Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a l'edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de mane-ra totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona limitarà les construccions no agrícoles al Vinyet

L’Ajuntament de Solsona ha aprovat provisionalment una ordenança municipal per regular les construccions en sòl no ur-banitzable destinades a activitats agrícoles. Les llicències urbanístiques que regirà la nova normativa es refereixen exclusivament a construccions que no superin els 500 me-tres quadrats, magatzems agrícoles, coberts, casetes d’eines i cabanes de vinya.

La fórmula en què es concreta l’orde-nança es basa en dos criteris: si el promotor acredita ser agricultor professional, amb una superfície mínima de 45.000 m2 de conreu, podrà construir un magatzem que no superi els 500 m2; si vol construir una edificació auxiliar que no es correspon a usos agrícoles, se li atorgarà la llicència per construir una caseta d’eines, una cabana de vinya o un im-moble similar amb una superfície màxima de 20 m2, només si disposa d’una finca de 2.500 m2 o més.

“Això ens ha de permetre limitar al màxim les noves construccions al Vinyet i que les que es facin de nou siguin estric-tament vinculades a activitats agrícoles”, destaca el regidor d’Urbanisme, Martí Abe-lla. L’alcalde, Xavier Jounou, apunta que “el govern municipal ha detectat que els últims

anys s’han construït edificacions sense una finalitat agrícola”. Per aquest motiu, “calia deixar clares les regles del joc” que permetin preservar l’àmbit rural de Solsona.

Actualment hi ha un total de 661 edi-ficacions disseminades en aquesta part de la ciutat, de les quals 192 són residencials, 23 es troben en ruïnes i 469 no són residencials –pallers, granges, magatzems i oficines. El POUM proposa mesures “bastant àmplies i genèriques”, segons Abella. I per a les cons-truccions de menys de 500 m2 l’Ajuntament no disposava fins ara de cap instrument d’or-denació. El grup municipal de CiU va votar favorablement a l’ordenança, si bé lamenta no haver pogut participar en la seva redacció.

La Barra del Mia

� 601 - Dimecres, 31-12-2008

El nou sistema de recollida d’escombraries al nucli antic de Solsona funcionarà tres mesos de prova

Es canviarà l’emplaçament dels contenidors previstos a la travessia dels Dominics

La nova modalitat de recollida de deixalles al nucli antic de Solsona, que començarà a funcionar el dia 1 de gener, estarà tres mesos de prova. Així ho van decidir ahir al vespre l’alcalde, Xavier Jounou, i el regidor de Medi Ambient, Jordi Fraxanet, en la sessió informativa a la qual estaven convocats els veïns per exposar·los el sistema. L’Ajuntament els convocarà novament a final de març per tornar·ne a parlar.

Així, la camioneta que fins ara els vespres recull les bosses de la brossa gairebé porta a porta deixarà de passar i els ciutadans hauran de dipositar les deixalles de rebuig a algun dels quatre punts d’aportació repartits en set contenidors que s’ubicaran a les places de Sant Joan, Sant Pere, la Catedral i el Consell. Aquest últim emplaçament es va fer públic ahir, després que l’Ajuntament recollís algunes instàncies de veïns que consideren que la travessia dels Dominics, proposada en un inici, no és un punt adequat per col·locar·hi contenidors. L’horari per llençar les escombraries serà de 8 del vespre a 8 del matí. La resta del dia els contenidors restaran tancats per evitar males olors. Per a la recollida selectiva, caldrà utilitzar els contenidors situats al voltant del nucli antic.

Aquesta proposta ja es va avançar a la Comissió de Residus, i “la resposta va ser positiva”, va dir Fraxanet. Igual-ment, el mes passat es va convocar l’Associació de Veïns del Nucli Antic, però “no s’hi va presentar ningú”. El responsa-ble municipal de Medi Ambient va defensar ahir que, després d’estudiar·ho a fons durant més d’un any i mig, s’ha convingut que “aquest és el sistema més viable en els aspectes econòmic i d’implantació”.

No obstant això, s’ha donat un marge de tres mesos per comprovar l’eficàcia de la nova modalitat, després que algunes persones assistents a la reunió d’ahir la qüestionessin i propo-sessin que es valorés una altra alternativa. Una opció que es va posar sobre la taula passaria per la col·locació de contenidors durant unes hores i la seva retirada durant el dia, una proposta que es considera més adient estèticament i que funciona en altres poblacions –per exemple, a la part antiga de Lleida.

Jordi Fraxanet afirma que aquest sistema ja s’ha valorat, però la seva implantació és més dificultosa per la tipologia de carrers estrets del nucli antic solsoní. De totes maneres, s’ha compromès a estudiar·lo més a fons durant els propers mesos i valorar si tècnicament es podria dur a terme amb els vehicles actuals de què disposa l’empresa Oró Vila.

La recollida d’escombraries fins ara vigent presenta diverses limitacions. D’una banda, propicia una imatge des-endreçada i bruta dels carrers del centre històric. De l’altra, sanitàriament no es considera gaire correcta. A més, els veïns només poden treure les bosses durant una hora, de 8 a 9 del vespre. Així mateix, tal com va destacar Jordi Fraxanet, hi ha persones que no respecten l’horari i algunes bosses passen tota la nit al carrer. Amb els contenidors que es col·locaran a quatre punts del recinte emmurallat, en canvi, “serà més fàcil controlar que els veïns no deixin les deixalles fora”.

Ciutadans i polítics van coincidir a denunciar l’incivis-me d’aquells veïns que no respecten les normes de recollida i que malmeten la imatge de l’indret més valorat de la ciutat. El consistori posarà més vigilància al voltant dels quatre punts d’aportació durant els primers dies.

Jounou i Fraxanet, en la reunió amb els veïns

Es tornarà a convocar els ciutadans a final de març per valorar el sistema

Solsona Servei de Premsa de L'ajuntament de Solsona

�601 - Dimecres, 31-12-2008

Solsona Servei de Premsa de L'ajuntament de Solsona

El director general de Promoció de l’Habitatge visita ‘in situ’ l’espai de la futura ARE de Solsona

A la Cabana del Màrtir es construiran 264 pisos de protegits de diferents modalitats

El director general de Promoció de l’Habitatge, Joaquim Gascó, ha visitat aquesta setmana in situ els terrenys de la futura Àrea Residencial Estratègica (ARE) de la Cabana del Màrtir de Solsona, on està previst construir 449 habitatges, dels quals 264 seran protegits. Gascó s’ha reunit prèviament amb l’alcalde, Xavier Jounou, i el regidor d’Urbanisme, Martí Abella, per tractar diverses qüestions relacionades amb les polítiques d’habitatge.

El desenvolupament de l’ARE ha estat una de les qüesti-ons principals que s’han tractat en aquesta trobada. El director general de Promoció de l’Habitatge ha assegurat que la Genera-litat “no aturarà les ARE”, perquè “necessitem sòl per poder realitzar polítiques d’habitatge assequible”. En aquest sentit, el govern català vol evitar que es repeteixi la situació de fa cinc i sis anys, en què no es podia construir per manca de sòl.

Malgrat això, Joaquim Gascó ha afirmat que no totes les Àrees Residencials Estratègiques del país es desenvoluparan a la mateixa velocitat, sinó que la seva execució s’ajustarà a cada municipi. Per aquest motiu, abans de fixar el calendari de construcció a Solsona, “caldrà fer una anàlisi a fons de la realitat de la ciutat”. Tot i això, quan l’ARE s’hagi aprovat definitivament el març, la Generalitat elaborarà els projectes de parcel·lació, compensació i urbanització i “estarà en disposició de començar a construir l’any 2010”.

Martí Abella també ha acompanyat Gascó a visitar l’úl-tima promoció d’habitatge protegit que s’ha aixecat a Solsona,

de la mà de la Fundació Família i Benestar Social, situada a la plaça de Sant Jordi, entre altres indrets.

El director general ha assenyalat que la reunió d’avui demostra l’estreta col·laboració entre la Generalitat i el con-sistori en aquests temes, perquè “la política de promoció de l’habitatge del govern català només és possible amb la col·laboració absoluta dels ajuntaments”. Aquesta línia de treball es desenvolupa a través del Pacte nacional per a l’habitatge, la Llei al dret a l’habitatge i el Pla d’ajuts per a l’habitatge.

Abella, Jounou i Gascó, en la reunió d’aquest migdia

Iria Pujol i Colell, alumna de sisè del CEIP Setelsis, ha estat la guanyadora del concurs per escollir el disseny de la portada del tríptic del Pla Educatiu d’Entorn de Solsona. Ho va decidir el jurat, format per la regidora d’Educació, Encarna Tarifa; el director del Servei Educatiu del Solsonès, Joan Coromina; la mestra de la ZER del Solsonès Maria Palau i el dissenyador gràfic Kiko Montilla.

El jurat va destacar l’elevada qualitat dels treballs presentats al concurs, obert a tot l’alumnat de cicle superior de primària i de primer i segon d’ESO. També es va mostrar molt satisfet per la gran quantitat d’originals recollits, un total de 161. Les obres finalistes van ser les de Bernat Moreno i Laia Burgés, de l’IES Francesc Ribalta.

El premi del concurs el lliurarà l’alcalde, Xavier Jounou, el dia 3 de gener a la sala de plens del consistori. A més, el treball guanyador serà el disseny de la portada del

El jurat amb el treball guanyador

Escullen la portada del tríptic del Pla Educatiu d’Entorn de Solsona

nou tríptic del Pla Educatiu d’Entorn, del qual es farà un tiratge de 1.500 exemplars.

� 601 - Dimecres, 31-12-2008

aràbiga que vol dir “Terra de la riquesa”.El president de la comunitat islàmica va afirmar que

“tenim moltes coses en comú” i “no tenim cap problema per que vingui la gent. Estem oberts a tothom”.

Solsona Ramon Estany

La Mesquita de Solsona s’obre als solsoninsCordial i distesa primera Jornada de Portes Obertes de la Comunitat Islàmica del Solsonès

El passat dissabte 27 de desembre, la Mesquita de Solsona, situada a la Ctra. de Torà, 48, va obrir les seves portes als solsonins perquè la poguessin visitar en la primera Jornada de Portes Obertes.

Els assistents van anar arribant a la Mesquita, i a la sala central d’aquesta van ser rebuts per l’Iman de la comunitat, i el president de la Comunitat Islàmica.

A la jornada hi va assistir una nombrosa representació de la comunitat educativa de Solsona, com públic en general, assis-tents socials i autoritats municipals, amb l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, el regidor d’Acció Social David Rodríguez, el tinent d’alcalde Martí Abella, així com altres regidors i alcaldes, com l’Albert Bajona, de Clariana de Cardener.

Khalid Baghal és president de la comunitat islàmica del Solsonès.

“Tenim un passat i un present comú”Khalid Baghal

L’acte s’inicià amb una pregària islàmica dels versos de l’Alcorà, que llegí l’iman. Tot seguit, Khalid Baghal, president de la Comunitat Islàmica, dirigí unes paraules de benvinguda, explicant que l’Alcorà, el llibre sagrat de l’Islam, parla sovint del respecte als altres, i que tot està sotmès a la llibertat de cadascú.

A continuació, Baghal va parlar de la relació entre Catalunya i l’Islam, que, amb més o menys intensitat, ha estat constant al llarg de la història, podent afirmar que “tenim un passat i un present comú”.

Un passat comú que segons Khalid és remet a fa gairebé 13 segles amb l’arribada dels musulmans a la península ibèrica i la creació d’Al-Andalús, que pren força altra vegada ara que l’Islam i Catalunya es retroben, en les noves dinàmiques del món contemporani, fruit dels procesos migratoris.

Khalid va recordar que la comunitat musulmana a Catalunya està formada per més de 300.000 persones, que molts pobles catalans van ser fundats pels musulmans, i moltes paraules tenen el seu origen en l’àrab, fins i tot, algun investi-gador ha afirmat que l’origen de Catalunya ve d’una expressió

L’iman de la Mesquita de Solsona, el president de la comunitat islàmica i el regidor d’Acció Social

La gent va ser rebuda per l’iman

“un dels trets primordials per a una bona convivència és eliminar les desconfiances”David Rodríguez

Per la seva part, David Rodriguez, regidor d’Acció Social de l’Ajuntament de Solsona, aplaudint la iniciativa, va manifestar que “em fa molta il.lusió ser avui aquí,” perquè “un dels trets primordials per a una bona convivència és eliminar les desconfiances i és important que tot estigui obert i ningú no pugui pensar o dir: -vés a saber que hi fan”.

Fent referència a que Catalunya va ser la primera nació d’Europa que va tenir un parlament, Rodríguez va subratllar el tarannà dels catalans, que “som gent molt democràtica, i la democràcia comporta un exercici de llibertat”.

Novament va prendre la paraula en Khalid, que va explicar els cinc fonaments de l’Islam:

- La Testificació. Tota persona que vulgui entrar a l’Islam ha de testificar que no hi ha cap més Déu que un i Mahoma és el seu profeta.

Unes 40 persones van assistir a la Jornada de Portes obertes

�601 - Dimecres, 31-12-2008

Solsona Ramon Estany

- L’oració. Un dels més importants, i el que es fa a la Mesquita, 5 cops al dia, a la sortida i a la posta del sol, al migdia, a la tarda i al captard.

- L’almoina, que s’ha de donar un cop a l’any, com un impost que representa un 2’5% de les rendes de cada persona i que s’ha de donar als més pobres.

- El Ramadà, obligat a partir de certa edat, és un ritual de dejuni que segueix tota la família i dura uns 29 o 30 dies.

- Finalment el Pelegrinatge a la Meca, que es fa com a mínim, un cop a la vida, si es pot econòmicament i es té salut.

Després d’aquestes explicacions bàsiques sobre la reli-gió de l’Islam, els assistents van poder fer preguntes i resoldre alguns dubtes i curiositats.

La jornada es va cloure amb la degustació de pastes i tes que van preparar i servir els membres de la comunitat islàmica.

Un moment de la presentació

En finalitzar l’acte, degustació de pastes i teUns rellotges indiquen les diferents hores per pregarr

A partir del dia 10 de gener es posarà en funcionament el projecte T’acompanyem. Aquest projecte, fruit de la col·laboració entre el Centre Sanitari del Solsonès FPC, el Consell Comarcal del Solsonès i l’Obra Social de la Fundació “la Caixa”, té com a objectiu facilitar l’accés als serveis sanitaris de les persones que per diferents circumstàncies tinguin dificultats per accedir-hi.

La comarca del Solsonès es caracteritza per la dispersió de la seva població, un alt índex d’envelliment i una deficient xarxa de transport públic. Aquests factors incideixen de manera directa en la dificultat de moltes persones, especialment gent gran i persones amb disminució, a l’hora d’accedir als serveis mèdics, més si tenim en compte que els hospitals de referència de la comarca es troben a Manresa, Berga i Igualada.

Aquest projecte consisteix en el trasllat i l’acompanya-ment amb taxi de les persones que ho sol·licitin i reuneixin els requisits establerts, des del seu domicili als serveis sanitaris

corresponents i el retorn a casa seva. Caldrà abonar el 50% del cost del servei i la resta es finança amb l’aportació de 30.000 euros que l’Obra Social de la fundació “la Caixa” ha atorgat a aquest projecte. Amb aquest servei es pretén pal·liar, almenys per a un sector, el greuge comparatiu en que es troba la població de la nostra comarca en relació a l’àmbit urbà pel que fa a l’accés als serveis mèdics. El projecte s’adreça als majors de 65 anys, als disminuïts amb un grau de disminució a partir del 65%, a

les persones amb dependència que tinguin reconegut el grau III (nivell 1 i 2) i el grau II (nivell 2) i als usuaris de l’Hospital de Dia del Centre Sanitari. La seva implementació serà gradual pel que fa a l’edat. Inicialment s’atendran les persones majors de 78 anys i, en funció de la demanda i el pressupost existent, s’anirà ampliant fins arribar als majors de 65 anys.

Per sol·licitar el servei cal adreçar-se als Serveis Socials d’Atenció Primària del Consell Comarcal o als serveis socials del Centre Sanitari del Solsonès.

Tot a punt per començar el projecte T’ACOMPANYEM

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

� 601 - Dimecres, 31-12-2008

El dia 5 a 2/4 de 7 de la tarda, en la vetllada més màgica de l’any per a la mainada, els Reis d’Orient arribaran a Solsona per una entrada alternativa a l’habitual. Enguany, per motius de seguretat a causa de les obres de l’avinguda del Pont, la comitiva reial ha preferit accedir a la ciutat per la zona del peu del Castellvell i entrar per l’avinguda del Cardenal Tarancón. Ses Majestats arribaran en cavalls acompanyats de més de 80 persones.

La cavalcada engegarà enmig d’una explosió de llum i so a tocar de les escoles Arrels II i Setelsis. Conformaran l’àm-plia comitiva els trabucaires, els armats, un grup de portadors de torxes, els hebreus que flanquejaran el seguici, l’Orquestra Patinfanjàs, l’estel i la cua, els Reis i els seus respectius patges, els cavallers i els vehicles que transportaran els regals per a tots els infants.

L’itinerari que seguirà la cavalcada passarà pel passeig del Pare Claret fins al portal del Castell, indret on els tres Mags descavalcaran per pujar sobre una carrossa que els desplaçarà pel carrer del Castell fins davant l’Ajuntament. A les portes del consistori, la corporació donarà la benvinguda a Melcior, Gaspar i Baltasar, que continuaran a peu fins a la plaça Major. En aquest indret cèntric del nucli antic, els il·lustres personatges pronunciaran unes paraules per a la quitxalla solsonina. Tot seguit, es dirigiran a la catedral, per fer l’ofrena a la imatge de l’infant Jesús a la capella del Claustre.

Finalment, abans d’acomiadar-se de la ciutat i continuar el seu viatge, els Reis d’Orient faran cap a la clínica, a l’Hospital Pere Màrtir Colomés i a la residència d’Amisol, als usuaris dels quals faran entrega d’un obsequi.

La cavalcada de Solsona és organitzada per l’Ajuntament amb la col·laboració d’un ampli ventall d’entitats i particulars. Hi prenen part, desinteressadament, els trabucaires, l’Orquestra Patinfanjàs, l’Agrupament Escolta Pare Claret, l’Esplai Riallera, Cofestas, Teresa Cots, Tallers Serena i altres persones que col-laboren en els desplaçaments.

Enguany s’han comprat vestits nous per alguns membres de la comitiva i s’han renovat complements dels vestuaris. Durant la cavalcada es repartiran un centenar de quilos de caramels tous.

Solsona Servei de Premsa de l'ajuntament de Solsona

Els Reis Mags arribaran a Solsona per l’avinguda del Cardenal Tarancón

Melcior, Gaspar i Baltasar faran servir cavalls i una carrossa en el seu desplaçament per la ciutat

També podran acostar-se als nens i nenes en el seu trasllat a peu pel nucli antic. (ARXIU)

�601 - Dimecres, 31-12-2008

Agenda Vall de Lord

- 31 de desembre a partir de les 12 de la nit al Pavelló de St. Llorenç. Gran Festa de cap d’any 2009. Amb el dj. Max Altimira festa fins la mati-nada. Organitza: Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys

- 3 de gener a 2/4 de 6 de la tarda al teatre de Sant Llorenç. Espectacle infantil: “Xarivari”, a càrrec de la companyia

“Teatre Mòbil”

- 5 de gener a les 6 de la tarda. Arribada de SSMM Els Reis Mags

d’Orient. Recorregut pel poble i re-buda a la Plaça Major.

Vall de Lord Dolors Pujols

Cagada del Tió a Guixers

La mainada del municipi de Guixers va cagar el tió el passat diumenge 21 de desembre a la sala d’actes de l’Ajuntament. Van ser sis nens i nenes que, abans de fer cagar el tió van fer un taller de postals de Nadal gràcies a la col·laboració voluntària de la Ma. Alba Casas (directora de la Llar d’infants de St. Llorenç). Aquest acte va estar organitzat per la Sònia Ortega, tècnica rural de joventut: una figura impulsada pel Consell Comarcal del Solsonès i els tres ajuntaments de la vall.

El Patge passa a recollir les cartes

El patge de Ses Magestats els Reis Mags va visitar Sant Llorenç el passat dissabte 27 de febrer. El motiu de la seva pre-sència a la vila no era altre que el de recollir les cartes dels nens i nenes de la Vall de Lord. El patge, a cavall i acompanyat de la seva comitiva, va arribar per l’antiga carretera de Solsona pels voltants de les sis de la tarda. Després de fer un breu recorregut pels carrers del nucli antic del poble, es va dirigir cap al teatre on els més menuts van poder conversar breument amb ell i, lògicament, entregar·li la carta per als reis.

Entregant la carta als reis

El patge amb els seus ajudants i la regidora de Cultura Ajudants amb l’antorxa

� 601 - Dimecres, 31-12-2008

S’alça el teló i Satanàs fa una arenga pròpia i de les seves bèsties infernals. Un inici que ja ens fa pensar que els pastorets mantindran la seva essència tot i les modificacions prèviament anunciades. Durant tota l’obra doncs, les escenes pròpies dels pastorets, moltes d’elles escurçades, es van combinar amb la lectura de petits frag-ments d’El Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra. Potser els nostàlgics d’els pastorets de tota la vida hi van trobar a faltar escenes característiques com la de la mort de l’ase, però en qualsevol cas, es va trobar l’equilibri. El punt intermig entre l’essència dels Pastorets propis de la Vall i la novetat d’introduir·hi fragments de lectura de poesia nadalenca.

El motiu d’aquestes novetats va respondre a la no disponibilitat d’alguns actors amb papers clau. Absències que es van fer notar si bé també es van veure damunt l’es-cenari cares noves o que feia anys que no el trepitjaven.

Bona afluència de públicEn total l’obra nadalenca per excel·lència ha mo-

bilitzat enguany a St. Llorenç una vuitantena de persones entre actors, tècnics i demés que han treballat un any més sota la direcció de Joan Herrada, qui a més ha fet l’adap-tació de textos. Prop d’un centenar de persones assistien a l’obra del dia de Nadal i 180 (ple absolut) ho feien en la representació del passat 28 de desembre.

Els Pastorets del desè aniversariEl Perxe presenta uns Pastorets més curts i complementats amb fragments d’El Poema de Nadal, de Josep

Maria de Sagarra, en la seva desena representació nadalenca

Satanàs i l’arcàngel El ball de dimonis: “tipitom”

Vall de Lord Dolors Pujols

Llegint el Poema de Nadal

Pastors vora el foc

A l’escena del naixement

Foto de grup

�601 - Dimecres, 31-12-2008

El sr. Sebastià, autor del magnífic pessebre de Sant Joan.

Oliana Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRÀFIC: Marcel Ribera

De nou han arribat aquelles dates en què les tradicions, especialment les nadalenques, es porten a terme. El Grup Ex-cursionista d’Oliana, com és costum de cada any, va organitzar la sortida per portar el pessebre, en aquesta acasió a l’ermita de Massarrúbies del municipi de Lladurs (Solsonès). L’Itinerari programat era el següent: Oliana, Les Cots, La Creu de les Lla-ceres, Coscollola, Angrill, Cabiscol, Santuari de Massarrúbies. La sortida va ser des de la Font de la Carretera. Hores de camí: 3’30. A 2/4 de 2, missa celebrada per mossèn Montraveta. L’Àpat del dinar vora el Santuari va ser: Amanida, arròs, carn i botifarra a la brasa, postres i cafè. Cal dir que de tornada vam passar a veure el Pessebre artístic de Sant Joan (Castellar de la Ribera), obra del sr. Sebastià Mestre.

Sobre aquest santuari de Santa Maria de Massarrúbies és difícil de trobar alguna cosa, tant si es consulta a internet, com a la Gran Enciclopèdia Catalana. Finalment vaig parlar amb el bon amic i company Ramir Torrent, el qual em va facilitar algunes dades. Al costat mateix del Santuari hi ha la masia de Cabiscol. Textualment el document de 1949 diu: “Encara avui us explicaràn la tradició de la troballa de la Mare de Déu, que ja el Pare Camós, al segle XII, podé recollir dels llavis dels dovots de Massarrúbies. Us diràn que la imatge fou trobada en una font per un pastor; que prou se l’haurien quedada de bon grat, més que no tenint cap ermita on poder-la venerar, decidiren portar-la a Solsona; que en essent sota l’Hostal de Cirera els va desaparéixer, retrobant-la novament a la font. I aquella nit, tot i escaure’s al bell mig de l’estiu, caigué una rosada que va deixar ben blanc l’indret on havien de construir la capella, senyalant-los’en la forma i les proporcions. No cal dir com posaren desseguida manns a l’obra, alçant la bella er-

Portar el pessebre (Massarrúbies – 2008)

mita, amb el magnífic retaule barroc. La imatge és de talla. Té uns dos pams i mig dálçària i porta un ocellet a la mà”. Aquest Santuari és molt cone-gut a les nostres contrades per l’anomenada “Festa del Per-dó”, és una festa popular que bàsicament es composa: d’una processó al Padró per beneir el terme; missa concelebrada, en finalitzar l’ofici religiós hi ha el cant dels Goigs i visita a la Mare de Déu al Cambril i finalment Comiat a la Mare de Déu. Fora de l’església també hi ha altres actes. Un detall curiós es produeix a l’ofertori, llavors les Comandes de: Cam-brils, Castellar, Ceuró, La Llena, Montpol, Ogern i Timoneda presenten les ofrenes dels productes de la Comarca.

Abans, però, segons el document datat al març de 1949 diu:”El Santuari de Massarrúbies concentra la devoció Ma-riana dels pobles de Montpol, que és la seva parròquia, de Cambrils, Odèn, Timoneda, La Llena, Castellar de la Ribera, Ceuró, La Salsa i Terrassola. Cada un té el seu Prior de la Mare de Déu i veurieu com cada any, el dia de la festa, es re-uneixen tots a l’ermita, passen comptes, fan ofrena de la capta a la Mare de Déu i després, pescant per la Ribera, es guanyen el dinar, que abans els pagava el Santuari”

Ja sabem una mica més sobre aquest interessant Santuari que el Grup Excursionista d’Oliana, i de passada totes les per-sones que hi hem anat, com els antics pelegrins, a deixar una petita joia en forma de pessebre, un naixement que es construeix manualment amb afecte dia a dia durant tot l’any, i quan arriben les Festes Nadalenques es deposita en alguna petita ermita o esglesiola, enguany el Santuari de Massarrúbies.

El meu agraïment i el del Grup Excursionista d’Oliana envers la Pilar i la Lluïsa de Cal Barraquer (Ogern), Baixa Ri-bera Salada. Aquestes dues persones van fer posible la visita al pessebre de Sant Joan (Castellar de la Ribera), sense oblidar·me de l’autor esmentat més amunt.

Persones que vam portar el pessebre a Massarrúbies.

Talla de la Verge de Massarrúbies.

Amfitrions de Cabiscol amb un bonic pessebre al fons.

10 601 - Dimecres, 31-12-2008

Oliana Anna Simon

Pessebre vivent d’OlianaA la memòria d’Esteve Albert

Nadal, pas de pardal. Sant Es-teve, pas de llebre, fa un cel de dia de llums breus i uns flocs de neu esca-dussers i blanquís-sims es despengen amb pompa digna del Rei dels jueus, cauen, com cau la tarda, com cau un pensament.

I trobo un record f iníssim estirat pel temps, un record bohemi i somiador, tenaç i ambulant per la nostra història i la nostra terra. Un esperit inquiet, sempre vestit de folklore i malenconia, d’americana de vellut, de bufanda i gorra. Esteve Albert i Corps, el poeta, l’historiador, el dramaturg, el folklo-rista, l’estudiós i promotor de “els nostres sabers ancestrals”, com ell en solia dir: cultura, llengua, geografia, arquitectura popular, etnografia, llegendes, cançons, costums...

Nascut a Dosrius, el 1914, Esteve Albert va viure i morir en absolut concert amb els principis que sempre havia defensat. Les seves inquietuds polítiques el dugueren a militar amb No-saltres Sols! i a Estat Català, participant amb els Fets d’Octubre. Durant la guerra civil col·laborà amb Lluís Companys per crear el Comité de Salut Pública. Acabada la guerra, va fer d’enllaç a l’exili amb Pau Casals i Pompeu Fabra. El 1950 donà suport al Festival Casals de Prada, el 55 fou un dels impulsors de l’inici de la Flama del Canigó. I el 1956, ofegat per la dictadura, s’establí definitivament a Andorra.

A partir d’aleshores deambulà per la serralada pirenaica, hoste ja sia d’un castell, d’una cabana de pastors o de la serena, menjant àpats de rei o rosegant tres pomes. Buscava, nòmada,

entre milers d’amics i col·laboradors aquella rondalla, aquella tradició, aquella cançó perduda en el silenci de les pedres d’una masia, o en la conversa entre el padrí i el crepitar de la llar. I amb el seu ímpetu creatiu insaciable, dotà la nostra terra d’un bagatge poètic, etnogràfic, teatral... imponderable. Tota aquesta trajectòria cultural el feren mereixedor d’una Creu de Sant Jordi el 1990.

Creà i dinamitzà més de cinquanta escenificacions so-bre fets de la nostra història o tradició, entre elles el “Retaule de Sant Armengol” (La Seu d’Urgell), “El desembarcament dels grecs a Empúries” (Empúries), “Bandera de Catalunya” (Bellcaire), “Arnaldeta de Caboet” (Cabó), el “Pessebre Vivent d’Engordany” o el “Pessebre vivent d’Oliana”.

1991. Era un dia com avui, de fred i festes, a l’Església de Sant Andreu d’Oliana, floria l’esforç i la il·lusió de mesos de pereparació. Esteve Albert havia recuperat les nadales del nostre cançoner popular i els havia donat veu i vida en un “Pessebre Vivent” cantat. Els petits querubins plegàvem les mans sobre el pit, resant·les, i convidàvem al Pessebre amb un Kyrie eleison de veu d’infant.

“Déu vos guard Maria, de gràcia en sou plena. La nit de Nadal, sereu mare i verge” anunciava Sant Gabriel a “La Verge Maria, quan era xiqueta”. “Pastorets de la muntanya, que dormiu amb gran recel, desperteu, veniu de pressa, que n’és nat el Rei del Cel”, un àngel anunciava així la meravella als pastors, cridant·los a adorar. La llum minvava fins a la intimitat més pura i al silenci de l’església la coral hi buidava “La Santa Nit”, mentre un bri de llum d’estrella patinava per la nau fins a l’altar, ensenyant als pastors el camí del Pessebre. “La pastora Caterina”, “El rabadà”, “El pobre alegre”, “El petit vailet” i molts més pastors, donaven ofrena dels seus cants i balls: “Fa fred, no en fa, si en fa ja ens passarà, anem tots cap al pessebre al bon Jesus a adorar. Els d’Odèn i d’Oliana de Castellar i de Lladurs, ballarem una sardana a davant del bon Jesus”.

I així, com una Sardana, “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, el temps va desfer la tradició d’un “Pessebre Vivent” que va durar vuit anys i en durarà molts més en el record.

Esteve Albert

Pessebre vivent d’Oliana 1991. L’adoració dels pastors Verge Maria cantant ‘El noi de la mare’. Pessebre 1994

11601 - Dimecres, 31-12-2008

Els tècnics del CTFC fan unes xerrades sobre aprofitament energètic de la biomassa forestal

El passat dimecres 10 de de-sembre, es va realitzar a l’Escola de Capacitació Agrària del Solsonès d’Olius la jornada Aprofitament energètic de biomassa forestal.

Organitzada per el Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Ru-ral i l’Escola de Capacitació Agrària en el marc del Pla anual de transferència tecnològica i amb col·laboració amb el Centre Tecnològic Forestal Catalunya es van presentar tres xerrades sobre les diferents fases de l’aprofi-tament energètic. També es va fer una visita a les instal·lacions de biomassa del CTFC.

Amb una visió global i breu de tota la cadena de sub-ministrament es van dividir les presentacions en tres punts específics de la cadena: l’aprofitament i processat; l’emmagat-zematge, assecat i qualitat de la estella i els tipus d’instal·lacions de bioenergia.

L’exposició de les tècniques emprades i maquinària existent per aprofitar, processar i subministrar la biomassa forestal primària (estella) amb casos reals a Catalunya va ser realitzada en la presentació: “Aprofitaments, processat i

subministrament de l’estella forestal” de Judit Rodríguez (Enginyera de Forests del CTFC). Es va seguir, la presentació de l’Ignacio López (Enginyer de Forests del CTFC): “L’emmagatzematge, assecat i qualitat de l’estella forestal”, on es va descriure els diferents tipus d'emmagat-zematge, la seva importància en l’assecat i també, la qualitat de l'estella forestal i el seu protagonisme com a punt clau del procés de l’aprofitament energètic de la

biomassa. Es va tancar aquesta ronda de presentacions amb la presentació conjunta de la Judit Rodríguez i l’Armanda Mar-ques (Enginyeres de Forests del CTFC) amb “Instal·lacions d’aprofitament energètic amb biomassa”. Amb aquest últim tema es van caracteritzar breument les diferents tipus d'instal-lacions amb biomassa (tèrmiques, elèctriques o cogeneració), les seves tecnologies i casos d’aplicació a Catalunya.

Seguidament, els assistents de la jornada van visitar la instal·lació de bioenergia que calefacta l’edifici del CTFC, on van trobar com funciona un sistema de calefacció amb estella forestal en funcionament i els diferents components, com la sitja, el dipòsit d’inèrcia i la caldera.

Comarca CTFC

1� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Comarca CTFC

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya finalitza dos programes de formació i ocupació

El proppassat 24 de desembre es va fer l'acte de cloenda i el lliurament de diplomes a les persones participants a la primera Casa d'Oficis i el sisè Taller d'Ocupació del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Un dels objectius del CTFC és el d'oferir una oferta for-mativa ocupacional adient per al territori, tant des del punt de vista de les empreses com dels treballadors i treballadores, per aquest motiu ha apostat des del seu inici pel desenvolupament d'aquests programes mixtos de formació i treball de millora de la qualificació professional de joves aturats de 16 a 24 anys, i de dones aturades majors de 25 anys.

Ambdós són programes de caràcter temporal d'1 any de durada, que tenen com a finalitat millorar les possibilitats d'ocupació de les persones en situació d'atur i facilitar·los la incorporació al mercat laboral i estan promoguts pel Servei d'Ocupació de Catalunya i amb el qual el CTFC col·labora com a entitat promotora des del seu inici.

A la Casa d'Oficis de l'especialitat de Restauració i man-teniment d'espais naturals, hi han participat un total de 8 nois, la majoria immigrants d'origen magrebí, amb edats compreses entre els 16 i els 20 anys.

L'objecte d'actuació d'aquest projecte ha estat el de re-alitzar tasques de restauració i manteniment d'espais naturals en diferents municipis de la comarca, amb la col·laboració dels ajuntaments d'Olius, de Pinell i de l'entitat municipal descentralitzada de Canalda. Han adequat i han fet la neteja i el manteniment de diferents zones naturals d'interès turístic i paisatgístic del Solsonès, amb la finalitat de potenciar·les.

Al taller d'ocupació de l'especialitat d'auxiliar de tre-balladora familiar i geriatria, hi han participat 8 dones de la comarca amb edats compreses entre els 30 i els 53 anys.

La finalitat principal d'aquest projecte ha estat la de formar aquestes dones per mitjà del Pla de Formació i Treball, adquirint les competencies professionals i les habilitats soci-als i laborals necessàries per afavorir el seu procés d'inserció laboral.

És la primera vegada, que des del CTFC es duu a terme un taller d'ocupació d'aquestes característiques. Aquest és fruit del I Pla de Polítiques de dones del Solsonès, on en la seva fase de diagnosi es van detectar necessitats de formació i de quali-ficació professional de treballadors/es en l'àmbit assistencial, ja

que actualment no es poden cobrir les necessitats de determinats llocs de treball en aquest àmbit.

El creixement natural del Solsonès és negatiu, així fa que hi hagi una població molt envellida. Si a aquest fet li su-mem que més d'un 25% de la població total de la comarca viu de manera disseminada pel territori i que la resta de població viu a la capital de comarca ·Solsona· ens trobem que hi ha un nombre important de gent gran que té dificultats per accedir als serveis que necessita i una manca de persones preparades per poder·los atendre.

1�601 - Dimecres, 31-12-2008

El CTFC va organitzar una

jornada sobre el conreu de la tòfona

negra al Pallars Jussà

El passat dimecres dia 17 de desembre, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya or-ganitzà una jornada sobre el conreu de la tòfona negra a La Pobla de Segur. L’objectiu d’aquesta sessió és donar a conèixer les bases tècniques d’aquest cultiu perquè pagesos i propietaris de terrenys interessats puguin establir i gestionar aquest cultiu i la seva implantació.

El cultiu de la tòfona negra és una de les alternatives productives més rendibles ac-tualment per al Prepirineu. És un cultiu molt competitiu i pot suposar per al món rural una important font de riquesa complementària amb les activitats tradicionals.

En aquesta jornada es donaren a conèixer els requeriments d’aquest cultiu per a la serva implantació i posterior gestió, i els serveis que es donen des del CTFC d’extensió agrària en tubericultura i d’avaluació de planta inoculada amb tòfona negra.

La jornada va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament de la Pobla de Segur.

Comarca

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ja compta amb el pla d’igualtat d’oportunitats La junta del CTFC l’ha aprovat el 17 desembre

A final de novembre, el Grup de Treball Dona Rural i Igualtat d’Oportunitats ha presentat el Pla d’Igualtat d’Oportunitats del CTFC. Aquest Pla es planteja com a una estratègia que permetrà assolir la igualtat d’Oportunitats entre dones i homes al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) .

Consta de 14 objectius i 42 accions per desenvolupar en 8 àmbits de treball, com la política d’igualtat de l’entitat, comunica-ció, imatge i llenguatge, representació de les dones i distribució del personal, retribució, condicions laborals, o la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, entre d’altres.

Els objectius i les accions són fruits dels resultats de la diagnosi de gènere realitzada al llarg del primer semestre del 2008 al CTFC, el desenvolupament d’aquestes accions vol donar resposta a les necessitats i als punts febles detectats en aquesta diagnosi, en la qual s’han recollit les respostes i aportacions de la plantilla del Centre.

S’ha creat un Comitè d’igualtat a l’empresa, encarregat del seguiment de la realització de la diagnosi i del pla. Les seves tasques seran aprovar la metodologia de treball, supervisar la realització de la diagnosi i dels resultats, elaborar i consensuar les diferents propostes d’acció del Pla, difondre les diferents fases de treball i fer el seguiment i avaluació del Pla.

Aquest pla està subvencionat per la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. En la mateixa convocatòria a les terres de Lleida només van donar 7 subvencions a empreses de més de 100 treballadors. D’aquestes set empreses, el CTFC és l'única que està ubicada a l’àmbit rural.

El CTFC ha elaborat el PIO de manera voluntària, ja que la llei només obliga que en disposin les empreses de més de 250 persones treballadores.

Ardèvol N.S.S. d’Ardèvol

Sants Innocents al pessebre vivent d’Ardèvol

El 28 de desembre passat, el pessebre vivent d’Ardèvol va viure uns fets inesperats, insòlits. Es veu que Sant Josep i la Verge Maria van tenir una discussió que va finalitzar en una separació i la Verge i el Nen Jesús estaven sols a la fusteria (afortunadament a la segona sessió ja s’havien reconciliat). Però aquí no va acabar tot, a la casa del Nadal pobre tenien gambes i cava per celebrar el Nadal i els rics no van poder comprar pa i no en tenien! També hi havia un músic amb una gran llufa a l’esquena.

Bé, posem-nos seriosos. El dia dels Innocents vam intentar fer alguna innocentada i aquí, us donem la solució per aquells que no la van veure o aquells que no van entendre el perquè d'unes gambes en una casa tan pobre.

Nous mapes turísticsEl gremi d’Hostaleria del Solsonès ha editat

20.000 mapes turístics de Solsona i el Solsonès que es distribuiran a les oficines de turisme de la comar-ca i en tots els establiments adherits al gremi.

En aquests mapes s’hi detallen els establi-ments adherits al Gremi, així com els punts d’interès turístic, vies de comunicació i indrets geogràfics.

Aquests plànols, imprimits per les dues ca-res, mostren els següents lemes: “Solsona, dormir menjar, copes?” i “Solsonès, espais per descobrir”

1� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Comarca Ramon Estany

Acte d’inauguració del monument a Jaume IEl diumenge 21 de desembre es va realitzar a Navès l’acte d’inauguració del nou monument a Jaume I

En motiu del 800è aniversari del seu naixement i de saber que la nit del 27 al 28 de juny de 1259 dormí al castell de Navès, segons consta documentat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, castell que li quedava entre Cardona i Solsona en els quals no podia aturar·s’hi per les enemistats que hi havia entre el rei i el vescomte. L’acte va ser presidit pel tinent d’alcalde Jordi Xandri ja que el mateix dia hi havia a Martinet l’acte d’entrega de la màquina llevaneus adjudicada als municipis de La Coma i la Pedra, Guixers i Navès, al qual va assistir·hi l’alcalde, Josep Maria Casafont.

Aquest monument ha estat promogut i pagat pels pro-pietaris actuals del Castell de Navès, la Lluïsa Puigbertran i el Ramon Reig, i ha estat dissenyat pel solsoní Jaume Cuadrench. També Ramon Clotet va realitzar una petita explicació històrica del motiu perquè Jaume I va passar per Navès.

Aquest acte, el podem afegir entre les moltes altres celebracions que s’han fet enguany arreu de Catalunya, per evocar la interessant figura del rei Conqueridor, en motiu del 800 aniversari del seu naixement.

Des de lAjuntament, agraïm als propietaris del castell per aquesta tasca, que de ben segur fa enriquir més la cultura del nostre país, que és Catalunya.

El Centre Sanitari del Solsonès adjudica les obres de la planta socio-sanitària

Ha estat adjudicat provisionalment el contracte d’obres “Habilitació de planta pis segona (sotacoberta) per habitacions socio· sanitàries”, amb un pressupost base de licitació per import de 266.134,93 euros IVA: 42.581,59 euros

L’Adjudicació provisional ha estat a Constructora i Im-mobiliària de Solsona, SA per un import total d’adjudicació de 230.206,71 euros i 36.833,07 euros d’IVA

Sol·licituds de llicència ambiental per establiments

de turisme rural a PinellLa sra. Gemma Fontana i Forcadell ha sol·licitat a

l’Ajuntament de Pinell de Solsonès llicència ambiental per dur a terme l’activitat de turisme rural a la Rectoria de Madrona, terme municipal de Pinell de Solsonès.

El sr.Martí Angrill i Vilana ha sol·licitat a l’Ajuntament de Pinell de Solsonès llicència ambiental per dur a terme l’ac-tivitat de turisme rural a la Casa l’Avellana del terme municipal de Pinell de Solsonès.

La Coma i la Pedra adjudica l’adequació dels recursos

turístics del municipiPer acord de Ple, de data 1 de desembre de 2008, es va

aprovar l’adjudicació provisional del contracte d’obres d’ade-quació a l’ús públic dels recursos turístics al municipi de la Coma i la Pedra,

L’adjudicació provisional s’ha fet en data d'1 de desembre de 2008 per 158.995,85 euros. a Geosilva Projectes, SL

1�601 - Dimecres, 31-12-2008

DESPESESREMUNERACIONSDELPERSONAL............. 2.536.190Remuneracions alts càrrecs .........................................106.190Remuneracions personal funcionari ........................... 228.000Remuneracions personal funcionari interí ..................182.000Remuneracions personal laboral fix ............................752.000Remuneracions personal laboral temporal ................. 578.000Seguretat Social, Pla de Pensions,Pla Prevenció Riscos, Salut ........................................ 684.000Formació del personal .................................................... 6.000

DESPESESPERPROGRAMES......................... 3.416.823Urbanismeiobres.................................................... 210.000Conservació vies públiques i obres manteniment ...... 100.000Treballs serveis tècnics(arquitectes,comunicació,,jurídics,au ......................... 100.000Ajuts rehabilitació d’edificis nucli antic(llicències d’obres) .........................................................10.000ElVinyet...................................................................... 25.000Conservació de camins del Vinyet ............................... 25.000Serveismunicipals....................................................597.750Conservació i manteniment cementiri ..........................10.000Conservació xarxa abastament d’aigua .......................110.000Energia elèctrica servei abastament d’aigua ...............180.000Conservació i reparació enllumenat públic .................. 50.000Energia elèctrica servei enllumenat públic ................ 204.000Conservació parcs i jardins .......................................... 20.000Tractaments fitosanitaris ................................................ 3.000Vestuari ........................................................................... 8.000Conveni CCS-Tanatori ..................................................... 7.750Material pel servei de tanatori ........................................ 5.000Mediambient............................................................. 619.248Contracte recollida escombraries-Oró Vila, SL .......... 173.441Contracte neteja viària-Oró Vila, SL ..........................192.227Abocador-Consell Comarcal del Solsonès ..................152.270Deixalleria-Fundació Volem Feina............................... 40.040Recollida selectiva-Fundació Volem Feina .................. 22.685Recollida comercial-Fundació Volem Feina ................ 24.960

Altres despeses (coloms...) .............................................. 5.500Estudi recollida orgànica 2009 ........................................2.625Estudis estalvi energètic ................................................. 3.500Educació ambiental ......................................................... 2.000Educació......................................................................376.785Conservació i reparació escoles ................................... 20.000C.E.I.P. Setelsis, EMMS , CRPS, (neteja) ...................118.500Altres despeses(llum,combustible,Of.Gestora,materials) ..................... 66.500Subvenció Escola de Música ...................................... 120.000Consell Escolar Municipal ............................................. 8.000Pla Educatiu d’Entorn ....................................................43.785Polítiquesd’igualtat...................................................... 9.000Polítiques d’igualtat ........................................................ 9.000Despesesserveisgenerals......................................... 534.880Lloguers, rentings i leasing .......................................... 85.000Conservació i reparació casa consistorial .....................10.000Conservació i reparació vehicles .....................................7.000Material d’oficina, BOP,DOGC,subscripcions... ...........55.000Energia elèctrica dependències municipals ...................18.000Combustible dependències municipals i vehicles ........ 42.000Telèfon dependències municipals i mòbils ................... 32.000Primes assegurances i tributs ........................................39.000Despeses jurídiques, notarials i registre......................... 5.000Neteja dependències municipals(Ajunt,Policia,Sales Exp. I P ..........................................16.000OAGRTL servei de recaptació ...................................... 82.000Dietes ...............................................................................7.000Locomoció .....................................................................19.000Regidors ........................................................................ 68.000Assignacions a grups polítics ........................................29.880Despeses diverses a disposició de l’alcaldia ................. 20.000Cultura....................................................................... 335.500Conservació i reparació Casal de Cultura ...................... 3.000Energia elèctrica Casal de Cultura ................................. 8.000Neteja del Casal de Cultura ............................................ 6.000Conservació i reparació Teatre ..................................... 20.000Energia elèctrica Teatre ................................................ 20.000

Pressupost municipal exercici 2009

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITAConsergesd'ambdós sexes

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Solsona Servei de Premsa de l'ajuntament de Solsona

1� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Programació del Teatre ................................................. 38.000Neteja del Teatre ............................................................. 8.000Revetlles d’estiu i Sant Joan ......................................... 20.000Biblioteca .......................................................................14.500Neteja biblioteca ............................................................. 2.500Festa Major i despeses diverses(Corpus,Reis,expos,llibres..) ........................................110.000Museu Diocesà i Comarcal de Solsona .......................... 6.000Conveni Carnaval ........................................................... 9.000Cobla Juvenil Ciutat de Solsona ................................... 25.000Protocol ..........................................................................10.000Publicitat ......................................................................... 5.500Grup Folklòric Els Trabucaires .....................................18.000AIMS-Acadèmia Internacional de Música de Solsona .. 6.000Conveni Cine Paris ......................................................... 6.000Comunicació.................................................................47.710Butlletí ............................................................................ 8.500Web ..................................................................................2.610Solsona ................................................................... FM 28.200Localret ........................................................................... 2.500Xarxa sense fils municipal.............................................. 4.200Servei missatges SMS .................................................... 1.300Associació Radioafeccionats del Solsonès ........................ 400Esports....................................................................... 146.800Conservació i reparació complex esportiu i neteja ...... 73.000Energia elèctrica complex esportiu ...............................37.800Promoció esport ............................................................ 32.000Consell Esportiu ............................................................. 4.000AccióSocialiSalut.................................................... 316.450Programes i activitats socials ...................................... 143.550Conveni Consell Comarcal del Solsonès .......................55.000Transferències a famílies iinstitucions sense ànim de lucre ....................................75.700Immigració i Cooperació .............................................. 34.900Programes de salut ...........................................................7.300Turisme........................................................................ 80.000Conveni Consell Comarcal del Solsonès ...................... 20.000Empresa municipal de Turisme de Solsona .................. 60.000Joventut........................................................................ 40.000Joventut ......................................................................... 40.000Governacióiseguretatciutadana.............................. 38.400Promocióeconòmica-indústriaicomerç................. 29.300Participacióciutadana................................................ 10.000

DESPESESFINANCERES..................................... 150.000Interessos de préstecs ................................................ 1 50.000

INVERSIONSREALS.......................................... 5.923.699Inversió nova associada al funcionamentoperatiu dels serve ...................................................4 .218.286Pavimentació de carrers, camins... .......................... 1 .705.413

PASSIUSFINANCERS............................................ 404.437Amortització de préstecs a mig i llarg termini ..........4 04.437

IMPORTTOTALPRESSUPOSTDEDESPESES...........................12.431.149IMPORT TOTAL DESPESA CORRENT ...............6.507.450IMPORT TOTAL INVERSIONS REALS ..............5.923.699

INGRESSOSIMPOSTOSDIRECTES......................................2.603.350IBI rústica ......................................................................35.350IBI urbana .................................................................1.720.000Impost sobre vehicles de tracció mecànica ................ 596.000Impost sobre increment valor terrenys urbans ............. 60.000IAE .............................................................................. 192.000

IMPOSTOSINDIRECTES..................................... 187.000Impost sobre construccions,instal.lacions i obres .......187.000

TAXESIALTRESINGRESSOS........................ 2.026.842Expedició de documents ................................................. 3.000Recollida d’escombraries i quota abocador ................ 386.000Clavegueram ................................................................. 70.000Concessió de ninxols .....................................................69.000Conservació de ninxols .................................................15.000Obertura establiments i llicències activitats ................ 12.000Retirada vehicles de la via pública ................................. 5.000Abastament d’aigua .....................................................475.000Serveis funeraris i servei de tanatori ............................ 26.000Complex esportiu .......................................................... 48.000Abastament energia elèctrica ........................................10.000Guals ..............................................................................16.000Llocs, barraques i mercats .............................................51.000Riells, pals i cables ......................................................151.500Contribucions especials ...............................................454.342Multes ............................................................................10.000Recàrrec d’apremi ......................................................... 30.000Altres ingressos diversos .............................................127.000Cobla Juvenil Ciutat de Solsona ....................................15.000Teatre .............................................................................14.000Festa Major ................................................................... 22.000Revetlles .......................................................................... 5.000Grup Folklòric Els Trabucaires .....................................11.000Xarxa sense fils municipal.............................................. 1.000TRANSFERÈNCIESCORRENTS.......................2.115.000

Participació Municipal Tributs Estat i FonsCooperació Local ......................................................1.690.000De la Comunitat Autònoma i de la Diputació .............425.000

INGRESSOSPATRIMONIALS.............................. 629.600Interessos dipòsits ..........................................................10.000Lloguer de finques urbanes............................................19.600Concessió d’aparcaments ............................................ 600.000

VENDAD’INVERSIONSREALS.......................... 509.476Venda de solars ............................................................509.476

TRANSFERÈNCIESDECAPITAL.................... 3.557.232De la Comunitat Autònoma i de la Diputació .......... 3.557.232

ACTIUSFINANCERS............................................. 400.000Romanent tresoreria afectatper incorporació de crèdits ......................................... 400.000

PASSIUSFINANCERS............................................ 402.649Préstecs a mig i llarg termini ..................................... 402.649

IMPORTTOTALPRESSUPOSTD’INGRESSOS.....................................................12.431.149IMPORT TOTAL INGRESSOS CORRENTS ........6.507.450IMPORT TOTAL INGRESSOS DE CAPITAL ......5.923.699

Solsona Servei de Premsa de l'ajuntament de Solsona

1�601 - Dimecres, 31-12-2008

Educació Servei Educatiu del Solsonès

Hem anat al cinema a veure L’aneguet lleig i jo450 alumnes del CEIP Setelsis i Arrels I treballen la convivència, la solidaritat i altres valors

El dia 9 de desembre, als alumnes de Cicle Inicial i Cicle Mitjà van anar al cinema a veure la pel.lícula: L’Aneguet Lleig i jo.

Michael Hegner i Karsten Kiilerich adap-ten al cinema una minisèrie que van escriure i dirigir per a la televisió alemanya. Aquest film d’animació en tres dimensions, de l’any 2006, recupera el conte tradicional de Hans Christian Andersen amb molts tocs d’humor i tendresa.

En aquesta divertida versió de L’Aneguet Lleig, la primera persona que veu l’Aneguet quan surt de la closca és en Ratso que es fa càrrec del petit. El pare adoptiu li ensenya a reconèixer que en realitat tothom és lleig i no s’ha d’avergonyir de res. Per complicar les coses, però, el pare que adopta l’Aneguet és un ratolí.

L’Aneguet Lleig i jo és una pel.lícula especialment pensada per als primers cicles d’Educació Primària. La seva animació i les característiques de la història la fan idònia per ser treballada amb els alumnes més petits a les àrees curriculars: Coneixement del medi natural, medi social, llengua i literatura, expressió plàstica i visual i educació en valors.

El Servei Educatiu va facilitar una guia didàctica per poder treballar el contingut de la pel.lícula.

Els alumnes van gaudir molt i ben segur que continuaran treballant molts dels valors que es poden trobar a la pel.lícula: 1. Acceptaciódeldiferent. En la relació de l’aneguet amb les persones que l’envolten.2. Lluitacontralamarginació. Inculcar la idea de que hem de respectar a tots sigui quin sigui els seu físic, raça, costums o cultura.

El dia 11 de desembre, els alumnes de 3r, 4t d’ESO i batxillerat van poder assistir a la representació teatral de la novel.la Robinson Crusoe de Daniel Defoe a càrrec de la companyia Firewalk Theatre. La posada en escena tenia un caràcter minimalista que juntament amb una banda sonora enèrgica i un acurat disseny de llums, donava un enfocament modern i amè a la representació. El guió era íntegrament en anglès amb la intercalació d’algunes frases en castellà i català.

Aquesta obra, des que va ser escrita el 1719, enca-sellada en el gènere de la novel·la didàctica dins les ten-dències novel·lesques de l’època, va obtenir un immediat èxit universal, que ha perdurat fins als nostres dies. Va ser considerada la novel·la anglesa més popular de tots els temps i el segon llibre més llegit després de la Bíblia.

3.Autoestima. A partir dels dubtes que té l’animal sobre ell mateix.4. Responsabilitat. En la figura de la rata i la seva incapacitat per a complir els compromisos i obligacions.5. Relacions entre pares i fills. Veure com evolu-ciona la relació entre la rata i l’aneguet lleig.6. Autoconfiança. Als personatges els costa creure en sí mateixos i en el seu potencial.7. Faltadecompromís. En la figura de la rata i la relació amb els altres.

8.Empatia. La capacitat de posar-nos en el lloc dels altres i entendre les seves particularitats i diferències.9. Tolerància. Vers les idees dels altres i els diferents punts de vista.10. Gestióemocional. Com controlar els nostres sentiments i fer-ne partícips als altres.11. Noviolència. Desaprovant els personatges que la utilitzen com un recurs per solucionar els seus problemes.12. Diàleg. Com una estratègia per entendre’ns i poder solu-cionar els problemes.13. Educació ambiental. Respectar la naturalesa i el medi ambient com una responsabilitat individual encaminada a un bé comú.14. Higienepersonal. Veure com l’apliquen els diferents ani-mals, destacant quina importància té que ho fem nosaltres.

L’activitat s’emmarca en el Programa de Suport a l’Edu-cació organitzada pel Servei Educatiu del Solsonès, patrocinada pel Consell Escolar Municipal de Solsona, amb el suport del Circuit Urgellenc i el cinema París de Solsona.

Robinson CrusoeAlumnes d’Arrels II i l’IES Francesc Ribalta fan anglès al teatre

La història de Robinson Crusoe es presenta com el paradigma del domini sobre la naturalesa i l’adversitat. La proposta de la representació teatral té com a objectius apropar els joves a una novel.la d’indiscutible transcen-dència, provocar una reflexió sobre el paper de l’home en la naturalesa, la necessitat de buscar solucions a través de la cooperació en lloc de la competència i finalment ajudar en la millora de l’aprenentatge de la llengua anglesa a nivell oral.

L’activitat s’emmarca en el Programa de Suport a l’Educació organitzat des del Servei Educatiu del Solsonès i patrocinat pel Consell Escolar Municipal de Solsona, el Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys, l’Ajuntament d’Olius i la Secretaria General de Joventut.

1� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Educació Servei Educatiu del Solsonès

Taller d’autoestima, imatge corporal i sentit crític a l’IES Francesc Ribalta i a Arrels II

El 5% dels adolescents i joves pateixen un trastorn del comportament alimentari. L’altre 11% té símptomes de risc. Entre els dies 15 i 18 de desembre, els alumnes de 3r i 4t d’ESO han portat a terme un taller de treball en el qual s’ha reflexionat sobre la satisfacció personal i el pes que té la imatge corporal en la nostra autoestima i en les nostres relacions socials. Tam-bé s’ha intentat fomentar l’esperit crític individual i col·lectiu respecte als missatges publicitaris i la valoració social que es fa de la imatge corporal. Aquesta activitat l’han dirigida tècnics de l’ACAB (Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia), ha estat organitzada pel Servei Educatiu del Solsonès i patrocinada per l’Ajuntament de Solsona.

Va ser una xerrada molt interessant. Ens van explicar en què consistia l’autoestima i vam fer uns tallers sobre la nostra autoestima. Després vam parlar de l’ideal físic de les persones des de la prehistòria fins a l’actualitat, ja que ha canviat molt. Em va agradar molt quan per parelles ens vam escriure una carta amb les coses positives de l’altra persona. Marta (Arrels II)

Fa uns dies els alumnes de 4rt d’ESO vàrem assistir a una xerrada. Durant la primera hora es va parlar de l’autoesti-ma. Una persona que no s’estima ella mateixa no és feliç i no hi ha ningú que no serveixi per a res. La gent ens hauríem de valorar més. Durant aquesta primera hora vam fer activitats com per exemple dir diferents coses per valorar la nostra pròpia autoestima, etc. Desprèé, vam parlar sobre la imatge corporal al llarg de la història. En la societat actual es dóna moltíssima importància a aquest concepte, i molta gent és infeliç perquè no li agrada el seu aspecte físic. A la xerrada es va provar de desmentir el que ens ha ensenyat la societat i se’ns va donar el missatge que la imatge corporal no és tan important. Joana (IES Francesc Ribalta)

Em va semblar molt interessant. Personalment em va agradar més la primera part perquè vam descobrir què és l’autoestima i ens vam valorar nosaltres mateixos i més tard vam saber com ens valoraven els altres. Crec que ens va fer reflexionar. Sandra (Arrels II)

Penso que va estar força bé. Vam poder veure els canvis que es fan amb el photoshop, que no ens ho hem d’empassar tot i ni molt menys obsessionar·nos pels models que surten a la televisió i revistes ja que la majoria no són reals. També em va semblar molt curiós quan ens van ensenyar els diferent models de cada època i el fet de veure que eren models gens assequibles per la gent, i estils de vida que només podien aconseguir els rics. Laura (IES Francesc Ribalta)

Una psicòloga de Barcelona ens va venir a fer una xerrada que es va dividir en dues parts. La primera més explicativa, i per parelles ens dèiem coses bones l’un de l’altre. En la segona vam mirar un vídeo i vam parlar de l’ideal de bellesa.Va ser molt interessant i educativa. M.Teresa (Arrels II)

Pel meu gust trobo que va ser molt interessant, sobretot perquè en aquests tallers pots aprendre d’una manera més atrac-tiva els diferents punts de vista que poden tenir les coses, ja que no sempre tot es queda en el blanc o el negre i per descomptat també ajuda a veure que sovint ens hauríem de valorar més nosaltres mateixos (entre altres coses que ens van explicar). Per

tant, jo crec que és molt positiu per als alumnes i que de tant en tant s’han de fer tallers perquè alguna cosa o altra s’aprèn. Mercè (IES Francesc Ribalta)

La millor part va ser la de l’autoestima. Crec que va ser una bona idea fer aquesta xerrada. Laia (Arrels II)

Per a mi la xerrada va ser molt interessant, ja que em vaig adonar que els aspectes de la vida com caràcter, habilitats i físic són igual d’importants. Em va ajudar a entendre que el físic no ho és tot. Sara (Arrels II)

Teatre en anglès,A Christmas Carol

Alumnes del SES St. Llorenç de Morunys, Arrels II i l’IES Francesc Ribalta aprenen anglès de forma lúdica

Adaptació teatral, a càrrec de la companyia IPA Produc-tions, d’una de les novel·les més famoses de Charles Dickens, A Christmas Carol. S’explica la història del protagonista, el senyor Scrooge, com passa d’una vida feliç i amable a con-vertir-se en una persona pessimista i mesquina en arribar a la vellesa. A la vigília de Nadal, el senyor Scrooge és visitat per tres fantasmes: els esperits del Nadal passat, del present i del futur. Ells li mostren totes les coses dolentes que ha fet, totes les que està fent i totes aquelles que farà si no es penedeix i canvia d’actitud i comportament.

L’obra es representa íntegrament en anglès. S’utilitzen els verbs majoritàriament en present fent referències als temps passats i futurs, el vocabulari gira entorn de la família i el Nadal. També es treballen els possessius, els imperatius, com expressar preferències, gustos, disgustos, com donar consells... Els centres disposaven d’una guia didàctica per treballar el contingut de l’obra amb els alumnes. Els alumnes de 1r i 2n d’ESO van assistir a aquesta representació, d’una hora de dura-da, el dia 17 de desembre al Teatre Comarcal. Aquesta activitat forma part del Programa de Suport a l’Educació, organitzat pel Servei Educatiu del Solsonès i patrocinat pel Consell Escolar Municipal de l’Ajuntament de Solsona, el Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys, l’Ajunta-ment d’Olius i el Pla Educatiu d’Entorn.

1�601 - Dimecres, 31-12-2008

Cavalcada a la llar d’infants municipal "El Pi"

Educació Llar d'Infant "El Pi"

Divendres 19 de desembre a la tarda vam despedir el 1r trimestre amb una emocionant cavalcada de patges i cavalls a l’escola. L’hípica Cap de Costa ens va cedir tres cavalls; l´Espirit, la Duquesa i la Tierra, que van deixar bocabadats els infants i les famílies de l’escola.

El patges blanc, ros i negre que anaven damunt dels cavalls van rebre els infants al pati de l’escola i ells els van convidar a entrar a la sala polivalent i els van fer entrega de la carta per donar als reis.

Mentre els patges van gaudir de la festa, els menuts van cantar nadales en català i anglès i per acabar van escoltar un conte de Nadal que els va explicar la Gemma Sampons com a bibliotecària i conta contes.

Gràcies a tots/es per la vostra col.laboració!!!!

L’equip educatiu de l’escola us desitja un feliç any 2009 ple de somnis d’infant.

Comerç i Empreses Oilsoil Meroil

Oilsoil-Meroil entrega les paneres de NadalVam repartir un total de 32 lots i 2 paneres entre els nostre clients de l’Estació de Servei i del Centre de

Distribució.

�0 601 - Dimecres, 31-12-2008

Breus Nadal Ramon Estany

Els patges reials rebran les cartes dels nens de

Solsona per Cap d’Any a la plaça Major

Dijous, dia de Cap d’Any, tots els infants de Solsona podran lliurar les cartes per als Reis d’Orient als patges, que arribaran a la ciutat pels volts de les 6 de la tarda. Igual que l’any passat, els emissaris dels tres Reis Mags es col·locaran a la plaça Major per rebre els nens i nenes, un per un.

L’Ajuntament, ens organitzador d’aquest acte, demana a les famílies que formin una cua al llarg de la plaça, enlloc de fer·la en sentit ascendent pel carrer del Castell, com va passar l’any passat. Els fotògrafs de la ciutat col·laboren en la recepció dels patges fent fotos a tots els infants que s’hi acostin.

Una hora més tard, a les 7, l’Ajuntament convida els ciutadans a la tradicional cantada de nadales que es durà a terme sota l’arbre nadalenc de la plaça. Com sem-pre, no hi faltaran els torrons i les neules per a tothom.

Els emissaris de Melcior, Gaspar i Baltasar rebran els nens un per un (ARXIU)

L’UBIC, amb la col.laboració de l’Àtic, va escenificar el conte del Caga Tió a la Plaça Major

Els nens i nenes del Cate Esplai han fet un pessebre al Palau Episcopal

Ballant sardanes sota l’arbre de Nadal de la Plaça

La Catedral de Solsona va acollir la tradicional Missa del Gall

El Cor Aveus ha cantat les nadales a l’església del Cor de Maria

�1601 - Dimecres, 31-12-2008

Nadal Agrupament Escolta pare Claret

El Pessebre dels Escoltes estrena nou espai

Aquest Nadal, el tradicional Pes-sebre Vivent que organitza l’Agrupament Escolta Pare Claret ha aprofitat els esce-naris de la Plaça Major, Carrer Llobera i Plaça de la Ribera.

La mainada ha reproduït un poblet de fa 2000 anys, amb els diferents oficis artesans que s’hi podien trobar. No hi van faltar el cau de l’infern, amb uns ferotges dimoniets, i l’establia, amb el naixement.

L’escenificació també ha estat molt treballada, doncs s’ha inclòs una re-producció d’un pou, uns portals de pedra i fins i tot un pont per travessar un riu. I per fer passar el fred i recuperar energies, els escoltes preparaven per als visitants una tassa de xocolata desfeta.

A la Plaça Major hi trobarem un pou gairebé autèntic

El naixement

El racó del ferrer

L’àngel anuncia als pastors

Músics al carrer Pastors vora el foc

�� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Uns petits fusters

Passant pel petit pontPastors amb les cabretes

Pastors enfeinats

Un pobre captaire

Un venedor d’olles

Uns dimonis molt ferotges Uns pastors que no tenen fred

Nadal Agrupament Escolta pare Claret

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Nadal Ramon Estany

20 anys de pastorets de la ResidènciaEs van representar el passat 28 de desembre i es podran tornar a veure el 8 de gener

Acte 1. L’AnunciacióMare de Déu: Dolors Barons iPilar Gilibets.Gabriel: M. Rosa Garriga

Acte 2. Els diables:Satanàs: Pilar Ambròs/Ferràn OrtízDiable 1: Teresa FreixesDiable 2: Pere IbáñezDiable 3: Mercè Santaulària

Acte 3. Els tres pastorsBenjamí: Montserrat TortNathaniel: Jesús GarciaJonàs: Dolors BergésLlucifer: Ariadna Romero/ Alba Serra

Acte 4. L’ollaLluquet: Dolors BergesIsabeló: Teresa SamsóRovelló: Magdalena VilaMarta: Pilar GilibetsJeremies: Ramon BalaguerJepó: Montserrat Tort

Llucifer: Laia Vila/ Marta PuigJoanoi: Rosalia SantiagoGabriel: M. Rosa Garriga

Acte 5. El NaixementMare de Déu: Dolors BaronsSant Josep: Jesús GarciaSatanàs: Ariadna Romero /Alba SerraMiquel: M. Rosa Garriga

Acte 6. L’AdoracióJepó: Montserrat TortMarta: Pilar GilibetsJeremies: Ramon BalaguerLluquet i Jonàs: Dolors BergesIsabeló: Teresa SamsóRovelló: Magdalena VilaJoanoi: Rosalia SantiagoNathaniel: Maria Moumen/Natalia KlymyukBenjamí: Dolors MosellaMare de Déu: Dolors BaronsSant Josep: Jesús GarciaGabriel: M. Rosa Garriga

Enguany, els pastorets més entranyables del Nadal solsoní, han complert 20 anys.

Els Pastorets de la Fundació Privada H. Pere Màrtir Colomés, sota la direcció de Goretti Solà, han dut un any més la il.lusió del Nadal a la gent més gran, amb la participació dels avis i les àvies, però també de la mainada més jove, els néts i nétes, que han posat el seu gra de sorra intervenint tant en els papers de l’obra com recitant nadales i cançons. El públic omplia la sala d’Actes de la Residència

Ajuda tècnica: Maria Vilalta, Miquel Vila i Marcel.lí Sala

Música: Núria Serra i Conxita Montaner

Perruqueria i vestuari: Núria Serra, Ramona Casafont i Montse Albets. Amb la col.laboració de Perruqueria Lluïsa

Fotografia: Pep Espuga

Els diables Els joves feien passar l’estona entre acte i acte Els més petits van recitar nadales

La directora de la residència, Rosa Anguera, presentà l’obra

Repartiment

�� 601 - Dimecres, 31-12-2008

El naixement Els tres pastors

L’Adoració

L’Anunciació

L’olla

Un programa de coaching de negocis t’ajudarà a creuar la línia...

Eduard Tamames Font - ActionCOACH C. Jacint Verdaguer 9, 3er-3a | 25280 Solsona (Lleida) | Tel.: 616 965 505

www.actioncoach.com/eduardtamames | www.actioncoach.es

Per arribar al seu verdader potencial, els atletes es recolzen en un coach (entrenador). El coach no només ajuda a que sigui respon-sable sinó a millorar les seves habilitats i a detectar les errades que redueixen el seu ren-diment. El mateix es pot dir per al món dels negocis. Un gran coach de negocis l’ajudarà a millorar les seves habilitats en la gestió de l’empresa i millorar els seu rendiment.

Els resultats? Més guanys en forma de benefici per a vostè i el seu negoci. Com pot beneficiar-se l’empresa d’un coach de negocis? Dediqui una hora a estar amb un dels nostres coach i descobreixi-ho!

Vostè desenvoluparà estratè-gies per a treballar EN el seu negoci i no PER a ell, disposant d’aquesta manera de més temps lliure per a dedicar a la seva vida personal i/o altres negocis.

Transformarà el seu EQUIP aconseguint que sigui més efec-tiu. Els seus col·laboradors es-taran compromesos i motivats.

Treballarà en aconseguir assolir ràpidament els seus objectius de DINERS i arribarà a ges-tionar números que mai abans hauria imaginat.

Sabrà com crear sinèrgia entre els seus departaments per a que treballin junts en arribar als OBJECTIUS GLOBALS de la seva empresa.

Descobreixi l’efectivitat de mètodes provats per milers d’empresaris a tot el món.

Truqui sense compromís al 616 965 505 o enviï un correu electrònic a eduardtamames@actioncoaching.

com i conegui com funciona el nostre sistema amb una Sessió de Coaching Gratuïta valorada en 375 euros, o

bé sol·liciti un Diagnòstic Empresarial GRATUÏT

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Nadal Ramon Estany

Els Pastorets més irònicsPer primera vegada, en Lluquet i en Rovelló ens han recordat l’actualitat solsonina

El grup de Teatre Lacetània ha tornat a omplir el Teatre Comarcal amb la representació més esperada d’aquestes festes. Sota la direcció del Toni Ramonet i l’Ester Colell, els pastors més murris d’aquestes contrades han fet la guitza a Satanàs, Llucifer, i la seva cort infernal.

Enguany, a més a més, els pastorets solsonins s’han atrevit amb uns versos o “garrofes” dedicats a l’actualitat sol-sonina i del món.

Els cuplets o garrofes repassen lleugerament l’actualitat solsonina on es toca el tema de les rotondes, la declaració de festa patrimonial de la Festa Major, els plens de l’ajuntament, sobre la missa del gall de TV3, el finançament català, el pas de l’estatut pel Tribunal Constitucional o també sobre la crisi econòmica.

Des d’ara als Pastoretsexplicarem les coses

que han passat a aquest indretmitjançant aquests versets.

Si algú té una queixa ja ho farà saber.

Aquest any l’Ajuntamentens ha fet dues rotondes

quina entrada més triomfaldigna d’una capital.

Ara només ens falta un semàfor com cal!

Tots els plens municipalssón un gran fart de riureuns i altres amb trasbals

són pitjors que els animals.Quin nivell té la gent, del nostre Ajuntament!

Ja haureu vist que aquest Nadal

el nostre Bisbe Jaumela missa no ens ha permès

veure·la per TV3.A Cervera la tele contents l’han emès.

………La idea és que en els propers anys sigui habitual recitar

aquestes garrofes, i fins i tot, fer·ne un concurs.

L’anecdotari- Els refredats ja n'han fet de les seves entre els actors de

l’obra. A la segona representació, el diumenge 28 de de-sembre, l’àngel Sant Miquel va haver de demanar la baixa i ser substituït per una actriu que feia alguns anys que havia interpretat el mateix àngel, i evidentment, algunes coses han canviat i es van provocar algunes inesperades descoordinacions amb la caldera del Pere Botero, que no es va trencar quan tocava. I com que era el dia dels Sants Innocents, més d’un personatge va lluir la llufa a la capa, sense saber-ho.

- Quant a altres coses dels Pastorets, s’ha de destacar que s’han fet noves les coreografies dels ballets dels dimonis que han anat a càrrec de la directora dels dimonis, l’Ester Colell.

- I també que hi ha hagut noves incorporacions, com ara en els papers de Jeremies i de Sant Josep.

Quadres1.Nit de Nadal. 2.Comença el somni. 3.Trobada d’en Jere-mies.4.Marta es confon.5.Josep és l’escollit.6.La Història d’en Getsè.7.Les temptacions. 8.Anunciació. 9.El parany del tresor. 10.Les calderes d’en Pere Botero. 11.L’enganyada.12. Buscant posada. 13.Sopar de pastors.14. Roques i Tenebres. 15.Adoració.

Els Pastorets

El conte de Nadal

El bé triomfa sobre el mal

�� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Nadal Ramon Estany

RepartimentÀvia: Ester Mascaró. Lluquet: Carles Freixes. Rovelló: Joan Boix. Satanàs: Pere Cuadrench. Llucifer: Marta Cases. SantMiquel: Núria Bonet. Jeremies: Marc Grifell. Marta: Ester Colell. VergeMaria: Laia Gilibets. SantJosep: Ostap Stokatskyy. Sant Gabriel: Albert Fontelles. Simeó: Agustí Viladrich. Llàtzer: Francesc Boix. Isabeló: Tània Pelegrina. Jepó: Roger Davins. Anam: Arnau Boix. Jonoi: Mia Parcerisa. Pecatscapitals:Fina Cinca, Raquel Sala, Clara Coromines, Marta Puig, Anna Puig, Laia Grifell, Montse Auguets, Natàlia Pujol, Núria Pelegrina, Júlia Mascaró, Anna Segués, Nina Aguilera. Dimonis: Janet Van der Graaf, Toni Rodríguez, Albert Solé, Sandra Colell, Marina Santaulària, Pol Solé, Aleix Sala, Maria Moreno, Gerard Flotats, Helena Terricabras, Maria Boix, Núria Cardona, Pau Reig, Nona Rovira, Gisel.la Flotats. Pastors: Nil Boix, Aina Camí, Manel Davins, Dani Solé, Gregori Solé, Laura Coromines, Silvia Gangolells, Jan Reig, Marc Segués, Pau Aguilera, Pilar Novas, Mercè Carralero.

Direcció:Toni Ramonet i Ester Colell. Vestuari: Marga Tor-res. Perruqueria i maquillatge: Perruqueria Nuri- Centre Estètica Antònia. Músics: Sara Campabadal (flauta), Anna Cots (Clarinet), Domènec Marmi i Alba Serra (Trombó), Pau Borràs (trompeta), Mònica Mendoza (piano). Arranjamentsmusicals: Jaume Subirà. DireccióMusical: Mònica Mendoza. Tècnics: Ramon Cots, Joan Cuadrench, Francesc Ester, Sandra Guilanyà, Marc Planes, Carles Obiols, Oscar Vitutia. Dissenyelementsescènics: Joan Cuadrench “Bufi”. Dissenycartell: Ramon Àngel Davins “Pinxo”.

Una parella romànticaUna parella diabòlica, Satanàs i Llucifer

Ton Ramonet, director de l’obra La Verge Maria i Sant Josep no troben posada

El Grup de Teatre Lacetània torna a posar en esce-na ‘Els Pastorets’ coincidint amb les festes nadalenques. Aquest any el calendari ha propiciat que es facin quatre representacions: el dia de Sant Esteve, el diumenge 28, el diumenge 4 de gener i el dia de Reis. Les representacions es fan al Teatre Comarcal a les 6 de la tarda.

Aquest any, sota la direcció compartida del Toni Ramonet i l’Ester Colell, Els Pastorets presenten algunes novetats: es recupera el decorat de la casa pairal del pròleg, s’han incorporat actors nous en els personatges de Jeremi-es, Sant Josep i Simeó, s’han canviat les coreografies dels dimoniets i per primera vegada en els vint·i·sis anys que el grup ha representat Els Pastorets, s’introdueixen uns cuplets. Els cuplets són uns versos satírics sobre temes d’actualitat que el Lluquet i el Rovelló canten en un moment de la representació.

El Grup de Teatre Lacetània de Solsona representa Els Pastorets des de l’any 1982 recollint una tradició que fins aleshores havien assumit de manera intermitent d’al-tres entitats de la ciutat. Entre actors, tècnics, maquillatge, perruqueria, vestuari i organització cada any són al voltant d'unes 100 persones les que fan possible les representacions. Els Pastorets de Solsona tenen una intencionada estàtica

de “Pastorets” amb uns decorats de tela pintats i penjats, amb una “trampilla” per on s’enfonsen els dimonis cap a l’infern, amb flames fetes amb pipes des dels laterals i amb un vestuari convencional.

Seguint la tradició, Els Pastorets de Solsona són els de Foclh i Torres i teatralment es basen més en el text, en la història i no tant en els efectes especials i truculències.

Com a tot arreu, els pastorets són la porta d’entrada al teatre per molta canalla i jovent. Això fa que l’edat dels actors sigui de mitjana molt jove i que any rere any hi hagi canvis de papers. Així, en l’edició d’engany, excepte el paper de l’àvia, del Jetsè i la d’algun pastor anònim, la resta de personatges són interpretats per actors d’entre 8 i 25 anys.

A més de joves també són uns Pastorets que sovint es decanten cap a la banda femenina pel que fa al número d’actors. En la present edició, per exemple, les set fúries i el Llucifer són encarnats per actrius, Sant Miquel és una noia i hi ha més pastores que pastors.

Els Pastorets de Solsona contenen diverses cançons amb música pròpia i en algun cas amb lletra també pròpia. La música és interpretada en directe per un grup de sis músics.

Grup de Teatre Lacetània

Pastorets 2008/09

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Uns dimoniets molt entremaliats

Versets

La música dels Pastorets

Primer pique amb el dimoni

Els dimonis a punt de saltar sobre els pastors

L’àngel de l’AnunciacióLa història de Getsè

Jeremies i Marta miren espantats el dimoni

�� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Cartellera

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS EL PI-OLIUSFESTES DE NADAL 08Cavalcada i Arribada dels Reig Mags d’Orient Dia 5 de gener de 2008Recorregut de 18 a 19 h: C/ Navès, C/ Llobera, C/ Riner, C/ Duc, Pl. Olivera, C/ Oriol, C/ Coll de Jou,C/ Canigó, C/ Coll de Jou, C/Pirineu, C/ Pedraforca,C/ Cadí, Rectoria, C/ Sant Just i C/ Cardener.Recepció al local de la piscina a les 19 h.

Els Pastorets de la Ribera Salada3degenerde2009a2/4de7delatarda.Organitza: Agrupament Baixa Ribera SaladaReserva d'entrades: 973 46 27 53

El Dr. Joaquim Fernández parla de la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i SQMsalaculturaldel’Ajuntament,3degener,20hLa seu del Solsonès de l’Associació Catalana d’Afectats de Fi-bromiàlgia organitza una xerrada a càrrec del doctor Joaquim Fernández, expert en fatiga crònica. Parlarà de les diferències i les semblances entre la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la SQM (sensibilitat química múltiple).

PRESENTACIÓ DE LLIBRE: ‘Solsona roja, 1936- 1939’salagòticadelConsellComarcal,2degener,20hL’escriptor solsoní Joan Obiols presenta el seu últim llibre, Solsona roja, 1936·1939, sobre un dels capítols foscos i sagnants de la història de la ciutat. Mitjançant una documentació inèdita, Obiols narra la història de Solsona durant el període en què va ser seu de diversos estaments provincials i els comandaments de l’Exèrcit de l’Est. Participaran a la presentació el president del Consell Comarcal, Marià Chaure, i l’alcalde, Xavier Jounou.

Cartellera de Festes

Dimecres 31 de desembre- CELEBRACIÓDENADALAMBELSVOLUNTARIS

DELARESIDÈNCIA Organització: Residència Hospital Pere Màrtir Colomés Lloc: sala d’actes. Hora: 5 de la tarda

- NITDECAPD’ANYPOPULAR Organització: Colla Gegantera del Carnaval de Solsona Col·laboració: Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal

del Solsonès i UBIC Lloc: pavelló municipal d’esports. Hora: a partir de 2/4 d’1

de la matinada

Dijous 1 de gener – Cap d’Any- ARRIBADADELPATGEDESMELSREISD’ORIENT

PERATOTSELSNENSINENESDESOLSONA Organització: Ajuntament de Solsona Col·laboració: Foto-Art, Llàtzer Fotògraf, Lluminària Fo-

tografia, Resol i Sergi Estany Studi photografics Lloc: plaça Major. Hora: 6 de la tarda

- CANTADADENADALESAMBTORRONSINEULES Organització: Ajuntament de Solsona Lloc: sota l’arbre de la plaça Major. Hora: 7 de la tarda

Divendres 2 de gener- CANTADADENADALESPERALSAVISDEL’HOS-

PITALACÀRRECDEL’ORFEÓNOVASOLSONA Organització: Orfeó Nova Solsona Lloc: Residència Hospital Pere Màrtir Colomés. Hora: 5 de

la tarda

Dimarts, 3 de gener- ENTREGADEPREMISDELSCONCURSOSD’APA-

RADORSDENADAL,DEPOSTALSDENADAL,DEPESSEBRESIDELAPORTADADELTRÍPTICDELPLAEDUCATIUD’ENTORN

Organització: Ajuntament de Solsona Lloc: sala de plens del consistori. Hora: 7 de la tarda

- XERRADA“FIBROMIÀLGIA,SÍNDROMEDEFATI-GACRÒNICAISQM:DIFERÈNCIESISEMBLAN-CES”,ACÀRRECDELDR.JOAQUIMFERNÁNDEZSOLÀ

Organització: Associació Catalana d’Afectats de Fibromi-àlgia. Seu del Solsonès

Col·laboració: Ajuntament de Solsona Lloc: sala cultural de l’Ajuntament. Hora: 8 del vespre

Diumenge 4 de gener- PASTORETS Organització: Grup de Teatre Lacetània Lloc: Teatre Comarcal de Solsona. Hora: 6 de la tarda

Dilluns 5 de gener- ARRIBADADESMELSREISD’ORIENT per l’avin-

guda del Cardenal Tarancón (al costat del CEIP Setelsis) ACOMPANYATS DE L’ORQUESTRA PATINFANJÀS

Organització: Ajuntament de Solsona. Col·laboració: Es-plai Riallera, Agrupament Escolta Pare Claret, Orquestra Patinfanjàs i els Trabucaires. Hora: 2/4 de 7 de la tarda

Dimarts 6 de gener- PASTORETS Organització: Grup de Teatre Lacetània Lloc: Teatre Comarcal de Solsona Hora: 6 de la tarda

Dijous 8 de gener- PASTORETSDEL’HOSPITAL Organització: Hospital Pere Màrtir Colomés Lloc: sala d’actes de la Residència Hospital Pere Màrtir

Colomés. Hora: 5 de la tarda

Joan Viladrich exposa els seus quadres de vidre fosExposició de quadres de vidre fos -fussing- Aula de Cultura Caixa Penedès Fundació Caixa PenedèsDel 20 de desembre de 2008 al 5 de gener de 2009Horari de visites: Laborables, de 5 a 8 de la tardaDissabtes i festius, d’11 del matí a 2 del migdia i de 5 a 8 de la tarda

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Mn. Lluís Tollar, nou prevere de la diòcesi de SolsonaLa Catedral de Solsona es va quedar petita en la tarda del passat diumenge 14 de desembre, amb motiu de la solemne ordenació sacerdotal del diaca de Puigreig, Lluís Tollar i Puig (1975)

Els seus pares, germans i altres familiars van ocupar els primers bancs de la Catedral, mentre l’assistència de fidels a la celebració va ser multitudinària, degut també a la popularitat i coneixença que té a la diòcesi el nou prevere.

“El Senyor continua obrant coses grans entre nosaltres”

El bisbe Traserra, que presidí l’Eucaristia concelebrada per una trentena de preveres i religiosos, assistit pels diaques, acòlits i seminaristes diocesans, en la seva salutació d’entrada recordà que “no solament ens alegrem per que el Senyor és a prop, les festes de Nadal s’acosten, sinó també perquè el Senyor ens fa el do d’un nou prevere, d’un nou sacerdot al servei de l’església Diocesana”

Al llarg de l’Homilia, el bisbe de Solsona destacà que l’Esperit Sant continua vetllant per la nostra Església que necessita missatgers que la criddin a la conversió i li proposin una vida cristiana renovada i fervent.

En aquest sentit, el prelat s’adreçà al nou sacerdot dema-nant-li que faci de la celebració de l’eucaristia “una pregària i una acció de gràcies desbordant” i instant-lo a “ser una veu, un missatger que anuncia tant de dia com de nit que el Senyor és a prop nostre”

Mons. Traserra aconsellà al nou prevere que per poder ser aquest missatger coratjós “és necessari viure totalment per al Senyor” i “a ningú més no has de voler anomenar mestre i Senyor, sinó a ell”. I dirigint-se a tots els preveres que assistien a la celebració, el bisbe Jaume els exhortà a “una intensa trans-formació personal, per tal de mostrar que vivim pel Senyor i que totes les nostres actuacions són guiades per la imitació de Crist que va complir sempre la voluntat del Pare”

Mons. Trasserra també va recordar al nou prevere l’encàrrec que té des de fa pocs mesos de vetllar per les no-ves vocacions a la diòcesi “mostra amb el teu ministeri la bellesa de la vocació sacerdotal i no deixis de fer propostes vocacionals”

Finalitzada l’homilia s’inicià la litúrgia d’ordenació amb la crida del candidat, que abans de l’homilia ja havia estat presentat al bisbe per Mn. Josep Maria Vilaseca, rector de la parròquia de Súria, on ha exercit el seu diaconat, tot demanant la seva ordenació.

Lluís Tollar feu davant el bisbe les promeses sacerdotals i tot seguit es postrà a terra, en un signe d’humilitat i d’acolli-

da, mentre celebrants i poble cantaren les lletanies del sants, ressonant amb força els més propers com Sant Pere Claver, Sant Antoni Maria Claret, i el beat Josep Cesari Mercadal de Puigreig.

El ritus prosseguí amb la imposició de mans del propi bisbe i també de la resta de concelebrants i la pregària d’or-denació, per a ser tot seguit revestit amb l’estola i la casulla. Agenollat davant el bisbe, aquest consagrà les mans del nou prevere i li lliurà el calze i la patena, que van dur els propis pares del Lluís, amb el pa i el vi per la celebració Eucarística, finalitzant amb el bes de pau del bisbe i concelebrants, tot acollint al nou sacerdot en el presbiterat diocesà.

Mn. Lluís Tollar, ja sacerdot, concelebrà la seva primera Eucaristia vora el bisbe

Abans de cloure la celebració, el nou prevere adreçà unes paraules d’agraïment als assistents, paraules que reberen un càlid aplaudiment de tothom.

Després de la benedicció final, tothom volgué saludar i felicitar personalment a Mn. Lluís Tollar. Salutacions gairebé multitudinàries, que es perllongaren fins ben passats 2/4 de 8 del vespre. A continuació, els assistents van poder gaudir d’un refrigeri a les sales annexes de la Catedral.

Bisbat Ramon Estany

Rebent la benedicció del Bisbe

Lluís Tollar féu davant el bisbe les promeses sacerdotals i tot seguit es postrà a terra, en un signe d’humilitat i d’acollida,

�0 601 - Dimecres, 31-12-2008

Obituari Redacció

Mor Josep Maria Augé Closa,

campaner jubilat de Solsona

Nascut el 15 d’octubre de 1916, el Josep Maria Augé ha estat el darrer cam-paner i sagristà de la Catedral de Solsona. Des de l’any 1976, i fins fa pocs anys, ell va tenir cura de les claus de la seu de l’es-glésia solsonina. Com a sagristà, va tenir cura de preparar les celebracions de les misses, i com a campaner, va exercir de dipositari d’una tradició secular, la del toc de campanes. Per aquest motiu, el Consell Comarcal del Solsonès li va lliurar el 23 de desembre de 2005 un reconeixement dins els premis Signum.

El Josep Maria ens ha deixat el dilluns 29 de desembre. El funeral va tenir lloc el dimarts 30 a la catedral de Solsona.

Adéu, Josep Maria

Igualada, 29 de desembre de 2008.El nostre amic Carles Freixes ens ha informat que avui ha mort en

Josep M. Augé, el campaner de la catedral de Santa Maria de Solsona, a l’edat de 94 anys.

Sembla que el seu estat de salut havia empitjorat la darrera setmana; en canvi, encara el vam saludar per les passades festes del Claustre, el 8 de setembre proppassat, mentre passejava pels carrers engalanats de festa. Se´l veia elegant i content.

Demà, a partir de dos quarts de quatre de la tarda, els drancs de les campanes majors de la catedral (la Magranera i la Major) convidaran tothom a dir·li el darrer adéu amb el toc de difunts fins a les quatre, en que el funeral començarà al temple on va servir.

Després, quan el fèretre amb les seves despulles abandonin l’edifici, a manera de comiat dels bronzes que féu sonar i dels joves campaners (hereus del llegat en el qual els va instruir), esclatarà dalt del vell cloquer de base romànica un toc de festa per tal d’enlairar un cant d’esperança vers el cel de Solsona. A ell ens unim des de varis punts del Principat i àdhuc més enllà.

Vam poder conèixer doncs, en Josep M., i hem de dir que ens semblà un personatge afable i calmat, com sol ser la gent per a qui el temps corre d’una altra manera. Aquesta va ser per a nosaltres la seva gran lliçó.

Els tocs principals varen ser gravats pel Dr. Francesc Llop i Bayo, dels campaners de la Catedral de València, durant un homenatge que se li féu (juntament amb un altre entès dels tocs de la catedral solsonina, en Pere Espinal), així com una entrevista, l’any 2005, concretament el 7 de setembre. Aquell dia es féu també un memorable concert de cam-panes; hi hagué una notable afluència de públic en el claustre. Aquests enregistraments esdevenen avui encara més valuosos.

Ell, que ·segons en Carles· vetllava de manera molt especial per la durada dels tocs a mort (els que més emotivament acompanyen a un fill de la ciutat i estableixen tants lligams de germanor amb els seus), demà gaudirà del caliu de les gents de Solsona i del record de tants d’altres que l’hem tractat.

Adéu, Josep M. Que ens puguem retrobar un dia envoltats de tan altes i nobles músiques com aquestes, de les quals tu vas ser·ne el dipositari durant tants anys. Adéu.

Daniel Vilarrubias i Cuadras, Campanòleg i membre de la junta de la Confraria de Campaners de Catalunya

�1601 - Dimecres, 31-12-2008

Si desitgeu la subscripció i rebre la revista directament a casa, empleneu aquesta butlleta amb totes les dades i envieu-la a:

APUNTS GRÀFICS, SL. Ctra. de torà, 25280 Solsona

Dades d’enviament:Nom:...................................................... DNI:........................Adreça:..................................................................................Ciutat:....................................................................................Codi.Postal:............................................................................Telèfon:..................................................................................

Desitjo rebre Celsona durant un termini de:.....3.mesos:.30.euros.....6.mesos:.60.euros.....Tot.l’any:.120.euros

Dades de pagament:Entitat:....................................................................................Núm..de.Compte:

1- Aquest concurs s’adreça únicament a dones de totes les edats

2- El tema del relat és lliure

3- Les obres presentades podran ser escrites en llengua catalana o castellana

4- Cada autora podrà concursar-hi amb un únic treball

5- S’hauran de lliurar 5 còpies de l’obra a l’adreça que indicarem (a la portada es farà constar el títol de l’obra i l’edat de l’autora), mecanografiades a doble espai i per una sola cara, en paper DIN-4, cos de lletra 12 i amb una extensió mínima de 4 fulls i màxima de 10 fulls. També s’enviarà una còpia per e-mail a la següent adreça associ-aciodonessolsones@ozu.es

6- A dins un sobre es faran constar clarament el nom, cognoms, adreça, e-mail i telèfon de l’autora.

7- Els originals s’hauran d’adreçar a Associació de Dones del Solsonès. C/ Francesc Pons núm. 19, 25280 Solsona (Lleida)

8- El termini d’admissió d’originals serà el 2 de febrer de 2009

Bases del V concurs literari de relats curts escrits per dones

9- Totes les obres presentades hauran de ser inèdites i no seran tingudes en compte les obres premiades en altres concursos. Així mateix, la presentació d’una obra compor-ta que l’autora no té compromesos els drets d’edició i que l’obra no ha estat presentada a cap altre premi o certamen pendent d’adjudicació.

10- El jurat d’aquest premi estarà format per dues persones de l’Associació de Dones del Solsonès i tres persones de l’àmbit cultural i acadèmic de la comarca del Solsonès

11- El premi d’aquest concurs serà un record del certamen i la publicació dels relats guanyadors en un llibre editat per l’Associació de Dones del Solsonès.

12- L’acte de proclamació de les guanyadores dels premis d’aquest concurs s’anunciarà oportunament més endavant

13- La presentació dels originals suposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases i condicions generals, així com els drets i obligacions que se’n deriven. Sense prejudici de la propietat intel·lectual de l’autora, els drets de la publicació dels tre-balls premiats correspondran a l’Associació de Dones del Solsonès, la qual podrà reproduir-los fent-hi constar el nom de l’autora

Premis Associació de Dones del Solsonès

�� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Partits Politics JNC del Solsonès

Júlia Clotet Pujol, escollida presidenta comarcal de la JNC del SolsonèsGerard Casals és el nou cap local de Solsona i

Xavier Solà i Nina Alet són elegits consellers nacionals de la comarca

Júlia Clotet Pujol va ser escollida unànimament pels militants de la JNC com a nova presidenta de la branca juve-nil de Convergència al Solsonès per als propers dos anys. A més, Gerard Casals va ser nomenat nou cap local de la JNC de Solsona. Xavier Solà i Nina Alet, seran els nous consellers nacionals i, a més, Xavier Solà repetirà com a Secretari d’Organització.

D’altra banda, Ramon Sala repe-tirà com a responsable de l’àrea d’acció nacionalitzadora, juntament amb Xavier Puigpiqué, que serà l’encarregat de les JJNC. Sandra Sala ocuparà la secretaria de la JNC.

Clotet va destacar la importància de la presència de la JNC a la comarca i va agrair als joves de la JNC “la valentia, la força de voluntat, el compromís i la responsabilitat cap a Catalunya”. A més va defensar el caràcter de la comarca del Solsonès i la importància de l’equilibri territorial per Catalunya.

L’assemblea de la JNC, que es va celebrar el passat dissabte al vespre al local de CDC/JNC del Solsonès va comp-tar amb la presència del president de CDC de la Federació de Lleida, Ramon Farré; el president de CDC del Solsonès,

El passat dissabte dia 20 de desembre, CDC i la JNC del Solsonès van celebrar el seu primer sopar de Nadal. Una quarantena de persones van poder gaudir d’un agradable sopar i, seguidament, es va fer un col·loqui per parlar dels temes que

CDC i la JNC del Solsonès celebren el Sopar de Nadal

afecten la comarca i el país en aquests moments.

El president comarcal de CDC, Joan Solà, i la presidenta de la JNC, Júlia Clotet, van dirigir unes breus paraules als assistents. Seguidament, Ramon Farré, president de la Federació de Lleida de

CDC i Albert Batalla, diputat de CIU al Parlament adscrit al Solsonès i alcalde de la Seu d’Urgell, els quals van assistir al sopar, van dirigir unes paraules als militants i van incitar a un constructiu debat sobre els temes de país més importants.

Joan Solà; el diputat al Parlament de Catalunya adscrit al Solsonès i alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla; el vicepresident de la JNC, David Font; així com també membres de l’executiva de CDC de Lleida i del Solsonès.

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Associacions i Entitats Creu Roja El Solsonès

Campanya de recollida de joguines

- Els propers dies 2 i 5 de gener, de 9 a 19 hores, es repartiran les joguines que s’han recollit durant la campanya. Des de Creu Roja volem donar les gràcies a totes aquelles persones que hi han col•laborat.

- Informar-vos que el proper 12 de gener començarà el curs de socorrisme.

- Necessitem voluntaris i voluntàries que vulguin partici-par en els diferents projectes que s’estan desenvolupant actualment a Creu Roja o s’iniciaran el proper 2009. Poden informar-se trucant al 973 48 06 52, enviant un correu a elsolsones@cruzroja.es o visitant-nos a la nostra oficina situada a la Ctra. de Manresa, km 50.

CREU ROJA EL SOLSONÈS US DESITJA UN BON ANY NOU!

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Torronada al Sol del Solsonès

23 de desembre de 2008

Com cada any per aquestes dates, el Sol del Solsonès ha celebrat la tradicional torronada amb l’assistència del pre-sident, Enric Serra, molts usuaris del club social de Solsona i Cardona, col·laboradors, l’equip tècnic, membres de la junta directiva i dues monges de la Companyia de Maria que han vingut a visitar·nos.

Cal destacar l’extraordinari i meritós esforç que ha fet l’Enric Serra per ser present a la celebració considerant que va estar sotmès a una complicada intervenció quirúrgica fa uns dies i està ara en plena fase de recuperació de l’operació.

El Sol del Solsonès agraeix la presència de tots els as-sistents a la celebració.

Visita als Pessebres

Ets un sol !!!Visita la nostra pàgina web www.soldelsolsones.org

El passat dia 24 de desembre, els membres del club social del Sol del Solsonès vÀrem anar a visitar els pessebres que hi ha pels comerços de Solsona i que participen al Concurs organitzat per l’ajuntament de Solsona.

Vam aprofitar per posar en pràctica els coneixements que hem après al taller de fotografia, fent fotos dels diferents naixements.

�� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Coaching al minut? I per què no! Eduard Tamames (ActionCOACH)

Carta a un treballador – segona part(origen: internet)

Em deceps quan em dius: no ho sé!, no hi ha la persona encarregada!, no tinc les dades! no tinc res a veure amb el tema!, no sé a quina hora arriba!, no n’hi ha! Si us plau, interessa’t en el meu tema i dóna’m una alternativa, encara que no siguis directament responsable d’atendre’m.

Vull tenir una bona imatge de totes les persones que treballen a la teva empresa. Em molestes quan: no coneixes el que ofereixes!, tens desordenada la teva àrea de treball, no em fas cas!, em fas esperar!, et poses a xerrar amb els teus com-panys quan m’atens!, crides o fas servir paraules no adients!, et creus molt autosuficient!, no em deixes parlar amb llibertat!, et desesperes quan m’atens!, em pressiones a prendre una decisió!, em vols oferir quelcom que no em convenç!, et molestes per la meva inseguretat! et vesteixes malament o tens mals hàbits d’higiene personal! atens a un conegut teu que no ha esperat el seu torn!

Sé que per a tu és molt important el teu treball i procures conservar·lo. Però espera, per a mi és important el tema que vull tractar amb tu i necessito rebre de tu el que espero. No em facis penedir d’haver estat amb tu. Recorda que després de la meva visita a la teva empresa faig una anàlisi de tot el que ha passat i no et vull responsabilitzar per algun malestar. RECORDA QUE EM CONFORMO QUAN ÉS NECESSARI PERÒ, AIXÒ SÍ, MAI NO OBLIDO. PRENC EN CONSIDERACIÓ TOT EL QUE HA PASSAT PER A DECIDIR LA MEVA PRÒXIMA VISITA A LA TEVA EMPRESA.

La teva empresa promet un bon servei pel que estic disposat a pagar. Puc perdonar els teus errors però no les teves ACTITUDS. De debò que aguanto molt: descortesies, falta de consideració, el teu mal caràcter, les teves frustracions, els teus complexes i fins i tot la teva estupidesa. Però que no se t’oblidi: encara que no t’ho digui, a vegades pots decebre’m. Però el gust que em dóna és que sempre guanyo, només perquè sé que no he de ser necessàriament el teu client: jo sé que ningú no m’obliga a tractar amb tu. Sé que puc anar a on s’interessin realment per mi i, saps per què? Per què sóc EL CLIENT. Tinc tant poder que no t’imagines. Puc destruir la teva imatge en menys temps que el vas tardar a formar·la. Puc opinar amb els meus amics sobre tu i destruir·te abans que et coneguin. Puc fer de tu quelcom indesitjable i negatiu per a tots els meus coneguts: els clients.

Amb la meva indiferència faré neguitosa la teva espera perquè arribi a utilitzar els teus serveis, però no em tornaràs a veure: MAI NO ET DIRÉ QUÈ ÉS EL QUE EM VA MO-LESTAR, SERÀ EL TEU POBLEMA SABER·HO. HI HA MOLTES EMPRESES A LES QUALS JO PUC ANAR I QUE

REALMENT VOLEN ATENDRE’M. Els clients com jo ja tenim suficients problemes com per a que un treballador com tu sigui també un problema. Si no hi ha un bon servei, me’n vaig. No faig al·legacions, no em queixo, no m’exalto. Només no torno mai i, això no és tot, com a client em comunico amb els altres companys, els clients, sobre els teus errors i mal servei, descortesies i actituds.

De manera que no et convé tenir·me com a enemic teu. Puc fer una tasca discreta i lenta per a destruir la teva imatge i la de la teva empresa. Quan fracassis et preguntaràs: en què vaig fallar? Simplement perquè no em vas tenir en compte. Vas triar la teva forma de ser, els teus interessos, la teva actitud i les teves idees. Ara ven·te tu sol. ELS CLIENTS COM JO ENS TROBEM AFAMATS D’UN BON SERVEI. QUAN TROBEM EMPLEATS EFICIENTS, AMABLES, BEN CAPACITATS, QUE MIREN ALS ULLS I QUE FAN QUELCOM PER A SATISFER·NOS, ENS SENTIM AMB GANES DE TOR-NAR. A VEGADES TORNEM PEL TREBALLADOR QUE ENS ATÉN, MALGRAT LA MATEIXA EMPRESA. SI EM TRACTES COM A UNA PERSONA, JO ET TRACTARÉ IGUAL. VULL SEGUIR AMB TU I MANTENIR UNA BONA RELACIÓ D’AMICS INDEFINIDA. AJUDA’M A ACONSEGUIR·HO. Sempre que em recordis a mi, jo et recordaré a tu.

Amb afecte, EL TEU CLIENT.

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

Bolt

Noches

de Tor

menta

““BOLT””• Dijous dia 1, 6.15 h tarda• Dissabte dia 3, 6.15 h tarda• Diumenge dia 4, 5.15 h tarda• Dimarts dia 6, 5.15 h tarda

“NOCHES DE TORMENTA”• Dijous dia 1, 10.15 nit• Divendres dia 2, 10.15 nit• Dissabte dia 3, 10.45 nit• Diumenge dia 4, 7.30 tarda• Dimarts dia 6, 7.30 tarda

info@elsolsones.net - 973 48 17 19 - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA -

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Opinió Centre Educatiu de Solsona

Després de conèixer·se la voluntat del govern de la Gene-ralitat, amb la nova Llei Catalana d’Educació (LEC), de garantir la igualtat d’escolarització de l’alumnat nouvingut tant en els centres públics com en els concertats, m’ha sorprès veure com alguns d’aquests últims centres protegeixen la integritat del seu centre davant l’arribada d’alumnat nouvingut. Ente-nent les dificultats educatives que això suposa, és comprensible tal actuació per part d’aquesta tipologia de centres. El més sor-prenent, però, són alguns mètodes que s’apliquen per aquesta finalitat, ja ho diuen: “la fi justifica els mitjans.”

Us parlaré d’un cas concret d’un centre de Solsona que s’ha dedicat a tancar llistes amb gent d’algunes poblacions de la comarca del Bages i de la qual s’ha utilitzat el seu DNI i s’ha falsificat la seva data de naixement. Aquests mètodes in-fringeixen la llei de protecció de dades i vulneren la privacitat dels afectats. Per això, jo em pregunto, és aquesta una pràctica habitual i consentida pel Departament d’Educació o bé es tracta d’un cas aïllat? Malauradament, em temo que es tracta d’un cas força freqüent i que posa de manifest com les institucions juguen amb la “suposada” ignorància dels ciutadans.

Falsificació d’alumnat escolar

Opinió Xavier Solé Pla

Potser ja és horade remuntar...

L’altre dia vaig llegir una entrevista d’una il·lustrada editora, descendent de la burgesia barcelonina, que afirmava que trobava a faltar referents, grans pensadors.

El cert és que estem en un període de decadència. No tenim referents polítics de nivell (Felipe González a nivell espa-nyol i Jordi Pujol a nivell català són els únics mites vivents), ni intel·lectuals, els quals, solament destaquen pel seu silenci.

El poble, en altres temps èpics, actius, revolucionaris, ens hem convertit en avorrits actors d’un pessebre que tant ens fot si la Verge Maria pareix el nen Jesús o alleta la mula, però ens qüestionem i discutim la raó per la qual el rei negre no està situat al mateix nivell que el blanc, o per si la pastora renta roba, i ho hauria de fer el pastor, per això de la paritat i la conciliació... que al final resultarà que el pastor és un masclista i acabarà a la presó d’Herodes, i no podrà ser indultat, anys més tard, ni per Pons Pilat!

Ha esdevingut corrent suportar fins a l’insuportable el fet grotesc i acceptar-lo com a bo. Ens hem fet còmplices d’una vulgaritat global que ens fa simples i negats de pensament per les causes que realment importen. Potser ha arribat l’hora de deslliurar-nos de complexos. Són molts els referents del nostre poble que han suat sang per construir en aquest país alguna cosa més o menys digna que no pas lemes ridículs...

On està la cultura de l’esforç, i els valors... (demano dis-culpes, no recordava que això dels valors, la família, i similars ja no està de moda)... menys encara entre els joves...

Potser ja és hora que abandonem la cultura del coman-dament a distància, de la queixa de sota mà, de la grisor.

Abans, però, d’emprendre la iniciativa, absorts d’una tan procliu absurditat, ens escarxofarem al sofà, endollarem el reproductor digital per hipnotitzar-nos, a l’entrada del regne de Morfeu, escoltant la brillant interpretació de 1492 Conquest of Paradise de Vangelis, a càrrec de la City of Prague Philar-monic Orchestra, i respirarem fons preparats per remuntar... o decaure definitivament.

Poesia Josep Maria Poblet

Pau no, por sí

L’Església que, fil per randa,creu el bisbe de Madrid,se’ns abraona i treu pit,

i a Colón, plaça garlanda,celebra un míting a banda,

condemnant amb gran delit,i amb un gens cristià despit

qui no balla sa corranda.Pel Rouco els grans pecadors

són els gais i les lesbianesque volen senzillament

compartir vides i amors,plaers que algunes sotanesja han damnat al foc etern.

Rouco amb son míting caspósno aporta pau, crea pors.

�� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Opinió Xavier Jounou, Alcalde de Solsona

Un estil desaconsellable

La primera vegada que vàrem parlar ja vaig intuir que no seria fàcil la relació, i ara veig que em vaig quedar curt en aquell pressentiment. Fins ara, des de l’Ajuntament, hem anat entomant les acusa-cions que, de fa temps, ens llencen els propietaris de Funerària del Solsonès SL, amb la voluntat de no enrarir la relació. Fins i tot hem atès algunes propostes seves i al·legacions que consideràvem raonables en el tema de les taxes municipals. Ara bé, arriba un punt que algunes afirmacions i acu-sacions expressades per aquesta funerària privada, amb un estil totalment desaconsellable, no es poden deixar passar.

He de deixar clar, amb rotunditat, que és del tot fals que l’Ajuntament de Solsona no liquidi l’IVA que suporten les factures del servei funerari municipal. Per tant, ni vulnera la legalitat fiscal ni comet un frau als usuaris o a Hisenda. És tot net, transparent i comprovable. I demano a Funerària del Solsonès SL que demostri les seves acusacions o que presenti disculpes públiques a l’Ajuntament de Solsona, sens perjudici de poder anar més enllà si no es retracta de la falsedat que proclama.

Des que hi ha oportunitat d’escollir funerà-ria a Solsona, la Policia Local té ordres de fer saber a tothom que s’hi dirigeix·hi per aquesta qüestió els números telefònics d’ambdós serveis, el municipal i el privat. I em consta que de la mateixa manera imparcial actua el Centre Sanitari del Solsonès quan s’hi produeix un defunció.

De fa molts anys, tots els governs municipals hem apostat per continuar oferint el servei funerari. En primer lloc, per convicció. Però també perquè és una competència municipal reflectida en l’ar-ticle 66 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i més si, com fins fa poc, ningú més no prestava aquest servei a casa nostra, passant a ser més que una competència un servei obligat. I també perquè sabem que, de sempre, oferim un servei molt valorat per la societat solsonina i comarcal, amb uns treballadors municipals que es desviuen per la seva feina vers les famílies que passen el mal tràngol de la mort d’una persona estimada. Mentre ens sigui possible, el continuarem donant.

No sé què cerca Funerària del Solsonès SL amb aquest mal procedir. Si acceptessin un consell els seus responsables, els diria que si es volen arrelar a Solsona i treballar·hi defugin aquests enfronta-ments de to tan agre i injust que no produeixen altra cosa que l’efecte contrari del que pretenen aconse-guir. Si enlloc d’obsessionar·se en la competència procuren donar un bon servei a un bon preu, de segur que serà millor per a tothom, i a més, no els caldrà tornar a l’Ajuntament a proposar·me cons-tituir una empresa funerària mixta ni a oferir·me comprar la que regenten.

Opinió Ramon Solé i Capdevila; President de Comitè Executiu Local de CDC de Solsona

L’últim Ple d’enguany ha deixat en evidència les qualitats de gestió econòmica que tant havien pregonat que dominaven els mem-bres del tripartit al govern de l’Ajuntament mentre eren a l’oposició, i durant la campanya electoral, on varen parlar de xifres d’endeutament del govern de CiU que el temps ha demostrat que no eren certes. En el primer punt del Ple, sota l’epígraf: “Expedient de modificació de crèdit del pressupost de l’exercici 2008”, aquesta modificació del crèdit ha estat fruit d’una manca de previsió que ha portat a l’ajuntament a no tenir prous diners per poder pagar les nòmines d’aquest mes, ni més ni menys que una manca de previsió de 198.000 euros (32.944.428 pts.). El que no es va aclarir és si en el concepte: “personal de l’Ajuntament”, hi entren els sous dels actuals polítics, alguns dels quals, aquest mes, cobren un bon jornalet.

I en el segon punt, es posava a debat i votació els pressupostos per l’any 2009. On les retallades més significatives les han aplicat a Joventut, un 20%; Cultura, un 15,5%; Urbanisme i obres, un 15%, i Turisme, un 21%. Hi hem copsat retallades poc raonades; tal com va exposar el regidor de CiU, Sr. Josep Antoni Pelegrina, sembla que els jardins, parcs i carrers de la nostra ciutat no necessitin manteniment ni reparacions.

També hem pogut percebre que hi ha singularitats a l’hora d’augmentar certes partides, per exemple; Comunicació ha augmentat un 50%. O bé la regidoria de Participació Ciutadana, amb una apor-tació de 10.000 euros, sense especificar el perquè d’aquesta quantitat. El regidor que gestiona aquesta regidoria, el Sr. Martí Abella, ho va justificar dient que; “aquests diners es destinaran al procés partici·patiu del POUM“. Si no vaig errat, el POUM ja està aprovat, per tant, ja no s'hi poden fer aportacions ni al·legacions; és a dir, s’ha tancat el procés participatiu.

En fi, la percepció va ser d’una certa desorientació; en cap moment no es va precisar res, tot eren suposicions i en algun cas espe-culació, per exemple: el que es pensa recaptar amb la venda de places d’aparcament; no es va aclarir com ho han calculat.

Aquest any, a Solsona, ens han encolomat un ARE (Àrea Resi-dèncial Estratègica), per la porta del darrera, ni més ni menys que a la zona de la Cabana del Màrtir. S'hi vol construir una urbanització, davant del cementiri. Dins d’un espai reduït hi volen encabir 449 habitatges; si fem una mitjana de dos a tres persones per habitatge, · això ve a ser un percentatge de 2.5 persones per habitatge ·, tindrem que, més o menys, hi viurien unes 1.122 persones. Com les hi encabiran? Doncs construint alguns blocs de planta baixa més cinc pisos d’alçada. Com és possible? Les ARE’s no respecten cap normativa d’urbanisme, hi estan per sobre. En fi, si hi sumem els habitatges que hi ha a Solsona per vendre, veurem que tot plegat és una bestiesa. Això ha estat possible perquè l’equip de govern hi ha donat el vist i plau. Hi ha ajuntaments que no han permès aquesta impertinència, en el model urbanístic de la seva ciutat.

Aprofito per fer un agraïment, en nom de l’Artur Mas i meu, a totes i tots els ciutadans de Solsona i el Solsonès que vàreu acollir i demostrar a l’Artur el vostre recolzament i estima. Us puc ben assegurar que va marxar de Solsona amb moltes ganes de tornar. De fet, no era la primera vegada que es passejava tranquil·lament pels nostres carrers, ho ha fet amb la seva família; mentre pujàvem pel Carrer de Sant Miquel cap a la Plaça Major, m’explicava i m’indicava els comerços on havien comprat, i també les seves excursions familiars pels boscos del Solsonès i paratges més emblemàtics.

Pressupost escàs, retallades i ARE’s

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Un metge es dedicava a l’anàlisi preventiva de diferents malalties en el nadons, malalties que detectades en el primer moment estaven salvant moltes vides. En una jornada molt saturada de feina, algú en el laboratori, probablement degut al cansament, es va equivocar en posar les etiquetes a les mostres de les anàlisis, amb la qual cosa es van aplicar cures equivocades a qui no les necessitava, i el pitjor de tot va ser donar per sa un nen clarament predisposat a contraure algunes malalties.

Per aquesta fallada tot l’equip mèdic va patir, gairebé tant com els pares de la criatura. Però la sort va voler que el petit se salvés. Un any després, els pares van anar a visitar el doctor, no per a queixar·se del patiment que havien viscut per haver posat en perill la vida del seu fill, sinó perquè el doctor veiés el bon estat del nen i deixés de patir per l’error que havia comès. El doctor encara s’emocionava quan contava la història als seus companys sense deixar de pensar quantes famílies haurien guardat un permanent rancor per la por i els patiments soferts.

Aquells pares havien descobert que la possibilitat de l’error forma part de la condició humana, i el metge, quan un excés de feina i responsabilitat el porta a l’esgotament, també té dret d'equivocar·se, i en aquest cas les seves fallades també han de ser compreses i acceptades com en qualsevol altra funció humana.

Considero just exigir al metge una entrega total a la seva professió perquè posem la nostra vida en les seves mans, però ens hi tornem inhumans quan no volem reconèixer que l’error és part de la nostra naturalesa i existeix el dret a equivocar·se quan la causa no ha estat per desídia o manca de responsabilitat. Tots tenim el dret de ser compresos, acceptats i perdonats per les estupideses que a vegades cometem. Jo crec que els homes ens fem verdaders adults en la mesura que ens fem comprensius. Tots tenim el dret de ser perdonats i l’obligació de perdonar.

Hi ha una frase del Talmud que diu: "Déu estima tres classes d’homes: El qui mai no s’enfada, el qui mai no renun-cia a la seva llibertat i el qui no guarda rancor”. Crec que ell ens perdonarà “Així com nosaltres perdonem”. Confio que ho farà millor, malgrat tants errors en les etiquetes dels nostres diagnòstics.

Dret d'equivocar-se

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

Opinió F. Torres Narrativa Joana Cervera

Gràcies per la pausa

Sí, he brindat per tu. I, el que em queda. Bé, cadascú celebra el que vol. T’he recordat com l’infant que escapa entre bancs d’església, car no troba la sortida. I, es fot l’hòstia. Amb perdó. No ho havíem previst. És tot. No em preocupa, m’ho explico i, sí, té sentit.

L’any s’acomiada a les fosques de la lluna nova. I quan menys t’ho esperis, creixerà llunàtic un quart de gener. Un nou any cristià, tot sigui dit de pas. Àdhuc, per la Numerologia, més antiga en orígens, l’any esdevé pel solstici de tardor. Potser, per això, no només diem, sinó que comencem el curs escolar, i altres. Només em queda no esperar·te. Ara pla!. I, donar el pas. Potser es tractava d’això. Donar una pausa a la sadollada vida, guarida de por. Tampoc no ho podia saber. N’espero més: Alenar aquest bosc que m’encalma els mots, tan intensament i viva, com el foc. Em proposo aprendre a separar la clara del rovell d’ou. A sentir·te més que a escoltar·te. Llegir tant o més que escriure. Entregar·me més que demanar·te. Comprendre les discrepances. Un dia les paraules diran el que m’has dit. Quan no sigui necessària la fantasia i, potser tampoc la poesia. Res no és excloent.

Àdhuc en aquest espai·temps on visc, no puc pretendre fer amistat amb qui és familiar i/o amic de qui no empatitza amb mi. O tot, o res. O ets d’aquest clan, gremi, entitat... o fora. Aquí funciona així. Ho comprenc, però em disgusta. És trista aquesta autolimitació, mutilació interpersonal, intercultural. a por relacionar·se naturalment i humil. Ens cal com l’aigua, separar cultura de política. Tot i que van de la ma.

Potser, només unes notes de saxo ens uneixen. I aquest instant ens el perdem per que...

Un dia d’aquests vaig creuar la plaça St. Jaume d’una capital catalana. Les passes em duien al c/ de la ciutat. Vaig somriure en silenci, ensems pensava que potser, l’Empar Mo-liner ara diria: “és que no són de la ciutat els altres carrers?”. M’he sentit tan aprop d’aquest parèntesi neuronal.

Et recupero a l’instant. Amb els successos de l’any. I, torno a marxar, sense la teva abraçada. Me l’hauré d’inventar. Prenc nota, aquí sí, del socióleg Salvador Cardús. Som catalans de voluntat, car el pa amb tomàquet el vam adoptar. També en temps de crisi. Déu vulgui, i sobretot, nosaltres, refer·nos d’aquesta frenada. No hi ha secrets socials. Tot gira d’acord a una embogida, a voltes desesperada, necessitat bàsica: sentir·nos estimats. I els seus sinònims, és clar.

Conscient que et tindré sempre en reciclat paper. No m’ho tinguis en compte. L’amor pren moltes formes, malgrat l’esglèsia, no les pedres, en neguin l’evidència. El vent gira a favor. Si vols. Amb tot, el desig és gratuit. I tu no ets jo. I, el vocabulari se’ns queda curt. Però, l’umbral del plaer és inmens. Si tot està decidit. Qué trist!. Ja ho dèia l’estimat Miquel Martí i Pol, (fa 5 anys desencarnat): “Jo no hi jugo”. Jo tampoc. Amb un acte fallit d’inconscient a conscient, vaig poder llegir·te els llavis. Em dèies: “No t’esperava, però, m’agrada que hagis vingut”. Mentre els ulls irats de tensió, formalitzaven un “no”. Cito ara el que hagués pogut ser. I, encara pot ser. Gràcies per la pausa. Et vé degust un té?. Doncs, em temo que ambdós cerquem el mateix.. Desitjo que ningú no passi fred.

�� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Envieu-nos.els.vostres.articles,.opinions,.cròniques...

abans de DIMECRESdia 7 al migdia

al.nostre.correu.electrònic.o.porteu-los.a.la.nostra.oficina.

info@elsolsones.net - 973 48 17 19 - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA -

Opinió Ramon GualdoOpinió Ramon Arnau

Pels que hem acabat l’any sense treure'n ni cinc a la grossa de Nadal, malgrat que la sort hagi esquitxat molt tími-dament la nostra comarca, Internet ens ofereix l’oportunitat de capgirar aquesta dinàmica negativa i tenir l’oportunitat de sentir·nos afortunats, almenys durant uns escassos segons. El temps que tardem en teclejar qualsevol dels números que encara no haguem esbocinat i introduir·lo en el nostre ordinador, on mitjançant un simulador de veu, el sentirem cantat pels mateixos nens de San Ildefons. Com si fóssim nosaltres els afortunats que no fa gaire més d’una setmana vàrem veure desfilar exultants d’alegria davant la pantalla del nostre televisor. És una manera com una altra d’enganyar·se però que ofereix l’oportunitat, a qui ho vulgui, d’experimentar per uns instants la indescriptible sensació de saber·se guanyador.

I és que no hi ha res en aquesta vida com escoltar el que es vol sentir. Veure projectades en les paraules dels altres les pròpies aspiracions, rebutjant els mots dissonants que enterbo-leixen la imatge que sempre volem que es tingui de nosaltres. La sinceritat ens fa nosa i més quan l'escoltem en boca dels altres.

Si ens parem a pensar, veurem que la nostra vida està construïda sobre una llera d’inofensives mentides que ens fan a tots l’existència més suportable. Mentides pietoses, si volem, però que fan més bé que mal a qui les rep i ens eximeixen de dir tot el que pensem i ens costaria confessar.

Però hi ha persones que fan de la seva vida una gran men-tida. Una permanent comèdia que no es cansen mai d’interpretar. Segurament perquè en el fons els és més fàcil viure en aquesta aparent normalitat que no pas haver d’assumir una realitat que no els agrada, però a la que hi estan tant acostumats.

Mentides

Ai, aquesta memòria!

Fa temps vaig perdre uns llibres en un lloc de-terminat i encara no me’ls han tornat. Recompensaré econòmicament i molt sentimentalment si amb la mà al pit i mirant al cel queden influenciats per la divina gràcia de la raó celestial, i bonament em torneu els llibres; jo us estaria eternament agraït. Els llibres són els següents: ·Història de la revolució russa (dos volums); ·Història de la revolució francesa (dos volums); ·Documents cabdals de la història de Catalunya; ·Joan Pau segon; ·“En nombre de Dios”; ·“Yo el rey”; ·“Recuerdos de provincia”, ·"Monestir de Santànima"·;"Gòsol", i altres.

Si aquests llibres poguessin caminar, sense dubte amb el seu amo voldrien tornar.

Jo de tant en tant els deixava respirar, vosaltres només els teniu per recordar.

Jesús va dir als fariseus; al César el que és del César i a Déu el que és de Déu, però en aquest cas da-vant de Déu els llibres són meus. Si em torneu els llibres complireu amb el deure d’ésser persones civilitzades, si no els torneu, jo carregat de bondat pregaré de forma continuada perquè la pau sigui amb vosaltres. El propietari ja el coneixeu.

Opinió Bartomeu

D’una manera o d’una altra, tothom en fa, de cartes als Reis, tots, i potser alguns cops, ni ens n’adonem. Doncs, jo, avui aprofito l’espai del Celsona per a fer la petició.

Estimats Reis Mags: Us demano alguna cosa per al meu país, una cosa útil per Catalunya. Alló que es diu: Res de figuretes pel pis, voldria una cosa pràctica. Per exemple, un Estatut. Però alerta: Que no resulti tarat. Que no hagi rebut cap trompada pel camí amb els sotracs a l’esquena del camell. En fi: Que no sigui retallat. Que no sigui malmès.

Puc demanar més d’una cosa? Sí? Doncs, us demano un sac ben gros i que sigui ple de coratge, d’energia, de valentia, de vitamina, de força. Aquesta força la voldria tenir al rebost, de reserva… “per si de cas”. Per si fos el cas que l’Estatut de Catalunya arribés retallat, fet un nyap, fet una misèria, i aleshores –oi, que m’enteneu, estimats Reis? Aquesta valentia i aquest coratge, els hauria de fer servir, per plantar cara al govern central i als còmplices de la desfeta. Per fer·ne una de grossa, per segar cadenes.

Una cosa: Segons com acabi el sarau, si fos cas que aquell carai de Tribunal ens deixés l’Estatut estabornit, l’any vinent em portaríeu carbó. Sí, estimats Reis, perquè en saber la sentència, jo engegaria una enfiladissa de paraulotes i malediccions que faria tremolar “La Catalana Terra”.

Cartes als Reis

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Futbol CF Solsona

JUVENILS

CE Sallent, 1 - CF Solsona, 4

Jusep soluciona el partit amb un hat-trick a la segona meitat

S’ha hagut d’arribar a l’últim partit abans de Nadal per sumar la primera victòria fora de casa. Aquesta es va obtenir a Sallent, equip de la part baixa de la classificació. Tot i aquesta dada i l’aparent resultat final ampli, la victòria va ser molt treballada.

Al començament del matx es disputaven ambdós equips per la possessió de la pilota, i el joc era molt travat a causa del pèssim estat del terreny de joc de gespa natural, que més que gespa era un fangar en tota regla. De mica en mica el Solsona va començar a dominar el partit i no va ser fins al min.20 que Marc Argerich es desmarca en diagonal buscant l’esquena de la defensa perquè li arribi una excel·lent passada i aquest defineixi amb una vaselina elegant davant la sortida del porter. A partir d’aquí els blaugranes es van despertar i van crear nombroses ocasions de perill però Barcons va estar encertat en cadascuna de les intervencions i espectacular en l’aturada arran de pal en una falta directa dels sallentins. A la segona part l’entrada de Miki i Jusep va aportar més rapidesa en profunditat i la consigna era la d’aprofitar les con-tres, ja que hi havia nombroses patinades en arrencar de les dues defenses pel mal estat del terreny de joc i així va ser. El Sallent en bona part de la segona part va ser el clar dominador del joc. Però aquest fet va anar bé al Solsona, que va aprofitar per sortir ràpidament a la contra per tenir majors ocasions de gol. Jusep al min.57 va batre al porter en un u contra u per la dreta del porter donant el 0 a 2 per als solsonins. Però 3 minuts més tard els locals retallaven distàncies en una jugada rebuscada dins de l’àrea. A partir d’aquí, domini local però amb cinc contraatacs d’u contra u amb el porter de Jusep, que en va transformar 2 més i en va enviar una al travesser.

Així s’arriba a les vacances de Nadal amb un balanç que no ens esperàvem a principi de lliga: 6 victòries, 1 empat i 3 der-rotes que deixen l’equip en quarta posició, darrere dels grans com Gironella, Cardona i Berga.

En la pròxima jornada de lliga es disputarà un interessant derbi amb l’Arrels. De ben segur que serà un partit trepidant i ple d’emoció. Bones Festes a tothom!

Jusep va revolucionar el partit

Juvenil segona divisióCampionat de Lliga 08/09- Grup 27 - Jornada 11

INFANTILS

CF Solsona, 4Valls Torroella, 0

Victòria relaxadaEls blaus van guanyar un partit en el

que no va perillar mai la victòria. Ja en el min.8 l’Arnau, jugant en una posició que no és habitual en ell, va fer el primer gol encarant al porter amb una gran tècnica. I així, sense passar grans dificultats, l’Àlex Solé, també amb una gran definició davant la sortida del porter, aconseguia el segon al min. 15 aproximadament de la primera. Els mi-nuts passaven i les oportunitats seguien sent per als locals, Àngel va enviar una pilota al travesser i després la pilota va botar, qui sap si dins o fora la porteria, però el col·legiat no va donar gol. A la segona part es va seguir amb la mateixa dinàmica de control del partit per part dels blaus. En el min.41 l’Aleix establia el 3 a 0 marcant de falta directa i ja en el 68 el Guillem, aprofitant molt bé un rebot fora de l’àrea, fa un xut creuat fent un gran gol.

ENHORABONA A TOTS ELS JUGADORS I A SEGUIR TREBALLANT COM A EQUIP.

Àlex Valverde va fer una destacada actuació

ALEVINS

CF Solsona, 1Sagrada Família, 2Pelegrina, Cots, Ramon, Marcel, Carles, Víctor, Albert, Marsinyach, Ricard, Joan i Nil, Colell, Mihai, Kevin (1), Genís, Xavi.

Ressaca blaugrana...El partit va començar amb mala sort per als blaus ja

que s’haguéssin pogut avançar al marcador, però no va poder ser així, perquè després d’haver fallat un parell d’ocasions bones van veure com el rival amb una centrada d'un jugador sol, feta des de la banda, al segon pal, feia el 0 a 1 a favor dels manresans. El Solsona va voler reaccionar per poder aconseguir l’empat i va tenir també un parell d’ocasions per aconseguir·lo, però aquesta vegada també la falta d’encert va fer que no s’aconseguís i acte seguit abans d’arribar al descans l’equip visitant, en una contra, es tornava a distanciar en el marcador posant el 0 a 2 abans d’arribar al descans.

La segona part va començar amb uns visitants molt posats en el partit i semblava que en qualsevol moment ens podien fer el tercer i sentenciar el partit, però el rival anava fallant les ocasions que tenien. De mica en mica els de casa es van anar trobant a gust sobre el terreny de joc i tornaven a crear perill. Quan faltaven 5 minuts per al final del partit, amb una gran contra, el Víctor enviava una passada en profun-ditat per en Kevin i aquest ·amb un toc suau al pal llarg· feia impossible que el porter pogués evitar el gol. Així els blaus retallaven distàncies en el marcador i tot i que encara es va disposar d’alguna petita ocasió per empatar el partit, ja no hi va haver temps per a res més. Bon partit dels de casa per moments, ja que el dia abans van disputar el partit contra el F.C.Barcelona i es va notar la fatiga.

Kevin, autor del gol

�0 601 - Dimecres, 31-12-2008

Futbol CF Solsona

BENJAMÍ “B”

Castellbell i el Vilar, 14CF Solsona “B”, 3

Ressaca de Can BarçaDiumenge al matí, després d’haver visitat i jugat a Can

Barça, els B dels benjamins tornaven a la lliga desplaçant·se a Castellbell i el Vilar.

El partit va començar amb molt bones ocasions de gol per part dels blaus, amb bones jugades de cara a porteria i fruit d’això el Ricard va avançar el Solsona en el marcador amb el 0 a 1. A partir d’aquí els locals han imprimit més força i s’han imposat als blaus en ocasions de gol i possessió. Però també ajudant·se de la gran permisibilitat de l’actuació arbitral ·en no tallar greus accions antireglamentàries que condicionarien el transcurs del partit· s’arribava al descans amb un clar desa-ventatge de 6 gols a 1.

A la represa, les concessions arbitrals van seguir sent la tònica dominant del matx. Els nens cada vegada se sentien més impotents però tot i això Fran va marcar el segon i tercer gol pels blaus amb tot el coratge del món.

Des dels Benjamins, us desitgem un Bon Nadal i Bones Festes per a tots!!

BENJAMÍ “A” - noesvajugar

Puigreig, - CF Solsona “A”

Molt importantDesprés de Reis començaran els entrenaments de la categoria BabiesEs faran els dissabtes de les 11 a les 13h, a les pistes de l'IES francesc Ribalta. Per a inscripcions: * Per telèfon: 973 48 19 45 (oficines CF Solsona), 626 42 48 99 (Albert Viladrich) i 608 00 78 95 (Pere Jaray)* A les oficines del club (a partir de les 7 de la tarda)* A qualsevol membre de la junta

Sort en la loteria, salut i bon any nou a tothom.

El CF SOLSONA informa …

• Es dóna per oberta la inscripció de la Categoria BABIES per a nens i/o nenes de 3 a 6 anys. Després de vacances de Nadal i Reis començaran els entrenaments els dissabtes, de les 11 del matí a la 1 del migdia.

• Emissions de dimarts a divendres (11:00, 13:00, 18:00 i 21:00) i dissabte (11:00 i 13 :00).

• Per a informar-vos sobre com ser patrocinador d’aquestes emissions, contacteu amb els telèfons 973 48 31 80, 608 00 78 95, o també al 973 48 19 45 (dijous a partir de les 9 del vespre).

• Si algú està interessat en tenir els DVDs dels partits Solsona -Mollerussa i Solsona-Ponts, Cervera-Solsona cal que els de-mani al telèfon 608 00 78 95.El preu de cada un per als SOCIS és de 8 euros, per als NO SOCIS, 10 euros”

Propera Jornada - Campionat Català1a Territorial Grup 5

Diumenge, 4 de gener de 20094 de la tarda

Camp d'Esports de Cervera

CD Cervera - CF Solsona

Envieu-nos.els.vostres.articles,.opinions...abans de DIMECRES dia 7 al migdia.

al.nostre.correu.electrònic.o.porteu-los.a.la.nostra.oficina.

info@elsolsones.net - 973 48 17 19 - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

�1601 - Dimecres, 31-12-2008

Futbol Sala PB Solsona

La Penya va saldar el seu darrer partit de l’any amb la vuitena victòria de la temporada, la setena a casa, i segon a la classificació amb 25 punts.

En aquesta ocasió va ser el Salou el que va caure derrotat al pavelló municipal desprès d’un partit molt disputat, on uns i altres van oferir un bonic espectable als espectadors que es van apropar per animar la Penya en la seva millor temporada a Nacional.

El partit va començar amb molt respecte per part dels dos equips. Els visitants, perquè eren conscients que aquesta temporada cap equip no ha estat capaç de guanyar a Solsona i els locals perquè l’any passat el Salou va guanyar els dos en-frontaments que van disputar els dos equips.

En aquest context, és clar, el domini de la pilota era altern i les ocasions de gol brillaven per la seva absència.

El Salou, potser una mica més endollat al partit que la Penya, fou el primer en aconseguir l’objectiu del gol al minut 7 de joc. Un xut fort i col·locat en una jugada que no representava perill aparent per a la porteria local, acabava al fons de la xarxa sense que Seuba pogués fer·hi res.

Tot i el go,l el partit va continuar amb la mateixa tònica, possessions de pilota llargues a la zona ampla i poques aproxi-macions a les respectives àrees.

Al minut 14 de joc però, una falta a la frontal de l’àrea representaria el gol de l’empat. En una jugada de laboratori, la Penya deixava bocadabats rivals i públic i Ivan aconseguia el gol de l’empat després de tres passades en tira línies que deixaven la pilota en la mateixa línia de gol perquè Ivan només l’hagués d’empènyer al fons de la xarxa.

D’aquesta manera s’arribava al descans amb empat a gols. La segona meitat va ser vibrant. La Penya va sortir més decidida a guanyar el partit i va imposar un ritme de pilota més viu, alhora que es mostrava més agressiva, fet que obligava al Salou a fer un pas endarrere.

Aquest domini solsoní el va culminar Ricard amb un gran gol de fora l’àrea on l’esfèrica es colava prop de l’arrel del pal, a l’esquerra del porter visitant, en el minut 25.

Aquest gol fou l’aperitiu dels millors moments de joc blaugrana. La Penya en quatre minuts d’inspiració aconseguia

dos gols més que pràcticament sentenciaven el partit. El primer l’aconseguia Ubi, que amb la pilota dintre de l’àrea, es permetia el luxe d’amagar el xut davant d’un defensa i el porter i marcar a plaer el tercer gol local. Vicenç, dos minuts després, posava la cirereta al pastís després de rematar un xut des del punt de penal, previ a una magnífica jugada col·lectiva.

La reacció visitant no es va fer esperar. A manca de 7 minuts per al final el Salou aconseguia reduir distàncies al mar-cador i tres minuts després un golàs per tota l’esquadra col·locava el marcador en 4 a 3 a manca de quatre minuts per al final.

En aquest context el Salou, llançat, va sortir a jugar amb porter jugador per mirar d’empatar el partit al més aviat possible. L’ofici de la Penya a l'hora de defensar l’atac de cinc jugadors visitant va ser la clau per tal que al final els tres punts es quedessin a Solsona. Amb aquesta victòria la Penya se situa segon a la classificació amb 25 punts.

La propera jornada, ja al 2009, la Penya visitarà Espar-raguera.

Des d’aquestes pàgines els jugadors i cos tècnic de la Penya volem desitjar a tots els que cada setmana ens seguiu i doneu recolzament un BON NADAL I UN MILLOR 2.009, ple d’èxits si pot ser.

També desitGEM un BON NADAL I UN FELIÇ ANY NOU als nostres patrocinadors:LA XURRE, PROSETEL 95, EXPERT RAFART I ESTACIÓ DE SERVEI SETELSIS.

Resultats

Can Tito Vilanova Camí, Esplugues SP. C.F.S. ........ 6-1Pallejà F.S., C.F.S. Ciutat De Berga .......................... 3-2P.Blaugrana Castelldefels, Vilaseca F.S. ................... 4-7P.B.Solsona,SalouF.s............................................ 4-3Bar Mi Casa F.S.C.E., Esparreguera C.F.S. .............. 6-2Casa Alcalà C.F.S.,Tàrrega F.S. ................................ 4-3L'ametlla Merola C.E, St. Andreu de la Barca .F.S. .. 3-3JIP Prats de Rei, Balaguer C.F.S. .............................. 8-3

Classificacions

EquIP Pj Pg PE PP gF gC DIF PtS

1 Bar mi Casa f.S.C.E. 13 12 1 0 68 25 43 372 Vilaseca F.S. 13 8 1 4 59 46 13 253 P.B. Solsona 13 8 1 4 40 39 1 254 Esplugues SP. C.F.S. 12 7 1 4 53 44 9 225 Esparreguera c.F.S. 13 6 3 4 51 45 6 216 St. Andreu de la Barca C.F.S. 13 6 3 4 49 49 0 217 Can Tito Vilanova Camí 12 6 2 4 57 44 13 208 Pallejà f.S. 13 6 2 5 48 52 ·4 209 JIP Prats de Rei 13 6 1 6 50 52 ·2 1910 Tàrrega F.S. 12 5 1 6 44 41 3 1611 Casa Alcalà c.F.S. 12 5 1 6 40 39 1 1612 Lametlla de Merola c.E. 12 4 3 5 40 43 ·3 1513 Salou F.S. 12 2 3 7 40 51 ·11 914 Balaguer C.F.S. 12 2 3 7 40 54 ·14 915 P.Blaugrana Castelldefels 12 2 0 10 31 65 ·34 616 C.F.S. Ciutat de Berga 13 1 2 10 35 56 ·21 5

Sènior masculí primera nacional B - Campionat de lliga 2008/2009 - Grup 2 - Jornada 13 (20-12-08)

La Penya, 4 - Salou, 3Ubi, Xero, Ivan, Joan (cinc inicial), Ricard, Quique, Ritort, Mangas.

25…Bon Nadal!

�� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Futbol CE Arrels

CE Arrels Infantil

CE Avinyó, 4CE Arrels, 0Jordi, Houssein, Albert, Sala, Ivaylo, Pijuan, Pau, Olle, Oualid, Nil, Roger, Marc i Arnau

Derrota en l’últim partit de l’anyL’equip solsoní va tornar de la seva visita al camp

d’Avinyó amb el sarró buit , ja que no van poder aconseguir la victòria davant d’un equip que va aprofitar la seva efectivitat al 100%. En canvi, els del CE Arrels no van saber aprofitar les seves ocasions.

Es va arribar al descans amb un marcador de 3 a 0 i amb uns jugadors locals pletòrics. A la segona part el panorama va canviar i el domini territorial va ser dels de Solsona, però, com ja hem dit, sense efectivitat. Els que sí que van tornar a marcar van ser els del Bages, a manca de cinc minuts per la conclusió del partit.

Ara toca descansar i gaudir de les festes de Nadal, per poder afrontar la segona volta del campionat.

TOTS ELS MEMBRES DE L’EQUIP INFANTIL DEL CE ARRELS VOLEM DESITJAR A TOTHOM UN BON NADAL I UN MILLOR ANY NOU

Lliga de Botifarra CDC i JNC del Solsonès, Xavier Solà i Bosch

La Lligade Botifarra

RESULTATSSANT CLIMENÇ · CAMBRILS .............................. 4·6SOLSONA – C. DE LA RIBERA ............................. 6·4NAVÈS – FREIXINET ..............................................7·3LLADURS – OLIUS ..................................................6·3

CLASSIFICACIÓEquIPS Pj Pg PE PP PSg PSP PSE PSP PuNtSNAVÈS 3 2 1 0 18 12 0 2433 .... 5LLADURS 3 2 1 0 17 12 1 2407 .... 5CAMBRILS 3 2 1 0 17 13 0 2240 .... 5OLIUS 3 2 0 1 15 13 2 2132 .... 4SOLSONA 3 1 0 2 14 15 1 1960 .... 2SANT CLIMENÇ 3 0 1 2 13 17 0 2176 .... 1C. DE LA RIBERA 3 0 1 2 12 18 0 1911 .... 1FREIXINET 3 0 1 2 12 18 0 1903 .... 1

PSG: Partides guanyades / PSP: Partides perdudes / PSE: Partides empatades / PSP: Punts de partit

PRÒXIMA JORNADA 17, 18 DE GENERCAMBRILS · LLADURS .........................Diumenge 6 hFREIXINET · SOLSONA .........................Diumenge 6 hOLIUS – NAVÈS .......................................Diumenge 6 hC. DE LA RIBERA – ST. CLIMENÇ .....Diumenge 2/6h

Activitats Centre Excursionista del Solsonès

ACTIVITATS PREVISTES 1r TRIMESTRE DE 2009PESSEBREALPADRÓDELSQUATREBATLLES:7 de febrer

SORTIDAPERVEUREPETJADESD’ANIMALSALANEU. (Conjuntament amb el Grup de Natura del CEL). Sortida a les 3 de la tarda de la Freixera. 14 i 15 de març

SORTIDAAANDORRA-CAPDESETMANAALANEU.Marxarem dissabte a la tarda, ens quedarem a dormir al Casal St. Serni a Canillo. Diumenge al matí sortida a la neu amb raquetes a la Vall d’Incles.

ESQUÍDEMUNTANYA:- 11 gener- MEXICANADA: Estació Puigmal-Vallcebollera- 25 gener- PIC BONY MANYER per Meranges- 7/8febrer - EL TURBÓN- 28 febrer /1 de març - ESQUIADA RETRO ALS RASOS

DE PEGUERA- 14/15 març - TRISTAINA-THOUMASSET- 29 març - BASTIMENTS-BASSIBÉ-PIC DE LA DONA

NOTES 1r TRIMESTRE:- Per comprar tiquets amb descompte al Port del Comte ho heu

de fer amb el carnet de soci.- Els que vulgueu treure la targeta de Federat, heu de passar

abans pel local del CES per fer efectiu l’import, que trobareu a les pàgines centrals. Recordeu que per les modalitats sub-14 i sub-17 ens fa falta el número de la targeta sanitària.

- L’Assemblea Ordinària de socis serà el dissabte dia 31 de gener de 2009.

Campió d’hivernNavès!!

La gent de Navès feia molt temps que no assaborien el lideratge a la Lliga de Botifarra.

L’han trobat després d’una contundent victòria sobre Freixinet.

Olius per la seva banda no va saber aguantar un partit que guanyava 3-2 a la primera part davant de Lladurs. Solsona ha trencat la mala ratxa de derrotes guanyant a casa a Caste-llar i Cambrils marxa amb dos punts molt difícils de Sant Climenç col·locant-se en tercera posició! La Lliga s’atura durant tres setmanes.

Des de CDC i la JNC volem desitjar a tots els jugadors i capitans un pròsper i feliç any 2009.

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Motorrucs Josep M. Borés - Fotos: Ricardo

Els motards solsonins tanquen un any ple d'activitats

El passat 13 de desembre, la tropa dels Motorrucs van cloure l'any amb una celebració-sopar a Pinós. La trobada va servir per comentar i fer petar la xerrada i retrobar-se després d'uns dies en que la climatologia obliga, tot sovint, a quedar-se a casa.

El 2008 ha estat un any ple d'activitats del Moto Grup. Encapçala el rànquing les sortides que s'han realitzat a tot arreu. Catalunya ha estat visitada de nord a sud, i d'est a Oest, hem estat a la platja aprofitant l'estiu, hem anat a comprar loteria a Sort, hem visitat el pais Valencià tant a les sortides-concentracions com de passada en ruta. Hem estat uns dies a Andorra y hem visitat el sud de França. Enguany hem visitat l'Alpujarra Granadina en el viatge de les vacances i també hem visitat Itàlia en un altre viatge èpic. Uns quants ham gaudit del pais anglosaxó visitant Donnington Park i Escòcia i el que ens ha fet més il.lusio a tots, ha estat sens dubte organitzar la segona trobada motera a Solsona, trobada que va gaudir d'una molt bona participació de companys d'arreu de Catalunya i Aragó. Recordem que també hem estat ajudant a aconseguir la primera Trobada Motera de La Coromina festa que també va ser del gust de tots els participants. L'any vinent continuarem rodant per aquestes carreteres.

Us desitgem, a tothom, que tingueu un Bon Any 2009.

Els Motorrucs us desitgem

Bon Any 2009 �� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Fondistes Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Els Fondistes acaben l’any amb dos podis a Mollerussa.

Sancho Ayala 1r i David Alconchel 3r. Divendres dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve, es va disputar a Mollerussa la seva popular Cursa de l’Indiot. Un recorregut totalment urbà i força ràpid, amb dos circuits diferents segons les categories.

El fred no va ser cap obstacle, perquè més de 500 atletes s’aplegaren a la sortida de la popular cursa de l’Indiot en les diferents categories. Els organitzadors van tancar inscripcions als 500 inscrits però molts van córrer sense dorsal.

Amb la participació de 5 atletes del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel: Sancho Ayala, josep Miquel i josep Alconchel van participar a la cursa llarga de 7’200 km.

Ma. Àngels Irla a la cursa de dones amb una distància de 5’400 km. I David Alconchel va córrer a la cursa de 1’500 km. Sancho Ayala va anar al grup capdavanter fins a mitja cursa

26a Cursa de l'Indiot a Mollerussa

Pròximes curses:Gener11, Mitja Marató de Sitges18, Mitja Marató de Terrassa18, Cursa dels 2 Turons Moià, 10 km

Febrer1, Cursa de l’Oli Borges Blanques 10 km.8, Mitja Marató de Barcelona15, Cursa de Puigverd 10 km.

i va aconseguir quedar en la 5a posició de la general i 1r de la seva categoria, amb un temps de 22 minuts i 10 minuts.

josep Miquel va fer un temps de 26’15 segons.josep Alconchel va fer un temps de 30’30 segons.Ma. Àngels Irla va fer un temps de 24’40 minuts.En David va participar en la prova de 1.500 metres en

la qual va quedar en 3a posició de la general.La cursa llarga va ser guanyada per segon any consecutiu

per Ivan Espilez amb un temps de 20’40 minuts. En categoria de dones la guanyadora va ser Lola Brusau .amb 20’39 minuts.

Aquest any 2008 ha estat especialment pròsper per al nostre club, hem obtingut molts bons resultats.

Hem participat en 56 curses aconseguint un total de 46 podis, 30 en homes i 16 en dones.

Val a destacar les grans actuacions de Sancho Ayala i Sílvia Leal.

Sancho Ayala ha participat en 22 curses obtenint 19 po-dis: Tàrrega 1r, Montornès 2n, Vic 2n, Balaguer 2n, Tarragona 1r Cat. Manresa 2on Cat, Empúries 3r... i un total de 19 podis en aquest any 2008.

Sílvia Leal ha fet una temporada acaparadora, de les 13 curses que ha disputat ha obtingut 11 podis, dels quals 9 han estat victòries de l’atleta solsonina: Quart de marató de Tàrrega, 10 km. d’Esparreguera, ursa de Poble Sec, cursa de fons de Puigverd, Mitja Marató de Montornès, Cursa Corriol de Solsona, Savalls, Bagà i Súria, han estat les victòries de la Sílvia.

Club Esportiu Fondistes Solsonès

Altres atletes que han obtingut podi han estat Albert Moliner, Xavi Farrer, David Alconchel, Jordi Villaró i , Antonio Valdivia, Sara Vila, Meritxell Rodríguez, Karina Fernández i Pilar Bonache.

També tenen, i molt, de mèrit, tots els atletes que corren durant l’any i no obtenen cap podi. Les curses les fan tots els que hi participen. A tots ells, un agraïment especial.

El Club Fondistes del Solsonès us desitja BONES FES-TES, I UN ANY ESPECIALMENT ESPORTIU!

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Un any més hem acabat el curset de sardanes que s’ha fet durant els dissabtes del mes de novembre i desembre. S’ha donat un record del curs de sardanes 2008. Hi ha programada una audició de sardanes per dissabte dia 27 de desembre a les 12 del migdia. Ushiesperem.

Segurament ens mancaran encara moltes coses per aprendre, però a la Plaça fan ballades i fent i desfent aprèn l’aprenent.

La sardana és: Unamaneradeferballareltupíiquel-commés!

Sí ens fessin unes preguntes d’examen i ens demanessin que expliquéssim tot el que sabem de la sardana, quantesratllesompliríem?

1- Sabem el que és la cobla? Quins instruments la compo-nen?2- Quantes cobles actuals coneixem?3- Reconeixem els instruments que es toquen a la cobla?4- Coneixem gaires compositors de sardanes? 5- En coneixem les seves obres?6- Qui va fer les normes de comptar i repartir?7- Ens sona què és una sardana revessa?8- Què vol dir una sardana obligada?9- Què és un aplec de sardanes? Què s’hi fa?10- On fan aplecs de sardanes?11- He anat mai a cap aplec de sardanes?12- Quins passos es fan ballant?13- Com es compta? I què vol dir?14- Com es reparteix? I què vol dir?15- Què són els punts lliures?16- Sabem títols de sardanes de compositors solsonins?17- Què és la sardana conjunta?18- Què és un pinyol?19- Ens sona la sardanova?20- Què és una sardana ampurdanesa, selvatana, manresana?21- Quantes cintes de sardanes, discs o cd tenim a casa?22- Coneixem alguna sardana cantada o algun poema?Si en voleu saber més aquí teniu enllaços:http://ca.wikipedia.org/wiki/Sardanahttp://fed.sardanista.cat/http://sardanista.cat/boigperlasardana/

Sardanes Agrupació sardanista

Fi del curset de sardanes

�� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Els Sants de la SetmanaDimecres,31: Sant Silvestre I. Santa Coloma; santa Melània la Jove; sant Sabinià.Dijous,1: Santa Maria, Mare de Déu. Imposició del Nom de Jesús, també Emmanuel o Manuel (Manel); Mare de Déu de Begoña; sant Concordi; santa Eufrosina; sant Almaqui, mr. Jornada Mundial de la Pau.Divendres,2: Sant Basili el Gran, i sant Gregori Nacianzè. Mare de Déu, Auxili dels cristians; commemoració de la vinguda de la mare de Déu a Saragossa; sant Macari; sant Isidor d’Antioquia; sant Adelard; santa Emma.Dissabte,3: Sant Anter; santa Genoveva; sant Fulgenci, bisbe (agustinià); sant Daniel, mr.; sant Atanasi (o Tannari), mr; sant Josep-Maria Thomasi, prev. teatí, cardenal; beat Alan de Solminiac, bisbe; beat Ciríac-Elies de Chavara.Diumenge,4: Sant Rigobert; sant Odiló; santa Isabel-Anna Seton; beata Àngela de Foligno.Dilluns,5: Sant Telèsfor; sant Simeó Estilita; santa Emi-liana; sant Joan-Nepomucè Newman; beat Dídac-Josep de Cadis; sant Carles de Sant Andreu.Dimarts,6: Epifania del Senyor. Diada dels sants Reis o mags d’Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar, i també Ado-ració (dels Reis, o Dora); sant Melani; sant Nilamó; santa Macra.Dimecres, 7: Sant Ramon de Penyafort. Sant Julià de Toledo; santa Virgínia; sant Crispí; sant Tell.Dijous,8: Sant Apol·linar; sant Severí; santa Gúdula; sant Pere Tomàs.

Artesans

Dos membres de l’Associació d’Artesans del Solsonès, Ramon Colell i l’Escola Arrels II, exposen els seus treballs al 2n Festival d’Art Urbà del Bon Pastor

(BOPART) a BarcelonaMembres de l’Escola Arrels II van assistir el passat

divendres dia 12 de desembre a la inauguració de la 2a. edició del BOPART al barri del Bon Pastor a Barcelona.

El representant de la titularitat de l’escola, Mn. Antoni Quesada, va agrair la invitació a l’exposició ja que d’aquesta manera podem fer una petita exhibició dels treballs dels nostres alumnes. Va fer una breu presentació i explicació de la història de l’escola destacant·hi el paper que, des de la seva creació, hi ha tingut Mn. Ferran. També va fer esment a la tasca de Ramon Torrent, professor del cicle formatiu d’Electromecànica de Vehicles, ja que és ell qui ensenya i encoratja als nois a fer aquestes obres d’art.

A l’escola som conscients que volem transmetre una formació integral als nostres joves i per això busquem estratè-gies que motivin i despertin l’interès, l’esforç, la creativitat, la iniciativa i la imaginació dels alumnes.

L’exposició que hem preparat és una mostra del que

anem fent durant el curs: figures del Quixot, jugadors de futbol, màquines de tren i petits torns.

Aquest material va tenir gran acceptació per part dels organitzadors, que van elogiar la tasca de l’escola Arrels.

Si desitgeu la subscripció i rebre la revista directament a casa, empleneu aquesta butlleta amb totes les dades i envieu-la a: APUNTS GRÀFICS, SL. Ctra. de torà, 25280 Solsona

Dades d’enviament:Nom:...................................................... DNI:........................Adreça:..................................................................................Ciutat:....................................................................................Codi.Postal:............................................................................Telèfon:..................................................................................

Desitjo rebre Celsona durant un termini de:.....3.mesos:..30.euros.....6.mesos:..60.euros.....Tot.l’any:.120.euros

Dades de pagament:Entitat:....................................................................................Núm..de.Compte:

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Concert Ramon Estany

L’Orfeó Nova Solsona, dirigit per Anna Camps

L’Orfeó Nova Solsona cantaal Nadal en un concert especial

El tradicional Concert de Nadal que oferí l’orfeó Nova Solsona a la Catedral el passat 25 de desembre a 2/4 de 10 de la nit congregà un nombrós públic, disposat a escoltar les nadales més populars i conegudes.

El concert comptà amb dues parts ben diferenciades. La primera, formada per nadales que podríem dir·ne d’autor, algunes força conegudes, com “Joia en el Món” o “Santa Nit”, que han esdevingut clàssics. Alguna altra, com “El portal de Betlem”, de l’estimadíssim Mn. Muntada, és la darrera nadala que va composar per l’Orfeó, estrenada aquell mateix any, el 1990, en un concert de Nadal on es van interpretar tot un reguitzell de nadales seves, i fins i tot es va comptar amb la seva presència.

Dins les nadales de la primera part també destacà “El prec de Nadal”, la lletra de la qual és del poeta Salvador Es-priu.

La segona part estigué formada per 12 nadales tradi-cionals de diversa procedència, combinades amb la narració d’un conte, “Pessebre de colors”, un conte format pel diàleg de 6 nens que estan fent el pessebre a la Plaça del seu poble, sota

l’arbre de Nadal, aportant les figures que ells mateixos han modelat amb fang i pintat amb colors diversos, com diverses són les procedències dels nens i de les nadales que es cantaren en aquesta segona part.

1a part: Joia en el món (G.G. Haendel), El portal de Betlem (Mn. A. Muntada), Prec de Nadal (text. S. Espriu. Música: Matilde Salvador), Santa Nit (F. Gruber), La música de l’alegre Jan (F. Vila), Per la xemeneia ve (I. Rothenberg)

2a part: Un pessebre de colors; Cantata · Dotze nadales tradicionals (harm: M. Oltra), Pels fills d’Adam i Eva (trad. francesa), Nit benaurada (trad. suïssa), Pastors d’Andorra (trad. catalana), Càntics (trad. polonesa), La pastora (trad. catalana), Tres grans majestats ( trad. danesa), Jesús és nat (trad. dels indis hurons), Quan torna Nadal (trad. nord·americana), Nit de vetlla (trad. catalana), L’àngel i els pastors (trad. catalana), Dorm, dorm (trad. francesa), Cançó de l’estrella (trad. francesa).text: Ramon Montraveta. Narradors: Mari Prat i Ramon Segués. Piano: Judit Aloy. Direcció: Anna Camps

Autoritats a les primeres files

Ramon Segués i Mari Prat van recitar la narració nadalenca

�� 601 - Dimecres, 31-12-2008

Llibres Ramon Estany

ran les millors versions d’U2, Rolling Stones, Dire Straits, AC/DC, Aerosmith, M·Clan, Manà, Robbie Williams, Blues Brothers, Blur, Tequila, Seguri-dad Social, Lax’n’Busto, Sopa de Cabra o Els Pets, entre molts d’altres, que ens faran passar una nit amb els més clàssics o els més nous èxits del rock, per saltar, ballar, cantar, i fer totes aquelles coses que durant una llarga nit de marxa us pogueu arribar a imaginar.

I per acabar la nit tocarà el torn de la música disco on recuperarem èxits dels 70, 80 i 90 així com la música més ba-llable del moment, a càrrec de Dj Castaño.

Tot això, acompanyat de sorpreses, regals, cotilló, cava, servei de bus gratuït i el millor ambient que es pugui trobar aquesta nit a Solsona.

La festa compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès.

Ens veiem aquesta nit al Pavelló?

Concerts Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

Música en directe i l’ambient més festiu acompanyaran aquesta nit el canvi d’any al pavelló municipal de Solsona

“Més de sis hores de bona música i bon ambient”- segons els responsables de la Colla Gegantera del Carnaval, organitzadors per segon any consecutiu del Cap d’Any Popular a Solsona· seran presents durant aquesta nit tan especial en la festa que se celebrarà al Pavelló Municipal de la ciutat.

La festa començarà a les 00.30 hores amb la millor música de ball a càrrec dels coneguts Lucky Lucke, que s’allar-garà fins als vols de les tres de la matinada, moment en que se sortejaran dos caps de setmana per a dues persones, despeses pagades, en un allotjament de turisme rural de la comarca, gràcies a la col·laboració de la UBIC de Solsona. Aquest sorteig anirà amb combinació amb el número de l’entrada, per tant: no la tireu, guardeu·la!

A continuació, i fins passades les 5, tocarà el torn del grup Contraband, format per vuit músics que ens interpreta-

Lucky Lucke

Contraband

La narradora i poeta Eva Pallarès (Solsona, 1975) va ser guardonada dissabte amb el premi Terra de Fang de narrativa, certamen literari que convoca anualment l’Ajuntament de Deltebre, a la comarca tarragonina del Baix Ebre. Pallarès es va endur la 14a edició del Terra de Fang i els mil euros del guardó amb Finalitzar..., “un conte que explora les conseqüències que tenen les decisions que prenem -o que deixem de prendre- en els que ens envolten a través de la protagonista, una noia extraordinàriament egoista que actua com si res del que fa no pugui afectar els altres”. L’autora reapareix així en públic tres temporades després del seu debut literari amb Les obsessions, recull de poemes recentment il.lustrat pel dibuixant argentí Martín Blanco. Entremig, Pallarès ha debutat com a autora de

Eva Pallarès guanya el 14è premi Terra de Fang de prosaAutora del llibre de poesia "Obsessions", ha estat la guanyadora per l’obra "En finalitzar..."

teatre amb l’obra Distàncies, que insisteix en la temàtica de la incomunicació -ara, en l’àmbit familiar- i que s’estrenarà aques-ta temporada a Sabadell. L’obra de la narradora es completa amb sengles contes publicats a la revista Instint.

El text es publicarà l’abril vinent, junt amb la resta d’obres guanyadores en les categories de poesia i assaig.

El jurat va destacar del text de Pallarès que “retrata una quotidianitat amb la qual és fàcil identificar-se... Trac-ta de manera senzilla i directa la dificultat que tenim per comunicar-nos”.

La protagonista de l’obra premiada és una dona egoista i centrada en si mateixa, en les seves pors i en els seus desitjos i somnis. Espera que la vida vagi passant al seu ritme i que l’entorn canviï segons les expectatives que ella es construeix i s’inventa sense pensar ni un sol instant en les emocions, pensaments i essències dels altres. Una decisió d’un altre per-sonatge desmunta la vida de la noia, que ha de repensar-se de zero i que cerca en el passat per entendre el present, però ja és massa tard i, a més, no és capaç de reconstruir-se, cosa que la condueix a un futur de buit.

Pallarès sent la necessitat d’escriure des que era petita i, tot i que en aquesta ocasió ha optat per la prosa, domina tots els gèneres. Actualment treballa de periodista i també de correctora a l’Institut d’Estudis Catalans.

��601 - Dimecres, 31-12-2008

Ep, la foto! Ramon Estany

Feliç 2009

A punt pel Cap d’Any Una dotzena de somriures

Una colla de festa Celebrant el Nadal a l’Sputnik

Feliç any nou

Ep, la foto

Brindis pel NadalUn noi molt ben acompanyat

Saludant a la càmera

No són els Reis Mags

�0 601 - Dimecres, 31-12-2008

L'Acudit del Simi

Les 7 diferències Marta C.

Les 7 diferènciesEls avis de la residència ens ofereixen la seva pròpia obra dels Pastorets, entranyables.

Nota: Si la setmana passada només hi vau trobar sis diferències i us hi vau estar una bona estona mirant, us direm que.... innocent, innocent!!

�1601 - Dimecres, 31-12-2008