� 703 - Divendres, 31-12-2010

�703 - Divendres, 31-12-2010

Solsona Ramon Estany

L'obra per excel·lència de les dates nadalenques, els Pastorets, va oferir la seva primera representació a Solsona el passat diumenge 26 de desembre

Un Teatre Comarcal gairebé ple d'un públic familiar va poder gaudir amb les aventures del Lluquet i el Rovelló, sota la direcció del Ramon Segués, que s'estrenava en la tasca de coordinar i encapçalar la seixantena d'actors i actrius.

Precedits per un audiovisual amb imatges dels Pastorets dels darrers 25 anys, amb un sentit homenatge cap al Xavier Jounou, que tants anys n'havia interpretat alguns dels seus papers, els Pastorets van sortir a l'escenari amb algunes cares noves, i algunes sorpreses, com una colla de jovenets que exe-cutaren un ballet tradicional en un dels quadres de l'obra.

A banda d'aquests aspectes, el públic va copsar les millo-res en l'escenografia i els efectes de so, que han permès aprofitar al màxim les possibilitats del Teatre Comarcal.

Solsona es bolca en uns Pastorets aferrats a la tradició i la terra

RepartimentLluquet: Carles FreixesRovelló: Joan BoixSatanàs: Pere CuadrenchLlucifer: Clara CorominasJeremies: Josep M. PujolMarta: Montse AuguetsGetzè: Francesc BoixIsabeló: Tània PelegrinaJepó: Mia ParcerisaJoanoi: Josep PelegrinaAnam: Dani SoléJosep: Ostap SohhatskyyMaria: Laia GilibetsSimeó: Roger DavinsSt. Miquel: Mercè BadiaSt. Gabriel: Albert FontellesÀvia: Marga TorresRoc: Pere RoviraLlúcia: Ester MascaróMartinet: Agustí Viladrich

PastorsPastor 1: Jan ReigPastor 2: Pau AguileraPastor 3: Marc SeguésPastor 4: Manel DavinsPastor 5: Pau ReigConxita SánchezPilar NovasEsther ColellMaria CardonaUrgell MarcoMaria FreixesMercè CarraleroElena Coromina

Pecats CapitalsSupèrbia: Anna PuigIra: Nona RoviraGolosia: Marta PuigEnveja: Helena TerricabrasLuxúria: Júlia MascaróPeresa: Núria PelegrinaAvarícia: Anna Segués

DimonisGisela FlotatsMarc PujolPol SoléNúria CardonaMaria BoixMaria MorenoAlbert PijuanGerard FlotatsAnna Mascaró

BalletAndoni RodríguezRuth JounouBerta AubarellOriol AndreuMaria SoléAlbert SolerJanette Van der GrafAlbert CasesGuillem RibóTània BonilloTomàs JanéPaula JanéFerran ColellMercè FreixesPol ColillasCarlota MelsióSatanàs disposat a cobrar-se l'ànima de Getzè

El Lluquet i el Rovelló es troben el Jeremies

El Lluquet rumiant-ne alguna

� 703 - Divendres, 31-12-2010

Solsona Ramon Estany

Muntatge i escenografiaRamon Cots, Òscar Vitutia, Francesc Ester, Joan Cua-drench, Sandra Guilanyà, Òs-car Izquierdo, David Martínez, Gerard Casas, Joan Serra, Josep M. Creus, Marc Planes, Carles Obiols, Miguel Ferrer, Toni Ramonet, Albert Caelles, Eva Solé, Leo Mora

MaquillatgeNuri Pujol, Laura Closa

VestuariMarga Torres, Maria Arissa

Gestió entradesFina Cinca

DecoratsPere Cuadrench

Disseny ProgramaRamon Àngel Davins

Direcció MusicalJaume Subirà

Direcció BalletRosa Vila

PianoMònica Mendoza

Sots-direccióJosep Pelegrina

DireccióRamon Segués

El Martinet, tornant a casa

Balladors

La Verge Maria i l'Arcàngel Gabriel Josep i Maria reben la benedicció del sacerdot Dimonis

Parlant amb la Marta

Una història desesperada L'escena final de l'obra

�703 - Divendres, 31-12-2010 �703 - Divendres, 31-12-2010

� 703 - Divendres, 31-12-2010

Solsona Ramon Estany

El fred va fer patir de valent el Pessebre vivent dels escoltes

Les baixes temperatures ho van posar molt difícil als membres de l'Agrupament Escolta Pare Claret, que enguany van haver d'afrontar un dia de Nadal i de Sant Esteve extremadament gèlid. Amb tot, es van representar les habituals sis escenes, que apleguen uns cent cinquanta figurants i que aquest any van canviar d'emplaçament i escenaris. La gent començava la visita al portal de l'Escola Arrels, a la plaça de Sant Isidre, on els Pioners representaven el palau del rei Herodes. Seguien a la plaça de Sant Isidre amb els Castors, que escenificaven l'anunciació. Una mica més avall, al carrer Estret, els Llops mostraven el Cel i l'infern. I no gaire lluny d'allà, a la plaça de Sant Pere, al portal del Casal La Fura, els Trucs mostraven el naixement, mentre una mica més avall, a la plaça, els Rangers reproduïen un mercat tradicional. L'escena del naixement

Els angelets del Cel Els dimonis de l'infern

Els pastors a la vora del foc El palau del rei Herodes

L'àngel de l'anunciació Una paradeta del mercat

�703 - Divendres, 31-12-2010 �703 - Divendres, 31-12-2010

� 703 - Divendres, 31-12-2010

El bisbe Xavier Novell obre les portes del palau episcopal als fidels de SolsonaNou bisbe i noves maneres de fer."Vull que sigui el canvi total d'aquesta imatge (de persona seriosa), ser proper a tothom", va afirmar

Mons. Xavier Novell va felicitar per Nadal el passat divendres 24 de desembre tots els fidels de la diòcesi que van anar fins al palau episcopal, obrint les portes de la sala noble del bisbe Lasala. En el discurs de Nadal, el jove prelat va voler desetiquetar-se davant els qui el veien "una persona seriosa, amb tarannà executiu, una persona acostumada a negociar i a arribar a acords difícils i fins i tot algú va pensar una per-sona dura i inflexible". Davant d'aquest encasellament, Novell va assegurar que les seves intervencions en diferents mitjans de comunicació han començat a trencar aquest estigma, "si és capaç de somriure, fins i tot és simpàtic i amable", va dir tot bromejant. De fet, la sorpresa "vull que sigui el canvi total d'aquesta imatge, ser proper a tothom", va afirmar.

El cap de la diòcesi solsonina va aprofitar l'avinentesa per agrair les múltiples mostres d'alegria i felicitació que ha rebut i per disculpar-se "per no haver previst una assistència tan massiva a la catedral" en l'acte de la seva ordenació i presa de possessió, fet que va provocar "tantes molèsties i que en alguns casos no vam poder complir el compromís de reservar llocs per als representants de les institucions".

Ja en l'àmbit més religiós, Novell va fer una crida a "retrobar el sentit de Nadal i descobrir que és temps de gra-titud, no perquè som feliços (amb referència als qui viuen en la pobresa, en la solitud o els falten éssers estimats), sinó perquè Déu ve a portar la felicitat a aquest món". Així doncs, Nadal "és temps de joia perquè Déu ens ha ofert el seu amor i la seva pau i podrem ser feliços si l'acceptem" va assegurar el bisbe de Solsona. Havent acabat la intervenció, Novell va felicitar personalment tots els fidels i el bisbat va oferir torrons als assistents.

Solsona Redacció

Enric Serra va llegir unes paraules

Presència d'alguns polítics locals, de CiU, com l'Albert Muntada

Unes cinquanta persones van assistir a l'acte

Mons. Novell va saludar personalment els assistents

L'acte va reunir una cinquantena de persones a les 12 del migdia al palau episcopal (si bé els fidels podien anar-hi al llarg del matí). La primera intervenció pública va ser la del pre-sident del Sol del Solsonès (l'associació de familiars de malalts mentals i drogodependents), Enric Serra, el qual va mostrar la seva gratitud pel nomenament de Novell, "sé molt bé que serà al costat dels solsonins, que té ganes de treballar i de ser al costat dels grans i dels joves". Serra va qualificar de "privilegi" poder felicitar públicament per Nadal el nou cap de la diòcesi i va tenir un record per a les persones més necessitades.

�703 - Divendres, 31-12-2010

Breus Solsona i Comarca Redacció

Cremen contenidors a lesrodalies de Solsona

El passat diumenge es van incendiar dos contenidors a Solsona. El primer dels incendis va ser al carrer de les Pollancres de Solsona, a 3/4 de 3 de la tarda, on va cremar un contenidor soterrat. El darrer es va declarar a 1/4 de 5 de la tarda a la urbanització Creu Blanca de Solsona.

La Bonoloto deixa 61.000 euros a Solsona

En el sorteig de la Bonoloto del passat dimecres 22 de desembre el bar restaurant La Graella de Solsona va va-lidar una butlleta de la Bonoloto que va resultar afortunada en fer 5 encerts més el complementari, obtenint un premi de 61.827,44 euros. En tot Espanya, només hi van haver dues butlletes guanyadores més, a Azkoitia (Guipúzcoa), i a Vigo (Pontevedra). Segons els propietaris de l'establiment solsoní, no es coneix la identitat de l'afortunat guanyador, tot i que se sap que va fer manualment l'aposta. La graella és un establiment amb sort. Ja fa alguns anys, va donar una primitiva de 859.661,49 euros, i una travessa de més de 200.000.

Solsona acollirà la 1a Trobada Ecumènica de la Diòcesi

El proper dissabte dia 15 de gener, tindrà lloc al Seminari de Solsona la primera Trobada Ecumènica del Bisbat de Solsona, organitzada per les delega-cions d’Ecumenisme, de Pastoral per als Immigrants i per l’Escola de Formació de Laics.

El sr. Antoni Matabosch i Soler, di-rector de l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) i president de la Fundació Maragall, serà el ponent de la jornada que porta per nom “Ecumenisme: passat, present i futur”.

La jornada començarà a 3/4 de 10 del matí amb l’acollida als assistents; a les 10 hi haurà la presentació de l’acte; a 1/4 d'11 es parlarà dels inicis i continguts de l’ecumenisme; a 1/4 de 12 hi haurà una pausa-cafè; a les 11:50h la ponència conti-nuarà parlant dels progressos i la situació actual de l’ecumenisme; i a la 1 del migdia aprox. acabarà la jornada.

Per a més informació: miquelangeltarin@yahoo.es (tel. 652 164 911); efl@bisbatsolsona.cat; jpratborras@gmail.com

La comarca sota zeroAquests dies l'hivern han deixat un

regalet en forma de temperatures rigo-rosament gèlides, amb registres mínims propers als 10 graus sota zero. Mínimes que es van deixar sentir especialment el diumenge i el dilluns, com podem veure en la taula següent:

Població ..........Diumenge .........DillunsClariana .................-7,4 .................. -3,6Lladurs ..................-9,8.................. -3,3Pinós ..................... -8,4 ................. -5,4Port del Comte .....-11,5 ................. -3,2Oliana ................... -9,2 .................-8,2

El tractament de la fracció orgànica li ha costat a Solsona 1.500 euros

La distribució de la facturació de les plantes de compostat-ge de Tàrrega i Jorba a cada un dels ens que formen el Consor-ci del Solsonès i Cardona per al Medi Ambient corresponent al mes d'octubre ha suposat per a l'ajuntament de Solsona un rebut de 1.565'82 euros corresponent al mes d'octubre.

10 703 - Divendres, 31-12-2010

L’Àrea de Serveis Socials modificales condicions del Xec Servei del Solsonès

El val de descompte es dóna als usuaris per finançar una part del cost de determinats serveis a domicili

L’Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal del Solsonès vol donar a conèixer el nou xec servei, un val de des-compte que es dóna als usuaris per finançar una part del cost de determinats serveis a domicili. Aquests serveis, els porten a terme empreses especialitzades i professionals prèviament homologats pel Consell Comarcal.

El programa Xec Servei al Solsonès es va iniciar l’any 2006 arrel d’una subvenció sobre Nous Jaciments per l’Estimu-lació de la Demanda que el Servei d’Ocupació de Catalunya va atorgar al Consell Comarcal. Des d’aquest any 2010 se n’ha fet càrrec el Departament d’Acció Social i Ciutadania. Això ha comportat redefinir-lo i adaptar-lo al criteris del Servei d’Ajuda a Domicili.

Per regular el Xec Servei i adaptar-lo al SAD s’han fet les següents modificacions: Inicialment, sectoritzar els possibles sol·licitants en funció del servei que utilitzin: S’ha hagut de tornar a definir el col·lectiu beneficiari en funció del servei que s’ofereix. Per aquests grups es continua universalitzant el servei. La característica comuna és que tots tenen una situació social de necessitat degut a l’edat, situació de salut, dependència/minus-validesa o per una sobrecàrrega familiar. L’únic servei que es deixa a valoració dels serveis socials és el d’àpats a domicili.

Una altra novetat que s’introdueix aquest any és la quantitat de xecs que es poden sol·licitar i la compatibilitat. Fins ara només es podien sol·licitar un màxim de 30 xecs in-dependentment del tipus de servei. Ara s’han limitat els xecs en funció del servei, però en canvi es poden compatibilitzar. Neteja a la llar: un màxim de 10 xecs. Cura i higiene personal: un màxim de 30/31 xecs al mes. Àpats a domicili: un màxim de 30/31 xecs al mes. I pel que fa al canguratge, s'elimina aquest tipus de xecs.

També s’ha pogut augmentar el preu del xec amb l’ob-jectiu d’estimular la demanda del servei, ja que s’han limitat els col·lectius que poden ser-ne beneficiaris. L’augment del descompte ajudarà a promocionar-los. Un altre dels objectius és contrarestar el preu que ha de pagar actualment el beneficiari amb el preu que estan oferint les persones que ho fan com a tre-ball submergit. S’hauria d’aconseguir que, a la gent que utilitza el nou Xec Servei, li surti una mica més barat i promocionar la seguretat que representa a nivell legal tenir al domicili persones regulades laboralment.

Inici de la modificació: 1 de setembre de 2010

SERVEI D’HIGIENE I CURA PERSONALMàxim 31 xecs al mes- Persones de més de 65 anys que tinguin dificultats per realitzar les activitats d’higiene i cura personal.- Persones de menys de 65 anys que tinguin reconegut un grau de dependència o certificat de disminució superior al 33%.

NETEJA DE LA LLAR - Màxim 10 xecs al mes- Persones majors de 70 anys:

_Que visquin soles _Que visquin amb majors de 65 anys _Que visquin amb persones amb certificat de dismi- nució o grau de dependència.- Persones amb cer t if icat de disminució o grau de dependència.- Famílies nombroses amb fills menors de 12 anys.- Famílies amb fills menors de 3 anys.- Famílies amb persones majors de 85 anys.- Altres situacions que, a criteri dels serveis socials, requereixin aquest servei.

ÀPATS A DOMICILI - Màxim 31 xecs al mes- Persones major de 65 anys o amb valoració de dependència o certificat de minusvalia que tinguin dificultats per anar a comprar i fer-se el menjar. - Imprescindible valoració dels serveis socials.

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

11703 - Divendres, 31-12-2010

Comarca Ramon Estany

Projecte en sòl no urbanitzable per a la rehabilitació de la masia la Rovira condicionant-la per a turisme rural, al terme municipal de Pinell de Solsonès formulat per la senyora Pilar Bielsa Martin i tramès per l'Ajuntament, amb el benentès que, en cap cas, el cobert annex pràcticament a l'edificació principal en estat ruïnós que es projecta rehabilitar per encabir dues de les habitacions del conjunt del turisme rural a implantar, es podrà destinar a un segon habitatge a la finca. S'ha de garantir que els materials, els sistemes constructius, el volum i la tipologia aparents de les edificacions siguin coherents formalment amb el caràcter de l'àmbit territorial on siguin emplaçats d'acord amb els criteris establerts pel planejament territorial i el planejament urbanístic.

Projecte en sòl no urbanitzable per a la construc-ció de dues naus porcines i un dipòsit de purins a la finca Casacremada, al terme municipal de Pinós formulat pel senyor Manel Vendrell Ciuró i tramès per l'Ajuntament. Així mateix, la llicència municipal establirà definitivament la gamma de colors i materials externs de les edificacions, vetllarà perquè l'explanació resultant, base de les edifica-cions, sigui realitzada amb el menor moviment de terres possible, ajustant-se al màxim al terreny natural existent, i que la connexió amb la carretera asfaltada amb la que les naus mantindran, segons projecte, una distància míni-ma reglamentària de 25 metres, s'haurà de realitzar amb el permís d'obres corresponent atorgat per l'òrgan gestor d'aquesta infraestructura (camí de Su a Pinós).

Projecte en sòl no urbanitzable per a la construc-ció de dues naus porcines i un dipòsit de purins a la finca Vilaseca, polígon 8, parcel·la 3, al terme municipal de Pinós formulat per la societat Sapera Miquel, SL i tramès per l'Ajuntament. La llicència haurà de vetllar perquè la separació mínima de les naus i altres instal·lacions a cons-truir sigui de 15 metres en relació amb els camins existents, s'haurà de minorar al màxim els moviments de terres a realitzar atenent que la implantació es realitza sobre dues feixes de terreny de conreu separades per un marge natu-ral, s'extremarà al màxim la integració i el manteniment de l'estructura natural del paratge, atenent la confrontació amb la qualificació de protecció especial que estableix el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, s'haurà d'instal·lar un sistema depuratiu autònom pel tractament de les aigües residuals generades i s'hauran d'utilitzar ma-terials i colors en els acabats exteriors de les edificacions projectades coherents amb la situació en el medi rural i amb els colors predominants d'aquest a la zona.

Urbanisme ha aprovat diferents projectesLa Comissió Territorial d'Urbanismede la Catalunya Central, en la sessió de 20 d'octubre de 2010, va adoptar,

entre altres, l'aprovació dels acords següents:

Clariana de Cardener Aj. de Clariana de Cardener

Taller de decoració de Nadal a Clariana de Cardener

El passat dijous dia 16 va finalitzar el taller de treballs manuals d’articles de decoració de Nadal, que ha tingut una duració de quatre setmanes. Aquest curs ha estat subvencio-nat en part per l’Institut Català de les Dones, impartit per la professora Núria Bastida i amb una assistència de 10 persones del municipi.

En el transcurs del taller s’han realitzat diferents tipus de centres de Nadal (ho podeu veure a la fotografia) i una safata nadalenca. L’últim dia del curs, després de compartir un petit sopar, tothom va marxar carregat amb els seus treballs manuals per decorar les corresponents llars.

1� 703 - Divendres, 31-12-2010

Pinell Ajuntament de Pinell

Instal·lació de l’enllumenat de l’entorn del casc antic de Sant Climenç

L’ajuntament de Pinell ha fet possible la instal·lació de l’enllumenat de l’entorn del casc antic de Sant Climenç.

La intervenció a consistit en la instal·lació de la il-luminació al carrer de Circumval·lació de la Vila Closa de Sant Climenç.

En el seu moment, quan es va asfaltar aquest carrer, ja es van deixar preparats els punts de llum, i ara ja s’ha pogut realitzar la instal·lació dels fanals. S’han instal·lat deu fanals amb làmpades de baix consum, que a mitja nit, baixen fins a un 50% la seva eficiència per tal de potenciar l’estalvi energètic.

Amb aquesta actuació queda il·luminat l’únic punt fosc del nucli de Sant Climenç i al mateix temps, es pot gaudir de la Vila Closa exterior del poble.

Port del Comte col.labora amb el Sol del Solsonès

El dijous 23 de desembre el president del Sol, Enric Serra, la coordinadora Marta Garriga i en Xavi van pujar a les pistes d’esquí del Port del Comte per rebre un donatiu de mans d’en Jaume Majoral, que ajudarà a tirar endavant el Pla Estra-tègic Antidroga del Solsonès i rodalies ( PLEAS ).

Port del Comte Sol del Solsonès

Donatiu de l’ajuntamentde Llobera al Sol

El dia 13 de desembre, el president del Sol del Solsonès, Enric Serra, acompanyat dels membres del club social, Jordi Quintero i Xavi Borés, van recollir de mans de l’alcalde de Llobera, Josep Colell, i amb presència del seu equip govern, un donatiu destinat al butlletí del Sol.

Fotos: Xavi

Llobera Sol del Solsonès

Castellar de la Ribera aprova un pressupost de 235.000 euros pel 2011

El passat 9 de desembre l'Ajuntament de Castellar de la Ribera va aprovar inicialment el pressupost per a l'exercici de 2011, que ascendeix a 235.428'25 euros i que inclou la despesa ordinària corrent i les despeses d'inversió.

Pel que fa a les partides d'inversió més importants, cal destacar la primera fase d'actuació de formigonatge de cunetes en diferents trams, la millora de la fusteria i vidres de les finestres i portes a la casa consistorial i al local social. També s'arranjarà diversos camins i es museitzarà l'escola rural d'acord amb el Conveni amb el Memorial Democràtic.

Castellar de la Ribera Ramon Estany

1�703 - Divendres, 31-12-2010

Pinós Ramon Estany

Pinós bonificarà lesobres que impulsin

l'economia del municipi

L’Ajuntament de Pinós, en sessió del Ple, amb data 1 de desembre de 2010, va aprovar per unanimitat, entre d’altres, l'acord provisional per a l’exercici de 2011 i la modificació de l’ordenança reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres.

En concret, gaudiran d’una bonificació del 90% de l’impost, amb l’acord del Ple:

- Les obres de reforma per deficiències estructurals en l’edifici. No s’aplicarà la subvenció si les deficiències estructurals o el mal estat de l'immoble es deuen a manca de manteniment del mateix.

-Les obres derivades d’incendis, inundacions i altres desastres naturals, amb l’acord singular del Ple.

-Les obres de reparació, neteja i pintat de les façanes.

-Les obres que s’executin com a conseqüència d’afec-tacions de projectes d’urbanització o reparcel·lació.

-Les obres que es realitzin amb la finalitat d’eliminar barreres arquitectòniques.

-Les obres que tinguin per objecte atreure i fixar població i generar llocs de treball, fomentant l’arte-sania i l’economia sostenible i mantinguin els valors del territori sense suposar cap agressió ambiental i/o paisatgística. Caldrà que el sol·licitant estigui empadronat al municipi o es comprometi a mantenir la residència i activitat durant cinc anys. No podran accedir a les subvencions les construccions, instal-lacions i obres fora d’ordenació urbana o situades en zones no legalitzades, i les realitzades sense llicència municipal.

La Coma i la Pedra Ramon Estany

La Coma i la Pedra aprova les ordenances municipals

ORDENANÇA FISCAL - Reguladora de la taxa pel subministrament d’aigua, gas i electricitat

Tarifa 1a: Subministrament d’aiguaQuota fixa: 1r tram / trimestral / per comptador i habitatge:Fins a 36 m2: 8 euros.Quota variable: 2n tram el que excedeixi de 36 m3 ..0,55 m3Tarifa 2a: Connexions i instal·lació de comptadors.Alta connexió: 100 euros. Comptador (col·locació i material) 180 euros (el comptador queda propietat del subjecte passiu).Tarifa 3a: Quota sense comptador.La manca d’instal·lació de comptador suposarà una tarifa de 100 euros/mes i habitatge o connexió a la xarxa.Tarifa 4a: Comptador d’obres.Comptador 180 euros. Quota tarifa 0,55 euros m3Tarifa 5a:La primera instal·lació de comptador que es dugui a termedurant l’exercici 2010, excepcionalment, es liquidarà a unatarifa única de 50 euros (independentment del consum que es calculi a partir de la posada en funcionament).A les quantitats fixades més amunt se’ls aplicarà elsimpostos i cànons que correspongui.

1� 703 - Divendres, 31-12-2010

Decrets dictats pel president de la Diputació durant el mes de novembre- Atorgar a l’Ajuntament d’Oliana una subvenció per a les despeses d’implementació de programes destinats a facilitar i fomentar hàbits saludables, per un import de 15.162,50 euros.

- Aprovar la modificació del cost de l’actuació, la justificaciótramesa i el pagament de la subvenció a l’Institut d’Ensenyament Secundari d’Oliana CCT, per a les despeses del concert solidari del Grup Gossos, per un import total de 2.000 euros.

- Autoritzar l’Ajuntament d’Oliana perquè l’entitat Incasòl exe-cuti i justifiqui la subvenció concedida per a la urbanització de diferents places i del cementiri.

Oliana Sol del Solsonès

El PLEAS (Pla de prevenció de drogues del Solsonès) va visitar l’altre dia la població d’Oliana, amb la intenció d’explicar l’estudi sobre el consum de drogues del Solsonès i rodalies realitzat aquest 2010. L’Alcalde d’Oliana, Antoni Vilaginès, i els assistents a la conferència ens van rebre amb una càlida benvinguda a la sala de plens de l’Ajuntament. Toni Mujal, psicòleg i coordinador del PLEAS, es va encarregar de desgranar aquells aspectes més rellevants que es desprenien de l’estudi realitzat entre els joves de 12 a 25 anys sobre el consum de drogues.

Presentació del’estudi sobre consumde drogues a Oliana

Oliana Redacció

Comarca Redacció

- Acceptar la renúncia a l’actuació 2010/865, de l’Ajunta-ment de la Coma i la Pedra i l’aplicació de la subvenció a d’altres actuacions.

- Aprovar la justificació tramesa i el pagament de la subvenció a l’Ajuntament de Torà per a l’arranjament de carretera de Torà a Ardèvol, per un import de 10.800 euros.

- Aprovar la justificació tramesa i el pagament de la subvenció a l’Ajuntament de Pinell per als honoraris de redacció del pla de dinamització turística del patrimoni local, per un import de 12.000 euros.

- Atorgar a l’Ajuntament de la Coma i la Pedra una sub-venció per a les instal·lacions de la Festa Major 2010, per un import de 3.400 euros.

- Atorgar a l’Ajuntament de Solsona una subvenció per a l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona, 2010, per un import de 15.000 euros.

- Aprovar la justificació tramesa i el pagament de la sub-venció al C .C. del Solsonès per al Conveni d’activitats firals, per un import de 30.000 euros.

- Atorgar a la Federació d’Agrupacions de Defensa Fores-tal de Catalunya Viva una subvenció per a les despeses de vigilància mòbil durant l’estiu 2010, per un import de 12.500 euros.

- Atorgar a l’Ajuntament de Pinell una subvenció per a les despeses de millora de l’accés i l’entorn per a l’ús públic de l’espai de la font de Sant Climenç, per un import de 9.500 euros.

- Acordar l’actualització de dades de l’actuació, DL-2009/1168, de l’Ajuntament de Castellar de la Ribera.

- Aprovar la modificació del cost de l’actuació, la justi-ficació tramesa i el pagament de la subvenció al Centre Excursionista del Solsonès per a la 17a Caminada Popular de Solsona, per un import de 370 euros.

- Aprovar la justificació tramesa i el pagament de la subvenció al Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya per a diferents actuacions de dinamització i promoció del teixit productiu i dels recursos naturals a Lleida, per un import de 60.000 euros.

- Aprovar la justificació tramesa i el pagament de la sub-venció al Club Esportiu Fondistes Solsonès, per a la Cursa Corriol de Solsona, per un import de 1.850 euros.

- Aprovar la justificació tramesa i el pagament de la sub-venció a l’Associació Amics de la Torre de Vallferosa per al III Aplec a Vallferosa, per un import de 400 euros.

Decrets dictats pel president de la

Diputació durant el mes de novembre

1�703 - Divendres, 31-12-2010

Els Pastoretsde la Ribera Salada

Al ras i a cobert

L’Agrupament Baixa Ribera Salada celebra el Nadal d’una manera original. Ogern cobra vida amb els oficis tra-dicionals que ja existien al poble, com el forner, el sastre i el botiguer, entre altres. El públic va acompanyat dels pastors Lluquet i Rovelló i el seu somni amb àngels i dimonis comença a l’exterior i continua dins el local social amb bona calefacció. La representació dura més o menys una hora i mitja i s’acaba amb un entrepà de botifarra confitada per a tots els assistents.

Ogern Agrupament Baixa Ribera Salada

Repartint entrepans de botifarra confitada en acabar la representació

Els Pastorets al local

Escenes a l'exterior

S'ha perdut gos Yorkshire Terrier femella, des de dijous de la setmana passada al C. Segarra. Atén al nom de Nina.

Si la veieu truqueu al 973 48 15 75 (Maria Márquez)

Avisos

El dia de Sant Esteve es va fer la primera representació amb molta assistència de públic i les següents seran el dia 2 i el 8 de gener a 2/4 de 7 del vespre.

Animeu-vos a venir perquè val la pena veure l’esforç de tanta gent i sobretot perquè la majoria dels actors principals tenen uns 15 anys i ho fan molt bé.

1� 703 - Divendres, 31-12-2010

El grup local de Teatre El Perxe ha organitzat com cada any els Pastorets, fent dues representacions, el dia de Nadal a les 10 de la nit i el dia de Sant Esteve a 2/4 de 7 de la tarda, sota la direcció i coordinació del sr. Joan Herrada.

La tradició a Sant Llorenç porta uns Pastorets amb 2 papers principals el del Maties interpretat pel Jordi Cases i el del Jonàs interpretat pel Ramon Besora, dos clàssics dels Pas-torets, i per cert, molt divertits en la seva actuació, sobretot en l’escena de la mort de l’ase.

Aquest any els Pastorets varen constar de 10 actes i més de cinquanta persones per poder-los dur a terme entre actrius, actors, direcció, música, coreografies, llum, so, vestuari, per-ruqueria, maquillatge, regidor, escenografia, disseny gràfic, entrades, tramoia, etc.

L’inici va ser a l’infern, amb el ball dels dimonis i la discussió de Satanàs amb els Arcàngels. Seguidament el Bosc dels Pastors, l’anunci que Maria busca marit, la història de Naim

Pastorets 2010 l’Estel de la Vall

Ball al temple

, paper interpretat pel Jordi Vila (a qui estàvem acostumats a veure de dimoni), el casament de Josep i Maria al Temple, l’escena de la mort de l’ase (interpretada pels 2 protagonistes), el perdó de Naïm, l’anunci que fa l’Arcàngel per dir-li a Maria que serà mare, Josep i Maria buscant posada, l’anunci als pas-tors per anar a veure el fill de Déu i, finalment, l’establia amb la destrucció de Satanàs.

Com a novetat d’enguany, vàrem poder veure els dimonis perseguint en Jonàs entremig del públic assistent.

Tota l’obra va durar 2 hores, aproximadament. La música gravada corre a càrrec de la Coral Morunys.

És un acte esperat per la població, ja que, fa que hi in-tervingui molta gent del poble.

Els Pastorets van tenir bona assistència, tot i que no va ser possible omplir el teatre, degut al fet de caure Nadal i Sant Esteve en cap de setmana, i no haver-hi massa gent de segones residències a la població.Les venedores de les entrades

Vall de Lord Montse Riu

1�703 - Divendres, 31-12-2010

Vall de Lord Montse Riu

Nadal al CEIP Vall de Lord i al SES Sant Llorenç

El dimarts dia 22 de desembre el CEIP Vall de Lord i el SES de Sant Llorenç van anar a desitjar als avis de la Residència La Vall unes bones festes de Nadal, oferint un ampli concert de nadales, fins i tot el professorat del centre. Es va omplir de gom a gom la sala per sentir els petits o no tan petits cantors.

Seguidament els nens varen continuar la festa de Nadal a les respectives escoles, els de primària fent el Caga Tió i els de secundària amb l’amic invisible.

Acabat tot això, cap a casa, a disfrutar d’unes merescudes vacances de Nadal.

Representació musical a l’Escola de La Coma

L’escola de la Coma va voler celebrar el Nadal amb una representació musical. Els alumnes del centre havien preparat un fragment dels Pastorets, amb dimoni inclòs, per felicitar als pares i a tot el públic assistent el Nadal. Entre actes podíem sen-tir els alumnes cantar nadales. També a proposta dels nens van representar una escena del Pare Noël, aquest cop tot en anglès. I, per acabar la festa, Caga Tió i esmorzar per a tothom.

Es va suspendre el tan esperat i disputat partit de fut-bol entre pares i alumnes degut a la pluja, però un altre any serà!!!

CONCERT DE NADALEl proper dia 1 de gener Concert de Nadal a 2/4 de 10 del vespre a l’Església Parroquial de Sant Llorenç de Morunys a càrrec de La Coral Morunys.

PATGE REIALEl proper dia 2 de gener a les 6 de la tarda el Patge Reial arribarà a Sant Llorenç per recollir les cartes dels nens i entregar-les als Reis Mags, l’acte es farà al Teatre de la població.

LA XARXAEl dia 4 de gener, espectacle infantil Pinotxo bric a brac, de la companyia Zum-Zum, al Teatre de Sant Llorenç de Morunys a 2/4 de 6 de la tarda. L'organitza el grup Xarxa Sant Llorenç de Morunys.

REIS MAGS A SANT LLORENÇ DE MORUNYSEls Reis Mags arribaran a la població a les 6 de la tarda del dia 5 de gener, a la plaça Major, per obsequiar els petits i pe-tites amb un regal. En cas de pluja l’acte es farà als Claustres de l’Església. Com cada any, també visitaran la Residència La Vall per veure els avis.

REIS MAGS A LA COMAEls Reis Mags arribaran a La Coma el dia 5 de gener a les 6 de la tarda, aniran a l’Església i seguidament cap a la Sala de La Piscina per donar un petit obsequi a tots els nens assistents.

REIS MAGS A PORT DEL COMTEEls Reis Mags arribaran a Port del Comte a les 8 del vespre del dia 5 de gener. Hi haurà una baixada d’antorxes, rom cremat per la gent assistent per fer passar el fred i finalment també donaran un petit obsequi als nens assistents.

Agenda de la Vall Montse Riu

1� 703 - Divendres, 31-12-2010

Celebracions Ramon Estany

L'Orfeó omple la Catedral de Solsonaen el concert nadalenc d'aniversari

L'Orfeó Nova Solsona va néixer el 1919 i aturà la seva activitat per culpa de la Guerra Civil. Durant força anys es mantingué en l'ostracisme, i es pot dir que no existí cap activitat musical que sorgís de l'Orfeó.

És ja l'any 1960 quan reneix i enguany, el 2010, ha estat l'excusa per donar una empenta a l'entitat amb diferents iniciatives

El Concert de Nadal d'aquest any ha sigut una mica especial, convidant els expre-sidents, els exdirectors, i també els excantaires perquè s'afegissin a la interpretació de les diferents nadales. A l'acte hi van assistir, entre altres autoritats: l'alcalde de Solsona, el presi-dent del Consell Comarcal, Mn Lluís Grifell, Mn. Torres i Mn. Bartrina.

L'acte va començar amb unes paraules del president de l'entitat, Jaume Cuadrench

"Per nosaltres, el Concert de Nadal d'aquest any és un homenatge a tota la gent, cantaires, socis, solsonins vinculats a l'Orfeó.

Fa 50 anys que l'entitat va tornar a rebrotar d'aquella llavor que es va plantar el 1919.

En aquells inicis, tirar endavant una entitat coral comportava pel seu sim-bolisme i pel que fa a la normalització del país, un esforç que coneixen bé els que el varen assumir.

Avui tenim entre nosaltres moltes d'aquelles persones que amb la seva cons-tància van tirar endavant l'entitat, que van propugnar la seva nova creació, que van pertànyer a les juntes directives i molta

més gent que ha col.laborat des de fora de l'Orfeó per mantenir-lo i engrandir-lo.

Tenim com a convidats espe-cials les persones que simbolitzen tota la trajectòria de l'Orfeó en aquests 50 anys. Els seus presidents, que amb la seva dedicació han tirat endavant l'entitat. Tots han volgut estar aquí amb els cantaires per recordar i seguir gaudint de l'Or-feó. El sr. Ferran Rius, el sr. Josep Casserras, la sra. Mercè Augè i el sr. Josep Dalmau. El sr. Màrius Ferrer se suma també a la festa però no ha pogut acompanyar-nos avui.

No ens podem oblidar tampoc dels directors, sense ells, cantaires i presidents, pocs concerts s'haurien fet. El sr. Josep Font, el sr. Joan Blesa, que en aquesta data tan especial no li ha estat possible desplaçar-se. També ell ens ha manifestat que el seu cor avui està aquí. No podem oblidar tampoc a Mn. Muntada i a Mn. Joan Lladó. Naturalment, l'Anna Camps, que des de fa anys porta els destins musicals de l'Orfeó, no ens la podem oblidar.

Com a mostra d'agraïment d'aquests 50 anys, els oferim especialment aquest concert i un petit record on hi hem gravat aquest sentiment - Que per molts anys puguem seguir gaudint de l'Orfeó i ens puguem anar trobant la Diada de Nadal aquí en aquesta Catedral.-"

Cantaires actuals i retirats van cantar junts les nadales

Membres de la junta actual de l'Orfeó van fer entrega als expresidents d'un record d'aquesta diada

L'alcalde de Solsona imposà una llaçada commemorativa a la bandera de l'Orfeó

1�703 - Divendres, 31-12-2010

Celebracions Ramon Estany

L'alcalde David Rodríguez adreçà també unes paraules:

"Com explicava el passat setembre amb motiu de la in-auguració de l'exposició -Veus del record. Revivint els últims 50 anys de l'Orfeó-. És a principi del segle XX que Catalunya viu una explosió cultural amb la creació de Casals Culturals, Centres Excursionistes, Orfeons i altres entitats que al costat de l'activitat que desenvolupen promouen i eixamplen el sen-timent de pertinença de la gent al seu país i l'estima envers la pàtria durant tants anys maltractada.

L'Orfeó de Solsona neix, no pas per casualitat, en aquesta època. Després d'uns anys de silenci provocats pel trasbals de la guerra civil, l'Orfeó reprèn l'activitat amb reno-vada força. Avui cloem el 50è aniversari d'aquella refundació. Permeteu-me, doncs, felicitar tots els cantaires, directors, presidents de l'Orfeó i amics i socis de l'entitat per aquesta efemèride, especialment aquells que encara hi sou ben actius des d'aquella data del 1960. I naturalment també a l'Anna Camps, pels seus 25 anys al capdavant de la direcció.

Sempre que parlo de l'Orfeó no puc evitar tenir un record especial per l'alcalde Xavier Jounou. Jo que no sóc cantaire conec l'entitat a través dels comentaris que ell em feia. Al Xavier li hauria plagut especialment ser avui aquí perquè l'Orfeó era per a ell una entitat molt especial. Com deia Pau Casals, -Ai si cada home estimés amb tot cor la seva terra, les seves tradicions, la seva llengua. Cadascú al seu lloc com una orquestra, quin acord s'obtindria!-. L'Orfeó encarna

aquests valors del patriotisme i l'estima envers les tradicions catalanes i solsonines. És present en moltes activitats i col.labora assíduament amb les diferents institucions i entitats de la comarca i ciutat que els ho demanen, com la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, el Cant de la Salve per la Festa Major de Solsona, el concert de Nadal, la cantada de Caramelles pels carrers i places de Solsona, entre d'altres. Per tot això, des de l'Ajuntament em plau especialment poder posar aquesta llaçada a la bandera de l'Orfeó Nova Solsona,

com a recordatori d'aquest aniversari i de l'especial implica-ció que l'entitat té amb la ciutat, la comarca i el país. Moltes felicitats i que acabeu de passar unes bones festes".

La senyera de l'entitat "és un símbol que ens represen-ta", com deia el mestre Lluís Millet, el fundador de l'Orfeó Català. La senyera i l'escut, en el qual hi consta el lema, "Pa-tria, Fides, Amor", sorgeixen del moviment de la Renaixença, que pretenia recuperar la cultura catalana, en un moment de ressorgiment en molts sentits.

La imposició de la llaçada per part de la màxima autoritat de la ciutat és un reconeixement a l'entitat. La primera llaçada que hi ha a la senyera fou donada per l'ajuntament de la Ciutat i era brodada per les monges de l'Hospital amb motiu justament de la benedicció de la senyera l'any 1921. Des d'aleshores hi ha

Parlament de l'alcalde David Rodríguez

Noemí Pasquina interpretà una peça musical amb el violoncel

�0 703 - Divendres, 31-12-2010

Celebracions Ramon Estany

hagut molts portadors de l'estandard. Recordem per exemple persones que l'han fet voleiar: l'Àngel Ramonet, el Joan Costa, el Pelai Orriols. Dissabte al vespre va ser el cantaire actual, el Ramon Mir, qui va fer la voleiada amb la senyera, enmig dels aplaudiments de tota la catedral.

La primera part del concert va ser una selecció de nadales d'arreu del món i catalanes, com El desembre congelat, Baixeu pastors, Les dolces festes, Ara que és Nadal, Cançó de bressol, Veniu germans, Del cel baixen els àngels i La pastora Caterina, així com Àngels, Carol i Els àngels de la glòria.

Abans d'iniciar la darrera part del concert es va fer un regal a unes persones molt especials, els quatre cantaires en actiu que es mantenen en l'entitat des de la refundació, l'any 1960: la Mercè Augé, el Jordi Baraldès, La Montse Jounou i el Josep Muixí, juntament amb l'Anna Camps que també compleix 25 anys com a directora musical de l'entitat. A aquests cantaires se'ls obsequià amb un diploma i l'audició de dues peces musicals, Senyor Sant Jordi, peça emblemàtica, i tot seguit, la Noemí Pasquina, ex alumna de l'Anna Camps, interpretà el preludi de la suite número 1 per a violonchel de Joahn Sebastian Bach.

Després d'aquesta petita audició es lliurà el record als cantaires i a la directora.

Finalment arribà el moment més esperat, en que van sumar veus els excantaires de l'Orfeó, afegint-se al concert. Es va comptar uns 250 cantaires des de l'any 1960, que van cantar junts El noi de la mare, Santa Nit, El trineu i Joia en el Món. No hi van faltar els bisos, com el Fum, Fum, Fum o El Rabadà.Ramon Mir va fer voleiar la senyera

Reconeixement als cantaires i a la directora

AltèsFesta dels Reis- Dijous, 6 de gener, Missa a 2/4 d'11.

BesoraDissabte, dia 8. Missa vespertina a les 7 del vespre

CanaldaFesta de Cap d'Any i de Sant Julià - Diu-menge, dia 2 de gener, a 2/4 d'11, Missa en honor del patró de la parròquia.

CeuróFestà de Sant Julià - Diumenge vinent, 9 de gener, celebrem la festa de Sant Julià, amb la Missa a les 11. Tot seguit hi haurà el refrigeri que ofereix l'Ajuntament.

La ValldoraFestes nadalenques - Diumenge vinent, 9 de gener, a les 4 de la tarda, a l'església de Santa Eulàlia de Valldora celebrarem la Missa i tot seguit farem una torronada.

LladursFesta de Sant Julià a Vilanova dels Torrents - Diumenge vinent, 9 de gener, a les 12, Missa i benedicció del pa en honor de Sant Julià. No hi ha Missa a la parròquia.

MadronaCap d'Any - Avui divendres, dia 31, a 2/4 de 6 de la tarda, Missa de Cap d'Any.

Diumenge, dia 2 - A les 10 del matí. Missa Nadalenca.

Festa de Reis - Dijous, dia 6, Missa dels Reis a 2/4 de 12.

NavèsVigília de Reis - Dimecres, dia 5, a 2/4 de 7 del vespre, Cavalcada de Reis a l'Ajuntament. No hi haurà Missa vesper-tina a Linya.

Festa de Reis - Dia 6, Missa a 2/4 de 12.

OgernFesta dels Reis - Dijous, 6, Missa a les 12."Els Pastorets de la Ribera Salada" Dies 2 i 8 de gener, a 2/4 de 7 de la tarda per l'Agrupament Baixa Ribera Salada.

SallentCap d'Any - Avui divendres, dia 31, a les 4 de la tarda, Missa Nadalenca.

Sant ClimençCap d'Any - Dissabte, dia 1, Missa nada-lenca a 2/4 de 12.

Diumenge, dia 2 - Missa a 2/4 de 12

Festa dels Reis - Dimecres, 5 de gener, 7 tarda, Missa i arribada dels Reis Mags.

SolsonaCalendaris de Solsona-Morunys - Ja tenim un altre any els calendaris del Bisbat de Solsona amb l'agenda pastoral de l'Arxi-prestat Solsona-Morunys. Es poden passar a recollir a la Parròquia i a la Cúria.

Parròquia Ramon Estany

�1703 - Divendres, 31-12-2010

Bisbat i Parròquia Ramon Estany

La revista Solc publica el seu número 71

La revista Solc del Bisbat de Solsona acaba de publicar el nú-mero 71 corresponent al mes de desembre de 2010, en el qual es repassen les principals iniciatives dutes a terme pel bisbe emèrit de Solsona, Mons. Jaume Traserra, durant el seus anys de pontificat:

- Iniciatives apostòliques per a nens i joves: catecolònies, oratori dels nens petits, trobades d’alum-nes d’escoles cristianes, trobades d’escolans, pelegrinatges i trobades internacionals de joves, vocacions.

- Iniciatives apostòliques per a adults: escola de formació de laics, delegació per a la nova evangelització, pelegrinatges, acció caritativa i assistencial.

- Agents al servei de la nova evangelització: nous preveres, diaques permanents, formació dels preveres.

- Novetats administratives: reordenació del mapa territorial, economia diocesana, departament de béns immobles.

- Restauracions: la catedral, la sala dels sants màrtirs, l’arxiu diocesà, les façanes del palau.

Aquest n. 71, també inclou una entrevista al professor Daniel Arasa de la Universitat Pontifícia de Roma.

Si esteu interessats a adquirir aquest exemplar o a subscriu-re-us a la revista podeu trucar al tel. 973 48 06 19.

El bisbe Novell presideix la seva primera Missa del Gall

El passat divendres, 24 de desembre, a les 12 de la nit, més de 150 fidels es van aplegar a la catedral de Solsona per celebrar el misteri de l'encarnació del Fill de Déu, un fet, "que ha marcat definitivament la història", com va expressar Mons. Xavier Novell, a l'inici de l'Eucaristia.

Novell, en l'homilia, va subratllar que el fet més esperat per tots els homes, trobar-se amb Déu, tingués lloc en la disc-

Els fidels van adorar la imatge del Nen Jesús

Unes 150 persones van assistir a la Missa del Gall

La Parròquia de Solsona celebra la trobada de Nadal

Una quarantena de col.laboradors de les tasques a la Parròquia de Solsona van reunir-se dimecres passat a la sala d'actes de la Casa de La Parròquia per participar en la tradicional trobada nadalenca.

El rector de Solsona, Mn. Lluís Grifell, agraí als assistents la dedicació voluntària i desinteressada en les múltiples tasques parroquials: lectors, servei de neteja, eco-nomia, Consell, catequesi, etc. En la trobada, es van cantar nadales, es va llegir un conte, es va passar un powerpoint, i finalment tots van poder compartir un refrigeri nadalenc, amb torrons i coca.

recció total. "Nascut en la indigència, Déu venia a salvar una humanitat atemorida", remarcà Mons. Novell, i adreçant-se als fidels, els exhortà a donar l'oportunitat a rebre la llum, "actua-litzant la visita salvadora de Déu per cadascú de nosaltres". Finalitzada la celebració, el bisbe de Solsona va felicitar perso-nalment el Nadal als nombrosos fidels reunits a la Catedral.

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

Educació Escola Setelsis

Un any més, l'escola ha estat una festa per celebrar una tradició ben nostra. A cada classe hi ha hagut activitat (caga tió, amic invisible, fer poemes i adornar les classes...), però alguns actes ens han permès estar tots junts i fins i tot convidar les fa-mílies i tothom qui ens estima. Durant dos dies els alumnes de quart han representat els Pastorets al teatre comarcal. Malgrat els grips i la pluja, les representacions han estat un èxit per la qualitat i pel públic que ens ha acompanyat. El darrer dia de classe, el tradicional concert també ha tingut molt caliu, malgrat el fred, hem sentit cançons originals i afinades per desitjar-nos bones festes. I amb el gust dolcet de la xocolata amb coca i l'oïda plena de cançons, acabem el trimestre i us desitgem a tots: FELIÇ 2011!

Activitats de Nadal

Tothom tindrà un petit regal Els més grans a punt de cantar

Quina melodia tan bonica Nyam, nyam, que bona

Els artistes de quart a punt de sortir a escena Després dels pastorets xocolata

La primera xocolatada de P3

Caga tió, caga torró

��703 - Divendres, 31-12-2010

Educació Escola Setelsis

Grup instrumental Des de l'institut ens vénen a cantar nadales

Garatge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avínguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ..................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................. 973 48 08 66Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................. 973 48 00 27

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PalàPlaça Major, 4 ........................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ..... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ....................................973 48 11 67Carretera de Torà ....................................973 48 12 90

Expert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

Ribera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

Ferreteria Vílbar ................................... 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCarretera de Torà, 39............................. 973 48 01 60

IbercajaPlaça Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ...............973 48 31 55Torra Stil ............................................... 973 48 39 46

Òptica Jané........................................... 973 48 34 29

Apunts Gràfics ......................................973 48 17 19Gràfiques Muval ................................... 973 48 04 10

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ............................. 973 48 05 49

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 .................. 973 48 16 09

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ..............................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ................................973 48 02 16

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 places973 48 11 31 ........................................... 689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 places973 48 39 17............................................630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ............................................ 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ............................................. 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer .................. 620 72 81 05

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ............................973 48 01 29Transports i Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................... 973 48 09 09

Clínica Veterinària Setelsis .............. 629 39 12 46

Cuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga ..................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

Perruqueria Bajona ............................. 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarancón,1 Baixos ......... 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 ........................... 973 48 29 05

Joieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 .......................... 973 48 28 52

AUTOMOCIÓ

ARTICLES DE REGAL

BANCS I CAIXES

BARS - RESTAURANTS

CARNISSERIES

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTS

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

JOIERIES

MODA

ÒPTIQUES

PAPERERIES - IMPREMTES

PINTURES

PERRUQUERIES

PODOLOGIA

QUEVIURES - BEGUDES

TAXI

TRANSPORTS

VETERINARIS

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

Bombers: 973 48 10 80 · Creu Roja: 973 48 06 52 · Mossos: 973 48 14 94 · Policia Local: 973 48 30 40 · Urgències: 112

Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

PERRUQUERIES

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

Son Son, cançons de bressolContinuant amb la programació d’actuacions previstes en

el marc del Programa de Suport a l’Educació organitzat per la Xarxa Transversal d’Educació, al mes de novembre es va portar a terme l’activitat del Son Son, cançons de bressol, basada en el projecte impulsat pel Pla de Ciutadania i Immigració de l’Ajuntament de Solsona.

L’activitat s’ha dut a terme a P2 de l’Escola Bressol, llar d’infants Arrels, llar d’infants el Pi, i a P3, P4, i P5 de les escoles Arrels I, Setelsis i Vinyet. Queda pendent, per cloure l’activitat, l’actuació a la llar d’infants els Piteuets de Sant Llorenç de Morunys, que es realitzarà en els propers dies.

A cada aula dels centres esmentats hi van anar dues de les mares que van participar en l’enregistrament del disc Son Son cançons de bressol, on van explicar a tots els nens i nenes què eren les cançons de bressol i quan es cantaven als països representats. Les escoles, prèviament, van treballar les cançons i van ambientar les aules.

Des de la Xarxa volem fer un especial agraïment a les mares que han col.laborat: Leo Manau, Mercedes Limones, Ala Turcan, Montserrat Casas, Rosa Vila, Magaly Castañeda, Karima El Barnichi, Eulàlia i Anna Moliner, Lluïsa Camps, M.Àngels Casafont, Carme Colilles i Alícia Torrent.

Màgia en anglèsPer altra banda, els alumnes de CS, 3r i 4t d'ESO, Cicles

Formatius i batxillerat de Solsona, juntament amb els alumnes de la ZER del Solsonès i de l'escola Vall de Lord i el SES de Sant Llorenç de Morunys, durant aquest passat mes de novembre van treballar l’anglès a través de l’espectacle de màgia que ens va oferir en Jack Silva.

L’actuació que es va dur a terme en els centres escolars va ser molt participativa, atractiva i dinàmica. Els alumnes van interactuar amb el mag i el seu espectacle. Una manera lúdica i divertida d'aprendre la llengua anglesa.

Tallers de salutLes darreres actuacions previstes per la Xarxa per aquest

primer trimestre han estat els Tallers de Salut adreçats als alumnes de secundària, que ha portat a terme l’associació Ed-pac. S’han realitzat dues actuacions. Els alumnes de 1r d’ESO de l’escola Arrels II i l’Institut Francesc Ribalta han gaudit d'una

representació teatral en petit format amb debat posterior sobre les consoles de joc, el xat, el mòbil i la televisió. L'objectiu era reflexionar sobre l’ús de les pantalles.

Els alumnes de 2n d’ESO dels mateixos centres van assistir a una xerrada sobre pantalles on es treballaven els següents elements: mòbil, xats amb persones agregades (mes-senger), consoles de jocs portàtils i estàtiques, jocs d’ordinador en xarxa, E-xarxes socials i televisió. Queda pendent la realit-zació d’aquesta activitat a la UEC L’Afrau, ja que per motius d’organització no es va poder dur a terme.

Dia de la ciència 2010: la ciència en primera persona

En el marc de la Setmana de la ciència el Departament d'Educació conjuntament amb Talència promouen diverses activitats adreçades a les escoles amb l'objectiu fonamental de despertar i potenciar l'interès dels més joves vers la ciència i la tecnologia. Una d'aquestes activitats és La ciència en primera persona que es va portar a terme a Solsona el dia 17 de novem-bre, adreçada als alumnes de 4t d'ESO i batxillerat de l'institut Francesc Ribalta i l'escola Arrels Secundària. L'activitat va consistir en una xerrada a càrrec del científic Dani Jiménez.

Experiments al teatre per Martin Kuspert (institut Francesc Ribalta, 4t d'ESO)

El dimecres 17 de novembre els alumnes de 4t d’ESO juntament amb els de batxillerat vam anar al teatre a veure una veritable obra de ciència. Va venir en Dani Jiménez amb n’Enric i el seu equip. La majoria ja sabíem que el mateix Dani, quan surt a la tele, acostuma a fer experiments impressionants. El seu objectiu era convèncer-nos que tots hauríem de saber una mica de ciències i de lletres. Jo crec que ho va aconseguir:

Ens va donar la benvinguda fent sonar tubs de metall només escalfant-los. Llavors ens va explicar l’evolució de la ciència i els científics més importants, des d’Aristòtil fins al geni Einstein. El més divertit fou que, en tots els experiments que va fer, sempre sortien alumnes per ajudar-lo. A més, ens explicava cada experiment. El que vam fer és: fer sonar en diferents tons una palleta, retallant-ne cada vegada la punta. Col·locar deu escombres sobre un pal, totes a la vegada en absolut equilibri i sense que toquessin el terra. Comprovar la llei de la gravetat en diferents àmbits, com el fregament de l’aire, la forma dels cossos i la centrifugació. Encendre una bombeta només movent

Educació Xarxa Transversal d'Educació del Solsonès

Activitats organitzades des dela xarxa transversal d’educació

��703 - Divendres, 31-12-2010

Educació Xarxa Transversal d'Educació del Solsonès

un imant dins d’una bobina (un fil de coure enrotllat). Deixar re-accionar iodur de potassi (KI) amb aigua oxigenada (H2O2), la qual cosa provocava una muntanya gegant d’escuma per després deixar cremar un llumí dintre seu. Finalment, vam comprovar que el corrent elèctric es pot propagar a través de 200 alumnes agafats de les mans (la veritat és que ens va provocar una bona enrampada). I així vam tornar a casa tots motivats i contents amb el cervell un xic més ple.

Ciència amb en Dani Jiménez per Júlia Carol i Nira Colilles (Escola Arrels Secundària, 1r de batxillerat)

El dimecres 17 de novembre vam realitzar l’activitat “La ciència en primera persona” dins el marc de la Setmana de la ciència. Aquesta consistia en descobrir la ciència a partir de la realització d’experiments per part del físic Dani Jiménez.

En Dani Jiménez és conegut popularment per haver par-ticipat en diferents programes de televisió i de ràdio. Posterior-ment també per crear Experimentàlia, un projecte amb l’objectiu d’apropar-nos la ciència, la tecnologia i el medi ambient.

L’actuació d’en Dani consistia a fer un viatge a través dels anys, des d’una perspectiva científica; ja que l’activitat portava el nom de Des d'Arquímedes fins a Einstein. El que va

fer en Dani a mesura que ens anava explicant quelcom de cada personatge va ser demostrar-nos el que ells deien amb petits experiments. Va ser també una activitat molt interactiva, ja que requeria molt l’ajuda del públic. Això es va veure reflectit en l’últim experiment, en el que vam participar tots el assistents, creant una circuit tancat a través de les mans de tots els assistents a l’espectacle i provocant una enrampada general a partir d’una descàrrega elèctrica.

Per acabar, només aportar una opinió personal com a alumna: el fet d’explicar quelcom a través de l’experimentació per tal de demostrar les teories científiques converteix la ciència en una activitat molt dinàmica.

Des de la Xarxa Transversal d’Educació aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos a tots i a totes unes Bones Festes i un feliç any nou!.

Dani Jiménez

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

Educació Aula Extensió Universitària

El passat dijous 16 de desembre venia a parlar Joan Vives, professor d’His-tòria de la Música i conegut col·laborador de Catalunya Música. El tema era Lu-dwig van Beethoven, com a preparació per a l’audició de la Novena Simfonia, a l’Auditori de Lleida, el dissabte 18 de desembre.

Beethoven va néixer a Bonn, Ale-manya, el 16 de desembre del 1770, ara ha fet 240 anys. La seva infància va ser molt dura, ja que el seu pare era alcohòlic. La relació de pare i fill va ser sempre conflictiva. Primera frustració important. Com que Beethoven era de petita estatura, als deu anys el seu pare el volia fer passar com si fos un nen petit i a la vegada un prodigi, a l’estil de Mozart, i el va portar a estudiar música. Els mestres deien que hi tenia una gran facilitat, que tocava molt bé el piano. Va fer creure a tothom, fins i tot al petit Ludwig, que tenia 7 anys. Algú ho va descobrir i va tallar l’intent co-mercial del seu pare. Aquesta experiència, però, va permetre a Beethoven sentir-se valorat i trobar consol per primera vegada a la vida en la música.

L’any 1786, als 16 anys, un noble li paga una beca per anar a Viena a estudiar amb Mozart. Aquest li fa tocar el piano i se’l treu de sobre dient-li “ja t’avisaré”. Una altra frustració. En aquest moment Beethoven rep una carta amb la notícia que la seva mare s’està morint. Torna a Bonn i quan hi arriba la seva estimada mare ja era morta.

Cinc anys després, el 1791, Beethoven, que volia allu-nyar-se del seu pare, se’n va a Viena per treballar amb Mozart i quan hi arriba Mozart ja era mort. Un altre camí tallat, una altra frustració.

El 1774 Goethe publica la novel·la Werther que iniciarà el romanticisme literari. La novel·la romàntica és molt més lliure que la clàssica, i en el cas del Werther acaba en suïcidi. Aquest model ens permet entendre la música de Beethoven, molt més lliure i molt més dramàtica, sortint del model clàssic.

En plena maduresa i quan ja era conegut, li comença la sordesa. Un altre entrebanc. La gent llegia Werther i després escoltava Beethoven, que és un personatge excèntric, fins a cert punt eixelebrat, però hi ha una part de la societat cada vegada més gran que el comença a valorar per la seva música. Per altra banda la sordesa va en augment, fuig de Viena i se’n va a viure en un poblet dels afores. Allí escriu una carta a la seva família explicant la seva pena; és un músic que no pot sentir la seva música.

A partir de 1802 Beethoven ja és molt sord i, no obstant, escriu obres importants, com la 5a Simfonia i l’òpera Fidelio, que agrada a la gent que sintonitza amb el romanticisme. D’altra banda a Beethoven se li coneixen 33 adreces a Viena. Era molt impulsiu, mal geni, i tenia problemes amb els veïns, mostrava un desequilibri emocional evident. Sempre enamorat de noies aristocràtiques –matrimonis impossibles–, els dedicava cançons, música, per exemple el Per a Elisa.

Beethoven: La novena simfonia

L’any 1815 Beethoven és totalment sord i cada cop està més tancat en si ma-teix. Les últimes obres són molt estranyes, expressió de la seva personalitat. El 1824 escriu la Novena Simfonia, una obra realment estranya. El primer moviment comença amb uns sons deslligats que semblen l’afinació que fa l’orquestra abans de començar el concert; el segon moviment es caracteritza per la presència de timbales dialogant melòdica-ment amb els solistes; el tercer moviment es

pot considerar normal; i el quart moviment, sorprenentment, és coral. Comença amb un solista que va repetint la paraula “freude”, que vol dir alegria, joia, i el cor respon amb el que es coneix com a “Himne a l’alegria” (Joia que ets dels déus guspira generada dalt del cel...). En aquest quart temps tant el cor com l’orquestra que l’acompanya sonen molt fort, amb uns aguts molt aguts cantats amb gran intensitat que expressen un alt nivell d’ansietat, comprensible en un sord que hi vol sentir. Sabem que Beethoven valorava la llibertat (superar el “jo no puc”) i el dramatisme romàntic (la música que consola), però no especialment l’alegria, doncs per què ara acaba una simfonia atípica i extraordinària amb un Himne a l’Alegria? La respos-ta, la trobem en el text de Schiller, del 1787, i si llegim el text original trobarem que allà on Beethoven posa “Joia, freude”, Schiller hi havia posat “Llibertat, freiheit”. Això s’explica perquè en acabar les guerres napoleòniques es va prohibir tot el que fes relació amb la revolució francesa (Llibertat, igualtat i fraternitat), en especial la llibertat. Beethoven va escollir el text de Schiller, un himne a la llibertat, però la censura el va canviar per un himne a l’alegria. La Novena Simfonia és, doncs, un cant universal a la llibertat. Beethoven va morir a Viena l’any 1827, als 57 anys.

Vicent Sanchis parlarà de sobiranisme a Solsona

L'Aula d'Extensió Universi-tària de Solsona encetarà el segon trimestre del curs el proper dijous 13 de gener amb una conferència a càrrec de Vicent Sanchis i Llàcer, periodista i professor de la Univer-sitat Ramon Llull, que portarà per títol "El sobiranisme després de les eleccions del 28N".

L'acte, obert a tothom, tindrà lloc al Teatre comarcal de Solsona a les 6 de la tarda.

�1703 - Divendres, 31-12-2010

Educació Les educadores de la llar d’infants el Pi

El Tió

La setmana passada a la llar d’infants El Pi, va arribar el gran dia! Sabeu què va passar? Doncs després de dies i dies cuidant molt el tió, donant-li peles de mandarina, de poma, de taronja, cantant-li cançons, fent-li carícies i petons. Vàrem arribar al dimecres al matí i el tió estava amb una panxa molt i molt gran, estàvem tots molt nerviosos perquè no sabíem què en sortiria, d’aquella panxa gegant!

Al cap d’una estona vam agafar uns bastons i vàrem picar molt i molt fort al tió, vam aixecar la manta i... sorpresa! Un munt de galetes, xocolata i sucs ens va cagar el tió!, era un esmorzar per llepar-se'n els dits!

Una setmana màgica plena de sorpreses!!

Els Patges

Dijous al matí les educadores ens van explicar que havíem de fer la carta als reis perquè els patges les passarien a buscar a la tarda. Tots, amb molta il.lusió, la vam fer.

I a la tarda, quan vam acabar de berenar, ens vàrem posar la jaqueta, i cap a la sala de l’ajuntament vam anar a esperar-los. Van arribar amb un tractor i un remolc molt gran, ens vam quedar tots molt impressionats, anaven molt mudats amb unes barbes i uns vestits molt lluents. Llavors vam entrar tots a l’ajuntament amb els papes, mames, iaies i educadores, i els vam donar la nostra carta. Vam acabar la festa tot cantant i menjant torrons!

Com que avui és l’últim dia de l’any, serà nit de Cap d’Any. Com que és un dia molt important, segurament els pares et deixaran anar a dormir tard. Així podràs rebre l’Any Nou.

Quan arribi la mitjanit, sonaran dotze campanades. Caldrà menjar raïm per tenir sort el proper any. N’hauràs de prendre un gra per cada campanada; en total, dotze, ni un de més, ni un de menys.

Des de la llar d’infants El Pi, us volem desitjar un BON ANY i que els vostres desitjos es facin realitat!

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

Resum de l'any Ramon Estany

El 15 de gener presenciàvem l'emocionant instant en que l'àliga de Solsona ballava en honor del Xavier Jounou, davant d'una catedral plena de gom a gom la tarda del seu funeral.

El 29 de gener mostràvem un seriós David Rodríguez que prenia recolzat amb el seu company Salvi Nofraries la vara d'alcalde de Solsona. També parlàvem amb la nova regidora Clara Agut i destacàvem el XIII premi Signum, que s'atorgava a la tasca humana i social d'AMISOL.

El 12 de març reflectíem una nevada històrica, a les portes de la primavera, que cobria amb un gruixut mantell blanc Solsona i comarca. També fèiem un balanç positiu de la VI Fira del

2010 un any difícil d'oblidarEl 2010 ha estat un any ple d'esdeveniments, malauradament sovint tristos, però també d'instants que

han demostrat l'excepcional tarannà de Solsona, com a ciutat i bressol cultural i associatiu

Trumfo i la Tòfona, el concert solidari de l'Sputnik recaptava 1.676 euros per Haití i Torà s'estimava més ser del Solsonès que de la Segarra.

El 14 de maig vèiem com Marina Geli visitava les noves instal.lacions del Centre Sanitari, i el futur Centre Cívic de Solsona tindria el nom de Xavier Jounou. També entrevistàvem a Alfons Font, dibuixant de còmics internacional.

El 21 de maig oferíem la visita del president de la Genera-litat, José Montilla, a la nostra fira de Sant Isidre, com el Pere Cuadrench seria el dissenyador del programa de la Festa Major i més de 50 models desfilaven per la passarel.la de la UBIC. Però

��703 - Divendres, 31-12-2010

Resum de l'any Ramon Estany

també dèiem adéu a un promotor cultural i un gran solsoní, al Josep Valls "Joe".

L'11 de juny Solsona omplia la Plaça de Sant Joan, en l'ho-menatge i lliurament del títol de fill predilecte de Solsona al Xavier Jounou. També es posava en marxa un portal d'entitats i la IV Marató de donants de sang volia fer un rècord arribant o superant els 300 donants.

El 2 de juliol reflectíem la crispació entre pares i direcció del Centre a la Llar d'Infants del Pi. Solsona homenatjava el mestre Roure i el Bisbe Deig i s'obrien al públic les restes arqueològi-ques del solar de la biblioteca. També ploràvem la pèrdua d'un estimat col.laborador del Celsona, el Pere Espinal.

El 22 d'octubre vèiem com Solsona acollia un gran esdeve-niment, la Nit del Turisme de la Diputació de Lleida, i ho fèiem a la Sala Polivalent. Alhora, l'associació L'arada rebia el guardó d'Excel.lència pel seu projecte d'atenció a la dona rural.

El 5 de novembre vèiem un nou i jove bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, mentre ERC confirmava David Rodríguez

com a cap de llista per les properes municipals. Fènix del Solsonès iniciava una campanya per recollir fons per adquirir un aparell de Flowave.

El 3 de desembre recollíem l'alegria de CiU al Solsonès, que amb la victòria a les eleccions al Parlament de Catalunya, feia possible el retorn d'una representant de la comarca al Parlament, en aquesta ocasió, la Mireia Canals. També vèiem com el Solsonès premiava els millors esportistes, i una empre-sa del Solsonès construïa la casa que gasta menys energia de Catalunya.

El 17 de desembre seguíem fil per randa l'ordenació i presa de possessió del nou bisbe de Solsona, envoltat del folklore solsoní, i ens apropàvem als detalls de la futura piscina municipal de Sant Llorenç de Morunys.

El 24 de desembre mostràvem la inauguració oficial de la Sala Polivalent, i oferíem entrevistes amb la Mercè Augé, Premi SIGNUM 2010, i amb Ramon Segués, nou director dels Pastorets de Solsona.

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

Salut Associació Fènix d’ajuda i suport contra el càncer

Què és el Flowave?És un aparell que transmet un sistema d'ones que tenen la capa-citat d'efectuar un drenatge veno-limfàtic i reactivar la funció fisiològica normal.

Quins són els resultats?Disminueix el perímetre i pes de la zona afectada, a més d'alleu-gerir el dolor i millorar la mobilitat articular.

Pots parlar d'algun cas en particular?Puc fer-ho des de la meva experiència personal, ja que vaig patir un limfadema.

En què consisteix el limfadema?És un edema (derrame de líquid en l'interior dels teixits). Això és degut a una excessiva quantitat de limfa (líquid de la sang que circula per les parets capil·lars per subministrar elements nutritius a les cèl·lules dels teixits. Això es genera als vasos limfàtics, que al final han de tornar a la sang.Donada aquesta acumulació de líquid al braç, em va arribar a pesar 10 quilos, i després de 40 sessions amb el Flowave, es va reduir a 5 quilos.

Quines altres aplicacions té el Flowave?En l'àmbit vascular podem dir que és una arma terapèutica determi-nant, per al tractament de l'edema, la circulació venosa-limfàtica, úlceres cutànies, microangiopatia, flebolimfadema, etc.

Per què té interès FÈNIX (Associació del Càncer al Solsonès) per disposar d'aquest aparell?Tenim una comarca extensa i disseminada i no tothom pot desplaçar-se amb la facilitat que voldríem. Per tant, tenim l'obligació de disposar aquest d'aparell més a prop, i la ubicació ideal seria al Centre Sanitari. Per tant, és una de tantes formes d'ajut que té l'Associació.

Per anar finalitzant, què en pen-ses del càncer?Segons l'Institut Nacional d'Esta-dística, moren el doble de persones amb tumors que fa dues dècades malgrat dels cents de mils de milions invertits en investigació i tractaments invasius.

"Tenim l'obligació de disposar d'aquest aparell més a prop"Neus Graell Riu, usuària solsonina del Flowave

Personalment penso que el càncer és un enigma biològic i cada un de nosaltres és el responsable de la seva salut. També hi ha un canvi de mentalitat que passa primerament pels malalts i posteriorment per la comunitat mèdica.

Vols dir que un dia no ens despertarem amb el descobri-ment d'una píndola contra el càncer?(Somriu!). No somiïs.... Actualment existeixen vàries vies d'investigació com la "quimio dirigida" o la "Teràpia gènica"

i fins i tot la "Immunoteràpia". Totes aquestes investigacions estan per veure si donen fruits o no. En tot cas, són una esperança pels malalts del demà.

I mentrestant?PREVENCIÓ. Aquesta és una v ia d' invest igac ió molt poc estudiada, ja que no dóna di-ners ni prestigi, tant sols dóna VIDA.

��703 - Divendres, 31-12-2010

Associacions i entitats Ass. de Dones del Solsonès

Visita de l’escriptora Mireia Arrate

Aquesta tardor el Grup de lectura de l’Associació hem llegit el llibre El año de los mil cafés de l’escriptora basca Mireia Arrate. El passat divendres 17 de desembre vam tenir la sort que ens acompanyés en una tertúlia literària molt interessant. Primer ens va explicar com va escriure la novel·la i després vam fer preguntes i vam comentar el llibre.

Va ser una trobada molt maca, la sra Mireia Arrate es va mostrar molt propera i ens ho vam passar molt bé.

Associacions i entitats Redacció

Donatiu dels Mossosper la Creu Roja

La comissaria dels Mossos d'Esquadra de Solsona va entregar dilluns al migdia a Creu Roja de Solsona un lot d'ali-ments, joguines, i productes diversos de primera necessitat que han recollit aquests dies per ser lliurats a famílies amb pocs recursos econòmics. La iniciativa s'emmarca en la campanya solidària dels Mossos de la Regió Policial Central.

Associacions i entitats Motorrucs Solsona

Premis de la Loteria de Nadal

Les participacions de Loteria de Nadal que venien els Motorrucs amb el número 63.050 han estat enguany afortuna-des. Cada euro jugat ha estat premiat amb 6 euros.

Per fer efectiu aquest premi podeu adreçar-vos després de festes a l'oficina del Banc BBVA.

Fi de Festa de NadalEl dia 8 de gener passaran els Reis pel nostre Club a

les 8 del vespre. Berenar-sopar amb tortell i sorpreses. Preu: 12 euros. Per apuntar-vos-hi passeu pel Club.

Associacions i entitats Associació Viure i Conviure

Número premiatde la cuina 78.772

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

Associacions i Entitats CTFC

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya aposta per la compra pública sostenible i socialDurant tot l’any 2010, s’han adoptat mesures de compra sostenible per minimitzar l'impacte ambiental, i de compra social, a través de diferents Centres Especials de Treball

En el marc del Programa de Foment de la Compra Pública Sostenible de la Diputació de Lleida i de l’aplicació del sistema de gestió ambiental europeu EMAS, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha impulsat en el darrer any una sèrie d’actuacions en compra pública sostenible que han redundat en una reducció molt important de les emissions de CO2 i de l’im-pacte ambiental de l’organització. En aquest sentit, el CTFC ha apostat per la introducció de clàusules ambientals en els plecs de condicions. S’ha adquirit material d’oficina amb materials reciclats, sense PVC, lliure de dissolvents orgànics i que promou l’ús de recàrregues per prevenir la generació de re-sidus, i en l’ús exclusiu de paper reciclat lliure de clor i provinent de boscos gestionats de forma sostenible. També s’han incorporat clàusules ambientals en el contracte de servei de neteja, que preveuen des de l’ús de productes de neteja amb etiqueta ecològica, el manteniment de la recollida selectiva dels residus generats fins al subministrament de paper higiènic reciclat o sabó de mans sense fragàncies ni agents desinfectants.

En l’àmbit de l’organització de jornades, s’ha optat per anar introduint progressivament productes d’alimentació ecològica en els càterings i cafè de comerç just, també a les màquines de vending, promovent l’ús de tasses i vaixelles reutilitzables per minimitzar els residus.

En l’àmbit de l’eficiència energètica, a més de la caldera de biomassa forestal i el sistema d’il·luminació per teledetecció, s’ha prioritzat la compra i lloguer d’aparells electrònics que compleixen amb els criteris d’eficiència energètica de l’etiqueta ecològica Energy Star i la predeterminació d’opcions d’estalvi energètic a tots els ordinadors i monitors.

Des de la perspectiva social, el CTFC compta entre els seus proveïdors habituals amb Centres Especials de Treball, que garanteixen que com a mínim el 70 per cent de persones treballadores tenen un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent.

El CTFC estudia el sud del Segrià per a impulsar-lo turísticament Almatret, Llardecans, Maials, Sarroca i Torrebesses estan treballant conjuntament en l’elaboració d’una estratègia de desenvolupament comuna per impulsar el turisme a la zona

Aquests cinc ajuntaments del Sud del Segrià han encarregat al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) un estudi sobre la situació turística de la zona, per tal d’evi-denciar les fortaleses i debilitats del sector, elaborar un inventari dels atractius turístics i enfocar les principals línies estratègiques de desenvolupament turístic. L’estudi realitzat inventaria, classifica i avalua 121 atractius turístics repartits en els cinc municipis. Entre els destacables, s’hi troben atractius naturals o paisatgístics com l’espai d’interès natural Tossals d’Almatret o el paisatge agrícola me-diterrani, atractius històrics o culturals com la farmàcia de cal Tomàs, les construccions de pedra seca o el Centre d’Interpretació de les construccions de pedra seca de Torrebesses, actualment en construcció, atractius artesans o gastronòmics com les cooperatives o els molins d’oli i atractius festius i programats com la Fira de l’Oli verd de Maials, els camins d’or líquid o la Marxa BTT d’Almatret.

��703 - Divendres, 31-12-2010

Els 600 anys del Palau Llobera ja tenen

logotip identificatiu El solsoní Ton Casserres guanya el premi, convocat per l'àrea de Cultura del Consell Comarcal, d'entre 35 obres presentades

La imatge identi-ficativa per a commemo-rar aquest 2011 els 600 anys del naixement del Palau Llobera, a partir dels diners que deixà en testament Francesca de Llobera, per tal que fos construït com a hospital pels pobres, l'ha dissenyat el solsoní Ton Casserres.

El jurat, reunit la setmana passada al Con-sell Comarcal i integrat per persones del món de l'arquitectura, la història, la política i el disseny, va votar de forma unànime pel treball de Ton Casserres, guanyador d'entre un total de 35 obres presentades.

El lliurament del premi es va dur a terme dimecres, de la mà del conseller comarcal de Cultura i Vicepresident, Albert Muntada, el qual destacà "l'encert de saber copsar tot el sim-bolisme d'aquest històric edifici, amb la simplicitat d'un arc identificatiu del palau".

En el seu testament, Francesca de Llobera, deixava diners per aixecar un hospital pels pobres, que assumí tant la funció d'hospital per a malalts com la d'hospici per aquells que no tenien lloc on anar. En el decurs d'aquests 600 anys, l'edifici ha acollit diverses activitats i institucions: l'hospici de pobres esmentat, un col·legi fundat per l'orde dels dominics, la Univer-sitat Literària de Solsona, un hospital de sang, el seminari, els germans de les Escoles Cristianes, escoles vàries, i la seu del Consell Comarcal del Solsonès a partir del 1989.

Concurs Consell Comarcal del Solsonès

Ja es pot veure el curt enregistrat a Solsona

La petita història que el realitzador Luis Fabra va rodar a Solsona fa algunes

setmanes ja es pot veure a la xarxa, participant a la novena edició de Jameson

Notodofilmfest, un festival amb vocació internacional encarat a pel.lícules originals

En el cas del curt rodat a Solsona, hi participa com a protagonista el Ramon Gualdo, i diversos figurants i extres, dels quals no es veuen les cares ja que la càmera enfoca constantment un avi assegut en un banc, i de la gent només es veu una part del cos i s'escolta els diàlegs. El curt es titula: "Esto con Franco no pasaba. Cap 5", i es pot veure a l'adreça http://www.notodofilmfest.com/#/Buscador/Ficha/28531/

El curt es presenta amb aquest petit argument:

El món modern, amb els seus avatars i els seus petits problemes quotidians segueix passejant davant la mirada de Justo, un home de 85 anys. En aquest cas, un koala gegant amenaça amb destruir la ciutat. Aconseguirà Justo evitar-ho? Ho intentarà?

Cinema Ramon Estany

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

Exposició de pessebres

L'Associació Amics del Museu organitza una mostra de diversos pessebres cedits per particulars i entitats. Algunes de les composicions són antigues i en format de diorama, tridimensional.Organització: Amics del Museu. Col.laboració: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.Lloc: Sala d'exposicions temporals del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Dies: Fins al 9 de gener.Horari: De dimarts a dissabte, matins de 10 a 1, i tardes de 4 a 6. Diumenges, de 10 a 2 del migdia.Entrada lliure.

Cartellera

EXPOSICIONS

Exposició: Enunnuvol i MCCVA la a la Sala Gris, del C. Sant Miquel, número 9 de SOLSONA.Oberta els dies 24 i 26 de desembre de 2010 i el 4 i 5 de gener de 2011.

“ELS OBLIDATS”, de Bet-Sabè Riba Fins al 9 de gener - Sala cultural de l'Ajuntament de Solsona

Al Nepal, tres de cada cent infants sofreixen una discapacitat psíquica i/o física. La causa principal és la pobresa acompanyada d’una man-cança sociosanitària de provisions de serveis prenatals, obstètrics i mèdics. Aquesta deficiència su-posa un problema per a la salut pública, ja que la majoria de les discapacitats són de per vida i les possibilitats d’inserció laboral són quasi inexistents.

NADAL

SOLSONA FMPROGRAMACIÓ DE NADALDel 3 al 9 de gener

Agenda de Nadal: de dilluns a diumenge a les 9h, 14h i 18.30h.

Poemes Nadal 6è Arrels Primària: de dilluns a divendres a les 10h.

Aprenents: dilluns a les 17h i divendres a les 11h.

Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra: de dilluns a divendres a les 20.30 h., dissabte i diumenge a les 20.30 h. (complet)

Electrozona: dimecres a les 21.30 h.

Anuari 2010: de dilluns a divendres a les 12h i a les 19 h; dissabte 8 i diumenge 9 a les 12h. (complet)

Felicitacions Nadal P3 Vinyet: cada dia pels volts de les 9.15h, 13.15h, 16.15h. i 19.15h.

I a més, t’oferim una selecció de música nadalenca enmig de la radiofórmula musical!

RàDIO

Dissabte 1 de gener – Cap d’AnyArribada del patge de SSMM els Reis d’Orient per a tots els nens i nenes de Solsona.Lloc: plaça Major.Hora: 6 de la tarda.

Cantada de nadales amb torrons i neules.Sota l’arbre de la plaça Major.Hora: 7 de la tarda.

Diumenge 2 de generCantada de nadales per als avis de l’Hospital a càrrec de l’Orfeó Nova SolsonaResidència Hospita l Pere Màr t i r Colomés.Hora: 4 de la tarda.Representació dels Pastorets a càrrec del grup de teatre Lacetània.Lloc: Teatre de Solsona.Hora: 6 de la tarda.

Dimarts 4 de generConcert de la Coral Catalunya Caixa a la Residència Hospital Pere màrtir Colomés.Organització: Residència Hospital Pere Màrtir Colomés.Lloc: sala d’actes del centre.Hora: 5 de la tarda.

Dimecres 5 de generArribada de SSMM els Reis d’Orient per l’avinguda del Cardenal Tarancón (al costat del CEIP Setelsis), acompanyats de l’orquestra Patinfanjàs.Hora: 2/4 de 7 de la tarda.

Dijous 6 de generRepresentació dels Pastorets a càrrec del grup de teatre Lacetània.Lloc: Teatre de Solsona.Hora: 6 de la tarda.Venda d’entrades anticipades a l’OAC (Oficina d’Atenció Ciutadana) de l’Ajuntament i a taquilla el dia de la representació.Preu: 8 euros els adults i 6 euros els infants.Entrega de premis dels concursos de postals de Nadal i de pessebres.Organització: Ajuntament de Solsona.Lloc: sala de plens del consistori.Hora: 7 de la tarda.

��703 - Divendres, 31-12-2010

Les festes nadalenques tenen unes característiques molt especials arreu del món, però molt més a les nostres contra-des. Les arrels religioses, les tradicions seculars i l’acumulació d’activitats en aquests dies, les converteixen en un perí-ode excepcional, només repetit, any rere any, per aquestes mateixes dates.

I tots sabem que una excessiva acu-mulació, pot portar el desgast i la rutina, factors que porten a la decadència.

Aquests dies tots ens mostrem molt més sensibles a les misèries humanes. És lògica l'organització de la Marató de TV3, per aquestes dates. Res no es deixa a l’atzar, i el proper cap de setmana podrem veure la recaptació d’uns quants milions d’euros destinats a una bona causa.

També per aquests dies veiem tota mena de rifes, quines, sorteigs, etc, per les més diverses i variades causes. Tothom fa un esforç i considera que el seus diners tenen un bon destí. En un curt lapse de temps, es recapta el 80% de totes les donacions de l’any. No és mala cosa, però no és la millor sortida per les necessitats de tot un any.

La millor donació és aquella lligada a una constància anual o, encara millor, plurianual. Donar sang és indispensable per garantir la vida de moltes persones. El millor donant és aquell que cada 3 mesos va a l’hospital o a un centre de donació, any rere any. Costa acostumar gent a donacions permanents.

El mateix els passa a moltes ONG’s (organitzacions no governamentals) que tenen greus dificultats durant l’any per mantenir els seus serveis aquí o molt lluny, i han de confiar en la campanya extraordinària de Nadal per sobreviure tot l’any. És massa arriscat confiar en un sol moment, per donar vida la resta de l’any.

Des d’aquí voldria ajudar a reflexionar sobre la generositat, el voluntarisme, la solidaritat ben entesa, la participació i dedicació a causes comunes. Precisament en aquestes dates va bé plantejar-se què fem pels altres, i què més podríem fer?

Queda clar que el món està ple de desi-gualtats brutals, quan veiem que en alguns països tenen un euro diari per viure, que en d’altres, nens de 7 anys ja fan jornades de 8 o 10 hores al dia, amb treballs durs i mal-pagats, o quan existeix esclavatge, en molts d’altres, constatem que la justícia social no

Un Nadal permanent

existeix. És lògic mobilitzar-se per acabar amb aquestes situacions, i ho podem fer des de moltes maneres diferents. Amb diners, amb dedicació personal, treballant amb ONG’s d’aquí i d’allà, o en altres àmbits. L’important és no pensar que no es pugui canviar aquesta realitat.

Però, no hem d’anar gaire lluny d’aquí mateix, per veure que hi ha situacions realment greus. La crisi ha portat famílies senceres a l’atur, a haver de deixar el pis o la casa, a viure d’ajuts transitoris, o d’aju-da caritativa. Gent que mai no haguessin imaginat arribar on són, han de recórrer a les caixes de menjar, que ofereix Creu Roja, Càrites o molts serveis socials d’ajuntaments, per sobreviure.

De res no serviria que aquestes ajudes només es donessin per Nadal. Es necessita un Nadal permanent per garantir la super-vivència de molta gent del país. I que ningú no digui que la immensa majoria són im-migrants, perquè hi ha gent de tot arreu. I tots tenen dret a viure amb dignitat.

I per aconseguir aquesta constància i permanència dels ajuts, res millor que fer-se soci d’alguna d’aquestes entitats. Així estan segurs dels diners dels quals poden disposar. Però, hi ha un ajut millor que és la implicació directa en la solució. Molta gent pensa que per fer de voluntari s’ha de tenir algun títol especial, o seguir uns cursets o tenir qualitats excepcionals. Hi ha tantes necessitats i tan variades que tothom hi té cabuda. Qui tingui unes hores pot anar a recollir i triar roba de segona mà, per reciclar-la. Pot anar a cuidar horts d’alguna residència o centre de dia. Pot anar a fer companyia a un malalt, o passe-jar-lo en cadira de rodes, o agafant-lo pel braç. O simplement anar a fer la xerrada a casa seva o a la residència on es troba. Pot donar classes de català, o ajudar en el repàs a fills de famílies immigrades, o d’aquí. Pot portar a fer gestions, persones grans amb dificultar per moure’s, o fer exercicis de memòria, jugar amb ells, llegir-los el diari, etc. etc.

Aquestes són activitats per fer tot l’any, en un munt de llocs, del país. Des de petits pobles, a grans ciutats, des de residències a hospitals. I quanta gent diu que s’avorreix, i en canvi podria ocupar unes hores en una bona acció. És ben fàcil apuntar-se i entrar en aquest món. Aquí sí és convertir l’acció, en un Nadal permanent.

Opinió Joan Roma i Cunill, president de la Fed. XI del PSC Poesia Josep Maria Poblet

Sense anestèsia

En el món hi ha una munió

de lladres de totes menes,

francs de càstigs i de penes

que en el cel han un patró

que els lliura d’anar a presó.

Hi ha experts a robar carteres,

anomenats carteristes.

També hi ha, avui, grans artistes,

que furten melons i peres

i tractors, obviant barreres.

Fent forats i escalant murs,

amb atacs sagnants, violents,

amb subtils estiraments,

i sembrant, arreu, ensurts,

han bon fi, avui, molts furts.

Però cap lladre no supera

el gran pispa de l’ossera

robant dents i queixals d’or

a un mut i indefens mort

exhumat... per calavera.

Llegeixo: Un Jutge ha deixat

(actuant amb llei i ofici

i en l’espera del judici)

el gran lladre en llibertat.

Cap mort no l’ha denunciat...

No he llegit en cap diari

si el lladre va anestesiar

qualque mort, ans d’arrancar

el daurat tresor dentari.

Si el lladre no ho va fer

fou un lladre matusser.

�0 703 - Divendres, 31-12-2010

Ja tenim nou governS’han cobert tots els requisits legals, arran les eleccions

del 28 N, per tenir ja nou govern. Era desitjable escurçar tots els terminis perquè si una cosa necessita el país, és un govern que emprengui una nova etapa el més ràpidament possible. La situació econòmica és greu i quan més aviat s’emprenguin mesures contundents, més aviat en podrem sortir.

I ara toca governar de valent, i no s'hi valen fórmules de cara a la galeria. Artur Mas va fonamentar el finançament de Catalunya en aconseguir el concert econòmic. Ara s’està modificant aquest concepte, per un pacte fiscal, que no se sap ben bé en què consisteix. La qüestió és que ben poques persones veuen clar que sigui possible un nou tipus de finançament, molt diferent de l’actual i menys un concert econòmic que només està reservat al País Basc i Navarra, i que en el seu dia, CiU va refusar per considerar que era un sistema anacrònic. Bé, veurem com acaba aquest gran compromís.

Ara estem en el primer capítol d’aquesta nova etapa. La formació del govern que ha de regir els destins del nostre país durant els propers 4 anys. La primera sorpresa ha estat constatar que Artur Mas no havia fet els deures abans de les eleccions. Davant els resultats que pronosticaven totes les enquestes, sem-blava lògic esperar la victòria de CiU i per tant això permetia tenir programada i planificada la nova estructura de govern, no solament en Conselleries, sinó també en les persones que les havien d’encapçalar.

Pel que hem vist aquests dies, la feina s’ha fet després de les eleccions i amb més dificultats de les previstes. No és estrany en els temps que corren. Acceptar un càrrec de Conseller quan les arques estan buides, i els propers anys seran especialment difícils no entusiasma a gaire gent, i el resultat es tradueix en un retorn de velles cares conegudes per tothom.

La idea de canvi, de moment no es produeix, tot i que està bé la reducció de conselleries. Tenir-ne 3 menys és una bona decisió i fins i tot s’hauria pogut anar una mica més lluny. Ara, s’ha de veure com es constitueix el segon nivell de l’ad-ministració, no solament les cares, sinó també l’organigrama. El compromís de retallar dràsticament l’administració ha de començar pels càrrecs polítics i tècnics.

I deixar treballar, abans de valorar i criticar la feina ini-cial. És interessant veure la gran diferència entre prometre uns canvis i ser capaç de dur-los a bon port. La feina és immensa i les expectatives, grans. La crítica de CiU en contra del tripartit ha estat intensa i extensa, i ara toca demostrar, amb fets, com es pot governar el país d’una altra manera.

Per les cares del nou govern, no sembla possible veure grans canvis en el funcionament de l’administració. La meitat del govern ja havia governat, anys enrere, i no s’havia caracte-ritzat per sistemes de gestió innovadors, austers i eficients. Les cares noves són força desconegudes i hem de donar un temps prudencial per jutjar-les. Aquest és el gran repte del nou presi-dent. Demostrar que la promesa de canvi es tradueix en fets i funcionaments diferents dels vistos fins ara. Ja tindrem temps de fer les valoracions i crítiques pertinents. De moment, bona sort, pel bé del país.

Opinió Joan Roma i Cunill, president de la Fed. XI del PSC Sóc persona Sergi Ballespí - Doctor en Psicologia

Parafrasejant el rei veí jo també voldria fer arribar un missatge d’amor, pau i prosperitat. Sobre-tot a aquelles persones que es proposen grans fites per al nou any i, en especial, a les que es proposen convertir-se en una nova persona. Desitjar ser una nova persona és molt lloable. A més, si es desitja es desitja i punt. No es pot fer gran cosa més amb els propis sentiments i desitjos que sentir-los, reconèi-xer-los i pensar-los. No podem decidir el que sentim o el que volem.

Però voler convertir-se en una nova persona és un desig que atrapa, un carreró sense sortida, un miratge. Com enderrocar vint, trenta, cinquanta anys de desenvolupament de la pròpia persona per ser-ne una altra, així de cop? Algunes de les persones que no s’agraden prou ho trampegen encarnant personatges, projectant un com-si, una imatge més semblant al jo ideal que al jo real. El perill de passejar-se amb un pseudo-self (disfressats de no-Jo) és que, si dura gaire, es corre el perill d’extraviar el self vertader, i aleshores a veure qui el troba.

Altres prefereixen el maquillatge emocional que proporcionen certes substàncies. Ràpid i eficaç, però transitori, el que significa que quan desapareix l’encanteri més val no recordar què ha passat. Alguns s’amaguen darrere una pantalla d’ordinador i altres ho fan, simplement, en la soledat, condemnats per la vergonya o per la falta d’autoestima.

A totes aquestes persones que, d’una manera o una altra, s’esquiven a sí mateixes o es donen l’es-quena, voldria regalar-los la inscripció del frontispici del temple a Delfos a Atenes: doneu-vos una opor-tunitat, conegueu-vos. De ben segur que no sabeu el que us perdeu.

sergi.ballespi@uab.cat

Una nova persona

�1703 - Divendres, 31-12-2010

Arran del fet que la Se-lecció Catalana i l’Hondurenya s’han posat d’acord per jugar un partit amistós el dia dels Innocents, el nom de Catalunya va en doina per aquí en aquesta temporada prèvia. Mai no havíem sentit els hondurenys pronunciant aquest nom de manera tan normal i familiar. No sabien que existís Catalunya i tampoc no sabien qui és. No l’havíem sentit mai als mitjans de comunicació, ni en boca dels particulars. Calia que els ho expliquessis, qui és Catalunya, i calia mencionar-los Barcelona –com ara s’esdevé encara amb els nord-americans- perquè se situïn una mica. I la raó d‘aquest canvi, en un notable tant per cent, n’és el Barça; la qual cosa confirma, una vegada més, que el Barça és més que un club, en aquell sentit tan interes-sant que serveix perquè molts immigrants esdevinguin catalans, d’afecte, primer, i després de fets, i el nom de Catalunya sigui pronunciat per l’ample món.

Avui trobeu seguidors del Barça, en una mesura o altra, arreu arreu on vas. Els dos països on jo n’he vistos més és aquí, i potser encara més a El Salvador. Veureu escuts del Barça enganxats al vidre de darrere d’alguns taxis, i al d’altres autos particulars, molts xicots i alguna noia que porten la camisa del Barça, molts xicots que amb ella juguen a futbol, i en veureu l’escut en clauers, gorres, i alguns d’enganxats en rètols i altres anuncis d’algunes empreses. Són milers i milers els qui pertot arreu veuen els partits que juga el Barça, tant en viu, com di-ferits. I encabat escoltareu abrandats comentaris sobre el seu joc, els seus jugadors i els gols que ha fet. També hi ha molta afecció al Real Madrid i no rarament escoltareu discussions entre els diferents seguidors.

Els diaris capitalins porten àmplia informació respecte a qui és la selecció catalana i també fan referència als trenca-colls que aquesta ha de passar per a ésser, primer, i després per a aguantar-se i esquitllar les traves que li posa l’estat central espanyol. No s’estan de dir que hi ha estats a Europa que no

La Selecció Catalana i Hondures

veuen amb bons ulls l’existència de la nostra selecció. Diguem aquí, de passada, que la selecció de Portugal fou prèviament invi-tada a jugar amb la catalana–com també sembla que ho fou la d’al-gun altre estat europeu- i refusà la invitació “per raons d’estat”, és a dir, per respectes humans, per “respectes estatals”, perquè els

estats artificials d’Europa no veuen amb bons ulls aquestes selec-cions “nacionals” dintre del seu territori. Que fàcilment Portugal oblida les trifulgues que va sofrir per a espolsar-se de sobre el jou de la unidad per a ser sobirana! I ho va fer amb victòries de guerra, sí, però mentre Catalunya, a l’altra banda li feia la contra-balançada absorbint força armada i atenció de Castella.

Bé, cal dir que els hondurenys no han anat en absolut de fanfarronades davant la perspectiva del joc amb els catalans –com solen fer quan se les han d’heure amb un rival més aviat veí. N’han parlat amb respecte, amb mesura i coneixement, bé que amb ganes de guanyar. I arribat el 4-0, l’han trobat just i no se n’han alterat, majorment a nivell popular i d’afeccionats del barri. En les altes esferes, mitjans de comunicació, dirigents de l’esport nacional, s’han esquinçat les vestidures i hi han fet un cert drama. Acussacions, desqualificacions de jugadors i de dirigents, mentre molts s’hi han resignat amb un franc i consolador hemos jugado con los mejores jugadores del mundo –que pot ser la mitjana de comentaris no enverinats. En general, dalt i a baix, admiració i elogis pel joc intel·ligent i ben lligat dels catalans.

Insisteixo que aquestes escaramusses, amb aire d’in-ternacionalitat, ens fan un gran bé. Ens fan conèixer, porten el nom de Catalunya a qui no el coneixia. Després trobaran normal que vulguem ser sobirans i és molt possible que ens guanyem defensors al món. Protestaran si l’exèrcit espanyol volgués atacar-nos. Entendran bé que som una nació, amb les conseqüències inherents a aquesta realitat. Amb calma, amb constància i saviesa, portem el nom de Catalunya al món, fem-nos amics del món, que el món ens suportarà.

Opinió Pere Ortís

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

Opinió M. Nadal Opinió Ramon Gualdo

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Josep M. Montaner - Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep Àngel ColomésEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.300 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament

Situem-nos a l'estudi de Leonardo da Vinci (Florència, segle VI) per parlar d'un quadre que pinta des de fa prop de tres anys: el retrat d'una dona de cintura en amunt. El pintor és famós popularment pel fet que tarda molt a acabar aquesta obra, de no grans dimensions.

- Sr. Leonardo, el quadre que hi ha al cavallet, cobert amb llençol, és el de ...?

Oh! Sí que ho és, el quadre que provoca tanta curiositat, si és això el que voleu saber. - Que el puc veure?

No, no el deixo veure, ara, que ningú no mira la feina meva fins que no està del tot acabada!- Però sí que almenys podreu dir-me quel-com de la model, oi?

És clar, això no és cap secret: Es tracta de Madonna Lisi Gherardini, es-posa d'un ric comerciant, Francesco de Giocondo, pel qual pinto aquest quadre. Satisfet?- I com explica que el marit tingui tanta paciència?

Ah! Ja tinc la fama que sóc lent, que no acabo mai el que començo. No us penseu per això que sóc un gandul. Tinc molts i bons altres encàrrecs a fer, i començats. Paciència!- La mateixa model, no es mostra impa-cient per considerar que tardeu massa a retratar-la?

No! Sempre ha vingut contenta a "posar". Procuro que no s'avorreixi. Faig que uns músics toquin el llaüt o la viola. Li explico algun conte per distreure-la, i amb això aconsegueixo una admirable expressió seva.–No serà que allargueu l'obra perquè esteu enamorat de la model?

Sí, ja l'he sentida, aquesta baja-nada. Qui això escampa demostra que ho ignora tot, de mi. M'agrada fer les coses ben fetes. Tot arribarà al seu dia, ja ho veureu!

La impossible entrevista

Vaja, si arribà, l'enigmàtica, mis-teriosa, inexpressable cara, d'indefinible expressió, com ha estat qualificada pels experts d'un dels quadres millors del món. Es mostra actualment al Louvre de París (perdó, si erro), amb admiració de tothom. Sobre la gran obra d'aquell pintor s'ha escrit, comentat, portat al cinema, fet mil judicis diferents, no exempts mai de lloances.

Ara una bomba!Fa uns dies vaig llegir en un set-

manari de primer de desembre del 2010 que una notable experta en art, Elena Lazzarini, diu que els artistes "renai-xentistes" visitaven de tant en tant les "stuffas" (banys públics) on s'exercia la prostitució per inspirar-se en algunes de les seves obres. I pel que sembla, Miquel Àngel també fou un d'aquests artistes. Per pintar la Capella Sixtina al Vaticà, una de les seves meravelles, on perduren les nueses de querubins, serafins o altres. Aquí queda.

Crisi, crisi, crisi i humor

Un bon i puntual pagador un diadiners ja no tenia...per pagar un creditori per això patia i no dormiapensant com se'n sortiria.

No trobant cap possible solucióal llit, a més de mitja nites gira de cantó, pensant:Com que no me'n sortiréara em toca a mi dormir també.

Que s'espavili el meu creditora buscar-me la solucióque vetlli com he fet joi no deixi de pensar, cavilar:Com s'ho fotrà per poder cobrar?

La immersió lingüística, no perilla?

No perilla? Voleu dir? No n'estic pas ben segur. Després de la patacada barroca del Tribunal Suprem, no les tinc totes, no estic pas gaire tranquil. Un cop més veiem com hi ha molts sectors que ens voldrien fotre de potes enlaire el nostre model educatiu. Tal com ha dit alguna editorial de la nostra premsa: Hi ha la voluntat de la maquinària espanyola, del garbuix estatal, de deixar la nostra llengua pròpia ben arraconada.

I això que tothom sap que la immersió lingüística ha estat un sistema que ha funcionat bé i ha donat bons resultats. No hem de permetre que un tribunal vagi en contra d'un bé social del país, en contra d'un bé cultural, en contra de la feina ben feta.

Tres famílies van demanar l'escolarització en castellà. Són tres enmig d'un milió llarg de nens escolaritzats. Això no pot fer can-viar de cap manera la immersió lingüística.

Estiguem alerta, esmolem ben bé les eines, perquè sembla que vulgui venir un altre juny. Hi ha moments en què sembla que tornin imatges d'aquella època fosca del dictador. Com si de mica en mica ens volguessin tornar a plantificar aquella expressió de “La sagrada unidad es la patria”. I fillets meus: Els què ho vareu viure ja ho sabeu que aquella “unidad”, no sé pas si ho era gaire, de sagrada. El que és ben cert és que era més aviat reconsagrada.

��703 - Divendres, 31-12-2010

Opinió Carles Mujal i Colilles

L’Escola en catalàara i sempre

La triple sentència del Tri-bunal Suprem del passat 22 de desembre contra la immersió lingüística del català a les escoles de Catalunya i instant a convertir el castellà també en llengua vehi-cular en l’ensenyament primari i secundari ha aixecat polseguera a les xarxes socials i a diferents mitjants de comunicació.

És prou evident la situació actual de la llengua catalana a Catalunya: els catalans defensem el model lingüístic de català llen-gua pròpia, oficial i preferent i els espanyols també defensen el seu model de català llengua regional cooficial de segona categoria que serveixi per a subtitular el castellà llengua oficial de primera categoria. És el bilingüisme pels catalans a pesar nostre (de tots els mals és el menor, però ja ho assumim), i és el monolin-güisme pels espanyols.

La sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística en català a Catalunya és un clar atac, segons els es-pecialistes sociolingüistes, i no segons els juristes o els polítics. Està bé que no hi donem importància i que sentim a dir que no es canviarà ni una coma de la llei educativa a Catalunya, però no hem de ser ingenus: també hem de prendre consciència que això és una “guerra” i que aquestes són, tot just, les primeres “escomeses” aïllades i improvisades. Què fer ara?

Al terreny jurídic, i en la realitat quotidiana, no cal apli-car una decisió judicial improcedent, incoherent des del mateix punt de vista dels juristes. El que ens ensenya el dret és que és lluny de ser una ciència exacta i fins i tot es pot arribar a dubtar bastant sovint de si respecta el principi de racionalitat. O sigui que a Catalunya, l’escola en català, i prou. I no passarà res més que un munt de procediments judicials que no evolucionaran mai en res concret i que la Generalitat de Catalunya té els suficients mitjans per gestionar. I és més: quants centenars i milers de lleis i decrets no s’apliquen sense que passi absolutament res?

Al terreny polític, és una altra cosa: aquí la resposta cal que sigui contundent. Totes les forces polítiques (menys les populistes, és clar) han de rebutjar una posició escandalo-sament agressiva envers una llengua, la catalana, minoritzada, legítima, històrica, cohesionadora de la societat catalana. Els catalans no ens podem permetre el luxe de demanar ajut i per tant supeditar-nos al model lingüístic espanyol. Hem de córrer, hem d’espavilar-nos sols. La UNESCO preveu que aquest mateix segle XXI desapareixerà la meitat de llengües del planeta i el català podria formar part d’aquest desafortunat grup. El castellà, segur que no, què us hi jugueu! Des de posicions sobiranistes - autonomistes o independentistes - a Catalunya en català i prou. I evidentment, L’ESCOLA EN CATALÀ ARA I SEMPRE.

http://www.carlesmujal.com

Cartell original de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1920) modificat amb el lema L'ESCOLA EN CATALÀ ARA I SEMPRE pel diari ARA

Opinió Josep Àngel Colomés

Seguiran els comunistes el mateix camí que

Peter Seewald?

És sorprenent com un comunista convençut hagi tornat a la fe entrevistant un Cardenal. Peter Seewald va abandonar la fe i va passar a tenir idees radicalment oposades a l'Església, defensant tesis contràries i fun-dant revistes d'extrema esquerra. Però al cap d'uns anys torna, i torna gràcies a les explicacions d'un Cardenal que està en un dels llocs més ortodoxos del Vaticà: al dicasteri de la doctrina de la fe. Es troba amb l'aleshores cardenal Ratzinger, l'entrevista i, sorprenentment, el seu cor canvia, es reconverteix.

Això em fa pensar molt. I moltes vegades sóc de l'opinió que molts estan més a prop de l'Església del que es pensen i altres es pensen que estan més a prop del que realment hi estan. En l'apassionant últim llibre de Benet XVI Llum del món, precisament Peter Seewald fa tot tipus de preguntes i apreciacions que són respostes amb una humilitat i una intel·ligència de gran abast.

En un determinat moment Benet XVI fa una reflexió que de tan certa, il·lumina: “Una vegada i una altra, l'home torna a apartar-se de la seva fe, vol només tornar a ser ell mateix, i es converteix en pagà en el sentit més profund de la paraula. Però, també un cop i un altre, es posa de manifest la presència divina en l'home. Això és la lluita que travessa la història sen-cera. Com ja va dir Sant Agustí: la història universal és una lluita de dues formes de l'amor. De l'amor cap a si mateix fins a la destrucció del món, i l'amor cap a l'altre fins a la renúncia de si mateix. Aquesta lluita, que sempre va ser-hi visible, segueix en curs també a l'actualitat”.

Us desitjo que tingueu un 2011 fraternal.

Peter Sewaald i Benet XVI

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

Sí, he votat al partit Plataforma per Catalunya, amb tota la legalitat, dret i consciència per fer-ho, sense haver-me’n d’amagar.

He donat el meu vot a un partit admès a les Eleccions Generals del Parla-ment de Catalunya i, per tant, completament legalitzat i ho he fet per diverses raons:

En primer lloc perquè el sr. Anglada és l’única persona que ha dit en veu alta el que molta gent pensem (75.000 vots ho demostren), encara que no sigui políticament correcte dir-ho en públic.

Si analitzem el primer punt del programa electoral del Partit Plataforma per Catalunya, trobem que parla dels presos immigrants de les presons catalanes i que s’haurien d’extraditar als seus països d’origen.

Actualment, de cada 10 nous reclusos, 6 són de naciona-litat estrangera, el que suposa un augment del 110%.

Segons dades de la Conselleria de Justícia de Catalunya, hi ha 10.525 interns a les nostres presons. D’aquests interns, aproximadament el 50% són d’origen estranger, és a dir, 5.262 presos.

Segons dades de la mateixa font, cada intern té un cost de 78’29 euros al dia. Per tant, cada pres ens costa 2.348’70 euros al mes (390.791 ptes) i 28.184’40 euros a l’any (4.689.490 ptes).

Si multipliquem 5.262 presos immigrants per 78’29 euros/dia ens suposa un cost de 411.961’98 euros al dia, 12.358.859’40 euros al mes i 148.306.312’80 euros a l’any (que paguem els catalans).

Per tant, si expulsem als seus països d’origen tots els delinqüents estrangers de les nostres presons, la Generalitat de Catalunya s’estalviaria cada any més de 148 milions d’euros.

Però no, nosaltres, a més, a aquests presos els posem en presons que tenen piscina, gimnàs, biblioteca ... i a més els donem la possibilitat de treure’s una carrera universitària a la presó, i evidentment sense pagar un euro. Però a més, els donem per Nadal una panera, una prestació d’atur per quan surten de la presó i, si durant l’empresonament se’ls han caducat els papers, els en fem de nous.

No em direu si en som de rucs, els catalans.!!!, perquè us recordo que estem parlant de persones que han comès delictes i han vingut al nostre país a robar, a violar, a assassinar, a estafar, a fer tràfic de drogues... i no a treballar.

Catalunya és el paradís de totes les màfies, siguin itali-anes, de l’est, islamistes, xineses, etc.

Recentment Suïssa ha aprovat una Llei que permet ex-pulsar els delinqüents estrangers que han comès en aquell país delictes greus. Per què a Catalunya no podem fer el mateix que els suïssos, que són un país capdavanter???

I aquestes dades només són a nivell de Catalunya, imagineu-vos el cost que suportem a tot l’estat espanyol. I mentrestant, tenim 4 milions d’aturats i alguns d’ells sobreviuen

amb 426 euros al mes, quan un delinqüent estranger ens costa 2.348’70 euros al mes. I si aquests diners que ens costen els presos immigrants els donéssim als aturats, a la creació d’escoles, d’infrastructures, als

avis ...??Si analitzem un altre punt, trobem la

tarja sanitària als immigrants il·legals.No pot ser que un immigrant il·legal arri-

bi al nostre país de manera fraudulenta i se’l pugui empadronar, concedir una plaça en una escola, donar tot

tipus d’ajudes i donar una tarja sanitària immediatament.No pot ser que una persona que no ha cotitzat mai a la

Seguretat Social se’n pugui beneficiar de tots els seus serveis sense haver aportat prèviament un euro.

La Seguretat Social és com una caixeta: per poder treure, primer s’ha d’omplir, i si està buida, els que portem anys cotitzant i pagant els nostres impostos som els que hem d’assumir aquests costos (en la meva opinió, ho trobo força injust i discriminatori).

El passat 30 de juny de 2010 el Ple del Parlament va aprovar la Llei 21/2010 d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, que va entrar en vigor el passat 1 d’octubre de 2010. Una de les principals característiques d’aquesta Llei és que dóna dret a l’assistència sanitària pública a un nombre de persones que fins ara en quedaven excloses, principalment professionals liberals i membres de congregacions religioses.

Per tant, un arquitecte, un aparellador, un enginyer, un advocat ... fins fa 3 mesos no tenien dret a la tarja sanitària ni a la Seguretat Social, havent de contractar una mútua sanitària privada, quan molts d’ells han cotitzat més de 30 anys, han tingut treballadors assalariats pagant-los les quotes de la Seguretat So-cial, els impostos ... i fent que el país s’aixequés econòmicament i un immigrant il·legal té dret a una tarja sanitària al moment. Aquí, on és la discriminació?, no hem direu que això és normal. Qui porta pagant un munt d’anys no té dret a la seguretat social i un immigrant il·legal sense papers sense haver pagat un euro sí que en té?? Qui és aquí la víctima?. Inaudit, ho expliques i no et creuen, només passa a Espanya.

Sabeu quants milions d’euros ens costa aquesta sanitat a l’Estat? A part de col.lapsar la sanitat pública.

A la resta de països europeus, als immigrants il·legals sense papers, només se’ls dóna la sanitat d’emergència, no una tarja per gaudir de tots els beneficis creats i pagats per la gent del país.

Que a Espanya som rucs??En referència a un altre punt, posem per cas que jo vaig a

un país islàmic (sóc dona), a mi se’m permetrà vestir de manera occidental com faig aquí? La resposta és no. A mi se’m perme-trà anar pel carrer sola i anar a un bar a prendre una copa? La resposta és no. A mi se’m permetrà construir un temple catòlic

Opinió Elena Testagorda

Racisme o realisme

��703 - Divendres, 31-12-2010

i practicar la meva religió i a més pagat amb diner públic? La resposta és no. A mi se’m donaran ajudes per tenir fills, podré triar si vull una ginecòloga, em pagaran l’escola pels meus fills, no pagaré ni un llibre, no pagaré menjador escolar, no pagaré cap activitat lúdica pels meus fills quan els altres hauran de pagar més perquè a mi em surti de franc, cobraré per aprendre l’idioma? La resposta és no.

On és la discriminació, qui és aquí el discriminat?Jo com a dona no puc entendre ni permetre que si una

dona és violada, sigui condemnada a ésser colpejada o lapidada fins a la mort per haver estat infidel al seu marit i l’agressor en surti impune, d’aquest delicte. Portem masses anys lluitant per aconseguir els nostres drets i no se’ns pot obligar a retrocedir en els segles.

Quan els nostres pares o avis es van veure obligats a emi-grar a Europa (Alemanya, Suïssa...) ho van fer amb un contracte en origen, passant una revisió mèdica i sense cap tipus d’ajuda econòmica, essent considerats ciutadans de segons categoria i quan se’ls acabava el contracte, havien de tornar al seu país.

Quan a Catalunya varen venir els immigrants andalusos, se’ls va tractar com a animals, sense cap tipus d’ajuda, i eren espanyols. I ara vénen els immigrants a Catalunya i els posem la catifa de flors perquè entrin, molts vénen sense papers, amb malalties, sense contracte de treball... (en aquests moments hi ha malalties a Catalunya que estaven eradicades fa anys) i els donem tot tipus d’ajudes, creant una desigualtat amb els ciuta-dans d’aquí. Jo entenc que els nouvinguts hagin de tenir drets, però no pot ser que en tinguin més que els d’aquí, que al cap i a la fi som els que els paguem les ajudes (ajudes pels llibres, pagament de quotes a les escoles, pagament de quotes en acti-vitats esportives, pagament de cotxets per a nadons, pagament per part de l’administració dels subministraments d’aigua, llum, lloguer d’habitatges ...)

Quants avis d’aquí estan passant misèria i han de remenar les escombraries buscant un bocí de menjar, quants sense sostre estan vivint al carrer?.

A la majoria de països emigrants tenen governs i mo-narquies corruptes que es queden tota la riquesa del seu país per benefici propi. Si aquests governants gestionessin aquesta riquesa per treure els seus pobles de la fam, no caldria que haguessin de marxar dels seus països.

A més, la majoria d’aquests estats reben ajuda econòmica d’altres països, però, és clar, si es queden els diners per a ells, no els poden donar a la població. Recentment Espanya hi va donar uns quants milions d’euros.

En conclusió, els espanyols paguem als immigrants al seu país d’origen, al nostre país i a les presons, és a dir, de totes les maneres possibles.

Aquesta setmana he sentit a les notícies de TV3 que un professor de Cadis ha estat denunciat per un alumne per parlar de pernils en una classe, ja que s’ha sentit ofès. Un polític ca-talà volia canviar el nom de les Festes de Nadal per les festes d’hivern i les de Setmana Santa per festes de primavera, per no ofendre a ningú.

Aquí no s’obliga a ningú a seguir les nostres tradicions però és lícit i ètic que siguin respectades per tothom, ja que som nosaltres que acollim les persones de fora, per tant, no se’ns poden imposar altres costums.

Com diu un refrany català: De fóra vingueren i de casa ens tragueren.

Una última reflexió, qui és aquí el discriminat?.Per tots els motius anteriorment exposats, he votat a Pla-

taforma per Catalunya, ja que amb el meu vot volia fer canviar les Lleis, que al cap i a la fi, són les que ho permeten.

Una admiradora de Mafalda.

Opinió Elena Testagorda

Breus Genís Cardona

BREUS

.... negra nit cau sobre el plexiglàs, refracta els lagrange on s'acumulen ànimes, presoneres per

sempre a l'espai sense gravetat, difractades entre el cel i l'infern... negra nit cau, i es trenca a bocins molt

petits, cristalls que esclaten amb so metàl.lic sota el pas del temps ... Caronte ofereix descomptes ran de llacuna Estígia i jo me'n vaig a dormir amb una

moneda d'euro sobre cada parpella ...

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

Aquesta setmana, veient tot l’enrenou que s’ha organitzat entorn a la sentència del Tribunal Suprem que qüestiona el model d’immersió lingüística de Catalunya, m’ha vingut al cap una conversa telefònica que fa uns dies vaig mantenir amb un vell amic de la infància.

Aquest amic es diu Jaume i em va trucar preocupat (o més ben dit: desesperat) perquè ja fa molts anys que arrossega un greu problema de convi-vència a la seva comunitat de veïns. Un problema que, pel que em va comentar, ja ha esgotat tots els caudals de paci-ència de la seva família. Resulta que en Jaume, la seva dona i els seus fills sempre havien volgut viure en una caseta pròpia, en llibertat, i amb capacitat per decidir si volien incloure-hi un jardinet, una piscina o una terrassa. I el fet és que, malgrat que tenien la voluntat i els recursos econòmics per construir aquesta llar unifamiliar, finalment, per una sèrie de coincidències histò-riques que ara no vénen al cas, van heretar un piset força mono en un edifici de Barcelona i, per pura comoditat, van decidir instal·lar-s’hi i iniciar allà el seu projecte de vida.

Doncs bé, al començament tot semblava indicar que en Jaume i la seva família es podrien trobar més o menys còmodes en aquest edifici de pisos que compartien amb 16 famílies més; però la veritat és que aquestes bones expectatives inicials, fruit d’una certa il·lusió innocentona, ben aviat van quedar aixafades sota el pes d’una comunitat de veïns que els va fer, i els continua fent, la vida impossible.

De fet, la primera sorpresa d’en Jaume i la seva família va arribar quan el president de l’escala els va comunicar que en aquella comunitat no s’aplicava la mateixa quota a tots els pisos per fer front a les despeses de l’edifici, sinó que la quota anava en funció dels ingressos de cada família. Així doncs, com que en Jaume i la seva dona tenien una bona feina i una bona nòmina, els va tocar pagar més que qualsevol altre veí. Una sorpresa que va incrementar quan la família del meu amic va comprovar que, tot i aportar més que ningú als fons de la comunitat, resulta que el seu replà era el que sempre estava més brut i polsós, que el botó de l’ascensor per accedir al seu pis estava sempre espatllat, i que la il·luminació de la seva planta feia figa cada dos per tres. Unes condicions de precarietat que, curiosament, no es donaven en altres replans que aportaven una quota impositiva molt inferior.

Però això no és tot, sinó que un bon dia la dona d’en Jaume va creure convenient pintar les parets del menjador de casa seva d’un color que hi donés més lluminositat. Així que,

El pati de casa meva és particular

aquell matí, ella i en Jaume van anar decidits a comprar pintures, brotxes i pinzells per tal de deixar el seu menja-dor ben bufó. El problema és que, quan tornaven cap a casa amb tot el material per pintar, es van trobar el president de l’escala, qui els va dir que ni pensar-hi. Els va dir que, segons les normes de convivència, cap família no podia pintar les parets de casa seva d’un color diferent a la resta. És més, els va dir que, per regla general, tots els pisos havien de mantenir uniformitat d’estil i unitat de disseny. El Jaume es va escarrassar en explicar-li que s’havia

de respectar la identitat pròpia de cada família i que, en aquest cas, ells se sentien més còmodes amb unes parets de color groc trencat. Però res a fer. El president d’escala va concloure que l'única identitat vàlida era la de la comunitat de veïns i que, per tant, totes les partes de color gris. I punt.

Per més inri, un dissabte de febrer que en Jaume i la seva dona descarregaven del cotxe alguns mobles per equipar millor les habitacions dels seus fills, es van tornar a trobar el president de l’escala. En aquest cas, els va dir que fessin el favor de tornar tots aquells mobles a la botiga, ja que estaven reincidint en la vulneració de la carta magna de la comunitat de veïns. Davant l’estupor del meu amic, el president va argu-mentar que cap família no podia decidir unilateralment com organitzava el seu pis. En Jaume, encès com una teia, li va dir que ell, a l’interior de casa seva, podia fer el que volgués; però l’estimable president el va fer callar tot dient que l’organització i el futur de qualsevol pis no el decidia la família que l’habitava, sinó tota la comunitat.

I aquests són només tres exemples de les inclemències que la família del meu amic està patint des de fa anys. Si a això hi sumem els insults, els boicots i les faltes de respecte que han d’aguantar constantment, algú podria pensar que ens trobem da-vant d’un cas flagrant de mobing immobiliari. Però no! I és que el més curiós del tema és que aquesta comunitat de veïns prohibeix taxativament a la família d’en Jaume marxar de l’escala. És a dir, els fa la vida impossible però, alhora, paradoxalment, no deixa que se’n vagin a viure a una caseta unifamiliar.

En fi, la situació és tan insostenible i incomprensible que, segons em va comentar el Jaume per telèfon, avui tenen pensat reunir-se tota la família, col·locar una urna sobre la tauleta de la sala d’estar, i votar tots plegats si estan d’acord en que el seu pis esdevingui un habitatge de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea. Suposo que demà em trucarà per comentar-me quin ha estat el resultat final.

Opinió Oriol Montanyà. Sociòleg i periodista

��703 - Divendres, 31-12-2010

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

28a Cursa de l’indiot a Mollerussa

Sancho Ayala, Marc Aranda i Laia Villaró, podis a la Cursa de l’Indiot

Diumenge dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve es va disputar a Mollerussa la popular Cursa de l’Indiot, un recorregut totalment urbà i força ràpid.

El fred no va ser cap obstacle perquè uns 650 atletes s’aplegaren a la sortida de la popular cursa de l’Indiot, un total de 7 curses en les diferents categories i distàncies. Les categories amb més participants van ser les curses de 7’200 km (250) -que van córrer els sèniors i veterans d’homes-, i la cursa de 5’400 km. (100) -que van córrer les categories de dones, i júniors homes (menors de 18 anys). Després van córrer els mes menuts.

Amb la participació de 5 atletes del Club Fondistes del Solsonès: Sancho Ayala, Lluís Villaró, i Josep Alconchel van participar a la cursa llarga de 7’200 km. Marc Aranda i David Alconchel ho van fer a la cursa de 5’400 km. I Laia Villaró va partipar en la cursa de P5, en la que no va tenir cap problema per guanyar.

Sancho Ayala va anar sempre al grup capdavanter, se-guint el ritme de l’Ivan Espilez. Ben aviat anaven tots dos sols. L’Ivan a falta de 2 km. va fer un últim canvi i amb un temps de 22’28 minuts, i per tercer any consecutiu, va entrar guanyador a

Pròximes curses31 de desembre Sant Silvestre de Lleida 10 km31 de desembre, Cursa dels Nassos a Barcelona 10 km31 de desembre Sant Silvestre de Berga 5 km

Més informació: Ribera Esports, www.atletisme.com iwww.fondistesolsones.org

la cursa de l’Indiot. Segon va ser Sancho Ayala amb un temps de 22’35 minuts, i tercer va ser Josep M. Pijuan amb 22’58 minuts. Lluís Villaró va entrar al lloc 10 de la general amb un temps de 24’10 minuts. Josep Alconchel va entrar al lloc 85 de la general amb un temps de 29’15.

La cursa de 5’400 km va ser guanyada per Àlex Bosch, amb 18’10, segon va ser Sergi López amb 18’15 i tercer Marc Aranda amb 18’18, dels Fondistes del Solsonès. David Al-conchel va entrar al lloc 7è de la general amb 19’33.

C. Castell, 8Solsona

973 48 00 78

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

Futbol Sala Consell Comarcal del Solsonès

El Futbol Sala nacional sub19 present al SolsonèsVenancio López, seleccionador espanyol de Futbol Sala observarà el Campionat

conjuntament amb membres de la Federació Catalana de Futbol

Durant la celebració de la fase prèvia del Campionat d’Espanya de Futbol Sala sub19 masculí que s’està ce-lebrant al Solsonès, entre les seleccions de Canàries, Balears i Catalunya, s’han reunit a Solsona membres de la Federa-ció Espanyola de Futbol Sala, membres de l’Ajuntament de Solsona, del Consell Comarcal del Solsonès conjuntament amb l’organització del campionat. Després de la trobada conjunta amb les diferents institucions que se celebrà el passat di-marts, vàrem tenir ocasió de parlar amb l’actual seleccionador espanyol de Futbol Sala, Venancio López i fer-li una petita entrevista

Senyor López, què espera veure a la Fase Prèvia del Campionat d’Espanya de Futbol Sala sub19 que s’està dispu-tant aquests dies a Solsona?Espero veure bon futbol sala, molts dels integrants de la selecció de Canàries, Balears i Catalunya que juguen aquest campionat ja formen part de la selecció espanyola de futbol sala.

Digui’ns, segons la seva opinió, quins són els futurs cracks del futbol sala espanyol?Els cracks ja es veurà quins seran, però el que és veritat és que els components de la selecció espanyola de futbol sala sub19 és la millor generació de futbol sala nacional fins al moment. Que en surtin cracks, depèn d’ells mateixos i del seu treball i esforç.

Vostè com a seleccionador espanyol em podrà respondre, com és que el futbol sala espanyol és capdavanter a nivell mundial? Doncs això és una feina de molts anys, és producte de la bona feina que s’ha anat fent fins ara i ja a partir del 1989, crec que marquem un punt d’inflexió amb la unifi-cació de les dues federacions. M’agradaria destacar també la bona tasca de tots els clubs espanyols. Ja fa temps que estem treballant bé des de dos punts, el de la formació de jugadors i també el de l’alt nivell d’entrenadors que tenim al país. A Espanya tenim entrenadors tècnicament

El Consell Comarcal fa entrega de pilotes de futbol sala als equips de la Lliga Comarcal

El Conseller Comarcal d’es-ports, Joan Solà, ha fet entrega de pilotes de futbol sala als equips de futbol sala participants a la Lliga Comarcal del Solsonès. Aquells equips que encara no les tenen po-den passar a recollir-les per l’àrea de joventut i esports del Consell Comarcal del Solsonès.

molt qualificats, dels quals quatre entre-nen equips punters a Europa.

Com està afectant l’actual situació de crisi econòmica al futbol sala nacional?Ens afecta positivament, perquè fins ara els clubs vivien dels espònsors, ara davant aquesta situació ja fa temps que busquen nous valors de la cantera. Els clubs han apostat per formar i promocionar els seus propis jugadors i aquest fet beneficia el joc i estan sorgint millors jugadors i més ben formats.

Quin és el seu proper objectiu?El nostre proper objectiu és classificar-nos per l’Europeu de 2012.

��703 - Divendres, 31-12-2010

Futbol Sala Consell Comarcal del Solsonès

La SúperCopa de Futbol Sala temporada 2009-2010 es disputarà el dissabte 8 de gener a Castellar de la Ribera

L’equip del Castellar de la Ribera,guanyador de la lliga Comarcal,

s’enfrontarà a l’últim guanyador de les 12 hores, l’equip de Guixers

El proper dissabte 8 de gener a les 5 de la tarda es disputarà la SúperCopa de Futbol temporada 2009-2010 al camp del Castellar de la Ribera. Enguany la jugaran el campió de la Lliga Comarcal (Castellar de la Ribera) contra l’equip guanyador de les 12 Hores (Guixers).

El conseller comarcal d’esports, Joan Sola, ha manifestat que “enguany per segon any consecutiu la SúperCopa es disputarà al Pavelló de Castellar de la Ribera i serà una molt bona ocasió per veure l’estat de forma dels dos guanyadors dels dos torneigs de futbol sala comarcal de la temporada passada.”

JORNADA 13 - 18-19 DE DESEMBREBar Peter – L’Auba Freixinet ................................................... 11-2Bar Castell – Ardèvol .................................................................6-6Guixers “ La Pèrgola” – Clariana de Cardener ..............................7-2Llobera – Olius Solmèdic ...........................................................5-1Castellar de la Ribera – Sant Llorenç de Morunys .........................8-1Sant Climenç – Lladurs Sputnik ..................................................8-0Expert Rafart Navès – Clínica Vet. “El Solsonès” ...........................4-4FS Solsona Estanc de Baix – Montmajor ......................................9-2

CLASSIFICACIÓ GENERAL..........................................................PJ.....PG....PE... PP.....GF.....GC........... PUNTSGUIXERS "LA PERGOLA" .......................13 ....13 .................... 79 .....18.............. 39FS SOLSONA ESTANC DE BAIX ..............13 ....11 ............ 2 ..... 59 .....29 ............. 33OLIUS SOLMÈDIC.................................13 .....9 .... 2 ..... 2 ..... 53 .....31 ............. 29BAR CASTELL ......................................13 .....9 .... 1 ..... 3 ..... 68 .....41 ............. 28LLOBERA .............................................13 .....8 .... 2 ..... 3 ..... 47 .....20 ............. 26CASTELLAR DE LA RIBERA ....................13 .....8 .... 1 ..... 4 ..... 49 .....27 ............. 25SANT CLIMENÇ ....................................13 .....7 ............ 6 ..... 46 .....46 ..............21EXPERT RAFART NAVÈS ........................13 .....6 .... 2 ..... 5 ..... 52 .....48 ............. 20BAR PETER ..........................................13 .....5 .... 2 ..... 6 ..... 53 .....52 ..............17SANT LLORENÇ DE MORUNYS ...............13 .....5 ............ 8 ..... 53 .....57 ..............15MONTMAJOR ......................................13 .....4 .... 1 ..... 8 ..... 35 .....54 ..............13ARDÈVOL ............................................13 .....3 .... 3 ..... 7 ..... 53 .....63 ..............12CLARIANA DE CARDENER ......................13 .....3 .... 2 ..... 8 ..... 39 .....49 ..............11CLÍNICA VETERINARIA "EL SOLSONÈS" ..12 .....2 .... 2 ..... 8 ..... 27 .....58 ............... 8L'AUBA FREIXINET ................................13 .....1 ........... 12 .....17 .....73 ............... 3LLADURS SPUTNIK ..............................12 ................... 12 .... 32 .....93 ............... 0

EQUIP.............................................................GOLEJADOR......................................GOLSCLÍNICA VETERINÀRIA ..............................ALBERT CAELLES .................................18GUIXERS " LA PERGOLA" ........................ EDUARD TRIPIANA ................................18GUIXERS "LA PERGOLA" ............................. CARLES SOLÉ....................................17BAR CASTELL ............................................ CARLES PISA ....................................16FS SOLSONA ESTANC DE BAIX ........PEDRO OSWALDO VELASQUEZ .......................15LLOBERA ................................................ROSSEND DAVINS ................................15

JORNADA 10Lladurs.Sputnik.–.Clínica.Vet..“El.Solsonès”.(dijous 30 a les 22 h al pavelló)

JORNADA 14 | 15 i 16 de generL’Auba.Freixinet.–.FS.Solsona.Estanc.de.Baix.(dissabte, 5 de la tarda, a Freixinet)

Ardèvol.–.Bar.Peter (dissabte, a 2/4 de 7 de la tarda, a Ardèvol).

Clariana.de.Cardener.–.Bar.Castell.(Dissabte, a 3/4 de 4 de la tarda a Clariana de Cardener) FRANCESC (CANVI HORARI)

Olius.Solmèdic.–.Guixers.“.La.Pèrgola” (Dissabte, a les 16.50 h a Olius) (CANVI HORARI)

Sant.Llorenç.de.Morunys.–.Llobera.(dissabte, a 1/4 de 7 de la tarda, a Sant Llorenç de Morunys)

Lladurs.Sputnik.–.Castellar.de.la.Ribera ( dissabte, a les 4 de la tarda, a Lladurs)

Clínica.Vet..“El.Solsonès”.–.Sant.Climenç (dissabte, a les 6 de la tarda)

Montmajor.–.Expert.Rafart.Navès.(dissabte, a 2/4 de 7 de la tarda, a Montmajor)

Bar Castell, 6Ardèvol, 6

Un gol de Mujal a l'últim minut permet a l'Ardèvol salvar un punt

La tònica del partit va estar marcada pels des-encerts defensius d'ambdós equips. El Castell s'avança amb un 2-0, i tot feia preveure un partit plàcid, però la confiança i un parell d'errors en defensa posen a l'Ardèvol dins el partit fins al 3-3. Abans del descans Sebas Mota torna a posar al Castell per davant amb un gran gol. La segona part va ser molt semblant. L'equip verd i blanc, amb gols de Ferran Segués, seguia per davant fins al 6-4. Aquí és on van poder sentenciar, però després de desaprofitar un parell d'ocasions va ser l'Ardèvol qui va posar la por al cos amb un xut de lluny imparable que feia pujar el 6-5 al simultani. Tot i quedar poc temps l'Ardèvol va creure amb la remuntada, i a falta de 30 segons l'Ivan Mujal converteix en gol l'última contra del partit.

Alegria pels uns, decepció pels altres, molta espor-tivitat i poca feina per l'àrbitre.

Bon partit d'una lliga comarcal que descansa fins l'any que ve. Bon Nadal a tothom!

�0 703 - Divendres, 31-12-2010 �0 703 - Divendres, 31-12-2010

Ep, la foto! Ramon Estany

Els eixerits de la nit

Els tres reis mags de l'AixetaEls triomfadors de la nit

Nit de Nadal a l'SputnikUna colla molt animada a l'Sputnik

Els més ben plantats sota l'arbre de Nadal

�1703 - Divendres, 31-12-2010

Enguany, per aquestes festes, Celsona us porta un regal del tió molt especial. Es tracta del llibre S'ha acabat el bròquil!, un manual dedicat sobretot a no-independentistes, però també per a "independentistes-perquè-sí", per tal que amb-dues tendències, força abundants, es dotin dels arguments necessaris per (auto) convèncer-se de les espectaculars avantatges d'una Catalunya independent. L'autor, ja us sonarà, és l'inefable Dr. Cat, garantia de bon humor, bona lectura i bon fer en un món literari com l'actual, que satura el mercat d'obres bones, mediocres i també de molt fluixes...

Els autors reals (els que han picat les tecles), amb aquest regal de Nadal volen fer una crítica a l'actual sistema de producció literària per "inundació". I és que el llibre ja es troba fora del circuït de les llibreries simplement perquè no cabia ni a les seves prestatgeries ni al magatzem on el guardaven, tal és l'allau de novetats de tota mena que inunden el mercat. L'alternativa que tenia el llibre (just abans de proposar la idea a Celsona) només era el triturador de paper que serviria, és clar, per fer més llibres, en una cadena de Sísif infinita i absurda. Així, doncs, el regal de S'ha acabat el bròquil! també és un clam contra el "comprar, llençar, comprar", ja present també en l'ex-immaculat món de les lletres.

Bones i subversives festes!

Jordi Avià i FaureSalvador Avià i Faure

Joan-Marc Passada i Casserres

Publicacions

Per Nadal, Celsona us porta regal del Tió

Celebracions Redacció

Dinar de Nadal de TrademaEls treballadors i directius de l'empresa solsonina

Tradema van celebrar el dinar de Nadal al restaurant el Pi. En un ambient distès i de

companyonia van comptar amb l'animació del cantant de música mexicana Fernando Rodríguez

Alguns es van atrevir a cantar

Mireu com els queda bé el barret

Ep, la foto!

El Fernando va deleitar els assistents amb les seves cançons

�� 703 - Divendres, 31-12-2010 �� 703 - Divendres, 31-12-2010

Els batecs d'una música gran-diloqüent et precipiten la sang a em-pentes, un gran torrent de sentiments et bombeja el cor. Notes, fins i tot, com se t'irriguen els fins capil·lars de la sen-sibilitat, que t'acaronen la panxa i t'hi fan pessigolles. Plenitud. La música i la llum s'entrebanquen amb la corda tensa de l'expectació i cauen.

S'obre el teló i, com un regal, s'enceta l'espectacle. En un decorat de

Guerres d'ara i de sempre

paper pintat i teles a l'oli, Satanàs, el mal personificat i alhora eteri, encén a Galilea la guerra eterna contra el Cel. A l'escenari hi plou un conflicte d'emocions clares, d'extrems oposats. Comença la lluita entre Déu i l'Infern, entre el bé absolut i el mal més cruel i gratuït. Llum celestial contra flames dels abismes. Des del públic te'n rius, aquesta no és la teva guerra, ni la teva realitat.

En una realitat, per mi gairebé tant aliena com la de damunt de l'escenari, a la franja de Gaza, els decorats de fusta, pedres i sang es continuen encenent en un conflicte d'una eter-nitat contemporània. En aquest i tants altres escenaris on es viu la guerra entre els bastidors de la realitat, la llum i les flames són només dos punts de vista del mateix foc.

És ara per Nadal quan, més que mai, m'agradaria ser naïf, baixar de l'escenari, treure'm amb una dutxa la cera roja que n'emmascara la cara d'infern i continuar pensant que tot és culpa del dimoni. Voldria encara creure que és possible una mica de pau i demanar als Reis Mags d'Orient que en regalin a la seva terra.

Anna Simon i Ampurdanès

��703 - Divendres, 31-12-2010

Curiositats Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Acabament d’anyHem arribat al final dels 365 dies, demà comença un nou dia, un nou mes i un nou any.

Els que fem arxiu, en el meu cas de fotografies, ... de tant en tant veiem alguna imatge curiosa o que li podem donar un doble sentit... En aquesta ocasió i per acomiadar aquest any us ensenyo

algunes fotos que d’una forma o d’una altra tenen el seu punt de curiositat.Bon any nou a tots!.

Contemplant un “gran Buda de jade groc”. El seu pes és de: 1.420 quilos. Les seves mides són: Ample: 133 cm. Llarg: 100 cm. Alt: 120 cm.

Es pot llegir amb doble sentitMatrícula curiosa Matrícula curiosíssima

Fa temps es podia veure aquest cartell enganxat en una paret. Potser la crisi? Frase molt explícita

Curiós caganer d’enguany de més de cinc metres Moderna castanyera

�� 703 - Divendres, 31-12-2010

L'acudit del Simi

Diferències Marta C.

Troba les 7 diferències

Els Pastorets de Solsona van engalanar les festes tradicionals nadalenques.

Aquí hi teniu una representació fotogràfica d'un dels moments de l'obra.

Ara sabríeu trobar les 7 diferències amagades entre aquestes dues fotografies?

Solucions del Celsona 701

��703 - Divendres, 31-12-2010 ��703 - Divendres, 31-12-2010

REGIDORIA CULTURADE

Ajuntament de Solsona

REGIDORIA CULTURADE

ARRIBADA DEL PATGE REIAL

DIA DE

PLAÇA MAJOR6 DE LA TARDA

TORRONADA I CANTADA DE NADALES SOTAL’ARBRE DE NADAL A LES 7 DE LA TARDA

1 GENER