TEMA 7: LA DEMOCRCIA I LA DICTADURA

Autoritarisme (voluntat de repressi, deliminaci de la pluralitat) Ex. PP llei Mordaza

Feixisme (fenomen itali del segle XX)

Cesarisme: expressi histrica, una persona que es capa daglutinar diferents funcions. No sacostuma a utilitzar, es un terme histric.

Corporativisme: No forosament vol dir dictadura per en aquests cas manen les corporacions, les empreses. Iron triangle expressi del coroporativisme (Estat+sindicats+empresries) No es un regim autoritari per tampoc es democratic

Despotisme: El despotisme s una forma de govern basada en l'autoritat singular d'una sola persona o un grup de persones estretament relacionades, que governa amb poder absolut. En la seva forma clssica, un despotisme s un estat on una sola persona, anomenada dspota, t tot el poder i autoritat, i tots els altres es consideren el seu servents. Aquesta forma de despotisme fou la primera forma coneguda d'estat i civilitzaci; el fara d'Egipte s un exemple del Dspota clssic.

Tirania: s la forma de govern que exerceix un tir. En l'Antiga Grcia, els tirans eren sovint aristcrates que havien guanyat poder sobre d'altres aconseguint el suport dels pobres en oferir-los terres o llibertat de l'esclavatge.

Dictadura (tipus ideal)

Caciquisme: fem referencia a una forma de comprar la voluntat de la gent a canvi de vots etc... Ex. El rey de los huevos del PP a Lugo.

Totalitarisme: intent dincorporar elements de control a nivell vital

Absolutisme: Idea de perode histric prelliberal; monarca absolut etc...

Democrcia orgnica: Ex: Franquisme (feixisme i nazisme ms light on desprs de la derrota dels feixismes en al 2a Guerra Mundial el franquisme es converteix en un regim ms anticomunista i tecnocrtica.

Dictadura del proletariat: Idea Leninista del proletariat com a classe de transici entre capitalisme i comunisme.

Cabdillisme: Idea de cabdill, didentificaci dun lder amb reminicencies tribals

Populisme: Idea de la identificaci del poble; idea de un 99% en contra de l1% de la casta Ex. Podemos. Dir a alg populista es no acceptar el pluralisme.

Conservadorisme: El conservadorisme s un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies poltiques que afavoreixen els valors tradicionals, s a dir, els costums i creences religiosos, culturals o nacionals. Ja que cada cultura t diversos valors establerts, els conservadors en diferents cultures tenen diferents metes

Una autocracia, del griego "(uno mismo) y krtos (gobierno o poder), es un sistema de gobierno en la medida en que su autoridad recae sobre una sola persona que no tiene o no reconoce ningn tipo de regulacin o limitacin para ejercer su poder. La concepcin absolutista de la soberana defini la monarqua absoluta de Luis XIV en la Francia del siglo XVII, pero el trmino autocrtico se aplicaba particularmente al rgimen de los zares de Rusia, cuyo poder no estaba condicionado tericamente por ningn cuerpo intermedio, ley, tradicin o usos y costumbres que debieran respetar.

Autocrcia (una autoritat) es compara directament amb la dictadura.

El concepte contradictori de la autocrcia es la democrcia (idea de pluralisme)

En una dictadura veiem lidea de lautoritat dun lder (cabdillisme) on aquest ocupa un crrec temporal. Aquest lder utilitzar la violncia contra els enemics del poble com a justificaci de les idees imperants que vol imposar.

Idea de propaganda: evitar la mala propaganda

La policia com entrega total a un ideal, una autoritat

Idea del carisma; proximitat (Hitler/Mussolini no eren genis per tenien el carisma suficient per atreure a les masses)

Idea didentificaci; amb qui et pots identificar? Fora de lmbit familiar tenir un vincle exterior. (crema de la marca Nike com ha rebuig i adhesi al grup)

Individualisme per contra del conjunt: idea de pertnyer a una idea, un grup quan ms individualisme hi hagi menys probabilitats hi ha que torni una dictadura Rawl Jones (Professor que va posar en practica lexperiment que surt a la ola a Palo Alto Califrnia)

Idea del sense futur per atreure a la massa

Idea de la disciplina

DICTADURA

Com a sistema poltico

DESPOTISME

AUTORITARISME

TOTALITARISME

CONCENTRACI PODER

personalista

Pluralisme limitat Ex. Xina, Cuba...

Mxim culte al lder. Ex. Corea del Nord Gran timonel; Fuhrer, Caudillo

INSTITUCIONS

Sense institucions

Certes institucions

Creaci dinstitucions importants com les SS, les SA les facci di combatimento etc...

DOCTRINA

Sense ideals

Principis generals

La doctrina es bsica, la doctrina ho explica tot, sinterioritza i es converteix en un ideal

PARTICIPACI

Participaci puntual no cal adhesi

Puntual, no es necessria, no cal una adhesi

En el cas del totalitarisme la idea es la mobilitzaci generalitzada, es tracta que tothom participi i els que no son identificats com contraris al regim.

REPRESSI

Espordica

Submissi: evitar que tinguis capacitat dexpressar-te en contra.

Es parla de terror, deliminaci fsica dels que estan en contra. EX. Nazisme contra els jueus, la Sho

SOCIAL ECONMIC

Beneficis socials amb certa seguretat comercial i econmica

Lgica estatalitzada. Lestat t un paper molt important per que assegura el paper econmic. Ex. Autarquia Franco

Com a ideologa

Com una forma de ser

Hirschman: Exit, voice and loyalty

La dictadura treballa amb elements de repressi o amb base de que la majoria accepti les teves idees. El fi es ladhesi a les idees del lder. Les dictadures es basen en la repressi, ladhesi i la ideologia. Es manifestes com la unitat del poder, la manca de llibertats, partit nic i abolici de la resta de partits.

DEMOCRACIA

Austin dankey: forma de govern organitzada dacord als principis de sobirania popular, igualtat poltica, consulta popular i principi de majoria.

Diferenciem la forma de govern amb el que sn els valors democrtics. Quan Austin parla de forma de govern parla dunes regles del joc del que es la democrcia.

Mirada positiva: El que es

Mirada normativa: El que hauria de ser

Si parlem de valors democrtics parlem de:

Justcia

Igualtat

Poder del poble

Sobirania popular: capacitat del poble de decidir, establir normes de funcionament (lleis) de forma directa. Rousseau: La llei com a expressi de la voluntat general. Quan parlem del poble hi ha dhaver un respecte per les minories (dret de minoria dexpressar-se). Una minoria pot establir-se majoria.

Representaci: Qui representa al poble?

Democrcia directe: gora ateniense: 7 millons i mig de catalans es reunissin en assemblees.

Democrcia representativa: democrcia moderna: 135 diputats representen el poble catal.

El poble representa un vot aix et converteix en igualtat poltica.

Consulta popular: mecanisme (eleccions) per saber que opina la gent; eleccions peridiques que venen marcades cada x temps.

Principi de majoria: ens referim a al idea de la democrcia com algo que no es unnime. Si el poble no esta dacord quins mecanismes tenim? Com funciona

Majoria simple

Majoria absoluta

Majoria reforada

TEMA 8: CULTURA POLITICA/ SOCIALITZACI POLITICA/PARTICIPACI/IDIOLOGIES

Cultura poltica: actuen igual tots els territoris alhora de relacionar-se amb la poltica?

Conjunt didees i actituds en relaci a autoritat, disciplina, responsabilitat del govern i drets, pautes associades a la transmissi cultural com sistema deducaci i la famlia.

*aculturaci: prdua de les pautes culturals dins dun nou territori.

Es molt tpic en el cas espanyol els diversos conflictes que es generen a causa dimmigrants de festa etc...

Path dependency: no es pot resoldre x problema en un perode curt de temps quan hi ha una trajectria darrere, trajectria histrica que marquen aquesta evoluci.

El problema es que el seu carcter multidimensional fa que no sapiguem com resoldre els problemes de forma curta. Ex per que els grecs no solucionen problemes econmics de cadastre etc...

2 autors:

Gabriel Almond

Sigmund Verba

Van parlar sobre la relaci entre lindividu i la collectivitat. Quin grau dinters hi ha en all collectiu no individual. Ex Vorera i escombraries. Lo pblic es algo ali a mi o jo formo part de lo pblic?

1. Privatistes locals: miren lesfera publica amb molta desconfiana

2. Subjectes: noms sactiven en aquells moments importants, son observadors.

3. Participants: son subjectes actius polticament Ex pares que es fan de lAMPA etc...

Un altre aspecte important es veure si la cultura poltica dun pas t relaci amb la cultura economia dun pas.

*Countries: localitats de gent amb poder adquisitiu tancades.

La millora de lespai pblic dependr daltres elements. El capital social es aquell que influeix en el progrs de lmbit pblic. Quins sn els elements de la cultura poltica

1. Valors de cultura cvica: inters per lmbit que va ms enll de lo privat.

2. Confiana i sospita: sn les persones del voltant fiables? Com ms tendncia a la confiana dun pas ms augmenta la cultura cvica dun pas. Una tendncia de pasos amb poca cultura cvica es que noms et fies de la famlia (familiarisme amoral)

3. Jerarquia/igualtat: considerar que les relacions son molt jerrquiques o molt iguals. Si els pasos estan ms equilibrats econmicament aix afavoreix en que la jerarquia es dissimula ms.

4. Els nivells de lleialtat

5. Les actituds envers lautoritat

6. El diferents estats duna societat (ms conflictives, ms consensuals, ms collectivistes, ms comunitries)

7. Grau dhomogenetat duna cultura poltica nacional, com la construm? A traves de dades, anlisis. Podem parlar dhomogenetat veritablement? Ex Siclia Mfia com sha establert una diferencia molt clara entre la itali del sud i la del nord (El mezzo jorno)

*The Clash of Civilazations: Huntington estableix que el segle XXI com un segle de conflicte sobretot entre al religi, no tant com a conflicte de classes. Zapatero va voler posar en marxa una aliana de les civilitzacions. Actualment aquest tema esta molt present ex son la jihad, vin lahden, atacs terroristes etc... Lislamisme es contrari a la democrcia.

Hi ha una cultura democrtica ms global, hi ha una dimensi global de la comunicaci, lesport etc... Hi ha tendncies que globalitzen el mon. El futur de les potencies poltiques nacionals tendir a decrixer. La gent cada vegada es menys local per ms global.

Malgrat tot les persistncies de les pautes culturals dels pasos es mantenen al llarg del temps= la cultura poltica es relaciona amb el nacionalisme.

Conclusi: la cultura poltica es ambigua, difcil de tractar coma concepte amb elements poc concrets. Tot i aix aquests ens expliquen coses ja sigui amb factors econmics o religiosos. Els governs utilitzen aquests mecanismes pels seus propsits, fer poltica estratgica. Per ltim establir la evidencia relaci entre la cultura poltica i el nacionalisme.

Socialitzaci: com arribem a tenir una idea de la poltica, quins son el factors que fan que les persones puguin dir que son de dretes, desquerres, progressista, no progressista etc...

Participaci: quins formats hi ha (ms/menys participaci) quins mecanismes hi ha?

Ideologies: que sn els ideologies, son valors? Son materials?

Diem que a la societat industrial ho havia una fase dinfncia/joventut, edat adulta i vellesa. Tot aix sha complicat un exemple es que la generalitat considera a la joventut fins els 35 anys amb els problemes que aix pot comportar. Al camp la joventut acaba als 45 i actualment hi ha empreses que et jubilen als 50. Bismark a Prussia al 1889 deia que als 65 els homes tenien que tenir pensions.

Actualment la esperana de vida de les dones es del 84 mentre que la dels homes del 81. Sespera que al 2050 sigui de 90 anys.

Es diu que quan passes dels 17 anys ja has passat un procs de socialitzaci primria establert per amics, famlies etc... Entenem la socialitzaci secundaria com lentrada al mn laboral etc... Actualment els debats educatius sobre al religi a les aules, leducaci social, leducaci financera etc...

Si es una persona ms cooperativa o competitiva: Si des de petit ets competitiu (free rider) o cooperatiu (treballar en grup etc...) Un exemple es si RENFE fa vaga hi haur molt efecte free rider.

Si entenem la poltica com la relaci amb lesfera publica apareixen elements com:

Desordre/ordre

Autoritat/anarquia

Cooperaci/competitivitat

Autonomia/opressi

Llibertat/seguretat

Per entendre la socialitzaci poltica em de comprendre aquests elements.

Puc influir en la poltica? O soc un objecte de la poltica? Podem ser actius o passiu envers les decisions governamentals?

Un altre aspecte important es diferenciar-nos; idea de quins son els elements propis duna comunitat, definici de lamic per tamb de lenemic. La tendncia poltica es identificar els nostres elements i els dels altres. Des de petit anem agafant les ideologies que ens posicionen en el futur.

Presencia de 3 eixos: dretes o esquerres? Laic o religis? Conservador o progressista?

Un dels elements molt important en relaci a la socialitzaci poltica es al comprensi de lautoritat (que esta perms i que no) Freud fa aparixer lidea del superj, lego i el superego (element exterior a mi que em marca uns lmits permissibles= el Pare, Du i lEstat)

Qui mana? Per que estem obligats a obeir? Leducaci i els nens aix com els adolescents posen en practica els seus lmits amb el sexe drogues, activitats illegals etc...

Un altre aspecte important es la comunitat; qui forma part de la comunitat? La classe social, la relaci amb els dems etc... configures la teva prpia tribu. En la fase inicial pots tenir una certa indignaci o rebuig envers les institucions (Ex la policia) Actualment la gent es mes conscients dels seus drets i aix provoca una certa seguretat envers la policia. La relaci amb el rei, la bandera, com es va configurant la relaci entre individu i lestat.

La socialitzaci secundaria t a veure amb la configuraci de la teva prpia famlia, la modificaci ideolgica envers la poltica, lapropament al mn laboral... Les experincies en aquesta socialitzaci pot enfortir la teves mirades inicials o afeblir-les; quines son?

1. Canvis en la situaci familiar i de vivenda: Ex noia que es va anar a viure a Irlanda en el documental generaci D. Tamb pot passar que el fet de ser emigrant et reforci lesperit patritic per una terra

2. Relacions de parella etc... Exemple mestre que surt de festa etc...

3. Experincies histriques (23F, caiguda del mur de Berln, ETA...)

Un altre aspecte molt important es laparici de les TICS (Generaci digital) envers el procs de socialitzaci. El modifica? Parlarem dinternet com un element socialitzador?

En general es considera que al llarg daquests processos de socialitzaci es va configurant elements com:

Patriotisme (de quina ptria ets? De qui ets compatriota? Comunitat, forma part dun barri, poble, ciutat, Europa etc... tenir una identitat que la globalitzaci refora.

Confiana en la gent: una societat amb ms confiana es considera que t ms capital social, una vinculaci que far que surtin ms fcilment de conflictes

Confiana envers les institucions (policia etc...)

Eficcia de la poltica, es efica ficar-se en poltica?

Relaci entre drets i deures; les persones reclamen molt drets per de vegades no tenim en compte els nostres deures.

CULTURA POLTICA (IDEOLOGIA, VALORS)

Les diverses ideologies configuren debats delement de debat ideolgics.

Una ideologia es un conjunt sistemtic de valors, es una forma dordenar, de sistematitzar un conjunt de valors. Una ideologia conservadors son uns valors que identifiquen aquesta ideologia. Lavantatge de la ideologia en el cas conservador es anticipar-se als progressistes en la llei de lavortament etc...

Les etapes vitals tamb entren en una identificaci; la gent gran son ms conservadores (Ex El PP la mitjana dedat es del 59 mentre que Podemos es del 40)

Hi ha una situaci determinada, un estmul com retallades, moviments socials, eleccions que provoquen una acci. La cultura poltica ve a ser el filtre que provoca unes actituds o altres. El conjunt de valors resultant poden ser coherents o contradictoris. Durant el segle XX la ideologia va ser quelcom molt important envers ara que no es tan estricte. Es considera que al societat post industrial t un pensament ms feble envers lpoca marxista, divisi de classes molt marcades etc... Actualment et pots trobar diversitat dideologies en totes les classes mitges.

Quins son els valors?

1. Materialistes: valors en relaci a al seguretat i la subsistncia

2. Postmaterialismes: satisfacci individual entesa com coneixement, la identitat, lautoestima etc...

Els valors materialistes, valors que en la societat occidental sembla que ja estaven assegurats; amb al crisi aix es ms que dubts. Exemple Xina on els elements materialistes han canviat molt per la polluci ha ascendit desmesuradament.

Liberalisme: A estats units lliberal significa ser desquerres. Es relaciona amb progressisme.

Feixisme:

Anarquisme

Socialisme: El socialisme es anterior al comunisme i es fill del liberalisme.

Conservadorisme: Conservar lo vell en relaci a lo nou

Feminisme: Moviment iniciat al segle XX on es demanava el sufragi de les dones

Comunisme

Socialdemocrcia

Llibertaris

Fonamentalisme

Integrisme

Alterglobalitzadors

Radicalisme

Ecologisme: Apareix a finals del segle XX on es preveu als informes de Roma una polluci mundial.

Populisme

Xenfobs: branca vinculada a la tnia, la raa...

Progressisme

Quins sn els elements que et fan ser compatibles, quins no?

La societat: Tots els elements que tenen a veure amb propietat, lEstat etc... Lecologisme per exemple es una ideologia derivada de lactualitat, igual cas amb el feminisme.

Ideologia:

1. Relacions entre societat i Estat/institucions, individu i collectivitat. Lanarquisme per exemple esta situat en la idea que sallunya de lestat i presenta carcter individual. (blanc i negre i entre mig els grisos) Una altre relaci es ordre-llibertat, propietat privada-propietat publica.

2. Tamb podem considerar a la ideologia com valors que justifiquen e informen la acci poltica i la vida. Va ms enll de lacci poltica (Ex musica que escoltem) Concepci ms general ja que ens parla dels valors, de les idees, de la vida.

3. Ideologia en sentit de programa dacci poltica que indica objectius, poltiques i actuacions a seguir per la societat. La ideologia t a veure amb valors que es poden portar a la prctica (ex programes poltics)

La ideologia busca una certa sistematitzaci; quan segueixes una ideologia aquesta et torna un sistema de normes o valors (Ex. Si ets de dretes has de ser de dretes en tots els aspectes de la vida) Tamb t una funci instrumental ja que determina objectius, defineix els teus amics/enemics. Tamb simplifiquen i ordenen. Tenen relaci amb la identificaci de les conductes poltiques. Un altre element es el seu carcter collectiu (reclutar-se, apuntar-se...)

La fi de les ideologies

Daniel Bell 1960

Francis Fukutama 1990: Amb la caiguda del mur sacaben les ideologies ja que lnica ideologia que ha destar reconeguda es la democrcia. Amb la dissoluci del comunisme cap ideologia es contraposa a la democrcia i al capitalisme. El temps ha posat en contra aquesta teoria constant de noves com el feminisme.

Ambds parlen de la mort de les ideologies. Amb larribada de lestat del benestar tothom esta dacord que la ideologia imperant es la que vol el collectiu. Desprs es demostra als 70 amb Tatcher que aix no es cert.

Hungtinton: Politleg americ diu que no estem al final de les ideologies sin que el gran conflicte es aquell que es basar en les identitats religioses (les consciencies individuals)

Quan es parla duna ideologia feble es parla de persones que consideren les accions, el pragmatisme. Quan ets molt ideleg mai es pot parlar de ser 100% idelegs (exemple cotxe i ecologisme, iphone etc...) Els que son molt idelegs es parla de doctrines (Ex. La catequesis, els 10 manaments, els dogmes...)

Clivella dreta esquerre: procedeix de la revoluci francesa (jacobins vs els girondins) Des de la revoluci Francesa es parla de dretes esquerres. Tamb parlem de Laic-religi, la clivella urb-rural i tamb tot el tema nacionalista (centralistes i els perifrics) Les clivelles han servit per diferenciar components ideolgics (tot i que recentment no les agafen)

Quins nous components ideolgics podem trobar?

Societat

Natura- producci (desenvolupament sostenible per tothom) Hi ha gent que consideren que els que son ecologistes aquests no tenen vot, que no formessin part de la capacitat de decici.

Multicultural-hegemonia cultural ( vol que sigui ms equitatiu): Etnocentrisme, hegemonia cultural on sha de fer un procs de reconeixement.

Globalitzaci- antiglobalitzaci (fonts denergies renovables)

Societat civil- Estat/ poders pblics/ mercat (generacions futures) Els commons, societats comunes. Exemple Wikipedia.

Identitat

Lelement del gnere: mascul femen; la prpia existncia de lgiques patriarcals, androcentrisme, una lgica que explica el per que en una mateixa feina hi ha diferencia del 15% de sous entre homes i dones. Debat important sobre la idea dels elements dorganitzaci social. Aquest fet a afavorit a obrir noves institucions feministes.

Element de la sexualitat: defensa dels elements de que no hi ha una sexualitat nica (LGTB)

Raa/tnica: debat sobre el fet si hi ha un aspecte biolgic que ens explica o no, lamor que no t edat etc... Ex esquelets en els estats units.

Els altres (lindividu vs els altres) Debat sobre el respecte a lindividu, la idea de per que he dacceptar els altres, tendncia llibertaria, radical a estats units que parla de la necessitat de respectar a lindividu des de tots els punts de vista.

PARTICIPACI POLTICA

1. A sota es troben els anomenats indiferents. Es troben allunyats de lmbit poltic. Aquests augmenten en relaci a la importncia que se li donen a les eleccions. Pertanyen en aquest grup un ter de la poblaci.

2. Un segon bloc son els espectadors. Aquest bloc correspon entre el 50% i el 60%

3. En tercer lloc hi haurien els gladiadors no noms fan despectadors sin que baixen a larena, sembruten etc. Aquest sector es considera entre el 5 i el 10%. Tenen un nivell de polititzaci elevat.

En lpoca espanyola actual amb la situaci espanyola molt daquells indiferents shan afegit com a espectadors o fins i tot gladiadors

Hi ha estudis que ens diuen que a la gent noms linteressa una branca de la poltica (Ex tertlies televisives per estar informat; conixer la poltica social treballant a ONG etc.) Es parla de diferents categories:

1. Inactius (indiferents, aptics)

2. Votants (noms participen en poltica quan ho ha eleccions)

3. Comunicadors (aquells que discuteixen de poltica)

4. Activistes locals (Ex ser activista en un territori no en un mbit global)

5. Voluntaris socials (pertnyer a diferents institucions socials)

6. Militants

7. Activistes totals

Un altre tercer bloc es parlar de la poltica com a professi. Aquests individus saben que volen dedicar-se a la poltica per tant simpliquen, estudien etc.

Quins son els factors que influeixen en ser ms actiu o menys

1. Edat: es considera que ledat de responsabilitat varia en relaci al temps. Que fa que els joves siguin menys participants poltics? (es considera juvenil entre els 18 i els 25) La participaci poltica augmenta en relaci a ledat (Aix t relaci amb la pirmide demogrfica que presenta espanya)

2. Gnere: Son els homes o les dones qui participen ms? Tradicionalment son els homes qui participen ms en poltic. Aix ve lligada a la projecci histrica que ha tingut la dona en relaci a nivells laborals i estatus. Als Emirats rabs la dona no pot conduir sola el cotxe

3. Nivell dinstrucci: A ms nivell dinstrucci educativa ms o menys participaci? A ms educaci hi ha ms participaci poltica. Ve a ser una percepci matemtica.

4. Lestratificaci social: els jubilats o els aturats es veien com menys participatius. Actualment aix no es aix. En les professions de ms nivell hi ha ms participaci poltica (tot lligat a leducaci rebuda)

Tamb sha vist que la joventut que participa en esplais, entitats vinculades a elements tradicionals etc. Venen a ser escoles dactivisme poltic.

Quines formes hi ha de fer poltica?

1. Accions individuals: votar es una decisi individual, per fins i tot el votar t un dimensi collectiva. En la poltica o es dona en un mbit social o no hi ha poltica. Per tant la poltica es un fet social. La poltica te un fort contingut social, collectiu.

2. Acci espordica, espontnia (ex fer grafit al metro, fer un tut) Com va comenar la revoluci a tunisi? El robatori illegal dun carro per part de la policia va fer que lhome es crems viu davant de la policia. La nica responsabilitat es que la persona es va cremar? Lacci individual pot de vegades generar un canvi molt important.

3. Convencional o no (seguin les pautes o alterant-les) Entenem per convencional all correcte el mainstream

Quines accions considerem que entren dins del repertori dacci en participaci poltica?

1. Declaracions: forma molt primria, poc arriscada de fer declaracions publiques (ex juristes doficis, metges etc.)

2. Accions en grups: Per exemple els moviments mobs on entren a bancs encontra dels desnonaments. De vegades tamb hi ha les xirigotes de cadis que depn dels casos son protesta poltica.

3. Actes pblic simblics com penjar una pancarta. Ex. Green Peace on en la cimera del G20 va sortir una dona criticant. Un altre exemple es David Fernndez amb la sabatilla. De vegades la significaci poltica t un fort impacte. Les pussy riots tamb son un altre exemple.

4. Pressi a les autoritats: Cobrador del frac, els escratches. Targetes Black on la gent exerceix una pressi.

5. Manifestacions

6. Homenatges a persones mortes: Ex Allende i Pinochet on al gent va al cementiri per celebrar la seva mort. Tamb lassassinat de Companys al fossar de les moreres.

7. Assemblees: Cas emblemtic del 15M

8. Les retirades, el deixar la poltica es converteix en un gran acte poltic

9. Els boicots. Exemple alcalde de nova york on desprs de la mort dun negre a mans dels policies en una conferencia els policies es van girar al alcalde per dir que estava ms a favor del negre. Boicot econmic tamb: Hi ha una cervesa als Estats Units que durant molt anys beure Cors era sinnim de baralla poltica. Diferents mbit econmics afecten a la poltica.

10. Les desobedincies, la vaga de zel; fer estrictament el que la poltica vol que fes. Les vagues sense avisar considerades illegals. Les vagues de fam (persones que protesten posant en perill la seva prpia vida. Ex el Ghandi que va emprar mtodes dacci pacifiques. Les ocupacions en carreteres etc. Que dificulten lorde establert. Els tancaments en llocs de treball, esglsies.

11. Leaking: la filtraci dinformaci; capacitat de filtrar informaci que es polticament sensible i que senvia per provocar efectes. La llista Falcciani, el cas Snowden.

Escala de Arnstein: escala que intenta posar de relleu els diferents impactes que t al participaci poltica.

1. La manipulaci: fet de fer veure que participes quan no ho pots fer.

2. La terpia: El voler participar i el llanament dun allicient, unes inquietuds per una resposta teraputica. Capacitat de fer veure que hi ha una resposta quan no hi s.

3. Informaci: Participar a informar.

4. La consulta

5. Apaivagar la demanda de la gent

(tokenism: expressi de fer veure, daparena)

6. La participaci i la no participaci entra quan tens poder de decisi o no

6.1 Ser soci de la poltica, partrners.

6.2 El poder delegat: ocupacions per part de la gent que lajuntament acaba delegant en resposta a la gent.

6.3 Decisi collectiva: els poder dels civils Ex figar on es volen construir mecanismes amb el pressupost participatiu. Representa el mxim nivell de participaci

Hi ha unes altres escales que ho dictaminen diferent:

1. Nominal: la gent diu la seva per es tot aparena

2. Instrumental: utilitzaci de la participaci per certs moments complicats

3. Representativa

4. transformativa

TEMA 9 ELECCIONS

1- Funcions

2- Sistemes electorals

3- Competncia electoral

Per que parlem deleccions? Bsicament per que parlem dun sistema de representaci. Si la gent pogus decidir directament en democrcia (democrcia directe) no es parlaria deleccions de representants. Hi ha un demos We the people als Estats Units per exemple que ha de ser representat per alg. Quines formes hi ha per escollir el representant

1. La representaci histricament es feia per sorteig en el qual havies dexercir durant un temps. Avui en dia aix no es aix per si que et pot tocar per sorteig assistir a un jurat o mesa electoral.

2. Lanomenada mesa dedat, una forma de seleccionar amb el parlamentari ms adult i ms jove.

3. El primognit.

Es vol trobar tcniques, normes per establir qui ha de formar part duna assemblea. Laspecte clau per tant ser el procediment. Quin es el procediment per escollir els crrecs i els representants?

Qui t la potestat dexercir dret de vot. Decidir el nucli que tindr la potestat de decidir. Els immigrants podran votar? Si no estes empadronat etc.

Representant amb un mandat imperatiu. Un representant es enviat per la fora per una junta. Pot haver mandat imperatiu o no.

Tamb sha de veure com es fa el procediment. Sescull un representant? Dos representants? Suplents? El procediment tamb ens ha de dir com el numero de vots es reflexa en el numero de diputats (numero de representaci)

Si parlem delecci em de parlar duna pluralitat, duna competncia. La democrcia planteja que les eleccions seran competitives. Si no son competitives poden haver eleccions? Si, un exemple es Cuba o Corea on esculls entre matisos no ideologies diferents.

Quines son les caracterstiques dels sistemes electorals?

1. Son els ciutadans qui han de decidir qui els governen. Els representants han de ser escollits i avalats pel poble. Ex estat lliberal govern per mitja de representants lliurement escollits Es la llei electoral qui dictamina qui pot votar i qui pot ser escollit. A Mxic poden votar tots els que tinguin nacionalitat mexicana per noms pot ser escollit el que ha nascut a Mxic. Kissinger als Estats Units podia votar per com era alemany mai es va poder presentar.

2. Determinar al formula que ens fa passar de vots a escons.

Aquests dos temes han provocat conflictes. Un exemple a Catalunya es fer una llei electoral quan encara no tenim. Per determinar els escons, si ha dhaver llistes obertes o no? Etc. No ha estat establert en cap llei electoral per que els poltics no shan posat dacord.

Els sistemes electorals son sistemes per que habiliten que la gent accedeixi al poder per tamb sintenta dificultar que la gent arribi al poder.

Frank Gerry Gerry Mandering per evitar que els negres tinguessin vot va fer un sistema electoral que evitava que els negres poguessin arribar a governar en algun lloc. La delimitaci espanyola sn les provncies, les comarques etc. Ex el conflicte si el Moians ha de ser una comarca o no.

Quines son les funcions dels sistemes electorals?

1. Produir representaci: Actualment es diu que democrcia moderna es una representaci en els governs, es fa a travs dels representants mentre. Decidim aquells que decidiran per nosaltres els propers 4 anys. La democrcia antiga es una democrcia directa (gora, Frum) Histricament el que separava aquests dos fenmens eren el nombre de persones. Avui en dia encara existeixen Cantons on per la baixa poblaci estableixen els pressupostos amb democrcia directe. Un referndum es un cas de democrcia directe per gestionada sota una pregunta.

Que es representa?

Representem persones: representem la gent que ens va votar

tamb interessos: diners, sabers, idees. Aqu entraria Locke on amb la seva ideologia va aparixer el sufragi censatari (nicament votaven aquells qui tenien un estatus econmic etc.)

representaci de territoris

representaci de classe

representaci individual o collectiva

En molts casos es deleguen poders, funcions etc. Per signar quelcom. Hi ha ocasions dmbit poltic o social on es deleguen o sautoritza. En el mbit poltic la delegaci recau en la interacci entre persona i poltic jo et delego la meva confiana per que tu has proms fer x En alguns pasos existeix el rehall on es fa una recollida de firmes que si compleix el 10% dels votants el poltic que ha mentit ha de delegar.

Un altre aspecte es lanomenada representaci per semblana. Al moviment 15 M es reivindicava que els poltics no solucionaven els problemes que t la gent. Hi ha una distancia entre el problema poltic i el problema social.

Histricament es representava per interessos. A lEstat absolut el sistema establert eren els anomenats estaments (nobles, clergat i poble) Un ex destaments actual es la universitat (professors, estudiants i pas)

Representant; t llibertat dacci ( 4 anys de decisions) o no t llibertat dacci (mandat imperatiu). Tamb hi ha lanomenat trnsfugues. Representants on un cop ha sigut escollit fa amb la seva representaci el que vol. Ex representant de Izquierda unida que a les Andaluses es va passar a Podemos.

Tot el mecanisme de produir representaci histricament ah fet que els qui manen segueixin manant. Actualment apareix laspecte tecnolgic on en molt poc temps canviar el sistema

democrtic antic i actual. Ex. Diputada que esta absent al debat nacional per que el segueix des de casa en streaming. Si cada vegada es ms factible la democrcia no presencial es crea una situaci on el ciutad pot participar activament en la poltica.

2. Produir govern: La revoluci anglesa amb el No taxation without representation va fer la representaci popular. Si ens centrem en el parlament com al representaci de la naci, el parlament ah de ser escollit. Cosa que no passa amb altres poders com el govern i el judicial. Cal a dir que el regim presidencialista seria lexcepci on els Estats Units sescullen jutges i fiscals.

Moltes vegades guanyar les eleccions no significa tenir govern. Ex Andalusia al 2011 on va guanyar el PP per el PSOE es va aliar amb izquierda unida i van governar.

3. Produir legitimaci: Que la gent consideri que el govern que t autoritat sobre ells t legitimitat per representar-los. Apareix la idea de comunicaci (propaganda, programa, post eleccions), integrar el ciutad, tothom t el mateix dret etc. Tot aix afavoreix a que el govern nou es vegi legtim tot i que ja no serveix tant.

Quins son els mecanismes?

Capacitat de ser elector; qui pot votar? Aquelles persones que estiguin incloses en el cens electoral. Ex eleccions del 24 de Mar on es dictamina on sha danar a votar. Lempadronament es la base de els serveix pblics (educaci, sanitat etc.) La papereta de vot senvia al lloc dempadronament.

Lempadronament no sempre forma el cens. Ex els immigrants. Als Estats Units per votar has danar a registrar-te al cens (acte voluntari, al contrari que a Espanya que es automtic) Que el registre no sigui automtic sempre afavoreix als ms poderosos Ex. La meitat dels negres als estats units no estan inscrits.

Tamb es important laspecte dels estrangers. Per que poden votar a les locals i no ales nacionals? Per que els temes que es tracten son molt ms casolans i no tant de poltica exterior. A espanya hi ha lanomenada reciprocitat; hi ha convenis per que els dun lloc puguin votar en un altre. Aquests sistemes de reciprocitat creen exemples tant curiosos com la presencia de regidors alemanys a Mallorca

El factor de ledat; Actualment esta el debat sobre votar als 16 o als 18. Ex Consulta o Moians.

Tipus de vot

1. Igualitari

2. Secret: debat de fer el vot amb les noves tecnologies per exemple. Es podr desencriptar el vot i saber a qui vas votar?

3. Directe: un exemple de vot directe es als Estats Units

4. Lliure: la propaganda en samarretes, cartells etc. Coaccionen al ciutad. El vot sentn com una decisi lliure.

5. Vot obligatori: Actualment apareix molt el debat sobre si el vot hauria de ser obligatori ja que el ciutad compleix el deure de ser ciutad.

Formules de vot

Majoritries

Majoritarisme

Circumscripci uninominal.

Guanya el candidat que ms vots t, els altres vots es perden. Aquest sistema pertany a Estats Units (a president dels estats units) i a Gran Bretanya. A Califrnia per exemple el partit demcrata guanya per un vot al partit republic per un vot aquest sen duu els 40 diputats.

Un altre cas es lanomenada Majoria absoluta: La forma ms tpica es amb dues voltes on amb circumscripci uninominal fa que si alg a la primera volta t majoria ja guanya sin el que guanya a la segona volta ja aconsegueix la majoria. Es un sistema que genera controvrsies ja que es ms car aix com que demana ms exigncia als seus electors.

Un altre sistema es amb el de la majoria amb vot limitat. Ex Senat a Espanya. Tens 4 llocs a cobrir per nomes pots votar a 3. Es reserva un lloc a aquell que no guanya (sassegura ms representaci)

Proporcionals

Sistema dHondt: afavoreix als partits que han tingut ms vots.

Es considera que el sistema majoritari genera governs ms estables. Que tamb provoca que lacci es com un referndum (o aquest o un altre). Tendeix a la bipolaritzaci (que tendeix anar al centre que son els que decanten el vot per tant es un sistema que afavoreix al centre)

El sistema proporcional es ms plural, ms democrtic ja que es representa a ms gent. T ms capacitat de representaci que el majoritari. Hi ha ms respecte a les minories per tamb menys personalitzaci (que saps quin es el teu diputat del districte per exemple) Hi ha ms inestabilitat del govern.

Un tercer sistema son els sistemes mixtos (majoritari+ proporcional) Ex Alemanya: tens bastanta proporcionalitat per tamb tens personalitzaci. Agafa el millor dels dos sistemes.

Per quins son els factors ha tenir en compte?

Circumscripci pot ser uninominal i plurinominal. Un exemple es Israel que noms t una nica circumscripci. A Gran Bretanya on funciona el sistema majoritari uninominal el pas esta dividit en petites zones on sesculleix un diputat. A Espanya es divideix per provncies on cadascuna t uns 3 diputats.

La delimitaci de la circumscripci

Tipus de llista: llistes obertes/tancades (tamb anomenades bloquejades o desbloquejades) Com funciona la llista a Catalunya? No pots modificar lordre (bloquejada). Segons les preferncies del que la gent a votat sordenen. Com es fan les llistes? A travs dun mecanisme intern del partit. Laltre mecanisme son les anomenades primries on els integrants dun partit tenen potestat per encabir-se en la llista. Hilary Clinton haur de lluitar contra demcrates en les eleccions dEstats Units

La papereta: Histricament hi havia els smbols dels partits i ho votaves pels smbols. En les ultimes eleccions europees del 2014 amb Podemos va ser la primera vegada que en la papereta es va posar la foto del candidat del partit (Pablo Iglesias)

El numero de voltes: A Anglaterra es un sistema majoritari a una volta per tant el que guanya es el primer que arriba The first win the post. Si a la primera volta hi ha algun partit que aconsegueix la majoria absoluta ja no hi ha segona volta. Com normalment aix no passa en la segona volta els partits fan tractes entre ells. Daquest sistema sen deriva que si noms hi ha una volta aquest afavoreix a la preservaci del bipartidisme. En el cas de les dues voltes aquest no afavoreix al bipartidisme ja que participen altres partits i poden negociar i tenir algun ministre etc.

Quines son les preferncies de la gent? Com sestudia aquesta relaci?

- Anlisi personalitzat (que opinen els joves, immigrants, les dones) Observar les tendncies agregades a x territori) El mnim duna enquesta sn 800 persones. Quan desagreguem baixen el nombre de persones.

La mostra et dona una visi global, si volem mirar Nou Barris ha de ser menys. Pels deu districtes de Barcelona doncs 4000. (400 per cada districte). *El marge derror es molt alt ja que ens basem en estadstiques.

- Raons histriques: el record del vot. Qui perd vot i qui el guanya.

- Raons geogrfiques: Tendncia geogrfica en relaci al vot

Les enquestes tenen lavantatge que es poden fer en qualsevol moment quan segueixen una regla aleatria. Tamb es pot fer servir el panel (grup de gent que sempre es la mateixa on li fas preguntes) Tamb existeix lanomenat focus grup que son grups de discussi complementaris a les enquestes. En el focus grups tenen elements qualitatius envers els quantitatius de les enquestes.

Lanlisi electoral busca

Anlisi post electoral i pre electoral

Les raons que et porten a labstenci

Per que hi ha canvi de vot, la fidelitat

Teories:

Vot a classe. Actualment es parla destatus socioeconmic

Relaci nivell de preferncies i esculls un producte. La poltica entesa com un producte on alhora dacostar-se a les eleccions votaran aquell partit que li doni mes oportunitats de millorar la seva posici. El pes ideolgic de les opcions es baix, sorienta pels interessos.

No voto ni per classe ni per preferncies. Voto en relaci que lopci independentista es la que ms seguir. Aqu apareix el factor de la conjunci histrica, els issues

Vot en relaci al candidat

La identificaci amb un partit. Sempre he votat a CIU por tant votar a CIU

Depn dels pasos el factor religis s molt important Ex. Els Estats Units.

El sexe. Com els homes i les dones shan relacionat amb el PPSOE

ndex de volatilitat: Els debats realitzats. Com el sistema bipartidista britnic es fa molt ms imprevisible. Un

*Normalment hi ha una tendncia on un gran percentatge vota els mateixos linteressant es analitzar els canvis de vot en els altres electors.

El votant votar a aquell partit ms proper ideolgicament.

Repertori dacci dels grups socials: els moviments poden tenir repertoris dacci ms convencionals o menys convencionals

Violncia SIViolncia NO

guerra

Acci poltica institucional

Terrorisme

Destrossa de bens

agressions

Accions de resistncia civica

Poder poltic es una instituci que busca tenir interferncia en lestat, ocupant posicions de poder i que normalment tenen representaci dinteressos globals.

Per que els partits es presenten?

- legitimaci del poder. Tot partit treballa per modificar el sistema a travs del sistema (existeixen els partits antisistema?)

- representaci

- estructuren vot popular

- recluta lders

- formulen propostes dacci

- agregar interessos

Sistemes de partits:

Formaci de govern:

Sistemes electorals:

El sistema majoritari i el sistema proporcional donaran sistemes de partits diferents

INSTITUCIONS, MITJANS I CIUTADANIA

Si partim de la idea que la realitat esta filtrada pels mitjans de comunicaci. Ex Guerra dIraq i la FOX on depn de la cadena de televisi on miressis el conflicte es podia creure si Iraq tenia armes de destrucci massiva o no.

Com es construeix la percepci de la realitat i que els dems la comparteixin. Per tant tu esculls que vols creure. Laparici dinternet trenca un esquema on sallunya del sistema noticiari.

Llibertat dinformaci: si parlem que en lactualitat la informaci esta controlada per interessos determinats, podem parlar de llibertat de informaci? Es cert que hi ha mecanismes legals per saber si sn verdics o no. Un exemple es Ciutat Morta com va canviar el paradigma visual en relaci al mossos desquadra.

Parlem de la industria dels mitjans de comunicaci. s un sector de producci econmica industrial amb un fort contingut poltic. No tota la producci audiovisual (cine, radio) t connotacions poltiques.

Quines relacions hi ha entre els mitjans de comunicaci, ciutadania i poltica?

Sestableix una relaci de poders. Hi ha reglamentaci de les rodes de premsa, mecanisme tradicional on el format de la roda ja es molt determinant del sistema. Exemple a els Estats Units on el president tria la paraula (controles el tipus de preguntes)

Hi ha un sistema diferent que sn les filtracions. El propi sistema poltic filtra per provar que passa. La no publicaci et pot penalitzar. Els mecanismes entre mitjans i poders poden tenir relaci de coleguismo

Hi ha un altre mecanisme com es la publicitat canalitzada com informaci. Hi ha una quantitat de despesa en aquest sistema.

El sistema poltic tamb es relaciona amb el ciutad amb la lgica del contacte directe amb els visites als mercats etc. s un intent devitar la mediatitzaci i entrar en contacte directe. Molt tpic en les campanyes electorals.

Poden realment els mitjans ser un sistema de vigilncia critica?

El Mundo sha especialitzat en la publicaci de dossiers. Descobertes de fraus etc...

Premodernmodernaactualitat

Sistema de comunicacipartitsradio i televisi (60s)multicapa

Agencies de comunicaci xarxes socials etc.

Estil de comunicaci: Al principi hi havia els missatges partidistes. A lpoca moderna imatge talls, fragmentaci (argumentaris)

Mitj: premsa partits, a lpoca moderna tenim la televisi i per ltim el pluralisme

Mitj publicitari predominant: octavetes, cartells, a lpoca moderna apareixen els anuncis i per ltim el telemrqueting i linternat.

Paradigma: partit, mitjans, mrqueting

Duraci o dependendencia: breus, llargs i parlament

Electorat: esttic, densitat, issues

Els antagonismes que es creen en el perdil de campanya creen les mobilitzacions. El nivell de campanya ser ms o menys conflictiu. s molt probable que ls dinternet sigui relativament important depenent dels partits.

Frame: procs/independncia. Quin es el debat que preocupa ms a la gent; la independncia o les eleccions?

persuaci: recolzament, legitimitat, vots, consens

arguments

evidencies: xifres, constructe de la realitat, EPA