Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta Cases Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Els cotxes no podran estacionar a la Plaça MajorA partir d'ara només es podrà estacionar a

la plaça Major de Solsona dilluns, dimecres i dijous. El consistori ha col·locat dues senyals que prohibeixen aparcar la resta de dies de la setmana, inclosos els festius. Tot i que fins ara els dimarts i els divendres al matí ja no es podia aparcar durant les hores de mercat -que ha retornat a la plaça Major, un cop retirada la grua que s'hi havia instal.lat- ara la normativa s'aplicarà tot el dia.

Segons ha explicat el regidor de Gover-nació del consistori solsoní, Josep Caelles, la proposta s'emmarca dins el conjunt de mesu-res que l'executiu local vol implantar per mi-llorar el trànsit i l'estacionament a dins el nucli antic. En aquest sentit, Caelles ha assegurat que l'ajunatment té la intenció "de prioritzar el càracter peatonal" del centre de la ciutat "per sobre el trànsit rodat". A més, la mesura pretén afavorir l'activitat dels comerços i boti-gues de la zona ja que "permetrà millorar la comoditat i la seguretat de les persones que hi passsegin", ha manifestat Caelles.

Entre les mesures que s'està plantejant

la regidoria de Governació destaquen la col.locació de pilones que tanquin el perímetre del nucli antic o la possible instal.lació de càmeres de vídeo amb sistema de foto-multa.

En cas de tancar el nucli antic, els comer-ciants i botigues de la zona tindrien la possibi-litat, segons ha avançat Caelles, d'utilitzar els seus vehicles a l'interior del nucli antic en les hores fixades, mentre que la resta d'usuaris, a excepció dels veïns, estarien obligats a aparcar fora del nucli antic. Per aquest motiu l'ajuntament està treballant per habilitar noves zones d'aparcament al voltant del nucli antic, com a la plaça de les Moreres, el Camp del Serra o darrera el centre sanitari, segons ha confirmat Caelles.

El titular de governació ha demanat la col.laboració dels conductors i ha recalcat que "ara s'enceta una campanya informativa, però més endavant, es procedirà a multar els vehicles que no respectin la senyalització".

L'ajuntament limita l'estacionament a la plaça Major

La Barra del Mia

L'Ajunta-ment de Solsona estudia un sistema de foto multes pel nucli antic

2 536 - Divendres, 28-9-2007

Solsona Josep M. Montaner i Reig

L'equip de govern de Solsona va portar ahir a la consideració del ple municipal la proposta de requalificació del solar contingu al pati del CEIP Setelsis. Amb aquesta decisió l'ajuntament vol repren-dre el procés administratiu per ampliar el pati del centre i trobar una solució definitiva a la manca d’espai de l'escola.

Tot i que a l'hora de tancar aquesta edició del Celsona Informació no s'havia celebrat la sessió plenària, segons fonts municipals, la intenció de l'equip de govern és retornar a l'acord plenari del març del 2006, que proposava suprimir el tram afectat del carrer de Marià Fortuny, d'acord amb les indicacions de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, i ampliar la zona d'esbarjo de l'escola pública amb 2.169 metres quadrats de superfície. La proposta preveu deixar un espai de zona verda entre el futur pati i el carrer del Parc que s'acondiciarà al pas del trànsit.

Un cop aprovat, l'expedient es tornarà a exposar al públic durant un mes, moment a partir del qual es podrà aprovar provi-sionalment per tal que Urbanisme hi doni el vistiplau definitiu. L'ajuntament iniciarà també un procés de participació ciutadana en relació a aquest punt.

El ple preveu l'aprovació inicial del projecte d'ampliació de la deixalleria municipal ja que la voluntat del govern local

L'ajuntament vol reiniciar els tràmits per l'ampliació del pati de l'escola Setelsis

L'executiu té la intenció de reprendre el procés a partir de l'acord de ple aprovat el passat març de 2006

és que es pugui executar amb caràcter immediat. Es projecten nous molls de descàrrega i l'ampliació de l'espai cobert. Els treballs tenen un cost de 178.000 euros dels quals 103.000 seran aportats per l'Agència de Residus de Catalunya.

El plenari tractarà també l'aprovació provisional del Pla parcial de la Cabana del Màrtir amb l'objectiu de redefinir els diversos usos plantejats al sector, a més de resoldre el pas d'una línia de mitja tensió que travessa la zona.

Així mateix, el Ple també servirà per aprovar inicialment el projecte d'urbanització del carrer Nou i obrir un període d'informació pública.

A banda d'això, es votaran els comptes municipals del 2006. El resultat pressupostari en tancar l'exercici va ser de 53.000 euros, amb un romanent líquid de tresoreria de 323.663 euros, un nivell d'endeutament del 58,05% –el llindar se situa en el 110%–, i un rati d'estalvi net positiu de l'1,62%. El Ple també debatrà la proposta de l'equip de govern per tal que l'ajuntament deixi el Consorci de Turisme del Solsonès.

Finalment se sotmetrà a votació del ple una moció presentada pels grups d'ERC, El Comú i el PSC d'adhesió a la denúncia que ha fet la Comissió de la Dignitat pel retorn dels documents catalans de l’Arxiu de Salamanca. També s'aprovarà la sol.licitud del traspàs de la titularitat del tram de la C-149 al seu pas per l'avinguda de la Mare de Déu del Claustre.

3536 - Divendres, 28-9-2007

Divendres passat es va presentar al Teatre Comarcal de Solsona la proposta guanyadora del concurs d'idees del Camp del Serrra convocat pel consistorí solsoní. A l'acte hi van participar les autores del projecte guanyador -les arquitectes Montse Farràs, Julieta Nava i Anna Jacas- i va ser presentat per l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, i el regidor d'Urbanisme i Participació Ciutadana, Martí Abella.

Aquest acte formava part del procés de participació ciuta-dana que l'equip de govern municipal ha impulsat per definir la urbanització final d'aquest emblemàtic espai de la ciutat i va servir per conèixer amb detall el projecte guanyador que, juntament amb la resta dels 8 projectes presentats a concurs, quedaran exposats fins el 20 d'octubre a la Sala Cultural de l'Ajuntament.

L'alcalde de Solsona va recordar que els partits que formen l'actual govern de la ciutat defensaven que tot l'espai del Camp del Serra fos de propietat municipal. Tanmateix va reconèixer que "ara ens trobem amb aquesta realitat" i per això va defensar la necesittat que la ciutadania participi en la definició final del projecte "ja que així tindrem més possibilitats d’encertar-la", va assegurar Jounou. Igualment, Martí Abella va apostar per superar el debat teòric i treballar per conformar el millor futur parc possible després que el Camp del Serra "hagi estat durant molts anys a l’ull de l’huracà de la ciutat".

Com serà el futur Camp del Serra?La voluntat del projecte guanyador és la de mantenir el

Camp del Serra com una gran zona verda i d’esbarjo, a banda

L’esbarjo i els espais verds, trets distintius del futur parc públic del Camp del Serra

El projecte vol convertir el parc en un element vertebrador de la ciutat, assegurant la connexió amb les zones urbanes properes i creant en el seu interior diferents espais, usos i recorreguts

Solsona Josep M. Montaner i Reig - Fotografies: Autores del projecte

4 536 - Divendres, 28-9-2007

d'oferir un espai polivalent que permeti acollir la celebració d'esdeveniments i actes de ciutat com fires, mercats o espec-tacles.

Les autores del projecte van explicar les característiques bàsiques de la proposta que destacarà per la presència i la dis-posició d'elements naturals "com la vegetació, la topografia del terreny o fins i tot el cel" per tal que el parc continuï sent un espai no construït. La proposta descarta, així, "l'excessiva presència d’elements arquitectònics o urbans que minvi la sensació d'amplitud del conjunt", segons van remarcar les seves autores.

El nou disseny vol afavorir també la connexió del Camp del Serra amb el nucli antic i el passeig Pare Claret i s'estructurarà a partir d'un passeig central que connectarà els dos extrems del solar salvant els 10 metres de desnivell entre la part alta i la part baixa.

Els laterals del parc estaran delimitats per dues franges de vegetació que serviran per separar l'espai públic de l’entorn edificat i que donaran ombra a la zona. A més, s'adequarà la topografia del terreny per reduir l'impacte visual dels edificis propers i augmentar la presència de vegetació dins del parc i s'obriran vies de pas per accedir als carrers Sant Agustí i Vall Fred. El projecte de Farràs, Nava i Jacas preveu la supressió de l'actual mur del carrer Vall Fred, a més d'obrir-hi tres rampes de sortida per a vianants, així com l’obertura d’un pas cap a l’estació d’autobusos.

Usos lúdics i aparcament Des del passeig central s’accedirà també a les diverses

terrasses del parc que serviran de suport als diferents usos del parc. Aquestes terrasses s’adaptaran a la topografia del terreny per tal d’evitar grans moviments de terres i delimitaran els espais destinats a l'esbarjo. Així està previst que la primera terrassa, propera a la zona de dalt el Camp, es destini a la gent gran per fer-hi jocs de petanca o un espai de repòs. Les següents terrasses es proposa destinar-les a jocs infantils i sorrals. El quart espai es

Solsona Josep M. Montaner i Reig - Fotografies: Autores del projecte

5536 - Divendres, 28-9-2007

Solsona Josep M. Montaner i Reig - Fotografies: Autores del projecte

destinaria a pista multiesportiva mentre que l'última terrassa, la més gran, es convertirà en una plaça destinada a grans esdeve-niments amb la possibilitat d'instal.lar-hi una carpa.

A sota d’aquesta plaça és on se situarà l’aparcament, al qual s'accedirà a través dels carrers de la Sardana i carrer Nou. Està previst que tingui una capacitat de 100 places, fàcilment ampliables amb la construcció d’una segona planta que quedaria a l'alçada de l'actual estació d'autobusos.

Segons fonts municipals les obres d’acondiciament del Camp del Serra tenen un pressupost aproximat de 2 milions d’euros (uns 320 milions de pessetes) que hauran de finançar en gran part l’ajuntament de Solsona i per altra l’empresa pro-pietària dels terrenys.

Participació ciutadana

L'ajuntament de Solsona vol que els ciutadans que ho desitgin puguin fer les seves aportacions al projecte d’urbanització del Camp del Serra. Així una mostra instal.lada a la sala cultural de l’ajuntament permetrà conèixer fins el 20 d'octubre els 9 treballs que es van presentar al concurs d’idees.

La intenció de l’executiu municipal és donar “tota la informació del projecte a la ciutadania” perquè aquesta el pugui conèixer “a fons” i hi pugui fer “les propostes que consideri oportunes”.

Les aportacions es poden fer mitjançant unes bu-tlletes que es facilitaran a la sala o bé a través del correu electrònic dels serveis tècnics municipals (serveistecnics@ajsolsona.net). Un cop estudiades totes les aportacions l'executiu local i l’equip d’arquitectes guanyador del con-curs explicaran quines propostes s'han incorporat i quines no en l'acte de presentació del projecte final previst per al proper dia 16 de novembre.

Ha estat difícil elaborar un projecte urbanístic per un espai tan emblemàtic de Solsona com el Camp del Serra?

Difícil no seria la paraula, però el projecte l'hem afrontat amb molt respecte. Ens el vam plantejar amb el doble repte de resoldre el parc en si mateix i la seva relació amb la ciutat. No és el mateix resoldre un parc aïllat de la ciutat o inserit en una trama urbana amb límits clarament definits, que projectar el parc del Camp del Serra que és un buit residual, on conflueixen diferents creixements i amb límits irregulars. La definició dels seus límits, els accessos al parc i a l'aparcament, els recorre-guts que genera en el seu interior i la relació amb les façanes construïdes han estat elements clau en el desenvolupament de la nostra proposta.

Entrevista a Montse Farràs, Julieta Nava i Anna Jacas, autores del projecte del Camp del Serra

"volíem que el parc fes ciutat, que en formés

part, i que fos un espai per als ciutadans"

Actualment tenen el seu propi estudi d'Arquitectura a Barcelona, des d'on realitzen, sobretot, projectes per a pro-motors privats. Han treballat en projectes com el nou parc de l’Escorxador de Barcelona, el Centre de Control i Trànsit Aeri de Gavà o en la gestió d'obres per a grans instal·lacions culturals i esportives.

6 536 - Divendres, 28-9-2007

Què heu volgut transmetre o com volíeu que fos el nou Camp del Serra?

S'ha de remarcar que és un gran privilegi per la ciutat disposar d'un parc tan cèntric i emblemàtic i no volíem desapro-fitar l'ocasió per millorar l'ordenació urbana de la zona. Volíem que el parc fes ciutat, que en formés part i que fos un espai per als ciutadans, un lloc de lleure i esbarjo, on els usos proposats contemplin les diferents franges d’edat. Per això l'espai es pot recórrer, permet l'accés des de tots els seus límits i la vegetació, situada principalment al perímetre, defineix un entorn propi creant un espai allunyat de l'entorn edificat.

En què us heu inspirat?

En el lloc, la seva situació, les relacions que s'estableixen amb la resta de la ciutat, la topografia, les vistes i en la idea que havia de ser un espai per a la gent. Hem recordat i visitat indrets on havíem estat però des del principi hem pensat l'espai des del punt de vista de l'usuari. Hem intentat copsar quins elements conviden a la gent a apropiar-se d'un espai i a fer- se'l seu.

Quines són les dificultats més grans que heu hagut de resol-dre a mesura que dissenyàveu el projecte?

Trobar l'escala del lloc tant des del punt de vista de la ciutat com des del punt de vista de l'usuari.

Quins elements, parts o idees del projecte destacaríeu?Primer de tot, pensant que el parc omple un dels buits

més singulars de la ciutat de Solsona hem cregut important, com dèiem, que contribueixi a fer ciutat. A més d'establir les

Solsona Josep M. Montaner i Reig - Fotografies: Autores del projecte

El concurs es va resoldre l'anterior legislatura

El concurs d'idees per la urbanització del Camp del Serra es va resoldre a finals de la passada legislatura. Dels 9 treballs presentats a concurs el jurat en va seleccionar tres "que mereixien l'aprovació i l'interès de tots els membres que formaven el tribunal" segons ha explicat Jordi Riart, que com alcalde de Solsona presidia l'organ decisiori.

La decisió del jurat es va decantar pel projecte de Montse Farràs, Julieta Nava i Anna Jacas "perquè respo-nia perfectament al que ha estat el Camp del Serra", ha recordat Riart. A més, el projecte guanyador destacava "per mantenir un espai obert i diàfan, que a més, permetia ser utilitzar per la ciutat amb el màxim d'aprofitaments i amb menys barreres arquitectòniques", ha remarcat Riart.

L'exalcalde de Solsona veu amb bons ulls el procés de participació ciutadana que ha engegat l'actual executiu municipal "perquè tot el que sigui escoltar la ciutadania és positiu". Tanmateix ha recalcat que les aportacions puntuals poden ser interessants, "sempre i quan es respecti el concepte general del projecte".

El jurat que va escollir el projecte per la urbanització del Camp del Serra estava format per l'alcalde de Solsona, el regidor d'Urbanisme, el regidor de Medi Ambient, un representant d'El Comú i un d'ERC, l'arquitecte municipal, un representant de la Direcció General d'Urbanisme i un representant de l'empresa promotora del sector del Camp del Serra.

relacions amb el seu entorn, s'han projectat una sèrie d’itineraris que amplien la xarxa de recorreguts per a vianants. Considerem important que el parc continuï sent un indret no construït, estem envoltats d'exemples de ciutats que han crescut i s'han densi-ficat sense poder gaudir d'un espai similar. La nostra proposta evita la monumentalització de l'espai mitjançant els elements arquitectònics. També volem destacar la polivalència de l'espai; per això el projecte permet usos que fins ara s'han desenvolupat en aquest lloc i també dóna resposta a les activitats quotidianes dels solsonins.

Què us han semblat els altres projectes presentats?Els projectes que es van presentar són molt variats i

donen solucions molt diverses a l'espai que es plantejava re-soldre. És interessant veure que amb un mateix emplaçament i programa les diferents maneres d'entendre el lloc donen com a resultat projectes molt diferents.

Què en penseu del procés de participació ciutadana respecte a la definició final del projecte engegat per l'ajuntament? Esteu d'acord a incorporar possibles aportacions de la ciu-tadania al vostre projecte?

La definició del nostre projecte ha estat en base als re-queriments i usos que es definien a les bases del concurs. Des d'aquest punt de vista ens sembla interessant que les aportacions les puguin fer els ciutadans. Tots els usos que la ciutat proposi i que puguin ser assumits pel projecte, estem obertes a incorpo-rar-los. Hi ha molts elements que cal tenir en compte, el tipus de vegetació, el tipus d’il·luminació o el mobiliari urbà. Ens sembla interessant conèixer les preferències i necessitats dels ciutadans, ja que al final seran els usuaris de l'espai.

Les autores del projecte guanyador, l'alcalde de Solsona i el regidor d'urbanisme, en l'acte de presentació al Teatre Comarcal

7536 - Divendres, 28-9-2007

Solsona Ramon Estany

L’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, i la regidora de Cultura, Sara Alarcón, van presidir dissabte passat a la sala de Plens de l’Ajuntament l’acte de lliurament dels premis del concurs de flors als balcons, pintura ràpida i fotografia de la passada Festa Major.

Jounou va explicar que s’havia traslladat el lliurament dels premis per les flors als balcons que sempre s’havia fet a la Plaça major durant la Festa, per les dificultats de molta gent per ser-hi i assistir-hi, passant entremig de la gent.

Es va considerar “més prudent fer-ho d’aquesta manera i ajuntar en la mateixa vetllada els premis de les flors als balcons, dels rallies fotogràfics i de la Pintura Ràpida”.

Lliuren els premis dels concursos de la Festa Major

Concurs “Flors als balcons”

El nombre de concursants ha estat enguany de 50. El jurat ha estat format pe rmembres del Centre Excur-sionista del Solsonès i la regidora de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Solsona: Carla Andreu Vila, Claus-tre Besora Canal, Roser Cardona Albets, Núria Carol Costa, Pilar Casals Muntada, Montserrat Colilles Solé, Conxita Comella Ruiz, Rosa M. Gangolells Pujol, Lluis Gangolells Torra, Pilar Guals Molner, M. Rosa Martínez Miquela, Natàlia Pujol Gualdo, Josefina Pujol Muntada, Regina Sánchez Cano, Pepita Sánchez López, Ramon Serra Serra, Carme Solé Mujal, Montserrat Vila Vilar-dell, Maria Vilardell Serra, Roser Xixons Vendrell.

8 536 - Divendres, 28-9-2007

Concurs Pintura ràpida

Especial aquarel.la: Francesc Puell Especial local: Lourdes Santamaria 1r Premi: Joan Calveras 2n. Premi: Joan Sallent 3r. Premi: Jordi Colillas

Solsona Ramon Estany

Concurs Ralli FotogràficMillor col.lecció infantil: Marc Muntada - Millor col.lecció: Montse Botines - Premi Portal: Ignasi Farràs - Premi Patinfanjas: Joan Arnau - Premi Gegant Vell: Joan Arnau - Premi Escut: Xavier Marimón - Premi Bou: Ton Casserres - Premi Nans: Fredric Marimón

L’alcalde també va fer un agraïment i reconeixement, de part de l’ajuntament de Solsona, a “tots els i les que teniu la bonica dèria de les flors, perquè fa més bonica la ciutat”.Finalment, Jounou afegí di-rigint-se a tots els premiats i participants, que “amb el vostre esforç i dedicació ajudeu a fer més bonica la ciutat i a fer una mica més gran la festa”

9536 - Divendres, 28-9-2007

Olius Josep M. Montaner i Reig

Els tècnics del CEL van decidir reutilitzar una de les més de 150 sitges ex-cavades al jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius, datat al segle III abans de Crist, i tornar-li a donar la seva funció original. L'objectiu: comprovar el nivell d'eficàcia que aquests dipòsits subterranis tenien en la conservació dels cereals.

Com conservaven els íbers les seves produccions de cereal? Aquesta incògnita tindrà aviat una resposta científica demostrable a Olius, gràcies a l'experiment que arqueòlegs del Centre d'Estudis Lacetans del Solsonès (CEL), amb la col.laboració de l'ajuntament d'Olius, van posar en pràctica divendres passat al jaciment ibèric de Sant Esteve

L'experiment va consistir en dipositar més de 2.300 quilos d'ordi en una de les sitges excavades, i a continuació, segellar-la "seguint el procediment que utilitzaven els antics pobladors de l'assentament", segons va explicar Ramon Cardo-na, arqueòleg del CEL. Així, es va col.locar una llosa de pedra al fons de la sitja per impermeabilitzar el sòl, a continuació s'hi va dipositar el cereal i finalment es va tapar mitjançant lloses de pedra i una capa de fang i palla barrejats, tal i com ho feien fa 2.300 anys els pobladors de la zona.

L'experiment forma part d'una de les primeres expe-riències d'arqueologia experimental dutes a terme a Catalunya, segons van explicar els tècnics del CEL Ramon Cardona, Jordi Morer, David Asensio, Conxita Ferrer i Josep Pou.

Els impulsors de la inciativa, confien que els resultats de la investigació permetin determinar científicament si les sitges

Arqueologia experimental a Olius

es revestien amb algun material impermeable, a fi de conservar millor el cereal -procés del qual no s'han trobat evidències en el jaciment d'Olius-, o si per contra, el gra situat a les vores de la sitja germinava i consumia tot l’oxigen interior provocant el buit i mantenint invariables les condicions de temperatura i humitat

L'experiment va consistir en omplir amb 2.300 quilos d'ordi una sitja del jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius

L'alcalde d'Olius, Ramon Sala i els regidors de l'ajuntament, Antoni Màrquez, Albert Muntada i Goretti Sala van seguir amb interès els treballs dels arqueòlegs del CEL

10 536 - Divendres, 28-9-2007

Olius Josep M. Montaner i Reig

necessàries per la bona conservació del cereal. Aquesta és la hipotesi de treball amb que treballen els

tècnics del CEL i que ha estat documentada en estudis similars realitzats a Gran Bretanya. El mes de juliol de l'any vinent, passat el temps que de mitjana podia estar emmagatzemat el cereal, s'obrirà la sitja i s'analitzarà l'estat de conservació de l'ordi.

L'estudi permetrà, a més, obtenir dades de temperatura i humitat de la sitja a cada hora gràcies a la instal.lació de 6 sondes en tres nivells diferents del dipòsit. La sitja medeix 1'80 metres d’alçada té volum de 3'5 metres cúbics. Segons els tècnics, un cop finalitzat el procés se n’hauria d’extreure aproximadament 2.000 quilos de gra en bon estat.

L'operació va ser seguida per l'alcalde d'Olius, Ramon Sala i els regidors Antoni Màrquez, Albert Muntada i Goretti Sala, a més d’un grup d'estudiants i col.laboradors del CEL.

L'experiment va comptar també amb la col.laboració de Jordi Ritort, de l'empresa Grans, dedicada a comercialitzar serveis i productes agraris, que va fer donació de l'ordi utilitzat, així com, de les empreses SAF i Labferrer que s'encarregaran d'analitzar les dades preses en la investigació i la qualitat del gra un cop s'obri la sitja.

Els arqueòlegs del CEL van instal.lar sondes per registrar la temperatura de la sitja

L'experiment va despertar força interès

Segellant hermèticament la sitja amb fang i palla

Un jaciment únic a Catalunya

El jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius data del segle III abans de Crist, i segons les investigacions que des de l'any 1998 hi han dut a terme els arqueòlegs del CEL es podria tractar del centre d'emmagatzematge ibèric més gran descobert a l'interior de Catalunya.

De moment s'hi han excavat un total de 150 sitges, tot i que els tècnics creuen que n'hi podria haver més de 300, fet que, segons l'arqueòleg del CEL Ramon Cardona, "demostra l'enorme capacitat econòmica i productora de la zona".

Les conclusions dels arqueòlegs fan pensar que es tractava d’un gran centre de conservació i distribució de l’excedent cerealístic i que s'extendria per tot el mediterrani

a través de les conques dels rius Cardener i Llobregat. La descoberta, l'any 2005, d’una muralla d'època ibèrica de caràcter defensiu i d'unes estructures habitables reforcen aquesta tesi. Segons els investigadors, el jaciment d'Olius formaria part d’una xarxa econòmica i política molt espe-cialitzada que tenia el seu centre al poblat del Castellvell, excavat aquest estiu per membres del CEL.

L'ajuntament d'Olius i el CEL fa anys que treballen al jaciment ibèric d'Olius, en el qual s'ha documentat tam-bé ocupació en època medieval, per tal d'excavar-ne els vestigis, consolidar-ne les estructures i fer visitable tot el conjunt.

11536 - Divendres, 28-9-2007

Odèn Josep M. Montaner i Reig

Roc Falcon comercialitza 120 exemplars de falcons nascuts a Odèn durant el primer any de producció

Les instal.lacions de Roc Falcon ocupen unes 3 hectàrees de terreny a la finca de Caballera Alta de Canalda. Dues grans gàbies dominen tot el complex en el qual també s'hi troben les granges d'abastament de menjar, el centre de reproducció i els habitatges dels propietaris i treballadors del centre.

Les grans gàbies o voladors medeixen 80 metres de diàmetre, fan 30 metres d'alçada i cada un d'ells té capacitat

Vista aèria de Roc Falcon, a la finca Caballera Alta d'Odèn Foto: Ivan Meduna

per 120 falcons que hi aprenen a volar i a caçar. "Les gàbies són necessàries perquè els animals desenvolupin de manera natural el seu instint i sobretot perquè es musculin com si ho fessin en plena naturalesa", explica el propietari de Roc Falcon Harald Küspert.

Els falcons passen en aquests recintes els primers 6 mesos de vida abans de ser venuts ja que en aquest tipus de cria es venen només els exemplars joves de l'any, segons expliquen els responsables del centre de cria. A més, Küspert remarca

Els propietaris de Roc Falcon, Ha-rald i Stania Küspert, van començar ara fa 7 anys l'aventura de crear un gran centre de cria de falcons a Canalda, al municipi d'Odèn i aquest estiu han comercialitzat la seva primera producció nascuda i criada íntegrament a Roc Falcon. Un total de 120 exemplars de falcons de les espècies pedigrí, sacre i grifó, criades en captivitat a Roc Falcon han estat adquirides per clients de tot el món.

En només 5 anys de funcionament Roc Falcon s'està convertint en el centre de cria de falcons més gran del món. Els seus responsables confien en assolir una producció de 500 exemplars anuals

que el fort instint territorial dels falcons no permet que estiguin junts després de la primera muda "ja que llavors comencen a competir entre ells per dominar l’espai".

Les parelles reproductores es troben en les granges de reproducció, en gàbies més petites i aïllades. Els reponsables de la cria de falcons de Roc Falcon destaquen "la qualitat i la puresa de les línies de sang" que han aconseguit obtenir de les seves parelles reproductores, en més de 30 anys de dedicació. El pedigrí d'aquests animals és essencial a l'hora de trobar compradors ja que "el més important és aconseguir una bona base per tal que l’amant de la caça amb falcons pugui ensi-nistrar l’animal segons la seva voluntat" asseguren Stania i Harald Küspert.

El preu d'un falcó depèn de molts factors però sobretot del que el client estigui disposat a pagar. El pedigrí, el tamany la postura o el sexe determinen en gran part el cost d'aquests animals. Les femelles -més grans que els mascles- són més

Exemplars de falcons a les instal.lacions de Roc Falcon Foto: Ivan Meduna

Dues gans gàbies amb capacitat per a 120 falcons dominen el complex de cria de falcons d'Odèn Foto: Ivan Meduna

12 536 - Divendres, 28-9-2007

Odèn Josep M. Montaner i Reig

fortes, poden caçar animals més grans i per tant el seu cost es superior al dels mascles. Els principals clients de Roc Falcon es troben als Emirats Àrabs, on la caça cinegètica amb falcons està molt arrelada i forma part de la cultura i les tradicions de la zona. Tot i això Küspert explica que Roc Falcon té clients que utilitzen els falcons en programes de conservació d'aquestes espècies protegides, així com per erradicar poblacions d'aus en zones on puguin comportar problemes, com ara en aeroports o en ciutats.

Al centre de cria de Roc Falcon hi treballen en condicions normals 25 persones que s'ocupen dels animals durant les 24

hores del dia. L'objectiu dels responsables del centre és arribar a una producció de 500 falcons anuals i esdevenir el principal centre de cria i comercialització d’aquests falcons al món.

A Roc Falcon es crien falcons de les espècies Grifó Pelegrí i Sacre Foto: Ivan Meduna

Entrevista a Harald i Stania Küspert, propietaris del centre de cria de falcons d'Odèn

Harald Küspert és enginyer paisat-gístic però ha aconseguit convertir la seva afició, la cria de falcons, en la seva pro-fessió. Amb més de 30 anys d'experiència en aquest món espera consolidar el centre de Roc Falcon com el més important del món en la cria de falcons. Roc Falcon ha obtingut aquest any la primera producció de falcons nascuts i criats al centre. A més ha rebut el vistiplau definitiu d’Urbanisme després de les diverses denuncies pre-sentades per grups ecologistes contra el centre

Com va ser que van venir a Odèn? Vam conèixer Odèn l’any 1986 a través d’un amic

alemany i des del primer moment ens vam enamorar d’aquest paisatge i la seva gent. Més tard ens vam instal.lar a Pubilló on ja vam començar a criar-hi les primeres cries de falcons. L’any 2000 després de tancar el centre de cria de falcons que teníem a Alemanya a causa de l’alta contaminació de l’entorn, vam decidir iniciar el projecte de Roc Falcon a Odèn.

Per què van escollir aquesta zona? Les condicions climàtiques i naturals de Canalda són

molt favorables per la cria de falcons. De fet aquí ja hi ha poblacions salvatges d’aquests animals. L’alçada del terreny, l’ambient sec i poc calorós i uns vents força favorables fan que aquesta zona sigui iedal per la cria de falcons. No hi ha gaires llocs a Europa com aquest. Estem en plena naturalesa, l’aire i l’aigua són molt nets i sobretot no hi ha res que molesti els animals.

“el nostre interès és preservar aquest entorn”

És important aquesta tranquilitat?Molt, els falcons necessiten molta tranquilitat, no hi pot

haver sorolls, ni contaminació de cap tipus perquè aquests ani-mals s’estressen de seguida. És molt important que mentre són joves mantinguin sempre un mateix ritme de desenvolupament. Necessiten que no s’interrompi aquest ritme i que les condicions ambientals no variïn.

Quan van començar Roc Falcon hi va haver oposició. Què en pensa?

En principi l’oposició més forta va venir exclusivament de l’entitat ecologista Ipcena, i el seu president Joan Vàzquez. Jo crec que ell s’oposa per principi a qualsevol iniciativa que es plantegi en el territori. La meva impressió és que s’aprofita d’un ecologisme mal entès pels seus interessos. Fa molt soroll i pressiona tant l’adminsitració que aquesta li acaba fent cas per por de les reaccions de l’opinió pública.

De totes maneres algunes de les reivindicacions d’Ipcena han estat acceptades i vostès han hagut de fer un projecte urbanístic i mediambiental recopilatori de tot el centre?

Sí però no és exactament així. Ipcena ens acusava d’haver

13536 - Divendres, 28-9-2007

engegat el centre de manera il·legal i això no és cert. Tot el que s’ha construït aquí ha estat aprovat per la comissió provincial d’urbansime i s’ha fet d’acord amb les llicències administratives pertinents. El que passa és que la llei d’urbanisme va canviar i llavors Urbanisme ens va demanar l’elaboració d’un projecte recopilatori conjunt de tota la zona, que finalment també ha estat provat.

Per tant, ara ja està dins la llei?Sempre hi hem estat. El que passa és que quan vam co-

mençar la llei d’urbanisme no exigia algunes mesures que ara sí que exigeix. A mi m’estranyava perquè algunes d’aquestes mesures ja feia temps que es demanaven a Alemanya i per tant nosaltres ja les prevèiem. Per això ens han aprovat el projecte urbanístic recopilatori ja que ho teníem tot en regla.

Però aquesta instal.lació té un impacte en el paisatge força gran?

Sí, però també s’ha de tenir en compte que gran part d’aquesta finca està dins un PEIN i per tant no s’hi pot fer pràcticament res, ni tallar el bosc. En canvi a l’altra part s’hi pot fer el mateix que es pugui fer en un terreny agrícola de Solsona com ara un magatzem o un centre de maquinària de construcció. Nosaltres tenim el mateix dret que ells per dur-hi una activitat econòmica sempre i quan estiguem dins la llei. A més, nosaltres vivim aquí, hi tenim el nostre negoci i el nostre interès és preservar aquest entorn. Sí que les gàbies són molt grans però també tenen un fort impacte paisatgístic les torres de telecomunicacions, les línies elèctriques, el fum d’algunes empreses o les tanques metàl.liques de les carreteres.

Però això és necessari?Evidentment, però, hi ha sempre la possibilitat de decidir

si es vol o no es vol aquest impacte en el paisatge. Quan vam sol.licitar la instal.lació del centre de falcons, ho vam explicar bé i mai no ens van posar cap problema. Si un ajuntament no vol aquest tipus de projectes no els dóna permís i ja està. Nosaltres no vam haver d’insistir gens, es va acceptar el projecte i després un cop hem tirat endavant sí que ho hem defensat moltíssim ja

que sabíem que ho estàvem fent bé i a més hi havia importants inversions fetes.

Aquest any han decidit explicar i ensenyar el que fan a Roc Falcon, per què?

Teníem previst fer-ho abans però el desenvolupament de les obres que s’estan fent al centre no ho va permetre. A més, amb les denúncies d’Ipcena, que ens han pintat molt malament, vam decidir actuar ràpidament i organitzar aquestes visistes.

I com ha anat?Jo crec que molt bé. La gent s’ha pogut fer una idea força

precisa del que fem aquí, i de com ho fem. Els que han visitat les instal.lacions les han pogut conèixer directament i l’èxit de la iniciativa ens ha sorprès a tots. A més, he de dir que ha vingut gent amb serioses reserves sobre el que fèiem aquí i en canvi un cop han conegut com treballem han marxat amb una impressió radicalment diferent.

Per què aquesta acollida tant bona?Perquè els falcons generen una fascinació molt gran. A

més, la gent ha pogut veure aquests animals des d’aprop els ho hem ensenyat pràcticament tot i durant gairebé tres hores han conegut a fons tot Roc Falcon.

Odèn Josep M. Montaner i Reig

14 536 - Divendres, 28-9-2007

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, va anunciar dilluns passat a Sant Llorenç de Morunys que confia que el Ministeri de Medi Ambient transfereixi a la Generalitat la carretera de la Llosa del Cavall, abans d'acabar l'any i un cop s'hagin enllestit definitivament els treballs d'adequació de la via que s'hi estan duen a terme.

Nadal va assegurar que l'acord de transferències assolit amb el govern espanyol –titular de la via i del pantà- ja està "concretat i decidit", i a més, va assegurar que aquest inclou també l’embassament. La via, d'uns 25 quilòmetres de llargada, passarà a formar part de la xarxa de carreteres de la Generalitat, de Política Territorial i Obres Públiques, mentre que el pantà es traspassarà al departament de Medi Ambient.

El conseller de Política Territorial va avançar que el seu departament té prevista l'execució "immediata" de les obres de millora de la carretera C-55, a la cruïlla de Santa Sussana, al muncicipi de Riner, on hi ha prevista l'habilitació d'una variant. Nadal va destacar també les diferents actuacions de reforç que

L’estat traspassarà la carretera i l’embassament de la Llosa del Cavall abans de final d’any

Els treballs de millora de la carretera de la Llosa, que van començar l’any passat, es troben en la seva darrera fase consistent en la instal.lació de malles de seguretat per evitar despreniments de roques i la consolidació d’un talús a tocar de la presa. Està previst que s'acabin abans de finalitzar l'any.

s'estan fent a la C-26, tot i que, no va concretar més inversions en altres vies de la comarca.

Nadal va presidir a Sant Llorenç la reunió del Con-sell General de Muntanya. Acompanyat pel director general d'Arquitectura i Paisatge, Joan Ganyet, el conseller va assegurar que el govern obrirà la convocatòria d'ajuts per les comarques de muntanya abans de l'estiu de l'any vinent. Els ajuts estan destinats a les necessitats específiques de les comarques de muntanya "a les quals, per la seva singularitat, cal donar resposta". El responsable de Política Territorial, preveu que enguany la dotació econòmica dels plans s’incrementi en uns 10 milions d'euros.

Nadal va destacar el pla de camins del Consell Comar-cal del Solsonès pel qual s’han destinat un total de 6,5 milions d’euros i que va qualificar d’exemplar. A la trobada també hi van assistir representants dels consells comarcals de les 10 comarques catalanes de muntanya.

Joaquin Nadal signant el llibre d'honor de l'ajuntament de Sant Llorenç

Aquesta setmana s'han acabat els treball de reforç del ferm de la carretera C-26. En els propers dies es completarà l'obra amb la instal.lació de noves tanques de protecció

15536 - Divendres, 28-9-2007

Comarca Servei de premsa del Consell Comarcal

El Consell Comarcal organitza dos cursos d’atenció a la gent granEls cursos van dirigits a persones que treballin en l’àmbit de l’atenció domiciliària o que vulguin treballar-hi

El Consell Comarcal del Solsonès, a través del Pla de Ciutadania i Immigració i del Servei d’Informació i Atenció a les Dones, orga-nitza dos cursos sobre atenció a la gent gran. Els cursos són gratuïts i van dirigits a totes aquelles persones que treballin en l’àmbit de l’atenció domiciliària i vulguin ampliar coneixements.

El primer curs es farà a Solsona i tindrà una durada de 20 hores. S’impartirà els dilluns i dimecres a la tarda de 2/4 de 7 a les 9 del vespre a la sala gòtica del Consell Comarcal. Les classes començaran el dilluns 8 d’octubre i finalitzaran el dia 31 d’octubre. Cal inscriure’s al Consell Comar-cal abans del dia 4 d’octubre.

L’altre curs es farà a Sant Llorenç de Morunys amb una durada de 8 hores. Les classes tindran lloc a la Biblioteca municipal els dissabtes 20 i 27 d’octubre de 9 a 1 del migdia. Cal formalit-zar la inscripció abans de l’11 d’octubre a l’Ajun-tament de Sant Llorenç.

Els cursos tenen el suport de la Secre-taria per a la Immigració i l’Institut Català de les Dones.

El Consell Comarcal del Solsonès s’ha afegit a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que per primer cop s’organitza a Solsona, pagant el bitllet del Bus interurbà Solsona-Olius gratuïtament durant tota la setmana per a tots els usuaris. El Consell, que d’aquesta manera col•labora amb la iniciativa de l’Ajuntament de Solsona, pretén incentivar la població a utilitzar aquest mitjà de transport que permet un mo-del de mobilitat més sostenible i econòmic, tant per la comarca com pel propi usuari, ja que el preu del bitllet és de 30 cèntims d’euro (abonament de 10 viatges).

Albert Muntada, vicepresident del Consell Comarcal i responsable polític del bus, comenta que “tota iniciativa que fomenti l’estalvi d’energia i el foment d’altres mitjans de transport que no sigui el cotxe per circular per la ciutat, és positiu”. Així mateix, durant la setmana, tant Muntada com la regidora de Serveis Socials d’Olius, M. Goretti Sala, s’han desplaçat de Solsona al Pi de Sant Just, en els seus trajectes fins

El Consell Comarcal participa en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, finançant el transport públic

El Bus Interurbà Solsona – Olius, gestionat per l’ens comarcal, ha estat gratuït durant tota la setmana

a l’ajuntament d’Olius, amb el Bus Interurbà per tal de poder parlar amb usuaris i veïns, i poder captar opinions sobre la iniciativa i sobre el propi servei del bus.

Montilla pretén evitar el Consell Comarcal en la seva visita al SolsonèsEl president de la Generalitat té un programa per recórrer Solsona divendres vinent que a hores d’ara no contempla passar per la institució comarcal

Per primera vegada a la història un president del govern català ha projectat ser a la capital del Solsonès sense tenir en compte la institució comarcal. El programa dissenyat fins avui no contempla cap trobada amb el president del Consell a la seu del palau Llobera.

En aquest sentit, el cap comarcal, Marià Chaure, ha atribuït “el descuit a una manca d’informació dels assessors del president català, que segurament segueixen els protocols de visita que Montilla fa a les comarques sense tenir en compte que hi ha indrets com el Solsonès on el Consell Comarcal és un important instrument aglutinador i de suport als ajuntaments i la població”. Chaure creu que el president de la Generalitat “ha de reconèixer el paper de pal de paller que des de sempre ha ostentat el Consell Comarcal del Solsonès en un territori com el nostre, on predomina el disseminat i els municipis de menys de 150 habitants”.

Els diversos grups polítics han coincidit amb el Consell Comarcal pel que fa al pes específic d’aquest ens al Solsonès que, a diferència d’altres comarques, “té un paper rellevant i fonamental en la cohesió i organit-zació del territori a tots els nivells”. Segons Chaure la gent de la comarca es mereixen que el president català visiti una institució com el Consell que des de sempre els ha representat i s'hi han sentit representats.

Bona part dels alcaldes dels municipis del Solsonès també creuen “injustificada l’actuació de la Generalitat”, que ahir encara no havia comunicat la visita al president del Consell, ni ha estat convidat de forma oficial. Alcaldes han qualificat de “menyspreu” aquesta situació davant la qual per dignitat no descarten reaccionar de forma semblant.

16 536 - Divendres, 28-9-2007

17536 - Divendres, 28-9-2007

Setena caminada popular de CanaldaLa caminada mobilitza més de 700 persones entre participants i controls

El diumenge 23 de setembre es va aixe-car tapat, ennuvolat i a estones amb una espessa boira, malgrat tot, quasi 700 persones van fer la volta al puig Sobirà.

Tot i que el paisatge es va mantenir amagat, la gent va poder admirar les construc-cions adossades a la roca, la verticalitat de la roca de Canalda, els estrets corriols, la riera, la vegetació frondosa de les obagues i els alzinars de la solana...

En el moment de la inscripció es donava a cada participant un llibret on, a més de l’ex-plicació de l’itinerari contenia un article sobre geologia i una entrevista a dos pagesos del peu del puig Sobirà. Una estona abans de l’hora prevista es va donar la sortida des del Planellot en direcció a la roca de Canalda.

També en aquesta caminada hi va haver petites-grans anècdotes, petites pels lectors, grans per als qui les van patir. Dos caminaires,

Canalda Comissió Canalda 1.100 anys - http://canalda.ddl.net/ - canalda@canalda.ddl.net

que se li va trencar la sola d’una; la va lligar com va poder amb voltes i voltes de cordill i va continuar la ruta. La gent que el veien avisaven als controls perquè el portessin en cotxe i fins i tot i va haver qui va trucar els organitzadors per solucionar l’afer, però malgrat tot, el protagonista va voler arribar fins el final, això sí, amb la sabata a la mà.

Al final del recorregut tothom destacava la bellesa del recorregut i la bona organització. En el darrer control els participants van rebre de record una bossa amb l’anagrama de la comissió Canalda 1.100 anys.

Afegim algunes curiositats esta-dístiques. Dels 684 participants el 55% ja havien vingut en alguna altra edició i el 45% restant ho feien per primera vegada. La participació masculina (el 55%) va ser

una mica superior a la femenina (el 45%). La gent procedia de 72 poblacions diferents; la gran majoria, però, eren de Solsona, el 42%; un 11% eren de la resta de la comarca, amb una partici-pació destacada de la Vall de Lord (27 persones) i d’Olius (28). Un 17% eren de la resta de la regió 7, amb un predomini clar

Portada del llibret que es repartia als caminaires

Inscripcions i sortida al Planellot

només sortir, van posar la marxa llarga i sense veure el trencant de ca la Rita, es van enfilar fins el cim de la roca fent un desnivell de més de 300 metres amb poc més de 20 minuts. L’altra feta la va protagonitzar un jove que tenia les sabates tan esmolades

Ca la Rita

L’espluga Malera

L’esmorzar a les Credes

18 536 - Divendres, 28-9-2007

Canalda Comissió Canalda 1.100 anys - http://canalda.ddl.net/ - canalda@canalda.ddl.net

dels manresans (38), seguits dels de Berga, Navarcles, Navàs, Santpedor, Puig-reig i Artés. El 29% de la resta de Catalunya: sabadellencs (44), terrassencs (40), barcelonins (34), i una variada representació d’Oliana, Viladecavalls, Sant Quirze del Vallès, Gavà,… i d’Andorra.

La Núria Torrents Martí de Terrassa, de 4 anys, va ser la caminaire més joveneta. També tenien aquesta edat amb algun mes més, el Lukas Küspert de Canalda i el Martí Torrebadella de Gavà. El Vicens Tasies de Solsona va ser el més gran de la colla. (No sabem si voldrà que publiquem els seus 76 anys). El Vicens anys enrere havia passat per

les cases del Planellot i Larrat refent matalassos de llana; ens deia el dia de la caminada “que ell les havia tancat, aquelles cases”.

Aquest dissabte continuen les activitats de festa major amb un cam-pionat de bitlles catalanes, el concert del Roger Mas a la carpa instal.lada darrere l’església i, el diumenge, mis-sa, aperitiu per a tothom i el dinar de Festa Major.

Punt de llibre amb la programació de la Festa Major d'enguany

19536 - Divendres, 28-9-2007

Parapent Josep M. Borés - Fotos: Canalda Parapent Club

Canalda viu l'apoteosi del parapent

Entre el 8 i l'11 de setembre es va celebrar a Canalda el Campionat de Catalunya de Parapent, prova puntuable a la Lliga Espanyola d'aquest esport. Els dies, esplendorosos per a la pràctica d'aquest esport van oferir imatges com la que veieu. El resultat final i les classi-ficacions les podeu consultar a www.canaldaparapent.blogspot.com a on també hi ha àlbums de fotografies.

La competició només es va haver d'anular el dia 11 per raons climatològiques.

La prova va ser organitzada per Canalda Parapent Club, fent servir la zona d'enlairament de Caballera. L'organització vol agrair a tots els col.laboradors el suport que han ofert per poder oferir aquest espectacle.

20 536 - Divendres, 28-9-2007

21536 - Divendres, 28-9-2007

Celebracions Ramon Estany - Fotos: Resol

La masia de Pujantell, casa pairal de Clarà (Castellar de la Ribera), va acollir el passat dissabte, 22 de setembre, un centenar de persones a les que els uneix el vincle familiar del cognom Pujantell ( o Puigantell, una variant sorgida a principis del segle passat i que és troba al Vallès Occidental)

Els participants a la trobada, segons explica l’organitza-dor, Juli Puigantell, van visitar la casa pairal, el Pi de Viladrich i el Castellvell d’Olius. El dinar de la trobada el van fer al res-taurant Can Puig de Clariana de Cardener, en un ambient festiu i de germanor. Helius Puigantell llegí una glossa, en la que es va agrair l’acollida dispensada pels Pujantells de Solsona i on es desitjà que aquesta relació de cosins tingui continuïtat i no es perdi mai més. Alhora va retre homenatge al “nostre bagatge, la nostra manera de viure, de ser i d'actuar” responsable i tradicional.

L’acte també es va completar amb unes paraules de Marisol Puigantell, representant als vinguts de França, i fi-

Primera trobada de Pujantells (Puigantells)

nalment els joves Sergi i Marta en representació dels Pujantell del Solsonès van donar les gràcies als visitants de fora.

Hèlius Puigantell Sergi i Marta Pujantell Marisol Puigantell

Juli Puigantell va tallar el pastís

22 536 - Divendres, 28-9-2007

L’apuntEl cognom Pujantell, segons l’Institut d’Estadística

de Catalunya, el porten actualment unes 290 persones. No és un cognom gaire freqüent a Catalunya, si bé, al Solsonès, d’on és originari, és una mica més abundant (n’hi ha uns 82).

Val a dir que a principi del segle passat, una branca dels Pujantell va canviar les grafies del nom per Puigantell, especialment al Vallés occidental, on ara n’hi ha uns 26

Celebracions Ramon Estany - Fotos: Resol

Oferint un obsequi als avis Pujantell del Solsonès

Visitant la casa pairal

Juli Puigantell fill va parlar de la història dels Pujantell

Celebracions Ramon Estany

Els germans Picanyol; el Joan i la Claustre

Aniversari per partida dobleLa crònica social solsonina no s’aturà el passat cap de setmana, doncs vet aquí que dos germans bessons van celebrar dissabte passat els 60 anys.

Nascuts a la Plaça de Sant Joan de Solsona, el 1947, el Joan Picanyol Tarrés i la Claustre Picanyol Tarrés han conservat

sempre els vincles afectius amb la ciutat que els va veure nèixer. La Claustre treballa a l’Hospital de Sant Pau i el Joan ha dedicat tota la seva vida a la banca, treballant per La Caixa. Malgrat haver marxat de Solsona de ben petits, hi han mantingut la relació familiar i d’amistats i per aquest motiu van celebrar el doble aniversari a Solsona, acompanyats dels familiars i amics propers. El dinar de la celebració va tenir lloc al Restaurant Gran Sol.

23536 - Divendres, 28-9-2007

24 536 - Divendres, 28-9-2007

El Miracle

Celebració dels 50 anys d’ordenació del Pare Xavier Morell

El passat diumenge, 23 de se-tembre, al Santuari del Miracle es va celebrar una festa molt especial: els 50 anys de l’ordenació com a Sacer-dot del Pare Xavier Morell, monjo de Montserrat, que resideix actualment al Monestir del Miracle. L’acte va servir també per a fer la presentació en públic del llibre que ell mateix ha escrit sobre la seva vida: “EL SENTIT D’UNA VIDA. UN MONJO ATÍPIC”, de

Publicacions de l’Abadia de Montserrat. En el llibre es relata, pas a pas, la intensa trajectòria vital d’aquest monjo, destacant especialment la seva llarga i en alguns moments dramàtica ex-periència a l’Àfrica, en monestirs de Rwanda i Tanzània. Durant tota la jornada, el Pare Xavier va fer multitud de dedicatòries als llibres adquirits pels assistents. Unes 200 persones, entre familiars i amics, varen acompanyar el Pare Xavier en aquest dia tan important per a ell amb una emotiva missa presidida per ell mateix a l’església del Miracle i un bon dinar per a festejar-ho després. Per molts anys!

25536 - Divendres, 28-9-2007

Olius Ramon Estany

La Fira de la Torregassa mostra “els millors trumfos”Veure com han evolucionat les tasques de sembrar i collir trumfos amb el pas del temps va ser un dels principals atractius de la Fira de la Torregassa d’enguany

La recuperada Fira de la Torregassa (Olius) va aplegar diumenge passat, dia 23 de setembre, més d’un miler de per-sones, en un dia xafogós d’estiu que tan aviat amenaçava pluja com no, i amb un sol esplèndid, a estones, que va fer que força gent de la comarca i de poblacions veïnes es desplacés fins a l’esplanada on hi havia les exposicions de maquinària agrícola i les parades de productes artesans... i, sobretot, la demostració de plantada i recollida de trumfos d’abans i d’ara, a mà i amb maquinària molt antiga i més recent, que va ser la proposta que va despertar més expectació entre els assistents. A la tarda es va celebrar com a cloenda de la fira un sorteig d’un gran rebost.

El número del rebost va correspondre al 18.083, que va tocar a una parella de Guixers que l’acabava de comprar

La Fira de la Torregassa va deixar de celebrar-se l’any 1963 i l’objectiu dels organitzadors “és recuperar l’esperit de la fira” , amb un enfocament menys comercial i més lúdic i festiu, adequant-la a la realitat actual. També el fet de recordar i rememorar les feines del camp d’abans i com han evolucionat és l’ingredient més peculiar d’aquesta Fira del segle XXI, que en la primera edició, el 2004, va mostrar l’evolució del segar, el 2005 com ha experimentat el pas del temps la tecnologia del llaurar, i l’any passat, el 2006 vam descobrir les transformacions en la tècnica del sembrar.

La Fira es va començat a engegar a partir de les 9 del matí, amb la concentració al Recinte Firal de les prop de 80 parades. A més, a partir de les 10 del matí, els camps dels voltants van acollir una espectacular prova cronometrada del Campionat de Catalunya d’Enduro per a nens, organitzat per

Motor Club del Solsonès.

A les 11 del matí, les autoritats van procedir a inaugurar la Fira. Antoni Màrquez, regidor de l’Ajuntament d’Olius, va fer els honors de tallar la cinta, acompanyat d’Albert Muntada, vice president primer del Consell Comarcal, Teresa Canal, diputada provincial i Xavier Jounou, alcalde de Solsona. Tot seguit, acompanyats pels organitzadors, van realitzar el recor-regut pel recinte firal tot gaudint com la resta de visitants, de les parades de productes artesans i estands comercials. Un cop visitats els estands, les autoritats van recuperar forces amb un esmorzar a base de botifarra i pa amb tomàquet, a l’estand de

Moment de la inauguració de la Fira

Una estona per recuperar forces amb una bona botifarra i pa amb tomàquet

Voleu comprar una tartana?Emprovant-se els barrets

26 536 - Divendres, 28-9-2007

Olius Ramon Estany

Passejades a cavall amb Hípica Cap de Costa

la Societat de Caçadors. Tot seguit, s’iniciava el plat fort de la fira, la demostració de plantada i recollida de trumfos d’abans i ara. En primer lloc, unes mestresses preparaven la llavor, tallant les patates perquè cada grill sigui una llavor. Un cop ja estaven totes, s’aplegaven en uns cabassos damunt una mula i es duien al camp per ser sembrades.

En el recinte adaptat per mostrar com es plantaven i re-collien els trumfos, el públic va poder veure plantar a mà, amb l’ajut d’un animal, amb un tractor però fent anar dos homes el mecanisme i finalment amb un tractor totalment automatitzat. I el mateix amb la recollida, a mà, ajudats d’una mula o cavall, i amb un tractor.

Sembrant trumfos amb l'ajut d'un animal

Sistema modern de recolecció de trumfos amb el tractor

27536 - Divendres, 28-9-2007

Olius Ramon Estany

L'espectacular rebost que se sortejavaEls afortunats guanyadors de la rifa

Ep, la foto

28 536 - Divendres, 28-9-2007

Les mestresses van mostrar una gran habilitat

Cal tallar bé els trumfos

Una feina que s'ha de fer sense badarPlantant a mà Collint a mà Aquí tothom s'hi podia apuntar

29536 - Divendres, 28-9-2007

Programa d’actes:

Divendres, 28 de setembre11:00: Final del campionat de Petanca17:00: CineDissabte, 29 de setembre17:00: Visita del Pallasso Lucas, Luquito i de les Súper-nenes TremendinesDiumenge, 30 de setembre11:00: Missa cantada per la Coral “Cor Juvenil” del centre i, en acabar, aperitiu popular en celebració dels 15 anys del centre18:00: Concert amb la Coral Morunys

15 anys de la Residència “La Vall”

Durant l’última setmana de setembre, la residència d’avis de la Vall de Lord organitza diferents actes, emmarcats dins “la setmana de la gent gran”, que enguany prendran un color especial en commemorar-se el 15è any de vida del centre. Des de l’organització conviden tothom a participar-hi.

Sant Llorenç de Morunys Redacció

CULTURA delimitarà l’entorn de protecció del santuari del Miracle

Vist l’informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural, de 18 de juny de 2007, s’ha resolt iniciar l’ expedient de delimitació de l’entorn de protecció del Santuari del Miracle, a Riner. Aquest entorn consta grafiat al plànol que figura a l’ex-pedient administratiu. Aquest expedient s’afegeix a l’anterior de declaració de monument historicoartístic a favor del Santuari del Miracle, a Riner.

Aaquesta fet comporta la suspensió de la tramitació de les llicències de parcel.lació, edificació o enderrocament a la zona afectada, i també la suspensió dels efectes de les llicències ja concedides. No obstant això, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació pot autoritzar la realització de les obres que sigui manifest que no perjudiquen els valors culturals del bé. Aquesta autorització ha de ser prèvia a la concessió de la llicència municipal, llevat que es tracti de llicències concedides abans de la publicació de la present Resolució.

Durant el termini d’un mes comptat a partir de la publi-cació d’aquesta Resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, l’expedient estarà a disposició de tots aquells que el vulguin examinar . Durant aquest termini es podrà al.legar el que es consideri convenient sobre l’expedient esmentat.

Riner

Tots al voltant del Claustre El tema d’enguany és l’agraïment. Vetlla de pregària a la Mare de Déu del Claustre a Solsona.En ocasió del 51è aniversari de la coronació, el Claustre us convida a compartir una hora de pregària als peus de la Verge.

Us hi esperem a 2/4 de 10 de la nit del dia 7 d’octubre de 2007.

CanaldaFesta Major de la Mercè- Diumenge vinent, dia 30, Missa a les 12 i cant dels goigs.

El MiracleAplec de Sant Gabriel – Diumenge vinent, 30 de setembre, a la 1, Missa a la capella de l’Arcàngel Sant Gabriel i repartiment del pa beneït.

La SelvaFesta de Sant Miquel de Gramoneda Diumenge vinent, dia 30, Missa a 2/4 d’1.

OliusFesta de Sant Miquel – Dissabte vinent, dia 29, a les 7 de la tarda, Missa a la capella de Sant Miquel del Camp i benedicció del pa.

PinellFesta Major de St. Miquel- Dissabte vinent, dia 29, a les 7 de la tarda, Missa i benedicció del pa. No hi ha Missa a Madrona.

SolsonaFesta de la Policia Local- Diumenge vinent, 30 de setembre, la Policia Local participarà a la Missa de 2/4 de 12 del Cor de Maria, en honor dels tres Arcàngels patrons Miquel, Rafael i Gabriel.

Els Sants de la SetmanaDivendres, 28Sant Venceslau; sant Llorenç Ruiz. Sant Simó Rojas; santa Eustoqui.

Dissabte, 29Sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael. Sant Fratern; santa Gudèlia.

Diumenge, 30Sant Jeroni. Santa Sofia.

Dilluns, 1Santa Teresa de l’Infant Jesús. Sant Remigi.

Dimarts, 2Sants Àngels de la Guarda. Mare de Déu de l’Acadèmia. Sant Sadurní; beat Berenguer de Peralta.

Dimecres, 3Sant Francesc de Borja. Sant Gerard o Grau; santa Maria-Jose-pa Rosselló.

Dijous, 4Sant Francesc d’Assís. Sant Petro-ni; santa Àurea.

Parròquia

30 536 - Divendres, 28-9-2007

Oliana Marcel Ribera - Redacció

Tancament abocador controlat de Graell

L’Ajuntament d’Oliana i la Mancomunitat In-termunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional informen a les llars d’Oliana que:

l’Agència de Residus de Catalunya, procedirà a la clausura de l’abocador el proper octubre. A partir de l’1 d’octubre, els residus urbans generats a Oliana i als altres pobles de la part sud de la comarca de l’Alt Urgell, tindran com a destinació el Dipòsit Controlat de RSU de Benavarre, al municipi de Montferrer-Castellbò. Les dei-xalles es portaran a la Planta de Transferència d’Organyà i d’allí, prèvia compactació per estalviar viatges al vehicle de recollida, es transferiran al dipòsit final.

Fins al proper 30 de setembre, l’abocador de Gra-ell admetrà residus urbans. Si teniu algun desembaràs o residus voluminosos i els voleu llençar, cal fer-ho abans del dia 1 d’octubre.

Per més informació o per aclarir algun dubte, podeu contactar amb en Jordi Pasques, Gerent de la Mancomunitat, i us atendrà. Tel: 679194686.

Mor un jove d’Oliana en accident de trànsit a La Sentiu de SióHavia treballat per una empresa de transports solsonina

Un jove de la localitat d’Oliana va morir dimarts al matí

en un accident de trànsit en sortir-se de la vía amb una furgoneta i col.lidir amb un habitatge de La Sentiu de Sió. Encara que a la família de la casa afectada no els produí danys personales, el fort impacte sí que va provocar importants danys materials.

El sinistre es produí, segons informaren els Bombers de la Generalitat, a les 7.33 hores, en el punt quilomètric 32 de la C-26, en el terme municipal de La Sentiu de Sió. Per causes desconegudes, la furgoneta que conduia la víctima, Fidel B.M., de 30 anys i veí d’Oliana, va sortir de la carretera, derrapà uns 50 metres fins a encastar-se a l'habitatge i posteriorment lliscà per un camí. Com a conseqüència del fort impacte, el conductor i únic ocupant del vehicle va quedar atrapat i hagué de ser rescatat per tres dotacions de bombers. A causa de les ferides produïdes, el jove morí abans de poder ser traslladat a un centre hospitalari.

L’impacte del vehicle ocasionà un forat de grans dimen-sions en la paret de la casa que afectà a la planta inferior, així com al dipòsit del gas i de l’aigua.

L'enterrament va tenir lloc a Oliana dimecres passatDimecres passat dia 26 de setembre es van celebrar

els funerals de cos present del jove d’Oliana Fidel Bosch. Un bon nombre d’olianesos vam acompanyar els seus familiars en aquests moments de dolor. Vam voler acompanyar al finat en aquest últim adéu.

Des de les pàgines de la nostra revista volem fer arribar el nostre més sentit condol als pares: Fidel i Montse, als germans Josep i Marta i a la resta de la família.

“Molts cops, el silenci és la més clara manifestació.De vegades, les paraules sobren.

Fidel, els que quedem en aquesta Vallet recordarem.

Siguis on siguis, descansa en pau”.

31536 - Divendres, 28-9-2007

Festa de Santa ConstançaEl dissabte passat, dia 15, com ja és costum, la parròquia de Linya va celebrar la festa de santa Constança. Es va celebrar una missa a les 8 del vespre en honor a la santa, patrona de la gana

Casl recordar que santa Constança tenia la seva pròpia església, una capella de petites dimensions situada al sud de la parròquia de Linya. Però, malauradament, pels focs de l’estiu del 98 es va cremar. Llavors el seu amo, el Jaume Borés, de la Serra de Linya, la va tornar a reconstruir; però la imatge va ser portada a l’església parroquial de Linya, i la van instal•lar en un petit altar a la nau lateral de l’església.

Abans, la gent acudia des de diferents indrets caminant a la capella de la santa per demanar que els fes venir gana o donant-li gràcies pels favors concedits. Tot això es podia veure plasmat a les seves parets amb ex-vots. També hi ha llegendes referents a la capella i al seu indret.

Navès

Sessions de gimnàstica

Després d’un mes de repòs i d’haver tancat la temporada d’estiu amb un bon dinar, el proper mes d’octubre continuaran les sessions de gimnàstica per les dones grans i no tan grans del municipi de Pinell; una proposta bastant econòmica organitzada per l’ajuntament de Pinell.

Aquestes senyores es troben al local social de Sant Climenç per fer exercicis d’estirament, coordinació, psicomo-tricitat i totes les propostes que els fa la professora, la Rosa Muntanyà. A àrtir del mes d’octubre les classes seran els dimarts i dijous de 2/4 de 13 a 2/4 d’1

Pinell

TentellatgeDiumenge dia 16 a l'església de Tentellatge es va celebrar la Festa de Sant Martí

A les 5 de la tarda es va celebrar una missa. En sortint, la gent, vinguda de diferents llocs del voltant, va ser convidada a menjar coca i barreja

Aquesta festa coneguda com el nom de "L'aplec de la figa" durant molts anys no es va celebrar, ja que durant la Guerra Civil l'església va ser cremada. A causa d'això pràcticament es va ensorrar. Llavors, i fins a la nova restauració de l'església a la dècada dels noranta, no es va poder celebrar l'aplec.

El nom de "l'Aplec de la figa" li ve perquè a la plaça de l'església, abans, hi havia parades de figues.

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Peó de fontaneria1 Gruista amb carnet

I n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134 32 536 - Divendres, 28-9-2007

33536 - Divendres, 28-9-2007

Modificació d’ordenances fiscals a PinósL’Ajuntament en sessió del Ple amb data 6 de setembre de 2007 ha aprovat per unanimitat, entre d’altres, els acords següents:

Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2008 i següents la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles i la Ordenança fiscal núm. 3, reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.ORDENANÇA NÚM. 1Impost sobre béns immoblesTipus impositiu i quotaLa quota íntegra de l’impost serà el resultat d’aplicar a la base liquidable els tipus impositius següents:Béns immobles de naturalesa urbana: 0,48%Béns immobles de naturalesa rústica: 0,56%Béns immobles de característiques especials: 1,30%ORDENANÇA NÚM. 3Impost sobre vehicles de tracció mecànicaQuota tributària

Les quotes del quadre de tarifes de l’impost fixat en l’article 95 de la Llei reguladora de les hisendes locals, s’in-crementaran per l’aplicació sobre aquestes del coeficient de l’1,15. Aquest coeficient s’aplicarà fins i tot en el supòsit en què l’esmentat quadre sigui modificat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

Pinós

Curiositats Josep M. Borés - Fotos: Gerard Trench

Una vintena de cigonyes van fer nit a Solsona dimarts passat. Enguany han preferit dormir en aquesta grua. L'endemà van continuar cap a l'Àfrica. Bon viatge.

34 536 - Divendres, 28-9-2007

Ep, la foto Ramon Estany

Ep, la foto

De festa d'aniversari

Arrivederci Lea, diuen tota aquesta colla d'amics a la seva companya que marxa a Roma per una temporada

Aquest parell de guapos fan anys aquest diumenge.

Moltes felicitats de part de la colla!!!

Societat

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

35536 - Divendres, 28-9-2007

Educació Centre de Formació d’Adults

El Centre de Formació d’Adults del Solsonès (ubicat al Consell Comarcal), que depèn de la Direcció General d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats del Departament d’Educació, va iniciar la majoria de les classes el dimecres dia 19.

Us informem que el període de matrícula als diferents ensenyaments, sempre que hi hagi plaça, continua obert durant tot el curs. Del contrari, us apuntem en llistes d’espera.

L’oferta educativa, adreçada a totes les persones majors de 18 anys o que els facin durant el curs, va des del Cicle de Formació Instrumental (alfabetització, neolectors i certificat) fins arribar al Graduat en Educació Secundària (equivalent a l’ESO).

El Centre de Formació d’Adults del Solsonès inicia les classes

naturals, ciències socials, català, castellà i anglès. Atesa l’ampliació en l’oferta educativa del Centre i el

nombre d’alumnes que hi participen (uns 420 en acabar el curs 2006-2007), el Departament d’Educació ha dotat el Centre amb un nou docent (concretament una professora de secundària de l’àmbit de ciències). En aquests moments, doncs, el claustre està format per cinc docents, tres de primària i dos de se-cundària. També disposem d’una auxiliar administrativa a mitja jornada que, considerant la feina administrativa que es genera en el Centre, ja hem sol·licitat que pugui fer la jornada completa.

Per raó de l’increment progressiu d’alumnes, el Centre, per mitjà del Departament d’Educació i amb la col·laboració del Consell Comarcal, té previst, des de fa temps, ampliar el seu espai. Aquesta ampliació suposarà passar de disposar de dues aules a quatre, un despatx per a secretaria i un altre per a direcció. La ubicació serà la mateixa, però únicament el Centre ocuparà tota la planta baixa que en l’actualitat està compartida amb Serveis Socials.

En aquest moment, i per tal de poder acollir els alumnes dels diferents ensenyaments, el Consell Comarcal ens facilita poder fer ús d’altres dependències dins el mateix edifici. Així, doncs, demanem a tot l’alumnat disculpes per haver de començar el curs sense poder comptar amb els nous espais i, amb una mica de paciència per part de tots, esperem ben aviat poder-vos oferir un millor servei.

Per informar-vos-en o matricular-vos-hi cal que us adreceu al mateix Centre; l’accés es troba a la plaça del Consell Comarcal (tel. 973482003).

Salut Centre Sanitari del Solsonès

S'inicia la campanya de vacunació antigripal

El Centre Sanitari del Solsonès informa que el pròxim dilluns dia 1 d’octubre de 2007 s´inicia la campanya de vacunació antigripal 2007-2008. La campanya va dirigida a:

- Persones majors de 60 anys - Persones menors de 60 anys: - Personal Sanitari - Immunodeficients - Malalts Crònics

Per més informació han de contactar amb el seu Equip d´Atenció Primària al telèfon 973 48 11 72

Dins dels ensenyaments inicials hi ha els Cursos d’Ini-ciació a la Llengua Catalana (curs d’acolliment lingüístic, curs de nivell bàsic i curs de nivell llindar), el d’Iniciació a una altra Llengua (anglès i/o castellà) i el d’Informàtica Inicial.

Com a competències per a la societat de la informació hi ha el Curs d’Informàtica a nivell d’usuari i el Curs d’Anglès a nivell funcional.

El Centre també ofereix la possibilitat de preparar-se per a les Proves d’Accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà. Excepcionalment els alumnes interessats han de tenir 16 anys complerts en el moment de la inscripció.

Pel que fa al Graduat en Educació Secundària, som un centre de suport de l’IOC que possibilita als alumnes poder obtenir aquesta titulació sense haver-se de desplaçar en cap moment.

Com a centre de suport tenim a l’abast dels aprenents ma-terials i mitjans que faciliten l’aprenentatge, basant-nos sobretot en el suport d’un entorn telemàtic. Els alumnes també poden participar en activitats de suport de forma individual o en grup i tenir un contacte directe amb el professorat. A l’acabament de cada trimestre es fa l’avaluació dels mòduls que s’hagin treballat (al mateix Centre).

Qui vulgui, també té la possibilitat d’adquirir, mantenir o reforçar els coneixements bàsics de matemàtiques, ciències

36 536 - Divendres, 28-9-2007

Pares i mares d’alumnes d’educació Secundària Obliga-tòria (ESO) de l’Escola Arrels han tingut aquesta setmana un primer contacte amb el professorat del centre per tal de saber qui impartirà les matèries als seus fills i conèixer de primera mà les novetats i orientacions d’aquesta escola.

A més d’una presentació a càrrec del titular, mossèn Antoni Quesada, els vespres d’aquesta setmana han servit per orientar les famílies en qüestions relacionades amb l’adolescèn-cia, situació que més preocupa els pares de nois i noies d’aquesta edat. La sessió pedagògica la va conduir la nova psicopedagoga del centre, Marta Coll i, per la seva banda, la directora, Lali Rius, va fer un repàs als principals objectius del centre, entre els quals destaquen els treballs que s’estan duent a terme per a l’obtenció del certificat de qualitat ISO 9001.

A més d’explicar les novetats acadèmiques, com el fet d’impartir classes d’algunes matèries en anglès, Lali Rius també va informar de les actuacions de millora en les instal·lacions, tal com havien apuntat alguns pares el curs anterior a través d’una enquesta del centre.

L’Escola Arrels assessora els pares d’ESO en un primer contacte amb les famílies de secundària

La direcció del centre treballa també per tal d’obtenir el certificat ISO en qualitat educativa

Educació Escola Arrels

“L’exposició que vam anar a veure era l’expressió de dolor dels vençuts, dels exiliats a França. Buscant un lloc millor per viure en trobaren un de pitjor. Ens han emocionat els casos de les mares que havien d’infantar els seus fills a la platja, als estables, sense higiene. Ens ha emocionat la feina feta per l’Elisabeth.”

Cristina i Laura (1r de batxillerat B)

Els alumnes de 4t d’ESO, de 1r de batxillerat Huma-nístic i Social i els de cicle formatiu de grau mitjà i els de grau superior han visitat en aquests dies l’exposició “La Maternitat d’Elna”. Aquesta exposició ens dóna a conèixer l’enorme tasca feta per Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que va fundar una maternitat al poble francès d’Elna. Gràcies a ella i als seus col·laboradors van néixer 597 nens, fills de les exiliades espa-nyoles que van fugir de la Guerra Civil. Després d’haver creuat la frontera, milers d’exiliats espanyols foren internats en camps d’acollida sense cap condició sanitària. La intervenció d’aquesta dona va permetre salvar moltes mares i fills.

Imatges i paraules aconsegueixen acostar als alumnes un episodi de la història que, fins fa poc temps, romania en-terrat en l’oblit. La visita, pausada i silenciosa, impactà en els nostres joves i provocà un seguit de sensacions que no deixaren indiferent a ningú.

Visita a “La maternitat d’Elna”:una lliçó d'humanitat

Volem agrair al Consell Comarcal i a l’Arxiu Comarcal del Solsonès la seva atenta disponibilitat per tal de facilitar-nos aquesta enriquidora experiència.

El proper dimarts, dia 2 d’octubre, la historiadora ca-talana Assumpta Montellà , autora del llibre “La Maternitat d’Elna, bressol dels exiliats”, i investigadora d’aquest capítol de la vida dels exiliats, oferirà dues xerrades als nostres alumnes per tal de completar aquesta activitat.

Educació IES Francesc Ribalta

37536 - Divendres, 28-9-2007

Més de 6.000 euros per al projecte solidari del SOM a Nicaragua

Finalitzat el recompte, la recaptació del concert solidari de la passada Festa Major dels Pets va ser de 9.795,90euros (cal tenir en compte que a part de les entrades hi havia alguna donació). D’aquesta quantitat se’n dedueix 3.000euros que és l’aportació que fa el SOM a les despeses del concert, de manera que la suma total que es podrà enviar a Nicaragua és de 6.775, 90euros. Aquests diners aniran destinats al projecte de la casa alberg a Sant Ramon.

El Solsonès Obert al Món també vol agrair la donació que els escolars de la Vall de Lord han fet per segon any con-secutiu d’una part de la recaptació del Romeus. Els diners es destinaran al projecte de El Salvador. Caldria agrair efusivament aquesta donació que és molt important no tant per la quantitat sinó pel que significa de conscienciació per als més joves.

6.775’90 euros per col.laborar en el projecte d’ACNASEn què treballa ACNASDonant suport al treball de Desenvolupament Soci-Sanitari-Creació del Dispensari Mèdic-Atenció Sanitària Gratuïta-Creació d’especialitats: oftalmologia-Seguiment escolar-Control de pes a Educació Infantil i Primària

Sector de la infància-Construcció d’escoles-Menjador escolar gratuït-Alfabetització Sector de gènere-Creació de l’Oficina de la Dona-Suport a la dona

Sector de formació d’Adults-Treball de formació d’adults-Creació del Taller de Fusteria- Taller de pintura

Objectiu principal de la Casa AlbergCrear les condicions necessàries perquè els nens i les dones objecte de maltracte puguin tenir accés a un lloc mentre es realitzen les gestions mitjançant la intervenció de l’Oficina Legal de la Dona.

Objectius específics-Reduir la violència intrafamiliar envers la dona i la infància atès que un elevat percentatge de casos es dóna entre els membres de la mateixa família.-Promoure els drets de la Dona i els nens així com els drets Humans en general al municipi de Sant Ramon.-Donar allotjament provisional per aquells casos que ho reque-reixen mentre que es realitzen gestions necessàries.-Facilitar l’acollida en el casc urbà de Sant Ramon, d’aquelles persones que arribin de comunitats llunyanes per fer gestions i que no disposin de mitjà de transport per tornar a casa seva fins al dia següent.

Associacions i Entitats Solsonès Obert al Món

Localització de Nicaragua

Una escola nova de San Ramon

38 536 - Divendres, 28-9-2007

El Sol del Solsonès organitza un viatge a Vic amb motiu el Dia Mundial de la Salut Mental de Catalunya, que se celebrarà el 6 d’octubre. Posem a disposició de tothom un autocar. Sortida a les 7 del matí de l’estació d’autobusos.Per reserves: Dirigiu-vos al Sol o truqueu al tel. 973483683 o al mòbil de l’Enric 650867025.

5a NIT LITERÀRIA I MUSICAL

En motiu de la celebració del DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL, el dissabte dia 27 d’octubre.

Com bé sabeu, l’acte de la NIT LITERÀRIA DEL SOL és un esdeveniment reconegut a Solsona i comarca, atès que en ell hi actuen músics, cantants i rapsodes de la comarca. Si ets un d’ells i t’interessa participar-hi, t’agrairem que et posis en contacte amb nosaltres a la seu de l’Associació de dilluns a divendres de 10:00h a 14:00h i de 15:00h a 19:00h al telèfon: 973483683.

Us demanem el vostre suport i presència que és important per ajudar-nos a tirar endavant aquest projecte. Sempre estem a la vostra disposició.

Associacions i Entitats El Sol del Solsonès

Viatge a Vic

La Fira de la TorregassaEl Sol del Solsonès va participar-hi amb la seva parada

per tal d’informar i donar a conèixer el projecte del Sol del Solsonès i del seu club social. També es va vendre loteria del sorteig de Nadal amb el número 63.224.

El nostre objectiu en aquest esdeveniment era informar i sensibilitzar la població sobre les malalties mentals i drogo-dependència i seguir treballant en la realització de totes les tasques del nostre projecte.

Ens vam trobar amb una fira molt bonica, ben organit-zada i amb molta concurrència de visitants.

Agraïm a l'organització de la fira que continua apostant per aquest esdeveniment en benefici del Solsonès.

Parc de la Mare de la FontDissabte, 6 d'octubre a les 5 de la tarda

El Club Estel convida tots els socis i les persones interes-sades a fer un berenar-sopar. Passarem una tarda divertida i després, ball en directe per als més balladors. Preu socis: 6 euros - Preus no socis: 7 euros Durant el ball se sortejarà una toia entre tots els assistents. Podeu passar a recollir el tiquet al Club Estel. tel. 973 48 10 47

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

El Comú del SolsonèsEl Comú del Solsonès, a través de Marcel Colell Pala

com a portaveu del grup polític comarcal de El Comú del Solsonès al Consell Comarcal del Solsonès i com a membre de la ponència comarcal d’avaluació ambiental, ha demanat al president del Consell Comarcal del Solsonès que esbrini què hi ha de veritat sobre el rumor de que s’està estudiant la instal·lació d’un parc eòlic al Port del Comte i que donat que és un espai protegit, el nostre grup considera molt perillós i preocupant que s’hagi iniciat un projecte d’aquestes característiques.

Es demana doncs, que es reculli la màxima informació sobre el tema i se’ns informi.

Partits Polítics El Comú del Solsonès

Un carrer de San Ramon (Matagalpa, Nicaragua)

39536 - Divendres, 28-9-2007

Cartellera

Portes obertes al Pou de Gel i el Museu del Ganivet de Solsona per celebrar les Jornades Europeesdel PatrimoniPou de Gel (Portal del Pont) – Museu del Ganivet i Eines de Tall (Trv. Sant Josep, 9) - 29 i 30 de setembre; dissabte, d’11 a 13 h i de 17 a 19 h, i diumenge, d11 a 13 h

Solsona també s’afegeix enguany a les Jornades Europees del Patrimoni, que tenen com a objectiu apropar al gran públic el patrimoni cultural, històric i monumental del territori. Per celebrar aquest programa, que té lloc l’últim cap de setmana de setembre, s’oferirà dues jornades de portes obertes al Pou de Gel i al Museu del Ganivet i Eines de Tall.

Exposició dels treballs participants al Concurs de dibuix de pous de glaç i salines de muntanyaAula de Cultura Caixa Penedès (C/Castell, 19, 1r)Del 29 de setembre al 7 d’octubre

L’Aula de Cultura Caixa Penedès de Solsona acull la mostra del conjunt d’obres participants al Concurs de dibuix infantil i juvenil sobre pous de glaç i salines de muntanya, organitzat aquest estiu per diferents munici-pis de Catalunya que tenen mostres d’aquest patrimoni preindustrial. El mateix dia d’inauguració de l’exposició, el 29 de setembre, a les 12 del migdia, es durà a terme el lliurament dels premis.

EXPOSICIÓ: ‘Obrir els ulls al més enllà’del 6 de setembre al 31 de desembre de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16.30 a 19 h; diumenges i festius, de 10 a 14 h - Museu Diocesà i Comarcal

EXPOSICIÓ: ‘La maternitat d’Elna; el bressol de l’exili’del 16 al 30 de setembre divendres, de 17 a 20 h, caps de setmana, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h - pati gòtic del Consell Comarcal

AULA D’EXTENSIÓ UNIV: ‘El solsoní Torroja, gran mestre dels templers’Teatre Comarcal- 4 d’octubre, 18 hSessió inaugural de l’Aula d’Extensió Universitària, oberta a tot el públic

L’historiador, arxiver i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé, pronunciarà la sessió inaugural del nou curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona, sota el títol “El solsoní Torroja, gran mestre dels templers”. Especialitzat en l’orde del Temple, Sans Travé ha realitzat un treball d’inves-tigació sobre Arnau de Torroja, que va ser escollit a Jerusalem mestre major d’aquest orde (1181-1184). El director de l’Arxiu Nacional de Catalunya qualifica aquest personatge solsoní com a català universal i en reivindica la seva catalanitat, malgrat que sovint se l’ha fet passar per francès. Aquesta sessió enceta el curs 2007-2008 de l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona, que es coordina des de la regidoria d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament. És de portes obertes i hi pot assisitir tothom.

EXPOSICIÓ: Treballs participants al concurs d’idees sobre el Camp del Serradel 22 de setembre al 20 d’octubre feiners, de 17 a 20 h; dissab-tes, de 10 a 14 h - sala cultural de l’Ajuntament

EXPOSICIÓ: Pintures i fotos de Festa Majordel 22 de setembre al 7 d’octubre feiners, de 18 a 20 h; festius, de 12 a 14 h i de 18 a 20 h - Aula de Cultura Caixa Penedès

Nou cicle cultural al MonegalDissabte 29 de setembre a les 6 de la tardaL’Hotel Restaurant El Mo-negal de Sant Llorenç de Morunys inicia aquesta tar-dor un nou cicle cultural amb el títol "Plaers de Tardor". Demà dissabte 29 de setem-bre hi ha una cita amb la millor música, de la mà del violoncelista Lluís Claret, Eun Sun Hong, al violoncel i Álex Ramírez, al piano, ofe-rint un programa amb obres de Boccherini, Schuman, Casado, Schnittke i Vivaldi

FESTA DEL BARRI SANT MIQUELDissabte, 29 de setembre10h MISSA i seguidament coca i xocolata16:30h JOCS PER NENS i després xocolatada per a tothom 22:00h BALL amenitzat per JOAN BADIA

Diumenge, 30 de setembre10h MISSA pels difunts del barri a la catedral

El violoncelista Lluis Claret enceta el cicle cultural

Futbol SalaPenya Barcelonista de Solsona i comarcaDissabte 29 de setembre, 7 tardaPavelló Municipal d’EsportsCampionat 1a Nacional B.P.B. Solsona “la Xurre” - Tabiguix Vila-Seca

Partits de futbol CF SolsonaDissabte 29 de setembre2/4 d’1 del matí: Campionat infantil 1a div.CF Solsona – CE Manresa

Diumenge 30 de setembre4 tarda: Campionat 1a RegionalCF Solsona- Vilanova Vallès

Cartellera Esports

40 536 - Divendres, 28-9-2007

Llibres Ramon Estany

Quins llibres has escrit abans de SÓLO PALA-BRAS, i quantes edicions n’has fet?

Mirades de Somnis, vaig per la 4a edició, últims exemplars només a la venda al restaurant Sant Ponç, A la luz de la luna 2a edició esgota-da.

Per què el títol SÓLO PALABRAS?Por lo que respecta al título de Sólo pala-

bras, viene de alguien que fue....

Què et mou a escriure?Todo y nada, no hay musas que inspiren

mis escritos sino personas, que hacen y deshacen, lugares espléndidos, momentos vividos y por vivir, una sonrisa, una mala palabra, un buen gesto, uno malo, para escribir, al igual que para cualquier cosa que decidamos hacer, sólo necesitas hacerlas, querer lo que uno hace es más que suficiente, es una excusa el no puedo, la palabra que define al resto es quiero, y yo quiero.

Escrius tant en castellà com en català? En quina llengua et sents més còmode?

Tinc la sort de ser jo mateix, i com sóc jo, escric en català i castellà, amb el francès encara no vull, pero sí amb les franceses, crec que un toc d'humor és molt important, la vida con una gran sonrisa es la vida que quiero, tengo suerte de no

Sólo Palabras, la nova proposta poètica de l’escriptor Pepe López

Ja és al carrer un nou recull de poesies del poeta solsoní Pepe López Membrive, un autor que sap molt bé expressar els sentiments, tant en català com en castellà, com ho demostra la seva obra literària.

tener ni patria ni bandera, bueno sí, tengo una bandera pero no lucharé por ella, la culé, força barça!!!.

Predomina en els teus poemes l’amor, l’amistat, els sentiments, la poesia serveix per manifestar els sentiments i les sensacions?

Hi ha de tot, amor, desamor, amb ràbia, amb dolor, amb amor i més amor, som amor, senyors i no serem res més que amor.

Finalment, en quins llocs podem trobar aquest llibre per comprar-lo?

Podeu trobar els llibres en excluiva a la llibreria Pellicer, a l’Estació Setelsis on molt

amablement el senyor Carles m’ha cedit un petit espai, així que tots a ficar benzina, a l’Hotel Crisami, i a la farmàcia del Pi de Sant Just on molt amablement el senyor Rafael, també m’ha cedit un petit espai, i com no al restaurant Sant Ponç, on a més de comprar-lo ens farem unes rialles...aquest llibre va dedicat al cecs de cor, a veure si apreneu que la vida és molt més senzilla.

Vols afegir alguna cosa més?Agrair a tots els que feu posible un món millor, una abra-

çada tendra, sempre vostre Pepe López Membrive. Agraïments a la revista Celsona i a tots els seus integrants...

· 1 Oficial mecànic amb experiència en mun-tatges de màquines i hidràulica.

· Enginyer tècnic mecànic o deliniant projectista

· Soldadors

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l’accés i manteniment de façanes necessita incorporar

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05

Conserges- Formació a càrrec de l'empresa

- Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana)

- Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Empresa de la zonaNECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99 41536 - Divendres, 28-9-2007

La Roca RodonaRescatant indrets perduts

El Mariano Moncunill i To va néixer a la Casanova de Pinell, com els sis germans, va viure allí fins als 40 anys i co-neixia el país pam per pam. I no sols els indrets sinó també els fets, com quan van cremar els sants de l’església de Pinell. Ara, però, interessava saber on era la Roca Rodona, que deia haver vist tantes vegades tot anant pel camí de la Casanova a Sant Climenç, ja completament oblidat i desaparegut. Tot i les seves indicacions prou precises, perquè el Mariano té una memòria prodigiosa, no hi havia manera d’ensopegar amb la dita Roca Rodona fins que un dia el Joan de Moroia, que l’havia cercat endebades, se la va trobar de sobte tot mirant bolets. “No cal que hi pugis aquí dalt, que no hi ha res”, li deia la Isabel, la seva dona. Però ell hi va pujar. Veure allí aquella roca solitària enmig de la petita planella i pensar que per fi havia trobat la Roca Rodona, va ser tot el mateix. Hi havia entorn alguns rocs grossets ben col·locats, “posats expressament”, va dir ell. L’obaga de Mallols, tal com és coneguda fins i tot en el mapes del Solsonès, és molt gran i espessa i per això s’havia perdut la memòria d’aquella Roca Rodona, que ara el Joan i la Isabel acabaven de rescatar. Hi ha altres indrets de Catalunya que tenen també la seva Roca Rodona, però la del Solsonès s’havia perdut i ara ja la tornem a tenir, si és que no n’hi ha encara alguna altra de coneguda o també perduda en algun terme de les 2000 masies o més que es compten a la nostra comarca.

Un petit monument megalític

Aquesta Roca Rodona va ser posada en el seu indret expressament perquè es troba en una petita plataforma elevada. No sabem per qui ni quan, però és un monument megal·lític més dels que abunden a la comarca. No és esfèrica, d’altres ho poden ser més, però si la gent la va batejar així era perquè ressaltava per la forma que tenia. Des d’aquest punt s’obté una extensa panoràmica de la vall de Pinell, en part privada pels pins que se'ns alcen al davant. És un petit monument megal·lític que potser tenia la funció de coronar un enterrament, fos de molts individus alhora o d’un sol personatge força rellevant en aquest cas. Dóna la impressió que la base de la Roca Rodona podria ser buida, a jutjar per l’aspecte del muntet, semblant a un túmul, i

Indrets amb misteri (Solsonès) Jaume Clavé

per algun forat que surt a la superfície. Allí dintre es podrien trobar els ossos de l’enterrament, que no ens atrevim a aventurar que fossin d’un alt personatge de l’època, com per exemple d’un gegant, però que en tot cas ens permetrien de datar quan va ser posada en aquest indret precís la Roca Rodona de l’obaga de Mallols, al poble de Pinell, i per quin motiu.

La Isabel i el Joan a la Roca Rodona

La Roca Rodona a l'obaga de Mallols

www.larevoluciondemarte.comAthanàgia (Sanaüja). Història i localització de

la Numància catalana (Llibreria Dach)

42 536 - Divendres, 28-9-2007

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

He de reconèixer que la primera vegada que el Conseller Puigcercós va prometre un sou pels alcaldes de pobles petits, vaig pensar que era una idea més, però no es portaria mai a la pràctica.

Res d’això, dintre de pocs dies podrem llegir la lletra petita del Decret que el seu Departament està preparant i vol posar en pràctica a partir del dia 1 de gener de l’any vinent.

D’entrada s’entén per poble petit tot aquell que té menys de 2.000 habitants. Com a posició de sortida és adequada perquè en aquest àmbit hi ha uns 320 municipis, una tercera part del total que té Catalunya. I són els més necessitats, i amb menys recursos, com és lògic.

Els qui estem en un d’aquests pobles sabem que di-fícilment podem cobrar cap compensació perquè els nostres pressupostos no donen per multitud de coses i sempre passen altres temes davant del de les compensacions per la feina que fem. I de feina en tenim, i molta, si es vol fer.

El nivell de paperassa ha anat creixent amb els anys i tot i l’entrada de les noves tecnologies en els ajuntaments, no han reduït els papers que rebem i enviem a d’altres administracions o particulars. I si el ritme de treball i inversions de l’ajuntament és elevat, les hores de dedicació han de ser igualment altes. S’han acabat els vells temps en que l’alcalde anava a signar un dia a la setmana, i la resta de feina ja la feia la secretària.

Ara, toca ser-hi i ser-hi intensament. Un alcalde sap l’hora en que entra a l’ajuntament, però difícilment pot dir l’hora que en sortirà. Ho dic sempre, que et pots passar tantes hores a l’ajunta-ment com vulguis perquè sempre tens una cosa o altra per fer, si realment no es volen retards ni deixar perdre oportunitats.

D’aquí que la iniciativa d'ERC, i concretament del Conseller Puigcercós, em sembla interessant i positiva de cara el futur. No tinc clar que això fomenti les vocacions, però farà més fàcil la feina de molts alcaldes. Sobretot compensarà hores i despeses que no es carreguen a l’ajuntament. Tots fem viatges, trucades des de casa, pagaments petits, que al final els paguem de la butxaca pròpia. Si es reben diners de la Generalitat per la dedicació a l’ajuntament, tot això que és compensat.

Amb tot, i a l'espera de veure tota la lletra del Decret, no estaria malament que hi hagués una major flexibilitat en la destinació d’aquests diners, perquè si l’alcalde ja té un sou d’un altre lloc i no vol compaginar-lo amb el de la Generalitat, el pogués destinar a un altre membre del Consistori. Això facilitaria que un Regidor pogués mig alliberar-se i dedicar més hores de les habituals a la feina de l’ajuntament. És cert que sobre els alcaldes de pobles petits recau la major part de la feina de l’ajuntament, però no és menys cert que si l’alcalde sap delegar, hi ha regidories prou àmplies com per ocupar un grapat d’hores a la setmana.

En fi, sortirem de dubtes dintre de 2 o 3 setmanes, quan tinguem sobre la taula el Decret i puguem veure l’es-calat d'indemnitzacions que proposa la Conselleria en funció dels habitants de cada poble i com s’estructuren els graus de dedicació que s’hauran de justificar per tenir dret a aquestes compensacions. En tot cas, benvinguda una mesura que feia falta als pobles petits, i que espero que serveixi per animar la gent a presentar-se en properes conteses electorals. Precisament en una comarca plena de pobles petits com el Solsonès, la mesura és més que interessant.

Alcaldes compensats

Opinió Josep Àngel Colomés

Amb aquest títol se’ns presenta la revista Valors d’aquest mes que tracta sobre la lentitud. Hi he trobat dues frases de l’escriptor txec Milan Kundera que em semblen brillants i que m’han fet pensar molt. La primera: “Entre la lentitud i la memòria, entre la velocitat i l’oblit, hi ha un lligam secret”.

Per tant, lentitud relacionada amb memòria i rapidesa amb oblit. Potser avui, més que mai, aquesta acceleració significa l’antiprogrés. És a dir, voler aprendre coses massa de pressa pot ocasionar en un lapse de temps molt curt, l’oblit. Perquè quan encara estaríem paint un èxit, una il.lusió, un projecte, ja saltem al següent, vertiginosament. La màxima ens aporta una reflexió interessantíssima ja que ens mostra que massa coses alhora ens fan mal i el que és pitjor, ens desorienten, ens condueixen cap al caos, cap a la confusió.

La segona frase de Kundera diu: “Quan les coses

passen massa de pressa, ningú no pot estar segur de res, de res de res, ni tan sols d’ell mateix”. Avui en dia, la nostra societat demana satisfer desigs gairebé a l’instant i això pro-voca un desconcert que fa que seguim el tren de la velocitat o pensem que, de no fer-ho, caurem al buit.

La lentitud no és pas un valor en si, sinó una manera de dir-nos a nosaltres mateixos que busquem el nostre ritme -no el que aparentment la societat ens demana- per afavorir la sostenibilitat del planeta –i la nostra-. Per a fer-ho, cal que reflexionem més. Per anar al nostre pas, per trobar el nostre ritme, ens calen estones de meditació. Els creients en diríem pregària. Qui vulgui en pot dir reflexió.

Esperem que no ens passi el que ja intuïa Baudelaire (1821-1867) en la París del s. XIX: “Creuava el bulevard corrent, enmig d’un caos en moviment, amb la mort galo-pant cap a mi per tots els costats”.

Cadascú al seu pas

43536 - Divendres, 28-9-2007

Poesia Joana Cervera

Duies al front un bon diai vaig optar per la calma

la meva complaença et salvaés cert, escric per plaer

car el bes es queda al versa la plaça i al mercat

sóc una mésm’aturo per tu

a cada temps la seva fruitaprou que ho sé

però la pell és la pelli voldria capgirar el destí

àdhuc no sap vestirrera l’equinocci de tardor

el Sol s’en fa ressò.

Et duré on sóc si volsara que sé que em saps

m’agrada jugar a “m’he enamorat”

i fer pensar els homes:potser sóc jo tot i casat?

faig passes d’hospitalde qui espera l’esperadel seu torn, 7 minuts

si hi són...renunciaria de bon gratfaria que no és de dia

a les fosques de l’ego ingratingràvida i gelosa

perquè plogui sens parar.

Enigma advers

Llueix de ple la Lluna isí, en du de noves

a l’espai-temps que endegoper aturar-me a les roses

i olorar-ne fins el polsi em pregunto:

com és que no n’he plantatal Sol del meu terrat?

per cert, on vius?qualcú de finestra fixa

de vida impròpia es lamentapotser no sóc d’enlloc

i em sé l’enigma adversd’aquest pensar-se i

pensar en versvine ara que floreix de sajolida el temps.

1 – DOS – 3

Amb dues xifres i un mot

us puc fer un bon entrepà

de carn o vegetarià.

Voleu el pa amb entrecot?

Amb tomàquet o pebrot?

Amb sal, o pebre, o safrà?

Cuinat amb carbó o butà?

Fred, tebi, o calent del tot?

Us el puc servir al taulell,

o asseguts front de la barra

o en alguna d’eixes taules...

Cervesa, aigua, vi vell?

Re us farà mal ni caparra,

són “entrepans de paraules”

Entrepans: carta o menú

per nodrir un cor dejú...

Poesia Josep Maria Poblet

Opinió La Junta Directiva de l’AEUS de Solsona

En relació a l’escrit del Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona, publicat al setmanari Celsona número 535, sobre el tema de l’encapçalament d’aquesta nota, es fa al.lusió a l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona (AEUS). A parer nostre, hi ha algunes qüestions que voldríem puntualitzar.

1. És ben cert que aquesta Aula va nàixer, sota els aus-picis de l’Ajuntament de Solsona, al gener de 2006. Tanmateix, tot i comptar amb el suport i recolzament d’aquesta Corporació, que sempre hem agraït, l’Aula es posà a funcionar amb completa autonomia i amb els criteris propis adoptats per la seva Junta Directiva, si bé degudament coordinada amb la AFOPA i la Universitat Pompeu Fabra.

2. Pel que al seu finançament, l’AEUS es nodreix de les quotes que abonen els seus socis i de l’aportació econòmica que rep de diverses institucions. A més a més del suport de l’Ajuntament de Solsona, cal fer esment de l’ajut del Consell

Conferència sobre el solsoní Arnau de Torroja

Comarcal, de “La Caixa”, de la Diputació de Lleida, de La Caixa de Catalunya, etc. A més més, la Junta directiva de l’AEUS s’ha adreçat, per tal de millorar la seva capacitat econòmica, a totes les entitats bancàries que hi ha a la ciutat; algunes ja han col·laborat i altres ens han comunicat que també volen fer-ho. Aprofitem l’avi-nentesa per donar a conèixer que, si alguna empresa privada hi vol participar, se la nomenarà “soci preferent”.

3. Altrament, la Junta Directiva de l’AEUS vol agrair la magnífica col·laboració i suport que l’Ajuntament de Solsona esmerça, en tot moment, cap a nosaltres.

Finalment, aprofitem l’ocasió per invitar tothom a la conferència “El solsoní Tarroja, Gran Mestre dels Templers” que organitza l’AUEUS i que tindrà lloc el propvinent dijous, dia 4 d’octubre, a les 18:00 h al Teatre Comarcal. El conferenciant és el reconegut historiador Dr. Josep M. Sans i Travé, Director de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

44 536 - Divendres, 28-9-2007

Opinió Ramon Gualdo

WHITE NOISE 2: LA LUZ• Diumenge, 30 - 2/4 de 6 tarda• Dilluns, 1 - 1/4 d'11 nit

L'ÚLTIMA LEGIÓ (CINEMA EN CATALÀ)

• Divendres, 28 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador)

• Dissabte, 29 - 11 nit• Diumenge, 23 - 2/4 de 8 vespre

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

WHITE NOISE 2

: LA LU

Z

L'ÚLTIM

A LEGIÓ

13 ANYS 7 ANYS

Rajoy desembarca

Vaig llegir -ja en fa bastants dies- un titular a la premsa que més o menys deia això: "Rajoy desembarcarà a Catalunya a la tardor". Ai Déu meu! Parlant en termes marítims, segons com desembarqui, els qui ens haurem de posar el salvavides potser serem nosaltres. Ho dic perquè el senyor Mariano Rajoy va dir que en arribar aquí parlarà sense complexos. No sé si ens hem de posar a tremolar o bé si ens ho hem de prendre amb conya, perquè aquesta gent no n'han tingut pas mai gaires de complexos.

No volen promocionar la nostra cultura i la nostra llengua, no volen reconèixer que som una nació, no volen que tinguem seleccions esportives catalanes, no volen... etc. Ataquen el nostre Estatut, ens fan la guitza ben sovint. I ara vindran sense complexos? Què dimonis deuen voler dir?

A no ser que...A no ser que a Rajoy li passi igual que a Sant Pau.

Explicarem que Sant Pau engegava discursos enfurismats. I un dia, damunt del seu cavall galopa amunt i avall, i es topa amb una llum molt potent. Enlluernat, cau del cavall,

es fot de lloros i... oli en un llum, tu. Des d'aquell moment "es va convertir", i es posa a escriure cartes a Timoteu, cartes als cristians de Tesalònica, i cartes a dojo.

Hi pot haver un fet semblant amb Rajoy? Pot ser que arribant a Catalunya vegi una llum molt potent que esclata a Montserrat? Potser sí. I que quedi enlluernat amb la res-plendor que surt "d'eixos turons que els angelets serraren", i en ser aquí a Monistrol, fot trompada i surt disparat del cotxe oficial i ... igual que Sant Pau, tu: Es converteix. i vinga escriure cartes als cristians de Catalunya, dient que sí, que cal protegir la llengua catalana, que cal defensar el nostre Estatut, que hi ha d'haver més calés per Catalunya, etc.

Que no creieu en els miracles? Això ho pot ser. Fins i tot m'imagino una estampa plena de tendresa: Rajoy i Carod-Rovira agafats de les mans i puntejant La Santa Espina al so de la tenora. Animeu-vos, que en aquesta terra tan ufana sota la capa del sol, si Déu va passar-hi en primavera, a la tardor hi passarà Mariano Rajoy.

Curiositats

Doncs s’explica per aquí que un pagès de Sorba va canviar la llavor de mongetes amb un altre de Montoliu de Lleida. El cas és que tingué una gran sorpresa quan les tavelles de les mongetes no paraven d’estirar-se, tant que alguna arribà a fer un metre. I ara té el dubte de si és a causa de la varietat o bé és que els va agradar més l’aigua del riu Aigua d’Ora que no pas la del canal d’Urgell.

45536 - Divendres, 28-9-2007

3r Enduret del Solsonès

Motor Club Solsonès Lluís Novelles - Fotos: Motor Club Solsonès - Joaquim Amat

Aquest proppassat diumenge el Motor Club Solsonès va portar a bon port la celebració de la tercera edició de l’enduro de nens (puntuable pel campionat de Catalunya) a les nostres contrades

Novament es pogué gaudir d’una magnífica jornada d’en-duro en família, que va fer les delícies dels 128 menuts inscrits, això sí, amb una bona dosi d’esforç. Representant amb il·lusió el nostre club, hi havien Ramon Mascaró, Miquel Pujol i Lluís Villaró en categoria iniciació. Varen tenir una bona actuació, tot i que el Ramon Mascaró es va veure obligat a abandonar per avaria mecànica. L’altra cara de la moneda va ser l’importan-tíssim 2n lloc aconseguit pel Miquel Pujol i el meritori 5è lloc del Lluís Villaró. També en categoria juvenil ens va representar Oriol Santacreu, que va ser 7è: Felicitats a tots ells.

Novament aquest cop vull agrair la seva inestimable col-laboració a tothom qui ha fet possible aquest nou èxit esportiu, orgull del nostre club. Molt especialment als propietaris dels terrenys, als ajuntaments de Solsona i Olius, Consell Comarcal

del Solsonès, Club BTT, controls, spiker, Creu Roja, organit-zació de la Fira de la Torregassa, col·laboradors, amics, socis i simpatitzants etc. GRÀCIES.

46 536 - Divendres, 28-9-2007

Motor Club Solsonès Lluís Novelles - Fotos: Motor Club Solsonès - Joaquim Amat

Bitlles Catalanes Ramon Estany

El Club Bitlles Solsona s’estrena amb una derrota

Des del Celsona donem la ben-vinguda a un nou club esportiu de Solsona, el Club Bitlles Solsona, que forma part de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling. Està integrat per una vintena de jugadors, la majoria de la ter-cera edat, amb moltes ganes de gaudir d’aquest esport. El club, que milita a la Tercera Divisió B de Lleida va estre-nar-se diumenge passat amb un partit a casa contra el Claravalls, perdent per 0 a 2 (347 punts a 427 punts). Diumenge vinent es desplacen a Alentorn i en la següent jornada, el 7 d’octubre, rebran la visita del Bellpuig C.

47536 - Divendres, 28-9-2007

JORNADA 1 - 22 i 23 de setembre

BAR CASTELL – ARDEVÒL ...........................................6-1CLARIANA DE CARDENER – EXC. J. RIBERA ......------CASTELLAR DE LA RIBERA – ESP. FREIXINET ..... 5-0OLIUS – FONDA NIN .......................................................2-5MONTMAJOR – SANT LLORENYS DE MORUNYS -----EXPERT RAFART NAVÈS – SOLSONA ..................... -----SANT CLIMENÇ – HOMBRES G ................................11-0LLOBERA – CLÍNICA VETER. “EL SOLSONÈS” .......5-1LLADURS DESCANSA

Comença una nova temporada il·lusionant

Com cada any en aquestes dates, comença una nova temporada per al club C.E.C.R Cambrils. Tot i que la junta esportiva, no ha pogut parar fins al moment amb el comença-ment de la pre-temporada, ja es pot dir que queda oberta la nova temporada 2007-2008.

Com cada any, noves cares il·lusionades han arribat al nostre club per tal de poder reforçar el planter. Ggent jove i il-lusionada per poder ser membre d’aquest gran club d’un poblet petit de les muntanyes.

Amb les noves incorporacions d’aquesta temporada, Dani Alconchel, Dani Gonzàlez, Josep Fornell, Hazel Orrit, Carles Altarriba i el nostre entrenador Ruben Ghiglione, el Cambrils està disposat a afrontar aquest nou repte; un repte que passa per poder gaudir d’una categoria tan il·lusionant i fantàstica com pot ser la Territorial Catalana i no haver d'estar patint fins a l’últim partit com l’any passat.

El nostre grup de Territorial Catalana (trobareu tots el equips i calendari a la mateixa pàgina) ha sofert molts canvis, els quals el fan ser a priori d’allò més interessant. A primer gran cop d’ull s’observa la gran qualitat de tots els equips, així com la motivació en els seus desplaçaments, llocs com Prats de Rei, Fraga, Salou, Andorra, Barcelona...

Per tot això, convidem tots els nostres aficionats a que a partir del 30 de setembre no dubtin a seguir-nos de nou, ja que la temporada promet ser fascinant.

Atentament,Cos directiu i Tècnic del C.E.C.R Cambrils.

www.cecr-cambrils.com

Futbol Sala

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Pròximes Curses30 de setembre: Mitja Marató i 10 quilòmetres d’Andorra30 de setembre: Mitja Marató de Somontano (Barbastro)6 d’octubre: Cursa Penya Blaugrana (Santpedor)7 d’octubre: Mitja Marató de Sant Cugat14 d’octubre: Cursa de Sant Muç 10 quilòmetres (Rubi)14 d’octubre: Mitja Marató de Puigcerda 14 d’octubreCursa del Torró 2-8 i 10 quilòmetres (Agramunt)21 d’octubre: Mitja Marató de Mollerussa

Més informació Ribera Esports i Atletisme.com

Lliga Comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

48 536 - Divendres, 28-9-2007

Bar Castell

Ardèvol

Excavacions J. Ribera

Castellar de la Ribera, 5Freixinet, 0Gols Castellar: Xavi Vila 2, Lluís Riba 1, Gerard Valverde 1, JA Colomés 1

Bon iniciLa temporada passada el Castellar va

perdre 2 a 4 contra el Montmajor i l’ob-jectiu per aquesta era començar diferent. La bona pretemporada va donar els seus fruits i la inspiració va arribar en diverses fases del partit. Sens dubte, el jugador del matx va ser Xavi Vila que, amb dos gols i amb una defensa brillant, va ser clau en la victòria davant d’un Freixinet amb bons jugadors però encara faltat de rodatge.

Per tant, bones vibracions en aquest inici de lliga.

Lliga Comarcal J. A.

JORNADA 2 - 29 i 30 de setembre

EXCAVACIONS J. RIBERA – BAR CASTELL (dissabte, a les 16 h a Freixinet) CASTIILOEXP. FREIXINET – CLARIANA DE CARDENER (dissabte, a les 17 h a Freixinet) CASTILLOFONDA NIN – CASTELLAR DE LA RIBERA (dissabte, a les 19 h a Sant Llorenç ) XELISANT LLORENÇ DE MORUNYS – OLIUS (diissabte, a les 18 h a Sant Llorenç) XELISOLSONA – MONTMAJOR (dissabte, a les 16 h al pavellò) MORENOHOMBRES G – EXPERT RAFART NAVÈS(diumenge , a les 12 h al Pavellò) MORENOCLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – SANT CLIMENÇ (dissabte, a les 17 h al pavellò) MORENOLLADURS – LLOBERA (dissabte, a les 16 h a Lladurs) XELIARDEVÒL DESCANSA

JORNADA 3 - 6 i 7 d’octubreARDÈVOL – EXCAVACIONS J. RIBERA (dissabte, a les 18.30 h a Ardèvol) ADRIÀESP FREIXINET – BAR CASTELL(dissabte, a les 17 h a Freixinet) ADRIÀCLARIANA DE CARDENER – FONDA NIN, (dissabte, 19 h al pavelló) ORTIZCASTELLAR DE LA RIBERA – SANT LLORENÇ (dissabte, a les 18 h a Castellar de la Ribera) MORENOOLIUS – SOLSONA(dissabte, a les 17 a Olius) ORTIZMONTMAJOR – HOMBRES G (dissabte, a les 18 h a Montmajor) FELICESEXPERT RAFART NAVÈS – CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” (dissabte, a les 16 h a Navès) FELICESST. CLIMENÇ – LLADURS (diumenge, a les 11.30 h a St. Climenç) MORENOLLOBERA DESCANSA

Lliga Comarcal

49536 - Divendres, 28-9-2007

Bàsquet CB Solsona

MEGABOYS: Marcel Xandri i Bonvehí, Èric Colell i Caballol, Xavier Vilardell i Segués, Manel Vila i Fumaz, Guiu Montaner i Gangolells

En l'article del Torneig 3x3 de bàsquet publicat la set-mana passada la foto que mostrava l'equip guanyador MEGABOYS, no era la correcta. Aquests que us mos-trem ara sí que són l'Equip campió: MEGABOYS.

Campionat de Catalunya Cadet Femení:

S. R. Lima-Horta “A”, 33Solsona/Torello bf, 74Parcials: 4-17 / 11-30 / 23-50 / 33-74.Elena Sierra 7, Carla Carbonell 11, Betania Ginés 4, Belen Armengol 16 (3 triples), Cristina Bubé 8 (2 triples) -cinc inicial-, Berta Codina 5, Mar Portet2, Paula Vilaginés 4, Míriam Martínez 13, Anna Estany 4.

Bona intensitat i massa imprecisió

El STOBF comença la competició guanyant a domicili. A més a més d’una manera aclaparadora: Una bona defensa a la primera meitat fa que les barcelonines només siguin capaces d’anotar 11 punts. En la represa la intensitat defensiva ha anat disminuint, això ha fet que la Santa Rosa maquillés una mica el marcador i el resultat no hagi sigut d’escàndol. De totes maneres hauria pogut ser-ho si no hagués sigut per la manca d’encert que han tingut durant tot el partit les jugadores taronja. Ens quedem amb la bona imatge i l’actitud que s’ha vist. i el resultat; és la millor manera d’encetar una competició.

CB Solsona, 63 Quico (12), Marcel (4), Viladrich (2), Ferran (12), Sala (19); Pera, Pau (2), Díaz, Vives, Merino (12), Pol, Sergi.

CB Llívia, 69J.Domènech (1), D.Domènech (5), Berenguer (36), J.Prado (5), Domingo (3); Carrillo, Njike, Ramírez (16), S.Prado (3), Piñol.

Parcials: Min.10 - 13-13. Min.20 - 23-28. Min.30 - 43-40. Min.40 - 54-54. TEMPS AFEGIT Min.45 - 63-69.

Desfeta a la pròrroga en l’estrena de categoria

Dissabte passat els nombrosos afeccionats que van pujar al pavelló polisportiu de Solsona van poder gaudir d’un partit intens i emocionant fins als darrers segons.

El primer equip del CB Solsona estrenava la Segona Catalana contra un rival potent, sisè classificat de la temporada anterior.

El partit va ser igualat i amb constants canvis en el marcador durant els 40 minuts, i van ser els petits errors dels solsonins i l’experiència en la categoria dels de Llívia el que finalment decantà la balança cap al costat visitant.

Durant els primers minuts ja es va poder començar a veure quin serà, almenys de moment, l’estil de joc dels solso-nins amb el nou entrenador Joan Pujol: una molt forta defensa i un joc en atac amb possessions més llargues i en equip que en anteriors temporades.

Aquesta forta defensa i els nervis del començament de temporada, van fer que fos molt difícil aconseguir cistelles fàcils en ambdós costats.

Els visitants basaven completament el seu joc en els experimentats jugadors interiors, que van aconseguir carregar de faltes els pívots solsonins. Amb tot, la diferència visitant en la primera part mai no va anar més enllà dels 6 punts.

Ja en la segona part, els solsonins aprofitaren el cansa-ment dels de Llívia i amb un parell de triples consecutius i uns atacs ràpids es posaren per davant al marcador.

D’aquí al final, igualtat màxima amb lleugers avantatges locals, però el pes dels 11 tirs lliures fallats, les tres tècniques assenyalades als solsonins, i alguna pilota perduda, no van permetre arribar amb avantatge al final dels 40 minuts.

Ja en la pròrroga, el visitant Berenguer continuà el seu recital sota la cistella solsonina (36 punts), i el Llívia aconseguí aviat un avantatge de 6 punts que finalment va ser impossible de remuntar.

Al final una derrota amarga pel marcador, però amb esperança per l’actitud a la pista i a la banqueta dels jugadors, i per la sensació que amb una bona mentalitat i un cop assimilats els nous conceptes i arreglats els petits errors, es pot guanyar qualsevol partit en aquesta nova categoria.

El següent partit, dissabte a les 17:30 a la pista del C.B. Santpedor “A”.

50 536 - Divendres, 28-9-2007

Bàsquet CB Solsona

Ja ha començat la temporada 2007-08; s’han reprès els entrenaments i ha retornat la competició de basquetbol, però de moment només en categoria sènior, júnior i en cadet preferent femení. L’allau de partits al pavelló arribarà la primera setmana d’octubre (dies 6 i 7), quan comencen totes les competicions de promoció.

Aquesta setmana retorna, després d’anys d’absència, l’equip sènior femení a Solsona, la qual cosa és molt important per al treball que s’intenta fer des de club de foment de l’esport femení. Les solsonines competiran en el nivell A de la 3a ca-talana. Cal animar les jugadores i donar suport al nou equip sènior, que serà un referent per a les nenes que s’inicien en el basquetbol.

C. Castell, 8 - Solsona973 48 00 78

Tusse de Remunñe (3.041m.)Com arribar-hi:

Del poble de Benasque, seguirem direcció al barranc de Remuñe. A l’alçada de l’Hospital de Benasque estacionarem els vehicles per començar la ruta d’ascens (1.800 m.) (cartells).

Descripció de l’itinerari:Començarem l’ascensió endinsant-

nos per la vall de Remuñe (NW), primer per uns suaus planells que de mica en mica van guanyant desnivell de manera molt progressiva. Continuem pujant sem-pre deixant el rierol de Remuñe a la nostra esquerra fins arribar al petit ibonet de Remuñe (2.200m.) 45min. A partir d’aquí creuarem el rierol i enfilarem unes rampes més inclinades direcció (W) i més tard (NW) fins el Portal de Remuñe (2.700 m.) 1h 30 min. Una vegada arribats en aquest esplèndid mirador del Pirineu, voregem el pic de la Forca de Remuñe i continuem per la cresta que porta directament al cim de Tusse de Remuñe (3.041m.) 2h 20min.

Desnivell: 1.240m.Dificultat: Fàcil SuperiorDescens: Mateix itinerari de pujadaMassís: Perdiguero

Secció de Muntanya Jaume Cots

El retorn del bàsquet oficialDissabte debuta el sènior femení

51536 - Divendres, 28-9-2007

Campionats de Botifarra Ramon Estany

El campionat es va jugar al restaurant Crisami

Els dos guanaydors recollint els trofeus acompanyats de la responsable del restaurant Crisami Les mestresses de l'organització

Les primeres quatre parelles del campionat, en una foto de grup

94 van ser les parelles participants, xifra gairebé rècord que se situa a prop de les 96 en una edició anterior. D’aquestes, 34 eren de Solsona i la resta, de la comarca i d’arreu de Catalunya.

Els guanyadors van ser la parella formada per Javi Fonoll (Andorra) i Ernesto Martínez (Tortosa), que es van endur 600 euros i un trofeu cedit per l’Ajuntament de Solsona. Els sots campions van ser el Jesús Feliu i el Ramon Suades de Súria, que es van emportar de premi 240 euros i

Un tortosí i un andorrà, campions delTorneig de Botifarra Ràpid del Crisami

Dissabte passat va tenir lloc al restaurant Crisami de Solsona el XV Campionat de Botifarra ràpid del Solsonès, un campionat que s’ha consolidat com un dels millors de Catalunya –pràcticament

el primer segons els organitzadors – tant en prestigi com en premis

trofeus del Consell Comarcal del Solsonès.El tercer lloc va tornar a recaure en un altra parella

de Súria, l’Antoni i el Juan, que van guanyar 120 euros i trofeus de l’Hotel Crisami.

El quart lloc va recaure en la parella local formada per Josep M i Cristian, de Solsona, obtenint 60 euros i dos trofeus de Brichs Obres i Construccions més el premi a la parella local, 50 euros i trofeu del Banc de Sabadell.

Pel que fa a les parelles mixtes o femenines, el trofeu se’l va endur una parella d’Oliana.

52 536 - Divendres, 28-9-2007

L'acudit del Simi

Motorrucs MG Solsona Josep M. Borés

La loteria i les festes...La tropa dels Motorrucs han acomplert, una vegada més, el que acabarà

sent tradicional, el fet d'anar a Sort a comprar uns dècims de loteria de Nadal. Fa dos diumenges, una vintena de motos van fer ruta a Sort, pujant per La Seu, dinar i tornar per la ruta de Tremp. Va ser un dia rodó de moto amb molt bon temps i ambient.

Per altre costat, també és costum celebrar alguna cosa, preparant un bon tec de carn a la brasa. Aquesta vegada l'excusa ha estat veure les fotografies del viatge que vam fer a Galícia aprofitant les obres de casa del Bajona. Un vespre davant la graella i la taula, acompanyats de gresca i música que no podia acabar de cap més altra manera que a la Xelsa. Ja han estat dues, les "excuses" per sopar. Esperem que n'hi hagi moooltes més. Salut i moto!

Carn a la brasa i allioli, pa amb tomàquet i bona companyia, motius més que suficients per sopar tots plegats.

La nit es tanca amb una bona estona a la Sala Xelsa per lluir les motos a l'entrada.Anar a Sort a buscar loteria ja s'està convertint en ruta necessària de cada any.

53536 - Divendres, 28-9-2007

Concerts Ramon Estany

El compositor, pianista i cantant Jonah Smith, habitual juntament amb la seva banda en famosos clubs musicals de Nova York, oferí un concert al pub Sputnik de Solsona el passat divendres 21 de setembre.

El públic solsoní va poder gaudir amb la presència d’uns músics que “s’han fet un nom a la gran ciutat nordamerica-na, omplint la programació de prestigiosos locals com ‘The Mercury Lounge’, ‘Izzi Bar’, ‘Groove’ i ‘Club 101’”.

Juntament amb Smith, a l’escenari, Andy Stack, a la

Una de les veus més importants de la música soul moderna

Jonah Smith porta el so novaiorqués a l’SputnikDins una mini gira en la que actuà a l’Sputnik i al BAM ( festes de la Mercè) Barcelona el dissabte 22

guitarra i veus; Ben Rubin, al baix; Marko Djordjevic, a la bateria, i David Soler a la guitarra, presentaren els seu darrer treball discogràfic, titulat ‘Jonah Smith’”, un àlbum que recull el particular encreuament de gèneres de la formació americana, de rock, folk contemporani i jazz”.

El grup, format l’any 2000, ha realitzat més de cinc-centes actuacions per tot el món i compta amb dos discos més en el mercat: “Industry Rule” i “Beneath The Underdog”.

Solsona FM està encetant la nova temporada 2007/2008Dimecres vinent, 3 d’octubre, a 2/4 de 9 del vespre, la sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut n’acollirà l’acte de presentació.

Presentació de la nova temporada

Si VolsEl programa cultural de Solsona FM, Si Vols, enceta la temporada aquest vespre. Recordeu que enguany comen-çarà els divendres a 3/4 de 9 del vespre. Pel que fa a la repetició, s’avançarà mitja hora i s’emetrà els diumenges a 2/4 d’11 del matí.

Ràdio Solsona FM

54 536 - Divendres, 28-9-2007

Passatemps Marta C.

Les 7 diferències

Diumenge passat es va celebrar la Fira de la Torregassa (Olius) que va aplegar més d’un miler de persones...

Podríeu trobar les 7 diferències entre les dues fotografies?

ÀRIESAquest és un mes molt social, hi ha més festes i reunions. La professió segueix sent molt important i pots tenir canvis. No et descuidis la salut, procura descansar i relaxar-te. Si busques feina has d’analitzar detingudament les ofertes

TAUREEmocionalment et trobes més tranquil i tornes a centrar la teva atenció en la teva feina. Tindràs moltes responsabilitats, però també ganes de divertir-te. En les teves finances procura fer balanç i revisió de les teves despeses

BESSONSSeria convenient tenir més cura de la salut per poder gaudir de més energia, has de descansar. Mantingues la calma sense intentar projectar plans de futur. El teu estat interior ha de ser d’harmonia

CRANCAquest mes disposes de molta energia però pots tornar-te impacient, has de frenar aquests impulsos i vigilar el mal geni. La família forma part dels teus interessos i pot ser que hagis de lluitar per ells

LLEÓAquest mes hi poden haver canvis laborals importants, pot ser que se t’obrin les portes per a un lloc amb més responsabilitat. També és un moment per a començar estudis, la teva ment està clara i desperta

VERGEL’ amor sembla una mica complicat aquest mes. Si estàs casat pots tenir temptacions fortes, si estàs solter això indica relacions sense compromís. Has de cuidar-te la salut, descansar i cuidar els teus peus i els teus turmells

BALANÇA¡¡¡Enhorabona!!! Hauràs de fer equilibris entre els reclams familiars i la teva feina, aquesta situació et pot estressar. La teva salut serà excel.lent. Si busques feina, estigues atent, ja que les oportunitats no seran el que semblen

ESCORPÍPot ser que tinguis algun problema amb algun veí o germà, que hauràs de solucionar amb paciència. En l’amor pot ser que exageris les imperfeccions. Has de vigilar que les teves crítiques siguin constructives

SAGITARILa teva economia està en procés de canvis, alguns poden ser inquietants, necessites reorganitzar les teves inversions i trobar estratègies. En l’amor et sents idealista, si estàs solter es veuen bones oportunitats amoroses

CAPRICORNEstàs en un moment en que has d’actuar sol, i pots canviar situacions indesitjables. Si els demés no et recolzen llança’t sol. També és bon moment per a fer un gran viatge, però cuida la teva economia

AQUARIEn aquest període el tema més important és la teva feina i la teva vida externa. Has de poder divertir-te en la teva professió. La creativitat personal et farà progressar professionalment. La teva salut és bona

PEIXOSPlanifica millor el dia a dia, per a poder fer més coses amb menys energia, una cura de desintoxicació t’aniria bé. No pots desentendre’t dels teus assumptes familiars, però has de posar-los en segon pla

Pg. Pare Claret 3, baixosTel. 973 48 38 76 - SOLSONA

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - Previsionsnuriapicola@terra.es - www.nuriapicola.com

Horòscop - OCTUBRE Núria Picola

55536 - Divendres, 28-9-2007