cinc cents bars
TRANSCRIPT
CLUB DE LECTURA – CAMBRILS28.01.2013
ROSER CAMINALS GOST (ROSER CAMINALS-HEALTH)
Barcelona, 1956.
1979: Llicenciatura de llengües germàniques (anglès)-UB
1981: William Health. Frederick, Maryland.
1986: Doctorat “cum laude”: ‘Salvador de Madariaga and National Character’ (inèdita).
Ara: Professora de llengua i literatura espanyoles del Hood College
“Being also a novelist and a literary translator, teaching and writing are my twin passions”
“To me, learning is an ongoing career. I chose to be a teacher so that I could keep being a student.”
Obra publicada:
Novel·la TraduccióE. Pardo Bazán Los pazos de Ulloa 1992
1993 Once Remembered, Twice Lived.⤦ 1995 Un segle de prodigis1999 Les herbes secretes
C. Riera Qüestió d’amor propi 20012002 El carrer dels tres llits2004 La petita mort2006 La dona de mercuri
2009 La seducció americana (no ficció)
Prepara res nou?Sempre tinc un llibre entre mans. Es tracta d'una altra
novel·la d'intriga internacional, situada als quaranta.
ROSER CAMINALS GOST (ROSER CAMINALS-HEALTH)
2010 Cinc-cents bars i una llibreriaQuè l’ha motivada per escriure-la?
Una necessitat de plasmar les relacions entre una família catalana i una de castellana, de classes i ambients socials diferents.
Com la va elaborar?
Com totes les meves novel·les, com un trencaclosques: retalls de converses, veus personalitzades, anècdotes, imatges, ambients...
Per lligar les peces utilitzo la ficció, més ben dit, l'especulació: Quèpodia haver passat, quan no sé què va passar. Quin desenvolupament es probable? quan no se la versió final d'unincident.
Escriure des de la distància?
El distanciament ajuda. Et dóna una mena de claredat sobre les coses. Potser és una claredat falsa, potser il·lusòria, però en qualsevol cas, és útil per a l’escriptor o per a l’artista (LV 2006)
Hi ha pòsit personal? És una novel·la generacional?
Com va dir Carme Riera, tot és autobiogràfic i res no és autobiogràfic. És evident que conec Castella íntimament: la parla, els valors, l'estil de vida a una època. Sí, en aquest sentit és generacional. Però els fets i els personatges s'aparten de la realitat com un unicorn difereix d'un cavall. Hi ha una certa semblança, però no son idèntics.
2010 Cinc-cents bars i una llibreria
Rerefons, objectiu final?
No pretenc fer revisionisme. La simbiosi de memòria i imaginació es plasma en unes impressions que, a part del valor cultural que puguin tenir, per mi són, per sobre de tot, una experiència estètica.
[Fina] Per què aquest títol?
El títol forma part d’una frase que l’Álvaro li diu a l’Anna: “Lítica la bravía, quinientos bares y una librería”. “Bravía” es irònic i es refereix a una ciutat indomable i tancada, on es beu molt i es llegeix poc. El vaig triar per l’originalitat i perquè conté elements concrets. Molts títols són vagues, genèrics i fins i tot repetits, cosa que evito.
2010 Cinc-cents bars i una llibreria
[Rosa Ma.] Ja sé que és una novel·la, però en algun moment parla com si fos de la seva vida. Hi ha quelcom de cert? Ha conegut algun lloc dels que exposa a la novel·la?
He conegut alguns d’aquests llocs, altrament no hagués pogut recrear les veus i la parla. També hi ha personatges basats en persones reals, però gairebé sempre modificats. L’Álvaro està inspirat en un xicot que va morir jove però no es va suïcidar ni la seva germana va trobar el cadàver. Altres, com la reina Vicky i el seu fill, són pura invenció. No és una novel·la autobiogràfica; el món de l’Anna no és el meu. Ella és del barri de Sant Gervasi i jo sóc filla del Raval, estic casada amb un americà, visc als Estats Units però no a Concord i no tinc fills. La majoria d’escriptors aprofitem elements autobiogràfics quan ens convé, i quan no, ens n’ apartem.
2010 Cinc-cents bars i una llibreria
[Pilar] Suposo que Lítica és Cuenca. M'equivoco? Va passar-hi algun temps? [RC] Celebro que li hagi agradat la novel·la i li agraeixo els elogis. Lítica és un conglomerat de ciutats castellanes, entre elles, efectivament, Cuenca (els dos rius), però també Soria, Guadalajara i León. No he viscut mai a Castella però he viatjat força per aquestes províncies i hi tinc algunes amistats. Mai no hi he passat més d’una setmana seguida.
La ciutat té un nom mític perquè és un conglomerat de llocs viscuts i recordats.
Cinc-cents bars i una llibreria
(Lítica) Combina elements de diversos llocs reals i ficticis. Ni jo mateixa els puc destriar: les cases de la Guàrdia Civil, per exemple, les he vist a algun lloc però no sabria dir a quina de les ciutats que he esmentat. La memòria és imprescindible per l’escriptor, però poc fiable.
(Barcelona, Catalunya, Concord, La Costa Brava...) Apareixen amb el seu nom real, sense subterfugis, perquè no estan mitificats en la ment de la narradora. Són la seva realitat, la cruesa, la quotidianitat. (L’hora del lector, 2010).
Cinc-cents bars i una llibreria
[Fina] Cada capítol es pot entendre com si fos una història. L'autora ha pretès alguna cosa amb això?
No he pretès res, però no és el primer cop que em fan aquesta observació. Crec que és degut a la influència d’escriptors del segle dinou que admiro, com ara Emilia Pardo Bazán, a qui he traduït. A la seva obra cada capítol és una unitat narrativa. M’agrada el ritme d’una història circular, tancada.
Cinc-cents bars i una llibreria
El relat de la memòria, la veritat fragmentada.
“Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum.” (Salvador Espriu. La primera història d’Esther, 1948)
Els estímuls: la memòria afectiva a través de les fotografies (leitmotiv).
El mecanisme: 1a persona subjectiva / 3a persona omniscient. Línia cronològica esberlada. Els detalls definitoris: la part pel tot.
Cinc-cents bars i una llibreria
Els personatges La campanya contra l’oblit, el combat per
interpretar els missatges de la realitat, que sovint no podem llegir, o no en sabem
(L’hora del lector, 2010)
La recerca de la identitat: Àlvaro, Anna / Mati... L’encaix de la identitat en el medi: Àlvaro Mati
/Anna
Reina Vicky (doble medi)
Severiano (medi equivocat)
Quinquis (marginació)...
Cinc-cents bars i una llibreria
“Aquella substància blanca, la desesperació”
Emily Dickinson
I cannot live with you
L’amor perdut, la privació eròtica.
So We must meet apart – You there – I – here – With just the Door ajarThat Oceans are – and Prayer – And that White Sustenance – Despair –
Cinc-cents bars i una llibreria
