� 653 - Divendres, 8-01-2010

La cavalcada va generar dimarts a la tarda a Solsona l’expectació prevista. Centenars de famílies amb infants van ignorar la pluja i van sortir al carrer per rebre la visita dels tres Mags, acompanyats d’una generosa comitiva formada per l’estel, els trabucaires, portadors de torxes, armats, hebreus, cavallers i l’Orquestra Patinfanjàs. El passeig del Pare Claret va ser un dels punts de l’itinerari més atapeïts de gent ansiosa per veure els Reis.

Un enfilall de torxes que baixaven del Castellvell anun-ciava a quarts de 7 de la tarda la imminent arribada de l’esperat seguici. Un espectacle amb pirotècnia a l’alçada de les escoles de l’avinguda del Cardenal Tarancón enguany va fer més vis-tós l’inici de la cavalcada, que va seguir el mateix recorregut que en l’edició passada. Ses Majestats van entrar a la ciutat en cavall tot saludant els petits solsonins que s’hi acostaven. Al portal del Castell els esperava la carrossa, que els va conduir amb l’acompanyament musical de la Patinfanjàs, fins a la casa consistorial, on van ser rebuts per la corporació municipal.

El tram del trajecte més proper per als espectadors va ser el de l’Ajuntament fins a la plaça Major i la catedral, ja que els il·lustres personatges van desplaçar-se a peu tot comunicant-se a distàncies curtes amb la mainada més curiosa. També va arrencar els aplaudiments del públic el discurs que Baltasar va pronunciar a la plaça Major malgrat el plugim que queia.

Els Reis passen per Solsona carregats d’‘esperances’, ‘sorpreses’ i ‘salut’

Una gernació d’espectadors desafien la pluja per veure passar la comitiva

Solsona Ajuntament de Solsona

Els Reis van animar els petits a compartir els regals amb els germans, cosins i amics. Tampoc no van poder eludir la crisi i van demanar comprensió als nens i nenes solsonins “si no us portem totes les joguines que us esperàveu”. No obstant això, els van prometre que segur que a casa es trobarien alguna sorpresa.

A més, Baltasar va recordar que “el 2009 va ser molt dur per a alguns pares, mares, tiets i avis que es van quedar sense feina”. Per a ells, els tres Mags van portar-los “moltes esperances i ànims per tirar endavant. Si no defalliu, el 2010

Llegint el discurs de salutació

La Barra del Mia

�653 - Divendres, 8-01-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

Amb els fanalets encesosArribada a cavall del rei Melcior

Arribada a cavall del rei Baltasar

Arribada a cavall del rei Gaspar

L'orquestra Patinfanjàs

ha de ser un any d’oportunitats, tant si us dediqueu al camp, com a la indústria, al comerç o als serveis”.

Igualment, la salut va ser un dels punts que va tractar el missatge reial. “Per a l’alcalde, Xavier Jounou, i per tots els solsonins i solsonines que estan lluitant contra una malaltia, avui venim carregats de força i vitalitat”. Abans de distribuir els regals a les llars solsonines, els visitants de l’Orient van fer una ofrena a la imatge del nen Jesús, a la capella del Claustre de la catedral –plena de gom a gom–, i van fer una parada a la residència d’Amisol, a l’Hospital Pere Màrtir Colomés i a la clínica.

Un centenar de persones van col·laborar en la realització de la cavalcada solsonina. La va organitzar la regidoria de Cultura de l’Ajuntament amb la col·laboració dels trabucaires, l’Agrupament Escolta Pare Claret, l’Esplai Riallera, Cofestas, l’Orquestra Pat-infanjàs, els Tallers Serena i diversos particulars.

� 653 - Divendres, 8-01-2010

Solsona Ramon Estany

Adorant a l'infant Jesús Els fidels van omplir la capella del Claustre Els trabucaires de Solsona

El seguici reial a la capella del Claustre L'Escolania va interpretar una nadala

La carrossa de l'estel Portadors de torxes Hebreus

Els reis van saludar els infants a la capella del Claustre

�653 - Divendres, 8-01-2010

� 653 - Divendres, 8-01-2010

Solsona Ramon Estany

Sebastià Mestre Pol Solé Marta Claramunt Marc Pujals

Club Estel Solsonès Arrels Primària Centre Excursionista del Solsonès Centre Sanitari del Solsonès

Club Bitlles Solsona Sol del Solsonès Primer premi d'aparadors de Nadal per al Ninot de Paper

Tercer premi d'aparadors de Nadal per cal Jaumet del Forn

Maria Dolors Cases, guanyadora del concurs de postals de Nadal

El Ninot de Paper guanya el concurs d'aparadors

El dia 6 de gener, la Sala de Plens de l'Ajuntament de Solsona va acollir el tradicional lliurament de premis dels con-cursos de Nadal. L'acte va comptar amb la presència del regidor de Promoció Econòmica, Josep Lluís Caelles, i la regidora de Cultura, Sara Alarcon.

En la categoria d'aparadors nadalencs, el primer premi va ser per al Ninot de Paper, el segon, per Foto Art, i el tercer, per Cal Jaumet del Forn.

En el concurs de pessebres, es van premiar en la categoria de clàssics els realitzats per: Amisol, Pol Solé Angrill, Sebastià Mestre, Marc Pujals, Marta Claramunt i Club Estel del Solsonès. En la categoria de pessebres moderns, van rebre reconeixement el Club de Bitlles Solsona, el Sol del Solsonès, (que rebé menció especial), Arrels Primària, el Centre Excursionista del Solsonès, el Centre Sanitari del Solsonès i Ton Casserres.

També es va lliurar el premi del concurs de postals de Nadal, a la Maria Dolors Cases.

L'aparador de cal Jaumet del Forn

�653 - Divendres, 8-01-2010

Solsona Ramon Estany

Martí Abella, alcalde accidental de Solsona, destapa la maqueta ajudat de l'autor de la peça, el Josep Solé

L'acte de presentació de la maqueta va tenir lloc el passat dissabte 2 de gener, amb l'assistència de l'alcalde accidental de Solsona, Martí Abella, els regidors David Rodríguez, Sara Alarcón, Salvi Nofraries i Montse Albacete, i unes 50 persones, entre les quals hi havia el constructor de la maqueta, el Josep Solé, i la promotora de la idea, la Conxita Colomés.

Abella va recordar que amb aquest acte, d'una manera especial, "passem comptes amb un edifici que havia sigut molt important" la pèrdua del qual va ser destacada. Ara, 10 anys després, "els solsonins fem alguna cosa en desgreuge d'aquell acte que va passar, probablement perquè entre tots vam deixar que s'anés esllanguint un edifici que era molt important per la història de Solsona".

Els solsonins redescobreixen l'edifici dels EscolapisDes d'aquest Nadal, el vestíbul del teatre Comarcal

acull una reproducció a escala de l'antic edifici dels Escolapis

Abella va subratllar el fet que hi hagi solsonins dispo-sats a fer esforços perquè no es perdin definitivament les coses importants, i va lloar l'obra del Josep Solé, "que ha posat la seva capacitat a la disposició de la ciutat per recordar aquelles coses importants que tenia Solsona."

Martí Abella va dirigir també un agraïment a la inspira-dora d'aquest treball, la Conxita Colomés.

L'alcalde accidental va aprofitar l'esdeveniment per avançar que, durant aquest any, l'ajuntament impulsarà una jornada acadèmica que servirà perquè els ciutadans puguin tenir un coneixement de la Solsona històrica i arquitectònica, i en concret, del que van significar els Escolapis per a la ciutat.

Contemplant la maqueta

� 653 - Divendres, 8-01-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

S'implanta horaris de càrrega i descàrrega al nucli antic Funcionaran de dilluns a divendres per fer més fluïda la circulació

En el decurs del mes de gener, la regido-ria de Governació de Solsona està decidida a regular la circulació i les tasques de càrrega i descàrrega de vehicles a tot el nucli antic, que fins ara es desenvolupen sense cap horari. Per això, es fixarà uns horaris de dilluns a dijous al matí i la tarda i els divendres a la tarda. Així mateix, el centre històric es convertirà en una zona de prioritat invertida, és a dir, per a la circulació prioritària dels vianants.

El consistori solsoní considera conve-nient anar aplicant, de forma progressiva, un model de mobilitat més modern i ajustat a les necessitats del municipi. Això passa, entre altres mesures, per implantar uns horaris de càrrega i descàrrega. Es permetran els treba-lls dels vehicles de mercaderies al matí de 10 a 12 i a la tarda de 6 a 7, de dilluns a dijous, i de 6 a 7 de la tarda el divendres. Properament se n’instal·larà la senyalització.

Aquesta mesura coincidirà durant un temps amb els canvis de mobilitat al nucli antic derivats de les obres de remodelació del carrer de la Regata, que es van iniciar ahir a la tarda. La primera fase d'aquests treballs, que durarà tres mesos, afectarà el tram comprès entre la intersecció amb el carrer de Sant Miquel Petit i el dels Dominics.

A banda d’això, i seguint les recoma-nacions del Pla local de seguretat viària, l’Ajuntament ha declarat el centre històric es-pai de prioritat invertida. Si bé no es tancaran els carrers al trànsit rodat, els cotxes hauran de cedir el pas als ciutadans que es desplacin a peu en aquells punts on es fa difícil la con-vivència entre vehicles i vianants.

Aquesta política es farà evident en ca-rrers estrets com els de Llobera o la Regata, tal com concreta el regidor de Governació, Josep Caelles.

Inici de les obres del carrer de la Regata, amb les lloses aixecades

Comencen les obres dels carrers de la Regata i Dominics

L’inici dels treballs obligarà a tallar el carrer de la Regata en el tram comprès entre el carrer de Sant Miquel Petit i el carrer dels Dominics durant els propers tres mesos. A continuació, s’actuarà en el tram del carrer dels Dominics situat davant la plaça del Consell Comarcal del Solsonès, on s’ampliarà la zona de vianants, i finalment s’adequarà el darrer tram del carrer de la Regata fins a la intersecció amb la carretera de Bassella.

Les obres, que tenen un pressupost de 645.000 euros, les porta a terme l’empresa solsonina Mangas i Fills i permetran renovar la pavimentació dels carrers amb lloses de pedra del país, soterrar les xarxes de serveis i separar les aigües pluvials de les residuals, segons el projecte elaborat pels serveis tècnics municipals. Les obres d’adequació dels carrers de la Regata i Dominics seran finançades pel Departament de Política Terri-torial i obres Públiques, que hi aportarà el 50% de la inversió, a través del Pla de Barris, mentre que l’altre 50% es completarà amb els ajuts previstos en el PUOSC.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Adjudicació de la urbanització del Carrer del Parc

L'ajuntament de Solsona ha adjudicat provisio-nalment el contracte d'obres d'urbanització del carrer del Parc a l'empresa Construccions Clotet, SLU, pel preu de 170.635'99 euros, amb iva inclòs, per un termini d'execució de tres mesos.

Solsona Ramon Estany

�653 - Divendres, 8-01-2010

Comarca Redacció

Relleu al capdavant del Centre Tecnolò-gic Forestal de Catalunya, la principal institució de recerca del sector al nostre país. Segons ha pogut saber DiariForestal.com, l'actual director general, José Antonio Bonet, va deixar el càrrec a final d'any.

Fonts del CTFC han explicat que el rellevarà Glòria Domínguez, actual directora de recerca de la institució i que a partir d'ara compaginarà ambdós càrrecs. El relleu no es visualitzarà públicament fins després de les festes de Nadal.

Perfil de José Antonio Bonet

José Antonio Bonet i Lledós (Binèfar, 1970) és en-ginyer tècnic forestal, doctor en Enginyeria de Forests per la Universitat de Lleida (2001) i màster en Administració i Direcció d'Empreses per EADA (2007). Des de l'any 2001 és

El director del Centre Tecnològic Forestal, José Antonio Bonet, plega

La seva substituta serà Glòria Domínguez, actual directora de recerca de la institució

professor associat del Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida.

El mateix any va entrar al Centre Tecnolò-gic Forestal de Catalunya (CTFC) com a investi-gador i com a director del departament de recerca i transferència de tecnologia, lloc des del qual ha coordinat diferents cursos, com ara "Introducció als productes forestals no fustaners" (2001) i "Multifunctional management criteria for the mediterranean forests" (2004). El doctor Bonet és autor o coautor de més de quaranta publicacions.

Des de gener de 2006 és director general del CTFC.A més de les seves tasques com a investigador i docent,

Bonet és degà del Col·legi Oficial d'Enginyers de Forests a Catalunya (des de 2002), vicepresident primer de l'Institut Nacional d'Enginyers de Catalunya (des de juny de 2003) i vicepresident de la Federació Espanyola de Truficultors (des de juny de 2006).

10 653 - Divendres, 8-01-2010

Comarca Ramon Estany

Per acord de la Comissió de Govern del Consell Comarcal del Solsonès, de data 17 de desembre de 2009, s’ha adjudicat definitivament el contracte per a l’execució de l’obra: projecte bàsic i d’execució d’actuacions de pro-tecció i seguretat a la xarxa de camins d’interès comarcal – 1a. part de la 1a. fase.

El pressupost base de licitació és per un import de 228.813,20 euros. i un IVA de 36.610,11 euros.

L'adjudicació definitiva és a Dinàmic Construxi Futura, SLU, per un import total de 199.181,42 i 31.869,03 d’IVA.

Per resolució de presidència i prèvia proposta dels diferents Tribunals qualificadors, s’han atorgat les beques per la col·laboració en els següents projectes:- “Estudi de les necessitats en recursos TIC, en el sector

turístic de la comarca del Solsonès”, a Jordi Vives Colell.- “DAR Activitats de seguiment d’emissions en Post-fer-

tilització en cobertes mixtes”, a Laura Mir de Quadras.- “Programa de conservació i seguiment de la Biodiversitat

als espais naturals de protecció especial de Catalunya”, a Núria Pou Álvarez.

- “Interreg Ricover/Interreg Gallipyr, seguiment de la població de ratpenats i estudi de les pinedes de pi negre i del bosc de ribera” a Gerard Berengueres Fernández.

- “Consolider”, a Sara Anne Bastien Henri.- “Especialització en tècniques analítiques de sociologia

per al tractament de dades”, a Aurora Martínez de Castilla Muñoz.

- “Col·laboració al Seminari d’inici del Projecte Interreg/Fluxpyr”, a Alba Badia Moragas.

- “Micosylva”, a Bing Liu.- “Gradients de regadiu”, a Xavi Roqué Prat.- “Control biológico del chancro del castaño”, a Carles

Castaño.- “Micosylva”, a Rita Isabel Duarte Henriques.- “FLUXPYR i OPS”, a Stefania Mattana.- “Caracterització dels aprofitaments silvopastorals a

Catalunya: seguiments d’explotacions demostratives i actuacions silvopastorals”, a Alba Vives Català.

- “Interreg Micosylva”, a Lorena Palacio Martín.- “Micosylva”, a Robert Tolosa Giribert.- “Fluxpyr”, a Laura Mir de Quadras.

El Centre Tecnològic Forestal atorga 16 beques

de col.laboració

El Consell Comarcal adjudica obres per

actuacions als camins comarcals

El conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, ha resolt atorgar un total de 10,2 MEUR a diverses convocatòries d’ajuts per a subvencionar actuacions en àrees muntanyenques.

Dinamització a comarques de muntanyaPretenen promoure el desenvolupament econòmic i la

millora de la qualitat de vida de la població d’aquestes àrees.Amb aquest fi, s’han pogut acollir a les subvencions

actuacions com ara el condicionament d’equipaments lligats a l’economia productiva, de suport al sector turístic o de caràc-ter social; la millora integral de nuclis; l’ordenació i valoració del paisatge i medi natural, i la consolidació d’infrastructures d’electrificació i abastament d’aigua.

L’ajut no pot superar el 80% del cost total del projecte i, per al seu atorgament, s’han tingut en compte criteris com el grau d’incidència territorial, la generació de llocs de treball, la contribució a fixar població en els petits nuclis rurals i la inclusió de mesures de correcció de l’impacte paisatgístic.

Els destinataris dels ajuts són, segons el cas, els consells comarcals, els ajuntaments, però també les entitats municipals descentralitzades o consorcis de desenvolupament.

El Solsonès se n'ha beneficiat amb 17 actuacions i 549.000 euros

Neteja de carreteres afectades per nevades

Aquesta mesura té la finalitat d’ajudar els municipis de muntanya a finançar els treballs de manteniment, neteja i repa-ració de les carreteres i vies de comunicació locals afectades en cas de nevada, per tal de facilitar la circulació de vehicles i contribuir a la millora de la seguretat viària en aquests punts.

El Solsonès percebrà 22.132 euros.

La Generalitat subvenciona actuacions en àrees

muntanyenques

Surten a concurs les obres de la piscina municipal de Sant Llorenç de Morunys

Ha estat aprovat pel Ple de l’ajuntament en sessió or-dinària tinguda el dia 18 de desembre de 2009 l’expedient de contractació, la despesa i el plec de clàusules administratives, la licitació pel procediment obert, per a la contractació de les obres corresponents al projecte “Piscina municipal a l’aire lliure”.

Simultàniament s’anuncia el procediment d’adjudicació obert, tramitació abreujada i urgent, per bé que la licitació s’ajornarà quan resulti necessari, en el supòsit que es formulin reclamacions contra el plec de condicions. El termini d’execució és de 6 mesos i el pressupost base de la licitació ascendeix a 445.811,96 euros, IVA vigent exclòs.

11653 - Divendres, 8-01-2010

Una vintena de persones de diversos municipis de la comarca han decidit crear la Coordinadora de les Comissions Organitzadores de les Consultes sobre la Independència al Sol-sonès (CCOCIS) per tal d’impulsar la celebració de referèndums sobiranistes a tots els municipis de la comarca. La constitució de la Coordinadora es va oficialitzar el passat 30 de desembre en una reunió celebrada al local social de Llobera en la qual hi van ser presents persones de tots els municipis de la comarca, a excepció només de Lladurs.

Segons els estatuts aprovats en la reunió, els objectius de la coordinadora passen per impulsar la celebració de consultes en els municipis en els quals encara no s’han celebrat i donar suport a les Comissions Organitzadores que vulguin organit-zar-les. La Coordinadora, així com també l’Associació Volem Decidir de Solsona i la resta de municipis que ja han dut a terme la consulta al Solsonès -Pinell i Clariana de Cardener-, col.laboraran amb totes les iniciatives que plantegin la celebració de referèndums al Solsonès, tot i que cada comissió actuarà de manera autònoma en el seu municipi. De moment ja s’ha creat una nova pàgina web, http://ccocis.wordpress.com, per donar a conèixer la iniciativa a través d’internet

Segons han explicat els membres de la Coordinadora, la intenció és que tots els ciutadans del Solsonès puguin tenir l’oportunitat de votar i expressar la seva opinió respecte el futur de Catalunya. Tot i que de moment no s’ha fixat cap data per a la celebració de les consultes, la voluntat de la Coordinadora és que aquestes es puguin celebrar el mateix dia i, si pot ser, el 28 de febrer, data en què s’organitzarà una nova onada de referèndums sobiranistes a tot Catalunya.

Neix una coordinadora comarcal per impulsar les consultes a tots els municipis del Solsonès

La voluntat de la Coordinadora és que totes les consultes es puguin celebrar el mateix dia i, si pot ser, el 28 de febrer coincidint amb els referèndums que es faran a la resta de Catalunya

El Consell aprova una moció de suport a les consultes sobiranistes

Per altra banda el passat 16 de desembre el Ple del Con-sell Comarcal del Solsonès va aprovar una moció a favor de la celebració de consultes sobre la independència de Catalunya a la comarca. Com ja van fer l’ajuntamnet de Solsona i altres consitoris del Solsonès, el Consell s’ha sumat al suport per a les iniciatives que des del teixit associatiu puguin sorgir per tal d'organitzar consultes d’aquest tipus a la comarca. La moció va ser aprovada amb els vots favorables de CiU, ERC i El Comú, mentre que el PSC va optar per no donar-hi el seu suport.

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Beca sobre els incendis forestals

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya anuncia la convocatòria d’una beca pel projecte d'Integració dels in-cendis forestals i foc prescrit en la gestió forestal i tipificació de les estructures fo-restals resistents al foc i suport al projecte pi pinyer -AECID-.

Sonorització de la Cavalcada de Reis

L'ajuntament de Solsona, va adju-dicar a David Jounou Massanés la sono-rització de la cavalcada de Reis d'enguany, per un import de 850 euros.

Centre Sanitari del SolsonèsL'ajuntament de Solsona ha concedit dues subvencións per l'import de 769'96 i 841'29 euros al Centre Sanitari del Sol-sonès per les obres que duu a terme en concepte d'aplicació de mesures correc-tores contra incendis.

Projecte d'urbanització a OliusAprovat inicialment e l projecte d’urbanització d’una part de la finca Lloc, promogut per Cruïlla de Brics, SL.

Breus Comarca Ramon Estany

S'aprova les bases de la contractació de l'electrificació de BusaAprovat pel Ple de l’Ajuntament de Navès, del dia 21 de desembre de 2009, el Plec de clàusules que ha de regir la contractació per ur-gència de les obres d’electrificació rural de les masies de la zona de Busa, 1a. fase A i 1a fase B, Tipus de licitació: 1.134.256,45 euros, sense IVA, 181.481,03 euros d’IVA i 1.315.737,48 euros amb IVA inclòs.

1� 653 - Divendres, 8-01-2010

Llobera Ramon Estany

Es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Llobera, organitzada de la manera següent: Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb una banda negra de gruix 1/6 de l'alçària del drap i amb dues estrelles de sis puntes blaves, cadascuna de diàmetre 1/6 de la mateixa alçària, posades una a 1/6 de les vores superior i del vol i l'altra a 1/6 de les vores inferior i de l'asta. Així mateix, s'inscriu la bandera del municipi de Llobera al Registre d'ens locals de Catalunya del Departa-ment de Governació i Administracions Públiques.

Un procés iniciat fa un anyEl dia 1 de setembre de 2008, l'ajuntament de Llobera

va acordar iniciar un expedient d'adopció de la bandera del seu municipi.

Aquest ajuntament va assumir com a bandera una que consisteix en un fons groc amb una banda negra i dues estrelles de sis puntes blaves. En aquesta proposta la banda simbolitza el llop present a l'escut heràldic municipal, que representa les armes dels antics senyors de Llobera, i les dues estrelles, que també formen part de l'escut municipal, són el símbol que apareix al segell més antic que s'ha trobat en aquest municipi.

La proposta esmentada es va sotmetre a informació pública sense que es presentés cap al·legació dins aquest tràmit.

En sessió de 6 de juliol de 2009, el Ple de l'Ajuntament de Llobera va aprovar la bandera municipal amb el quòrum de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

En data 21 d'agost de 2009, l'ajuntament de Llobera va trametre al Departament de Governació i Administracions Públiques una certificació de l'acord d'aprovació juntament amb la còpia de l'expedient administratiu, on figura, entre altres documents, una memòria-informe justificativa de la correcció de la descripció de la bandera i la seva represen-tació gràfica.

El 15 de setembre de 2009, la Direcció General d'Administració Local va emetre informe sobre l'expedient, i finalment, el 27 de novembre de 2009, l'Institut d'Estudis Catalans va emetre dictamen favorable sobre la proposta de bandera aprovada per l'ajuntament, ja que es basa en l'escut heràldic municipal, empra els colors i les figures de l'escut i transforma el llop que hi figura en una peça o banda negra.

Governació dóna conformitat a l'adopció de

la bandera de Llobera

Nova convocatòria d'ajuts per al Leader 2010

El dia 30 de desembre de 2009 s’han publicat al DOGC les bases reguladores dels ajuts per a la diversificació econò-mica de les zones rurals del programa Leader de Catalunya relatives al període de programació 2007-2013, i es convoquen els corresponents a l’any 2010. La dotació pressupostària as-signada als ajuts de les mesures d’aquesta convocatòria és per un import de 1.990.800 euros.El termini per a la presentació de sol·licituds és de 45 dies naturals, finalitzant el termini el dia 13 de febrer de 2010.

Les mesures d’aplicació d’aquesta convocatòria són les següents:

Millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris.

- Creació, millora i/o ampliació de microempreses, Pimes, agroalimentàries majoristes.- Creació, millora i/o ampliació d’agrobotigues.

Creació i desenvolupament de microempreses- Creació, millora i/o ampliació de microempreses per diversificar el teixit econòmic. ( sector comerç, processos industrials, tallers, producció artesana...).

Foment d’activitats turístiques- Creació, millora i/o ampliació d’establiments turístics de capacitat reduïda o d’empreses d’activitats d’oci. (Restaurants, hotels, càmpings, albergs, empreses d’activitats d’oci, esports d’aventura...).

Conservació i millora de patrimoni rural- Mesura per a entitats locals.

Els beneficiaris/àries poden ser:- Persones físiques.- Microempreses, pimes agroalimentàries, pimes amb ànim de lucre del sector del turisme i oci.- Cooperatives.- Administració local.

El percentatge màxim d’ajut que es pot obtenir és del 35 % sobre el pressupost acceptat. Les sol·licituds presentades es valoraran en base als eixos estratègics del Consorci i a un sistema de puntuació i valoració del projecte, el qual determina el percentatge d’ajut a obtenir, complint sempre amb presentar la documentació requerida de forma completa. En aquesta convocatòria hi ha la possibilitat d’acollir-se a la responsabilitat social empresarial.

Per a la presentació de les sol·licituds d’ajut i si teniu una activitat econòmica, un projecte de diversificació econòmica, innovador, una idea, una activitat de difusió.... podeu contactar amb la seu tècnica al Solsonès: Pujada del Seminari, s/n- Sol-sona. Tel: 973 481644 / mail: solsones@lcc.cat

Comarca Redacció

1�653 - Divendres, 8-01-2010

Comarca Ramon Estany

Subvenció per al Grup de Natura del SolsonèsL'ajuntament de Solsona, degut a la re-ducció de pressupost de l'exercici 2010, ha hagut de reduir l'aportació que realitza per pagar les despeses que generen les diferents activitats que porta a terme el Grup de Natura durant l'any, de manera que solament podrà aportar per al 2010, la xifra de 800 euros.

L'atur creix en un mes un 2%

al SolsonèsEl 2009 s'ha acomiadat al Solsonès amb un nou increment de les xifres de l'atur, que fan que Solsona passi de 730 aturats a 751, i el conjunt del Solsonès superi la línia dels 900 aturats. La taxa d'atur a la comarca es troba al voltant del 13%, mentre que a la capital, Solsona, supera el 16%.

Castellar de la Ribera .................5Clariana de Cardener ..................6Guixers .......................................1Lladurs .......................................1Llobera .......................................6La Molsosa .................................4Navès ........................................13Odèn ...........................................0Olius .........................................43La Coma i la Pedra .....................8Pinell de Solsonès ......................8Pinós .........................................13Riner ......................................... 11Sant Llorenç de Morunys .........36Solsona ...................................751

Total .......................................906

Entren en funcionament les noves instal·lacions del segon pavelló poliesportiu solsoní

És l’obra de més envergadura de les finançades pel FEIL el 2009

El CB Sol-sona serà l’encar-regat d’est renar demà, divendres, les noves instal-lacions del segon pavelló poliespor-tiu solsoní, després de les obres d’ade-quació i finalització realitzades per l’Ajuntament. D’aquesta manera, torna a entrar en funcionament un dels principals equipaments esportius de la ciutat, que, entre altres millores, s’ha dotat de nous vestidors i una pista de joc amb parquet de fusta.

Cinc mesos després de tancar aquest pavelló, els jugadors de bàsquet sol-sonins podran comprovar demà, en els entrenaments previs al partit de dissabte, “el salt qualitatiu important que Solsona donarà en els equipaments esportius i, per tant, en les condicions de la pràctica esportiva”, segons remarca el regidor d’Esports, Salvi Nofrarias. Amb un import de 975.500 euros, es tracta de l’obra amb el pressupost més quantiós de les que l’Ajuntament ha finançat amb el Fons estatal d’inversió local (FEIL) del 2009.

Els treballs, executats per la constructora Cissa durant set mesos, han con-sistit en el condicionament de quatre vestidors, un despatx per a l’àrea d’Esports i una farmaciola, la col·locació de parquet a la pista, l’aïllament tèrmic de les parets i la millora d’altres instal·lacions complementàries.

A més, s’ha col·locat una capa impermeabilitzant sobre la coberta per evitar filtracions d’aigua de la pluja. Així mateix, s’han realitzat algunes millores en el primer pavelló, com el repintat de les façanes, la substitució dels finestrals i l’ampliació de l’accés a la pista.

Salvi Nofrarias es mostra satisfet dels treballs, amb “uns resultats que seran sobretot molt funcionals”. I és que “les obres s’han executat amb molt bona sintonia entre els operaris, els responsables municipals i les entitats esportives”, afirma el regidor. En aquest sentit, també agraeix “la paciència i comprensió” que han tingut els darrers cinc mesos els clubs que fan ús d’aquestes infraestructures.

Solsona Ajuntament de Solsona

1� 653 - Divendres, 8-01-2010

Nadal Ramon Estany

Com sempre, el patge negre tenia doble feinaPares i fills s'apropaven als emissaris reialsEls nens es van assegurar que les cartes arribessin als Reis

El dia de Cap d'Any, els tres patges reials, acompanyats dels trabucaires de Solsona, van rebre els infants de Solsona a la plaça Major, per recollir les seves cartes als Reis. La plaça Major es va quedar petita amb l'aglomeració dels pares i mares que acompanyaven els seus fills per dur les seves peticions plenes d'il.lusió.

Els patges reials recullen la il.lusió de la quitxalla solsonina

El Grup “Les Tremendines” van representar una adap-tació dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres, a la sala d’actes Residència dels avis Pere Màrtir Colomés, que va quedar plena de gom a gom; a continuació les “tremendines” recitaren poemes de Nadal i tocaren diferents instruments i també s’hi afegiren familiars del residents. La Marta Grifell i la Maria Freixes van cloure l'acte tocant la flauta travessera i el clarinet.

Els personatges que varen actuar als Pastorets són:Maria Freixes: Àvia.Claustre Montaner: Rovelló.Mercè Freixes: Lluquet.Laia Montaner: Satanàs.Clàudia Rafart: Llucifer i dimoni dels 7 pecats capitals.

“Les Tremendines” representenuna adaptació dels Pastorets

Meritxell Riera: Dimoni dels 7 pecats capitals, i els Àrcangels St. Miquel i St. Gabriel.Rosa Riera: Pastor i Dimoni.Ona Montaner: Pastora i Sant Josep.Ares Montaner: Pastor i Maria.

Acompanyats al piano amb les cançons i músiques interpre-tades pel sr. Lluís Folch. Els decorats de la representació, són obra de la seva esposa Carmina. La M. Àngels Segués va ser l'apuntadora i també hi van col·laborar diversos voluntaris i voluntàries.

I només dir-vos que les Tremendines i els voluntaris de la Residència us desitgen que hàgiu passat unes Bones Festes i que passeu un molt Bon Any 2010.

Nadal Voluntaris de la Residència

1�653 - Divendres, 8-01-2010

Societat

Avui fa 50 anys. Si el veieu feliciteu-lo.

De part de la família.

Els temps inestable no va impedir que els nens i nenes del Pi de Sant, acompanyats dels pares, avis i més familiars i amics, poguessin rebre a Ses Majestats els Reis d’Orient.

Aquests van fer un recorregut pels carrers, fent una parada a la Plaça de l’Olivera per oferir el seus regals en senyal de bona voluntat al Nen Jesús.

Posteriorment van continuar el seu recorregut pel carrers fins arribar al local de la piscina, on van fer entrega dels regals als infants que els esperaven amb les seves famílies.

Els Reis d’Orient amb els nens i nenes del Pi de Sant Just

Nadal www.olius.cat

Tot el seguici reial La mainada es va aplegar al local de les piscines

El Rei negre amb el seu patge

1� 653 - Divendres, 8-01-2010

Oliana Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Un any en imatges(Petit resum)

Hi ha una adagi que diu: "una imatge val més que mil paraules". En aquest cas, són 12 imatges de la vida al nostre poble, de l’any que acabem de passar. És un petit resum.

Els Armats dónen vida i color a la Vila

Després de Nadal, es gaudeix del Carnaval

Jordi Pujol inaugura una seu a Oliana

Els jubilats gaudint d’una de les festes dedicades a ells

La patrona d’Oliana, durant la festa Major, acompanyada dels músics

Diferents escriptors durant el “Festival d’Arts” (Trobada cultural)

Circular Pantà d’Oliana (Caminada de resistència)

1�653 - Divendres, 8-01-2010

Oliana Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Plaça Mossèn Albert Vives. Pancartes en contra de les obres

Concurs de jugar a la botifarra, al carrer Major d’Oliana

Trobada de la “Quinta” 1959 – 1960

Viatge de l’Associació de Dones a Empúries i a Sant Pere de Rodes

Arranjament de la plaça de davant el cementiri. Aquest lloc rebrà el nom de Francesc Tàpies

1� 653 - Divendres, 8-01-2010

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Donatiu al Sol del SolsonèsLa Confraria de la Mare de Déu del Claustre ha fet un

donatiu al Sol del Solsonès que es destinarà al manteniment del pis d’autonomia de la pròpia llar que gestiona el Sol destinat a persones amb malaltia mental i drogodependència.

Donatiu Caixa de PensionsEl Sol del Solsonès ha rebut un donatiu de 2000 euros

de la Caixa de Pensions destinat a col·laborar amb el desple-gament del PLEAS (Pla Estratègic Antidroga del Solsonès, rodalies-Cardona).

IV premis: "Toda una vida para mejorar"

El Sol del Solsonès ha participat en els IV Premis “ Toda una vida para mejorar” de FEAFES ( Confederación Española de Agrupaciones de Familiares y personas con Enfermedad Men-tal ) amb el projecte de Pla d’ocupació “acéptanos: queremos trabajar”, subvencionat pel Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Ens han fet arribar un diploma per la nostra participació en els premis.

Entrega de lots d'aliments

El Rotary Club de Solsona durant el mes de desembre va fer entrega de diferents lots d'aliments a famílies necessitades, com ja ha anat fent fins ara. Desitgem a tothom un joiós any 2010.

Associacions i Entitats Rotary Club de Solsona

Concert d’Akústix al bar del Casal de Cultura i Joventut

El passat 30 de desembre al vespre va tenir lloc al bar del Casal un concert de

Nadales interpretat pel grup Akústix

Associacions i Entitats Amisol

Aquesta formació de joves solsonins, que per segona vegada en un mes actuava al Bar del Casal, va interpretar un repertori molt ampli de Nadales populars, tant d’aquí com anglosaxones.

L’equip d’Amisol, que gestiona el bar del Casal des de mitjan de desembre, vol mostrar la seva gratitud i felicitar Akústix per l’agradable estona que va fer passar al públic assistent, al qual també volem agrair la seva presència en aquest acte.

Recordem que des del mes passat ja podeu gaudir d’una imatge totalment renovada del bar. Aquesta activitat, que s’emmarca dins el Centre Especial de Treball d’Amisol, representa un repte molt engrescador; d’una banda perquè suposa una millora del creixement personal i professional de les persones amb discapacitat que hi treballen; i de l'altra, per la plena normalització dins la societat del col·lectiu amb discapacitat que es pretén aconseguir amb un treball de cara al públic.

Aprofitem l’ocasió per desitjar-vos un feliç any.

1�653 - Divendres, 8-01-2010

Associacions i Entitats Casal popular La Fura

Format per Ramon Barrera a la guitarra, Jesús Guzmán al baix i veu, i Pere Jordi Baraldés a la bateria -tots tres músics ben coneguts de l’escena musical solsonina- Bluestime s’autodefineix com una banda de blues, encara que ben oberta a les influències de la música rock.

Blues-rock potent però a la vegada ple de sentiment i sensibilitat, això és el que us trobareu el dissabte al vespre a la Fura tots els que vingueu al concert de Bluestime. Un concert per escoltar. I per gaudir.

Us hi esperem.

Concert de Bluestime al Casal popular La FuraDissabte 9 de gener a dos quarts de 12 de la nit, i en el marc dels concerts per l’autogestió,

el Casal popular La Fura acollirà un concert a càrrec del grup Bluestime

Dissabte 9 de gener al Casal La Fura (Plaça St Pere n.7) a 2/4 de 12 de la nit, Bluestime en concert

Bombers: 973 48 10 80 • Creu Roja: 973 48 06 52 • Mossos: 088 • Policia Local: 973 48 30 40 • Urgències: 973 48 14 14

AUTOMOCIÓGaratge MontanerCarretera de Manresa, 1 ......................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 .................................973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avinguda Sant Jordi, 25...........................973 48 27 05

Guia de serveis

ELECTRODOMÈSTICSExpert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

ESPORTSRibera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

MODAGaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n.............973 48 31 55Torra Stil................................................ 973 48 39 46

vETERInàRISClínica Veterinària Setelsis......... 629 39 12 46

vIvEnDA - COnSTRUCCIÓCuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga .....................973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona......................... 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos .....973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12.............................973 48 29 05Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

JOIERIESJoieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3..............................973 48 28 52

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ............................................ 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................ 973 48 08 66Only Party.............................................973 48 29 17Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................ 973 48 00 27

BARS - RESTAURAnTS

Carnisseria Angelina........................973 48 28 50Carnisseria PaláPlaça Major, 4 ................................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos..973 48 20 55Carrer Castell, 35 .......................................... 973 48 11 67Carretera de Torà.........................................973 48 12 90

CARnISSERIES

IbercajaPlaça Camp, 8 ................................................973 48 03 09

BAnCS I CAIXES

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

ARTICLES DE REGAL

Ferreteria Vilbar.................................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsPol. Ind. Els Ametllers, Par. 37.............. 973 48 30 54

FERRETERIES - TALLERS

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GESTORIES

Òptica Jané.......................................... 973 48 34 29OPTIQUES

Apunts Gràfics.................................... 973 48 17 19Gràfiques Muval.................................973 48 04 10

PAPERERIES - IMPREnTES

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10..................................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6....................................973 48 02 16

QUEvIURES - BEGUDES

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ..............................973 48 01 29Transports I Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ......................................... 973 48 09 09Transports Joan Guilanyà Servei Grua + TransportCarrer Marià Fortuny, 9Telèfon: 608 73 88 15

TRAnSPORTS

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 ...................973 48 16 09

PODOLOGIA

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16..................................973 48 05 49

PInTURES

La LionesaCarrer Castell, 18...........................................973 48 02 60

PASTISSERIES

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 Places973 48 11 31 ....................................................689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 Places973 48 39 17.................................................... 630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ......................................................973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h .......................................................608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer...............620 72 81 05

TAXIS

�0 653 - Divendres, 8-01-2010

TV-Internet Josep M. Borés

Indesol multiplica per cinc la velocitat d'accés a Internet

Ja està en ple funcionament l'ampliació de servei d'Internet que Indesol TV Cable ofereix per a tots els seus abonats. La novetat més important és que per un preu similar s'han ampliat per cinc com a mínim les velocitats d'accés del servei d'Internet. S'ha passat d'oferir el servei de TV Cable + Navegació a 200 kb per un preu mensual de 36 euros, pel mateix preu disposar de TV i Internet a una Mega de velocitat, multiplicant per cinc com hem dit l'accés a Internet.

El límit del servei que s'oferia anterior era de 600 Kb i actualment es poden contractar línies de 6 Mb de capacitat per 70 euros al mes que inclou també 75 canals de TV digital i una trentena de ràdios.

elportdelcomte.comnova web d'informació i reserves de neu

Una nova proposta d'informació ja és disponible per mitjà d'internet. www.elportdelcomte.com és un nou lloc web des d'on a més de poder veure l'estat de les pistes per mitjà d'una càmera web, els usuaris de l'estació poden contractar els forfaits, el lloguer del material necessari o la contractació de classes d'esquí des de casa mateix. El web ofereix un senzill formulari que permet programar l'estada d'esquí a l'estació.

Una vegada l'usuari és a l'estació, pot passar per l'oficina dels seus gestors i recollir, sense haver de fer cua, els passis i el material que va encarregar. Tot el procés, la reserva i el pagament es fan directament des del web.

Els promotors ens comenten que a la càmera web des d'on podem veure les pistes de debutants i donadó i els remun-tadors, fa uns dies hi havia 95 usuaris veient les imatges. A més, el web ens ofereix informació meteorològica, l'equema de les pistes d'esquí, fotografies, etc...

Els serveis que ofereix Indesol, TV Cable també inclo-uen la telefonia fixa i per posar un exemple, podem disposar de tots els canals de TV, Internet a 3 Mb de velocitat i tarifa plana de telèfon amb trucades gratuïtes a fixos nacionals per una quota mensual total de 62 euros al mes, preu final iva inclòs, i tot ofert amb només una instal.lació al domicili. Aquesta millora del servei ha estat possible gràcies a les millores tecnològiques que l'empresa està assumint tenint a disposició dels abonats els serveis de la millor qualitat que es poden oferir.

El servei de TV Cable ofereix una altra interessant avantatge que no ofereixen altres empreses de TV de pagament com pot ser Canal +, Telefónica o Ono, i és que amb només una quota es poden veure tots els canals en totes les televisions de la casa, cosa que no passa amb Canal +, per posar un exemple que només es pot sintonitzar en la TV que disposi de l'aparell decodificador.

Si ens centrem a la implantació de la TDT, fons de l'empresa ens comenten que gairebé tots els seus abonats ja han adaptat les televisions al nou senyal amb els decodificadors adequats i que per als abonats que vulguin disposar de Gol TV ja tenen tots els serveis en marxa de fa dies.

Per a més informació podeu accedir via internet a www.indesolcable.com

Imatge del web de TV Cable. www.indesolcable.com

�1653 - Divendres, 8-01-2010

Cartellera

'Sentits', d'Aleix AlbaredaSala Sant Jordi de Caixa Catalunya. Fins al 10 de gener. Feiners, de 6 a 8 del vespre; i festius, de 12 del matí a 2 de la tarda i de 6 a 8 del vespre.

VI Concurs literari de relats curts escrits per donesFins a l'1 de febrer de 2010L'Associació de Dones del Solsonès con-voca la sisena edició del Concurs literari de relats curts escrits per dones.Més informació al 620434587 i al correu: associaciodonessolsones@gmail.com

XERRADES

EXPOSICIONS

Pessebre vivent de la ResidènciaDissabte 9 de genersala d’actes de la residència hospital Pere Màrtir Colomés, a les 5 tarda.

Bluestime al Casal popular La FuraEl dissabte 9 de gener el grup de Blues-rock Bluestime, farà un concert al Casal popular La Fura, en el marc del cicle de concerts per l’autogestió. Serà a 2 /4 de 12 de la nit.

Concurs fotogràfic del CarnavalEl concurs, obert a tothom, té com a tema el Carnaval de Solsona i pot ser amb qualsevol tècnica de fotografia en Blanc i Negre o Color.Els treballls s'hauran de presentar en paper fotogràfic que ha de ser com a mínim de 20x30, muntat damunt suport rígid de 30x40.Al dors de la fotografia cal anotar el títol i, en sobre tancat: nom, adreça, telèfon i títol, així com també la societat fotogrà-fica, si és que se'n pertany a alguna.Les trameses, cal fer-les a Laboratori Fotogràfic Resol, C/ Sant Nicolau, 4 - 25280 Solsona.

Premis:1r. premi: 250 euros i trofeu.2n. premi: 150 euros i trofeu.3r. premi: 100 euros i trofeu.Premi especial Resol a la millor fotogra-fia de la Draca del Carnaval de Solsona: 200 euros i trofeu.

Concert de piano: Roger IllaDissabte, dia 9 de gener, a les 8 del vespre, a la Sala dels Sants Màrtirs de la Catedral de Solsona.

"Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat"Dia 8 de gener, a 2/4 de 9 del vespre, a la sala cultural de l'ajuntamentEl Centre d'Estudis Lacetans organitza la projecció d'un documental sobre la seva figura. El film Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat, dirigit per Agustí Corominas. A continuació, s'oferirà una xerrada-col·loqui amb Joffre Villanueva, secretari general del Moviment Laic i Progressista i vicesecretari de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Reunió de Socis de la Comparsa MatarrucsSala d'Actes del Casal de Cultura, diven-dres 22 de gener, 10 de la nit, Comparsa Jove i Vella i diumenge 24 de gener a les 5 de la tarda, per la Comparsa Infantil.

PESSEBRES CONCERTS

ACTES I AVISOS

CONCURSOS

Pessebre vivent d’Ardèvol10 de gener. Dues sessions: A 2/4 de 7 i a 2/4 de 8 del vespre. Tel. 973-473.534.

DOCUMENTALS

Les oportunitats econòmiques del SolsonèsDimecres 20 de gener de 4 de la tarda a 2/4 de 6 de la tarda, a la nova seu del CTFC (Ctra Sant Llorenç, km2)La propera xerrada anirà a càrrec del doc-tor Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i assessor del Servei d'Estudis de Caixa Catalunya.El doctor Oliver ens parlarà de la situació econòmica del país. Com a responsable dels anuaris econòmics comarcals, és un gran coneixedor de les economies comarcals i, per tant, s'acabarà centrant en l'economia del Solsonès.

"Macià, president de Catalunya: 150 anys"Dijous, 14 de gener. A càrrec del Dr. Josep M. Solé Sabaté. A les 6 de la tarda, al Teatre Comarcal de Solsona.

Festa de Sant Antoni (St. Llorenç de Morunys)Dijous, 14 de gener8 vespre, passabars

Divendres, 15 de gener11 nit, ball country a Cal Pampa.

Dissabte, 16 de gener11 matí, inauguració de la pista hípica municipal. Exhibició de salt a càrrec de Roc Falcon. Concurs de Pole Bending i Barrell Racing (participació de genets i amazones de la Vall). Exhibició de doma a càrrec de la Marta. Espectacle a càrrec de Santi Serra. 7 tarda, passacarrers i Tres Tombs amb els Cavallistes de la Vall acompanyats pels grallers Som Kom Som (sortida: Plaça del Mur). 11 nit, gran ball de festa Major d'hivern amb l'Elisabet Majoral al Bal El Jardí.

Diumenge, 17 de gener8 matí, esmorzar popular, a la plaça del Mur. 10 matí, concurs de munyir vaques a la plaça del Mur. Hi haurà sorteig d'un porc.11 matí, concurs d'anelles a la plaça del Mur. 12 migdia, missa en honor a Sant Antoni. 1 tarda, benedicció dels animals a la plaça de la Canal.

Alberto el MamíferoSala Sputnik - Divendres 8 de gener12 de la nit.

FESTES

Lliurament dels XIII Premis SignumDivendres, 15 de generA 2/4 de 9 de la nit, al Teatre Comarcal de Solsona.

Presentació del projecte del Casal CívicDissabte, 16 de gener. A les 12h, a la Sala Cultural de l'Ajuntament de Solsona.

�� 653 - Divendres, 8-01-2010

Els Sants de la Setmana Divendres, 8: Sant Apol·linar; sant Severí; santa Gúdula; sant Pere Tomàs.

Dissabte, 9: Sant Eulogi de Còrdova. Sants Julià i Basilissa; sant Andreu Corsini; santa Marciana.

Diumenge, 10: Sant Agató; sant Pere Ursèol; beat Gregori X.

Dilluns, 11: Sant Higini; sant Salvi; santa Hortènsia; beats Gonçal d’Amarante i Bernat Scammacca.

Dimarts, 12: Sant Arcadi; sant Nazari; santa Tatiana; sant Martí de Lleó; sant Victorià; sant Antoni-Maria Pucci; santa Cesarina; beat Pere-Francesc Jamet; beat Bernat de Corleone.

Dimecres, 13: Sant Hilari. Sant Gumersind; santa Verònica de Benasco.

Dijous, 14: Sant Joan de Ribera; sant Fèlix de Nola; sant Malaquies; santa Macrina; beat Pere Donders.

Parròquia Redacció

CASTELLVELLMissa mensual.- Diumenge, 10 de gener, missa a les 4 de la tarda.

CEURÓFesta de Sant Julià.- Diumenge, 10 de gener, celebrem la festa de Sant Julià, amb missa a les 11. Tot seguit hi haurà el refrigeri que ofereix l’ajuntament.

LA VALLDORAFestes nadalenques.- Diumenge, 10 de gener, a les 4 de la tarda, a l’església de Santa Eulàlia de la Valldora celebrarem la missa i tot seguit farem una torronada.

LLADURSFesta de Sant Julià, a Vilanova dels To-rrents.- Diumenge, 10 de gener, a les 12, missa i benedicció del pa en honor de Sant Julià. No hi ha missa a la parròquia.

SOLSONAFesta de Sant Antoni.- Dissabte dia 16, a les 10 del matí, missa solemne en honor de St. Antoni Abat a la Catedral de Solsona, presidida per Mn. Enric Bartrina amb la participació i assistència de la Junta de la Festa de St. Antoni. Sortint de missa es repartirà el pa beneït i, a 2/4 de 12, es farà la benedicció dels animals al c. Castell.

CLARÀFesta de Sant Sebastià.- Diumenge 17 de gener, celebrarem anticipadament la festa de Sant Sebastià. A les 12, missa a la seva capella.

LLINARSFesta de Sant Antoni.- Diumenge vinent, 17 de gener, missa a 2/4 d’11.

ODÈNFesta de Sant Antoni.- Diumenge vinent, 17 de gener, missa a 2/4 de 12.Festa de Sant Sebastià.- Dimecres, 20 de gener, missa a 2/4 de 12.

SANT LLORENÇFesta de Sant Antoni.- Diumenge 17 de gener, a les 12, missa en honor de St. Antoni Abat.

VALLFEROSAFesta de Sant Antoni, a Puig-redon. Diu-menge 17 de gener, a les 12 del migdia, missa en honor de Sant Antoni Abat.

1r AGAPLEC, trobada de joves al Seminari de Solsona

El passat 19 de desembre, un bon grup de joves, de tots els racons del Bisbat, es van reunir a Solsona per a participar en el 1r AGAPLEC, organitzat per les De-legacions de Joventut, Vida Con-sagrada i Vocacions. L'AGAPLEC va tenir com a protagonista la Gna. Glenda.

En arribar, després d'haver donat la benvinguda a tots els par-ticipants, va tenir lloc la Tenda del Tabernacle, una pregària portada per la mateixa Gna. Glenda. En aquesta pregària els joves van poder preparar-se per obrir el cor a Nostre Senyor i, una vegada més, fer experiència del seu amor.

Més tard, es va poder escoltar el testimoni d'un Mercedari que viu a Barcelo-na, el P. Josep M. Carod, que va narrar la seva història personal, va explicar en què consistia la seva vocació d’entrega als més exclosos i, sobretot, va demostrar que per fer present l'amor de Déu no hi ha barreres que existeixin. En acabar, va deixar un espai per als joves que volguessin fer preguntes i/o aclariments. Tot seguit, vingué el testimoni de la Gna. Glenda. A partir de preguntes dels mateixos joves referents a la seva vida i la seva vocació, la Gna. Glenda va mostrar com, després de moltes crides del Senyor, finalment havia obert el cor i ara es dedicava a anunciar l'evangeli a quasi tot el món, principalment en molts països d’Amèrica llatina.

Per la tarda, i després d'un dinar de germanor on tots van portar quelcom per compartir, hi va haver una taula rodona de testimonis. Però aquest cop els testimonis eren una família cristiana, la família Torné, un prevere, Mn. Marc Majà, i una jove, l’Eva Carcasona. Escoltant els testimonis es va poder comprovar que tot aquell que busca, troba; tot aquell que trucaa la porta, la hi obren; i, a tot aquell que demana, li és donat. És a dir, Déu té un pla preparat per a tota persona perquè la vol feliç, però és clar, cal estar molt atents a la seva crida per descobrir-lo.

La jornada va concloure amb un concert d'oració a càrrec de la Gna. Glenda i els joves van rebre com a record de la trobada, el llibre Paraula i Vida 2010, així com també un bonic punt de llibre.

Informa: Sheila Méndez Hernández, de Mollerussa.

��653 - Divendres, 8-01-2010

Recull anual Josep M. Borés

2009, un any per oblidar

Titulars i portades destacades

Gener 2009Celsona 601 - La mesquita de Solsona s'obre als solsonins - Els Pastorets més irònics - Solsona limitarà les construccions del Vinyet - Tres mesos de prova pel nou sistema de recollida de deixalles - La cabana del Màrtir acollirà 449 nous habitatges - 10 anys de Pastorets a la Vall de Lord.Celsona 602 - 139.616 euros per arreglar la vorera del Vall Fred - El Pavelló nou de Solsona rebrà 974.721 del pla ZP - Solsona nevada i gelada - Els geganters aproven la sortida dels Gegants Vells a Vilanova i la Geltrú - El Consell Comarcal no pot pagar els ajuts de transport i menjador escolar - El sector turístic rebrà 246.000 euros - Entrevista a l'alcalde d'Oliana.Celsona 603 - El POUM valida les obres de l'Av. dels Països Catalans - Un pas subterrani serà la segona entrada al Pou de Gel - El Bar Castell, campió de la Supercopa - Mireia Alonso, Campiona de Món de patinatge - CiU acusa el govern municipal de decidir unilateralment el fons estatal d'inversions.Celsona 604 - Cap de setmana de Sant Antoni Abat - Adjudicades les obres de l'Av. Sant Jordi - Chaure reclama una consulta popular per decidir el futur mapa de les vegueries - Antoni Pallés, nou gerent del Consell Comarcal - Jordi Pujol: "Vivim un moment una mica crític".

FebrerCelsona 605 - Un camió es desfrena al mig de Solsona - 100 anys del primer autobús de Manresa-Solsona - Solsona perd població per primer cop en 20 anys - 1.200.000 euros per acabar la rehabilitació del monestir de Sant Llorenç - El vent posa en alerta els serveis municipals de Solsona.Celsona 606 - Una joia de biblioteca de 2'7 milions d'euros - El Sosonès viu el Cross Country - Proposen la creació d'un dipòsit de residus a Pinós - Roger Mas guanya 2 premis Enderrok - Creix l'atur: 648 aturats al Solsonès - El XII Premi Signum reconeix a Enric Serra.Celsona 607 - L'alcalde de Pinós accepta la celebració d'un referèndum sobre l'abocador - Una ullada al Carnaval del 33 - Gemma Guixé, nova presidenta del Gremi - El CTFC aprova un pressupost de 14 milions d'euros - L'enquesta sobre el Centre Sanitari no arriba a les 100 respostes - 25 anys dels bombers d'Oliana.Celsona 608 - El Carnaval a tota màquina - Fan net a la font de la Mina - Crema una casa a la Cissa - El jutge de Solsona va seguir la vaga - L'ajuntament incorpora un agent d'igualtat - El Pele aposta per la formació i la innovació.Celsona 609 - El nostre carnaval no està en crisi - Mobilitzacions a Pinós per l'abocador - Han començat les obres de l'Av. Sant Jordi - El Consell crea una comissió de promoció econòmica per a fer front a l'actual situació laboral.

MarçCelsona 610 - El Carnaval de Sant Llorenç - La desfilada - Nova imatge de la marca turística de Solsona - 11 detinguts per presumptes casaments il.legals - l'Ajuntament i el Consell ajuden al cine París promovent el cinema en català - L'oposició a l'abocador obliga a l'alcalde de Pinós a retirar el projecte.Celsona 611 - Atacs de voltors al bestiar de Lladurs - Es consolida la Fira dels Trumfo - U2 enregistra la seva pel.lícula al Solsonès - Solsona obre al trànsit la rotonda - Primeres reaccions davant la marca turística de Solsona - Port del Comte viu una temporada històrica.Celsona 612 - EGO, treballadors i institucions no tiren la tovallola - El circuit esportiu de la Mina ja és una realitat - Mig milió per a la millora del Patrimoni Cultural - 1.410 denúncies de la policia local en un any.Celsona 613 - Expedients de regulació d'ocupació a Tradema i Simet - Els voltors han après a matar - Les sitges conserven el gra un any i mig - Comencen les obres de la Clínica - La planta de biomassa d'Olius donaria feina a 20 persones - Sílvia Leal, 4a d'Europa.

AbrilCelsona 614 - Els treballadors d'EGO reclamen solucions - Agraïment al bisbe de Solsona - Replanten l'entorn de la font de la Mina - L'ARE enfronta govern i oposició - Arrels alevins i benjamins, campions - L'Elefant d'escacs, campions.Celsona 615 - Nova imatge del Miracle - La plaça Major de Solsona sense cotxes - Montse Culell de Llobera deixa CiU - Josep Pintó, president de l'Assocació de Turisme de la Vall de Lord - Xavier Solé publica un llibre que "portarà polèmica".Celsona 616- Les Caramelles donen la benvinguda a la Pasqua - Certifiquen que CiU va deixar sense patrimoni l'Ajuntament - La UBIC discrepa de la prohibició d'aparcament - Llobera restaura la teulada de Sant Pere Màrtir de Peracamps - Entrevista a Anna Terricabras i a Toni Fernández.Celsona 617 - La Llosa a tope - Un Sant Jordi esplèndid - Trobada de caramellaires - El CTFC destinarà 1'5 milions a la reforma del Seminari - 40è aniversari de l'Esplai Riallera - Instal.laran menjadores pels voltors. El Castellar, campió de Futbol Sala.Celsona 618 - Reconeixement a la internacionalització de Mutecna Góndolas, SL - Autocamp resisteix el temporal - Els premis Drac d'Òmnium Cultural - Entrega dels Testament del Carnestoltes - Solsona para la biblioteca per modificacions - Es farà pagar entrada a la Festa dels Jubilats.

�� 653 - Divendres, 8-01-2010

MaigCelsona 619 - 1'5 milions d'euros que acabaran la Sala Polivalent - La Festa del Roser aplega centenars de persones - Funerària Solsonès es retracta de les acusacions de frau - La Fira de Sant Isidre estalviarà en àpats.Celsona 620 - Solsona celebra la copa - Entrevista amb els promotors del Camp del Serra - Albert Muntada: "És la primera Fira en caps de bestiar de Catalunya" - Ens treballadors de Remco es manifesten a Barcelona - Comencen les obres de la vorera del Vall Fred - L'escolania de Montserrat omple el Miracle - Els prebenjamins del CF Solsona Campions - Entrevista a Jaume Bernades, director del Museu Diocesà.Celsona 621 - 40.000 a fira - Segona fase d'aïllament al Josep Torregassa -Jounou considera necessari desencallar la situació del Museu Diocesà - ERC proposa noves línies d'ajut per Tradema - La Ditupatió cedeix un camió a l'ADF Sòl Verd.Celsona 622 - La nit més feliç - 25 anys de la Penya Barcelonista - Justícia anul.la l'ampliació de l'abocador de Clariana - Es constitueix l'associació de donants de sang - Instal.len un mòdul prefabricat al Ceip el Vinyet - Eduard Castillo segon de Catalunya - Josep Armengol campió top-12 de tennis-taula.

JunyCelsona 623 - Aules noves al Vinyet - El Perxe, 10 anys fent "cumèdia" - ADF i l'ajuntament de Castellar tornen a denunciar vols per desfer tempestes - A Solsona els veïns del nucli antic es relacionen poc - El carnaval fa balanç econòmic - 5 hores sense internet ni telèfon.Celsona 624 - La Fira del Caçador - Tradema vol obrir mercats per recuperar producció - CiU guanya a les eleccions Europees al Solsonès - Les entitats volen dotar de personalitat jurídica el Museu Diocesà - Satisfacció pel reg a Pinell de Solsonès - Entrevista a David Colell, autor de "Els conflictes mediambientals de Ponent".Celsona 625 - Un Corpus Tradicional - Entrevista a Xavier Novell - 1a trobada de cotxes clàssics - Els treballadors de Remco i l'empresa arriben a un acord pel tancament de la planta - Denuncien deficiències del servei telefònic a Odèn - 40 anys del Ceip Vall de Lord - Descobreixen una planta carnívora al nord del Solsonès.Celsona 626 - Solsona es prepara per rebre el Tour de França - El Consell demana recursos per obrir tallafocs davant el risc d'incendis - 250 donacions de sang a la Marató - El Consell impulsa una central de biogàs - Cremen 194 ha. de bosc a Sant Mateu de Bages.

JuliolCelsona 627 - No hi haurà molins de vent a Pinós - Els transportistes protesten pels preus de Tradema - Tempestes extremes destrossen la comarca - Fènix es presenta a la societat solsonina - Punt d'aterratge d'helicòpters a Solsona - Lloguer de caiacs a la Llosa - Inauguren un parc infantil a Llobera.Celsona 628 - Obres tallaran l'accés principal a la Mare de la Font - La Generalitat premia a quatre establiments centenaris de Solsona - Olius continua defensant els parcs eòlics - Crítiques dels pagesos a les restriccions per segar - Ester Fornell coprotagonista d'un anunci.Celsona 629 - El Tour més solsoní - Vi Trobada de gegants - Entrevista a Jordi Riart - Mor Lluís Cornet - Troben una bassa d¡aigua ibèrica al Castellvell - Olius ampliarà el cementiri - El Solsonès i Cardona recolliran junts la brossa orgànica - Estanis Fons Cap de la presidència de la Diputació.Celsona 630 - QUINA passada! - Solsona porta els gegants a Vilanova - Ipcena denuncia una pista forestal a Vilamala - Entrevista a Jordi Cardona, autor de "Camí de l'Infern" - Insuguren el local de Joventut a La Coma - Arnau Abella entre les millors notes de Catalunya amb un 9'39 - ERC critica el Pla de Camins.Celsona 631 - La fortificació de Busa - Domingo Bautista interpreta al maqui Marcel.lí Massana a la pellícula "Caracremada" - Solsona en obres - Es restringirà la creació de noves granges a sis municipis - Sant Llorenç disposarà d'un pla pel nucli antic - Tiurana: ara fa 10 anys - Nous podis de Sílvia Leal.

AgostCelsona 632 - Oliana i Sant LLorenç fan Festa Major - El Boca fa doblet al Torneig del Pi i al Futbol7 - Aleix Albareda en una nova sèrie d'Antena 3 - Alarma per tèrmits al carrer Castell - L'ajuntament rehabilitarà la coberta del Casal - 763 aturats al Solsonès - Inauguren la restaurada església de Sisquer.Celsona 633 - Incendi agícola a Pinós - Més de 100 gegantons a Sant Roc - Entrevista a Marta Puig - Projectes un parc solar a Pinós - Festes Majors de la Coma, Madrona i Tragó - Onada de calor - Records de 1959.Celsona 634 - 400 cigonyes passen per Solsona - Els veïns del Vall Fred no paguen la urbanització de la vorera - IV concurs de gossos d'atura - Navès és escenari de la pel.lícula "Caracremada" - A Solsona demanen millorar el servei de Repsol Butano - Tres incendis en sis dies a Pinós - Entrevista a Jaume Adam: "La capella dels Colls és una obra excepcional".

Recull anual Josep M. Borés

��653 - Divendres, 8-01-2010

SetembreCelsona 635 - Les pubilles de la Festa Major - Es recuperen els Mascles, elements pirotècnics del segle XVII - La Residència Pere Màrtir Colomés rep 240.000 euros del pla E - Es redueix un 80% l'ús del bus al polígon - Mossèn Bartrina es jubila - El bàsquet 3x3 omple el Camp.Celsona 636 - La Festa Major de Solsona - Última fase de la sala polivalent - 500 persones a les rutes de la UBIC - La Coma inaugura nous recursos turístics - Excavacions arqueològiques a Odèn - El castell de Miralles - records de la Festa Major del 1959.Celsona 637 - Recta final a les obres del Feil que senyalitzen les restes d'una antiga muralla - 2.500 alumnes han començat el curs - Cop policial a Solsona en redades contra la prostitució - L'extrema sequera rosteix alguns roures a Pinós - Festa social dels Caçadors - Entrevistes a l'entrenador del Barça Infantil i a Enric Mujal, ballador del Drac.Celsona 638 - 1a Circular al pantà d'Oliana, 81 quilòmetres a peu - Entrevista a Enric Duran - Èxit al II Quadrangular de futbol base - Evacuen una escaladora a la Llosa - Cau una banda que assaltava masies - Demanen que la Generalitat es faci càrrec de la ctra de Port del Comte - La Fira de la Torregassa mostra la fabricació del pa.

OctubreCelsona 639 - 400 motards omplen el Camp - L'ajuntament dóna suport a les consultes populars - Festa Major de Canalda - 35.000 euros anuals per la dinamització del nucli antic - Noms d'oficis antics per als carrers de la zona industrial.Celsona 640 - Entrevista a Xavier Jounou - Focolars, un fet que va passar fa 45 anys - Benach mostra el Parlament a Arrels - Rebuig total a la declaració de zones vulnerables - L'economia es va alentir 6 punts - Digitalitzaran l'arxiu etnogràfic.Celsona 641 - Solsona reordenarà la mobilitat del sud del nucli urbà - La febre dels bolets - El nou col.lector d'aigües residuals podrà donar servei a 15.000 habitants - Hi haurà consulta sobiranista a Solsona - Perecamps inaugura les obres de rehabilitació - Millores a l'estació de Port del Comte - Sílvia Leal tercera al campionat del Món Vertival.Celsona 642 - Tot a punt per la nova depuradora - Roden un documental a la Catedral - Sant Galderic és un Sant suplantat - Surt a licitació la variant de Santa Susanna - La Vall de Lord recupera la delegació de la Creu Roja - Pòster a color del CF Solsona.Celsona 643 - Ramon Tremosa a la Comarca - Troben noves restes de la muralla de Solsona -Soterraran la xarxa de serveis al c. Sant Pau - La Knauf, una fàbrica de guix a Guixers - Es consolida la Fira del Bolet - Milloren el servei d'atenció a la fibromiàlgia i fatiga crònica - El fons social ajuda a més d'un centenar de solsonins - Nou màxim de natalitat - Restauren el retaule de l'Altar Major de la Coma

NovembreCelsona 644 - El conseller Baltasar inaugura la nova depuradora de Solsona - Entrevista a Enric Roures - La Castanyada a les escoles - Recta final de les obres de l'av Sant Jordi - Jordi Ausàs inaugura la remodelació de l'ajuntament de la Coma - Sílvia Leal Subcampiona d'Espanya - Carla Calderer passa a la velocitat.Celsona 645 - L'estat aportarà 300.000 euros per condicionar el riu Negre - Inicien la construcció del Complex Residencial a Navès - Tiurana, un poble que ha tornat a nèixer - Xavier Jounou es recupera de la malaltia que li han diagnosticat - Amisol assumeix la gestió del bar del Casal - Detenen una banda de lladres de coure - El Solsonès ja és a l'Street View de Google.Celsona 646 - S'inicien les obres de la Biblioteca - Xavier Pisa guanyador del Cartell de Carnaval 2010 - La Fira d'Ous d'Euga s'estrena amb èxit - Psicosi per la grip A - Faran arribar la llum a Busa - El Solsonès qüestiona el projecte de la Llosa - Es recupera un exemplar de ratpenat, el més gros d'Europa - Pòster de la Zer.Celsona 647 - El robatori de coure a Olius acaba amb la detenció de 4 romanesos - Dimiteix el gerent del Centre Sanitari - Ajornen les obres del Pont - Comença la campanya per a la consulta per la independència - Solsona obrirà la tercera farmàcia - Toni Cassassas lliura el projecte bàsic del centre cívic - presenten el pla de desenvolupament turístic de la Vall de Lord.

DesembreCelsona 648 - Port del Comte obre portes - La Falange vol manifestar-se a Solsona - Josep M. Parcerisa guardonat als premis Cirit - Les obres del carrer Regata obliguen a reordenar el trànsit al nucli antic - Tràgic accident de trànsit - Sandra Guilanyà nova presidenta de la Colla Gegantera - Celsona lidera les publicacions locals de Lleida.Celsona 649 - Nit de l'esportista 2009 - Jornada de portes obertes a la mesquita - Entrevista a Joan Viladrich, arriba el dia de la consulta - Nou robatori de cables - Muntada desisteix de crear la comissió de portaveus de la clínica - Marina Geli constitueix el Consell de la Salut - Solsona aprova un pressupost de 8'2 milions d'euros - Ferran Fontelles, autor dels rètols del Pi de Sant Just - 150 atletes a la primera duatló del Solsonès.Celsona 650 - 2.104 vots a la independència de Catalunya de Solsona, Clariana i Pinell - Solsona reordena els aparcaments de la pl. del Camp - Instal.len un aparell de videoconferències al Consell - Rècord de 4.150 euros per a la Marató de TV3 - El Solsonès serà uns dels màxims beneficiats del Pla de finançament de la Diputació.Celsona 651 - Muntada vol reorganitzar tot el Centre Sanitari - Nadal a les escoles - Els experts aposten pel turisme com a motor de l'economia del Solsonès - El teixit associatiu s'implica en l'elaboració de l'Agenda 21 - Es presenta la plataforma "la Vall de Lord decideix" - Recull de records de l'any 1959.

Recull anual Josep M. Borés

�� 653 - Divendres, 8-01-2010

1- Digues-me com et diverteixes i et diré qui ets. (Ortega y Gasset)

2- Aquest és l’objectiu: l’esforç, el treball. No hi ha res millor a fer, i és l’únic que s’ha de complir.

(Josep Guardiola)

3- La constància obté les coses més difícils en poc temps. (Benjamin Franklin)

4- Va treballar molt el que no va deixar res per l’en-demà. (Baltasar Gracián)

5- Si vols aprendre, ensenya. (Ciceró)

6- Només hi ha felicitat on hi ha virtut i esforç seriós, perquè la vida no és un joc. (Aristòtil)

7- Exigeix-te molt a tu mateix i espera poc dels altres. Així t’evitaràs disgustos. (Confuci)

8- L’home corrent, quan emprèn una cosa, la deixa perdre perquè té pressa per acabar-la. (Lao Tse)

9- El treball és l’únic capital sense perill de fallida. (Jean de La Fontaine)

10- El treball ho venç tot. (Virgili)

Top 10 de frasescèlebres pel 2010

Opinió Josep Àngel Colomés

Opinió Carles Mujal Colilles

Com es diu la persona, home o dona, que és capaç d’ins-pirar i guiar a individus o grups? La persona que és el model per a tot el grup, el referent a seguir? La resposta és LÍDER.

Un líder ha de ser una persona senzilla, veraç, capaç de treballar en grup, capaç d’expressar lliurament les seves idees, capaç de lluitar pels seus principis, té bones relacions humanes, pensa amb estratègia. Un líder, per exemple un d’empresarial, es diferencia d’un gerent normal i corrent perquè: el líder és estra-tègic, veu el conjunt i el gerent és més operatiu; el líder té una visió a llarg termini i el gerent té una visió més a curt termini; el líder treballa amb la gent i el gerent és més individualista; el líder és flexible i el gerent és més inflexible; el líder és ambiciós i el gerent busca objectius més normals; el líder s’anticipa als nous reptes i el gerent sol viure d’urgències; el líder té poder personal i en el gerent el seu lloc de treball li dóna el poder.

Els líders són aquelles persones que articulen i desper-ten entusiasme cap als altres a la caça d’una visió i una missió compartides, és a dir, són aquelles persones que dins d’una organització motiven els seus companys perquè realitzin el seu treball diari per complir amb la missió i perquè en el futur l’organització es desenvolupi i sigui tan competitiva com ho desitgin (visió). Els líders es posen a l’avantguarda quan és necessari, sigui quin sigui el seu càrrec. El líder sempre està en constant creixement personal, informat de tot el que passa en el seu entorn per millorar l’organització que lidera. Orien-ten l’exercici d’altres, fent-los assumir la seva responsabilitat. El tracte d’un líder en tot moment no deixa de ser horitzontal, amè, respectant les opinions dels companys. Guia mitjançant el seu exemple, i potser això últim és el més important. L’exemple positiu el fa mereixedor d’un vertader respecte.

En el camp de la política, concretament en la catalana i fent-ho extensiu a l’espanyola, existeix una persona amb els trets bàsics que caracteritzen un líder? Preguntat d’una altra manera: Constateu la presència d’un lideratge fort i clar per afrontar el futur del país i deixar en el passat la crisi econòmica actual? Indirectament responen no els ciutadans espanyols a través del darrer estudi d’opinió general del Centre d’Investigacions Soci-ològiques (CIS) que diu que la classe política és el tercer motiu de preocupació. Si tenim en compte que els dos primers són de caràcter econòmic - es tracta de l’atur, en primer lloc destacat; i de la situació econòmica en general, en segon lloc -, podem afirmar rotundament que el principal problema purament polític de la política espanyola són els seus polítics. I això ens amorra a unes incògnites inquietants i abismals difícils de resoldre.

Amb tot, un país no va endavant si no té un fort lide-ratge polític en paral.lel amb la presència d’un pioner lideratge empresarial, i ambdós coordinats amb un bon lideratge social (associacions, organitzacions, col.legis professionals, funda-cions, gremis, sindicats, entitats o institucions culturals, intel.lectuals...). Avui dia en el nostre país aquestes tres potes – el lideratge polític, el lideratge empresarial, i el lideratge social – estan desnivellades i el “moble” està caient, el país s'està col.lapsant. És com una embarcació que va a la deriva i el seu prin-cipal problema no és que aquesta vagi sense rumb sinó que la seva tripulació no en té ni idea: ni el capità, que dóna les ordres;

Fam de lideratges

ni els oficials, que el rellevarien si aquest patís un accident o morís. I què pots fer, a alta mar i en ple temporal, amb un capità i una oficialitat inútils? Doncs buscar uns vertaders líders amb idees noves i renovadores, i deixar-los fluir, emergir, créixer sense impediments.

Posem un exemple d’idea renovadora. Som un país de constructors, comercials, transportistes, ..., però el camp cien-tífico – tècnic no està prou desenvolupat. Possiblement està poc valorat perquè no dóna beneficis a curt termini, sinó que és una inversió estratègica a llarg termini. Hem de conquerir, com a país, la il.lusió per invertir i innovar en tecnologia autòctona. S’ha de salvar el país del col.lapse per mitjà d’una planificació més visionària cap al desenvolupament tecnològic i fer fora les ambicions econòmiques particulars a curt termini. Hem de vendre desenvolupament tecnològic, no totxo. Actualment el desenvolupament tecnològic és estranger pràcticament en la seva totalitat.

��653 - Divendres, 8-01-2010

Com en tantes coses, tampoc en la valoració de la futura organització territorial de Catalunya en vegueries, no hi valen els “no” curts, fàcils, interessats o dits des del prejudici. D’aquesta mena, ja se n’han donat més d’un, amb arguments molt primaris o fins i tot sense raons, d’una manera caparruda. Tampoc no són útils –al meu entendre- els “sí” que es condicionen a la conversió d’una comarca en una proposta de vegueria, com estem vivint en alguns indrets comarcals del país... Les vegueries no són –no han de ser- ens territorials identitaris, sinó tota una altra cosa: ens de descentralització administrativa i de desconcentració del poder. Més endavant provaré d’explicar-ho.

Algunes oposicions a la construcció de les vegueries vénen de gruixudes autoritats locals i tenen tot l’aspecte de la negativa pròpia dels reietons a veure reduïda la seva influència sobre els territoris que la història ha configurat en una “provín-cia” amb capital a la ciutat que aquests reietons governen.

Darrera d’altres “no” a les vegueries hi ha la temença que un territori, sentit com a històric, en ser “dividit” a causa de la nova configuració administrativa territorial, tingui menys capacitat de fer-se valer front a la ciutat totpoderosa que ha es-tat i és encara la capital catalana. En aquesta posició no deixa d’haver-hi una raó –al marge i tot dels sentiments identitaris- fonamentada en l’experiència: Barcelona i la seva conurbació han tibat tant, que la Catalunya interior i occidental se n’han ressentit sempre molt, massa; i injustament.

Encara hi ha qui sent que la seva pertinença històrica a un espai geogràfic i administratiu es veurà radicalment modi-ficada –i afectada- a partir de la nova configuració territorial. Es el cas, per exemple, dels solsonins, a qui es proposa que formin part de l’àmbit de la Catalunya Central i no pas de cap dels propis de la Catalunya occidental on fa segles que estan adscrits. Això no només ho senten els ciutadans del Solsonès –si n’hi ha que ho senten-, sinó també molts de la “província” de Lleida. Però cal no passar per alt fets actuals incontrovertibles com que, per exemple, la major part de gestions –fins la cura de la salut- Solsona i entorns ja fa molt de temps que les fan a la Catalunya central (Manresa, per entendre’ns), perquè els és més avinent i més còmode que fer-ho a Lleida, essencialment per raons de mobilitat.

Finalment, moltes persones opinen que les vegueries vindran a sumar una administració més a les tantíssimes que ja s’han conformat sobre el territori i la seva ciutadania: municipi, comarca, província, comunitat autònoma... I que, en conse-qüència, multiplicaran la despesa administrativa i complicaran encara més la sempre difícil gestió dels afers ciutadans. És per això que la resposta de qui pensa d’aquesta manera és un “no” sorollós a les vegueries, que se suma als altres ja descrits. No deixa de ser una més que raonable preocupació, adobada per experiències anteriors i actuals que la confirmen.

Opinió Francesc Pané. Diputat per Lleida al Parlament (ICV-EUiA)

Per unes vegueries amb intel.ligència

Així, doncs, per a què ens hem d’entestar a construir-les, les vegueries?

L’Estatut d’Autonomia (referendat pel poble) ordena l’organització territorial catalana en vegueries. Això, però, no és justificació suficient per avançar-hi. Més aviat n’hauríem de veure els avantatges –si hi són- i actuar conforme a aquests. Però hi són, els avantatges?

Al meu criteri, sí. Ah! no pas a qualsevol preu. Com en tot, els beneficis depenen de l’aplicació de la proposta. Vegem-ho:

Les vegueries necessàriament han de substituir les di-putacions provincials preexistents. I han de rescabalar-se de les competències i recursos “provincials” que no passin directament als municipis, essent aquestes les majors. Caldrà replantejar, així mateix, les funcions dels consells comarcals, tot fent-ne, d’una vegada, veritables organismes de cooperació intermunicipal i de mancomunació de serveis.

Però això no és suficient per definir els objectius de les vegueries. Aquestes, com deia al principi, han de ser, per a ser útils de veritat (i és una condició sine qua non) òrgans admi-nistratius de descentralització dels serveis de la Generalitat i alhora de desconcentració del poder d’aquesta Institució. Una aital proposta significa que allò que es pugui gestionar des del territori “veguerial” no s’ha de fer des del “centre”. Significa, també, que els Consells de vegueria (els governs d’aquestes instàncies) no poden estar buits de capacitat decisòria ni de re-cursos econòmics. El poder sempre rau en la capacitat de decidir i en la consegüent disponibilitat de recursos per fer possible allò que s’ha determinat de fer. Es tracta, doncs, d’aplicar amb garanties inqüestionables el principi de la “subsidiarietat” per a les vegueries: fer allò que el territori demana el més pròxima-ment al territori que ho demana. Aquest és el mateix principi que exigim amb tanta raó a l’Estat o a la Unió Europea. La Catalunya interior, la central, la pirinenca, ¿no millorarien així llurs oportunitats front a la pressió històrica del centralisme? Quin altre remei podríem aplicar-hi, sinó?

Descentralitzar l’administració (sense multiplicar-ne ni mica la despesa) i desconcentrar el poder (sempre escorat cap al centralisme de la capital) són les veritables oportunitats que ofereix la nova organització territorial en vegueries per a una Catalunya diversa: per a la Catalunya de ciutats intermèdies i per a la Catalunya rural. Si les vegueries no han de servir per a validar els dos principis esmentats (descentralització i des-concentració), llavors no valdrà pas la pena de dedicar-hi ni un minut: diguem-li Vegueria a la Diputació: Haurem acomplert i llestos! Molts, però, fa molt de temps que sospirem per una for-ma nova d’actuar administrativament sobre el territori, segons la qual cada part d’aquest sigui tan important, d’acord amb la seva diferència, com cadascuna de les altres.

Formen part de l’equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

�� 653 - Divendres, 8-01-2010

Opinió Mireia Canals i Botines, escriptora

Fa uns quants mesos em van venir a trobar representants de l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona i em van proposar d’escriure un conte per a nens que tingués com a personatges els gegants del Carnaval. Ho van fer perquè sóc autora de contes infantils (tinc publicada a l’editorial Salvatella la col.lecció Els contes d’en Marc i la Maria) i van pensar que gràcies a aquesta experiència es podria obtenir un bon resultat.

La idea em va encantar i de seguida vaig posar fil a l’agulla. Aprofitant personatges i situacions cone-guts pels infants de Solsona, vaig crear un conte per a nens amb una trama argumental simple (un crescendo aconseguit gràcies a una urgència que acaba amb una resposta dramàtica positiva). La Susanna Miravete es va encarregar de fer les il.lustracions, vam presentar el conte acabat als membres de l’Associació, els va agradar i després ja va ser cosa del Joan Muxí deixar-lo a punt per ser venut a diferents comerços de Solsona. Tot molt professional, satisfactori, ràpid i transparent.

Vaig començar a rebre comentaris molt positius del conte, de nens i pares que l’havien llegit i que estaven encantats amb la història que havia plantejat. I també vaig poder llegir la setmana passada en aquesta revista dos articles d’opinió, firmats per Josep Antoni Tàpia i Anna Tàpia, pare i filla, que vaig inte-pretar en primera instància com l’inici del Carnaval, la primera de les bromes que es generava a partir del conte.

Sembla, però, que els articles pretenen ser seriosos, i és per això que em veig obligada a escriure aquestes línies per tal de clarificar els aspectes que m’afecten personalment.

Començaré per comentar l’article del pare, que és el més suau dels dos. Diu que no li agrada el final del conte, en què el ruc no mor. Ell hauria volgut que morís. És una opinió molt respectable. A mi, de fet, no m’agrada el final de Titanic: hauria preferit que se salvés el Di Caprio, pobre. I el que tam-poc no m’agrada és veure com en una revista s’explica el final del meu conte. Aquest costum d’explicar els finals de contes i pel.lícules a gent que encara no els ha llegit o vist és lleig, hauríem de deixar de fer-ho: ens carreguem el suspens i, amb ell, l’interès del receptor.

Hi ha també una frase que m’ha cridat l’atenció de ma-nera especial. Diu, fent referència al conte: “En el vostre el ruc se salva (...) potser perquè de petits allà on vivíeu no us devien explicar bé la llegenda”. Com que la literalitat de la frase és absurda, he de pensar que es tracta d’una frase irònica, amb un significat ocult que es deu acostar a aquest: “Com que no has nascut a Solsona, no pots fer bé un conte sobre el Carnaval de Solsona”. Aquest és un pensament interessant: per escriure sobre un lloc s’ha de ser d’aquell lloc. Estic començant a com-prendre per què sempre m’ha semblat fluixa Hàmlet: com pot ser bona una obra de teatre de tema danès escrita per un que va néixer a Stradford, Anglaterra? També hauríem d’anar pensant a esborrar el poema de Josep Maria de Sagarra que hi ha a la Plaça de Sant Joan...

Em sap greu, noia

L’article de la noia és més agressiu. Comença dient que el dia de la presentació del conte vam fer “mofa”. És possible que féssim mofa d’alguna cosa, al cap i a la fi es tracta d’un llibre sobre el Carnaval, però no sé a què es refereix quan diu que ja sabem de què està parlant. Intepreto que creu que vam fer mofa d’ella, cosa que és totalment incerta, perquè, de fet, fins a la publicació de l’article, no tenia notícia de la seva existència.

També creu increïble la noia que en un mes i mig tingués el conte al carrer. De fet,

van ser quatre mesos. En tot cas, un procés àgil. Aquí m’he de felicitar per la rapidesa a l’hora d’escriure contes (però sense exagerar: sé, com sap molta altra gent, que Balzac escrivia novel.les en dues setmanes) i, en especial, agrair a la il.lustradora i a l’editor la rapidesa i eficàcia en la seva feina.

El més preocupant ve quan diu que el que he fet ha estat crear “un llibre a partir d’una idea que ja existia i maquillar-lo prou bé per fer que semblés de collita pròpia” (on –lo hauria de ser –la, però aquest ja és un altre tema). Aquí hi ha dues interpretacions possibles. La primera, que la noia afirmi que he fet servir una llegenda popular (“una idea que ja existia”), la de la penjada del ruc al campanar, i que hagi volgut fer creure que ha estat idea meva. Si això hagués estat així, aquesta noia faria bé de denunciar-ho. Però no és així: declaro que no he inventat la història de la penjada del ruc al campanar, no és de “collita pròpia”, com tampoc no ho és la de la teulada del rellotge de sol de Sant Pol. La segona interpretació és que aquesta noia m’estigui acusant de plagi. En aquest cas, la “idea que ja exis-tia” seria un conte que havien escrit ella i el seu pare i que jo hauria plagiat.

Jo entenc la frustració d’aquesta noia i del seu pare per la no publicació del seu conte, ja he passat abans per aquesta experiència. També veig normal que trobin coincidències entre el seu conte i el meu: si ara demanéssim als lectors que fessin un conte sobre el Carnaval de Solsona, en nou de cada deu hi apareixeria l’episodi de la penjada del ruc, en deu de cada deu hi apareixeria el gegant boig, etc. També és possible que el seu conte hagi estat escrit abans que el meu i que sigui millor que el que he escrit jo. Tot això ho admeto. Però el que no puc deixar passar és que m’acusin d’haver comès un delicte, perquè jo no he comès cap delicte. No he tingut coneixement de l’existència del conte d’aquestes persones fins després de la publicació dels seus articles. El meu conte ha estat creat a partir d’uns elements que formen part de la cultura popular i d’uns altres ficcionats, fruit de la meva imaginació, que jo hi he afegit. La frustració d’aquestes persones s’ha convertit en una ira irracional que els ha portat a formular una acusació molt greu contra mi i que m’ha produït una profunda indignació. Ras i curt, el que ha fet aquesta noia amb el seu article és cometre un delicte, un delicte contra l’honor. Així doncs, li demano una retractació pública en aquest mitjà, en base a les seves acusacions, i espero que a partir d’ara, abans de formular-ne es documenti i faci les consultes oportunes.

��653 - Divendres, 8-01-2010

Opinió Associació de Festes del Carnaval de Solsona

Comunicat de l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona

Des de l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona manifestem públicament que, ni l’autora ni la il·lustradora del conte “El Carnaval de Solsona. L’aventura del Mocós” no han tingut accés al material d’arxiu de l’entitat i que, per tant, el que es diu en els articles d’opinió publicats en el Celsona número 652, escrits per Anna Tàpia Valverde i Josep Antoni Tàpia Ojeda, en referència a elles, és fals. Així doncs, ratifiquem l’originalitat de l’obra en tots els aspectes, donem el nostre suport a les se-ves creadores i recolzem qualsevol acció legal que creguessin convenient emprendre.

Opinió Associació de Dones del Solsonès

Hola, feministes! No sé si a vosaltres us haurà passat aquests primers dies de vacances, però, jo, de feminista, me n’he sentit ben poc. Tot l’any omplint-me la boca (o l’article mensual) de teories feministes i ara, en tres dies, no he pa-rat d’omplir la boca de familiars i amics dels més variats i tradicionals menjars nadalencs. I això no vol dir exactament que els hagi hagut de péixer, no. Això ha significat calcular dietes equilibrades (econòmicament i saludablement), anar a comprar, pagar, carregar-ho tot cap a casa, guardar-ho a la nevera, a l'armari o on hi càpiga...netejar, pelar, triturar, sofregir, fer xup-xup, farcir, cargolar, gratinar... I endreçar cuina, endreçar cuina i més cuina... i menjador, i més men-jador...Rentar tovalles, planxar-les...

Total, que de feminista tan sols m’ha quedat un vague record: el que comparteixo amb la totalitat de les dones: ser dona; és a dir, tenir la capacitat per a fer tot aquest munt de feina que ratlles més amunt he esmentat. I tota aquesta feina, només la poden comprendre, amb tota la seva profunditat, les dones que han hagut de passar per la mateixa experiència.

El Nadal té la gràcia de convertir les dones en cui-neres a cadena perpètua durant uns quants dies. Doncs, no sé, però avui he pensat que quasi preferiria la monotonia de remar a galeres durant el doble dels dies que m’he passat a la cuina!

Si us heu trobat en el mateix cas que jo i també se us han representat —involuntàriament—, els condemnats a galeres, segurament estareu d’acord en compartir amb mi la idea que us vaig a suggerir. És que, sinó, amigues d’ideari personal, acabem sempre les vacances nadalenques, més cansades que quan les hem començades!

Jo, com que sóc molt feminista des que vaig néixer, tinc prohibit que em regalin planxes molt ràpides, aspira-dores molt potents, rentavaixelles... (bé, si fossin d’aquells que al televisor ho fan tot mentre tu pots llegir, encara m’ho rumiaria).

Per aquest motiu he pensat, enguany, en un nou model de regal de Reis. Sí, uns Reis més feministes. Que els marits ens pregunten què ens agradaria? Doncs, per exemple: un val per posar el rentavaixelles —ells, no us confongueu—, durant tots els caps de setmana de l’any ( i que a més els sortiria molt econòmic), o un val per posar la rentadora durant sis mesos (perquè és una feinota més difícil per les temperatures, els colors que es poden barrejar...), o amb la llista feta anar a comprar un cop per setmana... D’exemples n’hi hauria molts perquè en una casa sempre hi ha molta feina.

Si us plau, feministes! No accepteu planxes ni aspi-radores per a treballar més, com a regals. Tan sols demaneu regals de vertader amor: que per a que no ho hagueu de fer vosaltres, posin el rentavaixelles, vagin a la compra, us facin un sopar romàntic els divendres, que us facin companyia, en tornar de la feina i us escoltin tot allò que tingueu ganes d’explicar, que us acompanyin a passejar per treure els quilets de Nadal... Per a què dir més? Ja ens entenem, oi? Però, ens entendran, ells?

La Simoneta

Opinió Ramon Gualdo

ÀfricaEn veiem imatges, de l'Àfrica, en llegim no-

tícies, i alguns de nosaltres, des d'aquí ens limitem a posar-hi la mirada de la curiositat, quan hi veiem folklore, costums i cultures diferents. Quan sabem que hi ha problemes i injustícies, també ens limitem: Pronunciem les expressions "És ben trist tot allò"... "No hi ha dret... no és just!", etc: I no acabem de posar-hi l'atenció que cal, no acabem d'aprofundir en les causes del què passa en aquell punt i en aquell temps. Fa mandra.

Àfrica, la veiem allunyada. No ho és pas tant. De les mil situacions amb problemes, he intentat comentar-ne una. Existeix allà i en molts indrets, la cosa de l'esgotament dels recursos naturals, i la con-centració de capitals, i un poti-poti que destornilla pobles i persones. I passa, que molts països africans estan atrapats en un cercle viciós: Venen productes de poc valor, i en canvi han de comprar els que costen un fotimer de diners. I a l'Àfrica subsahariana el grup de persones que viuen sota el límit de la probresa va creixent. Moltíssimes persones pateixen la sida, mol-tíssimes persones no tenen aigua potable, moltíssimes vesteixen parracs, etc.

Hem de denunciar que el comerç internacio-nal, amb el seu joc, facilita el robatori dels recursos naturals. Una altra barrabassada és que empreses establertes al Congo o a Angola, més d'un cop, han finançat dos bàndols de conflicte armat. I no cal dir: Desgràcies a dojo.

Empreses sense escrúpols inverteixen allà on els surt dels dallonses, i qui gemega ja ha rebut.

Coses de l'Àfrica. I no és pas tan lluny.

�0 653 - Divendres, 8-01-2010

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

QueixesTé sentit queixar-se de quelcom que no

es pot resoldre? Té sentit queixar-se per queixar-se? He sentit a dir que la queixa per la queixa és un absurd, que no serveix per res. No hi estic d’acord. De fet, protesto, senyoria!

Jo crec que hi ha dos grans tipus de queixes: les que influeixen sobre el problema (el resolen o en modifiquen algun aspecte) i les que no. Aquestes últimes aparentment no serveixen per a res, però només aparentment. En realitat, tenen altres funcions no gens menyspreables.

De vegades ens queixem a algú com dient “això no m’agrada i tu que pots fer-hi alguna cosa voldria que ho rectifiquessis”. Però altres vegades ens hi queixem com dient “has vist el que m’ha passat? Sé que no ho pots resoldre perquè no s’hi pot fer res però acompanya’m, mira-t’ho amb mi, mira tu també el que m’ha passat”, i sentim com si el fet que algú ens escolti fos analgèsic, com si la frustració fos més portable si algú t’ajuda amb ella.

Evidentment que es cometen molts errors a l’hora de queixar-se. Tampoc no som tan preci-sos com per queixar-nos sempre encertadament com tampoc no ho som a l’hora d’enfadar-nos. (Vostè sempre s’enfada amb la persona adequa-da, pel motiu encertat i en el moment oportú? Felicitats). Però hi ha un error que per mi és més gros que el de la falta de precisió i és l’error de no queixar-se. Les persones que no es queixen a qui toca, o pel motiu que toca o en el moment que toca ho acabaran fent desmesuradament o inoportunament. Podrien començar queixant-se de no poder queixar-se, però no poden queixar-se perquè quelcom els ho impedeix. Que dur.sergi.ballespi@uab.cat

Sóc persona Sergi Ballespí - Doctor en Psicologia

Cultura com a reclamPels estudiosos dels moviments turístics, no és cap novetat constatar que

la cultura fa moure cada vegada més gent i es va convertint en un dels grans reclams del futur. I quan parlem de gent, ho fem en referència a persones del propi territori i a d’altres de més lluny. Fins i tot de molt lluny.

En tenim proves ben palpables en tots els esdeveniments culturals que tenen lloc a la comarca. Ara mateix, el pessebre vivent d’Ardèvol s’ha convertit en un autèntic reclam de primera divisió, pel conjunt de la comarca. Juntament amb el de Fals, probablement són els dos més visitats i elogiats de la Catalunya Central.

I vull manifestar el meu respecte per tot un seguit d’altres pessebres vivents que tenen una qualitat molt elevada i són dignes d’elogi i desig de continuïtat.

Amb tot, i com en tot, sempre en sobresurten alguns que fan moure moltes persones i aquestes persones es converteixen en propagadors de l’esdeveniment, de cara l’any següent. I, quan aquestes persones vénen a la comarca, aprofiten per veure altres coses i descobrir altres indrets.

Ben recentment m’ha passat en una nova visita a l’església d’Olius i al cementiri. M’hi he trobat gent vinguda de molt lluny, especialment per veure aquest magnífic conjunt. I és molt grat poder-lo visitar per dintre i per fora, en un esforç encomiable de facilitar les visites.

El mateix podria dir de l’església de Sant Llorenç de Morunys, i el claus-tre. O d’altres monuments de la comarca, on es pot parlar amb persones d’altres indrets, vingudes expressament per contemplar peces rellevants del patrimoni comarcal.

I, no cal dir-ho, també Solsona: amb la catedral, el museu, el casc antic, etc. En definitiva, llegint fa uns dies els debats sobre el futur del turisme a la comarca, queda clar que una de les prioritats ha de ser el foment de les activitats culturals, i la rehabilitació del patrimoni artístic.

I fer-ho amb la serietat i rigorositat del pessebre vivent d’Ardèvol. Cada esdeveniment a la comarca ha de portar el segell de la feina ben feta. Com el Carnaval de Solsona, que serà el proper gran reclam, o com els cicles de música clàssica. Si la gent s’acostuma a venir a la comarca cada dos per tres, amb l’excusa d’algun d’aquests esdeveniments, anirem consolidant una oferta cultural, d’oci i lleure que permet reforçar les festes, i portar clientela al comerç i l'hostaleria.

Per garantir-ho, cal ajudar i donar suport als promotors, organitzadors i participants. Tots sabem que només amb voluntarisme no n’hi ha prou. Si es tenen clars els beneficis que porten aquestes activitats culturals, han de trobar les ajudes i col·laboracions indispensables per mantenir-les i promocionar-les. És positiu per als organitzadors culturals, per la comarca i per a tots els visitants.

�1653 - Divendres, 8-01-2010

Feliç 2010!Ara fa una setmana que vam donar la

benvinguda al 2010. Sabem que no ha arri-bat amb un pa sota el braç ni que tampoc no comptarà, al llarg del seu trajecte, amb cap vareta màgica que, d'un cop de canell, posi fi a la crisi que arrosseguem. Però d’entrada es mereix que li donem un vot de confiança i no el jutgem abans que acabi el seu regnat.

És massa fàcil, quan les coses van malda-des, caure en la temptació de fer valoracions prematures i deixar-nos entabanar per les veus que sistemàticament gaudeixen aigua-lint-nos l'esperança. Si sondegem els con-tinguts de diferents mitjans de comunicació, comprovarem que hi ha tertulians que viuen d'aquesta crisi. De vendre por. No es tracta d’enganyar ningú, ni de maquillar la realitat, però tampoc de recolzar-s’hi innecessària-ment, creant un infructuós alarmisme que només serveix per avortar qualsevol intent de reacció o paralitzar la nostra iniciativa.

Malament ho tindrem si, acomodats en aquest clima de pessimisme, ens limitem a estar amb els braços creuats esperant que les solucions arribin soles o que siguin uns altres els que ens treguin d’aquest pou, del que diuen que ja hem tocat fons. Però tocar fons no ens ha de servir només per acomodar-nos en una situació que creiem que no pot empi-tjorar més, sinó per flexionar fort les cames i agafar embranzida per tornar a surar.

Hem de saber plantar cara a aquesta crisi i estar atents per poder aprofitar les oportu-nitats que, de ben segur, aquest nou escenari social posarà a la nostra disposició. Per això hem de saber interpretar les necessitats d'aquesta societat que està canviant i estar preparats per no ser avançats pels nostres competidors.

Ens en sortirem en la mesura que siguem capaços de confiar en el futur i de treballar amb la coherència i el rigor que el mo-ment exigeix. De res no ens servirà seguir instal·lats en la resignació del que dóna el partit per perdut o seguir lamentant-nos de la nostra dissort.

Cadascun de nosaltres hem d'assumir la part de responsabilitat que ens pertoca i ser capaços de pedalar plegats per poder recórrer aquesta disputada cursa que, possiblement, no la guanyi qui més corri, sinó qui sàpiga cap on vol anar.

La remuntada que tots desitgem és pos-sible, però ha de començar en cadascun de nosaltres. En les nostres ganes de capgirar el marcador.

Opinió Ramon Arnau Camps Poesia Josep Maria Poblet

AlfaBenvingut el 2010

Són les dues del matí

del dia u de gener

del dos mil deu. Quin paper

li té assignat el destí

al nou nat, en el teatrí

del nostre món turbulent?

Haurà un rol molt violent,

irrellevant, pacifista?

Jo li seguiré la pista

per parlar-ne a bastament.

Que bé si l’any recent nat

ens porta en el seu sarró,

treball, pau, pa i un morrió

per tant xerraire insensat.

Jo rebo, ho juro, el nou any,

amb fe, cor obert... Sens trava

per Catalunya: “Nació”.

Tinc ja amb fred el millor Cava.

OmegaComiat a l’any 2009

Són les onze de la nit

del trenta-u de desembre,

quan, oidà, amb el tremp de sempre

veig que l’any quasi finit

clou sa cursa, revellit,

amb molts afers irresolts

per manaires de curts vols,

amb guerres, fam, atemptats,

corrupció, vips afamats,

atur, lladres desimbolts.

Dono voltes de moviola

al vell any “avorridot”

Sols excel·leix Pep Guardiola

i el Barça, que ho guanya tot.

Els cuplets dels pastorets

Aquest any no dubtarem que el fet protagonista,

el que ha tingut més menció,ha estat la corrupció.

I és que així ho hem vist tots per la televisió.

El Millet va ser el primera fotre bona urpada,ell i en Jordi Montull

varen perdre el seu orgull.Al "loro" que la fiança els va costar un ull.

Després el Jutge Garzónmuntà a Santa Colomadetencions precisamenten el seu ajuntament.

En quin merder es va trobar tota aquella gent.

Una cosa en comútenen aquests corruptesque a Nadal se salvaran

perquè a casa el passaran.Pagant fiances tot ho solucionaran.

I a Solsona, i altres llocs

el passat dia tretzeconsultes varen muntari a la gent van preguntar

si Catalunya amb Espanya ha d'anar.

Poesia Grup de Teatre Lacetània

�� 653 - Divendres, 8-01-2010

Futbol Ramon Estany

El Futbol Club Barcelona vol apropar els triomfs d’aquest any històric als seus socis i aficionats, mostrant els títols acon-seguits per 110 poblacions de Catalunya i la Catalunya Nord, coincidint amb els 110 anys de la fundació del club.

Així la rua estarà en marxa fins al 3 i 4 d’abril, que serà quan retornarà al Camp Nou. Per Solsona, hi passarà el divendres 5 de febrer i s’hi estarà 4 hores

Un autobús del Barça passeja les sis copes del Barça per 110 municipis de Catalunya

Els solsonins podran veure de ben a prop les sis copes guanyades pel Barça aquest 2009 en el millor any de la història del club

(de 5 de la tarda a 9 del vespre) A Oliana, per altra banda, arribarà el proper dia 6 de març (també de 5 de la tarda a 9 del vespre)L’exposició itinerant també viatja-rà fins a la Catalunya Nord, concretament a Perpinyà. La ruta finalitzarà el seu re-corregut al mateix Camp Nou coincidint amb el partit de Lliga de la jornada 30 que enfrontarà el Barça contra l’Atlhletic Club de Bilbao.

Els trofeus s’exposaran al Bus Cam-pions 2009, on tothom que vulgui podrà fer-se fotografies amb les sis copes acon-seguides i rememorar aquest fantàstic any amb les millors imatges i història que hi haurà dins d’aquest bus.

Aquesta iniciativa té com a finalitat recordar i compartir els més de cent anys d’història blaugrana amb tota l’afició del Barça repartida arreu del país, posant es-pecial èmfasis en les copes aconseguides aquest 2009.

Rua en bus per CatalunyaL’exposició està integrada en

un autobús especial, amb un espai interior de 45m2, que ha estat modi-ficat i guarnit amb colors i elements blaugrana per a l’ocasió.

Uns cilindres lluminosos indica-ran l’entrada a l’autobús i en cas de pluja s’hi habilitaran unes carpes.

Esquí alpí Racing 7

El 22 i 23 de desembre es va celebrar el X Gran Premi Internacional de la Molina- FIS, organitzat per la Fe-deració Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH), on hi competien els corredors de l’Equip Nacional, els integrants dels Centres d’Alt Rendiment, i entre ells, els nostres corredors juvenils del Racing 7.

També hi va haver la participació de corredors estrangers: francesos, eslovacs, portuguesos i andorrans.

Es van disputar dos slalom gegants a la pista de la Comella, encara que el segon dia, a causa de les inclemències meteorològiques, la cursa es va suspendre acabada la primera màniga.

L’equip d’esquí alpí Racing 7 comença la temporada de curses internacionals

Juvenils: Joan Bilbao, Mireia Garcia, Gerard Manyoses, Joan Marc Moreno i Mònica SoléInfantils: Carlota Bilbao, Mireia Manyoses, Bernat Moreno i Cristina TerricabrasDirecció: Albert RoviraPer a més informació: info@racing7.es

Aquestes primeres curses serveixen per agafar sensacio-ns, confiança i experiència de cara als campionats d’Espanya i d’Andorra.

Racing 7 va néixer amb la intenció de promoure i po-tenciar l’esquí de competició a les comarques de la Catalunya central i està promogut pel Club d’Esquí Solsona.

C. Castell, 8Solsona

973 48 00 78

��653 - Divendres, 8-01-2010

Jornada 12 - 12/12/2009CE Arrels - Infantil 1a. divisió Grup 9

CE Arrels 2Font dels Capellans 0CE Arrels: Lluís, Arnau, Albert(1), Houssein, Guiu, Guillem, Marcel, David, Miquel, Roger(1), Xavi, Ivo,Livian i Dani

Ja tenim la primera victòria!!!

Després de la dolorosa derrota davant el Santa Clara i la injusta, també derrota del dimarts, amb el Jàbac, aquest dissabte els infantils del CE Arrels van sumar la primera victòria al seu caseller, un cosa que feia dies que es palpava.

El partit ens enfrontava al desè classificat i aquest fet no ens va donar cap mena de problema, A l’hora d'afrontar el joc, els solsonins van sortir al camp amb les ganes de guanyar i amb el convenciment de fer-ho. En el minut 9 l’Albert remata amb el cap un centre de còrner i aconsegueix el primer gol. Això va fer que els d’Arrels juguessin amb més tranquil.litat.

Seguint amb el seu joc, va arribar el minut 20, moment en el que el Roger feia el segon gol, després de guanyar l’esquena a la de-fensa manresana, abans del descans, es va gaudir de dues molt bones ocasions per engruixir el marcador, però no va poder ser.

La segona part va ser control local, amb una única ocasió per part dels visitants, que van estavellar la pilota al pal. Però els nanos del Vicenç van saber estar al camp i així poder aconseguir la primera victòria de la temporada.

Aquest dimecres passat van disputar el partit ajornat amb l'Escola de Futbol Barberà Andalucia. Us informarem del resultat la setmana vinent. I dissabte es visitarà el camp de Navàs.

Jornada 13 - 19/12/2009CE Arrels - Infantil 1a divisió Grup 9

CE Navàs, 0 - CE Arrels, 4CE Arrels: Lluís, Arnau, Albert, Houssein, Guiu, Guillem, Marcel, David, Miquel, Roger(4),Xavi, Ivo I Josep M.

Una nova victòria, aquesta vegada a domicili

En una setmana de “champions”, on l’equip solsoní ha jugat com els grans, dissabte, dimecres i dissabte, la collita ha estat d’allò més bona, ja que en els tres partits s’han aconseguit 7 punts.

El partit de dimecres va ser al camp de l’Escola de futbol de Barberà del Vallès, on es va aconseguir un punt en empatar el partit a 3 gols en l’últim sospir amb gols de l’Albert, el Roger i el David.

Dissabte passat es va disputar el de la jor-nada 13 i era davant l’últim classificat, el Navàs, un partit que es presentava força complicat, per la classificació dels dos equips. Els d’Arrels van sortir molt ben plantats al camp i amb ganes d’endur-se la victòria, tot i que en la primera part es va dominar en totes les facetes del joc, no es va poder inaugurar el marcador.

A la represa es va afinar la punteria i amb persistència i treball es va anar minant a la defensa local, el primer gol, marcat per Roger, al rematar en planxa una centrada del Marcel, després d’aquesta jugada els visitants van saber aprofitat el cop moral als del Bages i el Roger va aconseguir tres gols més que feia que els de Solsona aconseguissin aquesta merescuda victòria.

Ara toca vacances fins al dia 9 de gener, en que ens espera el derbi de la ciutat amb el Solsona.

Des d’aquestes pàgines, tots els membres que formem aquest equip us volem desitjar: Que hagueu tingut unes bones Festes i un millor any 2010!!!

Roger (4 gols) i Guillem

Futbol CE Arrels

�� 653 - Divendres, 8-01-2010

Calendari del cap de setmana del CB SOLSONAEs reprèn la competició oficial, després del període

nadalenc. Els equips de promoció comencen la decisiva fase regular i cal destacar que el cadet masculí i el mini masculí han ascendit a nivell A, on es trobaran amb rivals molt complicats. L’infantil masculí jugarà també a un bon nivell, el B-1. Amb el dubte fins a darrera hora de si aquest cap de setmana estrenarem el flamant pavelló nou, a continuació podeu veure la previsió de partits. S’escau que la majoria d’equips tenen desplaçament. Si es pot jugar al pavelló nou, seran els infantils masculins i el cadet femení qui l’estrenaran. En tot cas, us proposem a tots els amics de l’esport que vingueu a veure els partits de bàsquet i a animar als equips del CB Solsona. Molt bon any 2010 a tothom!

Lequip infantil masculí del CB SOLSONA va participar en el torneig de Nadal de Torelló juntament amb elVic, el Paidos de Sant Fruitós i els amfitrions, el Torelló.

La competició, que també es feia en categoria femenina, es va celebrar els dies 28 i 29 als pavellons de Torelló i Sant Pere de Torelló.

Els solsonins es varen enfrentar al Paidos al primer partit i es va perdre per un contundent 82 a 24.

A la tarda va tocar el Vic i els de Solsona van poder desplegar el seu joc i guanyar per un còmode 75 a 32.

A la segona jornada es jugava entrar a la final, però no va poder ser. Al tercer quart perdien de dos punts i en els últims vuit minuts van encaixar un parcial de 27 a 5. Al final, 74 a 47 a favor del Torelló, que va jugar amb el Paidos la final. El CB SOLSONA va acabar tercer en derrotar el Vic per 82 a 54.

Les estadístiques dels jugadors solsonins en els quatre partits varen ser: Abdila: 6 punts -9 faltes personals i 2 Assistències. Pau: 41p (2 triples) - 3fp - i 1 A. Roger: 20p i 1 fp. Aleix: 54p (2 triples) - 8fp i 3 A. Maiol: 30p i 7fp. Èric: 26p (1 triple) - 9fp i 2 A. Garrido: 20p (2 triples) - 5fp i 1 A. Sala: 8p i 1fp. Caelles: 20p (4 triples) - 6fp i 3A.

L'equip infantil masculí del CB Solsona participa al Torneig de Nadal de Torelló

Vic i Solsona

Paidos i Solsona

Torelló i Solsona La Claca

Bàsquet CB Solsona

Partit a casa:Dia i Hora Categoria Equip VisitantDissabte, 9 a les16,00 Infantil masc. Toyota Molins, de Molins de ReiDissabte, 9 a les17,30 Cadet fem. U. E. Sant Cugat 2

Desplaçaments:Dia i Hora Categoria Equip LocalDissabte, 9 a les 10,45 Pre-mini masc. CB CastellbisbaLDissabte, 9 a les 10,30 Mini masc. Paidos Sant Fruitós ADissabte, 9 a les 11,30 Cadet masc. SE Casal Vilafranca ADissabte, 9 a les 17,30 Sènior M. (1ª Cat.) AE La Salle Manresa ADissabte, 9 a les 18,30 Sènior F. (3ª Cat.) CB Castellet, de St Vicenç de C.Diumenge, 10 a les 11 Júnior masc. C. B. Ópalo Cerdanyola B

Consulteu els calendaris actualitzats, resultats i classifica-cions a www.cbsolsona.com. Visiteu-nos al Facebook.

��653 - Divendres, 8-01-2010

Cursa dels Nassos - Sant Silvestre de Barcelona

Sancho Ayala creua la meta a la posició 58 de la general

Dijous dia 31 de desembre a 2/4 de 6 de la tarda es va donar la sortida a la popular cursa dels “Nassos” la Sant Silvestre de Barcelona 2009 de 10 km, amb una participació rècord, més de 9.000 atletes inscrits.

Els Fondistes del Solsonès van ser representats per Sancho Ayala, Lluís Villaró i Josep Alconchel. Sancho Ayala i Lluís Villaró van sortir del primer calaix, on estaven els 1.000 primers atletes, i Josep Alconchel va sortir del tercer calaix on estaven fins els 4.500 atletes. Sancho Ayala va fer una magnífica classificació entrant al lloc 58 de la general amb un temps de 33’34 minuts. Amb aquesta classificació Sancho Ayala acon-segueix el 5è lloc de la general i 1r de la seva categoria, en la Lliga d’Atletisme de ChampionChip 2009. Lluís Villaró, que està en constant progressió, va aconseguir entrar al lloc 286 de la general amb marca personal dels 10 km, fent un magnífic temps de 37’34 minuts. Josep Alconchel per la seva part va aconseguir entrar al lloc 2403 de la general fent un temps de 45’54 minuts.

La cursa va ser dominada per Carles Castillejos, que no va tenir cap problema per imposar-se, amb una gran marca de 28’41 minuts. Segon va entrar Mohamed Blal amb 29’08 minuts i tercer va ser el portuguès Fernando Silva amb 29’38 minuts.

En la categoria de dones es va imposar Rosa Morató, amb una marca de 32’06 minuts per davant d’Assa Dias que va entrar segona amb un temps de 32’52 minuts i tercera va entrar Beatrice Jepchumba amb 32’59 minuts.

En aquestes curses, tan multitudinàries, és molt difícil anar a buscar temps, ja que es fa molt difícil agafar el ritme i avançar els altres atletes. S’ha d’anar a gaudir de l’atletisme de casa nostra, com ho és aquesta cursa.

Atletisme Club Fondistes del Solsones-Prosetel

Pròximes curses10 de gener Mitja Marató de Sitges17 de gener Mitra Marató de Terrassa 17 de gener Cursa atletica Rural de Tora 10 km24 de gener Cursa de Sant Antoni de Barcelona 10 km31 de gener Cursa de l’oli a Borges Blanques 10 km

Més informació Ribera Esports i www.atletisme.comhttp://fondistesdelsolsones.blogspot.com/

La ruta dels castellars - 3a Etapa

Voleu venir a caminar per pair els turrons?

Caminades M. Alba Santaeulària

Dia: Diumenge 10 de generLloc de sortida: Estació d’autobusos de SolsonaHora: 7.30 del matíRecorregut llarg: 26 km (Castellnou de Bages – Cardona)Recorregut curt: uns 15 km (Castellnou de Bages-Castelladral)Preu autocar: 10 (anada)Preu dinar: 15 euros

Ja hem fet 2 etapes del recorregut Castellar del Vallès – Castellar de la Ribera.

El dia 20 de desembre vam caminar 23 km fins arri-bar a Castellnou de Bages. Aquest indret serà el nostre punt de sortida el diumenge dia 10 de gener per tal de caminar fins a Cardona, 26 km més i cada vegada ja més a prop del nostre destí final que és Castellar de la Ribera. És possible fer menys km, ja que hi ha una opció amb l’autocar per a la gent que no volen caminar tant. A mig camí, a Castelladral es dinarà de restaurant i els qui estiguin cansats podran fer la sobretaula tranquil·lament i l’autocar els portarà a Car-dona per trobar-se amb la gent que fa tot el recorregut. Per tornar de Cardona a Solsona a la tarda, anirem amb cotxes particulars.

Si algú es vol afegir a les caminades, us hi podeu apuntar, ja que és una activitat oberta a tothom que vul-gui parlar amb gent nova, fer exercici, conèixer camins i passar una bona estona. El Centre excursionista del Vallès organitza aquesta activitat i ens va convidar a la gent de Castellar de la Ribera. Nosaltres fem extensiva la invitació. Cal apuntar-se.

10-01-2010 CASTELLNOU DE BAGES – CARDONA07-03-2010 CARDONA- OLIUS09-05-2010 OLIUS-CASTELLAR DE LA RIBERAInformació: M. Alba Santaeulària 973 481668 / 636855371

�� 653 - Divendres, 8-01-2010

Cap d'Any Ramon Estany

Solsona dóna la benvinguda al 2010 amb celebracions per a tots els gustos

Els solsonins i solsonines es van abocar a la celebració del Cap d'Any amb una oferta molt variada des dels diferents locals i establiments d'oci.

Alguns restaurants van allargar el sopar de Cap d'Any fins a altes hores de la matinada i els pubs i locals nocturns van obrir portes amb les seves millors gales.

El pavelló municipal de Solsona va acollir la celebració més multitudinària, sense arribar a omplir del tot la pista es-portiva, i és que enguany hi havia propostes molt interessants, com a l'Sputnik, que van decorar amb paper de plata tot el local, l'Aixeta, que va congregar els seus incondicionals o el Collins, que va tornar a ser un dels punts d'atraccció de la nit més llarga de l'any.

��653 - Divendres, 8-01-2010

Cap d'Any Ramon Estany

�� 653 - Divendres, 8-01-2010

Ràdio Solsona FM

A partir d’aquest dissabte, dia 9, l’Entre Tots es recupera a la graella de Solsona FM. Els dissabtes al matí tindrem una hora i mitja per gaudir amb la millor música de tots els estils. El primer bloc el dedicarem a la música internacional (rock’n’roll, country i blues) i la segona a la llatina, catalana i als grups solsonins. I a la mitja part, el Gregori Solé ens portarà cada setmana una cançó i la banda sonora d’una pel.lícula. Tot plegat amb l’equip de sempre: el Josep Àngel Colomés com a conductor, el Quirze Viladrich a la producció i el Gerard Casas al control tècnic. L’Entre Tots es podrà sentir en directe els dissabtes a les 10 del matí, al 107.5 de Solsona FM, i la repetició els dijous a les 5 de la tarda.

Amb l’any nou, torna l’Entre Tots

L'Auditori Palau de Congressosva acollir diumenge al vespre el darrer dels recitals del cantautor

Les cançons tel·lúriques de Roger Mas es van po-der escoltar a l'Auditori de Girona el passat diumenge a la tarda, en el que ha estat l'últim concert d'aquest cicle, només presentat anteriorment en format complet a Solsona, a l'Auditori de Barcelona i al festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat.

El cantautor i guitarrista va tocar a l'Auditori de la ciutat de Girona acompanyat de la seva banda habitual i del Quartet de Corda Brossa. A mig camí entre el folk i el jazz, Roger Mas proposa en aquest últim treball una adaptació d'alguns textos de Mossèn Jacint Verdaguer inclosos en el llibre El cel. Mas, que actualment està treballant en un nou disc, va anar desgranant una per una les cançons del seu repertori, davant d'un públic que ben aviat es va quedar encisat per les melodies i els textos del cantautor.

Roger Mas tanca a Girona el cicle de concerts

"Les cançons tel·lúriques"

Concerts Redacció

Roger Mas va actuar amb la seva banda habitual i el Quartet Brossa.

El passat diumenge 3 de gener la cobla Reus Jove en el seu concert de Reis va fer la presentació del nou CD enregis-trat amb sardanes dedicades a l'esmentada formació musical. L’àlbum Un camí d’il·lusions presenta un bon estol de sardanes inèdites, fresques i actuals, com a exponent de les inquietuds i il·lusions dels compositors que hi han participat.

La sardana Un camí d’il.lusions de Pitu Chamorro em-marca l’esperit d’aquesta edició sonora i encapçala el repertori de peces que l’integren, algunes al·lusives a la commemoració d’aquests dos lustres d’activitat musical, com són 10 anys de somnis d’Alfred Abad, La joia dels 10 anys d’Antoni Guinjoan, Vides paral.leles d’Eduard Sendra, Com a casa de Conrad Rafart, Un gran camí de Carles Martí, Joves triomfants de Lluís Alcalà, El seient de l’ànima de Xavier Piñol i la titulada Re(10)us Jove de Carles Santiago, que juga amb el nom de la cobla i la fita dels seus 10 anys.

El CD es completa amb les peces següents: Molt més lluny d’Alfred Abad, Clan de Carles Martí, 50 històries per explicar i On sopem aquesta nit? aquestes dues de la jove compositora Anna Abad.

El repertori de sardanes d’aquest Camí d’il.lusions el completa una composició de Marc Timon titulada Please don’t stop the music! també dedicada a la formació reusenca.

Notes d’un solsoní en un CD de la Cobla Reus Jove

Música Redacció

Canvis d’horaris Coincidint amb l’inici d’any, també hi

haurà algunes modificacions d’horaris a la graella de Solsona FM. Així, l’espai espor-tiu Parlem de Pilotes se seguirà emetent els dimecres però a 2/4 de 7 de la tarda. Serà a partir del proper dimecres dia 13. La repeti-ció del Si Vols del diumenge (que torna el dia 22) passa de les 10 a les 12 del migdia. Final-ment, la repetició d’El Rebost dels Contes a partir de la setmana que ve es podrà sentir els dissabtes però a les 5 de la tarda.

��653 - Divendres, 8-01-2010

Diferències Marta C.

L'acudit del Simi

Busca les 7 diferènciesEntre aquestes dues imatges de la Celebració de la nit de Cap d'Anyhi ha 7 diferències.

A veure si les trobeu totes...

Aquesta és la solució a les diferències de la setmana passada