A les 6.00h sortida de l’estació d’autobusos de Solsona. Parada a esmorzar a càrrec del client al restaurant Rausan d’Alfajarin. Arribada a Madrid i allotjament a l’hotel Asturias (ubicat a la zona central de Madrid, c/ Sevilla, 2, a 200 m. de la Porta del Sol), habitacions dobles. Dinar a l’hotel i a la tarda visita a l’Almudena i visita turística per conèixer Madrid. Sopar i dormir a l’hotel i nit lliure.

Dijous dia 13: Esmorzar a l’hotel i excursió a Toledo i recorre-gut amb visita general i a la Catedral de Toledo. Retorn a l’hotel per dinar. Tarda: visita als jardins del Buen Retiro de Madrid. Sopar i dormir a l’hotel. Nit lliure.

Divendres dia 14: Esmorzar a l’hotel, excursió al monestir de l’Escorial i si el temps ho permet una altra visita d’interès. Dinar al restaurant Venta Magullo de Segovia. Per la tarda, visita a l’aqüeducte romànic, plaça Asoguejo Lobo Rómulo y Remo, la Muralla i el casc antic amb el conjunt d’esglésies romàniques i abundants palaus medievals. Retorn a Madrid, sopar i dormir a l’hotel i nit lliure.

Dissabte dia 15: Esmorzar a l’hotel, sortida a Saragossa, visita a la basílica de Nuestra Señora del Pilar i el seu museu. Dinar al restaurant Rausan d’Alfajarín. Per la tarda, retorn a Solsona amb parada a la cafeteria Alfaro.

Viatge en autobús, hotel, dinar en restaurants i entrades: 350 euros per persona (tot inclòs).En la inscripció a l’excursió al club Estel del Solsonès l’interessat abonarà com a mínim el 50% del viatge fins al 2 de setembre.

Bon viatge i bon menjar és l’art de l’amistatFeliç arribada a casa!!!

Reunió amb el president del Consell Comarcal del Solsonès

El passat dijous dia 9 una representació del Sol del Solsonès formada per Enric Serra, Mossèn Joan Clos, i Lluís Closa va mantenir una reunió amb el president del Consell Comarcal Joan Serra per agrair-li les atencions rebudes del Consell Comarcal durant aquests anys. En la reunió es varen analitzar els assoliments des de la fundació del Sol fins el dia d’avui, tasca en que el Sol del Solsonès ha demostrat en tot moment la solidaritat i una correcta sensibilització de Solsona i Comarca, sobre aquestes patologies de salut mental i drogo-dependències.

24 530 - Divendres, 17-8-2007

Associacions i Entitats Associació de Festes del Carnaval

Caixa Manresa signa el conveni d’ajut amb el Carnaval

El passat dia 23 de juliol el Josep Lluís Alonso Rodríguez, director de l’oficina de Caixa Manresa de Solsona, i el Joan Codina Vila, president de l’Associació de Festes del Carnaval, varen signar el conveni de col.laboració entre Caixa Manresa i l’Associació del Carnaval per al Carnaval 2007.

Les entitats financeres, anualment, han de destinar un percentatge del seu pressupost d’Obra Social a projectes presentats a la Generalitat de Catalunya i un dels projectes que Caixa Manresa ha seleccionat per col.laborar, aquest any 2007, ha estat el presentat per l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona per al Carnaval de Solsona 2007.

La comparsa del Gegant Boig celebra 25 anys

Aquest cap de setmana es dóna el tret de sortida als actes de celebració dels 25 anys de la comparsa del Gegant Boig.

El primer d’aquests actes serà demà dissabte, 18 d’agost, a la Plaça de l’Ajuntament, a partir de les 6 de la tarda , amb diversos jocs infantils per a la mainada.

A les 9 del vespre, els millors Dj’s de la comarca actu-aran en directe mentres tindrà lloc el primer concurs d’ous....durs. Durant la nit es faran bingos, sorteigs... i moltes sorpreses. També hi haurà servei de bar i botifarra a la brasa. La festa durarà fins a les 2 de la matinada.

Concurs fotogràfic“La bata de carnaval arreu del món III”

L’Associació de Festes del Carnaval premiarà les fotografies que mostrin la bata de Carnaval en els llocs més llunyans, originals, inhòspits o emblemàtics

Aprofitant que els mesos d’agost i setembre molta gent fa les maletes per fugir de la rutina, l’Associació de Festes del Carnaval torna ha obrir el concurs per animar la gent a fotografiar-se amb la bata del Carnaval durant les seves vacances. Qualsevol indret pot ser bo, ja que no només es valorarà la llunyania sinó també l’originalitat i creativitat de la fotografia.

Sota el nom “La bata del Carnaval arreu del món”, el concurs quedarà obert fins el dia 18 de Gener del 2008.

Els interessats podeu fer arribar les vostres fotografies a través de correu electrònic a l’adreça [email protected]; a través de correu convencional a l’apartat de correus nº 67 de Solsona; o bé deixant-les a l’Oficina de Turisme. Amb la fotografia cal adjuntar-hi el nom i cognoms del concursant, així com també un telèfon de contacte.

Enguany, es premiarà la millor fotografia amb un viatge, i les dos finalistes, amb un lot de productes del Carnaval.

Totes les fotografies que es recullin passaran a formar part de l’arxiu del Carnaval i s’exposaran durant la festa solsonina.

Som-hi! La bata de Carnaval arreu del mónper tercera vegada!!!

25530 - Divendres, 17-8-2007

Cultura AIMS

Un any més, l’Ajuntament de Solsona i el Consell Co-marcal del Solsonès organitzen aquest certamen que reuneix un total de cinquanta estudiants de tretze països d’arreu del món a la comarca del Solsonès. Així doncs, des del 15 fins al 27 d’agost l’alumnat podrà aprendre dels professors i instrumentistes de l’Acadèmia que, com cada any, provenen de les millors escoles i orquestres europees. L’elevat nombre d’alumnes participants en aquesta edició posa de manifest el creixement del projecte musical any rere any. Aquest fet, però, ha fet necessària realit-zar una selecció de l’alumnat mitjançant les seves gravacions, amb la finalitat de garantir el nivell pedagògic i musical de l’esdeveniment.

En la passada edició 2006, l’afluència de públic va incre-mentar, fet que va demostrar la bona acollida d’aquest certamen per part de la gent del Solsonès. A més, els principals mitjans de comunicació van fer ressò de l’esdeveniment col·laborant amb la difusió del projecte més enllà de la nostra comarca.

Arribada aquesta nova edició, cal destacar la prestigio-sa incorporació al claustre de professors del violinista Lothar Strauss, Concertino de l’Òpera Estatal de Berlín i Catedràtic de l’Escola Superior de Música de Leipzig. Compten també amb altres reconeguts músics dins del panorama internacional que ja han participat en altres edicions. A més de l’esmentat, com a professor de violí repeteix el violinista Evgeni Grach, violí Solista de l’Orquestra Simfònica de Londres i professor de la Purcell School of Music de Londres. Els destacats professors de viola són Paul Silverthorne, viola Solista de l’Orquestra Simfònica de Londres i professor de la Royal Academy of Music de Londres, i Andry Vitovych, viola Solista de l’Òpera Reial Covent Garden de Londres i professor del Royal College of Music de Londres. Els ja coneguts professors de violoncel són Klaus Heitz, Catedràtic de la Staatliche Hochschule für Musik de Hannover, Alemanya, i Peter Thiemann, violoncel Solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i professor del Conservatori Superior de Música del Liceu. Al piano repetirà la professora Seon-hee Myong, solista i professora de la Fundació Barenboim-Said. Tots ells treballaran intensament aquests dies amb els joves talents a la capital del Solsonès.

Aquest any la temàtica del FMCC és Aires Bohemis. Sonaran les millors melodies de compositors bohemians com A.Dvoràk, B.Martinu, F.Smetana o L.Janàcek. El programa d’aquesta nova edició inclou un total de dotze concerts, dos del quals ja van tenir lloc durant el mes d’abril. S’ofereixen, doncs, nou concerts durant aquesta segona quinzena d’agost en dife-rents indrets de la comarca: al Teatre Comarcal de Solsona, a Sant Llorenç de Morunys, a Navès, Olius, La Coma, Sant Julià de Ceuró i al Santuari del Miracle. En aquests concerts, podrem gaudir de diferents interpretacions tant per part del professorat d’AIMS com també del propi alumnat, escoltant diferents formacions de cambra, interpretacions solístiques o bé, com cada any, l’Orquestra de Cambra d’AIMS. El passat dimecres dia 15 es va celebrar el concert inaugural en el qual vàrem poder gaudir d’una extraordinària interpretació per part dels professors de l’Acadèmia, que una vegada més van aconseguir l’efusiu reconeixement del públic assistent.

Comença la sisena edició de l'AIMSi el Festival de Música de la Catalunya Central

Aquesta nit de divendres, ens oferiran un magnífic programa en el qual podrem escoltar l’Orquestra de Cambra d’AIMS 2007, juntament amb interpretacions de professors i alumnes d’aquesta edició.

26 530 - Divendres, 17-8-2007

Cultura Josep M. Montaner i Reig

Un treball de recerca sobre el compor-tament acústic de la Campana Caterinoia Grossa de la Catedral de Solsona, elaborat per un alumne de l'IES Ausiàs March de Barcelona, ha estat guardonat amb una menció honorífica del Primer Premi del Treball de Recerca en Enginyeria i Matemàtica Aplicada que concediex la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

El treball guardonat, que porta per títol "Anàlisi experimental i simulació numèrica del comportament acústic de la campana Caterinoia de la Catedral de Solsona" ha permès estudiar els sons i les freqüències acústiques que emet la campana de la catedral i reproduir-los amb exactitud a través d'un programa informàtic.

L'autor de l'estudi, Xavier Marimón i Serra -la mare del qual és de Solsona- ha estat estudiant el comportament de la campana durant diversos mesos i n'ha registrat tant els sons, com les mides per tal d'obtenir una simulació exacta de la campana.

Posteriorment, i a través d'un progra-ma informàtic, ha aconseguit reproduir el

so que emet la Caterinoia Grossa de la Ca-tedral de Solsona. A més, l'estudi premiat conté informació històrica i documental de la resta de campanes de la catedral sol-sonina i de les seves característiques. Un exemplar del treball realitzat per Xavier Marimon i Serra es troba a l'arxiu de la Cúria del Bisbat de Solsona.

L'estudi de Marimón ha estat guar-donat juntament amb altres 8 treballs finalistes procedents d'instituts de Bar-celona, Berga, Guissona, Manrersa, Prats de Lluçanès i Tarragona.

Premien un treball de recerca sobre les campanes de la catedral de Solsona

Enregistrament experimental del so a través d'ordinador i micròfon extern Foto: X. Marimón

Me

Els professors de l’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès van oferir dimecres al vespre un excepcional con-cert al Teatre Comarcal de Solsona, que, gairebé ple, va vibrar

Paul Silverthorne- viola i Seon-hee Myong- piano van interpretar la sonata n. 1 per a viola i piano de B. Martinú

Lothar Strauss-violí i Seon-hee Myong- piano, van interpretar la Sonata per a violí i piano, op. 162, D574 de F. Schubert

Peter Thiemann- violoncel i Seon-hee Myong- piano van interpretar Polonaise brillante per a piano i violoncel op.3 de Chopin.

Concert inaugural de l’Acadèmia

amb la música i la melodia dels compositors bohemis Martinú i Dvorák, amb qui van dedicar la segona part del concert, amb el quintet per a piano i quartet de corda, op. 81

Cultura Ramon Estany

27530 - Divendres, 17-8-2007

Indrets amb misteri Jaume Clavé

Misteris de la Ribera Salada (5)

Ginestà (3)

www.larevoluciondemarte.com

Athanàgia (Sanaüja). Història i localització de la Numància catalana (Llibreria Dach)

Al cor de la riberaLa masia de Ginestà, enlairada damunt la

ribera, és de les poques que aguanten les vicissi-tuds dels temps moderns. Hi ha vida, hi ha gent, tres generacions al complert, com els tres ponts de Querol. Fins i tot han aconseguit de perpetuar el seu cognom amb l’arribada al món del petit Guillem Ginestà. Tot plegat permet de mirar el futur amb esperança. A la part alta s’estenen els boscos de pins, a la mitjana les terres de secà i al fons de la ribera els camps de Sant Joan, que són els que produeixen les excel·lents patates de Ginestà amb denominació d’origen, bo i regades per l’aigua clara de la ribera. Si abans van ser famoses arreu les patates d’Odèn, ara pertoca a la Baixa Ribe-ra Salada continuar els conreus del “Rei del Trumfo”, nat a la Ribera més pregona.

L’arbustEl que ja no és tan fàcil de trobar a Ginestà són les gi-

nestes per més que el nom sembli indicar-ho: ginestar. Aquest arbust de poques fulles i flors grogues oloroses és gairebé exclu-siu d’Espanya i molt en particular de Catalunya. En castellà és la retama i en francès la genêt d’Espagne, amb el nom pres del català. L’arrel gine- vol dir forma llarga, prima i recta, com en ginebre per la fulla i Ginebrosa pel pas de la ribera. La ginesta és amant del sol i no gens de les boires que tan sovint solquen el fons de la ribera. La trobarem amb abundància al Castellvell, però difícilment a indrets com Ginestà. Què passa, doncs?

El misteriA la part de ponent de Ginestà l’home antic hi va ob-

servar el perfil geomètric de la serra, semblant a la rama de la ginesta, perquè aquesta planta fa uns troncs corbats, seguits d’un altre de recte, i en van dir el ginestà. Avui, de tant mirar la TV hem perdut la capacitat de veure la munió de formes i figures dels nostres serrats, muntanyes i roques, clarament artificials en molts casos, però la podem recuperar de pressa perquè viatgem molt més que no pas els nostres avantpassats. Aquest serrat de Ginestà algú el va serrar amb una rara finor perquè li privava de veure quelcom des d’un lloc determinat, potser el castell de Ceuró des de la torre del castell de Castellar. Misteriosos pics travessen el nostre territori per ser vistos des de lluny al mateix temps que apunten vers una direcció determinada. El nostre poble va batejar aquesta mena de pics amb el nom de Cogulló o Cogul i a Catalunya n’hi ha un fotimer sense comptar els que s’hauran perdut. Degut a la seva forma punxeguda, de la vestimenta del monjo amb la seva caputxa se’n va dir cogulla, i no viceversa, ja que els pics són molt anteriors per naturalesa. Al Solsonès, els punts d’unió són el Cogulló del Cim d’Estela, damunt Berga, i el Cogulló de Castell-llebre (Peramola) i és possible que la línia porti a Sant Jaume de Galícia, de pic en pic, que això és el que sembla que vulgui dir peregrinar, anar de pedra en pedra (pera), encara que també es podria referir als pilons del camí. En fi, el tall de Ginestà està enfront del serrat

de Cogul, sobre el cementiri de Castellar de la Ribera. Un turó cònic aixecat tal volta per a veure just el capdamunt del turó de Sabartès, on hi ha la gran serp megalítica. Els misteris de la Ribera s’acumulen, adéusiau!

Ginestà i el seu serrat geomètric

28 530 - Divendres, 17-8-2007

29530 - Divendres, 17-8-2007

GAUDÍCtra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55Torra Stil, ......................... 973 48 39 46

MODA

CA L’ANITAAl seu serveiC/ Castell, 14 - 973 48 02 08

BANCS I CAIXES

IBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS

RESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78

FRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Only Party ............................973 48 29 17RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

PAPERERIES - IMPREMTES

Apunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

Guia de serveis

AUTOMOCIÓ

GARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

CARBURANTS

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina .............973 48 28 50CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PERRUQUERIES

Perruqueria Bajona ...............973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55PERRUQUERIA NURIC. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

PINTURES

BENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

TAXI

TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI Ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

ACUPUNTURA

ARTICLES DE REGAL

Articles de RegalPELLICERC/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

FERRETERIES - TALLERS

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

ESTÈTIQUES

JOIERIES

JOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PASTISSERIES

LA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

ESPORTS

RIBERA ESPORTSPg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

PODOLOGIA

Peusà, centre PodològicC/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

TINTORERIES

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

CUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

VIDEO

LA QUIMERAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

VETERINARIS

Clínica Veterinària Setelsis ....629 39 12 46

TRANSPORTS Joan Guilanyà Servei Grua + Transport C. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

TRANSPORTS

AUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

ÒPTIQUES

Òptica Jané, ........................973 48 34 29

EXPERT RAFART

C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

ELECTRODOMÈSTICS

30 530 - Divendres, 17-8-2007

Ep, la foto! Ramon Estany

Societat

A l'Sputnik A punt per ballar a la revetlla Felicitats Mariona

Uns esportistes recuperant forces A la terrassa de l'Espiga

La Mireia Farré fa 18 anys el dia 18.

Felicitats de part de tota la família!

LOS SIMPSON (LA PELÍCULA)• Divendres, 17 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador)

• Dissabte, 18 - 1/4 de 7 tarda - 11 nit

• Diumenge, 19 - 2/4 de 6 tarda i 2/4 de 8 vespre

• Dilluns, 20 - 1/4 d'11 nit VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

LOS SIMPSON

(LA PELÍ

CULA)

APTA

[email protected] / Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

31530 - Divendres, 17-8-2007

Opinió Ramon Gualdo

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Caixa buida

Veig que també a Solsona s’ha produït l’habitual en ajuntaments perduts per CiU, i és deixar net i polit el sistema financer.

D’entrada són molts els equips de govern que cauen en la temptació de fer en any d’eleccions tot allò que no han fet en els quatre anys de govern. Mala cosa i mala solució perquè normalment la despesa no es tradueix en millors resultats. Les eleccions es guanyen en el dia a dia, i no en els darrers 4 o 5 mesos.

I és des d’ara que un equip de govern es guanya la confiança dels ciutadans. Primer explicant com ha trobat l’ajuntament i després superant el victimisme i entomant les responsabilitats de govern amb totes les conseqüències.

El funcionament dels ajuntaments hauria de tenir eines més àgils i pràctiques. Ara s’estan elaborant les noves lleis de bases de règim local que han de posar les administracions locals en el segle XXI. La burocràcia municipal interna i externa conti-nua sent feixuga, complicada i excessiva. Les noves tecnologies han simplificat molt poc la feina i en matèria econòmica estem lluny d’on hauríem d’estar.

En aquesta situació, és evident que si l’ajuntament de Solsona té gastades bona part de les partides del pressupost, moltes coses hauran d’esperar a l’any vinent per ser ateses. No hi ha dreceres, ni fórmules miraculoses per sortir d’una situació de despesa ja feta.

De totes maneres, el futur és prometedor de cara a millorar les expectatives financeres dels ajuntaments per dues vies essencials. La de la Generalitat i la del Govern Central. Per part de la Generalitat hi ha el compromís de pujades al voltant

del 20%, cada any, en les entregues del Fons de Cooperació de Catalunya . I d’un 9% en les entregues del Fons Nacional provinent de Madrid.

En aquest sentit les promeses de millora en el finança-ment municipal s’estan complint si bé, com en altres temes, venim de molt lluny i d’un molt mal finançament durant molts anys i només d'aquí uns anys, amb creixements com els abans descrits, podrem fer front a les obligacions adquirides.

Un altre aspecte positiu serà un millor finançament dels projectes municipals, subvencionats per la Generalitat. Els al-caldes hem reivindicat aquests temes durant anys, ara es tindran en compte i podrem aconseguir subvencions per la totalitat de la inversió de determinats casos.

I a nivell de Diputació també hi ha hagut canvis, de ma-nera que el nou govern provincial podrà ajudar més i millor als ajuntaments seguint més el model de la Diputació de Barcelona, que no pas el seguit fins ara, quan governava CiU.

Amb tot, no deixa de ser frustrant que quan arriba un nou equip de govern a un ajuntament com Solsona, es trobi amb po-ques possibilitats econòmiques de fer el que s’havia compromès en campanya electoral. Moltes coses s’han de deixar per l’any vinent i no resulta fàcil explicar a la gent, entitats, associacions, clubs, etc, que toca fer un any sabàtic, a nivell de subvencions o inversions, perquè no hi ha diners.

Per això, sense victimisme i assumint les responsabilitats que els ciutadans han donat al tripartit solsoní, sí que han de passar comptes de la situació real en que han trobat l’ajuntament. És una bona manera d’explicar què poden o no poden fer, com hereus dels governs anteriors. Les coses clares com més aviat millor.

Misses en llatí?

No fotem! A la meva edat m’he de posar a estudiar llatí? El Papa Benet XVI vol tornar a autoritzar aquest sistema. Doncs, ja us aviso per endavant, germans i germanes: Si plantifiquen les misses en llatí, al temple no m’hi veureu gaire. La meva opinió és que en comptes de caminar endavant, aniríem enrere. I un dels raonaments que exposo és que amb les llatinades fórem molts que no hi entendríem res. Ah: suposo que no tornaria pas aquella postura de temps passats: El capellà, oficiant d’esquena al poble. Ja fóra una mofa solemne.

Tot amb tot, abans d’esvalotar-me massa també he de dir una cosa: de les informacions sobre el tema, alguna diu que això no es faria pas sempre. Que se celebraria en llatí en alguna ocasió especial. Bé, si es tractés d’una missa amb aires de recordança i amb ambient de cultura i història -digueu-ne com vulgueu- doncs bé, d’acord. Ara, si el llatí ens el trobéssim

massa sovint, hauríem d’espavilar-nos i fer actes de resistència. Dit amb llatí mal forjat: “Espavilare digneris”.

Si en aquells verals del Vaticà engeguen acudits d’aquesta mena, potser encara perdran més clientela. És una llàstima que so-vint observem fets que semblen destinats a enterrar el Concili Vaticà II, una etapa que sí que valia la pena mantenir i viure-la. Opino, en aquest cas que comento avui, que al temple hi hem de trobar la llengua del poble (i cada país la seva), és una manera de fer més nostres les celebracions, les quals encara són mancades de vitalitat i proximitat. Hi ha textos que de tant repetits cauen en la rutina. Cal conservar el que és essencial, sí. Però hi manca reviscolament.

Bé. Ja veurem com marxa tot plegat. Ara em ve al cap una expressió que diu: “Els camins del Senyor són inescruta-bles”. Doncs, els camins del senyor Ratzinger també en són prou, de complicats.

32 530 - Divendres, 17-8-2007

Opinió Ramon Gualdo

Sopen, canten, riuen...

Aquesta colla del banc de la plaça de Sant Joan, no us penseu que amb la seva xerradissa només parlin del temps, del futbol o de qualsevol cosa. Dins de les seves paraules també hi ha uns brots de saviesa que quedaríeu espaterrats. Vegeu: Es van adonar que a les persones humanes, a més de la xerrada, els convé la manduca. Que dins del cos cal posar-hi productes alimentaris. I van dir: “Hem d’anar a sopar” Però no allò de cadascú a casa seva, no. S’ha de fer “comunitari”, tota la trepa junta. I per això dissabte passat es van alçar del banc, i les passes anaven en busca d’un aixopluc, que els donés sostre, taula i teca.

I així que es van entaular, ja els presenten lleques de pa amb tomàquet. Però es van recordar d’aquells mots tan cris-tians: “No solament de pa viu l’home”, per això hi van voler barrejar: llonganisses, pernils, formatges... Xerraven dels seus assumptes, importants i secrets, i si algú treia el cap espiant, per dissimular, es posaven a cantar, o es posaven a llegir poemes, o a explicar acudits. El color rogenc dels gots de vi era beneït pels Déus de l’Amistat, i inspirava a tots aquells homes i aquelles dones de bona voluntat. Va ser una gresca saludable per al cos i per a l’esperit.

A la sortida, dins la fosca de la nit, les salutacions i

els “bona nit”, ressonaven amb força. Alguns ciutadans que passaven pel carrer, quedaven astorats de l’energia d’aquella representació de la tercera edat, que malgrat l’esquena baldada, mostraven empenta i alegria a dojo. I és que els que no saben de què va el tema, no s’ho acaben de creure: que aquelles persones, els cap-tards d’estiu tornaran a seure al banc, i tractaran temes de molt interès per a la ciutat, per al país, per a la societat, etc. De manera que, poca conya!

Ah, d’això...us volia dir que: Per molts anys!

Els Sants de la SetmanaDivendres, 17 Sant Jacint de Polònia; santa Beatriu de Silva; sant Eusebi; beat Bartolomé Laurel.Dissabte, 18 Sant Agapit; santa Helena; beat Manès de Guz-mán; sant Patrici, bisbe; beat Nicolau Factor.Diumenge, 19 Sant Joan Eudes. Sant Magí. Sant Lluís d’Anjou.Dilluns, 20 Sant Bernat. Sants Cristòfor i Leovigild; beat Arquimbau; sant Samuel.Dimarts, 21 Sant Pius X. Sant Privat; sant Bonosi i Maximià; santa Ciríaca.Dimecres, 22 Mare de Déu, reina, i altres advocacions. Sant Timoteu.Dijous, 23 Santa Rosa de Lima. Sant Felip Benici.

33530 - Divendres, 17-8-2007

Opinió F. Torres

La pedra filosofal

Quan a l’escriptor grec Kazantzakis li pregunten per què estima tant a Sant Francesc, respon: “L’estimo perquè la seva ànima, amb la força de l’amor, ha vençut la realitat” (el que els homes, privats d’espiritualitat, diuen “la realitat”) la fam, el fred, la malaltia, el menyspreu, la injustícia, i ha aconseguit transformar-la en un somni alegre i tangible, més vertader que la mateixa veritat”. Sant Francesc havia trobat el secret que els alquimistes de l'edat mitjana havien buscat en va: el secret per transformar el metall més ordinari en or pur. Per a Sant Francesc, “la pedra filosofal”, no era quelcom inaccessible, fora de l’abast de l’home; per trobar-la no cal trencar les lleis naturals, “la pedra filosofal” era el seu propi cor. Així, amb aquest miracle d’alquímia mística, ell va sotmetre la realitat alliberant l’home de la fatalitat amb la seva conducta exemplar. Sant Francesc és aquell general que sap portar les tropes a la victòria més absoluta.

Podríem dir que hi ha dues realitats: transitòria i eterna superposades. I la majoria dels homes només veuen la més superficial.

Si ens acostem a un hospital i entrem en una sala on hi ha cinc malalts afectats de la mateixa malaltia, potser trobarem tres acorralats per la seva pròpia malaltia, un resignat a ella, i un altre el trobarem serè, fins i tot amb una cara radiant . M’atreviria a

dir que aquestes actituds depenen, en gran manera, de la força de les seves ànimes. Un cas semblant es podria donar, per exemple, en dos oficinistes, amb el mateix sou i despeses familiars sem-blants, un viurà feliç sense problemes, i a l’altre, la respiració no li arriba al coll. Efectivament, la pedra filosofal existeix i cadascú ha de saber trobar la seva pròpia recepta.

Tinc recollits alguns consells que podrien aplicar-se en aquest tema: El primer i més important tenir un gran ideal i no donar massa importància a les dificultats per aconseguir-lo. Tenir fe en el futur i confiança en la vida. Assumir els problemes del dia i no patir, amb anticipació pels que, possiblement, puguin venir. Pensar més en tot el positiu i bo que tenim que en les zo-nes negres que haurem de creuar. Estimar sempre sense pensar si ens ho agrairan, l’amor és la carta que sempre arriba al seu destí, encara que porti l’adreça equivocada.

En la pròxima ocasió n'apuntaré uns quants més.

Opinió Marcel Colell Palà, El Comú del Solsonès

Perquè del vot en blanc

El nostre grup i el seu predecessor Fòrum- FIC, des que aquest Consell Comarcal era una carcassa monolítica, sempre hem fet una oposició ferma, en alguns casos dura i difícil fins i tot a nivell personal, amb alguns temes que han tingut força ressonància en els mitjans de comunicació.

Però es un component essencial de la genètica del grup el desig de col·laboració amb totes les Institucions i amb tots els grups polítics i ho hem demostrat, tot i ser menystinguts, amb aportacions decisives en temes tan fonamentals per a la millora de les condicions de vida de la nostra comarca com poden ser les telecomunicacions, la concessió de la base SEM o el Centre d’informació de la Dona, per anomenar-ne algunes.

Felicitem el Sr. Chaure i ens en felicitem tots, que per primera vegada un president del Consell comarcal del Solsonès no hagi sigut elegit només amb els vots de CiU. Celebrem que sigui un alcalde veterà de la Vall de Lord; des de la muntanya es pot aixecar la vista i tenir una perspectiva més ampla de la comarca i dels pobles de les comarques veïnes, no per posar fronteres si no per establir xarxes de col·laboració.

Tot i valorant positivament l’actitud manifestada pel Sr. Marià Chaure, no vàrem poder votar a favor de la seva proclamació com a president d’aquest Consell. La política no es fa només amb bones intencions sinó amb fets i realitats

i ell, de moment, no n’ha ofert cap de concreta abans que el votessin. Tenim no només la mà, sinó els braços oberts per tot el que calgui i esperem que el Sr. Chaure també, com ho ha manifestat reiteradament, però pensem que va deixar perdre una ocasió que ni pintada per demostrar a les nostres conciutadanes i als nostres conciutadans que quan cal som capaços d’entendre’ns per damunt de les mancances que se’ns critiquen als polítics.

Els representants que no formem part de l’equip de go-vern del nou Consell ho som de bona part més de ciutadanes i ciutadans que els que el composen. No es tracta, amb aquesta afirmació, de qüestionar la seva legitimitat; però veuríem com un greu error prendre, d’una manera sistemàtica, decisions contra les necessitats i l’opinió d’aquesta majoria.

En el nostre treball serem inflexibles en tres condicions:-Pla estratègic comarcal, previ a l’aprovació del pressu-

post de l’any vinent.-Modificar els estatuts de les empreses i entitats depen-

dents del Consell per introduir-hi criteris de participació ciuta-dana i per altra banda presència de representants dels grups de l'oposició als òrgans de decisió dels esmentats organismes.

-Transparència i eficàcia en la gestió i funcionament de les esmentades entitats.

Fe d'erradesL'opinió publicada la setmana passada titulada: "El pati-ment del Sr. del Nido" va ser escrita per F. Torres, i no per Antonio Márquez Torres, com posava a l'article.

34 530 - Divendres, 17-8-2007

Opinió Casal Popular la Fura

Lluís Maria Xirinachs, un exemple de lluita

Dissabte passat corria la notícia de la mort de Lluís Maria Xirinachs, històric i incansable defensor de les llibertats del nostre poble. Des del Casal Po-pular la Fura volem expressar el nostre condol d’una persona que ha estat un referent en la lluita per la independència dels Països Catalans.

Xirinachs ha estat un exemple de dignitat humana al llarg de tota la seva vida. La seva lluita ha estat constant, activa i entregada, sense renunciar mai al que deia, denunciant les menti-des i renúncies dels polítics i de la democràcia actual. Com diu ell mateix a la carta que es trobà

La seva mà era freda i els ossos cantelluts dels seus dits es clavaven lleugerament en el meu palmell. Jo vaig prémer enèrgicament, amb la il.lusió pròpia d’un jove estudiant que es disposa a conèixer un dels grans mites de l’antifranquisme, però ell va respondre la meva encaixada amb inusitada debilitat, amb la llangor pròpia del vell soldat que es troba sol i aban-donat al camp de batalla. Malgrat els seus intents d’edulcorar la situació amb mitja rialla que s’obria pas entre els pèls d’una barba poc poblada, la veritat és que no podia amagar la tristesa que desprenien els seus ulls ni el desencís que emanava del seu parlar feixuc.

En Lluís Maria Xirinachs que jo imaginava no s’as-semblava en res a aquell home cansat i abatut que vaig trobar la tardor de l’any 2000 en un racó de la Plaça Sant Jaume de Barcelona. El Xirinachs que jo imaginava era com un Gandhi a la catalana, un home ferm i de gran fortalesa que aprofitava el seu carisma i la seva radicalitat democràtica per lluitar pací-ficament en favor dels drets col.lectius del nostre poble. Aquest és el Xirinachs que jo volia conèixer, aquest és el Xirinachs amb qui volia conversar pausadament i a qui volia transmetre tot el meu suport en la protesta que ell mateix havia emprès ja feia sis mesos per demanar l’autodeterminació de Catalunya. Tanmateix, com en tantes altres facetes de la vida, la realitat va colpejar com un martell l’ideal i el va trencar en mil bocins.

Aquella trobada, doncs, lluny d’aportar-me la vitalitat que esperava, em va endinsar temporalment en un estat de profunda decepció. Una decepció que vaig guardar en algun racó de la meva memòria i que va aflorar en forma de ràbia i impotència quan vaig conèixer el tràgic final d’en Xirinachs. I és que, malgrat el desencís passatger del primer encontre, jo sabia perfectament que, en algun moment de la història, aquell vell malalt que vaig trobar deambulant per la Plaça Sant Jaume havia sigut un activista carismàtic contra les atrocitats del franquisme. Sabia que havia sigut un líder idealista defensor de Catalunya i un sacerdot revolucionari que volia apropar l’església al poble. Sabia que havia fet vagues de fam, que havia renunciat

Xirigador Xirinachs

al seu sou i que havia emprès un grapat de manifestacions per salvaguardar el que creia just. En definitiva: sabia perfectament que en Xirinachs s’havia assemblat molt a aquell Ghandi català que jo imaginava.

I això és el que dol i commou. Que un home tan íntegre que va sacrificar bona part de la seva existència pels drets de tots nosaltres, es veiés tràgicament acorralat per l’oblit col.lectiu. Acorralat fins al punt de decidir morir. En aquest sentit, no puc deixar de pensar que tots tenim una part de responsabilitat en la seva mort. En primer lloc, per permetre que se sentís sol i abandonat; per permetre que un altruista com ell no tingués la medalla d’honor del Parlament, ni hagués estat mai nomenat a català de l’any, ni hagués rebut una trista creu de Sant Jordi. Tots aquests polítics que avui en dia s’omplen la boca amb el concepte “memòria històrica”, han marginat volgudament una de les icones més notables de la nostra història recent. I nosaltres n’hem estat observadors passius.

A més a més, estic convençut, i així ho expressa la seva carta de comiat, que allò que més entristia en Lluís Maria no era aquest poc reconeixement vers la seva figura, sinó la poca sensibilitat vers la seva reivindicació. De ben segur que li era dolorós el fet d’estar tan sol a la Plaça Sant Jaume lluitant per un dret tan plural com l’autodeterminació d’un poble. I és que no ha de ser gens fàcil pair la indiferència de mitjans de comunicació, polítics i població en general quan estàs intentant sensibilitzar sobre la necessitat que el nostre país sigui lliure. No ha de ser fàcil assistir a l’anestèsia col·lectiva d’un poble que, malgrat ser víctima d’un espoli fiscal terrible i un atac nacional constant, no tingui ni un sol representant al Parlament que parli d’inde-pendència. Ha de ser tan difícil, que en Xirinachs, un lluitador nat, ha decidit plegar de viure.

A partir d’ara, la lluita per la llibertat a Catalunya serà una mica més difícil. Hem perdut un dels nostres millors homes, en Lluís Maria Xirinachs, que no es cansava de xiriguejar en favor de la independència, sense por als xiribecs, arrelat a la terra com una xirivia i anhelant els fruits dolços i exquisits del xirimoier.

Opinió Oriol Montanyà, periodista

després de la seva mort, “Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva con-tesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.” I és que ell ha decidit afrontar la mort en el moment que ha cregut oportú.

I per acabar us deixem el fragment final de la carta que deixà.

"Avui la meva nació esdevé sobirana abso-luta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!” El millor homenatge és seguir lluitant.

35530 - Divendres, 17-8-2007

Poesia Juani Cervera

M’espero

Em regalaria tota per un besfirmaria on fós

fins a perdre-hi dinersper encegar-me del teu cel

aquí em sé innocentlliure de desitjos,

sóc ocellhe trobat la calma

tan aprop queno hi vull renunciar

no en tinc prou,mai no en tinc prou

embadaleixo fins tardequidisto estels i llumssota la nit sense lluna

tot passa en silenciels camps s’ajornen,

reposen de tutot l’or en ordi calla

no es valora i pateixo.

I aquí resto, soladamunt l’estora de rostoll

a punt de llauraren pau, em plau quedar

m’espero...prenc el bes de l’aigua

a les primeres gotesem deixo sentir

el fred suau de la plujadamunt la gespa i el pit,

èxtasi del cel del cos i l’ànimaviure a pagès...

no em cal res més.

Opinió Pere Ortís

Amb una sabata i una espardenya

Tan rics com som els catalans i ens resignem a viure tan pobrament. Tan rics, i ens resignem a ser captaires d’allò que és nostre i ens han pres. Rics en béns físics i enginy humà, però no en saviesa. Aquesta l’havem anomenat seny, i aquest ha estat proverbialment nostre, però l’hem perdut, ja no és el distintiu dels catalans. Avui el nostre distintiu és la covardia, el tant-se-me’n-fum respecte als nostres drets i als nostres valors humans, és la por a dir les coses pel seu nom, és ajupir-nos sota el poder i les armes de qui no té cap dret a manar-nos, és no voler fer front a la nostra injusta situació com a poble.

I quina fóra la rel d’aquesta situació? Haver-nos deixat prendre la sobirania i ara no fer res per recuperar-la, tot convertint-la en tabú. En tabú, és a dir, allò de no ho pensis!, no ho diguis!, no en parlis! Por i covardia enmig d’un món que, al segle XXI, diu les coses pel seu nom.

Perquè, mireu, depenem de qui no ens estima i no està d’acord amb qui som, amb la llengua que parlem i amb la nostra cul-tura. De qui s’emporta els nostres impostos i ens manté en un dèficit d’infraestructures vergonyós, que ens causa malviure.

Estancaments a les carreteres; aquestes poques i estretes.

Apagaments increïbles al cap i casal.Encara estem sense l’AVE. Trens que tenen centenars de passatgers

tres hores tancats i suant la cansalada.I passem amb un aeroport congestionat

i incapaç d’absorbir el tràfic que li corres-pon, per la ciutat de què és dimensió i d’on és punt clau, neuràlgic, en tants d’aspectes. Un aeroport on es produeixen vagues fatídiques, on impera un malestar latent i on tot ho opera i on tot ho mana la llengua castellana, que hi és un mall.

Amb fallades a cada hora en els trens de la rodalia. Sense que valgui gaire, o res, la pobra gent que n’és víctima. Què hi ha, en tot això? Quins interessos bruts

s’hi compliquen?Amb projectes sobre la nostra ciutat,

que han de ser elaborats des de Madrid i sense que importi gaire, o gens, l’opinió dels nostres. Amb un AVE que passarà fregant la base de la Sagrada Família. És interessant: tots els qui a la TV defensaven el pas de l’AVE tan a prop del nostre monument ho feien en castellà. Mentre que els qui s’hi oposaven, i volen una alternativa allunyada del monument, ho feien en català. Verge Santa, si en segrega de passions diverses, i oposades, el nostre monument...! Ja diuen que la torre Eiffel, s’hauria construït a Barcelona, si no era pel govern de Madrid. O que el Micky Mouse de París, s’hauria fet primer a Catalunya, si no era pel govern de Madrid. Són els avan-tatges de la unidad, ho hem dit sempre.

En ple desgavell, arriba el President del govern espanyol a Barcelona i desplega un ventall de fabuloses promeses. I els catalans: Oooooh!

Tot poble té allò que es mereix. I més ho té, quan no s’estima i no té la dignitat de voler gestionar-se ell mateix.

Els catalans travessem una conjuntura històrica en què és indispensable que pen-sem seriosament en el nostre esdevenidor. A base de l’experiència del passat, a base de l’experiència de la història. Cal que primer ens alliberem dels nostres tabús i dels prejudicis en què ens havem embolicat com en una xarxa malèfica i veure quins són els nostres drets i quina és la manera sense sang de vindicar-los. Aquesta manera hi és; cal trobar-la. Altres pobles, ara, l’han trobat.

Plantejar-nos amb serenitat i repòs si els mals que passem no tindrien solució si ens governéssim nosaltres i fóssim sobirans, com pertoca. I això sense por a ningú.

Els catalans podríem anar calçats amb dues sabates de xarol. Però no, ens estimem més anar amb un sabata i una espardenya.

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra [email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

36 530 - Divendres, 17-8-2007

El dibuix del Celsona

Dibuixa els teus dibuixos animats preferitsNom: Edat:

Dibuixa els teus dibuixos animats preferits, de la manera que vulguis, i quan acabis, porta'ls a la redacció del Celsona, a la Ctra. de Torà, 25 - 973 48 17 19La setmana que ve farem un regal al qui l'hagi fet més bé.

La guanyadora d'aquesta setmana ha estat:

Natàlia Pujol Gualdo, 11 anysPots passar a recollir el teu premi per l'Oficina del Celsona. Enhorabona!!!

37530 - Divendres, 17-8-2007

Esports Josep M. Montaner i Reig

L'ascens de categoria de tres dels equips del CF Solsona (sènior, juvenil i infantil) i la voluntat dels nous responsables de l'entitat de modernitzar i professionalitazar al màxim l'estructura esportiva del club han portat als dirigents del CF Solsona a impulsar un considerable augment del pressupost de l'entitat per a la temporada 2007-2008.

La seva intenció és doblar el pressupost de l'entitat per tal de dotar el club "d'una estructura professionalitzada" que permeti "aspirar al màxim" segons ha explicat Emili Agut, pre-sident de la junta gestora que porta les regnes del CF Solsona.

Per aconseguir-ho, la junta gestora del CF Solsona vol situar el pressupost de l'entitat entorn als 90.000 euros (15 milions de pessetes) el doble dels 45.000 euros de la temporada passada, i ja han iniciat una sèrie de contactes amb empreses i institucions locals per augmentar els ingressos en concepte de patrocini.

A més, el club demanarà a les administracions locals com l'Ajuntament de Solsona, el Consell Comarcal del Solsonès i la Diputació de Lleida "una major implicació en l'entitat". "Portem el nom de Solsona i pensem que les adminsitracions de casa han de ser les primeres a recolzar el club si volen que aquest representi la ciutat" han assegurat els responsables d'aquesta entitat.

Nova estructura tècnicaEl CF Solsona ha fitxat l'exjugador del Solsona, Josep

Sala perquè es faci càrrec del primer equip del club, ascendit recentment a primera territorial.

Sala ha començat a treballar aquesta setmana amb la plan-tilla i els responsables del club n'han destacat "l'experiència" i "la il.lusió amb que afronta aquesta etapa". El nou míster del Solsona es va formar de jove a les categories inferiors del club, és llicenciat en educació física i va jugar a segona divisió amb l'Andorra i a tercera amb el Manresa.

El CF Solsona haurà de doblar el seu pressupost per fer front a la nova temporada i a la modernització del club

Per altra banda, el CF Solsona i l'empresa de serveis esportius solsonina Gesport podrien arribar a un acord perquè aquesta es fes càrrec dels 7 equips que conformen l'esport base del club. Segons els reponsables del club, Gesport s'encarregaria de planificar la temporada de cada un dels equips, buscar els entrenadors, els preparadors físics i definir el treball tècnic de tots els jugadors del club des de prebenjamins fins a juvenils.

Col.laboració amb altres clubsUna altra de les novetats que podria presentar el CF Sos-

lona de cara la propera temporada és un acord de col.laboració amb el Club de Futbol Torà perquè aquest actui com a filial del Solsona. Segons Agut, aquest acord permetria al Solsona disposar de més jugadors en totes les categories i de més equips perquè els nostres jugadors puguin continuar progressant en la seva formació.

A més, Agut ha avançat que un acord semblant es podria tancar properament amb l'altre club de futbol de la ciutat, el CE Arrels. La col.laboració amb l'Arrels seria positiva per als dos clubs, ja que podríem millorar la qualitat dels nostres equips i permetria als jugadors aspirar a jugar en categories d'un nivell més alt.

A l'espera d'un president

Actualment el CF Solsona està regit per una junta gestora formada per 9 membres, després que en la darrera assemblea general de socis del club, celebrada el passat ju-liol, no es presentés cap candidat a rellevar el fins aleshores president, Josep M. Divins que deixava el càrrec.

Davant aquesta situació un grup de persones vincula-des a l'entitat es van encarregar de formar una junta gestora que permetés tirar endavant l'entitat i mantenir el club. La junta està presidida per Emili Agut i, segons ha explicat, tenen la intenció de preparar una nova assemblea de socis de cara la tardor "per tal que surti algú amb ganes de presidir l'entitat i mantenir viu el projecte".

El primer equip del CF Solsona ha començat la pretemporada aquesta setmana

El CF Solsona va completar l'any passat una tempo-rada exitosa assolint l'ascens a primera territorial del primer equip del club i certificant també el salt de categoria del juve-nil i l'infantil. A més, durant el passat mandat es va celebrar el 75è aniversari de l’entitat i es va aconseguir disposar d'un nou terreny de joc de gespa artificial.

Els membres de la gestora confien que aquesta temporada "es pugui assegurar el manteniment de les categories dels tres equips ascendits la temporada passa-da", a banda de fer el possible perquè els altres equips del club "tinguin possibilitats reals d'ascendir en les seves respectives categories".

Els responsables de l'entitat treballen per buscar acords amb el C.E. Arrels, el C.F. Torà i l'empresa Gesport per tal de professionalitzar el club

38 530 - Divendres, 17-8-2007

Bàsquet CB Solsona

Inscripcions dels esportistes per a la temporada 2007-08

Per tal de facilitar al màxim les tasques de prepara-ció de la nova temporada i la gestió dels tràmits federatius i d’assegurança esportiva, us preguem que tingueu molt presents les següents indicacions:

Per als basquetbolistes menors d’edat, cal que els pares o tutors complimenteu el full d’inscripció i autorització; el podeu obtenir de la web del club www.cbsolsona.com (encara que ja hagueu jugat la temporada anterior, cal signar-lo de nou atès que conté l’autorització). El podeu lliurar, juntament amb una fotografia de carnet, fotocòpia del DNI, passaport o llibre de família i – atenció, novetat! – una fotocòpia de la tarja sanitària, a la bústia del club (entrada del pavelló) o a RIU ESPORTS I MODA. Per als esportistes majors d’edat, tant si jugareu com a federats com si voleu fer bàsquet de manteniment, també cal que empleneu el full corresponent i porteu la documentació que s’indica. Cal que tots els esportistes federats passin durant l’estiu la revisió mèdico-esportiva (us recomanem demanar l’hora al centre sanitari amb la suficient antelació). No ho deixeu per a darrera hora.

Els entrenaments, per a l’escola de bàsquet i els equips de promoció, s’inicien el 17 de setembre. Els equips sèniors, júniors i cadets seran convocats amb anterioritat pels seus entrenadors.

En marxa l’organitzacióde la 13a edició del “Solsona Bàsquet 3x3”

Us informem que el diumenge 16 de setembre se cele-brarà a la plaça del Camp la tretzena edició del ja tradicional campionat SOLSONA BÀSQUET 3 x 3 del CB Solsona, que enguany s’inscriu dintre dels actes commemoratius del 30è aniversari del club.

Enguany les categories són:- Pre-mini bàsquet (nats l’any 1998 i posteriors)- Mini bàsquet (nats l’any 1996 i 1997- Infantil (nats els anys 1993, 94 i 95) - Júnior (nats els anys 1990, 91 i 92)- Sènior (nats l’any 1989 i anteriors)

En la competició s’hi poden apuntar equips formats per 4 o 5 jugadors/es. El preu d’inscripció és de 48 euros per equip de 4 jugadors i 60 euros per equip de 5 jugadors (12 euros per jugador). L’últim dia d’inscripció és el 9 de setembre. Cal fer arribar els fulls d’inscripció a RIU ESPORTS I MODA (Verge del Claustre, 18) o bé al despatx del Club Bàsquet Solsona (al pavelló municipal). Cada jugador/a inscrit/a rebrà una magní-fica samarreta reversible de bàsquet (d’ús obligatori al torneig) i beguda.

Bàsquet 3x3 CB Solsona

Aquest any és el 10è aniversari del Club BTT del Solsonès i séstà preparant un seguit dáctes, entre ells una

exposició dels 10 anys del Club i una xerrada per al cap de setmana del 20 i 21 dóctubre; però ja us n'anirem

informant més endavant.

Per a més informació del Club BTT del Solsonès podeu visitar la nostra pàgina web

www.bttsolsones.com

Aniversaris BTT del Solsonès

[email protected] / Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

39530 - Divendres, 17-8-2007

Futbol 7 Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Final del torneig Futbol 7En el campionat, organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès, hi participaren un total de 24 equips

Aquest passat divendres dia 10 d’agost finalitzà el XIII campionat de futbol-7, que s’inicià el passat 10 de juliol i ha estat organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès. En el torneig hi ha participat 24 equips, els quals realitzaven els seus partits de dilluns a divendres i de les 20.30 h a 22.30h. D’aquests equips, vuit, es van classificar a quarts de final:New Castell - Critt, Tifossi - Versatil, Kim Forest - Can Solvi, Bores Cuines - Bar Castell.Les finals:BORES CUINES - KIM FORESTCRITT - TIFOSSI

I la final, que va ser retransmesa en directe pel Josep Àngel Colomés i el Gerard Cases, presentadors del programa esportiu, l’Asterisc, de Solsona FM, va sortir guanyador el CRITT.

En l’entrega de guardons hi va ser present Joan Serra, president en funcions de Consell Comarcal del Solsonès i l’Albert Muntada conseller Comarcal d’esports.

Els guanyadors i els diferents premiats varen ser:

Porter menys golejat ...............Juanjo Sànchez Garrido amb tant sols 6 gols de l’equip NEW CASTELLMàxim golejador .....................Catalin Ionel Caileanu amb 19 gols de l’equip KIM FOREST1r classificat .............................EL CRITT2n classificat .............................TIFOSSI3r classificat .............................BORES CUINES

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

LIQUIDACIÓROBA TEMPORADA

Preus increïbles!!! 40 530 - Divendres, 17-8-2007

Futbol 7 Ramon Estany

Cuin

es B

ores

Tifo

ssi

El C

ritt

Kim

For

est

41530 - Divendres, 17-8-2007

Teatre Grup de teatre Lacetània

Perversitat sexualal Grup de teatre Lacetània

El Grup de Teatre Lacetània comença el rodatge dels vídeos que formaran part de l’espectacle Perversitat Sexual, que presentaran durant la Festa Major 2007.

L’obra Perversitat Sexual (Basada en “Perversitat Sexual a Xicago” de David Mamet) s’enmarca dins dels actes del 25è aniversari del grup.

15 actors/actrius formen el repartiment d’aquest muntatge, on la dramatúrgia i la direcció corren a càrrec d’Aleix Albareda.

Obra recomanada a majors de 13 anys.

“la meva afició és anar traient textos de l’oblit”Moixic, poeta i recitador

Ramon Estany- Quina mena d’espectacle podrem veure a l’Sputnik?

Moixic- Bé, això és el tret de sortida de tot un cicle d’arts de la paraula que es faran a l’Sputnik. Jo començo avui però la setmana que ve vindrà l’Espe Piñero, una recitadora que també escenifica amb monòleg. Després vindrà la Ivette Nadal, segurament acompanyada del Joan Vinuesa, que ja ha vingut altres cops i que cantarà els seus poemes, i, finalment, el Xavier Edimburg, un showman bastant espectacular.

Moixic inaugura un cicle poètic a l’Sputnik"paraules", tots els dimecres del 15 d’agost al 5 de setembre a les 23:00h l’art de la paraula a l’SPUTNIK

Sputnik de Solsona canvia durant els propers dimecres l’ambient musical pel caliu de la poesia i la paraula

El rapsode solsoní Víctor Pérez, Moixic, inaugurà ahir dimecres dia 15

Moixic (Víctor Perez)Intèrpret de poesia (Barcelona 1975)Entusiasta d’en Francesc Pujols, n’ha escenificat l’Hipar-xiologi. (Solsona, febrer 2006 i el 23-6-07 a la Naumon. Moll de la fusta de Barcelona). Protagonista de nombrosos recitals-espectacle on barreja poemes propis amb els d’al-tres autors (Pla, Pessoa, Celso Emilio Ferreiro, D’Ors, Ma-ragall, Miguel Hernández, Pujols, Foix, Garrigasait...)També exerceix de professor de literatura i hi ha qui diu que és la reencarnació d’en Francesc Pujols.Moixic-Manelic recita amb vehemència, Moixic és la poesia en acció. Ens presenta els poetes de viu en viu. La seva tria, ja és una declaració de principis, de principi a fi (de principis afins) i la seva lectura, una lluita que sempre guanya.

Ramon Estany- Com has plantejat la teva actuació?Moixic- A mi m’ha agafat una mica de sorpresa. Tornar

a l’Sputnik obliga a buscar coses noves, perquè la recitació té molts pocs espectadors però fidels. Presentaré textos nous, del segle XIX, com un monòleg humorístic del Pompeu Gener, un autor absolutament desconegut però que crec que ha de ser rivindicat com molts dels autors que representaré avui.

Ramon Estany- Què destaques dels teus textos?Moixic- Doncs que van una mica per la banda de la

mística atea catalana, un tema molt desconegut però que em permet oferir el monòleg d’en Peius, o els poemes i el conte de Diego Ruiz, un filòsof català. Si tinc temps, a més, oferiré una mica de poesia visual i un conte de Carlos Casares. Com veus, la meva afició és anar traient textos de l’oblit.

Poesia Ramon Estany

42 530 - Divendres, 17-8-2007

Passatemps Marta C.

Les 7 diferènciesDissabte passat va ser la Festa de Santa Susanna i els petits van particpar en curses de sacs.

Podeu trobar les 7 diferències que hi ha entre les dues fotografies?

L'Acudit del Simi

43530 - Divendres, 17-8-2007

44 530 - Divendres, 17-8-2007

celsona 530

Documents