HARDWAREPANTALLA

La pantalla tàctil LCD de 9cm de resolució HVGA (320x480) té un vidre resistent. Es tracta d’una pantalla tàctil capacitada que només funciona amb el tacte de la pell.

És capaç d’entendre gairebé totes les ordres a través de gestos complexes utilitzant una tecnologia multi tàctil. Les tècniques d’interacció de l’iPhone permeten a l’usuari moure el contingut amunt i avall tan sols movent el dit. Amb la fricció, la pàgina descelerarà fins a detenir-se si no es manté el contacte amb la pantalla. Per augmentar o reduir el zoom de las imatges i les pàgines s'han de posar els dits a la pantalla i separar-los a ajuntar-los. També es pot lliscar de dreta a esquerra, desplaçar de dalt a baix els menús del sistema i, se’ls pot donar la volta i que mostrin les opcions de configuració per darrere. A més, apareix un teclat tàctil a la pantalla quan es necessari.

El visualitzador respon a tres sensors.

- Un sensor de proximitat apaga el visualitzador i la pantalla tàctil quan es posa l’iPhone a prop de la cara per estalviar bateria i prevenir que algun botó es pressioni accidentalment amb el contacte amb la pell de la cara i l’orella.

- Un sensor de llum ambiental ajusta la brillantor del visualitzador que, a més d protegir la vista, estalvia bateria.

- Un acceleròmetre de tres eixos detecta la orientació del telèfon i canvia la pantalla segons estigui col·locat. Es poden veure fotos, pàgines web i portades de discos en horitzontal i vertical, però els vídeos només poden visualitzar-se en horitzontal.

Una actualització de software permetia a la primera generació de iPhones utilitzar antenes de telefonia mòbil i punts d’accés Wi-Fi per localitzar la seva posició tot i no tenir GPS. L’iPhone 3G inclou AGP, però segueix necessitant antenes de telefonia mòbil Wi-Fi

El iPhone té tres botons als costats: apagar/encendre, pujar/baixar el volum i el botó de silenci. Estan fets de plàstic en els primers iPhones i de metall en el iPhone 3G. Totes les altres operacions multimèdia i del telèfon es realitzen amb la pantalla tàctil.

El iPhone 3G té per darrere una carcassa de plàstic negre per incrementar la força de les senyals GSM (Sistema Global per comunicacions Mòbils).

SO i ALTAVEUS

El iPhone té un microaltaveu integrat a la part inferior esquerra i un micròfon a la part dreta. El microaltaveu frontal és el de comunicació (només útil en les trucades). Això es comú en tots els models. En el model 3G de 2007 s’incloïen uns auriculars estàndards de marca Apple. Als nous models 3G i 3GS inclou uns altaveus amb microcontrolador i micròfon per enviar ordres a la terminal.

A més, la nova versió 3Gs s’inclou un sofisticat software per al reconeixement d’ordres fetes per veu. Això crea una interfase entre la persona i la terminal a través del hardware de so.

TARGETA SIM

La targeta SIM s’introdueix en una ranura situada a la part superior del dispositiu. En la majoria de països, l’iPhone només accepta targetes SIM de la companyia de telèfons mòbil que els ven prevenint així l’ús per part de clients d’altres companyies.

EMMAGATZEMENT

L’iPhone no disposade cap ranura d’expansió, per tant, no pot ampliar-sela memòria inclosa per sèrie.

Els primers usuaris d’iPhone podien escollir entre 2 models segons la seva capacitat: el de 4GB i el de 8GB de memòria (produida per la companyia Samsung). Al 2008, van sortir a la venta un model de 16GB i es van deixar de fabricar els de 4GB. Un any més tard va sorgir l’iPhone 3GS, amb una capacitat d’emmagatzeatge de 16GB o de 32GB.