cies-sos racisme revista colors

Download CIEs-SOS Racisme Revista Colors

Post on 26-Oct-2015

13 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

CIEs-SOS Racisme Revista Colors

TRANSCRIPT

  • Colorsla revista antiracista Publicaci quatrimestral de SOS Racisme Catalunya/ poca V / nmero 2 / Primavera 2012 / 3

    Re

    Po

    Rta

    tg

    e: P

    reso

    ns a

    dmin

    istr

    ativ

    es: c

    iuta

    dans

    a l

    espe

    ra, a

    les

    pera

    de

    ser

    ciut

    adan

    se

    nt

    Re

    Vis

    ta A

    bdul

    , ret

    ingu

    t al

    CIE

    de

    la V

    erne

    da

    Presons Per a no Ciutadans/es i altres forats negres

    Cen

    tre

    din

    tern

    amen

    t pe

    r a

    estr

    ange

    rs d

    e la

    Zon

    a Fr

    anca

  • Colo

    rs

    pri

    mav

    era

    - 20

    12

    2

    editorial

    sumari

    entrevista/8 i 9entrevista a abdul, retingutal Cie de la verneda

    oPina/10el confinament: instrument claude la poltica europea dimmigraci

    CrniCa/11lnia 109: trajecte sense retorn

    Cultura/13

    informa/14 i 15mesos dintensa lluitaper al tancament dels Cies

    rePortatge/3, 4 i 5Presons administratives: ciutadans a lespera, a lespera de ser ciutadans

    infografia/6

    dennCia/7si tienes cojones hablas, moro de mierda

    Coordinaci: Jose Pen

    Redacci de continguts: Alba Gmez, Ana Lorite, Jose Pen, Jordi Panyella, Manel Clement, Mar Carrera, Rafel Sanmartn, Raquel Martn

    Collaboradors: Aida I de Prada, Teresa Ridel Jzwiak, Ignasi Franch

    Fotografia de portada: Centre dinternament per a estrangers de la Zona Franca. Juli Garzn

    Fotografies:Juli Garzn, Ignasi Torrent, Manel Clemente

    Disseny i maquetaci: El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS)

    Agram a totes les persones, associacions i entitats la seva collaboraci per fer possible aquesta revista.

    Est prohibida la reproducci to-tal o parcial daquesta revista, en qualsevol format o suport, sense lautoritzaci de SOS Racisme.

    Edita:

    c/ Hospital, 49 Principal08001 BarcelonaT. 93 301 05 97 93 412 60 12Fax. 93 268 16 37sosracisme@sosracisme.orgwww.sosracisme.org

    @SOSRacis

    SOS Racisme Catalunya

    El paper daquesta revista s 100% reciclat, s a dir, procedeix de la recuperaci i reciclatge de paper usat, fet que significa un estalvi denergia, aigua i fusta, aix com una emissi ms baixa de substncies contaminants als rius i a latmosfera. A ms, s un paper certificat FSC que garanteix una gesti responsable dels recursos forestals i de la tracta de paper reciclat postconsum.

    Crdits

    No abandoneu aquesta revista, feu-la crrer i aix

    estar a labast daltres persones. En cas de llenar-la, feu-ho al contenidor blau

    de reciclatge de paper.

    El 1999 comenava la lluita de SOS Ra-cisme Catalunya contra els Centres dIn-ternament per a persones estrangeres (CIES). Tretze anys ms tard, no noms no sha acabat amb aquesta xacra, sin que les poltiques estatals i europees han anat reforant el paper daquests espais, repre-sentaci de la vulneraci de drets humans i el menyspreu cap a les persones immigra-des. Als estats democrtics i de dret sha amagat aquesta vergonyosa realitat de lopini pblica, fins ara, quan les mortals conseqncies han colpit lopini pblica a travs dels mitjans de comunicaci. Tot i aix no es planteja la idea del tancament dels CIES, sin la seva millora, quan la causa principal de la seva injusticia recau en el sol fet dexistir: la privaci de lliber-tat de persones per un motiu dorigen o nacionalitat, sense que el fet delictiu si-

    gui determinant. Per els CIES no sn els nics espais on es violen els drets humans en nom del control migratori. Hi ha espais similars als aeroports, als ports, a les comi-saries llimbs legals on retenir de vega-des amagar- les persones. Tamb hi ha fo-rats negres fora de les nostres fronteres, per promoguts pels estats europeus, que utilitzen de gendarme altres pasos poc respectuosos amb els drets de les persones. En un moment histric despectacular re-trocs dels drets i valors socials, que tants anys de lluites ha costat aconseguir, no ens donen gaires esperances delliminar la mostra ms flagrant de vulneraci dels drets fonamentals, els CIES. Per no dei-xarem dinvestigar, informar i sensibilitzar sobre el que en aquests centres succeeix. No deixarem de lluitar contra el racisme i la xenofbia.

  • 3 rePortatge

    Presons administratives: ciutadans a lespera, a lespera de ser ciutadansCIEs, sales de no admesos funcionen avui a lEstat per retenir i internar persones sense papers. Formen part dun subsistema que afecta els drets fonamentals i que converteix la llibertat en moneda de canvi

    LAbdul viu a Montpellier, Frana. Va passar el trngol de passar per un Centre dInter-nament per Estrangers (CIE) a Barcelona, lavantsala terica de les expulsions de les persones immigrades cap als pasos dorigen. Avantsala terica perqu a hores dara lAb-dul viu a Frana, en algun carrer que defini-tivament no sassembla al seu Marroc natal.

    A la Uni Europea en qu viu lAbdul les poltiques migratries dels estats mem-bres segueixen unes directrius de 2008 que, en opini de la majoria dorganitza-cions de drets humans, han consolidat la involuci en matria de drets humans. s la coneguda Directiva de la vergonya, oficialment Directiva del Retorn. Sota aquest paraigua, Frana, Alemanya, el Regne Unit, per tamb lEstat espa-nyol, shan dedicat progressivament a bastir les seves estructures migratries fins esdevenir mquines administratives dinternament i dexpulsi. s la denomi-naci que en fa lexpert Hector Silveira, de lObservatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), conscient que a Eu-ropa els estats de dret shan convertit en

    estats expulsors. Els defineix aix: Sn aquells que implementen poltiques dex-pulsi i devoluci de persones estrangeres del seu territori o que les rebutgen a les se-ves fronteres a travs de procediments ad-ministratius que solen anar acompanyats de la retenci i linternament destrangers en presons administratives (...). Retenci i internament en espais que sim-bolitzen les fronteres interiors i que divi-deixen els ciutadans dels no ciutadans. A finals de 2008, Migreurop comptabilitza-va al voltant de 235 camps tancats en els 25 pasos de la UE. A aquests espais cal su-mar-hi les zones despera dels aeroports, o tamb els anomenats camps fronterers. Tots aquests espais, en definitiva, contri-bueixen al que Silveira titlla de procs de despersonalitzaci. Els sistemes jurdics europeus concedeixen els drets de la per-sona tan sols als membres de la seva co-munitat i imposen mesures per regular, controlar i sancionar els no ciutadans, argumenta lexpert (Silveira1998). Aquest control omnipresent neix de la por dels estats envers laltre, lestranger que, al seu torn, s sotms a una por prpia. Com

    la que va sentir lAbdul quan va arribar a Catalunya i que el va dur a recloures a casa dun compatriota durant vuit mesos per evitar topar-se amb la policia. El co-negut que el va acollir lhavia advertit: Si tenxapen, no em truquis. Qu havia fet lAbdul per renunciar a la llibertat de sor-tir al carrer? La falta administrativa de no tenir la documentaci en regla.

    esperant el no-resPapeles?, li va preguntar la policia a lAbdul un dia qualsevol del 2005, quan passava per la Rambla. No, va respon-dre ell, recordant els papers denegats en la darrera regularitzaci. Aquella nit va dormir a la comissaria i lendem en el Centre dInternament dEstrangers de la Verneda. Tot i les males condicions del centre, absncia dassistncia sanitria, violncia a les celles contiges, lAbdul va tenir sort destar-hi noms tres dies. Actualment, la mitjana destada en un dels dotze CIEs que hi ha lEstat, sis a la pennsula i sis a les illes Canries, s de 18,21 dies, segons el Ministeri de lInte-rior. La Llei destrangeria, per, fixa el

    alba gmez i mar Carrera

    Centre de detenci a lilla grega de Samos. Autor: Migreurop

  • Colo

    rs

    pri

    mav

    era

    - 20

    12

    4

    topall en 60 dies, un lmit per sota del mxim europeu, que s de 18 mesos. En qu shan convertit els CIEs? En es-pais despera del no-res. Tericament, els interns esperen la repatriaci, per les xifres ho desmenteixen: al 2009 noms es van expulsar un 53,85% dels interns, segons la Fiscalia (informe 2010). Laltra meitat va sortir al carrer amb una ordre dexpulsi que els va condicionar la vida. En total, segons el Ministeri dInterior, el 2010 es van produir 11.000 expulsions. Laforament total daquests centres, que depenen de la Direcci General de la Po-licia i del Delegat/Subdelegat del govern en qesti, s de 4.116 places; aix tot i que la majoria tenen unes 250 places, sovint al lmit de la saturaci. Amb tot, els darrers anys, ha disminut el nombre de persones que han passat per un CIE. A casa nostra lantiga caserna de La Ver-neda va substituir-se al 2006 pel CIE de Zona Franca, amb 226 places. Arran de la transici, 47 activistes contraris a aquests centres van ser detinguts i em-presonats als propis calabossos de La Verneda, desprs de fer un acte simblic. Avui, cinc anys desprs, al CIE de Zona Franca se separen els interns per grups de nacionalitat, i alhora, es confina con-juntament els retinguts que simplement no tenen la documentaci en regla amb aquells que han coms algun delicte. Aix ho va constatar lorganitzaci SOS Racisme Catalunya aquest setembre passat quan, desprs de molts anys de sollicitar-ho, va poder visitar el cen-tre, en qualitat dentitat observadora de Migreurop, juntament amb les entitats Andaluca Acoge i lOSPDH. Malgrat lanterior direcci del centre ho negava rotundament, el grup dobservadores tamb va comprovar lexistncia duna sala dallament, lanomenada sala de cstig; una espcie de biblioteca sense lli-bres, a ms de les celles dels interns per a vuit persones, sense accs als lavabos.El darrer any els CIEs shan associat a dos fets trgics: les morts dun noi de 21 anys al CI