celsona 736

� Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

Olius Miquel Manzano

L'alcalde d'Olius és el nou president de la Mancomunitat d’Aigües del SolsonèsVa caldre una segona votació per determinar l'elecció de Ramon Sala

L'alcalde d'Olius, Ramon Sala, va ser escollit divendres passat nou president de la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès. El ple va mostrar certes diferències internes a CiU. Sala era el candidat oficial de la formació nacionalista, però l’anterior president de la Mancomunitat d’Aigües, Marià Torra (CiU), no va tenir en compte la disciplina de partit i va presentar la seva candidatura, que va tenir el suport dels tres representants d’ERC a l’organisme i l’abstenció d’un representant de CiU anònim en la primera votació.

Això va forçar una segona votació. Finalment, Ramon Sala va ser escollit amb cinc vots favorables i cinc abstencions.

En declaracions a aquest mitjà, el batlle d'Olius ha manifestat que "l'elecció va ser una mica accidentada, però que les coses són com són". Quant a pro-

jectes el nou president de la Mancomunitat d'Aigües ha afirmat que "cal seguir amb la baixada de l'aigua sense descuidar altres temes també importants".

La Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès és una Entitat Lo-cal, que té per delegació i encàrrec dels Ajuntaments que la constitueixen, tal com expliciten els seus estatuts, la realització de totes les gestions, projectes i obres necessaris per l’abastament d’aigua, i l’ad-ministració i prestació del servei en tota la seva amplitud. La Mancomunitat agrupa deu dels quinze municipis del Solsonès, i en la darrera legislatura va tenir un paper destacat en les negociacions amb l’Agèn-

cia Catalana de l’Aigua (ACA) pel que fa al traçat de la xarxa d’abastament d’aigua de la Llosa del Cavall.

La Barra del Mia

L'alcalde d'Olius nou president de la Mancomunitat

�Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

L'entrevista Miquel Manzano

El seu nomenament va tornar a mostrar discrepàncies a CiU? Discrepàncies no, ja que és del tot legítim que qualsevol

membre de la Mancomunitat opti a ser president. Tot i que sí que és veritat que la major part del meu grup m’havia demanat que liderés la Mancomunitat aquesta legislatura.

En què canviarà la forma de gestionar la mancomunitat en aquesta nova legislatura?

La gestió de la Mancomunitat, en els seus trenta anys d’història, fins ara sempre ha estat modèlica i el servei sempre ha estat a l’alçada de les demandes i circumstàncies que s’han produït. La Mancomunitat compta amb una xarxa de prop de 800 Km de canonada i 1700 connexions i serveix una superfície de 710 km2. Hem d’aconseguir que es continuï oferint un bon servei però a més a més s’ha de donar un impuls important a les possibilitats que té la comarca per poder gestionar els seus propis recursos.

Quines són les prioritats de la Mancomunitat d'aigües del Solsonès?

Fins ara la prioritat de la Mancomunitat d’Aigües ha estat fer arribar l’aigua i donar un bon servei a tots els veïns dels 10 municipis que en formen part. En aquesta legislatura a banda de continuar oferint un bon servei treballarem per aconseguir les degudes contraprestacions a l’afectació que pot causar la baixada d’aigües de la Llosa del Cavall (preu de l’aigua, construcció de depuradores a la comarca, salt elèctric de la Llosa del Cavall…). A més a més, cal impulsar una captació alternativa a Riulacó per resoldre una situació d’extrema sequera.

En quin punt es troba la baixada de l'aigua de la Llosa?Quant a l’obra, s’està al final de l’execució, a 10 mesos

de la finalització i quant a les contraprestacions s’està negociant

amb l’Agència Catalana de l’Aigua.

L'ACA ha compensat als municipis afectats pel pas de la canonada de la xarxa d'abastament d'aigua de la Llosa?

No, encara no. Degut a la nostra pressió el que hi ha és un compromís de la conselleria de signar un conveni on exposem les nostres reivindicacions consensuades amb els Ajuntaments, el Consell Comarcal i l’Associació d’empresaris.

El Solsonès hauria de poder participar més i millor en les actuacions derivades de la construcció i gestió de les seves infrastructures?

Evidentment, i aquest és el principal motiu que em va ajudar a acceptar el repte d’encapçalar la Mancomunitat d’Abas-tament d’Aigua del Solsonès. La nostra comarca ha de participar més activament en la construcció i gestió de les infrastructures, i en aquest cas, defensant un bé tan preuat com és l’aigua.

La crisi afectarà les futures inversions?Indiscutiblement que sí. Però des del nostre punt de

vista, el que la comarca demana creiem que és comprensible que es faci efectiu.

Fins ara la Mancomunitat agrupa 10 dels 15 municipis, hi ha prevista alguna ampliació?

Creiem que sí, estem en condicions i voluntat de po-der ampliar-la. Actualment tenim sol.licituds d'ajuntaments en aquest sentit. Actualment s’ofereix el servei d’abastament d’aigua a la totalitat dels veïns dels municipis de Clariana del Cardener, Castellar de la Ribera, Lladurs, La Molsosa, Pinell, Llobera, Olius, Pinós, Riner i Biosca. A més s’ofereix també a una part dels veïns dels municipis de Solsona, Basella, Torrefeta i Florejat, Vilanova de l'Aguda, Torà i Cardona.

"...treballarem per aconseguir les degudes contraprestacions a l’afectació que pot causar la

baixada d’aigües de la Llosa del Cavall..."

Ramon Sala, president de la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès

Pantà de la Llosa del Cavall


Solsona Ajuntament de Solsona

La reforma del PIRMI pot afectar una setantena de famílies solsonines

L’alcalde defensa la gestió que se’n fa des dels Serveis Socials i assegura que ningú de la ciutat no comet frau

Una setantena de famílies de Solsona poden veure’s afectades per l’anunciada reforma de la llei que regula la renda mínima d’inserció (PIRMI). L’alcalde, David Rodríguez, asse-gura que “a Solsona en cap cas no s’ha comès frau”, ja que tots els expedients estan sotmesos a un seguiment exhaustiu per part dels Serveis Socials, que estableixen un pla de treball per a cada beneficiari. La retallada, si s’aplica, requerirà un redimensionament del Fons d’emergència social de Solsona per poder absorbir els usuaris que quedin exclosos d’aquesta contraprestació.

Els PIRMI que es tramitaven a Solsona abans de la crisi, que eren de tipus social, eren mínims, segons destaca l’alcalde. Com a màxim, es va arribar a una dotzena d’expedients, i algun any només n’hi havia hagut un sol beneficiari, fet que “demostra que a Solsona s’ha dut a terme una bona gestió d’aquests ajuts”. “Aquí fa molts anys que es fan les coses ben fetes i no podem pagar justos per pecadors”, assevera David Rodríguez, que lamenta que es tracti tots els municipis per igual.

Replantejar el Fons d’emergència social

A més, el 2009, “Solsona es va avançar a la Generalitat amb la creació del Fons d’emergència social per evitar que s’accentués la fractura social que la situació econòmica podia provocar”. Amb tot, la renda mínima d’inserció de caràcter no social, en aquest cas permetia alleugerir el Fons, de recursos limitats. Però la situació que es beslluma arran de l’anunci del govern català farà que es giri la truita, per la qual cosa serà necessari redimensionar aquest programa local, que en aquests moments disposa de 20.000 euros.

Els Serveis Socials de Solsona alerten que si s’aprova la modificació de la llei que regula el PIRMI en quedaran excloses la majoria de les cinquanta famílies que actualment reben la contraprestació. Un dels requisits que es fixaran i que afectaran aquests beneficiaris és la incompatibilitat de la renda mínima d’inserció amb qualsevol altra prestació pública, com subsidis

Aquesta contraprestació es tramita a Solsona a través dels Serveis Socials de l’Ajuntament

o ajuts per invalidesa. A més, hi ha una vintena de sol·licituds cursades des del maig que tampoc no han rebut resposta.

Perfil divers de beneficiaris

El perfil de ciutadans beneficiaris d’aquesta contra-prestació és divers. Els que reben el PIRMI social presenten problemàtiques relacionades amb toxicomanies i malalties mentals, en molts casos, mentre que els que s’acullen al PIRMI no social són persones amb dificultats d’inserció laboral, entre les quals hi ha immigrants, noies joves amb poca experiència laboral, dones grans i famílies monoparentals.

L’alcalde de Solsona lamenta que s’hagi incentivat un “alarmisme social” al voltant d’aquest ajut i reclama “més coherència” en les polítiques d’austeritat, ja que “no és cohe-rent retallar per als més necessitats i reduir els tributs a un 6 per cent de la població, que és la més rica”. Les polítiques econòmiques dels països avançats s’han de caracteritzar per a “una redistribució equitativa de la riquesa, que tendeixi a eliminar les diferències socials”, rebla Rodríguez.

Es traspassa llicència de Taxi

a Solsona amb vehicle inclòs.

647 626 024

OPORTUNITAT


Solsona Miquel Manzano

El director general de prevenció, Jordi Gassió, afirma a la cadena Ser: "hi ha parcs de bombers com

el de Solsona, que fa vergonya entrar-hi"

El director general de prevenció de la Generalitat, Jordi Gassió, va reconèixer, aquesta setmana, en una entrevista a la cadena Ser, que "hi ha parcs de bombers com el de Solsona, que fa vergonya entrar-hi" referint-se a les males condicions de les instal·lacions. A més va afegir-hi: "no entenc com s'ha pogut mantenir un parc en aquestes condicions".

Gassió també ha destacat que sort n'hi ha dels mateixos bombers que conserven els parcs, perquè sinó estarien molt més degradats.

El director dels Bombers, Jordi Gassió, ha estat crític també amb les inversions dels anteriors responsables de la conselleria. “S’han fet alguns parcs i oficines de regió molt luxo-ses, de molt disseny, i amb el que ens ha costat allò podríem tenir molts més parcs nous o reformats al país”, ha lamentat Gassió.

Segons la cadena Ser, el Departament reconeix que hi ha una trentena de parcs de bombers, entre professionals i vo-

luntaris, que estan en mal estat i que necessitarien actuacions urgents. Dels 150 parcs de Bombers que hi ha a Catalunya, només cinc -el de Calaf, Valls, Camprodon, Llançà i Guardiola de Berguedà- s’han salvat de les retallades perquè en la majoria les obres ja estaven començades o a punt d’acabar.


Solsona Miquel Manzano

La campanya de donació de sang compta amb

poca participacióLa campanya de donació de sang que es va duu a

terme el passat dissabte al Club Catalunya Caixa va comptar amb 53 participants. Les donacions efectives que es van comptabilitzar van ser 47.

Aquesta xifra va ser inferior a les expectatives que tenien els organitzadors. El representant de l'Associació de Donants de Sang del Solsonès, Miquel Arnau, atribueix la baixada de participació a "la calor, les vacances i, a que fa dos mesos de la Marató de Sang".

La propera vegada que els solsonins tenen oportuni-tat de donar sang serà el 17 de setembre al Club Catalunya Caixa.

Donants de sang

Lladurs Redacció

Un motorista resulta ferit molt greu en un xoc

contra un cotxeUn motorista va resultar ferit molt greu en una col·lisió

contra un cotxe. L'accident es va produir aquest passat dissabte a les 16.55 hores, al quilòmetre 6 de la carretera C-462 a Lladurs, segons va informar el Servei Català de Trànsit. El ferit és un home de 45 anys. Fins al lloc del sinistre, s’hi van desplaçar l’helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), dues ambulàncies i una dotació dels Bombers de la Generalitat. L’helicòpter del SEM va traslladar el ferit a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. En el sinistre 2 persones més van resultar ferides lleus.

SOLMÈDIC posa en marxa el nou servei de densitometria òssia

SOLMÈDIC ha iniciat la seva campanya de detecció i tractament de l'osteoporosi

Per això ha posat en marxa el nou servei de densitometria òssia. La densitometria està especial-ment indicada en totes les persones de més de 50 anys d'ambdós sexes ja que la detecció precoç de l'osteoporosi permet fer un millor tractament i evitar les seqüeles en forma de fractures.

Per a sol·licitar hora cal trucar al 973 48 09 33 o sol·licitar-la directament a carretera de Manresa 49, baixos.

Salut SOLMÈDIC

Neteja i tractament de la façana de la Catedral

Aquesta setmana hem pogut veure com l'Esteve Pintor estava realitzant tasques de manteniment de la porta gran d'en-trada a la catedral de Solsona.

S'ha netejat tota la pedra del verdet i fongs, raspallant amb compte tota la brutícia que ennegria les pedres. Posterior-ment, una vegada eren totes netes, s'hi ha aplicat un tractament hidròfug per evitar que la pedra absorbeixi humitat.

Solsona Josep Maria Borés


Consell Comarcal del Solsonès

Finalitza la Campanya per al Foment de la Recollida Selectiva de Residus municipals al Solsonès

El Consell Comarcal del Solsonès ha promogut la prevenció i la reducció de l’impacte sobre el medi ambient a l'hora de conscienciar i potenciar la participació ciutadana en la recollida selectiva

Aquest estiu finalitza la campanya de comunicació per al Foment de la Recollida Selectiva de Residus municipals a la comarca del Solsonès 2011 impulsada pel Consell Comarcal del Solsonès. La campanya ha comtat amb el suport del Departa-ment de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, l’Agència de Residus de Catalunya, Ecoembes, Ecovidrio i a nivell de recursos humans l’empresa Ambiens s’ha encarregat de la seva coordinació.

Els objectius generals de la campanya han estat els de promoure la prevenció i la reducció de l’impacte, sobre el medi ambient, de les fraccions d’envasos i vidre, conscienciar a la població del Solsonès de la importància de fer una bona selecció en origen, potenciar la participació ciutadana en el procés de recollida selectiva i aproximar el sistema de recollida selectiva als ciutadans de la comarca.

forma lúdica i pedagògica els conceptes bàsics de la recollida selectiva dels residus. En el mateix espai habilitat per la festa del reciclatge, es va instal.lar un punt informatiu de promoció del reciclatge i la recollida selectiva per tal d’atendre els ciutadans, informar sobre la recollida selectiva, resoldre dubtes, recollir suggeriments i queixes, amb la intenció d’esdevenir un punt d’interacció entre l’administració i els ciutadans.

En el marc del projecte de cooperació interterritorial Masovera, que té per objectiu conèixer la situació actual de les persones que viuen en habitatges rurals aïllats i millorar-ne les condicions de vida, s’organitzaren les jornades Masies + Sostenibles. El Consell Comarcal del Solsonès, integrant l’ac-tivitat en la campanya per al foment de la recollida selectiva, va ser l’encarregat de desenvolupar la part relacionada amb els residus. Amb el nom de El Reciclatge en una masia es va desenvolupar un taller pràctic sobre la problemàtica dels residus i la importància i necessitat del seu reciclatge. En les jornades es registrà la participació de més de 100 participants en les jornades tècniques i més de 200 visitants a les diferents activitats de les jornades.

Les actuacions dutes a terme al llarg de l’any 2011 s’iniciaren amb el disseny d’un logo, un lema i la creació dels disseny conceptual i gràfic dels material per tal de transmetre un missatge clar de la campanya. Per aconseguir els objectius plantejats a l'hora d’informar sobre la importància i funciona-ment de la recollida selectiva, el lema escollit fou “LA RECO-LLIDA SELECTIVA AVANÇA...A PAS DE GEGANT”. Es dissenyaren punts de llibres, en els que a través d’unes figures amb una gran simbolisme com són els gegants, en una comarca de tradició gegantera com el Solsonès, es recalca la necessitat i la importància de la recollida selectiva. S’editaren 5.000 punts de llibres que van ser repartits durant la festa del reciclatge i també s’entregaren a escoles, biblioteques i llibreries.

En el marc de la campanya de Nadal es van publicar diversos anuncis a mitjans de comunicació locals i comarcals en els que d’una forma divertida es recordava la importància i necessitat de la recollida selectiva.

Emmarcat dins del mateix recinte de la Fira de Sant Isidre 2011, s’organitzà la Festa del Reciclatge, un acte festiu que va disposar d’un espai propi on van tenir lloc jocs i tallers relacionats amb el reciclatge. Al voltant de 579 nens van par-ticipar en l’activitat del pop dels reciclatge, coneixent d’una


AquagymEscola de NatacióTonificacióGent GranPilatesRitmes LlatinsHip-hopCiclisme IndoorBody ArtAbdominalsEstiraments

C. Pedraforca, 31 - SOLSONA - Tel. 973 48 25 24 - www.espaigua.com

espaiguacentre d’esport i salut

Gimnàstica PosturalBig DanceBosuRunningGimnàstica ArtísticaGimnàstica RítmicaFunkyPre-esportsPre-partNadons

Activa’t! vine a espaiguaSi vols, t’estalvies la matrícula!

10 Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

Vall de Lord Montse Riu

III Nit literària i musical a la Vall de LordLa Vall de Lord ja es prepara per a la III Nit literària i musical de la Vall de Lord

Per tercer any consecutiu i sota l’empenta del Sol del Solsonès, s’organitza pel proper dia 27 d’agost aquesta festa de solidaritat, amb l’ajuda del Club de jubilats l’Arcada i els Ajuntaments de la Vall.

Sembla que cada cop s’agafi amb més força la festa. En aquesta edició es compta amb una gran i variada quantitat d’artistes. Aquests artistes ja fa dies que assagen i preparen la diada. Es poden veure actuar persones de totes les edats, entre ells els grups que ja han anat actuant des de la primera edició, com són els alumnes del gimnàs, els de la professora de música Lluïssa Melet, el grup de teatre el Perxe, els acordionistes de la Vall, el grup de country i la Coral Morunys. Durant l’acte s’intercanvien música i literatura fent molt amena la diada.

Les entrades es poden adquirir anticipades a l’Oficina de Turisme de La Vall de Lord i mitja hora abans de la funció al Teatre Municipal.

Cada any es compta amb un ple absolut. L’acte serà presentat per la Montse Fruitòs i la Judit Llohis. Serà inaugurat per la sra. Maria Pintó, presidenta de l’Arcada i clouran l’acte el sr. Enric Roures, alcalde de Sant Llorenç de Morunys i el sr. Enric Serra, president del Sol del Solsonès.

Esperem que aquest any l’assistència també sigui un èxit com en les passades edicions. El lema de l’acte és “Ajuda’ns a ajudar”.

Ja arriba la dissetena edició de la ruta del contraban. Ja fa 17 anys una colla de caminadors, que es van anomenar contrabandistes, van iniciar aquest projecte.

Van decidir de retre un homentatge a la gent que baixava des d’Andorra i travessava la frontera practicant el famós contraban, carregats amb fardos de material, d’aques-ta manera molts d’ells s’hi guanyaven la vida.

Una colla de gent amb molta empenta i ganes de caminar van muntar aquesta ruta. Té una durada de 2 dies, fent nit pel camí. Els primers anys la ruta sempre va ser des d’Andorra fins a La Coma. Actualment i amb el pas dels anys la ruta s’ha anat modificant i recorren diferents parts de la geografia de la zona.

En aquesta ocasió la caminada surt des de Valls en direcció al molí de Gósol (lloc on es dormirà) , passant per Pont Quebradís i Moripol. El segon dia se surt de Gósol direcció a La Coma, passant per Coll de Belitres i La Borda. L’arribada acostuma a ser pels voltants de migdia.

També es va decidir de posar sempre el mateix cap de setmana, perquè així tota la gent habitual de la trobada pugui guardar-se aquests dies. Es tracta de l’últim cap de setmana d’agost, la sortida el divendres i l’arribada el dissabte. Per acabar la festa, sopar a la sala de la Piscina amb entrega de diplomes i petit obsequi a tots els participants.

Aquest cop la trobada és organitzada pel Club Ex-cursionista Pre-pirineu, juntament amb els Contrabandistes i l’Ajuntament de La Coma.

Durant tota la ruta, un grup de persones la recorren amb cotxes i es troben amb els caminadors en diferents punts de la ruta, fent així d’intèndencia i per a possibles abandons.

Des de l’organització també obren la possibilitat per si algú només vol fer la segona part de la ruta, és a dir, des de Gósol fins a La Coma.

Guixers renova cartells i edita un tríptic turísticL’Ajuntament de Guixers durant aquests dies ha renovat els cartells senyalitzadors del terme municipal

Ja es poden veure els nous cartells, i tota la seva estructura, arreglats i pintats. Aquests es troben situats a l’entrada del terme municipal de la població. D’aquesta manera deixen millor senyalitzat i amb més informació el municipi.

Igualment per pri-mera vegada han editat un tríptic turístic per tal que totes les persones que visitin la Vall de Lord es trobin ben informats en relació amb tot el que poden trobar dins el municipi de Guixers. Dins aquest tríptic s’hi pot trobar un mapa de situació dels diferents punts d’interès.

La ruta del contraban

11Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

La festa començava el diumenge dia 14 d’agost a les 8 del vespre amb una cantada d’havaneres a càrrec del grup Xató. Durant l’acte es va donar coca, xocolata i cava per a tothom. Durant la cantada els nens i les nenes de la SES de Sant Llorenç de Morunys van vendre números per al sorteig d’uns lots per al finançament del viatge del projecte Orator.

El dia 15, dia de Santa Maria, començaven els actes amb la missa solemne. A la sortida de la missa, ballada dels gegants de la població i repartiment de coca i barreja per a tots els asssistents. A les 12 del migdia tocava el torn a la Coral Morunys, que va oferir un concert a tots els assistents.

A la tarda, ball de Festa Major amb el Josep M. i la Yolanda al local del costat de l’Ajuntament.

Tots els actes varen ser gratuïts i amb una molt bona participació.

Nens i nenes amb els guanyadors dels lots

Festa Major de Santa Maria de Valls (Guixers)

Els passats dies 14 i 15 d’agost es va celebrar la Festa Major de Valls (Guixers)

Església de Santa Maria de Valls

Vall de Lord Montse Riu

Carta d’agraïment

La residència d’avis La Vall vol agrair a totes les persones que han participat en la recerca del nostre resident i amic Rosendo Ramellat, que va desaparèixer el dia 16 d’agost.

Gràcies als cossos de seguretat, mossos d’esquadra, bombers, als ajuntaments, per fer una tasca exemplar i molt especialment als vilatans de la Vall de Lord, que de manera desinteressada i solidària han emprat el seu temps i esforç per ajudar en la recerca per poder-lo trobar.

En reconeixement a totes aquestes perso-nes que han mostrat el seu suport i s’han acostat a la residència per poder ajudar en uns moments difícils, la nostra admiració, doncs això ens enor-gulleix com a poble.

Moltes gràcies

1� Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

Oliana Marcel Ribera – Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

3a Caminada de resistència Circular pantà d’OlianaReunió informativa del Grup Excursionista d’Oliana

El passat 18 d’agost a les 7 del vespre, a l’Ajuntament es va celebrar una reunió informativa sobre el dia 3 i 4 de setembre, en que es portarà a terme la caminada de resistència 3a. Circular pantà d’Oliana, de 81 quilòmetres.

El passat dia 15 d’agost sortim de viatge per conèixer “in situ” coses noves i alhora gaudir de la natura, aquesta natura que tant poc cuidem; últimament, però, sembla que hi ha una mica més de conscienciació. Després de fer quilòmetres parem

Grup de persones vora el Parc Animalier des Angles

Camp de futbolEls antics vestidors del camp de futbol de la nostra vila

es trobaven en un estat molt deteriorat; també cal dir que no complien amb la ja existent normativa de barreres arquitectòni-ques. Per tant, l’ajuntament va prendre la decisió de fer-ne uns de nous, adequats al temps actual. Està calculat que en un curt termini estiguin acabats.

Detall de les obres Alguns dels assistents a l’acte

Cerdanya francesa (Parc Animalier des Angles)

a esmorzar i, com col.loquialment es diu, a estirar les cames. A l’hora convinguda arribem a peu de pistes que hi ha vora el Parc Animalier des Angles. I retornem a Puigcerdà, on portem a terme l’àpat del dinar.

1�Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

Oliana Marcel Ribera – Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Parròquia de St. Andreu

Resum de les col.lectes manades l'any 2011 i que puntualment han estat trameses a la Cúria diocesana. Infància Missionera: 1.048,50 euros; Sants Llocs: 393,30 euros; Mitjans de Comunicació Social: 81,70 euros; Òbol de Sant Pere: 90,50 euros.

Campanar de l’església parroquial

Petit incendiEl diumenge dia 7 d’agost es va

produir un petit incendi vora la Taurus a l’exterior on hi havia unes “deixalles”. La intervenció dels bombers va fer que tot quedés en una senzilla anècdota.

Lloc on es va produir l’incident

Peramolins amb nom

Dissabte 13 d’agost a les 7 del vespre a Peramola es va fer la projecció d’un resum, d’uns retalls del dia de Sant Jordi d’enguany, de l’homenatge que el poble de Peramola va retre a l’escriptor i lingüista Josep Espunyes. A continuació es va portar a terme la presentació d’un nou llibre de l’amic Josep, del qual n’és l’autor. A l’esmentat acte de “PERAMOLINS AMB NOM” vam assistir-hi un bon nombre de persones. Cal dir que en Josep Espunyes és un autor molt prolífic de les nostres contrades. En la seva tasca ha rebut diferents premis. “Peramolins amb nom” presenta els veïns del municipi de Peramola o dels descendents d’aquests veïns o dels veïns d’adopció que han tingut o tenen una projecció social en el camp de l’art, literatura, teatre, pintura, música...-en el de l’esport i en el de l’ensenyament superior, amb obra científica publicada o assistència a congressos, conferènies i col.loquis nacionals o internacionals, a més dels que han exercit càrrecs públics corpo-ratius al municipi o en algun de fora. També inclou una relació de barons i baronesses de Peramola, més que res de les nissagues dels Peramola i dels Desbrull (segles X-XV) que al seu temps foren protagonistes d’un fet notable històricament.

L’Anna Vidal i altres persones recollint el seu exemplar signat

Parròquia

CAMBRILSFesta dels Jubilats.- Dissabte, 27 d’agost, Missa a 2/4 d’1 a l’esglé-sia parroquial amb l’assistència dels jubilats d’Odèn, Canalda i Cambrils.

CASTELLAR DE LA RIBERAPrimera Comunió.- El diumenge 28 d’agost, a les 12 del migdia, el nen Guillem Ginestà Capdevila farà la Primera Comunió a l’esglé-sia de Castellar.

LLADURSFesta Major del Cap del Pla.- Diumenge vinent, 28 d’agost, en la mateixa de Sant Agustí, Missa a les 12 en honor del patró i repartiment del pa beneït per a tothom.

MADRONAMissa.- El dissabte 27 d’agost, Mis-sa dominical a les 7 de la tarda.

SANT CLIMENÇCelebració del Remei.- Diumenge vinent, 28 d’agost, a 2/4 de 12, Mis-sa del Remei a la capella del Puit. No hi ha Missa a la Parròquia.

SANT LLORENÇFesta de Sant Lleïr de Casabella.- Diumenge vinent, 28 d’agost, a 2/4 d’11, Missa i benedicció del pa a la capella de Sant Lleïr.

VALLFEROSAAplec de Salomons.- Diumenge, 28 d’agost, a les 12, Missa a la cape-lla de Sant Martí de Salomons. En sortir, coca i beguda per a tothom.

SOLSONABarri de Sant Agustí.- Diumenge, 28 d’agost, participarem a la Missa de 2/4 de 12 del Cor de Maria, en honor de Sant Agustí, patró del barri.

MISSES ENCOMANADES

SANT LLORENÇ: Dia 26.- Per Joan Plana Corominas, Josepa Ba-lagué Cardona i Joan Saló Reixach. Dia 27.- Per Josep Solé Malé i Mi-quel Canals Corominas, Balbina Vila Puig. Dia 28.- Per Josep Bajo-na Riu i Isabel Sala Vilà.


Vestits d’etiqueta i envoltats de brossa i deixalles, per no dir “merda”. Aquest és el punt de partida de RU-MORS, una comèdia trepidant adaptada a l'“alta societat” solsonina.

Rumors es va estrenar a Broadway l’any 1988 i és una de les obres més divertides de Neil Simon, autor de L’estranya parella, Descalços al parc, Califòrnia Suite i La noia de l’adéu entre d’altres.

Els assajos s’han dut a terme íntegrament al Tatrau Teatre, i a partir d’aquesta setmana, Lacetània Teatre s’instal·la al Teatre Comarcal.

Més informació a: www.lacetaniateatre.blogspot.com

Molta pudor!Dijous passat l’Abocador del Solsonès va ser l’escenari del vídeo promocional

de l’obra de la Festa Major d’enguany, a càrrec de Lacetània Teatre

Celebracions Miquel Manzano

Calor i bon ambient a la Festa Major de Sant Bernat

Com cada any, la tercera setmana d'agost se celebra la Festa Major de la partida de Sant Bernat. La jornada festiva va començar amb la tradicional Missa a la capella, i al sortir els priors van repartir coca i pans.

Enguany com a novetat es van instal·lar dos castells inflables per als més petits. Aquests no van desaprofitar l'opor-tunitat de divertir-se mentre els grans ballaven.

El ball de Festa Major amb el grup Crystal va començar amb retard degut a la calitja i, a les altes temperatures. Un cop va baixar el sol, va començar la música i la placeta de la capella es va omplir de balladors. A la mitja part es van sortejar diversos premis i es va fer el bingo.

Un any més es va fer una bona Festa Major, on la calor i el bon ambient van ser els protagonistes.

Quan va baixar el sol va començar el ball de Festa Major

Els infants van gaudir molt amb els castells inflables

Números premiats a la Festa Major de Sant BernatPrimer premi: 6065 (ja entregat)Segon premi: 2070 (ja entregat)Tercer premi: 9905 (pendent d'entregar)Quart premi: 0117 (pendent d'entregar)Cinquè premi: 0010 (ja entregat)

Teatre Lacetània Teatre


Dir que el fet casteller està començant a arrelar a la nostra terra ara ja no és cap bogeria. És més, ara ja tenim l'aval d'un conjunt d'actuacions a ciutats properes a Solsona que, durant les seves festes majors o respectives trobades, opten per contractar una actuació castellera com a màxim atractiu d'aquestes: Castellar de la Ribera, Sant Climenç, Oliana, Sant Guim de Freixenet, Sant Ramon, Peramola, Ardèvol... i cada vegada en són més les que s'interessen pels castells.

Aquest cap de setmana teníem doble actuació: primer dissabte a la comarca de l'Alt Urgell, ens vam desplaçar fins a Peramola coincidint amb la festa major del poble. També va coincidir amb la festa major del poble l'actuació del diumenge a Ardèvol. Van ser dues actuacions molt semblants, amb molta calor i gairebé els mateixos castells. Abans però tocava assajar divendres, ho vam fer juntament amb Margeners de Guissona. Va ser un assaig on les dues colles es van esforçar al màxim pensant en actuacions que ens vénen el mes vinent i que són d'una gran importància de cara a com s'afrontaran els respectius finals de temporada.

Referent a les dues diades, comencem per Peramola: una actuació on hi tornava a haver ganes de castells després d'un cap de setmana, el passat, en que es va optar per donar descans al ritme que hem agafat i que fa que haguem d'actuar cap de set-mana sí, cap de setmana també. Els grocs vam descarregar els 3 pilars de 4, més tard el 4 de 6 "lleuger", el 3 de 6 amb agulla, el 4 de 6 amb agulla i es va tancar l'actuació amb el pilar de 4 per sota. A Ardèvol els castells van ser els mateixos exceptuant els

Feia setmanes que els ulls de la gent de la colla estaven posats en aquest passat cap de setmana del 20 i 21 d'agost. Primerament per l'assaig conjunt del divendres amb Margeners de Guissona i segon per les

dues actuacions que hi havia aquest cap de setmana: Peramola dissabte i Ardèvol diumenge

Cap de setmana actiu de la Colla Castellera de Solsona

pilars d'inici que enlloc de 3 es va optar per enlairar els 2 pilars de 4. En les dues poblacions l'expectació va ser molt bona.

La pròxima actuació serà a Tiurana el diumenge vinent a les 12 del migdia.

Ens veiem a plaça,Salut i Castells!

2 pilars de 4 a Ardèvol

4 de 6 a Peramola

Castellers de Solsona

Es traspassa

llicència de taxi de

9 places de Solsona

629 36 11 52


GUILLERMO MARTÍNEZ ROMERO,de Cañizares a Solsona amb bondat i esperit creatiu

L'entrevista Montserrat

Benvolguts lectors del Celsona, feia temps que tenia la ferma intenció d’entrevistar en Guillermo Martínez Romero pel fet que dedica bona part del dia al treball artesà. En començar a conversar amb ell, però, em vaig adonar que parlava amb el cor i amb sinceritat de tot un munt de coses viscudes ben me-reixedores també de ser publicades, les quals, si voleu, podeu llegir tot seguit.

El Guillermo nasqué l’any 1924 a Cañizares de la Sierra (Cuenca). Un poblet d’uns 700 habitants que vivien principal-

ment del treball a la fàbrica de resina i de ramats de cabres i ovelles. Hi havia ramaders que tenien 1.000 caps de bestiar.

El pare del Guillermo tenia l’ofici de carreter i transpor-tava la resina del bosc a la fàbrica. En recorda prou bé quan amb tan sols 11 anys d’edat començà a ajudar-lo els dies que carretejava molta càrrega i havia de posar un matxo de reforç al davant dels dos de costum. El Guillermo s’aplicava de debò en guiar bé aquell animal, però -en ser prop del poble i dir-li el pare que ja no li calia el seu ajut- cuita-corrents content se n’anava al frontó a jugar a pilota a mà.

És clar que, com és ben sabut, no hi ha roses sense es-pines, i d’aquells anys el Guillermo en té una de clavada al cor que encara hi punxa de debò: La mort del seu germà -tres anys més gran- ocorreguda en enganxar-se a l’eina de piconar que el pare emprava per aplanar el carrer amb l’ajuda dels matxos.

El Guillermo en té molt bon record, dels pares. El pare -home d’esquerres, carreter i fill de carreter- fou també tinent d’alcalde de l’ajuntament de Cañizares (del 1924 al 1936) i sempre mantingué bona entesa amb l’alcalde que era de dretes, tant en les funcions d’alcaldia com en el terreny personal. La qual cosa fou ben profitosa per al petit llogarret. En pot servir d’exemple el fet que en aquells temps, a Cañizares, no hi havia infant ni jove que no sabés llegir i escriure. L’Ajuntament pagava l’escolarització dels nens i nenes de 6 a 14 anys d’edat, i la dels joves de 14 a 21 que volguessin seguir estudiant, però a la nit.

La mare -mestressa de casa- dedicava el seu temps a Cañizares (Serranía Alta de Cuenca). Foto actual

Guillermo Martínez Romero amb tres dels seus treballs artesans. La fotografia posada dins del marc mostra la mare del Guillermo amb ell en braços quan era infant



tenir cura de la família i mantenir la llar (feines domèstiques, filar llana, fer jerseis a mà, confeccionar la roba de casa, vestits, pantalons... amb l’ajut de la màquina de cosir).

La Guerra Civil (1936-1939), però, ho trasbalsà tot. Quan acabà, el pare del Guillermo fou empresonat durant 3 anys pel sol fet de ser d’esquerres. El Guillermo tenia 15 anys i per tal de poder menjar es llogà a tallar pins per un sou de 40 a 45 pessetes diàries. Poc temps després, el fill del que havia estat alcalde li oferí treballar amb ell (tenia carnisseria, posada, es-tanc, i ostentava el càrrec de “Jefe de la Falange de Cañizares”). El Guillermo acceptà l’oferiment de treball i el prec d’oblidar errors i injustícies del temps de guerra. Deixà al seu nou amo eines que li mancaven per poder tirar bé endavant i en rebé reiterades demostracions de confiança.

Passats dos anys, però, el Guillermo se n’anà a treballar en la construcció d’un pantà a prop del poble fins que fou cridat per fer el servei militar obligatori. Del qual pogué escollir destí gràcies a persones influents que li oferiren aquesta possibilitat. Trià Madrid pel fet que hi tenia bastants familiars, però tres dies després d’entrar al quarter el portaren al campament de Colmenar Viejo per tal de rebre-hi la corresponent instrucció militar. Poc es pensava que l’estada seria sols d’un dia pel fet que hi emmalaltí i el tornaren a Madrid on s’hagué de pagar de la seva butxaca les injeccions necessàries per curar-se, puix els militars argumentaven que hi havia manca de calés.

Així mateix, ni tan sols somiava que al cap d’un any (1946) el farien anar a Solsona, la petita ciutat de Catalunya on trobaria l’amor, hi formaria una família i s’hi quedaria a viure per sempre més.

El mes de maig de l’any 1946, doncs, hi arribà com a soldat de l’exèrcit espanyol per combatre els maquis (guerrillers antifranquistes, el període de màxim apogeu dels quals foren els anys 1944-1949). Dels mesos en què Solsona quedà plena de soldats, però, us en parlaré més endavant -en un altre escrit-, puix el Guillermo me n’explicà bocins d’història ben interessants i poc coneguts.

Ara, doncs, ens traslladarem a primers de febrer de l’any 1947 quan el Guillermo hagué de marxar de Solsona per anar al quarter de La Seu d’Urgell. Això, sí, havent donat paraula de casament a la noia solsonina de qui s’havia enamorat -Carme Miquela Solé-, amb la qual, ja llicenciat del servei militar, es casà l’any 1948 sense poder gaudir de l’estimada companyia dels seus pares. La cerimònia va ser oficiada per Mn. Sebastià Calaf Oromí a les 5 del matí a la Capella de la Mercè de la Catedral de Solsona. En acabar, tingueren el temps just de menjar la xocolata desfeta que a casa els havia preparat una bona amiga i, a les 6, pujaren al cotxe de línia que els portaria a Manresa, la primera estació del viatge de noces que els conduiria a Cañi-zares, on sí que podrien gaudir de la companyia i estima dels pares absents a la boda.

De nou a Solsona, els recent casats començaren la vida matrimonial al segon pis de la casa Cal Ton Jaio.

El Guillermo treballaria els primers 17 anys a Maderas Vimel S. A. (Ctra. de Torà, on ara hi ha les cases de la Plana). Hi començà guanyant 18 pessetes/dia (8 hores de treball) més la llenya pel consum familiar. A la Vimel fabricaven per encàrrec caixetes de fusta per a posar fruita, tomàquets i verdura. Les treballadores hi solien cantar mentre feinejaven i el Guillermo recorda encara amb esglai l’instant en què s’adonà que a una de molt jove se li enganxaven els cabells a la màquina i que, per sort, ell tingué la suficient serenor per fer parar la màquina ràpidament.Les eines que ajuden el Guillermo a elaborar objectes amb les mans

Figures fetes pel Guillermo, entre les quals la seva mare filant, el Gegant Vell de Solsona i la Mare de Déu del Claustre


Anys després, El Guillermo canvià d’empresa però no de feina, puix començà a treballar a la Serra-dora Sarri (prop de l’escorxador) on serrà fusta (bigues), embalatjà ence-nalls i, com a la Vimel, féu d’ajudant d’encarregat.

L’any 1959 el Guillermo i la Carme deixaren de descansar els diu-menges i festes de guardar en acceptar portar el bar del Casal Parroquial que abans havien regentat Joan Casas Colell (Joanet Sabater) i un paleta que es deia Climent. Els tractes per portar aquest negoci els feren amb el llavors rector de Solsona Mn. Josep Balaguer Sin. Amb el qual acordaren que no s’hi podrien jugar partides de cartes amb diners i que no s’hi serviria alcohol a la canalla que, essent així, solia demanar-hi xarop de grosella. Als adults, però, els podria servir tot el que trobarien en altres bars.

També, els diumenges i dies festius que hi havia funció a la sala del teatre, el Guillermo omplia de caca-uets, patates fregides, llaminadures… una cistella plana que el jove Jaume Gilibets es penjava al coll per portar-les-hi a vendre.

Per al Guillermo i la Carme el treball dels diumenges, i d’alguns vespres dels dies de cada dia, al Casal Parroquial acabà, però, al cap d’uns 20 anys d’haver-lo començat. Un represen-tant del bisbat els comunicà que així havia de ser pel fet que tenien intenció de vendre’s l’antic edifici de l’Hospital d’en Llobera on estava ubicat.

Del Casal P. encara en guarden un bon munt de records. El Guillermo evocà el dels campionats d’escacs que s’organitzaven al bar. A ell li agradava de debò fer partides d’escacs i hi ha qui recorda que era un molt bon jugador.

Val a dir, també, que el Guillermo no abandonà del tot l’activitat que fins llavors havia dut a terme al Casal P., puix durant temps ajudà la seva cunyada al bar que regentava al Portal del Pont, on ara hi ha la Farmàcia Boix.

Bé, i al relat dels bocins de vida que em contà el Gui-llermo, no hi poden pas faltar els que ens acostaran al treball artesà que al present tant li omple la vida.

Començaré dient que el seu pare i un oncle treballaven la fusta -l’oncle era fuster i el pare feia els jous amb què junyia els

Quatre dels treballs artesans que el Guillermo té exposats a casa

Un dels escuts heràldics de Solsona fets pel Guillermo

bous pels caps o bescolls a la carreta-. El Guillermo ja de ben petit guaitava treballar els dos homes, s’hi fixava i agafà afició i traça a fer objectes amb les mans: una pilota per jugar al frontó, caretes de carnaval, una eina per tirar la palla a l’era…

Ja a Solsona també observà bones estones com treballava el fuster veí -Joan Pintó- i s’atreví a fer alguns mobles de fusta per casa i per persones amigues o conegudes que l’hi demana-ren. La seva filla Rosa encara recorda amb tendresa el dormitori per a nines que el pare li regalà.

Al present, les mans que l’aju-den a viure la vida de jubilat segueixen creant amb gran traça bonics objectes i figures de fusta de boix, perer, oliver, noguer, faig, pi...

Tot ho ha creat i ho crea amb les mans i el cor, però està especial-ment satisfet de la figura de la seva mare filant llana, de les que tenen a veure amb Solsona: la Mare de Déu del Claustre, el gegant vell, els balla-dors del Ball de Bastons... i de l’escut heràldic de la ciutat (en una paret de l’Ajuntament, n’hi ha un de penjat que és fet per ell).

L’artesania del Guillermo ha estat mostrada a Solsona i a Navès. A casa de la seva filla -on ara resideix- n’hi ha d’exposada, i els seus néts -Xavier i Jordi- tingueren la delicadesa d’obsequiar-li àlbums que testimonien el caràcter laboriós de l’avi, puix conte-nen bells reculls fotogràfics de la seva obra creativa tan digna de conèixer, valorar i preservar.

L’entrevista amb el Guillermo tingué un final ben emotiu. Una ve-gada acabades les meves preguntes, amb els ulls entelats per llàgrimes d’emoció li plagué comentar la seva

satisfacció d’haver assistit anys endarrere a un Curset de Cristiandat i haver-se fet “cursillista”. En aquest moviment d’Església vivencial trobà bons amics i se li desvetllà el desig de fer el bé.

Gràcies per tot, Guillermo! Va ser un plaer escoltar-te. Que “per in sécula seculòrum” l’amistat i el bé continuïn essent tan importants en la teva vida, en companyia dels teus familiars i de les formoses coses que has creat i vagis creant.



En recordança

A l’esposa, fills i demés familiars de

l’Albert Selva (Barber Roig) Les persones que formem part del

CLUB BITLLES SOLSONA, volem expressar-vos el nostre més sentit i sincer condol

per la pèrdua de l’Albert. Malgrat la seva absència, perdurarà amb nosaltres el seu record

per la seva companyonia afable i servicial.Albert, et trobarem a faltar.

Joan Serra i CarolCasa Guingueta (Navès)

23 d'agost de 2011

Soci fundador de la Societat de Caçadors de Navès.

Expressem el nosre més sincer condol a la família.

Societat de Caçadors de Navès

AgraïmentLa família de l'Albert Selva Clotet volem agrair totes les atencions dis-

pensades i l'excel·lent tracte rebut per part del personal del Centre Sanitari i del servei del PADES, dels doctors i dels infermers, per la seva professionalitat i, sobretot, per la delicadesa i consideració que van mostrar en tot moment.

El seu suport i la bona feina professional ens han ajudat a passar millor el dur tràngol.

Volem donar les gràcies també a tots els que ens heu acompanyat en aquests moments difícils.

Gràcies de tot cor.

El Solsonès Modelisme lamenta lapèrdua del que va ser un dels seus impulsors

a la comarca. L'Albert Selva

Vola, amic nostre, vola...

Records Josep M. Borés

Ens deixa un altre emprenedor

Ahir, a les 12 del migdia es celebrava a la Catedral de Solsona l'enterrament i el comiat d'un altre Solsoní, l'Albert Selva, el barber Roig.

Sense desmerèixer la professionalitat dels altres barbers de Solsona, em sabreu entendre quan us dic que estic convençut que a una gran part de tots nosaltres ens vénen al cap moments de conversa, moments relaxats, esperant que ens arreglés, moments que amb una revista a les mans i atents a la conversa, es repasssava l'actualitat, les notícies, i sobretot, les aficions de l'Albert.

I, és que no costava gaire fer-hi petar la xerrada. L'Albert era sempre discret i de tracte afable, content i optimista. "Com ho farem això, Josep Maria. Els buidem de dalt i curtet pels costats?"...

Veig l'Albert com un professional i una persona entregada a les seves aficions. l'Aero-modelisme, tant als anys seixanta, com als vui-tanta, com avui dia, té a la comarca uns quants protagonistes. Un d'ells era l'Abert, que ens en va ensenyar i ens va saber engrescar a tots els que hi som. I què m'en dieu del golf. Si a la comarca gaudim del Golf a la Ribera Salada és gràcies a l'empenta del l'Albert. A quants de nosaltres les primeres paraules com Tee, Par o Booguie ens les havia explicat ell. I els rellotges... uff, l'Albert vivia i gaudia amb passió.

Bé, en aquests moments només puc acomiadar-me, la vida no ha estat justa amb tu, darrera queda gent, bona gent que segueixen el teu exemple. Adéu Albert, et trobarem a faltar.

�0 Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

El reportatge Miquel Manzano

Es projecta una associació en defensa dels animalsEls gossos es poden adoptar o apadrinar, l'objectiu és oferir una vida millor als "peluts"

Tot va començar quan l'Anna Puertas, representant de l'associació, va trobar-se un gos abandonat al carrer. Aquest fet va fer que s'informés sobre on anaven a parar els gossos sense amo a Solsona. En veure l'escassa qualitat de vida que tenien els animals, es va reunir amb un grup de noies, també interessades en el tema, per crear l'associació.

Durant la Fira de Sant Isidre, l'Ajuntament (el qual té la responsabilitat legal d'aquest tema) va cedir un espai a l'associació, per tal que aquesta mostrés el treball que està realitzant en benefici dels gossos abandonats de Solsona i perquè la gent es pogués conscienciar del que signi-fica tenir un animal de companyia.

Des de fa pocs mesos aquest grup de solsonines treballen solidàriament amb l'objectiu d'ajudar els animals, con-cretament els gossos, recolzant l'ajunta-ment en aquesta tasca. Per fer-ho possible, els 7 membres que integren l'associació, han començat a tramitar la documentació per crear l'Associació en Defensa dels Animals de Solsona.

Missió de l'associació"Des que vam començar, l'as-

sociació ja ha aconseguit casetes. A la gàbia tots els gossos es barallaven", comenta l'Anna Puertas.

A més, l'associació també ha de-manat a l'Ajuntament un terreny per ubi-car els animals, ja que on estan ara no és

un lloc gaire adient per als gossos, tenen un petit espai al dipòsit municipal.

Els principals objectius de l'asso-ciació són: Sensibilitzar la població respecte als animals, rescatar animals abandonats, amb símptomes de maltractament o sense les mínimes condicions per viure com cal, promoure les adopcions dels gossos i trobar cases d’acollida temporals.

Per intentar arribar al màxim de gent possible, l'Associació en Defensa dels Animals a Solsona ha obert una pàgina de facebook amb aquest nom. Allà s'ofereixen els gossos sense casa, per tal que algú se'n pugui fer càrrec. Segons l'Anna, de moment la pàgina està donant bon resultat. "Quan vaig arribar hi havia dos gossos, un se'l van endur a Súria i fa dos dissabtes, després d'un any d'espera, en van adoptar un altre". Al facebook també es poden deixar co-mentaris referents als gossos.

Actualment hi ha quatre gossos, a les instal·lacions que fan de gossera, dos dels quals estan apadrinats. El Pinxo, el Pekas, el Dayron i el Milú esperen paci-entment una nova família que els cuidi i els tracti com es mereixen. Per això si vols adoptar-los vine a coneixer-los.

Com ajudar?Per ajudar, l'associació té la figura

del padrí. Els padrins cuiden els animals i s'ocupen de cobrir les necessitats del gos com passejar-los, netejar-los... També

Abandonament de gossos i gats a Catalunya al 2010

L’any passat es van recollir a Catalunya 16.394 gossos i 5.568 gats abandonats, xifres gairebé iguals a les del 2009.

Adopció de gossos i gats a Catalunya al 2010

L’any 2010 es van registrar 5.738 adopcions de gossos, un 23% menys que el 2009, i 1.789 adop-cions de gats, un 12,4% menys que l’any anterior.

Font: Estudi Fundació Affinity

es pot donar material (casetes, mantes, palla, collars). Per ser padrí només cal dirigir-se a l'associació.

Altres formes de donar un cop de mà són: Fer difusió dels gossos que hi ha perquè siguin adoptats o oferir una casa d’acollida temporal.

La representant de l'associació, Anna Puertas, ha afirmat que "faltava una associació, perquè abans amb els gossos es feien barbaritats".

Aquesta iniciativa solidària amb els animals està aconseguint millorar les pèssimes condicions en les quals es trobaven habitualment els gossos abandonats.

Instal.lacions on viuen els gossos abandonats. En primer terme el nou gos Milú

�1Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

El reportatge Miquel Manzano

Pinxo, en adopció Pekas, en adopció Dayron, en adopció

DayronVa ser abandonat. És molt carinyós i obedient, li agraden els nens i es porta bé amb els altres animals. S'està tractant de leishmania. Requereix medicació fins a febrer de 2012.

PekasVa ser trobat a la carretera de Sant Llorenç. Fa mesos que està esperant una nova família. Té dos anys, és molt juganer i carinyós. És un gos molt obedient i fidel.

PinxoTé nou messos. Des que va néixer va viure sense aigua i menjar. Quan va arribar era molt poruc i desconfiat. Ara gràcies a la feina de la seva padrina ha millorat molt i està sociabilitzat.

�� Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

Anem de festa!Voleu portar els gegants de Solsona?

Des de l’Agrupació de Geganters s’organitzen les sessions d’assaigs dels ballets dels nostres improperis del 22 d’agost al 2 de setembre (de dilluns a divendres) a partir de les 9 del vespre. També, a partir de les 7 assajaran els nens i nenes del ball de bastons i cavallets.

Animeu-vos a participar-hi! ANEM DE FESTA!

Agrupació de geganters

Sol del Solsonès

Club Estel

Tallers d’informàticaJa s’han convocat els tallers d’informàtica

pel tercer trimestre, patrocinats per l’Obra Social de la Caixa, amb les següents propostes:

Taller d’iniciació: (24 hores). Dilluns i dimecres de 10 a 12 h del matí.

Taller d’internet:(24 hores). Dilluns i dimecres de 3 a 5 de la tarda.També es proposa, com a alternativa, en el cas que algun d’aquests no tingués prou percentatge d'inscrits, un Taller d’Eines de Presentació (Powerpoint) (20 hores)

Us podeu inscriure ja en qualsevol dels tres i els dos primers. En omplir-se seran els que es cursaran. El termini d’inscripcions serà al setem-bre i les classes començaran la primera setmana d’octubre.

III Nit literària i musical de la Vall de Lord(Sant Llorenç de Morunys,

La Pedra i La Coma i Guixers)

27 d’agost de 2011. A les 22:00 hores al Centre de Sant Llorenç de morunys. Anem-hi tothom!!!!

Presenten l’acte: Montse Fruitós i Judit Llohis. Inaugu-ració de l’acte a càrrec de Maria Pintó, presidenta de l’Arcada. Cloenda a càrrec del sr. Enric Roures, alcalde de Sant Llorenç de Morunys i el sr. Enric Serra, president de Sol del Solsonès.

ACTUARAN ELS SEGÜENTS ARTISTES:

Gimnàs municipal de Sant Llorenç (dansa) Aristogatos, Dansa dels vels, Polka i Lady Gaga. Maria Casas (poesia) La cuereta; qui fa bé, bé trobarà. Grup d’alumnes de la professora Ma. Lluïsa Melet: Rosa Llohis (piano) Cargol treu banya i El petit pony; Julia Tristany (piano) Quan el pare no té pa i El vals; Grimi Llohis (piano) Petit vals i El botón; Gisela Plana i Josep Plana (piano) Estudi n. 2 come rock stars; Josep Plana (piano) Allegro. Grup de Teatre el Perxe (poesia) un fragment de Joan de Los de Josep M. de Sagarra. Josep Cases (acordionista de la Vall) Quan jo tenia 4 anys i Vals dels Pirineus. Ramona Coma (poesia) Cançó de suburbi de Josep M. de Sagarra. El Sol Canta La libertad és mas que una palabra i Serra del Verd, Cardener, Busa i Bastets, actuen per primera vegada. Angelina Pintó (petit monòleg); Ariadna Ribot (flauta travessera), Enric Ribot (violí), M. Eulàlia Portí (piano) programa a convenir. Maria Graus (poesia) Oda a la sardana de Llorenç Moyà i Gelabert. Joan Muntada (acordió) Vals musette. Grup de Teatre el Perxe (poesia) de cançons de remi de vela La Balada de Luard, el Mariner de Josep M. de Sagarra. Ma. Lluïsa Melet (cant) i Marina Vallcorba (piano) Professora de piano de l’Institut de Música d’Andorra la Vella Caro Mio Ben i El cant dels ocells. Grup de country amb dos balls. Antoni Besora i Emília Drets (divertit diàleg matrimonial) Un manat de bledes, Serafí Milan (cant) Professor de cant de l’Institut de Música d’Andorra la Vella i Marina Vallcorba (piano) amb dues cançons. Roser Canal (poesia) De bracet i rambla avall… de Rosa Trian. Coral Morunys amb dues cançons.

Venda d’entrades anticipades a l’oficina de Turisme de Sant Llorenç de Morunys i mitja hora abans de la funció al Teatre Municipal

La Mosca PuckHola, estimats amics:

Després d'un estiu de deliberaci-ons al voltant del meu nom, per fi ja l'hem aconseguit. Gràcies a tots per col·laborar i ajudar-me a crear la meva identitat com a mosca. Us comunico que a final del proper mes de setembre tindrà lloc la meva presentació davant de tots vosaltres. Ja us n'aniré informant. Prepareu-vos perquè serà sonada. Confieu en mi.

Atentament, La Mosca Puck

��Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

CTFC

Nous cursos per a l’obtenció del certificat Actic al Telecentre del SolsonèsEn aquesta edició, els cursos van adreçats principalment a les dones

AcTIC és un certificat acreditatiu de la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i aptituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per as-solir objectius determinats amb eficàcia i eficiència. La finalitat dels cursos és orientar i donar suport a l’alumnat per ajudar-lo a la superació de la prova per a l’obtenció del certificat acTIC.

Els cursos per a obtenir aquest certificat cons-ten de 30 hores presencials i 30 hores on line. Són gratuïts i han estat organitzats amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones. Es pot obtenir més informació per a la realització d’aquests cursos al telecentre del Solsonès ([email protected]).

El CTFC ofereix el servei d’extensió en control del xancre del castanyer

El CTFC ha endegat un Servei d'Extensió en Control Biològic del Xancre del Castanyer destinat a silvicultors i propietaris de finques de castanyer. El xancre infecta els castanyers a través de les ferides naturals o induïdes per l’home. Una vegada germi-nades les espores, el fong es desenvolupa i bloqueja la saba de l’arbre. Això provoca la mort de les parts superiors al focus d’infecció i el fong acaba, a la llarga, matant l’arbre.

Amb aquest servei es pretén donar cobertura a les problemàtiques associades amb el xancre del castanyer, oferint assistència tècnica que englobarà visites a parcel·les afectades pel xancre, mostreigs, caracterització de soques fúngiques, seguiment d'ino-culacions, avaluació de la presència de soques hipovi-rulentes i tractaments biològics, amb els objectius de controlar els danys produïts per la malaltia.

Aquest servei compta amb el suport del Depar-tament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Ateneu Viure i Conviure

Batucada Takumba

Concert a l'Ateneu. Continua per tu...

Concert popular catalàCançons de tota la vidaAvui divendres a les 8 del vespre

Vine a passar un vespre agradable amb bona música i bona companyia. Hi participen Marc: veu; Saxa: acordió; Anna: Piano; Josep M.: Violí; Teresa: veu

T'agradaria tocar en un grup de Batucada?

El grup de batucada Takumba de Solsona estem buscant gent per unir-se al grup. Si tens 18 anys o més, ganes de fer soroll i passar-t'ho bé, t'estem esparant! Per més informació podeu contactar amb el grup a través del facebook o per correu electrònic:[email protected]

Atenció! Els escoltes obrim les preinscripcions!

Si vas néixer l'any 2005 o abans i tens ganes de venir al cau el curs que ve, no badis i segueix les instruccions següents: Passa per Cal Davesas de l’11 d’agost al 17 de setembre. Omple una butlleta amb les teves dades, i posa’t a punt per l’octubre!! Els més petits cal que tingueu en compte que només disposem d'unes 10 places, les quals adjudicarem per ordre de preinscripció. Per més informació, us podeu posar en contacte amb nosaltres al 696 79 23 13 o al 690 37 34 59. Fins aviat!

Escoltes Anna Gilibets


Lax'n Busto està format per Jaume Piñol Mercader: bateria i cors, Jesús Rovira Costas: baix i cors, Pemi Rovirosa: guitarra i cors, Cristian G. Montenegro: guitarra, Eduard Font: teclista i Salva Racero Alberch: veu des de l'octubre 2006, substituint l'antic cantant Pemi Fortuny.

Els Lax'n Busto es formen l'any 1986 al Vendrell. A principi del 87 varen començar a fer actuacions en directe. El 1989 editen el seu primer disc.

Van rebre els Premis Enderrock 2001 al millor grup, millor disc, millor cançó, millor videoclip i millor concert. També els van atorgar el Premi al Disc Català de l'any 2000 per Ràdio 4 "Música sense fronteres".

El 2006, després de vint anys i molts èxits, hi ha un gran canvi en el grup: el Pemi Fortuny deixa el grup per anar a Sierra Leone per desenvolupar un projecte solidari com a cooperant i s'incorpora al grup el cantant manresà Salva Racero.

A part d'una intensa activitat musical tant en el terreny de la creació com en l'enregistrament i els concerts en directe, Lax'n Busto desenvolupa una interessant acció relacionada amb la pedagogia i que durant el curs 2010-2011 han tingut ocasió de gaudir els estudiants de secundària de Solsona. Aquesta activitat ha estat molt ben valorada tant pels joves estudiants com pel professorat.

LAX'N BUSTO a Solsona

Els mateixos músics parlen així de la seva proposta "Lax’n’busto a les aules":

Com a membres dels Lax’n’Busto, la nostra preocupació principal i per la qual estem immersos en aquest projecte tan important, és la responsabilitat que sentim com a professionals amb una certa experiència en el món musical, envers els joves i adolescents de fer-los partícips d’una "cultura de l’esforç" i de donar-los l’oportunitat de conèixer de primera mà una feina, sovint poc coneguda, que necessita de la preparació, dedicació, voluntat i esforç per poder realitzar-la.

A la vegada pensem que, en aquestes xerrades, els valors de la professió de músic poden perfectament extrapolar-se a altres feines i àmbits de la vida.

A través de la música i d’exemples pràctics i musicals, es pot veure i aprendre que al darrere d’un treball musical hi ha tot un procés d’elaboració on els valors com l’esforç, la responsabilitat, la constància, la creativitat i la imaginació formen part de la vida quotidiana del músic professional, així com la de qualsevol persona que faci bé la seva feina.

Esperem que el dia 3 de setembre, a dos quarts de dotze de la nit, la Sala Polivalent de Solsona s'ompli per sentir-los i participar en el concert solidari de Festa Major.

El pròxim 3 de setembre, el grup musical Lax'n Busto actuarà a Solsona en el concert solidari de festa major

organitzat per l'ONG el Solsonès Obert al Món, a benefici de la formació de joves a Santa Rosa del Peñón (Nicaragua)

Concert solidari Solsonès Obert al Món


Galeria de personatges Josep Maria Poblet

"És una pena que la meva mare no podrà veure Catalunya i Barcelona...”

Qui així em parla és la Ivanna Danko-va, una intel·ligent i comunicativa dama ucraï-nesa de 36 anys, casada, i mare d’una nena de 12 anys, la Irina. La Ivanna nasqué a la ciutat de Ivano – Frankivsk, a la part oest d’Ucraïna, en la que predomina més la cultura i influèn-cia europea que la russa. Viu a Guissona des de fa sis anys. La parella va viure un any a Portugal abans de venir a Catalunya. “El meu marit - afegeix la Ivanna - s’ha adaptat molt millor que jo a Catalunya. Jo sento una gran enyorança de la meva terra, dels familiars, en especial de la meva mare, i amics, que he deixat a Ucraïna. Encara que aquí la vida és molt millor”. M’explica que en el seu país la compra d’un nou aparell de televisor pot privar-te de comprar un cotxe i a l’inrevés, cosa que no els ha passat aquí. El marit treballa en el ram de la mecànica i la Ivanna té cura d’infants, si bé a Ucraïna va exercir de professora d’idiomes. Ah, afegeix la Ivanna, el meu marit va participar una temporada en una colla castellera.

Un dels motius de la seva vinguda a casa nostra fou de caràcter econòmic, per millorar la seva posició. Em manifesta que aquí veuen un futur més clar per la seva filla, qui està cursant, sense problemes, els estudis que corresponen a la seva edat. Em diu la Ivanna que aquí la vida és més tranquil·la, que a Ucraïna predominen els aspectes econòmics sobre els socials, i que la majoria dels seus paisans viuen molt estressats i preocupats pel futur immediat de la seva feina, i que l’atur en la joventut ha portat a molt joves a un abús excessiu de l’alcohol.

La Ivanna enyora la natura del seus país. Cuina amb freqüència les receptes de la cuina autòctona prò-pia, si bé també coneix i aprèn la nostra cuina.

He observat des del principi de la nostra conversa una especial concentració i atenció en tot el que em narra amb una sinceritat admirable la meva interlocutora. Parla pausadament i meditant totes les seves opinions, vol que capti el vertader sentit del que m’explica. Quan ha parlat de la seva mare, de la seva terra, etc, ha aflorat en els seus bells ulls una llàgrima i he notat en la seva dicció i posat un autèntic sentiment d’enyor... jo he respectat amb una breu pausa tota aquesta emoció de la que m’he volgut sentir partícip. En un noment donat la Ivanna diu en veu alta, fent-se una pregunta i tot ex-pressant el que sent: “Per què no tornem allí...?”

La Ivanna, com ha quedat adés apuntat, m’ ha manifestat la pena que sent perquè la seva mare no podrà conèixer Catalunya i Barcelona, que tant li agraden a la Ivanna. “És pel tema del Visat d’entrada - em diu - es molt difícil en aquests moments obtenir aquest document a Ucraïna”. Em parla del control

Ivanna Dankova

excessiu sobre els ciutadans que impera al seu país, ben diferent d’aquí, on un cop comprovada la teva identitat per part de qualsevol autoritat et deixen circular i viure tranquil...

La Ivanna va col·laborar amb la bielorussa Na-talia Holnik en la redacció de La gaseta, una publicació local en la que tractaven temes històrics, culturals i socials, i es facilitaven informacions sobre feina i immi-gracions. Col·laboració que ens fa palesa fins a quin punt ha estat i és una realitat la seva integració i implicació en els afers de casa nostra, que viu com a propis.

Hem parlat del tema de l’estrès en que viuen els seus compatriotes, degut per una part a aquesta atàvica actitud controladora i a la incertesa del treball, i ara parlem també del tema dels idiomes. Em comenta que a Ucraïna se’n parlen dos, d’idiomes: el rus, i l'ucraïnès. I parlem també de la distribució i llocs on preferentment es parla cada idioma. La Ivanna està al cas de la casu-ística idiomàtica de Catalunya. Crec no haver apuntat encara, i ho faig ara amb molta satisfacció, que la Ivanna parla un català correctíssim, idioma en el que hem man-tingut tota la nostra dilatada i pausada conversa.

Ha estat un autèntic plaer parlar amb aquesta dama ucraïnesa. Li faig palès el meu sincer agraïment per la sinceritat i franquesa que en tot moment ha emprat en les seves manifestacions.

Per la meva part vull deixar constància que des-prés de cinc anys duent a terme aquests tipus d’entrevis-tes (n’he fetes una trentena) amb ciutadans nouvinguts a Catalunya, ha estat parlant amb la Ivanna, quan he copsat més profundament l’enyorança dels familiars, de la cultura, dels costums, i de la terra on va néixer, i que es pot sentir quan tot lo suara citat resta tan lluny d’un mateix... Mai no oblidaré el sentiment de la Ivanna, que em va envair profundament a mi també, i aquell breu, però intens plor en els bells ulls de la meva entranyable nova amiga.G

ale

ria d

e p

erso

natg

es


El Josep Colillas Iñiguez va néixer l'any 1930 a Barcelona. Des dels 12 anys es va dedicar a estudiar música, la seva gran passió. Ràpidament va anar pro-gressant i en Josep Maria Roure Figueres, director de l'orquestra Lirian's, li va proposar formar part de la banda. Més tard va tocar a la flamant orquestra Di-amant Club, on va viure grans actuacions i viatges. Finalment, l'any 1953 va deixar la vida regu-lar com a músic i es va dedicar a la professió d'electricista, sense deixar mai del tot la música. Ara en Josep ha escrit un llibre on plasma les seves vivències: “La meva vida com a músic”.

Per què va decidir escriure aquest llibre?

Tot va venir de les visites al CAP, parlant amb el doctor Josep Casserras Aynés, que també havia actuat com a músic. Sempre ens explicàvem anècdotes i un dia em va dir: Tot això ho hauries d'escriure en un llibre perquè no es perdi. Ho vaig comentar amb els altres companys, ells em van animar a fer-ho i vaig veure que me'n sortia i estic molt content amb el resultat.

Què hi trobarà el lector?En aquest llibre el lector hi

trobarà les meves vivències com a músic i sobretot moltes anècdotes, tot això sempre mirant el costat positiu de les coses, les coses més alegres.

Quants exemplars s'han imprès en aquesta primera edició?

S'han fet uns 200 exemplars.

On es pot comprar?Està a la venda a les llibre-

ries de Solsona. La presentació del llibre serà el dia 31 d'agost a 2/4 de 9 del vespre a l'Ajuntament.

A pr incipi dels anys 40 a Solsona hi havia dues orques-tres, la Lira Solsonina, més tard Lirian's, i la Moderna Solsonina; hi havia rivalitats entre els seus components?

Sí i no, la Moderna Solsonina tenia un format diferent al de la nostra. La Lirian's sonava diferent de nosaltres, no tenien amplificació, cantaven amb uns embuts llargs que amplificaven la veu i no portaven ni piano, ni acordió. No havien sofert cap transformació, però la gent ballava igual. Quan la Lira Solsonina va passar a ser la Lirian's, nosaltres teníem personal més jove, amplificació, el vestuari era molt més nou. Tot i així, això va durar poc perquè quan va tornar el Roure vam fundar la Diamant Club, on es va reunir els elements més joves dels dos conjunts que existien llavors.

Vostè va començar a la Lirian's, que era una continua-ció de la Lira Solsonina, i desprès va venir la Diamant Club...

A la Diamant Club va anar molt bé, cada dia millo-ràvem. Quan vaig plegar, l'orquestra estava al moment més triomfal. Vaig anar al servei militar, encara vaig tocar durant tot aquest temps i després vaig plegar. Van ser uns anys molt bons de viatges i anècdotes. Una petita orquestra de poble es va convertir en el referent d'una comarca per tot Catalunya, el sud de França, Andorra i bona part d'Espanya. La Diamant Club va tocar fins al 1956 més o menys.


"...En aquest llibre el lector hi trobarà les meves vivències com a músic i sobretot moltes anècdotes..."

Josep Colillas, músic

La Diamant Club tocant a la Festa Major de Cambrils, als anys quaranta

Em queda un molt bon record dels amics i dels resultats que

vam tenir amb l'orquestra


Quins van ser el seus mestres?El primer va ser el director de l'escolania de Solsona,

en Josep Armengou de Berga. Ell tocava el piano, com que el meu pare m'havia comprat un piano donava lliçons amb ell. Més tard el meu pare em va comprar un acordió. Va venir molta gent a ensenyar-me, fins que en vaig trobar un que em va alliçonar molt bé, li deien Jaumet Xic, mai no vaig saber com es deia de cognom. Vaig anar progressant i em van matricular a l'Acadèmia d'Acordions Mozart de Barcelona, allà vaig estar mig any. Quan vaig tornar a Solsona, el Josep Maria Roure em va dir per tocar a la Lirian's.

Per què va acabar la seva vida regular com a músic tan prematurament?

Jo em vaig casar l'any 1955 i la meva dona va dir que a la família amb dos músics ja n'hi havia prou. Un era el seu pare i l'altre era el Roure. Encara vaig con-tinuar fent col·laboracions, quan li faltava algú em trucava i pujava a Andorra. Vaig continuar a la música com un hobby. Amb la Diamant Club cobrava 100 pessetes per actuació.

Ens pot explicar alguna anècdota que aparegui al llibre?

Un cop estàvem a Sanaüja i a mi l'escudella mai no m'ha agradat, no en menjava mai. Ens van fer anar a dinar a una casa, allà hi havia un foc a terra amb una olla grossa que penjava. Quan ens vam posar a dinar vaig dir que no volia escudella i el


Josep Maria Roure va dir que tampoc no en volia. Era estrany perquè a ell sí que li agradava l'escudella. Quan vam marxar em va explicar que no havia menjat perquè havia vist com la cuinera treia amb un culler de dins de l'olla una sabata d'un nen petit.

Fins i tot el NO-DO (noticiari franquista) els va filmar...Hi havia un director del NO-DO que es va conèixer

amb el Roure, van fer col·laboracions amb cançons. El NO-DO estava filmant a la Vall d'Aran i nosaltres ens hi vam trobar al mig de les festes que van fer allà i vam tenir la sort de sortir amb l'orquestra Diamant Club.

Amb què es queda d'aquests intensos anys com a músic?En conjunt em quedo amb tot. Em queda un molt

bon record dels amics i dels resultats que vam tenir amb l'orquestra. Nosaltres a tot arreu

on anàvem fèiem amics, si en un lloc no hi havia hotels anàvem a les cases

particulars.

Vol afegir alguna cosa?Vull fer un agraïment

a la gent que se'n recorda. Els que llegeixin el llibre també es trobaran un retrat de la Solsona d'aquell temps, que era una cosa molt fosca, la gent tenia una mentalitat molt tancada. Solsona estava molt aïllada, el més a prop

que teníem era Cardona a 20 quilòmetres d'aquella època.

Aquí era un nucli tancat ple de capellans. Nosaltres vam començar

a sortir amb l'orquestra i se'ns va obrir el món.

Festa Major de Tàrrega


El mes d’agost es caracte-ritza a casa nostra, políticament parlant, per la manca de notícies rellevants. Una mostra la tenim a la premsa escrita, els diaris es redueixen, quasi bé, a la meitat dels fulls, i a les tertúlies de les ràdios hi escoltem noves veus de joves que aporten frescor al debat polític, no menys interessants, però.

És cert, també, que aquest any haurem viscut un estiu atípic. Pràcticament, fins aquest mes d’agost, no haurem gaudit de l’estiu, bé, d’unes temperatures coherents amb l’època estival, encara que aquest passat cap de setmana les temperatures han estat, també, atípicament altes, exac-tament com les temperatures (llegiu fogots) que hem patit els “culers” en l’inoblidable Barça-Madrid, jugant els uns i guerrejant els altres per emportar-se la Supercopa d’Espanya amb un final de partit ben trist, lamentable i indigne per part de l’entrenador del Real Madrid, el sr. Mourinho, quan, per l’esquena, és a dir, amb traïdoria, va ficar el dit a l’ull al sr. Tito Vilanova.

Doncs ja tenim tema candent juntament amb el PIR-MI per a qualsevol entaulada amb amics a l’hora de fruir d’un refresc a qualsevol de les terrasses que han proliferat per Solsona aquest estiu. El que m’ha sorprès és com els partidaris del Madrid han tancat files i defensen l’actuació del sr. Mourinho com a fruit de no sé quines provocacions dels jugadors del Barça, curiosament, no demostrades. Els únics que han quedat retratats, i ben retratats, ha estat el Mou i alguns dels seus jugadors. Negar l’evidència és per fer-s’ho mirar amb lupa.

L’altre tema que ha augmentat atípicament la tempe-ratura política aquest mes d’agost ha estat el control del frau i la reforma de la Prestació de la Renda Mínima d’Inserció, el PIRMI. És cert que tota acció és susceptible de millora, i el model que s’ha optat per controlar-ne el frau podia haver estat menys traumàtic pels receptors del PIRMI, que, cal dir, no han deixat de percebre’l. Reconegut l’error, quan he demanat un model alternatiu de control la resposta és prou significativa; ...no ho sé, però un de diferent. Doncs si no tenim alternatives, de què estem parlant?

Temperatures extremes

Opinió Ramon Solé i Capdevila. President del Comitè Executiu Local de CDC de Solsona.

El que he copsat, per sort dels qui en parlàvem, és que fins que s’ha encetat aquesta polèmi-ca demagògicament per part del tripartit, desconeixíem aquesta prestació, la seva incidència so-cial, el seu cost i l’existència d’un

frau milionari permès pel tripartit mentre varen governar aquest país.

Aquesta ajuda neix amb la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d’inserció, aprovada en el Govern de Jordi Pujol l’any 1997, en compliment d’una resolució de lluita contra la pobresa del Parlament Europeu de l’any 1998. És una renda d’ajuda per les persones més excloses socialment, que, llegint el preàmbul de la llei; ...es configura com un conjunt d’instruments encaminats a la inserció social i, sempre que sigui possible, a la inserció laboral, mitjançant unes contraprestacions que les persones beneficiàries es comprometen a dur a terme a canvi de rebre les diferents actuacions i prestacions que estableix aquesta Llei, mirant sempre d’evitar que entrin en el circuit de l’assistencialisme.

Queda clar, doncs, que aquesta prestació ve acompa-nyada d’un seguit de deures per part dels prestataris per evitar, concretament, el que ha succeït, la seva cronificació, quan havia estat concebuda com una ajuda provisional. S’ha de reconèixer que alguna cosa s’ha fet malament quan els programes socials d’integració laboral no han estat suficients o no han funcionat correctament.

Quan el govern decideix posar ordre per evitar que a la llarga paguin justos per pecadors, no és aliè a les crítiques de-magògiques que rebrà per part dels qui sabien de l’existència del frau al PIRMI, mentre varen governar i no van fer absolutament res, - ara comença a aflorar el frau, es calcula que podria ser del 25%. La pífia, com molt bé ha dit el conseller Mena, ha estat el malbaratament de recursos mantingut aquests darrers anys.

El president Artur Mas ha estat prou explícit quan ha recordat que tal i com anava creixent l’acolliment al PIRMI, el mes d’octubre, el seu pagament seria inviable; o s’actua tren-cant l’abús o simplement a l’octubre no es podrà pagar a ningú. Davant d’aquesta expectativa, què s’ha de fer? Mantenir el frau o fer justícia social i posar ordre.


Espanya és inviable

Opinió Oriol Junqueras – Esquerra del Solsonès

Els pressupostos generals de l'Estat espanyol per al 2010 autoritzen un endeutament d'uns 78.000 milions d'euros. En concret, el punt 1 de l'article 50 del capítol I del títol V de la Llei de pressupostos diu, literalment: ‘Se autoriza a la Ministra de Economía y Hacienda para que incremente la Deuda del Estado, con la limitación de que el saldo vivo de la misma a 31 de diciembre del año 2010 no supere el correspondiente saldo a 1 de enero de 2010 en más de 78.135.978,85 miles de euros’. I a més a més, el punt 2 afegeix que aquest llindar es pot superar: ‘Este límite será efectivo al término del ejercicio, pudiendo ser sobrepasado en el curso del mismo, y quedará automáticamente revisado’. I tots plegats (o gairebé tots) es queden tan amples.

No cal dir que és una xifra monstruosa. De fet, aquest any, l'Estat preveu recaptar aproximadament 150.000 milions (una xifra similar a la del 2009). I, per tant, el nou deute públic que es generarà representa un terç dels fons disponibles de l'Es-tat, i equival a la meitat del que s'ingressarà per via tributària. Una estructura pressupostària inviable, fins i tot, a curt termini. A quantes infrastructures i a quantes prestacions socials haurem de renunciar per poder pagar aquest deute? I durant quant de temps estarem hipotecats?

En els anys de la bombolla financera i immobiliària, els polítics espanyols van incrementar la despesa pública al ritme d'uns ingressos clarament extraordinaris. I, ara, ningú no està disposat a ajustar la despesa als nous nivells d'ingressos. Si tenim en compte que l'endeutament autoritzat per al 2009 era de 50.246 milions, en tan sols dos anys el deute viu de l'Estat espanyol s'haurà incrementat –segons les dades del mateix Estat– en 128.381 milions. Una xifra similar a totes les aportacions realitzades per la Unió Eu-ropea a Espanya en els darrers 24 anys. I l’equivalent al dèficit fiscal que l'Estat espanyol ens imposarà als catalans (la diferència entre tots els impostos que pagarem i tots els diners públics que es gastaran i s'invertiran a Catalunya) durant els propers 7 o 8 anys (en funció de quines siguin les xifres reals, després del darrer acord de finançament i de les seves corresponents revisions).

En aquestes condicions, qui haurà de pagar els plats trencats d’aquesta festa? ¿I quants ciutadans dels Països Catalans voldran continuar formant part de l’Estat espanyol en els propers anys?


Opinió Josep Àngel Colomés i SerraOpinió Lluís Closa

Estimar CatalunyaEstimar i servir Catalunya és l'alegria més gran que pot tenir un

català perquè estimant Catalunya estima la llengua catalana, la cultura catalana, les seves arrels cristianes i, per extensió, tota la seva gent. Catalunya, terra d'acollida, té una personalitat sòlida i definida. Amb senzillesa i temprança, ha resistit tots els embats de la història.

Hi ha el perill, però, que oblidem quines són les arrels cata-lanes i que, oblidant-les, perdem la nostra identitat i ens aboquem al precipici. Catalunya, amb la seva llengua i la seva cultura, així com també amb una manera de ser particular, ha aportat convivència, sa-viesa, amabilitat i harmonia al món, fruit, especialment, d'uns valors cristians que són uns valors eterns.

L'arrel cristiana de Catalunya ha estat imprescindible per apor-tar uns valors comuns que fins i tot comparteixen molts agnòstics i ateus. La humilitat i la caritat, per exemple, han estat font d'ajuda a la integració en els últims anys així com també font de respecte davant altres religions i pensaments. Podem conviure en pau amb musulmans i altres cristians no catòlics i ens podem estimar profundament malgrat no compartir la mateixa religió però si el mateix Déu i molts dels seus valors. Els reptes als quals s'enfronta Catalunya, per tant, no són només materials, són també espirituals i de valors.

Si algú coneix la història de Catalunya s'adonarà que cristians d'arrel o persones que han begut dels valors cristians, han forjat una tradició, una cultura i un país amb una fisonomia singular. Estimar Catalunya, vol dir, per tant, estimar la llengua, el país, les persones que l'integren i valorar totes aquelles personalitats que han contribuït a mantenir la llengua, el país i la bona convivència.

Crec sincerament que un país buit de Déu i dels valors religiosos i morals, es va omplint d'ídols i aquests apropen cada vegada més les seves persones a una cultura de la mort. Va dir sant Antoni M. Claret que “la set de béns materials està assecant el cor i les entranyes de les societats modernes”.

Si analitzem el Barça de les sis copes i la seva filosofia, hi veiem reflectits valors cristians per excel·lència: humilitat, esforç, modèstia, constància, respecte, solidaritat... Aquests porten a l'èxit que està per sobre de les victòries i de les derrotes. Aquests valors són la millor herència d'una Catalunya mil·lenària que si sap navegar unida, serà garant de pau i de bé per acompanyar els pobles d'Europa en el present i en el futur.

Encara existeix l'infern?

En l'actualitat, l'infern s'ha convertit en un tema tabú. Ningú no en parla. Però a tothom li agradaria saber què hi ha després de la mort. La misericòrdia de Déu és cert que fa difícil que una persona vagi a l'infern, però de la seva existència no en podem dubtar tenint en compte les clares pa-raules al respecte que Jesús pronuncia i que trobem en força passatges dels evangelis. La mort ens fa qüestionar a tots.

El cert és que no ens podem unir a Déu si no hem elegit lliurement d'estimar-lo. Però no podem estimar Déu si pequem greument contra ell, contra el nostre proïsme o contra nosaltres mateixos.

Morir en pecat mortal sense haver-se penedit i sense acollir l’amor misericordiós de Déu significa quedar-se separat d’ell definitivament per la nostra pròpia elecció lliure. Aquest estat d’autoexclusió de-finitiva de la comunió amb Déu i amb els benaurats és el que anomenem “infern”.

L’ensenyament de l’Església afirma l’existèn-cia de l'infern i la seva eternitat. La pena principal de l’infern consisteix en la separació eterna de Déu, l’únic en qui l’home pot tenir la vida i la felicitat per a les quals ha estat creat i a les quals aspira.

Les afirmacions de la sagrada Escriptura i el que ensenya l’Església sobre l’infern són una crida a la responsabilitat amb què l’home ha d’utilitzar la seva llibertat amb vista al seu destí etern. Són, al mateix temps, una crida urgent a la conversió.

Déu no predestina ningú a caure a l’infern. Per a això, cal una aversió voluntària contra Déu (un pecat mortal), i persistir-hi fins a la fi per caure-hi. En la litúrgia eucarística i en les pregàries diàries dels fidels, l’Església implora la misericòrdia de Déu, que “no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se” (2Pe 3,9).


Opinió Ramon Gualdo Poesia Josep Maria Poblet

En Mou, mou el dit

Jo penso que al mat Mouriñoo actualment li manca un bull

o va sobrat d’Albariñoper posar-li un dit a l’ull

al gran Vilanova Tito,que restà sorprès, fotut,

sentint com el dit d’un micoli deixava de vellut.

Prepotent, mal educat,ofengué un company d’ofici,

dit i amo agosaratcal que algú els porti a judici.

El Madrid, equip senyorque ha títols, anys i elegància,

no es mereix aquest bufóicona de l’arrogància.

Quan al Madrid, a Valènciarebé el títol del Borbó,

el Barça, amb sa presènciahonorà el just campió.

Però aquí en el Camp Nou,tots els jugadors blanquets,seguint les ordres d’en Mou

fugiren esmoladets...

I mentre el Barça rebiaun trofeu ben merescut,el Real Madrid ofeniael seu gloriós escut.

Si l’estament oficialno detura aquesta bola

aviat, algú prendrà mal,ja ens avisa en Pep Guardiola.

Si aquesta innoble actitudno la sanciona la F I F Ael futbol serà un joc brut,una milionària T I F A.

He volgut escriure alguna refe-rència a la Festa Major, enllaçada amb engrunes de recordança a Joan Subirà. I ho presento abans no arribi el xivarri de la festa, perquè ho faig en silenci i per al si-lenci, sense el soroll de petards, Tronada i temperi de Trabucaires. Permeteu-me, doncs, fer jugar la imaginació:

Hi podria haver escenes com la que engipono per a l'hora de les audicions de sardanes. Veig com alguns familiars o íntims amics del Joan, tenen ganes de fer la ballada. Bé prou que seria una manera viva de recordar aquest home que era músic, animador i home de festa.

En entrar a la rotllana, de seguida notareu que aquelles mans que s'enllacen tenen una força especial, i són com una encaixada d'amistat, i aquests dies en què broten sentiments, sembla que us donin l'encaixada de la pau. Deu ser veritat el que diu el poeta: “La Sardana és la dansa sencera d'un poble – que avança i estima donant-se les mans”. És que “la dansa més bella” té aixó, força i alhora ressona més fort. Que les mans s'agafen amb més energia, que hi ha una trompeta amb un so tan potent, que escampa els núvols. I amb els ulls plens de llum, i la veu ben clara, es posen a cridar embogits: “Guai-ta, Joan, guaita: Solsona també avança i estima donant-se les mans!”. Podria ser? Tot pot ser

I SI ANEU AL BESAMANS...Si els familiars del Joan, la tarda

del dia 9 aneu al Claustre, i beseu la imatge, es pot descabdellar una escena com aquesta: Després de posar els llavis als peus de la Verge, alceu els ulls cap al rostre de la Patrona, i amb franquesa li dieu: “Mare: Doneu records al nostre Joan, que el deveu veure sovint”, i la Mare de Déu, fa: “Sí, que sovint el trobo, quan surto a passejar amb el meu fill, el Jesús”. En aquell moment, podria ser que el menut de la casa, aquest marrec que xerra com unes castanyoles, digués:

Músic, animador, home de festa

“Jesús, que és aquell home que fa allò tan "guai"? Que camina damunt de l'aigua i no s'enfonsa?”. “Sí, que ho és”.

Doncs, el vostre Joan es posa a xerrar i no para. Ens explica acudits, i ens fem uns panxons de riure...

També és una mica trapella. Sa-beu què em fa, de vegades? Quan jo me n'he anat a descansar, ell ve al davant de la meva estança, i es posa a tocar la trompeta amb tota la bufera, i no em deixa dormir fins a les tantes de la ma-tinada. Però, per damunt de tot, és molt bon home.

Jo hi penso molt, en la gent de Solsona, i veig que m'estima. I tenen cada detall... El 1956 em van posar al front, “Una corona d'amor infinit”. L'Himne que em vareu dedicar és preciós. Cada cop que el canteu m'emociono. I alguns moments, em feu tornar vermella. És que em dieu unes coses... com allò: “Sou l'es-trella més clara que ens il·lumina de dia i de nit”. És que els solsonins, ja sou ben especials, ja. Per Carnaval sembla que us torneu bojos. En canvi quan us poseu tendres teniu una ànima molt gran.

Vetllaré per volsaltres, tal com em demaneu, tot cantant l'Himne: “Vetlleu pel fills, amorosa i fidel- i en els debats d'aquella última hora – obriu-nos, Mare, les portes del Cel”:

Al Claustre, s'ha anat fent una cua llarga de gent. La Patrona ha de dir Adéu.

Lectors: Vull acabar parlant més seriosament. Encara que el guió és ficció, les darreres paraules que posaré en boca de la Verge, m'hi jugaria qualsevol cosa que serien les mateixes que diria la Patro-na. Dirà aixó: “Família del Joan: Atureu el brollador de les llàgrimes, no ploreu! Feu un somriure!. Perquè heu d'estar segurs d'una cosa: Al “Joan de la Rossa”, a aquest solsoní, quan li van arribar “els debats d'aquella última hora””, jo li vaig obrir de bat a bat les portes del Cel!

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Josep M. Montaner - Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Miquel ManzanoEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

[email protected] - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.300 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament


Partit amistós de pretemporada (2011-12)

CF Puig-Reig, 4 - CF Solsona, 2CF PUIG – REIG: Carlos, Cortizo, Costa, Veas, Picado, Carol, Freixas, Clarés, Àngel, Soto i Manubens. A més a més, Ferran, Sànchez, Rosell, Carreras, Óscar, Massana i Romero.

CF SOLSONA: Óscar (Nil), Rodri, José Antonio, Miquel Vilar, Mosqui, Lorca, Joanet, Pau, Pep i Micki. També van jugar Ivan García, David Puig, Mas, Falla i Jordi Sànchez.

D'àrbitre, en va fer el sr. Miguel Ángel JIMÉNEZ MARTÍN.Marcador: 1 – 0 (Àngel, min. 37); 2 – 0 (Veas, min. 55); 3 – 0 (Soto, min. 65); 4 – 0 (Massana, min. 70; 4 – 1 (Mosqui, min. 71) i 4 – 2 (Pau, min. 80).

Tot i la diferència en el marcador, el partit va ser molt disputat i igualatat, aprofitant els locals les oportunitats de gol abans que el Solsona. La primera part només va enregistrar un gol d'Àngel, que va aprofitar una centrada de Cortizo.

En la segona part, Veas remata un còrner i aconsegueix el 2 a 0. En el 65' és Soto qui aprofita una servei de banda i bat el porter solsoní. Mas-sana tanca el marcador local amb el quart gol, en el min. 70. Els solsonins reaccionen i Mosqui sorprèn el meta local amb un potent i col·locat xut (4 – 1) en el 71'. Nou minuts més tard el Solsona, per mitjà de Pau, redueix distàncies, (4 – 2), també de fort xut. Fins a la fi del partit, insistència del Solsona i contenció del Puig – Reig, no variant el marcador.

Partit amistós de pretemporada

CF Solsona, 0 UE Avià, 1CF SOLSONA: Óscar (Nil), Rodri, José Antonio, Salva, Puig, Lorca, Mosqui, Joanet, Novelles, Pep i Mas. També, Ivan Romero, Miqui Vilar, Pau, Martín, Falla i Argerich.

UE AVIÀ: Dani (Aleix), Pol, Marc Guijarro, Cortizo, Planes, Soler, Revilla, Sellarés, Viladomat, Joan Noguera i Raül. A més a més, Rafa, Ricky, Àlex, Micki, Gerard i Adrià García.

El sr. Raül NOVELL i ÀLVAREZ, de la Delegació de Lleida, va dirigir l'encontre, sense problemes tot i alguna brusquetat i protestes d'alguns jugadors. Va errar en alguna senyalització de fora de joc, però és comprensible en actuar sense líniers. Bona actuació. Targetes grogues per a Martín i Lorca (Solsona) i Ricky (Avià).Gols: 0 – 1 (Minut 92) VILADOMAT

Resultat no merescut

En aquest tercer partit de pretempo-rada, el resultat no reflecteix els mèrits dels equips. El local, perquè va tractar de tu a tu a l'Avià, de superior categoria; el visitant, perquè, tot i guanyar, no va poder imposar el seu joc ni dominar amb claredat.

En una primera part d'assentament dels jugadors, amb defenses ordenades, disci-plinades i fermes, només es van produir dues ocasions de gol.

En la segona part tots dos entrenadors fan canvis, el Solsona es treu la son de les orelles i passa a dominar més i porta perill a la meta d'Aleix. Les faltes a pilota parada, execu-tades per Joanet, porten perill a l'àrea visitant. Una jugada de Pau, una internada-galopada de Mas i una rematada creuada de Lorca van ser els punts àlgids de l'empenta solsonina, que va tenir en l'ordenada i contundent (no violenta) defensa la seva millor arma. Quan el públic es donava satisfet amb l'empat, en la darrera jugada i en el min. 92, l'Avià llança un córner des de la banda dreta solsonina i Viladomat pentina la pilota que es cola a la porteria de Nil (aquest gol no entela la bona actuació del jove porter).

Futbol CF Solsona

EL CLUB FUTBOL SOLSONA INFORMA

PARTITS AMISTOSOS IMMEDIATS

PRIMER EQUIP (SEGONA CATALANA)AGOST: Dissabte, 27, al Municipal de Solsona, a les 5 de la tarda, SOLSONA & PUIG – REIG.

SETEMBRE: * Dissabte, 3, al Municipal de Solsona, a les 6 de la tarda CF SOLSONA & SANTA COLOMA DE QUERALT

ENTRENAMENTS: De les 9 a 2/4 d'11 del vespres: AGOST: divendres, dia 26; dimarts, dia 30. SETEMBRE: Divendres, dia2; dimarts, dia 6; dijous, dia 8; divendres, dia 9.

PRIMER PARTIT DE LLIGA: Diumenge, 11 de Setembre de 2011, al Camp Municipal: CF SOLSONA & CF JUNEDA

SEGON EQUIP (QUARTA CATALANA)AGOST: Dissabte, 27, a les 6 de la tarda, al Municipal de Vilada: CF VILADA & CF SOLSONA. SETEMBRE: Dimecres, 4, a les 5 de la tarda, al Municipal de Solsona: CF SOLSONA & CF CASSERRES. Diumenge, 11, a les 6 de la tarda, al Municipal de Solsona: CF SOLSONA & CF NAVÀS. Diumenge, 18, a les 5 de la tarda, al Municipal de Navàs: CF NAVÀS & CF SOLSONA

ENTRENAMENTS: De les 9 a les 10:30 del vespre:AGOST: Divendres,26 i dimarts, 30. SETEMBRE: Divendres, 2; dilluns, 5 i dimarts, 6.

La primera jornada de LLIGA encara no té data.

ASSEMBLEA GENERALDia 2 de setembre de 2011, a la Sala d'Actes del Casal de Cultura, a 2/4 de 9 (primera convocatòria) i a les 9 del vespre( en segona).

CARTELLERA D'ENTRENAMENTS

Cadet-juvenil Femení: Dimarts 30 d'agost a les 6 de la tarda.Cadets: Dimecres 31, a 2/4 de 8 de la tarda.Infantils: Dilluns 29 d'agost, a les 6 de la tarda.Aleví A, B i C ( 2000 - 2001 ) Divendres 2 de setembre, a 2/4 de 8 de la tarda.Benjamins i Prebenjamins a partir del 12 de setembre! T'hi esperem! Vine a jugar amb el Solsona!!


Patinatge Club Patinatge Solsonès

Club Patinatge Solsonès

Vols patinar? Tens ganes de passar-t'ho bé?

Pots venir a patinar amb els teus patins (de línia, quatre rodes...). Si no en tens, ja te'ls deixarem. Som un grup de nens i nenes que ens divertim patinant. Vine a patinar amb nosaltres!!!Activitat gratuïta i oberta a tothom.Dilluns i dimecres del mes de setembre de 6 a 7 de la tarda, al pavelló esportiu de Solsona.

El Consell Comarcal reuneix als delegats de la Comarcal per planificar la nova

temporadaLa temporada començarà el proper

dia 17 de setembre amb la disputa de la Supercopa i enfrontarà als equips de Guixers

i Castellar de la Ribera

El Conseller Comarcal d’Esports, Josep M. Casa-font i Augé va reunir els delegats de la lliga comarcal de futbol sala per planificar la nova temporada. Enguany la temporada començarà el proper dia 17 de setembre amb la disputa de la SUPERCOPA i enfrontarà als equips de Gui-xers i Castellar de la Ribera a les instal·lacions esportives de Clariana de Cardener a partir de les 5 de la tarda.

La reunió va permetre presentar les noves novetats del règim disciplinari, elegir els representants dels equips que formaran part del Comitè de Disciplina així com tractar diferents aspectes de funcionament ordinari de la competició. La Lliga comarcal compta en l’actualitat amb la participació de 16 equips i més de 200 jugadors. El sistema de competició serà el d’una lliga regular que finalitzarà a final del mes de maig amb la disputa de les 12 hores.

El nou conseller comarcal d’Esports, Josep Maria Casafont, va valorar molt positivament la reunió amb els representants dels equips que conformen la Comarcal. Casafont va manifestar: “ estic satisfet de com ha anat la reunió amb tots els equips i delegats, aquests s’impliquen positivament per millorar any rera any el funcionament de la Comarcal. Amb aquests equips i la seva actitud estic segur que l’esportivitat i competitivitat d’aquesta temporada seran exemplars.”

Consell Comarcal del Solsonès Bàsquet Club Bàsquet Solsona

NOTÍCIES DEL CLUB BÀSQUET SOLSONA

Inscripcions per a la nova temporada 2011-2012

- Us recordem que està obert el període d’inscripció per a la pràc-tica del basquetbol al CB Solsona. Fem una crida als nens i nenes de la comarca que desitgin pràcticament un esport d’equip molt complert i saludable, que vinguin a provar el bàsquet al club.

- No oblideu que cal que tots els esportistes menors d’edat complimentin quan abans millor la fitxa d’inscripció de socis familiars (amb l’autorització signada dels pares o tutors) que es pot obtenir a l’oficina del club o bé a la web www.cbsolsona.com.

- A banda dels equips superiors, que ja han iniciat els entrenaments, el dilluns 12 de setembre es reprendrà el curs per a tots els esportistes de l’Escola de Bàsquet i equips d’iniciació del CB Solsona.

- Per a qualsevol dubte o informació addicional podeu enviar un correu a l’adreça [email protected] o bé contactar amb els membres de la Junta Directiva.

Edats i categories de la temporada 2011-12Prebenjamins (Escola de Bàsquet): nascuts entre el 2004 i el 2006 / Preminis (benjamins): nascuts el 2002-2003 / Mini-bàsquet: nascuts el 2000 i 2001 / Infantils: nascuts el 1998 i 1999 (preinfantils nascuts el 1999) / Cadets: nascuts el 1996 i 1997 / Júniors: nascuts el 1994 i 1995 / Sèniors: el 1993 i anys anteriors / Bàsquet de manteniment per a adults: homes i dones majors d’edat no federats.

Solsona bàsquet 3X3El dimecres 31 d’agost finalitza la inscripció

El diumenge 4 de setembre es farà a la plaça del Camp, en el marc dels actes esportius de la Festa Major de Solsona, la 17a. edició del tradicional torneig Solsona Bàsquet 3x3. Es recorda als esportistes que hi vulguin participar que el 31 d’agost finalitza la inscripció. El preu no s’ha modificat i segueix essent de 15 euros per jugador.

El full d’inscripció - compli-mentat i signat - i el resguard d’ingrés bancari cal que es dipositin a la bústia de l’entrada del pavelló municipal o que s’enviïn digitalitzats al correu electrònic del club ([email protected]).

Tots els equips inscrits han d’estar presents a la plaça del Camp el dia 4 de setembre a les 9:30 del matí.


Bàsquet Club Bàsquet Solsona

Al Club Bàsquet Solsona ens trobem que hi ha un predomini d’esportistes masculins. La pràctica femenina del basquetbol no supera la tercera part del nombre total d’esportistes del club, la qual cosa considerem que no és positiva des de la perspectiva de la igualtat de gènere i la necessària tendència cap a la paritat.

No deixa de ser un contrasentit que en l’àmbit del bàsquet femení hi hagi hagut des dels orígens d’aquest esport a Solsona una llarga tradició i destacats èxits esportius, però en canvi ara sigui limitat el nombre de nenes jugadores de bàsquet. Això ens porta a fer una reflexió pública sobre la feblesa de l’esport femení i a fer una crida per tal de fomentar-lo.

La realitat és que sovint encara els pares i mares animen més als nens que a les nenes a fer esport i no és raonable privar-les dels múltiples avantatges que comporta la pràctica esportiva i, especialment, la pràctica esportiva d’equip. Massa sovint es creu que l’esport és una activitat que podem considerar “masculinitzadora”, el que és ben absurd. No hi ha cap impediment físic que limiti les nenes per a fer esport. Fins i tot, en les etapes d’iniciació, cal tenir en compte que les nenes s’avancen als nois pel que fa a velocitat, força i resistència.

És curiós assenyalar que en una societat en la que no paren d’augmentar les opcions d’oci i la qualitat de vida, es dóna la paradoxa que han constatat diferents estudis: les noies de la gene-ració actual fan menys activitat física que les de fa una o dues dècades i, per suposat, fan molt menys esport que els nois. Això preocupa les autoritats sanitàries i educatives i hauria de preocupar-nos a tots en general.

El fet descrit no és gens bo i posa de manifest que, ja des de petita, massa sovint a la nena se l’encasella com la feble. La força física es reserva per als nois... Els anuncis de la televisió, per exemple, i diverses actituds socials i educatives empenyen cap a aquest model i fan que sovint els pares predisposin els in-fants a aquesta divisió per sexes. Si a això li sumem que l’horari escolar per a l’educació física és escàs i que no hi ha excessives opcions esportives organitzades per a les nenes, és lògica la crisi

Les noies i l’esport Des del CB Solsona volem promoure el bàsquet femení

que pateix l’esport femení. Són realment una minoria les nenes i les noies que fan esport amb regularitat.

Davant d’aquesta perspectiva, cal incitar a l’acció. Cal convidar a les noies a descobrir l’esport. I des del Club Bàsquet Solsona brindem un esport d’equip molt complert, que propor-ciona beneficis a curt, a mig i a llarg termini: pràctica esportiva saludable, socialització, relacions d’amistat, millora de l’auto-estima i, en definitiva, millora de la qualitat de vida.

Per molt que alguns pensin el contrari, les noies tenen molta energia i han de canalitzar-la amb el moviment. Per fer-ho, és especialment recomanable en les primeres etapes practicar

Les pioneres del bàsquet femení a Solsona

Partit recent cadet femení


Bàsquet Club Bàsquet Solsona

Recomanacions per a les mares i pares:

• Evitar fer comentaris de tipus sexista en relació a l’esport.• Invitar les nenes a escollir el seu esport preferit.• Col·laborar i participar en l’organització d’activitats de les entitats esportives (la implicació de les mares i pares és un molt bon exemple per als fills).

esports d’equip (bàsquet, futbol, voleibol...), que tenen un alt component de relació social i d’interacció. Al Club Bàsquet Solsona disposem de l’organització i la infrastructura adequada per acollir les nenes que desitgin fer esport. És un dels nostres objectius prioritaris la promoció de l’esport femení i ens volem esforçar en promoure’l de manera especial.

Per això fem una crida a mares i pares a convidar les seves filles a practicar l’esport, sobretot si no fan esport amb regularitat; i, si volen, poden venir a provar si els agrada el bàsquet.

En aquest context de promoció del bàsquet femení, el dimecres 31 d'agost i el dilluns 5 de setembre, entre les 7 de la tarda i 2/4 de 9 del vespre es faran al pavelló esportiu de Solsona uns entrenaments oberts, orientats sobretot a les no-ies nascudes entre 1998 i el 2003. Totes les noies interessades poden venir a provar el basquetbol; només cal que portin calçat esportiu de recanvi.

Ah! Parlant d’esport femení..., les mares també poden animar-se a fer bàsquet de manteniment. Per més detalls, contacteu amb el Club Bàsquet Solsona ([email protected]) i us n'informarem.

Partit femení 1a temporada 77-78

El CB Solsona signa un acord de patrocini amb Transmoisès

L’equip júnior masculí es denominarà TRANSMOISÈS CB SOLSONA

En virtut del nou conveni de patrocini establert entre el Club Bàsquet Solsona i Transmoisès, aquesta empresa de trans-port de paqueteria i mercaderies per carretera, que fa el servei diari Solsona–Barcelona, serà el patrocinador oficial de l’equip júnior masculí del club per a la present temporada 2011-2012 i per a la temporada 2012-13. El nom oficial de l’equip júnior masculí serà TRANSMOISÈS CB SOLSONA. Així mateix, les samarretes d’escalfament dels quatre equips superiors del club - sènior masculí, sènior femení, júnior masculí i júnior femení - portaran el nom i marca d’aquest patrocinador les dues properes temporades.

El dissabte 20 d’agost els representants del club van formalitzar l’acord amb l’empresari del transport Moisès Riba a la seu de l’empresa al polígon d’Olius.


Motor Club Solsonès Fotos: Marta Cardona Novas

La tercera prova del Mototerra guanya adeptes i engresca a Brics

El dissabte, 13 d'agost es va celebrar a Brics la tercera cursa del Campionat Intercomarcal de Moto Terra, cursa orga-nitzada pel Motor Club Solsonès.

Hi van participar 65 corredors emmarcats en tres cate-gories i els resultats van ser els següents: En la categoria Open, el guanyador va ser Jordi Coletas, seguits pels locals Jordi Vilaseca i Xavier Subirana, segons i tercer respectivament. En la categoria 85 cc, els més petits, el primer va ser Ramon Mascaró. El segon va ser Àngel Perales i en tercera posició va quedar Lluís Villaró.

En 125 2t i 250 4t el podi va ser per Miquel Pujol seguit de Toni Vilà, la tercera posició va ser per Xavi Farré. Pels que fa als altres participants també del Motor Club Solsonès, el Xavier Ballarà i el Jordi Vila, que participaven per primera vegada del campionat, van fer 29è i 31è respectivament.

Les proves són distretes i animades tant per als corre-dors com per al públic assistent, fent curses de poques voltes i assistint a semifinals contínuament, durant tota la tarda.

Podi de la categoria 80cc. Al centre el guanyador Ramon Mascaró. El segon (a la seva esquerra) va ser Àngel Perales i el tercer Lluís Villaró

Podi de la categoria Open, d'esquerra a dreta: Àngel Davins (3r), Ramon Salvans (1r) i Xavier Subirana (2n)

Podi de la categoria 125 2t i 250 4t. De dreta a esquerra: David Torres (2n), Miquel Pujol (1r) i Oriol Casany (3r)Xavier Ballarà en plena cursa

Les curses a poques voltes són intenses i emocionants


Motorrucs Solsona Josep M. Borés

Primera trobada a SúriaLa setmana passada els Motorrucs van assistir a la

Primera Trobada de Motos Custom que es va organitzar a Súria.

La trobada tradicional es va iniciar amb un esmorzar per a tots els assistents. Mentre feien temps, anaven arribant els motards que van emplenar de gom a gom el camp de futbol. Després d'esmorzar es va fer una petita sortida en grup pels voltants i va cloure la festa amb el sorteig de regals per a tots els assistents.

Era la primera vegada que s'organitzava una trobada de motos custom a Súria, i va ser tot un èxit de convocatòria.

S'apropa la 5a trobadaEnguany, els Motorrucs també han organitzat la trobada

de Motos de Solsona, com és habitual l'últim cap de setmana de setembre. Serà el proper diumenge, 25 de setembre, quan la plaça del Camp s'emplenarà de motos de tot tipus. Els convidats podran anar a visitar tots junts el Castellvell per gaudir de la vista i tot seguit s'els convidarà a un pica-pica.

Una quants Motorrucs esmorzant a Súria

5a TROBADA MOTERA

Solsonasetembre

252011

Obert a tot tipus de motos. Informació al 646 482 230

6 e Esmorzar (Botifarra, cansalada i beguda).12 e Esmorzar i dinar. Places limitades. L’Organització es reserva el dret d’alterar el programa

9 matí: Trobada a la plaça del CampInscripcions i esmorzar

11 matí: Sortida en ruta i visita al Castellvell tot seguit Pica-pica

1 migdia: Ball Country i, tot seguit PAELLADA POPULAR

Per cortesia de Bar Fargo

Amb la col.laboració de:

SOLSONA

Bar-cafeteria

Ca la GabatxaAv. de l’Esport - Tel. 650 87 24 53 - Solsona

Motor Club Solsonès Fotos: Marta Cardona Novas

Jordi Tordecillas

L'última prova del Moto Terra serà demà dissabte, 27 d'agost, amb una Gran Final al circuit de Can Teuler, prova organitzada pels Amics del Motor de Valls de Torroella. A partir de les tres de la tarda es podrà assistir als entrenaments i es passarà a les semifinals i finals.

Per als corredors de les cinc proves, s'alçarà el que hagi puntuat més bé en quatre de les cinc. El campionat d'enguany s'ha celebrat en proves a Lladurs, a Sant Salvador (Cardona), a Brics (Olius), al Sip de Bassella i l'última a Valls de Torroella.

Jordi Vila


Des del passat 10 d’agost, 65 alumnes de 22 nacionalitats diferents s’han trobat a Solsona per rebre classes magistrals de professors que són solistes a les millors orquestres europees.

L’AIMS Festival d’enguany ha ofert un programa de 26 actuacions. El Teatre i la Sala Polivalent de Solsona, el Kursaal de Manresa, la Col·legiata de Cardona, el Teatre de l’Amistat de Mollerussa o les esglésies de Navès, Sant Llorenç de Morunys o el Miracle han sigut escenari dels concerts dels alumnes, professors i de l’orquestra d’AIMS 2011.

A banda de les actuacions a sales de concert habituals, AIMS ha ofert, una vegada més, els cicles AIMS Social i AIMS al carrer. El primer ha tornat a portar la música de l’Acadèmia a tots els racons de la ciutat de Solsona i l’AIMS social s’ha

Música Amisol

Un any més a la Llar-residència de l’Amisol hem tingut la sort de rebre la visita dels nois i noies de l’Acadèmia Inter-nacional de Música de Solsona (AIMS), que van venir el passat dia 17 d'agost a tocar a casa nostra. Ens van obsequiar amb sis boniques peces, interpretades amb diferents instruments mu-sicals: el piano, la viola, el violoncel i el violí. També ens van explicar les diferències entre aquests instruments.

A les persones de la Llar ens agrada molt la música, i la veritat és que és un privilegi poder comptar amb que grans professionals en aquest art ens facin un concert per a nosaltres. Així doncs, hem volgut dedicar aquest espai a donar les gràcies a aquestes persones que cada any que vénen ens ofereixen un tros de la seva agenda tan plena, i ens fan gaudir de grans moments a tots i totes. MOLTES GRÀCIES AIMS!!

L’AIMS ens visita a la llar-residència de l’Amisol

desplaçat a diversos centres de Solsona, Mollerussa i Sant Llo-renç de Morunys perquè els col·lectius més desafavorits també poguessin sentir-se part del projecte.

Diumenge, els alumnes de l’Acadèmia van fer el seu últim concert al Teatre Municipal de Solsona. Va ser una ac-tuació plena d’emoció i de grans intèrprets. El programa estava integrat per músics solistes i per l’Orquestra d’AIMS 2011 sota la batuta d’Alexander Anissimov.

Dilluns se celebrà l’últim concert de l’AIMS Festival a la Basílica de Montserrat. Johannes Geffert, professor d’improvisació i d’orgue de l’Acadèmia, oferí un recital amb el nou orgue de la Ba-sílica a les 9 del vespre. D’aquesta manera, es va posar punt i final a la desena edició de l’AIMS, l’únic festival pedagògic de l’estat.

Finalitza l'AIMS 2011Dilluns 22 d’agost, l’AIMS, l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona, finalitzà la seva desena edició

Música Acadèmia Internacional de Música de Solsona


Música Josep Ma. Massegú i Assumpta Blanch, Amics d’AIMS

En el desè aniversari d’AIMS

Mendelssohn Bartholdy té un deliciós llibre de piano per a infants, on hi va incloure una sèrie de consells. En recordem especialment un, en que els recomana que si quan estudien noten tedi i avorriment, els serà més de profit que vagin a passe-jar per la natura. I és que a plena natura, si ho sabem veure i es-coltar, ja hi ha la música escrita, com en les seves beceroles. De vegades “Una música callada” com diria Frederic Mompou; tanmateix, també meravellosos sons de milers d’ocells, que cavalquen per sobre d’una mena de baix continu: el diàleg del vent amb els arbres, l’aigua dels rius, el cant de les cigales a ple sol, els grills cadells a la nit...

Tots els mesos de l’any tenen les seves característiques i els seus encants.

Aquest agost, doncs, aparentment, no ha variat gaire dels anteriors: rostolls, camps llaurats i preparació per a la nova sembra, hortes plenes de fruits i d’hortalisses; visitants pels carrers de Solsona, pels nostres pobles i pels nostres mo-numents... Segurament, però, que la diferència, petita si voleu, està en que els nostres boscos han conservat aquella gamma de verds tan intensos i nets, gràcies a les pluges de juny i de juliol, i a la tardança en arribar la veritable calor estiuenca; que, com molt bé va escriure el poeta italià Ungaretti, “transforma en un trist color de rosa / el bell fullam”.

Durant deu anys, any rere any, l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona també s’ha fet present en el nostre pai-satge, en els nostres pobles, com un fet esperat i natural. Per a molts, el mes d’agost va associat a la vinguda dels alumnes i professors d’aquesta rellevant acadèmia i els seus concerts itinerants per a la nostra geografia. I que, convertint Solsona com a centre, allarga la seva presència fins al Bages: Manresa, Cardona i Montserrat; les terres de Ponent: Lleida i Mollerussa; i els indrets de la nostra comarca: Sant Llorenç, Navès, Olius, El Miracle i Ceuró.

Ells ens recorden, com va dir Joan Vives en una de les seves conferències d’aquesta desena edició d’AIMS, que la música ha estat i és la companya fidel de la nostra vida. Perquè ens fa companyia tant en els moments d’alegria com en els de tristesa. Què serien de les nostres festes i de les nostres penes sense aquest miraculós suport. Els grans músics, d’aquí

i de tot arreu, s’han inspirat en els nostres paisatges i en les nostres cançons populars, per convertir-les en obres d’art. I els intèrprets són els que ens les fan reviure; i gràcies a ells les podem escoltar una i altra vegada; i avui, gràcies als enregistraments, fins i tot, les tenim en tot moment a la nostra disposició.

“La flauta no sona per casualitat”; ni els fets extra-ordinaris neixen sense esforç. Cal treballar intensament, ca-

lladament; però, a l’hora d’exposar el treball, ha de donar la sensació a l’oient de que aquella obra flueix, senzillament, com l’aigua d’una font. S’atribueix al gran pintor català Isidre Nonell, la resposta afirmativa a la pregunta de si creia en la inspiració, però hi va subratllar l’important afegitó de que la inspiració t’ha d’agafar treballant. Teníem un amic que deia que els gegants són un home petit que hi sua dins. Amb tot això volem dir que AIMS, des del naixement fins avui, ha estat i és gràcies a una suma d’esforços. Certament que la inspiració i la idea va néixer en el si d’un home enamorat, casualment, de la nostra comarca, Peter Thiemann; però també hem d’agrair-ne el naixement i el seu progressiu manteniment i creixement, tal i com va citar ell mateix en el discurs inaugural, als aleshores alcaldes de Castellar de la Ribera i Solsona, així com també al President del Consell Comarcal d’avui fa uns deu anys. I a totes les persones, entitats i ens públics i privats que s’han fiat i han recolzat aquesta iniciativa, que durant aquest decenni ha anat passant d’una simple llavor a fer-se un arbre profitós per a molts. No podem oblidar que en Peter ha trobat un gran suport en el Robert Brufau, que ha tingut i té cura del management i la logística; i dels professors i alumnes que repeteixen un any i altre com a signe evident de la gran qualitat d’aquesta Acadèmia.

Ens enorgulleix compartir el fet que el nostre amic Josep Padró, director de l’Escola de Música manresana Esclat, flautista notable, compositor i professor emèrit del Conservatori Municipal de Música de Manresa, ens va dir, un cop acabat el concert que AIMS va fer a Manresa, aquest dissabte passat 20 d’agost, que a Solsona hi teníem una veritable joia. Ens en felicitem; i, felicitem a tots els què formen aquesta digníssima Acadèmia Solsonina i a tots els que l’han fet i la fan possible. I, desitgem, que sigui per molts Anys!!!


Societat

L'Àliga de Solsona va mostrar dilluns passat la seva cara més transgressora. Infringint les regles del protocol, va traspassar les muralles del casc antic de la ciutat i davant d'una multitud totalment entregada efectuà el seu ball a la

Terminal 1 de l'Aeroport del Prat. Una vegada a Solsona, i interrogada per les autoritats locals, es va defensar esgrimint el fet que "l'ocasió s'ho valia!". BENVINGUTS DANI i RAKEL!!!

Aquí podem veure uns tomàquets siamesos. Estan collits a l’hort de

la casa del Soler de Pinell

Si veieu aquest "cinquentón"...

feliciteu-lo!

Aquí veiem el Salvador Montilla amb un girasol "d'alçada",

fa 3 metres i 70 centímetres i el té a l'hort de casa seva.

La Manola va fer 73 anys.Felicitats de part de la família, amics i Ateneu.

Si la coneixeu, feliciteu-la!

El Manolo ja ha iniciat l'habitual campanya de Nadal. Enguany la

tasca és repartir la sort de la Loteria de Nadal venent butlletes de la

Penya Barcelonista que duen els número 80.856. Que hi hagi sort!.


CELEBRACIONS

Cartellera

Festa del Barri Sant Ramon 2011Dimecres, 31 d’agost

9 matí: Tronada i tirada de barballó.9.30 matí: Missa, a l’Església del Cor de Maria.

10.15 matí: Esmorzar, amb coca i barreja.

5 tarda: Espectacle infantil amb Jaume Barri per a tots els nens i nenes.

6 tarda: Xocolatada.

9 vespre: Sopar de veïns.

10 vespre: Revetlla amb ”Lucky Luck”.

Durant la revetlla se celebrarà un bingo amb:Un mínim de 500 euros al bingoUn mínim de 150 euros a la línia.

XXVIII Trobada internacional d'acordionistesHomenatge a Ramon Riu "El Silo" (pioner de la trobada)Solsona - Festa Major 2011. A la plaça de Sant Joan, dissabte 3 de setembrea 2/4 de 6 de la tardaActuacions:Grup Folklòric Do Alto Minho (resi-dents a Andorra)La cantant Leonor ManauGrup Terra Ferma del Centre Comarcal Lleidatà de BarcelonaSurti com surti de la Seu d'UrgellEl rei de les cançons inèdites de pagès Valentí AlsinaA més d'acordionistes andorrans, portu-guesos, francesos, catalans i solsoninsPremi Regió 7Organització: Associació d'Amics de l'AcordióDirecció artística: Joan RiberaDecoració: Ramon SiloMuntatge de so: Ajuntament de SolsonaPresentadors: La presentdora de TV Laia i Maria Rosa Gau.En cas de pluja l'actuació es farà a la sala polivalent.

Font dels FraresDissabte, 27 agost de 2011

21:00h: Open & Sopar23:30h: Séptimo A01:00h: Ambient by Dj. Xic01:30h: E-bastards02:30h: Ambient by Dj. Xic03:00h: In-fussion05:00h: Two flames

Entrades anticipades: Estanc de baix i Studi photographics

Festa Major del Cap del PlaDiumenge, 28 d’agost de 2011

A les 12 del migdia: Missa i be-nedicció del paA 2/4 de 7 de la tarda: Gran ball amenitzat per Elisabeth Majoral

Durant el ball se sortejarà un xai mort i tallat, una cistella amb dos quilos de llonganissa i dos dinars o sopars, a escollir, al restaurant Cap del Pla.El restaurant estarà obert fins a les 11 de la nit. Per a les reserves, truqueu al telèfon: 973 49 90 54

PROGRAMACIÓ ESTIU 2011 (4 juliol-4 setembre)

Dilluns 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.SiVols15h.ElRebostdels

Contes16h.Aprenents19h.Historietes21h.ElVermut

Telèfon: 973 48 42 25 www.solsonafm.cat

Dimarts 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.Camins15h.ElRebostdels

Contes16h.Varietats19h.Historietes21h. SiVols

Dimecres 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.NomsPropis15h.ElRebostdels

Contes16h.Societat

Anònima19h.Historietes21.30hElectrozona

Dijous 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.EntreTots15h.ElRebostdels

Contes16h.ElVermut19h.Historietes21h.RetransmissiódelsPlensmunicipalsmensuals

Divendres 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.70xhora13.30h.L’Informatiu15h.ElRebostdelsContes16h.SiVols19h.Historietes20h. L’Informatiu22.30NovaOrleans-Solsona,

enunaestona

Dissabte 11h.ElRebost

delsContes(repetició)

13h.Preferitsdigitals16h.L’Informatiu17h.Camins22.30Electrozona

(repetició)

Diumenge 11h.Societat

Anònima13h.Quèmengem?16h.L’Informatiu17h.EntreTots22.30NovaOrleans-

Solsona,enunaestona

Festa de l’aparició miraculosa de la Mare de Déu a la Serra de PinósDijous, 1 de setembre de 2011

PROGRAMA: A les 12, Missa concelebrada, acompa-nyada per la coral Esplai de Súria. En acabar, concert de la coral.A les 2, Dinar de germanor. Menú: Paella d’arròs, llom amb `pinya, gelat, vi, cava, cafè, licors. Preu: 16 euros. Els tickets es vendran el mateix dia al local social.


Humor - passatemps Josep M. Borés

Solucions de la setmana passada Josep M. Borés

Acudits de bascosContinuem amb els tòpics i tots coneixem com se supo-

sa que són els bascos. Gaudiu d'una quants acudits "una mica bèsties"

El pardaletUn pardalet de Bilbao que va volant per la carretera,

quan, de cop i volta, impacta contra el casc d’un motorista. Aquest baixa de la moto, el troba inconscient al terra, el recull, se l’emporta a casa, el posa dins una gàbia, li deixa menjar i se’n va.

El pardalet es desperta, s’adona que està entre reixes i diu: - Mecagoenlaostia!!! (és de Bilbao i parla amb castellà) Ya me he cargado al motorista…

L'estudiantEls alumnes d’una escola de Bilbao van anar de viatge

de fi de curs a París. Van pujar a la torre Eiffel i -ja se sap que la mainada no està mai quieta- una de les criatures es va enfilar i va caure daltabaix. Un cop a baix, s’aixeca, s’espolsa i exclama: “Sort que sóc de Bilbao, que si no… quina nata m’hauria fotut!”

CatequesiUn catequista basc provava d’explicar la humilitat de

Crist: “Mireu si n’era d’humil Jesucrist, que va néixer a Betlem havent pogut néixer a Bilbao.”

El naixementAixò són un català i un basc parlant… – Escolta Patxi,

tu on vas néixer? – Yo, a Albacete la ostia. – Collons, llavors no ets basc! – Mira, los vascos nacemos donde nos sale de las pelotas, joder!

l'Altre naixement- Anda, Txumaru! – Oye, Patxi! Sabes qué? Me he

comprado 500 bueyes y 500 mulas, me va a quedar un belén de la ostia!

NaturaEntra un home a una botiga d’animals a Bilbao i diu:

-Perdoni, és cara la cacatua? -Ho sento, no parlo Euskera…


Les 7 diferènciesLa setmana passada els Motorrucs van assistir a la Primera Trobada de Motos Custom que s'organitzà a Súria.

Podríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues imatges?

Passatemps

L'acudit del Simi

celsona 736

Documents