143_11_017 CHARLIE JOE.indd 1 28/12/11 14:50

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 2 28/12/11 14:50

Traducció:Carles Andreu Saburit

Ei, aquíhi ha

un error!

GUIA PER LLEGIR

Visita el meu blog:www.charliejoejackson.blogspot.com

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 3 28/12/11 14:50

BIBLIOTECA

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 4 28/12/11 14:50

Tommy Greenwald

Així m’agrada

més!

GUIA PER

LLEGIR

IL·LUSTRACIONS DE J. P. COOVERT

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 5 28/12/11 14:50

Títol original: Charlie Joe Jackson’s guide to not reading

© del text: 2011, Tommy GreenwaldPublicat per acord amb Roaring Brook Press, un segell de Holtzbrinck Publishing Holdings Limited a través de Sandra Bruna Agencia Literaria SL. Tots els drets reservats.© de la traducció: 2012, Carles Andreu Saburit© d’aquesta edició: Grup Editorial 62, s.l.u.,Estrella Polar, Peu de la Creu 4, 08001 Barcelona

Disseny: Andrew Arnold© de les il·lustracions: 2011, J.P. CoovertAdaptació del disseny de la coberta: Tamara Sánchez

Primera edició: febrer del 2012

www.estrellapolar.catinfo@estrellapolar.cat

Fotocompocisió: Zero preimpresiónImpressió: GrafosDipòsit legal: B.532 / 2012ISBN: 978-84-9932-773-0

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, wwww.cedro.org) si neces-siteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 6 28/12/11 14:50

A la Cathy,que amablement ha llegit diversos esborranys del

llibre i m’ha ajudat a millorar-lo.

A en Charlie, en Joe i en Jack,que no ho han fet.

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 7 28/12/11 14:50

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 8 28/12/11 14:50

Primera part

Trucs per no llegir

Objectiu:

evitarllegirtant com

puguis!

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 9 28/12/11 14:50

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 10 28/12/11 14:50

11

Em dic Charlie Joe Jackson i no suporto llegir. I si estàs llegint aquest llibre, és clar que tu tampoc no suportes llegir.

De fet, fas tot el possible per no haver de llegir mai, o sigui que —estaràs d’acord amb mi—, que ara mateix tinguis aquest llibre a les mans és una mica xocant.

Sé exactament com et sents: jo sóc dels teus.Recorda només una cosa: no estàs sol. Junts ens en sorti-

rem.

1

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 11 28/12/11 14:50

12

Aquest llibre és una guia per a paios com nosaltres.

D’entrada, té dos objectius.Un: ensenyar la gent com empescar-se-les per no haver

de llegir.Dos: en aquelles ocasions en què, desgraciadament, no

tinguis escapatòria i et vegis obligat a agafar un llibre, ense-nyar-te a triar-ne un que sigui realment fàcil.

És probable que estiguis llegint aquest llibre contra la teva voluntat: t’entenc, jo també he hagut de pringar. Per això vull fer-te una promesa solemne:

Els capítols seran curts. Les pàgines, encara més. I, sempre que pugui, faré servir paraules curtíssimes.

D’una síl·laba, o menys.

També hi inclouré tot de consells pràctics sobre com lle-gir (o sobre com NO LLEGIR).

Alguns van sobre deixar de llegir del tot, que és l’estratègia que jo recomano, i d’altres tenen com a objectiu treure el

2

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 12 28/12/11 14:50

13

millor possible d’aquells llibres que hagis de llegir peti qui peti. Potser algú se sorprendrà de saber que no llegir un llibre pot arribar a ser molt dur en determinats moments de la vida, fins i tot durant la secundària. Però és així; jo ho he pogut comprovar personalment. Ho aniràs veient «a mesura que la nostra història avanci». (Un paio amic meu que llegeix llibres, en Jake Katz, va fer servir aquesta frase en una redacció. A partir d’aquell moment vaig considerar-lo menys amic.)

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 13 28/12/11 14:50

14

Consell núm. 1 d’en Charlie Joe

SI HAS DE LLEGIR UN LLIBRE, ASSEGURA’T QUE ELS CAPITOLS SIGUIN CURTS.

Aquest primer consell s’explica per si sol. Pensa-hi un moment: si la teva mare o el teu pare et diuen que has de llegir tres capitols abans d’anar a dormir, no preferiries que els capitols tingues-sin una pagina cadascun en comptes de deu? Hauras de llegir tres pagines en lloc de trenta —vint-i-set pagines menys, col·lega!— pero podras dir igualment: «Ei, saps que? Ja he acabat els tres capitols».Creu-me: no se n’adonaran.

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 14 28/12/11 14:50

15

Odio llegir. Ho he odiat tota la vida.Quan era petit no em feia res que la mare em llegís con-

tes. La cosa no estava gens malament, perquè podia quedar-me despert fins més tard i, de tant en tant, la mare fins i tot s’adormia al meu llit, cosa que, ho he d’admetre, en aquella època m’agradava.

Però quan vaig créixer una mica, va començar a dir: «Molt bé, ara llegeix tu la resta del capítol». I jo pensava: vas bé, cirerer.

Llavors em posava a plorar i ella llegia una mica més.(Per cert, amb tanta pràctica vaig aprendre a fer-me venir

les llàgrimes sempre que volia. I és força útil. M’he adonat que a les noies els agrada que als paios de vegades els caigui una llagrimeta: per exemple al cine, quan l’heroi pringa per salvar el seu veritable amor, perquè això vol dir que ets sen-sible i jo què sé quantes coses més, i sembla que això els mola força. A mi, personalment, em flipen més les pel·lis d’acció on hi ha explosions, o les comèdies en què un paio grassonet s’enamora d’una socorrista que només parla francès. Aquest és més el meu rotllo.)

En fi, això de posar-me a plorar davant de la mare per no haver de llegir va funcionar fins que vaig tenir uns deu anys.

3

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 15 28/12/11 14:50

16

Actualment faig secundària i puc dir amb el cap ben alt que encara detesto llegir.

De fet, això és el que em va ficar en tot aquest merder.Tot va començar quan a classe de llengua ens van fer

llegir un llibre que es deia El pacte d’en Billy. Va d’un nen, en Billy, que fa un pacte amb el diable perquè l’ajudi a fer un cop perfecte en un partit de beisbol. Però resulta que el diable en realitat era un paio que el pare d’en Bill havia contractat perquè es fes passar pel diable, perquè el pare d’en Billy estava convençut que si en Billy es pensava que havia fet un pacte amb el diable per aconseguir un cop per-fecte, quan arribés l’hora de la veritat tindria la confiança necessària per fer-ho.

No és tan complicat com sembla, creieu-me. Segons la meva professora, la senyora Ferrell, és un llibre força bo. I suposo que conté un d’aquests missatges tipus «si creus en tu mateix, els altres també creuran en tu» que els adults no paren de repetir-nos.

En tot cas, i com ja he dit, aquell llibre va ser la causa de tots els meus problemes.

4

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 16 28/12/11 14:50

17

El pacted’enVaig fer el mateix de sempre: vaig llegir la contraportada, la solapa del davant, el primer capítol i l’últim.

I, a l’hora de dinar, vaig seure al costat del meu amic Timmy McGibney.

Durant uns dos anys, en Timmy i jo vam teniruna mena de tracte: jo li comprava un sandvitx de nata i, mentre se’l cruspia, ell m’explicava de què anava la resta del llibre. Era un pacte en què tothom sortia guanyant.

Naturalment, jo em pensava que el nostre tracte duraria per sempre.

—Ei, Timmy —li vaig dir mentre li passava el sandvitx de nata—. El pacte d’en Billy mola, oi?

—Què vols saber? —va preguntar. Sempre fa la mateixa pregunta, és una rutina que tenim.

—Home, el principi i el final són passables.—Sí, suposo que sí —va dir en Timmy, movent la seva

raqueta de lacrosse. El lacrosse era l’únic que li agradava més que els sandvitxos de nata.

—Què, entrenant? —vaig dir, assenyalant la raqueta.—Sí —va contestar ell. Vaig esperar que afegís alguna cosa

més, però no va dir res més. La cosa no pintava gaire bé. Nor-malment podia passar-se hores i hores parlant de lacrosse.

En Timmy va endrapar el seu sandvitx de nata i va mirar el meu fixament.

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 17 28/12/11 14:50

18

Mmm...hem de parlar

del preu.

—Ostres, avui tinc molta gana —va dir—. Molta, molta gana.

De sobte em vaig sentir força incòmode.—Què vol dir que tens «molta, molta gana»?—Vol dir que tinc tanta gana que em podria menjar dos

sandvitxos de nata —va deixar anar en Timmy—. Potser tres i tot.

Me’l vaig quedar mirant, confós. Feia quasi dos anys que teníem aquell tracte. Li havia regalat tants gelats que, si hagués volgut, hauria pogut obrir una botiga. I ara, de sobte, em sortia amb aquell estirabot!

Vaig mirar al meu voltant. Vaig comptar els diners que tenia a les butxaques i vaig considerar les meves opcions. Finalment, vaig fer l’única cosa que podia fer.

Li vaig comprar un altre sandvitx de nata.

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 18 28/12/11 14:50

19

Despres de dinar vaig anar a la biblioteca i vaig buscar la paraula «xantatge» al diccionari, per assegurar-me que estava entenent el que passava.

La bibliotecària, la senyora Reedy, era una vella amiga, encara que representés totes les coses horribles i odioses que hi ha al món. Quan vaig començar a anar a l’escola de pri-mària, va fer mans i mànigues per aconseguir que llegís. Una vegada, quan anava a primer, em va fer escoltar una cançó que es diu «Agafa un llibre i vola», i que va sobre les virtuts de la lectura. Un dels versos diu: «Arrauleix-te al llit, aviat serà de nit. Estàs sol, però no del tot, un llibre pot ser el teu amic».

Mai no l’he perdonat del tot.No cal dir, doncs, que quan vaig entrar a la biblioteca se’m

va quedar mirant amb cara d’al·lucinada.—Charlie Joe —va dir—, que t’has perdut?Vaig riure. (Et recomano riure sempre de les bromes dels

adults, tant si et fan gràcia com si no.)—És que he de consultar una cosa —vaig contestar, in-

tentant reduir la conversa al mínim possible: jo només volia resoldre el tema i tocar el dos.

La senyora Reedy em va mirar i em va picar l’ullet.—No et preocupis, Charlie Joe, serà el nostre secret —va

dir.

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 19 28/12/11 14:50

20

Acabo de donar un cop d’ull al capítol anterior i m’he adonat que és massa llarg. És a dir, que he engegat a fer punyetes el consell núm. 1 d’en Charlie Joe.

Em sap greu, no tornarà a passar. De debò.

5

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 20 28/12/11 14:50

21

Consell núm. 2 d’en Charlie Joe

NO LLEGEIXIS MAI UN LLIBRE SI NO EN POTS PRONUNCIAR EL NOM DE L’AUTOR.

Siguem francs: si aquest llibre es digues «Guia d’en Venedkyt Styokierwski per no llegir», possi-blement no l’estaries llegint.

I, sens dubte, jo tampoc no l’estaria escrivint.El que vull dir es que, si t’has de llegir un

llibre peti qui peti, es molt important que no tinguis un cobriment de cor cada vegada que en vegis la portada. I aixo comença pel nom de l’autor. Ha de ser un nom agradable per al lector.

Com Charlie Joe Jackson, per exemple.

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 21 28/12/11 14:50

22

Aquell dia, quan vaig arribar a casa després de l’escola, continuava com una mona per la mani-obra de manipulació d’en Timmy. Dos sandvitxos de nata! Què vindria després? Un pastís en forma de balena?

Vaig llançar la meva cartera, que pesava com un mort (hauria d’existir una llei contra les carteres que pesen com un mort) i em vaig preparar un bol de cereals.

Llavors vaig considerar les meves opcions.

1. Fer els deures, cosa que implicava llegir.2. Jugar amb els gossos.

No era una decisió gaire difícil, oi?A casa tenim dos gossos: en Moose i la Coco. Tots dos són

barreja de labrador. Els vam rescatar de la gossera.Viuen com uns reis: mengen, dormen, juguen i no llegei-

xen mai, ni de conya.De vegades els envejo. Segur que m’entens perfectament.Després de llançar-los la pilota de tennis uns 4.386 cops,

vaig aconseguir oblidar-me del mal rotllo amb en Timmy McGibney i els seus sandvitxos de nata. De moment.

6

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 22 28/12/11 14:50

23

Consell núm. 3 d’en Charlie Joe

SEMPRE HI HA METODES PER NO HAVER DE LLEGIR.

Aqui en tens una breu llista:

1. Dormir. 2. Endreçar l’habitacio. 3. Fer veure que endreces l’habitacio. Matis

important. 4. Sortir a jugar a fora. Als pares els

encanta que surtis a jugar fora de casa. 5. Tocar un instrument. Encara que no el

sapigues tocar, als pares els encanta que assagis sense haver-te hagut de clavar uns quants sermons.

6. Menjar alguna cosa. (Aquest es el meu preferit.)

7. Fer que el gos es mengi el llibre. Guai, eh? 8. Netejar els vomitats del gos. Ecs! Pero

millor que llegir. 9. Guillar de casa. (Nomes en casos extrems.) 10. Al·legar demencia. Que t’has trastocat,

vaja.

143_11_017 CHARLIE JOE.indd 23 28/12/11 14:50